llibret luis cendoya 16
DESCRIPTION
Llibret de la Falla Luis Cendoya de Puerto de Sagunto del año 2016TRANSCRIPT
Equip de Treball
EDITAA.C. Falla Luis Cendoya
COORDINACIÓAntonio J. Fresno i Héctor Martínez
EQUIP DE REDACCIÓ Teresa Aparicio, Antonio J. Fresno i Caballito27
FOTOGRAFÍES Emilio Rubio, Juan Carlos Morales i Antonio J. Fresno
COL·LABORADORSLluís Mesa, José Luis Martí i María Alcamí
PUBLICITATHéctor Martínez, Juan Carlos Requena, Alfredo Sánchez,
Arantxa Gil i Manuel Lacoba
MAQUETACIÓYogur de Fresa
Aquest llibret part icipa en els Premis de les Lletres Falleres
(w w w.lletresfalleres.info)
2
Sumari
3
Salutació del President
a han passat molts anys des de l’última
volta que vaig dirigir aquesta comissió
amb tanta solera al nostre poble. Però
aquest 2015-2016 vaig decidir-me a tornar a
estar al front de Luis Cendoya, un exercici que
he compartit amb les meues Falleres Majors,
Amparito i Ariadna, i amb el meu company
infantil, Hugo, que m’han transmés les seus ganes
i la seua il·lusió de poder representar a la falla que
els ha vist nàixer als tres.
És tot un honor i una responsabilitat tornar
a presidir la falla Luis Cendoya doncs, encara
que vaig estar al seu front durant una década,
han sigut moltes les coses que han canviat des
que vaig deixar el faixí roig quan vam cremar
els nostres monuments de l’exercici 2003. Per
a mí, les falles son molt més que els dies grans
de la setmana fallera. Per a mí les falles son una
forma de vida, una tradició que els valencians
tenim molt arrelada i que els fallers hem de saber
transmetre a tota la ciutadania que gaudeix de la
nostra festa josefi na.
Les falles no son solament una festa que, a la nos-
tra ciutat, està catalogada amb el títol d’Interés
Turístic Nacional, sinó que també és la llum del
foc quan es cremen els monuments, l’olor de la
nostra pólvora, la nostra rica indumentària o la
música que interpreten les nostres bandes. Les
falles són el treball d’una gran quantitat de perso-
nes que lluiten durant els 365 dies de l’any per a
poder oferir al món la seua tradició.
És per aquest motiu pel qual aprofi te l’ocasió per
a convidar a tots els ciutadans, turistes i amics, a
què gaudisquen de la nostra festa, sense oblidar-
me de tots i cadascú dels fallers que formen Luis
Cendoya, perquè tots ells enriquixen la nostra
comissió, així com dels socis i anunciants perquè,
sense ells, la festa tampoc seria possible.
Benvingudes Falles del 2016!!!!
Antonio Fresno OrtizPresident A.C. Falla Luis Cendoya
4
Fallera Major
AMPARO GÓMEZ OLMOS2016
5
6
PresidènciaAntonio Fresno Ortiz
Vicepresidència PrimeraFrancisco Martínez Munuera
Vicepresidència SegonaAntonio José Fresno Sanchis
Vicepresidència TerceraJuan Carlos Requena Fresno
Vicepresidència QuartaJuan Vicente Solaz Giménez
Vicepresidència CinquenaHéctor Sancho Munuera
Vicepresidència SisenaHéctor Martínez Zaballos
Adjunt a la VicepresidènciaEduardo Benet Cases
SecretariaMariví Sanchis Martín
Secretaria de Censos i RecompensesMaría José Beltrán Sanz
VicesecretariaCristina Solaz Giménez
TresoreriaInés Fabra Marzo
ComptadoraLaura Maravilla Rodríguez
CasalerSalvador Sánchez Martínez
Delegació de CulturaAdrián Benet Prats
Delegació d’EsportsJosé María Fernández Ortín
Delegació de Comissió FemeninaMaria Pilar Sanchis Martín
Delegació de Socis d’HonorPedro Más Muñoz
Delegació de ProtocolMaría Antonia Albalat Paredes
Delegació de Play BackMaría José Martínez Martín
Delegació d’Electricitat i Megafonia Antonio Andrés Micó
Delegació de CompresBegoña López Mauri
Manteniment de CasalAmado Vicente García
Comissió Executiva
7
Comissió
África Mellado Muñoz
Agustín Albalat Paredes
Alberto Soria Carrasco
Alfredo Sánchez López
Amparo Baeza Esteban
Amparo Ballester Escobar
Amparo Gómez Olmos
Ana Amparo Candel Igual
Ana Belén Ballester Pérez
Andrea Tormo Hernández
Ángel Ortiz Calvo
Ángela Cócera Gómez
Antonio Andrés Sánchez
Antonio Verdugo Ballester
Antonio V. Sánchez Aleixandre
Arantxa Gil Pérez
Athenea Ortiz Serrallez
Azucena Díaz Berzosa
Beatriz Fuertes Martín
Benigno Sánchez López
Benjamín Sancho Munuera
Brianda Boix González
Carlos Andrés Sánchez
Carlos Saúl Morales Sanchis
Carolina Molina Hijano
Cristina Flórez Amorín
Cristina Romera Ballester
Daniel Martínez García
David Sánchez Barrachina
David Vicente Villar
Elena Zaballos García
Elisa Maravilla Rodríguez
Emilia Ballester Jurado
Emilio Rubio Villanueva
Encarna Sánchez Salinas
Enri Olmos Saus
Eugenio Romera Pernias
Eva Navarro Flórez
Felipe Molina López
Fernando Gil Carbó
Fernando Herrera Garrido
Francisco J. Martínez Maravilla
Guillermo Martínez Ballester
Gustavo Tormo Domínguez
Herminia Martínez Verdugo
Inés Lázaro Sola
Iris Tomás Parrilla
Javier Aparicio Blasco
Jorge Cruz Dueñas
José Antonio Martínez Sánchez
José Luis Gómez Olmos
José Luis Soriano López
José Vicente Aparicio Blasco
José Vicente Morales Gimeno
Juan Antonio Ballester Pérez
Juan Baeza Borrás
Juan Carlos Morales Gimeno
Juan Carlos Rey Ballester
Juan Sebastiá García
Juanjo Gil Carbó
Juanjo Gil Muñoz
Laura Albalat Paredes
Laura Carratalá Gijón
Laura Herrera Garrido
Laura Victoria Rey Sánchez
Lourdes Lázaro Sola
Mª Carmen Aleixandre Tomás
Mª Carmen Garrido Montesinos
Manuel Adrián Pérez
Manuel Lacoba Rosúa
Marga Sánchez Aleixandre
Mari Carmen Torres Vaquero
María Ángeles Ballester Escobar
María Catalá Berna
María Del Mar Moya Barba
Mª Dolores Matallín Aleixandre
María Elena Martínez Zaballos
María Jesús Luengo Cervera
María Jesús Muñoz Lorenzo
María Martínez García
María Navarro Romero
María Pilar Muñoz Romero
María Pilar Sánchez Abad
María Teresa Carrascosa Gómez
María Teresa Matallín Aleixandre
María Teresa Olmos Saus
María Villar García
Marina Tel Pérez
Marta Sánchez Matallín
Milagros Munuera Romera
Minerva Fernández Sánchez
Miriam Adrián Pérez
Miriam Sánchez Pérez
Montse Sánchez Aleixandre
Nadia Ortiz Aleixandre
Nerea Tomás Parrilla
Noemí Anreus Molina
Nuria Hernández Pérez
Pablo Morales Sanchis
Pablo Navarro Flórez
Pablo Sanhermelando Lasheras
Patricia Romera Ballester
Paula Mª Solaz Gil
Radoika Ortiz Aleixandre
Rafael Garrido Montesinos
Ramón Allueva Domínguez
Ramón Martínez Fallos
Raquel Cosín Ramírez
Rosa María Requena Fresno
Rosabel Martín García
Salvador Sánchez Torres
Salvador Sebastiá García
Sandra Rodríguez Moral
Sebastian Aparicio Candel
Silvia Edo Lozano
Silvia Hernández Badenes
Sofía Gil Muñoz
Sonia Villalba Perea
Teresa Aparicio Matallín
Thalia Anreus Molina
Vanesa Domínguez Martín
Vanesa Martínez Herranz
Vicenta Aleixandre Tomás
Vicente Santibáñez Arres
Víctor Cócera Díaz
Xacobe García Roca
8
Fallera Major Infantil
ARIADNA MORALES FERNÁNDEZ2016
9
10
Comissió Infantil
PresidènciaHugo Benet Sánchez
Vicepresidència PrimeraPablo Molina Ballester
Vicepresidència SegonaJorge Albalat Luengo
SecretariaBruno Cosín Sebastiá
TresoreriaJorge Fresno Solaz
ComptadorPablo Requena Ballester
DelegacióMar Cruz Villalba
DelegacióÁlvaro Martínez Catalá
VocalsAitana Casado Ferruses
Aitana Fernández Martínez
Ángela Ortiz Serrallez
Antonio Verdugo Adrián
Ariadna Morales Fernández
Candela Martínez Gómez
Carla Más Fuertes
Carla Morales Fernández
Carlota Pascual Herrera
Carmen Verdugo Adrián
Clara Sancho Sánchez
Daniela Sánchez Alcaraz
Darío Sánchez Carrascosa
David Sebastiá García
Edurne Parrado Martínez
Elma Herrera Martínez
Eva Herrera Martínez
Inés González Moya
Irene Rodríguez Ortiz
Joan Bernet Sánchez
Julia Martínez Catalá
Laia Sánchez Carrascosa
Leyre Parrado Martínez
Lucía Campos Martínez
Manel Adrián Martín
María Albalat Luengo
Marina García Cócera
Marina Más Fuertes
Marina Morales Lázaro
Mario Molina Ballester
Martina Requena Ballester
Mateo Benet Sánchez
Minerva Camacho Baeza
Olivia Aleixandre Ortiz
Olivia Pascual Herrera
Pau Bernet Sánchez
Sara Adrián Martín
Sofía Sancho Sánchez
Vega Martínez Muñoz
Yaiza Camacho Baeza
Yoel Rubio Mellado
Zoe Benet Fabra
Zoe Rubio Mellado
11
President Infantil
HUGOBENETSÁNCHEZ
12
La Falla Creix
13
La Falla Creix
14
Alberto Rajadell
15
Crítica Falla Gran
E nguany el nostre monument desenvolupa una història sobre el patrimoni històric i industrial de Sagunt
i Port. Al voltant de dues grans reproduccions del Teatre Romà i del Muntacàrregues podrem apreciar
com les grans reformes normalment no són del grat de tot el món. El Muntacàrregues va ser esfondrat
i convertit en ferralla, mentre que el Teatre Romà va ser rehabilitat amb més pena que glòria. Estes reformes i
demolicions es veuran reflectides en la figura d’un flamant drac, que bé podria ser un constructor, perquè al seu
voltant sempre hi ha figures que trauen algun benefici, escenificats per dos grans corbs que estan pendents dels
moviments que realitza el drac.
Desenvoluparem escenes a l’entorn de la fugida de cervells, de la incertesa dels pensionistes, de la corrupció política,
de les carreres electorals per agafar butaca, de com els avis se les apanyen per a tenir contents als néts… És a dir,
desenvoluparem en escenes la situació general actual que ens envolta.
Ha arribat el drac disposat al fet
que Aníbal sempre quede malament.
Se sap bé sense dubte ni mirament
que esta reforma esdevindrà un atac.
Tant el nucli de Sagunt com el Port
posseïxen amplis patrimonis,
Sagunt històric i el Port industrial.
Tots dos són com un matrimoni,
estan units amb un llaç molt fort.
La presència del drac i dels corbs
al poble no genera il·lusió.
Este grupet de pardalots
representa la corrupció
i sols se’n fien d’ells uns pocs…
Sempre que es realitza una obra
apareixen corbs voletejant,
diners van els pardals guanyant
i la gent es queda més pobra.
Ara que el patrimoni és important
ens recordem del Muntacàrregues.
Llàstima que en sa demolició
no hi haguera ningú al seu costat!
Els nostres majors ja no dormen tranquils
Què va a passar ara amb la seua pensió?
Fan cua a la porta de la pitonissa
els avis i, com li fiquen molta pressa,
esta ha de treballar baix molta pressió.
Si els pares estan treballant
els avis cuidaràn els néts…
els explicaran històries boges
i faran milers de moneries
perquè els xiquets s’estiguen quiets.
El polític al seu tron pensa
coses que pot fer al seu poble:
canviar un jardí, plaça o moble,
i a la fi sols l’ix una merda .
Per als joves no hi ha treball, no hi ha futur.
De carreres, màsters i graus és ple l’atur.
Paga Espanya i altres disfruten del seu ús
malgrat que anar-se’n fora deu ser molt dur
Dels polítics vells ho sabíem,
dels que arriben nous ho esperàvem…
Que tot canvie desitgem
i com no es veu ens desesperem!
Se’n van apropant les eleccions
i els polítics ixen de la cova,
com ovelles anem a les urnes,
junts els ciutadans passem la prova
en què ells sempre queden campions.
EL NEGOCI DE LA RECONSTRUCCIÓ
16
Antonio Andrés
17
Crítica Falla Infantil
QUE GRAN ÉS EL IAIO
COS CENTRAL
El iaio recorda la primera falla
que es va plantar ací en el Port,
conta als néts la seua història
i com ell, en va ser un dels fundadors.
El seu desig al bufar totes les veles
és que tot açò que tant vol mai es perda
i continuen gaudint amb molta il·lusió
de la millor festa de tota la Terra.
La iaia amb la tarta a les mans
no pot contindre l’emoció
i proposa a la seua néta
que siga fallera major.
Una enciclopèdia vivent,
un dipòssit inesgotable d’anècdotes,
un còmplice fins a la fi…
Que gran és el iaio!
ESCENES
Ernest, que és un bon mariner,
navegava un quinze d’agost
mes no va trobar-ne cap ànec
de què li havia parlat el iaio
al voltant de la zona del moll
quan li contava, del poble,
totes les tradicions anteriors.
Han passat uns quant anys
des que al divuit de març
en Lluis Cendoya
feien la “merengà”
i Neleta al veure
les fotos dels iaios,
la vol recuperar…
El germà de Neleta, Pepet
fuig en bici a tota velocitat
perquè no vol rebre el dolç al cap,
però quan se’n vol adonar
el carrer bici ja s’ha acabat.
Toni adora caminar pel camp i explorar
la Via Verda amb els seus amics fallers
on imaginarà esquelets de dinosaures i,
potser, fins empremptes de Tiranosaures Rex.
Rebeca escolta les històries dels iaios
i tot el cap se li ompli de pardals…
Sols pensa com podrà començar el conte
en què les tradicions passades, remandran.
El iaio quan era més jove
va ser, dels moros, capità
i Ximo somnia amb el dia
que una filera dirigirà.
18
Per fi juguem a Hockey al poble!
Els xiquets criden molt contents.
Fan esport, patinen i a la vegada
es divertixen entrenant de valent.
Les falles se’n van apropant
arriba la cavalcada,
els fallers assagen el ball
però Andreu preferiria
fer mil pompes al carrer
i observar la seua alçada al cel.
Xicotet guerrer, somnia, viu,
disfruta, somriu
i lluita sempre per allò que vols
sense dubtar un moment;
recorda sempre que voler és poder.
I exemple de grans lluitadors
d’un poble que amb ells se sent motivat
són els nostres jugadors de handbol
que militen en lliga Asobal.
Ja és temps de flors i colors,
arriba la primavera,
l’aire es plena d’alegria,
és la setmana fallera.
El dèneu de març
després de l’ofrena
els vendedors de globus
aprofiten l’ocasió,
ficant-se pel mig dels fallers
entorpint la circulació.
El nou d’octubre a la falla
és un dia molt especial,
paelles, jocs per als xiquets
i la tradicional globotà.
REMAT
Han plantat una falla al cel
els iaios que allí s’han mudat.
I quan sents que trona són ells
tirant una gran mascletà.
Sonet als iaios.
Un dia estava recordant coses de xiqueta,
els meus iaios apareixien sempre als records
perquè em vaig criar feliç amb tot el seu amor
i feren créixer en mi el desig de ser fallera.
Amb fotos antiges el temps passava de pressa
i de falles i pólvora se m’omplia el cor,
d’història, cultura, indumentària i tradició
avivant la il·lussió i la passió per esta festa.
I els dies d’ofrena, vestida de valenciana
amb la banda de ma tia de quan falla hi havia,
amb mantellina i amb els tres monyos pentinada,
pensava que era fallera perquè no entenia
que dos anys estaríem sense plantar la falla
i que l’any proper el meu desig es compliria.
19
PARTLITERÀRIA
20
La nostra comarca està creada a partir dels
esforços de moltes mans que un dia en el
temps de la història decidiren fer d’este
indret la seua vida. Algunes ho realitzaren fa molts
segles, altres no tant. Tanmateix totes són autores de
la destacada i plural memòria col·lectiva del Camp de
Morvedre. Lluny queda l’edat del bronze, la vinguda de
cartaginesos o la fructífera estada romana. Més prop es
troba la convivència de diferents cultures al voltant de
Morvedre, les guerres i els enfrontaments. Del primer
record fins a l’últim, des del racó més reduït d’Algar al
far de Canet o la visió de les Valls tot ha sigut comarca.
Vist des de 2016, el més important és que encara
conservem una part gran d’eixe passat. Significa tot el
que tenim entre nosaltres i rep el nom de patrimoni.
Hi ha moltes causes que es podrien apuntar per a definir
l’origen dels espais de poblament en la comarca: el
domini senyorial d’unes terres o la ubicació estratègica
de moltes d’elles en serien algunes. Una especialment
conferix al Camp de Morvedre la personalitat específica
que manté des de l’edat contemporània: l’existència del
Port de Sagunt i de tot l’espai patrimonial que amb ell
es va crear.
El Port de Sagunt, nascut al caliu de principis del segle
xx i a partir de l’impuls empresarial, pot semblar un
artifici poc natural per haver nascut com un projecte
empresarial. Si es repassa la història, es comprova com
el naixement de pobles sempre té algun impuls casual.
El somni d’algun noble o el desig espiritual d’alguna
orde religiosa en són alguns exemples. El que passà
al Port, doncs, no va ser més que un altre projecte
fet realitat però està vegada no de senyors feudals o
religiosos sinó de dos industrials.
A voltes no som conscients del que significa el Port per a
la comarca i per a la mateixa ciutadania que l’habita. Es
pensa que són dos móns diferents. Tanmateix participa
d’eixa convergència patrimonial que relaciona a tot
el Camp de Morvedre i en la qual es troben inclosos
exemples com ara el castell de Sagunt, la Setmana
Santa de la Confradia de la Sang, els turquets d’Algar,
la torre de Benavites o el Castell de Beselga. El ric
patrimoni industrial que el constituïx suposa un model
únic i un testimoniatge del que significà com a motor
d’una població. En més d’un centenar d’anys no sols
s’hi han construït instal·lacions industrials sinó tot
un tramat de carrers, d’històries, festes i fenòmens
socials que són nostres. Els pobles s’enriquixen amb
LESPERVIVÈNCIES
DEL PATRIMONICOMARCAL
I DELPORT DE SAGUNT
21
el patrimoni del Port i este també ha de fer-ho mirant
la comarca. Aquells temps aïllacionistes han passat a
l’oblit quasi del tot. La relació econòmica destacada i el
fluix de població ha interelacionat ambdós espais. Les
noves generacions portenyes estan integrades en el
territori i no renuncien tampoc a tot el que els aporta
econòmicament o socialment la comarca.
El repàs dels destacats elements patrimonials que han
sobreviscut del Port dóna idea del que s’ha esmentat
adés. L’Alt Forn és el testimoni més simbòlic del que va
suposar la vida d’un poblat que es transformà en espai
urbà. Originàriament va estar construït el 1926 encara
que fou refet el 1952 i d’una manera més completa el
1963 La singularitat constructiva amb una alçada de
quasi 25 metres el situa al nivell d’una torre o castell
com els que es troben escampats per la comarca,
fins i tot recorda a un far vigilant de tota l’activitat
industrial de la rodalia. La història de l’Alt Forn, doncs,
és equiparable al de qualsevol altre element d’un
municipi que haja actuat com a referent i alhora espai
d’aguait.
Un altre signe és l’estructura urbana original. Passà
de situar-se vora el port o la platja per a adoptar una
forma octogonal, tipologia clàssica de la funcionalitat
d’un poblament nou. Els carrers més antics prengueren
eixa disposició i guardaren les sendes o camins agraris
anteriors com a vies de comunicació al voltant del qual
també s’estenien diferents habitatges. En altres pobles
resten espais definits de distinta manera. Alguns llocs
ho fan de manera arbitrària, continuant l’estructura
àrab, com és el cas de Beselga. Alguns pobles
s’expandiren a partir d’una plaça pública com a referent
des del qual s’estengueren les cases, com passà a Gilet.
Fins tot hi ha municipis que principalment cresqueren
a partir de la via de comunicació que constituïa el camí
Reial, com ara Torres Torres. Amb tota açò el que es
posa en èmfasi que el desenrotllament de l’espai urbà
significa també un element patrimonial que explica el
concepte de ciutat o poble en cada cas. Ni dos pobles
de la comarca han evolucionat de la mateixa manera
ni tampoc el Port respecte altres municipis del Camp
de Morvedre.
Un altre cas on els elements patrimonials que perviuen
jugaren un paper essencial per a entendre l’evolució
dels espais és el manteniment de les cases principals.
El destacat palau senyorial de Faura, reformat com
el de Torres Torres, o l’extensa residència senyorial
d’Albalat dels Tarongers suposen el reflex de com es
vertebrava el poder i fins i tot del tipus d’organització
econòmica. En eixe nivell es troba la Gerència i ciutat
jardí que va acollir els enginyers i el destacat personal
d’eixa indústria. Suposava un aïllament de la resta del
nucli urbà on l’eclecticisme barrejat amb un casticisme
d’origen basc principalment donava la sensació de la
ubicació del poder en aquell recinte. El mateix sentit
que tenien les residències dels senyors de les famílies
de Monsoriu, Castellví, Vives de Canyamàs, Vallterra
va tindre la Gerència.
També en el terreny religiós, com en molts altres, es
veu la pervivència del patrimoni. L’abundant presència
d’esglésies en els pobles són producte del repoblament
del segle xvii, després de l’expulsió morisca. Encara
que alguns temples són anteriors però patixen una
destacada transformació en aquell moment. Des
d’aleshores les formes barroques i les neoclàssiques es
barrejaren en la seua evolució. La riquesa decorativa
s’instal·là a l’interior ja que les façanes principals
solien tindre pocs elements de riquesa i aquells que
apareixen ho fan posteriorment. Al Port de Sagunt
l’espai religiós és dels segle xx i està dedicat a la mare
de Déu de Begonya. L’arquitecte basc Ricardo de la
Bastida va dissenyar un projecte barroc colonial al qual
l’incorporà detalls de la catedral de Bilbao, dedicada
també a la mateixa advocació mariana. La basílica, com
la resta d’esglésies va suposar tot un referent d’espai
públic. La restauració ha dignificat un element de gran
riquesa decorativa, el mateix que ha passat recentment
en gran part dels pobles.
Es podria continuar comparant la pervivència riquesa
patrimonial de les poblacions de la comarca i la del Port
de Sagunt. Totes aprofitarien per demostrar que hi ha
un ric patrimoni a descobrir que no s’ha perdut. També
per a tindre en compte que tot, amb la seua diferenciada
personalitat, forma part de la comarca i l’enriquix.
En definitiva, és moment de valorar el patrimoni que
ha perviscut. A més fer-ho d’una manera conjunta.
S’ha de donar cabuda als elements industrials del Port
no com una anècdota sinó com una part més del passat.
Cal posar estima a la terra que ens ha tocat viure des del
patrimoni, sense posat murs que impedisquen acostar-
se a la història dels avantpassats.
Lluís Mesa i Reig
23
24
uan en l’any 1900 els socis Eduardo Aznar
i Sota i el seu nebot, Juan Ramón Julián
Quirico de la Sota i Llano, iniciaren una
nova aventura empresarial no degueren
calcular, en tot el seu calat social, allò que realment
estaven donant a llum. La creació de la Companyia
Minera de Serra Menera fou, al mateix temps, el
desenvolupament d’un dels projectes més ambiciosos
del segle XX i un fenomen que, més enllà de canviar
la forma de vida d’una ciutat, anava a crear una nova
forma de vida en ella.
El projecte ideat por ambdós socis contemplava
l’extracció de mineral de ferro en les poblacions d’Ojos
Negros (Teruel) i Setiles (Guadalajara) majoritariament,
amb la consegüent construcció d’un ferrocarril i unes
instal·lacions portuàries per al seu embarcament,
ambdues de la seua propietat.
I ací és on tenen tot el protagonisme Les Dames de
Ferro, eixes xicotetes, i grans, locomotores que foren
l’envídia de molts altres ferrocarrils de tot el món i
que, durant seixanta-cinc anys, foren els motors que
transportaren milions de tones de mineral de ferro des
de les mines fins a la nostra ciutat.
Passant de les xicotetes locomotores de maniobres, de
procedència majoritariament belga i alemana, a les de
llarg recorregut, especialment dissenyades i executades
per la companyia britànica North British Locomotive i
que foren l’envídia de molts ferrocarrils.
De les trenta-dues locomotores a vapor, deu eren les de
maniobres, amb les quals es preparaven els combois en les
platges de vies en les mines i les encarregades de portar-
los, per seccions, fins al muntacàrregues de mineral, una
joia de la enginyeria nord-americana construïda en les
instal·lacions portuàries de la nostra ciutat.
Las altres vint-i-dos locomotores foren autèntiques
joies. De les fàbriques de North British sorgiren setze
màquines model MASTONDONTE entre els anys 1906
i 1913, i quatre del model MALLET en 1909 i 1910, un
model fabricat en exclusiva per a Serra Menera amb
la finalitat d’ajudar a salvar el fort desnivell de Puerto
Escandón quan els combois viatjaven carregats en
direcció a la nostra ciutat.
Les altres dos locomotores foren construïdes per Tallers
Euskalduna, empresa del Grup Sota i baix llicència de
la britànica Beyer-Peacock, d’estes a soles tingueren
número la 501 i la 502.
LESDAMES DE
FERROEL VAPOR
DE SERRA
MENERA
25
Les altres vint-i-cinc tingueren la seua numeració, en
el cas de les Mastodonte de l’1 al 16 i en les Malet del
301 al 304, i es batejaren amb els noms de les mines que
hi havia en l’explotació o de poblacions per on passaba
el ferrocarril.
Així, per exemple, la SM-1 tingué per nom Bárbara, la
SM-8 Teresa o la SM-16 fou batejada com Antonio, i en
el cas de les Mallet la SM-301 fou dedicada a la ciutat
de Teruel.
Estes grans locomotores arribaven a pesar prop de
cent vint tones, i arrossegaven conjunts d’unes vint
tremuges de les que la companyia comptà amb sis-
centes unitats fabricades per Tallers Euskalduna, la
Societat Espanyola de Construccions Metàl·liques i
Tallers Miravalles, totes elles amb el seu número de
tremuga i que encara algunes estan en servei per a
diverses companyies en Espanya.
Las labors habituals consistien en la confecció dels
trens en Ojos Negros fent ús de les xicotetes màquines
de maniobres. Una vegada organitzats els vagons
auxiliars, s’enganxaven a una de les grans Mastodonte
e iniciaven el seu recorregut direcció a una de les
estacions importants d’aquest, Teruel-Los Baños.
Després d’arribar a Teruel, s’acoblaba en la cua una
segona gran locomotora, habitualment una Mallet.
D’esta manera es podia escometre la labor d’ascendre
la fort rampa de Puerto Escandón fins arribar a
l’estació del mateix nom, on la locomotora de cua es
desenganxava, per a donar la volta en la plaça giratòria
i retornar a Teruel.
El desnivell salvat en dèsset quilòmetres feia passar de
918 a 1220 metres amb una pendent del 19%.
El comboi, de nou a soles amb una màquina al cap,
iniciava ja el descens fins al Port de Sagunt, al llarg
de cent quaranta-nou quilòmetres, passant dels 1.220
metres de Puerto Escandón als 3,5 metres sobre el
nivell del mar a l’arrivar a la platja de vies, en la zona
de l’Alameda, on es trobava l’estació final del recorregut
del ferrocarril i, des d’allí, organitzar les seccions
que, tirades novament per xicotetes locomotores de
maniobres, es dirigien al muntacàrregues en el moll
per al seu embarcament en els vaixells.
Tot eixe trajecte, en condicions normals, amb poques
parades per desengaxament de tremuges, durava
aproximadamen nou hores des que eixia el comboi fins
que arribava a la nostra ciutat.
Entre el primer viatge, amb el ferrocarril a ple rendiment,
realitzat el vint-i-set de juliol de 1907 a l’últim, descarregat
el vint-i-nou de juliol de 1972 passaren seixanta-cinc
anys en què, a més de mineral de ferro eixes locomotores
portaren vida a la nostra ciutat, ja que era habitual que
en els viatges s’esquitllara alguna que altra persona amb
la idea de llaurar el seu futur junt al mar.
SM-1 y SM-3 (Bárbara i Amalia):
03-05-1962. Foto Trevor Rowe.
Açò, junt a las vivències dels nostres majors, de
persones com alguns membres de la comissió de Luis
Cendoya, Paco Fabra, Pepe Sanchis “Garrancholes” i
la família de Rafael López Revert “Potaje”, per citar
alguns, són l’únic que ens queda, ja que pràcticamente
tot el material rodador de la Companyia Minera de
Serra Menera va ser convertit en ferralla en 1972
per l’equivalent a 21.000 euros, deixant-nos a las
generacions presents sense eixos records vius que són
una part molt important de la nostra vida.
Al menys, ens queden els testimonis, documents i
vídeos, la majoria de conservadors ferroviaris britànics,
i les vivències d’aquells que treballaren o conegueren el
ferrocarril de la Companyia i que, de segur, s’emocionen
quan miren des de la Plaça dels Cotxes a l’Alameda i
recorden el so dels xiulets de les Dames de Ferro.
José Luis Martí González
27
28
ANATOMIAD’UN (NO)MUSEU FALLER
S ón Museus les institucions de caràcter
permanent, obertes al públic, sense finalitat
de lucre, orientades a l›interés general que
reuneixen, adquireixen, ordenen, conserven, estudien,
difonen i exhibeixen de forma científica, didàctica
i estètica, amb finalitats de recerca, gaudi i promoció
científica i cultural, conjunts i col·leccions de béns de
valor cultural.
Són funcions dels museus:
· La conservació, catalogació, restauració i exhibició
ordenada de les col·leccions.
· La recerca en l’àmbit de les seues col·leccions o de la
seva especialitat.
· L’organització periòdica d’exposicions científiques i
divulgatives, concordes amb la naturalesa del museu.
· L’elaboració i publicació de catàlegs i monografies dels
seus fons.
· El desenvolupament d’una activitat didàctica respecte
als seus continguts.
· Qualsevol altra funció que en les seues normes
estatutàries o per disposició legal o reglamentària se›ls
encomane.
Els museus, necessàriament, hauran de reunir els
següents requisits: Instal·lacions permanents, suficients
i adequades, segons el parer de la Direcció general de
Patrimoni Cultural pertinent. Un tècnic superior al seu
càrrec. Inventari i Llibre de Registre, segons models
oficialment establits. Horari d›obertura al públic no
inferior a quinze hores setmanals. Pressupost que
garantisca un funcionament mínim. Enviar a la
Direcció general de Patrimoni Cultural pertinent, amb
la periodicitat que reglamentàriament es determine,
resums estadístics de visites al Museu.
Són col·leccions museogràfiques permanents aquelles
que reuneixen béns de valor històric, artístic, científic
i tècnic, o de qualsevol naturalesa cultural i que, pel
reduït dels seus fons, escassetat de recursos i manca de
tècnic no puguen complir les condicions mínimes per a
desenvolupar la funció cultural encomanada als museus.
Han de reunir els següents requisits: Instal·lacions
estables, suficients i adequades. Inventari, segons
29
model oficialment establit. Ser visitables al públic
almenys un dia a la setmana.
A més aquesta institució ha de patir una mutació
necessària perquè aconseguisca els principis de la Nova
Museologia: el nou paradigma que entén a aquestes
institucions com a centres culturals vius i com a punts
de trobada de la comunitat, en contrapartida al museu
elitista, autoritari i de portes tancades.
Per història les falles de Sagunt podrien disposar del
seu museu o de la seva col·lecció permanent. Fem un
poc de memòria. La primera falla a la nostra ciutat es
plantà en 1927 al nucli nou i a 1932 al nucli vell, junt
a altres ciutats com ara Xàtiva (1865), Sueca (1876),
Gandia (1885), Alzira (1907), Castelló (1921), Saragossa
(1920) i en altres pobles de la província (1927) i a París i
Amèrica (1932) .
Sagunt no podia estar ausent d’aquestes manifestacions
i del cult a la bellesa, el color i el foc. En 1931 Vicente
Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola
organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes
a Sagunt, de manera ordenada.
En Sagunt les falles començaren en 1927, quan un grup
de fallers montà en un carrer del Port, Carrer del poeta
Llombart, la primera falla, dedicada al ferro, estava
representada per un colós dominador sobre la banya
de l’abundància, del que sobreeixien els productes
minerals; aludia també a la gestió municipal i a les dues
empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els
components de la primera comissió foren: Bautista
Lopez Antonio Blasco, Angel Gabarda, Francisco
Cervantes, Vicente Rams, Angel Xirivella i Antoni
Pérez, entre altres.
En 1932 es plantà la primera falla en Sagunt-Ciutat.
El monument es construí en uns tallers del Port, i fou
obra dels artistes Antoni Blasco i Francisco Fernàndez.
La falla fou composta per un avió que representava
la recent instaurada República, altres motius com
l’agricultura, la història, el comerç i la indústria.
En aquell 1932 es van indultar els primers ninots, van
ser diversos i estaven dedicats tots ells al mòn del treball,
que van ser entregats i regalats al llavors alcalde de la
ciutat, Juan Chabret Bru. Des de les primeres falles
saguntines, des d’aquells tímids intents per iniciar les
festes josefines en la nostra comarca, s’han produït
una important quantitat d’ojectes; “ninots indultats”,
medalles, publicacions, fotografies, insígnies, etc, que
han sigut guardades, sense ordre ni concert, en els propis
“casals” de les comissions que les produïen, arribant en
moltes ocasions, a la seva destrucció o pèrdua.
Però no és fins a 1971 quan la festa s’articula d’una manera
ordenada amb un reglament faller i amb una entitat con
Junta Fallera de Sagunt que coordine totes les activitats
i accions de les falles. La junta fallera va començar el
seu camí en l’exercici 1923. Luis Cuadau va compartir
la presidència amb Ricardo Almenar quan el cens faller
rondava els 600 inscrits. Les falles participants eren El
Ravalet, La Victòria i la Marina i les infantils del Ravalet,
Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.
Entre les novetats aportades per la pròpia junta, hem de
destacar l’acte de la Crida realitzada per primera vegada
en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde, Rafael
Escrig. El nomenament de la fallera major i la infantil,
han aconseguit, amb el pas del temps, carta de naturalesa
a la setmana fallera de Sagunt i el Camp de Morvedre
(cal destacar que la junta fallera de Sagunt és l’única de
caràcter comarcal en tot el territori valencià).
En 1972 la Junta Fallera va organitzar diversos actes:
l’entrega de premis i les visites de cortesia per les
comissions falleres, que en 1973 eren nou i set infantils.
En l’exercici 1974-1975 la presidència passa a Juan Antonio
Llorens i s’introdueixen molts canvis. Amb un cens de
1000 fallers i onze falles (set infantils) és crea l’emblema
30
de la Junta. Al ja apretat programa es va incorporar la
presentació de les falleres majors al parc Victòria de Port
de Sagunt, i la cavalcada fallera a la ciutat.
El següent exercici també va ser de canvi, és van
aportar novetats com la “nit d’albaes” en ambdós nuclis
de població, les competicions esportives, l’exposició del
“ninot indultat”, la mascletà municipal, l’ofrena de flors.
Es van suprimir els nomenaments de “Dama del foc”, de la
“Poesia” i de la “Flor”. Amb un cens de 1200 fallers es creen
els estendards fallers i s’impossa la vestimenta fallera.
En 1977, continuant amb la història, L’Ajuntament
cedeix a la Junta Fallera de Sagunt uns locals a la plaça
de la Trinitat, que abans havien sigut de la desapareguda
emissora del Moviment, “La Voz de Sagunto”, per a seu
social. D’ací es va passar a la Casa de Cultura “Capellà
Pallarés”, propietat de la Caixa d’Estalvis i Socors de
Sagunt, posteriorment va ocupar una planta de l’edifici
que albergava la Fundació Municipal de Cultura a la
pujada del Castell i finalment aconsegueix la seva seu
definitiva al barri de Baladre.
Arribat aquest moment, en l’ànim de molts fallers
s’albergava la i·lusió de que la seu, la nova, de Junta
fora un museu en el que s’arreplegaren aquells
materials produïts per les pròpies comissions i que eren
mostres del seu esdevindre històric. Materials que en
el futur podrien passar a formar part de la història
de la nostra comarca. Hui, el (no) museu faller per a
alguns és una realitat. L’edifici destinat a guardar i a
mostrar als interessats els materials produïts per les
falles, i al mateix temps seu social de la Junta Fallera,
s’ubica al barri de Baladre, ampli edifici cedit per
l’Institut Nacional de la Vivenda i amb el patrocini de
l’Ajuntament de Sagunt.
Al ja saber la història podem afirmar que el museu
faller de Sagunt (segons fica a la porta de la seu de la
Federació Junta Fallera de Sagunt) deuria de comptar
amb 70 ninots, la meitat infantils i la meitat majors, les
fotos de 35 falleres major i 35 falleres majors infantils,
les fotos de totes les falles plantades en aquests 35 anys,
les fotos de les 70 comissions d’honor de Junta Fallera
de Sagunt, les fotografies de tots els premis entregats:
cavalcada, playbacks, teatre... com un museu etnològic
que es précie també podria tindre una evolució de la
festa a Sagunt i comarca, així com de la indumentària
gastada per a tal efecte. Igual seria pegar-li una volta
més però seria interessant tindre material audiovisual
de tot allò que ha envoltat a la festa fallera o per
exemple el llistat i intervencions dels mantenidors de
les Falleres Majors de la Comarca.
Tot açò catalogat de tal manera que qualsevol persona
que vullga consultar, vullga saber qualsevol cosa
relacionada amb les festes falleres a Sagunt ho puga
veure, descobrir, llegir d’una manera fàcil i senzilla.
31
Després de tota aquesta utopia anem a parlar de
realitat, el museu faller no és un museu perquè no té un
director, el museu faller no és una col·lecció permanent
perquè no té horari d’apertura, i el museu faller no és
un museu perquè no està musealitzat (que açò deuria
ser la primera dada important).
Fa uns ans en l’última reforma del Museu Faller
(continuem diguent-ho així) es va arribar a la
conclusió de què els ninots indultats de més de cinc
anys es tornaren a les falles corresponents per no
poder mantindre-los i es va optar per ficar els cartells
anunciadors i els últims ninots indultats. El museu
faller, actual seu social de Federació Junta Fallera de
Sagunt, també disposa d’uns panells on es poden veure
totes les falleres de la comarca des de Nora Ariza a
Maria Moliner, passant per tantes dones que han
aportat el seu granet d’arena a la festa, però quin és el
problema? Que no pot ser visitable ja que és la sala de
juntes de Presidents i no existeix un recorregut per a
poder fer-lo.
Però torne a les generalitats dels museus. Inicialment,
el primer factor que justificava i donava sentit als
museus era la pròpia col·lecció, que la institució
s›ocupava de conservar i mostrar. Amb el temps, el
concepte de museu-contenidor, es va anar ampliant pel
de servei cultural públic, i d›altres elements van anar
incorporant-se als components esencials del museu.
Aquests es poden resumir en: el públic, la planificació,
el continent i el contingut.
El públic. Un dels objectius de tot museu és mostrar
la seva col·lecció i arribar al màxim de persones
possibles, independentment del seu origen o nivell
cultural. Durant els segle XVIII i XIX el principal
públic dels museus eren gent de l›aristocràcia i de la
burgesia. Amb el temps el grup de gent es va ampliar a
estudiosos, intel·lectuals i historiadors. No fou fins a la
segona meitat del segle XX, amb l›arribada de la cultura
de masses, que els museus van esdevenir centres
totalment oberts a la societat. A principis del segle XXI,
amb l›arribada de les noves tecnologies i les xarxes
socials, els museus s›han obert al seu públic, agafant
presència a plataformes com Twitter o Facebook.
Segons un estudi publicat pel Ministeri de Cultura
d›Espanya, actualment la gran part del públic (un 80%)
que assisteix als museus ho fa en parella o en grups
de 3-4 persones. La franja d›edat més significativa es
troba entre els 12 i els 41 anys. Pel que fa al públic
adult, més del 63% posseeix estudis superiors. Segons
l›estudi, les expectatives de la visita més compartides
són poder apreciar objectes o obres d›art, conéixer la
nostra història i descobrir coses noves.
La planificació. Com tota organització, el museu ha de
tenir uns objectius clars i ben definits. Aquests objectius
sovint venen marcats per la política cultural de la seva
àrea geogràfica d›influència i per les intencions del
propi equip gestor del museu. La museologia investiga
sobre tots els temes relacionats amb la planificació del
museu, com són l›adquisició i conservació d›obres, la
disposició física de les obres, la difusió educativa de la
col·lecció o l›anàlisi de la relació públic-museu, entre
molts altres aspectes.
El continent. L›activitat del museu es troba lligada a la
seva pròpia estructura arquitectònica. Els museus es
troben generalment ubicats en dos tipus d›edificis, bé
en construccions singulars de vella planta, construïdes
per complir una altra utilitat; bé en edificacions de
nova planta, construïdes específicament per esdevenir
un museu.
Els edificis de vella planta presenten particularitats
arquitectòniques que sovint dificulten o influeixen en
el discurs expositiu. En els museus de nova planta, en
canvi, els edificis estan específicament dissenyats com
a museus, facilitant sovint la instal·lació de serveis
32
complementaris, com la cafeteria, el guarda-roba
o els accessos. Aquests edificis han de ser sobretot
flexibles i extensibles, és a dir, han de permetre futures
modificacions i/o ampliacions. Alguns dels continents
de nova planta més destacats del panorama museístic
internacional són els Guggenheim Museum de Nova
York i de Bilbao, el Centre Pompidou de París i el Getty
Center de Los Angeles, entre altres.
La pròpia ubicació del continent influeix en el
funcionament del museu i sovint sobre la quantitat i
el tipus de públic. L›edifici pot trobar-se al centre de
la ciutat o en un espai a una zona rural. Un exemple
d›això és la ubicació del Museu Nacional d›Art de
Catalunya, amb Montjuïc com a frontera natural, o els
cinc palaus del carrer de Montcada que componen el
Museu Picasso de Barcelona.
El contingut. Normalment la col·lecció permanent
d›un museu és només una petita mostra del seu fons.
Aquesta mostra és sovint una selecció de les millors
peces de la col·lecció o de les més representatives. Les
peces, però, no només han de valdre per sí mateixes
si no que han de tenir un sentit en el context de
l›exposició, han de mantenir certa relació amb la resta
del material exposat.
Anant més al detall, quins han de ser els Museus
referents per a repensar l’anatomia del (no)museu
faller de Sagunt?
MUSEU FALLER DE MONTEOLIVETE
Aquest museu es va fundar per a albergar tots els
ninots que oficialment indulta Junta Central Fallera,
organisme rector de les Falles a València i algunes
localitats pròximes, gràcies a la votació popular.
L›exposició conté tots els ninots indultats des del primer
de 1934, amb el parèntesi de la Guerra Civil, un per any
fins a 1963, en què es comencen a indultar també de
falles infantils. També hi ha una secció on s›explica
el procés de la construcció d›un ninot, i diverses
col·leccions relacionades amb la festa: tots els cartells
anunciadors oficials de les Falles de València (el primer
és de 1929), les fotografies de les falles grans i infantils
guanyadores de la secció especial des de 1934, els
retrats de les falleres majors de València des de 1995,
totes les insígnies de les comissions falleres censades en
Junta Central Fallera i les fotos de les falles plantades
per l›Ajuntament de València des de 1981 (primer any
que la va pagar el consistori). Finalment, en una sala
d›audiovisuals es projecten vídeos relacionats amb les
Falles. És possible adquirir la Guia del Museu Faller
en quatre idiomes (valencià, castellà, anglés i francés).
Des de finals de 2015 és considerat un museu ja que
l’Ajuntament de València, qui el gestiona, ha optat per
col·locar un director del mateix.
MUSEU FALLER DEL GREMI D’ARTISTES FALLERS
Pertanyent al Gremi Artesà d›Artistes Fallers de
València, aquest museu també té figures salvades del
foc, però aquesta vegada per decisió d›aquest gremi
sobre la base del seu valor artístic. A més hi ha exposats
esbossos al llapis i aquarel·la de falles i carrosses, parots
(figures precursores del ninot), fotos de falles de tots els
temps, insígnies, llibrets de falles, i treballs d›artistes
fallers no relacionats amb les Falles, com la maqueta
del parc de Gulliver en el vell llit del Turia.
MUSEU FALLER DE GANDIA
En la ciutat de Gandia trobem un museu faller amb
una concepció diferent. La seva base no són els ninots
indultats, sinó la divulgació de la festa fallera, la
qual realitza amb l›ajuda de tecnologia interactiva i
multimèdia. En ell, el visitant pot veure com van sorgir
les diferents comissions falleres des de la primera que
va sorgir en el segle XIX, conéixer els actes que celebren
els fallers (Crida, Ofrena, etc.) en diversos panells, saber
com és la indumentària tradicional valenciana, veure
fotos de les falleres majors i falleres majors infantils de
Gandia en pantalles tàctils, fer-se una idea de l›ambient
festiu en una plaça plena de pantalles amb imatges de
les Falles, dissenyar una mascletà (amb la qual tremola
el sòl fins i tot), aprendre com es construeix un ninot des
de l›esbós fins a l›acabat, veure els ninots indultats de
Gandia en pantalles, saber què comissions falleres hi ha
a Gandia i què fer, escoltar diferents sons de les Falles
a través d›un joc de tubs, i veure exemples de textos
satírics en llibrets. El recorregut, que es pot seguir en
una visita guiada que explica cada punt, està pensat des
d›un punt de vista amé i espectacular, i comprensible
per als qui no coneguen les Falles.
El Centre d›Interpretació de la Festa és un museu situat
dins d›un modern edifici amb espais multifuncionales,
una bona situació i una dotació de mitjans tècnics,
la qual cosa ha fet que en poc temps siga un lloc de
referència per a la ciutat, la comarca de la Safor i,
com no, per a la Comunitat. L›espai museístic mostra
des d›una perspectiva moderna tot el relacionat amb
la festa fallera en general i, també, la vinculació de les
falles amb la ciutat.
L›objectiu del Museu Faller de Gandia és donar a
conéixer d›una forma diferent i lúdica la història, la
cultura i la tradició valencianes, l›art, la música, la
sàtira i l›enginy. Tot açò unit al treball dels artistes
fallers i a la riquesa de la nostra tradició.
En definitiva, allò que es pretén transmetre a la gent
és que les falles no són únicament fotografies antigues
i ninots, i que no es redueixen a una setmana de festa,
sinó que abasta tot un any d›esforç i treball.
Concluint, tenim dos models de museus municipals,
València, i Gandia, propietat de les falles. Quin seria el
model ideal per a Sagunt?
María Alcamí
34
La història de les falles de Sagunt està molt relacionada
amb la història d’una de les seues comissions més
emblemàtiques de la comarca: la falla Luis Cendoya
del nucli del Port. I és que, la festa fallera a la capital
del Camp de Morvedre arribà, precisament, amb la
creació i naixement d’esta comissió a l’any 1927. A
pesar de què la falla més antiga de la comarca, segons
la documentació trobada, es va plantar a la localitat
d’Estivella, Luis Cendoya és la comissió més antiga
de les que, actualment, planten els seus monuments
fallers, amb quasi nou dècades d’històries i milers
d’integrants que han passat pel seu cens.
Com recordava l’escriptor Emili Llueca Úbeda al seu
llibre “Història de les falles al Camp de Morvedre 1927-
2002”, els inicis de les falles a la ciutat se situen en 1926
quan els veïns del Port de Sagunt, Antonio Blasco i
Francesc Cervantes, es van interessar per conéixer de
prop el món de la festa josefina i van visitar diversos
tallers fallers de València. Com a conseqüència d’esta
visita, veïns dels carrers Llibertat, Luis Cendoya i
altres, s’agrupen per a formar una comissió fallera que
planta el seus monuments a l’any següent. Ací és on
naix la falla Luis Cendoya del Port de Sagunt.
A més a més, Llueca relatava que la primera falla que
es va plantar a este nucli de població, ho va fer al
carrer Poeta Llombart, front a l’actual número 52, un
monument que van construir entre Antonio Blasco,
Francisco Cervantes, Ángel Xirivella, Bautista López,
Pedro J. Redón, Pascual Gómez i Vicent Rams amb
ninots vestits amb roba cosida per les seues dones i amb
la crítica i esbossos realitzats per Francisco Cervantes.
Encara que no es conserven documents al voltant
d’algunes setmanes falleres d’anys posteriors, sobretot
dels exercicis 1928 i 1929, sí que hi ha constància de
què la comissió Luis Cendoya va continuar plantant
durant les següents dècades amb uns monuments
prou reivindicatius, com mana la tradició josefina, on
reclamaven, entre altres aspectes, la creació d’una banda
de música i la reparació dels carrers o del clavegueram.
Així mateix, esta comissió de la comarca ha tingut
entre els seus membres a conegudes personalitats de
la ciutat com va ser el cas del poeta Rafael Presència i
Pla, que va presidir la falla Luis Cendoya a l’any 1947.
Molts van ser els exercicis on esta comissió de la
comarca va plantar els seus monuments, que va
traslladar precisament al seu emplaçament actual, a
la plaça 1er de Maig del Port de Sagunt. Encara que la
història de Luis Cendoya durant les dècades dels 50
ELRENAIXEMENT
DE LUIS CENDOYADESPRÉS
DELTANCAMENTDELS ALTS
FORNS
35
i 60 no està completament documentada, a partir de
1970 els historiadors fallers ja tenen tota la informació
al voltant d’esta comissió al seu abast, atés que va ser
el moment on l’activitat fallera de Luis Cendoya es
va intensificar, fins arribar als inicis del anys 80. Així
mateix, la falla Luis Cendoya té l’honor de ser una
de les primeres comissions que van formar part de la
Junta Fallera de Sagunt, creada a l’exercici 1972-1973
gràcies a la iniciativa de Luis Cuadau Marco, i de què la
primera Fallera Major Infantil d’esta entitat també fóra
una de les integrants d’esta comissió, més concretament
la seua filla Mª Ángeles Cuadau Asensi.
RELACIÓ AMB ELS ALTS FORNS
És un fet que la història del Port de Sagunt es troba
estretament lligada amb la de l’empresa Altos Hornos
de Vizcaya, una empresa siderúrgica que va marcar el
dia a dia del tots els veïns de la ciutat, i la festa fallera
no va ser una excepció en esta matèria. És important
recordar que, en 1971, esta empresa va canviar el
seu nom, passant a anomenar-se Alts Forns del
Mediterrani, mercantil que es va constituir a partir de
les instal·lacions d’Altos Hornos de Vizcaya S.A. al Port
de Sagunt. En la seua creació també van participar U.S.
Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvis.
Els més majors de la localitat recorden amb certa estima
allò que significava esta empresa per als veïns de la
ciutat. El so de la sirena de “fàbrica” marcava el temps
de la ciutadania sense que fóra necessari estar pendents
del rellotge. Va suposar un gran motor econòmic durant
molts anys per a la capital del Camp de Morvedre al donar
treball a la gran majoria dels ciutadans de la localitat i
d’aquells que venien d’altres ciutats espanyoles, i també
marcava una mena de jerarquía entre els habitants de la
ciutat, ja que alguns d’ells van tindre uns privilegis que
la resta no podia aconseguir. Però, l’arribada de la crisi
va afectar molt negativament a esta empresa, una crisi
que va produir que, el 4 de febrer de 1983, el Consell
de Ministres decretara el tancament i desmantellament
dels Alts Forns.
Esta mesura, i la posterior reconversió industrial,
van afectar també a la majoria dels veïns del Port de
Sagunt que es van mobilitzar massivament. Es van fer
al voltant de quinze vagues generals en 1983, es va
cortar l’autopista A-7, es van dur a terme nombroses
manifestacions, algunes d’elles a Madrid i que encara
són molt recordades a la capital de l’Estat, i inclús
un tancament al ple municipal saguntí. Així doncs,
de la mateixa manera que la ciutadania sofria les
conseqüències d’este tancament, també ho va fer la
falla Luis Cendoya.
És ben cert que esta comissió, que estaba presidida
en aquell any per Santiago Garrido, va plantar el
seus monuments durant la semana marcera de 1983,
però esta va ser l’última fins a la fi de la reconversió
industrial. A més a més, durant la setmana fallera
d’este any es va produir un moment molt crític de la
història de la ciutat, ja que el 18 de març de 1983 el
director d’Alts Forns del Mediterrani, José María Lucía,
va acudir personalment al Port de Sagunt per ordenar
als treballadors que deposaren el seu comportament
reivindicatiu després que es decidira el descens de
la producció per a aconseguir, de forma gradual, el
36
tancament de la empresa. Esta visita va finalitzar
amb el directiu rescatat per la policia després d’estar
retingut a les instal·lacions del Casino durant dotze
hores junt als membres del Comité d’Empresa atés que,
segons relaten alguns historiadors, vora vint-i-cinc mil
persones, entre les quals s’encontraven també fallers,
van acudir als voltants d’este edifici de la ciutat per a
protestar per esta situació.
Després de les falles de 1983-1984, com conta l’actual
president de Luis Cendoya, Antonio Fresno Ortiz, les
coses es van complicar per a esta comissió de la ciutat.
En un primer moment, va decidir prendre les regnes
de la falla José Barba del Fresno però la situació en
que estava la ciutat i els treballadors d’Alts Forns del
Mediterrani, entre els quals es trobava Barba i altres
fallers de la comissió, finalment va provocar la disolució
de Luis Cendoya, que no plantaria el seus monuments
durant el període que va suposar la reconversió
industrial al Port de Sagunt, és a dir, els exercicis 1983-
1984 i 1984-1985. En estes dates la festa josefina va
continuar a la localitat gràcies al treball de la resta de
comissions falleres que existien en aquell moment.
RECONSTITUCIÓ DE LUIS CENDOYA
Va ser, precisament, durant l’ofrena de flors a la Mare
de Déu dels Desamparats de les falles de 1985 quan un
grup dels antics fallers de Luis Cendoya que s’havia
reunit a la plaça 1er de Maig per a veure l’acte, van
començar a parlar al voltant de la idea de reprendre
esta comissió. És per este motiu pel que es van reunir
amb determinades persones que ja havien sigut els
responsables de portar endavant esta falla abans de la
parada ocassionada per la reconversió industrial per
a comunicar-los la seua intenció de tornar a fer de la
falla Luis Cendoya una realitat a la mateixa demarcació
en què havia estat plantant fins al 1983.
Així doncs, tots ells, es van reunir al bar Brillante,
situat a la mateixa plaça 1er de Maig, on van marcar
unes línies d’actuació per tal de què la reconstitució de
Luis Cendoya es fera de tal manera que puguera durar
molts anys, que fóra una recuperació d’una comissió
per a un futur molt ample. En esta reunió van estar
presents Amado Vicente, Silvestre Borrás, José Barba,
Benjamín Sancho, Miguel Ángel Herrera, Antonio
Fresno, Miguel Ángel Campanario, José Sanchis,
Francisco Encarnación i Juan Baeza , entre altres.
En este encontre es va decidir dur a terme dos iniciatives
que permetrien la permanència d’esta comissió per molt
de temps: la primera d’elles era comprar en propietat
un local que fóra la seu de la falla Luis Cendoya perquè,
amb un préstec pel mig, s’aconseguiria que l’entitat no
es disolguera en un ampli espai de temps; la segona
d’estes iniciatives va ser el compromís adquirit per a
fer una rotació entre alguns dels presents per a que, en
el moment que els tocara, es feren càrrec de la comissió
com a presidents, una manera de donar continuïtat als
responsables de la falla.
I així ho van fer. Quant al local, es van decidir a
comprar l’edifici que antigament havia sigut la seu de
l’ajuntament al Port de Sagunt, el nº 4 de la plaça 1er
de Maig, local en què encara es troba el Casal de Luis
Cendoya, un casal amb molta activitat no sols durant
la setmana fallera sino també pràcticament els tres-
cents seixanta-cinc dies de l’any. Quant a la rotació
en la presidència de la comissió, en esta roda van
participar Silvestre Borrás Azcona, Benjamín Sancho
Jover, Antonio Fresno Ortiz, Vicente I. Martínez
Campayo i Amado Vicente García, que, en una tanda
de dos exercicis fallers cadascú, significaria assegurar
la presidència durant deu anys.
«Es va demanar un préstec de vint anys per a comprar
el casal a la Caixa d’Estalvis però no es podia demanar
a nom de la falla, perquè encara no estava constituïda
com associació cultural com ho està ara. Per este motiu
el préstec va ser nominal a nom de Silvestre Borrás,
José Barba, Miguel Ángel Herrera i Benjamín Sancho.
Esta compra va ser el somni, precisament, de Miguel
Integrants de la comissió infantil de Luis Cendoya
desfilant a l’any 1962 (Arxiu Llueca-Juesas)
37
38
Ángel Herrera que, sense ser mai president d’esta
comissió va ser un gran puntal durant molts anys,
ostentant el càrrec de tresorer, motor i continuador de
Luis Cendoya», relata Antonio Fresno.
D’esta manera es va retomar la falla Luis Cendoya,
que tornaria a l’activitat fallera durant l’exercici 1985-
1986 sota la presidència de Silvestre Borrás i amb la
representació de les Falleres Majors, Mª José Barba
López i Inés Fabra Marzo, i el president infantil, Manuel
Requena Fresno. Ara ja han passat els anys, més de
trenta, i la comissió de la falla Luis Cendoya ha anat
creixent any rere any, ha celebrat el seu setanta-cinc
aniversari i, enguany, tres dècades seguides plantant
els seus monuments.
A més a més, pot enorgullir-se perquè és una de les
poques comissions de la comarca que poseïx el seu
propi pasdoble, composat pel mestre Villar, i compta
en el seu haver amb un total de sis dones que van
representar a l’antiga Junta Fallera de Sagunt sent
falleres de Luis Cendoya: Mª Ángeles Cuadau Asensi
(1974), Mª Elisa Borrás Navarro (1976), Mª Teresa Olmos
Saus (1979), Enri Olmos Saus (1987), Mª Antonia Albalat
Paredes (1989) i Alicia Gil Martín (1999). Així mateix, en
l’actualitat té un grup de teatre amb més de deu anys
d’història i molts reconeixements, i un grup de música,
el 18M, format per fallers d’esta comissió.
Ara solament resta l’arribada de l’any 2027 on esta falla
serà la primera de la comarca del Camp de Morvedre
en celebrar el seu centenari, una data que molts fallers
de Luis Cendoya porten gravada al seu cor i a la que
intentaran arribar continuant amb la germanor i les
ganes de treballar i tirar sempre endavant que, fins ara,
esta comissió del Port de Sagunt ha demostrat.
Antonio J. Fresno SanchisPeriodista
39
40
INTENTDE DONAREN DOSFULLS UNAVISIÓ
OBJETIVADE LESFALLES
I ntent de donar en dos fulls una visió objectiva
de les falles.
És difícil mantindre una visió purament objectiva d’allò
que signifiquen les falles quan se senten d’una manera
especial; però si ens cenyim als requisits que estableix
l’UNESCO per què siguen declarades Patrimoni
Cultural Inmaterial de la Humanitat, és evident que els
compleix i a més els sobrepassa.
Les falles són tradició i expressió viva que ens ha sigut
transmesa de generació a generació, amb actes socials
i festius ben arraigats i sabers i tècniques vinculades
a l’artesania tradicional, ja que els nostres artistes es
formen a peu de taller, reforçats ara per la creació
d’estudis específics: el cicle formatiu d’artista faller. I si
pregunteu a qualsevol d’ells us parlaran amb gran estima
i respecte d’aquell artista que els va transmetre els seus
coneixements per continuar amb este peculiar ofici.
Les falles són tradició, però també són innovadores i
contemporànies.
L’eix central de la festa és el monument. Cada dènou de
març, els fallers tanquem un cicle, cremant tot el roí i
tornem a començar un altre amb l’encàrrec a l’artista
del proper monument que cremarem l’any següent.
Any rere any, els artistes investiguen nous materials
incorporant-los a la falla i noves maneres de treballar
gràcies a l’evolució de la tecnologia.
Les falles són integradores. Fomenten la cohesió social,
creen un sentiment d’identitat que contribueix a
infundir un sentiment d’unió i a compartir les nostres
tradicions amb tot aquell que vullga apropar-se a elles.
Les falles són representatives d’un mode de vida, d’un
poble i són la manifestació de la seua cultura, dels seus
41
arrels i del seu sentir. Els fallers recreen la indumentària
tradicional de la zona de segles passats en els seus actes
i fomenten l’ús de la llengua valenciana, mantenen
viva la música tradicional i utilitzen la pólvora per a
l’únic que deuria usar-se, per celebrar esdeveniments.
Les falles són reconegudes per totes aquelles persones
que les creen, mantenen i transmeten. Són part del
seu patrimoni.
Les falles no són solament falles, són també tot allò que
envolten i que contribueix a engrandir més si cap la
nostra festa i expressió viva del nostre poble. Són llum,
color, pólvora, indumentària, música, alegria, treball,
art, sentiment, solidaritat… Les falles contribueixen
a fer cada vegada un poquet millor la societat en què
vivim comprometent-se amb ella i els seus problemes.
Donen treball a multitud de col·lectius i ensenyen una
manera de vida sana i participativa als joves. A més,
en torn a esta festa hi ha actes esportius, culturals i
artístics, durant tot l’any faller.
La veritat és que és difícil explicar en dos fulls per què
deurien ser les falles reconegudes Patrimoni Cultural
Inmaterial de la Humanitat i més difícil encara tindre
una visió objectiva d’un sentiment, del sentir d’un
poble.
Però si voleu conéixer els motius realment, la millor
manera de fer-lo es viure-les, endinsar-se en este món
obert a tots i, sobretot, tindre ben clar que si entreu,
potser mai voldreu eixir.
Teresa Aparicio Matallín
42
43
UN ANY EN IMATGES
44
Proclamació Fallera Major
48
Exaltació FFMM FJFS
49
50
Presentació Falleres Majors
51
52
53
Celebració de d’Octubre i Halloween
54
Setmana Cultural
55
Visita de Pessebres i Reis Mags
57
Imatges pel record
59
Socis d’Honor
PRESIDENT HONORÍFIC
President de la Diputació de València,
D. Jorge Rodríguez Gramage
Administración de Loterías
Amparo Baeza Esteban
Antonio Fresno Ortiz y señora
Bar Zona Franca
Vicenta Borrás Sánchez
Fernando Juan Samper
Floristería Sayas
José Luis Soriano López
José Sanchis Blat y señora
Benjamín Pérez López
Fernando Biosca García
Familia Morales Sanchis
Ramón Allueva Domínguez
José Pérez Zamora
Familia Fresno Solaz
Luis López Marzal
Martín Mellado Martínez
Ángel Ortiz Calvo y señora
Familia León Sánchez
Fanny Arce
Socis
Administración de Loterías Nº 2
Agustín Cervera
Aitana Casado Ferruses
Alberto Martínez
Alberto Soria Carrasco
Alfredo Sánchez López
Alfredo Sánchez Lacomba
Amado Vicente García
Amparo Ballester Escobar
Amparo Sanz Franc
Amparo Aliaga
Amparo Almela
Amparo Baeza Esteban
Ana Argente
Ana Ponce Ángel
Ana Mª Herranz Viel
Andrea Tormo Herández
Ángel Pérez Calderaro
Ángel Ortiz Calvo
Ángel Ballester Gómez
Ángela Cócera Díaz
Ángeles Yuste Antón
Angelita Pérez López
Antonia Agudo
Antonio Díaz Martí
Antonio Andrés Micó
Antonio Sánchez Sánchez
Araceli Ruiz Ayuso
Arantxa Gil Pérez
Azucena Díaz Berzosa
Balbina Giménez Jarque
Baldomero Ortiz Lázaro
Beatriz Guillem Vidal
Begoña Pérez Aucejo
Briadna Victoria Boix González
Calzados Calzamar
Carmen Aspas Marzo
Carmen Bellido Tejadillos
Carmen Pérez Pelegrín
Clara López Gimeno
Concepción Martín García
Cristina Solaz Giménez
Cristina Flórez Amorín
Cristóbal Muñoz Torres
Daniela Sánchez Alcaraz
Dionisio Herranz Renau
Dulcinea Fuertes Villalba
Eduardo Benet Cases
El Desván
Elisa Maravilla Rodríguez
Emilia Ballester Jurado
Emilio Pires Vivancos
Encarna Belmonte García
Enric Campos Carbonell
Enriqueta Vicente
Establecimientos Clavel
Francisco Octavio Matallín
Mocholí
Fernando Gil Carbó
Flores Sayas
Francisca Cases Sancho
Francisca Martínez Molina
Francisco Fabra Oliva
Francisco Escobar Valverde
Francisco Villar Ripoll
Herminia Martínez Verdugo
Hilario Martínez Laizón
Hortensia y Juan Domingo
Inés Lázaro Sola
Javier Aparicio Blasco
José Mesa Martínez
José Sánchez Rabanete
José Más Estal
José E. Maravilla Peiró
José Javier Sánchez Alonso
José Luis Muñoz Gutiérrez
José Mª Fernández Ortín
José Mª Más Muñoz
José Mª Piró Beltrán
José Vicente Aparicio Blasco
Juan Vayá Horguín
Juan Baeza
Juan Antonio Ballester
Juan Bautista López Mauri
Juan Bautista Martínez Devesa
Juan Carlo Requena Fresno
Juan Carlos Fresno Larrabeiti
Juan Vicente Solaz Giménez
Juana Cayuela
Juanjo de la Cruz
Juanjo Gil Carbó
Julia Esplugues
Julián Castellanos Lillo
Julio Pérez Pérez
Laura Maravilla Rodríguez
Laura Herrera Garrido
Laura Carratalá Gijón
Laura Albalat Paredes
Lourdes Lázaro Sola
Luis Cuadau Marco
Lucía Campos Martínez
Lucía Ángel Calabuig
Mª Antonia Albalat Paredes
Mª Carmen Fresno Ortiz
Mª Carmen Garrido Montesinos
Mª Carmen Lasheras Ródenas
Mª Dolores García Blasco
Mª Elena Martínez Zaballos
Mª Inés Sola Romero
Mª Jesús Muñoz Gutiérrez
Mª Jesús Luengo Cervera
Mª Jesús Muñoz Lorenzo
Mª José Martín Herrera
Mª José Narbón Sorroche
Mª José Beltrán Sanz
Mª Julia Guillén Delgado
Mª Luisa Torres
Socis
Mª Luisa Biosca Mérida
Mª Pilar Vinuesa Veral
Mª Pilar Sánchez Abad
Mª Teresa Torres Vaquero
Mª Teresa Olmos Saus
Manuel Adrián Pérez
Manuel Vallés Sorribes
Manuel Lacoba Rosúa
Manuela Gutiérrez
Margarita Martínez Biosca
Marga Sánchez Aleixandre
María Solaz Salvador
Mª Teresa Carrascosa
María Marín Martínez
María Navarro Romero
María Mauri Gallart
María Martínez García
María Jordán Domínguez
María Tortajada Millán
María Catalá Berná
Marina Tel Pérez
Marta Forés Biosca
Marta Sánchez Matallín
Merche Jiménez Ruiz
Milagros Munuera Romera
Minerva Fernández Sánchez
Miriam Sánchez Pérez
Miriam Adrián Pérez
Mónica Cabellos
Montse Sánchez Alixandre
Nerea Tomás Parrilla
Niurka Berná García
Noemí y Thalía Anreus Molina
Ofelia Monreal
Pablo Sanhermelando Lasheras
Pablo Molina Ballester
Pastelería La Moderna
Pedro Ballester Juliá
Pedro Más Muñoz
Pepa Herrera Ruiz
Pinturas Samper
Puri Berná Fuertes
Radoika Ortiz Aleixandre
Rafael Garrido Montesinos
Raquel Cosín
Raque Bernat Guerrero
Raúl Vicente Martínez
Roberto González
Rosa Mª Requena Fresno
Salvador Sánchez Martínez
Salvador Sebastiá García
Salvador Montesinos Saus
Salvador Adam Vidal
Sandra Rodríguez Moral
Sandra y Raquel Andrés Sánchez
Silvia Hernández Badenes
Silvia Edo Lozao
Vanesa Domínguez Martín
Vanesa Martínez Herranz
Vicente Santibáñez Arres
Vicente Morales García
Zoe Rubio Mellado
62
Col·laboradors
A L’Antiga
A mi manera
Admón. de Loterías nº2
Ajuntament de Sagunt
AutoEscuela J.Motos
AutoJuste
Berná Joyeros
Blanco Joyería
Bodegas Micó
Bordados Costa Azahar
British English Center
Broseta
Cafetal Luxmar
Churrería Mare Nostrum
David Parrado Abogados
Destellos de Fiesta
Ecoas
El Charquito
El Faro
El Lloc dels Fallers
Eugenio Construcciones
Progreso-Euronics
Fernando Herrera Podólogo
Floristería Decoración Diseño
Floristería Sayas
Frutería Rosabel
Industrial Vima
Joyería Mercè
Lacruz Inmobiliaria
La Pérgola
La Quintería
Lencería Beatriz Soriano
Lencería Emilia
Loli Burgos Peluquería
Lonja
Lonja – II
Los Lagos
Moers
Monserele
Óptica Mediterránea
Peluquería Dori
Pizzería Mariotti
Rosmar
Ruiz Martínez Estilistas
Sabor del Monte
Saldivina
Samper
Tendencia Única
Viza-Zaballos
Vora Riu
Zona Franca
63
