linia baix maresme

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Baix Maresmelíniamar

liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.050 exemplars mensuals · 24 -02-2015 · Núm. 1

Comarca pàg 27El Maresme seràpioner a nivell catalàen serveis socials

Alella pàg 18Andrea Motis i JoanChamorro actuaran el6 de març a Can Lleonart

Vilassar de Mar pàg 16Tres exmembres de lacúpula d’Unió impulsenuna nova candidatura

El Masnou pàg 12L’Ajuntament sancionaràels bancs que tinguinpisos buits al municipi

Comerç pàg 27Nou Comerç Cabrils engegauna campanya de promoció

Esports pàg 29El Vilassar guanya a Manlleui somia amb la permanència

La reforma del port de Premiàs’acabarà d’aquí a tres anys

Després de moltes incerteses, finalment s’impulsaran els accessos, l’ampliació del passeig i la zona comercial pàg 14

pàg 22

Can Vilar tindrà supermercat

Premià de Dalt

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat 24 febrer 2015

Reportatge líniamar.cat24 febrer 20153 |

Serial urbanístic a Premià deMar. L’espai ocupat per l’antigafàbrica Can Sanpere, reclamat desde fa temps per l’Ajuntament i elsveïns per poder-lo destinar azona verda i equipaments, enca-ra l'etapa clau per definir els fu-turs usos del terreny. Tot i això,sembla que el procés d’expro-piació serà llarg.

De moment, el Ple Municipalja ha reconegut els resultats de laconsulta celebrada el desembrepassat. Dels 1.968 vots emesos,1.570 van ser favorables a l'ex-propiació. No obstant això, des dela Plataforma Can Sanpere 100%Públic es mostren crítics amb elprocés. “Si l'Ajuntament com-

plís els seus compromisos, l'ex-propiació ja hauria d’haver co-mençat”, afirma Andreu Mum-brú, membre de la plataforma.L’Ajuntament, per la seva banda,argumenta que, si tot no avançamés ràpidament, és perquè cal es-perar que la sentència emesa pelTribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) sigui ferma.

I és que el serial ve de lluny. ElTSJC va acceptar el recurs pre-sentat per Núñez i Navarro, pro-pietària de Can Sanpere, contrala permutació de terrenys amb lesHortes de Ponent, establerta alPla d’Ordenació Urbanística Mu-nicipal (POUM) de 2010. La per-muta hauria permès a la cons-tructora edificar a les Hortes encomptes de fer-ho a Can Sanpe-re, el qual hauria passat a mansde l’Ajuntament. Ara, però, els te-rrenys hauran de tornar a ser de-

finits com a zona verda i d’equi-paments. Un cop fet aquest trà-mit es podrà tirar endavant ambl’expropiació, però el procés es potallargar fins a finals de 2015 oprincipis de 2016.

REUNIÓ AMB TRANSMESAParal·lelament, semblen sorgirsolucions alternatives per desen-callar el procés. Dimecres 25 de fe-brer, la Plataforma Can Sanpere100% Públic i els partits políticsamb representació a l’Ajuntamentes reuniran amb els advocats del’empresa Transmesa. Algunesfonts assenyalen que el consisto-ri estaria estudiant la possibilitatde realitzar una permuta de te-rrenys entre l'espai de Can San-pere, de 9.500 metres quadrats, iel d'una fàbrica en desús als afo-res del municipi, propietat del'empresa. El bescanvi es basaria,

segons les mateixes fonts, en unarequalificació dels terrenys deTransmesa que permetria a Núñezi Navarro edificar en una zona finsara considerada sòl industrial enlloc de fer-ho a Can Sanpere, on esdeixaria via lliure a la zona verdai els equipaments.

No obstant, en una conversamantinguda amb L’Accent, l’al-calde de Premià de Mar, MiquelBuch, nega que tot això siguicert, i desvincula les conversesamb Transmesa del futur de CanSanpere. La plataforma, però, jaha avisat que no estaria d’acordamb aquest tracte si es produeix.

PROCÉS PARTICIPATIUSigui com sigui, la PlataformaCan Sanpere 100% Públic creuque la millor manera de definir elfutur de Can Sanpere és a travésde la participació dels veïns. Una

participació que, segons AndreuMumbrú, no ha estat suficient-ment fomentada per l’Ajunta-ment. “No ha interessat potenciarel debat ciutadà ni l'apodera-ment de la gent. Només s’ha im-pulsat la consulta com a finalitaten si mateixa”, afirma AndreuMumbrú. Buch assenyala, encanvi, que tot allò relacionat ambla consulta respon a una respon-sabilitat compartida. “La plata-forma i la resta de partits tambéhan dissenyat el procés i, pertant, haurien pogut proposar unaltre sistema”, conclou l’alcalde.

La plataforma vol que el pro-cés participatiu finalitzi amb elcompromís que Can Sanpere si-gui de titularitat pública i inclo-gui una zona verda i equipa-ments. A més, reclama la conti-nuïtat del Centre Social Auto-gestionat que dinamitza l’espai.

Pendents de l’expropiació» El procés d’expropiació de Can Sanpere, a Premià de Mar, es pot allargar fins a principis del 2016» L’Ajuntament del municipi nega una possible permuta de terrenys amb l’empresa Transmesa

Andreu MerinoPREMIÀ DE MAR

Comunicació| 4 líniamar.cat 24 febrer 2015

4Diuen que de la imprudènciai de la inconsciència no pot sor-tir-ne res de bo. Però fa quinzeanys, Grup Comunicació 21, queedita una vintena de capçalereslocals, va néixer precisamentd’això. No hi ha cap raonamentlògic ni científic que pugui ex-plicar la decisió personal de fun-dar una publicació. Només es potentendre des de l’estómac. Aquellque ens porta a fer coses irra-cionals però meravelloses. Cosesnecessàries, que contribueixen afer que una societat avanci i si-gui millor. El peatge és car, peròve edulcorat pel caramel d’unprojecte que sempre neix ro-màntic i acaba sent realista. Delsnúvols a terra, i si et descuides,

al subsòl. I torna a remuntar. Quitreballa al gremi sap de què par-lo. Tota una temeritat, vaja.

Per això, poder editar i im-primir el número 1 de la capça-lera Línia Mar és motiu d’ale-gria i, segurament, de sorpresa.Però ja tenim 21 publicacions re-partides per tota l’àrea metro-politana i, per tant, ens hemguanyat una bona dosi de cre-dibilitat. La suor invertida pertransformar la quimera en unsimple sacerdoci al servei d’unprojecte editorial ambiciós dónafruits. Molt de treball, sempre,per mantenir les capçaleres vi-ves i fer-les créixer, atrinxeratsal timó davant l’ona i la tempestarecurrent. I feliços de fer-ho.

Com a fundador, editor ipropietari de Línia Mar vullagrair (per avançat) la con-fiança dels lectors, semprecòmplices fidels, i dels anun-ciants, als quals els hauremde fer un monument per apos-tar per la premsa de proximi-tat en català, un somni que jaés una realitat plenament con-solidada arreu.

Quinze anys després i...avui. Una mica més madurs,menys romàntics, més forts imenys incrèduls. Vivim un mo-ment social apassionant. For-mem part d’una col·lectivitatque demana obrir-se pas cap alfutur. I Línia Mar, modesta-ment, també ho vol explicar.

Ha arribat el dia. El número 1 dela nova publicació Línia Mars’ha distribuit avui amb la claravocació de ser referent perio-dístic al Baix Maresme. Editat pelGrup Comunicació 21, el periò-dic forma part de la xarxa de pu-blicacions de proximitat mésgran del país. Amb 15.000 exem-plars auditats per OJD, LíniaMar pretén cobrir el buit me-diàtic existent a la franja costa-nera, sense arribar a Mataró.

Línia Mar és una publicacióamb un clar component perio-

dístic, d’alta difusió i que vol in-centivar els trets identitaris de lesnou poblacions on es distribueix:El Masnou, Premià de Mar, Vi-lassar de Mar, Alella, Teià, Premiàde Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrilsi Cabrera de Mar. El nou periòdicneix en un context econòmic quecomença a donar símptomes dereactivació. Els plans de la cap-çalera passen per incrementar elseu pes i arrelament i anar aug-mentant la difusió i paginació.

La xarxa Línia va guanyar el2011 el premi Tassis-Torrent a lamillor publicació. Grup Comuni-cació 21 edita una vintena decapçaleres de proximitat i ac-tualment distribueix 361.300exemplars mensuals auditats.

Avui neix Línia Mar» Amb 15.000 exemplars mensuals, la capçalera cobreix la franja costanera del Baix Maresme

RedaccióBAIX MARESME

Transformar la quimeraPer David Centol, editor del Grup Comunicació 21

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | líniamar.cat24 febrer 2015

| 6 líniamar.cat 24 febrer 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

15.050 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

El pasado 15 de enero compare-ció en el Parlament de CatalunñaJaume Reixac, actualmente di-rector en El Triangle. Un perio-dista que ha seguido la frase deOrwell: "Periodismo es publicarlo que alguien no quiere que pu-bliques, todo lo demás son rela-ciones públicas". En su compa-recencia destapó algunosasuntos turbios de la familia Pu-jol, como por ejemplo los paraí-sos fiscales y cómo Jordi PujolFerrusola (denominado JP2 porotro valiente como Xavier Hor-cajo) sin trabajar consiguió una“flota” de 18 coches de lujo.

Incluso destapó la vía por laque JP2 logró tal fortuna, propiode un sistema mafioso, y queconsistía en que aquellos em-presarios que quisiesen adjudi-caciones y contratos de la Gene-ralitat, tenían que pasar por lacalle Ganduxer número 5 y pa-gar una comisión que iba a lacaja fuerte del despacho de allado, donde se encontraba JordiPuig (hermano del Consellerd’Ocupació Felip Puig). Otra delas perlas de Reixac es “Jordi in-gresaba y Oleguer gestionaba”.Resulta curioso que una personacon la investigación tan pro-funda que ha realizado duranteaños de la trama Pujol, solo hayasido invitado una vez a TV3 (cu-ando no gobernaba CIU) y tresveces Catalunya Ràdio, en 35años.

En Estados Unidos estaría-mos hablando de algo total-mente diferente. En cambio,Jaume Reixac ha tenido que su-frir amenazas de muerte y quetengan que escoltar a sus hijos.Así es como se “premia” el pe-riodismo de investigación?

4 Jaume Reixacpor Iván Aguilar

#PerLaPau#EpidèmiaGripal #NegativaAGrècia

4CiU: la gran partida d’escacsper Joan Granollacs

L’episodi viscut per la federacióde CiU al Congrés fa tota la im-pressió d’una maniobra de glo-bus sonda. Probablement, ladirecció de Convergència vaaprofitar una votació impre-sentable, acordada per Duran,a favor d’una altra proposta delPartit Popular per retallar dretspolítics. Des de fa anys, els con-vergents han seguit la tàctica deposar en evidència que ja no hipinta res a força de no contes-tar cap dels seus atacs. La uni-tat entorn de l’anomenat dret adecidir és una pantalla supera-da i ara anem ja de cara a bar-raca: independència sí o no.

Sembla evident que els par-tits estan per deixar aquest de-bat per a després de les muni-cipals. L’estratègia de fons, però,tot i l’atzagaiada del Congrés, se-

gueix inalterada: que Duranmarxi el més sol possible.

El de la Franja fa tot el con-trari, convertint el seu cas par-ticular en el cas Unió. CDC volque Duran i uns pocs acòlits sal-tin de manera natural en elmateix moment en el qual la llis-ta del president aposti per unprograma netament indepen-dentista pel 27-S. Un programaimpossible d’assumir per qui hafet de la intermediació de la de-pendència una forma de vidadurant trenta-cinc anys. Duran,en el seu darrer servei, vol la fide la federació i apartar el vellpartit del procés d’indepen-dència. Tot i els estires i afluixes,em fa molt l'efecte que el foratseguirà obert, i que l’opció con-vergent, a la llarga, serà la gua-nyadora.

@ToniTrilla: Les taxes de grip segueixenencara a l'alça a Catalunya. Pròximes al picde l'any 2014. Queden entre 2 i 4 setmanes‘griposes’: ànims!

@Felogolero: La negativa de extender laayuda por parte de Alemania a Greciapuede tener como consecuencia un mayoracercamiento a Rusia.

@TelevisionLV: Un periodista de la cadenainglesa BBC retransmite un ataque enUcrania mientras informaba del alto alfuego alcanzado.

La situació del Masnou no hamillorat aquests darrers quatreanys i, en qüestions importants,fins i tot ha empitjorat. No estracta d’assenyalar culpablessinó de detectar els problemesper poder aplicar solucions efi-caces. Els problemes que hi haavui els podem dividir en tresgrans blocs: econòmics, socialsi de prestació de serveis.

Els problemes econòmics esderiven de l’increment de lataxa d’atur al Masnou i la inca-pacitat del govern de generarnous espais per desenvoluparllocs de treball. El fet de no ha-ver desenvolupat els polígons in-dustrials previstos ni els plansurbanístics de Dogi i Estampa-dora, sumat a les dificultats quetroben els empresaris per ins-tal·lar-se al Masnou, són el prin-cipal obstacle i cal fer el possibleper facilitar noves implanta-cions. A més, se suma el fet queel Masnou és un dels municipismés cars i on més paguem elsciutadans i les empreses. Des del’oposició vam forçar una rebai-xa d’impostos que el govern,amb subterfugis, es va negar aaplicar.

Els problemes socials són, engran part, conseqüència del puntanterior: la pobresa ha crescut alMasnou i entitats com CreuRoja o Càritas ho avalen ambl’increment dels seus ajuts. Lacreació del Consell de BenestarSocial a proposta dels socialistesés un camí, però no l’únic. Tam-bé cal afrontar altres proble-mes com la inseguretat que elsdarrers anys ha anat creixent deforma preocupant.

I el tercer problema és la de-ficient prestació de serveis que

avui dia es fa al Masnou. La bru-tícia és un problema evidentque no ha estat possible trobar-li una solució aquests anys, igu-alment que el transport urbà,que presta un servei precari pera les necessitats del municipi. Elssocialistes hem donat suport apropostes del govern amb l’ob-jectiu de trobar solucions peròaquestes, lamentablement, ar-ribaran tard. També cal acon-seguir un acord amb el nostre jo-vent que va ser obligat a deixarCa n’Humet i que està totalmentdesencisat en un espai ocupat,sense que ningú del govern elsescolti.

Aquests tres grans blocs deproblemes no tenen una fàcil so-lució, i ningú pot afirmar que dis-posa de la clau, però sí que és evi-dent que els recursos econò-mics i els serveis cal administrar-los millor, pensant en les perso-nes: aquest és el nostre com-promís.

I per acabar, us posaré un ex-emple: en finalitzar aquest man-dat, el govern del Masnou d’ERCi CiU haurà pagat gairebé un mi-lió i mig d’euros per una sen-tència judicial sobre una requa-lificació urbanística que van feranys enrere algunes personesque en formen part avui d’aquestgovern. Aquests diners surten del’increment exagerat d’impostosa persones i empreses i no s’u-tilitzen ni per generar nous llocsde treball, ni per minvar elsproblemes socials ni per millo-rar els serveis essencials; no s’u-tilitzen per pal·liar aquests pro-blemes que afecten molt direc-tament les persones del nostremunicipi: són diners llençats amar. Aquest és el Masnou d’avui.

per Ernest Suñé, alcaldable del PSC del Masnou

4El Masnou avui

Opinió

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]| 8 líniamar.cat 24 febrer 2015

@nbonet_catradio: CiU s’absté en la lleicontra el terrorisme jihadista. Josep An-toni Duran i Lleida no assisteix a la votacióal Congrés. Problemes d’agenda.

@encampanya: Aplaudim amb les orelles,per sincera i coherent, la decisió de Ciu-dadanos d'eliminar el català de la sevaweb. ‘El bilingüismo era esto’.

@pilarcarracelas: Escolteu el nivell d'an-glès del líder de Podemos, Pablo Iglesias, irecordeu que és el presidenciable que elparla millor.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Si fins ara tenies garantida per llei unaespera de màxim sis mesos –almenysper a una sèrie de 14 intervencions– i pertant podies reclamar, i inclús denunciarsi no es complien els terminis, ara ja noho podràs fer.

Ara ens informen que el conseller BoiRuiz ha fet una altra de les seves, eli-minar més drets adquirits, segons llegim:"Boi Ruiz elimina l’espera màxima de sismesos en 11 de les 14 intervencions queara tenien garantia per llei". Ara noméses “recomana” que les intervencions qui-rúrgiques no urgents no esperin mésd’un any –excepte oncologia, pròtesis degenoll, maluc i cataractes–.

Això vol dir que si fins ara tenies ga-rantida per llei una espera de màxim sismesos –almenys per a una sèrie de 14 in-tervencions– i per tant podies reclamar,i inclús denunciar si no es complien elsterminis, ara ja no ho podràs fer. Ara laresponsabilitat passa als professionalsdient que s’aplicaran “criteris clínics” pera aquesta “recomanació” o “referència”de no esperar més d’un any. Però comque les retallades són les que són i no hiha previsió de marxa enrere pel que faals pressupostos 2015, seran els pro-fessionals els quals rebran les reclama-cions perquè el ‘sistema’ continuaràsense tenir prou recursos –llits i quirò-fans– per complir els terminis.

Les retallades han comportat enquatre anys una disminució d’un 16% enels pressupostos de salut i, a més de tan-car llits, serveis i quiròfans, ha repre-sentat una disminució de la plantilla, no-més a l’ICS, de 5.659 treballadors iprofessionals. Això representa una re-ducció del 13,6%, que afecta per sobrede tot l’Atenció Primària. Amb aquestes

actuacions mai podrem recuperar laqualitat del sistema públic de salut i gua-nyar amb qualitat, reduir les llistesd’espera de tot tipus –visita especialis-ta, proves diagnòstiques, intervencions,etcètera–, els col·lapses permanents alsserveis d’urgències i evitar les morts permanca de serveis.

Anem enrere i aquest govern, amb lacol·laboració d’ERC, té uns mesos mésper empitjorar la situació de la sanitatpública i anar donant diners públics aempreses privades que fan negoci ambla salut. Només a la ciutat de Barcelonal’any 2014, el CatSalut va pagar deriva-cions de 4.000 pacients de centres pú-blics cap a un concert privat a la multi-nacional IDC –abans Capio–. En aquestmateix any 2014, a Catalunya s'han de-rivat a la sanitat privada, per causa de lesllistes d'espera a la pública retallada, untotal de 16.253 pacients, el 50% delsquals als tres hospitals de l'empresa mul-tinacional IDC.

Malgrat tot, el Departament de Sa-lut diu que els centres sanitaris, tot i lesretallades, estan operant més. O béabans quan tenien tots els recursos araretallats, “feien el mandra” –la culpa se-ria dels que han de vigilar– o ara s’ope-ra més a pacients sense ingrés perquè nohi ha prou llits –probablement, la veri-tat–. De fet, la cirurgia sense ingrés hos-pitalari ha augmentat a l’ICS un 9,4% ial CatSalut en els darrers anys un 10,5%,però amb aquest procediment sense in-grés només es poden operar cataractesi canals carpians, però no pròtesis i al-tres coses més complexes.

En conclusió, si no defensem el sis-tema públic de salut entre tots, arribarema tocar fons i serà difícil de recuperar.

4En sanitat anem enrereper Plataforma pel Dret a la Salut

La pega del procés català és que neces-sitem doblar el nombre de votants in-dependentistes, però la desgràcia demolts independentistes és creure queamb els que som ja n’hi ha prou. No sési aquests darrers hauran pogut adonar-se de l’avenç que va suposar la compa-reixença del president Mas a la comis-sió d’investigació sobre frau fiscal delParlament de dilluns 9 de febrer. Vaigparlar amb algunes persones que havienseguit la sessió per ràdio o televi-sió –pares de família tots ells, que ar-rosseguen situacions laborals, econò-miques i familiars dramàtiques percausa directa de les decisions políti-ques– i em va sorprendre el canvi a po-sitiu de la seva valoració del president.

Malauradament, la corrupció no ésun problema de dretes o d’esquerres,sinó d’oportunitat de corrompre’s i demanca de mecanismes de control. Hempogut veure com els episodis més brutshan estat beneïts pels mateixos vo-tants que n’han sofert les conseqüències.Ha passat a València i passarà amb Po-demos. Per la mateixa raó, tots elsmembres de cada mecanisme partida-ri acostumen a tancar files donant su-port als companys corruptes. Són re-accions que fan lleig però ja sabem quesurten gratis. Però, per contra, decla-racions com les d’Artur Mas fan guanyarvots, de la mateixa manera que són ren-tables els discursos regeneracionistes dePodemos.

En canvi, tant Pablo Iglesias, en laseva defensa de Monedero, com Me-ritxell Borràs, han estat els pitjors en-emics dels seus propis interessos. La

portaveu del grup parlamentari de CiUva entorpir greument la imatge que elpresident volia donar “d’estar a dispo-sició del Parlament amb celeritat quanfos requerit” per tal d’esvair sospites perpart de l’electorat. És una pena que mal-baratem tan fàcilment les oportunitatsde diferenciar-nos de la típica picares-ca hispànica, però puc entendre la re-acció de la il·lustre diputada Borràs, per-què el sentiment que hi ha una cor-rupció assumible és generalitzat. Ho ve-iem amb la gent que pateix a mans delscorruptes però els continua votant. Jahe dit que no és un problema de dretesni d’esquerres, i s’expressa en el mateix‘semenfotisme’ dels dos presidents ca-talans de no voler saber res dels tripi-jocs dels pares.

Serem capaços de deslliurar-nos dela resistència a l’avaluació popular de lanostra honradesa? Un procés tan re-volucionari com el català no guanyaràper tenir la majoria ètnica de la pobla-ció ni tampoc per sumar majories sen-timentals nacionalistes. Necessitem elvalor afegit de la netedat i la transpa-rència. No solament hem de ser purs ino n’hi ha prou fent bandera de les lleisde transparència que hem impulsat,sinó que hem de semblar els més dis-posats a sotmetre’ns a la inquisició detots els que dubten. Si, en comptes d’a-profitar l’avinentesa, reaccionem acu-sant els altres de voler-nos desgastar, jacomencem a semblar “més del ma-teix”, i per guanyar la independènciahem de mostrar un valor afegit revolu-cionari, que actualment només pot serl’extrema transparència

4No sols hem de ser transparentsper Manel Fantassin

| 10 líniamar.cat 24 febrer 2015

L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis contrastats sobre el poten-cial econòmic i la viabilitat d’una Catalunyaindependent.

Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.

» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi

Arnau NadeuBAIX MARESME

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

- www.elclauer.cat

- www.wilson.cat

- www.collectiuemma.cat

- www.ccncat.cat

La força del sentit comúReportatge

11 | líniamar.cat24 febrer 2015

Un país mobilitzat

La vitalitat del procés independentistas’explica –si no del tot, com a mínim enpart– per la gran capacitat de mobilit-zació que ha demostrat la ciutadania, queen els últims anys ha estat capaç de sor-tir al carrer de forma massiva en diver-ses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-

donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.

Albert RibasBAIX MARESME

1 2

3

4

5

1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.

2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.

4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.

5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.

Fotos: ANC

Reportatge

líniamar.cat 24 febrer 2015

| 12

El Masnou

El Ple Municipal del Masnou haaprovat la moció presentadaper ICV-EUiA, que proposavasancionar els bancs amb pisosbuits i el compliment per partdel govern municipal delsacords aprovats en matèria dedret a l’habitatge. “L'Ajunta-ment ha d'instar els bancs a llo-gar els habitatges buits, i si noobrir expedient i posar multescoercitives”, afirma el portaveuecosocialista Màxim Fàbregas.

La regidora de Benestar So-cial, Noemí Condeminas, ex-plica que la sanció serà l’últimrecurs, i s’aplicarà en el cas queles entitats bancàries no res-ponguin positivament a les ne-gociacions fetes amb l’Ajunta-ment. Per la seva banda, el re-gidor d’Habitatge, Eduard Gar-cia, explica que el municipi en-cara no disposa de la xifra exac-ta de pisos buits propietat d’en-titats bancàries, però avançaque són pocs.

L’altre punt aprovat abordael compliment dels pactes ad-quirits en matèria d’habitatge.“El govern municipal ha in-complert acords que fins i totells han votat”, afirma Fàbregas,que posa com a exemple la pro-posta de creació d’una comissióamb representants de bancs,Ajuntament i Agència d’Habi-tatge de Catalunya, que final-ment no es va dur a terme.“Nosaltres hem donat un altgrau de compliment a les mo-cions aprovades”, afirma en

canvi Garcia, i afegeix que el go-vern municipal sempre ha donatresposta als altres grups quanhan preguntat pel complimentdels acords.

EL PROTOCOLDins la moció presentada pelgrup municipal ecosocialista,un dels punts no va ser final-ment aprovat. Es tracta de lacreació d’un protocol de pre-venció de desnonaments.

Actualment l’Ajuntament jaen disposa d’un que es divi-deix en dues fases, la primera deles quals és la detecció de casosen què l’amenaça de desnona-ment comporta un risc d’exclu-sió social. La segona és la de ne-gociació, per la qual el protocolestableix la intervenció de la po-

licia municipal i els serveis so-cials per aconseguir la pròrrogadel desnonament. Mentre durala pròrroga, el protocol preveuun acord entre l’Ajuntament i elpropietari de l’immoble o bé lacerca d’un nou domicili per a lespersones desnonades.

“El protocol s’ha revisat fapocs mesos i no hi ha res que ensfaci pensar que no sigui ade-quat”, afirma Condeminas. “Ésun protocol tècnic, no polític”,afegeix. Fàbregas no comparteixl’opinió de la regidora i consideraque l’actual protocol és simple-ment una declaració d’inten-cions. Els regidors d’Habitatge iBenestar Social insisteixen quehi ha molt pocs desnonaments alMasnou, i que la majoria d’a-quests són en pisos de lloguer.

Els bancs amb pisos buits seran sancionats. Foto: Arxiu

L’Ajuntament sancionarà els bancs amb pisos buits» Les multes seran l’últim pas del procés de negociació

» Seguirà vigent l’actual protocol de prevenció de desnonaments

Contra la radicalització,construcció identitària

CONVIVÈNCIA4Arriba un mo-ment en què la segona genera-ció de musulmans a Catalunyaes pregunten qui són. Aquest ésel punt de partida de la confe-rència La construcció identi-tària de la segona generació:joves musulmans, que l’espe-cialista en construcció identi-tària i treballadora social NajatDriouech durà a terme el 27 defebrer a la Biblioteca Joan Co-romines a les 19 hores.

Driouech va assistir al des-embre a un programa desen-volupat als Estats Units sobre laradicalització dels joves mu-sulmans, i aquesta és la raód’oferir la conferència al Mas-nou. Driouech insisteix que almunicipi no hi ha un factor derisc elevat, però assenyala elcomportament de la societat

com a principal causa de la ra-dicalització: “La construccióidentitària es crea en funciódels estímuls rebuts per la res-ta de la societat”, assegura.

L’especialista en construccióidentitària argumenta que laradicalització no es pot comba-tre d’un dia per l’altre i avisa queel primer pas és reconèixer queafecta tothom. “És un problemacol·lectiu, no només de la co-munitat musulmana. Per com-batre la radicalització és ne-cessari involucrar la comunitateducativa, l’administració pú-blica i els diferents líders reli-giosos”, detalla Driouech. Peraixò mateix, la conferència no vadestinada a un públic específic,sinó que es fa una crida a l’as-sistència a tots els veïns i veïnesdel Masnou.

Vintè aniversaridel mercat municipal

COMERÇ4El mercat municipalva celebrar el passat 5 de febrerels 20 anys de la inauguració dela ubicació de les parades al’Edifici Centre. La commemo-ració dels vint anys tindrà coma pal de paller l’enfortiment deles iniciatives empreses en el di-vuitè aniversari, com per exem-ple l’associació de la imatgedel mercat a la dels paradistes,la campanya del “Dijous Groc”

i l’organització de la nit de ta-pes.

La competència de les granssuperfícies és un dels principalsobstacles dels paradistes, peròla presidenta de l’Associacióde Venedors, Natalia Moreno,considera que el mercat té lesseves pròpies armes per com-batre-ho. “La qualitat del pro-ducte i el tracte personal són elsnostres arguments”, afirma.

RedaccióEL MASNOU

Obres de millora | Carrer Mare de Déu del CarmeEl 12 de febrer es van iniciar les obres de reurbanització al carrer Mare de Déudel Carme. Els punts de treball se centren en les voreres, la xarxa d'aigües resi-

duals, els complements de mobiliari urbà i els indicadors de pintura i senyals de mobilitat. Les obres tindran una durada aproximada de tres mesos.


| 14

Premià de Mar

Després d’anys de dubtes i in-certeses sembla que el projec-te del port de Premià de Marserà una realitat el 2018. L’A-juntament i l’empresa conces-sionària del port, Marina PortPremià, comparteixen l’opti-misme a l’hora de pensar queen els tres pròxims anys es des-envoluparà l’àmbit de terra dela infraestructura, format pelsaccessos al port, l’ampliaciódel passeig marítim i la zona co-mercial.

Un dels principals impedi-ments per al desenvolupamentdel projecte era la reparticiódels terrenys entre diversospropietaris. La solució ha pas-sat per la reubicació d’aquestesparcel·les o l’adquisició de lesmateixes per part de Marina

Port Premià. “Hem picat mol-ta pedra”, apunta el director del’empresa, Joan Conde.

L’alcalde Miquel Buch de-fensa que l’administració hajugat un paper clau en el des-bloqueig de la situació, a causade la importància que té la in-fraestructura per al poble. “Pot

ser una bombolla d'oxigen perals ciutadans”, afirma el batlle.

El primer pas del projecteserà la construcció de l’accés so-terrat al carrer Santiago Rusi-ñol, unes obres que s’espera quecomencin abans de l’estiu, tot ique Buch i Conde eviten fixaruna data concreta.

Després d’anys de dubtes, el projecte va endavant. Foto: Marina Port Premià

La remodelació del port,una realitat d’aquí a tres anys

» L’Ajuntament i Marina Port Premià preveuen que en els pròximsanys es desenvoluparà l’àmbit de terra de la infraestructura

L’Ajuntament planteja crearun Consell d’Adolescents

SOCIETAT4El Consell d’In-fants de Premià de Mar ja for-ma part de la Xarxa de Projec-tes de Participació Infantil de laDiputació, la qual cosa facilitaràtreballar conjuntament ambaltres municipis que disposind’aquest Consell. “És una bonaoportunitat per compartir elsnostres projectes i experièn-cies”, afirma la regidora d’En-senyament de Premià de Mar,

Roser Roca, en relació ambaquesta novetat.

El següent pas desitjat perl’Ajuntament, segons Roca, és lacreació d’un Consell d’Adoles-cents, representant dels alum-nes de 1r i 2n d’ESO del muni-cipi i que es nodrirà de l’expe-riència que els alumnes hanacumulat al Consell d’Infants.La intenció és crear el Conselld’Adolescents abans del maig.

ENSENYAMENT4El curs esco-lar 2011-2012 es va suprimir perdarrera vegada la setena líniapública de P3, i des de llavors l’es-cola pública ofereix 6 línies delprimer curs d’educació infantil,per 5 dels centres concertats.

La Plataforma Premià perl’Escola Pública demana a l’A-juntament la recuperació de la se-tena línia i ha portat la petició alcarrer, mobilitzant-se en la festade l’escola pública i amb presèn-cia a la rua de Carnaval.

La Crida Premianenca i ICV-EUA-E van presentar una mocióplantejant la recuperació de la se-tena línia, però no va ser aprova-da al Ple Municipal. “El governmunicipal va argumentar quesón defensors de la llibertat d’e-lecció entre l’escola pública i laconcertada”, explica Aran Prades,membre de la plataforma.

Prades afirma que les placesofertes de P3 als centres públicssón insuficients per satisfer la de-manda existent, i considera que

el govern municipal no publici-ta prou l’educació pública. “Ambla seva acció de govern fan en-tendre que la gestió concertadaés més eficient”, diu.

La plataforma es queixa quela reducció de línies públiques haprovocat una sobrepoblació ala resta de centres, i denunciaque en períodes de descens de lanatalitat no s’ha optat per eli-minar la cinquena línia concer-tada, sinó la setena oferta per lesescoles públiques.

RedaccióPREMIÀ DE MAR

El Consell d’Infants es vincula amb la Diputació. Foto: Ajuntament

La lluita per la setena línia de P3

Premià Actua | 295 incidències en sis mesosEls veïns de Premià de Mar han enviat 295 notificacions sobre incidències a la via

pública a través de l’aplicació Premià Actua, en els sis primers mesos des de la sevacreació. 222 notificacions han estat relacionades amb la neteja viària i recollida de

brossa. De totes les queixes, 239 han estat resoltes, segons afirma l’Ajuntament.


| 16

Vilassar de Mar

Els tres dimissionaris del ComitèExecutiu d’Unió Democràticade Catalunya (UDC) a Vilassarde Mar impulsaran una candi-datura electoral pròpia a leseleccions municipals, amb elnom de Gent per Vilassar.

La decisió arriba desprésque Alfons Núñez, Desi Cami-no i Joan Roca, aquests dos úl-tims regidors del govern mu-nicipal, presentessin la seva di-missió del partit. El motiu, lareelecció de Joaquim Ferrercom a alcaldable de Conver-gència i Unió als comicis delmaig.

En declaracions a Línia Mar,el fins ara president local d’UDC,Joan Roca, explica el motiu dela dimissió. “Nosaltres no volí-em que l’alcaldable fos Ferrer,però tampoc volíem ser un im-pediment pel pacte entre Con-vergència i Unió”, explica. Unpacte que es basaria en una llis-ta cremallera, en què els dos par-tits alternarien els seus membresa la llista electoral, segons ex-plica Roca.

La negativa a la reelecció deFerrer com a alcaldable ve delluny, ja que anteriorment cincregidors del grup municipal deCiU ja havien anunciat que noformarien part d’una candida-tura electoral encapçalada perl’actual alcalde.

Els motius assenyalats pelsdimissionaris com a causa de laseva decisió són la falta de li-deratge de Ferrer, així com la

manca de transparència i co-municació amb la resta de l’e-quip de govern, i la prioritzacióde la seva projecció personalper davant del treball munici-pal. Tot i la dimissió, Joan Rocai Desi Camino tenen la voluntatd’acabar l’actual mandat com aregidors, “a no ser que deci-deixin expulsar-nos”, argu-menta Roca.

“ALS DESPATXOS”En un comunicat emès des-prés de la dimissió, els tres po-lítics apunten que l’elecció deFerrer com a alcaldable s’hapres “als despatxos” i lamentenque no s’hagi debatut ni votat al’assemblea local de CiU. La

decisió final, diuen, va en con-tra de la voluntat majoritàriadel grup municipal de la fede-ració nacionalista, en el qual re-corden que hi ha membres delsdos partits, i també un grupd’independents. La designacióde Ferrer tampoc ha estat rati-ficada a l’assemblea.

Amb tot, ara Roca, Caminoi Núñez impulsen la candida-tura Gent per Vilassar, junta-ment amb tres regidors més,dels quals dos són indepen-dents i un de Convergència De-mocràtica. “Volem ser méstransparents, aportar la nostraexperiència i sumar gent de di-ferents àmbits del municipi”,conclou Roca.

Joan Roca, impulsor de Gent per Vilassar. Foto: Plataforma Defensa PAP:

Nova llista electoral a les eleccions municipals

Els tres dimissionaris del comitè executiu d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) impulsen una nova candidatura

Demanen que l’Ajuntamentgestioni el bar del Centre Cívic

SOCIETAT4Després de diversesmobilitzacions, la CUP de Vi-lassar de Mar insisteix en la de-manda que l’Ajuntament assu-meixi la gestió del bar del Cen-tre Cívic.

Després que l’anterior ad-judicatari abandonés el serveideixant enrere molts deutesacumulats, la instal·lació nomésofereix ara servei de màquinesde cafè. “Volem mantenir elservei municipal amb els ante-riors treballador”, afirma LuardSilvestre, de la CUP, que as-senyala el govern com a res-

ponsable d’una mala gestió delrecinte. “Si haguessin posat fila l’agulla des del principi, ara notindríem aquest problema”, ar-gumenta. La situació laboraldels antics treballadors era ir-rregular i la CoordinadoraObrera Sindical (COS) va pre-sentar una demanda, per laqual hi ha previst un judiciaquesta primavera.

L’Ajuntament confirma quepròximament s’obrirà un con-curs públic per determinarl’empresa adjudicatària del ser-vei del bar.

En marxa la tercera línia del Pla d’Igualtat de Gènere

IGUALTAT4L’Ajuntament hacomençat a treballar la terceralínia del Pla d’Igualtat de Gè-nere, consistent en promoure laparticipació sociopolítica deles dones. Tot i la participaciófemenina creixent als governslocals, la presència de donesdisminueix en els llocs de més

responsabilitats, segons dadesdel consistori.

Ara, l’Ajuntament vol im-pulsar nous models i espais departicipació ciutadana dirigitssobretot a les dones joves. ElPla també inclou l’enfortimentde les xarxes associatives de do-nes a Vilassar de Mar.

Andreu MerinoVILASSAR DE MAR

Rua de carnaval | Nou rècord de participants920 persones van participar en la rua de carnaval de Vilassar de Mar,

la qual cosa suposa una xifra rècord en la història del municipi. Cinc deles comparses participants van superar el centenar de components,

mentre que la més nombrosa comptava amb 210 persones.


| 18

Alella

L’Ajuntament d’Alella preveuestrenar al març el nou sistemade recollida de deixalles, adju-dicat el passat mes de gener al’empresa Arca. Des de fa dosmesos, el consistori s’ha enca-rregat de posar a punt el pobleper instal·lar el nou sistema.

Un dels aspectes més desta-cats és la reducció de punts derecollida, dels 155 existents finsara a una quantitat queoscil·larà entre els 120 i els 130.La reducció respon a les novescaracterístiques dels punts, jaque a partir d’ara en tots es re-collirà tot tipus de brossa, cosaque no passava fins ara. “Elnou sistema ens permetrà fer unsalt qualitatiu en matèria dereciclatge”, argumenta el regi-dor de Medi Ambient, Marc Al-mendro. “Els veïns tindran méspunts de reciclatge al seu abast”,afegeix el regidor.

D’altra banda, l’Ajuntamentcanvia el model de conteni-dors, que ara tindran una ca-pacitat de 1.100 litres, i tambés’augmentarà la freqüència derecollida gràcies a un nou ve-hicle adquirit pel consistori.

A hores d’ara l’administra-ció ultima els arranjaments ur-bans necessaris per a la ins-

tal·lació dels nous equipaments.El nou sistema de recollida do-bla el balanç negatiu entre in-gressos i despeses d’aquestapartida, fet que segons l’Ajun-tament acabarà derivant en unsaldo positiu gràcies a la reco-llida més eficient i a les amor-titzacions dels nous equipa-ments adquirits.

Un dels nous punts de recollida instal·lats al municipi. Foto: Ajuntament

El nou sistema de recollida de deixalles, a punt d’estrenar

RedaccióALELLA

Andrea Motis i JoanChamorro, a Can Lleonart

CONCERT4El cicle Ritmes a lesGolfes rebrà Andrea Motis &Joan Chamorro Group el 6 demarç a Can Lleonart, ja amb to-tes les entrades exhaurides.

Els espectadors presencia-ran un concert de jazz vocal querepassarà alguns temes de laseva discografia i presentarà al-guna novetat.

El quintet, completat per Ig-nasi Terraza, Josep Traver i Es-teve Pi acumula sis anys de tra-jectòria i Chamorro consideraque es troben en un moment de

consolidació, al qual han arribat,entre altres coses, gràcies a lescol·laboracions amb músics derenom com Scott Hamilton o Pe-rico Sambeat. “Són influènciesvitals per créixer”, afirma.

A Alella el grup aterrarà ambRita Payés, nou talent de la SantAndreu Jazz Band i que pro-porciona al grup un ampli ven-tall de possibilitats, com la rea-lització de duos vocals. “Donenun color diferent que enriqueixla proposta dalt de l’escenari”,afirma Chamorro.

Torre del Governador | Possible intervenció municipalL’Ajuntament d’Alella ha aprovat una modificació de crèdit per fer front, en cas quesigui necessari, a l’adquisició de la part del llac i jardins de la Torre del Governador.El consistori només executarà el seu dret de retracte si el propietari d’aquesta zona

agrícola i el de l’altra part de la finca no acorden un full de ruta comú.

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia


21 |

Teià

El 25 de febrer l’escola El Cimrealitza la seva jornada de por-tes obertes, després de saberque la Diputació de Barcelonas’ha compromès a aportar125.000 euros per realitzar lesreformes necessàries al centre.Uns diners que es destinaran aarranjar l’estructura de l’edifi-ci així com a qüestions de se-guretat, com el canvi de fines-tres o les filtracions d’aigua i hu-mitat.

Tot i l’aportació de la Dipu-tació, l’Ajuntament asseguraque falten molts més dinersper completar el pla de reformaintegral del centre educatiu,aprovat el curs 2008-2009 i delqual se n’havia de fer càrrec laGeneralitat. Amb l’inici de lacrisi econòmica, però, va que-dar ajornat. “Probablement laDiputació és la institució ambmés liquiditat actualment”, afir-

ma el regidor d’Educació Jau-me Sabatés, que afirma que l’i-deal seria que la Generalitatdesenvolupés el seu projecte.

De totes maneres, el regidorSabatés planteja la possibilitatde prorrogar l’ajuda extraordi-nària aportada per l’ens pro-

vincial fins a cobrir el 80% deles reformes necessàries a l’es-cola.

Pròximament la Diputacióde Barcelona publicarà l’acordeconòmic i els tècnics munici-pals elaboraran el projecte dereforma concret.

L’escola El Cim farà portes obertes el 25 de febrer. Foto: Ajuntament

Injecció econòmica a l’escola El CIM per fer-hi reformes

RedaccióTEIÀ

Una exposició reivindica elrol social de les dones grans

CULTURA4Reivindicar el papertransformador de la dona a lasocietat és l’objectiu de l’expo-sició Dones grans/grans do-nes, que s’inaugurarà el 6 demarç a la Casa Municipal deCultura la Unió.

L’exposició elaborada perl’Institut Català de les Donescoincideix amb el Dia Interna-cional de la Dona Treballadora,8 de març, i reivindica la ne-cessitat d’escoltar les veus fe-menines siguin de l’edat que si-

guin. Dones grans/grans do-nes defensa un rol actiu durantla vellesa, que inclou des de lalluita per unes pensions dignesfins a l’assumpció de respon-sabilitats a l’hora de col·laboraren el disseny de polítiques so-cials. L’exposició defensa la di-versitat de models de donesgrans avui dia i la necessitat dedeixar-los d’associar a la des-aparició de la sexualitat, la ma-laltia, la solitud obligada o la in-visibilitat social i política.

Ca la Cecília | Visita del Síndic de GreugesL’equip del Síndic de Greuges de Catalunya visitarà Teià el pròxim 4 de

març per atendre totes les persones que desitgin fer preguntes o formularqueixes contra l’Administració Pública. Cal concertar cita prèvia trucant al

900 124 124 o escriure un correu electrònic a l’adreça [email protected].


| 22

Premià de Dalt

El projecte urbanístic de CanVilar tindrà finalment una su-perfície comercial de titularitatpública destinada a un super-mercat. El govern municipalconsidera clau la seva inclusiódins el projecte ja que, segonsassegura, és la millor garantiaper evitar l’endeutament delconsistori. “És l’única manerade fer sostenible el projecte”,afirma l’alcalde Josep Triadó,que assenyala la necessitat d’o-ferir un servei inexistent fins araa la part interior del barri de LaFloresta.

El projecte també inclou unazona verda, un parc infantil,un pipí can i la construcció d’a-partaments tutelats amb uncentre de dia per a gent gran ala planta baixa. L’Associació de

Veïns de La Floresta veu ambbons ulls el projecte, però re-butja la inclusió del supermer-cat. “La gent està en contra deconstruir un supermercat enun tros de solar que era patri-moni del poble”, explica el pre-sident de l’Associació, JosepCisa.

OPOSICIÓ POLÍTICAEl PSC, principal partit de l’o-posició, considera que la super-fície comercial representa unapràctica especulativa per generarinversió. El cap de l’oposició,Jaume Cases, assegura que el su-permercat traeix els plans inicialsper a Can Vilar. “Era un terrenydestinat exclusivament a equi-paments i zona verda”, recorda.Cases, a més, mostra el seu des-acord amb els arguments eco-nòmics de l’alcalde. “La inversiópodria tirar endavant sense elsdiners que aportarà el super-mercat”, assegura.

Tant l’oposició com els veïnsplantejaven la celebració d’unaconsulta popular per decidirquins equipaments s’ubicarienfinalment a Can Vilar, però l’A-juntament ho ha desestimat.“No hi ha millor consulta queles eleccions municipals”, rebla

Triadó. Contràriament, el go-vern municipal proposa iniciarun procés de participació ambels veïns per minimitzar lesmolèsties que pugui ocasionarel supermercat i fer petites mi-llores que es puguin consideraroportunes.

En aquest sentit, des del’Associació de Veïns, Cisa ex-plica que valoren positivamentl’oferta de diàleg del consisto-ri i reconeix que, “si no hi hamés remei”, acceptaran el pro-jecte que inclou la polèmicasuperfície comercial.

Can Vilar tindrà supermercat» L’Ajuntament tirarà endavant la superfície comercial semisoterrada que els veïns i el PSC critiquen» El projecte també inclou una zona verda, un parc infantil, un pipí can i apartaments per a gent gran

Una imatge de com serà la futura zona de recreació canina a Can Vilar. Foto: Ajuntament

Andreu MerinoPREMIÀ DE DALT

CAP Santa Anna | Inclòs als pressupostos de la GeneralitatEl Parlament va aprovar l’esmena presentada per ERC que demanava incloure el projec-te del CAP de Santa Anna, mancomunat entre Premià de Dalt i Premià de Mar, als pres-

supostos del 2015 de la Generalitat. El PSC en va presentar una altra en què a més de-manava l’inici de les obres abans de final d’any, però va ser desestimada.


23 |

Vilassar de Dalt

L’alcalde de Vilassar de Dalt,Xavier Godàs, serà el cap de llis-ta d’Ara Vilassar, el projectecol·lectiu del Grup d’Esquerresde Vilassar de Dalt, Opció perVilassar, ERC i un grup deveïns independents per a leseleccions municipals del maig,tal com ell mateix ha confirmata Línia Mar.

El batlle explica que actual-ment Ara Vilassar treballa enles estratègies i els contingutsen què es basarà la candidatu-ra a l’alcaldia. La llista conjun-ta té, segons fonts del grup deveïns, vocació de govern. Lesmateixes fonts assenyalen coma principal objectiu del prò-xim mandat la liquidació deldeute municipal, que xifren en30 milions d’euros i que en elsdarrers quatre anys ha estatgestionat des del govern muni-cipal pels tres partits integrants

de la candidatura i també pelPSC.

Ara Vilassar afirma que lano inclusió dels socialistes a lacandidatura conjunta responal fet que el PSC no té la ma-teixa postura envers el dret adecidir que la resta de forma-cions. Els vots per Ara Vilassara les eleccions municipals com-

putaran per ERC a nivell cata-là. Entre altres aspectes, aquestcòmput servirà per definir lacomposició de la Diputació deBarcelona.

La nova candidatura es vapresentar recentment en unacte a la Biblioteca Can Manyerque va omplir-se per escoltar lescares visibles del nou projecte.

Presentacio d’Ara Vilassar a la Biblioteca Can Manyer. Foto: Ara Vilassar

L’alcalde Xavier Godàs serà el cap de llista d’Ara Vilassar

RedaccióVILASSAR DE DALT

No hi haurà crematori ni equipament funerari

SERVEIS4Vilassar de Dalt notindrà equipament funerari i, pertant, s’abandona definitivamentel projecte de crematori, adju-dicat a la Unió Temporal d’Em-preses (UTE) Complex Funera-ri del Maresme SL.

Ara l’Ajuntament negociaràamb la UTE la compensacióeconòmica per la suspensió delprojecte de construcció del ce-mentiri, el tanatori i el serveid’incineració. L’alcalde XavierGodàs afirma que l’Ajuntamentretornarà a les empreses l’a-vançament del cànon ingressatdesprés de l’adjudicació, queascendeix a 735.000 euros. La

suspensió del projecte és con-seqüència, segons l’Ajuntament,de la falta de consens social en-vers el projecte. “Assumim queen projectes d’aquestes caracte-rístiques hi ha d’haver més dis-cussió pública”, afirma Godàs,que considera que l’oposició haposat “molts pals a les rodes” alprojecte.

L’alcalde insisteix en el fetque, de tota manera, és necessarique Vilassar de Dalt disposid’un equipament funerari públic.“Hem de resoldre aquesta ano-malia i caldrà discutir el tipus depropietat del cementiri parro-quial”, avisa.

Ocupació | Es redueix la taxa d’aturEl mes de gener es va acabar amb una reducció del 3,21% de l’atur a Vilassar de Dalt,

o el que és el mateix, 17 persones van trobar feina. La taxa d’atur del municipi se si-tua ara a l’11,3%, cinc punts per sota de la mitjana comarcal, del 16%. Són dades de

l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.


| 24

El portaveu de Veïns Indepen-dents de Cabrils (VIC) presen-tarà un recurs d’empara a laDelegació del govern espanyol aCatalunya davant el que consi-dera una actitud irregular de l’A-juntament de Cabrils pel que faal lliure accés a la informació pú-blica.

Serrano justifica la decisióperquè, segons afirma, el governmunicipal es nega a facilitar-licòpia de les comunicacionsmantingudes amb el Tribunal deComptes, referents a una in-vestigació oberta per presump-tes irregularitats dels comptespúblics els anys 2004 i 2005, re-ferents a l’adjudicació de sub-vencions.

“Puc consultar els docu-ments, però no tenir-ne còpia”,

assegura Serrano, segons el qualaquesta pràctica constitueix unavulneració dels drets fonamen-tals d’accés a la informació.L’alcaldessa, Lina Morales, con-firma que no es deixen fer foto-còpies de les comunicacions

amb el tribunal, però argumen-ta qüestions d’estalvi econòmic,no manca de transparència. Mo-rales recorda que els regidors síque tenen dret a tenir còpia detot allò relacionat amb el Ple,però no en altres casos.

Alfredo Serrano, portaveu de Veïns Independents de Cabrils (VIC). Foto: Arxiu

VIC portarà l’Ajuntament a laDelegació del govern espanyolAndreu MerinoCABRILS

El Ple ordinari de gener va apro-var el pressupost municipalper al 2015 en què, entre altresaspectes, hi destaca la congela-ció d’impostos municipals i lapossible rebaixa de les taxes.

En el capítol d’impostos, l’I-BI es mantindrà sense cap va-riació respecte al 2014, i la in-

tenció és congelar també elsimpostos que afecten directa-ment els veïns. Pel que fa a lestaxes, el 2014 es va acabar ambun IPC negatiu, per la qual cosaés possible que experimentinuna lleugera modificació.

NO MÉS PRESSIÓ A LES FAMÍLIES“Considerem que no és momentde posar més pressió fiscal sobreles famílies”, argumenta l’alcal-de Jordi Mir. En aquest sentit,la davallada d’ingressos no es

veurà compensada per cap altrefont extraordinària. Segons Mir,això no serà un problema perquèCabrera està recollint els fruitsdel treball municipal de con-tenció de la despesa.

El batlle, a més, posa xifra al’estalvi generat per la contenció.“En aquest mandat hem estal-viat 400.000 euros, i en l’ante-rior 300.000 més”, explica. Mirafegeix que l’estalvi és possiblemalgrat el deute que la Genera-litat té amb el consistori.

El Ple aprova congelar els impostos muncipals

RedaccióCABRERA DE MAR

Cabrera de Mar

Cabrera promociona el seu patrimoni històric

TURISME4Cabrera segueix in-sistint en el turisme. El 14 dedesembre es va inaugurar elpunt d’informació turística de laPlaça de la Fàbrica, pel qual jahan passat 200 persones. Va sercreat amb la intenció d’oferir ru-tes pel patrimoni històric, ar-quitectònic i cultural de Cabre-ra, a través de dues rutes.

La primera rep el nom de“Gaudeix Cabrera” i se centra enel passat romà del municipi. Elsvisitants poden contemplar Cal’Arnau, poblat romà i ibèric i unimportant centre productor de vientre els segles IV i I abans deCrist. Encara es poden veure

restes d’estances i, el que és mésimportant, unes termes romanesconsiderades les més antigues dela Península.

La segona ruta rep el nom de“Cabrera, pagesos i senyors” i secentra en el llegat arquitectònicdel poble. Hi destaquen les ma-sies de Can Bartomeu, Can Ca-nal i Els Frares, l’església pa-rroquial de Sant Feliu de Ca-brera, o el monument de la To-rre Amatller, tots inclosos dinsl’Inventari del Patrimoni Ar-quitectònic Català.

Dins l’oferta de rutes turísti-ques també és possible visitar eljaciment de Can Modolell.

El servei de recollida selectivaseguirà mancomunat

SERVEIS4Després que l’acordpel servei mancomunat ambCabrera de Mar per la recolli-da selectiva i transport de vidre,paper, cartó, envasos, llaunes itetrabrik caduqués a finalsd’any, l’Ajuntament ha aprovatdelegar la licitació del nou con-tracte al consistori cabrerenc.

Ara es constituirà una mesade contractació, de la qual enformaran part les dues admi-

nistracions locals, i que s’en-carregarà de l’adjudicació delservei a l’empresa que presen-ti una millor oferta. La reno-vació del servei de residus com-portarà alguna novetat, comper exemple la incorporacióde contenidors amb pedal.

Els ajuntaments dels dosmunicipis han valorat positi-vament el servei mancomunatprestat fins ara.

L’Ajuntament vol impulsarun reglament de consultes

PARTICIPACIÓ4El govern mu-nicipal planteja la possibilitatd’elaborar un reglament mu-nicipal per a la celebració deconsultes populars que es co-mençaria a treballar després deles eleccions municipals.

La decisió arriba desprésque l’estat espanyol no hagicontestat la petició de realitzar

una consulta popular per deci-dir els usos de l’espai públicocupat actualment per l’apar-cament dels Horts de la SantaCreu. Respecte a aquest te-rreny, es volia donar als veïnsl’opció de triar si volien man-tenir l’aparcament o fer-hi unaplaça. Una voluntat que fins arano s’ha pogut dur a terme.

Efemèride | Aniversari de la mort de Paco Martínez SoriaEl 26 de febrer farà 33 anys de la mort de l’actor Paco Martínez Soria a Cabrera deMar. En els dies previs a la seva mort, Martínez Soria estava assajant l’obra de teatreGuárdame el secreto, Lucas. Serà recordat, entre d’altres coses, per haver protago-nitzat pel·lícules com La ciudad no es para mí o Es peligroso casarse a los 60.

Cabrils Inauguració | Presenten el projecte de nou institutJa s’ha presentat oficialment el projecte executiu del Nou Institut d’Educació

Secundària de Cabrils. El projecte ja s’ha finalitzat i la licitació ja ha estat engegada. L’acte de presentació va comptar amb la presència del director del noucentre, Jordi Xaubet, representants de l’AMPA i membres del govern municipal.

Comarcalíniamar.cat 24 febrer 2015

27 |

El Ple del Consell Comarcal haaprovat inicialment el reglamentper constituir un Consell de Ser-veis Socials, sent la primera co-marca catalana que disposaràd’un ens d’aquestes caracterís-tiques. Es calcula que l’aprova-ció definitiva es durà a termeabans d’acabar l’actual mandat.

“L’objectiu principal és con-vertir el consell en un òrgan dedebat i participació”, assenyalala Consellera de Benestar Sociali Educació, Neus Serra. La Con-sellera considera que els ser-veis socials dels municipis ma-resmencs estan sotmesos a mol-ta pressió i la creació del Consellpermetrà donar-los suport enàmbits com la llei de depen-dència o el benestar dels in-fants. L’ens estarà format per cà-

rrecs electes, tècnics dels ajun-taments i entitats del tercer sec-tor. “Algunes entitats hi seransempre i altres hi seran convi-dades puntualment”, explica Se-rra. A dia d’avui, el Consell Co-marcal està mantenint conversesamb la Taula del tercer sector deBarcelona per conèixer les enti-tats més representatives quetreballen a la comarca.

“El treball en xarxa és moltimportant”, afirma Neus Serra,i afegeix que la creació del Con-sell permetrà tenir coberts totsels municipis del Maresme.

Tot i que es tracta d’un òrganconsultiu, Serra avisa que elsseus suggeriments seran aplicatsper les institucions integrants,encara que es respectarà l’auto-nomia de cada govern municipal.

El Consell Comarcal del Maresme. Foto: Google Maps

El Maresme serà pioneren serveis socials

RedaccióBAIX MARESME

Després de redissenyar la sevamarca, l’associació Nou ComerçCabrils prepara la campanya‘Som Com Tu’ per potenciar elcomerç de proximitat. “La cam-panya estarà enfocada a crear unvincle emocional amb els veïns,a generar interès per participaren la vida del poble, i a trans-metre confiança i tradició”anuncia Marc Sellés, presidentde l’associació.

El pal de paller de la novacampanya serà potenciar la re-lació directa entre comerciantsi veïns: “comerciants i veïns te-nim la mateixa necessitat”, afir-ma Sellés.

Nou Comerç Cabrils volapropar als cabrilencs els valorsde l'artesania, tradició, excel·lèn-cia, un tracte proper i també lasostenibilitat del petit comerç, ité la voluntat de mantenir els co-

merços que ara integren l’as-sociació, un total de 23, aixícom la possibilitat d’incloureels nous comerços que s’esta-bleixin al municipi. “Volemtransmetre als veïns i veïnesque Cabrils té un comerç deproximitat de qualitat”, explicael president de l’associació NouComerç Cabrils.

El poble no és aliè a la crisidel petit comerç, però segonsMarc Sellés, l’associació està sa-tisfeta amb el suport rebut finsara per part del govern munici-pal: “Necessitem la seva ajuda icol·laboració,”, afirma. “El petitcomerç a Cabrils té valors ambels quals podem fer front als in-convenients”, conclou Sellés.

Nou Comerç Cabrils vol impulsar la relació amb els veïns. Foto: Google Maps

‘Som com Tu’, nova campanya de Nou Comerç Cabrils

RedaccióCABRILS

Comerç

El Mercat del Masnouplanteja obrir més hores

EL MASNOU4L’Associació deVenedors del Mercat Municipald’El Masnou estudia la possibi-litat d’ampliar el nombre d’ho-res d’obertura del recinte, situata l’Edifici del Centre.

Actualment el mercat estàtancat totes les tardes, exceptedimarts i divendres, en quèobre fins les vuit del vespre. La

presidenta de l’Associació, Na-talia Moreno, anima els comer-ciants a replantejar la situació:“Si només obrim al matí, hi hamolta gent que treballa i no potvenir”, apunta.

La celebració del vintè ani-versari del mercat (pàgina 12)pot suposar un punt d’inflexióen el seu plantejament.

La deixalleria mancomunada,tancada quatre mesos

SERVEIS4La deixalleria man-comunada d’Alella, Teià i elMasnou estarà tancada fins almes de juny.

El motiu del tancament pro-visional del recinte, ubicat al ter-me municipal de Teià, és la ne-cessitat de fer obres de millora.“És necessari millorar la circu-lació interna dels residus, quefins ara era caòtica”, afirma elregidor de Medi Ambient d’El

Masnou, Jordi Matas. La in-fraestructura ampliarà la sevasuperfície i disposarà d’una se-gona bàscula per pesar els resi-dus.

La reforma ha estat consen-suada entre els tres municipisbeneficiaris de la deixalleria i elcost total de la reforma és de296.256 euros. Fins al juny, elsveïns llençaran els residus a ladeixalleria La Suïssa.

Alella, Cabrera, Premià de Dalt i Teià perden població

DEMOGRAFIA4Alella, Cabrerade Mar, Premià de Dalt i Teià estroben entre les setze pobla-cions del Maresme que han per-dut població, amb xifres de l’1 degener de 2014 publicades alBoletín Oficial del Estado.

A l’altre cantó de la balança,El Masnou, Premià de Mar i Vi-lassar de Mar concentren bona

part de la població total de la co-marca.

L’estudi de les dades perpart del Consell Comarcal re-flecteix que, a nivell global, lapoblació del Maresme va créixeren 488 persones. Les donesconstitueixen el 50,49% de lapoblació maresmenca i els ho-mes el 49,51%.

Premià | Comprar a Premià té premiDurant els mesos de març i abril, les botigues integrants de Comerços As-sociats de Premià repartiran entre els clients 50.000 butlletes que dona-ran accés a un premi de 500 euros per gastar als establiments adherits.Aquesta acció té el suport de l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat.

Ocupació | Augmenta la sinistralitat laboral Els accidents a la feina van créixer un 4,74% el 2014 al Maresme, segons les

dades fetes públiques per l’observatori de Desenvolupament local. En total, es van notificar 2.805 baixes laborals com a conseqüència d'accidents a la feina. El 99,35%van patir ferides lleus, el 0,60% van tenir un pronòstic greu i una persona va morir.


29 |

Esports

La UE Vilassar de Mar es va re-trobar amb la victòria 141 diesdesprés. Els maresmencs es vanimposar a l’AEC Manlleu (0-1) enun duel entre dos dels equips dela part baixa del Grup 5 de la Ter-cera Divisió. El resultat encara ésmés important després de les de-rrotes de UE Castelldefels i CFGavà, rivals directes per evitar eldescens, i permet els vilassa-rencs continuar somiant amb lapermanència.

La UE Vilassar va plantejarun partit sòlid defensivamentdavant d’un rival que sol veureporteria amb facilitat. El Manlleuva controlar el partit durant laprimera part i va tenir les millorsocasions, inclòs un mà a mà queva salvar el porter visitant MiguelÁngel Ramos.

Després del descans, els localsvan seguir pressionant, però elVilassar va començar a arribar al’àrea contrària, i en un d’aquestsatacs, el Manlleu va cometre pe-nal sobre Roberto Morales. El de-fensa ‘Peque’, no va fallar i vamarcar l’únic gol del matx. El

Manlleu es va estirar buscantl’empat, però el Vilassar es vamostrar molt sòlid.

Aquest diumenge, els vilas-sarencs buscaran una victòriadavant del Martinenc per man-tenir viva l’esperança de seguiruna temporada més a Tercera.

El Martinenc visitarà diumenge l’estadi Xevi Ramon. Foto: UEV

El Vilassar guanya a Manlleu i somia amb la permanència» Els maresmencs vencen un partit a la lliga 141 dies després

» Gavà i Castelldefels, rivals directes, van perdre a la passada jornada

Èxit de participació en el primer Canicross 9 Pins

TIANA4El passat diumenge 15de febrer es va celebrar la pri-mera edició del Canicross 9 Pinsa Tiana. Prop de 70 atletes es vandonar cita en aquesta cursa queva començar al Camí Dalt d’Ale-lla de Tiana. A les 10 del matí esva donar el tret de sortida de lacompetició de canicross.

La competició va mantenirl’emoció fins al final, i es va de-cidir en un esprint. Raül Solbesva proclamar-se vencedor en la

categoria sènior masculina. Sol-bes va completar el recorregut en36 minuts i 24 segons, un segonmés ràpid que Xavier Serra.

Per la seva banda, Ester Moyava imposar-se a la categoria sè-nior femenina amb un temps degairebé 50 minuts.

L’objectiu d’aquesta activi-tat és fomentar la pràctica es-portiva al mateix temps ques’impulsa la passió per la naturai l’amor envers els animals.

El Mataró cau a Barcelona i ja pensa en la Copa del Rei

MATARÓ4El passat cap de set-mana, el CN Mataró-Quadis vaperdre a la piscina Nova Escu-llera del CN Barcelona (8-6).

Durant els primers dosquarts del partit les defenses esvan mostrar gairebé intractables,i el marcador al descans era de2 a 2. Els mataronins van sortiramb empenta després de la re-presa, i van arribar a gaudird’un màxim avantatge de dosgols (3-5). No obstant això, en unmal darrer quart dels mares-mencs, el CN Barcelona va do-nar la volta al resultat amb una

gran actuació ofensiva i defen-siva, marcant cinc gols i nomésrebent-ne un. El CN Mataró és,ara per ara, novè a la classifica-ció de Divisió d’Honor.

Els d’Albert Fernández tor-naran a la piscina de la Nova Es-cullera el pròxim divendres atres quarts de set de la tarda perjugar els quarts de final de laCopa del Rei. El rival dels ma-resmencs serà el CN Poble Nou-Enginyers. Les semifinals esdisputaran dissabte i la gran fi-nal diumenge a les dotze delmigdia.

La caminada populard’Argentona escalfa motors

ARGENTONA4Ja és tot a puntper la primera de les quatre ca-minades populars d’Argentonad’enguany. La cita serà diumen-ge 15 de març a dos quarts de deudel matí a la Plaça Nova. Des d’a-llà, els participants faran un re-corregut de més de 7 quilòmetresque els durà pels voltants de lariera d’Argentona.

Alguns dels llocs d’interèspels quals transcorrerà la cami-nada seran la Font del Roure,

l’Ermita de Sant Sebastià o laFont d’en Quico.

La inscripció és gratuïta i espot formalitzar a través d’un for-mulari disponible al portal webde l’Ajuntament.

A més, la caminada tindràun marcat tarannà solidari, jaque col·laborarà amb CàritasArgentona, i s’ha proposat a totsels participants que portin ali-ments per dipositar en un recaptea l’inici de la caminada.

RedaccióVILASSAR DE MAR

Alguns dels atletes de la cursa. Foto: Canicross 9 Pins

Alella | El Pavelló Abelardo Vera, en obresDurant les primeres setmanes del mes de febrer, l’Ajuntament va iniciar les obres

de remodelació del Pavelló Abelardo Vera. Amb aquestes actuacions es canviaràla coberta dels vestidors, la impermeabilització dels paviments o la rampa d’accés.Aquestes reformes no alteraran les competicions que habitualment s’hi disputen.

| 30 líniamar.cat 24 febrer 2015 Agenda

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 27 DE FEBRER19:00 Conferència. La construcció identitària de

la segona generació. A càrrec de NajatDriouech Ben Moussa a la Biblioteca Públi-ca Joan Coromines. Organitza: AssociacióUnesco Masnou.

DIUMENGE 8 DE MARÇ11:00 Marató de country a la Plaça del Gas, or-

ganitzada pel Grup Country AVECA. La fes-ta s’allargarà fins a les dues del migdia.

DISSABTE 14 DE MARÇ12:00Ballada per la Marató de Sang organitzada

pel Banc de Sang i Teixits. Qui ho vulgui po-drà anar a donar sang des de les 10 del matífins a les 10 de la nit a l’Escola Sant Cristòfol.Dóna un cop de mà als que més ho necessi-ten i fes-ho al ritme de la música més ani-mada.

DIUMENGE 1 DE MARÇ12:00 UE Vilassar de Mar-FC Martinenc. Els lo-

cals necessiten emportar-se els tres punts percomençar a escalar posicions a la taula.

DIUMENGE 8 DE MARÇ9:00 Cursa “Avancem per la igualtat”. Cursaamb motiu del Dia Internacional de la Dona Tre-balladora. Es podrà fer caminant o corrent. Al fi-nal del recorregut es farà una botifarrada.

DIMECRES 4 DE MARÇ19:00Presentació Guia Enoturisme DO Alella.Pre-

sentació a càrrec de Lluís Tolosa, coautor dela publicació. A la Biblioteca Municipal Ferreri Guàrdia.

DIUMENGE 8 DE MARÇ10:30 Visites guiades familiars a l’itinerari pa-

trimonial “Alella, 1.000 anys d’història”. Unapassejada pel centre urbà, plena d´encant ihistòria. Sol·liciteu informació i reserves a l'O-ficina de Turisme.

DIMARTS 3 DE MARÇ18:00 L’hora del conte: l’Oliver Button és una nena.

Un conte de Tomie de Paola per a nens mésgrans de 5 anys. Biblioteca de Can Llaurador.

EL MASNOU ALELLA TEIÀVILASSAR DE MARPREMIÀ DE MAR

Andrea Motis & Joan Chamorro Groupaterren al Cicle Ritmes a les Golfes, aCan Lleonart. El quintet estarà acom-panyat per Rita Payés a la veu i al trom-bó. Farà un repàs a la seva discografiai presentarà temes nous.

Andrea Motis & Joan ChamorroGroup a Can LleonartDv. 6 de març a les 21:00

La Coral Sant Jordi torna a Premià deMar 33 anys després de la seva últimavisita. El repartori estarà format percançons catalanes en diferents formatsde cor: veus blanques, cor d’homes ifinalment veus mixtes.

Concert de la Coral Sant Jordi a l’Amistat

Dv. 27 de febrer a les 21:30

Festa d’agermanament entre cata-lans, andalusos i extremenys, amb pro-tagonisme del menjar popular, ac-tuacions musicals i jocs inflables perals mes petits. A la Pista Pau Casals.

Sisena Celebració Catalunya i Andalusia

Dg. 1 de març a les 12:00

Epictet, antic gerent del celler, mostraràen una divertida visita com era el ce-ller romà de Vallmora, què bevien i quèmenjaven els antics habitants d’a-quest territori. Tast de vi i most.

Visita teatralitzada al celler romà de Vallmora

Dg. 15 de març a les 12:00

| 32 líniamar.cat 24 febrer 2015 Pròxima edició: 24 de març

linia baix maresme

Documents