linia baix maresme 04

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Baix Maresmelíniamar

liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 16.025 exemplars mensuals · 14/05/15 · Núm. 4

Reportatge pàg 3

Comença el compteenrere per a les eleccionsmunicipals del 24M

Xavier Godàs pàg 38

“Vilassar de Dalt ha de ser la capital turísticadel Baix Maresme”

Teià pàg 30

La liquidació delpressupost enfrontael govern i GdT

Premià de Mar pàg 12

Les obres del port no començaran, finalment,fins a la tardor

Cabrils pàg 40

La nova associació industriali comercial agafa forma

Esports pàg 45

Vilassar de Dalt diu adéu al’alpinista Francesc Estorach

El comerç del Masnou apuntaalt amb una fira ambiciosa

Uns setanta botiguers i restauradors participen en una nova edició de la Fira Comercial i Gastronòmica pàgs 21-28

pàgs 16 i 17

Entrevista a Joaquim Ferrer

“El cessament dels regidors ha estat el moment més dur del mandat”

Alcalde de Vilassar de Mar i candidat de CiU

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat 14 maig 2015

La proximitat de les eleccionsmunicipals amb els comicis ca-talans del 27 de setembre i ambles eleccions generals que secelebraran a la tardor ha donatuna doble o fins i tot triple di-mensió a la jornada electoral del24 de maig. Malgrat que els co-micis poden marcar tendènciaen relació amb el procés sobi-ranista i poden mesurar la for-ça dels partits de matriu estatal,els veïns i veïnes del Baix Ma-resme tenen a les seves mans elfutur dels seus pobles.

CONTINUÏTAT O CANVIPremià de Mar és un dels pobleson l’actual alcalde, Miquel Buch,opta a la reelecció. Després d’ungovern de CiU i PSC durant eldarrer mandat, el pròxim equipde govern entomarà projectes degran magnitud com la remode-

lació del port, que finalmentcomençarà a la tardor, o l’ex-propiació de Can Sanpere, queels veïns van exigir en una con-sulta popular a finals del 2014.

A Premià de Dalt, mentres-tant, l’actual batlle Josep Triadóencara el repte de ser escollit perprimer cop, ja que el seu accés al’alcaldia es va produir a migmandat quan va substituir JoanBaliarda. La proposta estrella deCiU en aquest mandat ha estatel projecte de remodelació delsolar de Can Vilar, que podriatrontollar si els nacionalistesperden les eleccions. El PSC haavisat que, en cas de guanyar-les, faria marxa enrere, ja que noestà d’acord amb la inclusió dela superfície comercial.

Els veïns de Vilassar de Marhan presenciat durant el darrermandat un seguit de picabara-lles entre els membres del grupmunicipal de CiU, que final-ment han derivat en la creaciódel partit Gent per Vilassar deMar, impulsat per exmembres

de l’equip de govern de JoaquimFerrer. L’altra novetat principalde cara als comicis és la candi-datura de Babord, impulsadaconjuntament per ICV i la CUP.El tema central de les eleccionsés el deute municipal, del qualtots els partits de l’oposició enresponsabilitzen CiU.

Mentrestant, a Vilassar deDalt el tema més conflictiu delmandat ha estat el projecte d’e-quipament funerari, que final-ment no es realitzarà. El Grupd’Esquerres, Opció per Vilassar iERC han decidit impulsar la can-didatura Ara Vilassar, deixant-nefora el PSC, que formava governamb les tres formacions. L’ente-sa entre partits és tendència al po-ble, ja que els membres de Cor-poració Electoral Vilassarencas’integraran a la llista que CiUpresenta al municipi.

TURISMELa promoció turística apareixcom a estratègia política, i tam-bé electoral, clau en aquestes

eleccions. És el cas d’Alella, onel govern municipal està decidita impulsar el turisme vitivinícolaa la Denominació d’Origen aAlella. Per altra banda, un delstemes claus en els darrers mesosha estat el futur de la finca de laTorre Governador que, si res noes torça, s’acabarà convertinten un hotel.

El turisme també serà unfactor clau en les eleccions mu-nicipals al Masnou, ja que l’ac-tual equip de govern proposaatraure turistes de Barcelona, laqual cosa aniria acompanyadade la creació de nous equipa-ments.

Els veïns i veïnes de Cabre-ra de Mar també decidiran si vo-len donar continuïtat a la pro-moció turística i renovar o no laconfiança en l’equip de govern li-derat per Jordi Mir, que apostaper la municipalització dels ja-ciments arqueològics.

Mentrestant, els votants deCabrils hauran de decidir si re-noven la confiança en Lina Mo-

rales en unes eleccions on no hihaurà llista de Veïns Indepen-dents de Cabrils i que, en canvi,compten amb noves candidatu-res com la de Municipalistesper Cabrils.

A Teià, Josep Botey no re-petirà com a alcalde, i el seusubstitut al capdavant de la llis-ta de CiU serà Francesc Ribas. Elfins ara regidor de Cultura tin-drà com a rival l’exbatlle AndreuBosch, que torna a la políticamunicipal, i la candidatura deGent de Teià, crítica amb la ges-tió econòmica del govern en eldarrer mandat.

Abans de tot això, però, que-da per endavant més d’una set-mana de campanya en què elspartits que actualment ostentenles alcaldies defensaran la ges-tió feta en els darrers quatreanys, mentre que les forma-cions que fins ara han estat a l’o-posició i les de nova creació es-molaran les seves propostes perpoder fer el salt a l’esglaó més altdels ajuntaments.

3 | líniamar.cat14 maig 2015Reportatge

24 M: l’hora de la veritat» Els projectes municipalistes rivalitzen amb la possible influència dels comicis en el procés sobiranista

» El turisme apareix amb força com a eina política i electoral a diferents municipis del Baix Maresme

Andreu MerinoBAIX MARESME

Opinió| 4 líniamar.cat 14 maig 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

16.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Vet aquí, que s’ha desfermat unaallau de pasteres que travessen laMediterrania, fugint de la mi-seria i la desesperacio de noveure un millor futur possible.Grecia i Italia son els estats que,amb mes impotencia, viuenaquesta contínua arribada depasteres amb molts joves, donesembarassades i criatures amun-tegats en embarcacions sense lesmínimes garanties de poder ferla travessa sense cap ensurt i totsovint amb problemes de segu-retat entre els mateixos embar-cats i arribant amb greus pro-blemes de manca de beguda ialiments, no diguem higieni-ques. Europa, una vegada mes,ha fet l’orni davant d’un greuproblema humanitari, amb mi-lers de cossos negats a les aiguesdel nostre dissortat mar.

Quina hipocresia! Hi ha di-ners per salvar els bancs –i el res-cat d’estats de rebot–, amb mi-lers de milions, i no n’hi ha perajudar a uns desgraciats que en laseva desesperació, sense pensar-s’ho ni una mica, desafiant el pe-rill d’una travessa perillosíssimai amb una arribada carregadad’incognites, emprenen l’aven-tura amb l’esperanca d’un futursegur que molt dur, pero moltmillor que no el que estan vivintals seus països. Tambe entren enaquest terrible joc d’interessosles mafies que s’encarreguen detransportar a canvi d’importantsquantitats de diners, explotant ladesesperacio dels que volen mar-xar i arruïnant les famílies querecapten diners per enviar al seuparent a la “terra promesa”.

Al pas que anem a la Medi-terrania acabarem anomenant-la “Mare Sinistrum”

4Mare sinistrumper Jordi Lleal

4Madresper David Creus

A hores d’ara ja ens trobem amenys d’un mes per a les elec-cions municipals, les eleccionstransversals i territorials perexcel·lència, però que enguanypoden representar –haurien derepresentar– una primera vol-ta de les eleccions plebiscitàries,una preparació per al gran com-bat democràtic del 27-S. De fet,el 9 de maig –dia en què s’iniciaoficialment la campanya de lesmunicipals del 24M– començauna carrera “contrarellotge” dequatre mesos de molta intensi-tat política.

Les municipals del 24 demaig tindran lloc en un momenten què cal que ens repolititzemi adquirim més consciència –so-cial i nacional–. Molts dels pro-blemes dels nostres pobles, vilesi ciutats no es podran resoldresatisfactòriament si la política, enmajúscules, no pren una altra di-mensió; un caire transformador,sempre tenint en compte que el24M exercirem un doble vot: pelterritori –per la nostra localitat–i per al país català en el seu con-junt. Per altra banda, el 24Mtambé estarem votant el que joanomeno les institucions terri-torials intermèdies; és a dir, elsconsells comarcals i les diputa-cions. Les eleccions municipalsdel 24 de maig no deixen de re-presentar una altra oportunitatper exercir la nostra sobirania

política. Aquestes haurien de serles eleccions de la primaveracatalana, uns comicis que enstornin a mobilitzar de debò i, al-hora, que puguem respondreals reptes de la política de pro-ximitat. Les municipals tambésón unes eleccions molt geo-gràfiques i complicades de ges-tionar; en cada un del 947 mu-nicipis de Catalunya s’ha deplantejar una campanya diferenti, a vegades, resulta difícil com-putar-ne els resultats i fer-ne unaanàlisi acurada. En qualsevolcas, sí que és important d’es-mentar que en aquestes elec-cions caldria sancionar, pena-litzar les llistes i els candidatssense vinculació amb els muni-cipis. És lleig presentar-se a laciutadania, en la festa de la de-mocràcia d’una forma fraudu-lenta, sense respecte pels mu-nicipis que vols representar, no-més per interès electoral.

En síntesi, en aquesta pre-campanya del 24M ja es pot dirque, de nou, ens dirigim versuna campanya permanentmolt dura. Caldrà estar prepa-rats i, sobretot, caldrà fer ungran esforç, de sacrifici perso-nal i col·lectiu, per compro-metre’s per lluitar per millorarla situació social i nacional. El24M pot començar una novaprimavera catalana: depèn detots nosaltres.

per Josep Loste

4El 24M i la primavera catalana

Mi corazón se siente tan agra-decido que tiene muy claro quedonde no puedo fallar comohijo es en comprender que un‘Te quiero’ os debe ser dicho los365 días del año. Vuestro amorhacia nosotros es incondicionaly lo lucháis con uñas y dientesseamos como seamos. Lucháispor nosotros con las palabrasque solo es capaz de escribir ysentir vuestro corazón, sois ver-daderas princesas de un cuen-to en el que siempre venís a nu-estro rescate.

Nunca nos dejáis solosmientras recorremos ese viajemuchas veces tortuoso por nu-estra conducta de hijos, deamarnos por habernos parido yhacernos sentir que somos laparte más importante de vues-tras vidas. Pase lo que nos pasesiempre sabemos que vuestroamor viene a nuestro rescate, tú,

mamá, mi mamá, sé que te hec-ho sufrir con mi sordera cuan-do mirabas de ayudarme a des-cubrir lo que tú con tanto amorme diste y llamamos vida. Siem-pre estás cerca y recordándomeque no todo el mundo es bueno.

Te quiero, es incondicionallos 365 días del año, hoy que luc-has por ti misma y papá, no tequiero más que ayer ni te quie-ro menos que mañana, eres miheroína y mi amor no crece adiario hacia tu persona. Es tan-to el agradecimiento que tengohacia tu persona por querermetanto que no tengo más espacioen mi corazón para amarte másde lo que te amo. Todo mi co-razón es tuyo, y mi admiracióna tu fuerza y valentía es absolu-ta y extensiva a todas las madresque compondréis que como hi-jos no seamos perfectos. GraciasMamás.

@Mariona_Ferrer: Les diferències au-tonòmiques de despesa per habitant eneducació i sanitat són d'un 60%. Catalunyaestà per sota de la mitjana.

@DeClaseBaja: Pero Mariano Rajoy, paralas fotos corriendo a esas velocidades usauna opturación de 1/125 o te saldrán movi-das, membrillo mío.

#EnCampanya

@CarlesMundo: Comença la campanya iel PP torna a fer servir la llengua catalanacom a arma electoral. Han de demostrarque són més intolerants que C's.

#PerSotaDeLaMitjana #VidaSana

Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 5 | líniamar.cat14 maig 2015

@encampanya: L’enquesta de La Van-guardia és acollida amb satisfacció al PSC:se supera àmpliament el llindar mínim perentrar al Parlament.

@sule25: Monedero marxa perquè elpolític rupturista no ha aconseguit guanyarel professor socialrevolucionari. El seu llocsempre serà a l'Acadèmia.

@xavieraldekoa: Uf. 214 de las casi 700mujeres liberadas en Nigeria están em-barazadas. Los militantes de Boko Haramlas violaron durante el secuestro.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Sabem quan seran les eleccions dites ple-biscitàries, sempre que les forces polí-tiques espanyolistes del PPSOE no lesimpedeixin amb el joc del TribunalConstitucional. Tanmateix, hi ha noindependentistes que no saben què fer:del PP i del PSC no se’n poden refiar per-què, fins i tot analitzats amb indulgèn-cia, són els responsables d’haver-nosportat fins aquí. El PP perquè, amb malafe, ha alimentat la discòrdia des d’unconstitucionalisme autoritari. El PSCestà en l’origen del bunyol pre i post es-tatutari. De l’aparador actual d’esconssembla que només hauria de sobreviu-re C’s, que insisteix en una oferta basa-da en l’omnipresència mediàtica del seulíder. Albert Rivera, que és entrevistat so-vint per les televisions estatals que, a cò-pia d’explotar-lo monotemàticament,han fagocitat un discurs que a hores d’a-ra no resol els desafiaments plantejatspel sobiranisme democràtic ni connec-ta amb un catalanisme moderat i pro-gressista.

Orfes de sigles i amb la musculatu-ra electoral escaldada, alguns no-inde-pendentistes imaginen el 27 de setem-bre com un d’aquests dies atziacs en quèacabes votant el partit que menys me-nysprees i fas un ús instrumental del vot,això que els experts anomenen ‘vot útil’i que, en la consciència dels que l’hanpracticat, sempre es viu com un fracàs.

Descartat el vot en blanc, quedal’abstenció, que té la dignitat apocalíp-tica del suïcidi i l’encant frívol de l’ex-travagància. Quedaria l’opció d’ICV si nofossin tan "complicats".

Mentrestant, l’independentismemanté una energia capaç de vendre lesdesavinences com estratègies. Ja parlende convèncer els indecisos i d’assolir unamajoria que intueixen però que els calcertificar amb la rotunditat referendà-ria d’unes eleccions.

Podem és l’alternativa de moda.Però si no creus en la retòrica telepre-dicadora, ni en les dreceres màgiques, nitens l’energia per indentificar-te amb el

radicalisme generacional o l’igualita-risme de pla quinquennal, ni combre-gues amb la flacciditat argumental delseu discurs en matèria de cultura i d’e-ducació, què et queda a banda de l’an-goixa que provoca haver-te d’enfrontara mesos d’extenuant gestació electora.

Els dirigents populars i socialistes, decara a les municipals del 24 de maig, perno perdre tots els vots que tenien, apro-fiten la baixada del sobiranisme, segonsel baròmetre d’hivern del Gesop, en elqual CiU i ERC no sumen la majoria ab-soluta. Ho entenc, tot i que lamento lainterpretació d’algunes bones perso-nes, per exemple: L’alcalde de Tarra-gona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC),creu que la força del procés sobiranistas’està “diluint” de manera “lògica”. Enuna entrevista amb l’ACN, Ballesterosatribueix aquest escenari a les diver-gències partidistes i al desànim de la gentcom a conseqüència d’una “certa de-cepció” i d’una disminució de la “dis-conformitat social”. El batlle tarragoníretreu a CiU que hagi utilitzat el discurssobiranista per tapar “una mala o pocaacció de govern” i li recorda que el Go-vern ha de governar “en el dia a dia”. Defet, Ballesteros creu que, tret de la in-dependència, CiU ha deixat les altresqüestions en un segon pla, i consideraque això ha esdevingut “una anomaliahistòrica i real”.

Tot i que afirma que no s’atreveixa pronosticar què passarà en les elec-cions al Parlament del 27 de setembre,l’alcalde de Tarragona reconeix que téla sensació que “l’efervescència” delprocés va de baixa i creu que el Governhauria d’haver anteposat unes altresprioritats. Ballesteros insisteix que,més enllà d’estar d’acord o no amb laindependència, Catalunya és un país“que ens estimem tots” i que desitjariaque també es parlés de temes com aral’ocupació, de les oportunitats per a lespersones necessitades, dels grans pro-jectes de país, de la indústria o del fu-tur de la cultura.

4Els no independentistesper Sebastià Barrufet

Societat Civil Catalana, que no és la so-cietat civil catalana, ataca a Montserrati al seu abat. El general Franco ja va ferel mateix. Coincidència significativaamb el sepultat a la caverna del Valle delos Caídos.

El dictador Franco va atacar a l’abatAureli M. Escarré per les seves decla-racions democràtiques i en sintoniaamb el compromís evangelitzador del’Església (Le Monde, 14 novembre1963). Ara, 50 anys després, Societat Ci-vil Catalana ataca a l’abat Josep M. So-ler per unes declaracions a TV3 i una ho-milia en la festa de Santa Maria deMontserrat.

Societat Civil Catalana acusa ambllenguatge emprenyat a l’abat Soler demanca de vergonya i d’ètica, d’apropiar-se de la Moreneta. Però l’abat Soler ac-tua segons la Doctrina Social de l’Es-glésia, els grans textos pontificis com laPacem in Terris de Joan XXIII, elsdiscursos de Joan Pau II, i els documentsde l’episcopat català com “Arrels cris-tianes de Catalunya” i “Al servei del nos-tre poble”.

L’abat Soler ha dit a TV3 en magní-fica entrevista de Lídia Heredia: “Mont-serrat procura sempre estar a favor delpoble de Catalunya, i el 2015 ho conti-nuarà estant. Des de Montserrat s’ha ditdiverses vegades que és important queels ciutadans i les ciutadanes puguin ma-nifestar la seva opinió i votar. El 2015 tin-drem les urnes i podrem votar. Po-drem comptar qui està a favor d’un pro-cés o d’un altre procés. Les vegades quen’he parlat manifesto no solament elmeu criteri sinó el de la comunitat deMontserrat, el majoritari, perquè aques-

ta és una comunitat plural. Com a res-ponsable d’una institució d’Església,que és la comunitat de Montserrat, novaig més enllà de dir que és importantque puguem votar i decidir. No ens cor-respon entrar en opcions concretes.Cadascú té el seu criteri i votarà el quecregui que és més convenient. El quehem de defensar és que la gent pugui vo-tar i animar que la gent voti i se senti res-ponsable del present i del futur de la his-tòria del país; no afavorir unes opcionso altres”.

Societat Civil Catalana tergiversales paraules de l’abat en posar en la sevaboca que demana a la Moreneta que pro-tegeixi el 27S. Però l’abat en cap momentcita el 27S, ni les municipals, ni les elec-cions espanyoles. Les paraules de l’abatSoler a la vetlla de la nit de Santa Mariasón aquestes: “Ara que el poble de Ca-talunya té al davant unes cites electoralsque són molt importants, invoquem laMare de Déu perquè vessi dons i virtutssobre el nostre país per tal que puguemcontinuar construint un poble unit enallò que és fonamental, ferm a treballarper una major igualtat social i per la dig-nitat de les persones que el formen o quehi conviuen: un poble sense esperit dediscòrdia, protegit d’enemics espiritualsi temporals, com prega el venerable Tor-ras i Bages, per aconseguir una convi-vència segons els valors democràtics iuna pau perpètua segons l’Evangeli deJesucrist”.

L’estil assenyat, respectuós, demo-cràtic i evangèlic de l’abat Josep M. So-ler no té res a veure amb el franquismeni amb el tarannà de Societat Civil Ca-talana.

4Contra Montserratper Oriol Domingo

líniamar.cat maig 2015

| 6

14

El Ple Municipal del mes d’abrilva servir, entre altres coses,per renovar el Pla municipal deprevenció de les drogodepen-dències. Es tracta de l’eina prin-cipal que té a l’abast l’Ajunta-ment per fer front als casosd’addiccions que es detectin alpoble, i que ara agafarà unanova dimensió.

La renovació del pla va com-portar l’adhesió formal al pro-tocol impulsat per la Generali-tat, a través de la Conselleriad’Interior, que preveu deixar ensegon terme les sancions per lavia administrativa, o fins i totpenal, als joves que consumei-xin substàncies il·legals.

En alguns casos, el protocolpreveu substituir les multesper accions formatives impul-sades per educadors socials,treballadors de salut pública iagents dels Mossos d’Esquadra.Aquestes accions volen deixarenrere el caràcter punitiu perpotenciar la prevenció del con-sum de substàncies il·legals,una terminologia que no per-met incloure al protocol la de-pendència envers l’alcohol.

PRENDRE CONSCIÈNCIAL’Associació La Fulla, d’ajudacontra les drogodependències,és una de les entitats integrantsdel Pla municipal i valora fa-vorablement el protocol. “Lessancions no afecten els jovesperquè les acaben pagant elspares”, considera Montserrat

Sánchez, presidenta de l’asso-ciació. “Seria una bona mane-ra que el jovent prengui cons-ciència”, afegeix.

XERRADAEl 16 de maig, a partir de les sisde la tarda, es durà a terme untaller sobre drogodependèn-cies adreçat a joves i adoles-cents a Ca n’Humet, organitzatper l’Associació La Fulla, a pe-tició de l’Ajuntament. L’acte in-clourà la projecció d’una pel·lí-cula que reflecteix els proble-mes derivats de la drogode-pendència i un posterior debatsobre la cinta en què tots els jo-ves i adolescents assistents hipodran intervenir.

De totes maneres, Sánchezavisa que les xerrades no són elmillor sistema perquè les per-sones amb problemes de dro-godependència expliquin la

seva situació personal. “De ve-gades la gent no ve a les xerra-des perquè, per començar, nosón conscients que tenen unproblema”, explica Sánchez. “Amés, el Masnou és un poble pe-tit, tothom es coneix i la gent tépor que l’etiquetin”, afegeix lapresidenta de l’associació, queafirma que al Masnou no exis-teix un problema social greuprovocat per les drogues.

L’Associació La Fulla uti-litza des de fa un temps una es-tratègia alternativa a les xerra-des, com són les mediacionsprivades entre pares i fills. “Pri-mer cal analitzar el problema,i en funció de la tipologia deri-vem les persones cap a funda-cions o projectes que els puguinajudar”, explica Sánchez, queatén casos al Masnou, així coma altres municipis veïns de lacomarca.

L’Ajuntament renova el Pla municipal contra la drogodependència. Foto: Arxiu

El Ple aposta per alternatives a lesmultes per consum de drogues

» Es podran substituir les sancions per accions formatives» Les entitats veuen bé la mesura i diuen que pot ser més efectiva

En marxa els tercers premisd’emprenedoria jove

ECONOMIA4Ja es poden pre-sentar els projectes per optar alpremi d’emprenedoria El Mas-nou Jove, que enguany arriba ala seva tercera edició. Des del 4de maig està obert el termini desol·licituds, que es podran en-tregar fins al dia 10 de juliol.

El premi té una única cate-goria, el Premi Emprenedor oEmprenedora Jove 2015, dotatamb un import econòmic de6.000 euros, que el guanyadorhaurà de destinar al seu pro-jecte empresarial. Els principalsrequisits per presentar-s’hi són

tenir menys de 36 anys, ser elsprincipals impulsors del pro-jecte empresarial i tenir al-menys un 25% de participacióde l’empresa. A més, no han detenir el projecte empresarialen marxa o no han d'haver-loposat en marxa abans de l'1 degener de 2015.

La regidora de Joventut,Sílvia Folch, afirma que “volempromocionar els joves quaninicien un projecte. La prime-ra ajuda que necessiten l’han detrobar al Masnou perquè nomarxin fora del poble”, afirma.

POLÍTICA4El Ple Municipaldel mes d’abril va donar llumverda a la proposta per aprovarles condicions laborals dels tre-balladors públics del Masnou.El text es va aprovar malgratl’oposició de la interventoramunicipal. Entre altres coses,aquesta va considerar que elsaugments retributius podencontradir la llei i que no s’haviaseguit el procediment legal perestablir aspectes de comple-ments específics. La regidora deRecursos Humans, Sílvia Folch,diu, en canvi, que l’informe és

una interpretació de la inter-ventora municipal i afirma quealguns dels aspectes assenyalatsper l’empleada municipal jahan estat corregits o matisats.

Per la seva banda, el PSC,que va votar en contra de laproposta, critica durament queel Ple l’aprovés malgrat les va-loracions fetes per la interven-tora. “No podem traslladar in-seguretat jurídica als treballa-dors”, afirma el regidor socia-lista Ernest Suñé. “L’Ajunta-ment no es pot saltar mai leslleis més bàsiques”, conclou.

Ajuntament | Ple Municipal extraordinariL’Ajuntament celebra avui un Ple Municipal extraordinari per abordar la modificaciódel Pla General en l’àmbit dels carrers Roger de Llúria, Maria Canaleta, Ciutat Reial iJosep Tarradellas. També està previst dur a terme l’adjudicació del contracte de ser-

veis de recollida de residus, neteja viària, passeig marítim i platges del municipi.

RedaccióEL MASNOU

Polèmica per les condicionsdels treballadors municipals

El Masnou

[email protected]

La nostra llista

#somgentcomtu BUTLLETÍ INFORMATIU DE CiU MASNOU / Maig 20157 |

#somgentcomtu BUTLLETÍ INFORMATIU DE CiU MASNOU / Maig 2015| 8

Som gent com tu

9 | #somgentcomtu BUTLLETÍ INFORMATIU DE CiU MASNOU / Maig 2015

Som gent com tu

#somgentcomtu BUTLLETÍ INFORMATIU DE CiU MASNOU / Maig 2015| 10

Som gent com tu

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 11 | líniamar.cat14 maig 2015


| 12

14

L’inici de les obres de reformadel port de Premià havien decomençar aquesta primavera,però segons ha anunciat re-centment l’empresa concessio-nària de l’espai, Marina PortPremià, els treballs s’ajornaranfins a la tardor d’aquest any.

Un dels principals impedi-ments a l’hora de complir el ter-mini previst ha estat la impos-sibilitat d’arribar a un acordamb el propietari d’una fincadel carrer Santiago Rusiñol.En aquest punt està previstinstal·lar-hi un accés soterrat,que representa la primera obraa realitzar. “Hem intentat mo-dificar els accessos d'aquestafinca i no ha estat possible”,afirma el director de MarinaPort Premià, Joan Conde.

“Haurem d’adaptar-nos als ac-cessos que existeixen actual-ment”, afegeix.

CONVERSES AMB TELEFÒNICAUn altre impediment per com-plir amb el termini previst haestat la presència d’una ins-tal·lació de fibra òptica de Te-lefònica. “Sabíem que aquestainstal·lació existia, però no quetenia una magnitud tan im-

portant”, reconeix Conde, queafirma que ja han començatles converses amb la compan-yia per pal·liar l’imprevist.

Marina Port Premià presen-tarà una nova versió del projec-te de reforma del port a l’Ajun-tament. Per la seva banda, el re-gidor d’Urbanisme, Antoni So-birà, es mostra tranquil. “Teniml’esperança que les obres co-mençaran a la tardor”, afirma.

Recreació virtual del projecte del port. Foto: Marina Port Premià

Les obres del port nocomençaran fins a la tardor» Els treballs de reforma havien de començar a la primavera

» L’Ajuntament confia que aquest cop es compleixi el termini previst

El poble exerceix d’epicentrede la cultura popular

CULTURA4Premià de Mar seràl’epicentre de la cultura i latradició al Baix Maresme fins almes de juliol. L’entitat De Bò-lit! ha impulsat un campusd’estiu de cultura popular aCan Manent, que va inaugurar-se el passat 7 de maig.

La iniciativa compta amb lacol·laboració de l’Ajuntament is’emmarca dins un projecte dela Diputació de Barcelona per ala reactivació d’espais en desúsmitjançant l’art i la cultura. Enaquest cas, la iniciativa enge-gada per l’entitat premianencaoferirà tallers d’aprenentatge icreació en cultura popular finsal 30 de juliol.

Les activitats estan adreça-des a majors de 16 anys i sóngratuïtes. Això sí, les placessón limitades i cal reservaramb antelació. Algunes de lesactivitats que es duran a termea Can Manent són tallers de fla-biol, de restauració de cap-grossos, de percussió, de circ,de xanques o de ball de gegants.

De Bòlit! també organitza-rà el Casal d’Estiu de la Festa,el qual també tindrà la culturapopular com a principal eix te-màtic. Les activitats del casals’ubicaran a la Masia de CanManent durant tot el mes de ju-liol i anirà dirigit a nens i nenesde 6 a 12 anys.

La Plataforma Estació Premiàes mobilitzarà el 7 de juny

SOCIETAT4La Plataforma Es-tació Premià ha convocat unamobilització per diumenge 7 dejuny a través de la qual exigiràa les administracions que pres-sionin Renfe per aconseguiruna reforma de l’estació que laconverteixi en una infraes-tructura segura, còmoda i ac-cessible. Uns aspectes que, se-gons la plataforma, no es com-pleixen actualment.

La mobilització començaràamb una marxa que sortirà dela Plaça de la Foneria i acaba-rà a l’estació. Allà es realitzarà

una concentració en què s’ex-posaran les principals deman-des de la plataforma. En unprincipi, estava previst convo-car la mobilització abans de leseleccions municipals, però fi-nalment la Plataforma ho hadescartat. “Els actes de cam-panya la podien contraprogra-mar”, afirma Lluís Soler, mem-bre de la Plataforma. “A més,fent-ho al juny podrem pres-sionar els nous governs muni-cipals. Necessitem renovar elscompromisos adquirits pelsajuntaments”, afegeix.

Debat sobre educació públicaamb l’absència del PP

EDUCACIÓ4Tots els partitsamb representació a l’Ajunta-ment (CiU, PSC, Crida i ICV), amés d’ERC i Ciutadans, vanparticipar el passat 7 de maig enun debat sobre l’escola públicaorganitzat per la PlataformaPremià per l’Escola Pública. ElPP va ser l’única formació queno va respondre a la invitació.

Els representants de totsels partits, menys els de CiU iC’s, van comprometre’s a man-

tenir totes les línies de P3 pú-bliques existents. D’altra ban-da, totes les formacions políti-ques van adquirir el compromísde potenciar l’obertura dels pa-tis dels centres educatius forade l’horari escolar.

La plataforma valora posi-tivament el debat. “Hem de-mostrat la força que tenim perdur a terme les nostres reivin-dicacions”, afirma Aran Prades,una de les seves membres.

Premià de Mar Biblioteca Martí Rosselló | Ampliació d’horarisDel 16 de maig fins al 22 de juny la Biblioteca Municipal Martí Rosselló ampliarà

l’horari habitual. De dilluns a divendres, l’horari nocturn serà de 20:30h a 00:30h iels dissabtes i diumenges de 18h a 00:30h. L’objectiu és oferir un servei als joves premianencs durant el seu període d’exàmens en els diferents nivells educatius.

Andreu MerinoPREMIÀ DE MAR


| 14

14

La CUP i ICV es presentaranconjuntament a les eleccionsmunicipals del 24 de maig a Vi-lassar de Mar, i ho faran sota lacandidatura de Babord, un pro-jecte que va començar fa un anyi mig, aproximadament.

En aquell moment les duesformacions van convocar dife-rents agents socials del poble auna reunió. “Volíem veure si erapossible la construcció d’una al-ternativa política més enllà deles institucions”, afirma el mi-litant de la CUP i número 4 dela llista de Babord, Luard Sil-vestre. “Vam establir la convo-catòria de reunions periòdi-ques per treballar conjunta-ment, a través de comissions igrups de treball”, recorda Jor-di Bartolí, militant d’ICV i nú-mero 3 de la candidatura. “Nova ser fins fa mig any que vamvalorar presentar-nos a les elec-cions”, afirma.

El gruix de veïns i veïnes quefiguren a la llista de Babord sónindependents, com el cap dellista Carles Torres, que ha for-mat part de l’AMPA de l’Esco-la Pla de l’Avellà, l’AssembleaGroga del poble i el grup deconsum ÒLBIA. “Presentar-nos en aquestes eleccions erauna oportunitat que no podíemperdre”, considera Torres. L’al-caldable valora positivamentel suport de la CUP i ICV al pro-jecte, però recorda que les per-sones que l’integren ho fan a tí-tol individual.

PARTICIPACIÓLa principal motivació que te-nia Babord per presentar-se ales eleccions, segons Torres,era la voluntat de fomentar laparticipació ciutadana. A més,el candidat considera que l’ac-cés a l’Ajuntament els pot per-metre adquirir informació so-bre el deute municipal. “Si des-prés de les eleccions trenquemla majoria absoluta de CiU, tin-drem accés a documentacióque ens permeti saber per quès’ha generat el deute i qui n’ésel responsable”, avisa Torres.

Pel que fa a les expectativesde cara als comicis, l’alcaldablede Babord es mostra prudent.Actualment, la CUP i ICV su-men dos regidors al consistorii Torres considera que obtenir-ne tres o quatre representariaun resultat satisfactori.

PACTE EXCEPCIONALA part de Vilassar de Mar, laCUP i ICV només presentaran

candidatura conjunta a les elec-cions de Caldes de Montbui, toti que les dues formacions hanmantingut converses a altresmunicipis que finalment nohan tirat endavant.

“Tot i les dificultats que hiha a nivell nacional entre lesdues formacions, aquí vamprioritzar l’àmbit local”, argu-menta Bartolí per explicar elmotiu de l’acord. “Hem hagutde fer sacrificis i ser generosos”,afegeix. Per la seva banda, Sil-vestre recorda la línia vermellaque la CUP no volia traspassar.“Vam deixar molt clar que vo-líem una postura clara a favorde la independència de Cata-lunya i finalment ha estat així”,afirma. Un dels altres puntsde la negociació va ser per qui-na de les dues formacions com-putarien els vots per Babord,que serveixen per establir quo-tes de representació a òrganssupramunicipals, i finalmentseran per a la CUP.

Una imatge de l’acte central de la presentació de Babord. Foto: Babord

Babord, un acord políticexcepcional a Catalunya

» La CUP i ICV es presenten conjuntament a les eleccions municipals» És un dels dos únics municipis on les dues formacions han pactat

Ja es coneixen les activitats de l’ Estiu 2mil15

OCI4L’Ajuntament ha pre-sentat les activitats que es du-ran a terme al municipi durantl’Estiu 2mil15, una nova edicióde l’Estiu Actiu.

El conjunt d’activitats ésorganitzat pel consistori, cen-tres educatius i entitats, i en-guany se centren en la pràcticaesportiva, amb tornejos de vò-lei platja, bàsquet 3x3 tennisplatja, el campus de pàdel o elscursos de natació a la PiscinaMunicipal. A més, també hihaurà un curs de pesca infantil,un d’arts marcials, el campus de

bàsquet, a més d’activitats re-lacionades amb l’hoquei o el pa-tinatge artístic.

Pel que fa a les activitats deles entitats, hi ha casals d'estiu,tallers de pintura, ceràmica,escultura, música, sardanes,teatre, dansa, idiomes o robò-tica, entre d'altres.

Les activitats s’allargarandurant tots els mesos d’estiu in’hi haurà destinades a tots elsperfils de públic. Les dates, elspreus i períodes de preinscrip-ció es poden consultar a la pà-gina web municipal.

Debat entre els alcaldables a l’Ateneu Vilassanès

POLÍTICA4Els nou candidats al’alcaldia de Vilassar de Marparticiparan en un debat con-junt a l’Ateneu Vilassanès el 21de maig, és a dir, en el penúltimdia de campanya electoralabans dels comicis municipalsdel dia 24.

Així doncs, Joaquim Ferrer(CiU), Alícia Rodríguez (PSC),Jaime Marfà (PP), Carles To-rres (Babord) i Damià del Clot(ERC) seran els representantsdels partits que actualment te-nen representació a l’Ajunta-ment. A més, el debat compta-

rà amb la presència dels can-didats de quatre grups sense re-presentació institucional ac-tualment. Concretament, hi se-ran Joan Roca (Gent per Vi-lassar de Mar), Juan Díaz (Ciu-tadans), Luís Tenas (Solidari-tat per la Independència) i Ze-naida Serrano (Vilassar de MarSí que Pot).

Enguany el nombre de can-didatures torna a ser de nou,igual que va passar al 2007. Enles passades eleccions, el 2011,només s’hi van presentar vuitcandidatures.

Vilassar de Mar Escola Pérez Sala i La Presentació | Educació ambientalL'escola Pérez Sala i la de La Presentació han participat en dos tallers d'educació

ambiental organitzats per la Regidoria de Medi Ambient. El taller consistia a fer unvídeo en el qual l'equip energètic de l'escola, format per 16 alumnes, ha explicat

quines actuacions es duen a terme al centre per estalviar energia.

Andreu MerinoVILASSAR DE MAR

Entrevista| 16 líniamar.cat 14 maig 2015

Quin balanç fa del mandatiniciat l’any 2011 i queara és a punt d’acabar?

Ha estat un mandat positiu perquèhem pogut fer molta feina, malgratque les circumstàncies a nivell ge-neral no han estat fàcils. Hem as-solit la majoria d'aspectes del nos-tre programa electoral, exceptealgunes qüestions que comptavenamb subvencions d'altres admi-nistracions, que no han arribat.Podem estar satisfets. Ha estat unmandat complicat i intents i això faque m'ho miri amb més valor.

Pot citar alguns dels projectesque no s’han pogut realitzar perfalta de subvencions?Hi ha actuacions que no s'han po-gut dur a terme, la principal de lesquals és el teatre. Era una obra co-finançada per la Generalitat, peròfinalment no ens va poder sub-vencionar i no ho hem pogut tirarendavant.

Quines altres accions que s’haviaproposat no s’han pogut realit-

zar en aquests quatre anys demandat?Els pisos de protecció oficial. No-saltres vam fer tots els passos quepodíem, però al promotor enca-rregat de la part privada del pro-jecte li costa trobar finançament.Pel que fa al tanatori, vam treure elplec de condicions per trobar ad-judicatari, però cap empresa es vapresentar al concurs. De totes ma-neres, n’hem replantejat les con-dicions, després de parlar ambprofessionals del sector.

Quines accions dutes a termepel seu govern municipal valoramés positivament?L'obra principal que hem realitzat,que ens ha permès millorar la co-municació, ha estat el pont de la ca-rretera Cabrils. Ha permès con-nectar de forma natural i adequa-da les dues meitats del poble, mi-llorant la seguretat i l'accessibilitat.La culminació del mercat munici-pal també és una altra de les gransobres.

I en matèria d’atenció social?Hem estat al costat de la gent quemés ho necessita. Tot i que tenimuna de les taxes d'atur més baixesde tot el Maresme, hem mantin-

gut totes les ajudes, i aquesta ésuna feina que no es veu perquè lagent que va a buscar recursos so-cials no en fa bandera, lògica-ment.

Quin és l’estat de salut de l’eco-nomia municipal?Hem tingut dificultats, perquè hemtirat endavant el projecte del mer-cat municipal i tot el que l’acompa-nya. L'Ajuntament tenia el projecte

del mercat al programa electoral, ila gent ens va avalar. Inicialment laidea era construir habitatge sobrel'equipament, que ens permetés fi-nançar-ne una part. Aleshores elspisos a Vilassar es venien a 6.000euros per metre quadrat.

Però finalment la idea es vaacabar torçant...Vam veure-ho com una oportuni-

tat d'aconseguir un finançamentextraordinari per una obra extra-ordinària. El mercat immobiliari vacaure i vam perdre aquella font definançament. L'Ajuntament, du-rant quatre anys, va decidir no en-deutar-se ordinàriament, i hemanat amortitzant 1,5 milions d'eu-ros cada any, pràcticament 6 mi-lions d'euros en total.

Quina influència ha tingut aixòen l’endeutament municipal?De l'endeutament actual, el 50%és fruit de projectes de CiU, i l'altrameitat de projectes d'anteriorsgoverns municipals. Hem hagutd'absorbir tots els projectes delsúltims anys, com els pisos de pro-tecció oficial de les pinedes, o elpàrquing de Vicenç Casanoves.No tots els projectes estaven benfinançats. Amb tot, el pressupostmunicipal ha registrat un superà-vit de 280.000 euros.

Més enllà de les accions fora delconsistori, el mandat ha tingutmoments moguts dins l’Ajunta-ment. El cessament de cinc re-gidors del seu grup municipalha estat el moment més dur?Sí, perquè no és agradable. És unasituació no volguda, i si pogués-

sim triar, no optaríem mai peraquesta opció, però era una situa-ció insostenible. Hi havia un pro-blema de governabilitat i jo voliaevitar que aquesta inestabilitatpolítica afectés el dia a dia delpoble.

Se sent responsable de la vo-luntat dels regidors de presen-tar-se amb un nou partit, Gentper Vilassar de Mar, a les elec-cions municipals?Si és una qüestió exclusivamentpersonal, tu no fas una llista, a noser que tinguis altres aspiracionslegítimes. Si tu no estàs d'acordamb la gent del teu partit, t'apar-tes. Si els dos partits decideixenanar junts, tu et retires, no tensper què plantejar una alternativa.Per tant, hi ha alguna cosa més.Òbviament que hi ha circumstàn-cies personals, però si creus queno és un problema entre Unió iConvergència i no vols perjudicarels partits, queda't a casa. Si fas unaltre partit, és que tens unes altresaspiracions.

Vol dir que Joan Roca volia as-pirar a ser alcaldable, doncs?Jo crec que sí. Al final, no estananant en contra de Joaquim Fer-

Joaquim FerrerAlcalde de Vilassar de Mar i candidat de CiU a la reelecció

Text: Andreu MerinoFotografia: Neus Mármol

“De l’endeutament actual, el 50% és deCiU i l’altra meitat d’anteriors governs”

“Tenim una de les

taxes d’atur més

baixes de tot el

Maresme”

rer, sinó en contra de Convergèn-cia i Unió. És incoherent que se-gueixin sent militants.

Com es va assabentar de lacreació de Gent per Vilassar deMar?A través de vosaltres, de Línia Mar.Ningú ens va dir que presentavenun partit, tot i que coneixíem ques'havien fet moviments anteriors.Quan ho veus a la premsa i no esdesmenteix, és quan en tens laconstatació.

Tenint en compte que gran partde la llista de Gent per Vilassarde Mar prové de CiU, aquestpartit es presenta com el princi-pal rival a les eleccions?Això ho ha de decidir la gent. L'ex-

periència a l'Ajuntament no ho éstot, també hi ha altres coses. In-dependentment de les candida-tures que hi hagi, a nivell demilitància no tenen un impactetan important. Nosaltres hem deseguir la nostra línia, amb l'avalde la feina feta. Hem d'intentarsuplir aquesta possible pèrdua desimpatitzants, militants i votantsamb gent que pugui estar d'a-cord amb la línia que hem seguitels últims anys.

Descarta pactar amb algun par-tit després de les eleccions, encas que sigui necessari?Ara estem en disposició de parlarde tot amb tothom, però nosal-tres aspirem a no haver de pactaramb ningú i, si som la força més

vo-

tada, haurem de defensar almàxim el nostre programa. Arabé, nosaltres busquem el bene-fici general del poble i, si aquestdemana fer pactes, és qüestió deparlar-ho i prendre la millor deci-sió possible.

Quins són els principals objec-tius per al següent mandat?Treballar perquè Vilassar de Marsegueixi tenint una taxa d'aturbaixa i que tots els que s'haginquedat enrere puguin tenir el su-port de l'Ajuntament.

Quines són les principals políti-ques d'ocupació impulsades perl'Ajuntament?Tenim poques eines pròpies per-què no tenim competències en

matèria d'ocupació. De totes ma-neres, podem dur a terme pro-jectes al polígon industrial quegenerin ocupació. Això també fa-cilitaria que els veïns i veïnes fes-sin més vida a Vilassar.

A part de retenir els veïns al poble,també es plantegen atreure visi-tants a través del turisme?Sí, és una qüestió que hem parlatamb altres alcaldes del Baix Ma-resme. L’oferta turística s’ha de

basar en aspectes concrets decada poble, com el vi a Alella, lahistòria tèxtil de Premià de Mar, ola flor i els museus en el nostrecas. Hem de xuclar el turisme deBarcelona, i per fer-ho ja tenim unatractiu important: la DO Alella.

Com es materialitzarà aquestaaposta conjunta pel turisme?Hem d’intentar crear un consorciturístic del Baix Maresme, que re-flecteixi millor la nostra realitat, enlloc d’agrupar-nos en òrgans co-marcals.

Quina serà la inversió més im-portant del pròxim mandat?El teatre.

Un teatre que, segons va afir-mar en la presentació de la sevacandidatura, serà “de primera”.Pot detallar quines característi-ques tindrà?Hem de reformular el projecte decreació d’un centre d’arts escèni-ques a la plaça Ventura Gasol. Nohan arribat les subvencions d’al-tres administracions i hem de ferque sigui una inversió assumibleper l’Ajuntament. Volem que siguiun teatre on hi puguin venir es-pectacles de primera categoria.D’altra banda, volem recuperarl’Ateneu com a sala de cinema.

Canviem de tema i fixem-nos enl’àmbit de serveis. Diverses veus

reclamen que l’Ajuntament esfaci càrrec del bar del centrecívic. Ho contempla?No. Ja hem elaborat un plec decondicions per treure’l a concurs.Gestionar-lo directament seriaafegir una càrrega innecessària al’Ajuntament. Aquesta discussiós’ha fet servir com a eina políticaper desgastar el govern.

Pel que fa a l’educació, bonapart de la comunitat educativalamenta la supressió d’una líniade P3 a l’escola Pérez Sala decara al curs vinent. Què farà l’A-juntament?És que ja hem fet coses. Hemparlat amb el departament d’En-senyament. Els vam demanarque no tanquessin la línia, peròho tenien molt clar, perquè ambles xifres a la mà no era factiblemantenir-la oberta. Per sort, l’im-pacte de la supressió d’aquestalínia és baix, per la proximitatd’altres escoles. De totes mane-res, el departament s’ha com-promès a reobrir aquesta línia encas d’un augment de demandaen el futur.

En l’acte de presentació de laseva candidatura, el presidentArtur Mas va afirmar que leseleccions municipals tindrien

una doble dimensió. Una mu-nicipal i una nacional, lligadaamb el procés sobiranista. Hiestà d’acord?Sí, a ningú se li escapa que leseleccions municipals estan molta prop dels comicis del 27 de se-tembre. CiU de Vilassar de Marho té molt clar i ningú pot dub-tar que estarem al costat del pre-sident i del poble de Catalunya,que esperem que opti per laplena llibertat del país. Sempredonarem suport de forma in-equívoca al procés polític queviu el nostre país.

Entrevista 17 | líniamar.cat14 maig 2015

“Hem de xuclar el

turisme de Barcelona.

Hem d’intentar crear

un consorci turístic

del Baix Maresme”

“La inversió més

important del pròxim

mandat serà el teatre.

Aquest cop ens ha

fallat la subvenció”

“Em vaig assabentar de la creació de Gent per Vilassar de Mar a través del periòdicLínia Mar”

Vilassar de Mar - Eleccions municipals 2015| 18 líniamar.cat 14 maig 2015

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquest mandat?Un 2 com a màxim. El govern és corespon-sable de la situació de fallida econòmicatècnica de l´Ajuntament per una gestió ir-responsable, que ha portat a fer un Pla deSanejament. Això obligarà a importants re-tallades que s'afegiran a les de la Generali-tat. No hi ha hagut una actitud dialogant nide consulta amb la ciutadania. L'exemplemés clar el tenim amb el canvi de mobilitat,com a la Carretera de Cabrils, que ha afectatnegativament sectors com els comerciantsdel nucli antic i la zona centre.

Si al maig és alcaldessa, quina és la pri-mera decisió que prendrà?Crear un consell consultiu de Mobilitat i co-mençar a rellançar l'economia a través delssectors productius propis de Vilassar de Mar,com el sector agrari, el de flor i la planta, i elcomerç.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball al consistori? Serà una línia constructiva, fent el possibleper dur a terme el nostre projecte. Criticaremquan calgui i donarem suport quan la pro-posta sigui beneficiosa per Vilassar de Mar.

Amb quina força política tindrien més sin-tonia per pactar un govern?El nostre projecte per Vilassar de Mar estàobert a establir qualsevol aliança que benefi-ciï el poble i els seus ciutadans. Hem desen-volupat un projecte global, que contempla elrellançament econòmic i l’atenció a les per-sones que pateixen la crisi.

La marxa de regidors de l'equip de go-vern, que han format Gent per Vilassar deMar, pot beneficiar d'alguna manera elPSC a les eleccions?No ens preocupa això. Nosaltres proposemun programa per rellançar Vilassar de Mar,donada la situació en què la gent de CiU iGent per Vilassar l'han deixat en aquest últimmandat. Les picabaralles que han escenificatno ens han de distreure a l’hora d’explicar lesnostres propostes.

Alícia Rodríguez (PSC)

La veu de la resta de candidats a Vilassar» Els partits amb representació al Ple suspenen la gestió del govern de CiU en l’últim mandat

» Els grups polítics responsabilitzen l’actual govern del deute municipal contret a Vilassar de Mar

“El govern és responsable de la situació de fallida

tècnica de l’Ajuntament”

Jaime Marfà (PP)

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquest mandat?Li posaria un 3.

Què és el millor i el pitjor que, des del seupunt de vista, ha dut a terme el governmunicipal en el darrer mandat? El millor, irònicament parlant, ha estat com-plir a tota costa i de forma irresponsable elmunt d’obres del seu programa, alguna d’e-lles faraònica, en plena crisis econòmica i fi-nancera, precisament en plena explosió dela bombolla immobiliària, que lògicamenthan resultat nefastes econòmicament pelpoble. Fa temps que no podem disposar defons municipals per afrontar carències i reta-llades, però les obres continuen fins ara ma-teix, gràcies a subvencions, aconseguides dela Diputació provincial on el nostre alcalde ésvicepresident. El pitjor és deixar un municipitotalment endeutat, acollit a un Pla de Sane-jament a 5 anys amb la Generalitat de Cata-lunya, per poder quedar per sota del 75%d’endeutament.

Si al maig és alcalde, quina serà la primeradecisió que prendrà?Treballar per retornar l’equilibri econòmic alscomptes municipals. Controlar, prioritzaramb transparència i fer-ne participar tothom,deixant-nos de debats identitaris que nomésgeneren angoixa i enfrontaments entre nos-altres.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?La mateixa que he portat a terme en els dar-rers quatre anys. Treballar amb seriositat, dirsempre la veritat i pactar amb qualsevol par-tit tot allò que consideri bo pel nostre poble,sense importar-me la ideologia política. En-tenc que no és en l’àmbit municipal on hemde dedicar el temps a aquests enfrontaments.

Creu que les eleccions municipals seranvistes pels ciutadans com una prèvia delscomicis autonòmics del 27 de setembre?A nosaltres el que ens importa és la gent delpoble, la gestió dels serveis municipals i queels impostos no siguin tan elevats.

“Tenim l’obligació d’ajudar a crear empreses i de

millorar el comerç”De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquest mandat?Si poguéssim posar un negatiu, el posaríem.Un negatiu que coincideix amb la xifra deldeute que té l’Ajuntament i, per tant, tot elpoble. A causa de la mala gestió de l’empresapública i a pràctiques especulatives en laconstrucció del nou Mercat Municipal enstrobem amb un poble molt endeutat queens limitarà la capacitat d’inversió de l’Ajun-tament en línies de treball tan importantscom les socials, culturals o educatives.

Si al maig és alcalde, quina serà la primeradecisió que prendrà?Si Babord arribés a l'alcaldia, el primer que fa-ríem és la investigació de la situació financerade l’Ajuntament i buscar les responsabilitatssobre la mala gestió de l’empresa pública. Enrelació amb això, també faríem una investi-gació sobre la legitimitat de l’actual deutemunicipal. Que el pagui qui hagi estat in-competent o irresponsable.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball al consistori?Un treball que garanteixi i obri espais reals departicipació de la ciutadania i una construc-ció d’un nou model polític basat en la de-mocratització, la lluita per un poble viu isocialment just i la defensa del territori.

Què podrà fer Babord que no haurienpogut fer la CUP o ICV en solitari?Un dels nostres èxits és haver aconseguitconstruir un mateix projecte polític des de lesesquerres i format per gent diversa, col·lec-tius i dos partits polítics. L’objectiu és l'acciópolítica a nivell local i la mobilització ciuta-dana amb voluntat de transformar el pobledes d'una perspectiva d'esquerres, de gènerei de lluita contra les polítiques neoliberals.

Hi ha alguna força política amb qui sapsegur que no pactarà per formar govern?Amb CiU, Gent per Vilassar de Mar, PP o Ciu-tadans. Si estem parlant de pactes i acords perdur a terme accions municipals, doncs nego-ciarem i establirem acords per dur a terme lespropostes del nostre programa polític.

“Que el deute municipalel pagui qui hagi estat

incompetent i irresponsable”

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant l’últim mandat?Ha estat una mala gestió destinada a maqui-llar el fracàs polític i econòmic dels grans pro-jectes immobiliaris, com el mercat municipal,can Vives i can Bisa, iniciats en plena crisi. Lafallida de factode la Societat Anònima muni-cipal s’ha traspassat a l’Ajuntament hipote-cant el futur del poble per als pròxims vuitanys, sense cap resultat efectiu i amb un greuperjudici per a poble. En definitiva, la valora-ció que fem de la gestió del govern munici-pal en aquest mandat és més propera al 0que a l’aprovat .

La crida de l'Assemblea Nacional Catalana(ANC) a constituir ajuntaments amb ma-jories sobiranistes pot traduir-se en unpacte amb CiU?La crida de l’ANC de Vilassar de Mar ha estatsubscrita per cinc candidatures. Nosaltresestem convençuts de poder guanyar aques-tes eleccions i buscar els suficients suportsexterns d’alguna d’aquestes candidaturesper governar l’Ajuntament.

Hi ha algun partit polític amb el qual téclar que no pactaria?No pactarem amb qualsevol partit políticque no respecti el dret dels ciutadans de Ca-talunya i, per tant, també els de Vilassar deMar, a decidir lliurement el seu futur.

Si el maig és alcalde, quina serà la primeradecisió que prendrà?Si liderem el govern municipal, ens hemcompromès a prendre com a primera me-sura l’exercici de la sobirania fiscal i, per tant,a ingressar tots els impostos i retencions del’IRPF dels treballadors de l’Ajuntament de Vi-lassar de Mar.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball al consistori?En aquest cas, el nostre principal objectiu esbasaria a procurar que totes les propostes delnostre programa electoral siguin valoradesper l’equip de govern corresponent, amb laintenció de fer-les efectives en benefici detots els ciutadans de Vilassar de Mar.

“Si després de les eleccions sóc el nou

alcalde, Vilassar exerciràla sobirania fiscal”

Carles Soler (Babord) Damià del Clot (ERC)

Expectatives que es compleixen

21 | líniamar.cat14 maig 2015

La Fira Comercial i Gastronò-mica del Masnou ja és aquí. Elport s’omple de botiguers i res-tauradors locals i també d’acti-vitats de tot tipus que estan adisposició dels visitants.

El 16 i 17 de maig el port delMasnou acull per tercera vega-da consecutiva la fira, organit-zada per la Federació de Co-merç, Indústria i Turisme. Toti que el nombre d’expositorss’ha reduït lleugerament res-pecte a l’any passat, els orga-nitzadors hi tenen moltes ex-pectatives dipositades. Final-ment són una setantena els co-

merciants locals que disposend’una paradeta. Una xifra queés valorada positivament pelpresident de la Federació, Mi-guel Tripiana. “Sempre és unabona notícia superar les 50 ins-cripcions. Nosaltres no som fi-raires professionals”, afirma.

L’esdeveniment és impul-sat amb la col·laboració de l’A-juntament, que ha volgut re-marcar la importància del cer-tamen. Sense anar més lluny,l’alcalde, Pere Parés, assenyalala data en vermell al seu calen-dari. “És la millor oportunitatque tenim per mostrar als veïnsi veïnes la nostra oferta comer-cial”, apunta. Per la seva banda,el regidor de Promoció Eco-nòmica, Quim Fàbregas, posal’accent en les activitats com-

plementàries que es duen aterme al port.

ACTIVITATS INFANTILSLes activitats adreçades als in-fants tenen una importànciaespecial al llarg del cap de set-mana, a través de tallers de ti-telles o maquillatge. A part, lafira recupera un esdevenimentque havia caigut en l’oblit elsdarrers anys, com és la desfila-da de moda. “Molts ciutadans,botigues de moda, escoles deball i perruqueries han col·la-borat molt per tirar-la enda-vant”, recorda Fàbregas.

A més, també s’ofereixenrutes en veler, exhibicions decirc i degustacions gastronò-miques. Tot plegat, una ofertade luxe.

La festa del comerç

RedaccióEL MASNOU

Una imatge de l’edició de la fira de l’any passat. Foto: Federació Comerç, Indústria i Turisme del Masnou

SALUTACIÓ4La realitat que vivimdia a dia les masnovins i masno-vines és que la nostra vila, pels seusnombrosos potencials, és capaç degenerar moltes expectatives permillorar la qualitat de vida. Aques-ta seria una de les raons que po-drien explicar que ja hem superatel llindar dels 23.000 habitants. Elsatractius del Masnou són molts, i,potser, els més evidents arriben ala seva plenitud amb el bontemps. La Fira Comercial i Gastro-nòmica és una d’aquestes fires quedemostra la vitalitat del Masnouen molts aspectes, però especial-ment en la quantitat i la qualitat

dels comerços i serveis i en la va-rietat i l’exquisidesa gastronòmi-ca. A més a més, la decisió de tras-lladar la seva ubicació al port,després d’algunes edicions, s’haconfirmat com un encert que hacontribuït a un augment de visi-tants. De nou, les diferents entitatsi col·lectius de la vila s’uneixen li-derats per la Federació del Comerçla Indústria i el Turisme del Mas-nou, a qui vull agrair de nou el seuesforç, i tots col·laboren per or-ganitzar una jornada festiva perviure en comunitat i conèixer mi-llor tots els recursos que tenim alnostre abast per gaudir-ne.

FIRA COMERCIAL I GASTRONÒMICA

» Uns setanta botiguers i restauradors participen en la Fira Comercial i Gastronòmica del Masnou» S’ofereixen diverses activitats complementàries adreçades als públics de totes les edats

Pere Parés, alcalde del Masnou

| 22 líniamar.cat 14 maig 2015

La Fira Comercial i Gastronò-mica del Masnou és el millor ter-mòmetre per mesurar l’estat desalut del petit comerç local, peròmés enllà del cap de setmana del16 i el 17 de maig, el comerç il’administració local del Masnousegueixen treballant en novesiniciatives i projectes. Tot, ambl’objectiu de fer reflotar un pe-tit comerç que, amb l’inici de lacrisi econòmica i la competènciade les grans superfícies, va viu-re moments crítics.

EVOLUCIÓ CONSTANT“No hi ha hagut una gran varia-ció de negocis pel que fa a laquantitat, però sí que hi ha ha-

gut molta rotació amb negocisque han tancat i noves iniciati-ves que han tirat endavant”.Així resumeix l’evolució comer-cial que el Masnou ha viscut elsúltims anys el regidor de Pro-moció Econòmica, Quim Fà-bregas. “El pitjor ja ha passat”,s’atreveix a pronosticar Fàbre-gas, que es mostra esperançatdavant la possibilitat que elscomerços existents es consolidini, a més, se n’obrin de nous.

Tot i que Fàbregas reconeixel mal que les grans superfíciesubicades al Masnou, i tambéles d’altres municipis veïns comTeià, fan al petit comerç, esmostra convençut que a la llar-ga els botiguers locals tenen lesde guanyar. “El comerç de pro-ximitat et dóna un tracte méspersonalitzat, coneixes el co-merciant que et ven el produc-

te i aquest és de qualitat supe-rior”, afirma.

EIXOS COMERCIALSA part del context econòmic, elcomerç masnoví té un altre ene-mic difícil de combatre, com ésl’orografia del poble. “La natu-ralesa del terreny impedeix quedisposem d’un únic eix comer-cial”, reconeix l’alcalde del Mas-nou, Pere Parés. De totes ma-neres, el batlle es marca el rep-te de posar-hi solució.

Els esforços de l’Ajuntamentse centren a tirar endavant elprojecte anomenat Illa Centre.Es tractaria d’un nou eix co-mercial centralitzat, que se si-tuaria als terrenys de l’antiga fà-brica DOGI. La idea inicial ésque el projecte aculli una granvarietat de comerços locals, peròtambé està prevista la incorpo-

ració d’un gran comerç sote-rrat. L’Illa Centre havia de tirarendavant anys enrere, però l’es-clat de la crisi econòmica va ferque les fonts de finançament noarribessin i el projecte final-ment fes aigües. De fet, la crisiimmobiliària també va fer efec-te, ja que la iniciativa havia d’a-nar acompanyada de la cons-trucció d’habitatges. “El pro-jecte tirarà endavant segur, peròencara desconeixem quan seràuna realitat”, afirma Parés.

L’Illa Centre no és l’únic hi-potètic projecte que apareix enun futur a mitjà termini. L’ano-menat Pla de l’Estampadora se-ria la segona estratègia a seguir.En aquest cas, les botigues, co-merços i locals de restauraciós’ubicarien a la zona del muni-cipi que és a tocar de l’estació deRenfe. De totes maneres, més

enllà dels grans plans de futur,l’Ajuntament assenyala la im-portància de les campanyes pe-riòdiques que es dissenyen perpotenciar que els veïns i veïnesconsumeixin als establimentsdel poble.

La Fira Comercial i Gastro-nòmica és l’esdeveniment mésdestacat, però a part d’aquest,Pere Parés remarca el valor decampanyes com “Queda’t alMasnou”. “En la situació ac-tual, ens hem de centrar a po-tenciar els eixos comercials exis-tents”, afirma el batlle. La fira deSanta Llúcia o el Fora Estocs! esplantegen com esdevenimentsvitals en aquest sentit.

Tot plegat, segons Parés, rauen l’aposta per potenciar els va-lors del petit comerç. “Hem d’es-tar al costat dels comerciants idonar-los suport”, conclou.

Els futurs eixos comercials, a l’horitzó» L’Illa Centre i el Pla de l’Estampadora són les principals opcions de crear un nou eix comercial» L’Ajuntament aposta per donar suport a les campanyes impulsades pels comerciants locals

RedaccióEL MASNOU

El carrer Sant Miquel és una de les principals vies comercials del poble. Foto: Google Maps


23 |

Segons vostè, què és el millori el pitjor de ser comerciantal Masnou?

És un poble molt especial per alscomerciants. Per una banda, elmillor és que tota la gent es coneix.I, per l’altra, el pitjor són les travesque posa l'Ajuntament a l'hora deconcedir les llicències. Els comer-ciants que volen muntar un negocimolts cops s'ho repensen. A altrespobles de la comarca és més fàcilemprendre un negoci.

Em comentava que, després de21 anys d'haver obert el taller,molta gent encara no sap que elnegoci és seu.Sí, fa un parell d'anys ens va tocarla loteria a la Federació de Co-merç, i molta gent va venir a co-brar-la aquí. Hi havia conegutsque no sabien que el taller era meu.

Com s'explica això?La gent passa pel carrer però nomira els comerços que hi ha. Finsi tot jo, quan passejo, algun coptampoc m'adono si hi ha un co-merç nou. Això, entre altres, ésprovocat per la tendència a ser un

poble dormitori. Necessitem quela gent es quedi al poble.

Com es pot aconseguir?Amb la iniciativa d'El Masnou Mobique estem impulsant, per exemple.Es tracta d'una aplicació per a dis-positius electrònics que et per-met acumular diners per gastar-losen comerços locals de la Federació.

La gent del Masnou acostuma afer les seves compres aquí o esdesplacen a altres municipis?La majoria se'n va fora, a Mataró oBadalona, sobretot a l’hora de ferles compres grans. Les botigues pe-tites han de tancar, perquè la gentse'n va als grans comerços. Hemimpulsat el moneder per crear uncentre comercial virtual. És unamanera que la gent descobreixi elscomerços que existeixen al nostrepoble.

Més enllà del Masnou Mobi, comes pot retenir la gent al poble?Jo sempre he pensat que unabona manera seria impulsar acti-vitats el cap de setmana. Ens calajuda de l'Ajuntament per orga-nitzar aquestes activitats.

De quin tipus d'activitats estemparlant?Sobretot d'activitats infantils. Si etcentres en els nens, aconsegueixesque es quedin l'avi, l'àvia, els pares,els tiets...

On s'haurien de realitzar?Al Carrer Sant Miquel, perquè és lazona més comercial. S'hauria de ta-llar el carrer, per exemple els dis-sabtes. Això no suposaria proble-mes de trànsit perquè hi ha carrersparal·lels per on els cotxes podencircular perfectament. L’organit-zació d’activitats ens pot ajudar: potfer revifar el comerç local.

Com valora la relació entre la Fe-deració i l’Ajuntament?És bona, però podria ser molt mi-llor. La qüestió és que uns i altresvolem ajudar el comerç, però ca-dascú ho vol fer d’una manera di-ferent. Si anem plegats, farem mol-tes més coses que si anem pel nos-tre compte. D’això n’estic total-ment convençut.

De quina manera es pot aconse-guir que cada cop més comerçoss’integrin a la Federació?L'aplicació del Masnou Mobi pot ferveure als comerciants que formarpart de la Federació és positiu.Hem de fer veure els avantatgesque té formar part dels comerçosassociats. La unió fa la força.

El problema actual del Masnoués que no disposa d’un únic eixcomercial centralitzat?Exacte, aquest és un dels proble-mes. Però per començar cal feratractives les zones comercialsque ara tenim en funcionament.Com et deia abans, una manera decomençar seria oferir activitats alCarrer Sant Miquel.

Fa la sensació que, més enllà deles dificultats pròpies, el comerçdel Masnou s’enfronta a un pro-blema global, com és la compe-tència amb les grans superfí-cies.Sí. Al final no tenim Mercadona alMasnou, però s’ha situat a Teià, tot

just a 1,5 kilòmetres. Al cap i a la fifa el mateix mal que si estiguésaquí.

Més enllà d'hipotètiques acti-vitats futures, què aporta alscomerciants la fira que se cele-brarà aquest cap de setmana?El més important és que podenaprofitar-ho per donar-se a conèi-xer. És important tenir clar queallà no s’hi va a vendre, sinó a fer-se veure. A la fira regalarem 5 eu-ros a través del Masnou Mobi alsprimers 200 visitants i, per tant, jatindran temps de gastar-s'ho. Lesactivitats complementàries enspoden ajudar a atreure el màximde gent possible, ja sigui amb elstallers infantils, els passejos en ve-ler o la desfilada de moda.

Ja per acabar, quina serà la si-tuació del comerç al Masnoud’aquí a deu anys?Seguirem en la mateixa línia. Percanviar, necessitaríem actuar totsjunts, independentment de quihi hagi a l’Ajuntament.

“Per canviar la situació del comerç al Masnou

hem d’actuar tots junts”

Andreu MerinoEL MASNOU

Miguel Tripiana, president de la Federació de Comerç, Indústria i Turisme

Miguel Tripiana ens rep al seu taller de reparació d’automòbils, pocs dies abans de la celebració de la Fira Comercial i Gastronòmica del Masnou.

La nostra visita li fa deixar de banda les dels clients, però durant tota l’estona té un ull posat a la persiana del local.

“L’organització

d’activitats infantils

pot ajudar-nos. Si es

queda el nen ho fa

tota la família”

23 | líniamar.cat14 maig 2015FIRA COMERCIAL I GASTRONÒMICA

Entrevista

| 24 líniamar.cat 14 maig 2015 FIRA COMERCIAL I GASTRONÒMICA

25 | líniamar.cat14 maig 2015FIRA COMERCIAL I GASTRONÒMICA

| 26 líniamar.cat 14 maig 2015

1 ALUMINIOS MASNOU2 TECFOC3 PUBLITICKET4 KOBOLD-VORWERK5 SEGUROS BILBAO6 DEFOTO7 COLATE8 COLATE9 SOBRASADA DE MALLORCA10 FEDERACIÓ DEL COMERÇ11 TETERIA DE NOAH12 TETERIA DE NOAH13 DELICATECA14 DELICATECA15 ECOFRUIT16 ECOFRUIT17 GRUPO DOBLE ZEROO18 EL GUIRIGALL19 EL CULLEROT20 VINS I DIVINS21 NATALIA BACALLANERIA22 NATALIA BACALLANERIA23 LOLAS BAR

24 FREDDISSIMO25 CARNISSERIA ANNA26 MERCAT MUNICIPAL27 AJUNTAMENT DEL MANSOU28 AJUNTAMENT DEL MASNOU29 PASBÀSIC30 PASBÀSIC31 GISDI ARTESANS32 MASET DEL LLEO33 MEGAFONIA34 AJUNTAMENT DEL MASNOU35 AUTOESCOLES PARK36 ACUPULTURA IMMA BOSCH37 EL CEL38 FLORS JOAN39 TOT NATURAL40 BEN TECHNOLOGY41 NO+VELLO42 FORN FRANQUESA43 ARTESANS DE L’ABEL44 NIUIOGA45 MARCO OYAGATA46 KUMON

47 LA GIOCONDA48 COLORAINA49 BOTIGA MARGARITA50 GEMMA I NÚRIA51 NURIA DELGADO52 TOT PER LA LLAR53 V&G54 KIDS & US55 SANDRA VALLS56 HADA VERÓNICA57 QUIROLIFE58 BANCELLS ECOTÈCNICS59-A EL SALERO60-B EL SALERO61-C EL SALERO62-D PATI LA MORERA63-E LOLAS LOUNGE64-F EL TIMONEL65-G EL SECRET REST.66-H O'GALEGO

MES & MESFORN LLENYAXUXES - PATITOS


27 | líniamar.cat14 maig 2015

Al mateix temps que el Pla del’Estampadora preveu implan-tar negocis locals, el projectetambé se centraria en l’apostaprincipal que l’actual governmunicipal preveu tirar endavanten cas de guanyar les eleccionslocals del 24 de maig, com és lapromoció turística. “La zonapròxima a l’estació està degra-dada actualment, però hi veiemforça possibilitats de futur”,afirma l’alcalde Pere Parés.

La iniciativa representarial’impuls d’usos hotelers, peròParés insisteix en què els futurshotels serien de petita dimen-sió. “En cap cas buscarem el tu-risme de grans multituds o elturisme de borratxera”, asse-gura. “Sabem que a Catalunyaaquest tipus d’experiències aca-ben derivant en mals resul-tats”, afegeix.

TURISME FAMILIARPer tant, l’aposta del Masnou esbasa en un turisme familiar,atraient els visitants d’un gran fo-cus turístic pròxim, com és la ciu-tat de Barcelona. “Actualment hiha famílies que passen la nit alMasnou, però decideixen passarel dia a Barcelona. Nosaltres vo-lem que es quedin aquí”, avisaParés. El Pla de l’Estampadorapermetria alliberar sòl per cons-truir allotjaments, però cal referel projecte, que ja ha quedat in-validat en dues ocasions persuccessives sentències judicials.

PLATJA I PATRIMONILa platja és un dels principalsatractius del Masnou, però no ésl’únic. “Volem vincular la pro-moció turística al nostre patri-moni cultural, molt lligat al mar,així com a l’arquitectura i a l’art”,explica l’alcalde del Masnou. Calposar els nostres itineraris adisposició dels operadors turís-tics i també fer-los arribar a totsels allotjaments del poble.

El Masnou aposta pel turisme» L’Ajuntament es planteja la construcció d’hotels de petita dimensió per dinamitzar l’economia

» La proximitat amb la DO Alella és bàsica per dissenyar una estratègia de promoció turística atractiva

El Masnou no està sol en l’apos-ta per la promoció turística. Di-versos municipis del Baix Ma-resme també es plantegen aques-ta eina per aconseguir reactivarl’economia de cara al pròximmandat.

A tall d’exemple, el Masnouestà decidit a explotar el potencialque té la Denominació d’OrigenAlella pel que fa a l’atracció de vi-sitants. “L’enoturisme i la cultu-ra vitivinícola són garantia d’unturisme de qualitat”, afirma PereParés. “És un aspecte que gene-ra un valor afegit a la zona i sesuma a l’atractiu natural de lesplatges”, afegeix.

Lògicament, les eleccions mu-nicipals del 24 de maig posposenl’aposta estratègica pel turisme,però l’alcalde del Masnou confiaque les converses amb Alella i al-tres municipis veïns es repren-dran després dels comicis.

COL·LABORACIÓ INTERMUNICIPAL

RedaccióEL MASNOU


| 28 líniamar.cat 14 maig 2015 FIRA COMERCIAL I GASTRONÒMICA

Alella serà un dels municipisque al llarg dels mesos de maig,juny i juliol acollirà la cam-panya La fam no fa vacances,impulsada per la FundacióBanc dels Aliments. La inicia-tiva té com a objectiu recollirajuda alimentària per a les per-sones més necessitades de caraa l’estiu.

L’àrea de Serveis Socials del’Ajuntament ha animat les en-titats del municipi a participaren la campanya, i de moment elClub de Futbol Alella i l’Asso-ciació de Dones MontserratRoig ja han confirmat quecol·laboraran amb la iniciativa.Càritas Alella, integrant delBanc dels Aliments, serà la re-ceptora dels aliments que doninels veïns i veïnes.

De fet, Càritas Alella, junta-ment amb la Creu Roja, col·la-bora de forma habitual amb el

consistori en matèria d’ajudaalimentària, a través d’un con-veni entre entitats i adminis-tració. Actualment hi ha 90persones que necessiten rebrealiments a Alella, i ho fan a tra-vés de les entitats. “D’aquestamanera l’ajuda és més efectivaque si ho féssim directament

des de l’Ajuntament”, afirma laregidora de Serveis Socials,Glòria Mans. “Treballar amb lesentitats ens permet conèixerel volum real de persones ambnecessitats, a les quals en mol-tes ocasions els fa vergonya re-córrer als serveis socials”, afe-geix la regidora.


29 |

14

Alella

Unes 90 persones necessiten rebre aliments a Alella. Foto: Arxiu

Comença la campanya estival d’ajuda alimentària

CULTURA4L’Ajuntament haconvocat els Premis LiterarisAlella 2015. El certamen in-clou el premi de poesia MariaOleart, que enguany celebra laseva dinovena edició, i el premide contes Guida Alzina, quecompleix quinze anys.

El termini d’admissió d’o-bres es tancarà el 14 de juliol iels treballs s’hauran de pre-sentar a l’Ajuntament. El juratdel premi Maria Oleart estàformat per Joana Bel, Laia No-guera i Tònia Passola. Pel quefa al premi a Guida Alzina, en-guany formen part del juratAnna Ballbona, Marina Espas-sa i Pau Vidal.

Aquest any no s’ha convocatel premi de relats curts d'As-tronomia Alella Isidre Pòlit, jaque en les anteriors edicions laparticipació havia estat moltreduïda, segons l’Ajuntament.

Els premis s’adjudicaran el25 d’octubre i no podran optarals guardons les persones guan-yadores en alguna de les cincdarreres edicions.

Arriba una novaedició dels Premis Literaris Alella

Vuitena edició deles jornades de laGent Gran Activa

SOCIETAT4Del 25 al 31 de maigl’Ajuntament d’Alella organitzala vuitena edició de les jornadesde Gent Gran Activa.

El principal objectiu de lainiciativa és promoure l’enve-lliment actiu de la gent gran, iper això s’ofereixen diversesactivitats al llarg de tota la set-mana. La programació incloutallers, activitats lúdiques i es-portives, així com activitatsdestinades a la participació dediferents generacions.

Les jornades de la GentGran Activa finalitzaran amb el74è dinar d’homenatge a la Ve-llesa, que es farà al Pavelló.

Alella valora l’esport | L’Ajuntament convoca els premisL'Ajuntament ha convocat la segona edició dels premis Alella Valora l'Esport ambl'objectiu de reconèixer els èxits esportius als esportistes, directives, entitats, clubs

i associacions que hagin tingut una actuació destacada durant la temporada esportiva que s’ha desenvolupat entre finals del 2014 i l’inici d’aquest 2015.

RedaccióALELLA

El Ple Municipal ja ha liquidatel pressupost del 2014. El go-vern municipal, format per CiU,el PSC i ERC, es mostra satisfetper les xifres aconseguides. Peruna banda, el romanent de tre-soreria, una magnitud que me-sura quin resultat de liquiditattindria l’Ajuntament si el 31de desembre es cobressin totsels drets pendents de cobra-ment, se situa en 1,5 milionsd’euros de superàvit. Pel que faa l’estalvi net, se situa en406.000 euros.

D’aquesta manera, l’Ajun-tament compleix la llei d’esta-bilitat pressupostària, i el deu-te municipal és ara del 51% delpressupost.

HORA D’INVERTIREl principal partit de l’oposició,Gent de Teià (GdT), considera,però, que les xifres positives

són conseqüència d’ingressosextraordinaris, derivats princi-palment de la instal·lació del su-permercat de la cadena Merca-dona al poble. “Era el momentd’aprofitar aquests ingressos irealitzar inversions d’obres pú-bliques en benefici dels veïns.No era l’any per estalviar”, con-sidera la regidora de GdT Bàr-

bara Furment. Per la seva ban-da, l’alcalde, Josep Botey, de-fensa la gestió municipal i con-sidera que el superàvit pressu-postari és fruit de la responsa-bilitat. “Si no haguéssim estal-viat, qualsevol petita despesa ex-traordinària hauria suposat unproblema per a les arques mu-nicipals”, argumenta Botey.


| 30

14

Teià

Unió i Convergència, per separat a les eleccions

POLÍTICA4Convergència De-mocràtica de Catalunya (CDC)i Unió Democràtica de Cata-lunya (UDC) aniran per sepa-rat a les eleccions municipalsdel pròxim 24 de maig a Teià.Encara que CDC es presentaràen una llista amb les sigles dela federació nacionalista, elsmembres de l’assemblea locald’UDC ho faran amb la llistad’Unió Municipal de Catalun-ya (UMdC), una marca creadapels democristians el 2009. Lallista convergent és encapçala-da per Francesc Ribas, actualregidor de Cultura, Esports iGent Gran. Per altra banda, lacandidatura de UMdC és lide-rada per Jordi Soler.

TRENCAMENT PERSONALLes primeres divergències en-tre els grups locals dels dos par-tits cal buscar-les al novembrede 2013.

Després d’abandonar el go-vern compartit amb Gent deTeià, el grup municipal de CiUva presentar una moció de cen-sura per fer fora l’alcalde JoanCastan, amb el suport de PSC i

ERC. Tot i que la moció va tirarendavant, el sector d’UDC no hiva estar d’acord, la qual cosa vagenerar un desequilibri intern,segons afirma l’alcalde, JosepBotey. “Unió es va posicionaren contra de la moció de cen-sura. Les llistes separades nosón causes de problemes deri-vats de les pròximes eleccions,sinó d’actuacions passades”,diu el batlle. El cap de llistad’UMdC coincideix amb aquestargument. “Nosaltres enteníemque havia de governar la llistamés votada”, comenta JordiSoler. “Amb el temps ens hemanat distanciant i en les últimesreunions entre les dues execu-tives vam trencar definitiva-ment, després que CDC ensretragués no haver donat su-port a la moció”, afegeix.

El 2011 la llista electoral deCiU va obtenir el 24% dels votsa les eleccions municipals, itot i recuperar força respecte ales eleccions del 2007, va estarlluny del 33% del 2003. Caldràveure quin és el repartiment devots entre les dues llistes elpròxim 24 de maig.

Teià va tancar el 2014 amb un estalvi net de 406.000 euros. Foto: Arxiu

La liquidació del pressupostenfronta el govern i GdT

Biblioteca de Can Llaurador | Aula d’estudiCom l'any passat, per complementar el servei als estudiants universitaris i de batxi-

llerat, la biblioteca de Can Llaurador obrirà l'aula d'estudi els dijous 21 i 28 de maig itots els dijous del mes de juny de 10 a 14 hores, tot coincidint amb la preparació que

els nois i noies fan de cara als exàmens de selectivitat i als exàmens finals.

RedaccióTEIÀ


31 |

14

Entrevista Perfil | Josep Botey deixa l’alcaldia un any i mig desprésEl batlle de Teià abandona la primera línia de la política municipal i no optarà a la reelecció, ja que la llis-

ta de CiU per les eleccions municipals del 24 de maig està encapçalada per Francesc Ribas. Josep Boteyva ser alcalde del municipi del 2009 al 2011, quan va agafar el relleu d’Andreu Bosch (ERC). Malgrat

perdre les anteriors eleccions, una moció de censura va fer-lo batlle una altra vegada a finals del 2013.

Josep Botey, alcalde de Teià

L’alcalde Josep Botey defensa la política de contenció econòmica feta per l’Ajuntament de Teià i es mostra satisfet

del pacte de govern amb el PSC i ERC.

Abans de les eleccions mu-nicipals del 24 de maig,quina valoració fa del

mandat?Ha estat un mandat difícil per la si-tuació econòmica general. L’inici vaestar marcat pel pla de saneja-ment i també havíem d’atendre lescondicions d’un préstec. Ha estat unmandat de contenció, però hemtancat l’any 2014 amb superàvit.

Més enllà de la contenció, elsingressos extraordinaris també

han ajudat a tancar els comptesamb números positius.Sí, l’arribada de Mercadona ens hapermès ingressar diners en con-cepte de llicències d’obres, taxes iimpostos.

Gent de Teià, el principal partit del’oposició, defensa que aquestsdiners s’haurien pogut destinara obres públiques.És qüestió de criteris. Si no ha-guéssim estalviat, qualsevol des-pesa extraordinària hauria suposatun problema per a les arques mu-nicipals. La nostra responsabilitatera que el nou govern municipal noheretés cap problema econòmicfruit de la nostra gestió.

Lamenta no haver realitzat totesles reformes necessàries a l’Es-cola el Cim?Hem tingut la sort de poder esga-rrapar 125.000 euros de Diputació,que serviran per fer les obres mésprioritàries al centre. És un proble-ma que ve de lluny. Teníem un pro-jecte de 7 milions d’euros, però elseu inici va coincidir amb l’esclat dela crisi.

Quins altres aspectes quedenpendents?El Pla General d’Ordenació Urba-nística, que aprovarem inicialmenten les pròximes setmanes, o elconcurs d’adjudicació del serveide neteja i recollida de brossa.

Parlant del nou govern, vostèno opta a la reelecció. Per què?Ja he aportat tot el que volia al mu-nicipi. Cal que entrin noves il·lu-sions i noves maneres de pensar,que poden aportar noves solu-cions al poble.

Continuarà vinculat a la políticamunicipal?No deixaré el partit. Aportaré elsmeus suggeriments i consells.

Quines expectatives té enversla candidatura de CiU, encapça-lada per Francesc Ribas?Ell ja ha acumulat experiència coma regidor en els últims quatre anys,que han estat molt intensos. CiU ha

estat al govern i a l’oposició i això faque conegui bé el funcionament del’Ajuntament.

En aquests anys intensos, comvalora el pacte de govern amb elPSC i ERC?Molt bé. Hem treballat sense fixar-nos en el partit que representavacadascú. Hem pres decisions deli-cades en moments complicats.

Apostaria per una reedició delpacte?Caldrà esperar els resultats de leseleccions. Crec que podríem pactaramb tothom, fins i tot amb Gent deTeià, encara que haurien de canviarmolt les coses.

Andreu MerinoTEIÀ

“Cal que entrinnoves il·lusions”

El 18 de maig començarà unanova edició del curs de conei-xement de la societat catalanaadreçat a persones nouvingudesa Premià de Dalt. El curs estàorganitzat per l'Ajuntament,l'Àrea d'Acollida i Integraciódel Consell Comarcal, el De-partament de Benestar Socialde la Generalitat i la Diputacióde Barcelona. Té una durada de20 hores i es desenvoluparà alCentre de Formació Perma-nent del municipi.

DRETS I DEURESEl principal objectiu de la for-mació, segons la regidora de Be-nestar Social Magda Julià, ésque les persones nouvingudessiguin coneixedores dels seusdrets i deures, a més de trans-metre’ls els coneixements ne-cessaris per poder desenvoluparla seva vida al poble. “La me-

diadora que fa la formació tam-bé imparteix nocions sobre elmarc jurídic i explica com és elfuncionament de l’Ajunta-ment”, afirma Julià. “L’objectiuprioritari és fer efectius elsprincipis d’igualtat i cohesiósocial”, afegeix.

Un cop finalitzat el curs, elsassistents reben un certificat

d’assistència, la qual cosa elspot ajudar a realitzar el rea-grupament familiar amb la res-ta de parents que continuen alseu país d’origen.

El curs els obre una via decomunicació amb el consistori,cosa que facilita la recepciód’informació sobre ajudes ocursos d’ocupació.


| 32

14

Premià de Dalt

En marxa el procés perdemanar beques menjador

BENESTAR SOCIAL4El 22 demaig acabarà el termini persol·licitar beques menjador, quees va iniciar el passat dia 4. Desde l’Ajuntament s’espera que elnombre de sol·licituds no variïgaire respecte al curs passat, enquè es van rebre 150 peticions, deles quals se’n van atendre 121.D’aquestes, 101 van ser subven-cionades per la Generalitat, 8 perl’Ajuntament i 12 per Càritas.

La regidora de Benestar So-cial, Magda Julià, afirma que l’A-juntament no ha desatès cap fa-

mília necessitada, i reconeix queel consistori ha hagut d’arribarallà on no ho va fer la Generali-tat. Precisament, Julià es mostracrítica amb la política de be-ques menjador de l’executiu ca-talà. “La Generalitat no va ator-gar beques a famílies que ja re-bien ajudes d’habitatge o a nuclisfamiliars que tinguessin deutesamb Hisenda”, lamenta. De to-tes maneres, Julià recorda queun nivell de renda alt també vaser motiu, en alguns casos, perno adjudicar una beca.

L’obra del pintor AntoniViladomat arriba al Museu

CULTURA4L’obra del pintorAntoni Violadomat Manalt espodrà veure des del 15 de maigal 28 de juliol al Museu dePremià de Dalt.

Viladomat és un dels re-presentants destacats de la pin-tura barroca catalana del segleXVIII, amb obres destacadescom la cèlebre “Visió de Sant

Antoni de Pàdua”, pintada el1720.

L’exposició s’inauguraràdemà a les set de la tarda, ambla presència del doctor FrancescMiralpeix, de la Universitat deGirona, i de la doctora Rosa Ga-sol, que exposarà el resultat del’estudi tècnic de dues obres deViladomat.

L’objectiu del curs és garantir la igualtat i la cohesió. Foto: Arxiu

Nou curs sobre coneixement del poble per a nouvinguts

Teatre | Taula rodona o la joia de ser catalansDissabte 16 de maig a les vuit del vespre, la seu de la Societat Cultural Sant Jaume

acollirà la representació de l’obra “Taula rodona o la joia de ser catalans”, un text quePere Calders va deixar inacabat abans de morir, i que ha estat completat per Víctor

Alexandre. L’obra parla de la crisi de valors de l’anomenat Primer Món.

RedaccióPREMIÀ DE DALT

Del 19 al 21 de juny Vilassar deDalt acollirà el festival de foto-grafia analògica Revela-T, queenguany celebra la seva terce-ra edició.

El festival inclourà aproxi-madament 100 exposicions dediferents formats, i com a prin-cipal novetat aterrarà a CalGarbat. A més, el certamentambé serà present al mercatmunicipal, on es farà la inau-guració, a La Massa, a l’ArxiuMunicipal, al Casal i a Can Ra-fart. A més, Revela-T vol apro-par les exposicions al poble, i ésper això que els aparadors dediferents comerços seran em-pleats per exposar obres de di-ferents autors del festival.

INTEGRAR EL POBLEEls impulsors del festival espe-ren consolidar la iniciativa, i sónconscients que l’única manera

de fer-ho és vinculant-hi elsveïns i veïnes. “Cal familiaritzarla gent amb el material que ex-posem”, afirma el director delfestival, Pep Mínguez. “ Si no etdediques a la fotografia, noveus que l'analògica continuaexistint”, afegeix. Una de lesvies per atraure públic és elventall d’autors que exposaran

el seu treball, com Joana Biar-nés, Estela de Castro o JoanFontcuberta. “Els assistentsgaudiran d’una visió diferent dela fotografia”, explica Mínguez.

El públic també podrà par-ticipar en tallers de tècniquesfotogràfiques, conferències,àpats populars i activitats de-dicades al públic infantil.


| 36

14

Vilassar de Dalt

Corporació ElectoralVilassarenca i CiU, en coalició

POLÍTICA4Corporació Electo-ral Vilassarenca (CEV) i CiUconcorreran junts a les elec-cions municipals del 24 demaig, en una llista que portaràúnicament les sigles de la fe-deració nacionalista. “A la pràc-tica és una coalició, però nohem pogut incorporar les nos-tres sigles per falta de temps”,argumenta el regidor de CEV,Joan Alfons Cusidó, que expli-ca que els membres de la for-mació política local s’incorpo-

ren a la llista conjunta en qua-litat d’independents.

Cusidó reconeix que el de-tonant del pacte va ser l’acordentre el Grup d’Esquerres deVilassar de Dalt, Opció per Vi-lassar i ERC per concórrer juntsals comicis amb la candidatu-ra Ara Vilassar. “Volem seruna alternativa de govern”,afirma el regidor. Els dos par-tits dibuixaran un full de rutacomú però seguiran funcio-nant de forma independent.

Roser Palau, víctima del terratrèmol al Nepal

SOCIETAT4La veïna de Vilas-sar de Dalt, Roser Palau, és unade les víctimes mortals provo-cades pel terratrèmol que vasacsejar el Nepal el passat 25d’abril. Els equips de rescatvan trobar el seu cos sensevida el 5 de maig a la regió deLantang, on Palau s’hauria vistsorpresa per una allau el dia delsisme. L’Ajuntament ha ofert

tot el suport a la família de Ro-ser Palau i s’ha mostrat d’acordamb les crítiques que aquestava fer al ministeri d’Exteriorsespanyol.

La família entén que l’exe-cutiu estatal va ser el respon-sable de llacunes administrati-ves durant les tasques de re-cerca dels ciutadans de nacio-nalitat espanyola al país asiàtic.

El certamen comptarà amb un centenar d’exposicions. Foto: Revela-T

El festival Revela-T vol apropar-se als veïns del poble

Associació Defensora d’Animals | Campanya d’adopcióDiumenge 17 de maig l’Associació Defensora d’Animals Abandonats de Vilassar de

Dalt traurà al carrer els animals que té acollits per donar-los a conèixer a totes aque-lles famílies que vulguin adoptar-ne un. Ho farà al llarg d’una jornada que començarà

a les 10 del matí al parc de can Rafart amb la caminada solidària Vilaguau.

RedaccióVILASSAR DE DALT

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]


| 38

14

Pocs dies abans de les elec-cions municipals del 24 demaig, quin balanç fa del

mandat que ara acaba?A Vilassar sempre s'ha dit que te-nim una situació molt delicada, i ésveritat. Nosaltres hem entomatl'administració i hem gestionat unmunicipi amb moltes possibilitats.La valoració més positiva és quehem endreçat la situació econò-mica. Estem en una situació esta-ble i estem pendents d'una ope-ració que ens permetrà desfer-nos de bona part del deute muni-cipal.

Quina?Una dació en pagament d'actiusimmobiliaris.

Quin és l’estat actual del deutemunicipal?Estava en un 31% i ara se situa enun 28%. Amb aquesta dació en pa-gament és possible que puguemdisminuir un terç del deute decop. Vull remarcar que des de l’A-juntament hem reduït les depesesde diferents àrees, però sense dei-xar de prestar cap servei. En algunscasos, com en les polítiques d’a-tenció social, fins i tot som més efi-cients i prestem més serveis. Aquíprioritzem les persones per da-vant dels bancs.

Com s’aconsegueix contenir l’e-conomia i, al mateix temps, nodeixar de prestar serveis?Reestructurant el deute i fent-lomés digerible a llarg termini, aixícom generant activitat. Hem vol-gut acabar bons projectes, com labiblioteca, i n’acabarem d’altrescom el del polígon industrial. Estaràacabat a principis de l’estiu i hi vin-dran empreses que generaran ac-tivitat econòmica.

Vostè ha fet referència a priorit-zar les persones per davant delsbancs. La responsabilitat d’havercontret el deute municipal ésde les entitats bancàries o delssuccessius governs municipals?Jo crec que tots els governs de totsels colors, durant els anys de la de-mocràcia, han intentat fer el millorper Vilassar. Prestem molts ser-veis no obligatoris, com els serveissocials, llar d'infants, promocióeconòmica, cultura o esports.

Canviant de tema, un dels puntsmés conflictius del mandat ha es-tat el projecte d’equipament fu-nerari. És un fracàs que no es du-gui a terme?No ens fa res dir que finalment nohem tirat endavant el projecte, i calfer autocrítica.

Si pogués tornar enrere, actua-ria de forma diferent?Els tràmits administratius han es-tat impecables, hem treballat demutu acord amb la Generalitat,que és qui dóna els permisos, i novam arribar a definir cap projec-te, sinó una espècie d'avantpro-jecte.

Potser l’Ajuntament no hauriad’haver rebut un avançament dediners per part de les empresesadjudicatàries, que després hahagut de retornar...Això, al cap i a la fi, ha servit de crè-dit. Els 735.000 euros avançats esvan destinar al deute i a la despe-sa corrent. Ara hem retornat aques-ta quantitat a partir dels lloguersd'un complex hoteler i esportiu

que nosaltres hem promogut. Nohem hagut de tocar cap serveique prestem.

Després de la renúncia al nouequipament funerari, en quinmoment es troba la municipa-lització del cementiri parroquial?Estem ultimant el projecte per talque el grup assessor del bisbat donila llum verda o faci les esmenespertinents per començar la muni-cipalització. Hi ha bones vibra-cions.

Entrant en matèria política, quinha estat el motiu pel qual elGrup d’Esquerres (GEVD) hadecidit integrar-se dins d’Ara Vi-lassar, juntament amb ERC i Op-ció per Vilassar?La vida és canvi i el GEVD ha can-viat moltíssim el tarannà polític.Hem deixat enrere les ximpleriesendogàmiques i hem arribat auna confluència de tres grups, quesobretot són tres línies de personesque ens hem entès. El que ensuneix és molt més que el que enssepara i seria poc intel·ligent man-tenir-nos per separat.

El fet d'anar amb un partit de ma-triu nacional com ERC pot restarcaràcter municipalista?No, perquè estic convençut que fa-rem una política autònoma. D'altrabanda, apostem per reforçar unade les tres forces que a nivell na-cional estan portant les regnesdel procés sobiranista. Hem d'a-rribar el dia 24 a la nit, des del puntde vista nacional, amb aquestestres formacions enfortides.

A les eleccions també s’hi pre-senta una candidatura conjuntade CiU i Corporació Electoral Vi-lassarenca (CEV). Serà una lluitaa dos per l’alcaldia?No. L'ambient general tendeix ala fragmentació. La governabili-tat s'haurà d'assegurar amb cin-tura, empatia i diàleg. De moment

cal esperar per veure què passa eldia 24. Pel que fa a l’acord entreCiU i CEV, a la papereta només hiapareixen les sigles de la federaciónacionalista. Per tant, la gent queels voti, ho farà per CiU, no per capcoalició.

Ja sap amb quin partit pactariadesprés de les eleccions, en casque sigui necessari?Nosaltres pretenem guanyar leseleccions i haurem de treballarmolt perquè no tenim res garantit.Volem una campanya neta, fetaamb arguments, amb capacitatde mantenir els ponts, perquè lanostra formació estarà disposadaa parlar, tan si cal com si no, ambla resta de grups.

Un cop passin les eleccions mu-nicipals, quins són els princi-pals reptes per al proper mandatque es planteja si esdevé alcal-de de nou?Des del punt de vista de l'admi-nistració, hem de completar elque hem començat. Apostaremper una administració pública àgil,un manteniment dels serveis pú-blics no obligatoris com l'atenciósocial, la cultura, la joventut o l'e-ducació. El model de Vilassar deDalt és aquest i el volem fer més efi-cient. No renunciem a aquestsserveis i desobeirem les normati-ves estatals que intentaran impo-sar retallades. En segon lloc, des-plegarem els polígons industrials,que s'acabaran completant en

aquest mandat. Hem de ser unavila industrial, perquè tenim clarque no volem ser un poble dor-mitori.

Seguiran apostant per esdeve-niments com el festival Revela-T o l’Unics Fashion Market?Sí, totalment. Volem potenciar totsaquells projectes que situen Vilas-sar de Dalt al mapa. Aquí cal res-saltar el Revela-T, l’Unics FashionMarket, la Fira del bolet i la naturai l’Open House. Vilassar de Dalt hade ser la capital turística del BaixMaresme.

Com s’arribarà a aquest objectiutan ambiciós?Hem de traçar una estratègia depromoció econòmica a través d’unturisme familiar i de qualitat, basaten el nostre patrimoni i capitalhumà.

Ja per acabar, de quina maneracreu que influirà el procés sobi-ranista en les eleccions munici-pals del 24 de maig?El món municipal és molt espe-cial. De vegades, el vot en funcióde les persones que es presentenpot ser preponderant, tant enels casos dels independentistescom dels que no ho són. Perexemple, aquí pot haver-hi gentno independentista que voti AraVilassar. De totes maneres, noens hem d’obsessionar perquè l’e-lement central del procés serà el27 de setembre.

“Vilassar de Dalt ha de ser la capital turística

del Baix Maresme”

“Aquí prioritzem

les persones

per davant

dels bancs”

Perfil | Doctor en sociologia i professor universitari fins al 2003Xavier Godàs és doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona i va ser professor del centre universita-ri fins a l’any 2003. La seva experiència de gestió municipal va començar a Barcelona, on va ser assessor de

la regidoria de Benestar de l’Ajuntament de Barcelona durant vuit anys. També ha estat col·laborador d’ESADE i autor de diverses publicacions. El 2011 va agafar el relleu de Llorenç Artigas a l’alcaldia.

Xavier Godàs, alcalde de Vilassar de Dalt i candidat d’Ara Vilassar

Entrevistem l’alcalde de Vilassar de Dalt pocs dies abans de l’inici de la campanya electoral dels comicis municipals del 24 de maig. Xavier Godàs

analitza les polítiques fetes pel seu govern municipal i explica les motivacions per integrar-se dins el nou projecte d’Ara Vilassar.

Andreu MerinoVILASSAR DE DALT

Entrevista

La nova associació d’industrialsi comerciants de Cabrils co-mença a agafar forma. Una as-sociació que, tal com va avançarLínia Mar, va sorgir de la pri-mera Fira de Professionals ce-lebrada al municipi.

El projecte està impulsatper una vintena d’empresarislocals, amb la col·laboració dela regidoria de Comerç, i el seuprimer objectiu és analitzarquina és la quantitat real d’em-preses que duen a terme laseva activitat a Cabrils. “Al po-ble hi ha més de 800 empresesdomiciliades, però no totes tre-ballen aquí”, afirma EnriqueGálvez, empresari del trans-port i un dels impulsors de lanova associació. “És el momentd’ajudar-nos i donar-nos suportentre nosaltres”, considera Gál-vez. En una reunió convocadaper avui, els integrants del pro-

jecte escolliran el president dela nova associació i les personesencarregades de realitzar cadatasca, a més d’escollir el nomque tindrà.

SUMAR ESFORçOSL’associació empresarial tin-drà Cabrils com a principalàmbit d’actuació, però els seus

responsables no descarten es-tendre’s a altres punts de la co-marca. L’objectiu és exercir delobby i que els empresaris localsdisposin d’un únic interlocutora l’hora de parlar amb les ad-ministracions. “Si no sumem si-nergies, anirem molt mala-ment. Cal que sumem esforços”,reclama Gálvez.


| 40

14

Cabrils

La Fira de Professionals va ser el detonant de la nova associació. Foto: Arxiu

La nova associació d’industrialsi comerciants agafa forma

PATRIMONI4Dissabte 23 demaig es donarà el tret de sorti-da a la campanya de recaptacióde diners per restaurar l’orguede l’església parroquial de Ca-brils. Es farà amb un concert detrompeta i orgue electrònic apartir de les nou del vespre, quese celebrarà a la mateixa esglé-sia. L’acte i la campanya són or-ganitzats per l’Associació d’A-mics de l’Orgue de Cabrils.“Amb els diners recaptats en di-ferents actes i la subvenció del’Ajuntament, esperem poderfer una restauració integral del’orgue”, explica la presidentade l’associació, Maria DolorsCasanovas.

Segons Casanovas, l’orguenecessita una restauració total,ja que els treballs d’arranja-ment que se li han fet fins arano han estat suficients peraconseguir que tingui un bonestat. “L’orgue és patrimoni delpoble i, si l’arreglem, no nomésservirà per a la litúrgia sinó perfer cicles de concerts”, conclouCasanovas.

Comença lacampanya perrestaurar l’orgue

Bon balanç de laFesta Major de laSanta Creu

CULTURA4L’Ajuntament deCabrils valora positivament laFesta Major de la Santa Creud’enguany, el gruix d’actes de laqual es va desenvolupar entre l’1i el 4 de maig.

La regidoria de Cultura iFestes valora especialment bél’èxit de l’acte del 30è aniversaridels gegants vells del poble,que va comptar amb la partici-pació de colles geganteres d’al-tres municipis.

El regidor, Oriol Gil, posal’accent en la participació de lesentitats. “Estem molt satisfetsde la incidència que van te-nir”, afirma.

Biblioteca | Intercanvi juvenil Create ‘N’ ShareDes del 25 de maig fins al 5 de juny, la Biblioteca de Cabrils serà el centre neuràlgicde l’intercanvi juvenil Create ‘N’ Share. Es tracta d’una iniciativa de mobilitat euro-

pea subvencionada pel programa comunitari d’educació i joventut, Erasmus+. Elsparticipants crearan projectes que tenen com a objectiu el treball per a la inclusió.

Andreu MerinoCABRILS


41 |

14

Entrevista Perfil | Lina Morales vol encadenar el segon mandat com a alcaldessaL’actual alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, és filla del barri de Gràcia de Barcelona, però fa gairebé 40

anys que és veïna de Cabrils. La seva trajectòria política a l’Ajuntament comença el 2003, com a regidorade Benestar Social, Gent Gran i Dona. El 2007 va passar a ser regidora a l’oposició, i el 2011 va accedir

per primera vegada a l’alcaldia, una meta que confia repetir en les eleccions del 24 de maig.

Lina Morales, alcaldessa de Cabrils i candidata de CiU

Lina Morales es mostra satisfeta de l’acció del govern municipali es marca com a repte de futur el foment de la participació

ciutadana, a través de consultes i Consells municipals.

Quina valoració fa del man-dat que està a punt d’a-cabar?

La valoració és positiva. Com a mí-nim hem donat serveis a les per-sones. No s'han fet grans obresperquè l'economia no ho permet,però hem fet una bona gestió.

Pot posar-ne algun exemple?Destacaria la gestió feta als boscoso l'arranjament de carrers. Tambéhem remunicipalitzat brigadesde neteja viària i parcs i jardins, la

qual cosa ens ha permès estalviardiners per adquirir nova maqui-nària.

Quines tasques queden pen-dents per als pròxims anys?Cap. Tot el que vam proposar s’hafet. Fins i tot hem aconseguit quel’institut es comenci a construir a fi-nals de maig. Tot el que no s’ha po-gut executar ha estat per motiusaliens a l’Ajuntament.

Quina afectació va tenir l’aban-dó del govern municipal per partdel PP?Cap ni una. En qüestions d’àmbitnacional ens hem entès amb ERCi ICV, mentre que en aspectes mu-

nicipals, ICV ha col·laborat moltmés que ERC.

Descarta pactar amb algun par-tit?De moment hi ha molt bones sen-sacions amb ICV. Jo ja vaig propo-sar a ERC fer un pacte de govern.

Quina va ser la resposta?Van rebutjar la proposta, i van ajor-nar un hipotètic pacte fins desprésdels comicis.

Canviant de qüestió, en quin mo-ment es troba l’elaboració delreglament municipal per a la ce-lebració de consultes populars?De moment està aturat, tot i que

ho portem al nostre programaelectoral i tenim decidit acollir-nosa la llei de consultes de Catalunyaper consultar qüestions impor-tants.

Si guanya les eleccions, com esdecidiran quines són les qües-tions susceptibles de ser con-sultades a la ciutadania?Seran totes aquelles coses que tin-guin una afectació en el dia a diadels ciutadans.

Es podrien consultar totes lesobres públiques que tinguin uncost alt...Les consultes no han d’estar mar-cades per un barem econòmic,

perquè així aturaríem l’administra-ció. Hi ha obres amb un pressupostalt que poden ser urgents.

Parlant del dia a dia dels ciuta-dans, Cabrils és a dia d’avui unpoble dormitori?No tant com abans. La gent parti-cipa més als actes del municipi, so-bretot als infantils. De totes mane-res, es pot treballar més. Volem ti-rar endavant el Consell del Poble iun Consell de Joventut.

Quina influència tindrà el procéssobiranista a les municipals?Hi tindrà importància. Farem elque calgui per assolir la sobiraniadel país.

Andreu MerinoCABRILS

“ERC ja ha rebutjatun pacte de govern”

Cabrera de Mar acollirà del 29al 31 de maig la divuitena edi-ció de la Fira Iberoromana delmunicipi. Un any més, l’objec-tiu és oferir una proposta lúdi-ca basada en la història delmunicipi i el seu passat iber iromà. Enguany el certamen se-guirà apostant per les exposi-cions, la fira d’artesans, els ta-llers familiars, les visites tea-tralitzades, la gastronomia i lesrecreacions històriques. A més,la programació també presen-tarà una novetat, com és elconcurs de pintura ràpida quese celebrarà durant el matí del30 de maig.

CINQUÈ LAIETANIALa Fira Iberoromana s’emmar-ca dins la celebració del festi-val Laietania, que enguany arri-ba a la seva cinquena edició itindrà Cabrera com a nucli

principal, encara que tambéaterrarà a Mataró, Badalona,Argentona, Arenys de Mar, Vi-lassar de Dalt, Premià de Dalti Premià de Mar.

El festival compta amb el su-port del Consorci de Turismedel Maresme i la Diputació deBarcelona i se centra en la di-vulgació del llegat dels antics

habitants de la comarca a tra-vés de sopars, bacanals, mercatsd’artesans o visites teatralitza-des als jaciments arqueològicsdel municipi. Precisament, lahistòria és un dels principals ac-tius turístics de Cabrera, i l’A-juntament es prepara per mu-nicipalitzar el gruix de jaci-ments existents al poble.


| 42

14

Cabrera de Mar

Conveni contra la pobresa energètica

ECONOMIA4L’Ajuntament il’empresa SOREA, gestora delservei d’aigua potable de Ca-brera, han acordat evitar el talldels subministraments bàsics ales famílies amb menys recur-sos. L’administració local il’empresa van firmar un con-veni en aquest sentit el passat29 d’abril.

El conveni estableix comactuar, de forma coordinada

amb els Serveis Socials muni-cipals, en cas que es produeixil’impagament d’un rebut o quealgun ciutadà sol·liciti algunaajuda per poder fer front a ladespesa. L’Ajuntament afirmaque el conveni pretén donarcontinuïtat al decret llei apro-vat per la Generalitat per llui-tar contra la pobresa energèti-ca, suspès temporalment pelTribunal Constitucional.

Acord per elaborar un pla de Seguretat viària

SOCIETAT4L’Ajuntament i elServei Català de Trànsit hanacordat redactar un pla de se-guretat viària per al municipi.El pacte es va escenificar ambla signatura d’un conveni perpart de l’alcalde de Cabrera,Jordi Mir, i el Director Generalde Trànsit, Joan Josep Isern.

El principal objectiu delprojecte és establir les actua-cions necessàries per millorarla seguretat dels conductors i

els vianants al poble. El primerpas per assolir aquesta meta ésl’elaboració d’un estudi sobre lasituació actual en matèria de se-guretat viària, per tal d’establirles accions necessàries, perexemple, pel que fa a la senya-lització de diferents carrers delmunicipi. Ni l’Ajuntament ni elServei Català de Trànsit hanmarcat terminis concrets, peròs’han emplaçat a treballar pro-gressivament.

La fira divulgarà la història del poble amb diverses activitats. Foto: Ajuntament

Nova edició de la FiraIberoromana i del Laietania

Cal Conde | Comencen les obres de reparacióJa s’han posat en marxa les obres de reparació d’una part de la teulada de Cal Conde.

L’objectiu principal és habilitar la planta baixa per convertir-la en un espai obert a la ciutadania. El pressupost total del projecte és de 53.000 euros. Les obres s’afe-geixen a la restauració de la façana, subvencionades per la Diputació de Barcelona.

RedaccióCABRERA DE MAR


43 |

14

Entrevista Perfil | Jordi Mir busca revalidar l’alcaldia del govern municipalL’alcalde cabrerenc Jordi Mir va néixer el 1963 i és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials perla Universitat de Barcelona. Ha estat directiu en diverses empreses nacionals i multinacionals dels sectors

de l’electrònica de consum i la climatització. Va ser regidor d’obres, serveis i medi ambient durant elmandat 2007-2011 i s’ha estrenat com a alcalde en l’últim mandat, que ara està a punt de finalitzar.

Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i candidat de CiU

L’alcalde Jordi Mir fa balanç de l’últim mandat i explica els reptes de futur. Entre altres aspectes, el batlle es marca

com a objectiu l’impuls de la promoció turística.

Quina valoració fa del man-dat a l’Ajuntament queestà a punt d’acabar?

La veritat és que molt positiva, imés si tenim en compte les cir-cumstàncies econòmiques i so-cials de l'entorn i les pròpies delconsistori. Hem aconseguit fer unabona feina en diversos aspectes.

En quins?Cabrera ha millorat clarament enl'accessibilitat dels vianants al cen-tre urbà, en l'atenció a les persones

o en l'estacionament a la platja. Hemsanejat l’economia i hem reduïtl’endeutament municipal a un 27%.

Quin balanç fa del pacte de go-vern amb ERC i Alternativa In-dependent per Cabrera?Molt satisfactori. Al final l'importantés l'entesa entre les persones. Hemtreballat de forma coordinada ihem tirat endavant projectes im-portants com el casal.

Es planteja reeditar el pacte?Aspirem a ser la força majoritària ia posar per davant el programaque tenim per aquests quatre anys.Tot i que ara mateix no pensem enpactes, com més gruix aconse-

guim millor. A nivell ideològic i mu-nicipalista tenim bona sintoniaamb ERC. Si sumem majoria, és fac-tible que reeditem el pacte.

Quins són els principals objec-tius per al pròxim mandat?Cal seguir millorant en termesd’accessibilitat, sobretot al centredel poble, i millorar la connexió en-tre els diferents nuclis urbans. Tam-bé volem crear un centre d’entitatsper aconseguir la total implicaciód’aquestes. Per últim, també prio-ritzarem la creació d’un espai deconvivència entre empreses i em-prenedors, i la restauració de CalConde, on hi volem organitzar ac-tivitats de diferent tipus.

La promoció turística serà unapeça clau en el proper mandat?Sí, és la meva intenció. Volem fermés visitables els jaciments i des-envolupar un pla estratègic de tu-risme.

En aquest sentit, han mantingutconverses amb Barcelona o al-tres municipis de la comarca?Això ho està definint la Diputació.Cabrera pot ser un atractiu im-portant pel turisme del Maresmeperò també de Barcelona.

La comunitat educativa lamen-ta el tancament de l’escola bres-sol El Castellet. Es pot reobrir?No, el temps ha demostrat que la

decisió va ser encertada. Cap nens’ha quedat sense plaça d’escolabressol.

També lamenten que l’escolabressol la Marinada sigui ges-tionada per una empresa priva-da. Podria ser gestionada denou per l’Ajuntament?No. La gestió és externa, perquè en-tenem que l'empresa ho pot fer mi-llor. Ara mateix no ens podem per-metre incrementar la plantilla mu-nicipal.

Quin paper jugarà l’Ajuntamenten el procés sobiranista?Si sortim escollides les forces so-biranistes, hi donarem ple suport.

Andreu MerinoCABRERA DE MAR

“És factible reeditarel pacte amb ERC”

Diumenge 17 de maig la Socie-tat Cultural Sant Jaume de Pre-mià de Dalt organitzarà unanova edició de la fira d’ocasió,que enguany celebra el seu desèaniversari. La jornada tindràlloc des de les nou del matí a lesdues del migdia al pati de l’en-titat, ubicada a la Riera, i totesaquelles persones que hi vul-guin participar han de pagar 10euros per poder muntar la sevaparadeta.

L’únic requisit és que elsobjectes que es posin en vendasiguin de segona mà, artesanalso articles que les botigues ofe-reixin a preu de liquidació.Queda exclosa, per tant, la pos-sibilitat de vendre-hi menjar ibeguda. Les persones que hiparticipin també podran inter-canviar objectes entre elles, i al-gunes entitats com Càritas for-maran part de la iniciativa. La

presidenta de la Societat Cul-tural Sant Jaume, Emma Es-colano, confia celebrar els deuanys de forma positiva. “Les an-teriors edicions sempre hanestat un èxit, esperem que es re-peteixi enguany”, afirma.

Ara mateix encara quedamarge per arribar al límit d’ins-crits previst, que se situa entre

els 25 i els 30, però Escolanoconfia a reunir un bon nombrede paradistes. “És habitual quela gent s’apunti a última hora”,reconeix. La presidenta de l’en-titat posa l’accent en el canvi dementalitat envers els productesde segona mà. “La crisi ha fetque la gent comenci a mirar-se-’ls amb bons ulls”, conclou.


| 44

14

Comerç

Valoració positiva de la Fira Comercial de Primavera

CAMPANYES4Comerços As-sociats de Premià (CAP) fa unbalanç positiu de la Fira Co-mercial de Primavera que es vacelebrar a Premià de Mar elpassat 26 d’abril.

La jornada va tenir com aprincipals atractius la possibi-litat de comprar articles fora detemporada a un preu rebaixat,les promocions fetes especial-ment per a l’ocasió i un conjuntd’activitats que van ajudar aamenitzar l’acte. A més, la FiraComercial de Primavera va ser-vir per donar impuls a la col·la-boració entre els diversos co-merços associats del municipi.

Concretament, al llarg deldia es van repartir talonarisque donaven dret a descomptesen diferents botigues i establi-ments. Dues setmanes després,els membres de CAP assegurenque ja han començat a notar lainversió que els veïns han fet alsseus comerços a través d’a-quests talonaris. És el cas d’I-sidre Pijuan, membre de lajunta de l’Associació i respon-sable de l’establiment de fe-rreteria i decoració Exclusives

Catalunya. “Ja he rebut un pe-tit retorn dels talonaris”, reco-neix. Més enllà dels diners re-partits el 26 d’abril que pròxi-mament els premianencs gas-taran en comerços del poble, elsestabliments associats seguei-xen impulsant la iniciativa delstalonaris, ja que aquests diesn’estan repartint 4.000 més.

COMPETÈNCIALa iniciativa respon a la neces-sitat del petit comerç de ser méscompetitiu, davant l’amenaçaque suposen les grans superfí-cies. “Cal fer iniciatives atrac-tives”, considera Pijuan. “És lamillor manera d’aconseguirque els veïns i veïnes no marxindel poble per fer les seves com-pres”, afegeix. L’atractiu delpetit comerç també passa peraspectes quotidians, i és peraixò que CAP impulsarà en di-ferents comerços una zona ex-terior habilitada perquè elsclients hi puguin deixar elsseus gossos.

La pròxima data marcada alcalendari és la Shopping Night,que se celebrarà el 27 de juny.

Els organitzadors esperen repetir l’èxit de l’any passat. Foto: SCSJ.

Desè aniversari de la firad’ocasió de Premià de Dalt

Vilassar de Mar | IV Fira comercial i gastronòmicaDurant els dies 6 i 7 de juny, Vilassar Comerç organitza la quarta edició de la Fira Co-

mercial i Gastronòmica de Vilassar de Mar. Concretament, s’ubicarà al Passeig delVeral de l’Ocata, on hi haurà una àmplia mostra del comerç del municipi, amb una

oferta variada que anirà des de la moda a la decoració de la llar o el lleure.

RedaccióPREMIÀ DE DALT

Esportslíniamar.cat maig 2015

45 |

14

Els esports de muntanya en ge-neral, i l’escalada en particular,han perdut Francesc Estorach,que va morir el passat 1 de maigals 95 anys.

Pioner d’aquest esport alnostre país a la dècada de 1940i resident a Vilassar de Dalt, Es-torach es va iniciar en aquestamodalitat a Montserrat, SantLlorenç del Munt i el sot del Bac.Mecànic de professió, el seuamor per la muntanya el va dura formar part d’entitats com laUnió Excursionista de Catalun-ya o el Club Muntanyenc Bar-celonès.

Amb els seus germans Josepi Maria també va obrir rutes alMassís de Montserrat i també vaescalar els Pirineus i el Pedra-forca. Soci honorífic de la Secció

de Muntanya del Centre de Cul-tura la Massa, el municipi va re-tre un homenatge a la seva tra-jectòria fa 2 anys, posant el nom“Germans Estorach” al rocò-drom que hi ha prop de la Plaçadel Teatre.

En una de les darreres en-

trevistes que va fer, a la revista245 de la Federació d’EntitatsExcursionistes de Catalunya, vareflexionar sobre la seva carrerai va parlar dels seus reptes pen-dents i sobre els riscos que vaprendre sent jove per poder ferallò que més estimava.

Estorach era resident de Vilassar de Dalt. Foto: FEEC

Vilassar de Dalt diu adéu al’alpinista Francesc Estorach» Juntament amb els seus germans, va ser un dels pioners de l’escalada a Catalunya, obrint rutes a Montserrat i als Pirineus

El Poliesportiu Can Blanch deCabrils oferirà classes de judo

CABRILS4Art marcial d’origenjaponès, esport olímpic, eina dedefensa personal... El judo –camísuau en japonès– és una disci-plina creada pel mestre JigoroKano l’any 1882, practicadaarreu del món i recomanadaper la UNESCO per les sevesqualitats formatives.

Per això, a partir del pròximmes de setembre, el PoliesportiuMunicipal de Can Blanch oferi-rà a petits i grans, dones i homes

la possibilitat d’aprendre aquestart marcial centenari.

Les classes seran els dimartsi els dijous a la tarda en aquestequipament municipal, i les im-partirà el sensei Joan Marcual,un dels principals mestres deljudo modern a Catalunya. Ac-tualment en possessió del cin-turó negre de setè Dan, Marcualha estat entrenador d’algunes ca-tegories de la selecció catalana dejudo, des de sub 17 fins a sub 23.

La Santjaumenka de Premiàde Dalt reuneix 214 atletes

PREMIÀ DE DALT4Després deles bones sensacions que va dei-xar la primera edició de la Sant-jaumenka, la Societat CulturalSant Jaume i l’Ajuntament vandecidir repetir-ne.

I no es van equivocar, ja quela segona Santjaumenka, que esva disputar el passat diumenge 9de maig, va reunir 214 atletes, quepodien triar entre dues distànciesde competició: cinc i deu quilò-metres, que recorrien els princi-pals carrers del nucli antic de lavila. A més, enguany es va reduirel desnivell respecte de la primera

cursa, de manera que es va podercrear un traçat més fàcil de seguir.

Carles Montllor va ser el ven-cedor de la distància més curta,amb un temps de 16 minuts i 26segons, un minut més ràpid queel segon classificat, mentre queMarina Serrano, en 22 minuts i21 segons, va ser la primeradona en acabar el recorregut.

Per la seva banda, Josep Roigva imposar-se en els 10 quilò-metres amb una marca de 35 mi-nuts i 23 segons. La victòria encategoria femenina va ser perMarta Ferrer, del Duet Tiana.

Cabrera serà l’epicentre delbàsquet durant aquest mes

CABRERA DE MAR4A partir delpròxim dissabte 23 de maig, i du-rant tres caps de setmana, la vilatorna a convertir-se en l’epicen-tre del bàsquet del Baix Maresme.

I és que en aquestes dates secelebrarà la setena edició delTorneig Cabrera Basketball, unade les cites més importants en lescategories formatives d’aquestesport a la comarca.

Un total de cinc categoriesdisputaran aquesta competició,

des de preminis fins a cadets. Se-ran els més petits –preminis iminis, masculins i femenins– elsquals obriran foc durant el 23 i24 de maig.

El següent cap de setmanaserà el torn dels infantils i dels jú-niors, en categoria masculina.

Per últim, durant el cap desetmana del 13 i el 14 de juny, elsequips cadets masculins seran elsencarregats de clausurar la sete-na edició d’aquesta competició.

Alella | S’obre el termini del segon certamen “Alella valora l’esport”El procés de presentació de candidatures per a la segona edició dels premis Alella valora l’esport, el

reconeixement municipal als principals esportistes i entitats de la vila, es va obrir el passat 11 de maig.Enguany es podrà optar a dues categories, èxit esportiu –s’hi optarà en funció dels resultats– i mèrit

esportiu –es valorarà la trajectòria i la promoció de l’esport–. Els premis s’entregaran el 3 de juliol.

RedaccióVILASSAR DE DALT

La UNESCO ha recomanat la pràctica d’aquest esport. Foto: Arxiu

Ocilíniamar.cat maig 2015

| 46

14

En algun moment tothom ne-cessita desconnectar de la feina,allunyar-se de la cadira i ignorarel telèfon mòbil. Per aconse-guir-ho, a poca distància de la co-marca hi ha setze espais naturalson gaudir de la natura.

Entre muntanyes emblemà-tiques, boscos de pins i alzines,cims amb vistes al Mediterrani ivalls tranquil·les hi ha diferentsescenaris que conviden a calçar-se les botes de caminar i penjar-se la motxilla, i que conformenun dels paradisos del senderis-me que hi ha al nostre país.

Tots aquells als qui els agra-da recórrer el territori pas a pasi sense presses tenen a la sevadisposició una àmplia xarxa d’i-tineraris senyalitzats que po-den fer a peu a les comarques deBarcelona. Amb graus de difi-

cultat, distàncies i paisatgesmolt diferents, es poden triar ex-cursions en funció de la resis-tència, dels gustos o del nivelldels participants.

Entre les rutes llargues mésconegudes hi ha la dels TresMonts, un itinerari de 106 qui-lòmetres que uneix en sis etapes

tres dels parcs naturals de lazona, com són el Montseny,Montserrat i Sant Llorenç delMunt i l'Obac.

D’altra banda, el Camí delsBons Homes és la proposta pre-ferida pels esportistes que sen-ten passió per la història, ja quesegueix les vies que feien servir

els antics càtars entre el Santuaride Queralt, a Berga, i el castell deMontsegur, al departament fran-cès de l’Arieja.

A més, els senderistes tenena la seva disposició dues gransrutes més. Per una banda, elGR-5 és perfecte pels amants dela flora i la fauna, ja que aquestsender de gran recorregut en-llaça parcs naturals amb unabiodiversitat increïble.

D’altra banda, els adoradorsde Neptú estan encantats amb elcamí del litoral mediterrani, elGR-92, un itinerari que es des-envolupa paral·lel a la costa tra-vessant els parcs del Montnegrei el Corredor, la Serralada Lito-ral, la Serralada de Marina, laSerra de Collserola i el Garraf.Aquest darrer forma la part sudde l’E-10, un dels dotze circuitseuropeus de llarga distància.Aquest circuit neix al nord d’Eu-ropa, a Finlàndia, i recorre paï-sos de l’Europa central com Ale-manya i Àustria.

Descobrir la natura pas a pas» Una de les propostes de la Diputació de Barcelona per desconnectar és un conjunt d’itineraris

i de rutes per fer senderisme en 16 grans espais naturals situats ben a prop de la comarca

SORTIDES4Tots aquells que vul-guin gaudir de la natura però enuna dosi més breu tenen a la sevadisposició un conjunt de rutes iescapades més curtes que ofereixla Xarxa de Parcs Naturals de laDiputació de Barcelona.

Aquestes activitats, que esprogramen setmanalment (cadadiumenge) van començar a prin-

cipis d’any i s’allargaran fins a lasegona setmana de desembre.

Aquestes sortides, d’entre 3i 4 hores de durada, permetendescobrir la fauna i la flora delsparcs, però també totes les seveshistòries i llegendes. A més, amesura que s’acosti la tardor,serà possible conèixer els millorsllocs per buscar bolets.

Un any de passejades guiades

Els excursionistes poden gaudir de diversos itineraris pels parcs i les muntanyes de la província. Foto: Diputació

El senderisme és la

millor manera de

descobrir els parcs

Campanya | Més informació al portal webEn el marc de la campanya Barcelona és molt més, la Diputació explica i impulsa diferentspropostes destinades a conèixer l’oci, la cultura i la natura de les comarques barcelonines.

En el portal www.barcelonaesmoltmes.cat s’expliquen totes aquestes, i es faciliten tots els detalls necessaris per a poder planificar sortides per la costa o per les muntanyes.

RedaccióBAIX MARESME

Agenda 47 | líniamar.cat14 maig 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALAGENDA MENSUAL16 i 17 DE MAIGTot el dia Fira Comercial i Gastronòmica. Mos-tra de comerç local i oferta d’activitats com-plementàries dirigides a tots els públics,com passejos amb veler, tallers infantils o unadesfilada de moda.

DIUMENGE 24 DE MAIG18:30 Ballada de sardanes. Trobada per a sar-danistes a la Plaça de l’Ajuntament. L’activi-tat és organitzada per Amics de la Sardanai la música anirà a càrrec de la cobla Ciutat deTerrassa.

DIVENDRES 29 DE MAIG19:30Presentació de la Festa Major 2015. Els pi-rates cada vegada són més a prop. El 29 demaig es presentaran les novetats de la Fes-ta Major d’enguany, així com el cartell i les sa-marretes.

DIUMENGE 17 DE MAIGA partir de les 9:30 21ena trobada de puntairesde Vilassar de Mar. A la Plaça de l’Ajuntament ial Carrer Sant Pau. Organitza l’Associació de Pun-taires del Passeig, l’Associació de Puntaires delCentre Cívic Lluís Jover, Aula-4 i la Regidoria deCultura

DISSABTE 23 DE MAIG12:00 Recital de poesia, “Poemas de amor y li-bertad”, a càrrec de Manuel Sánchez Villa-nueva. Organitzat la Biblioteca Municipal Er-nest Lluch.

25 DE MAIG-14 DE JUNY19:30 Exposició Cavall Fort. Amb motiu delcinquantè aniversari de la revista Cavall Forts'ha desenvolupat aquesta exposició quemostra, d'una manera juganera i participa-tiva, la importància que ha tingut la publi-cació en diverses generacions de catalans icatalanes i dins l'àmbit general de la cultu-ra al nostre país. El material exposat, dirigita públics de totes les edats es podrà veure finsal 14 de juny a la Biblioteca Ilturo de Cabre-ra de Mar.

DIUMENGE 17 DE MAIG12:00 Visita teatralitzada a la Cella Vinaria.Epictet explica que bevien i menjaven els an-tics habitants d'aquest territori, així comtots els seus trucs per elaborar vi.

EL MASNOU CABRERA DE MAR TEIÀVILASSAR DE MARPREMIÀ DE MAR

Torneig de bàsquet organitzat pelClub de Bàsquet Cabrera al Pavelló Po-liesportiu. Els equips participantscompetiran en categoria pre-mini,mini, infantil, júnior i cadet al llarg detres caps de setmana consecutius.

VII Torneig CabreraBasketball

Del 23 de maig al 14 de juny

Representació de “La Plaza del Dia-mante” a l’Espai l’Amistat. Muntatgeprotagonitzat per Lolita Flores, que re-presenta una adaptació del clàssic deMercè Rodoreda. L’espectacle ha rebutelogis de critica i públic.

Teatre: La Plaza del Diamante al’Amistat

Ds. 16 de maig a les 12:00

Taller i xerrada sobre drogodepen-dències a càrrec de l'associació La Fu-lla dirigida a adolescents i joves. L’en-titat es dedica a la rehabilitació i la me-diació en casos de drogodependènciajuvenil

Taller i xerrada sobre drogodependència

Ds. 16 de maig a les 18:00h

Receptes refrescants per combinaramb el bon temps, plats suaus i lleu-gers amb productes de temporada.Casa Municipal de Cultura La Unió. Preu:32,60 euros.

Cuina d’estiu a la Casa Municipal de Cultura

Dv. 22 de maig de 19h a 21h

| 48 líniamar.cat 14 maig 2015 Pròxima edició: 23 de juny

linia baix maresme 04

Documents