llibre de tecno
DESCRIPTION
per voste profeTRANSCRIPT
0
MIKEL GARCIA
3r ESO A
Tecnologiacutea
1r Trimestre i part del 2n
2014-2015
Escola Jardi
1
2
Iacutendex habitatge
- Definicioacute habitatge 0
- Tipus drsquohabitatge 1
- Historia dacutehabitatge 2 i 3
- Qualificacioacute del sol 4
- Concepte localitzacioacute 4
- Projecte arquitectogravenic 6
- Construccioacute 7
- Proceacutes de construccioacute 8 a la 19
- Dase drsquoavaluaci 20 i 21
- Solucionari 22 a la 24
- Conclusions 25
0
Definicioacute habitatge
Habitatge Un habitatge eacutes un lloc on pots tenir les teves necessitats bagravesiques
que son un lloc on poder dormir tenir les teves coses en espais personals tenir
una higiene com per exemple la dutxa un renta mans una vaixella per els
plats per alimentar-te es necessari tenir una cuina on cuinar els aliments i
espais per emmagatzemar els aliments cuinats i sense cuinar has de poder tenir
la teva progravepia intimitat per fer les teves necessitats i a mes un espai personal
com un calaix i per uacuteltim un habitatge et proporciona mes seguretat
Conclusioacute Per poder ser un habitatge has de poder estar dins sen se sortir del
lloc tot el temps necessari per sobreviure
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
1
Tipus drsquohabitatge
Tipus drsquohabitatge segons la localitzacioacute
Casa o pis aiumlllat que no te molts edificiscasesbitigues al seu voltan com pot
ser el cas de cases de muntanya
Urbanitzacioacute son cases que estan situades a les afores de les ciutats hon nomes
hi ha cases o pisus i cap botiga
Casa o pis central que esta a una ciutat i no esta aiumlllada rodejada de tot tipus
de locals o mes habitatges
O es poden classificar drsquoaquesta manera segons aquesta pag
- Unifamiliars-gt destinats a ser ocupats per una sola familia
-aiumlllats-gt xalets masia
-mitgers-gt comparteixen un paret o dues amb lhabitatge veiacute
-alineats-gt es situen una al costat de laltre i comparteixen les dues parets amb
els habitatges veiumlns
-aparellats-gt estan agrupatsde dos en dos i nomeacutes comparteixen una paret amb
lhabitatge veiacute
- Plurifamiliars-gt bloc de pisos Destinats a ser ocupats per diverses famiacutelies es
construeixen a les zones urbanes perqueacute el sogravel es car i escasseja
Act
1) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I hon estan localitzats
2) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
2
Historia Des de lrsquoantiguitat lrsquoeacutesser humagrave teacute la necessitat de recer i proteccioacute davant dels
perills que lrsquoamenaccedilaven posant-se aixiacute en busca drsquoun lloc on pugui viure en
lrsquointimidat primer va viure en coves i recers naturals i meacutes endavant va
comenccedilar a construir habitatges i aixiacute van crear els petits poblats (comunitats
de persones que srsquoajuden entre si)
Lrsquoaugment de les necessitats i la millora de les tegravecniques de construccioacute van
provocar una gran evolucioacute com la transformacioacute dels camps per a uacutes agriacutecola
lrsquoalccedilament de pobles i el traccedilat de camins Quan hi havia alguna egravepoca de crisis
tots els avenccedilos que havien aconseguit molts es perdien perograve quan retornaven
els bons temps tambeacute ho feien els avenccedilos
Encara que els avenccedilos en egravepoques van quedar estancats podem veure que tot
i aixiacute el moacuten ha canviat molt en relacioacute amb la prehistograveria ja que hem passat de
les coves als gratacels Perograve tot i que ara estem en la egravepoca dels gratacels els
salt no va ser ben be aixiacute sinoacute que de les coves on feien les pintures rupestres es
van passar a les tendes nogravemades tot aixograve en lrsquoedat del paleoliacutetic amb la segona
part de la prehistograveria (neoliacutetic) tambeacute van arribar nous avenccedilos en lrsquohabitatge ja
que van deixar les tendes i es van passar a les cabanyes tambeacute van canviar la
seva manera de viure ja que en aquella etapa van convertir-se en sedentaris i
per allograve van fer-se un habitatge digne de les seves necessitats
En lrsquoedat antiga el gran avanccedil que es va fer es que van fer habitatges amb dues
plantes les gregues i romanes tenien un pati interior i unes finestres enfocades
al sud perquegrave entres la llum al mig dia mot petites per deixar entrar el sol En
lrsquoedat mitjana els pobles eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa
de tres plantes aquesta muralla es va treure a finals de lrsquoedat mitjana i pel que
fa a les cases gairebeacute tots els pobles estan formades per dos o tres pisos
Actualment tot ha canviat i els nostres habitatges tenen nombrosos pisos hi
ha edificis que arriben a tenir centenars de metres (gratacels) i formes i
materials ben diferents
La evolucioacute que ha patit el camp de la forma de lrsquohabitatge eacutes degut a factors
externs com el clima la manera de viure dels ciutadans les eines i els materials
3
que es tenen a magrave i les tegravecniques de construccioacute que tinguin Aixograve fa que la
forma dels habitatges sigui diferent en cada zona del moacuten
La vida actual exigeix meacutes comoditat en els edificis meacutes facilitats de
desplaccedilament meacutes disponibilitat drsquoaigua i energia i cada vegada meacutes un medi
ambient adequat Tambeacute eacutes important fixar-nos en que en els uacuteltims segles srsquoha
evolucionat moltiacutessim en la construccioacute al descobrir nous materials cosa que ha
provocat un canvi brutal en la manera de construccioacute i en el resultat Com a
consequumlegravencia drsquoaquesta evolucioacute ara gairebeacute en tots llocs els habitatges soacuten
semblants Actualment hi ha normes que intenten que tots els habitatges
tinguin unes caracteriacutestiques miacutenimes per a la comoditat de tots els seus
habitants
Activitats
1) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
2) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
4
Qualificacioacute de sogravel
Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes
pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no
urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici
Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb
una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja
estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona
Zones urbanitzades
- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses
- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si
tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les
caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que
estagraves
- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants
tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades
per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns
requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes
ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns
Zones no urbanitzables
- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos
parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute
volen zones verdes no urbanitzables
- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i
hauria perill si es pogueacutes construir
Activitats
En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver
una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i
argumenta la teva resposta
Concepte de localitzacioacute
Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada
a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
1
2
Iacutendex habitatge
- Definicioacute habitatge 0
- Tipus drsquohabitatge 1
- Historia dacutehabitatge 2 i 3
- Qualificacioacute del sol 4
- Concepte localitzacioacute 4
- Projecte arquitectogravenic 6
- Construccioacute 7
- Proceacutes de construccioacute 8 a la 19
- Dase drsquoavaluaci 20 i 21
- Solucionari 22 a la 24
- Conclusions 25
0
Definicioacute habitatge
Habitatge Un habitatge eacutes un lloc on pots tenir les teves necessitats bagravesiques
que son un lloc on poder dormir tenir les teves coses en espais personals tenir
una higiene com per exemple la dutxa un renta mans una vaixella per els
plats per alimentar-te es necessari tenir una cuina on cuinar els aliments i
espais per emmagatzemar els aliments cuinats i sense cuinar has de poder tenir
la teva progravepia intimitat per fer les teves necessitats i a mes un espai personal
com un calaix i per uacuteltim un habitatge et proporciona mes seguretat
Conclusioacute Per poder ser un habitatge has de poder estar dins sen se sortir del
lloc tot el temps necessari per sobreviure
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
1
Tipus drsquohabitatge
Tipus drsquohabitatge segons la localitzacioacute
Casa o pis aiumlllat que no te molts edificiscasesbitigues al seu voltan com pot
ser el cas de cases de muntanya
Urbanitzacioacute son cases que estan situades a les afores de les ciutats hon nomes
hi ha cases o pisus i cap botiga
Casa o pis central que esta a una ciutat i no esta aiumlllada rodejada de tot tipus
de locals o mes habitatges
O es poden classificar drsquoaquesta manera segons aquesta pag
- Unifamiliars-gt destinats a ser ocupats per una sola familia
-aiumlllats-gt xalets masia
-mitgers-gt comparteixen un paret o dues amb lhabitatge veiacute
-alineats-gt es situen una al costat de laltre i comparteixen les dues parets amb
els habitatges veiumlns
-aparellats-gt estan agrupatsde dos en dos i nomeacutes comparteixen una paret amb
lhabitatge veiacute
- Plurifamiliars-gt bloc de pisos Destinats a ser ocupats per diverses famiacutelies es
construeixen a les zones urbanes perqueacute el sogravel es car i escasseja
Act
1) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I hon estan localitzats
2) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
2
Historia Des de lrsquoantiguitat lrsquoeacutesser humagrave teacute la necessitat de recer i proteccioacute davant dels
perills que lrsquoamenaccedilaven posant-se aixiacute en busca drsquoun lloc on pugui viure en
lrsquointimidat primer va viure en coves i recers naturals i meacutes endavant va
comenccedilar a construir habitatges i aixiacute van crear els petits poblats (comunitats
de persones que srsquoajuden entre si)
Lrsquoaugment de les necessitats i la millora de les tegravecniques de construccioacute van
provocar una gran evolucioacute com la transformacioacute dels camps per a uacutes agriacutecola
lrsquoalccedilament de pobles i el traccedilat de camins Quan hi havia alguna egravepoca de crisis
tots els avenccedilos que havien aconseguit molts es perdien perograve quan retornaven
els bons temps tambeacute ho feien els avenccedilos
Encara que els avenccedilos en egravepoques van quedar estancats podem veure que tot
i aixiacute el moacuten ha canviat molt en relacioacute amb la prehistograveria ja que hem passat de
les coves als gratacels Perograve tot i que ara estem en la egravepoca dels gratacels els
salt no va ser ben be aixiacute sinoacute que de les coves on feien les pintures rupestres es
van passar a les tendes nogravemades tot aixograve en lrsquoedat del paleoliacutetic amb la segona
part de la prehistograveria (neoliacutetic) tambeacute van arribar nous avenccedilos en lrsquohabitatge ja
que van deixar les tendes i es van passar a les cabanyes tambeacute van canviar la
seva manera de viure ja que en aquella etapa van convertir-se en sedentaris i
per allograve van fer-se un habitatge digne de les seves necessitats
En lrsquoedat antiga el gran avanccedil que es va fer es que van fer habitatges amb dues
plantes les gregues i romanes tenien un pati interior i unes finestres enfocades
al sud perquegrave entres la llum al mig dia mot petites per deixar entrar el sol En
lrsquoedat mitjana els pobles eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa
de tres plantes aquesta muralla es va treure a finals de lrsquoedat mitjana i pel que
fa a les cases gairebeacute tots els pobles estan formades per dos o tres pisos
Actualment tot ha canviat i els nostres habitatges tenen nombrosos pisos hi
ha edificis que arriben a tenir centenars de metres (gratacels) i formes i
materials ben diferents
La evolucioacute que ha patit el camp de la forma de lrsquohabitatge eacutes degut a factors
externs com el clima la manera de viure dels ciutadans les eines i els materials
3
que es tenen a magrave i les tegravecniques de construccioacute que tinguin Aixograve fa que la
forma dels habitatges sigui diferent en cada zona del moacuten
La vida actual exigeix meacutes comoditat en els edificis meacutes facilitats de
desplaccedilament meacutes disponibilitat drsquoaigua i energia i cada vegada meacutes un medi
ambient adequat Tambeacute eacutes important fixar-nos en que en els uacuteltims segles srsquoha
evolucionat moltiacutessim en la construccioacute al descobrir nous materials cosa que ha
provocat un canvi brutal en la manera de construccioacute i en el resultat Com a
consequumlegravencia drsquoaquesta evolucioacute ara gairebeacute en tots llocs els habitatges soacuten
semblants Actualment hi ha normes que intenten que tots els habitatges
tinguin unes caracteriacutestiques miacutenimes per a la comoditat de tots els seus
habitants
Activitats
1) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
2) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
4
Qualificacioacute de sogravel
Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes
pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no
urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici
Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb
una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja
estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona
Zones urbanitzades
- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses
- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si
tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les
caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que
estagraves
- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants
tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades
per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns
requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes
ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns
Zones no urbanitzables
- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos
parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute
volen zones verdes no urbanitzables
- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i
hauria perill si es pogueacutes construir
Activitats
En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver
una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i
argumenta la teva resposta
Concepte de localitzacioacute
Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada
a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
2
Iacutendex habitatge
- Definicioacute habitatge 0
- Tipus drsquohabitatge 1
- Historia dacutehabitatge 2 i 3
- Qualificacioacute del sol 4
- Concepte localitzacioacute 4
- Projecte arquitectogravenic 6
- Construccioacute 7
- Proceacutes de construccioacute 8 a la 19
- Dase drsquoavaluaci 20 i 21
- Solucionari 22 a la 24
- Conclusions 25
0
Definicioacute habitatge
Habitatge Un habitatge eacutes un lloc on pots tenir les teves necessitats bagravesiques
que son un lloc on poder dormir tenir les teves coses en espais personals tenir
una higiene com per exemple la dutxa un renta mans una vaixella per els
plats per alimentar-te es necessari tenir una cuina on cuinar els aliments i
espais per emmagatzemar els aliments cuinats i sense cuinar has de poder tenir
la teva progravepia intimitat per fer les teves necessitats i a mes un espai personal
com un calaix i per uacuteltim un habitatge et proporciona mes seguretat
Conclusioacute Per poder ser un habitatge has de poder estar dins sen se sortir del
lloc tot el temps necessari per sobreviure
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
1
Tipus drsquohabitatge
Tipus drsquohabitatge segons la localitzacioacute
Casa o pis aiumlllat que no te molts edificiscasesbitigues al seu voltan com pot
ser el cas de cases de muntanya
Urbanitzacioacute son cases que estan situades a les afores de les ciutats hon nomes
hi ha cases o pisus i cap botiga
Casa o pis central que esta a una ciutat i no esta aiumlllada rodejada de tot tipus
de locals o mes habitatges
O es poden classificar drsquoaquesta manera segons aquesta pag
- Unifamiliars-gt destinats a ser ocupats per una sola familia
-aiumlllats-gt xalets masia
-mitgers-gt comparteixen un paret o dues amb lhabitatge veiacute
-alineats-gt es situen una al costat de laltre i comparteixen les dues parets amb
els habitatges veiumlns
-aparellats-gt estan agrupatsde dos en dos i nomeacutes comparteixen una paret amb
lhabitatge veiacute
- Plurifamiliars-gt bloc de pisos Destinats a ser ocupats per diverses famiacutelies es
construeixen a les zones urbanes perqueacute el sogravel es car i escasseja
Act
1) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I hon estan localitzats
2) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
2
Historia Des de lrsquoantiguitat lrsquoeacutesser humagrave teacute la necessitat de recer i proteccioacute davant dels
perills que lrsquoamenaccedilaven posant-se aixiacute en busca drsquoun lloc on pugui viure en
lrsquointimidat primer va viure en coves i recers naturals i meacutes endavant va
comenccedilar a construir habitatges i aixiacute van crear els petits poblats (comunitats
de persones que srsquoajuden entre si)
Lrsquoaugment de les necessitats i la millora de les tegravecniques de construccioacute van
provocar una gran evolucioacute com la transformacioacute dels camps per a uacutes agriacutecola
lrsquoalccedilament de pobles i el traccedilat de camins Quan hi havia alguna egravepoca de crisis
tots els avenccedilos que havien aconseguit molts es perdien perograve quan retornaven
els bons temps tambeacute ho feien els avenccedilos
Encara que els avenccedilos en egravepoques van quedar estancats podem veure que tot
i aixiacute el moacuten ha canviat molt en relacioacute amb la prehistograveria ja que hem passat de
les coves als gratacels Perograve tot i que ara estem en la egravepoca dels gratacels els
salt no va ser ben be aixiacute sinoacute que de les coves on feien les pintures rupestres es
van passar a les tendes nogravemades tot aixograve en lrsquoedat del paleoliacutetic amb la segona
part de la prehistograveria (neoliacutetic) tambeacute van arribar nous avenccedilos en lrsquohabitatge ja
que van deixar les tendes i es van passar a les cabanyes tambeacute van canviar la
seva manera de viure ja que en aquella etapa van convertir-se en sedentaris i
per allograve van fer-se un habitatge digne de les seves necessitats
En lrsquoedat antiga el gran avanccedil que es va fer es que van fer habitatges amb dues
plantes les gregues i romanes tenien un pati interior i unes finestres enfocades
al sud perquegrave entres la llum al mig dia mot petites per deixar entrar el sol En
lrsquoedat mitjana els pobles eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa
de tres plantes aquesta muralla es va treure a finals de lrsquoedat mitjana i pel que
fa a les cases gairebeacute tots els pobles estan formades per dos o tres pisos
Actualment tot ha canviat i els nostres habitatges tenen nombrosos pisos hi
ha edificis que arriben a tenir centenars de metres (gratacels) i formes i
materials ben diferents
La evolucioacute que ha patit el camp de la forma de lrsquohabitatge eacutes degut a factors
externs com el clima la manera de viure dels ciutadans les eines i els materials
3
que es tenen a magrave i les tegravecniques de construccioacute que tinguin Aixograve fa que la
forma dels habitatges sigui diferent en cada zona del moacuten
La vida actual exigeix meacutes comoditat en els edificis meacutes facilitats de
desplaccedilament meacutes disponibilitat drsquoaigua i energia i cada vegada meacutes un medi
ambient adequat Tambeacute eacutes important fixar-nos en que en els uacuteltims segles srsquoha
evolucionat moltiacutessim en la construccioacute al descobrir nous materials cosa que ha
provocat un canvi brutal en la manera de construccioacute i en el resultat Com a
consequumlegravencia drsquoaquesta evolucioacute ara gairebeacute en tots llocs els habitatges soacuten
semblants Actualment hi ha normes que intenten que tots els habitatges
tinguin unes caracteriacutestiques miacutenimes per a la comoditat de tots els seus
habitants
Activitats
1) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
2) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
4
Qualificacioacute de sogravel
Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes
pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no
urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici
Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb
una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja
estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona
Zones urbanitzades
- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses
- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si
tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les
caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que
estagraves
- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants
tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades
per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns
requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes
ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns
Zones no urbanitzables
- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos
parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute
volen zones verdes no urbanitzables
- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i
hauria perill si es pogueacutes construir
Activitats
En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver
una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i
argumenta la teva resposta
Concepte de localitzacioacute
Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada
a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
0
Definicioacute habitatge
Habitatge Un habitatge eacutes un lloc on pots tenir les teves necessitats bagravesiques
que son un lloc on poder dormir tenir les teves coses en espais personals tenir
una higiene com per exemple la dutxa un renta mans una vaixella per els
plats per alimentar-te es necessari tenir una cuina on cuinar els aliments i
espais per emmagatzemar els aliments cuinats i sense cuinar has de poder tenir
la teva progravepia intimitat per fer les teves necessitats i a mes un espai personal
com un calaix i per uacuteltim un habitatge et proporciona mes seguretat
Conclusioacute Per poder ser un habitatge has de poder estar dins sen se sortir del
lloc tot el temps necessari per sobreviure
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
1
Tipus drsquohabitatge
Tipus drsquohabitatge segons la localitzacioacute
Casa o pis aiumlllat que no te molts edificiscasesbitigues al seu voltan com pot
ser el cas de cases de muntanya
Urbanitzacioacute son cases que estan situades a les afores de les ciutats hon nomes
hi ha cases o pisus i cap botiga
Casa o pis central que esta a una ciutat i no esta aiumlllada rodejada de tot tipus
de locals o mes habitatges
O es poden classificar drsquoaquesta manera segons aquesta pag
- Unifamiliars-gt destinats a ser ocupats per una sola familia
-aiumlllats-gt xalets masia
-mitgers-gt comparteixen un paret o dues amb lhabitatge veiacute
-alineats-gt es situen una al costat de laltre i comparteixen les dues parets amb
els habitatges veiumlns
-aparellats-gt estan agrupatsde dos en dos i nomeacutes comparteixen una paret amb
lhabitatge veiacute
- Plurifamiliars-gt bloc de pisos Destinats a ser ocupats per diverses famiacutelies es
construeixen a les zones urbanes perqueacute el sogravel es car i escasseja
Act
1) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I hon estan localitzats
2) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
2
Historia Des de lrsquoantiguitat lrsquoeacutesser humagrave teacute la necessitat de recer i proteccioacute davant dels
perills que lrsquoamenaccedilaven posant-se aixiacute en busca drsquoun lloc on pugui viure en
lrsquointimidat primer va viure en coves i recers naturals i meacutes endavant va
comenccedilar a construir habitatges i aixiacute van crear els petits poblats (comunitats
de persones que srsquoajuden entre si)
Lrsquoaugment de les necessitats i la millora de les tegravecniques de construccioacute van
provocar una gran evolucioacute com la transformacioacute dels camps per a uacutes agriacutecola
lrsquoalccedilament de pobles i el traccedilat de camins Quan hi havia alguna egravepoca de crisis
tots els avenccedilos que havien aconseguit molts es perdien perograve quan retornaven
els bons temps tambeacute ho feien els avenccedilos
Encara que els avenccedilos en egravepoques van quedar estancats podem veure que tot
i aixiacute el moacuten ha canviat molt en relacioacute amb la prehistograveria ja que hem passat de
les coves als gratacels Perograve tot i que ara estem en la egravepoca dels gratacels els
salt no va ser ben be aixiacute sinoacute que de les coves on feien les pintures rupestres es
van passar a les tendes nogravemades tot aixograve en lrsquoedat del paleoliacutetic amb la segona
part de la prehistograveria (neoliacutetic) tambeacute van arribar nous avenccedilos en lrsquohabitatge ja
que van deixar les tendes i es van passar a les cabanyes tambeacute van canviar la
seva manera de viure ja que en aquella etapa van convertir-se en sedentaris i
per allograve van fer-se un habitatge digne de les seves necessitats
En lrsquoedat antiga el gran avanccedil que es va fer es que van fer habitatges amb dues
plantes les gregues i romanes tenien un pati interior i unes finestres enfocades
al sud perquegrave entres la llum al mig dia mot petites per deixar entrar el sol En
lrsquoedat mitjana els pobles eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa
de tres plantes aquesta muralla es va treure a finals de lrsquoedat mitjana i pel que
fa a les cases gairebeacute tots els pobles estan formades per dos o tres pisos
Actualment tot ha canviat i els nostres habitatges tenen nombrosos pisos hi
ha edificis que arriben a tenir centenars de metres (gratacels) i formes i
materials ben diferents
La evolucioacute que ha patit el camp de la forma de lrsquohabitatge eacutes degut a factors
externs com el clima la manera de viure dels ciutadans les eines i els materials
3
que es tenen a magrave i les tegravecniques de construccioacute que tinguin Aixograve fa que la
forma dels habitatges sigui diferent en cada zona del moacuten
La vida actual exigeix meacutes comoditat en els edificis meacutes facilitats de
desplaccedilament meacutes disponibilitat drsquoaigua i energia i cada vegada meacutes un medi
ambient adequat Tambeacute eacutes important fixar-nos en que en els uacuteltims segles srsquoha
evolucionat moltiacutessim en la construccioacute al descobrir nous materials cosa que ha
provocat un canvi brutal en la manera de construccioacute i en el resultat Com a
consequumlegravencia drsquoaquesta evolucioacute ara gairebeacute en tots llocs els habitatges soacuten
semblants Actualment hi ha normes que intenten que tots els habitatges
tinguin unes caracteriacutestiques miacutenimes per a la comoditat de tots els seus
habitants
Activitats
1) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
2) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
4
Qualificacioacute de sogravel
Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes
pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no
urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici
Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb
una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja
estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona
Zones urbanitzades
- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses
- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si
tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les
caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que
estagraves
- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants
tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades
per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns
requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes
ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns
Zones no urbanitzables
- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos
parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute
volen zones verdes no urbanitzables
- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i
hauria perill si es pogueacutes construir
Activitats
En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver
una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i
argumenta la teva resposta
Concepte de localitzacioacute
Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada
a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
1
Tipus drsquohabitatge
Tipus drsquohabitatge segons la localitzacioacute
Casa o pis aiumlllat que no te molts edificiscasesbitigues al seu voltan com pot
ser el cas de cases de muntanya
Urbanitzacioacute son cases que estan situades a les afores de les ciutats hon nomes
hi ha cases o pisus i cap botiga
Casa o pis central que esta a una ciutat i no esta aiumlllada rodejada de tot tipus
de locals o mes habitatges
O es poden classificar drsquoaquesta manera segons aquesta pag
- Unifamiliars-gt destinats a ser ocupats per una sola familia
-aiumlllats-gt xalets masia
-mitgers-gt comparteixen un paret o dues amb lhabitatge veiacute
-alineats-gt es situen una al costat de laltre i comparteixen les dues parets amb
els habitatges veiumlns
-aparellats-gt estan agrupatsde dos en dos i nomeacutes comparteixen una paret amb
lhabitatge veiacute
- Plurifamiliars-gt bloc de pisos Destinats a ser ocupats per diverses famiacutelies es
construeixen a les zones urbanes perqueacute el sogravel es car i escasseja
Act
1) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I hon estan localitzats
2) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
2
Historia Des de lrsquoantiguitat lrsquoeacutesser humagrave teacute la necessitat de recer i proteccioacute davant dels
perills que lrsquoamenaccedilaven posant-se aixiacute en busca drsquoun lloc on pugui viure en
lrsquointimidat primer va viure en coves i recers naturals i meacutes endavant va
comenccedilar a construir habitatges i aixiacute van crear els petits poblats (comunitats
de persones que srsquoajuden entre si)
Lrsquoaugment de les necessitats i la millora de les tegravecniques de construccioacute van
provocar una gran evolucioacute com la transformacioacute dels camps per a uacutes agriacutecola
lrsquoalccedilament de pobles i el traccedilat de camins Quan hi havia alguna egravepoca de crisis
tots els avenccedilos que havien aconseguit molts es perdien perograve quan retornaven
els bons temps tambeacute ho feien els avenccedilos
Encara que els avenccedilos en egravepoques van quedar estancats podem veure que tot
i aixiacute el moacuten ha canviat molt en relacioacute amb la prehistograveria ja que hem passat de
les coves als gratacels Perograve tot i que ara estem en la egravepoca dels gratacels els
salt no va ser ben be aixiacute sinoacute que de les coves on feien les pintures rupestres es
van passar a les tendes nogravemades tot aixograve en lrsquoedat del paleoliacutetic amb la segona
part de la prehistograveria (neoliacutetic) tambeacute van arribar nous avenccedilos en lrsquohabitatge ja
que van deixar les tendes i es van passar a les cabanyes tambeacute van canviar la
seva manera de viure ja que en aquella etapa van convertir-se en sedentaris i
per allograve van fer-se un habitatge digne de les seves necessitats
En lrsquoedat antiga el gran avanccedil que es va fer es que van fer habitatges amb dues
plantes les gregues i romanes tenien un pati interior i unes finestres enfocades
al sud perquegrave entres la llum al mig dia mot petites per deixar entrar el sol En
lrsquoedat mitjana els pobles eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa
de tres plantes aquesta muralla es va treure a finals de lrsquoedat mitjana i pel que
fa a les cases gairebeacute tots els pobles estan formades per dos o tres pisos
Actualment tot ha canviat i els nostres habitatges tenen nombrosos pisos hi
ha edificis que arriben a tenir centenars de metres (gratacels) i formes i
materials ben diferents
La evolucioacute que ha patit el camp de la forma de lrsquohabitatge eacutes degut a factors
externs com el clima la manera de viure dels ciutadans les eines i els materials
3
que es tenen a magrave i les tegravecniques de construccioacute que tinguin Aixograve fa que la
forma dels habitatges sigui diferent en cada zona del moacuten
La vida actual exigeix meacutes comoditat en els edificis meacutes facilitats de
desplaccedilament meacutes disponibilitat drsquoaigua i energia i cada vegada meacutes un medi
ambient adequat Tambeacute eacutes important fixar-nos en que en els uacuteltims segles srsquoha
evolucionat moltiacutessim en la construccioacute al descobrir nous materials cosa que ha
provocat un canvi brutal en la manera de construccioacute i en el resultat Com a
consequumlegravencia drsquoaquesta evolucioacute ara gairebeacute en tots llocs els habitatges soacuten
semblants Actualment hi ha normes que intenten que tots els habitatges
tinguin unes caracteriacutestiques miacutenimes per a la comoditat de tots els seus
habitants
Activitats
1) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
2) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
4
Qualificacioacute de sogravel
Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes
pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no
urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici
Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb
una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja
estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona
Zones urbanitzades
- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses
- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si
tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les
caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que
estagraves
- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants
tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades
per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns
requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes
ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns
Zones no urbanitzables
- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos
parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute
volen zones verdes no urbanitzables
- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i
hauria perill si es pogueacutes construir
Activitats
En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver
una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i
argumenta la teva resposta
Concepte de localitzacioacute
Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada
a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
2
Historia Des de lrsquoantiguitat lrsquoeacutesser humagrave teacute la necessitat de recer i proteccioacute davant dels
perills que lrsquoamenaccedilaven posant-se aixiacute en busca drsquoun lloc on pugui viure en
lrsquointimidat primer va viure en coves i recers naturals i meacutes endavant va
comenccedilar a construir habitatges i aixiacute van crear els petits poblats (comunitats
de persones que srsquoajuden entre si)
Lrsquoaugment de les necessitats i la millora de les tegravecniques de construccioacute van
provocar una gran evolucioacute com la transformacioacute dels camps per a uacutes agriacutecola
lrsquoalccedilament de pobles i el traccedilat de camins Quan hi havia alguna egravepoca de crisis
tots els avenccedilos que havien aconseguit molts es perdien perograve quan retornaven
els bons temps tambeacute ho feien els avenccedilos
Encara que els avenccedilos en egravepoques van quedar estancats podem veure que tot
i aixiacute el moacuten ha canviat molt en relacioacute amb la prehistograveria ja que hem passat de
les coves als gratacels Perograve tot i que ara estem en la egravepoca dels gratacels els
salt no va ser ben be aixiacute sinoacute que de les coves on feien les pintures rupestres es
van passar a les tendes nogravemades tot aixograve en lrsquoedat del paleoliacutetic amb la segona
part de la prehistograveria (neoliacutetic) tambeacute van arribar nous avenccedilos en lrsquohabitatge ja
que van deixar les tendes i es van passar a les cabanyes tambeacute van canviar la
seva manera de viure ja que en aquella etapa van convertir-se en sedentaris i
per allograve van fer-se un habitatge digne de les seves necessitats
En lrsquoedat antiga el gran avanccedil que es va fer es que van fer habitatges amb dues
plantes les gregues i romanes tenien un pati interior i unes finestres enfocades
al sud perquegrave entres la llum al mig dia mot petites per deixar entrar el sol En
lrsquoedat mitjana els pobles eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa
de tres plantes aquesta muralla es va treure a finals de lrsquoedat mitjana i pel que
fa a les cases gairebeacute tots els pobles estan formades per dos o tres pisos
Actualment tot ha canviat i els nostres habitatges tenen nombrosos pisos hi
ha edificis que arriben a tenir centenars de metres (gratacels) i formes i
materials ben diferents
La evolucioacute que ha patit el camp de la forma de lrsquohabitatge eacutes degut a factors
externs com el clima la manera de viure dels ciutadans les eines i els materials
3
que es tenen a magrave i les tegravecniques de construccioacute que tinguin Aixograve fa que la
forma dels habitatges sigui diferent en cada zona del moacuten
La vida actual exigeix meacutes comoditat en els edificis meacutes facilitats de
desplaccedilament meacutes disponibilitat drsquoaigua i energia i cada vegada meacutes un medi
ambient adequat Tambeacute eacutes important fixar-nos en que en els uacuteltims segles srsquoha
evolucionat moltiacutessim en la construccioacute al descobrir nous materials cosa que ha
provocat un canvi brutal en la manera de construccioacute i en el resultat Com a
consequumlegravencia drsquoaquesta evolucioacute ara gairebeacute en tots llocs els habitatges soacuten
semblants Actualment hi ha normes que intenten que tots els habitatges
tinguin unes caracteriacutestiques miacutenimes per a la comoditat de tots els seus
habitants
Activitats
1) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
2) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
4
Qualificacioacute de sogravel
Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes
pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no
urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici
Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb
una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja
estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona
Zones urbanitzades
- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses
- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si
tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les
caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que
estagraves
- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants
tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades
per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns
requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes
ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns
Zones no urbanitzables
- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos
parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute
volen zones verdes no urbanitzables
- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i
hauria perill si es pogueacutes construir
Activitats
En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver
una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i
argumenta la teva resposta
Concepte de localitzacioacute
Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada
a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
3
que es tenen a magrave i les tegravecniques de construccioacute que tinguin Aixograve fa que la
forma dels habitatges sigui diferent en cada zona del moacuten
La vida actual exigeix meacutes comoditat en els edificis meacutes facilitats de
desplaccedilament meacutes disponibilitat drsquoaigua i energia i cada vegada meacutes un medi
ambient adequat Tambeacute eacutes important fixar-nos en que en els uacuteltims segles srsquoha
evolucionat moltiacutessim en la construccioacute al descobrir nous materials cosa que ha
provocat un canvi brutal en la manera de construccioacute i en el resultat Com a
consequumlegravencia drsquoaquesta evolucioacute ara gairebeacute en tots llocs els habitatges soacuten
semblants Actualment hi ha normes que intenten que tots els habitatges
tinguin unes caracteriacutestiques miacutenimes per a la comoditat de tots els seus
habitants
Activitats
1) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
2) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
4
Qualificacioacute de sogravel
Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes
pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no
urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici
Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb
una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja
estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona
Zones urbanitzades
- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses
- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si
tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les
caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que
estagraves
- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants
tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades
per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns
requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes
ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns
Zones no urbanitzables
- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos
parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute
volen zones verdes no urbanitzables
- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i
hauria perill si es pogueacutes construir
Activitats
En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver
una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i
argumenta la teva resposta
Concepte de localitzacioacute
Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada
a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
4
Qualificacioacute de sogravel
Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes
pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no
urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici
Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb
una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja
estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona
Zones urbanitzades
- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses
- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si
tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les
caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que
estagraves
- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants
tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades
per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns
requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes
ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns
Zones no urbanitzables
- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos
parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute
volen zones verdes no urbanitzables
- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i
hauria perill si es pogueacutes construir
Activitats
En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver
una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i
argumenta la teva resposta
Concepte de localitzacioacute
Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada
a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
5
es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o
grans pujades
Act
1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
6
PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC
Abans de la construccioacute
- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme
- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una
empresa
- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o
demanar una hipoteca al banc
- Has de comprar el terreny
- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la
casa
- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu
projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En
aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest
projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de
materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les
seves caracteriacutestiques especials
- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar
gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici
Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols
es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix
tegravecnic
- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la
construccioacute
- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les
clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es
compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols
construir
- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment
del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents
necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute
en aquella zona
- Contractar al personal adequat per a fer les obres
- Obtencioacute del materials per les obres
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
7
CONSTRUCCIOacute
- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits
o Lavabo
o Aigua potable
o Dutxes
o Lloc adequat per canviar-se la roba
o Lloc a on poder menjar
- Instalmiddotlacions de llum i aigua
- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada
- Marcar a on es faragrave la construccioacute
- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de
construccioacute de lrsquoajuntament
- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura
base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes
vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els
cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats
Act
1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
8
PROCES DE CONSTRUCCIOacute
Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb
les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura
Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines
buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora
Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute
Magravequines buldogravezer
Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments
canonades Magravequines topadora excavadora pala
Maquines fetes servir
Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part
davantera per empegravenyer materials o residus
Esplanadora drsquoerugues
Bola de demolicioacute
Topadora
maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la
topadora
Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes
un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a
excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra
Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma
rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de
diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria
sogravelida pastosa o pulverulenta
Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute
en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
9
transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici
Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra
La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del
terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)
Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de
decidir el tipus de fonament meacutes adequat
Tipus de fonaments
Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute
armat
Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica
colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces
desenvolupades)
Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza
excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de
formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres
sabates o elements de fonamentacioacute
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
10
Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en
aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per
fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma
poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat
Lloses
Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix
al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave
tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de
lrsquoedifici
Pilons
Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat
Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns
pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat
En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
11
Lestructura
Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre
als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les
cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones
mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)
Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici
Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures
Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute
de suportar les pressions verticals i obliquumles
Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb
pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
12
Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i
tambeacute es construeixen amb els mateixos materials
Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar
un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen
amb elements ceragravemics com els totxos o els geros
Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la
funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute
Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra
Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
13
Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o
fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten
sostres teulades o terrasses
Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres
bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat
Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada
formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada
Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals
es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
14
Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat
de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors
Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la
construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del
foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici
Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que
la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva
avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
15
Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes
El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega
Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les
exposades anteriorment
Tancaments
Estan formats per totes les parets que componen un habitatge
Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen
lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge
contigu
El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial
Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen
un edifici o construccioacute
Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns
30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila
Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la
paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials
aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i
acuacutestic
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
16
Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen
tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes
o geros
Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es
tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la
seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions
Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix
soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer
redistribucions de les estances amb facilitat
Nota
Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret
estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
17
amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave
sotmesa
Les cobertes
Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que
puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la
construccioacute
La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior
Tipus de cobertes
Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir
diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua
de pluja No estan fetes per
ser transitades
Tipus de materials
o coberta de teules
o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita
o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)
o coberta de pissarra (zones de muntanya)
Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre
vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra
Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que
sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es
construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen
petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja
tambeacute srsquoanomenen aiguavessos
Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull
llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera
aiguafons i badalot
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
18
Els tancaments
Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior
Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de
lrsquoestructura
Tipus de parets
Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es
poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5
mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La
finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum
drsquoenergia
Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute
de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)
Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)
Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o
prefabricades de gruix
Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)
i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15
10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver
les obertures
Les obertures soacuten les portes i les finestres
Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus
(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de
gelosia
Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge
amb lrsquoexterior
Instalmiddotlacions
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
19
Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser
vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a
quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les
principals instalmiddotlacions tenim
o Aigua
o Gas
o Electricitat I II
o CalefaccioacuteRefrigeracioacute
o Desguagraves i sanejament
o Telefonia
o Domogravetica
Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara
o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i
bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat
amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres
Act
1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa
2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
20
Fase drsquoavaluacioacute
Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un
habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions
tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent
Per a que serveix
La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per
Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute
o en posteriors transmissions
Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres
serveis
La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els
habitatges
Com srsquoobteacute
Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat
Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits
dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge
A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes
independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu
article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes
causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que
lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave
constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens
perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte
de restaurar si sescau la legalitat infringida
Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a
obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a
habitatge de limmoble
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
21
Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula
fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui
vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu
daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de
la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes
La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir
una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a
lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis
prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta
baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho
estableix el plantejament urbaniacutesti
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
22
Solucionari
Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot
que la imatge b es real)
A B C
La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el
teu propi menjar
L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute
i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui
una persona
Act
3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats
Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no
molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti
4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave
cadascuna tingues el seu lloc personal
Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o
sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de
superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat
Activitats
3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i
en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de
lrsquohabitatge
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
23
Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc
unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en
canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un
miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i
cervell mes desenvolupades
4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques
miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure
amb elles
Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes
per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un
habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure
perfectament
Act
3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es
poden construir cases
Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si
pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven
zones que tenen un altre objectiu que no es viure
4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci
molt de soroll) a una zona molt urbanitzada
Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant
Act
4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer
Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a
pagar
5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar
Ha de tenir aquest requisits
a Lavabo
b Aigua potable
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
24
c Dutxes
d Lloc adequat per canviar-se la roba
e Lloc a on poder menjar
6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres
Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable
Act
4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa
Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim
5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I
digues el perquegrave de cada nua de elles
a Aigua
b Gas
c Electricitat I II
d CalefaccioacuteRefrigeracioacute
e Desguagraves i sanejament
f Telefonia
g Domogravetica
6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura
Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a
aguantar tot el pes
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26
25
Conclusions
A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses
noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt
agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve
amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute
amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup
26