llibre pla d'accio local lleida · 2007. 1. 10. · i la inclusió social de les persones amb...

1

Pla local d’acció per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat

Lleida:ciutatper a tothom

2

Lleida: ciutat per a tothom Pla local d’acció per afavorir la participació ila inclusió social de les persones amb discapacitat

Informat favorablement pel Consell Municipal de Persones amb Discapacitat el dia 9 d’octubre de 2006Aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Lleidael dia 27 d’octubre de 2006

Edita: Ajuntament de Lleida. Regidoria de Serveis PersonalsImprimeix: Arts Gràfiques BobalàDepòsit Legal: L- xxx -06© de l’edició: Ajuntament de Lleida. Regidoria de Serveis Personals© de les fotografies: Oliver Villas i Regidoria de Serveis PersonalsCoordinació i Secretaria Tècnica: Jordi Coiduras. Universitat de Lleida

3

La ciutat com a espai d’oportunitats ha d’afavorir la independència i la qualitat de vida de les persones. Per això, una ciutat per a tothom ha d’esforçar-se a pensar i dissenyar millores que la facin més accessible i més sensible a la diversitat. Precisament, perquè els col∙lectius de persones que hi conviuen requereixen d’aquesta cura per sentir-se part d’un mateix projecte il∙lusionant com a comunitat.

El desenvolupament d’una actuació de govern perquè Lleida sigui, efectivament, una ciutat per a tothom, és un afany continuat perquè totes les lleidatanes i tots els lleidatans fem i sentim Lleida com a nostra. El Pla local d’acció per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat que avui presentem és, doncs, un pas important en aquesta direcció: en la cerca d’una ciutat més inclusiva on les persones amb discapacitat han de veure reconeguts, en un mateix Pla d’igualtat amb la resta de ciutadans, tots els seus drets.

Aquest Pla d’acció, impulsat per la Regidoria de Serveis Personals de la Paeria, ha comptat amb la importantíssima participació de les institucions i associacions més representatives dels diferents àmbits socials, amb un protagonisme destacat

Àngel Ros i DomingoAlcalde de Lleida

dels representants de les persones amb discapacitat. S’han dividit en cinc àmbits: educació, formació i treball; salut; serveis socials; cultura, esport i lleure i, accessibilitat, habitatge i foment de la mobilitat i a partir de la detecció de les barreres es proposen una sèrie d’actuacions per superar-les.

Aquestes propostes, sorgides del debat serè, constructiu i participatiu, assenyalen, de manera adient, els canvis necessaris i els àmbits perquè la ciutat de Lleida tingui un desenvolupament equitatiu que permeti que les persones amb discapacitat se sentin membres actius i ciutadans de ple dret. Ens comprometen a tots, a la Paeria com a administració més propera a la ciutadania, però també a altres entitats i institucions, públiques i privades, que tenen una lògica influència, i competència, en el desenvolupament de la vida diària de les persones amb discapacitat.

És en aquest sentit, doncs, que el Pla local d’acció, i la seva aplicació, s’ha d’emmarcar en la decidida vocació del govern municipal d’afavorir la qualitat de vida, el benestar i la cohesió social de tots els ciutadans de Lleida, sense excepció.

4

Benvolguts i benvolgudes,

Una vegada més La Paeria i el Consell Municipal de les Persones amb Discapacitats col∙laboren en la concreció i la planificació de les millores que cal dur a terme per fer de la nostra ciutat la ciutat per a tothom que volem.

La inclusió és en cert sentit una fita a l’horitzó, a la que tenaçment ens hem d’apropar tot valorant contínuament allò que ens queda per a fer. Aquesta és la voluntat del procés iniciat en aquest Pla. Resta encara molt camí per tal que les persones que viuen en situació de discapacitat vegin reconeguts de forma efectiva tots els seus drets, però el camí està iniciat amb bon peu. Una visió justa sobre les seves necessitats ha de basar-se en el reconeixement de les dificultats que troben al seu entorn proper per accedir a la cultura, a la pràctica esportiva, al treball, als serveis,... per eliminar-les i al seu lloc construir oportunitats que facin possible la seva expressió i la seva contribució.

Solament des d’una societat més sensible, solidària i equitativa augmentarem la seva participació. Descobrir les discapacitats de la nostra ciutat és el punt de partida per plantejar el conjunt de propostes que conformen aquest Pla. Com a Pla per l’acció és solament l’inici, el primer

pas indispensable. Un inici fet amb la participació de tot els agents socials i de tots els implicats. Un primer pas en un llarg camí sense el qual no serien possibles la resta de passos del recorregut vers la Lleida per a tothom que cerquem.

Maria Burgués1er Tinent d’Alcalde

Presidenta del’Àmbit de Benestar i Cohesió Social

Presidenta del Consell municipal de persones amb discapacitats

5

Candi Villafañe ÁrbolesRegidor de Serveis Personals

Des que vàrem presentar al Consell Municipal de Persones amb Discapacitats, per a la seva aprovació, la metodologia per desenvolupar el Pla local d’acció per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat, l’objectiu principal ha estat comptar amb la participació de les principals entitats representatives de les persones amb discapacitat, les institucions i les administracions que conformen el teixit social de la ciutat de Lleida per fomentar un enriquidor procés de debat. Una decidida voluntat que el resultat d’aquest treball en comú reflecteixi, de manera clara i autònoma, les actuacions necessàries per a la normalització social de la presència activa d’aquest nombrós col∙lectiu de persones en tots els àmbits de la vida ciutadana. Accions realistes que comptin, a la vegada, amb la complicitat de tots els actors implicats en la seva aplicació.

És precisament perquè som plenament conscients que encara resta un bon tros perquè les persones amb discapacitat vegin reconeguts els seus drets, en igualtat de condicions que la resta de ciutadans, que considerem absolutament profitoses les diferents taules de treball –(educació, formació i treball, salut, serveis socials, cultura, esports i lleure i accessibilitat, habitatge i foment de la mobilitat) que s’han anat reunint durant quatre mesos. En aquestes taules han participat més d’un centenar de persones, amb la representativitat abans esmentada, i també a títol individual, les quals han identificat els entrebancs a la participació i han proposat accions en positiu per superar-los.

Així doncs, i en definitiva, les propostes reflectides en aquest Pla local d’acció no pretenen ser només una mera declaració d’intencions o desideratum, sinó que tenen la voluntat de ser una eina efectiva que, mitjançant la seva aplicació en els àmbits corresponents, elimini les barreres que encara hi ha perquè les persones amb discapacitat puguin sentir-se, d’una manera plena i normalitzada, membres actius de la vida social de la ciutat.

6

Pla local d’acció per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat

Lleida:ciutatper a tothom

7

1. El perquè d’aquest Pla local

2. Lleida i les persones amb discapacitat

3. Participació i inclusió de les persones amb discapacitat

4. Metodologia participativa

5. Propostes

5.1 Transversals

5.2 Educació

5.3 Formació i Treball

5.4 Salut

5.5 Serveis Socials

5.6 Cultura, esports i lleure

5.7 Accessibilitat habitatge i foment de la mobilitat

6. Avaluació

ÍNDEX

9

13

19

25

33

37

43

49

55

61

67

73

81

9

1.El perquè d’aquest Pla local

L’interès actual per fomentar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat s’ha incrementat en els darrers anys a causa, per una banda, de l’augment de les situacions de dependència – envelliment de la població, persones que sobreviuen a accidents i malalties que abans eren mortals ... i, per altra, a la creixent tasca de les entitats i, també, a la presa de consciència sobre la necessitat d’aprofitar les capacitats, els coneixements i la contribució al desenvolupament que aquestes persones poden fer. L’afany per assolir la participació i la igualtat s’ha constituït en un símbol de la defensa de la diversitat i la cerca de solucions innovadores i inclusives per al futur de la humanitat.

L’Organització Mundial de la Salut ha ampliat de forma significativa el concepte de discapacitat, aclarint que tothom pot necessitar en determinats moments,

de forma permanent o temporal, ajuts o suports. Si aquesta nova visió sobre les diversitats funcionals pot tenir conseqüències en l’eliminació de barreres1 i en la sensibilització de tota la població, també les té en la planificació i desenvolupament de polítiques que afavoreixin la participació i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

Entenem la inclusió com la implicació completa i justa de totes les persones i totes les seves diferències respecte a la norma, en tots els àmbits de la societat, com un dret i no com un privilegi. Des d’aquesta perspectiva, la inclusió s’associa als drets individuals i a la igualtat d’oportunitats, un procés continuat que ha de conduir a la millora de la qualitat de vida de tothom.

Els desavantatges que presenta una persona en situació de discapacitat se situen solament en part en les seves característiques personals. Cal

1 En tot el document quan parlem de barreres ens referim a aquells obstacles de diferent naturalesa que

impedeixen la participació i l’exercici de drets. Enumerem entre altres: les comunicatives, arquitectòniques,

d’accessibilitat, actitudinals, curriculars, organitzatives, de disseny, ...

10

considerar els entrebancs i l’absència de condicions en la societat com a factors que en limiten la participació. La Paeria al llarg dels darrers anys ha apostat per promoure la participació en la governabilitat de la ciutat aplicant diferents estratègies i posant en marxa diferents iniciatives. Cal fer esment al primer Reglament de Participació Ciutadana de 1996, i al nou Reglament aprovat en ple ordinari del 28 d’abril de 2006, la Carta Municipal per a la Participació Ciutadana i per a l’Aprofundiment Democràtic (2004). A més a més, hi ha hagut la promoció de diferents consells sectorials, la figura del regidor/a de zona i el funcionament de les xarxes de coordinació.

Amb la creació del Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat per la Regidoria de Serveis Personals, l’any 1998, es va concretar l’objectiu, tal com es recull en el preàmbul del Reglament estatutari, d’ “articular una via de diàleg permanent amb les persones i institucions que més a fons coneixen la realitat específica de les persones amb discapacitat”. Al mateix temps, l’Ajuntament s’ha adherit a la Declaració de Barcelona, a la Declaració de Madrid i s’ha integrat

en l’ ”Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom”. En els darrers anys el consistori ha desenvolupat diferents plans de supressió de barreres arquitectòniques i de promoció del transport adaptat.

Totes aquestes iniciatives, des de les més generals fins a les més particulars, han estat impulsades amb l’ambició d’endegar processos de participació constant i activa de tota la població i, particularment amb el Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat, per donar veu a qui per causa d’alguna discapacitat és susceptible, si no es prenen mesures singulars, de patir algun tipus de discriminació.

L’Ajuntament de Lleida, per acord unànime de Ple Municipal, es va adherir el novembre de 2003 a la Declaració de Madrid, adoptada en el si del Congrés Europeu sobre les Persones amb Discapacitat (Madrid, 2002), que sota el lema “no discriminació + acció positiva = inclusió social”, establí una nova visió de la discapacitat basada en la reivindicació del reconeixement de les persones amb discapacitat com a membres actius de ple dret, reclamant la seva participació en els diferents

àmbits de la societat.

En aquesta direcció, ara, la Paeria ha reclamat l’opinió a través d’un diàleg obert, sense intermediaris, d’institucions, entitats i persones per tal de conèixer les necessitats, les barreres que dificulten la participació i les propostes de millora, en la línia que es va acordar a la Declaració de Madrid amb l’afirmació: res per a les persones amb discapacitat sense les persones amb discapacitat.

El 27 de gener de 2006, el Ple de l’Ajuntament accepta la proposta de Pla de Treball del Consell Municipal de Persones amb Discapacitats per redactar aquest Pla local d’acció per afavorir la participació i inclusió de les persones amb discapacitat, on es recull una dinàmica de treball participativa.

L’objectiu de l’Ajuntament de Lleida amb el Pla local d’acció per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat és promoure les actuacions necessàries perquè es vegi reconeguda la seva condició de ciutadans i ciutadanes de ple dret.

Avançar en aquesta direcció reclama assumir les reivindicacions de la

11

ciutadania i reconèixer els avantatges per a tothom, analitzar els problemes, cercar les solucions adequades i plantejar les accions correctores. Aquest Pla local d’acció, des d’aquesta perspectiva, és una estratègia que ha de permetre materialitzar la voluntat de canvi i millora d’una ciutat pensada per a tothom.

13

L’ampliació conceptual del terme discapacitat de l’Organització Mundial de la Salut, tenint en compte les diverses situacions en les quals tothom pot necessitar ajuts o suports i la multiplicitat dels serveis que actualment es lliuren per diferents institucions, poden dificultar en aquests moments la disposició de dades globals sobre el nombre de persones amb discapacitat, especialment les que es troben en aquesta situació de forma temporal.

Sobre les dades del padró municipal (01 de gener de 2006) amb una població de 124.709 habitants, la població amb certificat de discapacitat a Lleida suposa un 7,8%.

2.Lleida i les persones amb discapacitats

2.Lleida i les persones

amb discapacitats

14

La valoració de la discapacitat que realitza l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials es basa en el Reial decret 1971/1999, de procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de minusvalidesa. El Departament de Benestar i Família, amb les resolucions de les sol∙licituds de reconeixement del grau de discapacitat, proporciona informació estadística sobre aquesta població a Catalunya i ho fa atenent sis grups: físics - motòrics i no motòrics2 -, visuals, auditius, psíquics i malalts mentals. S’inclou també amb l’etiqueta de “no consta”, les situacions erròniament codificades i aquelles que no ha estat possible incloure en els grups anteriors.

2 Persones que per causes orgàniques (malalties

renals, cardíaques, pulmonars o hormonals) no poden

desenvolupar una vida normalitzada a causa de la

fatiga, la impossibilitat de realitzar esforços, etc.

PERSONES AMB DISCAPACITAT PER TIPOLOGIA A LLEIDA I CATALUNYA (JUNY DE 2006)

FÍSICSMOTÒRICS

FÍSICS NO MOTÒRICS

TOTAL FÍSICS

VISUALS AUDITIUS PSÍQUICS MALALTS MENTALS

NO CONSTA

21950

1.61162.420

1.02839.732

51316.694

69728.845

5.873220.371

2.37197.657

3.472122.714

LLEIDATOTAL CATALUNYA

Font: Departament de Benestar i Família

TOTAL

9.713369.012

EVOLUCIÓ DELS REGISTRES ESTADÍSTICS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT PER TIPOLOGIA A LLEIDA

ANY MOTÒRICS FÍSICS NO MOTÒRICS

VISUALS AUDITIUS PSÍQUICS MALALTS MENTALS

NO CONSTA

TOTAL

9.7139.079 7.929 7.095 6.203

2116141628

1.6111.4521.064866753

1.028983933873820

513454376322292

697644563521445

2.3712.2672.0891.9461.588

3.4723.263 2.890 2.551 2.277

20062004 2002 2000 1998

Font: IDESCAT

15

Segons el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, pel que fa al grau de discapacitat es pot parlar de tres grans grups: el primer, entre el 33% i el 64%, comprès per persones amb un grau d’autonomia prou important per inserir-se laboralment i socialment; el segon, entre el 65% i el 74%, agrupa les persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir la plena inclusió; i, el tercer grup és format per persones amb un grau d’afectació molt elevat, que poden requerir suports i instruments altament especialitzats per a la seva inclusió social.

PERSONES AMB DISCAPACITAT PER GRAU I SEXE A LLEIDA I CATALUNYA (JUNY DE 2006)

HOMES DONES TOTAL HOMES DONES TOTAL2.30798.499

1.28452.697

1.02345.802

5.635 193.741

2.65592.532

2.980101.209



Del 33% al 64% Del 65% al 74%

HOMES DONES TOTAL HOMES DONES TOTAL9.713369.012

4.883186.495

4.830182.517

1.77176.772

94441.266

82735.506


75% i més Total persones amb discapacitat

A la informació proporcionada per l’Institut d’Assistència i Serveis Socials, s’observa de forma clara la relació d’edat i de discapacitat, amb un increment significatiu de les situacions de discapacitat en les cohorts de més edat.

PERSONES AMB DISCAPACITAT PER GRUPS D’EDAT A LLEIDA I CATALUNYA (JUNY DE 2006)



29712.718

De 3 a 15 anys

1.01039.576

De 16 a 34 anys

2.44693.491

De 35 a 54 anys

3.365141.071

De 55 a 74 anys

2.59582.156

De 75 i més anys

9.713369.012

TOTAL


amb discapacitats

16

En termes estadístics, la població amb discapacitat a Lleida i Catalunya se situa dins de les proporcions dels països del nostre entorn proper. Segons l’enquesta sobre Discapacitats, Deficiències i Estat de la Salut de 1999, un 9% de la població de l’Estat espanyol pateix alguna discapacitat o limitació que li pot arribar a causar incapacitat. Segons aquest mateix estudi, més del 32% de les persones majors de 65 anys presenten algun tipus de discapacitat, mentre que aquest percentatge no arriba al 5% en la població menor de 65 anys.

Aquest Pla local d’acció elimina, també, la barrera cultural que situaria les persones amb discapacitat com a beneficiàries exclusives. En aquest sentit, el seu impacte es preveu ampli. Així, a més del col∙lectiu prioritàriament destinatari, es pressuposa una incidència positiva sobre la qualitat de vida d’una part important de la població.

Així trobem que els possibles beneficiaris de les mesures de supressió de barreres és un grup de persones ampli. Juntament amb el col∙lectiu que presenta discapacitats permanents, derivades de deficiències físiques, sensorials i mentals, cal considerar el format per a la gent gran amb o sense discapacitat, el derivat de la creixent accidentalitat i el major grau de supervivència, i aquell altre que per circumstàncies transitòries poden presentar alguna discapacitat temporal, component finalment un col∙lectiu que s’ha quantificat entorn del 40% de la població total.

17


amb discapacitats

19

3.La participació i inclusió social de les persones amb discapacitat

En aquests moments trobem dins l’àmbit internacional una gran sensibilitat al vol-tant de la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social. Les qüestions ètiques han tingut, en els darrers anys, un protagonisme transcendental en la redacció de declaracions i normativa per augmentar la participació de les persones en situació de discapacitat.

En general, la idea d’aconseguir allò que és bo per a la ciutadania és la base de qual-sevol decisió sobre els objectius – èxit, inserció social, participació – que la ciutat s’hauria de plantejar assolir. Trobem en diferents declaracions, normatives, lleis i en el seu desplegament una línia d’interès comuna per garantir els drets i obliga-cions de nens i nenes, dones i homes amb discapacitat en qualitat de membres de les seves societats. Fent una revisió d’aquests pronunciaments i regulacions, podem enumerar-ne els següents:

• Decret de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat (Generalitat de Catalunya, 1995).

• Les “Normes Uniformes sobre igualtat d’oportunitats” (Nacions Unides, 20 de desembre de 1993).

• A la Reunió mundial sobre l’accés a la informació (Nacions Unides i l’Organització Internacional del Treball Ginebra 2003 i Tunis, 2005), en el seu Pla d’acció es decla-ra la necessitat de fomentar la recerca en la societat de la informació per afavorir la interconnexió i l’adaptació de les infraestructures i els instruments i aplicacions de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que facilitin l’accessibilitat

20

de tots a les TIC.

• En l’àmbit estatal, i amb caràcter bàsic, es publica la Llei d’igualtat d’oportuni-tats no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapa-citat (Ministeri de Treball i d’Assumptes Socials, 2003). Es posa l’èmfasi en les necessitats de les persones que viuen en situació de discapacitat de garanties su-plementàries per viure amb plenitud de drets o per participar en igualtat de con-dicions a la resta de ciutadans en la vida econòmica, social i cultural del país.

• Llei d’integració social dels minusvà-lids (LISMI, 1982)

• A la Carta de Madrid (Congrés Euro-peu sobre Discapacitat, 2003), es pro-porciona un marc conceptual d’acció durant l’any europeu de la Discapacitat, emfasitzant: la igualtat d’oportunitats com una qüestió de drets, la necessitat de treballar per eliminar les barreres socials, la consideració de les persones amb discapacitat com a grup divers, la necessitat de les accions de discrimina-ció positiva, entre altres. L’Ajuntament de Lleida, com ja hem dit anteriorment, per acord unànime del Ple Municipal, es va adherir el novembre de 2003 a la De-claració de Madrid, adoptada en el si del

Congrés Europeu sobre Discapacitat, que sota el lema “No discriminació + ac-ció positiva = inclusió social”, estableix una nova visió de la discapacitat.

• Amb el Projecte de llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, es pretén donar resposta a les neces-sitats de tota aquella població que per diferents motius – vellesa, discapacitat – necessita suports per exercir els seus drets com a ciutadans.

La cerca de la inclusió activa pren com a base la noció ciutadana de discapacitat, tal com es reflecteix a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en els valors que s’expliciten en la Convenció de les Nacions Unides per protegir i promoure els drets a la dignitat de les persones amb discapacitat. Aquesta no-ció ciutadana implica que tots els sub-jectes han de tenir les mateixes opcions individuals i el mateix control sobre la seva vida quotidiana. Per això, cal que el barri i la ciutat com a context proper afavoreixi la seva independència tenint en compte:

• L’adaptació dels entorns i serveis ordi-naris per a l’educació, formació i treball, l’accés als serveis socials, la salut, el

gaudi de la cultura, el lleure i l’esport, l’accessibilitat i la seva mobilitat.

• La provisió de serveis de qualitat i que siguin accessibles de forma coordinada des d’una visió global que abasti totes les dimensions personals i considerant les necessitats al llarg del cicle vital.

• Un sistema de transports i comunica-ció accessible i un entorn dissenyat per a tothom són elements bàsics per con-cretar la noció de vida independent. En la societat de la informació cal assegu-rar que tothom sigui tingut en comp-te, de forma que les tecnologies de la informació i la comunicació no esdevin-guin una nova excusa per l’exclusió. Les noves tecnologies són una oportunitat per capacitar, per a la formació, per al gaudi dels béns culturals i per participar en la vida de la ciutat.

La millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat ha de partir de la seva inclusió a tots els àmbits, amb la seva implicació completa en la societat. Això suposa el reconeixement dels seus drets individuals i el compro-mís amb la provisió dels ajuts necessa-ris per garantir la igualtat d’oportunitats i la inserció com a membres actius de la comunitat.

21

LES IDEES BASEDEL PLA LOCAL

Aquest Pla local incorpora de manera transversal un conjunt d’idees base, sobre les quals es fonamenten i es generen les propostes d’acció en les diferents taules, i que concerneixen a col∙lectius concrets o fan referència als principis que articulen el Pla.

La infància

Mereixen una atenció especial els in-fants que han de trobar els suports per a la seva educació i sempre que sigui possible en funció de la discapacitat, al costat dels de l’edat i entorn proper. En una ciutat per a tothom han de ser destinataris de les accions que les dife-rents administracions i entitats pensin per a les nenes i els nens en els àmbits educatiu, cultural i esportiu, a l’escola, a l’esplai o en altres activitats que es pu-guin desenvolupar a la ciutat.

Pensar en ells suposa prendre conscièn-cia dels obstacles amb què es troben en la seva participació per endegar ini-ciatives que condueixin a superar-los. La inclusió, participació amb els altres, és un objectiu per al qual caldrà esmerçar

ajuts personals i materials, i dels quals acabaran sent-ne beneficiaris la resta de nens i nenes, que prendran consciència de les seves pròpies capacitats i de les diferents maneres de contribuir a la so-cietat.

La dona

Les dones amb discapacitat són motiu d’una doble discriminació: com a dones i per la seva situació de discapacitat. No encaixen en els patrons que es promo-uen en els mitjans de comunicació, ni se’ls reconeix la seva sexualitat, el dret a crear una família, tenir fills o adoptar-los. Es pot afirmar que es troben davant d’una doble dificultat tant a la vida so-cial com a la vida laboral: la que afec-ta totes les dones en relació amb els homes i la pròpia com a persona amb discapacitat.

Aquest Pla local és sensible amb aques-ta doble discriminació de la qual és ob-jecte la dona, i planteja la necessitat de considerar-la transversalment i en les diferents temàtiques tractades a les tau-les.

La família

La família com a primer context socialit-zador on la persona creix afectivament, social, física i intel∙lectual és l’àmbit humà on es manifesten originàriament les necessitats derivades de la discapa-citat. Aquestes necessitats poden ser de naturalesa distinta: d’acolliment emo-cional en els moments inicials o en el transcurs del temps, d’informació sobre un desenvolupament singular, pel su-port a l’educació i a l’escolarització, en la transició al treball i la vida adulta, en la formació d’una nova família, en el se-guiment mèdic, entre altres.

Per satisfer-les, la família ha de ser con-siderada destinatària de serveis, com a suports a l’atenció global i integral tant de la persona com del seu entorn proper. Mitjançant l’activitat dels professionals i de les entitats que gestionen els ser-veis socials, han de quedar garantits els drets a la dignitat de la persona i de la seva família, el seu benestar, el respecte a la seva autonomia i la seva intimitat.

3.La participació i

inclusió social de les persones amb

discapacitat

22

La població nouvinguda

Les persones i famílies que arriben al nostre país en el seu procés d’adaptació són especialment vulnerables a la margi-nació. Els serveis socials hauran d’estar amatents perquè en aquesta situació les persones amb discapacitat rebin una resposta digna a les seves necessitats.

El desconeixement de les oportunitats de la ciutat que els acull no ha de justi-ficar la manca de reconeixement i l’exer-cici dels seus drets. Els destinataris del Pla local són tots els lleidatans, per tant també aquella població que recentment s’ha incorporat a la vida de la nostra ciu-tat.

Discriminació positiva

Aquest Pla local, davant determinades situacions que es consideren discrimi-natòries i discapacitants, planteja acci-ons que suposen un tracte preferent per tal d’afavorir l’accés als serveis i als re-cursos. L’experiència demostra que sen-se mesures de discriminació positiva no és possible millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en situació de discapacitat. La igualtat d’oportunitats i la normalització requereix la provisió de suports per augmentar el desenvolupa-

ment d’aquestes persones incrementant la seva autodeterminació i capacitat de decidir per elles mateixes.

Fomentar la inclusió en la vida de la ciu-tat, l’educació i formació al llarg de tota la vida, la mobilitat, l’accés a la societat del coneixement requereixen el planteja-ment d’ajuts, de suports que suprimei-xin barreres i els permetin la participa-ció plena en els diferents àmbits com a membres de dret de la ciutat.

Qualitat de vida

La manifestació de la discapacitat de-pèn també dels suports amb quèla per-sona compta, per això els ajuts generals o específics (una rampa, una màquina per escriure braille, una mestra ... per exemple) poden suposar un funciona-ment més autònom de la persona amb discapacitat i que pugui gaudir dels ser-veis i béns socials i culturals.

La qualitat de vida està relacionada amb la possibilitat de trobar resposta a les necessitats personals de relació, mate-rials i físiques, de seguretat, de desen-volupament personal i d’autodetermina-ció. A l’hora de compartir aquesta idea (la qualitat de vida), també ens referim a la salut considerada d’una forma àm-

plia, com un estat complet de benestar físic, mental i social. La qualitat de vida és, per tant, un ideal social, polític i ètic que es persegueix amb aquest Pla.

Adequació de l’entorn

Les condicions del lloc on vivim, treba-llem, ens relacionem poden promoure la nostra activitat o inhibir-la, afavorir l’au-tonomia o augmentar la dependència en vers els altres, estimular la participació o la passivitat respecte el que esdevé en el nostre entorn més proper o llunyà.

Això ens permet aspirar a un disseny dels espais i equipaments, a una estruc-turació dels serveis i de l’administració que no discapacitin, ans al contrari, pro-porcionin poder per decidir, per acudir a una activitat, al treball o per rebre sense dificultats informació. D’acord amb el document Vers una Europa sense barre-res per a les persones amb discapacitat de la Comissió de les Comunitats Euro-pees (2000), les barreres i no les limi-tacions funcionals de les persones són l’element clau sobre el qual cal actuar per promoure la seva inclusió.

L’entorn té una dimensió humana de-terminant en la promoció de la partici-pació. La sensibilització i la promoció

23

d’actituds positives en vers la disca-pacitat són necessàries per vèncer els prejudicis que poden predisposar nega-tivament vers la convivència. L’actuació sobre els entorns humans, informant i difonent les experiències positives, po-den ser estratègies adequades per su-primir les barreres actitudinals, sovint més segregadores que aquelles altres més visibles. De poc servirà un entorn físic accessible si l’entorn humà no afa-voreix la participació de tothom.

Autodeterminació

La capacitat individual per elegir entre diferents opcions és la base del poder de decisió sobre el propi desenvolupa-ment personal i projecte vital. Prendre les determinacions sobre el propi itine-rari formatiu i professional, d’utilització del temps de lleure i del marc humà on la persona vol actuar és la conseqüència del dret efectiu a elegir sobre un ma-teix. L’autodeterminació té també una dimensió sobre l’entorn, com a possibi-litat d’exercir influència com a ciutadà i consumidor sobre els sistemes d’admi-nistració i serveis involucrats en el seu procés d’integració econòmica i social.

Les persones que viuen i treballen en en-

torns d’autodeterminació disposen de més possibilitats d’elegir i de sentir-se satisfets, amb la qual cosa milloren la valoració sobre el seu benestar i qualitat de vida. Per tal que l’autodetermina-ció sigui real, cal que les persones amb discapacitat disposin dels suports per prendre decisions, establir els seus ob-jectius i experimentar, dins de les seves possibilitats, el control sobre les seves vides. El reconeixement efectiu del dret als serveis socials és necessari per asse-gurar l’autodeterminació, i beneficia no solament la persona sinó també la seva família.

LES TEMÀTIQUESDEL PLA LOCAL

El Pla se centra en sis temàtiques con-cretes que configuren l’entorn i les con-dicions que hi ha a la ciutat, i en les persones com a espai d’oportunitats, de desenvolupament personal i de benestar social. La seva avaluació pels diferents grups de treball aporta informacions valuoses sobre les barreres a la partici-pació i a la inclusió que troben avui les persones amb discapacitat per exercir els seus drets.

Són sis àmbits en què es proposen ac-tuacions concretes i viables, que han de suposar la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones. Cerquen la supres-sió de les condicions discriminatòries i el plantejament de noves possibilitats per incrementar la capacitat de decidir sobre els seus projectes vitals.

Són sis temàtiques àmplies que abasten i caracteritzen l’entorn en el qual tota la ciutadania ens desenvolupem al llarg de les nostres vides:

1. Educació

2. Formació i treball

3. Salut

4. Serveis socials

5. Cultura, esports i lleure

6. Accessibilitat, habitatge i foment de la mobilitat.

La seva ordenació, regulació i disseny són cabdals, per això és necessari man-tenir-hi una observació constant per de-tectar els obstacles a la inclusió que es poden presentar, per elaborar propostes que en permetin la supressió, impulsant i obrint noves possibilitats a la partici-pació.

3.La participació i

inclusió social de les persones amb

discapacitat

25

Les contribucions personals i dels representants d’associacions i administracions – i la seva interacció són la base de l’increment del capital social i intel∙lectual de la ciutat. Per a la redacció del Pla d’acció local per afavorir la participació i la inclusió de les persones amb discapacitat s’ha vetllat per assegurar l’expressió de les dife-rents veus i, de forma especial, les de les persones amb discapacitat. Es va optar per un procediment que permetés al col∙lectiu de les persones amb discapacitat i a les institucions i entitats ser-ne els protagonistes en la identificació dels aspectes i situacions discriminatòries que es produeixen a Lleida i que suposen un obstacle a la inclusió per a, posteriorment, elaborar una sèrie de propostes que eliminessin o superessin aquestes limitacions, com a mesures generals o específiques d’acció positiva per promoure la participació i inclusió de les persones amb discapacitat.

Els diferents grups que han treballat en les temàtiques de cadascuna de les sis taules han fet diferents reunions de treball, amb la participació al voltant d’un cen-tenar llarg de persones: professionals, tècnics i representants de les administraci-ons municipal i autonòmica, representants de grups polítics, de centres educatius, de treball i residencials, membres de federacions, representants sindicals i dels col∙legis professionals.

L’activitat dels grups ha seguit en tots els casos dos moments: un primer de diag-nosi amb la detecció dels punts forts i febles de la ciutat i, un segon, per a la plani-ficació de propostes de supressió de les barreres o pel desenvolupament de noves iniciatives d’impuls a la participació i la inclusió.

4.Metodologia participativa

26

Volem passar de:

“Res per a les persones amb discapa-citat sense les persones amb discapa-citat” o “tot per a les persones amb discapacitat amb les persones amb discapacitat”

Tractant-se d’un pla de ciutat era ne-cessari, d’una banda, aglutinar en l’ela-boració del projecte la ciutadania, les institucions i associacions més repre-sentatives dels diferents àmbits, amb un protagonisme destacat dels represen-tants de les persones amb discapacitat; i d’altra banda, liderar el procés des de la institució més propera de la ciutada-nia: la Paeria.

El lema “Res sobre nosaltres sense no-saltres” es basa en el principi d’impli-cació activa de les persones amb disca-pacitat en totes les accions de les quals són destinatàries. Aquesta participació no pot limitar-se a la recepció d’infor-mació o a assumir decisions prèviament adoptades. Per això en totes les fases del procés i de presa de decisions sobre el present Pla local - diagnosi, elabora-ció de propostes i redacció – tots els participants han estat consultats, per aconseguir la seva contribució. Aquesta col∙laboració ha estat una exigència me-

todològica per garantir el protagonisme en la proposta d’iniciatives i accions de les organitzacions de persones amb dis-capacitat.

Detecció de les barreres a la participa-ció i inclusió

S’ha vinculat el concepte d’inclusió, per oposició, amb el de barreres. La identifi-cació d’aquestes ens proporciona conei-xement sobre la direcció dels canvis que cal realitzar.

L’avaluació sobre el context on la per-sona amb discapacitat viu, s’educa, treballa, gaudeix del lleure, es relaciona i exerceix els drets com a ciutadà, és un procés fonamental per a conèixer els obstacles que limiten la seva inclusió.

Des d’aquesta detecció és possible pla-nificar i generar respostes que adeqüin l’entorn, prenent quan sigui necessari decisions sobre les possibles accions de discriminació positiva en diferents àmbits perquè tothom pugui gaudir dels seus drets. En aquest camp cal conside-rar les modificacions i adequacions en la ciutat tant en el desenvolupament d’ha-bilitats, capacitats i actituds de la po-blació, com en els seus aspectes físics, en la provisió de recursos i ajuts tècnics

d’ús comunitari i individual per millorar l’accés als serveis, afavorir l’autonomia i la participació.

Les propostes d’acció

Les accions i iniciatives que els diferents grups proposen sorgeixen de l’anàlisi de la realitat, en tots els casos de la detec-ció d’alguna circumstància que dificulta la inclusió, impedeix l’exercici dels drets i suposa la discriminació de les persones amb discapacitat.

El debat de les diferents taules ha posat en relleu la coincidència i consens en la realització de propostes més generals o transversals amb una atenció especial a la necessitat d’incrementar la coordina-ció entre serveis, millorar la informació a les persones amb discapacitat i l’atenció a les seves famílies.

Parlem, doncs, d’una implicació en tot el procés, no solament en el d’elaboració d’un document inicial. És en les restants fases del Pla (difusió, transmissió de propostes d’acció als seus possibles im-pulsors i la seva implementació per part d’entitats, institucions i ciutadania en ge-neral), on la participació tindrà també un rol cabdal.

27

Llista d’administracions, associacions, entitats i persones que han participat en la redacció del Pla local d’acció

Aquest Pla local d’acció ha estat possi-ble per la contribució desinteressada de persones, entitats i administracions, al llarg de diferents reunions. D’acord amb la seva experiència, treball i dedicació han proporcionat l’opinió sobre les difi-cultats que es presenten en l’actualitat per a la inclusió i la participació de les persones amb discapacitat. Fruit del debat i del consens en cadascun dels grups, han realitzat propostes per supe-rar aquells obstacles. Tots aquests són, doncs, en definitiva, els autors d’aquest Pla.

Val a dir, també, que el fruit final no ha-gués estat possible sense la valuosa tas-ca de coordinació del grup promotor


GRUP PROMOTOR DEL PLA LOCAL D’ACCIÓ

Villafañe, Candi: regidor de Serveis Personals

Solé, Josep M.: director d’APROMI

Sansó, Clara: secretaria Tècnica

Sánchez, M. José: treballadora social de l’Ajuntament de Lleida

Roca, Jaume: director de l’Agència Provincial d’ONCE a Lleida

Giralt, Josep: president d’ASPID

Feixa, Marta: regidoria de Serveis Personals, cap de Secció de Planificació i Programació

Escolà, Joan: director d’ASPROS

Coiduras, Jordi L.: professor de la UdL – Coordinador Secretaria Tècnica

Benet, Teresa: directora del Taller Shalom

Alsinet, Carles: director de Serveis de l’Àmbit de Benestar i Cohesió Social

28

Tot seguit, enumerem les entitats i institucions (46) i les persones (133) que han participat en aquest procés3.

3 S’han ordenant alfabèticament les entitats o adminis-

tracions a les que pertanyen.

Ajuntament de Lleida

Grup Municipal Partit Socialista Catalunya

Grup Municipal de Convergència i Unió

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa

Institut Municipal d’Educació

Institut Municipal del Treball

Regidoria d’Esports

Regidoria de Joventut

Regidoria de Salut Pública

Regidoria de Serveis Personals

Regidoria d’ Urbanisme

Josep M. Llop

Marta Alòs

Oscar Joven, Juli Otal, Miquel Segura, Clarita Seoane,

Eloi Villalta, Josep Lluís Agraz

M.Josep Boixadera, Jaume Mor, Blanca Romero

Palmira Lendines, Rosendo Oliva, Josep Maria Revés

Alberto Alcaine, Maria Antonia Camón, Juanjo Garra

Emília Corona

Pilar Sola

Isabel Prats, Lourdes Zanuy, Aida Cereijo, M. Jose Sanchez

Maria José Salillas

29

Associació Catalana de Pares i Persones Sordes de LleidaEsther Batista, M. Isabel Jové, Montserrat Puig, Teresa Riera

Associació d’Esclerosi Múltiple de LleidaConxita Torruella, Marta Campabadal

Associació de Minusvàlids per a la Integració a la Societat a Lleida (AMISALL):José Caler, M. Dolores Carrasquilla

Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID):Montserrat Bertran, Josep Lluís Campo, M. Carmen Cullerés, Emília Fraile, Jordi Latorre, Laura Molins, Núria Pujol, Laura Solà, M. Teresa Teixidó.

Associació d’Ocupació i Esplai de Catalunya “La Torxa”:Sònia López

Associació de Rehabilitació del Minusvàlid (AREMI):Esther Arques, Ana Belén Gascón, Sandra Pociello, Mònica Preixens, Anna Rosell, Assumpta Sas

Associació Lleidatana Síndrome de Down:Maika Quibus, Carme Perpinyà, Pilar Sanjuan

Associació Salut Mental Ponent:Eva Burgos, Meritxell Grà, Maria Mercado, Josep Ramells, Josep Segarra

Associació Shalom: Marisa Andrés, Anna Boix, Rosa Gòdia, Fina Morch, Rosana Niubó, Patricia Robles, Antonio Luis Rodríquez, Rosa Roqué

Associació AADDMM – Terraferma (Associació d’Afectats de Discapacitat Derivada de Malaltia Mental)Josep Maria Bobet, Ramon Bosch, Francesc Linares

Centre d’Educació Especial “l’Esperança”: M. Rosa Solé

Col∙lectiu d’Iniciatives Juvenils (CIJCA):Joan Brulles, Magda Ribes, Joan Valls


30

Col∙legi de Diplomats de Treball Social i Assistents Socials de Catalunya:Elena Badia, Anabel Martínez, Montserrat Olomí, Margarita Sales

Col∙legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC):Xavier Rodríguez

Col∙legi de Psicòlegs:Oriol Verdú

Col∙legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics:Ramiro Muñoz

Comissions Obreres:Francesc Josep Bademunt, Anna Hermoso

Creu Roja:Montserrat Abella

Escoles Especials Llar de Sant Josep: Rosa Dalmau, Juanjo Lecumberri, Ana Solano

Escola Plançó:Marta Bach

Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES):Pere Mazarico

Federació Catalana d’Esports i Lleure per a Disminuïts Psíquics (ACELL):Pere Pocurull

Federació Catalana d’Esports de Minusvàlids Físics (FCEMF):Sílvia Dalmau

Federació Catalana de Voluntariat Social: Emilio Sales

Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids (FRATER):Rosa M. Barrio, Àngel Chica, Magda Puig, Jacinto Trevado, Amparo Valios, Montse Vidal

31

Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL): Marta Roigé

Fundació Privada ASPROS: Juanjo Collado, Àngel Dach, Alba Escolar, Carme Farre, Anna Fillat, Dolors Meler

Generalitat de Catalunya:Departament de Educació - Antoni CapellDepartament de Salut - Marta GabernetDepartament de Benestar i Família - Ramir BonetDepartament de Treball i Indústria - Sergi Segura

Llar de Persones Sordes de Lleida:Margarita Estradera

Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE):Mayca Cruz, M. José Martínez de Luna, Imma Plaza, Josep M. Valles

Unió General de Treballadors de les Terres de Lleida (UGT):J. Luis Aguilá, Mercè Bacardí, Bernabé Hernández, Antoni Montardit, Cèlia Mor, David Sentis

Universitat de Lleida (UdL):Facultat de Ciències de l’EducacióJosé Luis Navarro, Xavier PelegríEscola Politècnica SuperiorJesús Lores

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)Pedro Ruiz

Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de CatalunyaFederació Sindical de l’Ensenyament de Catalunya. (USTEC.STEs.IAC):Esteve Romero


33

El treball realitzat pel centenar llarg de persones que, a títol individual o en representació d’entitats, organitzacions o administracions, han participat en la redacció d’aquest Pla local d’acció sorgeixen del debat i la cerca del consens en el diagnòstic de la situació actual en relació amb les cinc temàtiques de les taules de treball i en la posterior generació tant de propostes com d’actuacions i accions concretes per superar les barreres. En tots els casos, es plantegen com a iniciatives per avançar en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat i, per tant, per millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania.

Per facilitar la seva visualització i seguiment s’han ordenat i estructurat diferenciant:

• L’àmbit com a tema, concepte o idea, sobre el qual es decideix actuar;

• Les actuacions com a accions i iniciatives que s’han de dur a terme per incrementar i promoure la participació i la inclusió;

• Els impulsors de les actuacions, que per la temàtica de l’acció i en el marc de les competències actuals de les diferents administracions, o de les funcions i serveis de les diferents entitats i institucions, haurien d’assumir el lideratge del seu desenvolupament i implementació. I finalment;

• Els terminis en què aquelles propostes s’haurien d’executar: curt termini (un any); mitjà termini (d’un a quatre anys); llarg termini (més de quatre anys).

5.Propostes

ÀMBIT Tema, concepte i idea

ACTUACIONS Accions com a iniciatives

IMPULSORS Administracions, institucions, entitats que promouen les accions que es proposen

TERMINI Previsions temporals sobre l’execució de les actuacions

34

En la previsió inicial d’una enumeració de propostes d’actuacions amb relació a cadascuna de les sis temàtiques i taules, s’han afegit altres de tarannà transversal, que precisament pel seu caràcter general tenen una incidència transcendental en tots els àmbits de la ciutat i garanteixen la continuïtat, sense fractures, i coherència de la resta de plantejaments.

El Consell Municipal, coordinat per la Regidoria de Serveis Personals i a través del grup promotor del Pla local, farà el traspàs de les propostes a les institucions, entitats, administracions, organismes que les hagin d’impulsar i a les quals se’ls demanarà la manifestació del seu grau de compromís per implementar-les.

Taula d’abreviatures – Impulsors

• ACCES – Institut Municipal

d’Informàtica: ACCES

• Administració autonòmica: AA

• Administració central: AC

• Administració local: ALo

• Administracions públiques: AAPP

• Ajuntament de Lleida: AL

• Centre Especial de Treball: CET

• Col∙legi Oficial d’Arquitectes de

Catalunya: COAC

• Companyies telefòniques: CCTT

• Departament: D

• Escola de l’Esplai: EE

• Federació: F

• Generalitat de Catalunya: GC

• Institut Municipal d’Acció Cultural: IMAC

• Institut Municipal d’Acció Esportiva:

IMAE

• Institut Municipal d’Educació: IME

• Institut Municipal del Treball: IMT

• Ministeri de Treball i Assumptes Socials:

MTAASS

• Obres Públiques i Urbanisme: OOPP

• Pla de Barris: PB

• Regidoria: R.

• Serveis: Ss.

• Universitat de Lleida: UdL

35

5.Propostes

37

Totes les taules han coincidit en el plantejament d’iniciatives de tarannà general o transversal, no exclusives de les temàtiques concretes que tractaven. Han destacat la necessitat de respondre a les mancances de les persones amb discapacitat i as-segurar la coordinació dels serveis i la continuïtat en l’accés als ajuts i suports.

Els plantejaments en els quals s’ha basat la provisió de serveis fins l’actualitat han posat l’accent en la diferència i en una visió parcial del subjecte, basada primordi-alment en la deficiència per damunt de la visió global com a persona. La necessitat d’integrar els aspectes socials, educatius, laborals, físics i psicològics justifica una atenció integral, basada en la coordinació dels diferents serveis que atenen les persones, facilitant una recepció coherent de les atencions.

Les sis taules de treball han destacat la necessitat de desenvolupar accions de sen-sibilització, car es constata com una de les barreres principals a la participació i la inclusió de les persones amb discapacitat les actituds poc adequades, basades en prejudicis, o en la manca d’informació i formació sobre la discapacitat. Per això s’ha proposat endegar accions dirigides a tota la població i de forma específica amb la població en edat d’escolarització obligatòria.

5.1 Propostes Transversals

38

ÀMBIT

1. Atenció transversal, global

ACTUACIONS IMPULSORS CALENDARI

1.1 Crear una finestreta única d’informació en relació amb les necessitats singulars derivades de les discapacitats.

1.2 Catalogar els serveis i recursos que necessita la persona en situació de discapacitat.

1.3 Elaborar un protocol per a l’atenció a les persones amb discapacitat a l’abast de totes les entitats i ens oficials.

1.4 Crear un observatori permanent de participació i inclusió de les persones amb discapacitat.

GC – D. Benestar i Família

AL - R Serveis Personals

GC – D Benestar i Família

AL - R Serveis Personals, UdL

Llarg termini

Curt termini

Mitjà termini

Mitjà termini

2. Coordinació entre serveis i administracions

2.1 Potenciar el treball en xarxa per a l’atenció global de la persona amb discapacitat entre els diferents àmbits definits a les taules

2.2 Elaborar un protocol d’actuació per a l’avaluació, la coordinació i la intervenció dels diferents professionals en relació amb les atencions i serveis de les persones amb discapacitat a l’abast de totes les entitats i ens oficials.

2.3 Treballar conjuntament entre serveis per acollir les famílies amb fills amb discapacitat des de l’inici i al llarg del cicle vital, per oferir acompanyament, suport, informació...

2.4 Definir el perfil del gestor o coordinador del cas, les seves funcions en relació amb els professionals, família i persona.

2.5 Fomentar la coordinació per a la millora de l’accessibilitat del transport públic i l’accessibilitat a centres culturals, cívics i als equipaments de la ciutat en general.



GC – D Benestar i Família, Salut i Educació

UdL

AL – R Urbanisme, Participació, Serveis Personals

Mitjà termini

Mitjà termini

Llarg termini

Mitjà termini

Mitjà termini

39

5.1Propostes

Transversals

ÀMBIT

3.Treball en xarxa

ACTUACIONS IMPULSORS CALENDARI

3.1 Promoure una xarxa d’entitats i associacions per compartir informació, recursos i desenvolupar conjuntament projectes en xarxa innovadors en l’atenció de les persones amb discapacitat, per optimitzar les oportunitats que es plantegen des dels serveis i programes.

AL - R Serveis Personals i Entitats

Mitjà termini

4. Creació de recursos

4.1 Definir, per normativa, els suports i recursos necessaris per una vida independent, sigui en el propi domicili o en l’àmbit instituciona, àgils i dinàmics d’acord amb les necessitats de l’usuari

4.2 Crear la figura de gestor o coordinador del cas per coordinar les intervencions entre els professionals que intervenen sobre una persona

4.3 Crear una borsa d’intèrprets de llenguatge de signes com a suport a les activitats i serveis en general.




Mitjà termini

Llarg termini

Mitjà termini

40

ÀMBIT ACTUACIONS IMPULSORS CALENDARI

5.Suport a les famílies

5.1 Garantir elements de suport i capacitació a les famílies que afavoreixen la seva qualitat de vida. Espais de “RESPIR”

5.2 Assegurar les prestacions econòmiques a les persones amb discapacitat per a l’accés als serveis i als béns culturals en igualtat de condicions (educació, salut, cultura, mobilitat)

5.3 Implementar mesures per a la conciliació entre vida familiar i laboral (necessitats familiars en relació amb la discapacitat, flexibilitat horària, permisos...)

5.4 Crear ajuts perquè un dels dos membres de la parella pugui restar a la llar per tenir cura del fill/a amb discapacitat en els primers anys de vida.

5.5 Potenciar els serveis d’ajut a domicili.



GC – D Benestar i Família i Treball

GC – D Benestar i Família i Treball


Mitjà termini

Mitjà termini

Mitjà termini

Llarg termini

Curt termini

6.Finançament

6.1 Garantir de dotacions pressupostàries adequades als programes i serveis existents.

GC – D Economia i Finances

Curt termini

7.Prevenció

7.1 Concretar les polítiques de prevenció GC – D Benestar i Família, Salut i Educació

Mitjà termini

8.Supressió de barreres de comunicació

8.1 Impulsar l’emissió de subtítols o de finestra amb intèrpret de llengua de signes catalans a les televisions locals i autonòmiques, prioritàriament a les notícies locals, en franja horària de màxima audiència.


Mitjà termini

41

5.1Propostes

Transversals


9. Sensibilització social

9.1 Incorporació als criteris de baremació per a la concessió d’ajuts a entitats i associacions, l’organització d’activitats on es considera la participació i la inclusió de persones amb discapacitat.

9.2 Prestar suport a la inclusió en l’associacionisme en el temps de lleure i a les entitats que desenvolupen iniciatives inclusives.

9.3 Dur a terme campanyes específiques de sensibilització

9.4 Divulgar bones pràctiques de participació i d’inclusió de les persones amb discapacitat

9.5 Promoure serveis de voluntariat per al suport a les persones amb discapacitat.

9.6 Promoure el voluntariat de les persones amb discapacitat cap a altres col∙lectius.

GC - AL

GC - D Presidència i A. Infància i Joventut

AL - R Serveis Personals i GCD. Benestar i Família i Entitats


AL , Entitats i voluntariat

Curt termini

Curt termini

Curt termini

Mitjà termini

Mitjà termini

AL , Entitats i voluntariat

Mitjà termini

10. Participació

10.1 Convocar les entitats representatives de les persones amb discapacitat a l’hora d’organitzar activitats, cursos etc., recollir i tenir en compte les seves aportacions en relació amb la seva inclusió i participació.

Empreses Prestadores Serveis Públics, AAPP, AL - R Serveis Personals

Mitjà termini

42


11.Formació

11.1 Incorporar a la formació inicial i continuada de professionals que treballen en àmbits amb tracte al públic, mòduls de sensibilització sobre discapacitat, tractament amb aquestes persones i accessibilitat.

11.2 Donar suport a la formació i assessorament de les associacions i entitats de caire cultural que ho demanin.

11.3 Recollir iniciatives dels diferents països de la UE, autonomies i administracions locals sobre experiències de formació i sensibilització sobre inclusió i participació de les persones amb discapacitat.

AAPP, F. Comerç, UdL

GC – D Benestar i Família i AL

UdL

Mitjà termini

Mitjà termini

Mitjà termini

43

En aquest Pla local d’acció es proposen mesures per assegurar el dret a escollir, aprofitar l’experiència dels centres i els professionals i incrementar la participació de tot l’alumnat en qualsevol dels serveis educatius de la comunitat. Els infants amb discapacitats i les seves famílies seran, en definitiva, els qui optaran havent estat informats per l’escolarització que considerin més oportuna, que haurà de garantir en tots els casos una atenció de qualitat.

L’escola inclusiva ofereix a tots els infants, sense distinció per discapacitat, raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula (Stainback, 2001). Com a resultat d’aquest plantejament, els estudiants amb necessitats especials o amb discapacitats van a l’escola on ja anirien si no presentessin discapacitat i van a una classe comuna amb els companys de la seva edat. L’escola inclusiva ha estat considerada (UNESCO, 1994) com el mitjà que potencia la qualitat de vida de l’alumnat afavorint les interaccions, les relacions de suport, promovent la participació en la societat a la vida adulta i el millor camí per desenvolupar societats solidàries que potenciïn la igualtat d’oportunitats i el respecte a la diversitat.

El nostre sistema educatiu ha realitzat en els darrers 30 anys una evolució important amb relació a la inclusió, de manera que en tots els centres s’escolaritzen algunes nenes i nens, nois i noies amb discapacitat obtenint resposta a les seves necessitats

5.2 Propostes d’educació

44

educatives singulars.

Diferents experiències d’escola inclusiva a occident han permès acumular coneixement i pràctica per afirmar que quan s’asseguren les condicions i els suports, la inclusió pot donar una resposta de qualitat a tot l’alumnat i solament en casos molt determinats és necessari plantejar altres mesures educatives extraordinàries.

En el procés de decisió dels pares sobre l’escolarització dels seus fills i filles, s’ha d’assegurar la informació i l’assessorament psicopedagògic dels serveis educatius. En aquesta informació es tindran en compte les diferents possibilitats: els centres especials, l’escolarització compartida, així com l’escolarització en els centres ordinaris. Les diferents opcions han de garantir l’educació dels infants, el seu desenvolupament integral i la inclusió com a membres de la societat.

45


1.Suports a les escoles bressol (cicle 0-3 anys) per respondre a les necessitats singulars d’alguns alumnes

1.1 Impulsar l’adopció de mesures legislatives per cobrir la inclusió a l’etapa educativa de 0 a 3 anys.

1.2 Assegurar l’escolarització en centres ordinaris per a aquelles famílies amb fills amb discapacitat que ho demanin abans del 3 anys.

1.3 Proveir-se de suports personals per a la inclusió a l’escola bressol. Incrementar els recursos humans que es destinen a l’atenció a la diversitat en aquesta etapa.

1.4 Crear la figura professional que garanteixi el suport a l’educació dels infants amb necessitats educatives singulars a l’escola bressol.

AL - IME

AL – IME i GC - D Educació



Llarg termini

Mitjà termini

Mitjà termini

Mitjà termini

2. Atenció precoç

2.1 Potenciar la qualitat de l’atenció precoç i assegurar la freqüència i periodicitat que necessita l’infant i la família.


Curt termini

3. Coordinació

3.1 Establir una coordinació estreta entre Salut, Benestar i Família i Educació, diferenciant la primera infància (0-6 anys); l’etapa escolar (6-18 anys) i l’etapa adulta (+ de 18 anys) per fer un seguiment i intervenció més integral en els casos dels alumnes amb necessitats educatives singulars

3.2 Promoure mecanismes de coordinació entre etapes per assegurar el traspàs d’informació amb relació als alumnes amb necessitats educatives singulars que requereixen suports específics per la seva escolarització.

GC – D Educació i Salut

Mitjà termini

GC – D Educació i Salut

Curt termini


46


4.Recursos específics per a la Inclusió

4.1 Dotar els centres amb propostes i plans estratègics inclusius de recursos humans, materials, organitzatius i formatius.

4.2 Establir mesures de discriminació positiva (ràtios més baixes, més recursos humans, materials i formatius, més autonomia) per als centres educatius que acullen un nombre més elevat d’alumnes amb necessitats educatives singulars.

4.3 Crear un servei medicoeducatiu relacionat per al treball amb els alumnes amb trastorns del comportament i de la socialització.

4.4 Crear propostes curriculars més flexibles per la formació dels adolescents amb problemes de salut mental i/o amb problemes comportamentals.

4.5 Professionalitzar la figura del suport professional, mitjançant la definició del perfil per donar suport a la inclusió, a través d’una formació de Cicle Formatiu de Grau Superior.

4.6 Coordinar els equips i professionals de sector en les seves diferents disciplines que atenen i donen suport a la diversitat en els centres educatius.

4.7 Revisar les funcions i l’organització dels serveis d’orientació, assessorament i suport a l’atenció a la diversitat en l’educació secundària per millorar la integració en les seves actuacions, el seguiment i el suport a l’alumnat amb discapacitat.

GC – D Educació

GC – D Educació

GC – D Educació, Benestar i Família i Salut


Mitjà termini

Mitjà termini

Mitjà termini

Mitjà termini

GC – D Educació Mitjà termini

GC – D Educació Curt termini

GC – D Educació Curt termini

47


5.Escolarització compartida

5.1 Promoure la implementació dels suports específics en el centre ordinari. Abans de sortir del centre ordinari per rebre atenció en un altre d’específic, cal desplaçar el suport específic al centre ordinari.


6.Accés als programes de formació

6.1 Dissenyar un model de formació professional de les persones amb necessitats singulars.

6.2 Dissenyar models de formació continuats adaptats a les necessitats laborals i formatives de les persones amb discapacitat.

GC – D Educació i Treball

Mitjà termini

7. Formació inicial i continuada als docents de totes les etapes

7.1 Prestar formació inicial i continuada als docents de totes les etapes en atenció a la diversitat, per a l’adquisició d’estratègies didàctiques i metodològiques per promoure la inclusió.

GC – D Educació i UdL

Curt termini

8. Universitat

8.1 Crear un observatori per a la inclusió, que detecti les barreres a la participació i les necessitats de les persones amb discapacitat per a la seva formació universitària.

8.2 Crear un servei de suport a la inclusió i formació de les persones amb discapacitat a la Universitat de Lleida.

8.3 Crear un servei de voluntariat per donar suport a l’atenció d’alumnes amb necessitats singulars

AL – R Serveis Personals i UdL

Curt termini

UdL Mitjà termini

UdL Curt termini


49

El treball és un dels mitjans d’inclusió més operatiu per a qualsevol persona d’edat adulta. Les persones amb discapacitat sofreixen dificultats més grans que la població general per trobar feina, tot i els incentius econòmics i subvencions destinades directament a aquest col∙lectiu.

El respecte a les individualitats i la discriminació positiva juguen un rol important a l’hora de parlar d’inclusió laboral, i abasta tant el camp de les empreses ordinàries com els centres especials de treball.

Malgrat el que establí la Llei d’integració del minusvàlid fa vint-i-cinc anys, els darrers estudis indiquen que un 98% de les empreses no compleixen la quota de reserva de places. És necessari insistir en mesures d’acció positiva, on s’impliquin i comprometin tots els sectors socials, de manera que es compensin aquestes dificultats fomentant la incorporació d’aquestes persones en el mercat de treball.

Així mateix, la baixa qualificació professional d’un sector important d’aquesta població i la pràctica absència d’una formació professional adaptada, així com de propostes de formació continuada, són factors que dificulten la seva integració laboral i, en moltes ocasions, condicionen una baixa motivació vers el treball.

En el diagnòstic realitzat pel grup de treball del Pla local d’acció, que ha tractat aquesta temàtica, s’ha posat de manifest les mancances i buits per assolir una veritable integració en el mercat laboral que podria explicar-se per una insuficient

5.3 Propostes de formació i treball

50

informació; pels prejudicis sobre les capacitats d’aquestes persones; l’absència d’una formació professional inicial adaptada abans de la seva inserció laboral, i quan aquesta s’ha produït, per adaptar-se a les necessitats del Centre Especial de Treball o d’una altra empresa.

Les propostes que es realitzen es dirigeixen a superar aquestes deficiències i intenten concretar un marc d’actuacions que haurien de permetre un canvi en la situació actual, per ampliar les possibilitats de participació social d’aquestes persones a partir del seu treball. La seva inclusió en el món del treball pot ser un valor afegit per l’empresa, augmentant el seu reconeixement i rendibilitat social.

Es proposa una major implicació de les institucions públiques, amb la inclusió laboral, reclamant el respecte escrupolós a les reserves de treball per a discapacitats establertes legalment, així com la promoció de mecanismes de preferència per la contractació de productes, béns i serveis tant als centres especials de treball, com a les empreses que integrin persones amb discapacitat, especialment a aquelles sense afany de lucre.

51


1.Model estructurat i finançat de formació per a la inserció laboral.

1.1 Estructurar un pla de formació ocupacional ampli, obert i de fàcil accés per a les persones amb discapacitats, segons les necessitats dels diferents col∙lectius.

GC – D Treball Mitjà termini

2. Adequació entre formació i exigències del treball en la empresa actual

2.1 Recuperar la figura de l’ “aprenent” per tal de donar l’oportunitat pràctica “d’aprendre l’ofici” al costat d’un expert amb les corresponents garanties legals.

GC – D Educació, Treball

Mitjà termini

5.3Propostes de formació

i treball

3. Coordinació institucional de la formació dissenyada per les persones amb discapacitat

3.1 Fer un inventari de les activitats formatives dirigides a les persones amb discapacitat que es fan a Lleida

3.2 Coordinar les iniciatives i actuacions dirigides a les persones amb discapacitat.

3.3 Garantir la formació continuada

AL – IMT i GC – D Treball

Mitjà termini


4. Sensibilització empresarial

4.1 Informar el teixit empresarial sobre la inserció laboral en l’empresa ordinària de persones amb discapacitat, i fer-ne la promoció.

4.2 Donar suport i fer un seguiment a les empreses que contracten persones amb discapacitat

GC – D Treball Curt termini


52


5. Fiscalització de la normativa legal per a la inserció laboral i promoció de l’ocupació

5.1 Difondre i publicitar el Decret 27/2000 de mesures alternatives

5.2 Inspeccionar i controlar les empreses en relació amb el compliment del Decret 27/2000 sobre les mesures alternatives de la contractació del 2% de les persones amb discapacitat

5.3 Inspeccionar i controlar les empreses que treballin per les administracions públiques amb relació al Decret 27/2000, de les mesures alternatives de la contractació del 2% de les persones amb discapacitat

5.4 Fer una aplicació efectiva del règim sancionador.

5.5 Fer una reversió dels fons generats per les sancions a la creació d’una institució que gestioni la formació de les persones amb discapacitat

GC – D Treball Curt termini

Curt termini

Curt termini

Curt termini

Llarg termini

53


6. Divulgació del catàleg de malalties discapacitants

6.1 Informar l’empresariat i treballadors sobre les malalties sobrevingudes més freqüentment que provoquen discapacitat, i a les quals corresponen beneficis fiscals i altres drets inherents.

GC – D Salut, Treball

Curt termini

5.3Propostes de formació

i treball

7. Promoció de la viabilitat dels centres especials de treball

7.1 Modificar la Llei de contractes de l’Estat per tal de promoure la discriminació positiva en la contractació per obres i serveis de les diferents administracions públiques amb els centres especials de treball.

7.2 Modificar la normativa i el finançament dels centres especials de treball per garantir-ne la viabilitat

7.3 Donar a conèixer les potencialitats dels centres especials de treball

7.4 Crear xarxes i sinergies de col∙laboració entre els diferents centres especials de treball

AC Mitjà termini

AC i AA Curt termini

AAPP i entitats de les que depenen els CET

Curt termini

8.Promoció del canvi de normativa que afavoreixi la contractació a les persones amb discapacitat

8.1 Revisar la subvenció i les condicions de contractació en l’empresa ordinària igualant-la a la del CET, amb les garanties d’atenció a la persona mitjançant la provisió dels Serveis de Suport a la Integració Laboral.

MTAASS Curt termini

54


9.Revisió de la normativa i finançament de l’ocupació

9.1 Revisar la normativa i el finançament per a l’ocupació de les persones amb discapacitat i malaltia mental en els centres especials de treball, amb l’adaptació als diagnòstics actuals.

9.2 Reformar la normativa laboral per afavorir la integració laboral: incorporar la contractació a temps parcial, el manteniment de la condició de pensionista pel que fa a l’adquisició de medicaments.

9.3 Fomentar la inserció amb l’autoocupació.

AC i AA Mitjà termini



10.Noves ocupacions

10.1 Promoure debats i fòrums sobre noves iniciatives laborals.

10.2 Crear serveis d’informació laboral externs per potenciar la inclusió al món laboral de les persones amb discapacitat.

AC Mitjà termini


11. Regulació de la jubilació

11.1 Potenciar la jubilació anticipada de les persones amb discapacitat psíquica i malaltia mental.

AC Llarg termini

55

La millora en la prestació dels serveis de salut i la seva universalització han caracteritzat les societats occidentals i són indicadores dels avenços en l’estat del benestar. Els progressos cientificomèdics s’han traslladat a l’atenció sanitària amb l’adopció de mesures preventives, de detecció precoç i de tractament de la malaltia o discapacitat per curar o pal∙liar els seus possibles efectes negatius.

Tot i que les persones amb discapacitat generalment no són ni se senten “malalts”, algunes discapacitats tenen una base de salut, o d’absència de salut determinant com per exemple les persones amb malaltia mental. La salut sol ser una de les preocupacions fonamentals per aquest col∙lectiu i les seves famílies, ja que l’absència de salut interactuant amb els factors socials estan en l’origen de la discapacitat, i dificulten la participació en la vida social.

Considerant l’ampli ventall i diversitat de situacions, les persones amb discapacitat sovint necessiten, a més de les atencions generals en l’àmbit de la salut, altres de singulars en funció de les seves afectacions. Els seguiments o tractaments poden ser llargs, l’atenció més freqüent i, de vegades, necessiten la intervenció de diferents especialistes. La discapacitat pot estar en l’origen d’ un major risc de cursar algunes patologies. La complexitat de les intervencions professionals, dels estudis i tractaments pot ser motiu de confusió si no s’assegura la coordinació i es proporciona a la persona informació que li permeti comprendre les diferents actuacions i la relació d’aquestes amb les seves necessitats.

5.4 Propostes de salut

56

La provisió d’atencions especials requereix la formació dels professionals per a una intervenció facultativa en els centres ordinaris d’atenció bàsica sanitària de qualitat.

La veu de les persones amb discapacitat, com a usuàries del sistema de salut, és necessària per millorar la seva atenció, considerant la seva experiència en la recepció dels serveis i l’adequació a les seves necessitats. Per això, cal crear vies de comunicació permanent entre les administracions públiques sanitàries i els usuaris.

Malgrat el progrés en l’atenció a les persones amb malaltia mental, el grup de treball de la taula de salut ha fet palesa la necessitat de millorar els suports a aquestes persones i a les seves famílies

57

5.4Propostes de salut


1. Sensibilització i formació continuada dels professionals

1.1 Dur a terme campanyes de sensibilització per als professionals. Aprofitar la formació continuada per informar sobre l’atenció a les persones amb discapacitat

1.2 Formar els professionals dels centres de salut d’atenció bàsica per a normalitzar i sectoritzar els serveis en l’atenció a les persones amb discapacitat.

1.3 Establir un programa d’atenció a la diversitat per a les persones que cursen mòduls de cicle mitjà i superior en l’àmbit de la salut.

1.4 Oferir una oferta formativa als futurs professionals de la salut en el currículum de lliure configuració universitària sobre l’atenció a les persones amb discapacitat.

GC - D Salut i UdL Mitjà termini

2. Intervencions en l’àmbit de la salut mental

2.1 Augmentar la plantilla de psicòlegs públics.

2.2 Potenciar la coordinació dels diferents professionals que intervenen en un cas i assegurar-ne la seva continuïtat.

2.3 Divulgar la malaltia mental com a discapacitat, explicant-ne la realitat social, familiar i personal i les necessitats que se’n deriven, i sensibilitzar-ne.

2.4 Potenciar la creació de serveis d’atenció diürna i d’habitatge.

GC - D Salut Mitjà termini

GC - D Salut Llarg termini


UdL Mitjà termini

GC - D Salut Curt termini

GC - D Salut i Benestar i Família

Mitjà termini


Mitjà termini

58


3. Programes i recursos per a la rehabilitació i el manteniment per a tota la vida

3.1 Donar suport a les entitats i serveis per proveir atenció en rehabilitació de forma continuada a les persones que el necessitin


Mitjà termini

4. Coordinació de les intervencions en l’àmbit de la salut

4.1 Crear la figura del coordinador de salut – gestor–, coneixedor de les necessitats de la persona. Cordinar els diferents professionals que intervenen, informar i assessorar la persona i família.


5. Prevenció

5.1 Crear materials divulgatius sobre determinats consums que poden provocar malalties i discapacitats.

5.2 Detectar, de manera precoç, a tots els nounats alguna deficiència auditiva, mitjançant l’ampliació dels cribatges.

AL, GC - D Salut i Benestar i Família

Curt termini


6.Atenció

6.1 Assegurar la provisió d’ajuts tècnics per garantir la promoció de l’autonomia personal i social a les persones amb discapacitat.

6.2 Dissenyar pautes, models i protocols per a l’atenció a les persones amb discapacitat.


GC - D Salut - UdL Mitjà termini

59


7. Accessibilitat i comprensió de la informació mèdica

7.1 Aconseguir una informació adaptada a les necessitats específiques de la persona (llenguatge de signes, braille...)

7.2 Fer les receptes i les indicacions amb ordinador, ampliacions, difondre un model amb icones a tots els centres de salut. Format adient a les diferents necessitats


8. Servei de planificació familiar

8.1 Recuperar el Servei d’Orientació Sexual i de Planificació Familiar



9. Garantir l’accessibilitat als serveis de salut

9.1 Formar el personal de seguretat i el personal de salut per afavorir l’accessibilitat als serveis de salut.

9.2 Assegurar un bons ús de les places reservades dels pàrquings, per part de la policia local i del personal de seguretat dels centres de salut.


AL, GC - D Salut Curt termini

5.4Propostes de salut

61

Els serveis socials han estat qualificats com la quarta columna del benestar social, al costat de les pensions, la salut i l’educació. El dret a l’accés de tota la població als serveis socials no està encara garantit i en aquest sentit es pot afirmar que el camí vers la seva universalització encara s’està recorrent.

Aquests serveis són l’instrument que tenen els poders públics per afavorir la independència, l’autonomia de les persones i la millora de les condicions de vida de les famílies. Juguen un paper clau en el procés d’eliminació de les situacions d’injustícia social per tal d’aconseguir el reconeixement efectiu dels drets pel desenvolupament personal, la integració a la comunitat i la millora de la qualitat de vida.

Com a conjunt, les intervencions públiques han de garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, en un marc de respecte per a la dignitat de les persones. El seu caràcter universal no ha d’impedir que alguns col∙lectius, com el que està format per les persones amb discapacitat, considerant la seva situació de risc i de dependència, tinguin o puguin tenir prioritat en l’atenció.

Aquest Pla local d’acció planteja una acció coordinada dels serveis socials, així com dels suports que se’n derivi. Aquest treball acordat i compartit és especialment rellevant en les situacions de discapacitat, sobre les quals sovint incideixen les intervencions de diferents professionals.

5.5 Propostes de serveis socials

62

El Projecte de llei estatal de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència i el Projecte de llei catalana de Serveis Socials, són dos referents propers, en tant que garanteixen uns drets bàsics inspirats en els principis d’universalitat, equitat i igualtat, i en la participació, integració i normalització de l’atenció a les persones en situació de dependència, desenvolupant un sistema d’atenció integral i promovent la cohesió i el benestar social de totes les persones.

63

5.5Propostes de

serveis socials


1.Drets

1.1 Garantir, des de la legislació i normativa, l’accés als serveis de les persones amb discapacitat com un dret universal, exigible amb corresponsabilitat.

1.2 Fiscalitzar i controlar el compliment de la normativa respecte a l’accés dels serveis de les persones.

GC Mitjà termini

2. Definició del model de serveis i programes

2.1 Concretar un model de serveis socials que doni estabilitat, continuïtat i garantia als projectes, programes i als ajuts en general, evitant llacunes que puguin deixar en algun moment els usuaris sense recursos o sense serveis, (pensions, ajuts ... ) i que fixi els canvis al llarg de tot el cicle vital.

GC Mitjà termini

GC Mitjà termini

3. Catalogació i informació sobre els serveis.

3.1 Elaborar una guia dels recursos, prestacions socials i programes accessible.


Mitjà termini

4. Finançament

4.1 Garantir les dotacions pressupostàries adequades per al desenvolupament dels programes i serveis.

4.2 Potenciar i optimitzar la gestió dels recursos econòmics, per part de l’administració més propera, a les necessitats.

4.3 Millorar la distribució dels recursos en l’àmbit de la gestió dels impostos.

AA i AL Mitjà termini



64


5. Articulació de la xarxa associativa

5.1 Distribuir els recursos d’acord amb els criteris públics, sense afavorir diferències i sense potenciar la competència.

AA PP Curt termini

6. Atenció diürna especialitzada per als treballadors amb discapacitat psíquica, jubilats, dels CET

6.1 Dissenyar i implementar el servei tenint en compte i garantint un servei diürn d’atenció per als treballadors discapacitats psíquics jubilats.


Curt termini

7. Accés a les bonificacions del Servei d’Autobusos

7.1 Regular i clarificar l’accés a les bonificacions, per facilitar als usuaris la seva adquisició.

AL Curt termini

8. Revisió dels protocols d’avaluació per a l’accés als ajuts

8.1 Tenir en compte les persones que no arriben al 65% de discapacitat sense dret a una prestació i que tampoc poden accedir a un lloc de treball

8.2 Equiparar les pensions a l’IPREM* .

8.3 Actualitzar els criteris d’avaluació de mobilitat reduïda. Revisar la normativa actual que exclou algunes discapacitats: persones amb discapacitat sensorial o psíquica amb dificultats per utilitzar el transport públic.


Curt termini


Llarg termini


Curt termini

* IPREM-INDICADOR PÚBLIC DE RENDA D’EFECTES MÚLTIPLES

65

5.5Propostes de

serveis socials


9.Serveis d’atenció i suport a les persones amb malaltia mental

9.1 Potenciar els serveis d’atenció a les persones i a les seves famílies en situació de crisi mentre romanen en el seu domicili habitual.

9.2 Garantir l’accés als habitatges protegits.

9.3 Potenciar el servei d’Ajuda a Domicili

9.4 Crear protocols d’interacció conjunta entre les unitats bàsiques d’Atenció Social Primària i els serveis de Salut Mental.

GC – D Benestar i Família i Salut

Mitjà termini


Llarg termini


Curt termini


Curt termini

10. Adequació de la normativa sobre l’acolliment residencial

10.1 Adaptar la normativa per a un servei de suport a l’autonomia a la mateixa llar, que respongui a les necessitats del territori.


Curt termini

11. Servei de suport a l’habitatge com a alternativa a les opcions residencials.

11.1 Crear una normativa que estableixi el disseny d’un servei basat en els suports necessaris a la persona, independentment d’on es donin, sigui en el seu domicili sigui en l’àmbit institucional, àgils i dinàmics d’acord amb les necessitats de l’usuari


Llarg termini

67

En la societat actual, el consum cultural en les seves diferents expressions, la participació en les festivitats del cicle de l’any, en les celebracions ciutadanes i l’esport, cada vegada ocupa més temps de les activitats de la població. La cultura, el lleure i l’esport han passat a formar part de les nostres vivències habituals, i han contribuït al nostre benestar personal, de manera que és possible afirmar que la qualitat del temps de lleure té una relació directa amb la nostra qualitat de vida. La capacitat d’elegir en el temps de lleure, com a temps personal, és una de les manifestacions més clares de la llibertat i autodeterminació individual.

El lleure permet una activitat lliure per a l’autorealització personal, com a espai creatiu, d’expansió personal, de contingut lúdic i de salut per al benestar físic, social i psicològic que promou. Avui en dia es considera un dret humà bàsic, com l’educació, el treball i la salut, per la qual cosa ningú hauria de veure’s privat de gaudir-lo. L’accés a la cultura, malgrat ésser un bé universal, no sempre està garantit, ja que obstacles de diferent naturalesa ho poden impedir. Fomentar l’accessibilitat en els equipaments públics és un dels camins per promoure el lleure individual i col∙lectiu de les persones amb discapacitat.

El Pla local d’acció emfatitza, a partir de les seves propostes, la necessitat d’assegurar que tothom pugui gaudir de les expressions culturals i esportives no solament com a espectadors, sinó també com a actors. Per això cal que aquestes activitats es desenvolupin en instal∙lacions i amb els mitjans ordinaris de la comunitat garantint

5.6 Propostes de cultura, esports i lleure

68

l’accessibilitat física i comunicativa. Cal considerar, també, en l’àmbit del lleure el disseny per a tothom en la planificació, la contractació, la formació artística, en la construcció d’equipaments i en l’adaptació dels que hi ha, la utilització de sistemes alternatius de comunicació i en l’adaptació de les activitats per afavorir la participació de totes les persones.

69

5.6Propostes de

cultura, esports i lleure


1. Disponibilitat d’espais per a la pràctica esportiva

1.1 Habilitar els patis escolars i pavellons municipals per a l’ús fora de l’horari escolar. Establir persones encarregades d’organitzar i tenir cura de la gestió d’aquests espais.

AL - IME Curt termini

2. Accessibilitat a les instal∙lacions

2.1 Revisar la usabilitat d’aquests serveis a totes les instal∙lacions esportives de Lleida, públiques i privades, i crear-lo en els equipaments on no n’hi hagi.

2.2 Crear les noves piscines públiques adaptades.

AL - R Esports Curt termini

3. Accessibilitat als continguts culturals

3.1 Adaptar materials per a col∙lectius amb limitacions funcionals. Àudio, visites guiades, supressió de barreres, sistemes alternatius de comunicació, etc.

3.2 Adaptar les sales d’espectacles a les persones amb discapacitat sensorial.

3.3 Dissenyar les rutes turístiques accessibles per a tothom.

3.4 Crear una borsa d’intèrprets de llenguatge de signes com a suport a les activitats i als serveis en general.

AL – IMAC, R Serveis Personals i GC – D Cultura

Mitjà termini

AL - R Esports Mitjà termini

GC - D Cultura, AL – IMAC

Mitjà termini

AL – R Comerç, Consum i Turisme

Mitjà termini

AL – R Serveis Personals

Llarg termini

70


4. Promoció de l’esport per a tothom

4.1 Disposar d’activitats preparades i de material adaptat per a sensibilitzar i promocionar l’esport i la discapacitat: jocs de boccia, canaletes, tricicles, tàndem, cadira de rodes, etc

4.2 Crear una borsa de jocs adaptats i activitats lúdiques.

4.3 Accedir a l’activitat esportiva, ja sigui ordinària i/o específica, per a tothom.

AL– R ’Esports i GC – D Esports i Educació

Curt termini

5. Voluntariat

5.1 Fer una campanya de sensibilització per crear un banc del temps dirigit a donar suport a la participació, de les persones amb discapacitat, en les activitats culturals, esportives i de lleure que es desenvolupen a la ciutat.

F de Voluntariat Mitjà termini

Llarg termini

Mitjà termini

AL– R ’Esports i GC – D Esports i Educació

AL – R Esports

71


6. Planificació de les activitats del temps de lleure adaptades per a tothom

6.1 Crear un protocol per al disseny d’activitats per a tothom

6.2 Crear una comissió específica dins del Consell Municipal de Persones amb Discapacitat per a l’establiment d’un procediment de consulta sobre el disseny, l’adaptació i accessibilitat dels grans esdeveniments festius de la ciutat: festes majors.

6.3 Considerar les barreres en la comunicació per a les persones amb discapacitats sensorials - llenguatge de signes i braille – en la programació i publicitat.

6.4 Construir una guia general d’activitats accessibles a la web

6.5 Fomentar l’ús de la icona d’accessibilitat per a les activitats i esdeveniments

6.6 Oferir activitats alternatives quan no sigui possible participar en les activitats ordinàries

6.7 Impulsar l’emissió de subtítols o de finestra amb intèrpret de llengua de signes catalans a les televisions locals i autonòmiques, prioritàriament a les notícies locals, en franja horària de màxima audiència.


Curt termini

AL – IMAC i R Serveis personals

Curt termini

GC – D Benestar i Família, AL – IMAC

Curt termini

AL - IMAC Curt termini


Curt termini


Mitjà termini


Llarg termini

5.6Propostes de

cultura, esports i lleure

72


7.Activitats esportives per a tothom

7.1 Afavorir que tothom tingui accés a l’activitat, ja sigui ordinària i/o específica

7.2 Facilitar les revisions mèdiques per a la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat

AL - IMAE Mitjà termini

8. Foment de la participació

8.1 Preveure suports personals per afavorir la participació (animadors culturals, monitors de lleure ...), en les activitats que organitza l’ajuntament.

8.2 Formar específicament els professionals que desenvolupen activitats municipals sobre l’atenció a les persones amb discapacitat.

8.3 Incloure mòduls específics sobre la discapacitat en cursos de temàtiques de cultura en general, esports i lleure.

8.4 Realitzar campanyes de sensibilització per afavorir la inclusió i la interrelació socials.

AL - R Participació Ciutadana

Llarg termini

Mitjà terminiD Salut i d’esports

AL - R Participació Ciutadana

Mitjà termini

AL - R Participació Ciutadana, EE i Escola participació ciutadana

Mitjà termini


Curt termini

9.Suport als clubs socials

9.1 Donar suport a les entitats que requereixin l’organització específica per a persones amb discapacitat i malaltia mental.

GC – D Benestar i Família, AL - R Serveis Personals

Mitjà termini

73

L’accessibilitat suposa que qualsevol persona ha de poder disposar i utilitzar les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions, independentment de la condició física, psíquica o sensorial. Això exigeix alguna cosa més que eliminar o oferir una alternativa a un graó a l’entrada d’un edifici; suposa tenir les mateixes oportunitats i beneficis i gaudir dels mateixos programes o serveis que els altres.

S’entén l’accessibilitat en relació amb tres formes bàsiques d’activitat humana: mobilitat, comunicació i comprensió; les tres poden estar subjectes a limitacions com a conseqüència de l’existència de barreres. La dificultat de la nostra societat per eliminar les barreres és simptomàtica de l’atenció desigual en vers les persones. Cada barrera d’accés que cau, ens apropa una mica més a la consecució d’una societat més justa.

El Disseny per a Tothom és el màxim objectiu per a la cerca de solucions als problemes d’accessibilitat. Es basa en una concepció de l’entorn i dels objectes de forma inclusiva, apta per al màxim nombre de persones, sense necessitat d’adaptacions ni d’un disseny especialitzat. Permet superar l’estigma de la diferència i acceptar que altres condicionants com l’edat, les limitacions temporals o l’activitat que es realitza conformen la diversitat com a norma i no com a excepció.

5.7 Propostes d’accessibilitat, habitatge i foment de la mobilitat

74

L’eliminació de barreres que impedeixen l’accés als edificis, als serveis i a la informació és una tasca complexa pel gran nombre de situacions que abasta, pel nombre d’administracions amb competències sobre el tema i per la manca de sensibilitat dels agents que hi intervenen. Les actuacions han de ser complementàries i abordar-se de forma combinada.

Moltes persones amb discapacitat presenten dificultats per a cobrir de forma digna i autònoma les seves necessitats d’accessibilitat i ús de l’habitatge. En un habitatge no adaptat, la falta de recursos o de suport familiar i social de vegades poden portar a haver de renunciar al seu habitatge habitual. Els dispositius d’allotjament comunitari –miniresidències, pisos tutelats– són insuficients o no responen a les necessitats individuals de determinats col∙lectius. Això pot causar l’aparició de situacions d’aïllament i risc d’exclusió de les persones que viuen en una d’aquestes situacions.

Les propostes del Pla local d’acció sobre accessibilitat, habitatge i foment de la mobilitat han considerat un marc general que abordi els problemes d’accessibilitat entre sistemes de transport, edificis, espais públics, habitatges i tecnologies de la informació. Aquest fet exigeix una col∙laboració més estreta entre polítiques i nivells administratius diferents i s’ha de treballar perquè allò que es creï com a nou es faci sota el concepte de Disseny per a Tothom, i per anar adaptant progressivament el que ja està construït, que inicialment es va fer amb barreres.

75

5.7Propostes d’accessibilitat,

habitatge i foment de la mobilitat


1.Accessibilitat als edificis públics

1.1 Impulsar el compliment del codi d’accessibilitat de tots els espais i edificis públics de la ciutat.

1.2 Exigir, per part dels serveis municipals, el compliment de la legislació i normativa en les noves edificacions i en l’adaptació dels edificis ja construïts.

1.3 Revisar la llei d’accessibilitat

1.4 Canviar la normativa perquè qualsevol establiment nou obri assegurant l’accessibilitat.

1.5 Fixar excepcions o bonificacions dels permisos d’obres per fer accessibles els establiments privats de pública concurrència.

AL - R Urbanisme Mitjà termini

AL - R Urbanisme Curt termini

GC, AL i COAC Mitjà termini

GC – D. Obres Públiques i Urbanisme

Mitjà termini


76


2.Promoció de la mobilitat al carrer

2.1 Ampliar les voreres i construir passos invertits en els carrers estrets del nucli antic.

2.2 Revisar la ubicació dels elements de mobiliari urbà garantint el pas i la seguretat dels vianants

2.3 Controlar i sancionar els casos de negligència en els aparcaments que comprometen la seguretat o impedeixen la mobilitat.

2.4 Garantir en els passos de vianants l’existència de guals o passos invertits per creuar el carrer.

2.5 Augmentar la seguretat en els passos de vianants amb l’increment de semàfors o de passos invertits.

2.6 Controlar i sancionar els casos de negligència pel que fa a les infraccions que posen en perill la seguretat del vianant.

2.7 Adaptar l’acústica progressiva de tots els semàfors de la ciutat

2.8 Fer accessibles tots els contenidors de residus situats a la via pública

AL - R Urbanisme i Pla de Barris

Mitjà termini

AL - R Urbanisme i Pla de Barris

Mitjà termini

AL – R Seguretat ciutadana i via pública

Curt termini



AL - R Seguretat ciutadana i via pública

Curt termini


AL –R Medi Ambient

Mitjà termini

77

5.7Propostes d’accessibilitat,

habitatge i foment de la mobilitat


3. Accessibilitat als transports públics

3.1 Millorar l’accés a l’autobús urbà per a les persones amb discapacitat: revisió de les parades urbanes i de l’adaptació de tots els autobusos.

3.2 Col∙locar informació visual i auditiva a la parada de l’autobús per a persones amb discapacitat sensorial i intel∙lectual.

3.3 Tenir accessibilitat a la targeta d’autobús T-nostra: lector visual i auditiu perquè els passatgers puguin saber els viatges que els resten.

3.4 Garantir l’accessibilitat dels taxis, preveient la seguretat dels passatgers, l’ús de rampes, la situació de la persona dins del taxi i un servei de qualitat.

3.5 Millorar les condicions materials de l’estació d’autobusos per garantir-ne l’accessibilitat.

3.6 Revisar l’homologació dels taxis incorporant els criteris d’accessibilitat.

3.7 Garantir l’accessibilitat en tota l’estació de trens, a tots els trens en general i ampliar les places per a cadires de rodes.

3.8 Millorar les condicions materials de l’estació d’autobusos per garantir-ne l’accessibilitat


AL Mitjà termini

AL Mitjà termini

AL – GC Mitjà termini

GC – D Transports Llarg termini


Mitjà termini

GC i RENFE Llarg termini

4. Senyalització de les obres al carrer

4.1 Senyalitzar acústicament i lluminosa un itinerari alternatiu accessible i segur

4.2 Revisar permanentment les obres públiques



78


5.Aparcament en voreres i places reservades d’estacionament per a les persones amb mobilitat reduïda

5.1 Controlar i sancionar les males pràctiques en l’ús de les places reservades

5.2 Revisar la usabilitat de les places reservades d’aparcament

5.3 Mantenir la senyalització horitzontal i vertical de les places reservades

5.4 Revisar els llocs, el nombre de places i la seva distribució.

5.5 Controlar al carrer l’ús fraudulent en la utilització de les targetes d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda.

5.6 Fer campanyes de sensibilització i seguretat viària en relació amb la discapacitat (aparcaments reservats, garantir la seguretat, aparcament tant en voreres com en barreres ...)

5.7 Realitzar una campanya de sensibilització perquè la població en general no aparqui en els llocs reservats per a persones amb discapacitat.


Curt termini




AL - R Seguretat ciutadana i via pública i R Serveis personals

Curt termini

AL - R Seguretat ciutadana i via pública i GC - D Governació

Curt termini


Curt termini

79


6.Supressió de barreres de comunicació

6.1 Instal∙lar rètols i visors informatius als autobusos.

6.2 Instal∙lar cabines telefòniques amb braille i visors.

6.3 Adaptar la informació que es proporciona als ascensors amb recursos acústics, visuals - la lluminositat, la mida dels caràcters - i botons en braille.

6.4 Mòbils adaptats.

6.5 Crear un recurs per resoldre les necessitats d’interpretació en llenguatge de signes.

6.6 Formar bàsicament en LSC als policies municipals i bombers. Ampliar a altres discapacitats.

Ss. Autobusos Mitjà termini

AL i CCTT Mitjà termini

GC – D Indústria Curt termini

CCTT Mitjà termini


Mitjà termini

F. Sords, AL – R Serveis Personals

Mitjà termini

7. Navegació en pàgines web.

7.1 Difondre la normativa i protocols d’accessibilitat a les pàgines web.

7.2 Promoure l’accessibilitat a les pàgines de les administracions públiques

7.3 Establir un conveni entre l’Ajuntament i el laboratori d’accessibilitat de la UdL per assessorar, validar i certificar l’accessibilitat de les pàgines web.

7.4 Proporcionar suport a les entitats de la ciutat per construir pàgines web accessibles.

7.5 Fomentar la signatura electrònica

AL – ACCES i UdL (laboratori d’usabilitat)

Mitjà termini

AAPP Mitjà termini

AL – ACCES i UdL (laboratori d’usabilitat)

Curt termini

AL - ACCES i R Serveis personals

Mitjà termini

Totes les institucions

Mitjà termini

81

6.Seguiment i avaluació de la implementació del Pla local d’acció

El Pla local d’acció per afavorir la participació i la inclusió de les persones amb dis-capacitat és una necessitat operativa i una estratègia per planificar i implementar accions concretes. Així mateix, ha de ser instrument per observar i conèixer en els diferents terminis d’execució el grau de realització de les actuacions previstes. I, en el futur, per reflexionar sobre la idoneïtat de les propostes realitzades, els seus efectes i per plantejar noves accions.

Planificar l’avaluació del Pla i assegurar-ne el rigor en el seguiment és la millor forma d’allunyar-nos d’una simple declaració d’intencions. El convenciment i la te-nacitat en la seva aplicació s’ha de basar en la revisió durant el seu recorregut, amb un protagonisme destacat dels col∙lectius i representants de les persones amb discapacitat.

La creació d’un observatori de bones pràctiques, d’inventari de les actuacions rea-litzades i de detecció de punts febles no detectats en el moment de redacció del Pla o altres de nous, serà també una eina útil per conèixer a mesura que es realitzen les actuacions, les persones beneficiàries i els resultats obtinguts. Com a observatori permanent de participació i inclusió de les persones amb discapacitat, ha de per-metre visualitzar l’estat de la qüestió i d’actualització de les dades, d’una manera continuada.

Les organitzacions representants de les associacions de persones amb discapacitat i el Consell Municipal de Persones amb Discapacitat, amb el lideratge de la Regidoria de Serveis Personals, avaluaran de forma periòdica l’execució del Pla local atenent les accions i els projectes desenvolupats amb relació a les propostes transversals i a les corresponents a les realitzades en les àrees de les sis taules de treball.

82

El grup avaluador nomenarà el Consell Municipal i s’encarregarà d’establir un pla de seguiment de la implementació de les propostes. Un cop rebudes les propostes d’implementació, el Consell Municipal farà una primera avaluació del grau de la seva execució. El grup avalu-ador elaborarà un pla de seguiment de l’execució del Pla i donarà compte de les accions desenvolupades pels diferents impulsors de les propostes d’acció, dels compromisos adquirits per aquests i de les accions desenvolupades.

El Pla combina propostes de diferent naturalesa, amb diferent grau de con-creció. Totes aquestes, però, han de ser susceptibles de ser avaluades. Les que es basen en una actuació concreta po-den ser avaluades com a completament realitzades, en part o sense implemen-tar. En canvi, altres de caràcter general poden suposar una dificultat més gran per a determinar el grau de consecució. Per a aquests casos caldrà establir uns indicadors objectius - no genèrics -. Han d’estar ordenats en els àmbits en què han quedat agrupades les propostes i han de permetre valorar la mesura en què les persones amb discapacitat par-ticipen i accedeixen als béns i serveis en igualtat de condicions.

La concreció d’alguns indicadors clau per a cadascun dels àmbits ha d’afavorir la recollida de dades i informació precisa perquè les taules puguin realitzar l’anà-lisi sobre la implementació de les pro-postes, els seus efectes, emetre judicis i elaborar noves propostes que hauran de ser aprovades pel Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat.

També serà important avaluar el procés participatiu d’elaboració i seguiment del Pla local a través de diferents ins-truments.

84

Amb el suport de:

Contacta amb nosaltres:

Ajuntament de Lleida

Regidoria de Benestar i Cohesió Social

Rambla Ferran, 13, 2a planta . Lleida

Tel: 973 700 306

Fax: 973 700 481

A/e:

[email protected]

[email protected]

Plana web:

serveispersonals.paeria.es

llibre pla d'accio local lleida · 2007. 1. 10. · i la inclusió social de les persones amb...

Documents