Liberalisme i nacionalisme (1789-1870)

III

3

L’Europa de la Restauració 3

IDEA: Desprès de Napoleó es va imposar a Europa el conegut com el període de la Restauració. Sistema polític dissenyat per les potències vencedores que pretèn restablir l’absolutisme, impedir nou rebrots revolucionaris i equilibrar les forces europees

3.1. El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena

Les potències vencedores de Napoleó acorden en el Congrés de Viena (1814-1815)

Tornar a la situació anterior a la Revolució Francesa: Retorn de l’absolutisme Instaurar el legitimisme dels monarques deposats per Napoleó

L’inspirador del Congrés va ser el canceller Metternich

En els països que no era possible una involució es va otorgar d’una carta atorgada. A França Taylerand impulsa la restauració desl Borbó (Lluís XVIII)

3.2. La reordenació del mapa europeu

Es va remodelar les fronteres d’Europa segons interessos de les potències vencedores

L’objectiu és equilibrar les forces europees mitjançant el repartiment de les conquestes de Napoleó i zones d’influències en el món

Es van establir dos principis per a regir la política internacional La celebració de

congresso per tal de vigilar l’equilibri. El dret d’intervenció de la Santa Aliança.

L’exèrcit de la Santa Aliança defensaria els països amenaçats de revolució liberal

Les revolucions liberals 4

IDEA: successives onades revolucionàries van provocar el fracàs del sistema de la Restauració

4.1. Les revolucions de 1820 i 1830

Els liberals s’oganitzen en societats secretes. Francmassons a França, carbonaris a itàlia, decabristes a Rússia… eren societats formades per col·lectius que es consideraven portadors de lespirit de la Il·lustració defensaven la lluita contra de l’absolutisme.

Triomf a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont va obrir un període liberal, que en el cas espanyol, fou reprimit per les tropes de la santa Aliança (Cien mil hijos de san Luís)

Una segona onada es va produir en la dècada dels anys 30. Ara la intervenció popular va significar la derrota absolutista. A França el 1830 va significar l’enderrocament dels Borbó i la implantació de la monarquia moderada de Lluís Feli d’Orleans. Va contagiar Bèlgica i va comportar la seva independència.

Al final de la dècada s’obria el camí d’un liberalisme moderat (inspirat en la Contitució francesa de 1791). Domini de l’èlit de la burgesia i sufragi censatari

4.2. L’experiència democràtica i social: el 1848

Una altra revolució acaba definitivament en el sistema de la Restauració. S’ha volgut justificar pel taranà burgés de les anteriors reformes que no van atendre les reivindicacions socials en un context d’ irrupció del capitalisme i deteriorament de la vida de les classes populars

Onada iniciada a parís on la monarquia de Lluís Felip va ser substituït per la República. Iniciant procés reformista amb mesures democratitzadores i socialitzadores (sufragi universal, supressió esclavitud, dret de treball…) La victòria moderada en les eleccions i les mesures antireforma provocaran un aixecament popular i la posterior repressió que culminarà amb l’arribada al poder de Napoleo III i la proclamació del Segon Imperi (1851) L’exemple francès es va estendre per bona part d’ Europa i va suposar la participació de les classes populars en les reformes.