Lafca! Hearn

"Desde muy chico sentí una gran admiración por el Oriente y mi sentimiento volaba hacia al Japón a través de Lafcadio Hearn"

Jorge L. Borges

Neix en la illa Leucadia el 27 de Juny de 1850

Lafcadi Hearn qui justament es convertiria ja des de jove i fins a la seva mort en un inquiet investigador i

amant de diverses cultures.

Us recomanem el conte

“Reflexos”

Lafca! Hearn

Va ser un enamorat de la literatura francesa, un enamorat de la

cultura llatina i negra de Nova Orleans, un enamorat de l'Àsia i molt especialment un enamorat del Japó.

Llegir els seus escrits sobre el Japó és llegir el "diari" d'un home que sense deixar de ser estrany a aquest món al que s'apropava, es

barrejava amb ell; convivia amb la seva gent, furgava en les seves intimitats, i buscava comprendre'l des de dintre.

Hearn va viure el Japó amb tot el seu cos i tota la seva ment. No va poder ni va voler descriure "objectivament" al Japó sinó auscultar la seva ànima, el seu cor, el seu kokoro com va titular a un dels seus

més bells llibres d'entre els dotze que va dedicar al tema.

Robe" L#$ StevensonNovel·lista, assagista i poeta escocès, algunes

de les obres de les quals s'han convertit en clàssics de la literatura infantil.

Des de la seva infantesa sempre havia sentit una especial inclinació cap a la literatura.

Malalt de tuberculosi, es va veure obligat a viatjar contínuament a la recerca de climes

apropiats al seu delicat estat de salut.

Alguns dels seus millors poemes estan recollits en el volum Jardí de versos per a nens (1885).

Entre els altres llibres de poemes que va publicar destaca De tornada al mar (1887).

D'altra banda, Narracions meravelloses (1882) i El diable de l'ampolla i altres contes (1893) són

col·leccions de contes.

El !able de l ’ampolla

“Havia un home en una illa de Hawaii al que anomenaré Keawe ; perquè la veritat és que encara viu i que el seu

nom deu romandre secret, però el seu lloc de naixença no estava lluny de Honaunau, on els ossos de Keawe el Gran

jeuen amagats en una cova.

Aquest home era pobre, valent i actiu; llegia i escrivia tan bé com un mestre d'escola, a més era un mariner de

primera classe, que havia treballat durant algun temps en els vapors de la illa i pilotat un balener en la costa de

Hamakua.”

Rafael Sánchez Ferlosio

 Narrador y ensayista español nacido en Roma. Hijo de Rafael Sánchez Mazas, en su relato Industrias y andanzas de Alfanhuí (1951), confluyen la ficción

autobiográfica y una serie de recursos que, emparentados con lo fantástico,

acentúan la sensación de descrédito de la realidad, como un intento de

construir otra memoria, la inmensa memoria de las cosas desconocidas.

“El maestro miró al niño de arriba abajo con unos ojos muy serios y dijo:-¿Tú? Tú tienes ojos amarillos como losalcaravanes; te llamaré Alfanhuí porqueéste es el nombre con que los alcaravanes

se gritan los unos a los otros.”

¿Quién sabe lo que significarán las aventuras de Alfanhuí?

Solo sabemos, como el gigante Heraclio, que son un tesoro, de fantasía, de pájaros

vegetales y jardines de luna: un cofre de tesoros que no tenemos que valorar, porque no se pueden vender. Solo se pueden mirar y admirar por aquellos que, como Alfanhuí, entiendan o quieran entender de colores.

El equipo de trabajo posando con la decoraciónde la clase que Alfanhuí nos inspiró