linia baix maresme 12

16
redacció: 93 458 87 80 - [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 [email protected] | administració: [email protected] línia mar Baix Maresme liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals · 23/2/16 · Núm. 12 El Masnou Comença a funcionar finalment el nou servei de neteja municipal pàg 5 Premià de Mar L’Ajuntament vol fer pinya amb Premià Port contra la rotonda a Can Pou pàg 6 Confederació de Comerç Fraile:“Alguns comerços ja han sortit del túnel, altres no” pàg 12 Esports El Vive Masnou inicia el camí cap a la permanència pàg 14 La DO Alella agafa impuls amb la incorporació de Badalona La recent adhesió de la tercera ciutat del país al Consorci podria afavorir la creació de nous allotjaments pàg 11 El Baix Maresme, present a Lesbos Línia Mar parla amb Sara Montesinos, una premianenca que col·labora amb l’acollida de refugiats a l’illa grega pàg 3 Opinió especial Carles Puigdemont, president de la Generalitat: ‘La força tranquil·la de la Muriel’ pàg 4 Premià de Dalt Viggo Mortensen, plat fort del festival Escenarts d’hivern pàg 9

Upload: comunicacio21

Post on 26-Jul-2016

225 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniamar/pdf/Linia_baix_maresme_12.pdf

TRANSCRIPT

Page 1: Linia baix maresme 12

redacció: 93 458 87 80 - [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected] | administració: [email protected]

líniamarBaix Maresme liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals · 23/2/16 · Núm. 12

El Masnou Comença a funcionarfinalment el nou serveide neteja municipal pàg 5

Premià de Mar L’Ajuntament vol fer pinyaamb Premià Port contrala rotonda a Can Pou pàg 6

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerços ja hansortit del túnel, altres no” pàg 12

Esports El Vive Masnou inicia el camícap a la permanència pàg 14

La DO Alella agafa impuls ambla incorporació de Badalona

La recent adhesió de la tercera ciutat del país al Consorci podria afavorir la creació de nous allotjaments pàg 11

El Baix Maresme,present a LesbosLínia Mar parla amb Sara Montesinos,una premianenca que col·labora ambl’acollida de refugiats a l’illa grega

pàg 3

Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 4

Premià de Dalt Viggo Mortensen,plat fort del festivalEscenarts d’hivern pàg 9

Page 2: Linia baix maresme 12

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517| 2 líniamar.cat 23 febrer 2016

Page 3: Linia baix maresme 12

3 | líniamar.cat23 febrer 2016

“Per primera vegada a la vida vaigsentir que podia aportar el meugranet de sorra a pal·liar una cri-si humanitària”. Així justifica laperiodista de Premià de Mar,Sara Montesinos, la decisió deviatjar fa un mes fins a l’illa gre-ga de Lesbos. Allà, des del generdel 2015, ja hi han arribat545.944 persones refugiades quefugen de la guerra i la fam im-perant en els seus països d’origen,segons dades publicades per l’AltComissionat de les Nacions Uni-des per als Refugiats (ACNUR) el16 de febrer.

SOLIDARITATLa Sara és només una de les cen-tenars de voluntàries que s’handesplaçat fins a Lesbos i que re-

alitzen tasques de cooperació através d’alguna de les ONG ins-tal·lades al territori. En el seu cas,col·labora amb LightHouse Re-fugees Relief, que organitza undels camps de primeres aten-cions més preparats de la costanord de l’illa. “Preparem te calent,canviem la canalla o repartimroba seca”, explica Montesinos.Normalment, però, la rebuda co-mença abans. “Les barques es re-ben amb molta alegria. Voluntà-ries i refugiats donem la benvin-guda amb aplaudiments i som-riures a les persones que arriben”,relata. Més enllà de l’organitzacióamb la qual ella està col·laborant,la Sara afirma sentir-se sorpresaper la tasca d’altres ONG, com perexemple ProActiva OpenArms.“Els seus voluntaris han aconse-guit unes millores impensables al’illa fa un temps”, assegura.

ProActiva OpenArms és unaONG nascuda a Badalona dedi-

cada a les emergències i el salva-ment marítim. Tot i que no totesles barques que salpen cap a Les-bos naufraguen, la tasca d’a-questa organització és vital tant siles embarcacions –que habitual-ment transporten 50 persones demitjana– es troben amb compli-cacions com si no. De fet, el méshabitual quan els seus socorristesreben un avís d’avistament d’unabarca és que, quan arriben a laplatja, no han de realitzar tasquesde salvament.

Tot i així, de vegades la cosaes complica. “Pot ser que les bar-ques facin aigües i les hàgim deremolcar o transferir a altres em-barcacions”, explica el coordi-nador de ProActiva a l’illa, GerardCanals. Unes circumstàncies que,segons reconeix Canals, repre-senten un canvi dràstic amb laseva realitat com a socorrista aBadalona. “He passat d’estar enuna platja turística a un punt

calent d’arribada de refugiats oncada dia s’ofeguen desenes depersones”, explica.

PAPER DE LES AUTORITATSLes que aconsegueixen arribar,però, encara estan lluny de com-plir l’objectiu de tenir una vidamillor. I és que per davant tenenuna llarga odissea. Els refugiatsque no són interceptats per l’e-xèrcit grec a les aigües del Medi-terrani passen directament amans de les ONG.

Després de ser atesos a campsde primera atenció, passen pelcamp de registre i finalment ob-tenen l’estatus de refugiats. El se-güent pas acostuma a ser unviatge en ferri fins a Atenes, desd’on emprendran un altre des-plaçament, aquest cop fins a lafrontera amb Macedònia. “Quanestan a l’illa ens fan moltes pre-guntes, sobretot d’on som i perquè hem vingut”, relata la Sara.

“En alguns casos hi ha voluntarisque han seguit la pista a personesque han atès aquí, fins i tot de-manant a les seves famílies queels acullin a casa seva”, afegeix.

Queda clar, doncs, que a ho-res d’ara l’acollida als refugiats de-pèn, principalment, de la societatcivil. “Si les autoritats gregues ieuropees fessin la seva feina, nofaria falta que nosaltres esti-guéssim aquí”, etziba Canals. Toti reconèixer que cap país està pre-parat per gestionar d’un dia perl’altre una crisi humanitària comla que viu Lesbos, reclama mésesforços a l’administració grega ia FRONTEX, l’agència europeaencarregada de les fronteres.

Una petició que Montesinosmatisa. “Fins que la Unió Euro-pea no deixi de tractar les perso-nes refugiades com a animals omercaderia, potser millor quesiguin les ONG qui se’n continuïnfent càrrec”, conclou.

Reportatge

“Un granet de sorra”» La periodista premianenca Sara Montesinos col·labora amb l’acollida de refugiats a Lesbos» Des del gener del 2015 més de mig milió de persones refugiades han arribat a l’illa grega

Andreu MerinoPREMIÀ DE MAR

Sara Montesinos (dreta) és una de les centenars de voluntàries que s’han desplaçat fins a Lesbos per ajudar en la crisi dels refugiats (esquerra). Fotos: Sara Montesinos

Page 4: Linia baix maresme 12

Opinió| 4 líniamar.cat 23 febrer 2016

publicitat 686 429 517líniamar.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

4Rajoy, contradictorioper David Rabadà

El presidente en funciones delGobierno de España ha estadoaños acusando a los indepen-dentistas de no abordar el prin-cipal problema de la nación, lacrisis económica.

Hace escasos días contra-venía su discurso de antañocon otro paradójico. Ante los po-sibles pactos entre PSOE y Po-demos, ahora Rajoy afirma queel principal problema de Espa-ña es el independentismo. ¿Enqué quedamos?, ¿la crisis, o elseparatismo? La verdad es queno es la primera vez que Rajoyse reitera en algo durante me-ses y luego cae en paradojas. De-fendía la unidad española perorespetaba Gibraltar ante el Re-ino Unido; decía que los cata-lanes separatistas perderían sunacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba elSáhara Occidental, Filipinas o elRosellón como partes de Espa-ña entregadas a otros pero ex-ige a Cataluña su pertenencia alReino; eleva la Constituciónespañola como estandarte de launidad nacional aunque lamayoría de jóvenes españolesjamás la hayan votado; y por úl-timo predica que el intento ca-talán divide a la sociedad espa-ñola pero no para de intentarque su España rompa con las delos otros partidos políticos.

Ahora para Rajoy lo másimportante es el separatismocatalán. Pues si quieren marc-harse los catalanes mejor te-nerlos como amigos que comoenemigos. La unidad da la fu-erza, el ataque de Rajoy lacontradicción.

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel

Page 5: Linia baix maresme 12

El Masnoulíniamar.cat

5 |

febrer 201623

Punt final del serial que ha supo-sat per a l’Ajuntament l’adjudica-ció del nou servei de recollida deresidus i neteja viària. Ja fa unasetmana que l’empresa CLD exe-cuta el servei, que també inclou laneteja de la platja. El consistori as-segura que el nou contracte re-presentarà millores respecte del’anterior, sobretot perquè incloula recollida selectiva de paper,cartó i vidre -abans responsabili-tat del Consell Comarcal- i perquè,a més, es treballarà amb nova ma-quinària. “Els nous vehicles de ne-teja són més eficients i sosteni-bles”, assegura el regidor de ViaPública, Quim Fàbregas.

Tot plegat, segons Fàbregas,justifica l’augment de despesa perles arques públiques que suposa elnou contracte, que té un cost to-

tal d’1,8 milions d’euros. Un pres-supost que inclou el reforç del ser-vei amb brigades especials de ne-teja en moments concrets, com perexemple la Festa Major.

CAMÍ TORTUÓSNo ha estat fàcil, però, arribar finsaquí. Ara fa un any, el 19 de febrerdel 2015, l’Ajuntament va adjudi-car el contracte a Fomento deConstrucciones y Contratas (FCC).

Una adjudicació impugnada perCLD, a la qual el Tribunal Catalàde Contractes del Sector Públic vadonar la raó, obligant el consisto-ri a excloure FCC del procés. Peròaquesta empresa va contraata-car, impugnant aquest cop l’ad-judicació atorgada a CLD, que fi-nalment el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya va desesti-mar. S’acaba, doncs, un camí llargi tortuós iniciat fa un any.

L’Ajuntament i CLD van firmar el contracte el 21 de gener. Foto: Ajuntament

Comença a funcionar finalmentel nou servei de neteja

» L’empresa CLD ja executa la recollida de residus i neteja viària» S’acaba un llarg procés d’adjudicació que ha passat pels tribunals

Vicenç Villatoro parla avui d’immigració i literatura

CULTURA4La Biblioteca aco-llirà avui a dos quarts de set dela tarda la conferència Literaturai Memòria: la immigració aCatalunya, a càrrec de l’escrip-tor i periodista Vicenç Villatoro,un acte organitzat per l’Aulad’Extensió Universitària delMasnou.

L’última novel·la publicadaper Vilaltoro, Un home que se’nva, tracta precisament de lesmigracions i, més concretament,l’escriptor explica la història delseu avi, que amb 60 anys vamarxar del seu poble natal (Cas-

tro del Río, Còrdova), després deser regidor a l’Ajuntament, co-merciant de teixits i ser con-demnat a mort pel franquisme.

Una història que, a banda dereconstruir la vida de l’avi de l’es-criptor, esdevé una eina per re-cordar totes aquelles personesque a mitjans del segle passatvan arribar a Catalunya proce-dents de diferents punts de l’es-tat espanyol.

Després de la conferència, esrealitzarà un col·loqui obert a laparticipació del públic assistenta la biblioteca.

Es reforcen les sancions per a qui malmeti l’espai públic

CIVISME4L’Ajuntament ha de-cidit endurir les sancions per aqui malmeti l’espai públic, que apartir d’ara es podran enfilarfins als 2.000 euros. El canvicoincideix amb el llançament dela campanya municipal de civis-me El Masnou és casa teva i ambla implementació del nou con-tracte de serveis de recollida deresidus, neteja viària, passeigmarítim i platges.

NOVA APLICACIÓ MÒBILLa campanya, a més, ve acom-panyada de la creació d’una nova

aplicació per a dispositius mòbils.El Masnou Net es presenta comuna via de comunicació directa igratuïta entre la ciutadania i l’A-juntament, que permetrà avisard’incidències a la via pública.

L’Ajuntament assegura queaquesta nova aplicació servirà per“optimitzar la gestió dels recur-sos públics, aportar beneficis a laciutadania i fomentar la partici-pació ciutadana en la preservaciódels espais públics”.

Les novetats de la campanyaes poden seguir a la pàgina webi les xarxes socials municipals.

Llum verda a la continuació de les obres del Parc VallmoraURBANISME4La Junta de Go-vern Local va aprovar el passat18 de febrer cedir la continuacióde les obres del Parc Vallmora al'empresa COYNSA 2000.

Després que l’empresa a laqual l’Ajuntament va adjudicarel projecte de remodelació delparc urbà, TAU Ingeniería yConstrucciones SA, paralitzésles obres el passat desembrecom a conseqüència d’haver en-trat en liquidació i, per tant,

d’haver paralitzat la seva activi-tat habitual, ara el consistori haarribat a un acord amb COYN-SA 2000 perquè sigui aquestacorporació la que continuï elprojecte de remodelació.

Per tant, aquesta empresaté a partir d’ara la responsabili-tat d’executar amb èxit el pro-jecte de transformació del ParcVallmora, un dels objectius prio-ritaris d’aquest govern i també del’anterior executiu local.

Casa del Marquès | Sessió de networkingDijous el Centre d’Empreses Casa del Marquès acollirà la sessió de networking Express

Pro, pensada per ajudar els emprenedors i empresaris del municipi i la comarca a augmentar la seva xarxa de contactes, amb l’objectiu de cohesionar i dinamitzar el

teixit empresarial. L’activitat està subvencionada per la Diputació de Barcelona.

RedaccióEL MASNOU

Page 6: Linia baix maresme 12

Premià de Marlíniamar.cat febrer 2016

| 6

23

L’Ajuntament manté la deman-da realitzada a la plataformaPremià Port per fer un frontcomú a l’hora de plantejar al de-partament d’Urbanisme de laGeneralitat el canvi d’ubicació dela rotonda d’accés al port a CanPou. El pla de modificació inicialdel port, aprovat fa sis anys, japreveia la instal·lació del girato-ri en aquest barri, però tant elconsistori com la plataforma re-butgen aquest emplaçament,principalment per la tipologia in-undable del terreny.

En canvi, tots dos actorsveuen amb bons ulls que la ro-tonda d’accés s’instal·li a CanFitó o bé a l’entorn del Mercat dela Flor. En aquest sentit, el go-vern municipal confia a con-vèncer la plataforma per anar “de

bracet” a negociar amb la Gene-ralitat, segons considera el regi-dor d’Urbanisme Antoni Subirà.“Crec que serà fàcil posar-nosd’acord”, afirma.

Un convenciment que entraen contradicció amb el procés dedebat que Premià Port està rea-litzant aquests dies sobre l’esta-bliment del seu full de ruta.Mentre alguns dels membresde la plataforma aposten per

recollir el guant llançat per l’e-xecutiu de Miquel Buch, altresmostren obertament els seusrecels. Fonts d’aquest segon grupargumenten, en declaracions aLínia Mar, que els motius de laseva oposició són “estratègics”.Creiem que l’Ajuntament no ésuna víctima més del projectedel port, sinó que és parcial-ment responsable dels obsta-cles actuals”, expliquen.

L’entorn del Mercat de la Flor, una de les alternatives. Foto:Google Maps

L’Ajuntament emplaça PremiàPort a fer pinya per la rotonda» Consistori i plataforma rebutgen la instal·lació del giratori a Can Pou» Premià Port debat sobre la conveniència d’aquest front comú

Volen traslladar Serveis Socialsa la plaça dels Països Catalans

EQUIPAMENTS4Comencen atranscendir més detalls sobre elfutur del nou edifici de Ca l’Es-coda, ubicat a la Plaça dels Paï-sos Catalans. Si bé fins ara ja esconeixia que un cop construït elnou edifici, aquest acolliria de-pendències municipals, ara el re-gidor d’Urbanisme, Antoni Su-birà, ha confirmat a Línia Marquins són els serveis que l’A-juntament preveu traslladar-hi.“Hi volem instal·lar els ServeisSocials i els Serveis Tècnics delconsistori”, assegura. Així doncs,els Serveis Socials deixarien elseu actual emplaçament al carrer

Joan XXIII per traslladar-se alnou edifici, on també es po-drien instal·lar l’àrea d’ensen-yament o promoció econòmica.

Precisament, el trasllat deserveis a la plaça permetrà, se-gons Subirà, “alliberar” altres es-pais del municipi. En aquestsentit, el regidor d’Urbanismepreveu obrir un “procés de de-bat” amb els agents socials.

El govern municipal preveuenllestir el projecte de trans-formació de la plaça al llarg d’a-quest any, executar-lo el 2017 idefinir els usos dels “espais alli-berats” el 2018.

L’Ajuntament garanteix canvisde consens a l’Escola de MúsicaSERVEIS4El govern municipalha volgut fer una crida a la calmaen relació al futur de l’EscolaMunicipal de Música. En les da-rreres setmanes, l’AMPA del cen-tre ha qüestionat diversos canvisque, segons l’associació, el con-sistori vol aplicar al centre. De fet,assegura que aquestes decisionsprovocarien un “canvi en el mo-del pedagògic”.

Segons un comunicat fet pú-blic per l’AMPA, en una reuniómantinguda el 9 de febrer el go-vern municipal va explicitar la vo-luntat de crear nous tallers o un

casal d’estiu, mentre que va pro-posar l’eliminació de les classes in-dividuals. A més, el comunicattambé demanava que els canvisfossin supervisats pels docents.

En aquest sentit, la regidorad’Educació, Esmeralda Calleja,garanteix que tots els canvis ques’aplicaran al centre seran con-sensuats amb la comunitat edu-cativa. “Volem compaginar la vo-luntat de mantenir la qualitat delcentre i la petició dels pares d’a-baixar les quotes”, explica. Obrirals matins o crear nous tallers po-drien ser algunes de les opcions.

El municipi mantindrà les onze línies de P3 el curs que veENSENYAMENT4FinalmentPremià de Mar comptarà ambonze línies de P3 per al curs queve, tot i que inicialment es pre-veia que només en disposés de10. Després de negociar ambl’Ajuntament, els Serveis Terri-torials d’Ensenyament han es-tablert el manteniment de sis lí-nies d’escola pública i cinc deconcertada, mentre que la ràtiod’alumnes per aula serà de 17,6.L’única incògnita que ara queda

per resoldre és quina escola esfarà càrrec de la sisena línia pú-blica. Per ara s’ha assignat d’inicia l’escola Sant Cristòfol, d’onestava previst retallar l’onzena lí-nia, però l’escola Montserrattambé la reclama.

El manteniment de la sisenalínia pública de P3 satisfà la de-manda de la comunitat educati-va premianenca de no retallar-necap abans de l’inici de la preins-cripció, el 30 de març.

Economia | Porta oberta als pressupostos participatiusEl Ple celebrat el 17 de febrer va aprovar una moció presentada per la Crida Premianenca que insta l’Ajuntament a impulsar un procés participatiu que determini com es gastarà el

5% del pressupost municipal de l’any que ve, quantitat que pot oscil·lar entre els 200.000 i els 400.000 euros. Després de recollir diverses al·legacions el text va rebre el suport de tots els grups.

RedaccióPREMIÀ DE MAR

La consellera, Meritzell Ruiz: Arxiu

Antic edifici de Ca l’Escoda. Foto: Arxiu

Page 7: Linia baix maresme 12

Vilassar de Marlíniamar.cat

7 |

febrer 201623

IGUALTAT4Vilassar de Mar ce-lebrarà el Dia de la Dona Tre-balladora, el 8 de març, ambuna agenda farcida d’actes, quees duran a terme des del 3 demarç fins al mateix dia 8. Per co-mençar, el 3 de març, la Biblio-teca Ernest Lluch acollirà lasessió de contacontes Nenes,dones, mares, a càrrec de SílviaCantos.

L’endemà, el dia 4, s’inau-gurarà l’exposició Quin tempstenim? L'organització de la

vida quotidiana, una iniciativade l’Institut Català de la dona,que romandrà a la Biblioteca Er-nest Lluch fins al 23 de març.

D’altra banda, l’Espai Cul-tural Can Bisa estrenarà el dia 6l’exposició de fotografies Donesassociatives, impulsada pel gruplocal Viladona. En aquest cas, lamostra es podrà visitar fins al 24d’abril. El mateix dia 6 s’orga-nitzaran més activitats al mu-nicipi, com per exemple la ca-minada Avancem per la igualtat

o dues visites guiades a la casa-museu Carme Rovira, pintoravilassarenca, la primera de lesquals començarà a les deu delmatí, mentre que la segona hofarà a les 11.

Per últim, el dia 8 el centresocial Mossèn Josep Maria Gal-bany organitzarà el taller Aprèna ser tu mateixa, a càrrec deJuan Bustamante, que comen-çarà a dos quarts de set de la tar-da i finalitzarà a dos quarts denou del vespre.

Museu Enric Monjo | Exposició de Beth FornasFins al 10 d’abril l’obra de l’escultora resident al Maresme, Beth Fornas, es

podrà veure al Museu Enric Monjo. L’exposició, batejada amb el nom de Silenci llaurat, Sobre pedra immortal, La branca s'acomiada, mostra el

camí introspectiu de l’autora a partir de paisatges, llums i ombres.

Tot a punt per al Dia de la Dona

El Ple Municipal va donar suportunànime, en la seva sessió cele-brada el 18 de febrer, a l’Associa-ció de Mares i Pares (AMPA) del’Institut Pere Ribot en la seva opo-sició als barracons que podrieninstal·lar-se al centre el curs que ve.Així doncs, tots els grups políticsvan votar a favor d’una moció pre-sentada pel PSC per donar suporta la demanda de l’AMPA de ma-nifestar el rebuig al departamentd’Ensenyament a la incorporacióa l'institut d'una quarta línia d'ESO al llarg de tres cursos. Aixòimplicaria la instal·lació de ba-rracons i, diuen, la “massificaciódel centre”.

A banda de votar-hi a favor,Vilassar de Mar sí que pot va de-manar la creació d’una comissióper abordar el tema. Per la seva

banda, Ciutadans i Convergènciavan acusar el govern municipal demanca de lideratge, mentre queBabord considera que no hi haprou informació que justifiquila necessitat d’una nova línia.Per la seva banda, ERC va re-butjar les crítiques de falta de li-deratge i va demanar que no s’u-tilitzés la qüestió per treure’n“rèdits polítics”.

Mentrestant, Ensenyamentha establert que la línia suple-mentària només s’oferirà en cas

que durant el període de preins-cripció la demanda superi la ca-pacitat de 240 alumnes que arasumen el Pere Ribot i l’Institut Vi-latzara. Això sí, el departament jaha avançat que en cas de neces-sitat, la línia s’implantaria al PereRibot, la qual cosa és rebutjadafrontalment per l’AMPA. L’asso-ciació assegura que això com-portaria un índex del 108% d’o-cupació, mentre que l’AMPA delVilatzara diu que acatarà la deci-sió que prengui Ensenyament.

Segons l’AMPA, la nova línia generaria “massificació” al centre. Foto: Arxiu

Unanimitat al Ple en contra dels barracons al Pere Ribot» Tots els grups municipals donen suport a l’AMPA de l’institut» La decisió final anirà en funció de la demanda a la preinscripció

El foment de l’ocupacióenfronta de nou CiU i govern POLÍTICA4La política municipala Vilassar ha estat marcada, desde l’inici del mandat, pels cons-tants retrets entre el govern d’Es-querra Republicana i Gent per Vi-lassar de Mar i el grup municipalde CiU. Mentre que en la majo-ria dels casos les picabaralleshan estat relacionades amb l’o-rigen del deute municipal i la sevagestió, ara les dues parts s’han en-frontat arran d’una moció pre-sentada pels convergents en lasessió del Ple Municipal cele-brada el 18 de febrer, que dema-

nava fomentar l’ocupació i l’aju-da a persones desocupades ques’estableixin com a autònomes, através d’una campanya de sub-vencions.

La proposta va ser rebutjadaamb els vots en contra dels dospartits que formen el govern i Ba-bord, que van demanar a CiU quela retirés per presentar-la de noumés “treballada i consensuada”.Per la seva banda, CiU va apro-fitar-ho per acusar de “poca ac-ció” l’executiu local durant eltranscurs dels plenaris.

RedaccióVILASSAR DE MAR

La Biblioteca Ernest Lluch acollirà diversos actes. Foto: Google Maps

Page 8: Linia baix maresme 12

Alellalíniamar.cat febrer 2016

| 8

23

Teià

SUCCESSOS4L’Ajuntament vadenunciar el darrer divendres 12de febrer a la Policia Local la des-aparició d’un arxivador amb do-cumentació reservada de l’ArxiuMunicipal. La documentació ha-via estat lliurada el 2002 a l’A-juntament per l’exalcalde Salva-dor Artés i estava prohibit con-sultar-la fins al gener passat, perpetició expressa de la personaque la va entregar.

Dies enrere, quan es va pro-cedir a extreure el document pera inspeccionar-lo per part del go-vern, es va constatar que haviadesaparegut. El document està re-

lacionat amb l’antiga seu de la Fa-lange Espanyola que hi havia aAlella.

L’any passat, segons el regis-tre, va ser l’última vegada que l’ar-xivador va ser vist pel personal del’ajuntament. Mentre la Policia co-mença a investigar, ja s’estan co-mençant a millorar les condi-cions de l’Arxiu, una mesura pre-vista pel PAM. L’alcalde, An-dreu Francisco, ho considera unapèrdua “lamentable” i espera quela carpeta “només s’hagi traspa-perat”. De moment ja s’ha fet unregistre a tot el consistori i, de mo-ment, encara no ha aparegut.

El govern municipal ja s’ha posaten marxa per encetar una sèried’accions recollides en el Plad’Actuació Municipal (PAM).Després de la celebració d’unaaudiència pública el passat 18 degener, en què es van explicar unasèrie de millores per incremen-tar la seguretat del municipi, aral’alcalde, Andreu Francisco, haconfirmat a Línia Mar que jas’ha convocat el concurs per de-terminar quina empresa ins-tal·larà el nou sistema de lectu-ra de matrícules de vehicles, queservirà de suport a les investiga-cions policials.

Per altra banda, l’alcalde con-firma que s’estan ultimant detallsper desenvolupar el Pla Directorde Smart City, confeccionat l’anypassat. Un dels vessants d’aquest

Pla Director és la possibilitat deconsultar les accions de governque s’han anat realitzant fins al diad’avui a través de la informació di-gitalitzada. Aquesta acció no va seraprovada en el seu moment, peròFrancisco avança que es tornaràa portar al Ple.

D’altra banda, una altra via peravaluar l’acció de govern seria lacreació de la figura de Síndic deGreuges de cara al segon trimes-tre d’aquest any. “Permetrà seguirles accions de govern que hi ha per

fer, les que s’han produït o les queno s’han fet”, destaca l’alcalde.

MESURES ABANS DE L’ESTIUUna de les accions que també es-tarà llesta abans de l’estiu serà lacol·locació d’un panell que in-formi sobre la capacitat de l’a-parcament central, indicant si hiha zones blaves disponibles, perevitar les retencions a la ramblaÀngel Guimerà. També s’instal·la-ran planells que informin sobre elseguiment del transport públic.

El lector de matrícules agilitzarà les investigacions policials. Foto: Flickr (Gonmi)

Desapareix un documenthistòric de l’Arxiu Municipal

La seu del Consorci del Parc de laSerralada Litoral ja no s’ubica aTeià. Des del 18 de febrer, les ofi-cines del consorci estan instal·la-des a la masia de can Magarolad’Alella. Aquest canvi suposarà,segons el consorci, una sèrie d’a-vantatges quant a qualitat. En pri-mer lloc, el fet de situar-se arrand’un dels accessos al Parc, per-metrà que hi hagi una majorproximitat amb els usuaris que vi-sitin el parc i facilitarà l’organit-zació per a la creació d’activitatspúbliques. Per altra banda, aquesttrasllat també permetrà que elpersonal i els guardes del Con-sorci puguin desenvolupar lesseves tasques en un entorn mésfavorables.

L’alcalde de Teià i presidentdel Consorci des del darrer mesde novembre, Andreu Bosch, ex-plica que el trasllat ve d’una de-

manda des del 2009. “No és unadecisió que hagi pres jo, sinóque era un canvi que s’ha anatperseguint des de fa anys”, co-menta l’alcalde.

El mateix Consorci ha ex-pressat que aquest trasllat es deua un conveni amb els consistoris.Bosch agraeix la predisposicióde l’ajuntament d’Alella per lesmúltiples facilitats que els han

proporcionat a l’hora de fer efec-tiu el trasllat.

Per la seva banda, l’alcalded’Alella, Andreu Francisco, explicaque el 2009 van oferir la masia alConsorci. “Vam intervenir-la ihabilitar-la per què tenim uncompromís absolut amb el parc”,assegura. La inauguració de lanova seu es durà a terme el dis-sabte 5 de març al migdia.

La nova seu del Consorci del Parc Serralada Litoral. Foto: Ajuntament

La seu del Consorci del ParcSerralada Litoral es trasllada

PARTICIPACIÓ4El govern mu-nicipal ja ha celebrat la primeraaudiència pública de les duesprevistes per aquest any. La ses-sió es va partir en dos blocs, i enel primer, a part de valorar elsprimers set mesos de govern, esva presentar el pressupost perl’exercici del 2016 i, per prime-ra vegada de forma pública, elPla d’Actuació Municipal (PAM)del mandat 2015-2019.

La segona part va tenir coma protagonistes les 47 personesque van acudir-hi, que van rea-litzar preguntes sobre, entre al-tres qüestions, el procés consul-tiu de la plaça de Sant Martí oimplementacions sobre el cla-vegueram de la riera, el civisme,o les inversions previstes pelconsistori.

A més, l’alcalde comenta quepenjaran el PAM a la pàginaweb perquè la gent pugui veure’li aportar propostes, entenent-locom un document “viu i obert”.Bosch afegeix que la segona au-diència serà a la tardor.

Primeraaudiència públicadel nou govern

La plaça de SantMartí tindrà nousaparcaments

URBANISME4La plaça de SantMartí tindrà nou places d’apar-cament noves, després que així hohagin escollit els veïns partici-pants en el procés participatiuconvocat per l’Ajuntament. Hanvotat un total de 157 persones, deles quals un 46% (73 vots) han op-tat per l’opció que preveu la ins-tal·lació de places de pàrquing.D’altra banda, 34 persones vanoptar per l’opció que proposavadedicar la plaça a l’ús cívic i delleure de forma integral. La res-ta de vots, 50, van ser nuls.

D’altra banda, a la zona infantils’eliminarà el sorral per instal·laruna superfície sintètica tova ambjocs infantils.

RedaccióTEIÀ

Teatre musical | ‘Alella viu la música’L’Ajuntament i el Centre d’Estudis Musicals Ressò obren les portes als adults del projec-

te Alella viu la música. A partir del 17 de febrer, durant tots els dimecres, començaranels tallers de teatre musical per a persones majors de 20 anys. Les classes seran tutorit-

zades per l’actor i cantant Carlos Gramaje, vinculat a la companyia Dagoll Dagom.

Jornades | Biblioteca Can LlauradorLa Biblioteca de Can Llaurador participarà en les 14es Jornades Catalanes d’Infor-mació i Documentació que se celebren els dies 3 i 4 de març a Barcelona. Concreta-ment, els projectes que presentarà són Ruta literària Retrum i Ciència a la bibliote-ca. Es tracta de l’esdeveniment de documentació més important a Catalunya.

Preveuen impulsar l’smart city i tenir Síndic abans de l’estiu

Víctor Ferran MirALELLA

Page 9: Linia baix maresme 12

Premià de Daltlíniamar.cat

9 |

febrer 201623

Vilassar de Dalt

El polifacètic actor Viggo Mor-tensen serà el plat fort de l’ediciód’hivern del festival d’arts escè-niques Escenarts. L’estatunidencpujarà a l’escenari de la SocietatCultural Sant Jaume el 27 de fe-brer per a presentar una de les se-ves facetes més desconegudes.Mortensen exposarà el muntatgeCançons d’hivern acompanyatpel músic Rafel Plana. Cançonsd’hivern és un poemari amb fo-tografies que va escriure ell ma-teix i el va editar a través del se-gell independent Perceval Press,el qual també va néixer gràcies al’actor l’any 2002. Mortensen,que va saltar a la fama desprésd’interpretar el personatge d’A-ragorn a la saga d’El senyor delsanells, té un domini absolut delcastellà, ja que va passar la seva in-

fància a Argentina i entén per-fectament el català. Per la sevabanda, la regidora de Cultura,Emma Escolano, comenta que,després de veure Mortensen endirecte, tenia clar que el voliaportar al poble. “És un procés si-milar al que ja va passar amb elPassatge Insòlit”.

Escolano també expressa laseva satisfacció per la rebuda queha generat l’anunci de l’especta-

cle. “La tasca de comunicació del’Escenarts ha estat pitjor que latemporada passada, però para-doxalment hi ha molta més gentinteressada”, explica. Lligat ambaixò, comenta que de cara a latemporada vinent, ja hi hauràun pla estratègic. Mentrestant, laresponsable de l’àrea de Culturaes mostra satisfeta. “Estem acon-seguint l’objectiu de portar la cul-tura al costat de casa”.

Viggo Mortensen en una foto d’Arxiu. Foto: Flickr (GabboT)

Viggo Mortensen, plat fort de l’Escenarts d’hivern

RedaccióPREMIÀ DE DALT

L’Ajuntament ja està realitzantels primers moviments per tor-nar a activar el polígon Riera deVilassar (PP12). De la mà del’empresa de serveis Fecsa En-desa, l’electrificació de la zonaestarà llesta a finals de maig, se-gons assegura l’alcalde, XavierGodàs, fet pel qual es retiraranpròximament algunes torres ipals elèctrics, ja que obstacu-litzen la circulació de vehicles.A més, això servirà per reobrirels carrers del polígon, fins aratallats.

L’objectiu del govern és la di-namització del polígon desprésde romandre inactiu durantmolts anys. La intenció del pro-jecte, que està inclòs al Pla d’Ac-tuació Municipal, tracta d’a-traure nous inversos al poble pergenerar nous llocs de treball.En aquest sentit l’alcalde veu

amb optimisme el “moviment”que s’està generant els darrersmesos. “Requerirem als propie-taris dels solars al polígon quecontribueixin econòmicamentamb les obres d’urbanització”,comenta Godàs.

RUTPERFIL, LA PRIMERAA banda de les obres esmenta-des, es construirà una nau d’uns

6.000 metres quadrats, propie-tat de l’empresa Rutperfil i que,segons preveu Godàs, ja tindràactivitat comercial abans queacabi l’any.

Per altra banda, Godàs des-carta la construcció d’una gaso-linera i explica que el següent pasper la promoció industrial seràla planificació del polígon Vall-morena II.

La promoció industrial ja es va exposar en les audiències del PAM. Foto: Arxiu

Nou impuls a la zona del polígonindustrial Riera de Vilassar

ECONOMIA4Tot i que l’Ajunta-ment preveia arribar a un acordal febrer amb Bankia per pactaruna reducció del deute contretamb l’entitat, ara l’alcalde, XavierGodàs afirma en declaracions aLínia Mar que el pacte està “al90%” i que tan sols falten “petitsmatisos” per part del Comitè deriscos de l’entitat bancària, ambseu central a Madrid.

L’alcalde reconeix que elprocés que s’està duent a termeva força lent, però entén queBankia vulgui revisar “amblupa” les condicions de l’opera-ció perquè la dació en pagamentper la qual passaria l’acord ambel consistori, tindria un impac-te a curt termini de 4 milionsd’euros.

Godàs, però, confirma que elgovern municipal manté la po-sició, que “no hi ha un pla B” ique estudiaran la informaciósuplementària que ha demanatBankia. Malgrat la situació sem-bla encallada, l’alcalde auguraque el pacte és “imminent”.

L’acord ambBankia, pendentde “matisos”

La recollidad’escombraries,municipalitzada

SERVEIS4L’Ajuntament conti-nua endavant amb la municipa-lització de serveis. La recollidad’escombraries, que fins ara eraun servei prestat per Ecovilnet,el durà a terme a partir d’aral’empresa municipal Viserma.D’aquesta manera, l’adminis-tració pública també assumirà elsvuit treballadors que fins aratreballaven a l’empresa privada.Amb aquesta iniciativa, es preveuun estalvi de 100.000 eurosanuals.

D’altra banda, el govern mu-nicipal també ha signat un con-veni amb l’empresa Valisa S.L,propietària dels terrenys deCan Torradeta, per la col·labo-ració en el procés de creació d’u-na activitat de restauració i ho-telera a l’entorn d’aquest edifi-ci històric.

A més, es construirà un pontper unir la finca amb el polígonindustrial, per reduir el trànsit decamions, i també es donarà prio-ritat a la borsa de treball creadaal municipi.

Premi Gaudí | Roger DanèsEl llargmetratge 13 dies d’octubre va rebre el premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió. Escrita per Alfred Pérez-Fargas i el vilassarenc Roger Danès, narra els darrersdies de vida del president Lluís Companys a Montjuïc abans de ser afusellat el 3 d’octubrede 1940. Danés va debutar a la ficció televisiva amb la sèrie Carta a Eva el 2011.

RedaccióVILASSAR DE DALT

Fàbrica Mercadal | Incendi sense danysDissabte 20 de febrer es va incendiar l’antiga fàbrica Mercadal, situada al carrer

Montseny, segons ha informat l’Ajuntament. Es va rebre avís per fum a les 18:45h is’hi van desplaçar quatre unitats de Bombers, una ambulància del 061 i diverses

unitats dels Mossos d’Esquadra. No van registrar-se danys personals ni materials.

POLÍTICA4Els grups munici-pals de CiU i ERC, que són socisde govern, van barrar el pas a lapossibilitat que en el Ple del 8 defebrer es debatés una moció dela Crida Premià de Dalt quesol·licitava l'estudi de la retiradad'honors i distincions atorgatsamb anterioritat per part de l’A-juntament a l'expresident de laGeneralitat, Jordi Pujol, incloentla plaça del municipi que portael seu nom.

Segons afirma la Crida, des-prés de registrar el text, el govern

municipal va comunicar la deci-sió de no incorporar la moció al’ordre del dia amb l’argumentque “no existeix una sentència ju-dicial relativa al 'cas Pujol'” i queja es va debatre el tema en l'an-terior mandat. Precisament,aquest debat es va produir a finalsdel 2014 i en aquella ocasió ERCva votar en contra de mantenir elshonors concedits a Pujol.

La Crida considera que l’acti-tud de CiU és “poc ètica i poc de-mocràtica”, mentre que acusaERC de fer-li “seguidisme”.

El govern impedeix que JordiPujol deixi de ser fill adoptiu

Pujol crea reticències al poble, com quan van tombar la seva estatua. Foto: Twitter

Page 10: Linia baix maresme 12

Cabrilslíniamar.cat febrer 2016

| 10

23

Cabrera de Mar

El govern, que ja gestiona el com-plex esportiu municipal (CEM) dela piscina, va acomiadar l’antic di-rector de l’ILLA Activa i n’hacol·locat un d’extern de formaprovisional per, segons argu-menta, ajudar a fer créixer aquestnou projecte. Avelina Morales,alcaldessa, assegura que l’anteriordirector “tenia uns costums ad-quirits amb Areva i ens interessavauna neteja d’imatge”, afirma.

Per altra banda, avisa que tri-garan un parell o tres de mesos aacabar de confeccionar les activi-tats i les ofertes per als clients. Enaquest sentit, Morales ja apuntaque els socis tindran d’entrada un21% de descompte pel fet de seruna administració pública quicontroli el complex esportiu. Amés, pretenen dissenyar ofertes

per famílies i escoles, per poderarribar al màxim de públic possi-ble. Des de la municipalització dela gestió del CEM, que es va haverde realitzar per una sèrie d’in-compliments de l’empresa ArevaTrading, que dirigia el CEM finsaleshores, el centre ha rebut unnombre força elevat de socis.

Tant és així que durant la festade presentació de la nova gestió delcomplex esportiu del passat 30 de

gener, fonts municipals assegu-ren que van sorgir 24 abonats més.De fet, des de l’inici de la gestió perpart del govern local, la xifra de so-cis ha augmentat fins als 1.075.

Pel que fa als recursos con-tenciosos, l’alcaldessa comentaque de moment els han guanyattots, i que, a més, encara estàobert el període per definir qui vaser el culpable del deute que va ori-ginar l’anterior gestió.

Ja hi ha 1.075 abonats al CEM. Foto: Arxiu

El govern aposta per un nou director extern al CEM

Víctor Ferran MirCABRILS

A finals del mes passat es van ini-ciar les obres de les noves oficinesa l’edifici annex de Cal Conde, quealbergarà els Serveis Socials mu-nicipals d’ara endavant. La inten-ció de l’Ajuntament és millorar l’a-tenció que hi ha hagut fins ara alsusuaris de Cabrera, ja que hoconsideren com un servei “bàsic”,tal com ho explica l’alcalde, JordiMir. A més, asseguren que volenmillorar la qualitat d’aquest servei,i, segons afirmen, aquest trasllatsuposarà una major facilitat d’ac-cés, gràcies al fet que les noves ofi-cines estaran ubicades al centre delmunicipi.

La remodelació de l’interior del’edifici annex suposarà la creacióde tres despatxos, una recepció,una sala polivalent, i un espai re-servat al Banc d’Aliments. A més,les obres, que es preveu que tin-dran una durada de mig any, per-

metran que l’equipament estiguiadaptat per a persones amb pro-blemes de mobilitat. Amb tot, laGeneralitat assumirà el 50% dels250.000 euros que costaran lesobres.

L’OPINIÓ DE L’OPOSICIÓPer la seva banda, Gent per Ca-brera creu que s’hauria de “re-plantejar” l’ús que es donarà a l’e-

difici, tot i que en el seu momentvan votar a favor de la reforma. “Ésnecessària una reestructuraciódel conjunt Cal Conde”, conside-ra la portaveu del grup de l’opo-sició, Anna Maluqué. “S’hauria desotmetre a aprovació popular l’úsque se’n doni”, afegeix. A més,avança que pròximament sol·lici-taran una revisió de l’equipamentmunicipal.

L’edifici annex de Cal Conde tindrà l’interior remodelat. Foto: Ajuntament

Cal Conde serà la nova seu dels Serveis Socials municipals

ECONOMIA4L’Ajuntament i laFundació Burriac han signat unacord que tindrà una durada de4 anys amb l’objectiu d’explotaren l’àmbit turístic el jaciment ar-queològic de Can Modolell. L’a-cord estableix una col·laboracióen tasques de manteniment i demillores del territori que per-tany a la Fundació. D’aquestamanera l’entitat municipal pro-porcionarà ajuda durant aquestperíode de temps per fer que elclos arqueològic millori pel que faa les seves prestacions.

Per altra banda l’Ajuntamentaportarà una subvenció a la Fun-dació Burriac per desenvoluparles activitats que es duen a termedurant l’any, com ho són el Testd’Història i Cultura, la visita guia-da a la vil·la de Torrellauder, l’ò-pera a la fresca o la XVII Troba-da d’amics al Castell de Burriac.

Per al concurs literari AntoniIsern que se celebrarà per SantJordi, la Fundació també en faràuna aportació econòmica i for-marà part del jurat.

Conveni entrel’Ajuntament i laFundació Burriac

Un temporalmalmet el Club Nàutic

SOCIETAT4El Club Nàutic vasortir malparat de la calamarsa-da que va caure el dia 14. El fortonatge que va produir la tem-pesta, es va endur un tros de laterrassa.

L’alcalde, Jordi Mir, afirmaque l’edifici no pateix estructu-ralment, tal com han provocat elstècnics municipals. Ara, però,s’haurà de refer la zona afectadapel temporal. La superfície queencara es manté està descalça-da, fet pel qual haurà de ser en-derrocada. L’Ajuntament va pre-cintar la terrassa i també va tan-car els accessos al club que hi hades de la platja.

Presentació| ‘Un grito de libertad desde la arena’El 27 de febrer hi haurà la presentació del llibre escrit per Vicent Soriano Un grito de libertad des de la arena, que narra el cas sobre la retenció durant diverses setmanes deMayuba al desert. Es tracta d’una història real que transcorre a Tinduf, un campamentsaharauí. A la presentació hi haurà la presència de Batiste Llopis, el pare de Mayuba.

RedaccióCABRERA DE MAR

PATRIMONI4Les obres de res-tauració al voltant de la Cova de lesEncantades, o de les Bones Dones,van començar el 5 de febrer. L’ob-jectiu és facilitar la localització i mi-llorar l’accessibilitat a la Cova, si-tuada al vessant est de la mun-tanya de Montcabrer, preservantel seu element de patrimoni ar-queològic. Una de les mesuresper millorar-ne la seguretat serà lacol·locació de punts de subjeccióper mitjà de grapes en els punts demajor desnivell. A més, es marcaràla via principal amb una corda decànem arran de terra. El cost de lesobres no superarà, segons l’A-juntament, els 9.000 euros.

Aquesta actuació s’emmarcaen el Projecte de restauració d’ac-cessos a elements del PatrimoniArqueològic del Parc de la Serra-lada Litoral. La Cova de les En-cantades forma part dels 13 ele-ments patrimonials que pertanyenals municipis del Consorci delParc de la Serralada Litoral.

S’inicien les obresa la Cova de lesEncantades

Estudi sobre la titularitat delscamins del poble

INFORME4L’Ajuntament ja harebut de la Diputació de Barce-lona l’informe sol·licitat per co-nèixer la titularitat pública oprivada de cinc camins del mu-nicipi. Aquest document ordenatotes les dades obtingudes en elprocés d’investigació que ha duta terme la Diputació i en facili-ta els trets fonamentals i lesfonts documentals que s’hanutilitzat.

El diputat Jordi Fàbregas,que ha estat qui ha lliurat l’estudia l’alcaldessa, Avelina Morales,ha consultat el cadastre actual iel cadastre d’implantació, aixícom projectes antics, mapes i mi-nutes de diferents anys.

Centres educatius | Jornades de portes obertesDes del passat divendres 20 de febrer fins al pròxim 21 de maig, les 6 escoles i instituts

del poble organitzen diferents activitats i actes per donar a conèixer els centres, les línies pedagògiques, els projectes educatius que cada centre ofereix i els serveis i lesinstal·lacions a les famílies potencials que en el futur vulguin portar-hi els seus fills.

Page 11: Linia baix maresme 12

Comarcalíniamar.cat

11 |

febrer 201623

INDÚSTRIA4Premià de Mar ésun dels últims municipis que haentrat a formar part del pacteper la reactivació dels polígonsindustrials de la comarca. Unpacte batejat com a Polígonsd’Activitat Econòmica (PAE) ique es planteja com a principalsobjectius millorar la competiti-vitat econòmica del territori i lageneració d’ocupació. Per això esvolen atreure noves inversions,mitjançant noves activitats em-presarials i la dinamització delspolígons industrials existents,sota el paraigua del Consell Co-marcal del Maresme.

Actualment són 18 els mu-nicipis que formen part de la ini-ciativa, entre els quals Premià deMar, Premià de Dalt, Vilassar deMar, Vilassar de Dalt, Cabrera deMar són els representants delBaix Maresme.

Tots aquests municipis hanacordat treballar per convertir lacomarca en un pol d’atracció pera empreses, per consolidar lescorporacions ja existents i aco-llir-ne de noves, així com ana-litzar les comunicacions, elsequipaments i l’urbanisme in-dustrial dels polígons per opti-mitzar la seva gestió actual.

La DO Alella continua decidida aconvertir el seu territori en un pold’atracció turística a través del seuConsorci de Promoció Enoturís-tica. La recent adhesió de Bada-lona i Montgat a aquest el refor-ça i potencia les seves possibilitatsde plantejar una oferta turísticadiversa. De fet, Badalona encaraestà pendent de ratificar formal-ment la seva entrada, la qualcosa la convertirà en la ciutat mésgran i més poblada que formaràpart de l’ens de promoció turís-tica. “Ens donarà més muscula-ció i farà créixer el projecte”, as-segura el president de la DO i al-calde d’Alella, Andreu Francisco.

ALLOTJAMENTSegons Francisco, tot el territo-ri es beneficiarà de l’aportació

badalonina en els àmbits de larestauració, cultura i patrimonihistòric, per exemple. Però mésenllà d’això, el consorci preveuque Badalona assumeixi la res-ponsabilitat d’acollir nous allot-jaments. “La ciutat pot exercir deporta d’entrada a la DO i evitarque els turistes hagin de passarla nit a Barcelona”, considera lavicepresidenta de l’ens i alcal-dessa de Tiana, Ester Pujol.

“Sens dubte, això beneficiariatots els municipis de la zona”,afegeix.

De tota manera, l’Ajunta-ment de Badalona es mostraprudent respecte d’aquestaaposta. L’executiu de DolorsSabater assegura que, de mo-ment, no hi ha cap nou allotja-ment projectat, tot i que “potser”alguna masia podria desenvo-lupar aquest rol.

Les vinyes de la DO, un dels principals atractius de la zona. Foto: Arxiu

La DO Alella continua creixentper promocionar el turisme

RedaccióBAIX MARESME

S’enforteix el compromís per dinamitzar els polígons

Emprenedoria |Treballadors autònomsEl Consell Comarcal del Maresme i la Fundació Martí l’Humà han signat un conveni de col·laboració

que permetrà als treballadors autònoms de la comarca beneficiar-se del programa Consolida't, im-pulsat per la Generalitat. El programa els ofereix, gratuïtament, formació, anàlisi del seu negoci i unacompanyament durant un any en la implementació de les mesures per fer créixer la seva activitat.

Premià de Dalt | Botó vermell per als comerciantsEls comerços de Premià de Dalt podran comptar amb una aplicació que actuarà de “botó vermell” per poder avisar la Policia Local. El botó vermell o Drag Alert és un sistema d’alerta gratuït disponible per a mòbils i tauletes,que connecta el local o comerç amb el servei d’incidències de la policia.

Comerç

Encara queden dotze dies perquèacabin les rebaixes d’hivern, quefinalitzaran el 6 de març, peròmolt haurien de canviar les co-ses perquè els comerciants delBaix Maresme facin un balançpositiu de la campanya d’en-guany. Encara sense disposar dedades oficials, les associacions decomerciants coincideixen a l’horad’assenyalar que els rèdits ob-tinguts durant aquestes rebaixespels botiguers són inferiors alsesperats quan va començar. Defet, durant la primera setmanade la campanya semblava que lagent responia positivament a lareducció de preus, però des d’a-leshores l’afluència a les botiguesha disminuït progressivament.“La rebaixa dels preus no han su-

posat un al·licient a l’hora d’a-treure la gent”, assegura el pre-sident de la Federació de Co-merç, Indústria i Turisme delMasnou, Miguel Tripiana.

SATURACIÓ?Les associacions de comerciantsesperaran al 6 de març per ana-litzar amb profunditat la man-ca d’èxit de les rebaixes, però jas’atreveixen a fer una primeradiagnosi. “Els moments en quèla gent surt a comprar estancanviant”, considera la presi-denta de Vilassar Comerç, Ge-noveva Llorca, que assenyala lacampanya del Black Friday -or-ganitzada l’últim divendres denovembre- com una d’aquestesdates alternatives que podriahaver restat protagonisme a lesrebaixes. “Alguns dels nostresassociats ja pensen a no parti-cipar al Black Friday de l’anyque ve”, avança Llorca.

D’altra banda, Tripiana as-senyala que la crisi econòmicacontinua ben present a la majo-ria de les cases. “La gent conti-nua retenint-se a l’hora de com-prar. Si poden gastar-se 2 euros,no se’n gastaran 8”, afirma.“Això encara s’accentua més

quan venim d’un Nadal en quèles targetes de crèdit han tretfum”, afegeix. Tot plegat, se-gons Tripiana, fa que els co-merciants associats del Masnouconsiderin que la campanya derebaixes d’enguany ha funcionatpitjor que la de l’any passat.

Sigui com sigui, els dotzedies que falten per acabar les re-baixes d’hivern serviran per con-firmar la tendència o per apor-tar una mica de llum a una cam-panya que, segons les opinionsdels comerciants, potser cal re-pensar de cara a l’any que ve.

Fluix primer balanç de les rebaixes» Els comerciants de la comarca asseguren que la campanya no ha aconseguit els objectius esperats» L’impuls d’iniciatives com el Black Friday podria ser una de les causes de la davallada de clients

L’afluència de clients a les botigues ha estat inferior a l’esperada. Foto: Arxiu

RedaccióBAIX MARESME

Page 12: Linia baix maresme 12

Entrevistalíniamar.cat febrer 2016

| 12

23

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

F. Javier RodríguezBAIX MARESME

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

Page 13: Linia baix maresme 12

13 | líniamar.cat23 febrer 2016Serveis

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada. Els efectes de la pobresa ener-

gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front. En paraules de la presidenta

de la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació. Al marge de l’avaluació teòrica,

però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica. Aquesta llei, en vigor des del

mes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBAIX MARESME

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Page 14: Linia baix maresme 12

Esportslíniamar.cat febrer 2016

| 14

23

En la primera temporada delVive El Masnou a la lliga EBA,l’equip es va quedar a només unpartit de tenir opcions de lluitarpel títol de la categoria. Ara,però, els de Christian Bañueloshan de canviar el xip i començara pensar en els 10 partits quehauran d’afrontar per garantir laseva presència a la mateixa ca-tegoria la temporada que ve.

Aquest cap de setmanaarrenca la segona fase de la com-petició i el Vive El Masnou viat-jarà dissabte fins al Baix Llo-bregat per enfrontar-se al BCMartorell-Solvin. En aquest se-gon tram de la competició, elscinc pitjors classificats del grupC-A (Baricentro Barberà, Mas-nou, Arenys, Sabadell Sant Ni-colau i CCE Sant Lluís) lluitaran

contra els del grup C-B (Mira-mar, Morabanc Andorra, Mar-torell, Lleida Pardinyes i CBCastellbisbal) per evitar el des-cens. El sistema de competició faque s’arrosseguin els resultatsque es van obtenir contra elsequips del mateix grup a la pri-mera fase, de manera que els de

Christian Bañuelos només hau-ran de jugar contra els clubs del’antic grup C-B. L’equip encetala segona fase en tercer lloc ambcinc victòries i tres derrotes.

Els tres pitjors classificatsdel grup C-2 al final de la tem-porada seran els equips que per-dran la categoria.

Els masnovins van guanyar l’últim partit contra el Cornellà. Foto: EMB

El Vive Masnou comença el camí cap a la permanència» El BC Martorell serà el primer rival dels de Christian Bañuelos» L’equip enceta la segona fase amb cinc victòries i tres derrotes

Teià | El Teià Futbol Cinc posa punt final a la seva mala ratxaPrimera victòria després de cinc derrotes. El Teià Futbol Cinc va apallissar el CFS Cornellà

(8-1) abans-d’ahir al poliesportiu el Cim. L’equip va saber sobreposar-se al gol matiner de lavisitant Mejías i al minut 9 del primer temps ja havia capgirat el resultat gràcies a Marina i a

Bea Lerena. Alma, amb un hat-trick en tres minuts, va ser la màxima golejadora del partit.

RedaccióEL MASNOU

Un gol del pitxitxi Masip dónaels tres punts a la UE Vilassar

VILASSAR DE MAR4Cop de punysobre la taula. La UE Vilassar deMar va sumar una victòria molttreballada abans-d’ahir contra elCE Mataró (1-0) gràcies a un goldel pitxitxi de l’equip, Marc Ma-sip. L’equip continua líder en so-litari amb un punt d’avantatge so-bre Sants, Horta, Manresa i Tonai dos sobre la Jonquera.

Els de Manel Moya van do-minar el partit des del principi,però aquest control no es va tra-

duir en ocasions durant els pri-mers 40 minuts. Però a la pri-mera ocasió clara, Masip va su-perar el seu marcador i va rema-tar de cap una centrada mil·li-mètrica de Manga.

Els mataronins van arriscarmés durant la segona part i el ma-teix Masip va estar a punt de ferel segon gol amb un xut llunyà.

Aquest dissabte a les 4 de latarda l’equip jugarà un nou der-bi contra el CF Lloret.

Una segona part fluixacondemna el CD Masnou

EL MASNOU4Temporada peroblidar. Abans-d’ahir el CD Mas-nou va encadenar la sisena de-rrota consecutiva a Tercera con-tra el Gavà (2-4). L’equip nomésha pogut empatar un dels darrersvuit partits i la permanència ja ésa 10 punts.

Els sis gols del partit, però, vanarribar als darrers 30 minuts delpartit. Manuel Raíllo va marcardos gols en dos minuts (59 i 60)que van ser dues gerres d’aiguafreda per a un equip que no sol so-breposar-se a les adversitats. Elcapità blaugrana Boris Garrós

va sentenciar el matx al minut 69recollint el refús d’un penal quePriego havia aconseguit aturar.

David Llobet va aconseguir re-tallar la distància al minut 76,però els gavanencs van situar l’1-4 a la jugada següent amb el se-gon gol de Boris. Al minut 90Nico Pandi va aconseguir ma-quillar el resultat amb un potentcop de cap.

Aquest dissabte a les cinc dela tarda l’equip afrontarà la pri-mera final de la segona volta. Elsde Miguel López visitaran elcamp del CD Morell, el penúltim.

Les entrades per al combat de Juli Giner, ja a la venda

PREMIÀ DE DALT4El dia 1 d’abrilel premianenc Juli Giner farà laprimera defensa del campionatd’Europa de pes ploma de boxacontra el púgil francès GuillaumeFrenois.

Des del passat dia 8 d’aquestmes ja estan a la venda les entra-des per a aquesta vetllada, que secelebrarà al pavelló de la Valld’Hebron, a Barcelona i que or-ganitza el gimnàs i empresa pro-motora Gallego Prada.

Els tiquets per a aquesta jor-nada de boxa es poden adquirir alportal web de l’empresa organit-zadora a un preu que oscil·la en-tre els 20 i els 95 euros.

El combat entre el premianenci Frenois serà la cirereta del pas-tís d’una vetllada que, sota elnom Contra viento y marea,també inclourà combats dels bar-celonins Sandor Martín i JavierGarcía Roche i de l’hospitalencIsaac Real Chaca.

L’equip va trencar una ratxa de dos empats consecutius. Foto: UEVM

Page 15: Linia baix maresme 12

Agenda 15 | líniamar.cat23 febrer 2016

[email protected]

AGENDA MENSUALAGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

AVUI 23 DE FEBRER18:30 Literatura i memòria: la immigració a Ca-

talunya. Conferència a càrrec de l’escriptor iperiodista Vicenç Villatoro a la BibliotecaJoan Coromines. Un cop finalitzada la xerra-da i haurà un col·loqui obert al públic.

DIUMENGE 28 DE FEBRER11:00 Recordes quan s’estampava a Premià? El

Museu d’Estampació de Premià de Mar recullen una exposició monogràfica el llegat tèx-til de la ciutat. L’entrada lal recinte tindrà unpreu de 4 euros.

DIUMENGE 28 DE FEBRER18:00 Granotes, gripaus i altres trifulgues. Es-

pectacle de teatre infantil al teatre del Pa-tronat, a càrrec del titellaire i contacontes CescSerrat, estructurat a partir de petits contes icançons explicades.

27 I 28 DE FEBRERCap de setmana Infòbia. Exposició fotogrà-

fica de Clara Còrdova a Can Bisa. Mostra de28 fotografies a color agrupades en quatregran eixos −espai, gent, higiene i llum−, quepresenten diferents fòbies. Dissabte d’11 a 14hi de 17 a 20h i diumenge d’11 a 14h.

FINS AL 5 DE MARÇDe dilluns a dissabte De cap a l’aventura. Ex-

posició de literatura infantil i juvenil organit-zada per ClijCAT a la Biblioteca Municipal ErnestLluch. La mostra fa un repàs a les obres juve-nils més rellevants del gènere d’aventures.

DIMARTS 8 DE MARÇ12:00 Calçotada. Coincidint amb la celebració

del Dia de la Dona Treballadora, Teià orga-nitzarà el 8 de març una calçotada populara partir de les 12 del migdia.

DISSABTE 5 DE MARÇ20:00Bàsquet: Vive El Masnou-CB Pardinyes.Par-

tit corresponent a la segona jornada de la lli-gueta de permanència a EBA. Els masnovinsesperen que el debut a casa signifiqui un pasendavant en el manteniment de la categoria.

EL MASNOU COMARCA ESPORTSVILASSAR DE MARPREMIÀ DE MAR

Xerrada sobre el Tractat Transatlànticde Lliure Comerç i Inversió. A càrrec deJorge Alcázar González, autor de TIPP,la gran amenaza del capital. Al Centrede Cultura de Can Lleonart, organitzadaper l’Ajuntament d’Alella.

Alella: Què és el TTIPi com ens afecta?

Dissabte 27 de febrer a les 19:00h

Cinc històries entrellaçades sobre elssofriments de milers de dones a les pre-sons de l’Estat espanyol durant laguerra. Esposes, mares, filles i ger-manes però, sobretot, militants, sin-dicalistes, guerrilleres i lluitadores.

‘Només són dones’ a l’Espai l’Amistat

Dissabte 27 de febrer a les 21:30h

L’Espai Escènci Ca n’Humet acolliràdiumenge l’espectacle Tripula, a càrrecde la companyia Farrés Brothers. Dosgrans científics mostraran el públic elseu invent revolucionari: el globus es-tàtic. Espectacle per a tots els públics.

‘Tripula’ a l’Espai Escènic Ca n’Humet

Diumenge 28 de febrer a les 18:00h

El Vilassar de Mar rebrà la Unió Espor-tiva Avià al Municipal Xevi Ramon en elpartit corresponent a la 23a jornada delgrup 1 del campionat de Primera Ca-talana. Sumar els 3 punts suposaria dis-tanciar-se d’un rival directe.

Futbol: UE Vilassar de Mar-UE Avià. Primera CatalanaDiumenge 6 de març 12:00h

Page 16: Linia baix maresme 12

| 16 líniamar.cat 23 febrer 2016 Pròxima edició: 22 de març