llibre de l'alumne-les llengües del món al meu institut
DESCRIPTION
Llengua catalanaTRANSCRIPT
1r ESO A
Institut Jaume Callís
Quadern de treball de Llengua Catalana
Nom de l’alumne/a:
Les llengües
del món al meu
institut
Membres del grup:
2
ÍndeX
QUÈ APRENDRÀS? ........................................................................................... 3
CODIS I ICONES D’APRENENTATGES............................................................... 4
BLOC 1: LLENGÜES I TERRITORIS
SESSIÓ 1 Pluja de llengües: origen i classificació.......................................... 5
SESSIÓ 2: Les llengües del meu institut: apadrinament i pòster.................. 7
SESSIÓ 3: Comencem a treballar! Fitxa tècnica i Mapes Vius.................... 8
BLOC 2: LLENGÜES I COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES
SESSIÓ 4: Pluja de conceptes: anem a Bèlgica! ........................................ 10
SESSIÓ 5: Endrecem i utilitzem els conceptes: situació sociolingüística ...12
BLOC 3: LLENGÜES I PARLANTS
SESSIÓ 6: Una vida i moltes llengües: prepara una entrevista! ................. 14
SESSIÓ 7: Relat de vida lingüística ................................................................ 15
PRESENTACIÓ DEL PÒSTER .............................................................................. 17
3
Què aprendràs?
El nostre món és un món de llengües. Tots nosaltres coneixem
o hem sentit a parlar de llengües que ens són més properes,
com poden ser el català, el castellà o l’anglès. Però què en
sabem del twi, de l’amazic o del panjabi? Totes elles, les que
coneixem més i les que coneixem menys, estan al nostre
voltant. Estem envoltats de moltíssimes llengües!
L’objectiu d’aquest treball és endinsar-nos en la gran mar de
la diversitat lingüística a través de les llengües del nostre
institut. Som-hi? Continua llegint i ja veuràs la quantitat de
coses que sabràs quan hagis acabat!
4
Codis i icones d’aprenentatge
Treball
individual
Treball en
parelles
Treball en
grup
Expressió oral
Expressió
escrita
Comprensió
oral
Comprensió
escrita
Reflexiona-hi
Exercici a la
xarxa
Conceptes
per recordar
5
L’indoeuropeu
Família lingüística
Diversitat lingüística Bloc 1: LLENGÜES I TERRITORIS
Pluja de llengües. Origen i classificació.
En el primer bloc d’activitats t’introduiràs en el món de les llengües. T’adonaràs
de la gran diversitat lingüística que hi ha i de la importància que tenen les
llengües per al món. Per a treballar tot això se’t proposarà un projecte, i en
aquesta part també completaràs el primer apartat d’aquesta tasca: la fitxa
tècnica.
1. Activitat inicial: observeu què passa amb les paraules llimona,
cirera i tomàquet.
Català Anglès Italià Portuguès Àrab Francès Alemany
La llimona The lemon Il limonè O limao Al-
laymounou
Le citron Die zitrone
La pera The pear La pera A pêra Al- ijjâsatou La poire Die birne
El
tomàquet
The
tomato
Il pomodoro O tomate At-
tamâtimou
La tomate Die tomate
Hi veieu alguna semblança? Podem dir que tenen alguna cosa en comú? Per
què us sembla que deu passar? Ajudeu-vos d’aquest mapa i intenteu arribar a
alguna conclusió.
6
L’ORIGEN DE LES LLENGÜES: L’INDOEUROPEU
Abans has pogut observar un seguit de semblances entre diverses llengües que
es parlen a diferents llocs del món. Totes aquestes semblances ens porten a
pensar, doncs, que va existir una llengua comuna entre totes elles.
És molt probable que els primers habitants d’Europa parlessin tots una mateixa
llengua, l’anomenat convencionalment indoeuropeu. Segons s’ha suposat,
aquesta llengua era parlada per uns pobles situats entre la vall del Danubi i les
costes de la mar Bàltica, ara fa uns 5.000 anys aproximadament.
Des d’aquestes regions es van produir una sèrie de migracions. Una part
d’aquests habitants es van dirigir cap a Orient, fins a l’Índia, i una altra part cap
a Occident. En el mapa de la pàgina anterior pots apreciar quina va ser
suposadament l’expansió del poble indoeuropeu per Europa, el nord d’Àfrica i
Àsia.
Tot i que han passat molts anys des de que les llengües indoeuropees van
començar a fer-se diferents entre si, hem pogut comprovar en el quadre del
començament que hi ha un origen comú.
2. En el següent mapa podeu observar els grups de llengües
d’origen indoeuropeu. Creieu que formeu part d’algunes d’aquestes famílies
lingüístiques? Coneixes algú que sigui d’un grup diferent del teu? Parleu sobre la
diversitat lingüística al vostre entorn.
7
Les llengües del meu institut: apadrinament i pòster.
3. Sabeu quantes llengües es parlen en el vostre institut? Les
coneixeu? Aquí sota teniu una llista de totes les llengües que s’hi parlen. Sabríeu
situar-les?
català, castellà, gallec, àrab, amazic, anglès, francès, alemany, italià, portuguès,
rus, georgià, romanès, polonès, búlgar, panjabi, hindi, twi, xinès, coreà, guaraní
Repartiu-vos les llengües entre tots els de la classe. Quina t’ha tocat?
4. La tasca que duràs a terme és la construcció d’un pòster sobre
la llengua que t’ha tocat. Estigues atent a l’explicació de com funciona la
construcció del pòster i intenta imaginar com serà el que faràs tu: què saps de
la llengua que has apadrinat, què no... Anota les parts que ha de tenir per tenir-
ho ben clar.
Entra a www.glogster.com i comença a fer el disseny del teu pòster.
Ara és el moment de comprovar si has entès com funciona la pàgina.
8
Monolingüisme
Bilingüisme
Plurilingüisme
Comencem a treballar! Fitxa tècnica i Mapes Vius.
En la societat en la que vivim, tal i com has pogut veure en les pàgines
anteriors, el monolingüisme és pràcticament inexistent i el més habitual és l’ús,
de manera alternada, de dues (bilingüisme) o més llengües (plurilingüisme).
Avui dia al món es parlen unes sis mil llengües que, dividides pel nombre
d’estats, ens donen una mitjana de més de 20 llengües per estat. Hi ha, per
tant, molt pocs estats amb una sola llengua: el més normal és la pluralitat
lingüística. Tal com indiquen aquestes dades, la majoria de llengües es troben
en una situació de contacte.
5. Entreu a la web
http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/ i responeu les preguntes
següents tot emprant l’aplicació Mapes Vius:
a. Relaciona les llengües de la primera columna amb el seu nombre de
parlants:
Llengua Nombre de parlants aproximat
Luxemburguès
Suahili
Iquito
Basc
Fo
b. Relaciona les següents llengües territorials amb alguns dels estats on es
parlen:
Llengües territorials Estats
9
Tagalog
Magiar
Afrikaans
Mandinga
Ful
c. Relaciona els següents estats amb el nombre de llengües que s’hi parlen:
Estat Nombre de llengües territorials
Perú
Mèxic
Iraq
Ruanda
Nova Zelanda
6. Ara que ja t’has familiaritzat amb aquesta web i saps com
funciona, és el torn de completar la primera part del teu pòster. Recorda que en
aquesta part havies de buscar el nombre de parlants, territoris on es parla i la
família lingüística a la que pertany la llengua que has apadrinat.
a. Nombre de parlants: ______________________________________________
b. Territoris on es parla: _______________________________________________
c. Família lingüística: _________________________________________________
Ara que ja tens les dades, a casa dedica’t a dissenyar i a completar
aquesta part del teu pòster.
10
Bloc 2: LLENGÜES I COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES
Pluja de conceptes: anem a Bèlgica!
Estem en el segon bloc d’activitats. En aquesta part aprendràs uns quants
conceptes relacionats amb les llengües i les comunitats lingüístiques. D’aquesta
manera podràs completar la segona part del teu pòster: la situació
sociolingüística de la llengua que t’ha tocat.
1. Mira aquest vídeo i escolta atentament per anar responent
les preguntes que se’t proposen:
a) Quina és la llengua oficial de Flandes?
_____________________________________________________________________________
b) S’hi pot parlar el francès? Com s’anomena aquest instrument legal que ho
permet?
_____________________________________________________________________________
c) Com estan escrits els rètols? Agrada a la població?
_____________________________________________________________________________
d) Quantes comunitats lingüístiques hi ha a Bèlgica? Digues quines i quin idioma
es parla a cadascuna.
_____________________________________________________________________________
e) Es parla alguna altra llengua en aquest país, a part del francès i el
neerlandès? Quina? És oficial en alguna zona?
_____________________________________________________________________________
f) Posa un exemple de servei públic dividit.
_____________________________________________________________________________
g) Posa un exemple de servei públic integrador.
_____________________________________________________________________________
11
h) A les escoles s’estudia en la mateixa proporció una llengua que una altra?
_____________________________________________________________________________
i) En els plens municipals flamencs, en quina llengua es parla? Aquesta
llengua, és la llengua de la majoria de la gent que hi assisteix?
_____________________________________________________________________________
j) Es posen d’acord amb facilitat?
_____________________________________________________________________________
k) Aquestes diferències lingüístiques han generat debat polític?
_____________________________________________________________________________
l) Els mitjans de comunicació informen de la mateixa manera a Flandes que a
Valònia?
_____________________________________________________________________________
m) Hi ha gent que vol que el país se separi?
_____________________________________________________________________________
n) Hi ha algun moviment terrorista o són pacifistes?
____________________________________________________________________________
2. Corregiu i feu debat sobre els conceptes que han
anat sortint.
Comença a buscar informació sobre la llengua que t’ha tocat i la seva
situació sociolingüística. Pensa els dubtes que tinguis, que els resoldrem a la
següent sessió.
12
Endrecem i utilitzem els conceptes: situació
sociolingüística.
3. A la sessió anterior vau
començar a tractar amb alguns dels conceptes bàsics
de la sociolingüística. Ara us proposem que els
endreceu i que n’aprengueu algun de nou tot completant les definicions
següents amb les paraules corresponents:
Comunitat lingüística, contacte lingüístic, conflicte lingüístic, àmbits d’ús
El __________________________ és, simplement, la coexistència de diverses llengües, però sense
que es produeixi cap tensió en els seus usos. Ens referim, doncs, a situacions on la distribució de
llengües no crea cap tensió social. Per exemple, l'ús de distintes llengües en un fullet informatiu.
El __________________________, tanmateix, implica l'aparició de tensions socials i de comunicació.
Aquest fenomen es produeix en el moment en què una llengua comença a ocupar els
__________________________ i les funcions que li correspondrien a l’altra llengua pròpia de la
comunitat, com poden ser l’àmbit acadèmic, l’àmbit administratiu, l’àmbit associatiu, l’àmbit
científic, l’àmbit dels mitjans de comunicació, l’àmbit polític o l’àmbit quotidià.
Amb el concepte de __________________________ ens referim a una determinat grup de persones
que, eventualment, es comunica amb una llengua. És a dir, es tracta d’un grup de gent que
comparteix una llengua encara que, a la vegada, pugui parlar-ne alguna altra de diferent.
Llengua oficial, llengües cooficials
Entenem per __________________________ d’un país, l’idioma que s’adopta com a propi i
preferent en les negociacions entre el governs i el poble o entre aquell país i d’altres. És la
llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona. Tot i així, és
usual en molts països que convisquin diversos idiomes oficials. D’aquestes llengües que
comparteixen oficialitat se n’anomenen __________________________ .
Comunitat lingüística
Contacte lingüístic
Conflicte lingüístic
Àmbits d’ús
Llengua oficial
Llengües cooficials
Llengua majoritària
Llengua minoritària
Llengua minoritzada
13
Llengua majoritària, llengua minoritària, llengua minoritzada
La __________________________ és la llengua usada en un territori d’un estat per persones que
constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població de l’estat. D’altra banda,
la llengua que parla el grup de persones numèricament superior, és la
__________________________ .
Parlem de __________________________ quan ens referim a la llengua que pateix una restricció
dels seus àmbits d’ús i funcions en un territori determinat. Una llengua es troba en aquesta
situació després que la seva comunitat lingüística l’hagi conduït a la marginació o subordinació
lingüística.
4. Corregiu i feu debat sobre els conceptes que han anat
sortint.
5. Ara que ja tens tots els conceptes clars, escriu l’apartat
“Situació sociolingüística” de la llengua que t’ha tocat. Pren d’exemple el que
escriuríem si parléssim de l’Aranès:
L’Aranès és la llengua oficial de la Comunitat Autònoma de Catalunya, juntament amb el Castellà i
el Català. Gràcies a l’oficialització de l’Aranès al conjunt del Principat, ara aquesta llengua gaudeix
de molts més drets.
L’Aranès és present en el sistema escolar de la Val d’Aran, juntament amb el Català, el Castellà i una
llengua estrangera. En canvi, la seva presencia en els ensenyaments superiors és pràcticament nul·la.
El mateix passa en els mitjans de comunicació: no disposa de mitjans de comunicació de massa
propis i depèn de la programació de les cadenes i emissores del Principat.
A causa de la seva pertinença a l’Estat Espanyol, l’Aranès està sotmès a influències importants del
Castellà i, també, del Català. La posició feble respecte d’aquestes dues llengües fa que la seva
pervivència no estigui garantida.
14
Bloc 3: LLENGÜES I PARLANTS
Una vida i moltes llengües. Prepara una entrevista!
Estem en la darrera part del nostre treball sobre llengües. En aquesta part
t’adonaràs de la importància de les llengües com a tret d’identitat de cada
persona. Per entendre-ho més bé, et tocarà fer un relat de vida lingüística
d’una persona que parli la llengua que tu has apadrinat.
El relat de vida lingüística és l’escrit que fa una persona, quan una altra li ho
demana, a propòsit del propi repertori lingüístic de la seva experiència: les
llengües que es coneixen, i en quin grau es coneixen, és a dir, quines habilitats
es tenen en cada una, així com la manera com s’han après, on les han après,
quan, l’ús que se’n fa (o que ja no se’n fa), les consideracions de caire
sociolingüístic que se’n puguin derivar...
1. Estigues atent als vídeos que veurem a classe i pensa
quina de les coses que s’expliquen t’agradaria saber sobre la llengua de la que
tu t’ocupes. Anota-les:
2. Proposeu preguntes entre tots i consensueu-ne unes 5.
Llavors, poseu-les en comú amb tota la classe. Anoteu les definitives:
Per agafar més idees a l’hora de fer l’entrevista i escriure el relat, pots
consultar aquesta web: http://blocs.xtec.cat/catalacferrer/category/acurs-
2009-2010/3r-deso-2009/histories-de-vida-3r/ Aquí hi trobaràs exemples de
relats de vida lingüística. Això t’ajudarà a ser més original!
15
Relat de vida lingüística.
3. Fes l’entrevista seguint, si pots, les preguntes que es
van dir a classe. Després, fes una primera versió-esborrany del relat de vida
lingüística que vulguis posar al teu pòster:
Al teu pòster hi pots posar alguna rondalla, o conte, o poema
tradicional. També pots enllaçar-hi alguna cançó. Busca informació i sigues
creatiu!
16
4. Llegiu atentament el vostre relats i els dels vostres
companys i, entre tots, milloreu-los. Per fer-ho haureu de tenir en compte la
pauta que tindreu a classe i els consells de la professora. Escriu la versió
millorada:
17
PRESENTACIÓ DEL PÒSTER
18