literaturainfantil·sopadellibres·sèrietaronja …...3 uncargolfabufantÀstic...

L E C T U R A A C T I V ALiteratura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Taronja

EINES PER TREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

Beatriz Martín Vázquez

Eulàlia Canal Un Cargol fabufantàstic

LʼOBRA I EL SEU ENTORN PÀG.

Introducció ..........................................................................................................Lʼautora .............................................................................................................

Lʼargument .........................................................................................................Gènere, estil i context literari ..............................................................................El tema i els subtemes ........................................................................................

Abans de la lectura .............................................................................................Durant la lectura ..................................................................................................Després de la lectura ..........................................................................................

Exercicis de reforç i ampliació .............................................................................

Activitats i connexions .........................................................................................

PROPOSTES LÚDIQUES

34

567

2740

77

SOLUCIONARI ....................................................................................................... 99

59

Entreteniments ...................................................................................................

81

17

La il·lustradora .............................................................................................. 4

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

DIVERSITAT

INTERDISCIPLINARIETAT

ÍNDEX

Activitats .............................................................................................................. 92

LITERATURA COMPARADA

Informació complementària sobre lʼautor i la seva obra ..................................... 7

Opinions i valoracions ........................................................................................ 75

LʼOPINIÓ DEL LECTOR O LECTORA

Fitxa tècnica ........................................................................................................ 3

Avaluació de la lectura ........................................................................................ 49

APÈNDIX ............................................................................................................. 104

3

UN CARGOL FABUFANTÀSTIC

Dades generals del llibre Un Cargol fabufantàstic

Títol: Un Cargol fabufantàstic

Autora: Eulàlia Canal

Il·lustracions: Carole Edet

Editorial: Barcanova

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2009

Col·lecció: «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja, 161

Pàgines: 104

L’OBRA I EL SEU ENTORN

FITXA TÈCNICA

El llibre de contes Un Cargol fabufantàstic ens atorga la possibilitat dʼabordar alʼaula el món dels sentiments a partir dʼuns personatges molt atractius i dues his-tòries àgils i plenes dʼhumor amb un to poètic fresc i proper, caracteritzat per me-tàfores com a correlat dels estats anímics. El cargol protagonista compartirà ambaltres animals (lʼOca, la Cabra, la Vaca, el Mussol, etc.) un munt de peripèciesmarcades per les emocions i els sentiments i originades per la relació amb lʼen-torn com la soledat, la por de no sentir-se estimat, la incomprensió, etc. Per tant,aquest tipus de personatge i un estil molt àgil, marcat per lʼoralitat, esdevindraningredients adients per despertar lʼinterès de tot tipus de lector. Aquestes històriesplenes de girs humorístics seran fàcilment identificables amb els lectors perquèplantegen situacions quotidianes molt properes a la seva realitat: la convivènciaamb els companys, lʼescola, les seves limitacions i les seves pors, els sentimentsenvers les relacions amb els altres...

El bosc i els animals es poden extrapolar a situacions viscudes per ells en lʼa-ventura quotidiana del seu creixement.

INTRODUCCIÓ

4

LʼAUTORA

Lʼobra i el seu entorn

Lʼautora dʼaquest llibre és Eulàlia Canal. Va néixer a Gra-nollers el 6 de març del 1963. La seva infantesa està marcadapels llibres i un incipient gust per imaginar històries.

Va estudiar psicologia i ha desenvolupat la seva tasca pro-fessional en la branca de la psicologia clínica.

LʼEulàlia reconeix que la maternitat va ser un punt dʼinflexió a la seva vida que lava conduir a recuperar els mons imaginaris i les històries. Per tant, el naixement delsseus fills, lʼAda, lʼOna i el Nil, va despertar la necessitat de compartir amb els altres elseu univers narratiu.

La primera incursió en el món literari, la va fer amb un llibre de poemes, AndanaBlanca (premi Òmnium Cultural 1998). Posteriorment, lʼhan seguit llibres de contes inovel·les com ara Qui enviava petons a l’estrella? (premi Ciutat dʼEivissa de LiteraturaInfantil 2005), Un petó de mandarina (premi Barcanova 2006), Les set dents de la Pa-langana (2008) i Un somni dins el mitjó (2009).

Així mateix, hem dʼapuntar que lʼinterès de lʼautora per la música i el teatre ha tin-gut com a fruit algunes incursions en aquests gèneres. En el món musical lʼEulàlia haparticipat com a lletrista de cançons i contes infantils en projectes com Emocions isentiments: contes i cançons (2003). Quant al gènere teatral, és autora dʼOita!!!, trescontes teatralitzats acompanyats per cançons.

La seva obra es caracteritza temàticament per la presència del món dels senti-ments, la imaginació i el valor de la paraula. Pel que fa a lʼestil, presenta un to marcatper lʼoralitat i una prosa poètica plena dʼimatges i metàfores que esdevenen un clarcorrelat del món interior dels personatges. El to poètic que trobem en les seves obres,genera una prosa senzilla, tendra i àgil que captivarà tot tipus de lector perquè, comja he esmentat, les seves històries sempre resulten molt properes.

Un Cargol fabufantàstic

Carole Edet va néixer a França el 1977, a la ciutat de Mans. Vaestudiar la carrera de comunicació visual a la ciutat de Tours. Laseva memòria de final de curs va ser la il·lustració infantil, un temaque lʼapassionava. Va traslladar-se a Barcelona a lʼany 1999 pertreballar com a dissenyadora gràfica en el sector editorial. Lʼany 2003, moguda per laseva passió pel disseny i la il·lustració, va participar en un taller creatiu de lʼEscola

LA I·LUSTRADORA

En resum, aquest llibre és excel·lent per engrescar a una lectura plaent i divertida i,alhora, abordar de manera desinhibida el món dels sentiments i la intel·ligència emo-cional. Així mateix, hem de destacar lʼimportant paper que juga la il·lustració, en aquestllibre, perquè, en aquest cas, la paraula i la imatge estan incardinades de tal forma quesʼexpliquen una a lʼaltra formant un tot.

5

Lʼobra i el seu entorn Un Cargol fabufantàstic

Massana de Barcelona. Lʼany 2008 va començar a compaginar el seu treball com adissenyadora amb encàrrecs dʼil·lustració. En lʼàmbit de la il·lustració ha fet diversostreballs per a llibres de text. Un Cargol fabufantàstic és la primera novel·la que il·lus-tra; li agradaria molt seguir amb aquesta línia professional.

Les il·lustracions de la Carole es caracteritzen per la força de lʼús del color, deta-llades i amb un toc naïf. Així mateix, hem de destacar del seu treball dʼil·lustració a UnCargol fabufantàstic la capacitat de traspassar els límits del text i de la imatge peraconseguir un tot únic en què, com ja he esmentat anteriorment, la paraula i la imatgesʼincardinen de tal manera que una sʼexplica a lʼaltra.

LʼARGUMENT

Un Cargol fabufantàstic està format per dues històries que tenen com a protagonistaun petit cargol.

La primera història, titulada «Cargol, què vols?» ens narra les peripècies dʼun car-golet que abandona casa seva perquè se sent sol i poc estimat. La història començaamb una breu nota escrita pel protagonista que deixa a les seves companyes de labarraca: la Vaca, lʼOca i la Cabra. La marxa del company desperta en elles reaccionsdiferents, però de mica en mica es van preocupant perquè sʼadonen de la veritablecausa de la seva fugida. A partir dʼaquest conflicte narratiu es desenvolupen diverti-des peripècies. La Vaca, la Cabra i lʼOca, en un intent de trobar-lo, comencen a es-campar notetes pel bosc, penjades per les branques dels arbres. I així comença unintercanvi epistolar entre el Cargol i les seves companyes. En el transcurs dʼaquest in-tercanvi, el Cargol exposa el seu sentiment de solitud i el seu malestar. Les sevescompanyes intenten convèncer-lo perquè torni a casa, però això no resulta gens fàcil.Les cartes, marcades pels girs humorístics, en els quals trobem retrets per temes re-lacionats amb la convivència, records i confessions, són les peces dʼaquesta història,que es va component com un trencaclosques i que ens va descobrint les vivènciesquotidianes dʼaquests quatre animals, la història de la seva amistat, la convivència, elsseus sentiments (la solitud, la dificultat de relacionar-se amb lʼentorn, etc.). Finalment,el Cargol torna a casa i entre tots, amb tolerància, paciència i respecte, intenten re-soldre els petits conflictes que dificulten la seva convivència.

La segona història, «Deixaʼm pas plas, plas», ens narra les aventures del Cargol alʼescola. El canvi del professor Cangur pel mestre Popòtam i lʼarribada amb retard delprotagonista, un dia dʼescola, marquen lʼinici dʼaquesta aventura.

Un dia, el Cargol es troba, pel camí dʼanada a lʼescola, amb un camaleó fatxendai envanit que el fa fora del camí i amenaça dʼaixafar-lo perquè té pressa. El petit Car-gol, intentant arrapar-se pel pont de fusta, cau a lʼaigua. Després de sortir de lʼaigua,enutjat per una situació dʼimpotència, es topa amb una formiga. Com que està molt en-fadat i fa tard, amenaça la Formiga de donar-li un cop de banya si no el deixa passarpel camí. Lʼinsecte sʼespanta i li cau a lʼaigua lʼengruna de pa que transportava.

Quan el Cargol arriba a lʼescola es troba que no hi ha el mestre Cangur, sinó elmestre Popòtam, que no accepta cap excusa ni raó per lʼarribada amb retard del Car-gol, li fa escriure deu vegades «Cal arribar a classe a lʼhora».

6

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

Un Cargol fabufantàstic és un llibre format per dues històries que tenen com a fil con-ductor les peripècies dʼun cargolet. Les característiques del protagonista, lʼinici ambun conflicte problemàtic, un estil àgil i dinàmic marcat per lʼintercanvi epistolar entreels diferents animals de la història, i lʼús dels recursos propis de la narració oral (elsparal·lelismes, les repeticions, les exageracions, etc.) confereixen la cohesió internaa totes dues històries.

El llibre, estructurat en capítols molt breus, està format per aquestes dues histò-ries que segueixen lʼesquema clàssic: introducció, nus i desenllaç. Ambdues es ca-racteritzen per un estil àgil i dinàmic: oracions breus, disposició del text en notesepistolars, jocs lingüístics (escurçament dels noms per darrere, etc.). Així mateix, sʼhade remarcar el recurs a la comparació i les metàfores per expressar dʼuna manera di-vertida i entenedora els sentiments que experimenten els personatges. Per exemple,la Vaca, arran de la marxa del Cargol, té «un botó negre a la gola, una formiga a labanya i una dent de camaleó a la cua» (p. 65). Un altre recurs que utilitza per expres-sar el món dels sentiments dʼuna manera entenedora és a partir de les circumlocu-cions o perífrasis litaràries. Un exemple en poden ser les cartes de la Cabra, que tépor dʼexpressar els seus sentiments obertament. Per exemple, per parlar de la tristorque experimenta fa servir la perífrasi literària, a partir de la imatge dʼuna cadira buida(p. 42).

Al llibre podem trobar un espai narratiu comú: el bosc, i un de variable en cadas-cuna de les històries. A «Cargol, on vas?», hi trobem el binomi bosc-casa i a la segonahistòria, el binomi bosc-escola.

Podem afiliar aquestes històries al subgènere de les faules clàssiques (com perexemple les dʼIsop, La Fontaine, etc.), en què els animals sʼhumanitzen per a, mitjan-

Aquell dia, el Cargol va escriure una carta al Mussol, lʼamic que havia fet quan vamarxar de casa, a la història narrada al conte anterior. En aquesta carta, li explica elsseus sentiments i neguits i li demana consell.

El Mussol i el Cargol intercanvien cartes; lʼocell li aconsella que escrigui notes perresoldre les seves angoixes, perquè, dʼaquesta manera, li serà més fàcil exposar elsseus sentiments i arribar a lʼentesa amb els altres. El Cargol farà cas del seu amic iescriurà un munt de cartes al mestre Popòtam, a la Formiga i al Camaleó. I a partirdʼaquestes es desentrellarà un teixit de sentiments: el penediment del Cargol pel seucomportament amb la Formiga, lʼinterès per ajudar-la en les seves necessitats (impos-sibilitat que té dʼassistir a lʼescola per manca de recursos), el desig de fer veure al Ca-maleó que no pot abusar de la seva força per aconseguir les coses; els neguits perentendreʼs amb el nou professor, etc.

Els malentesos i conflictes es van resolent a poc a poc, i serà una festa de benvin-guda al mestre Popòtam, el que posarà fi a les seves angoixes. Aquell dia, el Cama-leó rebrà una lliçó i entendrà que no pot maltractar els altres exercint la seva força peraconseguir els seus desitjos.


7

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE LʼAUTOR I LA SEVA OBRA


çant lʼanècdota, alliçonar-nos en alguna matèria. Dʼaquesta manera, el lector pot iden-tificar-se fàcilment amb les situacions que es presenten. I també, com a les faulesclàssiques, hi podem trobar un ensenyament: la importància de la comunicació per re-soldre alguns problemes. En resum, com diu una dita popular, «Parlant la gent sʼen-tén».

EL TEMA I ELS SUBTEMES

El tema principal del llibre és els sentiments originats per la relació del personatgeamb lʼentorn: el sentiment de solitud, lʼacceptació de la diferència, la tolerància, la ca-pacitat de compartir, la comprensió, etc. A partir de les peripècies dels personatgespodrem abordar, a lʼaula, la intel·ligència emocional, el pensament alternatiu i la ca-pacitat de resolució de problemes. Així mateix, també podrem tractar la relació dʼamis-tat.

Un altre tema per abordar a partir de la història és lʼescriptura com una forma dʼex-pressar-nos i sentir-nos millor: «Sʼescriuen cartes quan les paraules han quedat sensedir, enganxades a la gola o a la cua. Sʼescriuen cartes quan un no pot dormir. […]Sʼescriuen, simplement, perquè sí.» (p. 69). Però no tan sols apareix el gènere epis-tolar com a mitjà per expressar els nostres sentiments sinó també la poesia. Així,quan el Cargol torna a casa comparteix amb les seves amigues de la barraca unpoema que ha escrit per a lʼocasió: «Jo sóc un Cargol/ que sap el que vol./ Vull viureamb la Vaca,/ amb lʼ Oca i la Cabra,/ perquè si no us tinc/ em sento molt trist.» (p. 46).

També, amb relació a lʼescriptura i les emocions, cal subratllar la importància de lacomunicació per poder resoldre qualsevol problema i conflicte.

A partir de la situació de la Formiga que no pot anar a lʼescola per manca de recur-sos, podeu abordar el tema de la desigualtat de béns al món i la necessitat de soli-daritzar-nos enfront dʼaquestes situacions.

�Contes i novel·les

Andana Blanca. Granollers: Editorial Granollers, 1999 (premi de Poesia Òmnium Cul-tural 1999).

Emocions i sentiments, contes i cançons. Cardedeu: Tot Sona Records, 2003 (llibreamb CD).

Qui enviava petons a l’estrella? Eivissa: Ed. Mediterrànea-Eivissa, 2005 (premi Narra-tiva Infantil Ciutat dʼEivissa 2005).

8

Les set dents de la Palangana. Barcelona: Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres»,Sèrie Taronja, 2008 (2a edició).

Un petó de mandarina. Barcelona: Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres», Sèrieverda, 2008 (3a edició) (premi Barcanova 2006).

Un somni dins un mitjó. Barcelona: Animallibres, 2008.

�Lletres de música per a infants

Lʼautora ha col·laborat amb la productora Tot Sona Records de Cardedeu com a lle-trista. Entre la seva feina hi ha: Cançons per aprendre, Cançons populars més noves,Cançons de bressol, Personatges singulars i universals. Podeu trobar-ne més infor-mació a la pàgina web següent:

www.tsrecords.com

�Escriptura de contes dramatitzats per a teatre

Oita!!!

És una obra de teatre formada per tres contes dramatitzats escrits per lʼautora. Hemde destacar la imaginació com a temàtica i el recurs a la música. Si voleu llegir-neuna sinopsi podeu consultar lʼarticle aparegut a la revista de referència sobre les artsescèniques Artez:

http://www.artezblai.com/artez/artez130/Suplemento/SuplementoFeten/trescuentose-nuno.htm

(Artez, febrer del 2008)


Si voleu sentir una breu presentació de lʼautora parlant del llibre Un Cargol fabufan-tàstic us recomanem que consulteu aquest enllaç del programa cultural Ànima, emèspel Canal 33 el dia 7.5.09.

http://www.tv3.cat/videos/1210599

Us recomanem lʼexcel·lent ressenya feta per lʼescriptor Pere Martí a propòsit de lapresentació del llibre a lʼespai de la llibreria La Gralla (Granollers) el 4.7.09. Aquestapresentació ha estat editada a la revista especialitzada de LIJ catalana Cornabou:

http://www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/articles/cargolfabufan.doc

ALTRES ENLLAÇOS

9

A lʼapèndix us adjuntem la transcripció íntegra de la ressenya.


Si voleu descobrir més informació sobre la il·lustradora podeu consultar el seu bloc iel seu portafoli per conèixer-ne el treball i les inquietuds:

http://www.caroleedet.com/

A lʼapèndix us adjuntem alguns passatges de lʼentrevista que li van fer a la Carole el29.10.07 a lʼespai «Carte Blanche» de la pàgina francesa sobre il·lustració infantil i ju-venil La Luciole Masquée:

http://luciolemasquee.hautetfort.com/

ALTRES ENLLAÇOS

BIBLIOGRAFIA RELACIONADA AMB ASPECTES DEL LLIBRE

En aquest apartat us presentem un conjunt de referències de llibres de coneixementsi altres tipus dʼobres que us poden ser útils per treballar algunes de les propostes queus presentem, com, per exemple, a lʼapartat dʼINTERDISCIPLINARIETAT i de LITE-RATURA COMPARADA.

�Faules clàssiques

WARD, HELEN. Les millors faules d’Isop. Barcelona: Parramon, 2004.

Us recomanem aquest recull de dotze faules dʼIsop, il·lustrades i adaptades de formaexcel·lent per Helen Ward. Lʼencant rau en la presentació en gran format i en la incar-dinació aconseguida entre la imatge i el text. Hi trobem clarament diferenciades, lapresentació de lʼanècdota i la lliçó final del tema.

Lʼeditorial La Galera té una col·lecció de Faules de diversos autors (Joan Amades,Isop, Jean de La Fontaine...). Els llibres dʼaquesta col·lecció van acompanyats dʼunquadern de manualitats per fer plàsticament els protagonistes de les històries. A con-tinuació us proposem una selecció dʼalguns títols:

AMADES, Joan. El lleó i el grill. Barcelona: La Galera, 2007.

BABRI: La cigala i la formiga. Barcelona: La Galera, 2007.

BABRI: El ratolí de camp i el ratolí de ciutat. Barcelona: La Galera, 2007.

10


DE LA FONTAINE, Jean. El llop i l’ós. Barcelona: La Galera, 2007.

DE LA FONTAINE, La guineu i la cigonya. Barcelona, La Galera, 2007.

ISOP. El gos i els cargols. Barcelona: La Galera, 2007.

ISOP i SIMÓ, Roger. El lleó i el mosquit. Barcelona, La Galera, 2007.

�Contes que tenen com a protagonistes cargols

A continuació us presentem dues referències interessants de llibres que tenen com aprotagonistes els cargols.

LEONI, LEO. La casa més gran del món. Barcelona: Ed. Hipòtesis/Kalandraka, 2008.

Aquesta història, escrita per un autor de referència de la literatura infantil, especial-ment de lʼàlbum il·lustrat, ens narra les peripècies dʼun cargolet capficat perquè voltenir la casa més gran del món. El cargol, per mitjà dʼuna història narrada pel seupare, avaluarà si és pertinent realitzar el seu somni. Perquè, què passaria si per tenirla casa més gran del món no pogués apropar-se a les delicioses cols? I si per volertenir la casa més gran del món no es pogués moure amb llibertat pel jardí? Un àlbumil·lustrat que ens parla de la prudència, la humilitat i la senzillesa.

MARTÍ, PERE. La nena que va pintar els cargols. Barcelona: Santillana, 2007 (7aedició).

La Cristina és una nena que cada mes de juliol sʼestà a casa dels avis, en un pobletpetit on ja té una bona colla dʼamics. Però aquell estiu plou cada dia i per culpa dʼaixòla canalla no pot anar a jugar al carrer, anar amb bicicleta, etc. Per aquesta raó lʼes-tiu comença a fer-se avorrit; fins que, una tarda que no para de ploure, la Cristina seʼnva amb el seu avi a buscar cargols. Aquest fet fa canviar lʼactitud de la nena, que des-cobreix que nʼhi ha de diverses classes, però que només nʼhi ha una que se sol men-jar: els bovers. Aquest descobriment fa que la Cristina doni voltes al cap buscant unasolució perquè no es mengin aquells cargols que lʼavi ha collit. I la troba en la pintura,ja que sʼadona que les cargoles, els cargolins, les marietes... és a dir, els cargols decoloraines, no els cull ningú. Aleshores, pinta els cargols de lʼavi i els allibera, al finalde la seva estada al poble, en una festa en la qual participa tota la canalla. Un llibreque, amb tendresa i emoció, ens descobreix els petits tresors de la natura.

�Contes amb lʼelement epistolar

En les propostes de lʼapartat de DESPRÉS DE LA LECTURA, INTERDISCIPLINA-RIETAT i LITERATURA COMPARADA podeu utilitzar alguna dʼaquestes referències.Us adrecem, també, a una interessant pàgina web ( hi trobareu guia de lectura, plan-tilles per a les cartes, etc.).

11


A lʼapartat «Bibliografia postal» dʼaquesta pàgina web teniu una guia de lllibres de li-teratura infantil i juvenil molt completa.

http://tallerdanimaciopostal.blogspot.com/

A continuació, fem una selecció de referències que us poden ser especialment útils pertreballar algunes de les propostes.

TELLEGEN, TOON. Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’ós… Barce-lona: Destino, 2001.

En aquesta història trobem cartes curioses, emocionants i fantàstiques entre els ani-mals. Voleu descobrir els secrets que amaguen aquestes cartes? Un elefant que con-vida un cargol a ballar; el talp que se sent tan sol sota terra que se les envia a simateix; una nota blava que fa olor de mel i resina fa bategar el cor dʼuna petita cucade llum. I un carter molt especial, el vent, que les reparteix sense equivocar-se mai.

WYBROW, IAN. Les cartes de llobató. Barcelona: Cruïlla, 2003.

El director de la revista Udol Setmanal demana a Llobató que es faci càrrec de res-pondre les cartes dels lectors del setmanari. Us imagineu les respostes dʼaquest llo-bató trapella? No cal dir que seʼn surt molt bé amb la seva desimboltura, agudesa imurrieria. Hi trobareu cartes que us faran riure pels descosits.

BALTSCHEIT, MARTÍN. El león que no sabía escribir. Salamanca: Ediciones Lóguez,2006.

Aquest divertit àlbum il·lustrat ens presenta un lleó enamorat que vol fer una carta auna lleona, però té un problema: no sap escriure. Demana ajuda al mico, a lʼhipopò-tam i altres animals, però no està content amb les declaracions que li proposen. Final-ment, serà la lleona que li ensenyarà a escriure, començant per la «a» de la paraulaamor. Una història tendra que ens parla de la importància de lʼescriptura com a mitjàdʼexpressió.

SENNELL, JOLES. La carta Rebel. Barcelona: La Galera, 2000.

Aquesta història ens explica les peripècies dʼuna carta que no volia ser com les altres.Què podia fer per ser diferent? Per començar, va negar-se a moureʼs del lloc on era…

TOLKIEN, J. R. Cartes del Pare Noël. Barcelona: Empúries, 2006.

Cada desembre els fills dʼaquest reconegut escriptor rebien un sobre amb un segelldel Pol Nord. A dins hi havia una carta escrita a mà, amb una estranya lletra fina, i undibuix ple de colors. Eren cartes del Pare Noël. Però, a vegades, també escrivia lʼósPolar i lʼelf Ilbereth. En elles trobareu meravellosos contes sobre la vida al Pol Nord:

12


com lʼós Polar (un pocatraça) va escalar el Pol Nord, va caure sobre la teulada de lacasa del Pare Noël i va anar a parar al menjador; com un dia els rens van escapar-sei van escampar els regals pertot arreu…

LOBE, MIRA. El nas de Moritz. Madrid: Editorial Cruïlla, 1991.

Moritz Nape és un carter que està refredat i que després dʼun fort esternut és capaçdʼolorar-ho tot, fins i tot els sentiments de les persones. En principi aquesta estranyafacultat és una novetat, però a poc a poc es converteix en un malson perquè moltespersones volen aprofitar-se del seu poder. Una banda de lladres vol que els ajudi enels robatoris, un mag ambulant el vol per estafar els seus espectadors. Per tot això,la seva vida es complica… Tornarà a la normalitat la vida dʼaquest carter? Si voleudescobrir-ho no us podeu perdre aquesta esbojarrada història.

�Contes dʼanimals especials

A continuació, us presentem alguns llibres de contes i àlbums il·lustrats que tenencom a protagonistes animals especials, és a dir, animals que per alguna raó se sen-ten diferents dels altres. Aquestes referències us poden servir per treballar lʼeducacióemocional a lʼàrea de tutoria a lʼAPARTAT DʼINTERDISCIPLINARIETAT o a LʼAPAR-TAT DE LITERATURA COMPARADA.

A partir dʼaquestes propostes podeu plantejar a lʼaula activitats entorn de lʼacceptacióde la diferència, lʼatenció a la diversitat, etc.

SALA, CARLES. Sóc com sóc. Barcelona: Barcanova, 2008.

El talpet Ramonet té uns ulls grossos com plats i li agrada llegir i aprendre coses delseu bosc. Però no està gens interessat dʼestar-se tot el dia a les fosques cavant ga-leries subterrànies. Per aquesta raó, a començament de curs és la riota dels seuscompanys de classe, especialment, dʼun talp molt fatxenda anomenat Pinxo. Final-ment decideix anar a buscar lʼàvia sàvia, la tortuga. Ella segur que li pot donar un bonconsell. Pel camí es troba amb un garrí net i polit, un llop vegetarià, un pingüí fredo-lic i altres animals que, com ell, se senten diferents de la resta. Lʼàvia sàvia els explicauna història i els convida a fer un ball de disfresses per aprendre a acceptar-se comsón. Un llibre que ens parla, dʼuna forma original, divertida i molt propera sobre lʼac-ceptació de la diferència.

LEONI, LEO. Frederik. Barcelona: Lumen, 1993.

En Frederik és un petit ratolí que medita mentre els seus companys estan guardantprovisions per a lʼhivern. Quan arriba el fred els seus companys li pregunten què haviafet i en Frederik els regala un poema que dóna llum i alegria a aquells dies grisos. Unahistòria que ens parla del respecte de la llibertat individual i de la importància «dʼali-mentar-se» de paraules.

1313


CAMPANARI, Jose. Segueix-me. Una història dʼamor que no té res dʼestrany. Ponte-vedra: OQO, 2007.

Aquest àlbum il·lustrat, escrit pel narrador oral José Campanari, ens presenta la his-tòria dʼamor entre un elefant amb pigues morades i una formiga amb cintura de vespa.Si voleu gaudir de les coloristes, imaginatives i divertides il·lustracions de RogerOlmos i descobrir com podem salvar tot tipus de diferències, no us podeu perdreaquesta història.

CUTBILL, ANDY. La vaca que va pondre un ou. Barcelona: RBA, 2008.

La Margarida és una vaca a qui agradaria tenir algun tret diferent perquè sent que noés gens especial. Les seves amigues, les gallines, decideixen ajudar-la i li fan creureque ha post un ou. Aquest fet provoca un gran enrenou entre les altres vaques. Unadivertida i esbojarrada història que ens parla del món dels sentiments i de lʼautoes-tima.

FANE, LOU. Lola. Barcelona: Símbol Editor, 2002.

La Lola és una gallina que, a diferència de les seves companyes del galliner, no estàenamorada del gall sinó dʼun llop. Una història que ens parla de sentiments i de lʼac-ceptació de la diferència.

FERRO, ELENA. De com l’ornitorinc es va fer rei. Barcelona: Terrabastall, 2007.

«/…/ lʼornitorinc va esdevenir el rei dels animals. Molts anys després, les persones esvan empescar lʼabsurda teoria que el lleó nʼera el rei. Però, és clar, què en saben lespersones dels animals? Ben poca cosa, certament.»

Així és com acaba aquesta història que ens narra com els animals es van reunir enassemblea per triar un rei. Així és com van començar les divergències entre els ani-mals de diferents classes: mamífers, ovípars, etc. Lʼornitorinc va presentar-se com acandidat, però en principi no lʼacceptaven perquè pensaven que un animal amb ca-racterístiques tan estranyes no podia ser rei. Però finalment van adonar-se que no erauna idea tan dolenta.

14


A continuació, us ressenyem llibres del gènere poètic perquè a lʼapartat de LITERA-TURA COMPARADA pugueu treballar a partir de la tradició dels bestiaris.

ALBALAT, ANTONI. Quines bèsties! Alzira: Bromera, «El Micalet Galàctic», 1998.

BONMATÍ, RICARD. Estimades feres (Bestiari). Barcelona: Bruño, col. «Altamar»,1990.

ALBERTÍ, NÚRIA. Gri, grill i altres animalades. Barcelona: Barcanova, «Sopa de lli-bres», Sèrie Taronja, 2006 (2a edició).

CARNER, JOSEP. El cargol. Barcelona, Cruïlla, 2003.

CARNER, JOSEP. Bestiari. Barcelona: Barcanova, «Sopa de Llibres» Sèrie Blava,2007.

CARNER, JOSEP. Museu zoològic. Barcelona: Barcanova, «Sopa de llibres» SèrieGroga, 1998.

DESCLOT, Miquel. Bestiolari de la Clara. Barcelona: Baula, col. «Ala Delta», 2004.

LARREULA, ENRIC. Bestiesari. Barcelona: Bruño, col. «Altamar» 1995.

PÉREZ MORAGÓN, F: Alfabestiari. Barcelona: Empúries, 1992.

OLIVER, Joan. Bestiari. Barcelona: La Galera, 1997.

POESIA

LLIBRES DE CONEIXEMENTS PER TREBALLAR LʼEDUCACIÓ EMOCIONAL

PÉREZ PÉREZ, CRUZ i ASENSI, CAROLINA Educación para la convivencia. Pro-grama de intervención para la educación primaria. Barcelona: Graó, 2000.

Aquest llibre ens presenta un programa de caràcter global i preventiu, i entre els seusobjectius hi ha el fet dʼensenyar a lʼalumnat a elaborar les seves pròpies normes decomportament, aportar estratègies per afrontar els petits conflictes que sorgeixen quo-tidianament, cohesionar la classe com a grup, desenvolupar habilitats socioafectives,generar hàbits positius i augmentar el nivell dʼautoestima sociomoral dels nens i lesnenes. El programa consta de dotze sessions. Aporta orientacions per a la interven-ció pedagògica i proposa activitats per a lʼalumnat i una guia per al professorat.

1515

DIEZ DE ULZURRUM, ASCEN i MARTÍ, JOSEP. La educación emocional: estrategiasy actividades para la educación primaria. Barcelona: Graó, 1998.

Proposta didàctica per a lʼeducació primària sobre lʼeducació dʼaspectes lligats al co-neixement i al control de les pròpies emocions, al desenvolupament de la capacitatdʼesforçar-se per allò que importa i a lʼhabilitat per entendre i relacionar-se amb els al-tres adequadament. Sʼofereix un conjunt de models dʼactivitats per treballar al llargdels tres cicles de Primària, en diferents blocs que conformen la intel·ligència emocio-nal: autoconeixement; autocontrol; motivació i esforç; empatia i habilitats socials.

CARPENA, ANNA. Educació socioemocional a primària. Materials pràctics i de refle-xió. Vic: Editorial Eumo, 2001.

És un llibre que conjuga la part teòrica amb un bon nombre de propostes i recursoseminentment pràctics dʼintervenció psicoeducativa. Està estructurat en quatre blocs te-màtics: autoestima, gestió dʼemocions i sentiments, resolució positiva de conflictes iempatia. Cal destacar que inclou nombroses referències bibliogràfiques de literaturainfantil que giren entorn dʼaquestes temàtiques.

BOQUÉ I TORRENOVELL, M. CARME. Guia de mediació escolar. Programa com-prensiu d’activitats. Educació primària i secundària obligatòria. Barcelona: Associacióde Mestres Rosa Sensat, 2007.

Comprendre els conflictes, comunicar-se obertament, reconèixer i expressar emo-cions i sentiments, desenvolupar habilitats de pensament, participar activament, con-viure en pau i redescobrir els processos de mediació constitueixen els eixosvertebradors dʼaquesta proposta.

Us fem referència a algunes revistes infantils que han tractat el tema dels animals.

Cavall Fort, núm. 977/78, dossier «Bestiari, la poesia i els animals». Abril, de 2003.

Cavall Fort, núm. 825/826, « LʼArca de Noè i lʼextraordinari món dels animals». De-sembre de 1996.

REVISTES ESPECIALITZADES


16


Si esteu interessats en lʼanimació a la lectura us proposem alguns enllaços de referèn-cia:

http://www.barcanova.es

Hi podeu trobar propostes dʼanimacions lectores descarregables basades en llibresdel nostre catàleg a lʼapartat «Pla lector», «Lectura Activa».

http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=LRCT0174&CRP

Aquesta pàgina de lʼXTEC dóna referències de llibres molt útils per treballar lʼanima-ció a la lectura.

http://edu365.com/

La proposta «Entrenaʼt per llegir» és una eina molt eficaç per treballar la velocitat i lacomprensió lectores.

http://www.fundaciongs.es

La Fundació Germán Sánchez Ruipérez és una font dʼinformació imprescindible pertreballar lʼanimació a la lectura (formació, guies de lectura, propostes, enllaços, etc.).

http://www.uned.es/pfp-animacion-lectora-aula/Bibliografia.htm

Pàgina de referència amb un llistat extens de bibliografia entorn del món de lʼanima-ció lectora.

www.clijcat.cat

Aquesta pàgina del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves ens proposa unasèrie de recursos i enllaços imprescindibles.

REFERÈNCIES PER TREBALLAR LʼANIMACIÓ A LA LECTURA

17

Comprensió lectora Abans de la lectura Un Cargol fabufantàstic

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

ABANS DE LA LECTURA

1. LES CARTES DEL PERSONATGE MISTERIÓS

OBJECTIU

Aquesta activitat té com a objectiu presentar el llibre dʼuna manera lúdica, tot desper-tant les expectatives del començament de la lectura. Així mateix, sʼintrodueix el regis-tre epistolar per poder-ne fer un treball posterior.

PROCEDIMENT

En primer lloc, heu de preparar unes plantilles en forma de fulla per desenvoluparaquest joc de pistes. Hauríeu de preparar tres o quatre cartes per anar escampant-lesen dies succesius pel centre. Un exemple del contingut de les cartes podria ser el se-güent:

HOLA AMICS I AMIGUES!

US AGRADARIA CONÉIXERALGUNES DE LES MEVESPERIPÈCIES I AVENTURES?EN PRIMER LLOC, HAUREU DEDESCOBRIR QUIN ANIMALSÓC. TINC BANYES I SURTODESPRÉS D’HAVER PLOGUT.

SABEU QUI SÓC?

MATERIAL

Per fer les cartes necessiteu plantilles en forma de fulla dʼarbre i paper de color verd.

TEMPORITZACIÓ

El nivell de preparació de lʼactivitat és senzill i el temps de desenvolupament a la classeés de 5-10 minuts, en dinàmica oberta.

1818


2. LʼARRIBADA DEL CARGOL

OBJECTIU

Aquesta activitat presenta múltiples objectius en funció de les vostres necessitats. Enprimer lloc, presentar el personatge protagonista de la història per despertar les ex-pectatives de la lectura. Aquesta proposta la podeu desenvolupar després de lʼactivi-tat «Les cartes del personatge misteriós» per descobrir la seva identitat i comprovarsi les seves prediccions eren encertades. Després, podem començar a llegir el llibre.Podeu desenvolupar aquesta activitat de manera independent, presentant el perso-natge del Cargol acompanyat dʼuna carta i procedir a la lectura. En funció dels vos-tres interessos, podeu presentar el personatge amb una carta, en els dies posteriors,i plantejar una prova que els alumnes han de superar per demostrar que estan pre-parats per descobrir les seves aventures (vegeu les dues propostes posteriors).La mostra dʼun cargol real a la classe pot ser el fil conductor dʼuna activitat interdisci-plinar a lʼàrea del Coneixement del medi natural per mitjà de la creació dʼun cargolera lʼaula (vegeu lʼapartat dʼINTERDISCIPLINARIETAT i lʼÀREA DE CONEIXEMENTDEL MEDI NATURAL).

La presentació del cargol ficat en una capseta treballada manualment amb la ca-racterització de la descripció del llibre, la podeu explotar de manera interdisciplinar alʼàrea de Plàstica, treballant tècniques de reciclatge per confeccionar-la.

PROCEDIMENT

Heu de ficar un cargol en una capseta, que podeu decorar pintant-la de colors, fent-hi unes petites finestres seguint les il·lustracions del llibre. Aquesta ha dʼanar acom-panyada dʼuna carta de presentació. En funció dels vostres interessos, podeu introduiruna prova que han de resoldre per començar la lectura.

MATERIAL

�Un cargol.�Una capseta de cartró foradada per ficar-hi el cargol. Opcionalment la podeu deco-rar per després introduir la proposta plàstica de dissenyar cases a partir de la tècnicade reciclatge.�Una plantilla en forma de fulla per escriure la carta de presentació.

TEMPORITZACIÓ

La dificultat de la preparació és mitjana. Podeu desenvolupar lʼactivitat en dinàmicaoberta amb una temporització de 10 minuts aproximadament.

19


3. MIRA, MIRA: DESCOBRINT ELS PERSONATGES

OBJECTIU

Presentar el llibre físicament a la classe per despertar un punt dʼinterès abans de co-mençar a llegir-lo. Així mateix, introduir la lectura de la imatge per desenvolupar, pos-teriorment, activitats relacionades amb la il·lustració (vegeu lʼapartat DESPRÉS DELA LECTURA «Joc dʼokupes: descobrim la il·lustradora» i lʼapartat de COMPRENSIÓLECTORA.

Podeu desenvolupar la segona part de lʼactivitat a partir de dues estratègies diferents:

A) UNA EXPOSICIÓ DE LES IL·LUSTRACIONS DEL LLIBRE, A LES FOSQUES

Les darreres investigacions de caràcter artístic sobre la recepció visual del públicapunta que, a les fosques, el receptor de lʼobra assumeix un paper més actiu per per-cebre-la. Per aquesta raó, us proposem que feu lʼexposició de les il·lustracions a lesfosques: perquè els vostres alumnes desenvolupin la capacitat de lʼobservació per lalectura de la imatge i el seu gaudi. Prepareu lʼaula o una altra sala habilitada penjantalgunes de les il·lustracions a les parets. A la porta, entregarem llanternes als alum-nes perquè vagin passant en grups reduïts. Hem de pautar lʼactivitat dient que handʼobservar atentament les il·lustracions que trobaran penjades a la paret per poderfer, després, prediccions del que passarà a la història.

Us aconsellem que prepareu una sessió per a cadascun dels contes i que no bar-regeu les il·lustracions dʼun conte amb les de lʼaltre. Després dʼacabar aquesta activi-

PROCEDIMENT

Per presentar el llibre a la classe lʼheu de ficar en una capseta que podeu decorarplena de fulles. La capsa haurà dʼanar acompanyada dʼuna carta que digui el següent:

ESTIMATS AMICS I AMIGUES,

SÓC UN PETIT CARGOL I MʼAGRADARIAEXPLICAR-VOS ALGUNES DE LESMEVES AVENTURES. VOLEU DESCO-BRIR-LES?BÉ, PRIMER MʼHAUREU DE DEMOS-TRAR QUE TENIU ELS SENTITS BENDESPERTS.MIREU BÉ LES IL·LUSTRACIONS I FEUPREDICCIONS SOBRE LA HISTÒRIA.

BONA SORT!

2020


MATERIAL

�Fotocòpies de les il·lustracions del llibre (preferiblement de mida DIN-A3).�Llanternes petites (opció a).

TEMPORITZACIÓ I DINÀMICA

El nivell de preparació de lʼactivitat és senzill i el temps de desenvolupament és de 15-20 minuts, en dinàmica oberta.

4. TOCA, TOCA...

OBJECTIU

A partir del tacte despertarem lʼinterès pel començament de la lectura, descobrint ob-jectes significatius de la història.

PROCEDIMENT

Presentarem el llibre a la classe, acompanyat de dues capsetes i dʼuna carta que ex-pliqui la dinàmica del joc. Una proposta de la carta de presentació és la següent:

ESTIMATS AMICS I AMIGUES,

SÓC UN PETIT CARGOL I MʼAGRADARIA EXPLICAR-VOS ALGUNES DE LES MEVES AVENTURES. VOLEUDESCOBRIR-LES?BÉ, PRIMER MʼHAUREU DE DEMOSTRAR QUE TENIUELS SENTITS BEN DESPERTS.US PORTO DUES CAPSETES AMB OBJECTES RELA-CIONATS AMB LA HISTÒRIA. DESCOBRIU-LOS.

BONA SORT

tat, demaneu als alumnes que facin prediccions sobre la trama de la història. Podeuconvidar-los a fer-ho per escrit. També les podeu penjar a la classe i, mentre aneu lle-gint el llibre, verificar si les prediccions eren encertades.

B) UNA EXPOSICIÓ DʼIL·LUSTRACIONS A LA CLASSE

Aquesta proposta és com lʼanterior, amb la variant que podeu fer lʼexposició a la classeamb il·luminació normal.

21


Heu de preparar dues capsetes que tinguin una obertura lateral per poder-hi ficar la mà(una altra opció és ficar els elements en una bossa). Cada capseta ha dʼanar acom-panyada amb una targeta on escriurem el títol de cadascun dels contes: «Cargol, quèvols?» i «Deixaʼm pas, plas-plas».

En primer lloc, els alumnes hauran de ficar la mà a la capseta de la primera histò-ria i descobrir, a partir del tacte, què sʼhi amaga. Després, podeu fer prediccions de latrama de la història a partir de la portada i dels objectes de la capseta. Podeu recolliri sistematitzar de forma oral o escrita les prediccions, per tenir-les presents mentre lle-giu la història i verificar si han estat encertades.

Deixareu la segona capsa en un espai present a lʼaula per generar expectatives i,en arribar a la lectura del segon capítol, desenvolupar el mateix procediment.

A continuació us presentem un esquema dels elements que podeu ficar a cadas-cuna dʼelles.

DEIXAʼM PAS, PLAS-PLASCARGOL, QUÈ VOLS

�Un sobre�Fulls de paper de carta�Un llapis�Una maduixa�Un llaç daurat�Un dau�Fulles dʼarbre�Un cargol de ferreteria

�Un despertador�Un trosset de pa�Un botó gran de color negre�Un guix�Unes ulleres dʼaigua

MATERIAL

�La capseta o bossa i la selecció dʼobjectes que fan referència al llibre.�El nivell de preparació dʼaquesta activitat és mitjà.


El nivell de preparació dʼaquesta activitat és mitjà. Aquesta proposta sensorial la podeuproposar en dinàmica oberta amb una temporització de 15 minuts.

22


5. ENDEVINA, ENDEVINALLA

OBJECTIU

Presentar dʼuna manera lúdica alguns dels personatges de la història i despertar lʼin-terès de lʼalumnat abans de començar a llegir-la.

PROCEDIMENT

Per presentar el llibre a lʼaula, lʼheu de ficar en una capseta, que podeu decorar op-cionalment amb motius naturals (flors, fulles) i acompanyar-la dʼuna carta que pre-senti la prova que han de superar per descobrir la història de tots aquestspersonatges. Les endevinalles poden estar escrites en plantilles en forma de fulla.Lʼactivitat es pot desenvolupar de forma oral o repartir-les per grups perquè nʼendevi-nin la resposta. Després, penjareu les respostes en una part visible de lʼaula per ve-rificar durant la lectura si hi apareixen els personatges que els alumnes han dit. Acontinuació, us presentem propostes dʼendevinalles extretes dʼEl llibre de les endevi-nalles. Selecció Carme Alcovero. Barcelona: Editorial Barcanova, 2002.

CARGOL

VACA

OCA

CABRA

És petit com una nou,no té peus i puja al mont.

Una cosa que puja paret amuntamb la caldereta al cul.

Què és això que té pèl com un boui no és cap bou?

Sent bèstia, dic contínuamentque no crec res del que dius.Volo, nedo i sóc dues lletres.Mʼendevines, miranius?

Darrere una esteperamenja malvaverda i seca.

FORMIGAColl de carbassa,boca de serpent,qui no ho endevinano té enteniment.

23


MATERIAL

�Selecció dʼendevinalles�Material per escriure


El nivell de preparació és senzill i la temporització de lʼactivitat és de 10 minuts en di-nàmica oberta.

ANOTACIONS

24


6. ELS SONS DEL BOSC

OBJECTIU

Despertar lʼinterès dels alumnes abans de començar a llegir el llibre. Així mateix, in-trodueix el fil conductor del coneixement del medi natural que després podeu tre-ballar en diverses àrees (vegeu lʼapartat dʼINTERDISCIPLINARIETAT).

Aquesta activitat la podeu desenvolupar de forma independent, presentant-la perpoder començar a llegir, o combinant-la per continuar generant expectatives (com lesintroduïdes a lʼactivitat exposada en aquest mateix apartat de tècniques abans de lalectura «Lʼarribada del cargol»).

PROCEDIMENT

Preparareu la plantilla de la carta en forma de fulla, depenent de com presenteu laproposta: de manera autònoma o com a continuació del fil conductor introduït a lʼac-tivitat «Lʼarribada del cargol». Per exemple:

Benvolguts amics i amigues,

Si voleu descobrir les divertides peripècies dʼun cargolfabufantàstic us haureu dʼendinsar en el bosc. Abans decomençar a llegir aquesta història haureu de passar unaprova molt divertida. Obriu bé les orelles i identifiqueu al-guns sons del bosc. Esteu preparats?

Bona sort!Per preparar lʼaudició de sons del bosc podeu descarregar-vos sons que podem tro-bar a la història del Cargol (el mugit dʼuna vaca, el bel de la cabra, el clacar de lʼoca,el vent, la pluja, lʼudol del mussol, el cant dels ocells, lʼaigua del riu, etc.). Presenta-rem la carta i el llibre, i proposarem la prova dʼaudició per començar a llegir la història.

MATERIAL

�Descàrrega dels sons: per preparar lʼaudició dels sons del bosc podeu descarre-gar-vos-en de forma lliure i gratuïta a la pàgina web www.findsounds.com/�El llibre de lectura i la carta de presentació de lʼactivitat.


El nivell de preparació de lʼactivitat és mitjà. Podeu presentar-la en dinàmica oberta idesenvolupar-la en 15 minuts, aproximadament, en dinàmica grupal.

25


7. EL PUNT DE LLIBRE

OBJECTIU

Despertar lʼinterès de lʼalumnat per començar la lectura fent un punt de llibre amb elseu protagonista, el Cargol, a partir de la tècnica de lʼorigami. Aquest punt de llibre elpodeu utilitzar després de la lectura per desenvolupar un taller dʼexpressió oral i es-crita, confeccionant una breu obra de titelles i representant-la.

PROCEDIMENT

En primer lloc, enganxeu a la pissarra, amb Bluetack, la figura dʼorigami del Cargol ipinteu una bafarada que digui «Hola amics i amigues. Voleu descobrir la meva histò-ria?». Heu de nuar dues vetes de cordill vermell al palet de la figura dʼorigami i passar-lo per diferents espais de la classe (entre les taules, les cadires, els calaixos). El fil hadʼacabar ficat en el llibre de lectura, que estarà amagat en alguna part de la classe.

A continuació, us exposem un tutorial pas a pas per fer el cargol a partir de la tèc-nica de lʼorigami.

Doblegueu el full fent coincidir lespuntes dels triangles.

Agafeu un vèrtex lateral del triangle idoblegueu-lo en 30 º aproximadamentcap amunt.

Lʼaltre vèrtex del triangle lʼheu de do-blegar cap a lʼaltre costat.

Heu de pintar la closca.

PAS 1 PAS 2

PAS 3 PAS 4

26


MATERIAL

�Fulls dʼorigami de colors mida 20 x 20�Palets plans de colors�Material per pintar (ceres, plastidecors, etc.)�Ulls mòbils per enganxar (opcional)�Barres de goma dʼenganxar

Per presentar el llibre i el punt dʼorigami heu dʼutilitzar els materials següents:

�El punt dʼorigami amb la figura del cargol�Fil/corda/veta�Bluetack


Podeu desenvolupar aquesta proposta en dinàmica oberta, de manera individual. Enfunció dels vostres interessos; podeu desenvolupar lʼactivitat del punt dʼorigami senselʼactivitat de presentació o tota la proposta completa.

Podeu enganxar-hi un ullet mòbil i unpal pla perquè el pugueu fer servir depunt de llibre o titella.


27

Comprensió lectora Abans de la lectura Un Cargol fabufantàsticComprensió lectora Durant la lectura Un Cargol fabufantàstic

1. A LA MANERA DE…

DURANT LA LECTURA

OBJECTIU

Lʼobjectiu dʼaquesta activitat és treballar la comprensió lectora en el transcurs de lalectura del llibre a partir dʼuna activitat motivadora i diferent. A partir de dues formesde narrar que hi ha en diferents parts del món, el kamishabai japonés i la lianade contes africans, podem proposar, al final de cada capítol, que els alumnes expli-quin oralment el capítol que han llegit. Com veureu, la preparació de la lectura a par-tir dʼaquestes formes de narració suposa un exercici interessant de comprensió lectora.Altres eixos transversals són el descobriment intercultural dʼaltres formes de narrar idesenvolupar les capacitats expressives dels nens i de les nenes.

PROCEDIMENT

Abans de començar la lectura, podeu portar una mostra del kamishabai i de la liana decontes, per exemplificar lʼorigen i característiques dʼ aquests procediments narratius.A continuació, us adjuntem una petita fitxa explicativa sobre cadascun dʼells.

Significa literalment ʻdrama de paperʼ. És una forma dʼexplicar històries que es va ori-ginar als temples budistes del Japó al segle XII, on els monjos utilitzaven els emaki(pergamins que combinen imatge amb lletres) per combinar històries amb ensenya-ments morals per a lʼaudiència analfabeta. Durant segles, es va mantenir com a mè-tode per explicar contes, però possiblement és reconegut més pel seu renaixement alsanys vint i cinquanta del segle xx. Els gaito kamishabaya o narradors picaven dos tros-sos de fusta, habitualment units per una corda anomenada hyoshigi, per anunciar laseva arribada als diferents pobles. Els nens els compraven dolços als gaitos kamisha-baya i prenien els primers seients davant de lʼescenari. Un cop acomodada lʼaudièn-cia, el gaito kamishabaya explicava diverses històries utilitzant un petit escenari defusta en el qual sʼinstal·laven il·lustracions que sʼanaven passant mentre sʼexplicava elconte.El ressorgiment dels kamishabai pot associar-se a la gran depressió dels anys vint, jaque es van convertir en un mitjà que empraven els aturats per poder guanyar diners.Aquesta tradició va ser suplantada per lʼarribada de la televisió als anys cinquanta,però recentment ha reviscolat a les biblioteques i a les escoles japoneses.

KAMISHABAI

28

Comprensió lectora Durant la lectura Un Cargol fabufantàstic

Si esteu interessats en aquesta tècnica us adrecem a una pàgina que han dut haterme docents de Pamplona sobre aquest recurs i la seva aplicació pedagògica alʼaula.

En aquesta pàgina podeu trobar la història del kamishabai, un esquema de la cons-trucció, etc.

Podeu muntar el teatret a lʼàrea de plàstica, amb cartró. Així mateix, si esteu inte-ressats a tenir un kamishabai de fusta, actualment lʼeditorial Siete Leguas disposa dela llicència per distribuir-los.

http://irati.pnte.cfnavarra.es/kamishibai/experiencias/ceip-sainz-de-oiza/

MATERIAL PER FER EL KAMISHABAI

�Cartró de diàmetre gruix�Tisores i goma dʼenganxar�Paper de color marró o ceres/tempera�Cartolines per il·lustrar les escenes de lʼepisodi

LA LIANA DE CONTES

Aquesta forma de narrar és pròpia dʼalgunes cultures de lʼÀfrica occidental i central.Els narradors exposen davant del seu públic una xarxa on hi ha penjats diversos ob-jectes que constitueixen el fil conductor de les històries del seu repertori. A continua-ció, us reproduïm alguns fragments extrets dʼun llibre de referència dʼestudis de folkorei tradició oral:

POLLOWKI, ANNE. The world of storytelling. A practical guide to the Origins Develop-ment and aplications of storytelling. Nova York: H. W. Wilson Company, 1990 (p. 127-129).

29


/…/ «En poques paraules, es tracta de joglars que freqüenten les poblacions on hi hamercat i, per uns honoraris, expliquen històries. Cada joglar té una xarxa (del tipus depescador) i en aquesta xarxa lliguen tot tipus de coses: pipes, trossos de porcellana,etc.»

«/…./ mires la xarxa del joglar, tries un i demanes quant val aquell cant. El narrador etdóna un preu exorbitant i lʼaltre ha de regatejar. Tries un altre objecte i es procedeixde la mateixa forma fins que sʼarriba a un acord. Tʼasseus a terra i escoltes embada-lit la història i, normalment, en demanes una altra.»

MATERIAL PER REALITZAR LA LIANA

�Una xarxa per penjar-hi els objectes�Objectes relacionats amb la trama de la història

Després de triar el mètode i preparar-lo per poder utilitzar-lo cada vegada que sʼacabila lectura dʼun capítol, encarregarem a alguns alumnes que en preparin lʼexplicació apartir dʼaquesta tècnica.


La planificació dʼaquesta activitat serà variable en funció dels vostres interessos.

30


2. EL DICCIONARI MENJAPARAULES

OBJECTIU

�Fixar i ampliar el vocabulari per mitjà de la construcció dʼun diccionari.�Desenvolupar les capacitats creatives de lʼalumnat a partir dʼuna activitat plàstica (laconstrucció dʼun pop-up o llibre mòbil).

PROCEDIMENT

A partir dʼun personatge de la història, la Vaca, desenvoluparem una proposta per sis-tematitzar el lèxic nou dʼuna manera motivadora. Així engresquem els alumnes a siste-matitzar, a partir del seu propi diccionari, totes les paraules i expressions noves quetrobin al llibre.

Per treballar de forma interdisciplinar podeu aprofitar la sessió de Plàstica. Despréshi podeu afegir més fulls grapant-los per la part superior i inferior.

Aquest tutorial us ensenya a fer plantilles:

1. Agafa dos folis i doblegalʼs per la meitat.

2. Fes un senyal a un dʼells, marcant el centre del límit doblegat.

3. Des dʼaquest punt, dibuixa una línia de 5 cm.

4. Retalla la línia marcada, començant pel cantó doblegat.

31


5. Doblega 2 triangles cap endavant i cap endarrere.

6. Obre el full

7. Col·loca el full sobre la taula, com si fos una tenda de campanya, i empeny amb elsdits els triangles superiors cap avall.

8. Fes el mateix amb els triangles inferiors i doblega el full.

9. Ja tens feta una boca que sembla que parli quan obres i tanques el full. Dibuixa unanimal, persona o monstre al voltant de la boca.

10. Enganxa aquest full sobre un altre, sense posar pega a la zona de la boca.

32


MATERIAL

�Plantilla (vegeu lʼapèndix)�Fulls en blanc�Material per pintar�Grapadora


Per a aquesta activitat necessiteu 30-50 minuts per confeccionar el diccionari amb elpop-up.

ANOTACIONS

33


3. EL DICCIONARI DEL CARGOL

OBJECTIU

Sistematitzar, fixar i ampliar el vocabulari a partir dʼun diccionari original.

PROCEDIMENT

Durant la lectura, heu de presentar, en primer lloc, aquest diccionari per explicar la di-nàmica de lʼactivitat.

Heu dʼexplicar als alumnes que han dʼanar subratllant les paraules noves que no co-neguin. Després de la lectura de cada capítol les posarem en comú; entre tota laclasse escriurem una definició i la ficarem a la capseta. En acabar el llibre podeu feruna altra activitat per comprovar lʼadquisició del nou vocabulari (vegeu, a lʼapartatDESPRÉS DE LA LECTURA, lʼactivitat «El diccionari del cargol II»).

MATERIAL

�Una capseta de mida mitjana�Boletes de porexpan i feltre negre per fer els ulls del cargol�Tisores per fer lʼobertura lateral per ficar els dits�El llibre�Fitxes per apuntar les noves paraules


Per a aquesta activitat necessiteu 10 -15 minuts aproximadament La dinàmica és engrup i oberta.

34


4. LA FRASE MÉS LLARGA

OBJECTIU

Desenvolupar la velocitat lectora, la capacitat de lectura extensiva i la comprensió lec-tora.

Aquesta activitat només és efectiva en dinàmiques en què llegiu el llibre sempre ala classe, al mateix ritme. És una activitat molt útil per combinar amb altres exercicisamb lʼobjectiu de desenvolupar la capacitat lectora o fer proves de velocitat.

PROCEDIMENT

En primer lloc, donarem les instruccions per desenvolupar el joc:

�Porteu un cronòmetre a la classe i expliqueu als alumnes que hauran de llegir el ca-pítol X de manera temporitzada.� Quan passi el temps, el docent farà un senyal acústic (xiulet, cròtals, etc.).

Prèviament a la lectura, el docent haurà de fer cinc grups i disposar un petit espai ala classe perquè els grups puguin posar-se en fila. Els alumnes, quan hagin sentit elsenyal acústic, hauran dʼanar passant, de manera que cadascú explicarà algun fetdel capítol.

Si donen la informació correcta, el docent els entregarà una targeta que correspona un punt. Guanyarà lʼequip que hagi aportat més informació.

5. EL LECTOR PROFESSIONAL

OBJECTIU

Aquesta activitat té com a objectiu que els alumnes prenguin interès i consciència dela importància de llegir de forma ràpida i comprensiva. Tanmateix, aquesta propostapretén dotar de significança les proves de lectura eficaç exercitant les seves capaci-tats lectores a partir dʼaquestes propostes lúdiques.

Aquest exercici només és efectiu en dinàmiques en què llegiu el llibre sempre a laclasse, al mateix ritme.

Aquesta proposta pretén despertar la seva capacitat dʼautoavaluació i, pel tipus deprocediment, és molt arbitrària. Com ja hem apuntat anteriorment, lʼobjectiu és dotarde significança la velocitat i la comprensió lectora i que els alumnes exercitin aques-tes capacitats dʼuna forma motivadora.

35


PROCEDIMENT

En primer lloc, donarem les instruccions per desenvolupar-la:

�Repartiu una plantilla amb el carnet de lector expert. Podem demanar que portinuna foto petita per al carnet o que facin un dibuix. La plantilla del carnet ha de tenir unformat dʼaquestes característiques:

CARNET DE LECTOR/A PROFESSIONALData:Capítol:Nombre de paraules:

Respostes correctes:

Quan estiguin a punt els carnets podem fer la prova. Sʼhaurà de preparar una fitxaamb tres o quatre preguntes sobre el capítol. Per preparar les preguntes hem dʼesco-llir informació de lʼinici, el nus i el desenllaç per poder-ne avaluar la velocitat i la com-prensió lectora. A la pissarra escriurem les preguntes i les llegirem en veu alta.

�Donarem el senyal de començament de la prova de forma acústica (xiulet, cròtals,etc.) i posarem el cronòmetre en marxa.

�Quan acabi el temps han de marcar amb el llapis on sʼhan aturat, comptar les pa-raules i completar la taula del carnet «nombre de paraules».

�Després repartirem a cada alumne les preguntes i hauran de respondre-les de formatemporitzada.

�Recollirem el full de respostes per corregir-lo. Després el retornarem amb el nom-bre dʼencerts perquè puguin apuntar-lo al seu carnet.

36



Aquesta activitat requereix una sessió completa. La primera part (què és un lectorprofessional?) es fa en dinàmica oberta. Les altres parts (lectura, resposta de les pre-guntes, etc.) es fan en dinàmica individual.

6. EL TELENOTÍCIES

OBJECTIU

Desenvolupar la comprensió lectora i lʼexpressió oral i escrita.

PROCEDIMENT

En primer lloc, portarem una capsa gran a la classe,que prepararem com si fos un televisor (hem de reta-llar lʼespai de la pantalla, posar-hi els botons i fer el co-mandament). Podem treballar interdisiciplinàriament alʼàrea de Plàstica i a lʼeix transversal del reciclatge fentservir material de rebuig (capsa de cartró, taps de plàstic, etc.).Després hem de preparar cinc fitxes amb el nom dels canals de la televisió. En dinà-mica oberta, cerquem noms divertits per als canals. Podem preparar aquesta part delʼactivitat durant la lectura del primer capítol.

En acabar de llegir el capítol, cinc alumnes han dʼagafar a lʼatzar una de les fitxesdels canals de televisió. Cadascú ha de preparar un breu resum informatiu (10-12 lí-nies) sobre el capítol que han llegit. A la sessió següent hauran de passar pel televi-sor i exposar-lo. Anirem fent zàping per veure els resums informatius de cada canal.Després de lʼexposició oral han de lliurar-lo. Dʼaquesta manera, podem treballar lʼex-pressió oral i lʼexpressió escrita.

En funció dels vostres interessos i la vostra disponibilitat podeu preparar una grae-lla de programació abans de la sessió dels resums informatius.

MATERIAL

�El llibre�Plantilla amb el carnet de lector expert�Fitxa amb preguntes relacionades amb el fragment o capítol�Instrument per temporitzar de manera acústica la prova

37


MATERIAL

Per preparar el televisor necessitarem material per reciclar:

�una capsa de cartró gran�taps de plàstic�paper dʼalumini per fer lʼantena�goma dʼenganxar�material per pintar (ceres, plastidecors, etc.)

Per fer la segona part de lʼactivitat, necessitarem el llibre de lectura.


La preparació del televisor la farem en dinàmica de grup. La preparació del resum in-formatiu lʼhauran de fer els alumnes de forma individual. Finalment, lʼexposició lʼhau-ran de fer en classe oberta. La planificació del temps varia en funció dels vostresinteressos i necessitats.

7. EL MÒBIL DELS SENTIMENTS

OBJECTIU

Aquesta activitat té com a objectiu sistematitzar dʼuna forma dinàmica i original elssentiments que apareixen al llibre per, posteriorment, desenvolupar altres propostes,a lʼàrea de Tutoria i a lʼàrea de Plàstica, que giren al voltant de lʼeducació emocional.

PROCEDIMENT

Quan comenceu a llegir el llibre, heu de presentar aquesta activitat portant un cor(podeu fer-lo de cartolina, comprar una capseta de plàstic amb aquesta forma o folrar-ne un de porexpan) per penjar-lo a la classe. Després de la lectura de cada capítol, endinàmica oberta, sistematitzarem els sentiments que han sortit a la història escrivint-los en targetes que anirem penjant al cor perquè estiguin presents durant la lectura.

38


MATERIAL

�Cor de porexpan o plàstic, material per folrar (paper pinotxo, ceba, etc.)�Targetes de colors�El llibre


El nivell de preparació dʼaquesta activitat és senzill i la podeu desenvolupar en dinà-mica grupal, en classe oberta.

8. ELS CONSELLERS

OBJECTIU

Despertar lʼinterès durant la lectura, treballar el pensament alternatiu i la resolució deproblemes, després de la lectura, a lʼàrea de Tutoria (vegeu lʼapartat dʼINTERDISCI-PLINARIETAT).

PROCEDIMENT

Aquesta activitat, la podeu plantejar en dues fases de la lectura:

A) Al Conte «Cargol, què vols?», després del capítol «El dia que el Cargol va marxar».

En dinàmica oberta, podem plantejar que busquin solucions davant dʼaquest fet. Quèfarien ells si un amic seu marxés per aquesta raó? Totes les respostes podem siste-matitzar-les i penjar-les a classe, perquè estiguin presents en el transcurs de la lec-tura.

B) Al Conte «Deixaʼm pas, plas-plas», després de la lectura del capítol «Cal arribar aclasse a lʼhora».

39


En dinàmica oberta, podem plantejar que busquin solucions davant dels neguits delpetit Cargol per tot el que va passar aquell dia dʼanada cap a lʼescola: Com pot expres-sar els seus sentiments de neguit al seu nou professor, el mestre Popòtam? Com potsolucionar els seus problemes amb la Formiga i el Camaleó?

MATERIAL

�El llibre�Cartolines per sistematitzar les respostes i penjar-les a la classe


El nivell de preparació és senzill i el temps de desenvolupament de la proposta és de10-15 minuts.

9. CALAIX DE SASTRE

OBJECTIU

Desenvolupar la comprensió lectora i la precisió lèxica.

PROCEDIMENT

�Sʼha de seleccionar un fragment del pròxim capítol.�Hem de fer desaparèixer algunes paraules significatives del fragment.

Aquest tipus dʼactivitat es pot desenvolupar graduant-ne la dificultat. Una possibilitatés presentar un quadre amb totes les paraules que estan esborrades; els alumneshan de col·locar-les-hi. Una altra possibilitat és que els alumnes hagin dʼomplir els es-pais buits proposant ells la solució.

MATERIAL

�El llibre�La fitxa amb el fragment seleccionat


Aquesta activitat la poden fer en dinàmica individual o en grup. La planificació deltemps serà variable en funció del grau de dificultat de la prova.

40

Comprensió lectora Després de la lectura Un Cargol fabufantàstic

DESPRÉS DE LA LECTURA

A continuació, us presentem propostes per a després de la lectura, per treballar dife-rents objectius: comprensió lectora, expressió escrita, expressió oral, precisió lèxica...

1. LES CARTES DELS ANIMALS

OBJECTIU

A partir dʼun joc de buscar la parella jugarem a escriure cartes. A partir dʼaquesta ac-tivitat explicarem com hem dʼescriure una carta i prepararem el sobre i el segell.

PROCEDIMENT

Prepararem targetes amb la il·lustració de lʼanimal i el nom. Hem de seleccionar elsanimals que tinguin una onomatopeia fàcilment identificable per als nens i nenes. Perexemple: la granota, el mico, el porquet, etc. Tots els animals han de tenir la sevaparella. Podem repetir-los sempre que, cada tipus, tingui la seva parella corresponent.

En primer lloc, mostrarem les il·lustracions i, entre tots, repassarem les onomato-peies. Un cop hàgiu presentat els animals, repartirem a cada nen i a cada nena unatargeta; la instrucció serà que no poden dir als altres companys quins animals repre-senten. Buscarem un espai ampli per fer el joc. Hem dʼexplicar-los que, quan es faciun senyal, tots han de tancar els ulls i caminar per la sala fent el soroll del seu animal.Quan sentin el so dʼun animal com el que ells representen, sʼhan dʼabraçar. Després,tornarem a fer el senyal i tots hauran dʼobrir els ulls i comprovar que sʼhan aparellatcorrectament. També explicarem que hauran de preparar una carta per a la seva pa-rella. A la pissarra podem sistematitzar el seu format (lloc, data, salutació, cos, comiat,signatura). Cada nen o nena haurà de preparar un segell amb un dibuix que representiel cap del seu animal. Després, sʼintercanviaran les cartes i hauran de llegir-les.

MATERIAL

�Targetes amb els noms dels personatges del conte�Sobres�Paper per a la carta�Cartolina per fer els segells i barres de goma dʼenganxar


El nivell de preparació es mitjà; el temps de desenvolupament de lʼactivitat és, com amínim, dʼuna sessió.

41


2. TREBALLANT EN UNA EDITORIAL (I)

OBJECTIU

La proposta consisteix a explicar-los el procés de naixement dʼun llibre (des del pro-cés creatiu de lʼautor fins a la seva distribució. Posteriorment, seguint aquest fil con-ductor, plantejarem una activitat dʼexpressió escrita.

PROCEDIMENT

En dinàmica oberta, recollirem els passos del procés dʼedició dʼun llibre. Aprofitantaquest fil conductor, treballarem la comprensió lectora dʼ«Un Cargol fabufantàstic»,explicant-los que pertanyen al departament de lectors professionals dʼuna editorial ique han de fer un petit resum de la història per a la contraportada del llibre. Podemcompletar lʼactivitat invitant els alumnes a fer una il·lustració per a la portada. És moltimportant perquè treballin la seva capacitat de síntesi limitar-los lʼextensió del comen-tari. Per exemple, deu línies. Després, poden fer una il·lustració de les històries.

Si es considera convenient, es penjaran els materials fets a lʼaula o a la biblioteca ies comentaran en grup.

MATERIAL

�Material per escriure


La dinàmica és individual i el temps de lʼactivitat variable, en funció de les vostres ne-cessitats (mínim 30 minuts).

3. TREBALLANT EN UNA EDITORIAL (II)

OBJECTIU

Seguint el fil conductor de lʼactivitat anterior, podem explicar als alumnes que formenpart dʼun departament de correcció dʼuna editorial. Han de revisar una sèrie de frag-ments en què apareixen errades i han de corregir-les.

42


PROCEDIMENT

Selecció de fragments dels llibres que us interessin per a una revisió ortogràfica. Elsfragments que hagueu triat els heu de reescriure amb errades ortogràfiques perquèells en facin la correcció. Els alumnes han dʼencerclar lʼerrada amb color vermell iposar-hi la solució correcta.


Aquesta activitat la poden desenvolupar de forma individual i corregir-la en dinàmicaoberta. La temporització es decidirà en funció de la dificultat i lʼextensió dels textos es-collits.

4. CONCURS DE LECTORS EXPERTS

OBJECTIU

Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora de lʼalumnat.

PROCEDIMENT

Proposem un concurs de preguntes abans de fer la prova dʼavaluació del llibre o coma sistema de control substitutiu. La bateria de preguntes sobre el llibre, la pot portar eldocent ja feta o plantejar que els alumnes facin en grups preguntes sobre el llibre.

Quan estiguin preparades, sʼexplica la dinàmica de la competició (puntuació, tornde paraula, rebot, etc.) i es comença a jugar.

MATERIAL

�Fitxes per escriure les preguntes.


La dinàmica és grupal i el temps, variable, en funció de les vostres necessitats (reco-manable: una sessió).

43


5. EL DICCIONARI DEL CARGOL (II)

OBJECTIU

Desenvolupar les capacitats expressives de lʼalumnat i fixar el nou vocabulari. Aquestaactivitat és la segona part de la proposada a la fase anterior «El diccionari del cargol».Tanmateix, podeu desenvolupar-la sense haver fet lʼanterior.

PROCEDIMENT

En cas que hagueu fet la primera part de lʼactivitat, sʼhan dʼagafar paraules de la cap-seta - diccionari. En grups, els alumnes hauran dʼescriure definicions dʼaquestes pa-raules o expressions.

MATERIAL

�Fitxes amb les paraules ficades a la capseta - diccionari�Material per escriure


Aquest exercici es pot realitzar en dinàmica individual o en grups de quatre o cinc per-sones. El temps pot ser variable, en funció dels vostres interessos (20-30 minuts).

6. COLLAGE DʼAUTOR

OBJECTIU

�Fer un joc de descoberta sobre lʼautora i treballar la comprensió de la lectura.�Treballar lʼeix transversal de la dinàmica en equip.

PROCEDIMENT

En primer lloc, heu de seleccionar la informació relativa a lʼautora que us interessi in-troduir (vegeu lʼapartat «Informació sobre lʼautora» o les dades que apareixen al finaldel llibre).

Després, heu de fragmentar la informació en petites fitxes de manera que quedinfrases trencades. Els alumnes rebran un sobre amb totes les fitxes i, en grup, hauran

44


de composar el fragment en forma de collage. Dʼaquesta manera, treballaran la cohe-sió i la coherència. El procediment consisteix a explicar com han de desenvolupar-laintroduint un nou factor: la temporització, perquè guanyarà el grup que acabi abans lacomposició de forma correcta. Quan un grup acabi, comprovarem que la solució siguila correcta i donarem el senyal acústic de finalització. Conclourem lʼactivitat llegint lainformació i comentant-ne els punts més interessants.

MATERIAL

�Fragments seleccionats de la biografia de lʼautora�Cartolines i barres de goma dʼenganxar�Fitxes de cartolina per fer la desfragmentació del text


El grau de dificultat de preparació de lʼactivitat és mitjà i la dinàmica és en grups dequatre o cinc persones. La correcció es farà en classe oberta.

7. JOC DʼOKUPES: DESCOBRIM LA IL·LUSTRADORA

OBJECTIU

Aquesta activitat té com a objectiu despertar lʼinterès sobre la il·lustradora a partir dʼunjoc de descoberta. I, alhora, també permet desenvolupar la capacitat de lectura dʼimat-ges, la comprensió lectora i la capacitat crítica.

PROCEDIMENT

Aquesta proposta consta de dues parts:

a) Presentar un joc tipus collage com el que hem proposat a lʼactivitat anterior, perdescobrir dʼuna manera lúdica la figura de la il·lustradora.

b) Jugar a partir dʼil·lustracions diferents de la mateixa autora i dʼaltres autors, perobservar diversos estils i desenvolupar una activitat relacionada amb aquesta profes-sió. En primer lloc, hem de mostrar diferents dibuixos de la Carol Edet (vegeu la infor-mació complementària) i altres il·lustracions dʼun altre dibuixant dʼestil molt diferentperquè puguin descobrir-ne lʼestil personal.

Els llibres que podeu utilitzar per a aquest joc els teniu referenciats a lʼapartat «LAIL·LUSTRADORA», a INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Per treballar la capacitatde lectura dʼimatges de lʼalumnat i la capacitat crítica els donarem una fitxa perquèlʼomplin (vegeu la plantilla següent).

45


LES IL·LUSTRACIONS

1 Us ha agradat la il·lustració de la portada? Per què?

2 Què penseu de les il·lustracions dels personatges? Us heu imaginat algun perso-natge dʼuna altra forma? Com? Dibuixeu-lo.

46


MATERIAL

�Selecció dʼinformació sobre la il·lustradora i fitxes amb la informació fragmentada�Cartolines i barres dʼenganxar�Fotocòpies ampliades dʼil·lustracions de Carole Edet i dibuixos dʼaltres il·lustradors�Fotocòpies de les fitxes de comprensió de la imatge (vegeu lʼapèndix)


Pel que fa a la dificultat de preparació de la proposta, cal dir que el nivell és mitjà-alt.La temporització necessària és, com a mínim, dʼuna sessió (una hora).

OBJECTIU

Aquesta activitat té una multiplicitat dʼobjectius, perquè integralment es treballen mol-tes àrees. Per tant, podeu desenvolupar-la de forma interdisciplinar a lʼàrea de Llen-gua, Tutoria i Plàstica. Els objectius principals són els següents:

a) Treballar les capacitats expressives a partir de la representació dʼescenes del llibreamb la tècnica del teatre dʼobjectes.b) Desenvolupar la imaginació a partir de la creació dʼobjectes per a la representaciódramàtica.c) Treballar plàsticament el llibre.d) Desenvolupar les capacitats motrius a partir de la manipulació dels objectes.e) Consolidar les bases del treball en equip.

La proposta consisteix a representar escenes del llibre a partir del teatre dʼobjectes. Elteatre dʼobjectes consisteix a transformar qualsevol objecte, de forma plàstica i dramà-tica. És un tipus de titella que té com a punt de partida la manipulació dʼun objecte queja existia; per exemple, un cullerot, un coixí, etc.

8. REPRESENTACIÓ DEL LLIBRE AMB TEATRE DʼOBJECTES

PROCEDIMENT

En funció dels vostres interessos podeu desenvolupar lʼactivitat de maneres diverses:

a) Introducció del teatre dʼobjectes a partir de lʼobservació i descripció dels objec-tes. Aquesta primera part té com a objectiu observar sensorialment els objectes (tacte,vista, olfacte, oïda) i, posteriorment, fer un exercici de llengua basat en la descripció.Podeu preparar una fitxa perquè els alumnes lʼomplin mentre en fan lʼobservació.

47


Després, en dinàmica oberta, es fa una posada en comú del seu treball.

b) Descobrir lʼobjecte dramàticament: en primer lloc, posarem exemples, perquè elsnens i nenes vegin com podem manipular els objectes per transformar-los en perso-natges, decorats, etc. La primera fase els haurà dʼajudar a descobrir lʼobjecte jugant-hi. Hem de convidar els alumnes a manipular-lo des de diferents posicions, mentreque els altres components del grup nʼobserven el moviment per captar possibilitatsdramàtiques. Després, entre tots, hauran de mostrar a la classe quina descoberta hanfet.

A lʼapèndix, trobareu una àmplia mostra dels objectes transformats que us podendonar idees per pautar lʼactivitat.

MATERIAL

�Fitxes per sistematitzar lʼobservació sensorial.�Objectes: cullerots, cassoletes, coixins, esponges, mitjons, etc.�Material plàstic: boletes de porexpan de diferents mides, feltre de colors, papers iteles, goma dʼenganxar, tisores, etc.�Material per a la representació: taules, cadires, etc.


Aquesta proposta necessita la planificació de diverses sessions en funció dels vostresinteressos però, considerant el seu caràcter interdisciplinar, requereix unes setmanesper poder desenvolupar-la.

9. LA COMUNICACIÓ

OBJECTIU

Podem partir dʼun dels temes principals del llibre, la comunicació, per elaborar breustreballs dʼinvestigació, en grups.

48


PROCEDIMENT

En funció dels vostres interessos podeu explorar diferents línies de treball:

�Tipus de comunicació verbal i no verbal�Breu història de la comunicació�Història del correu i les cartes

Aquests punts dʼinterès, els podeu treballar a partir de dinàmiques que ajudin lʼalum-nat a gestionar les fonts dʼinformació. Per exemple, llibres de consulta, recerques tu-toritzades a Internet aplicant les TIC a lʼaula, etc.

MATERIAL

�Variable en funció dels vostres interessos.


Variable en funció dels vostres interessos.

ANOTACIONS

49

Avaluació de la lectura Un Cargol fabufantàstic

AVALUACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

En aquest apartat us volem oferir diferents propostes per avaluar la comprensió lec-tora a partir dʼuna àmplia varietat dʼestratègies. A continuació, fem esment de les ca-racterístiques principals de cadascuna de les proves:

1. PROVA GENERAL DʼAVALUACIÓ

Aquesta prova està basada en la metodologia de pregunta-resposta. Totes les pregun-tes estan basades en el llibre. Proposem una prova per avaluar la comprensió delconte «Cargol, què vols?» i una altra per al conte «Deixaʼm pas, plas-plas».

2. ORDENA LES IL·LUSTRACIONS

Aquesta activitat pot resultar molt motivadora i diferent. Consisteix a ordenar les il·lus-tracions seguint la trama dels contes i, després, posar, a cadascuna, un títol que resu-meixi el que hi succeeix.

3. RELACIONA

Aquesta activitat té com a objectiu avaluar la comprensió lectora a partir de les emo-cions que transmeten els personatges mitjançant les il·lustracions i les cartes. La provaconsisteix a relacionar la il·lustració o la carta amb el sentiment que mostra i explicarper què els personatges experimenten això.

50


PROVA D’AVALUACIÓ GENERAL BASADA EN EL CONTE «CARGOL, QUÈVOLS?»

a) Per què va marxar el Cargol de casa seva?

b) Com es van prendre la Vaca, lʼOca i la Cabra la marxa del Cargol?

c) Què van fer les companyes de la barraca per buscar el seu amic?

d) Quina cosa li volia dir la Cabra al Cargol que sabia que li agradaria?

e) Què van fer la Vaca, la Cabra i lʼOca per preparar la benvinguda del Cargol?

f) Com se sentien les seves companyes en veure que el seu amic no tornava?

1 Contesta les preguntes següents:

g) Qui va conèixer el Cargol al bosc?

h) Com van celebrar la tornada del Cargol?

51


PROVA D’AVALUACIÓ GENERAL BASADA EN EL CONTE«DEIXAM PAS, PLAS-PLAS?»

a) Què havia de fer el Cargol, cada matí, per arribar a lʼescola a lʼhora?

b) Qui es va trobar un dia el Cargol mentre creuava el pont? Què va passar?

c) Qui es va trobar el Cargol després de sortir xop del riu? Com la va tractar?

d) Què va passar quan el Cargol va arribar a lʼescola?

e) Per què aquella nit el Cargol no podia dormir?

f) A qui va escriure una carta demanant consell?

1 Contesta les preguntes següents:

g) Què li va respondre el seu amic Mussol?

52


h) Què deia el Cargol a la carta que va escriure al Camaleó?

i) Què deia el Cargol a la carta que va escriure a la Formiga?

j) Què van celebrar els animals al pont de fusta?

k) Quina lliçó va aprendre el Camaleó, el dia de la festa, al pont de fusta?

Si vols dibuixar, fes-ho en aquest espai

53


2.1 Les il·lustracions de la història «Cargol, què vols?» sʼhan desordenat. Observa-les atentament. Ordena-les i escriu un títol per a cadascuna:

2.MIRA,M

IRA...

54


2.2 Les il·lustracions del conte «Deixaʼm pas, plas-plas» sʼhan desordenat. Observa-les atentament. Ordena-les i escriu un títol per a cadascuna.

55



56


3. RELACIONA

Observa les il·lustracions, llegeix atentament les cartes i relaciona-les amb un dʼa-quests sentiments. Explica breument per què experimenten aquests sentiments elspersonatges:

TRISTESA · SOLITUD · ENYORANÇA · IMPOTÈNCIA · NEGUIT · INCOMPRENSiÓPENEDIMENT · ALEGRIA

Com que no us importo i nom’estimeu ni mica, me’n vaig!Adéu,

Cargol

Hola, Cargol!Una nit que vam jugar al joc delsdisbarats tu em vas preguntar: Cabra,què vols ser quan siguis gran?» I l’Ocaem va contestar: «Un Cargol.» Té gràcia.Ara voldria ser un cargol per entendreper què no tornes.Quan sopem hi ha una cadira buida.Podria ser només una cadira de més itot seria més fàcil, però no. És unacadira buida. De vegades sento que lavull trepitjar, fer a miques, contra elterra, contra els vidres, contra tot.Altres sento que vull ballar amb ellai plorar. Molt.L’Oca em diu que com que no paro desaltar amunt i avall se’m barregen elssentiments per dins i després em perdo.Per cert, encara guardo aquella cosaque t’haig de dir, recordes?

Cabra

57


Hola, Mussol!El mestre Popòtam Tipàtic és mésantipàtic del que em pensava. Em fanpor aquests botons negres que porta.No riu, ni somriu. Ens fa copiar elque diu i torça la cara quan fem una pregunta.Crec que em posaré malalt.Ja no tinc la formiga a la banya nila dent de camaleó a la cua, però elbotó es fa gros i gros.

Cargol

Jo sóc un cargolque sap el que vol.Vull viure amb la Vaca,amb l’Oca i la Cabra,perquè si no us tincem sento molt trist.

58


Bon vent, Cargol!El Lleó és molt amic del meu pare.Si me’l trobés al mig del pont, emfaria una reverència.

Camaleó

Hola Camaleó!Com et sentiries si just quan tu tra-vessessis el pont vingués un dinosau-re i et digués «Deixa’m pas, plas-plas»i t’empenyés riu avall?Camaleó, tu no ets el rei del mambo.

Cargol

Hola, formiga!Ahir eres al mig del pont just quan

jo feia tard a escola.Saps el que em passa quan arribo

tard a l’escola?Haig de copiar mil vegades una

frase estúpida i seure a l’última fila.T’imagines com n’és, de terrorífic,

això?Cargol

59

Propostes per a la diversitat Un Cargol fabufantàstic

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

ACTIVITATS DE REFORÇ · DURANT LA LECTURA

En els apartats anteriors hem proposat activitats diverses per adaptar-se a les neces-sitats de tots els nivells lectors. Tanmateix, us oferim unes propostes específiques percomplementar les anteriors.

1. SEGUINT EL FIL

OBJECTIU

Reforçar la capacitat lectora dʼaquells alumnes que tinguin un nivell baix a partir dʼunaactivitat motivadora.

PROCEDIMENT

Quan comencin a llegir el llibre, hem de repartir el material (les plantilles en forma defulla, les il·lustracions i la corda de ràfia). Després de la lectura del capítol nʼhan dʼes-criure un breu resum i ordenar les il·lustracions. Hauran dʼenfilar les fulles resum a lacorda de ràfia. Podeu preparar, a la classe, un suro per penjar-los.

60


MATERIAL

�Plantilles en forma de fulla (les heu de trepar perquè les puguin enfilar)�Plantilles i fotocòpies de les il·lustracions�Corda de ràfia


Aquesta activitat la poden desenvolupar de manera individual o en petits grups de tre-ball; la planificació del temps serà variable en funció dels vostres interessos.

ACTIVITATS DE REFORÇ · DESPRÉS DE LA LECTURA

1. LʼARBRE DE LA VERITAT

OBJECTIU

Reforçar la comprensió lectora a partir dʼun joc en què hauran de destriar, entre unabarreja de fragments del conte que han llegit i altres textos, quins fan referència alconte.

PROCEDIMENT

En un mural pintarem un arbre amb el tronc i les branques però despullat de fulles. Enuna bosseta ficarem fragments del conte i prepararem altres fragments dʼaltres llibresque ens puguin servir com a garrofa.

Els alumnes hauran dʼenganxar amb Bluetack aquelles fulles que contenen frag-ments del conte llegit. Per engrescar-los i fer més motivador lʼexercici podem portar alʼaula un rellotge de sorra per temporitzar lʼactivitat.

MATERIAL

�Un mural�Ceres per pintar�Plantilles en forma de fulles�Fragments del conte i dʼaltres històries

61



En dinàmica oberta, de forma individual o en petits grups de treball. La planificació detemps serà variable en funció dels vostres interessos.

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ · DURANT LA LECTURA

OBJECTIU

Aquesta activitat està adreçada a aquells alumnes que tenen un nivell alt de compe-tència lectora per despertar el seu interès en el transcurs de la lectura, a partir dʼun jocdʼescriptura creativa. Aquest joc té com a objectiu treballar la cohesió interna i la co-herència d'un text.

PROCEDIMENT

Abans de començar a llegir el capítol, en podem fer còpies esborrant-ne alguns frag-ments i deixant espais buits perquè ells els completin. Després poden posar-se encomú les versions que han aparegut a partir dʼaquest joc. Opcionalment, podeu pen-jar-les a la classe perquè siguin presents durant la lectura, amb la finalitat de compa-rar-les amb la història original.

1. ELS CAPÍTOLS FANTASMES

En aquest apartat us proposem un seguit d'activitats adreçades als alumnes que tenenun nivell alt de competència lectora.

MATERIAL

�Fotocòpies dels capítols de la història�Material per escriure


Les necessitats de preparació són senzilles i el temps de desenvolupament, variable,en funció dels vostres interessos (temps aproximat: 30-40 minuts).

62


ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ · DESPRÉS DE LA LECTURA

1. SER UN...

OBJECTIU

Utilitzant els animals com a fil conductor, us proposem un joc que consisteix a establirrelacions presentant expressions per poder caracteritzar-nos on apareix un terme dʼa-nimals. Lʼobjectiu és ampliar el vocabulari i la capacitat dʼexpressió.

PROCEDIMENT

Presentarem el joc d'establir relacions explicant als alumnes que podem usar moltesexpressions per caracteritzar i fer descripcions a partir de referents amb animals. Des-prés d'aquest joc podeu desenvolupar la segona proposta.

Lʼactivitat pot tenir dues parts en funció dels vostres interessos:

a) fer el joc tipus «relaciona»b) fer una descripció dels personatges protagonistes, observant si és possible fer

servir alguna de les expressions esmentades.

Una variant dʼaquest joc consisteix a, en dinàmica oberta, preparar aquesta fitxa en tar-getes i repartir-les entre els alumnes. Uns tindrien targetes amb adjectius i altres, targe-tes amb noms dʼanimals. Hauríem de repartir una targeta a cada nen/a. Els alumneshaurien dʼanar deambulant per lʼaula i buscar la seva parella. Un cop lʼhaguessin tro-bada, entre els dos components haurien dʼescriure una oració en què aparegués lʼex-pressió perquè en quedés clar el significat.

MATERIAL

�Fitxa del joc tipus «relaciona»�Material per escriure


Individual o en grup. El joc tipus «relaciona» el poden desenvolupar en 20-30 minuts.La segona proposta té temporització i dinàmica variables en funció dels vostres inte-ressos.

63


OBSERVACIONS

Després, en una altra sessió, i amb la finalitat de revisar la fixació de les estructurespodeu jugar amb targetes en què apareguin aquestes a partir de pictogrames. Perexemple:

En dinàmica oberta i per grups, els alum-nes hauran dʼendevinar, en primer lloc,lʼexpressió amb lʼanimal i, després, expli-car què significa.

�Hola, com estàs?Com et dius?Mʼagrada menjar fruita


64


PLANTILLA DEL JOCTIPUS «RELACIONA»

A vegades quan descrivim o designem una persona ho fem amb el nom dʼun animal.Dʼaquesta manera li atribuïm una característica pròpia dʼaquest animal que pot serreal o imaginària. Relaciona-les:

SER UN/UNA… / ESTAR COM…

VACA GRAS

CABRA XERRAIRE

TORTUGA PALLASSO

MONA BRUT

PORC TOSSUT

MULA BOIG

GALLINA FIDEL

TORO COVARD

GOS FORT

COTORRA LENT

65


2. FRASES FETES

OBJECTIU

Lʼobjectiu dʼaquesta activitat és ampliar el vocabulari dels alumnes a partir de frasesfetes en què apareixen animals.

PROCEDIMENT

Repartirem la fitxa i els alumnes hauran de relacionar la frase feta amb el seu signifi-cat. Després de corregir lʼactivitat podeu proposar que facin un jeroglífic a partir de lafrase feta. Així mateix, podeu ampliar el treball proposant un joc en grups a partir dʼal-tres expressions relacionades amb animals perquè, en grups, preparin una targeta idibuixin un jeroglífic.

Posteriorment, els grups intercanviaran les targetes i hauran d'endevinar les frasesfetes.

MATERIAL

�Fitxa de frases fetes�Material per escriure�Material per dibuixar


La primera part de la proposta la podeu desenvolupar en dinàmica individual o grupalen vint minuts aproximadament. Per a fer els jeroglífics necessitareu una sessió de 30-45 minuts.

66


3. RELACIONA LES FRASES FETES SEGÜENTS AMB EL SEU SIGNIFICAT

1. Sortir com formigues a. Sol del tot2. Bona nit, cargol! b. Barallar-se contínuament3. Estar sol com un mussol c. Estar afamat4. Buscar tres peus al gat d. Haver-hi molt de soroll5. Tenir una gana de llop e. Ser molt prim i eixut6. Estar com el gat i el gos f. Enfadar-se7. Semblar una olla de grills g. Sortir en gran nombre8. Pujar-li la mosca al nas h. Buscar problemes9. Ser més sec que un bacallà i. Dir quan quelcom sʼha perdut o gastat10. Donar gat per llebre j. Carregar-se-les sempre11. Ser lʼase dels cops k. Enganyar

4. ELS CRITS DELS ANIMALS

OBJECTIU

Aquesta activitat té com a objectiu ampliar el vocabulari dels alumnes a partir del campsemàntic dels crits dels animals. A lʼactivitat «Escrivim una carta» de lʼapartat «Tècni-ques dʼanimació per a després de la lectura» i a «Les onomatopeies dels animals», alʼapartat dʼINTERDISCIPLINARIETAT A LʼÀREA DE LLENGÜES ESTRANGERES, ushem proposat jocs a partir d'onomatopeies basades en els crits dels animals. Per tant,aquesta activitat és un pas més per ampliar el vocabulari.

PROCEDIMENT

Podem considerar dues variants:

a) Joc tipus «relaciona» en format paper: els alumnes tenen una fitxa amb el nom delcrit de lʼanimal i els animals corresponents.b) Joc tipus «relaciona» a partir dʼuna audició: els alumnes tindran una fitxa en la qual,la columna de la dreta està buida i han dʼapuntar el nom dels crits dels animals quesentiran. Després de corregir lʼaudició hauran de relacionar el nom del crit, amb l'ani-mal corresponent.

A continuació, us presentem les plantilles de les dues propostes.

67


PLANTILLES DEL JOCTIPUS «RELACIONA»

Relaciona els crits amb els animals que els fan:

1. Cabra, cabrit, be, xai a. Udol2. Vaca, bou b. Cloqueig3. Gallina c. Ric-ric4. Mussol d. Be5. Gos e. Rauc6. Gat f. Mugit7. Granota g. Lladruc8. Grill h. Rugit9. Cavall i. Renill10. Lleó j. Miol

Pareu lʼorella per sentir lʼaudició de crits dʼanimals i apunteu a la columna de lʼesquer-ra el nom dels animals que els fan. A continuació relaciona el nom de lʼanimal amb elnom del crit corresponent.

1. a. Udol2. b. Cloqueig3. c. Ric-ric4. d. Bel5. e. Rauc6. f. Mugit7. g. Lladruc8. h. Rugit9. i. Renill10. j. Miol

68


MATERIAL

�Plantilles del joc tipus «relaciona»�Per fer les audicions dels crits dels animals necessitareu un aparell de música.

Podeu descarregar fàcilment els crits dels animals si consulteu la galeria de sons delliure accés www.findsouns.com

�Material per escriure


En funció dels vostres interessos, es poden desenvolupar les propostes en dinàmicaindividual o grupal. La duració de la proposta serà aproximadament de 20-30 minuts.

OBSERVACIONS

Després de fer el joc per treballar els camps semàntics, podeu buscar el verb que hicorrespon al substantiu. Per exemple: Bel / belar

5. COMPARACIONS DIVERTIDES

OBJECTIU

Aquesta activitat té com a objectiu treballar el lèxic, la morfosintaxi i lʼexpressió escritaa partir dʼassociacions lliures. Així mateix, podria formar part dʼun projecte relacionatamb lʼeducació emocional que podeu anar desenvolupant en el transcurs de la lec-tura del llibre. A lʼapartat de tècniques dʼanimació “durant la lectura” hem proposat «Elmòbil dels sentiments». A lʼapartat DʼINTERDISCIPLINARIETAT A LʼÀREA DE TUTO-RIA I A LʼÀREA DʼEDUCACIÓ FÍSICA podeu trobar altres propostes relacionades ambaquest tema.

PROCEDIMENT

En primer lloc, treballarem a lʼaula la comparació explicant-ne els tipus i presentant-nelʼestructura. Lʼactivitat que us proposem es basa en estructures dʼigualtat.

Després, repartirem als alumnes una fitxa amb el nexe introductori del segon termede la comparació.

69


COM ..............................................

A continuació, cada alumne haurà de ficar la mà en una bosseta i treure a lʼatzar unatargeta amb el primer terme de la comparació. Per tant, prèviament haureu de prepa-rar targetes amb aquest primer terme:

TRIST

CONTENT

INCOMPRÈS

SOL

Després, cada alumne llegirà la seva comparació en veu alta. Podeu fer un mural ambles comparacions més originals perquè acompanyin les activitats relacionades amblʼeducació emocional.

OBSERVACIONS

Aquest joc de les comparacions el podeu trobar amb variants molt distintes. Us propo-sem el manual següent per consultar-ne unes altres:

BADIA, Dolors i VILA, Montserrat: Jocs d’expressió oral i escrita. Vic: Eumo, 1984.

70


6. LʼESQUELET DEL LLIBRE

OBJECTIU

Descobrir la morfologia del llibre a partir dʼun joc. Així mateix, podem fer una petita re-cerca per exposar, a la classe, lʼevolució del llibre des dels seus orígens fins als e-books.

PROCEDIMENT

En primer lloc, heu de preparar un sobre amb les targetes dels noms de les parts delllibre.

En segon lloc, introduirem lʼactivitat explicant que hauran dʼidentificar les parts delllibre, enganxant, a la part que correspongui, les targetes amb els noms.

Podem portar a la classe un instrument, com els triangles, com a senyal acústic perpautar la temporització de la prova i un rellotge de sorra o un cronòmetre.

Després, els alumnes poden omplir la fitxa observant en quina part del llibre apareixcerta informació (sobre lʼautor, lʼeditorial, etc.). Per enriquir lʼactivitat dʼobservaciópodeu fer la fitxa basant-vos en el llibre Un Cargol fabufantàstic i, després, portar a laclasse llibres de diferents formats per fer una observació comparativa.

MATERIAL

�Plantilla amb el nom de les parts d'un llibre�El llibre de lectura�Sobres i targetes�Bluetack


Aquesta activitat es recomana desenvolupar-la en dinàmica grupal. La temporitzacióde lʼactivitat és de 15-25 minuts.

71


PLANTILLA DEL JOC DETARGETES DE L’ESQUELET

PORTADA

CONTRACOBERTA

COBERTA ANTERIOR

COBERTA POSTERIOR

LLOM

PLEC

SOLAPA O ALETA


72


Observa en quina part del llibre apareix aquesta informació. Has de tenir en compteque algunes es poden repetir.

TÍTOL · AUTOR · EDITORIAL · IL·LUSTRADOR · LOGOTIP DE LʼEDITORIALCOL·LECCIÓ · NÚMERO DE COL·LECCIÓ · BREU RESUM DEL LLIBRECODI DE BARRES · EDAT DELS LECTORS · BIOGRAFIA DE LʼAUTOR

COBERTA ANTERIOR

SOBRECUBERTA

COBERTA POSTERIOR

SOLAPA

LLOM

73


7. LECTURA EN VEU ALTA

OBJECTIU

Aquesta activitat té com a objectiu treballar les destreses de lectura en veu alta a par-tir de tècniques teatrals com la prosòdia i lʼentonació.

PROCEDIMENT

La proposta consta de dues parts:

a) INTRODUCCIÓ DE LA TÈCNICA

Per a aquesta part heu de fer una selecció de textos amb diferents registres i inten-cions. Per exemple: una recepta de cuina, un poema dʼamor, una carta dʼopinió dʼundiari, un missatge electrònic dʼun amic, etc. El text sʼhaurà de llegir buscant lʼentona-ció, sense reproduir-ne els mots. En el seu lloc, utilitzarem les paraules piu-piu. Abansde començar, presenteu el tipus de text i exemplifiqueu la tècnica perquè n'entenguinla dinàmica. En funció del nivell del grup pot ser una activitat més controlada: el docentfarà la lectura i els alumnes tractaran dʼendevinar de quin tipus de text es tracta.

b) LECTURA DʼUN FRAGMENT DEL LLIBRE

Després dʼaplicar aquesta tècnica teatral de forma lliure, la farem servir durant la lec-tura de fragments del llibre. En primer lloc, repetirem la dinàmica descrita anteriorment.Repartirem per grups fragments del llibre que tenen diferents registres; cada gruplʼhaurà de llegir utilitzant les paraules piu-piu. Els altres companys han dʼidentificar eltipus de sentiment que s'expressa, i fer memòria i prediccions de la part del text queestan llegint els companys. Finalment, podem concloure lʼactivitat invitant cada grup aescollir el text que més els hagi agradat perquè el llegeixin en veu alta i el compartei-xin amb els companys. Després de la lectura podem obrir un diàleg preguntant-los perquè han escollit aquell fragment, per reforçar lʼexpressió oral i el pensament crític.

MATERIAL

�Tria de textos de diferents registres en funció del nivell dels alumnes�Plantilla de fragments del llibre Un Cargol fabufantàstic.


Aquesta activitat es pot desenvolupar en dinàmica oberta, en grups de quatre o cincpersones. La temporització per desenvolupar-la és, com a mínim, una sessió de 60 mi-nuts.

74


8. COMPOSICIONS DIVERTIDES

OBJECTIU

Treballar la composició a partir dʼuna estratègia dʼescriptura lliure.

PROCEDIMENT

En primer lloc, podem presentar a la pissarra una sèrie de paraules compostes. Perexemple: trencaclosques, rodamón, escuradents, etc. Preguntarem als alumnes quètenen en comú totes aquestes paraules. En funció dels vostres interessos podeu sis-tematitzar procediments de la composició “nom + nom”, “verb + nom”, etc.

Després, partint del títol dʼaquest llibre, Un Cargol fabufantàstic, preguntarem alsalumnes quin creuen què nʼés el significat i que facin prediccions dels termes que elconformen. Han dʼarribar a la conclusió següent: és la suma de fabulós i fantàstic.

Després convidarem els alumnes a inventar noves paraules. Podem fer un diccio-nari «fantàstic».

ANOTACIONS

75

Lʼopinió del lector o lectora Un Cargol fabufantàstic

L’OPINIÓ DEL LECTOR O LECTORA

Per desenvolupar la capacitat crítica dels lectors podem fer una activitat anomenadaCLUB DE LECTURA. En aquesta sessió passarem unes fitxes per treballar la capaci-tat de lectura crítica (hauran dʼomplir-les en grup). Conclourem el procés amb un espaiper parlar del llibre. Aquestes fitxes es poden arxivar perquè les puguin consultar, pen-jar-les a la biblioteca o en algun espai de la classe.

CLUB DE LECTURA

TÍTOL DEL LLIBRE:

GRUP DE LECTORS:

US HA AGRADAT EL LLIBRE? MOLT BASTANT POC GENS

PER QUÈ?

QUINS SÓN ELS TEMES DEL LLIBRE?

QUIN ÉS EL PERSONATGE QUE US HA AGRADAT MÉS? PER QUÈ?

QUIN ÉS EL PERSONATGE QUE US HA AGRADAT MENYS? PER QUÈ?

US AGRADA EL TÍTOL DEL LLIBRE?

PROPOSEU-NE UN ALTRE:

SÍ NO

US HAN AGRADAT LES IL·LUSTRACIONS?

PER QUÈ?

SÍ NO

76

Lʼopinió del lector o lectora Un Cargol fabufantàstic

RECOMANARÍEU AQUEST LLIBRE A ALTRES NENS I NENES? PER QUÈ?

LA CLASSE RECOMANA...

Una altra proposta per desenvolupar la capacitat crítica és escriure una breu ressenyarecomanant el llibre. Per fer aquesta activitat podeu dividir la classe en grups de cincalumnes perquè escriguin entre tots la recomanació. Abans de començar lʼactivitatpautarem la ressenya exposant aquests punts:

a) Explicar de què tracta el llibre sense desvetllar el final de la història.b) Explicar les raons per les quals recomanen el llibre a altres nens.

Després dʼescriure la recomanació es llegiran totes les propostes. Entre tota la classesʼescriurà la ressenya definitiva.

La ressenya de la classe la podeu penjar a lʼaula, la biblioteca, el bloc de lʼescola oenviar-la a algun fòrum infantil de literatura. Enviar la ressenya a un fòrum per Inter-net pot resultar una activitat molt engrescadora per als nostres alumnes. A continua-ció us adjuntem dues adreces de fòrums on podeu penjar les recomanacions:

http://www.quellegeixes.cat/

Aquesta pàgina del Departament de Cultura de la Generalitat resulta una eina útil peral propòsit esmentat. Totes les activitats, estan classificades per franges dʼedat (finsals 11 anys / fins als 13 anys / a partir de 17 anys). Hi podeu trobar un fòrum sobre lli-bres, jocs, etc.

http://www.diba.cat/chilias/tallers/recomana.asp

En aquesta pàgina podem penjar les recomanacions de la nostra lectura i fer-hi con-sultes.

http://educalia.educared.net/jive/eduForum/edu1Custom/consultas.jspa?foru-mID=201&lang=c

En aquesta pàgina podem penjar les recomanacions i consultar les opinions dʼaltreslectors.

77

Propostes lúdiques Un Cargol fabufantàstic

C S T E U O P F S G L C

G A H Y T U M E A M Z A

C A R T A Z H S T U B B

O L G G R S W T E S X R

H I P A O P T A C S T A

A V C E O L B F T O S R

O A F G A C A M A L E Ó

F C R H I P O P Ò T A M

S A A C A L I M Y S O T

E G U G E R U B R T S N

D N M I T R U I L O P O

R I A F O R M I G A M P

Busca les paraules següents a la sopa de lletres:

CARGOL · VACA · CABRA · OCA · MUSSOL · CARTA · FORMIGACAMALEÓ · HIPOPÒTAM · PONT · FESTA

OBSERVACIONS: una variant dʼaquesta activitat consisteix a repartir el quadre ambles paraules, un plat de plàstic i pasta de sopa de lletres. En grup, els alumnes han defer una competició per buscar-les.

1. SOPA DE LLETRES

78


2. LES 10 DIFERÈNCIES

79


3. EMBARBUSSAMENTS ANIMALS

UN GAT ENLLEPOLIT

Un gat enllepolit,qui el desenllepolirà?Jo el desenllepoliré

amb el meu desenllepolidor,i si no el desenllepolo prou béporta'l a cal desenllepolidor,que el desenllepolirà millor.

UNA GALLINA

Una gallinaxica, tica, mica,

cama-curta i ballarica,va tenir sis fillsxics, tics, mics,

cama-curts i ballarics.Si la gallina no hagués estat

xica, tica, mica,cama-curta i ballarica,

els seus fills no haurien estatxics, tics, mics,

cama-curts i ballarics.

UN CARGOL

Un caragolí encaragolinatqui el desencaragolinarà?Jo el desencaragolinaré

perquè desencaragolinar sé.I si jo no el sé desencaragolinar bécercaré un altre desencaragolinadorqui el sàpiga desencaragolinar millor.

UNA CABRA

Una cabra sedega, bedega, banyufa,banyega, peluda, peladava tenir un cabrit, sedec, bedec,banyut, banyec, pelut, pelat.Si la cabra no hagués estadasedega, bedega, banyuda, banyega,peluda, pelada,no hauria tingut el cabritsedec, bedec, banyut, banyec, pelut, pelat.

80


4. QUAN LLEGEIXES, ETS TAN RÀPID COM UNA LLEBRE? LLEGEIX AQUESTES PARAULESRÀPIDAMENT I COMPLETA EL QUADRE:

CARGOL VACA CARGOL VACA MUSSOL

VACA CARGOL CARGOL CAMALEÓ CARGOL

FORMIGA OCA FORMIGA MUSSOL FORMIGA

MUSSOL MUSSOL MUSSOL CARGOL VACA

MUSSOL FORMIGA VACA CARGOL CARGOL

PARAULES NOMBRE DE VEGADES

ANOTACIONS

81

Interdisciplinarietat Un Cargol fabufantàstic


Aquest llibre ens dóna lʼoportunitat de treballar temes diversos en diferents àrees. Undels aspectes fonamentals de lʼanimació lectora és treballar de forma interdisciplinar.

ÀREA DE TUTORIA

A lʼàrea de Tutoria podem desenvolupar activitats entorn de lʼeducació emocional.Aquestes activitats poden ser complementàries a altres que us hem anat proposant endiferents apartats del dossier (com per exemple «El mòbil dels sentiments» a lʼapartatDURANT LA LECTURA).

Les activitats que us proposem fan especial incidència en aspectes dʼeducació so-cial que comencen a desenvolupar-se als vuit anys. Les propostes que us presentema continuació, tracten aquests aspectes:

Consciència emocional

Es desenvolupa una notable capacitat per comprendre les emocions pròpies i les delsaltres. Per aquesta raó, sʼha dʼeducar el llenguatge com a vehicle dʼidentificació, com-prensió i expressió emocional. Treballar el vocabulari emocional enriqueix la conscièn-cia emocional.

A partir dels vuit anys comencen a desenvolupar la comprensió de lʼambivalènciaemocional, és a dir, emocions contràries davant dʼuna mateixa situació.

Regulació emocional

A partir dʼaquesta etapa es va adquirint la capacitat de regular lʼexpressió de les emo-cions. Aquesta regulació de les emocions afavoreix la interacció social.

Autonomia emocional

A partir dels vuit anys sʼincorpora la comparació social (jo - els meus companys).També, a partir dʼaquesta edat, comencen a tenir una percepció més realista, que a ve-gades no és favorable i posa en perill lʼautoestima.

Lʼempatia

La comprensió de les emocions alienes és la base de lʼempatia i el desenvolupamentsocial.

Habilitats socioemocionals

En aquesta etapa sʼassoleix un coneixement social suficient per lʼinici de crítiques ivaloracions personals.

82


Lʼamistat passa a ser cooperació, confiança mútua i ajuda recíproca. Per aconseguiraquesta amistat és necessari comunicar-se, saber expressar les emocions (negativesi positives) i ser capaç dʼacceptar els sentiments dels altres.

Una eina indispensable per desenvolupar aquestes activitats són les referències quehan aparegut a lʼapartat INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA dʼeducació emocional.

CARPENA, Anna. Educació socioemocional a primària. Materials pràctics i de reflexió.Vic: Editorial Eumo, 2001.

PÉREZ PÉREZ, Cruz i ASENSI, Carolina: Educación para la convivència. Programade intervención para la educación primaria. Barcelona: Graó, 2000.

1. EL ZOOLÒGIC DELS SENTIMENTS

OBJECTIU

A partir de la lectura dels llibres i prenent com a fil conductor el sentiment dʼalguns delspersonatges parlarem de les emocions.

PROCEDIMENT

Repartirem una fitxa perquè la responguin. Després farem un mural amb les respos-tes:

Algun cop tʼhas sentit sol i poc estimat com el Cargol? Quan? Per què?

Tʼhas comportat algun cop com el Camaleó? Quan? Per què?

Tʼhas sentit algun cop com la Formiga quan lʼempaita el Cargol? Quan? Per què?

83


MATERIAL

�Plantilla de la fitxa�Material per escriure�Un mural (opcional)


Aquesta activitat, la podeu desenvolupar de manera individual o en grup en funció delsvostres interessos. La temporització és variable, però el temps mínim és dʼuna hora.

2. QUÈ FARIES SI…

OBJECTIU

Prenent com a punt de partida la lectura del llibre, plantejarem situacions sobre la con-vivència i la tolerància a lʼaula. Aquesta activitat té com a objectiu treballar el pensa-ment alternatiu, lʼassertivitat i el pensament positiu.

PROCEDIMENT

Repartirem la fitxa i lʼhauran dʼomplir treballant en grup. Després de fer aquesta fitxarelacionada amb alguns dels conflictes plantejats al llibre, podem presentar proble-mes reals de lʼaula i, entre tots, fer-ne un llistat amb possibles solucions.

Què faries si un amic/iga se sentís tan sol com el Cargol?

Què faries si algú et tractés tan malament com va tractar el Camaleó al Cargol?

Què faries si sentissis que el teu professor o professora no entén els teus problemes,com li passa al Cargol amb el mestre Popòtam?

84


MATERIAL

�Fitxa de lʼactivitat� Material per escriure


Aquesta proposta es pot desenvolupar de forma individual o grupal en funció de les ca-racterístiques del grup. Es necessita com a mínim una sessió dʼuna hora.

3. ELS MIMS

OBJECTIU

Lʼobjectiu dʼaquest joc de mímica és ensenyar als nostres alumnes a identificar elssentiments dels altres a través de les expressions corporals i facials i desenvolupar lesseves capacitats dʼexpressió dels sentiments, com també conèixer les situacions quepoden provocar-los.

PROCEDIMENT

En primer lloc, podem portar a la classe un joc que ens serveixi per relacionar senti-ments. Hem de fer una selecció de fotos i fitxes que mostrin sentiments perquè els re-lacionin. Després, per torns, cada alumne haurà dʼagafar una targeta i representaramb mímica el sentiment perquè els companys lʼendevinin. Després dʼidentificar elsentiment, podem preguntar als alumnes en quines situacions sʼhan sentit així. Ésconvenient que participin tots els nens i nenes en la representació i que les fitxes esrepeteixin perquè puguin entendre les diferents formes que cadascú té per expres-sar-los.

MATERIAL

� Fotos i fitxes que mostrin sentiments


Aquesta activitat és recomanable en dinàmica oberta i grupal. La temporització perdesenvolupar-la és dʼuna hora, com a mínim.

85


Un altre tema que podem treballar a classe és el del temps de la memòria, és a dir, elsrecords. Podem partir dʼalguns fragments com "És el que deia la meva àvia: el quenosaltres no sabem ho sap el vent." (p. 20), "explicaʼns històries de la teva àvia, Vaca."(p. 37).

Us proposem que treballeu la memòria dels records a partir de dues línies:

a) La figura dels avis i la gent gran

Podem proposar que els alumnes preguntin als seus avis o gent gran de la seva famí-lia dites i contes. També podem desenvolupar un treball dʼexpressió i demanar-los quefacin una entrevista o una redacció sobre els seus avis o una persona gran que cone-guin. Dʼaquesta manera podem parlar de la importància de la gent gran i convidar-nealgun a la classe per fer-li una entrevista.

b) Treballar sobre la memòria dels records

Us animem a treballar la narrativa del record a partir dʼuna proposta dʼun professorque utilitzava escultures a lʼaula per animar la lectura, Antonio Portillo. Aquest docentha esdevingut un creador multidisciplinar reconegut per les seves exposicions dʼobjec-tes artístics que feia servir per animar a la lectura i pel seu projecte El museu deltemps. Aquest projecte convida els nens i les nenes a enterrar un objecte important pera ells per «desenterrar» la memòria.

Aquesta iniciativa lʼhan desenvolupat en diverses comunitats autònomes. Així ma-teix, també se nʼha fet una adaptació dramatúrgica adreçada als nens. La idea origi-nal va sorgir a partir dʼun objecte que Antonio Portillo havia creat per animar a la lecturade Momo, de Michael Ende. Aquest és un llibre de fusta. Si lʼobres, et trobes amb unrellotge antic. A partir dʼuna narració, explicava als seus alumnes que els homes gri-sos volien robar la memòria de tots els homes i formulava la pregunta següent: quinrecord enterraries perquè els homes grisos no teʼl prenguessin?

Partint del Museu del temps podríeu proposar als alumnes que pintin un objecteque constitueixi un record per a ells i que escriguin una petita memòria sobre lʼobjecte.Dʼaquesta manera podeu desenvolupar el vostre particular museu del temps. Si esteuinteressats en aquesta proposta no deixeu de visitar-ne les pàgines:

http://museudeltemps.wikispaces.com/

http://www.ajuntamentdebenicarlo.org/pdo/ppdo-shostd.php3?i_pdo=5879&g_idioma=v&i_url=/mcb/pmcb-exposicions-2008.php3

86


ÀREA DE MÚSICA

A lʼàrea de Música també podeu treballar lʼeducació emocional a partir dʼalgunes can-çons i estratègies. Per exemple, podem proposar les activitats següents:

a) Fer audicions de diferents músiques i desenvolupar un joc tipus «relaciona»per treballar quins sentiments els suscita lʼaudició.

Aquesta activitat podeu relacionar-la amb la proposta plàstica per treballar les emo-cions a partir dels sentits. Us aconsellem aquest interessant enllaç amb lʼestudi fet perMontserrat Amorós i Mestres titulat Lʼaudició musical: un despertar emocional i crea-tiu:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/memories/1078m.pdf

b) Fer una selecció de cançons per treballar les emocions

Us proposem el disc llibre de lʼEulàlia Canal Emocions i sentiments, publicat per Tot-sona, que inclou sis contes de lʼautora amb les seves cançons i il·lustracions respec-tives. Aquest material us ofereix la possibilitat de treballar lʼaudició dʼun conte i unacançó relacionada amb la temàtica de les emocions. Els contes i les cançons girenentorn dels sentiments que els infants els experimenten al llarg del seu desenvolupa-ment, com ara la vergonya («Blai el petit xai»), rivalitzar o competir («La Bruixa Pes-sigolla i el bruixot culdesac»), les pors, la mort, la frustració, la gelosia...

Us presentem un interessant article sobre el tema:

http://www.recercat.net/bitstream/2072/4283/1/M%C3%9ASICA+I+L'EDUCACI%C3%93+EMOCIONAL+per+RECERCAT.doc

c) Ritme i emocions

Repartir targetes que mostrin emocions (por, tristesa, alegria...). Lʼalumnat les repre-sentarà tocant instruments diversos (el triangle, els platerets, etc.).

d) Fer una audició

A partir de cançons en què els protagonistes siguin els animals que apareixen a la his-tòria o altres. A continuació, us ressenyem una pàgina molt útil en què podeu descar-regar de forma lliure les cançons i baixar-vos-en la lletra. Lʼinteressant és que posa alʼabast peces amb ritmes diferenciats. Per localitzar-les heu de ficar-vos al menú "Ani-malada de cançons 1" i "Animalada de cançons 2"

http://www.fredericsese.cat/

87


e) La coral del bosc

Podeu proposar una coral a partir de sons del llibre: les onomatopeies dels animals,sons de la natura (lʼaigua de la pluja, el vent, etc.). Així abordarem de manera interdis-ciplinar el llibre des dʼaquesta àrea i altres eixos transversals com el treball en equip.

Per desenvolupar aquesta activitat heu de preparar les targetes amb sons relacio-nats amb el llibre perquè els alumnes els reprodueixin en forma de coral.

ÀREA DE PLÀSTICA

En aquesta àrea podeu explotar diverses tècniques per treballar interdisciplinàriamentel llibre.

a) Realitzar en modelatge de plastilina, pasta de paper, etc., un cargol. Aquí en teniuuns exemples:

A lʼapèndix trobareu un tutorial per fer cargols de plastilina.

b) Partint del marc de la història, el bosc, podem proposar manualitats utilitzantelements naturals com fulles dels arbres, pedres, branques, llavors, etc.

A continuació us mostrem un taller de manualitats a partir de fulles dʼarbre i pedres.Podeu recollir fulles de diferents formes i mides per enganxar-les sobre una cartolina,aprofitant-ne les formes per crear animals.

88


c) El bestiari de les lletres

Podem proposar als nostres alumnes que, a partir de les lletres, utilitzin la tècnica delcollage per crear alguns dels animals que apareixen a la història. Podeu portar prepa-rades lletres de diferents fonts i mides perquè juguin a enganxar-les mitjançant aquestatècnica, o utilitzar el sistema de lletres adhesives.A continuació us en proposem una mostra:

d) Sentiments amb els cinc sentits

Podem proposar fer un mural amb els sentiments que han aparegut al llibre i relacio-nar-los amb un color, una textura, un so, un gust. Per exemple, quin gust tindria la tris-tesa? Els alumnes haurien de fer un dibuix per il·lustrar-ne el gust. Per al tacte, podeutreballar amb materials de diferents textures.

89


ÀREA DE LLENGÜES EXTRANGERES

En aquest àrea podeu treballar els aspectes següents:

a) A partir de les il·lustracions del llibre, introduir i fixar vocabulari relacionat amb lesemocions. Podeu fer un exercici basat en el mètode dʼensenyament comunicatiu dʼL2que consisteix a fer un joc de targetes per relacionar el nou vocabulari temàtic, amblʼobjectiu de sistematitzar-lo.

b)Al llibre apareixen molts animals, per tant, a partir dels crits de la vaca, lʼovella i lʼocapodem proposar un divertit joc per advertir les diferències de les onomatopeies en lesdiferents llengües.

Podeu preparar una fitxa amb aquests tres animals i diferents targetes amb bande-res del país de les llengües en què sentiran les audicions. Dʼaquesta manera podemfer un petit estudi comparatiu sobre les onomatopeies.

Cal esmentar que, si a lʼaula tenim alumnes nouvinguts, és un recurs excel·lent peratendre la diversitat. Lʼenllaç següent us pot ser útil per preparar aquest exercici:

http://www.bzzzpeek.com/html/bzzzpeek.html

En aquesta pàgina trobareu onomatopeies de molts animals en moltes llengües. És unrecurs molt útil per fer una audició dʼL2 a la classe.

ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

1. Propostes de treball

A partir de la lectura del llibre podem, a lʼàrea del Medi, desenvolupar aquestes pro-postes:

a) Fem dʼinvestigadors

Lʼalumne pot fer unes fitxes de recerca per conèixer els animals que surten a la histò-ria (el Cargol, la Vaca, la Cabra, lʼOca, la Formiga, lʼHipopòtam, el Mussol, el Cama-leó). Han de buscar informació sobre el medi on viuen, què mengen, curiositats, etc.

b) Els cargols

Partint del protagonista de la història podem fer un treball de recerca sobre els cargolsi preparar un cargoler a la classe per estudiar-los.

90


c) La comunicació dels animals

En els apartats anteriors hem parlat de la importància de la comunicació i de la comu-nicació humana, però podem extrapolar aquesta temàtica al món animal. Podem par-lar de la dansa de les abelles, dels crits dels dofins, etc.

2. Sortides per conèixer el medi

a) Visita a una granja de cargols

El centre internacional dʼhelicicultura de Girona organitza visites guiades per a les es-coles. Lʼobjectiu dʼaquestes visites és apropar la figura del cargol i ensenyar el seupaper a la natura. Si hi esteu interessats podeu consultar la pàgina:

http://www.helicicultura.com/

b) Visita al bosc

Podeu proposar una visita a un bosc per desenvolupar un quadern dʼobservació delʼentorn.

c) Visita al zoo

Podeu programar una sortida al zoo per observar els animals i assistir a algunes de lesconferències que ofereixen als grups escolars sobre comunicació animal.

http://www.zoobarcelona.com/

CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL

Podem prendre com a punt de partida un dels temes del llibre: les cartes com un mitjàde comunicació. Podríem proposar un treball de recerca sobre aquests aspectes:

a) lʼorigen de lʼescripturab) la història del correu postalc) les formes de comunicació humana a través de la història

ÀREA DʼEDUCACIÓ FÍSICA

Podem proposar a la classe dʼEducació física un exercici psicomotor basat en una tèc-nica teatral que consisteix a reproduir els sentiments a partir de la manipulació de palsde fusta que simulin les nostres cames. Lʼobjectiu és treballar la comunicació no ver-bal per mitjà de fer conscients moviments fisicomotors. Els nostres moviments, com per

91


exemple la nostra forma de caminar, expressen en molts casos les nostres emocions.En primer lloc, podeu preparar un joc de targetes amb diferents sentiments: el dubte,la tristesa, la impaciència, lʼenuig.

Cada alumne lʼhaurà de representar caminant. La segona part de lʼexercici (per tre-ballar també lʼaspecte psicomotriu) consisteix a repartir pals de fusta o pals de motxo.Els alumnes han de representar, utilitzant els pals com si fossin les cames que cami-nen, els sentiments que els han tocat i els altres nens i nenes els han dʼendevinar.

Per complementar la proposta presentada a lʼàrea de Coneixement del medi socialpodem fer una jornada de jocs. Un dels jocs que podríem proposar, partint del llibre,és una cursa de silenci com la que fan els protagonistes al final del primer conte. Perafegir dificultat a aquesta prova lliurarem als alumnes instruments com maraques, palsdʼaigua, picarols, etc., que hauran de portar a la mà durant la prova. Aquesta consis-teix a arribar fins a la meta sense fer soroll.

ANOTACIONS

92

Literatura comparada Un Cargol fabufantàstic

A continuació us presentem textos de prosa i poesia perquè pugueu desenvoluparexercicis de literatura comparada a partir de la temàtica, del personatge o de les emo-cions.

a) Històries de cartes i animals

Un llibre imprescindible per desenvolupar una activitat de literatura comparada amb elllibre dʼUn Cargol fabufantàstic és Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, del’ós, de Toon Tellegen (vegeu-ne la sinopsi a lʼapartat INFORMACIÓ COMPLEMENTÀ-RIA, «Contes amb lʼelement epistolar»).

Us fem una petita selecció dʼalgunes de les cartes perquè les pugueu llegir a classe icomentar-les.

Benvolgut caragol,¿Un dia podria ballar amb vostè,damunt de casa seva? Només un parell de passos?És el que mʼagradaria més.Ballaré amb molt de compte, perquè noseʼns enfonsi la teulada. Li ho prometo.És clar que una cosa així no se sap mai.Lʼelefant(P. 9)

Benvolgut elefant,Gràcies per la seva carta.Algun dia sí que ballaré amb vostè,a la meva teulada. Nʼestic gairebé segur.Em sembla que en sé molt, de ballar.Però sento dir-li que de momentno em va gaire bé.El cargol(P. 10)

LITERATURA COMPARADA

93


A partir de la carta de la Formiga podeu treballar els punts següents:

�La comprensió lectora del text�Parlar del tema de la marxa, present en aquesta carta i en la del Cargol fabufantàs-tic�Imaginar la resposta de lʼesquirol i escriure-la

Esquirol,Meʼn vaig i no tornaré mai més.Segur que pensaràs: «I tant! Sempre ho diu.»Però aquesta vegada és de debò!NO TORNARÉ MAI MÉS.Si fossis aquí, veuries com escric aquesta carta.Amb una ferma resolució.Seʼn diu així.Amb una ferma resolucióet faig saber que meʼn vaigi que no tornaré mai més.La meva decisió és irrevocable.Quan acabi aquesta carta me nʼaniré.Quan tu la llegeixisja seré molt lluny.Si em vols donar alguna cosaper al viatge, ha de serara mateix. O serà massa tard.Mel, posem per cas. Però que no siguiun pot gaire gran. Perquè no el podria carretejar.Si és mel cremosa, llavors síque pot ser un pot gran,perquè la puc posar en dos pots petits.O bé una capsetaamb sucre cremat; això també mʼaniria bé.En tot cas, que sigui alguna cosa dolça.Abans de marxar puc passar percasa teva a recollir-la. I si resultamassa gran per emportar-me-la,no hi fa res. En menjaremfins que és redueixi prou.Que sigui massa petit sí queés un inconvenient.Perquè, com tʼho fas, llavors?Però en acabat, esquirol, en acabatme nʼaniré.Fins sempre

La Formiga

Text extret de Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’ós… (p. 15)

94


Podem partir dʼaquesta carta del talp per treballar el sentiment de la solitud i compa-rar el sentiment del talp amb el del Cargol fabufantàstic.

«Cartes? Jo? Jo no en rebo mai, de cartes», va pensar el talp.Ofès, va excavar una galeria sota la terra fosca.«Ni tan sols mʼenvien records», va pensar. «O una invitació per a alguna cosa sota eldesert. O sota el gel. Mai.»Va picar a terra enfurismat.Però no va obtenir cap resposta.«Només hi ha una sola persona que em vol escriure», va pensar. «Jo mateix.»De manera que ben enfonsat sota terra, a les fosques, es va escriure una carta darrerelʼaltra.Benvolgut talp,Un record ben afectuós.El talpo bé:Benvolgut talp,Et trobo a faltar.El talpTan bon punt havia escrit una carta, lʼamagava sota el fang. Al cap dʼun temps se la tro-vaba per casualitat i la llegia. A vegades li saltaven les llàgrimes.«Gràcies talp», pensava aleshores. O bé: «Jo també et trobo a faltar, talp». O bé: «Potsvenir sempre que vulguis, talp, sempre.»A vegades organitzava una festa amb tots els qui li adreçaven cartes. Llavors corriadʼuna banda a lʼaltra per les galeries i les sales més fosques.I també ballava.«Però no sé si sóc feliç de debò…», pensava mentre ballava sol.(p. 28)

A continuació us proposem un fragment dʼun llibre que gira entorn dels sentiments iparla de lʼacceptació de la diferència: Sóc com sóc. Aquest llibre de Carles Sala enspresenta un talp diferent, el talpet Ramonet. Aquest talp tenia uns ulls grossos complats i li agradava llegir i aprendre coses del seu bosc. Però no estava gens interessata estar-se tot el dia a les fosques cavant galeries subterrànies. Per aquesta raó a co-mençament de curs va ser la riota dels seus companys de classe, especialment dʼuntalp molt fatxenda anomenat Pinxo. Per tant, podem comparar lʼactitud de força que téen Pinxo per discriminar en Ramonet i lʼactitud del camaleó del conte «Deixaʼm pas,plas-plas».

«El talpet Ramonet estava més aviat trist. Caminava amb la maleta a lʼesquena pel migdel bosc. El sol li tocava a la cara i lʼobligava a fer ganyotes, i podia arribar a semblarque reia. Però no, estava trist. Feia una estona havia fugit de lʼescola sense dir res aningú. Acabaven de començar el curs i ja nʼestava ben tip! No, no. No us penseu queno tingués ganes dʼaprendre coses o que a lʼhora de llevar-se per anar a col·legi se li

95


enganxessin els llençols; no era pas aquest problema. El problema eren els companysde classe, sobretot alguns companys de classe, com en Pinxo, que ja el primer dia selʼhavia mirat amb mala cara, li havia fet bromes de mal gust i lʼhavia convertit en lʼasedels cops de lʼescola. En Pinxo era el talp més fatxenda de la classe, i ningú no sabiaben bé per què sempre aconseguia que els altres li fessin cas i li riguessin les gracie-tes. I com que en Pinxo es reia dʼen Ramonet, doncs tothom es reia dʼen Ramonet.Però això segurament no hauria passat si no hagués estat perquè en Ramonet no eraun talp com els altres: en Ramonet tenia uns ulls grossos com plats, bé, com platets,i li agradava llegir tothora i aprendre coses del seu bosc i dels altres boscos i de lesselves i de més enllà. No li feia gens de gràcia estar-se tot el dia a les fosques cavantgaleries subterrànies com els seus companys. /…/Però el que més gràcia feia als col·legues dʼen Ramonet eren les seves ungles o, mésben dit, les seves no ungles. Amb aquelles bromes de mal gust sʼhavia posat tan ne-guitós que, sense adonar-seʼn, se les havia mossegades fins a no deixar-ne ni rastre.I us podeu imaginar un talp sense ungles?»

SALA, Carles: Sóc com sóc. Barcelona: Barcanova, «Sopa de Llibres», 138, 2008(p. 9-11)

Una altra activitat de literatura comparada és partir de la tradició poètica del bestiari.A lʼapartat dʼinformació complementària us proposem tot un seguit de títols que podenser útils per treballar la poesia partint de poemes que tinguin com a protagonistes ani-mals. A continuació, us proposem el poema del cargol extret del Bestiari de Josep Car-ner. Podeu treballar la comprensió lectora del text, proposant que els alumnes facinil·lustracions a partir del poema.

Tinc banyes que no fereixen,menjo tant de verd com puci, com una joia viva,porto un estoig al damunt.

Temo sabates discretesi peus feixucs o ferratsque sabrien esclafar-medamunt la pols o lʼherbam.

I quan sento criaturesque a la voreta o de llunycanten un: —Cargol, treu banya!—mig em moro de poruc.

CARNER, Josep. Bestiari. Barcelona: EditorialBarcanova, «Antaviana», Sèrie Blava, 2009(p. 34)

96


1. PERSONES LLIBRE

OBJECTIU

Desenvolupar el gust per la lectura i el criteri com a lector expert. Així mateix, a partirdʼaquesta activitat també poden desenvolupar les seves capacitats expressives coma rapsodes. Així mateix, podeu integrar aquesta tècnica per dinamitzar la biblioteca es-colar, jornades literàries com Sant Jordi, etc.

PROCEDIMENT

En primer lloc, per introduir aquesta activitat començarem preguntant si alguna ve-gada han sentit a parlar de les persones llibre. A continuació, adaptant a la seva com-prensió la trama del llibre de Bradbury Fahrenheit 451, proposarem als alumnes quesʼimaginin un món del futur molt diferent on moltes coses sʼhan capgirat i, per exem-ple, els bombers, en lloc dʼapagar els incendis, el que fan és cremar els llibres. Peraquesta raó apareixen les persones llibre, que, per recuperar aquestes històries, enmemoritzen un fragment o un llibre sencer. Després explicarem que a lʼactualitat exis-teix un moviment de persones que a partir de la lectura dʼaquesta obra han volgut con-vertir-se en persones llibre, com els personatges dʼaquesta novel·la.

Després dʼaquesta breu introducció, explicarem que ells hauran de memoritzar unpetit fragment de la novel·la, el que més els hagi agradat, i després lʼhauran de dir enveu alta. En primer lloc, cada nen/a haurà de decidir el petit fragment que vol triar permemoritzar. Pot preparar-se una petita fitxa per escriureʼl, llegir-lo i memoritzar-lo. Des-prés cadascun haurà de llegir el seu text. És important en aquest punt de lʼactivitat em-fatitzar en com llegir amb sentit, a partir del to de la veu, les pauses, lʼexpressiócorporal, etc. Finalment, preparem un cartell anunciant a la classe o a la bibliotecauna jornada de persones llibre. En aquesta sessió cada nen/a haurà de recitar el seufragment. Si esteu interessats en aquesta tècnica us adrecem a una pàgina de refe-rència entorn dʼaquest projecte. Actualment existeix a Espanya el moviment de perso-nes llibre anomenat Proyecto Fahrenheit 451, organitzat pel docent Antonio Rodríguez,que també dirigeix lʼescola de lectura de Madrid.

http://www.escueladelectura.com/

http://www.papelenblanco.com/animacion-a-la-lectura/personas-libro-el-proyecto-fahrenheit-451

MATERIAL

�El llibre�Fitxes de cartolina (opcional) perquè escriguin el fragment triat�Un cartell amb el dia i lʼhora de la convocatòria (opcional)

97


En funció dels vostres interessos podeu planificar la temporització de les sessions,però com a mínim necessitareu un dia per plantejar lʼactivitat i una altra sessió per ferla interpretació dels textos.

2. CARTES DE CONTE

OBJECTIU

Lʼobjectiu dʼaquesta activitat és partir dels personatges i les trames de contes tradicio-nals per desenvolupar una divertida activitat dʼexpressió escrita.

PROCEDIMENT

En primer lloc, us podeu basar en el fil conductor de lʼàlbum El carter Joliu o unes car-tes molt especials per plantejar lʼactivitat. La referència dʼaquest àlbum és la següent:

AHLBERG, JANET i AHLBERG, ALLAN. El carter Joliu o unes cartes especials. Bar-celona: Destino, 2006.

El carter Joliu és un carter rural que sempre està enfeinat repartint cartes amb la sevabicicleta amunt i avall. En aquesta ocasió haurà de lliurar unes cartes ben especials.Us trobareu amb una deliciosa saca de correus amb cartes adreçades a coneguts per-sonatges dels contes perquè les obriu i les llegiu. Dins el sobre dels tres ossets hi tro-bareu una nota de la Rínxols dʼOr demanant disculpes. Hi ha una circular per a labruixa, una targeta postal per al gegant i moltes coses més. Lʼactivitat consisteix a ferun rol-play a partir de personatges de contes tradicionals. Haureu de portar targetesamb diferents personatges. Cada nen i nena haurà dʼagafar-ne una sense mirar. La ins-trucció serà que no podem dir als altres quin personatge de conte tenim, ni preguntar-los el seu.

Buscarem un espai ampli per fer el joc de cercar el destinatari de la carta. Hem dʼex-plicar-los que, quan es faci un senyal, tots han de tancar els ulls i caminar per la salaamb els braços estesos. Després tornem a fer el senyal i ràpidament hauran de bus-car una parella.

Un cop sʼhagin aparellat ja sabran quin es el destinatari de la seva carta. A la pissar-ra podem sistematitzar el seu format (lloc, data, salutació, comiat…). Cada nen o nenahaurà de preparar un segell amb una il·lustració del seu personatge. A partir dʼaquestjoc haurà dʼescriure la seva carta. Després se les intercanviaran les cartes i hauran dellegir-les.

98


MATERIAL

�Targetes amb els noms dels personatges de conte�Sobres�Paper per a la carta�Cartolina per fer els segells i barres de goma dʼenganxar

El nivell de preparació es mitjà; el temps de desenvolupament de lʼactivitat és, com amínim, dʼuna sessió.

ANOTACIONS

99

Solucionari Un Cargol fabufantàstic

PROVA DʼAVALUACIÓ DE COMPRENSIÓ LECTORA BASADA EN LA LECTURA«cargol, què vols?»

1. Contesta les preguntes següents:

a) El cargol va marxar perquè se sentia sol i poc estimat (p. 13).b) Les seves companyes de la barraca, en un principi, van prendreʼs la seva marxa deforma diferent. La Vaca estava molt preocupada que el petit Cargol estigués tot sol vol-tant pel bosc. LʼOca, que és molt presumida, estava preocupada pel seu llacet nou iva dir que això ho feia per donar-se importància. La Cabra tampoc no hi va donar gairevalor i va dir que segur que tornaria quan tingués gana (p. 14-15).c) Les seves companyes de la barraca, en principi, van anar-lo a buscar al bosc, senseaconseguir cap resultat. Després la Vaca, recordant unes paraules de la seva àvia, "elque no sabem nosaltres ho sap el vent", va decidir escriure-li una carta i deixar-la alcostat de lʼolivera perquè el vent se lʼendugués fins on era el cargol (p. 18-20).d) La Cabra volia dir-li que li havien plantat una maduixera (p. 44).e) LʼOca va preparar-li una habitació amb un llitet amb fulles dʼeucaliptus fresques i ala capçalera del llit la Cabra va pintar-li una papallona. La Vaca li havia penjat unes cor-tines verd eucaliptus i havia enganxat la foto del cargol a tots els pots de la llet (p. 30-31). També li van plantar al jardí una maduixera perquè era la fruita que més liagradava, al Cargol (p. 30-31). També van plantar-li una maduixera (p. 45).f) Les seves amigues cada cop se sentien més tristes. La Vaca sentia una taca grisaa lʼull i tenia les orelles cap avall, a la cabra li havia sortit inexplicablement un forat alʼorella (p. 30, 40).g) El Cargol va conèixer un mussol al bosc (p. 38-39).h) Quan el Cargol va tornar a casa van celebrar-ho amb una gran festa. El cargol vallegir un poema que havia escrit per a lʼocasió. Les seves companyes de la barraca livan ensenyar la sorpresa que tenien per a ell: lʼhabitació i la maduixera. (p. 43-50).

PROVA DʼAVALUACIÓ GENERAL BASADA EN «Deixaʼm pas, plas-plas»

1.Contesta les preguntes següents:

a) El cargol havia de llevar-se molt dʼhora per poder arribar puntual a lʼescola (p. 55).b) El cargol va trobar-se amb un camaleó fatxenda i envanit que va utilitzar la sevaforça per passar abans que ell pel pont de fusta. El camaleó el va arraconar de talmanera que va fer caure el Cargol del pont a lʼaigua (p. 56).c) El cargol, quan va sortir del riu, molt malhumorat perquè estava tot xop per la cai-guda, va topar-se amb una formiga que estava carregant una engruna de pa. El Car-gol va utilitzar la seva força per arraconar la petita formiga. A la formiga, atemorida pelcomportament del cargol, li va caure lʼengruna de pa que carregava (p 57-58).d) Quan va arribar a lʼescola, el cargol va trobar-se amb un nou professor, el mestrePopòtam. El nou mestre no va entendre lʼarribada amb retard del Cargol i li va fer co-piar deu vegades «Cal arribar a classe a lʼhora» (p. 60).e) El Cargol aquella nit no podia dormir perquè estava molt nerviós per tot el que havia

100


passat durant el dia. Sentia que el seu nou mestre, en Popòtam Tipàtic, no lʼentenia.Estava molt enrabiat amb el camaleó per com lʼhavia tractat i sentia penediment perhaver tractat tan malament la formiga. (p. 63).f) El cargol va decidir escriure una carta al seu amic el mussol per demanar-li consellper poder resoldre tots els seus neguits (p. 64).g) El mussol li va respondre que per solucionar els seus problemes i neguits el millorque podia fer era escriure cartes, perquè parlant tot es podria resoldre (p. 67-69).h) El Cargol va escriure una carta al camaleó dient-li que no tenia dret de tractar-lo així,imposant la seva força, i que havia dʼaprendre a ser més respectuós. (p. 73).i) El Cargol va demanar disculpes a la formiga explicant-li la raó del seu enuig i mos-trant-li el seu penediment (p. 73, 79).j) Van celebrar una gran festa en honor de lʼarribada del nou mestre, el mestre Popò-tam, a lʼescola (p. 87).k) El camaleó va aprendre que no podia aconseguir les coses que volia exercint laseva força i que havia de ser respectuós (p. 90-91).

2. Mira, mira...

2.1 Ordenar les il·lustracions9/ 5/ 4/ 1 / 8/ 6/ 2 / 7/ 3Posar un títol a la il·lustració: resposta oberta.

2.2. Ordenar les il·lustracions del conte «Deixaʼm pas, plas-plas»

4/ 2/ 11/ 6 / 12 / 7 / 3/ 1/ 8 / 9 / 5 / 11Posar un títol a la il·lustració: resposta oberta.

3. Relaciona

1. Carta 1: solitud i tristesa2. Carta 2: enyorança i tristesa3. Carta 3: neguit i penediment4. Poema 4: alegria5. Carta 5: impotència6. Carta 6: incomprensió i envaniment

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

JOC RELACIONA (plantilla del joc)

Vaca - grasCabra - boigTortuga - lentMona - pallassoPorc - brut

101


Mula - tossutGallina - covardToro - fortGos - fidelCotorra - xerraire

2. FRASES FETES

1-H2-J3-A4-I5-D6-B7-E8-G9-F10-I11-K

4. ELS CRITS DELS ANIMALS

Ordre dels crits a lʼaudició

1. Cabra2. Vaca3. Gallina4. Mussol5. Gat6. Gos7. Granota8. Grill9. Cavall10. Lleó

Relaciona lʼanimal amb el seu crit corresponent (plantilla del joc)

1.cabra - d. bel2.vaca - f. mugit3.gallina - b. cloqueig4.mussol - a. udol5.gat - j. miol6. gos - g. lladruc7. granota - e. rauc8. grill - c. ric-ric

102


9. cavall - i. renill10. lleó - h. rugit

6. LʼESQUELET DEL LLIBRE

Coberta anterior: col·lecció, autor, títol, il·lustrador, editorialSobrecoberta: títol, autor, editorial, il·lustradorCoberta posterior: breu resum del llibre, codi de barres, edat dels lectorsSolapa: biografia de lʼautorLlom: títol, logotip de lʼeditorial, autor, núm. de col·lecció

PROPOSTES LÚDIQUES

1. SOPA DE LLETRES

C F C

A E M A

C A R T A S U B

G T S R

O A S A

V L O

O A C A M A L E Ó

C H I P O P Ò T A M

A A T

N

O

F O R M I G A P

103


2. BUSCA LES DEU DIFERÈNCIES

4. JOC DE VELOCITAT LECTORA

Cargol - 8Vaca - 5Formiga - 4Mussol - 6Camaleó - 1

104

Apèndix Un Cargol fabufantàstic

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Ressenya de la presentació del llibre Un Cargol fabufantàstic feta per lʼescriptor PereMartí i Bertran el 4.06.09 a lʼespai de la llibreria La Gralla de Granollers:

Presentació del llibre Un Cargol fabufantàstic, dʼEulàlia Canal, a Granollers, a càrrecde Pere Martí i Bertran

Eulàlia Canal. Un Cargol fabufantàstic. Col·lecció «Sopa de Llibres», 161. EditorialBarcanova, Barcelona, 2009. 103 pàgines. Il·lustracions de Carole Edet.

En parlar dʼUn somni dins el mitjó, en una crítica que en vaig fer a la Revista de Ca-talunya (núm. 246, gener del 2009, p. 131-132), vaig dir que lʼautora tornava a fer galadel seu domini de la llengua, de la seva preocupació per lʼestil i de la seva passió perla literatura. I també hi vaig dir que una vegada més, en les obres de lʼEulàlia, el pro-tagonista era un ésser amb problemes; uns problemes que només es podien solucio-nar compartint-los.

En analitzar Un Cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009), mʼadono que aquestesafirmacions tornen a ser vàlides del tot: el petit cargol protagonista de la història és unésser amb problemes: a la primera narració, marxa de casa perquè està convençutque no lʼestimen ni mica (p. 13); però és que a la segona narració, solucionats elsproblemes amb lʼentorn diguem-ne familiar, nʼhi sorgiran de nous, en aquest cas enlʼentorn escolar i, a més, els tindrà per triplicat: amb el nou mestre, amb el camaleó iamb la formiga (p. 65).

En tots dos casos, i com a bona psicòloga que és, lʼEulàlia farà que els problemesse solucionin de lʼúnica manera que es poden solucionar: parlant-ne. El protagonistaho deixa ben clar en una de les seves cartes, en aquest cas adreçada al mestre Po-pòtam: «El pitjor de tenir entrebancs és no poder-los explicar a ningú.» (p. 71).

El tema fonamental dʼUn Cargol fabufantàstic, doncs, torna a ser el tema recurrenten lʼobra de lʼEulàlia Canal de la solitud, de la por, de la dificultat de relacionar-se amblʼentorn; un tema ben universal, dʼaltra banda, i que trobem en milers dʼhistòries lite-ràries dʼarreu. Per què ens interessa, doncs? Per què ens emociona, si diem que ésuna història narrada milers de vegades? Doncs precisament per la manera com lanarra; perquè és una obra literària amb tots els ets i uts. Recordeu, per si algú en téalgun dubte, que en una obra literària tan important és allò que es diu com la maneracom es diu. I aquí rau lʼencert de lʼEulàlia i em fa tornar a la meva primera afirmació,que podia semblar que ja havia oblidat: lʼautora torna a fer gala del seu domini de lallengua, de la seva preocupació per lʼestil i de la seva passió per la literatura.

No em vull estendre en exemples, perquè el millor és que els aneu descobrint a me-sura que aneu llegint lʼobra, però és clar que nʼhauré de donar alguns, només falta-ria. Pel que fa a la llengua, en vull destacar sobretot la riquesa, la precisió, la facilitatamb què usa registres diversos i, sobretot, la capacitat creadora de paraules, de jocslingüístics, ben present en obres anteriors, i també en aquesta: recordeu, per exem-ple, que el mestre nou, el que des del primer dia es converteix en un nou problemaper al Cargol, es diu Popòtam Tipàtic. El nom ja és una troballa total, però és que a

105


més a més es fa seguint la més pura tradició catalana dʼescurçar els noms per darrere(recordeu Ció, Quim, Cesc...).

De lʼestil nʼhauria de posar tants exemples! Però no us vull cansar i per això us de-manaré que us fixeu en lʼestructura: clara, senzilla, assequible als lectors infantils, peròabsolutament lligada a la tradició literària, basada en el número tres, que clarament escorrespon a la presentació, al nus i al desenllaç, com ja queda clar fins i tot a lʼíndex(p. 9). Però sobretot voldria que us fixéssiu en els recursos literaris que hi utilitza, totstambé dʼallò més populars i, doncs, assequibles als infants: les comparacions, les exa-geracions, els paral·lelismes...; però sobretot atureu-vos en les insinuacions, que resolde vegades amb perífrasis o circumlocucions, de vegades amb metàfores que esde-venen al·legories i tot. Sempre a lʼabast del lector, per més que els termes ens puguinsemblar inabastables. Ella no en parla pas, ni en presumeix, simplement els usa ambtota la normalitat del món i els fa assequibles als infants, els obre camí en el món dela literatura sense que gairebé ni se nʼadonin. De lʼús de la perífrasi, en trobem els mi-llors exemples en les cartes de la Cabra, que sembla que tingui por dʼexpressar elssentiments obertament i ho ha de fer precisament fent voltes, amb circumlocucionsplenes de tendresa, de sentiment, malgrat el nom de la figura literària. En trobem unparell dʼexemples a les pàgines 42 (la cadira buida) i 45 (la maduixera).

Pel que fa a lʼús de metàfores, els millors exemples els tenim en les cartes del Car-gol. Permeteu-meʼn un: "Ara tinc un botó negre a la gola, una formiga a la banya i unadent de camaleó a la cua." (p. 65). El jove lector de seguida sʼadona que no hi té físi-cament tots aquests éssers o objectes enclastats al cos, sinó que només els hi té ensentit figurat; però de seguida els relaciona amb els causants dels problemes. PeròlʼEulàlia va una mica més enllà, i la metàfora la fa créixer, la continua utilitzant al llargdel text, perquè és una gran troballa, i per això mʼatreveixo a dir que esdevé al·lego-ria i tot: "Ja no tinc la formiga a la banya ni la dent de camaleó a la cua, però el botóes fa gros i gros." (p. 83).

I encara em queda per parlar de la passió per la literatura, ben present en totes lesobres de lʼEulàlia. Aquí, la trobem en lʼús de la tradició popular, que és a la base dʼuncert arbitrarisme (la realitat es transforma segons les circumstàncies, lʼestat dʼànim...,com sʼesdevé en cançons tan populars com ara "El desembre congelat"), present enuns quants exemples a lʼobra: pàgines 25, 43, 46... Però també la trobem referida auna tradició més culta, com per exemple, aquell "Els aliments necessiten aigua i pa-raules per créixer" (p. 81), que ens recorda un conegut conte de Pere Calders en quèel protagonista cada dia parla al cactus que té al menjador.

Però, a Un Cargol fabufantàstic, la literatura hi és present, sobretot, en el subgèneretriat, el de les faules: aquelles narracions, de vegades escrites en vers, de vegades enprosa, en què els animals hi apareixen totalment personificats i actuen com a éssershumans, amb virtuts i defectes, pors i alegries...; amb tot el que els caracteritza, vaja(les il·lustracions, magnífiques, de Carole Edet, en són la millor lectura, el millor re-flex). Però a més a més, lʼEulàlia tampoc no oblida lʼaltra característica fonamental deles faules: lʼensenyament o moralitat final. Aquí ben present, com hem dit: parlant (oescrivint en aquest cas) la gent sʼentén!

Mʼhauria agradat referir-me a altres temes, com per exemple els fills com a fontdʼinspiració, en lʼobra de lʼEulàlia i de tants altres escriptors de LIJ: recordem que, pel

106


que fa a Un petó de mandarina, ella mateixa confessava que va sorgir dʼuna preguntaque li va fer la seva filla: "Et sembla que algun dia algú sʼenamorarà de mi?" I queaquest, com diu a la biografia final (p. 102), va ser un encàrrec del fill petit, en Nil.

I encara mʼhauria agradat parlar de..., però ho deixarem aquí, perquè la bona lite-ratura té tantes i tantes possibilitats, ens ofereix tantes i tantes satisfaccions... I usben asseguro que lʼobra de lʼEulàlia és bona literatura: comproveu-ho i feu que els vos-tres fills, néts, nebots... ho descobreixin.

Pere Martí i Bertran / Granollers, 4.6.2009

En podeu trobar una còpia a la revista especialitzada en LIJ catalana Cornabou:

http://www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/articles/cargolfabufan.doc

INFORMACIÓ SOBRE LA IL·LUSTRADORA

Transcripció traduïda dʼalguns passatges de lʼentrevista que van fer a Carole Edet, el29.10.07, a lʼespai "Carte Blanche" de la pàgina web francesa sobre il·lustració infan-til i juvenil La Luciole masquée: http://luciolemasquee.hautetfort.com//.../A més dʼil·lustradora, què tʼagradaria ser?Carole: Professora dʼespanyol o dʼil·lustració.Quin és el tema que tʼagrada tractar?C: Actualment em sento molt atreta pel món animal en general, però encara em fal-ten temes per tractar i descobrir.Què conserves de la infantesa?C: El fet de pensar que tot és possible.Segons la teva opinió, què fa un bon il·lustrador?C: La seva professionalitat el fa capaç de transportar el lector dins dʼun món imaginaria través de les seves il·lustracions.Si haguessis de triar entre les teves il·lustracions per representar-te, quina seria i perquè?És una mica difícil de triar, jo em reencarnaria segurament en un dels meus animals,que són en general bons, graciosos i entremaliats.A quin animal tʼassembles més? Per què?C: Jo no sé si mʼhi assemblo gaire, però mʼhi identifico una mica: podria ser com unpetit ratolí, que pot ficar-se pertot arreu i descobrir indrets curiosos, que igualment potescapar-se i amagar-se per observar sense cridar lʼatenció i aïllar-se per poder trobarla tranquil·litat, i a més jo adoro el FORMATGE!Quina és la paraula que prefereixes de la llengua francesa?C: AventuraUna frase (una premissa) que et guia?C: No abandonar, perquè tot és possible i alguna vegada pot ser realitat.

107


108


DESPRÉS DE LA LECTURA

JOC DʼOKUPES: DESCOBRINT LA IL·LUSTRADORA

Observeu amb atenció les il·lustracions de Carol Edet i ompliu aquesta fitxa:

1. Les il·lustracions són:

POC DETALLADES BASTANT DETALLADES MOLT DETALLADES

Per què heu donat aquesta resposta?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

2. Els colors que utilitza la il·lustradora com són?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

3. Les il·lustracions són expressives? Per què?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

4. Les il·lustracions es barregen amb el text de la història? SÍ/NOCom es barregen?

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

109


REPRESENTACIÓ DEL LLIBRE AMB TEATRE DʼOBJECTES

A continuació us adjuntem models per fer teatre dʼobjectes:

110



ÀREA DE PLÀSTICA

TUTORIAL DE PLASTILINA

111


Eulàlia Canal Un Cargol fabufantàstic

CRÈDITS

Edició: EDUCARTIST, S.C.P.

literaturainfantil·sopadellibres·sèrietaronja …...3 uncargolfabufantÀstic...

Documents