linia baix maresme 02

32
redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] Baix Maresme línia mar Alella pàg 20 Francisco: “L’inversor rus de la Torre del Governador té negocis formals al seu país” Reportatge pàg 3 Estació de Premià de Mar: el llarg procés per millorar-ne l’accessibilitat Vilassar de Dalt pàg 24 Comencen les converses perquè el cementiri passi a mans municipals Comerç pàg 28 Bones previsions per a la fira comercial del Masnou Esports pàg 29 Tres derrotes compliquen la permanència a la UE Vilassar Satisfacció continguda pel pla de manteniment de les platges Els ajuntaments costaners demanen al Ministeri que escurci els terminis i concreti el pressupost de l’obra pàg 27 Entrevista a Pere Parés Alcalde del Masnou pàgs 10 i 11 “El Masnou s’ha tret el plom de les ales” liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.050 exemplars mensuals · 25-03-2015 · Núm. 2 Opinió especial pàg 6 Línia Mar publica l’article de Sánchez Piñol rebutjat per La Vanguardia

Upload: comunicacio21

Post on 08-Apr-2016

231 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniamar/pdf/Linia_baix_maresme_02.pdf

TRANSCRIPT

Page 1: Linia baix maresme 02

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Baix Maresmelíniamar

Alella pàg 20

Francisco: “L’inversor rus de la Torre del Governador té negocis formals al seu país”

Reportatge pàg 3

Estació de Premià deMar: el llarg procés per millorar-ne l’accessibilitat

Vilassar de Dalt pàg 24

Comencen les conversesperquè el cementiri passia mans municipals

Comerç pàg 28

Bones previsions per a la fira comercial del Masnou

Esports pàg 29

Tres derrotes compliquen lapermanència a la UE Vilassar

Satisfacció continguda pel plade manteniment de les platgesEls ajuntaments costaners demanen al Ministeri que escurci els terminis i concreti el pressupost de l’obra pàg 27

Entrevista a Pere ParésAlcalde del Masnou

pàgs 10 i 11

“El Masnou s’ha tret el plom de les ales”

liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.050 exemplars mensuals · 25-03-2015 · Núm. 2

Opinió especial pàg 6

Línia Mar publica l’article de Sánchez Piñolrebutjat per La Vanguardia

Page 2: Linia baix maresme 02

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat 25 març 2015

Page 3: Linia baix maresme 02

Reportatge3 | líniamar.cat25 març 2015

El maig de 2013, la nova estacióde Renfe de Premià de Marquedava inaugurada formal-ment. Des del mateix moment,i fins i tot abans, molts veïns vancriticar les obres dutes a termeper Adif. Les queixes cristal·lit-zaven a finals d’aquell any ambla creació de la Plataforma Es-tació Premià, que va promouremobilitzacions veïnals per de-manar una millora de l’accessi-bilitat de la infraestructura.

Gairebé dos anys després, laplataforma ha anunciat que tor-narà a convocar mobilitzacions,ja que considera que l’Ajunta-ment no ha complert els seuscompromisos. “El consistori va

dir que si a finals de 2013 Adifno es mostrava disposada a es-coltar les demandes, emprendriaaccions legals, i ara com araaixò no s’ha dut a terme”, afir-ma Lluís Soler, membre de laplataforma. “Des de llavors hemseguit rebent queixes de la gentsobre l’estació, i el fet que siguiun any electoral pot significarque siguem escoltats”, afegeixesperançat.

Les reivindicacions de la pla-taforma segueixen girant al vol-tant de la seguretat i l’accessi-bilitat de l’estació ferroviària,igual que el 2013. “El problemad'accessibilitat als ascensors ésel mateix. Si no es canvien, hi hacadires motoritzades de gentamb problemes de mobilitatque no hi poden entrar”, de-nuncia Soler. A més, actual-ment hi ha un dels dos ascensors

que no funciona, i la plataformalamenta que les escales mecà-niques estan avariades força so-vint. D’altra banda, Estació Pre-mià considera que el pavimentdel vestíbul i les escales no és l’a-dequat, i en època de llevantadespot provocar relliscades i cai-gudes.

L’altre motiu principal deles reivindicacions veïnals és laseguretat. La remodelació del’estació va comportar el tanca-ment del pas soterrat i això obli-ga els passatgers a travessar lacarretera N-II per accedir a lesandanes. “Ja va haver-hi unatropellament mortal”, lamen-ta Soler.

“NO ÉS TAN FÀCIL”El regidor d’Urbanisme de Pre-mià de Mar, Antoni Sobirà, afir-ma que l’Ajuntament està total-

ment d’acord en la necessitat demillorar l’accessibilitat de l’es-tació. “El consistori és el princi-pal afectat per la situació, i hemtreballat molt intensament perresoldre els problemes”, asse-gura Sobirà. El regidor argu-menta que complir el compro-mís d’emprendre accions legalscontra Adif “no és tan fàcil”.

Per altra banda, Sobirà treupit per les millores fetes a la zonapel govern municipal, entre lesquals ressalta la il·luminació il’endarreriment del límit d’a-turada dels vehicles al pas devianants, o el trasllat de la pa-rada d’autobús a l’altre cantó dela vorera. De tota manera, el re-gidor d’Urbanisme reconeix lanecessitat de reobrir el pas so-terrat. “Quan els semàfors s’es-patllen, creuar la nacional ésmolt perillós”, reconeix.

Sobirà fa una crida al “treballconjunt” entre l’Ajuntament i laplataforma. “Si ens barallementre nosaltres, Adif i Renfe esfreguen les mans”, avisa. Al Plemunicipal del març, tots elsgrups van verbalitzar el seu su-port a una moció presentada perla plataforma que demana unaestació digna, còmoda i segura.

MOBILITZACIÓLa plataforma vol obtenir com-promisos més enllà del suportverbal i emprendrà mobilitza-cions adreçades a l’Ajuntamenti la Generalitat. “Volem pressio-nar per aconseguir que es facinaccions perquè Adif arregli l’es-tació”, diu Soler. La plataformainiciarà una campanya de reco-llida de firmes i convocarà unaconcentració al poble abans deles eleccions municipals.

‘Estació Premià’ torna a alçar la veu» La plataforma que vol reformes a l’estació de Renfe de Premià de Mar anuncia noves mobilitzacions» L’Ajuntament del municipi reconeix que cal millorar l’accessibilitat i reclama “treballar conjuntament”

Andreu MerinoPREMIÀ DE MAR

Una imatge de l’estació de tren de Premià de Mar. Foto: Google Maps

Page 4: Linia baix maresme 02

Agenda Nacional| 4 líniamar.cat 25 març 2015

Per casualitat o premeditació, eldia que començava amb la pu-blicació de l’enquesta del CEOdenotant un lleuger retrocés de lasuma CiU-ERC al Parlament –node l’independentisme, que amb laCUP continua sent majoria– vaacabar amb un preacord de CDC,ERC, EUiA –amb reticències in-ternes–, MES, ANC, Òmnium iAMI per al full de ruta sobiranista.

Era divendres 13 de març a latarda. Aquesta vegada sense esti-res-i-arronses públiques, senseescenografia de gran ocasió ni capfoto oficial. Però el que s’haviaaconseguit era important si es te-nen en compte els episodis viscutsen els darrers mesos. Hi havia pre-acord sobre què fer després de leseleccions del 27 de setembre si lesurnes acaben recollint una majo-ria sobiranista.

No hi eren tots, és cert, peròhi poden acabar sent, perquè eldocument no se signarà fins a fi-nals de mes i després es mantin-drà obert perquè s’hi puguin su-mar les formacions que ho vul-guin fer més endavant. Tothomté clar que aquí, i com diriaaquell, no hi sobra ningú.

El principi d’acord sobre elspassos a seguir per construir el nouestat català tenen una fase zero: leseleccions del 27 de setembre.Aquests comicis, segons estableixel document acordat, han de ser-vir per “conèixer la voluntat del po-ble català sobre el seu futur polí-tic” i, per tant, adquireixen caràc-ter plebiscitari –estalviant-se ex-plícitament l’adjectiu–.

Si hi ha una majoria sobira-nista, el procés s’hauria de des-envolupar en quatre fases. Enprimer lloc, es començaria la le-gislatura amb una “declaració so-lemne” del Parlament de l’inici delprocés que “ens ha de dur a laconstitució del nou Estat o Repú-blica Catalana”. Seguidament s’im-pulsaria el procés “constituent”, esdesplegarien els “mecanismes detransició nacional” i les “estruc-tures d’Estat” i, finalment, arri-

baria la “culminació democràticadel procés per part del poble”.

PACTE “DE MÍNIMS”Precisament el redactat d’aquestúltim punt deixa la porta oberta aconvocar un referèndum pactatamb l’Estat espanyol. Aquesta fle-xibilitat del document i el fet de serentès com un pacte “de mínims” ésel que ha de permetre, segons elsseus impulsors, poder acabar su-mant-hi UDC i ICV. En el primercas, els democratacristians no de-cidiran fins al juny com encaren elprocés, mentre que, en el segon, elsecosocialistes ja han dit ‘no’ d’en-trada. Tot i això, proposen frac-cionar el document perquè puguindonar suport a alguns punts.

Aquesta falta de concreció cal-culada és, però, el que allunya demoment la CUP del pacte. La for-mació de l’esquerra independen-tista ha presentat recentment elseu propi full de ruta però no estanca a un acord ampli perquè, diu,els partits estan “obligats a posar-se d’acord”. “Hi ha molt terreny percórrer”, assegura el partit.

Sigui com sigui, i en un mo-ment que el sobiranisme semblaestar latent –“no podem estartensionats permanentment”, diuCarme Forcadell–, el preacord haservit, almenys, perquè el ‘Sí’ apar-qui els retrets i torni a alçar la veu.

El ‘Sí’ torna a alçar la veu» CDC, ERC, EUiA, MES i les entitats sobiranistes arriben a un principi d’acord sobre el full de ruta

» El document és un pacte “de mínims” que busca sumar la CUP i, en el millor dels casos, UDC i ICV

AGENDA NACIONAL4Semblaque el preacord per al full deruta ha tornat a activar –si és ques’havien desactivat en algun mo-ment– les entitats sobiranistes. Iés que l’ANC, Òmnium i l’AMIpreparen un gran acte de suportals alcaldables independentistesel 24 d’abril al Palau Sant Jordi.

Segons ha transcendit, les en-titats sobiranistes preveuen om-plir els 15.000 seients del recin-te en una nova demostració deforça i de vitalitat del ‘Sí’. Carme

Forcadell, presidenta de l’ANC,explica que l’acte es farà “un mesabans de les municipals per donarimportància a les eleccions” i perfer possible que “hi hagi ajunta-ments independentistes”.

Forcadell assegura que l’acteestava decidit abans de conèixerl’enquesta del CEO i destaca queactualment hi ha la mateixa ma-joria independentista però re-partida d’una altra forma. A més,es mostra convençuda que laCUP se sumarà al full de ruta.

Suport als alcaldablesindependentistes

El nou preacord sobre el full de ruta pretén rellançar la il·lusió que el procés sobiranista ha despertat en els darrers anys. Foto: ANC

La CUP critica

la falta de concreció

del document però

diu que “hi ha molt

terreny per córrer”

El full de ruta,segons el preacord0. Eleccions 27-S:Mecanisme legal per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític.

Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’estructurarà en quatre fases:

1. Declaració solemne del Parlamentque dóna inici al procés constituent.

2. Comença el procés constituent.

3. Desplegament dels mecanismes detransició nacional i de les estructuresd’Estat.

4. Culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.

Arnau NadeuBAIX MARESME

Page 5: Linia baix maresme 02

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | líniamar.cat25 març 2015

Page 6: Linia baix maresme 02

| 6 líniamar.cat març 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

15.050 exemplars mensuals

Opinió

Actualitat a la xarxa

#AturemElParlament#Espectacular #AtemptatTerrorista

@francdomenech: Golàs de Luis Suárezamb una passada d’Alves. Això no treu quediumenge durant mitja hora el Camp Nouva ser inexistent.

@xriusenoticies: El problema és queTunísia és dels pocs països de la PrimaveraÀrab que ha encetat una transiciódemocràtica.

@Xavier Fina: No cal aprovar els "fets delParlament" per estar en contra de la sen-tència del Suprem. Són dos àmbits de de-bat diferents.

¿Hi pot haver res més carregós,més fastiguejant i més digne d’a-nimadversió que els articles delsenyor José Antonio Zarzalejos?Passi el que passi al món, el se-nyor Zarzalejos dedicarà totes icada una de les seves peces pe-riodístiques a atacar, infamar i vi-tuperar el procés sobiranista.

El que acaba resultant inso-frible no són tant les opinions ex-posades com la reiterada idiote-sa dels arguments; la insidiosacançó de l’enfadós contra ArturMas, obtusa i sens dubte contra-produent, perquè l’assetjamentmonomaníac faria semblar sim-pàtic el mateix Barrabàs. El tod’estrateg de saló, de domador depuces. Els raonaments alieníge-nes. Les ínfules barates.

Siguem justos: la prosa zar-zalejiana no és exaltada ni foras-senyada; ni és estultícia furibun-da ni abunda en atzagaiades,però pateix un mal molt pitjor, unmal imperdonable en un homeque va de periodista d’elit: és delaboratori. Els catalans de quiparla diríeu que són molèculesenfocades per un microscopi. Iquan el nostre insigne exdirectorde l’ABC al·lega un sinceríssimamor per Catalunya, aquest sen-timent és tan creïble com im-modificable: ell ens estimaràsempre que els catalans siguinallò que ell exigeix que siguin: queno ho siguin.

A Madrid la política és cosa degabinet. Per a les elits espanyo-les, el carrer no existeix. Noméshi ha seus, cúpules i ministeris.Tan sols un món com l’aznariàpodia ser capaç de crear el voca-ble pancartero. I Zarzalejos ve d’a-quest món. Per tant, que la mi-

rada zarzalejiana intenti valorarel Procés és com demanar a undaltonià que ens descrigui l’Arc deSant Martí.

¿Quants secessionistes deuhaver convertit a la fe unionista,el senyor Zarzalejos? La pregun-ta és irrellevant. En una certa oca-sió em trobava en una remotaciutat del Congo on només hi ha-via dos blancs: jo i un vell mis-sioner belga. Recordo que li vaigpreguntar, de la manera més de-licada possible: “¿N’està segurque les idees religioses del milióde persones que ens envolten són

perfectament errònies i en can-vi les seves, que no manté ningúmés que vostè, són veritats d’u-na aclaparadora perfecció, in-qüestionables i superiors?” Res-posta: “Per descomptat”. La pre-gunta següent va ser quants afri-cans havia convertit a la fe apos-tòlica i romana en trenta anys demissió. “Ah, no, això no”, va con-fessar, tot cofoi: “Cap ni un”. Elque importava era l’apostolat.

Però tornem a la qüestió delprincipi: ¿hauríem de trobarodiós José Antonio Zarzalejos, oalmenys els seus articles fútils ibaladrers, els seus estrèpits d’i-deòleg arcaic i periclitat?

En un relat autobiogràfic,Herman Hesse explica que es varecloure en un balneari per su-perar una crisi nerviosa. Tot vabé fins que a l’habitació contiguas’hi instal·la un client holandès,impertinent i panxut, que li con-verteix l’estada en un infern.Només els separa un lleu envà,i l’holandès arrossega mobles, lesseves riallades són escandaloses.El seu llit grinyola i renilla, es-bronca la dona amb uns udolsguturals. Més que tossir, bra-mula. Hesse no pot més. I haviaacudit al balneari per superar unestat depressiu! Però aleshoreses fa una pregunta màgica: ¿i siper un instant, només un, sub-stitueixo l’odi per la commise-ració? Hesse intenta visualitzarl’holandès quan era petit, lesseves frustracions, les seves pe-nes. Tota la seva vida. Intentaimaginar quin dolor profundl’havia dut al balneari. La mati-nada següent, Hesse ja es mirael seu veí d’una altra manera.Combrega amb el seu sofriment.L’estima. ¿Podríem fer el mateixamb Zarzalejos? A veure.

Diuen del jove Churchill queel primer cop que va ocupar unescó, assegut al costat d’un vellparlamentari del seu mateix par-tit, va mirar les files rivals i va ex-clamar: “Ahahà! De manera queaquests són els nostres enemics!”(Recordem que el parlament an-glès no és un hemicicle, és un rec-tangle: els grups oposats seuencara a cara). I el veterà diputat licontesta: “No, jove, no; els d’aquídavant són els nostres adversaris.L’enemic seu darrere nostre”.

Al pobre José Antonio Zar-zalejos li passa el mateix.

Dir que la seva gent el vaapallissar seria quedar-se curt.Va ser triturat, esquarterat,anorreat en diverses pugnesd’aquestes de gabinet, tan ma-drilenyes, que les molècules noentenen. (I que els importen unrave, a més a més). ¿Com enspot resultar odiós un home queha sofert l’atac cavernari des detots els seus fronts? Jo no sabiaque la cosa fos tan salvatge finsque vaig llegir una sentència enquè el jutge condemnava Ji-ménez Losantos per haver di-famat Zarzalejos. Durant mésd’un any, pel que sembla, Lo-santos havia fet servir el seu mi-cròfon per dedicar-li els epítetssegüents: calvorotas (sic), men-tiroso, traidor, sicario, embus-tero, bobo, analfabeto funcional,inútil, zote, zoquete, fracasado,pobre diablo, pobre enfermo,nulidad, ruindad, pésimo di-rector, director incompetente,ignorante, escobilla para losrestos, Zanzalejos (sic), Carca-lejos (sic) i, per acabar-ho de re-matar, despojo intelectual i de-tritus humano. Amén.

Molt bé: l’estimarem. Unamiqueta, si més no. Però si usplau, que se’ns concedeixindues gràcies. Primera: que,abans de bramular que a Ca-talunya vivim un “ambientcrispat”, llegeixi en veu alta lessentències de les seves bata-lletes intestines. I segona: enlloc de fer-nos tant la murga,¿no es podria dedicar una micamés als seus enemics?

Nota de l'autor: Com molts in-teressats en la literatura i lectorsi seguidors meus ja deveu saber,últimament he mantingut certesdiscrepàncies amb la direcció deLa Vanguardia. Els meus dos úl-tims articles han estat refusats.Això, i d’altres qüestions, m’hanfet prendre la decisió de deixar decol·laborar amb el diari. En qual-sevol cas, em sabria greu queaquest meu últim article no veiésla llum, de manera que els com-panys del Grup Comunicació 21s'han ofert a publicar-lo en paper,i els ho agraeixo, igual que a totsels que em llegiu.

Ell ens estimaràsempre que els

catalans siguin allòque ell exigeix:

que no ho siguin

Un diari plural

4Zarzalejos, lejos, lejosper Albert Sánchez Piñol, escriptor

Page 7: Linia baix maresme 02

Envia’ns les teves cartes a: [email protected] | líniamar.cat25 març 2015

@pilarcarracelas: El fitxatge de Puigcorbémostra que ERC entén les municipals comun simulacre de candidatura transversalpel 27S. I pot ser contraproduent.

@cesarlopama: Només espero que SantiVidal s'incorpori al Govern per treballar enla redacció d'una constitució totalmentcontraria a la que va imaginar.

@lluis_llach: Només posar junts els nomsPP i Càritas és un desvergonyiment cínic.Els lladres i els caritatius no tenen exacta-ment els mateixos objectius.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Sembla mentida com l’independentis-me, a voltes tan orgullós i que es vantade tenir la força de la raó (que la té), en-sopegui amb la mateixa pedra una ve-gada rere l’altra. Quantes vegades hau-rem de repetir que l’Estat, i tots els seusesbirros no necessàriament controlatsdirectament per aquest, faran servirabsolutament tot el que tenen al seuabast per fer descarrilar, desestabilitzari desmoralitzar el procés sobiranista?

Però a veure, de veritat que algú hoposa encara en dubte això? Només desd’aquesta perspectiva s’entén la nova en-questa de Gesop per a El Periódico so-bre les eleccions plebiscitàries del pro-per 27 de setembre, on Ciudadanoss’erigeix com la nova esperança prefa-bricada i fictícia de l’unionisme/fede-ralisme, un cop sembla que Podemos hatocat sostre, per fer front a l’indepen-dentisme català. Avui les declaracionsd’alguns tertulians són l’exemple de laderrota i de la paüra tan habitual entrecert sobiranisme de ciri.

Efectivament, en comptes de de-nunciar la sospitosa inflada ‘ciutada-nesca’ en l’enquesta opten per carregarcontra ERC -que sempre és més fàcil-per haver rebutjat la ditxosa llista delPresident, sense parar a pensar que si ve-ritablement hi ha un cert relaxament enles files del sobiranisme, que hi és peròsense dramatitzar-lo, és precisament a

causa d’aquests debats estèrils i inter-minables que la gent vol oblidar com si-gui. Per no parlar de la poca concrecióque alguns mostren cada dia des del fa-ristol del Govern que sense dubte encarafatiguen més. Quicoooo, engega el mo-tor ja, hòstia! A cada manipulació uni-onista, surt la clàssica imatge de la der-rota catalana que ens porta al ridícul iacaba en l’equivocació d’anàlisi.

No podem tornar al tedi de discutirqui té més raó amb el tema de les llistes,perquè al final se’ns escaparan tots elsvots, tant a CiU com a ERC. Que no hoveieu?! Fer-nos creure a nosaltres ma-teixos que el sobiranisme està desinflat,mentre els Cunís i els Carols de torn esbarregen amb la merda per barrejar-nos-hi també a nosaltres, és de perdedors iirresponsables. Perquè aquest pre-sumpte desinflament tan buscat, en re-alitat ningú el pot confirmar ni molt me-nys una enquesta feta des del diariabanderat de la tercera via.

Aquesta percepció és una pura in-venció (des) informativa. Els titulars deldiari són infames, la cuina que fan del’enquesta és vomitiva, i avui els tertu-lians de la Catalunya llimac xalarancom a bèsties i el sobiranisme s’auto-flagel·larà cercant enemics a les matei-xes files. Tot en ordre dins la Catalunyaacomplexada i petita. Per això serveixenaquestes enquestes.

4La derrota com a concepteper Eric Herrera

En els darrers temps moltes són les co-ses que s’estan movent a la política es-panyola. Nous partits emergeixen i fantrontollar el bipartidisme, fins ara, he-gemònic i irreductible i noves manereso expressions de fer arribar el missatgepolític podrien començar a obrir-sepas. Aquestes noves formacions, Ciuta-dans i Podemos notablement, suposenper a molts electors espanyols un alè d’a-ire fresc i no contaminat de vicis i malscostums, la qual cosa, aconsegueix ame-naçar electoralment als dos grans par-tits d’Espanya PP i PSOE –i també EU-marcats per un oceà de males pràctiquesi d’excessos de tota mena.

A Catalunya, encara està per veurequin pes podrà tenir Podemos però, comsigui, Ciudadanos ja és una autèntica re-alitat de la política catalana com ens en-senya la seva presència parlamentària iles darreres enquestes d’opinió. Sensdubte la crisi de PP i PSOE els afavoreixi, en certa mesura també, la indefiniciói, a voltes, frivolitat i manca de consis-tència d’una formació desnortada comés Iniciativa.

Davant d’aquests canvis sociopolítics,partits catalans com CiU i ERC no sem-bla que reaccionin amb gran excitació nique se’ls vegi apressats per modificar laseva manera particular de conduir la po-lítica i llurs canals comunicatius. A vol-tes es podria pensar que la sovintejadareferència al procés fa que els mals o in-eficiències d’ambdues formacions pu-guin restar més amagats de la inspeccióciutadana –gran error d’apreciació- i, enconseqüència, no els calgui renovarllurs estructures, discursos programàtics,recursos humans i, de nou, canals co-municatius. Si la darrera enquesta delCEO és encertada, molt haurien de ru-miar i replantejar-se les coses conver-gents, democristians i republicans car lescoses no els van, a cap d’ells, precisamentcom una seda. Els canvis avui són tre-pidants i algunes dinàmiques, d’aquestspartits, semblen més amarades de la fi-losofia curt terminista de “qui dia pas-sa, any empeny” que no pas de l’as-sumpció immediata de responsabili-tats i la reorientació estratègica.

He dit en moltes ocasions que el fetideològic ha servit, històricament, per di-vidir els catalans i fer-nos, per contra,cercar aliats que contravenien els nos-tres interessos de país. Si ara ens en-

testem en jugar el joc polític clàssic i di-cotòmic en els afers ideològics, temptaciógens improbable, el resultat el tindremaviat ben servit i serà l’emergència d’u-na Catalunya, ara sí, fragmentada inca-paç d’avançar nacionalment i sotmesaals designis de les forces polítiques es-panyoles. Siguin quines siguin. Amb eltemps Podemos i Ciudadanos adquiri-ran, i qui sap si amb escreix, els matei-xos i inveterats vicis polítics espanyolson, per damunt de moltes contingències,l’adversari comú a batre serà, com ha es-tat sempre, la catalanitat. Quina gransorpresa, haurem de confessar ambdelit renovat!

La transversalitat política és un va-lor molt necessari en un context com l’ac-tual i l’anomenat procés –el nom cadacop m’agrada menys-, amb els seus as-pectes positius, que els té, n’ha fet, a ve-gades, considerable gal·la. La claredat,en formes i actuacions, també ho és i laciutadania, després d’una crisi de terri-bles conseqüències encara no acabades,reclama definició, molta fermesa i res demitges tintes. El Pujolisme podria serque hagués mort però no pas el sistemade valors que ens orienta i insereix capa la política espanyola.

No és el moment de dubtar ni tam-poc d’adoptar actituds diletants. No te-nim tot el temps del món per fer reeixirla independència i els adversaris uni-onistes això ho saben i fan brollar lesnostres incoherències i imperfeccions.De vegades nosaltres mateixos, incons-cientment o no, els fem la feina, cosa queens allunya dels nostres objectius. Per ex-emple quan ens posem a discutir allò queens divideix i que ens separa. Queda persaber, si no triomfen els independen-tistes, que ens espera dins d’Espanya.Que ningú, amb seny i senderi, s’espe-ri mitges tintes i es vagi preparant, ambel nom que li vulguin donar, cap a unarecentralització impenitent d’efectesrestablidors d’aquella unitat sagradad’Espanya que algú cregué que s’esber-lava amb la mort del dictador i la con-següent arriada de la bandera bicolor igallinàcia. Tot això es farà en nom de lademocràcia, amb els de Podemos i Ciu-dadanos com a principals avaladors, inosaltres acabarem suplicant a SociedadCivil Catalana que intercedeixi amb elscavallers de la Carrera de San Jerónimo.Avisats ja ho estem.

4Pujar el volum i accelerarper Marc Gafarot, coordinador del CIDOB

Page 8: Linia baix maresme 02

El Masnoulíniamar.cat 25 març 2015

| 8

L’Ajuntament del Masnou haatorgat una donació de 6.000euros a la Creu Roja per a lacampanya de l'Aliança Huma-nitària per a l'Alimentació In-fantil, que té com a objectiu ga-rantir als infants la possibilitatde fer àpats nutritius de formaregular. “Creiem que la crisiprovoca una alimentació in-adequada, i els infants i ado-lescents representen els col·lec-tius més vulnerables”, afirmaHasina Ahmed, coordinadorade la Creu Roja al Masnou,Teià i Alella.

Tot i que al Masnou la si-tuació no és preocupant, laCreu Roja ha detectat la difi-cultat que diverses famílies te-nen a l’hora de poder comprarproductes frescos. Dins la cam-panya de l’Aliança Humanità-ria, l’entitat repartirà targetesde prepagament amb les qualsles famílies podran comprarels productes que creguin opor-tuns. “D’aquesta manera eli-minem qualsevol risc d’estig-matització. Poden anar al su-permercat amb la targeta sen-se necessitat de presentar captipus d’identificació”, argu-menta la coordinadora de laCreu Roja.

AGILITATUn dels motius pels quals l’A-juntament ha decidit atorgar elsdiners a la Creu Roja en comp-tes de gestionar-los directa-ment des de l’administració

pública és l’agilitat a l’hora deprestar les ajudes. “Quan els di-ners els gestionem des de la ma-teixa administració, els passosa fer són més complexos. Quanho gestiona l'entitat, tot és mésàgil”, afirma la regidora de Be-nestar Social, Noemí Conde-minas. “En alguns casos, de-tectàvem que necessitàvem ofe-rir ajudes socials d’un dia perl’altre, i no podíem oferir-lafins al cap de quinze dies”, afe-geix la regidora, que consideraque entitats com la Creu Rojapoden actuar més ràpid en ca-sos d’urgència. De tota manera,Condeminas assegura que lamajoria de les demandes d’a-juda per part de les famílies delMasnou no requereixen res-posta d’un dia per l’altre.

La donació de 6.000 eurosa la Creu Roja no és cap fet ex-traordinari, ja que els serveissocials del consistori i l’entitattreballen conjuntament de for-ma habitual. “Les dues parts

som conscients de les mancan-ces que té la població, i una deles parts més descobertes eral’alimentació infantil”, consi-dera Ahmed.

Actualment l’Ajuntamentdestina 8 ajudes municipalsper al menjador de les escolesbressol per valor de 5.155 euros.D’altra banda, atorga 168 aju-des per al menjador escolarper valor de 54.163 euros, se-gons recullen les últimes dadesdisponibles, de finals de l’any2014.

EFECTES A L’ESCOLALa Creu Roja té constància queal Masnou hi ha entre 20 i 25famílies que passen dificultatsper alimentar correctament elsseus fills a causa de la crisi. Ha-sina Ahmed afirma que, mésenllà dels efectes biològics, unaalimentació inadequada tambéafecta l’estat d’ànim dels in-fants, així com el rendiment quetenen a l’escola.

La Creu Roja treballa per a una correcta alimentació infantil. Foto: Arxiu

L’Ajuntament dóna 6.000 euros a la Creu Roja

» Els diners van destinats a una campanya d’alimentació infantil» L’entitat alerta que l’alimentació afecta el rendiment escolar

Presentació oficial de la Punt Cat Cobla del Masnou

CULTURA4Dissabte 28 demarç el Masnou viurà un esde-veniment cultural històric, lapresentació oficial de la PuntCat Cobla a l’Espai Escènic Can’Humet, la primera de la his-tòria del municipi.

La cobla masnovina ha estatimpulsada pel seu director Jau-me Ferran Carballido, la se-cretaria de l’Agrupació Sarda-nista, Carme Pruñonosa, i Jor-di Carballido. Tots tres van ferel procés de recerca de mú-sics, que no va estar exempt dedificultats. “No tenim cap mú-sic del Masnou perquè aquí nohi ha escola de cobla”, afirma

Pruñonosa. “Seria molt inte-ressant tenir-ne una, però elsinstruments són molt cars i lainversió l’hauria de fer l’Ajun-tament”, afegeix.

Els assajos van començar aljuliol i, després de constituir-secom a associació, la cobla ja hafet diverses actuacions a Bar-celona, Òdena i Manresa.

La cobla oferirà un con-cert de presentació amb dife-rents gèneres musicals, aixícom l’arranjament d’una sar-dana del compositor masnovíGerard Maristany i Melles, po-pularment conegut com enGrau Til·là.

El candidat de MES serà elnúmero sis de la llista amb ERCPOLÍTICA4El candidat de Mo-viment d’Esquerres (MES) alMasnou, Albert Alfaro, serà elnúmero 6 de la llista electoralconjunta que la formació so-cialdemòcrata ha pactat ambERC-Acord pel Masnou de caraa les eleccions municipals del27 de maig.

Tot i que Alfaro no figuraràentre els principals llocs de lallista, avisa que un cop encetatel mandat, ERC i MÉS treba-llaran de forma conjunta en-cara que ell no accedeixi alconsistori com a regidor. “El

nostre acord implica fer un se-guiment conjunt dels temesmunicipals sense que hi hagiindividualisme per part de nin-gú”, afirma Alfaro.

El cap de llista serà el re-publicà Jaume Oliveras, actualprimer tinent d’alcalde, mentreque el segon lloc serà per a latambé regidora Sílvia Folch i eltercer i el quart estan reservatsper a independents. D’altrabanda, l’exregidora del PSCIrene Gilbert ocuparà el nú-mero 20 de la llista, segonsafirma Albert Alfaro.

RedaccióEL MASNOU

OMIC | Precaució amb els controls d’aiguaL’Oficina Municipal de Consum (OMIC) demana precaució amb els comercials que

venen aparells de control de la qualitat de l’aigua. Diversos veïns han rebut trucadesper part d’una empresa que ofereix aquest servei i, davant d’això, l’OMIC recomana

no facilitar dades bancàries, factures ni dades personals.

Page 9: Linia baix maresme 02

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | líniamar.cat25 març 2015

Page 10: Linia baix maresme 02

| 10 líniamar.cat 25 març 2015 Entrevista

Quina valoració fa dels úl-tims quatre anys al cap-davant del govern mu-

nicipal del Masnou?Vam començar en unes condi-cions molt adverses. Quan està-vem a l’oposició no pensàvemque ens trobéssim tants condi-cionants. Pràcticament no es po-dien pagar les nòmines dels tre-balladors, teníem un romanentde tresoreria en negatiu de mésd'un milió d'euros, un endeuta-ment del 86% i la Caixa ens va can-cel·lar les pòlisses de crèdit. Vamhaver de posar ordre perquè el ju-liol de 2011 corrien perill els serveismés bàsics.

I ara?Ara no només no estan en perillsinó que estan garantits. El dia adia no ens ha deixat veure el camíque hem fet, però ara el Masnous'ha tret el plom de les ales. Arri-bem a un final de mandat ambmés autoestima, també per partde les entitats, i a partir d'ara ja somcapaços d’assumir projectes grans.

Com valora el pacte de governamb Esquerra Republicana?El 2011, el nostre gran eix era lavoluntat de canvi, i ho volíem feramb algú que no hagués tingutresponsabilitats de govern. Elpacte se sustentava sobre quatrepotes: la que comentava de la vo-luntat de canvi, construir unmodel local, treballar pel procéssobiranista que nosaltres ja albi-ràvem i plantejar un model degovernabilitat proper a la gent.Vam tirar endavant amb ERC,s'han complert aquests quatrepunts i hem assolit el 70% delsacords programàtics.

Es planteja la reedició del pacte?Nosaltres estem orgullosos delpacte amb ERC i ens agradariaque ells també ho estiguessin. Elque passa és que ells potser noho han manifestat encara, i m’a-gradaria que ho fessin. L’aspectenacional no és l’únic punt departida dels acords municipals.Nosaltres donarem suport a lallista més votada i ens agradariaque aquesta llista fos la nostra.D’altra banda, hi ha coses que nohem acabat en aquest mandat,com les obres d’ampliació delpavelló o les obres al Parc de

Vallmora. Entenem que el com-pany de viatge per acabar totsels compromisos és ERC. Evi-dentment, si guanyem les elec-cions, serà la primera força a laqual ens adreçarem.

En la decisió pot influir el pacteal qual ERC i MES han arribat alMasnou?No, Convergència intenta ser unaforça centrista i central, i això voldir que ens podem entendreamb la gent del PSC, d'ERC... El PP,en canvi, ha deixat de ser un par-tit central a Catalunya.

El PP no pot aportar res en l’àm-bit municipal?Amb el PP hem tingut una entesaen temes de poble. Ens ha donatsuport en aspectes bàsics. I, si par-lem de poble amb el PP, encaraens hi podem entendre, però un

pacte estable amb ells és moltcomplicat.

Quina relació té ConvergènciaDemocràtica amb Unió Demo-cràtica al Masnou?No hi ha cap problema. Ara estemtreballant de cara a la incorpora-ció de la gent d’Unió a les llistes,però no preveig que hi hagi capinconvenient.

Com s'ha treballat per solucio-nar els problemes econòmics del'Ajuntament del Masnou i quinés l'estat de salut dels comptesdel consistori? El més important és que hemaportat creativitat i sentit comú al’hora d’alleugerir les despeses.Vam haver d’elaborar un pla demandat, de sanejament i d’estabi-litat. Pel que fa al pla de mandat,hem generat l’estalvi suficient perreposar la quantitat de diners quel’Ajuntament registrava en negatiu.

I el pla d’estabilitat financera?Vam haver d’acollir-nos a un crè-dit de l’Institut de Crèdit Oficialper pagar els proveïdors. Vam ob-tenir un crèdit d’1,4 milions de l’es-tat i de seguida el vam poderliquidar.

Amb quin índex d’endeutamentfinalitzarà el mandat actual?Acabarem el mandat amb uníndex d’endeutament del 55%,aproximadament. Això permetràal pròxim govern executar un plad’inversions ambiciós.

Com ha afectat el pagamentd’un milió i mig d’euros als pro-pietaris del restaurant Kangeisó,a qui el Tribunal Suprem vadonar la raó en les al·legacionsque van presentar al Pla Generald’Ordenació Urbanística (PGOU)del 2001?No ens esperàvem la sentència, iens hem vist obligats a reservarcada any 500 mil euros per poderpagar-la. El darrer pagament estàprevist per a aquest any, i serà unallosa que ens traurem del da-munt. Amb aquests diners hau-ríem pogut fer moltes coses.

Des de l'oposició s’ha reclamatque vostè s'hauria de replantejarel rol del regidor Llorenç Birba algovern municipal, ja que el con-sideren responsable de l'aprova-ció del PGOU del 2001. S'haplantejat mesures en aquestsentit?En absolut. L’oposició no ha mani-

Pere ParésAlcalde del Masnou i candidat de CiU a les eleccions municipals

Text: Andreu MerinoFotografia: Neus Mármol

“Volem potenciar un model turísticfamiliar que generi ocupació”

“Estem orgullososdel pacte de governamb ERC de l’últim

mandat”

Page 11: Linia baix maresme 02

11 | líniamar.cat25 març 2015

festat gaire aquesta demanda alsplens municipals, i ha estat un dis-curs més mediàtic. El Llorenç Birbano és responsable de la sentència.

Quines són les primeres accionsque ha dut a terme el seu governmunicipal quan ha començat atenir diners a la caixa?Una de les principals, i que hapassat molt desapercebuda, ésl’impuls al Centre de Desenvolu-pament Infantil i Detecció Precoç(CDIAP). És una instal·lació quedóna servei a més de 300 nens inenes amb dificultats d’aprenen-tatge. D’altra banda, no hem dei-xat d’adjudicar beques i ajudes.

Com afecta la crisi els ciutadansdel Masnou?La crisi afecta tothom per igual, el

que passa és que, aquells queestan en una situació més feble,corren el perill de no tenir opor-tunitats. Nosaltres, més enllàd’adjudicar ajudes, també hemde generar expectatives. D’altrabanda, és important que Dogi nohagi tancat i que Alcon hagi aug-mentat la seva capacitat de pro-ducció, encara que ho hagi fet acosta de reduir la feina d’investi-gació. En el futur, a més, hi ha lapossibilitat de desenvolupar dospolígons industrials a través de lapromoció privada.

A quins polígons es refereix?Un és el PP12 i l’altre és un sectorlimítrof amb Teià.

Recentment, l’Ajuntament hadonat 6.000 euros a la Creu Roja

per desenvolupar un projected’alimentació infantil. Per quèes destina aquesta quantitat al’entitat en lloc de gestionar-ladirectament des del consistori?D’aquesta manera garantim mésaccessibilitat a les ajudes alimen-tàries, i ens estalviem l’estigmatit-zació de les persones que recorrenals serveis socials. Si no col·labo-rem amb les entitats del tercersector, l'Ajuntament pot estar a laprimera trinxera, però no té l'efec-tivitat garantida perquè hi ha gentque té recança a l’hora de posar-se a la cua dels serveis socials.

De vegades, dóna la sensacióque les entitats del tercer sectorsón més àgils que els ajunta-ments.Jo crec que tant ajuntaments com

entitats tenen el seu paper. L'Ajun-tament és efectiu, per exemple,quan hi ha un problema d'habi-tatge. En canvi, amb l'alimentacióo rebuts de la llum, són més efec-tives les entitats.

S’hauria de treballar per can-viar aquesta dinàmica?Bé, jo crec que l'Ajuntament ja ésàgil, però a nosaltres ens serveix

molt treballar amb les entitats deltercer sector perquè això ens ga-ranteix un accés universal a lesajudes.

La taxa d'atur al Masnou, ambxifres del febrer de 2014, és del12,91%. Com es pot reduir?Per reduir la taxa d'atur del nostremunicipi no hem de fer un pobleindustrial. Volem potenciar unmodel turístic familiar que, lligatal nostre patrimoni i a la nostraplatja, generi ocupació.

Això hauria d'anar acompanyatde nous equipaments i hotels?No necessàriament. Però és que,a més, aquesta construcció nol’hauríem de fer nosaltres, sinó lesiniciatives privades. El Masnou hade descobrir de cara a l'exterior elseu patrimoni arquitectònic i so-bretot mariner. Si tenim l’oportu-nitat perquè vingui algunaempresa, l’hem d’aprofitar, peròtambé relativitzar-ho. L’empresapot dir que contractarà personesdel Masnou, però a l’hora de re-novar contractes, agafarà a quicregui oportú. L’administració noté capacitat de pressionar enaquest sentit.

Qui pot veure amb bons ulls totaixò és el petit comerç. Quinaajuda rep per part de l’Ajunta-ment el sector?El problema del Masnou és que noté un eix comercial, i és un pro-blema que s'haurà d'afrontar. Les

principals zones comercials estanmolt poc cohesionades. Nosaltresfem campanyes per ajudar-los, deforma puntual, en períodes deter-minats com la campanya de Nadal,per exemple.

Si continua sent alcalde, tindràl’objectiu de cohesionar les tresprincipals zones comercials delMasnou?Sí, de fet un promotor privat voliaadquirir els terrenys de la fàbricaDogi. El projecte va quedar aturat,però si algú demana la llicènciad’obres, nosaltres ‘volarem’ perquèla iniciativa permetria cohesionarla zona del carrer Sant Miquel ambla zona de Pere Grau.

Parlant de país, si CiU guanya leseleccions municipals, de quinamanera col·laborarà l’Ajunta-ment amb el procés sobiranista?L’Ajuntament no girarà l’esquenaal procés. Sense els consistoris delpaís, no s’hauria pogut celebrar laconsulta del 9N.

Es pot assegurar que després deles eleccions del 27 de setembre,el posicionament de Convergèn-cia i Unió serà nítidament inde-pendentista?Sí. Jo sóc militant de Convergèn-cia des dels anys 80 i sempre he

estat independentista. Ara hi hauna generació més desacomple-xada , que vol trencar amb el pas-sat i no veu cap altre camí possibleque no sigui la independència.Volem viure en un país amb justí-cia social, i hem arribat a la con-clusió que no hi ha cap mésalternativa.

Unió pot ser un obstacle, encomptes d’un aliat?Unió ha de decidir què vol fer, sivol apostar per una via confedera-lista o no, i ho ha de fer sense in-tromissions de Convergència.

Entrevista

“Les entitats deltercer sector són més

efectives en laprestació d’ajudes

alimentàries”

“Unió ha de decidirquè vol fer amb el procés sense

intromissions deConvergència”

“Vam haver de posar ordreperquè el juliol de 2011 corrienperill els serveis més bàsics”

Page 12: Linia baix maresme 02

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 12 líniamar.cat 25 març 2015

Page 13: Linia baix maresme 02

El Masnou – Eleccions municipals 201513 | líniamar.cat25 març 2015

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Podríem posar-li un 6. Ha estat unalegislatura complexa on el governha deixat de tenir majoria absolutaal perdre una regidora de CiU. S’hatreballat força bé en els diferentsàmbits de la gestió municipal en-cara que alguns projectes han anatmés lents del que volíem. Podremencarar un nou mandat amb méscapacitat inversora per part de l’a-juntament del Masnou.

Estaria disposat a revalidar elpacte de govern amb CiU?Els pactes post electorals sempre esparlen després de les eleccions iamb els resultats a la mà. El nostreobjectiu és assolir l’alcaldia.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Les primeres decisions a prendresón introduir alguns canvis en elfuncionament de l’Ajuntament, ferels ajustos pressupostaris neces-saris i iniciar els treball d’un Plad’Actuació Municipal per a la novalegislatura.

Quin paper jugaran les eleccionsdel maig en el context del procéssobiransita a Catalunya?Un dels compromisos de la nostracandidatura és contribuir des delMasnou a la construcció de la novaRepública Catalana. Per tant, unbon resultat de la nostra candida-tura és també una garantia per alprocés sobiranista.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball al consistori?Contribuir a la millora del municipi.

La veu de la resta de partits al Masnou» ERC, ara al govern, reconeix que alguns projectes municipals han anat “més lents del que volíem”

» Els principals partits de l’oposició consideren que l’últim mandat ha estat marcat per la paràlisi

Jaume Oliveras (ERC)

“Podrem encararun nou mandat

amb més capacitatinversora”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 3, però no tot per culpa seva.Han estat quatre anys de paràlisi iinacció a causa de la crisi econò-mica i la institucional. La greu crisieconòmica no ha permès desenvo-lupar molts projectes com el Parcde Vallmora o el nou Poliesportiu.La crisi institucional derivada prin-cipalment per la fixació d’ERC i CiUen temes supramunicipals ha pro-vocat una paràlisi que ha deixant debanda importants temes locals.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Convocar els treballadors munici-pals perquè coneguin els nous re-gidors, els del govern i els del’oposició, i explicar-los les línies delque volem que sigui el mandat.

Per què creu que és necessari uncanvi de color polític al governmunicipal?És el moment que el lideratge delMasnou es faci per persones quepensin en el Masnou i aportin solu-cions als problemes reals. Algú quedeixi el despatx i baixi al carrer.

Hi ha algun partit amb el qual noestaria disposat a pactar per en-trar al govern municipal?Tenim molt clar que caldrà pactaramb altres forces, però marcaremunes línies vermelles que establi-ran els acords de govern.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball al consistori?Sabem que podem fer moltescoses també des d’aquest lloc. Ara,però, toca treballar des del govern.

Ensest Suñé (PSC)

“Al Masnou li calalgú que deixi eldespatx i baixi al

carrer”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 2, sent generós. El mandat s’hacaracteritzat per la pràctica para-lització de l’acció municipal que nitan sols ha permès donar la res-posta necessària als problemesdel dia a dia.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Obrir l’alcaldia als masnovins imasnovines, facilitant el contactemutu, i convocar una audiènciapública per compartir amb la ciu-tadania del Masnou les 10 propos-tes prioritàries del nostre mandat iper escoltar, de primera mà, lesseves propostes i inquietuds.

Quines han estat les mocions ipropostes més destacades delseu partit al llarg d'aquest últimmandat?Ressaltaria totes les relacionadesamb els desnonaments, els ajutsper al pagament de l’IBI i les despe-ses d’escoles bressol a les famíliesmés necessitades.

Descarta d'avantmà pactar ambalguna formació política en con-cret per formar govern?Per suposat. Nosaltres mai no hemgovernat ni governarem amb ladreta i, per tant, no pactarem niamb CiU, ni amb C’s ni amb el PP.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball al consistori?Un control exhaustiu de la tasca delgovern municipal, presentar elsprincipals compromisos del nostreprograma i millorar el contacte ambla ciutadania.

Màxim Fàbregas (ICV-EUiA)

“No pactarem ambConvergència i

Unió, Ciutadans o elPartit Popular”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 5. La gestió, que ha aconseguitmillores en alguns aspectes, ha dei-xat considerables buits en temesque no s'han atrevit a abordar, comés la desorbitant estructura de ladespesa de personal.

Com valora el paper que el seupartit ha tingut com a oposició alllarg d'aquest mandat?Hem contribuït a la governabilitat delmunicipi mitjançant suports puntu-als, tant en temes organitzatius, d'in-versions com pressupostaris. Hemdonat un impuls a l'emprenedoria ihem apostat per la solidaritat.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Reformar el Passeig Prat de la Riba,elaborar un pla d’antivandalismeper eradicar la cultura de l’incivismei crear un pla de xoc en manteni-ment de carrers, llums, accessos icablejat aeri. També hem presentatun projecte per la creació d'un grancentre de vianants als voltants del'Ajuntament.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Avui no ens ho plantegem. Fins queno passin les votacions és aviat perestudiar possibles escenaris.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball al consistori?En el mandat que acaba, hem con-tribuït a la governabilitat. Si que-déssim a l'oposició, actuaríem ambla mateixa línia.

Federico de las Heras (PP)

“Hem contribuït ala governabilitat

del municipi en elmandat que acaba”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?El govern ha tingut encerts i errors.Li posaria bona nota, en el sentitque ha sabut respondre la pressiósocial que hem tingut per culpa dela crisi. En canvi, li ha faltat valor perreclamar a la Generalitat els seus in-compliments econòmics.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?La primera cosa que faré serà re-unir-me amb totes les entitats i as-sociacions del municipi, ja que sónun motor important de l'activitatdiària del Masnou, i sense ells lamajoria de serveis i activitats no espodrien realitzar.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Apostem per finalitzar el Parc Vall-mora i impulsar el desenvolupa-ment de zones del Masnou que, sibé estan en mans privades, el seudesenvolupament beneficiaria elmunicipi. Un d'aquests casos és elsolar on hi havia l'antiga fàbrica tèx-til Dogi.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?No pactarem per pactar, sinó queho farem per liderar grans projectesque creiem que el poble mereix inecessita.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball al consistori?Impulsarem les nostres idees i elnostre programa, i controlarem elgovern municipal.

Frans Avilés (C’s)

“Tot i que teniminfraestructures,

superem la mitjanad’atur del Baix”

Page 14: Linia baix maresme 02

| 14 líniamar.cat 25 març 2015 El Masnou - Pàgines especials

Ja està tot a punt perquè comen-cin les obres d’ampliació del Com-plex Esportiu Municipal. Durantaquest mes de març han acabat elstreballs previs que han servit peradequar l’entorn de les instal·la-cions esportives i al llarg del mesd’abril podran començar les re-formes. La remodelació s’ha con-cebut amb la idea que els nous edi-ficis facilitin una bona circulaciódels trajectes dels vianants des delcentre de la població fins al ParcVallmora, la zona verda més grande la vila, a través dels voltants dela instal·lació esportiva.

Demà dia 26 de març se cele-brarà un acte on es donaran a co-nèixer els treballs que es realitza-ran en aquests dos espais i quecomptarà amb la presència delconseller de Presidència, Fran-cesc Homs, i del secretari generalde l’Esport, Ivan Tibau. Està previstque les obres durin uns 24 mesos,de manera que cap a la primave-

ra de 2017 les noves instal·lacionsja estaran disponibles per alsusuaris i les diferents entitats delmunicipi que en fan ús, tot i queel consistori veu possible escurçarels terminis d’aquesta actuació. L’A-

juntament ha destinat aproxima-dament 1,5 milions d’euros aaquest conjunt de reformes.

ELS DETALLSL’ampliació del complex esportiupreveu construir un pavelló dobleper satisfer una reivindicació veï-nal i ampliar així tots els altres ser-veis que s’ofereixen en aquestequipament. Aquesta nova ins-tal·lació està plantejada com unedifici aparentment aïllat, peròestà perfectament connectadaamb la resta del complex.

A aquest nou pavelló cal afe-gir-li els seus serveis i instal·lacions,com els vestidors, que s’ubica-ran sota una plataforma que se si-tuarà 3 metres per sobre de la vo-rera del carrer Sant Sebastià, queserà la via des de la qual es podràaccedir a les graderies del nou pa-velló i, mitjançant rampes i altreselements de connexió i mobilitat,es podrà arribar també fins al ca-rrer de Montevideo i fins al parcVallmora.

A més, una de les grans no-vetats del projecte és el canvi enles entrades a la instal·lació. Ambles reformes s’aconseguirà unúnic accés comú a totes les ins-tal·lacions esportives municipalsmitjançant un vestíbul generalúnic que possibilitarà controlarl’accés als pavellons esportius,als vestidors, a la piscina, a la ca-feteria, als espais per al públic i alspassadissos i als serveis tècnics deles instal·lacions.

Per últim, l’actuació tambéservirà per adequar i fer una sèriede reformes al pavelló amb elqual ja compta actualment elComplex Esportiu Municipal.

Noves instal·lacions per alComplex Esportiu Municipal

» Durant l’abril començaran les obres de construcció d’un pavelló que s’annexarà a l’actual

URBANISME4Amb l’am-pliació del Complex Esportiu Mu-nicipal i la urbanització del ParcVallmora es pretén donar forma ados projectes importants per ge-nerar encara més dinamisme a laciutat. Aquests dos espais forma-ran un únic àmbit, que s’ha deconvertir en un nou punt de re-ferència per al municipi pel que faal paisatge, el lleure i l’esport, en-tre d’altres.

En aquest sentit, el regidord’Urbanisme i Obres, Eduard Gar-cia, ha assegurat que aquestesdues actuacions que estan a puntde començar “signifiquen l’inicid’una realitat que serà visible benaviat” i també suposen “la culmi-nació de molts esforços que s’handestinat a aquest projecte, que técom a principal objectiu millorarla qualitat de vida de la poblaciódel municipi”.

Un nou punt de referència

Tres imatges virtuals de l’aspecte que tindrà el Complex Esportiu Municipal. Fotos: Ajuntament

Les obres duraran 2

anys, però es podrien

escurçar els terminis

RedaccióEL MASNOU

Page 15: Linia baix maresme 02

15 | líniamar.cat25 març 2015

Amb els treballs previs finalitzats(que entre d’altres han consistit adesviar les línies d’alta tensió quetravessaven la zona o en les plan-tacions d’arbres a la zona delnord), durant aquest mes d’abrilcomençaran també les obres d’ur-banització del Parc Vallmora. Estàprevist que durin 12 mesos.

Amb una superfície de més de55.500 metres quadrats, el parc iel seu entorn esdevindran la zona

verda més gran del municipi. Amés, aquest nou espai serviràcom a punt de connexió entre lapart més costanera de la vila i elMasnou Alt. El nou aspecte quepresentarà el Parc Vallmora supo-sarà un canvi radical en el paisat-ge i en la fesomia de la vila. Tam-bé es faran intervencions en els ca-rrers de l’entorn del parc, com al To-rrent Vallmora, que es perllonga-rà amb una gran vorera, i al carrerde Montevideo, que ajudaran aconsolidar la zona.

El parc es dividirà en tres gransespais. El primer d’ells serà la zonaenjardinada, que servirà per evo-

car-hi la terra de conreu, un delstrets característics del Maresme.

Per altra banda, hi haurà ungran espai que es coneixerà coma El cor del parc. Aquest inclourà elpasseig que travessa l’espai, a mésde les zones d’estada, l’àrea de jocsinfantils i un conjunt de recorre-guts secundaris i alternatius.Aquesta zona es convertirà en undels balcons-mirador de la vila.

Per últim, el tercer gran espaidel Parc Vallmora serà el boscfrondós. Diferents col·lectius delmunicipi ja han col·laborat en laconstrucció d’aquesta zona ambla plantació d’arbrat.

El nou Parc Vallmora, pulmóverd i espai de connexió

El Masnou - Pàgines especials

RedaccióEL MASNOU

Page 16: Linia baix maresme 02

El Masnou - Pàgines especials| 16 líniamar.cat 25 març 2015

El pròxim 29 de març, la Casa dela Cultura tornarà a obrir les se-ves portes. Més de tres anysdesprés del seu tancament,aquest equipament cultural re-cuperarà el seu ús i ho farà ambuna festa per als vilatans el ma-teix diumenge de la seva rei-nauguració.

A partir de les 11 del matí co-mençaran els actes festius, i apartir del migdia es podrà veu-re l’interior de l’edifici en grupsreduïts, a causa de les limitacionsd’aforament de les plantes su-periors de la casa. Aquestes vi-sites s’organitzaran en dos torns,de les 12 del migdia a les 2 de latarda el primer, i, després de di-nar, de les 4 de la tarda a les 7 delvespre el segon.

Així doncs, durant tot el diaes podrà visitar la sala d’exposi-cions temporal, situada a la plan-ta baixa, que acollirà una mostra

sobre la història i les caracterís-tiques de la Casa de la Cultura.A més, amb les remodelacions,que s’emmarquen dins del pro-jecte El Masnou, terra de mar,s’han recuperat diverses pintu-res modernistes que hi ha als

murs de l’edifici i que estavenocultes sota dues capes de pa-per pintat. Els mosaics hidràulicsde la planta baixa, també d’estilmodernista, i el pou que sub-ministrava aigua a l’edifici són elsaltres elements que s’han res-taurat amb les reformes ques’han dut a terme en els darrersanys.

A partir d’ara, a la primeraplanta s’exposaran les obres mésdestacades de la col·lecció d’art

municipal, procedent en granpart de la donació que va ferEmili Josep Sala Barbarà l’any1969. Els arrimadors de ceràmi-ca esmaltada o diferents pecesde mobiliari de l’època són altreselements destacats que seranpresents a l’edifici.

Per altra banda, les visites ales instal·lacions de la Casa de laCultura se seguiran fent duranttots els caps de setmana delmes d’abril. Al portal web de l’A-juntament es pot omplir la sol·li-citud per poder participar enaquestes visites guiades.

Tanmateix, i també durant elmes d’abril, a l’equipament s’hiobrirà l’oficina de turisme i duessales d’exposicions de la col·lec-ció d’art municipal que comple-taran aquest ambiciós projecte.

El consistori ha impulsat to-tes aquestes reformes amb el su-port econòmic de la Diputacióde Barcelona i la Generalitat deCatalunya i amb el cofinança-ment del Fons Europeu de Des-envolupament Regional (FEDER)de la Unió Europea.

El Masnou recupera una de les seves icones tres anys després

» La Casa de la Cultura torna a obrir les seves portes després de les reformes al seu interior

ARQUITECTURA4Al Mas-nou de principis del segle XX, laconstrucció d’aquest edifici d’in-dians va suposar una renovacióestilística, ja que el seu propieta-ri, Jaume Sensat i Sanjuan, era unenamorat de l’arquitectura islà-mica, després d’haver viscut dosanys a Egipte. Sensat i la sevadona, Rosa Pagès i Orta, feienservir l’edifici com a residència du-rant els mesos d’estiu.

El 1964, Maria del Carme Pla-nas i Sensat heretà la casa, quanva morir el matrimoni, que no ha-via tingut descendència. Planas vadecidir deixar-la en testament al’Ajuntament, amb la condicióque es dediqués a usos culturals.

Formalment, l’exterior de l’e-difici destaca per la seva riquesaornamental, on es pot observaruna tribuna mirador de cantona-da amb arcs lobulats i la cobertad’escames ceràmiques.

Empremta islàmica

Un detall de la façana de la Casa de la Cultura. Foto: Ajuntament

Pintures, mosaics i

un pou, alguns dels

elements restaurats

RedaccióEL MASNOU

Page 17: Linia baix maresme 02

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8817 | líniamar.cat25 març 2015

Page 18: Linia baix maresme 02

líniamar.cat 25 març 2015

| 18

Premià de Mar

L’Ajuntament de Premià deMar destinarà 16.200 euros aprojectes premianencs de coo-peració, promoguts per entitatspertanyents al Consell Assessorper la Cooperació Internacionalde Premià de Mar. L’ajuda eco-nòmica arriba després que l’anypassat el consistori no fes efec-tiu cap pagament a les entitats,ja que els seus serveis jurídicsvan entendre que la cooperacióinternacional no era compe-tència municipal, segons esta-blia la Llei de Racionalització iSostenibilitat de l’Administra-ció Local (LRSAL).

La Generalitat va desmentirque hi hagués cap impedimentlegal ni cap conflicte compe-tencial amb les donacions a lesentitats de cooperació. Després

del vistiplau de l’administracióautonòmica, el consistori hadecidit pagar els 8.100 eurosprevistos per a aquest any i els8.100 que no es van atorgarl’any passat. “D’ara endavant,creiem que no hi haurà capproblema per fer els paga-ments”, afirma la regidora deCooperació Ana Maria Medina.L’Associació Tarija és una de lesentitats beneficiàries del pa-

gament, i ha rebut molt positi-vament la notícia. “Si l’Ajunta-ment no hagués donat els di-ners, hauríem hagut de reduirels nostres projectes”, afirmaJosep Manel Lahuerta, membrede l’associació. “Pensem queencara es podrien fer més coses.Com més escassetat de diners hiha, més necessitat hi ha debuscar alternatives”, afegeixLahuerta.

La façana de l’Ajuntament. Foto: Arxiu

L’Ajuntament destina 16.000euros a cooperació internacional» Els dubtes legals van impedir al consistori donar diners l’any passat» La partida d’enguany es repartirà entre tres projectes premianencs

Ja es pot visitar el jacimentarqueològic del Museu Romà

PATRIMONI4El Museu Romàde Premià de Mar ja és una re-alitat, després de la inaugura-ció duta a terme el 15 de març.El nou equipament acull unjaciment, descobert l’any 2000a la confluència dels carrersEnric Granados i Santiago Ru-siñol, format per un edifici deplanta octagonal de l’època ro-mana tardana.

La finca té una superfície de550 metres quadrats i es trobaen un estat de conservació ex-cepcional. D’altra banda, es téla certesa que aquestes restes

formen part d’un conjunt ar-queològic molt més gran, queencara es troba soterrat al ba-rri de Can Ferrerons. De fet, el1969 es van descobrir uns mo-saics romans a la zona, i desd’aleshores cada treball urba-nístic a la zona ha comportat ladescoberta de nous materials.

Es calcula que la finca va seraixecada el segle V dC. Semblaque l’edifici pertanyia a un per-sonatge ric de l’època i que capa finals d’aquell segle es vaconvertir en centre de produc-ció vitivinícola.

Can Sanpere celebra els dos anys d’ocupació

SOCIETAT4El 3 d’abril es com-pliran dos anys de l’ocupació del’antiga fàbrica de Can Sanpe-re per part d’un grup de veïns.En aquest temps, l’espai s’haconvertit en un centre social au-togestionat, i també ha nascutla Plataforma Can Sanpere100% Públic que, entre altrescoses, demana l’expropiació del’espai propietat de Núñez iNavarro per destinar-lo a usospúblics.

La coincidència amb Set-mana Santa fa que la celebraciódels dos anys s’ajorni fins a l’11

d’abril. Al llarg de tot el dia hihaurà activitats a Can Sanpere,amb la presentació dels pro-jectes que conviuen al centre,àpats populars, xerrades i ac-tuacions musicals.

Dos anys després de la sevacreació, la plataforma i el cen-tre social se senten forts. “CanSanpere s’ha convertit en un re-ferent d’autogestió i lluita con-tra l’especulació”, afirma An-dreu Mumbrú, membre de laplataforma. “Els veïns veuen lafàbrica com un lloc on trobarprojectes i il·lusions”, afegeix.

L’Ajuntament analitzarà un any més el carrer bici

MOBILITAT4L’Ajuntament dePremià de Mar seguirà analit-zant els resultats de la prova pi-lot de carrer bici fins d’aquí a unany, i serà aleshores quan va-lorarà tirar endavant el projec-te de forma definitiva.

Actualment, el carrer bicienllaça el nucli antic del muni-cipi amb el barri de Can Pou, isi l’avaluació de la prova pilot éspositiva, el consistori preveuque arribi al col·legi de La Sa-

lle i acabi encerclant el poble. Elcarrer bici consisteix en la sen-yalització de traçats urbans enels quals les bicicletes tenenpreferència per davant de cot-xes i motocicletes, i segons el re-gidor d’Urbanisme, Antoni So-birà, de moment el projectes’ha volgut aplicar preferent-ment al voltant dels instituts.

“Anem endarrerits amb lapromoció de la bicicleta i calque ens moguem”, afirma Sobirà.

RedaccióPREMIÀ DE MAR

Medi Ambient | L’hora del planetaPremià de Mar s’ha adherit a la campanya mundial L’hora del planeta 2015, que tin-drà lloc el 28 de març. La iniciativa vol sensibilitzar la població sobre la necessitat derespectar el medi ambient a través de l’estalvi energètic. A Premià de Mar s’apagaran

els llums d’edificis i equipaments públics des de les 20:30h fins les 21:30h.

Page 19: Linia baix maresme 02

Vilassar de Marlíniamar.cat 25 març 2015

19 |

El 28 de febrer Joan Roca, Lau-reà Folch, Jordi Tàpies, NúriaAraza i Desi Camino van sercessats com a regidors del con-sistori per l’alcalde JoaquimFerrer. El cessament arribavadies després que manifestessinla voluntat d’impulsar Gent perVilassar de Mar, una nova can-didatura per a les eleccionsmunicipals del 25 de maig, talcom va avançar Línia Mar.Tots cinc, segons explica Roca,van rebre la notificació de ces-sament de mans de la PoliciaMunicipal als seus domicilis.

L’11 de març, la voluntatdels cinc exregidors va comen-çar a prendre forma, desprésd’una roda de premsa de pre-sentació en què van exposar elsmotius per crear la candidatu-ra i els principals objectius quees planteja el projecte.

JOAN ROCA, CAP DE LLISTAEl cap de llista de Gent per Vi-lassar serà Joan Roca, exregidord’Espais Públics i Medi Am-bient i expresident del comitèlocal d’Unió Democràtica deCatalunya. A hores d’ara esdesconeix si els altres quatreimpulsors de la candidaturaformaran part de la llista elec-toral. El que sí que se sap ambcertesa és que la llista agrupa-rà un bon nombre d’indepen-dents. En aquest sentit, Rocainsisteix que la voluntat de lanova formació és posar-se alservei de les persones. “Volem

més participació ciutadana ifer política municipal d’unamanera més propera”, afirmaRoca. “No volem imposicionsexteriors dels partits”, afegeix elcap de llista.

Aquest objectiu enllaça ambels motius que Roca exposavaper haver renunciat a la presi-dència local d’UDC. “Fa dosanys que no es fa cap assemblealocal de Convergència i Unióper ratificar la candidatura deJoaquim Ferrer a l’alcaldia”,explicava. Precisament, l’elec-ció de Ferrer com a alcaldableva ser el detonant de la dimis-sió de la cúpula d’UDC, desprésde mesos de queixes sobre lamanca de transparència i co-municació de l’actual alcaldeamb l’equip de govern. Roca ar-gumenta que els motius de lacreació de Gent per Vilassarno responen a un conflicte departits entre Convergència De-mocràtica i Unió Democràtica,sinó exclusivament al conflicte

personal mantingut amb Joa-quim Ferrer.

Joan Roca diu que la vo-luntat de Gent per Vilassar éspotenciar la participació ciuta-dana com a eix del seu nou pro-jecte. En aquesta línia, els im-pulsors han manifestat la vo-luntat de reunir-se amb dife-rents agents socials, empresesi organitzacions del poble.

MOTIUS DELS CESSAMENTSL’alcalde Joaquim Ferrer vadonar a conèixer la seva versiósobre el cessament dels cinc ex-regidors a través d’un comuni-cat a la pàgina web de l’Ajun-tament, publicat el 2 de març.

L’alcalde afirmava no tenirarguments per mantenir al go-vern municipal els cinc regi-dors, després que aquests fes-sin pública la voluntat d’im-pulsar un nou partit. Ferrerconsidera que hagués repre-sentat una “covardia” mantenir-los a tots cinc dins el govern.

Roda de premsa de presentació del nou partit. Foto: Gent per Vilassar de Mar

El nou partit Gent Per Vilassarde Mar ja és una realitat

» Els cinc regidors cessats per Joaquim Ferrer impulsen la formació» Joan Roca serà el cap de llista de la nova proposta de cara al maig

El cicle de concerts acústics,una aposta per la música local

CULTURA4La música d'Angie& The Honkey Hotties va donarel tret de sortida al primer ciclede concerts en acústic a CanJorba, estrenat el 15 de març ique constarà d’un concert men-sual fins al mes de juny.

El cicle s’inclou dins el plalocal de Joventut 2012-1016,que té l’objectiu de potenciar lafeina dels joves creadors de di-ferents àmbits del municipi.

En aquest sentit, la regido-ra de Joventut, Paquita More-no, considera que “cal aprofitarels nostres equipaments per po-

tenciar els diferents estils demúsica que conviuen al nostrepoble”. Els participants del ci-cle tenen perfils molt diferentsi s’hi poden trobar des de jovesestudiants de l’Escola Superiorde música de Barcelona fins amúsics autodidactes.

De moment, sembla que laproposta ha tingut bona acolli-da i els veïns van omplir CanJorba per assistir al primerconcert. La següent actuacióserà la de Bernat Casares Trioel 12 d’abril i es basarà en un re-corregut per la història del jazz.

Valoració positiva del’àrea verda d’aparcament

SOCIETAT4El 2 de març vaentrar en funcionament l’àreaverda a l’aparcament del solarde l’antic Patronat, la novazona limitada d’estacionamentregulat. Es tractava, inicial-ment, d’una zona d’aparca-ment gratuït, en la qual l’A-juntament havia detectat que lamajoria de vehicles estacio-nats eren de fora de Vilassar deMar. Precisament aquest vaser el fet detonant per impulsarl’àrea verda. “Teníem l’aparca-ment col·lapsat i els veïns te-nien poques possibilitats d’es-

tacionar-hi”, explica el regidord’Urbanisme i Espais Públics,Josep Solà.

El nou sistema permet a lespersones que tinguin un vehicleque consti en el padró de l'Im-post de Vehicles de Tracció Me-cànica o en l’ impost de circu-lació de Vilassar de Mar apar-car pagant 20 cèntims per undia o 1 euro a la setmana. Per alsvehicles forans, la resta de l’a-parcament funciona com a zonablava. “La facilitat dels veïns peraparcar afavorirà el comerç lo-cal”, conclou Solà.

Andreu MerinoVILASSAR DE MAR

Certamen Mossèn Pere Ribot | 11 d’abril, veredicteL’11 d’abril es donarà a conèixer el veredicte del certamen literari Mossèn Pere Ribot,en el qual participen persones de 6 a 25 anys dividits en categories segons l’edat. Per

als més petits, els premis seran lots de llibres, mentre que per als més grans els premis seran en metàl·lic i oscil·laran entre els 200 i els 400 euros.

Page 20: Linia baix maresme 02

Alellalíniamar.cat 25 març 2015

| 20

L’Ajuntament projecta un nouespai cultural a l’antic Casal

EQUIPAMENTS4El 2 de marçvan començar les obres d’en-derroc de l’antic edifici del Ca-sal d’Alella, que va ser tancat alpúblic a finals de juny i la titu-laritat del qual va passar a serpública a l’octubre. El canvide propietari va ser possiblegràcies al conveni signat entrel’Ajuntament i l’Associació Ca-sal d’Alella, que va cedir els seusdrets al consistori.

El govern municipal va arri-bar també a un acord amb el

propietari del terreny adjacenta l’edifici, la qual cosa perme-trà tirar endavant un nou espaicultural.

El nou equipament consta-rà, d’una sala polivalent amb ca-pacitat per a 300 persones, sa-les de l’escola de dansa, espaisd’assaig musical i un nou localper al Casal. L’Ajuntament es-pera tenir el projecte executiuredactat abans de l’estiu i ad-judicar les obres abans que s’a-cabi el 2015.

Tercera edició de la beca de recerca d’Alella

INVESTIGACIó4El 24 d’abrilfinalitzarà el termini per pre-sentar projectes d’investigacióque aspirin a emportar-se latercera beca de recerca d’Alella,dotada amb 3.000 euros.

La beca té l’objectiu de fo-mentar i promoure la investi-gació sobre el municipi i el seuentorn en el camp de les cièn-cies socials, ambientals i hu-

manes, per tal d’incentivar ladivulgació i ampliar la histo-riografia local.

Els candidats a emportar-sela beca són investigadors queindividualment o col·lectiva-ment presentin les seves pro-postes, que hauran de ser in-èdites, i tenir, necessàriament,relació amb el poble d’Alella i elseu entorn.

Una empresa russa, represen-tada per l’inversor Vadim Su-kharev, esta intentant tancar unacord amb l’empresa vinculadaa La Caixa propietària de lapart de la finca de la Torre delGovernador, que comprèn elsedificis del terreny. El mateixinversor ja ha tancat un acordamb l’empresa TorrebarnadesSL, propietària dels jardins dela finca, per adquirir aquestapart del terreny en el momentque es formalitzi la compradels edificis. L’objectiu de l’in-versor és construir un complexhoteler que, segons afirma l’al-calde Andreu Francisco, seriade 4 o 5 estrelles.

OPCIó DE COMPRAParal·lelament, l’Ajuntamenttambé va signar el 6 de març unacord de dret de compra ambTorrebarnades SL.

L’acord preveu que el con-sistori tingui durant un any eldret de compra dels jardins si,finalment, el projecte de l’in-versor rus no tirés endavant.

D’aquesta manera, l’Ajun-tament es reserva el dret d’e-xercir el control sobre la partmés gran de la finca de la Torredel Governador, en un sectordestinat a usos hotelers i a la

implantació d’equipaments ooficines. “Tindríem prou pesper decidir el futur de la zona itrobar algun altre inversor, sifes falta”, avisa Francisco.

De tota manera, el mateixbatlle reconeix que l’Ajunta-ment veu molt interessant la in-versió hotelera. “Dinamitzariaeconòmicament el poble i re-forçaria l’enoturisme”, conclou.

Parcel·la de la Torre del Governador. Foto: Google Maps

L’hotel projectat a la Torre del Governador seria de 4 o 5 estrelles

Andreu MerinoALELLA

Espai 16·30 | Programació de primaveraL’espai 16·30 ja ha preparat la seva oferta d’activitats de cara a la primavera, destina-da a joves d’entre 16 i 30 anys, que inclou tallers, cursos i càpsules formatives. Entrealtres propostes, s’oferiran cursos de swing, ioga, cuina vegana o introducció a llen-

guatge de signes. Les inscripcions es podran fer fins al 7 d’abril.

Page 21: Linia baix maresme 02

L’Entrevistalíniamar.cat 25 març 2015

21 |

Com valora el mandat mu-nicipal que està a punt definalitzar?

El podem valorar positivament. Haestat un període difícil per la con-juntura econòmica, que ha afectatels recursos de les administracionsi sobretot la ciutadania, que n’ha pa-tit les conseqüències directament.Els ajuntaments hem intentat arri-bar fins on abans no feia falta. Faigun balanç positiu perquè hem po-gut ajudar molta gent, hem man-tingut les finances municipals enbon estat i hem afrontat noves in-versions i serveis que han entrat enfuncionament.

Quin balanç fa del pacte amb PSCi CiU?Des del 2004 hem governat amb elPSC. Fa un any i mig vam conside-rar oportú incorporar CiU al govern,cosa que ens ha permès aprovaramb el màxim consens temes d’im-portància per al poble, com el nouplanejament urbanístic.

Després de les eleccions muni-cipals del maig, es plantejariapactar amb el PP, com ja va fer el2003?Les circumstàncies han canviatmolt. Llavors, després d'estar mesosen minoria, vam passar a buscar for-macions que ens donessin suportper poder frenar la proposta urba-nística que s’havia dut a terme an-teriorment. Aquells que ens van vo-ler donar suport van ser la Lliga So-cial d'Alella i el PP i per això vam pac-tar en aquell moment. No em pe-nedeixo del que vaig fer, però aracom ara no pactaria amb el PP.

La raó és el procés sobiranista?No. Tenim ideologies molt diferents,tant pel que fa al model socioeco-nòmic com al model nacional. Ara

hi ha altres formacions amb elsquals poder pactar, i en cap cas el PPés una d’elles.

Si vostè surt escollit alcalde, quinpaper pot jugar l'Ajuntament d'A-lella per col·laborar amb el procésd’autodeterminació?Nosaltres ja hem liderat l’exercici desobirania fiscal a Catalunya. Hem de-mostrat que el fet de pagar impos-tos a la Generalitat o a l’Estat és unaqüestió de simple voluntat política.Hem d’esperar a veure el resultat deles eleccions del 27 de setembre,però el món municipal haurà d’em-pènyer el procés donant suport alParlament, a la Generalitat i a la ciu-tadania.

Com s’haurà de materialitzaraquest suport?A través dels impostos, per exem-ple. Si tots els ajuntaments catalansi les empreses paguessin impostosa la Generalitat, faríem una passaefectiva de cara a la desconnexió del’estat espanyol.

Quina és la situació actual de la To-rre del Governador?Hi ha un inversor interessat a tirarendavant un projecte hoteler. Téacords amb l’empresa del grup deLa Caixa que és propietària de lapart del terreny on hi ha els edificis.També té un acord amb l’empresaTorre Bernades SL, propietària delsjardins, per si es tanquen els acordsper la zona dels edificis. Esperemque això es pugui formalitzar acurt termini i pugui haver-hi un pro-jecte que restauri la Torre i li doniuna activitat. L’Ajuntament ha sig-

nat un acord amb l’empresa pro-pietària dels jardins per tal que, sil’operació d'aquest inversor hote-ler no acabés de reeixir, tinguemdurant un any l’opció de comprad’aquesta part de la finca. D’a-questa manera, passaríem a teniruna posició de control i força sobreel futur de la torre del Governador.

Digui si li podem posar nom aaquest inversor. És l’empresari rusVadim Sukharev?Això és el que ha sortit publicat alsmitjans de comunicació.

Ho pot confirmar o desmentir?Ha sortit publicat a La Vanguardia,a la Revista Alella i ningú ho ha des-mentit. És possible que sigui aquestel seu nom.

Possible?Sí. És el representant d'una em-presa que està al darrere d'aques-ta operació. L'inversor té un acordamb l’empresa del grup La Caixaque està intentant tancar, per po-der anar a escripturar la finca. D’al-tra banda, té una opció de comprafutura sobre els jardins. En el mo-ment en què es concreti la signa-tura amb l’empresa propietàriadels edificis, se signarà l'acord pelsjardins i passarà a ser el propietaride tot el sector urbà destinat a equi-paments, hotels i oficines.

Serà un hotel de luxe?Per les característiques de la fincasegurament tindrà entre quatre icinc estrelles. Ens interessa l’activi-tat econòmica que se’n derivaràperquè permetria a altres empresesdel municipi donar serveis a l'em-presa hotelera i podrien sorgir no-ves iniciatives en l’àmbit de l’eno-turisme i el lleure.

Diversos experts, com l'ex capd'anàlisi de l'Oficina Antifrau deCatalunya, Carlos Qúilez, hanalertat en repetides ocasions queCatalunya és un destí força habi-

tual per al blanqueig de dinerrus. Li fa por que la inversió a la To-rre del Governador sigui un nouexemple d’aquest fet?Aquest inversor té negocis formalsa Rússia. Fins allà on sabem, és unempresari d’èxit que se n’ha sortiti té la voluntat d’invertir a Alella. Enel moment que tanqui l'operació,veurem si l'origen d'aquests di-ners és prou bo o no, i si s’acabaconcretant, voldrà dir que aquestagent és més que solvent.

Com ha afectat la crisi a Alella?Va trigar uns mesos més a arribar acausa del perfil socioeconòmic dela població. Hem dotat, fins on haestat necessari, l’àrea de Serveis So-cials. D’altra banda, l’atur s’ha doblaten aquests anys.

Concretament, el 2014 es va tan-car amb una taxa d'atur del8,38%, o el que és el mateix, amb410 persones sense feina. Hi ha al-guna manera d'acabar totalmentamb la desocupació?En economia s'estableix que hi haun atur tècnic, que és el d'entradai sortida de la gent dels llocs de tre-ball, i se situa al voltant del 5%. Desde l’Ajuntament hem intentat po-sar els recursos per acompanyar lespersones que s’han quedat a l’aturaquests anys. Entre altres coses,hem col·laborat amb el Masnou iTeià per impulsar el centre d’em-prenedoria de la Casa del Mar-quès. De tota manera, la possibili-tat de reduir els índexs d’atur supera

bastant les capacitats que tenim elsajuntaments.

Parlant del Masnou i Teià, els dosmunicipis s’han incorporat a lesjornades d’emprenedoria orga-nitzades per tercera vegada perl’Ajuntament d’Alella i que en-guany reben el nom d’Enlaira’t.Com valora la seva participació?Estem satisfets que s'ampliï la par-ticipació amb aquests dos munici-pis. És una bona oportunitat perquègent amb idees vingui a escoltarprofessionals que se n'han sortitamb els seus negocis. L’objectiu ésfacilitar i acostar recursos a gentamb alguna idea de projecte.

L’emprenedoria és una bona einaper lluitar contra l’atur?La crisi ha fet que moltes personeshagin hagut de reinventar-se. El fetd'emprendre parla molt bé d'a-questes persones que intenten fer unprojecte professional a partir d'unaidea.

Una altra eina de promoció eco-nòmica, i en aquest cas també tu-rística, podria ser la Denominaciód’Origen Alella?Estic convençut que en els pròximsquatre anys farem un salt qualita-tiu important en aquest sentit. Calque ens enfortim per esdeveniruna opció d’enoturisme de refe-rència, també més enllà del nostrepaís. Projectes com el de la Torre delGovernador són fruit de la feina fetafins ara.

“L’inversor rus de la Torredel Governador té negocis

formals al seu país”

“En cap cas ensplantegem pactar

amb el PP després deles eleccions”

Andreu Francisco / Alcalde d’Alella

Andreu Francisco ens rep a l’Ajuntament d’Alella quan falten dos mesos per a leseleccions municipals. Fa balanç del mandat que està a punt d’acabar i

repassa temes d’actualitat del municipi, com el futur de la Torre del Governador o les jornades d’emprenedoria Enlaira’t, entre altres.

Andreu MerinoALELLA

Perfil | Llicenciat en ADE i ex jugador de bàsquetMilitant d’Esquerra Republicana des de l’any 2000, Andreu Francisco va convertir-se en alcalde del municipil’any 2003. Francisco també és president de la Regió Metropolitana del partit i membre de la seva Executiva

Nacional. L’actual alcalde és fundador del Bàsquet Alella, club del qual va ser jugador i entrenador.També és és membre de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella.

Page 22: Linia baix maresme 02

líniamar.cat 25 març 2015

| 22

Teià

Andreu Bosch, alcalde de Teiàper Esquerra Republicana deCatalunya (ERC) del 2003 al2009 torna a la política muni-cipal després de sis anys d’ab-sència. El 2009, després d’unmandat i mig com a batlle,Bosch va abandonar el consis-tori teianenc per fer-se càrrec del’àrea de llengua i universitatsde l’Institut Ramon Llull. Aratorna per ser el cap de la llistaelectoral de la coalició d’ERC iCompromís amb Teià per a leseleccions del 27 de maig.

MOTIUS DEL RETORNBosch afirma que la seva tor-nada té a veure amb la políticalocal, però també amb la d’àm-bit nacional.

Pel que fa al món municipal,Bosch diu que un dels seusprincipals objectius és retornarl’estabilitat que l’Ajuntament de

Teia ha perdut en el darrermandat. “Els últims anys hanestat marcats per la inestabili-tat i una difícil governabilitat”,afirma. Unes circumstànciesque, segons afirma el cap de llis-ta republicà, no han ajudat adesplegar una política planifi-cada que atengui les necessitatsdels veïns i veïnes.

En clau nacional, Bosch con-sidera important que el nombremés gran possible d’ajunta-ments catalans assoleixin ma-jories sobiranistes. “Les elec-cions locals poden exercir determòmetre i serviran per co-nèixer la voluntat de la ciuta-dania abans dels comicis del 27de setembre”, conclou.

Bosch a l’acte de presentació de la candidatura. Foto: Compromís amb Teià

L’exalcalde Andreu Bosch torna a la política municipal

EDUCACIó4El 17 de març vaacabar el període de preins-cripció per al segon cicle d'e-ducació infantil, educació pri-mària i educació secundàriaobligatòria a l’Escola El Cim i al’Institut Turó d'en Baldiri decara al curs escolar 2015-2016.

La preinscripció és el tràmitque cal fer per ser admès perprimera vegada en un centresostingut amb fons públics, itambé quan es vol canviar decentre. Per tant, en aquest sen-tit, tenen especial rellevància lesplaces ofertes a P3 i a 1r d’ESO.L’Escola el CIM ha ofert 46places ordinàries al primer cursd’educació infantil, a més de 4places destinades als alumnesamb necessitats especials edu-catives (NEE). En el cas del’Institut Turó d’en Baldiri, elcentre ha ofert 52 places ordi-nàries per a 1r d’ESO de cara alcurs vinent, a més de 4 placescorresponents a les NEE.

Del 4 al 15 de maig es duràa terme la preinscripció a l’Es-cola Bressol Els Galamons.

Finalitzat elprimer períodede preinscripció

Les escoles i el mercatrecullen menjar

SOLIDARITAT4Des del 23 demarç i fins al pròxim dia 27, lesescoles de Teià participaran enla recollida d’aliments per Cà-ritas impulsada pels ConsellsMunicipals d’Educació i Coo-peració. El dia 28 serà el torndel mercat municipal, que s’in-corporarà a la col·lecta.

El principal objectiu de lacampanya és la sensibilitzaciódels veïns envers les necessitatsexistents al poble. I és que ac-tualment 35 famílies teianen-ques reben aliments de formaregular. Per altra banda, tambées vol crear consciència sobre elmalbaratament alimentari.

RedaccióTEIÀ

Biblioteca de Can Llaurador | 26.390 visitants el 2014La Biblioteca de Can Llaurador va rebre la visita de 26.390 persones durant el 2014.

Al llarg de l’any passat es van fer 196 nous carnets de préstec i ja hi ha 2.778 personesque en disposen. Durant l’any es van fer 20.990 préstecs i, per altra banda, es van

organitzar 103 activitats a les quals van assistir 2.846 persones.

Page 23: Linia baix maresme 02

líniamar.cat 25 març 2015

23 |

Premià de Dalt

Resignació veïnal i oposiciópolítica pel projecte a Can VilarSOCIETAT4Malgrat la mani-festa oposició de l’Associació deVeïns de la Floresta a la cons-trucció d’una superfície co-mercial al solar de Can Vilar, elseu president, Josep Cisa, des-carta denunciar el projecte i re-córrer a la via judicial. “L’as-sociació no té diners per fer-ho”, afirma Cisa, que qualificala construcció del supermercatd’“inevitable”.

Per altra banda, el PSC notira la tovallola i promet estu-diar la retirada del procés decanvi d’usos del terreny si elpartit té un paper rellevant enel pròxim govern municipal.L’alcaldable socialista,, JaumeCases, afegeix que el PSC tam-bé apostarà per la construcciód’un centre de dia o algun altreequipament que els veïns con-siderin oportú.

Propostes dels veïns perl’edifici de l’antic Ajuntament

EQUIPAMENTS4Ja falta menysper conèixer a què es destina-rà la primera planta de l’edifi-ci de l’antic Ajuntament.

El 20 de març va finalitzarel procés participatiu a travésdel qual els veïns han fet arri-bar les seves propostes al con-sistori, que es donaran a co-nèixer al llarg d’aquesta set-mana. Mentre que encara ésuna incògnita què ocuparà laprimera planta de l’edifici his-

tòric, ja se sap que a la plantabaixa hi seguirà ubicada la Po-licia Municipal, i també s’ha-bilitarà una sala polivalent. Pelque fa a la segona planta, s’hitraslladarà el Jutjat de Pau.

“L’edifici serà més accessi-ble, sostenible i conservarem elseu patrimoni històric”, afirmal’alcalde Josep Triadó. Lesobres tindran un cost de710.000 euros, dels quals l’A-juntament n’aportarà 20.000.

Crida Premianenca, formaciócreada a Premià de Mar abansde les eleccions municipals del2011 i fins ara establerta úni-cament en aquest municipi, haaterrat a Premià de Dalt amb lavista posada als comicis delpròxim mes de maig. “Hemmuntat un equip de personesque trobàvem a faltar una al-ternativa política al poble”, afir-ma Carlos Garcia, membre de laCrida. Les converses del grup deveïns de Premià de Dalt amb laformació política del municipiveí van començar en les últimeseleccions, i d’aquesta manera laidea esdevinguda fa quatre anysesdevé una realitat.

Malgrat tractar-se de dosmunicipis diferents, el projec-te de la Crida preveu un treballconjunt entre els representantsde la formació a Premià deDalt i els de Premià de Mar. “El

barri de Cotet està partit entreels dos pobles, i és un dels llocson podem aplicar un treballconjunt”, avisa Garcia.

PROPOSTES CONCRETESEl principal objectiu de la novaformació política és potenciar laparticipació ciutadana al mu-nicipi, en casos com el projec-te de Can Vilar. “L’Ajuntament

ha anunciat un procés partici-patiu amb els veïns, però final-ment imposa la construcciód’un supermercat”, argumentaGarcia.

La Crida Premianenca afir-ma que seguirà treballant in-dependentment dels resultatselectorals. “La feina al carrer hade continuar, entrem o no a l’A-juntament”, afirma Garcia.

Assemblea de Crida Premianenca. Foto: Crida Premianenca

Crida Premianenca fa el salt a Premià de Dalt

Andreu MerinoPREMIÀ DE DALT

Cadira del Bisbe | Comencen les obres de restauracióEl 21 de març es va donar el tret de sortida a les obres de consolidació i restauració

del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe. Uns treballs que ja es van realitzar durant elsanys 2005, 2006 i 2007. L’erosió de la zona, però, ha incrementat i ha posat en risc el

jaciment. Els treballs a la zona s’allargaran fins al 15 de maig.

Page 24: Linia baix maresme 02

Vilassar de Daltlíniamar.cat 25 març 2015

| 24

Matilde Cabiscol rep l’Agulla de la Dona 2015

RECONEIXEMENTS4L’Agullade la Dona 2015 ja té propietà-ria. Enguany, el premi ha re-conegut la feina que MatildeCabiscol ha dut a terme des defa molts anys al teixit social deVilassar de Dalt. “Encara no hohe assimilat”, reconeix Cabis-col, que va rebre l’agulla en unacte celebrat el 7 de març a lanova Biblioteca de Can Manyer,que va constituir el punt centralde les celebracions de l’Ajun-tament en motiu del Dia In-ternacional de la Dona Treba-lladora.

Habitualment, les personesdistingides amb aquest tipus depremis acostumen a dir que elreconeixement ha estat unasorpresa, un fet que és com-pletament cert en el cas de Ca-biscol. “Les meves filles emvan proposar d’anar a veure lanova biblioteca, que jo encarano coneixia. Quan vam arribarvam seure davant”, relata laguanyadora de l’Agulla de ladona 2015. En aquell moment,el protagonisme de l’acte en-cara requeia sobre l’escriptoraIsabel-Clara Simó, que va fer

una xerrada sobre feminismereivindicatiu, a partir de la sevaexperiència en la lluita per laigualtat.

Tot seguit, tal com espera-va tothom menys Matilde Ca-biscol, la regidora de ServeisSocials, Maria Lluïsa Ruhí, il’alcalde Xavier Godàs van ferentrega de l’agulla a la veïna de75 anys de Vilassar de Dalt.

Cabiscol acumula una llar-ga trajectòria en diverses enti-tats del municipi. Des de fadivuit anys forma part de l’As-sociació de Veïns de Can Salvet,de la qual ha estat presidenta,així com de la Junta dels SantsMàrtirs i de la Parròquia de laMare de Déu dels Dolors.“Quan van dir que jo era laguanyadora em vaig quedarenganxada a la cadira amb ga-nes de plorar. Va ser un cúmuld’emocions”, confessa Cabiscol.L’emotivitat de l’acte la va com-pletar Dolors Bonet, amiga deCabiscol, que va llegir un emo-tiu escrit dedicat a ella. “Aques-ta agulla ens la mereixem totesles dones”, conclou orgullosa laguanyadora.

Tal com va avançar Línia Mar,l’Ajuntament de Vilassar deDalt ha decidit renunciar fi-nalment al projecte de complexfunerari que s’havia de cons-truir al poble i que incloïa uncrematori. L’alcalde Xavier Go-dàs ha assenyalat la falta deconsens social al voltant deprojecte per justificar la sevasuspensió, tot i que ja s’haviaadjudicat la seva construcció auna unió temporal d’empre-ses. El consistori, de tota ma-nera, insisteix en la necessitatque el municipi disposi d’unequipament funerari de titula-ritat pública. En aquests mo-ments, la principal opció im-plica aconseguir la cessió del ce-mentiri parroquial.

INICI DE LES CONVERSESActualment el cementiri ja ésgestionat pel consistori, però la

voluntat és obtenir-ne la titu-laritat, per tal que passi a serpúblic.

El 17 de març va tenir lloc laprimera reunió entre l’Arque-bisbat de Barcelona i l’Ajunta-ment, i segons l’alcalde XavierGodàs, hi ha raons per ser op-timista. “La valoració de la reu-nió és positiva, hi ha voluntat

d’arribar a un acord per part detothom”, afirma Godàs. “A no-saltres ens interessa una cessióíntegra del cementiri i l’Esglé-sia ens ha transmès que no téinteressos econòmics”, afegeixl’alcalde. L’Ajuntament prepa-ra un informe per exposar laseva proposta de cara a la prò-xima reunió, a finals d’abril.

L’Ajuntament vol un cementiri de titularitat pública. Foto: Arxiu

Comencen les converses per la titularitat del cementiri

Andreu MerinoVILASSAR DE DALT

Can Manyer | Subvenció de 216.000 eurosLa Diputació de Barcelona ha atorgat un total de 216.000 euros per a la restauració

exterior i l’adequació interior de la nau vella de can Manyer, que en un futur acollirà el Museu Tèxtil de Vilassar. Actualment la nau alberga un bon

nombre de maquinària tèxtil recopilada al llarg dels anys.

Page 25: Linia baix maresme 02

Cabrilslíniamar.cat 25 març 2015

25 |

Municipalistes per Cabrils vol impulsar la participació

POLÍTICA4Municipalistes perCabrils és una de les llistes quees presentarà a les eleccionsmunicipals del maig. Bona partdels seus impulsors van formarpart de l’assemblea organitza-da al poble arran del fenomendel 15M, i ara opten per cons-tituir-se com a partit políticper portar les seves reivindica-cions a l’Ajuntament.

“Volem que els canvis queproposem vagin més enllà d’ac-cions concretes”, afirma Mi-guel Doñate, portaveu de Mu-nicipalistes per Cabrils, en de-claracions a Línia Mar.

PARTICIPACIó CIUTADANAEl grup de promotors del par-tit fa un any que es reuneix iplanteja com a eixos princi-pals de la candidatura la de-mocràcia radical i la participa-ció ciutadana. “Cabrils té un ur-banisme dispers que no ajudaa construir una comunitat”,argumenta Doñate.

Una de les propostes con-cretes de la formació és sot-metre a consulta popular qual-sevol obra de nova construcció

que suposi una inversió de mésde 250.000 euros.

Una altra de les línies d’ac-ció central d’aquesta candida-tura serà la transparència. “Tre-ballarem perquè la documen-tació municipal sigui com-prensible per a tothom. Latransparència no consisteixsimplement a penjar la infor-mació al web de l’Ajuntament”,avisa Doñate.

La resta de punts del pro-grama electoral seran definitsa partir d’assemblees temàti-ques en les quals hi participenels veïns del municipi, que po-den incorporar-se al projectesempre i quan no estiguin vin-culats amb algun partit ambpresència a Cabrils.

Els habitants de Cabrils te-nen una renda per càpita forçaalta, però tot i així Municipa-listes per Cabrils creu que la vilanecessita diverses millores quebeneficiïn els seus veïns. “L’A-juntament hauria de fer unaoferta d’habitatge públic per ajoves perquè, quan volen inde-penditzar-se, han de marxar delpoble”, conclou Doñate.

L’Ajuntament de Cabrils ha de-cidit apostar per l’activitat eco-nòmica existent actualment almunicipi. En aquesta línia, laregidoria de Promoció Econò-mica del consistori organitzaràla Primera Fira de Professionalsi Industrials de Cabrils, quetindrà lloc els dies 18 i 19 d’abrilal pàrquing dels Horts de laSanta Creu.

OBJECTIUSEl principal objectiu pel quals’ha impulsat l’esdevenimentés la voluntat de facilitar einesals professionals del municipi,ja siguin emprenedors, empre-saris o industrials.

La presència dels diferentsprofessionals al certamen per-segueix la construcció d’unasinergia entre ells, així com lapossibilitat que es donin a co-nèixer entre els veïns i veïnes

del municipi. La fira constaràd’un matí d’exposició a la fira,i també d’una jornada de Net-working.

El Networking consisteix apotenciar el treball en xarxa, pertal que els professionals pu-guin ampliar la seva xarxa de

contactes i buscar noves opor-tunitats de negoci.

La fira obrirà els dies 18 i 19d’abril des de les 9:30h a les14:30h. L’esdeveniment estàsubvencionat per la Diputacióde Barcelona, amb la col·labo-ració de PIMEC.

Primera Fira de professionals i industrials de Cabrils

RedaccióCABRILS

Carretera BV-50022 | Obres de milloraA finals de març començaran les obres de millora a la carretera BV-50022, que molts

veïns de Cabrils recorren per baixar a peu fins a Vilassar de Mar. Precisament, elprincipal objectiu de les obres és millorar l’accessibilitat i la seguretat dels vianants a

la carretera, i ara es podrà realitzar el trajecte per un carril de seguretat.

La fira tindrà lloc els dies 18 i 19 d’abriL. Foto: Arxiu

Page 26: Linia baix maresme 02

Cabrera de Marlíniamar.cat 25 març 2015

| 26

La Fira Iberoromana tornarà els dies 30 i 31 de maig

CULTURA4Cabrera de Martornarà a organitzar la FiraIberoromana, que enguanyarriba a la seva divuitena edició.L’esdeveniment se celebraràels dies 30 i 31 de maig, des deles onze del matí i fins a les noudel vespre.

Els visitants de la fira tin-dran l’oportunitat de gaudirde la cuina iberoromana, depassejar per les parades d’ar-tesania, i també podran veureels artesans treballar o de con-templar un espectacle de lluitade gladiadors.

Després de l’estudi que laDiputació de Barcelona va re-alitzar sobre la fira l’any 2013,enguany es prioritzarà el ves-sant històric i cultural. L’A-juntament convida els veïns iempreses de Cabrera a partici-par en la dinamització de la fira.Una participació que, segonsafirmen els responsables mu-nicipals, servirà per “contri-buir decisivament a l’èxit de lafira i a la promoció del muni-cipi”. En aquest sentit, ja es po-den fer les sol·licituds per mun-tar paradetes d’entitats, per

vendre productes relacionatsamb el certamen o per orga-nitzar la representació d’es-pectacles ambientats en el móniberoromà.

PASSAT ROMàLa divuitena Fira Iberoromanaservirà, una vegada més, perpromocionar el patrimoni his-tòric i cultural de Cabrera deMar. Els antics habitants de lazona pertanyien al poble delslaietans, la capital del qual s’u-bicava al poblat de Burriac.

Més enllà de la Fira Ibero-romana, l’Ajuntament potenciael llegat històric del municipi alllarg de l’any a través de l’àreade turisme. En aquest sentit, afinals de 2014 es va inaugurarel punt d’informació turísticade la Plaça de la Fàbrica, des delqual es poden realitzar diversesrutes històriques.

Una d’aquestes rutes rep elnom de “Gaudeix Cabrera” i secentra en el passat romà delmunicipi. El punt central de lavisita és Ca l’Arnau, un anticpoblat i un important centreproductor de vi.

Cabrera de Mar disposarà de laprimera platja de la demarcacióde Barcelona adaptada per apersones amb discapacitats fí-siques. El projecte s’ubicarà enalgun tram encara per deter-minar de la Plata dels Vinyals.

L’objectiu de la iniciativaimpulsada per l’Ajuntament esplanteja el repte que les perso-nes discapacitades puguin gau-dir de la platja amb la comodi-tat més gran possible. Per acon-seguir-ho, s’instal·laran passa-rel·les especials, una dutxaadaptada, un bany adaptat, unazona d’ombra i una cadira am-fíbia amb suport de socorristesper entrar i sortir de l’aigua.

ACORD AMB EL CLUB NàUTICA més de les millores que es po-dran trobar a la sorra de laplatja, s’establirà una zona re-servada per a estacionament

de vehicles de persones ambdiscapacitat. D’altra banda, l’A-juntament ha arribat a un acordamb el Club Nàutic de Cabrerade Mar, gràcies al qual es durana terme activitats esportivesadaptades, com ara el pàdelsurf o la vela. El projecte tam-bé compta amb l’aval del De-partament de costes de la Ge-

neralitat de Catalunya, i serà laprimera platja adaptada delpaís a oferir una combinació deserveis d’oci i esport.

L’anunci del projecte coinci-deix amb la proposta que el Mi-nisteri de Medi Ambient ha fetper regenerar la sorra de les plat-ges del Maresme en els pròximsquinze anys [veure pàgina 27].

L’Ajuntament impulsarà la primera platja adaptada de la província. Foto: Arxiu

Cabrera tindrà una platjaadaptada per a discapacitats

RedaccióCABRERA DE MAR

Can Martinet | Nova edició del Casal de Setmana SantaCom cada any, enguany la Regidoria de Joventut ha tornat a presentar el Casal de

Setmana Santa, destinat a nens i nenes d’entre 3 i 11 anys i que tindrà lloc del 30 demarç al 2 d’abril a Can Martinet. Per tal de compaginar les vacances escolars amb els

horaris laborals de les famílies, s’oferiran activitats de plàstica i jocs dirigits.

Page 27: Linia baix maresme 02

Comarcalíniamar.cat 25 març 2015

27 |

Alella, el Masnou i Teiàaposten per l’emprenedoria

OCUPACIó4Els ajuntaments delMasnou i Teià han participat perprimera vegada en les jornadesd’emprenedoria que des de fa dosanys promou l’Ajuntament d’A-lella. La incorporació dels dosmunicipis coincideix amb uncanvi de nom del certamen, queenguany ha estat batejat comEnlaira’t i se celebra del 23 al 27de març a diferents equipamentsdels tres pobles.

Les jornades d’emprenedoriamantenen els mateixos objec-tius que en les dues edicions an-teriors. Així doncs, es vol poten-ciar l’assessorament als empre-nedors, afavorir el coneixementmutu entre ells i facilitar eines irecursos per poder portar a lapràctica les idees de negoci pre-

sentades. A més, les jornadestambé ofereixen conferències deprofessionals reconeguts, works-hops i taules rodones amb lapresència d’emprenedors quehan pogut convertir en realitat elsseus projectes empresarials.

Entre els molts professionalsque passen per Enlaira’t desta-quen responsables de Moritz,Wow Time Media, Emprende-sarios, Franquícies.cat o Beeco-me. Les jornades finalitzen el 27de març i totes les sessions sóngratuïtes i obertes a tothom quehi desitgi assistir.

Enlaira’t referma l’aposta delstres municipis per l’emprenedo-ria, que té el seu referent en elcentre d’emprenedoria de la Casadel Marquès.

Els ajuntaments costaners delMaresme tenen sobre la taula desdel 27 de febrer la proposta delministeri de Medi Ambient perintentar frenar la constant pèrduade sorra de les platges.

El pla presentat per l’estats’allargaria quinze anys i com-portaria una inversió de 50 mi-lions d’euros. S’aportaria sorranova a les platges i es construirienespigons per assegurar el seumanteniment.

SATISFACCIó A MITGESL’alcalde de Cabrera de Mar,Jordi Mir, portaveu del grup detreball del Maresme, valora po-sitivament la presentació del pla,però veu necessari millorar lacalendarització del projecte i de-finir de forma més acurada elpressupost que s’hi ha de desti-nar. “S’ha de treballar per escur-çar el termini de quinze anys. El

termini lògic seria finalitzar elprojecte d’aquí a set o vuit anys”,afirma Mir.

D’altra banda, el ministeri haanunciat que garantirà l’aporta-ció de 30 milions d’euros, més dela meitat del pressupost del pla.Per tant, es planteja la incògnitade qui aportarà els vint milionsrestants. L’Estat ha dividit el pro-jecte en actuacions de prioritatalta, mitjana o baixa, i segons l’al-calde de Cabrera, els diners delministeri només cobririen lesobres en les zones de prioritatalta. “L’Estat ha convidat altresadministracions públiques acol·laborar-hi econòmicament, i

també ha fet una crida als portsesportius de la zona”, explica elbatlle de Cabrera de Mar.

Està previst que la primera in-tervenció per combatre la pèrduade sorra a les platges es realitziaquest estiu a la desembocadurade la Tordera, i de cara al 2016 escomençarà a aplicar el pla atrams de platja situats entre elMasnou i Premià de Mar, elsprimers dels quals serien la plat-ja d’Ocata, el Pla de l’Os i la plat-ja de Bellamar. Els ajuntamentses reuniran amb la Generalitat el9 d’abril per valorar detallada-ment la proposta i definir una es-tratègia conjunta.

Satisfacció parcial pel pla de conservació de les platges

RedaccióBAIX MARESME

Atur | La desocupació va créixer al Maresme el febrerEl Maresme va contradir la tendència d’atur registrada al mes de febrer a Catalunya.

Així, mentre que la desocupació va baixar a nivell global, el nombre de persones sense feina a la comarca va pujar un 0,29% i ara la taxa d’atur comarcal se situa

en el 16,1%. L’atur femení es col·loca 3,2 punts per sobre del masculí.

Page 28: Linia baix maresme 02

Comerçlíniamar.cat 25 març 2015

| 28

El comerç de Vilassar de Marpotenciarà el Black Friday

CAMPANYES4L’Ajuntament deVilassar de Mar ha aprovat, apetició de Vilassar Comerç, queel 29 de novembre i el 13 de des-embre siguin els dos dies festiusde 2015 que s’afegeixin al ca-lendari d’obertura comercial.

La possibilitat d’obrir l’últimdiumenge de novembre perme-trà a Vilassar Comerç potenciarel Black Friday,dia d’inici de lescompres nadalenques que s’haimportat del món anglosaxó. “Elfet d’obrir tres dies seguits enspermetrà tancar positivament elmes de novembre, que, habi-

tualment, acostuma a ser forçafluixet”, afirma Alícia Bolancé, di-namitzadora de l’associació.L’any passat diversos comerços javan fer campanyes especials pelBlack Friday, amb resultat posi-tiu. “Es van posar en relleu des-comptes a diverses botigues imolta gent va aprofitar per avan-çar les seves compres nadalen-ques”, recorda Bolancé.

Per altra banda, el 13 dedesembre era l’únic diumengede desembre que no figurava alcalendari comercial d’oberturade la Generalitat.

Menys robatoris als comerçosde Premià de Mar

SEGURETAT4Els comerciantsde Premià de Mar tenen motiusper respirar una mica més tran-quils. Des del febrer de 2014fins al gener de 2015 es vanproduir 17 robatoris amb forçaa diferents establiments co-mercials del municipi. La xifracontrasta amb els 30 robatoris

de les mateixes característi-ques registrats a Premià deMar durant el mateix períodede l’any anterior.

L’alcalde, Miquel Buch, va-lora positivament les estadísti-ques, i atribueix la reducció derobatoris a un augment de lapresència policial als carrers.

La Federació de Comerç, In-dústria i Turisme del Masnou japrepara la divuitena edició de laFira Comercial i Gastronòmicadel municipi, que tindrà lloc el16 i 17 de maig al port del Mas-nou. A hores d’ara, la Federaciója s’ha posat en contacte ambels seus comerços associats perconvidar-los a la fira, i tot i queencara falten dos mesos per alcertamen, hi ha raons per al’optimisme. “El 80% dels ex-positors acostumen a repetir laseva presència d’un any perl’altre”, afirma el president de laFederació, Miquel Tripiana.L’any passat va acollir 90 car-pes, la immensa majoria de lesquals pertanyien a botigues irestaurants locals.

Precisament, el principalobjectiu de la fira és potenciarel comerç de proximitat delMasnou. “Constantment es tan-

quen comerços i se n’obren denous. A la fira les noves boti-gues i els nous restaurants espoden presentar en societat”,argumenta Tripiana. “Els co-merços amb llarga trajectòriatambé aprofiten per passar unaestona amb els seus clients ha-bituals”, afegeix el presidentde la Federació.

L’esdeveniment serveix persuperar puntualment les difi-cultats amb què es troben elscomerços locals. “Tenim un co-merç molt dispers pel poble.Això suposa un gran problema,i més quan en un centre co-mercial pots comprar tot el quenecessites d’un sol cop”, la-menta Tripiana.

L’any passat la Fira va reunir 90 expositors. Foto: Federació de Comerç

Bones previsions per a la firacomercial i gastronòmica

RedaccióEL MASNOU

Vilassar de Mar | Fira d’estocs dissabte 28 de marçVilassar Comerç organitzarà el pròxim 28 de març la vintena fira d’estocs del

municipi. Les carpes estaran ubicades a l’Avinguda Arquitecte Eduard Ferrés de10:00 del matí a les 20:00 del vespre. Més enllà dels productes oferts pels diferents

comerços, també s’instal·larà un rocòdrom de quatre metres per als més petits.

Page 29: Linia baix maresme 02

Esportslíniamar.cat 25 març 2015

29 |

La UE Vilassar va perdre contrala UE Figueres (0-1) al Xevi Ra-mon el passat diumenge 22 demarç. Un gol del davanter visitantJavi Revert al minut 27 va ser su-ficient perquè els empordane-sos s’emportessin els 3 punts,tot i els constants intents delpunta Jordi Sánchez a la segonapart per, com a mínim, intentarigualar el marcador.

Aquesta és la tercera derrotaconsecutiva dels de Toni Rome-ro, que acaba amb una bona rat-xa de dos partits seguits guan-yant –contra Manlleu i Marti-nenc–. D’aquesta manera, elsdel Baix Maresme tenen per da-vant deu finals per poder seguira Tercera Divisió.

Per altra banda, un esglaóper sota, Premià i Mataró van em-

patar a 2 gols en el derbi mares-menc disputat a Segona catalana.Va ser un partit vibrant i igualat,en el qual els visitants es vanavançar al minut 35 amb un grangol d’Aitor González.

Ja a la segona meitat, GerardAlonso i Brahim Barry van cap-

girar el resultat, però una diana deJavi Bustos a cinc minuts pel fi-nal va establir l’empat definitiu. Ales acaballes del partit, el local Bor-ja Lozano va ser expulsat per unaagressió, i fins al final hi va haverpicabaralles i tensió, i el partit vaestar aturat més de deu minuts.

El Vilassar va caure a casa contra els empordanesos. Foto: UEF

El Vilassar encadena tres derrotes i té difícil la permanència» Els de Toni Romero afrontaran 10 finals per seguir a Tercera Divisió

» A Segona catalana, Premià i Mataró van empatar al derbi comarcal

El Bàsquet Masnou, líderintractable a Copa Catalunya

EL MASNOU4L’equip sènior Adel Netsport Masnou segueixferm al capdavant de la classifi-cació del seu grup de Copa Ca-talunya masculina.

Els homes de Christian Ba-ñuelos van aconseguir la vinte-na victòria de la temporada a do-micili, en la seva visita al Tani-no Cerdanyola (58-72) el passatdissabte 21 de març.

Els del Baix Maresme noméshan patit tres derrotes en la tem-

porada actual. Aquest dissabteafrontaran un derbi comarcaldavant de l’Sportwear Argentona.

CAMPUS DE SETMANA SANTAPer altra banda, aprofitant les va-cances escolars, el club organit-zarà un campus del 30 de marçal 2 d’abril. Els nens nascuts en-tre 1998 i 2005 podran gaudir del’esport durant tot el dia, mentreque els més petits, d’entre 2006i 2009, faran horari de matí.

La Caminada dels Tres Pobles celebra 10 anys

COMARCA4El pròxim 12 d’abrilse celebrarà la desena edició dela Caminada dels Tres Pobles,una cita esportiva anual quearrenca des de tres municipis delBaix Maresme: Alella, Teià i elMasnou. Les inscripcions estaranobertes fins al 9 d’abril o fins ques’arribi als 1.500 participants.

Aquesta activitat és emi-nentment popular, i té com a ob-jectiu promoure l’activitat físicaen un ambient lúdic i festiu.

Enguany s’ofereixen dos re-correguts per als participants.Per una banda, hi haurà un re-

corregut de 10 quilòmetres quetindrà tres punts diferents d’ini-ci a cadascuna de les localitats, elBosquet a Alella, la plaça Ramoni Cajal al Masnou i el poliespor-tiu El Cim a Teià. A partir del pri-mer quilòmetre i mig, les tres ru-tes es troben i transcorren juntes.El final del recorregut és al Cen-tre d’Acollida Turística (CAT), onels participants podran recuperarforces amb un dinar popular.

Per altra banda, els més re-sistens tindran encara 5 quilò-metres més per endavant enl’altra caminada.

El judo cabrilenc viu un dels seus millors moments

CABRILS4El judo cabrilenc estroba en un moment molt dolç.Això es deu al fet que els espor-tistes del municipi estan obtenintuns excel·lents resultats en les di-ferents competicions, nacionals iinternacionals, en les quals hanestat participant darrerament.

Durant aquest mes, AinhoaMas va aconseguir tres victòriesper ippon –l’acció de projectarl’oponent d’esquena contra el ta-tami, de manera que el combat

acaba i s’aconsegueix el triomf–al segon Rànquing cadet de judode Catalunya que es va celebraral pavelló de la Vall d’Hebron deBarcelona fa uns dies.

Per altra banda, l’equip mas-culí va participar en el segoncampionat mundial de judo de laWorld Independent Budo Kai(WIBK) que es va celebrar aCoppet, Suïssa. Els 5 esportistesdel Baix Maresme van guanyar 6medalles en diferents categories.

RedaccióBAIX MARESME

Els jugadors del Masnou fan pinya després de l’últim partit. Foto: EMB

Vilassar | El Centre Obert commemora el Dia de la DonaEl Centre Obert de Vilassar de Dalt, juntament amb la regidoria d’Esports, van celebrar un acte conjunt

entre els usuaris de la piscina municipal i els seus pares el passat 8 de març per commemorar el Dia Internacional de la Dona. Al mateix temps, també es va fer una activitat conjunta a la sala de fitness delpavelló i un taller de manualitats per als més petits, perquè construïssin un regal per a les mares i àvies.

Page 30: Linia baix maresme 02

Agenda| 30 líniamar.cat 25 març 2015

DISSABTE 28 DE MARÇ19:00 Presentació de la Punt Cat Cobla. A les 19h

a l’espai escènic Ca n’Humet. La cobla sar-danista de la vila oferirà un concert de dife-rents gèneres musicals amb l’arranjament d’u-na sardana de Gerard Maristany.

DIUMENGE 29 DE MARÇ12:00 El Museu de l’Estampació cerca les antigues

escoles de Premià. El Museu organitza una ex-cursió pels llocs on els premianencs vananar a escola durant la seva infantesa. Algunshi són, però d’altres ja no.

DIMARTS 7 D’ABRIL18:00 Cinefòrum: Romper el silencio. La història

d’Amina Filali, que es va suïcidar després quela forcessin a casar-se amb l’home que l’ha-via violat, va colpir la directora d’aquest do-cumental.

DIUMENGE 29 DE MARÇ12:00 Partit de futbol entre la UE Vilassar de Mari el CD Masnou. Derbi maresmenc entre uns lo-cals que són cuers i un Masnou que està classi-ficat a mitja taula.

FINS A L’11 D’ABRILExposició ‘Terres, mars i cels”. Exposició de ce-ràmiques de Nené Maristany i olis de JosepMalagarriga a l’Espai d’Artesans, a la Plaça Àn-gel Guimerà, 4. DISSABTE 28 DE MARÇ

10:30 Rellotges de Sol d’Alella. Visita temàticaa l’itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anysd’història. Dones d’Alella”. Una passejadapel centre urbà, plena d’encant i història. Grupsconcertats i altres idiomes: per a grups con-certats de més de 10 persones o grups de cas-tellà, anglès o francès, sol·liciteu informaciói reserves a l'Oficina de Turisme. Preu: 4,50 eu-ros, 3 euros infants de 4 a 12 anys, jubilats,aturats, parelles lingüístiques i grups.

FINS AL 10 D’ABRILExposició: ‘Escaleta de versos. Joana Raspall,graó a graó.Un passeig, a través dels poemesper a infants, la vida i l'obra de la poetessaJoana Raspall.

EL MASNOU ALELLA TEIÀVILASSAR DE MARPREMIÀ DE MAR

[email protected]

Acte de cloenda ‘El plaer dels sentits’.Exposició de ceràmiques de Nené Ma-ristany i olis de Josep Malagarriga. Ales 17h workshop ‘La torre dels te-rrossos de sucre’ amb Ulla Oyrer, SoniaPujol i Imma Pulido.

Acte de cloenda de les jornadesd’emprenedoria Enlaira’t

Dv. 27 de març de 19:00 a 21:00

AGENDA MENSUAL

La companyia Cirquet Confetti repre-sentarà l’obra Afina Serafina. És un es-pectacle de clown musical de petit for-mat, que va adreçat especialment a unpúblic familiar i en el qual els instru-ments seran molt importants.

Afina Serafina al Patronat TeatreDg. 29 de març a les 18h

Campus centrat en el lleure i en la tec-nificació dels joves jugadors de bàsquetdel Masnou. En quatre dies farantantes hores de bàsquet com les quefarien en set setmanes d'entrena-ments normals.

8è campus de bàsquet de Setmana SantaDel 30 de març al 2 d’abril

El running exprés tornarà després deles vacances de setmana santa el di-mecres 1 d’abril. Recordeu que cal por-tar frontal. Organitza: Club Excursio-nista Teià.

Torna elrunning exprés

Dc. 1 d’abril a les 19:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Page 31: Linia baix maresme 02

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8831 | líniamar.cat25 març 2015

Page 32: Linia baix maresme 02

| 32 líniamar.cat 25 març 2015 Pròxima edició: 29 d’abril