linia maresme 19
DESCRIPTION
Linia Maresme 19TRANSCRIPT
L’Onze de Setembre a la comarca
L’Onze de Setembre a la comarca
Dimecres, 7 de setembre de 2011 · Edició Baix Maresme · Núm. 19 · www.liniamaresme.cat 10.000 exemplars setmanals
[email protected] · administració 93 593 93 39 · publicitat 93 570 88 96 · Fax 93 570 87 74
AlellaComença una novaedició de la Festa de la Verema d’Alella
�9
Sol·licitat el control
L’endeutament pressiona elsmunicipis del Baix Maresme Vilassar de Dalt demanarà a l’Institut de Crèdit Oficial 314.000 € per pagar part dels 5 milions que deu
Miquel Àngel Martínez,president del Consell
Comarcal del Maresme
Entrevista
El MasnouÀngels Aso nova campiona d’Espanya en Patí de Vela
líniamaresme
�5
�16
�4
3�En PortadaSetembre
201107 líniamaresme.cat
Els crèdits ICO divideixen el Baix Maresme
Amb la posada en marxa delscrèdits ICO, endegats pel governespanyol al mes de juliol, algunsmunicipis hi han vist una petitasolució per fer front a algunsdels seus deutes. Vilassar deDalt és un d'ells. Aquest mes desetembre presentaran la pro-posta, que ja estan redactant, enel ple municipal perquè tot elconsistori doni el vist-i-plau ademanar 314.000 euros que ser-viran per pagar part del deutegenerat el 2010. “Són facturesque van quedar pendents del'any passat i que corresponen adiferents serveis”, ha afirmat aLínia Maresme el regidor d'Hi-senda de Vilassar de Dalt, BenetOliva. El deute en factures pen-dents de pagament que té el mu-nicipi ascendeix a 5M€. “Unasituació complicada”, va dir elregidor “però que ja en vam in-formar en el ple municipal delmes de juliol”.
La quantitat que poden de-manar els municipis no pot ex-cedir el 25% de l’import anualde les entregues a compte de laparticipació del municipi als tri-buts de l’estat espanyol de l’any2011. El crèdit s’ha de tornar enun termini màxim de tres anysamb un tipus d’interès fixemàxim del 6,5%.
TEIÀ DIU NO ALS ICOAlguns municipis del Baix Ma-resme no opten per l'opció delscrèdits ICO-Finançament Local,tot i que no la descarten en unfutur. En cas que finalment vul-guin obtenir un crèdit de l'Insti-tut del Crèdit Oficial tenen finsel 30 de novembre de terminiper fer la sol·licitud. Qui ja hadonat un no rotund és el governmunicipal de Teià, el seu al-calde, Joan Castan, ha confir-
cobrar “ni un sol euro” del seusou públic “mentre no s'arribi aun acord raonable amb tots elsproveïdors del municipi”.
EL BAIX MARESME COMPLEIX AMB L’ESTATEl Ministeri d’Economia i Hi-senda ha advertit alguns muni-cipis catalans i espanyols quepresentin els seus comptes del2010 o a partir d’octubre deixa-ran de rebre ajudes per part delgovern espanyol. Segons lesdades publicades pel mateix mi-nisteri, tots els municipis del
R. SastreBaix Maresme
Vilassar de Dalt téun deute de 5M€
en factures pendents i els ICO
només els permetran rebre
314.000€
Vilassar de Mar demana 314.000€ per pagar factures pendents > Teià es nega a acollir-se als crèdits ICO “per no endeutar encara més” el municipi
L’alcalde de Teià,Joan Castan, esnega a acollir-seals crèdits ICO
“per no endeutarencara més el
municipi”
L’ajuntament de Teià no s’acollirà als ICO per fer front als deutes
mat a Línia Maresme que no re-correran als crèdits ICO perquèes nega a “incrementar, encaramés, el deute del poble”.Enaquest sentit, Catan creu que“els crèdits ICO no ens ajuden asolucionar cap problema”. Al’hora de pagar les factures pen-dents s’ha donat prioritat “alsproveïdors petits que són deTeià per demostrar que estem alseu costat”. Segons Castan “elsdeutes amb els grans proveïdorsja estan pactats, tant els termi-nis com les quantitats”. L’al-calde de Teià ha reiterat elcompromís de tots els regidors iles regidores del municipi a no
Baix Maresme, han complertamb el seu deure de liquidar elscomptes amb el govern espa-nyol. D’aquesta manera, capmunicipi del Baix Maresme dei-
xarà de rebre les ajudes que licorresponen.
Per facilitar que els governsmunicipals puguin presentar elscomptes anuals, la Direcció Ge-neral d’Administració Local, elDepartament de Governació dela Generalitat i la Direcció Ge-neral de Cooperació Local (Mi-nisteri de Política Territorial iAdministració Pública) han co-mençat a treballar en la creaciód’un sistema únic de presentacióde la informació econòmica. Se-gons informa la Generalitat, ac-tualment a Catalunya, els enslocals han de presentar les liqui-dacions dels seus pressupostos ala Sindicatura de Comptes, alDepartament de Governació, alMinisteri d’Economia i al Tribu-nal de Comptes. El problema ésque els ajuntaments han de ferquatre enviaments per separat iamb quatre models de docu-mentació diferent.
“NO ÉS UNA SORTIDA A CURT TERMINI”El regidor d'Hisenda de Vilas-sar de Dalt, Benet Oliva, s'hamostrat crític amb la reformade la Constitució que el Con-grés dels Diputats de Madrid vaaprovar el divendres 2 de se-tembre. Segons Oliva, “la re-forma de la Constitució noaportarà cap solució fins, com amínim, el 2014”, o sigui que “noés una solució a curt terminique és la que necessitem elsajuntaments”. Fa anys que elsajuntaments de Catalunya re-clamen que la Generalitat re-dacti i aprovi, d'una vegada pertotes, una Llei de FinançamentLocal. Pel regidor d’Hisenda deVilassar de Dalt “els ajunta-ments ja estan obligats a ferpressupostos equilibrats”, osigui que la reforma de la Cons-titució no aporta “cap solució”a la difícil situació que passen lamajoria dels ajuntaments delBaix Maresme i de tot Catalu-nya.
Comarca4� líniamaresme.cat
Raimon SastreBaix Maresme
Fa molt poc que ha assumit elcàrrec de president del ConsellComarcal del Maresme, menysfins i tot que el d’alcalde. Suc-ceeix Josep Jo com a màximresponsable d’una administra-ció local que ha de fer la vidamés fàcil als ajuntaments delMaresme i als seus ciutadans iciutadanes.
Quina valoració fa de laseva presidència fins ara?Tenint en compte que vaig assu-mir la presidència el passat 22de juliol i que l’agost és pràcti-cament un mes d’impàs, a causade les vacances, aquests primersdies al capdavant del govern co-marcal els he dedicat a conèixerel personal i les instal·lacionsdel consell i a dissenyar i redefi-nir les àrees i l’equip de treballque m’acompanyarà durantaquesta legislatura. La valoracióen aquest sentit és bona.
Al Consell Comarcal delMaresme hi ha hagut canvide color polític. Hi hauràcanvi en la política del Con-sell Comarcal?Jo sóc de l’opinió que, indepen-dentment del color polític, lescoses que funcionen s’han demantenir; les que funcionen amitges s’han de millorar; i lesque no funcionen, s’han de can-viar perquè funcionin.
El curs polític comença ambuna reforma de la Constitu-ció espanyola. Afectarà elsmunicipis del Maresme?La reforma de la Constitució nonomés afectarà els municipis delMaresme sinó a tots els munici-pis en general, i molt més con-cretament l’Estat de les au -tonomies.
Quins reptes té el Baix Ma-resme en el proper any po-lític?La principal preocupació pelBaix Maresme, igual que per laresta de la comarca i per Catalu-nya, és superar i afrontar de lamillor manera possible la situa-ció econòmica. Està clar que desde les administracions públi-ques s’ha de fer una revisió deserveis i també dels canvis so-cials que la crisi ens està dei-xant.
Molts municipis estan ofe-gats pels deutes. Com s'haarribat a aquesta situació?Tot i que els municipis tambéestan pagant la dura i llarga crisiglobal que estem patint, no
podem obviar que durant lesèpoques de bonança econòmica,ha mancat una falta de previsió ide rigor a l’hora de gestionar elsrecursos que ha provocat quemolts ajuntaments s’endeutessinper sobre de les seves possibili-tats. Tanmateix, l’assumpció deserveis no competencials no hafet més que agreujar una situa-ció en la qual, d’una banda, elsciutadans reclamen més serveisa les administracions més pro-peres, és a dir, els ajuntaments, id’una altra, aquestes administra-cions es troben amb serioses di-ficultats per a poder prestar-los.
Una de les solucions als en-deutaments són els crèditsICO?Els crèdits ICO no deixen de seruna solució d’urgència a un pro-blema de fons, com és el finan-çament. Intentar eixugar undeute, endeutant-se amb unaltre crèdit o préstec no deixa deser paradoxal.
La solució a l’endeutament hade passar necessàriament per uncanvi en el sistema de finança-ment, i per l’elaboració de planseconòmics-financers que garan-teixin una gestió eficaç dels re-cursos, encaminada a aconseguirl’equilibri pressupostari.
En quina situació està la sa-nitat pública al Maresmedesprés de les retallades?És evident que els municipis quehan vist reduïts els serveis sani-taris que oferien als seus ciuta-dans no es poden mostrar sa -tisfets, però jo diria que en situa-cions difícils, com les que ensestà tocant viure, hem de serprou objectius per valorar la si-tuació real i general. En aquestsentit, el que cal garantir és quetothom pugui continuar rebentatenció sanitària quan la neces-siti.
Creu que es tornaran a re-cuperar els serveis perduts?Tant en temps de crisi, com entemps de bonança, es fa del totnecessari, abans de prendre de-cisions, fer un estudi previ de lasituació que et permeti avaluar ivalorar tots els paràmetres i pla-nificar acuradament la posterior
Miquel Àngel Martínez és alcalde de Sant Vicenç de Montalt
“Als ajuntaments hi ha hagut falta de previsió i de rigor”
Entrevista al president del consell Comarcal del Maresme, Miquel Ángel Martínez
actuació. Com he dit abans, elque realment importa és garan-tir l’atenció sanitària. I hem deser capaços de garantir-la, racio-nalitzant i gestionant de la millormanera possible tots els recursosmaterials i humans disponibles.
Per quan la llei de finança-ment local?Els ajuntaments són les admi-nistracions més properes a lesciutadania i són les pitjors dota-
des pressupostàriament, i inclúsque en molts dels casos, precisa-ment per ser les administracionsmés properes assumeixen com-petències que no li són pròpies iper les quals no reben cap recursaddicional. La llei de Finança-ment Local ha estat llargamentreivindicada des de totes les en-titats municipalistes perquèestem convençuts que cal can-viar, i cada vegada de maneramés urgent, el sistema de finan-
çament municipal. Crec que hemde continuar insistint en aquestsentit: cal discutir quan mésaviat millor una nova llei de Fi-nançament Local que doti de re-cursos suficientment als nostresmunicipis.
Quin paper juga el ConsellComarcal en la creació dellocs de feina al Baix Ma-resme?No som empresaris i tampocpodem legislar per afavorir laimplantació d’empreses en elnostre territori, però el que síque podem fer és promocionar lanostra comarca perquè les em-preses que cerquin un canvi d’u-bicació o els nous emprenedorsens coneguin i optin per situar elseu negoci al Maresme.
El Consell Comarcal potallegeugerir la burocràciaper crear empreses?El Consell Comarcal no té com-petències en aquest tema, però elque sí que fem a través del nos-tre servei d’emprenedoria és as-sessorar, informar i orientar ales persones que volen crear elseu propi negoci sobre els passosque han de donar i el que és mésimportant, la viabilitat real quepot tenir el seu projecte empre-sarial en el nostre entorn.
Quins punts forts i débils téel Baix Maresme?Un dels temes que haurem d’a-bordar en aquest mandat és larevisió del Pla Estratègic Ma-resme 2015 per consensuar nousobjectius territorials i sectorialsper al 2025. Aquesta eina és laque, més enllà, de les percep-cions que podem tenir sobre elsatractius i els problemes d’unapart del territori, ens dóna elDAFO perfecte – a partir de lesenquestes i de les opinions delsexperts.
Alguns polítics apunten queles Diputacions són admi-nistracions que haurien dedesaparèixer. Els ConsellsComarcals entren dins d'a-quest sac?Fins i tot els més crítics amb lafigura dels consells comarcals jano parlen de la desaparició d’a-questa administració, sinó delcanvi en la seva estructura demanera que tingui més pes lapart tècnica i el consell d’alcal-des. El Consell Comarcal del Ma-resme ha demostrat que ambpocs recursos es poden fer mol-tes coses i justament ha posat enmarxa reformes organitzativesque ara s’estan plantejant a ni-vell d’administracions superiorsi d’ajuntaments.
Cal un canvi en el sistema
financer per solucionar
l’endeutament de les
administracionslocals
Setembre
201107
5�Comarca líniamaresme.cat
L’Onze de Setembre al Baix MaresmeLes ofrenes florals seran els actes centrals dels diferents municipis per celebrar la Diada
Raimon SastreBaix Maresme
El Baix Maresme es prepara perviure una nova Diada Nacionalde Catalunya. Lògicament lesofrenes florals seran les gransprotagonistes de la jornada amés a més de la senyera o l’este-lada, que no se’n descarten mésde les acostumades després dela sentència del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunyasobre la immersió lingüística i elreconeixement del castellà coma llengua vehicular dels centreseducatius. Alella emmarcaràl’Onze de Setembre dins la Festa
Foto: Universitat de Barcelona
de la Verema. Hi haurà l’ofrenafloral i la cantada dels Segadorsamb la Polifònica Joia d’Alella iels Grallers d’Alella. Cabrera deMar iniciarà els actes de laDiada Nacional de Catalunya, alParc de les Corts, amb la lecturadel Manifest del Correllengua2011 i posteriorment es farà l’o-frena floral a Rafael Casanovas.Els més matiners seran els mas-novins i les masnovines perquèl’Ajuntament ha organitzat unaxerrada del Germà Bel el dia 9de setembre a les vuit del vesprea la sala capitular. El dia 11 esfarà l’ofrena floral al monumentde Rafael Casanovas. L’acte tra- Germà Bel obrirà el foc de les festes de l’Onze de Setembre a El Masnou
Maresme > 735 persones hanpassat a incrementar la llista d’a-turats de la comarcal del Ma-resme. Aquest ascens signi ficaun 2,10% en comparació amb ladarrera variació mensual del mesd’agost. El grup més afectat haestat el de professionals científicsi intel·lectuals amb més de 300persones a l’atur. Els han seguitels artesans i el sector de la cons-trucció amb 139 persones i amb136 els administratius i els treba-lladors d’oficina comptables. Lamitjana d’atur de la comarca essitua en el 15,63%. Només Pre-mià de Mar amb un 17,25% su-pera aquesta xifra. En númerosabsoluts Alella i Premià de Daltsón els únics municipis que hanseguit reduïnt la xifra d’aturatsamb 7 i 10 persones respectiva-ment. Calella ho va fer amb 19persones
L’atur pujadesprés de quatredescensos
Baix Maresme > Les JornadesGastronòmiques del Tomàquetdel Maresme 2011 han acabatamb un gran regust de boca.Nou municipis de la comarcavan participar-hi, entre ells tresdel Baix Maresme (Cabrils, Pre-mià de Mar i Vilassar de Mar).L’aportació del Baix Maresme nos’acaba aquí perquè com a pro-ductors hi han participat Ca-brera de Mar, Teià i Vilassar deMar. Al final, cinquanta restau-rants han participat en aquestaedició de les Jornades Gastronò-miques, tret ze dels quals erendel Baix Maresme: el Xeflis, CanRin, Ca l’Estrany, Casa Pepe, LaCuineta de Premià, Iraultza. ElCau, El Paller, Les Forquilles,Miramar, Nou Serra, Nou Set,L’Ona, Poc a Foc, Botavara, CanPocurull i Can Finestretes. LaLlar del Cargol.
Èxit de lesJornades delTomàquet’11
dicional també es farà a Premiàde Mar (12:00 plaça Can Ma-nent), a Vilassar de Mar (12:00)i a Teià (12:00 al parc de CanGodó). Premià de Dalt comptaràamb el parlament d’Albert Ma-nent, Premi d’Honor de les Lle-tres Catalanes, abans de l’ofrenafloral al passeig de Can Balet. Fi-nalment, Vilassar de Dalt, obriràel foc de les ofrenes florals ja quela celebració de l’Onze de Se-tembre es farà el 10 de setem-bre. A un quart de deu hi hauràla lectura del manifest del Cor-rellengua a càrrec de JosepMaria Matamoros. L’ofrena esfarà a dos quarts d’onze.
Setembre
201107
6� Opinió
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
grup comunicació21Dipòsit legal: B.11948-2011
lí[email protected]: 93 570 88 [email protected]ó: 93 593 93 [email protected]
liniamaresme.cat
Línia Maresme agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Maresme es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 570 87 74 i per correu electrònic a l'adreça liniama-
Cartes dels lectors
Sol·licitat el control
-
líniamaresme.cat
Premi Diputació de Barcelona
Tasis-Torrent de Comunicació Local 2010
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Raimon Sas-tre (Línia Maresme), José Antonio Pilar (Línia Vallès), DanielGutiérrez (Línia Badalona), Jordi Sugra ñes (Línia Barcelona),Ivana Padierna (webs de proximitat), Pere Giménez (webs temà -tics). Caps de redacció: Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, DavidGonzález.
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca. Cap de Vendes (Agències): Marcelo Villanueva. Cap de Vendes (Local): Manel Riera Coordinador
comercial: Àlex Subirats Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Ricard Garcia, JoanCarles Cuenca i Manuel Sánchez-Villanueva. Màrqueting: Eva Serra. Fotografia: Eduardo Benito. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López,Nico de Tullio i Freddy Blanco. Facturació: Teresa Anguela.
La Foto
Les platges del Maresme són úniques · Foto: Roser Boquet
etallades als sous, a la Sanitat Pública, a les ajudes... També hihaurà retallades als actes de la Diada Nacional de Catalunya?
Si el govern de la Generalitat retalla, ni que sigui un cèntim d’euroel pressupost per l’Onze de Setembre rebrà les crítiques dels inde-pendentistes, i si no ho fa, rebrà les crítiques dels no nacionalistescatalans. Al president de Catalunya, Artur Mas, no li espera un pa-per gaire fàcil. Llàstima que tantes persones hagin perdut el respec-te pel país i per la Diada Nacional de Catalunya. Tot això passarà enl’àmbit polític, però el protagonisme de la Diada Nacional de Cata-lunya, i més en temps de crisi, ha de ser de la gent del carrer, de lespersones que, no fa tants anys, no se’ls podia ni passar pel cap ce-lebrar un dia com l’Onze de Setembre en una plaça pública. Actu-alment és un dia de festa de tot un país, on cada cop més, s’hi invo-lucren entitats, associacions i plataformes diverses. El Baix Mares-me és un bon exemple d’aquest esperit festiu, reivindicatiu de la tra-dició, la cultura i la llengua que, tot i la mala mar, sempre ens retor-na a la terra.
L’Onze de Setembre que nodeixarà content ningú
R
Sant Andreu de Llavaneres
Francisco Sánchez, 58 anysBanquer
Una solució que afavoreixi a to-tes les parts és inviable. O bé esduen a terme retallades i es con-trola el diner públic o hauremd’acabar pagant molts més im-postos a final d’any.
Angelina Noguer, 83 anysJubilada
Jo crec que sí. L’Ajuntament hade mirar prim. Tot i així pensoque s’ha d’ajudar tothom qui honecessiti, sempre que es tracti depersones amb ganes de treballari de fer tirar endavant el país.
Roberto Sánchez, 20 anysEstudiant de Filologia
Crec que hi ha d’haver més con-trol. Jo penso que les personesque reben ajudes haurien de fa-cilitar algun tipus de servei a laresta de la ciutadania. Així hi hauna retroalimentació.
MªÀngels Campà, 53 anysMestra
El diner públic no es pot malver-sar mai. Però un ajut municipaltampoc pot estar només lligat alconcepte de temps d'arrelament.El que és evident és que hi had’haver un control exhaustiu.
Mª Jesús Nadal, 54 anysPeriodista
Hi estic d’acord. Som molts elsque mai hem sol·licitat cap ajutpúblic i si en algun momentl’hem de demanar hem de tenirprioritat sobre els que fan de lesajudes un sou.
Cal racionalitzar les ajudes municipals?
UNA EUROPA AVANÇADA DAVANT D’UNA EUROPA POPULISTA
Els atemptats d'Oslo d'aquest estiu, terribles, obra d'algú pertorbat, posen de manifest tal i comha fet evident l'autor dels atemptats, que les idees ultranacionalistes, islamòfobes i d'extremadreta, en un moment de crisi econòmica, estan creixent.
Són idees antihumanistes contràries a l'Europa que ha fet possible aportacions fonamentalsper a la humanitat, des de la història (Renaixement, Il·lustració, etc.), fins a l'impuls a la Decla-ració Universal dels Drets Humans, la creació de moltes oenagés i organismes internacionals perfer avançar la justícia arreu, entre d'altres.
Els atemptats ens van extremir a tots, la duresa, la crueltat, el no sentit de la violència. Totsérem noruecs aquell dia.
Però cal que parlem clar. A tot Europa, també a Catalunya, alguns utilitzen, obertament o demanera ambígua, la por als diferents i la immigració creant alarma, inseguretat i acusant, de ma-nera més o menys subtil, a (individus i) col·lectius culturals dels delictes, de l'atur. És fa direc-tament, o de manera calculadament ambígua, confusa. Però es fa. Que no aprofitin la societatlíquida per navegar entre dues aigües, des d'una hipocresia flagrant.
Davant d'això, a Catalunya, a Espanya, hem de dir “no”. Replantejar una altra estratègia queporti el creixement, sobre la base que paguin les rendes més altes més impostos com diu Obama,a banda de fer alguns ajustos, i d'estimular l'economia productiva davant d'aquesta economiacapitalista de casino. I que les transaccions de borsa paguin impostos a nivell europeu per feruna estratègia d'inversió pública en salut i educació.
Ens volen imposar una estratègia econòmica per desmantellar l'Estat de Benestar i retrocediren drets socials. No ens diuen això però, és clar, ens diuen que la culpa la tenen els immigrants,que n'hi ha masses, que gastem massa en serveis públics, quan gastem el 7,5% en sanitat res-pecte del PIB, i els països europeus en gasten 2 punts més i els americans 5 més, amb 50 milionsde persones sense assegurança mèdica. Retallen els recursos públics, perquè no hi creuen, i perfer competir persones aturades i persones en situació de pobresa autòctones, i d'altres aturadesi en situació de pobresa d'altres cultures i nacions. Diem-ho clar. No n'hi havia massa quan caliaforça de treball a preu baix. Ara el preu baix ja s'està establint, i per tant ja no calen.
Dit això, cal dir que l'esquerra ha de reformular el seu discurs. Els socialistes francesos ja estanen ple debat: cal fermesa en reclamar drets i deures a tothom, i dosis d'humanisme. Diagnosti-cant bé la natura de la crisi i fent els passos per resoldre-la, no per agreujar-la. Ara bé, estem enuna cruïlla decisiva: o l'Europa del populisme, del retorn a la idea de tribu, o l'Europa que creïriquesa i torni a ser un referent esperançat per a tota la humanitat. No val la pena lluitar per lasegona?
Josep XuriguéPolitòleg
Setembre
201107
Opinió 7�
El mirador
L’agulló A cop de tinta per Ricard Soler
líniamaresme.cat
Ricardsoler.blogspot.com
La lupa
Raimon SastreDirectorAdministracions de nou-rics
No ha calgut esperar al setembre per a po-der assistir a un nou gran debat polític. Lapolèmica va començar quan l’executiude Zapatero va presentar la darrera setma-na una reforma exprés de la Constitucióper a fixar-hi un sostre de dèficit per a lesadministracions públiques, i que es vota-rà aquest mateix divendres. Una mesurareclamada des de fa temps pel DirectoriEuropeu, format per Nicolas Sarkozy i An-gela Merkel, que, afortunadament, portael timó del govern espanyol. La cancelle-ra Merkel ha aplaudit la decisió, apuntantque Espanya ha optat pel “camí de la raó”.
Un pacte d’estat entre el Partit Socia-lista Obrer Espanyol i el Partit Popular, deben segur, farà possible la seva tramitació.Els convergents, com ens tenen acostu-mats, van tornar a mostrar les seves diver-gències. Mentre Josep Antoni Duran i Llei-da veia amb bons ulls la mesura a l’espe-ra de ser concretada, a la cúpula de CDCho consideraven un atac a Catalunya i laseva autonomia. Semblava que en Duranno els tenia collats aquest cop. Però CiU,amb el paper de força política responsa-ble aquesta legislatura, s’encamina final-ment a l’abstenció, que espera que les se-ves esmenes siguin escoltades.
Hi ha qui protesta contra aquesta refor-ma constitucional. Hi ha qui demana unreferèndum per a poder decidir. Les xar-xes socials, i Twitter en especial, se’n vanfer ressò ràpidament. Durant uns dies, elhashtag #yoquierovotar va ser trending to-pic a l’Estat espanyol. Un ‘no’, però, seriaun nou gerro d’aigua freda per a l’econo-mia espanyola. Un altre, sí, però a una tem-peratura més baixa.Paga la pena veure arala reacció dels ‘indignats’ i el moviment del
15-M, que es mostren obertament en con-tra d’aquesta sostre del dèficit. Fa dos diescriticaven l’actitud “capitalista” de viurecom a nou-rics que ens va dur a aquesta si-tuació de crisi econòmica. Criticaven laclasse política corrupta. Ara el que volenés que aquesta “classe política corrupta”gastin els fons públics com a nou-rics, perdamunt les nostres possibilitats. Perquè eldèficit no és altra cosa que una despesa su-perior als recursos disponibles.
A diferència de molts municipis catalansi espanyols, el Baix Maresme ha complertamb les seves obligacions amb l’estat i elMinisteri d’Economia i Hisenda. Tots elsmunicipis han liquidat els seus comptesdavant de l’estat i la Generalitat.
Baix MaresmeEl Baix Maresme compleix les seves obligacions
Crèdits ICOAjudes als municipis per pagar les factures
AturTorna a incrementar la xifra d’aturats
�El Maresme a l’Eurobasket de Lituània. Ricky Rubio, nas-cut a El Masnou, està jugant amb la Selecció Espanyola l’Eu-
ropeu de Lituània. Després de l’exhibició de l’equip dels germans Ga-sol i companyia tot fa preveure que guanyaran l’Europeu amb moltafacilitat. Només l’amfitriona, Lituània, va semblar que podia plantarcara als espanyols durant la preparació de l’Europeu, però un cop co-mençat el torneig no sembla que cap equip, excepte Turquia i perquèels d’Scariolo no es jugaven res, pugui parar-los els peus. Si tot segu-eix així, al proper número de Línia Maresme podrem parlar d’un noucampió d’Europa nascut al Baix Maresme.
�L’atur ens deixa unes xifres ben estranyes. Els sectorsprofessionals més afectats per les xifres de persones que s’han
quedat sense feina són (per número d’aturats): 1) els professionals cien-tífics i intel·lectuals, 2) els artesans, treballadors industrials i de la cons-trucció, 3) empleats d’oficina comptables i administratius. El sectorque ha perdut menys llocs de treball són els militars, la seva xifra d’a-tur és 0, treballadors de la restauració, personals i venedors (1), tre-balladors en activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres (7) i directorsi gerents (10).
�Silenci, es roda. Premià de Mar i Pineda de Mar acolliran amitjans d’aquest mes de setembre el rodatge del curtmetrat “Da-
niel”, un treball audiovisual que tracta sobre un nen malalt terminalde leucèmia. Un equip de joves cineastes porta endavant aquest pro-jecte que compta amb el suport de la Fundació Josep Carreras. Aques-ta producció va a càrrec de Noctambule Cinema.
Alguns municipis del Baix Maresme hanoptat per acollir-se als crèdits ICO de Fi-nançament Local per poder pagar lesfactures que han deixat de pagar. La pe-tita solució no ha estat acceptada per tot-hom perquè pot generar més deute.
Després d’uns mesos de descensos conti-nuats, l’atur ha tornat a incrementar les se-ves xifres al Maresme, en concret un2,1%. Això significa que 735 personeshan passat a formar part dels 35.732 atu-rats que acumula la comarca.
Semàfors
Nicolás Tomás Lanchon, Diarimaresme.com
CURTS DE VISTAApareixerà el moviment 15-M aquestOnze de Setembre? Tot sembla propiciperquè així sigui, un dia festiu...una granconcentració de polítics per metrequadrat...
És digne de lloança que des de tots elspunts del país hagin sorgit persones quecomulguin amb els ideal del moviment.Per cert, quins són? Vaig passar molteshores a la Plaça Catalunya de Barcelona i,per desgràcia, vaig veure un furor ques’empassava a glopades la reflexió i tincla sensació que el 15-M ha nascut sensefutur perquè no hi ha ningú que s’hi posial capdavant i faci unes propostes quesiguin recollides per la classe políticaque, agradi o no agradi, és qui acabaredactant i aprovant les lleis que regeixenun país. Una classe política que molt so-vint perd el nord i dóna excessivesmostres de no saber per on navega. Acu-mulem massa temps de crisi i ningú hafet cap proposta per a la creació de llocsde treball. Un país d’empreneadors i em-prenedores com Catalunya ha de seguirsent un motor de fer diners que no ha deparar ni de nit ni de dia i l’administraciópública i la classe política han de conver-tir-se en còmplices d’aquesta idea noposant traves a la creació d’empreses. I siaquests problemes ja hi són, fer-los de-saparèixer. No pot ser que siguem tancurts de vista i només veiem els impostosa recaptar quan es posa en marxa unauna empresa i no la quantitat de dinersque el govern pot ingressar per tots elstreballadors i treballadors que estiguincotitzant a la Seguretat Social i pagant elsseus impostos. No anem bé si som tancurts de vista.
Quants maresmencs i maresmenqueshan provat d’engegar una empresa i elsúnics papers que han rebut com a res -posta a la seva sol·licitud ha estat unallista dels bancs i caixes i les condicionsdels crèdits de cada entitat. No anem bési som tan curts de vista.
Setembre
201107
9�
líniamaresme.cat Setembre
201107El Masnou Alella
Teià
Teià celebra 25 anys de DimonisLa Colla de Dimonis de Teià celebra el 17 de setembre el seu 25è aniversari amb una
gran festa al parc de Can Godó. Creada el 1986, la colla ha anat creixent fins arribar alquart de segle, el qual volen celebrar amb membres d'ara i d'abans reunits al voltant
d'una paella “diabòlica”, acompanyada de festa infantil i tarda de música.
“T’agradaria ser al meu lloc? Doncs no t’hi posis”El Masnou > Aquest és el lemaque l’Associació de Discapaci-tats Físics d’El Masnou (ADD-FEM) i l’Ajuntament han creatper una campanya que fomentael respecte dels aparcaments pera persones amb mobilitat reduï-da. L’ADDFEM denuncia des defa temps les dificultats que patei-xen aquests conductors que esveuen agreujades si altres perso-nes que no pertanyen al col·lec-tiu ocupen les seves places d’a-parcament.
L’entitat i l’Ajuntament haneditat un tríptic per informard’aquesta situació i, a més a més,per difondre actituts més cíviquesi respectuoses com no estacionarels vehicles damunt de les vore-res.
Descoberta una mina d'aiguacentenària al VedatTeià > Voluntaris de l'Agrupacióde Defensa Forestal (ADF) deTeià han descobert una minad'aigua perduda a la zona del Ve-dat amb tres inscripcions al seuinterior, la més antiga amb datade 1905.“La Mina d'en Joan”,com ha estat batejada en honor alseu descobridor, té una llargadade 63 metres i tot que la boca por-ta molts anys seca, encara menaaigua en el seu naixement. Ara
s’haurà de netejar i entubar la ca-nal per posar-la en funciona-ment. Al Vedat s'hi troben mol-tes fonts i és per això que els vo-luntaris de l'ADF treballen des defa anys per recuperar aqueststestimonis de camins centenarisque formen part del patrimonicultural del poble. La recupera-ció de les fonts també és impor-tant per ajudar en les tasquesd'extinció d'incendis.
L’inici de la verema omple AlellaLa Festa de la Verema ofereix una oportunitat única per gaudir de la
cultura popular i descobrir els vins i els cellers de la DO Alella
RedaccióAlella
Alella es prepara per viure unanova Festa de la Verema. Unacelebració que és tota una tradi-ció al Baix Maresme. Alguns ce-llers han iniciat la verema peròno serà fins el dia 8 de setembreque es donarà el tret de sortida“oficiós” a la festa amb la talladade raïm a la vinya de Can Maga-rola a dos quarts de set de latarda. A les vuit del vespre s’i-naugurarà l’exposició “Vere-mes” a Can Manyé. L’inici oficialde la Festa de la Verema es do-narà el 9 de setembre a les set dela tarda amb el pregó. Aquestany anirà a càrrec de MontseVelasco, sommelier Nas d’Or2011. En aquest acte d’inaugura-ció de la Festa de la Verematambé es farà la proclamació deLaura Sansa Oromí com a Pubi-lla 2011. Posteriorment hi hauràla trepitjada del raïm pels he-reus i dames d’honor i la bene-dicció del primer most. Pa -ralel·lament, i des de les sis de latarda i fins les onze de la nit hihaurà la Fira d’Artesans. A les
Foto: Ajuntament
vuit del vespre es posarà enmarxa la Mostra Gastronòmicaque serà el pas previ al correfocamb els Diables del Vi d’Alella.El recorregut començarà a laRiera Fosca i acabarà una horamés tard a la Riera Principal da-vant de la plaça Antoni Pujadeson recollirà el testimoni la Sal-seta del Poble Sec per donar eltoc musical al primer dia de laFesta de la Verema.
10 DE SETEMBRE: EL DIA DO ALELLAL’endemà és el dia programatper poder visitar els diferentscellers d’Alella com el Parxet, elJoaquim Batlle, el Bouquet d’A-lella i l’Alella Vinícola. Tambérestarà obert als visitants elCentre d’Acollida Turística deTeià, Alella i El Masnou-ParcArqueològic Cella Vinària. A latarda-nit serà el moment de co-nèixer i degustar els vins DOAlella amb una presentació aCan Lleonart. A partir de dosquarts d’onze de la nit es farà elCercavins al restaurant CEP’S.L’acte acabarà a dos quarts dedotze.
ONZE DE SETEMBREEl dia s’aixecarà amb la Desper-tada a càrrec dels Trabucairesdel Vi d’Alella i acompanyats dela Colla de Miquelets de Bada-lona. A les nou es donarà el tretde sortida a la II Cursa de la Ve-rema organitzada pel Centre Ex-cursionista d’Alella i que re -correrà 14,5 quilòmetres pelParc de la Serralada Litoral.Aquells que no tinguin ganes decórrer podran gaudir d’un bonesmorzar amb la botifarradaque es farà a la plaça de l’Ajunta-
Imatge de la Festa de la Verema del 2011
Foto: ADF
La Mina d’en Joan
Joves masnovins campionsd’Europa d’aeromodelismeMasnou > Jordi López, Toni Pe-rales, Víctor Molina i Àlex Fillatsón els nous campions d’Europad’aeromodelisme (disseny i vol demàquines o enginys volants).Tots quatre, membres de l’equipjúnior de la selecció nacional,van competir a Romania el mesd’agost i van aconseguir la meda-lla d’or per equips en l’especiali-tat de paracaigudes S3A. Ambaquest resultat milloren la sego-
na posició de l’any passat a l’Eu-ropeu de Sèrbia. La competiciótambé va deixar una medalla deplata per a Jordi López en cate-goria individual. Jordi Roura vaaconseguir una quarta posició enplanadors i Esther Roura va aca-bar cinquena a la categoria de gi-rocòpters.
Els quatre campions són veïnsdel municipi i socis del Club Ae-romodelisme d’El Masnou.
Detall del tríptic editat per ADDFEM
ment. El matí també serà el mo-ment de passejar pels diferentscellers d’Alella o bé fer l’itinerari“Ruta paisatgística per les vi-nyes de la vall de rials”. A lesonze del matí hi haurà l’acte ofi-cial de la Diada Nacional de Ca-talunya amb l’ofrena floral alpati de Can Lleonart. El dia se-guirà amb la plantada de ge-gants a Can Gaza, la cercavila dela Colla de Gegants, Capgrossos,Grallers i Timbalers d’Alella. Leshavaneres tancaran aquesta ne-dició de la Festa de la Verema.
10�
Premià líniamaresme.cat Setembre
201107
Sorteig d’habitatges públicsL’Ajuntament de Premià de Dalt sortejarà un
total de 20 habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer el proper 16 de setembre, a les 8 del vespre,
a la Sala de Plens de l’Ajuntament (plaça de la Fàbrica, 1).
Metalogeniaparticipa a lafira AIMEX
Premià de Mar > L’empresa,que té la seu social a Premià deMar i dissenya i fabrica material dedesgast de maquinària, partici-parà del 6 al 9 de setembre a la FiraAIMEX de Sidney (Austràlia).Aquesta fira és un referent mun-dial en el sector de la indústria mi-nera on les empreses més destaca-des presenten les seves últimes in-novacions, tecnologies, produc-tes i solucions per aquest sector in-dustrial.A més, els professionalspoden tancar contractes amb lesempreses presents a la Fira AI-MEX, un bon impuls pel sector. Ala documentació que presentaMetalogenia en aquest certamenhi ha una referència als cinquan-ta anys d’experiència que acumu-la MTG. També explica la posadaen marxa de la planta que l’empre-sa està construïnt a Monzón. Se-gons les previsions de la mateixaempresa, entre el juny i el juliol del2012, la planta de Monzón, ha detreure les primeres peces de la ca-dena de construcció.
Queden ajornades les festesdel barri Tarter-Maresme
Premià de Mar >Les festesdel barri Tarter-Maresme de Pre-mià de Mar han estat ajornadespel cap de setmana del 10 i l’11 desetembre per culpa de la previsiómeteorològica que preveia fortespluges a la zona del Maresme. Toti el canvi, l’agenda d’actes que hihavia previstos no canvia i pertant, el dissabte 10 de setembre,a dos quarts d’onze del matí esfarà la festa infantil amb jocstradicionals (a la plaça Mercè
Premià de Mar ingressa menys dinersque altres municipis més petitsLa ciutat del Maresme ocupa el 19è lloc en ingressos amb 25,9M€
RedaccióPremià de Mar
Premià de Mar és una de les ciu-tats, de 20.000 a 30.000 habi-tants, que va ingressar menysdiners durant el 2010 a tot Cata-lunya. La ciutat del Baix Ma-resme va moure una quantitatde 25.965.781,77 euros al llargde l'any passat. Una part moltimportant d'aquests diners(8.225.709,52€) van entrar a lesarques municipals a través delsimpostos directes, segons dadesdel Ministeri d'Hisenda i Econo-mia. No obstant això, ciutatsamb una xifra d'habitants infe-rior a Premià de Mar (27.802persones vivien a la ciutat el2010) la superen pel que fa a in-gressos totals. Qui encapçala lallista de les ciutats (entre 20.000i 30.000 habitants) que més vaningressar és Calafell amb gairebé65M€. En segon lloc hi ha Salouamb 48,5M€ i posteriormentSitges (46,4M€), Palafrugell(41M€), Santa Perpètua de Mo-goda (39,3M€), Sant Pere de
Ribes (39M€), Martorell(38,7M€), Roses (37,4M€), SantVicenç dels Horts (36,3M€) i ladesena posició és per Molins deRei (34,5M€). Per trobar Premiàde Mar hem de baixar fins el 19èlloc, d'un total de 22 ciutats. El
Masnou encara ocupa un llocmenys destacat, és la penúltimaciutat de la taula amb 25,4M€.Es dóna la circumstància que sila classificació es fa per xifrad'habitants, Premià de Mar saltaa la quarta posició amb 27.802
Rodoreda). A les cinc de la tarda,a la mateixa plaça, serà el mo-ment de menjar xocolata amb laxocolatada. Mitja hora més tardhi haurà l’homenatge a la gentgran del barri i a les sis de la tar-da serà el torn de la Festa de laVerema, aquest acte compte ambla col·laboració de la parròquia deSanta Maria. El vespre comença-rà amb una botifarrada populari acabarà amb música gràcies a laDiscomòbil Yelo. Tot i que sigui
Premià de Dalt ocupa els últims llocs en deute públicPremià de Dalt > Aquesta ciu-tat del Maresme té el petit orgullde ser un dels municipis quemenys deute públic va acumularel 2010 al Baix Maresme. Se-gons les dades fetes públiques pelMinisteri d’Economia i Hisenda,Premià de Dalt va acabar el 2010amb un deute públic de718.437,19€. Una xifra molt infe-rior a la de Premià de Mar(2.448.964,14€), a la Vilassar deMar (1.344.942,42€) o a la de Vi-lassar de Dalt (929.848,29€).
Només Alella, Cabrera de Mar iCabrils van acabar el 2010 ambun deute públic inferior al de Pre-mià de Dalt. Cal destacar que Ale-lla, Cabrera de Mar i Cabrils te-nen més població que Premiàde Dalt. Per tant, és més fàcil quepuguin tenir un deute públic me-nor, tot i que no hi ha una rela-ció directe entre la xifra d’habi-tants i el deute públic. En aques-ta llista falten les dades de Teià id’El Masnou que no s’han fetpúbliques pel Ministeri.
habitants. Només la superenSant Pere de Ribes (28.399), Sit-ges (28.130) i Sant Vicenç delsHorts (28.024). Pel nombred'habitants, també El Masnoumillora la seva posició i passa al16è lloc.
l’Onze de Setembre les festes delbarri Tarter-Maresme no s’atu-ren. A les onze del matí hi hauràla missa en honor de la Verge deDéu a la parròquia de Santa Ma-ria. Les festes del barri Tarter-Maresme acabaran a les onzedel matí de l’Onze de Setembreamb una fideuà popular a l’espla-nada de la parròquia de SantaMaria. Els actes estan organitzatsper l’ajuntament de Premià deMar i l’Associació de Veïns.
CLASSIFICACIÓ PER POBLACIÓ 2010(MUNICIPIS DE 20.000 A 30.000 HABITANTS)
1. Sant Pere de Ribes. 28.399 hab.2. Sitges. 28.130 hab.3. St. Vicenç dels Horts. 28.024 hab.4. PREMIÀ DE MAR. 27.802 hab....15. Palafrugell. 22.622 hab.16. EL MASNOU. 22.536 hab.17. Esparreguera. 22.042 hab.
CLASSIFICACIÓ PER INGRESSOS 2010(MUNICIPIS DE 20.000 A 30.000 HABITANTS)
1. Calafell. 64,9 M€2. Salou. 48,5 M€.3. Sitges. 46,4 M€.4. Palafrugell. 41 M€....19. PREMIÀ DE MAR. 25,9 M€.20. Olesa de Montserrat. 25,7 M€.21. EL MASNOU. 25,4 M€.
13�
Vilassar de Mar Vilassar de DaltCabrilsCabreralíniamaresme.cat Setembre
201107
Torna la Cursa PolicialEl 24 de setembre es correrà la IV Cursa Policial de Vilas-sar de Mar. Un recorregut urbà i de muntanya de 10 qui-lòmetres que comença i acaba al Pavelló Muncipal Paco
Martín. Inscripcions obertes fins el 22 de setembre.
Vilassar inaugurael curs escolaramb polèmica
Vilassar de Mar > El curs2011-2012 comença el 12 de se-tembre enmig de la polèmica so-bre la immersió lingüística origi-nada per la sentència del Tribu-nal Superior de Justícia de Cata-lunya. A Vilassar de Mar però elsha sorgit una altra polèmica i ésque hauran de canviar l’horari delcurs de les escoles públiques Pé-rez Sala, Escola del Mar, VaixellBurriac, els Alocs i Pla de l’Ave-llà. L’Ajuntament va fer una pro-posta a les AMPES i a les direc-cions de les diferents escoles perestablir un horari de trànsit d’a-quest curs. L’horari era de les9:00 a les 12:30 i de les 15:30 ales 17:00 hores, d’aquesta mane-ra es podia fer un procés d’adap-tació i el curs següent seguir l’ho-rari dictat pel Departament d’En-senyament de la Generalitat(9:00-12:30 i 15:00-16:30). Lafalta de consens dins la comuni-tat educativa ha obligat el governmunicipal (tot i demanar a la Ge-neralitat una pròrroga en l’a-dopció del nou horari) a canviarels horaris dels centres i de les ac-tivitats extraescolars i demanarcomprensió a les famílies.
Arrenca el Festival Laietania,torna la Roma maresmencaCabrils > El Festival Laietaniarememorarà el passat romà de lacomarca a través de la seva gas-tronomia i d’una sèries d’exposi-cions i visites. Alguns dels actesdel Festival Laietania es faran aCabrils amb la visita guiada alsantuari ibèric de la Cova de lesEncantades per conèixer una deles llegendes més pròpies delpoble. La visita començarà a lesdeu del matí del 25 de setembre.El punt de trobada per a totesaquelles persones que vulguin fer
Tres municipis gestionen el 51%dels ingressos del Baix Maresme
Vilassar de Mar, Premià de Mar i El Masnou van ingressar 74,4M€ durant el 2010
Raimon SastreVilassar de Mar
El Baix Maresme va ingressar,segons les dades fetes públiquespel Ministeri d’Economia i Hi-senda, un total de 145.699.784,52€ durant el 2010. D’a-quests, el 51,06% van estar ges-tionats per tres municipis:Vilassar de Mar, Premià de Mari El Masnou. Entre tots tres vaningressar durant el 2010, 74,4M€ (74.415.860,05€). Unaxifra important, ja que la restade municipis (Alella, Cabrera deMar, Cabrils, Premià de Dalt,Vilassar de Dalt i Teià) s’han derepartir un total de 71,2M€(71.283.924,47€).
PREMIÀ DE MAR: QUI MÉS VA RECAPTARPremià de Mar és el municipidel Baix Maresme que més di-ners va recaptar durant el 2010amb 25,9M€, seguit d’El Mas-
Foto: Arxiu
nou amb 25,4M€ i Vilassar deMar amb 23M€. Així doncs, Vi-lassar de Mar va ingressar el15,80% de tots els diners quevan anar a parar als municipisdel Baix Maresme. Una part im-portant d’aquests diners van en-trar a les arques del governvilassarenc a través dels impos-tos directes que van suposar8,6M€. Una xifra que situa Vi-
lassar de Mar com el segon mu-nicipi del Baix Maresme a in-gressar més diners per aquestconcepte. El primer lloc l’ocupaEl Masnou. El seu ajuntamentva percebre 9,4M€ en impostosdirectes. Entre El Masnou (quiva ingressar més) i Teià (qui vaingressar menys diners) hi hauna diferència de més de6,4M€.
la visita serà la cruïlla del Camíde Cabrera amb el Camí del Bu-rriac. L’activitat està organitza-da per l’Ajuntament de Cabrils iel Museu Arxiu del municipi. Les aportacions de Cabrils alFestival Laietania no s’acabenaquí perquè el municipi del BaixMaresme, igual que molts al-tres, també participarà a la sec-ció gastronòmica de la festa. Enconcret serà el restaurant Cal’Estrany qui, del 16 al 25 de se-tembre, cuinarà plats basats en
la gastronomia romana enmar-cats en les jornades gastronòmi-ques La Taula d’Apici.
Detenen un home pel presumpterobatori a un hivernacleVilassar de Mar > La PoliciaLocal de Vilassar de Mar i elsMossos d’Esquadra van detenirla matinada de diumenge 21 d’a-gost un home per presumpte ro-batori amb força en grau detemptativa a l’interior d’un hiver-nacle a Can Serra, situat a la rie-ra de Vilassar de Dalt confluèn-cia amb Lluís Companys. L’homeva ser descobert quan la PoliciaLocal estava fent un control a l’a-vinguda Lluís Companys. Enaquell moment, un veí va posar
en coneixement dels agents quela porta d’un dels hivernacles deCan Serra estava oberta. Duespatrulles de la policia i una delsMossos d’Esquadra van fer unabatuda pel recinte i es va localit-zar un home amagat a l’interiord’un magatzem d’eines de treball.La policia el va detenir com apresumpte autor d’un robatoriamb força en grau de temptati-va. El presumpte lladre té ante-cedents policials i ja ha estatposat a disposició judicial.
Cabrerade Mar té servei d’ocupació propi
Cabrera de Mar > Segons in-forma l’Ajuntament de Cabrerade Mar, des del passat mes de ju-liol aquest municipi compta ambun servei propi d’ocupació, ges-tionat directament des de l’Ajun-tament i que té com a objectiu re-duir l’atur a Cabrera de Mar mit-jançant la intermediació entre lespersones aturades i les empresesdel municipi. El Servei d’Ocupa-ció de Cabrera de Mar es va ini-ciar amb una actualització decurrículums, que s’han posat alcorrent telefònicament i també demanera presencial. Actualment hiha uns 150 usuaris registrats a laborsa de treball. El servei ha en-trat a formar part de la xarxa XA-LOC impulsada per la Diputacióde Barcelona, la Generalitat deCatalunya a través del Serveid’Ocupació del Catalunya i el de-partament de Promoció Econò-mica del Consell Comarcal delMaresme. Les xifres que fins aradóna el servei de Cabrera de Marés de 25 persones contractades ide dues en procés de selecció endiferents empreses. Fins a 12empreses han solicitat el serveid’ocupació de Cabrera de Mar.
14�
Esportslíniamaresme.cat Setembre
201107
Albert Oliver fitxat pel FIATC Joventut El jugador, resident a Alella, ha fitxat pel FIATC MUTUA Joventut i tornarà al club que el va
veure debutar a la Lliga ACB fa 12 anys. El base compartirà posició amb Pooh Jeter, l’altra baseque s’incorpora a la disciplina verd-i-negre després de la marxa de Josep Franch. Oliver va su-
perar les proves mèdiques sense problemes i ja ha començat la pretemporada amb l’equip.
Foto: C.N. Masnou
Àngels Aso durant la competició
Àngels Aso campionad’Espanya de Patí de Vela
Àngels Aso es va proclamar cam-piona d’Espanya de Patí de Velaen categoria júnior. El certamenes va disputar del 22 al 26 d’agostal municipi maresmenc d’El Mas-nou. Aso es va imposar, amb laseva embarcació ANGIE als altressetze participants, entre ells, elseu germà Àlvar Aso amb l’em-barcació BOOKI que es va quedara només set punts d’Àngels Aso.El Club Nàutic El Masnou va su-perar clarament la resta de clubsparticipants ja que va ocupar lesdues primeres posicions de lacategoria júnior. Alguns clubs,com el Cubelles, que va assistir alCampionat d’Espanya de Patí deVela júnior i sènior amb vuitembarcacions, no van poder ferres per contrarrestar la superio-ritat dels navegants entrenats a ElMasnou.
La d’El Masnou no va tenir rival en el campionat
Raimon SastreEl Masnou
EL CLUB NATACIÓ BADA-LONA DOMINA EN SÈNIOREl Club Natació Badalona es vamostrar intractable en la categoriasènior ja que el guanyador va serPau Gratacós seguit de tres com-panys més del Natació Badalona:Carles Crespo (2n), Albert Batlle-
ria (3r) i Joaquim Roig (4t). El pri-mer representant d’El Masnou ésJosep Maria Ferrer i el seu patí AN-DROIDE que van acabar en nove-na posició a la classificació general.Ferrer, però, va poder pujar alpodi en veterans en aconseguir unamerescudíssima tercera posició.
El Masnou > El Masnou C.D. hacomençat la lliga a Tercera Divi-sió amb una victòria ajustada (3-2) davant l’Olot. Els maresmencsvan avançar-se en el marcador alminut 10 de partit, però ràpida-ment van veure com l’Olot capgi-rava el marcador i es situava 1-2.A cinc minuts del descans, Rome-ro va marcar l’empat a dos i deuminuts més tard tornava a mar-car Esteban de la Llana per siutarel 3 a 2 final. El segon partit de lli-ga no va tan positiu ja que elsd’Álvaro del Blanco van perdre adomicili (4-2) davant el Poblade Mafumet. El gol inicial de Ro-mero va ser ràpidament contra-rrestat pels jugadors entrenats perJorge Manuel Abella. Els pro-pers compromisos d’El Masnousón contra la Montañesa, la Gra-manet, el Vilafranca, l’Espanyol Bi l’Amposta. Dels cinc partits, elsmasnovins jugaran tres partits acasa, al camp Municipal. Aques-ta temporada El Masnou és l’únicrepresentant del Baix Maresme ala Tercera Divisió.
El Masnoucomença la lligaamb victòria
Maresme > El 18 de setembre ésla data límit perquè totes aquellespersones que vulguin participar ala Challenge Barcelona-Mares-me s’hi apuntin. El dia 2 d’octu-bre es correrà aquesta prova detriatló que paralitza bona part dela comarca del Maresme i que hapermès veure, en totes les edi-cions que s’ha celebrat, granscampions de l’especialitat, comMarcel Zamora que encapçalala llista de les estrelles que, demoment, participaran a la prope-ra edició de la Challenge Barce-lona-Maresme. Zamora ha estatcinc vegades guanyador de l’Iron-man de Niça i guanyar de la pro-va del Maresme l’any 2009. Caldestacar la presència de l’atletaJimmy Jhonsen.
Últims dies per la Challenge Bcn-Maresme
15�
L’Agenda
PE
NJA
’T-E
LA
CA
SA�
TELÉFONS D’INTERÈS
Setembre
201107
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 93 540 04 61CAP I CONSULTORIS LOCALS· Servei d’Atenció Primària Mataró Maresme c/ Verge de Guadalupe 93798 90 11 · El Masnou c/ de Sant Miquel 93 555 70 61 · Premià de Marc/ de la Plaça 93 547 711 · Vilassar de Mar c/ Santa Maria 93 754 06 42· CAP Vilassar de Dalt Pl. de la Vila 93 750 88 64 · Consultori LocalNucli Urbà Premià de Dalt 93 752 48 84 · Consultori Local de Premiàde Dalt Barri Cotet 93 752 44 54 · Consultori Local Cabrils c/ de CalBatlló 93 750 74 10 · Consultori Local Cabrera Nucli urbà 93 754 04 42· Consultori Local Cabrera Pla de l’Avellà 93 759 78 36 ·HOSPITALS Hospital de Mataró Carretera Cirera 93 741 77 00 · Hos-pital Municipal de Sant Jaume 93 766 59 50 MOSSOS D’ESQUADRA 088 Premià de Mar 93 741 81 85 · Mataró 93 741 81 00GUÀRDIA CIVILPremià de Mar 93 752 48 55 POLICIA LOCAL 092 El Masnou 93 555 22 44 · Alella 93 555 24 12 · Teià 666 53 58 58 · Pre-mià de Mar 93 741 74 22 · Premià de Dalt 617 438 788 · Vilassar de Mar610 273 256 · Vilassar de Dalt 93 753 98 38 · Cabrils 689 993 256 · Cabr-era 93 754 04 01POLICIA NACIONAL 091 Mataró 937 577 744TAXI El Masnou 93 555 86 86 · Alella 639 134 403 · Teià 666 53 58 58 · Pre-mià de Mar 937 525 757 · Premià de Dalt 93 751 42 66 · Vilassar de Mar937 592 384 · Vilassar de Dalt 93 753 98 38 · Cabrils 93 753 01 52 · Cabr-era 667 43 85 33CREU ROJAAssemblea Local El Masnou - Alella - Teià 93 555 21 21 OFICINA ATENCIÓ CIUTADÀEl Masnou 93 542 47 00 · Teià 93 555 61 03 · Premià de Mar 93 741 7400 · Premià de Dalt 93 754 80 19 · Vilassar de Mar 93 754 24 00 · Cabr-era de Mar 93 759 00 91FEDERACIÓ AGRUPACIONS DEFENSA FORESTAL93 737 509 863
EL MASNOU9 de setembreConferència del Germà Bel a lasala capitular de l’Ajuntament.20h.
11 de setembreCelebració de la Diada al Bell-resguard. Concert amb La Te-oría del Taburete. 22h. Parcdel Llac. Organitza: Associa-ció Amics del Bellresguard.
ALELLA8 de setembreFesta de la Verema. Tallada deraïm. A partir de les 18:30h alpati de Can Magarola
9 de setembreFesta de la Verema. Acte d’inau-guració de la festa. 19h a laplaça de l’Ajuntament. A les23h Correfoc amb els Diablesdel Vi d’Alella.
10 de setembrePresentació dels vins DO Alellaa càrrec del Consell Reguladori els enòlegs dels cellers de laDO Alella. 18h. Can Lleonart.
11 de setembreXIX Trobada de colles gegante-res a Alella. Festa de la Verema.
24 de setembreII Marxa de la Ruta de les X Er-mites. Organitza: Centre Excur-sionista d’Alella.
TEIÀ9 de setembre
Inauguració de l’exposició d’ho-menatge a Josep Duran. “JosepDuran. Reporter i artista. 50anys fotografiant Teià”.
10 de setembreBallada de sardanes. 19:30h alcarrer Pere Noguera.
17 de setembreXXV Aniversari de la colla de
Dimonis de Teià. 11:30h. Parcde Can Godó.
21 de setembrePresentació del llibre de poesia“Que no mori la tendresa” de M.Roser Llopart.18h. Biblioteca deCan Llaurador.
24 de setembreVisita a la Cella Vinària de Vall-mora. Ernest Lluch, 40. Tel.93.555.99.77. [email protected]
25 de setembre1oa Caminada Popular Serrala-da del Litoral. 8:30h.
PREMIÀ DE MAR17 de setembreGafarrock. Festival de Rock delPremià Jove. www.premiajo-ve.net.
17 de setembreTeatre: “Homes i no” de Manuelde Pedrolo. A càrrec d’InAlbis.22h al Patronat del Teatre.
24 de setembreLliurament de premis del con-curs de fotografia de la FestaMajor 2011. 20h al Centre Cívic.
29 de setembreInici del “Taller d’escripturacreativa”. 18:30h - 20:30h a laBiblioteca Martí Rosselló i Llo-veras.
PREMIÀ DE DALT11 de setembreFesta Solidària. Organitza:Grup de Solidaritat amb el Ter-cer Món i l’Ajuntament de Pre-mià de Mar.
13 de setembreClasses de gimnàstica de laGent Gran. 17h. A La Benèfica.
18 de setembreAplec de Sant Mateu i Ballada
de sardanes. A l’ermita de SantMateu. A les 9h sortida l’Aplecamb esmorzar gratuït.
25 de setembre“La fauna del Parc de la Serra-lada Litoral”. Sortida naturalis-ta. 8:30 h al Centre de Docu-mentació del Parc de la Serra-lada Litoral.
VILASSAR DE MAR24 - 25 de setembreFira d’Indians.
VILASSAR DE DALT16 - 25 de setembreFestival Laietania. JornadesGastronòmiques romanes LaTaula d’Apici. Restaurant ElRacó de Can Feliu.
26 agost - 23 d’octubreExposició “Alimentum, men-jar i beure en època romana”.Dins el Festival Laietania.Mu-seu Arxiu de Vilassar de Dalt.Dissabtes de 12h a 14h i de 18ha 20:30h. Diumenge de 12h a14h.
23 de setembreConferència “El jaciment desota el camp de futbol”. A càrrecde Lourdes Moret i OriolAchon. Museu Arxiu de Vilas-sar de Dalt.
24 de setembreTaller d’antropologia “Els ri-tuals de la mort”. 11h a les Pis-tes d’Atletisme de Vilassar deDalt. Tel. 93.750.74.88. [email protected]. Placeslimitades.
CABRERA DE MAR10 de setembreConcert de la Coral Primaveraper la Pau. 22h. Can Barto-meu.
18 de setembreFesta de la Verema.
