12)

Fenilcetomoria:  Retard mental 

‐ Gen autosòmic recessiu 

 

I      AA  Normal 

Aa Normal                       

 

II     Aa Malalt 

III       ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ 

 

a) Probabilitat II‐2 siga heterozigòtic 

2/3 ;  Si no es malalt   AA   Aa   Aa 

b) Si II‐1 és homozigòtic, probabilitat III‐1 siga heterozigòtica? 

2/3  x 1/2 = 2/6 

14) DROSOPHILA (ull ranura) 

Fenotip de F1 i F2 de l’encreuament          

Mascle ull ranura       x        femella ulls comuns        

F1       Xr   Y                    x                       X  X      Xr  Xull ranura 

         Xr  Y          X      Xr  Xrull ranura 

       Xr  X                  XY      X  Xsalvatge 

                  XYsalvatge 

                  Xr  Yull ranura 

F2   Xr  X            x              X  Y 

    Xr       X                         X       Y      mascles: 1/2ull ranura 

        Xr  X       Xr  Y     XX      XY              1/2ull normal 

              femelles: 1/2ull ranura 

                               1/2ull normal 

 

*Pedigri de caràcter recessiu lligat al sexe 

 

      a)Genotip 

b) Pot nàixer mascle,no    

afectat 

c) Es podria explicar amb 

caràcter autosòmic recessiu 

 

a) 

Xª Xª Afectat          Xª YAfectat 

Xª X No afectat          X Y No afectat 

X X No afectat 

b) 

Si que pot eixir un mascle no afectat 

c) 

AANo afectat 

AaNo afectat 

aaAfectat 

Pedigri de color de pel de cobais. Negre domina sobre blanc. Herència 

autosòmica. 

 

II‐1, II‐4 Homozigòtic 

AANegre 

AaNegre 

aaBlanc 

 

 

 

 

 

 

 

Poseu els genotips al següent pedigri: 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Iª Iª A    R RRh+ 

Iª i A    Rr  Rh+ 

Iº IºB    rr Rh‐ 

Iº i B 

i iO 

Iª Iº AB 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una parella amb visió normal, tenen 4 fills: 

‐Filla no daltònica  Net normal, neta daltonica, net daltonic 

‐Filla no daltònica  3netes i 2 nets normals 

‐Fill no daltonic  2 nets i 2 netes normal 

 

Xº XºDaltonic 

Xº XNormal 

X XNormal 

Xº Y Daltonic 

X Y Normal 

 

 

 

 

 

 

L’albinisme és recessiu. Quina seria la descendència d’un home albí amb: 

a) Dona sense antecedents d’albinisme a la familia 

b) Dona normal, la mare de la qual era albina 

a)            b)          A_        aa 

aa       x       AA                   Aa         x          aa 

 a                   A                  A    a                   a 

          Aa                          Aa                aa 

 

 

 

 

 

             

  Nervis                                   Nervis  

  sensorials                                  sensorials 

 

 

 

      Nervis             Nervis 

       Motors                   secretors

Òrgans 

sensorials 

Òrgans sensorials 

interns 

   SNC

Múscul  Glandular

   

 

 

 

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL ENCÈFAL 

CERVELL 

‐ Part més gran de l’encèfal 

‐ Te substància blanca interior (conjunt d’axons) i 

substància grisa externa (acumulació de cossos 

neuronals) 

‐ A l’escorça es localitzen les funcions més importants. 

En humans hi ha molta escorça per les 

circumvolucions, cissures. 

‐ Hemisferi esquerre i funcions lògiques i analítiques. 

Hemisferi dret: funcions intuïtives i creatives. 

‐ Funcions Reb informació sensorial (excepte 

l’equilibri) 

 Processament d’aquesta informació i          

     elaboració de respostes. 

 Coordina el funcionament de tot el       

      sistema nerviós. 

 Facultats intel∙lectuals i memòria,     

   raonament, intel∙ligència, consciència, voluntat. 

CEREBEL (coordinació motora) 

‐ Reb informació de l’equilibri 

‐ Coordina moviments precissos, manteniment de 

l’equlibri, caminar... 

BULB RAQUIDI (activitats automàtiques, més simples) 

‐ Es produeix l’encreuament de les fibres nervioses que 

venen de la medul∙la. Les que venen de la part 

esquerra del cos arriben a l’hemisferi dret. 

‐ Regula el funcionament d’activitats automàtiques 

(respiració i cor..) 

MÈDULA ESPINAL 

‐ Cordó nerviós que recorre el canal que forma la 

columna vertebral. 

‐ Té substància grisa central i blanca perifèrica. 

‐ Funcions: 

o Transmetre impuls nerviós del cervell fins als 

òrgans efectors, d’òrgans sensorials fins cervell 

(cablejat). 

o Actes reflexes sense participació del cervell. 

(També hi ha possibilitat de que una resposta 

conscient modifique la resposta reflexa). 

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC ‐ Són els nervis 

‐ Poden ser cranials o espinals 

‐ Connecten SNC amb centres efectius i centre sensorials 

SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM ‐ També s’anomena involuntari 

‐ Regula i coordina òrgans interns (aparell digestiu, 

glàndules...) 

‐ Dos tipus Simpàtic. És una cadena ganglionar        

                     paral∙lela a la medul∙la 

                 Parasimpàtic. Es troba al bulb raquidi i     

                     medul∙la 

‐ Simpàtic i parasimpàtic fan funcions antagòniques (si 

un activa un òrgan, l’altre el desactiva i viceversa). 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ÒRGANS DELS SENTITS *VISIÓ 

*VISIÓ ESTEREOCÒPICA (3D) 

 

L’OÏDA 

 

 

 

 

 

A aquesta pràctica 

vam agafar un tros 

del teixit d’una cuixa 

de pollastre, amb la 

finalitat de veure el 

greix, és a dir, les 

cèl∙lules del teixit 

adipós. 

Els material que vam 

utilitzar, va ser 

bisturí, alcohol, 

Sudan III, 

portaobjectes, “cubre” i el microscopi. 

Una vegada extret el fragment del teixit, el vam col∙locar al portaobjectes, 

i amb el Sudan III, vam tenyir el teixit. Després ho vam passar un parell de 

vegades per alcohol, per a que s’adherira i finalment ho vam observar al 

microscopi. 

El que vam observar va ser que les cèl∙lules del teixit adipós tenien una 

forma prou peculiar. Son com gotetes d’un líquid, prou redones que 

havien quedat tenyides pel colorant, específic per als greixos, ja que s’han 

de tenyir amb un colorant específic. 

Una cosa interessant, es que la substància intercel∙lular no va quedar 

tenyida. Ja que com he dit abans, els Sudan III, soles pot tenyir el greix. 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta pràctica, havíem d’observar la mitosi. És a dir, la divisió de les 

cèl∙lules, més concretament les del nucli, on es produeix el repart del 

material genètic. 

La meiosi s’havia d’observar a través d’un tros de la pell de ceba. Però la 

pràctica no ens va eixir bé, i no vam poder observar res. 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta pràctica, vam aprendre a enfocar correctament i ràpidament al 

microscopi. Vam observar diferents mostres al microscopi, però la més 

interessant va ser la mostra de la sang. Les mostres de sang, ens les va 

portar una companya de classe. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta 

pràctica vam 

disseccionar un 

cervell de corder.  

El tamany era 

prou xicotet, però 

hi vam poder 

observar el 

cerebel, el cos 

callós, el bulb 

raquidi. I el que 

més clarament 

s’observa son les circumvalacions, i també la cissura interhemisfèrica. 

Per fer la dissecció vam fer un tall sagital amb el bisturí. I després quan 

vam observar les parts més interessants, vam tallar el cerebel i vam veure 

la substància grisa i blanca. 

 

 

En aquesta 

pràctica, vam 

disseccionar 

un ull de 

corder. 

Vam fer un tall 

sagital, i vam 

poder extraure 

el cristal∙lí. 

Vam fer la 

prova de que 

el cristal∙lí 

serveix com a 

lent, i sobre un paper, si l’apropem o l’allunyem vegem les lletres més 

grans o més xicotetes. 

Després també vam comprovar la duresa de l’escleròtica i vam trobar el 

nervi òptic. 

Per a mi, ha sigut la pràctica més interessant. 

 

 

 

Cristal∙lí