2ServeiS i telèfonS d’interèSOFICINES MUNICIPALS CONSULTORI MÈDIC URGÈNCIES MÈDIQUES. CAP TORROELLA PARRÒQUIACASAL BOMBERS MOSSOS D’ESQUADRA COMISSARIA DE LA BISBAL D’EMPORDÀ CREU ROJA TORROELLA DE MONTGRÍ RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES(Dilluns, dimecres i divendres)

HorAriS ServeiSOFICINES MUNICIPALS: dimecres i divendres de 10 a 13h.CONSULTORI MÈDIC: dimecres de 9 a 11h.METGE DE CAPÇALERA: Alícia González.INFERMERA: Marta Tauler.PERRUQUERIA: dijous i dissabtes als matins.CASAL: de dilluns a dijous, de 14-15h. divendres, de 14-15h i de 20-24h. dissabte, de 14:30h a 24h. diumenge, tancat.SERVEI DE TAXI: dilluns de 9h. - 12.30h. (anada/tornada a Torroella de Montgrí)

HorAriS SArfA (Del 17 de gener al 30 de juny)

Línia Palafrugell-Girona Parades principals: Palafrugell, Begur, Pals, La Bisbal d’Empordà, CAP La Bisbal, L’Aigüeta, Flaçà, Celrà i Girona. - Direcció Girona:La Bisbal- Girona: 7.30h / 10.03h. Girona - La Bisbal: 18.15h. (Arribada a La Bisbal: 19h)

Línia Torroella de Montgrí-L’AigüetaParades: Torroella de Montgrí, Serra de Daró, Ullastret, Canapost, Vulpellac, La Bisbal d’Empordà, CAP La Bisbal i L’Aigüeta.- Direcció La Bisbal d’Empordà:Serra - La Bisbal: 6.40h / 9.50h / 15.10h / 18.20h.La Bisbal - Serra: 7.00h / 10.10h / 15.30h / 18.40h. - Direcció Torroella de Montgrí:Serra - Torroella: 7.20h / 10.30h / 15.50h / 19h.Torroella - Serra: 6.30h / 9.40h / 15h / 18.10h.

feSteS i trAdiCionS loCAlSFESTA MAJOR DE SERRA: 1r dissabte i diumenge de maig.REVETLLA DE SANT JOAN: 23 de juny. DIADA NACIONAL DE CATALUNyA: 10 de setembre. PUJADA ALS ÀNGELS: 1r diumenge d’octubre. FESTA MAJOR DE SANT ISCLE: 20 de novembre.FESTA DE LA CANDELERA DE SANT ISCLE: 29 de gener.

972 757 120 972 761 897 972 761 101972 759 155 972 758 721972 761 920085088972 643 130972 761 111

editorialLa Rectoria de Serra, una casa amb aire senyorial

informació MunicipalLa canalització del rec del Molí

CulturaLluís Marsal, al documental “El territori al plat”L’Esbart Montgrí endolceix l’onze de setembre

indrets i nomsEls cadenys

educació: Pares i fillsI si plou?

fauna i floraLa palmera centenària del Marquès de Robert

el reportatgeEl Cant de la Sibil·la de Sant Iscle d’Empordà

Àlbum fotogràfic

l’entrevistaBerto Marsal, una vida de lluita i treball

retrats de la MemòriaFeines del camp

opinió

l’empresaLes broquetes de Serra de Daró

MetereologiaLa pluja dels darrers anys

Passatemps

GastronomiaPeus de porc amb escamarlans i flam de “carajillo”

3

5

8

9

10

11

12

1418

21

2226

28

3031

Sumari

Col.lABorA redACCiÓJosep Puig, Miquel Cruset, Eva Colomer, Ona Vilà, Manel Carrera, Colla de Serra, Martí Casadellà, Rossend Darnés, Pere Bohigas i Sílvia Yxart.

fotoGrAfiAJordi Molinas, Eva Colomer, Pere Bohigas, Manel Carrera, Colla de Serra, Enriqueta Garriga, Salvador Marsal i Sílvia Yxart.

iMPreSSiÓImpremta AubertDipòsit legal: GI-429-99

CoordinACiÓ i MAQUetACiÓ

www.vinagreta.cat

inforMACiÓ MUniCiPAlAjuntament de Serra de Daró

editA

Ajuntament de Serra de Daró

3

MAIG 2011 NÚM. 19

la rectoria de serra, una casa amb aire senyorial

La rectoria de Serra, amb el blasó del marquès de Robert emmarcant el balcó i presidint la façana, té un aire senyorial. Això i la seva immillorable situació i orientació la converteixen, juntament amb l’església i les anti-gues escoles, en un dels edificis més emblemàtics del poble. Per aquest motiu, ja fa tres anys que l’ajunta-ment treballa intensament perquè la rectoria passi a formar part del patrimoni del poble i es pugui usar en benefici de tots, i no com a sego-na residència. I, sembla que ara les negociacions amb el bisbat per acon-seguir aquesta fita, van per bon camí.

La gent de Serra sempre ha defensat aquest edifici com una cosa seva molt estimada i no els mancava raó. La casa del rector va ser oficialment una donació del marquès de Robert

al poble de Serra l’any 1888 com consta en la llinda de la porta d’en-trada; però, igual com va passar amb l’església, va ser el poble que amb el seu esforç va contribuir a la seva edi-ficació. L’any 1972 o 1973 el bisbat, en un moment que no hi havia bisbe, va posar en venda la rectoria i la gent va sortir literalment al carrer per impedir-ho. Ho va aconseguir. A par-tir d’aquest fet, i quan ja era bisbe de Girona Mons. Jaume Camprodon, es va dur a terme una negociació amb el bisbat i es va pactar amb la Comissió Diocesana de Cases Rectorals un règim especial per la rectoria de Serra. Es vaa crear una junta formada pel rector i tres feligresos perquè administrés la rectoria i s’acordà que les rendes que es derivessin del seu lloguer repercutirien a la parròquia; i el que és més significatiu, es pactà

que “Si en un momento dado se considerase oportuna la enajenaci-ón o venta de la casa Rectoral, no se realizaría sin el conocimiento y aprobación pertinente de la Junta Parroquial”. Signat pel Vicari General el vint de febrer de l’any 1974.

Esperem que el diàleg que man-tenim conjuntament amb la junta parroquial i amb el bisbat de Girona porti ben aviat la satisfacció de poder aprofitar, pel bé del poble, un edifici tan significatiu per a nosaltres.

Si voleu fer-nos arribar suggeriments o escrits podeu fer-ho a través de l’e-mail: revistadeserra@gmail.com. O bé, a través d’una carta a l’Ajuntament. Moltes gràcies.

Col·lABorA AMB lA reviStA!

editorial JoSeP PUiG i riBASalcalde de serra de daró i sant iscle

4

L’obra discorre pels termes munici-pals de Serra de Daró, Fontanilles i Gualta. I, malgrat que s’ha intentat situar els tubs de distribució total-ment dins dels límits dels camins, s’han hagut d’expropiar alguns terrenys dels diferents municipis i, inclòs, fer una ocupació temporal per poder realitzar les obres.

Dins del traçat d’aquesta canalització hi ha una sèrie d’obres singulars. I una d’aquestes és l’obra de captació del Rec del Molí de Pals. Allà, s’hi ha col·locat una arqueta nova per recollir l’aigua del riu Ter que anirà al rec. Aquesta nova arqueta disposarà de vàries comportes i la primera, servirà per filtrar la sorra i la brutícia d’aquella aigua que es canalitzarà cap al tub. L’aigua es netejarà a través d’una reixa de desbast d’aigües que es col·locarà a sota. Una altra de les

comportes servirà per derivar l’aigua a un cabal ecològic, que es trobarà on és ara el Rec actual. D’altra banda, si el nivell del riu supera un nivell de cota, hi haurà un sobreeixidor que abocarà l’excès d’aigua al Rec.

L’execució de l’obra, que ha estat finançada pel Ministeri de Medi Ambient i en un 4%, per la Comunitat de Regants del Rec del Molí, compta amb un pressupost total estimat de 7.701.389,55€ i actualment es troba en una fase molt avançada.

informació Municipal

el ministeri de medi ambient canalitza el rec del molí des de la resclosa fins al sifó de Gualta

l’execució d’aquesta part de l’obra té un pressupost total estimat de 7.701.389,55

La canalització del Rec del Molí es va iniciar l’any passat i és una obra que té com a objecte aconse-guir, mitjançant la col·locació d’uns tubs de 2000 mm de diàmetre, un ús més eficient de l’aigua i, alhora, independitzar les funcions de dre-natge de les aigües subterrànies i superficials.

Les obres de canalització del rec del Molí al seu pas pel Mas Bahí / S.YXART

5

El creixement del nucli urbà de Serra de Daró amb l’aparició de les noves urbanitzacions, ha portat l’ajuntament a posar-se al dia amb la retolació dels carrers. Les últimes modificacions urbanístiques han redefinit set carrers nous entre Serra de Daró i Sant Iscle que han estat batejats amb els noms de carrer de les Feixes, carrer Nou, carrer dels Horts, carrer Tramuntana, carrer del Riell, carrer del Clos i carrer Austríac. Els noms, acordats per l’Ajuntament i ratificats pel ple, han estat publicats al BOP i pròximament es fixaran als carrers.

D’altra banda, l’Ajuntament, aprofitarà el reajustament urbanístic, per canviar totes les plaques dels carrers de Serra de Daró per unes noves d’alumini.

La campanya del 2010 per reduir la creixent població de coloms al nucli antic de Serra va acabar a finals d’any amb la captura de 551 coloms.

Per tal de dur-la a terme, es van efectuar dues tandes de captures. Mentre la de principis dea febrer es va realitzar mitjançant gàbies de captura a diferents punts del poble i va acabar amb la captura de 321 coloms, la del mes de novembre, feta amb gàbies i també amb el llan-

çament d’una xarxa automàtica al pati del assecador de cereals de can Marull, va finalitzar amb la captura de 230 aus. Tot i així, l’Ajuntament coincideix que cal seguir treballant per contenir el nombre de coloms, ja que encara és massa elevat. Per aquest motiu, aquest 2011 l’em-presa SECOP (Servei de Control de Plagues), que és la que s’encarrega d’oferir aquest servei, engegarà una nova campanya de contenció.

l’aJuntament seGuirÀ adoPtant mesures Per reduir la Població de coloms

MAIG 2011 NÚM. 19

serra de daró bateJa set carrers nous

dades facilitades per l’Ajuntament

Les plaques d’alumini substituiran les de ceràmica.

L’Ajuntament de Serra va substituir el mes de maig l’enllumenat públic del nucli antic de Sant Iscle per un de nou. Les obres, emmarcades dins del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat, han permès substituir la il·luminació anterior per una amb un consum elèctric més moderat i eficient.

els carrers del nucli antic de sant iscle estrenen un nou enllumenat Públic

6una sèrie d’actuacions, a través del Pla extraordina-ri d’ocuPació local del ccbe, embelleixen el municiPi

El municipi de Serra de Daró ha dut a terme una sèrie d’accions per embellir el municipi mitjançant el Pla Extraordinari d’Ocupació Social que promou el Consell Comarcal del Baix Empordà (CCBE). A través d’aquest pla s’ha realitzat el desbrossament del riell, la neteja del Pont Gros, s’han arreglat els jardins de les rodones i s’ha pintat el baix de l’Ajuntament i el cementiri.

El Pla Extraordinari d’Ocupació Local, impulsat pel Departament de Treball de la Generalitat i gestionat pel Consell Comarcal del Baix Empordà, consisteix que una sèrie de persones aturades que no reben prestació d’atur o que estan a punt d’esgotar-la, puguin combinar formació i treball. La finalitat del Pla és fomentar l’ocupació d’aquestes persones i millorar la seva capacitat al canvi, adaptant-los a noves competències professionals i oferint-los experiència en aquells sectors que són capaços de generar nous llocs de treball.

informació Municipal

Pere ribas, nou JutGe de Pau de serra

El 26 de juliol de 2010, Pere Ribas va prendre possessió del càrrec de Jutge de Pau de Serra de Daró.

Pinten i creen noves zones d’aParcament al municiPi

L’abril del 2010, quan es va fer un nou l’asfaltat dels carrers del nucli antic de Serra de Daró, es va aprofitar per senyalitzar amb pintura les zones d’aparcament del casc urbà, perquè no s’estacioni en espais no habilitats per aquesta fi. I, des del juliol, Sant Iscle d’Empordà també compta amb noves places d’aparcament al seu nucli per tal que els vehicles no estacionin en zones de pas de maquinària agrícola, perjudicant la feina dels agricultors de la zona.

El cementiri, recent pintat / S. YXART

Cotxes mal estacionats a Sant Icle, zona de pas agrícola / J. MOLINAS

Nous pàrquings a Serra / S. YXART

7

MAIG 2011 NÚM. 19

El mes de desembre passat, seguint amb la voluntat de tenir una deixalleria eficient i neta, l’Ajuntament va passar a pavimentar-ne el terra. Tot i així, per tal que la deixalleria es

mantingui correctament, els usuaris han de ser estrictes amb les normes d’ús i, sobretot, de reciclatge. Cal recordar que la deixalleria disposa de contenidors de paper (blau), de

plàstics i envasos (groc), de vidre (verd) i orgànic (marró), on només s’hi col·loca la matèria orgànica. Per tant, tots aquells estris, mobles, residus industrials i informàtics que no poden anar a cap d’aquests contenidors, cal portar-los a la deixalleria de la Bisbal d’Empordà, presentant el DNI, o guardar-los a casa fins que passi la Deixalleria Mòbil al municipi. Aquest any, aquesta passarà per Serra de Daró el 4 de maig i el 7 de setembre i per Sant Iscle el 6 de juliol i el 2 de novembre.

Horaris de la deixalleria de La Bisbal

La deixalleria de La Bisbal obre de dimarts a dissabte tots els matins, de 9 a 13.30h, i les tardes, de 15.30 a 19h.

dades facilitades per l’Ajuntament

La deixalleria de Serra, un cop pavimentada té un aspecte més net / S.YXART

el consistori cobreix el terra de la deixalleria

Arran d’una iniciativa popular, l’Ajuntament ha cedit la sala polivalent per a fer-hi classes de gimnàs. Des de fa uns mesos, una monitora de la Tallada, ofereix, un cop per setmana, classes de pilates a un grup de persones del municipi.

Les classes, que costen de 20-25 euros mensuals, són obertes a tothom i tenen lloc els dimecres de quarts de 9 a 10h de la nit.

classes de GimnÀs a la sala Polivalent de serra

A la sala polivalent, cada dimecres, fan pilates / J. MOLINAS

8

L’audiovisual, de 36 minuts de durada, i realitzat per la productora Videoplay Serveis i Vinagreta disseny i co-municació, fa un seguiment de quatre personatges del sector primari, un pastor, un pescador, un pagès i una cuinera i, a través de les seves vivències quotidianes, ens acosta les dificultats que viu aquest sector a casa nostra.

El documental destaca que eun món globalitzat, on l’ex-portació és el pa de cada dia, és difícil subsistir com ha-vien fet generacions anteriors. Els consumidors cada cop primen més altres aspectes a la qualitat dels productes. I d’alguna manera, oblidant el gust i valor del producte de quilòmetre zero, s’oblida la nostra identitat, doncs ha estat la gent del sector primari la que ha contribuït a con-vertir el nostre paisatge i la nostra cuina en el que avui tots coneixem.

lluís marsal, al documental “el territori al Plat”

Una reflexió sobre el valor del nostre paisatge gastronòmic i del producte de “quilòmetre zero”

El 2010, en Lluís Marsal va participar en el rodatge del documental El Territori al plat, que es va estrenar el 23 d’octubre a La Carbonera de Forallac.

Cultura

l’esbart montGrí infantil i Juvenil endolceix l’onze de setembre

Serra de Daró va celebrar la Diada de l’onze de setembre amb un espectacle de la formació més jove de l’Esbart Montgrí, l’esbart infantil i juvenil. La sala polivalent es va omplir de gom a gom. Els nens i nenes, formats pels dansaires més grans de l’Agrupació Colla Continuïtat de Torroella, van estar a l’alçada dels seus mestres.

Els més petits, en un moment de l’actuació / J. MOLINAS

Alguns instants del rodatge d’El Territori al plat / S. YXART

9

MAIG 2011 NÚM. 19

els cadenys

En català hi ha moltes paraules que són ben vives, d’ús corrent i habitual en un indret i en canvi són del tot desconegudes en un altre. Aquesta riquesa de llenguatge ha estat aprofitada per més d’un programa de televisió; només cal esmentar la popularitat del “Bocamoll” de TV3. És bo que cada comarca, cada poble man-tingui els mots i les expressions que els són peculiars per així contribuir a la supervivència de la nostra llengua tan necessària per conservar la nostra identitat nacional. A la revista de l’any passat vàrem parlar del nom propi “Ratxa-ret” com a topònim del nostre petit i amenaçat rec de la font. Aquest any toca un altre nom de lloc, millor dit d’un espai però aquest comú: cadeny.

indrets i noms Pere BoHiGAScol·laborador revista

El cadeny del carrer Orient / P. BOHIGAS

Cadeny de la casa vella dels Bohigas / P. BOHIGAS

Si preguntem a algú de Serra o de Sant Iscle què és un cadeny segurament no tindrà cap problema a explicar-nos-ho, però si fem la mateixa pregunta a algun gironí la cosa ja canvia, i no diguem si ho demanem a un barceloní. També anirem malament si ho consultem en un diccionari dels més comuns; no apareix al diccionari Fabra, ni al de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), ni al de la Gran Enciclopèdia Catalana. I no parlem dels diccionaris escolars.

Què és un cadeny? A casa nostra sabem que un cadeny és un espai, normalment molt estret, entre cases veïnes i de propietat més o menys compartida de quan en els pobles encara no hi havia entrat l’ànsia tan urbana de marcar i tancar el territori de cadascú i es feia un ús comú d’eres, pous, placetes i altres zones properes a les cases. Al cadeny sovint s’hi abocava l’aigua de l’aigüera, la d’alguna teulada o d’un terrat i més d’una escombraria. Aquesta aigua anava a parar al carrer o convertia el cadeny en un lloc enfangat i no gaire net. També sovint s’hi obrien finestres per donar llum a les habitacions de les cases. És una zona comparable al que avui és un pati de llums de molts blocs

de pisos però que en les condicions primitives seria incompatible amb les més elementals normes higièniques i urbanístiques actuals.

És evident que aquesta paraula és molt nostra, molt pròpia del nostre entorn. Abans he dit que cadeny no la trobàvem en els diccionaris més habituals però sí ho fem en un parell molt especialitzats. On hem anat a raure primer ha estat al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (DECat) de Joan Coromines que defineix el mot com a “clavegueró” i ens remet a una altra gran obra de deu volums: el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’Alcover-Moll que diu que un cadeny és: claveguera, albelló. Els autors d’aquest gran diccionari dialectal diuen que només han trobat documentada aquesta paraula en la novel·la Solitud(1) de Víctor Català que en el capítol 5è escriu: “.... fins el cadeny, per on buidaven els sucs de l’aigüera, havia estat desenfangat i baldejat a galledades...”. Recordem que Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, l’escriptora de l’Escala el pare de la qual era de Verges, és a dir d’aquí al costat.

Potser m’ha sortit un articlet amb massa cites per a una revista de

festa major, però m’ha semblat interessant aportar quelcom que ajudi a recordar les paraules que són pròpies del nostre entorn. Com he dit al començament, conservar i sobretot usar els nostres mots és l’única manera de mantenir viva la llengua que ens identifica com a poble.

(1) CATALÀ, Víctor. Solitud. Edicions 62. (MOLC) Barceloba 1979. pp.67.

10

Què fem? A què juguem? Quan a casa hi ha nens a vegades és compli-cat haver-se d’estar a dins tota una tarda. Alguns són capaços de jugar i entretenir-se sols però la majoria, i no depèn massa de l’edat sinó del seu temperament, reclamen cons-tantment la companyia i l’atenció de la mare o del pare. A vegades no-saltres, els adults, no tenim prou re-cursos per passar una estona entre-tinguda. Primer de tot cal paciència i una mica d’imaginació, els infants i sobretot quan són petits necessi-ten canviar sovint d’activitat, mirar contes, fer trencaclosques, muntar circuits amb els cotxes, jugar amb les peces de construccions, amb la cui-neta... cal anar improvisant per tal de no avorrir-se.

La caixeta pels tresors

Podem fer una “Caixeta pels Tresors”. És un taller senzill i que després el podem fer servir per posar-hi les pe-tites coses que als nens i nenes tant els agrada guardar: pedretes, palets,petxines...

Necessitem una caixa rodona de for-matgets, pintures de diferents colors tipus tempera i pinzells. Agafem la caixa, amb molt de comte traiem el paper on hi ha les lletres i els dibuixos dels formatgets. Tot seguit agafem pintura de color blanc i fem una pri-mera capa per tapar bé tota la caixa, si cal fem una segona capa. Un cop la pintura estigui ben seca hi podem anar fent diferents dibuixos amb la resta de colors, poden ser ratlles, ro-dones, sanefes... o fins i tot dibuixos més sofisticats, depèn de l’edat i de les habilitats de cadascú. Un cop la pintura és ben seca ja tenim la caixa a punt, ara només cal omplir-la. Pro-veu-ho, segur que us sortiranunes caixetes molt boniques. Ah! I també potser un regal a per a un bon amic. Marietes decoratives

També podem fer “Marietes” per de-corar els testos. Necessitem pedres de riu, planeres i no massa grosses, pintura de color vermell i de color negre tipus tempera i pinzells. Primer de tot hem de rentar bé les pedres

per treure-hi tota la pols i deixar-les eixugar bé. Un cop ben netes les pintem de color vermell i esperem que s’assequi la pintura. Tot seguit les podem acabar de decorar fent-hi petites taques de color negre i les tornem a deixar assecar. I bé ja tenim unes marietes ben divertides que les podem posar als testos o al jardí al mig de les flors. Ben segur que faran molt de goig!

A trepitjar bassals!

I quan hagi acabat de ploure, a “tre-pitjar basses”! Ens posem les botes d’aigua i sortim al carrer. És genial i als nens els encanta poder-se posar dins dels bassals, saltar i si cal mullar-se una mica. Quan arribem a casa ja ens canviarem la roba! És important que ells sàpiguen que ho fem per què hem decidit anar a saltar dins dels bassals, però que demà quan anem a l’escola o qualsevol altre dia si no està previst, no ens podrem posar dins l’aigua. Cada cosa al seu temps, encara que siguin petits són capaços d’entendre-ho, només cal explicar-ho.

Una de les millors maneres de passar el temps lliure amb els nostres fills i filles és fent activitats a l’exterior tot gaudint de la natura que ens envolta. Tenim la sort de viure en un entorn ple de possibilitats. Passejades amb bicicleta, a peu, anar fins al Daró a recollir pedres, a veure ocells... És una bona manera de relacionar-nos i passar bones estones junts, lluny de la televisió, dels ordinadors i de tots aquests aparells que ens tenen sempre tant ocupats. Però i si plou? Tarda de cap de setmana i plou!

i si Plou?

educació: Pares i fills

Jugant a trepitjar bassals / E. COLOMER

evA ColoMercol·laboradora revista

Fent la marieta decorativa / E.COLOMER

11

MAIG 2011 NÚM. 19

Hi ha serranencs que encara recor-den que els havien explicat que la palmera havia vingut en carro des de Flaçà, on hi havia arribat en tren. El Marquès de Robert se la va fer portar. Qui sap d’on procedia, però aquell fet creà una forta expectació al poble.

Això passava al voltant de 1884, quan el Marquès de Robert, que tenia certa predilecció per aquest poblet del Baix Empordà, decidí par-ticipar en la reconstrucció de la seva església.

Al lloc on havia estat l’antic temple, que datava de 1.123, es va fer la nova església. De fet, segons explica Carles Serra al llibre “Arbres monumentals, 69 vegetals del Baix Empordà”, l’ac-tual nau de l’església i el racó de la palmera estan al damunt de l’antic

cementiri. I pel que sembla, de l’an-tiga església, l’únic que es va conser-var, va ser el campanar. És per aquest motiu que té menor alçada que la resta del conjunt i una orientació nord-sud, en comptes de l’habitual est-oest. La palmera va ser el toc ornamental que va posar el Marquès i, d’això ja en fa 127 anys.

Però a banda d’aquest arbre cen-tenari que s’ha guanyat la pàgina d’algun llibre, a Serra també hi ha un altre arbre d’interès, el Roure dels Camins Nous. Amb la seva copa espectacular no passa desapercebut a qui travessa Serra per la carretera que va cap a La Bisbal. Precisament per això, l’Ajuntament ja fa un temps que treballa per acon-seguir que tingui el seu merescut reconeixement i sigui catalogat com a arbre monumental.

És curiós que, en un poblet com Serra de Daró, hi hagi tanta fal·lera per les palmeres. Passejant des del cementiri fins a l’església, amb voluntat, se’n distingeixen vàries. Hi ha jardins amb palmeres que s’enlairen cel amunt, d’altres amb palmeres que sembla que s’estimin més tocar de peus a terra... De totes les espècies i gèneres. En la varietat, hi ha el gust, diuen. Però l’iniciador d’aquesta moda serranenca podria haver estat el Marquès de Robert, qui va fer portar i plantar la imponent palmera centenària que neix en un racó del campanar de l’església de Santa Maria.

CArACterÍStiQUeS de lAPAlMerA de l’eSGlÉSiA(Washington sp)

la Palmera centenÀria del marquès de robert

fauna i flora

La palmera, més alta que el campanar / S.YXART

SÍlviA yxArtcol·laboradora revista

“Les palmeres constitueixen un nombrós grup d’espècies dins de la família de les arecàcies. Estan esteses per Àfrica, Amèrica, Àsia i les illes de l’oceà Pacífic. Al continent europeu tan sols existeix una espècie autòctona, el margalló del Garraf. Als països catalans i a altres zones de la Mediterrània des de fa temps s’han plantat palmeres en parcs i jardins perquè s’adapten molt bé al clima. La palmera de l’església pertany al gènere washingtonia, i és un exemple força alt. Té una alçada de 19 m i, pel que es veu, continua creixent, si atenem als amidaments actuals i als efectuats l’any 1989 pel senyor Sebastià Bohigas, veí de Serra de Daró. Té la capçada petita, com la majoria de les palmeres, d’uns 4 m de diàmetre. La soca té un perímetre de 2, 21 m. Val a dir que les palmeres creixen en alçada, però mantenen gairebé constant el gruix de la seva soca. “

SERRA I MAYORAL, Carles; Arbres monumentals, 69 vegetals colossals del Baix Empordà; ed. Brau Edicions SL; Figueres, 1999.

12 el reportatge

Sant Iscle d’Empordà disposa d’un petit però valuosíssim tresor cultural: una versió pròpia, en català de mitjans segle XV, del Cant de la Sibil·la, una misteriosa cançó nadalenca que la UNESCO va declarar l’any 2010 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

el cant de la sibil·la de sant iscle d’emPordÀ

Diferents imatges del missal de Sant Iscle d’Empordà / M. CARRERAL’Arxiu de la Catedral de Girona conserva un missal de l’església de Sant Iscle d’Empordà. Es tracta d’un llibre de l’any 1.332, manuscrit i en llatí, que conté tots els textos de totes les misses que es deien durant l’any. A les darreres planes del missal hi ha, també manuscrit però en català, el que sembla un poema: és una versió del Cant de la Sibil·la.

Què és el Cant de la Sibil·la?

A l’Edat Mitjana, durant la Missa del Gall, molts pobles catalans esceni-ficaven el naixement de Jesucrist a l’interior de l’església en una espècie d’obra de teatre que tenia diverses escenes, una mica com els pesse-bres vivents actuals. Doncs bé, una d’aquestes escenes la protagonitzava una sibil·la- una dona amb dons pro-fètics- que recitava un cant que anun-ciava l’arribada del Jorn del Judici.És una tradició molt antiga, que es remunta al segle X, i que a partir del segle XIII es comença a cantar en ca-talà. En l’actualitat només es manté viva a les esglésies de Mallorca i a l’Alguer tot i que en els darrers anys són molts els pobles i ciutats catalans (Barcelona, Lleida, Vic, Ontinyent, Gandia) que l’estan reintroduïnt a les festes de Nadal.

Perquè és important el Cant de la Sibil·la de Sant Iscle d’Empordà?

En primer lloc perquè és un element del patrimoni cultural local: no tots els pobles poden dir que tenen una versió pròpia d’un cant declarat Pa-trimoni de la Humanitat. En segon lloc perquè podria tractar-se d’una de les versions més antigues de tot Catalunya, doncs els experts diuen que la lletra amb què està manus-crita aquesta versió del Cant és de mitjans segle XV. I finalment perquè saber de la seva existència pot ser la porta d’entrada a la reintroducció del cant en les Festes de Nadal al poble.

Si voleu sentir com sona només cal que aneu al web de Google (www.google.com) i escriviu “Cant de la Sibil·la” o, si ho preferiu, podeu fer el mateix al web de Youtube (www.youtube.com).

13MAnel CArrerAdirector de festes.org

MAIG 2011 NÚM. 19

Al jorn del judici para qui aurà fait seruisi.

Un rey vindrà perpetualldel cel que hanc non fo aytal.En carn vindrà certanamentper fer del seglar jutgament.

Al jorn...

Ans del judici tot anantpara una signa molt gran,la terra guitarà sudorestremirà de gran pahor.

Al jorn...

Aprés se baderà molt fortd’on és semblant de greu conort.Es mostrerà ab crits e ab plorsLes infernals confosions.

Al jorn...

Un corn molt trist resoneradel cel quils morts resucitera.La luna el sol s’escuriranula stella no y luira.

Al jorn...

Foc dexendrà del cel ardente soffra qui és molt pudent.Cel terra e mar tot perira,tot quart és ho delirà.

Al jorn...

La dons no y aurà hom talentde riqües, d’aur ni d’ergent,de res no aurà hom desir,mas tan solament de morir.

Al jorn...

De morir serà tot lur talent,la dons lus glutiran les dens.no y aura hom qui nos plor,tot lo mon serà en tristor.

Al jorn...

Los pugts ells plans seran egualsa qui seran los bons e los malsReys e comptes e baronsqui de lus fayts retran raysons.

Al jorn...

Auch no y feu hom pecant tant secretni o dix ne so penset,que aqui no sia tot clar,nul hom no y pora celar.

Al jorn...

Cascun cors se ànime coberà,qui és bon e mal aquí para.Los mals iran en infern de jus,los bons iran ves Deu la ssus.

Al jorn...

(Edició a cura de Josep-Andreu Pérez i Mingorance)

Cant de la Sibil·la de Sant iscle d’empordà

14 Àlbum fotogràfic

(7)

1 a la 6. LA FESTA MAJOR DEL ROSER DE SERRALa Festa Major del Roser va començar el dia 1 de maig amb la 2a Trobada de Clàssics i va continuar el dia 2, celebrant per primera vegada a la Sala Polivalent, la resta d’activitats del programa festiu. Al matí, hi hagué l’Ofici Solemne i sardanes a càrrec de la Cobla El Foment del Montgrí, i a la tarda, l’animació infantil de Jordi Tonietti i el ball de l’Orquestra Els Màgics.El diumenge 25 d’abril, dins del programa de la Festa Major, també es va fer una bicicletada pel municipi de Serra.

7. REVETLLA DE SANT JOANEl 23 de juny es va celebrar la revetlla de Sant Joan amb un sopar a la plaça del casal, una foguera al costat de la Sala Polivalent i es va acabar amenitzant la vetllada amb música a càrrec d’un Dj.

1

3

2

4

5 6

7

15

MAIG 2011 NÚM. 19

fotoGrAfieS CedideS Per eva colomer, jordi molinas i la colla de serra

8 i 9. PUJADA ALS ÀNGELSEl 3 d’octubre es va fer la tradicional pujada als Àngels que, com sempre, va acabar amb un bon àpat a muntanya.

10 a la 12. NIT DE MÀGIAEl 23 d’octubre es va celebrar una Nit de Màgia a la Sala Polivalent de Serra. L’espectacle, que va comptar amb els trucs de diferents mags, va ser organitzat per la colla de Serra.

8 9

11

12

10

1613 14

15

17

16

18

19

15 a la 19. FESTA DE NADALEl dia 26 de desembre, al local del casal, es va organitzar un taller de postals per als nens i nenes. I un cop acabat, es va fer cagar el Tió i es va fer un berenar per a tothom.

13 i 14. FESTA MAJOR DE SANT ISCLE D’EMPORDÀEl 14 de novembre es va celebrar la Festa Major de Sant Iscle, que va comptar amb un dia esplèndid i amb la Cobla Els Rossinyolets.

17

MAIG 2011 NÚM. 19

22 i 23. QUINA DE NADALEl dia 2 de gener, la colla de Serra, va organitza al local polivalent una Quina en la que es van sortejar un munt de premis.

Àlbum fotogràfic

20 i 21. DIA DELS PATGESEl dia 2 de gener els tres patges dels Reis Mags de l’Orient van arribar a Serra per recollir les cartes de tots els nens i nenes. Van arribar amb cavall i acompanyats amb la música dels Grallers del Montgrí.

24. LA FESTA DE LA CANDELERAEl 29 de gener, el poble de Sant Iscle va celebrar la Festa de la Candelera.

20 21

23

24

22

18 l’entrevista

En Berto Marsal és un home d’aspecte descuidat però rostre afable i mirada nostàlgica. Ens rep que sembla que l’acabem de desvetllar d’una migdiada, apareix mig despistat, com si hagués oblidat la nostra cita. De seguida ens ofereix una cadira. És un home solitari. Rep visites puntuals i l’actualitat radiofònica és la seva veritable companyia, quelcom que el converteix en un interlocutor interessant.

Berto Marsal / S. YXART

No, jo ho aprovava tot a col·legi! Si vaig obtenir el títol de tenedor de llibres i vaig entrar de seguit. El que vull dir és que el meu germà no era enjogassat, no va voler jugar mai amb mi i jo, mira, de seguit d’haver dinat, anava cap a Serra, que hi havia els de la colla i jugàvem a boles, aquelles boles petites que es posaven en un quadre i competíem. Si érem sis, fèiem sis quadres i jo no sé què passava, però me les feia totes! Sempre guanyava totes les boles!

Vaja, així que tenia sort!

Moltíssimes vegades. Sempre entrava al col·legi amb les butxaques plenes! I llavors comercialitzava aquelles boles, les canviava per sants de capsa. Resulta que aquells temps, a les capses de cerilles, hi havia imatges de futbolistes i jo els col·leccionava. Em feia molta il·lusió. A vegades, com que aquí hi havia lledoners- somriu murri -, que feien aquelles boles petites dolces, també les canviava per caps de sant de capsa. Una mica es tractava de negociar amb el que un tenia per aconseguir allò que feia il·lusió.

Com era serra de daró llaVors?

quan Va néixer?

Vaig néixer el juny de l’any 1931 a can Marsal, una família que es dedicava al treball de la terra. Però com que jo sóc el petit de la casa i l’altre, és l’hereu, a empentes i rodolons, m’he fet això d’aquí on ara visc.

Com Va ser la seVa infantesa?

Vaig disfrutar molt de la meva infantesa. Sempre he sigut una mica optimista i, de petit es porta la cosa que un altre dia seràs. Vaig anar a l’escola de Serra, però també vaig treballar molt.

ajudaVa a Casa?

Gairebé jo portava la delantera.

què feien?

Cereals, blat de moro, cuidàvem vaques, porcs, i portàvem els ous i pollastres a vendre a La Bisbal amb la tartana.

Però tot i treballar, tenien temPs Per anar a l’esCola?

Sí i jo era molt enjogassat a col·legi. no li agradaVa estudiar?

Com és ara, però ara ha sigut tot retocat. Els carrers s’han fet més grans, hi ha masos més macos, però l’estructura és la mateixa. Els carrers són més néts, perquè abans hi havia fémers de les vaques, i no hi havia res asfaltat, no hi havia aigua instal·lada...

i on s’anaVa a busCar l’aigua?

La majoria dels que teníem vaques anàvem a abeurar-les al Daró. Els acompanyàvem a beure al riu, perquè com que hi havia poca llum per pouar aigua i els pous eren poc abundosos, era millor fer-les sortir a beure al riu.

i les dones també anaVen a rentar la roba al daró?

Sí, hi havia el rec de la font, que es deia el Ratxaret, que hi anaven a rentar quan tenien poca cosa i al Daró, on està el pont, quan en tenien més.

Però les Cases deVien tenir Pou o Cisternes d’aigua?

Oh, hi havia de tot, i de pous pocs. Ara, com que tota l’aigua és instal·lada, no es pateix.

berto marsal Una vida de lluita i treball

19SÍlviA yxArtcol·laboradora revista

MAIG 2011 NÚM. 19

“Veig que la joventut desitja una manera de viure plena d’abundància, que ja no existeix”.

llaVors es Patia Per l’aigua?

No, tampoc, perquè la gent feia les coses com les havia trobat. Es sabia viure amb el que es tenia. Més que ara...

mira que Va Passar amb la neVada de l’any Passat!

Sí, ara no estem acostumats a passar amb menys. Sort que jo ja no tenia els porcs, perquè ho hauria passat molt malament. Sense aigua, sense poder donar pinso...

Com és que ja no té PorCs?

Des que em vaig jubilar que no els tinc. Hagués pogut continuar un temps més, però com que em van atropellar a la carretera quan anava amb moto i vaig trencar-me un peu, tot això va quedar abandonat. I quan una cosa queda abandonada, no et queden ganes de tornar-hi.

i ara, a què es dediCa?

Treballo una mica la terra que tinc i, si convè, faig una mica de paleta. I encara tinc ficat al cap de ficar un hotel aquí.

donCs té feina!

Home, seria com a soci, amb el que vingués.

i semPre ha VisCut aquí?

No, després d’estudiar Tenedoria de Llibres a la Bisbal vaig treballar molt temps a la casa dels pares. Vaig tardar molt a venir aquí. Potser tenia 40 anys que encara no havia guanyat ni una pela! Ni aquí ni enlloc, perquè llavors pagaven molt poca cosa. Al fill petit de la casa no li tocava pas gaire cosa, i si no s’esforçava més tard, com vaig fer jo, quasi era un desgraciat.

i quan Va Venir, què hi haVia aquí?

No hi havia res i jo hi vaig anar edificant totes aquestes quadres... Però com que no hi havia diners, havia de guanyar-me la mà d’obra, i el material el comprava com podia.

amb Voluntat, donCs, un Pot anar fent?

Bé, jo perquè no tenia dona, no tenia gastos, no tenia fills...

no s’ha Casat mai?

No. És equivocat?

home, això m’ho hauria de resPondre Vostè!

N’hi ha que diuen que es viu més bé sense estar casat, però tot té les seves avantatges i desavantatges. Les avantatges és que tens menys càrregues i menys responsabilitats, però tampoc disfrutes d’una vida íntima, d’estimar una dona, d’estimar un fill, que això també té les seves benediccions!

Però no hi ha hagut CaP dona imPortant a la seVa Vida?

Ui, m’he enamorat moltíssimes vegades! I encara m’enamoro.

i, estant sol, què fa Per dis-treure’s?

Aquí de tele no en tinc, però escolto la ràdio. M’entero de tot lo que diuen l’Antonio Bolinches, en Francesc Torralba i d’altres... Aquests no em cansaria mai d’escoltar-los, perquè toquen molts temes. També m’agrada en Gaspar Hernàndez amb l’Ofici de viure. Sempre m’ha agradat adquirir cultura i, a través d’aquests programes, t’enteres de moltes coses, com ara, quin són els aliments més bons o escoltant el Dr. Miquel Masgrau, descobreixes que el càncer podria ser produït per dificultats de la vida, i que a vegades, quan més por tenim d’agafar càncer, és quan més probable és que l’agafem, perquè tot és psicosomàtic.

L’entrada al mas de Can Marsal / FOTO CEDIDA: Salvador Marsal

20 l’entrevista

Pot ser, desConeixem Part del PotenCial del nostre Cer-Vell.

Del cervell humà només funciona una petita part. En pecar Adam, aquest va perdre la perfecció i li va quedar el cervell atrofiat i, com que nosaltres som descendents d’aquest, no ens funciona del tot.

és Creient?

Sóc Testimoni de Jehovà. Crec en Jesucrist i, saps què va dir Jesucrist la temporada que va ser a la terra? Va dir que hi hauria un final d’aquest sistema, i quan els seus deixebles li preguntaven per les senyals que predominarien quan fóssim prop del final. Aquest els va dir que, entre d’altres coses, hi hauria terratrèmols a gran escala i a gran magnitud. I curiosament, darrerament, hi ha molts terràtremols i, com el de Japó, crec que no n’hi havia hagut cap! Per tant, sembla que s’estan complint les profecies.

Però aquesta Visió és molt Pessimista.

Tot i que de cares amb mi sóc molt optimista, el que veig en línies generals, em fa ser pessimista. No fa ni tres dies que una família em va dir que jo era una mica raro, però jo li vaig dir que jo no m’hi sento, però que veig que la joventut desitja una manera de viure plena d’abundància,

que ja no existeix. Si el món continua, haurem de canviar molt.

Creu que el futur és tornar enrere? aCabar amb el Con-sumisme?

Això és el que opina molta gent. La joventut d’ara ha viscut una vida de massa abundància i mentre estem en la societat del consum no podrem canviar.

si Pogués esCollir, tornaria a Viure la seVa Vida igual?

No la viuria pas com ara, almenys des que vaig començar a tenir ús de raó. Vaig ser burro, mai no hauria d’haver treballat tant. La vida és una lluita: primer aprendre a caminar, després lluitar pels estudis, després patir per una parella que s’ha enamorat d’un altre... Lluitar i lluitar per tenir una data de caducitat. Per mi és un desastre que els humans tinguin una data de caducitat, però passar viu a la grande atribución del Señor i viure una vida feliç indefinida, això sí que val la pena.

En Berto, al cobert de casa seva, on vam xerrar / S. YXART

berto marsal Una vida de lluita i treball

21les feines del camP

MAIG 2011 NÚM. 19

retrats de la Memòria

Fotos cedides per ENRIQUETA GARRIGA, VÍDUA DE JOAN COLOMA.

A la primera imatge, veiem la matança del porc a Can Marsal. I a la següent, com els Marsal van amb la tartana a alguna Festa Major o a mercat a vendre els productes del mas.

Al MAS ColoMA de SAnt iSCle d’eMPordÀ

Fotos cedides per SALVADOR MARSAL

Al MAS MArSAl de SerrA de dArÓ

Anys 1930-1940, una sèrie de gent treballant al mas.

Anys 50, el treball amb la lligadora, una màquina que tallava i lliga-va al mateix temps garbes de sembrat o cereals i que s’arrossegava mitjançant la tracció animal.

Anys 40-50. Es fan evidents els primers canvis al camp. Els ani-mals són substituïts per la màquina de batre, que separa el gra de la palla automàticament. Tot i així, per a aquest procès són necessàries de 12 a 20 persones. S’han de portar les garbes des de la garbera a la màquina, portar el gra al graner, fent el pa-ller. I tot varia segons les dimensions de la garbera i del paller.

Un gran paller.

22 lA CollA de SerrA

El poble de Serra de Daró ha sabut aglutinar els sentiments d’amistat, respecte, companyonia i bon humor en la Colla de “Serra”, que així és com es dirà d’ara endavant. Aquesta colla no es va formar tota de cop tal com és ara a l’ actua-litat. S’ha anat formant per etapes.

opinió

ave, serra, els Pobles veïns et saluden

Alguns dels seus membres fa anys que es troben al Casal, abans anaven a can Calvet, a fer la partideta de car-tes. Allà hi van nois, no tan nois, i fins i tot gent de més de 100 anys, que d’aquests també n’hi ha al poble de Serra. Podríem dir que aquests són els membres més antics de la colla, que un dia van començar a anar a sopar a can Quel d’Ullastret, on trobaven la distensió i el repós des-prés d’una dura jornada de treball.

Com que la majoria dels membres masculins de la colla són nascuts a Serra de Daró, havien anat a l’escola i jugat junts pels carrers del poble; es coneixen les seves manies i les seves il·lusions, i les respecten. Es la manera de tirar endavant amb harmonia.

Les parelles, el bo i millor de les contrades

Les seves parelles són dels pobles veïns, com Foixà, Flaçà, Bordils, La Bisbal, Ullastret, Torroella de Fluvià,... Aquests nois sí que en van saber... Van triar del bo i millor de les contrades....

Més tard es va incorporar a la colla una altra parella, diríem que d’entre Barcelona i Ullastret, que s’ha integrat totalment al nostre tarannà i que aporta saba nova.

Entre tots porten a terme trobades de cotxes antics, organitzen nits de màgia, quines nadalenques i ara també tenen al cap una trobada de xapes de cava. No acaben la corda.... Quan toca pencar (servir sopars, fer de cambrer, de tresorer....) no els cauen els anells, i tots hi col·laboren.

El Barça, una passió compartida

Una de les coses que més els uneix és el Barça. Quan hi ha partit s’organitza una festassa i tothom està content si gua-nya. Per tant, últimament tenen una bona tanda de felicitat.

Una altra afició general de la Colla és la música i el ball i la veritat és que no ho fan gens malament, però el més important és passar-ho bé i divertir-se, que la vida ja en té prou de maldecaps... A uns els va bé el vals, als altres la rumba, a uns altres la salsa ... uns altres prefe-reixen mirar i escoltar, i tots disfruten a la seva manera.

Les seves edats tampoc són uniformes: hi ha des dels que tenen menys de 50 anys fins als que ja estan jubilats, però això no és impediment perquè les activitats pro-gramades, siguin quines siguin, es portin a terme amb eufòria. Alguns ja són avis i es desfan pels seus nets, però procuren no deixar-se perdre els sopars dels dissabtes amb la colla.

Que duri molts anys!!!

23

Aquest hivern, la colla va organitzar per primera vegada, la Quina de Serra de Daró.

les trobades a can Pou i a can santi

A més de treballar, la colla també sap passar-ho bé. Tot sovint fem cargolades, calçotades, boletades, botifarrades... sobretot a can Pou o a can Santi, que tenen locals més adequats per fer-ho. A l’hivern, la llar de foc reuneix la gent al seu voltant, i a l’estiu les piscines o la platja són les protagonistes.

Altres sortides tradicionals són els Aplecs de Santa Caterina i Els Àngels, on l’ allioli d’ en Pere no hi pot fal-tar (el millor del món). Allà també ens relacionem amb la gent de Serra, i compartim coques casolanes (la de la Conxita, la de la Concepció, la de la Remei) amb les nostres.

Quan ja es fa fosc, l’hora dels adéus a la plaça dels Àngels, és el vincle que ens uneix fins l’any següent.

També hem organitzat sortides una mica més llargues: un cap de setmana a Madrid, una visita a Barcelona, una estada a Andorra... Ja només ens falta que ens toqui la Primitiva, que, per més que n’ hem fet, mai tenim aques-ta sort. Parlant de sort, l’ Anna ens ha portat loteria de Nadal de Sort, alguns anys, però fins ara encara no hem tret res. Potser és veritat allò de que “afortunat en el joc, desgraciat en l’amor”, perquè d’ aquest últim no ens en falta.

lA CollA de SerrA

La platja de Pals, a la nit, ha sigut testimoni de sopars

musicals sota la llum de la lluna, dels catorze compo-

nents de la colla de Serra. Com si es tractés de joves de

vint anys, hem menjat, begut i ballat fins a les tantes i

ens hem banyat a les tranquil·les aigües del mar.

MAIG 2011 NÚM. 19

AQUeSt ÉS l’HiMne de lA CollA, QUe CAnteM A CAdA troBAdA:

HiMne de lA CollA de SerrA

Oh !, quant sortim,tots a la nit,quant tots anem junts a sopar,deixem enrere les penúriesi l’alegria ens ve a trobar. Menjant, bevent,i junts rient,passem vetllades complaentsamb pau, amor i harmoniatot el capvespre estem contents. I a l’hivern,amb el futbol,

al Barça tots animaremcom cada lliga anualdisfrutarem i patirem.Cel·lebracions ,i reunions,trobades i competicionssón el motiu de tanta joiaque fa que hi hagi animació. I per això,mai no perdremles ganes de mirar endavant,ens mouen sentiments d’amorque conservem amb il·lusió.

24 opinió

En pocs anys hem viscut canvis polítics, culturals i religiosos espectaculars i totalment imprevistos: Caiguda del mur de Berlín i de tots els règims comunistes de la antiga Unió Soviètica, desaparició de les diverses dictadures de Sud-Amèrica i ara mateix tota la moguda als països àrabs: Tunísia, Egipte, Bahrain, Oman, Iemen, Líbia, Algèria, Marroc, etc. La globalització ha tornat el món molt petit i tot se sap.

desiG de llibertat, de diGnitat, de Pa, de valors…

El veïnatge d’un primer món ric, encara que en crisi i d’una gran majoria de països pobres ha mogut a amplís-simes capes de joves que disposen d’un cert nivell aca-dèmic i que estan penjats dels nous ginys tecnològics a revoltar-se i a dir prou. I han sortit al carrer per fer sentir un poderós clam de llibertat i de dignitat. La gent vol feina i pa; volen poder viure i abandonar la misèria. Refusen l’autoritarisme, la corrupció i la ineptitud d’uns governants que només s’han preocupat del propi enri-quiment personal i de portar un tren de vida de super-luxe mentre mantenien els pobles en l’abandonament, muts i sotmesos.

Mentre els països del món del benestar d’Europa i d’al-tres nacions avançades ens ho mirem amb sorpresa i sense saber massa com reaccionar. La gent que ha viscut aquests processos d’alliberament d’antigues cadenes esperen i lluiten amb il·lusió i fermesa per a un nou temps de llibertat i de possibilitats de vida i de desen-volupament. I tot això coincideix amb el pitjor moment de les antigues democràcies immerses en una greu crisi econòmica, cultural i de valors i amb un baix perfil de participació ciutadana.

Les crisis són un maldecap però també són una gran oportunitat. Poden ser l’eclosió, el despertar de quel-com nou i ple de possibilitats, un salt endavant de gran envergadura.

Enyorar un passat amb les butxaques i el ventre plens però sense llibertat ni dignitat en el cas del pobles que vivien en dictadures revela un tarannà vergonyant de persones sotmeses i sense esma. Hem de vèncer les pors i superar les inèrcies que ens esclavitzen i que ens empobreixen.

Les persones, les societats i les esglésies necessitem la llibe-ertat com el pa que mengem per créixer i desenvo-lupar-nos adequadament. I cal tenir present que a més llibertat és precís més responsabilitat de tots i de cadas-cú, més autoexigència, més compromís i implicació per omplir-la de contingut i per permetre que tothom trobi el propi lloc i es puguin bastir unes comunitats harmò-niques. Ara i arreu és l’hora de la ciutadania i de l’acció de tots, especialment dels joves. Ens hi va el futur. No es pot seguir vivint adormits i inactius preocupats només per “anar de marxa”, regalant-se uns bons caps de setmana i esprement els darrers rosegons que els pares i els avis els han llegat.

Vivim una època històrica en que ens estem jugant moltes coses i d’una gran transcendència. Entre tots hem d’omplir de continguts reals les nostres demo-cràcies, hem d’assajar unes noves formes de vida més sòbries i amb menys despesa supèrflua per assegurar un futur viable al planeta i amb recursos suficients per a l’esdevenidor. Cal resoldre els problemes de l’energia nuclear i de la necessitat immediata de poder disposar d’altres energies substitutòries. Necessitem preservar l’estat del benestar, els drets civils, les llengües en perill com la catalana, la mateixa viabilitat política i econò-mica de Catalunya espoliada per l’Estat espanyol que la va afeblint deliberadament per poder-la sotmetre i anorrear, cal recuperar la independència i la llibertat d’informació d’uns mitjans avui greument mediatitzats pels interessos econòmics i polítics d’uns grups cada cop més reduïts. La qualitat informativa, cultural i ètica de les televisions privades és deplorable. Ho pagarem molt car. Estan alimentant la ciutadania i sobretot a les noves generacions amb unes menges molt insalubres. Els conflictes de relació i de convivència a les famílies, a les escoles, al carrer entre colles diverses, l’agressió

25

MAIG 2011 NÚM. 19

als immigrants, marginats i altres no els hi és pas aliè. Sense referents, sense valors, sense disciplina i esforç, sense respecte... no es poden fer persones ni comunitats harmòniques i cohesionades. No és la llibertat que cal retallar, és la responsabilitat, l’autoexigència, la solidari-tat i la confiança que cal fer créixer.

No ens empassem els gripaus que amb tanta insistència ens encolomen. Hem de reaccionar i actuar fent una gran unió. Els mercats, afirmava amb rotunditat fa poc a Catalunya Ràdio l’Arcadi Oliveras, no són pas éssers abstractes sinó que tenen nom i cognoms. I enumerava alguns grans banquers i empreses multinacionals com els qui dicten les polítiques econòmiques als governs com a causants de la situació que patim i que no pensen pas canviar perquè ja els hi va bé com està.

“Diguem no”, cantava en Raimon fa molts anys, “pre-gunteu-vos què podeu aportar vosaltres, joves, al propi país” advertí el president John Kennedy, “indigneu-vos!” ha escrit en un llibret recent de gran èxit editorial a França l’Stéphane Hessel, de 93 anys, un antic membre de la Resistència, presoner a Buchenwald, condemnat a mort per la Gestapo, defensor de la independència d’Algèria, defensor de la causa Palestina, diplomàtic i únic redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans, l’any 1948. La indignació, diu Hessel, neix d’un compromís amb la història. El poder del diner, afirma, mai havia estat tan gran ni s’havia mostrat tan descarat, egoista i desafiant com ara. La banca privatitzada només pensa en repartir-se dividends i regalar bons sous i prevendes als seus dirigents. No l’importa per a res el bé públic. Al meu temps, continua Hessel, ho teníem més clar que vosaltres ara, però no pas més fàcil, ans al contrari. Planteu cara a la dictadura dels mercats. Els vells lluitàrem pels drets que ara tenim. Ara us toca a vosaltres, joves, de protegir-los, defensar-los i millorar-los. No us els deixeu prendre. Els mitjans informatius, clama Hessel estan en mans dels poderosos que s’han apropiat del que és de tots. I el que és de tots tenim el dret i el deure de recuperar-ho, i de recuperar la pròpia llibertat. No cediu a la violència, no us feu esclaus del consumisme que no en té mai prou. És un valor inesti-mable la indignació, plantar-se i plantar cara. Després

de la gran guerra, adverteix Hessel, les coses estaven molt pitjor que ara i ens en vam sortir perquè ens vam implicar i vam esforçar-nos. El pensament productivista ens ha portat a la ruïna. Cal un canvi radical en el model de funcionament econòmic, financer, científic i tècnic. S’han d’exigir responsabilitats als culpables, tenen noms i cognoms, del desgavell actual i foragitar-los. És l’hora de preocupar-se, a tots nivells, pel triomf de l’ètica, de la justícia, del rigor i el treball ben fet i de la sostenibili-tat. Afrontem greus riscs. El mateix planeta està en joc, podria resultar inhabitable. La indiferència i no fer res és el pitjor que podem fer. “Indigneu-vos! i passeu a l’acció”, rebla Hessel.

Evidentment que les situacions d’aquí i dels pobles àrabs són profundament diferents: les seves carències no són les nostres, ni les nostres són les seves. També és cert que després del primer tast sovint la democràcia deixa un regust d’insatisfacció. Calen canvis en profun-ditat. Si no hi ha democràcia econòmica, es a dir, poder econòmic en mans del poble, la democràcia esdevé una enganyifa. No sabem tampoc com evolucionaran les coses allà. Resten molts interrogants pendents i haurem d’esperar que el pas del temps els vagi aclarint, però potser fora bo que deséssim les pors i la comoditat i aprenguéssim des d’ara de la valentia, de la generositat i de la capacitat de revolta de la joventut i de les pobla-cions àrabs. Ajudem-los, i ajudem-nos a nosaltres recla-mant també aquí canvis substancials que possibilitin un nou model de persona, de societat i de país: lliure, just i fraternal i que eviti que torni passar, cosa qui fins avui no s’ha fet, el que patim ara. No és el poble, les classes mitjanes ni les petites empreses el qui han de carregar el pes de la crisi.

Apel·lem a una veritable insurrecció pacífica, escriu Hessel, contra els mitjans de comunicació de masses que no proposen a la joventut cap altre objectiu que no sigui el consum insaciable, el menyspreu dels més dèbils i de la cultura, l’amnèsia generalitzada i la competició despietada de tots contra tots. Als qui fareu el segle XXI us diem. “CREAR ÉS RESISTIR. RESISTIR ÉS CREAR”.

roSSend dArnèSrector de serra de daró i sant iscle

26

Productes Montilivi, únic nom que tenia l’empresa en el seu origen, va néixer de les mans dels pares d’en Mateu fa uns quaranta anys. Regentaven el Restaurant El Conill, al centre de Banyoles, i van descobrir que els pinxos que servien entre les tapes, tenien tal requesta que, fins i tot es podien comercialitzar. Van començar combinant la feina del restaurant amb la comercialització d’aquests productes, però els van començar a sortir clients grossos i van decidir que havien de dedicar-s’hi plenament. Llavors l’empresa va traslladar-se a Girona, al barri de Montilivi i, més tard, al barri de Domeny, on van estar-hi divuit anys més abans de traslladar-se a Serra i adoptar el nom de “Broqueta de l’Empordà”. En acabar el batxillerat, en Mateu va decidir ajudar als pares a tirar l’empresa endavant. Fins aleshores ho havia fet només puntualment, perquè als estius li agradava treballar a mar, a les embarcacions turístiques de l’Estartit. Però, de mica en mica, va assumir tenir més responsabilitats a l’empresa. I ara, convertit en el gerent de l’empresa, compta amb l’ajuda del seu germà Marc en la vessant comercial.

En Mateu, nascut a Girona però vinculat a l’Estartit, d’on és la seva dona, dirigeix La Broqueta de l’Empordà, una empresa amb quaranta anys d’història en la producció de broquetes de qualitat. Coneguda també amb el nom de Productes Montilivi, el 2007 va traslladar la seva seu a Serra de Daró, un punt estratègic dins la seva xarxa de repartiment.

les broquetes de serra de daró

Broquetes per a tots els gustos / S. YXART

“Un producte de qualitat ajustat a totes les butxaques”

Un producte considerat de segona amb carn de 1a qualitat

“La majoria de gent té en ment que les broquetes de carn són un producte de segona, perquè tradicionalment, a les carnisseries els retalls de carn sobrers s’aprofitaven per fer trinxats o broquetes”, però en Mateu diu que ells es van especialitzar, des dels inicis, a fer broquetes de carn de primera qualitat procedent dels escorxadors de Girona, Olot i la Selva. A ells els arriben magres de primera qua-litat, lliures d’ossos i de sang, i són ells mateixos qui els

treuen tota la grassa, els tallen, els maceren i els enfilen.El 90% de la seva producció són broquetes. Bàsicament de porc i de pollastre, tot i que ara s’estan plantejant de crear-ne també de xai. La de pollastre, només fa dos anys que la fan, i surt molt bé també entre la població immigra-da, que no menja porc. L’altre 10% de la producció, que és “per complementar la demanda dels nostres clients”, surt en forma de botifarres, salsitxes, xoriç, xistorra, hambur-guesa, mandonguilles, entre d’altres coses. “El producte estrella és el pinxo groc de carn de porc”, tot i que, en re-

l’empresa

27

MAIG 2011 NÚM. 19

alitat, el pinxo vermell, les broquetes de carn i verdures, els xoricets, les salsitxes, etc. també són productes molt qualificats. “I tot i que hi ha diferents formats d’envàs, to-tes les broquetes tenen talls de la mateixa mida, que són adequats per poder coure’s amb quatre o cinc minuts”. Ells venen per preu unitari i no per pes. Però l’important, assegura, “és menjar-lo d’immediat, que no es refredi”.

Una producció artesanal que es va automatitzant

La Broqueta de l’Empordà produeix mensualment unes 130.000 o 140.000 broquetes. La seva temporada alta coincideix amb l’època turística, és a dir, Setmana San-

ta i estiu, sobretot els mesos de juliol i agost. A l’hivern, aprofiten per provar coses noves i elaborar producte congelat. A part, des de fa dos anys, compten amb una màquina que els ha permès automatitzar la part més im-portant de la seva producció: les broquetes de carn de porc i pollastre. Amb aquest aparell poden enfilar fins a 2.200 unitats per hora. Tot i així, encara es troben limitats en la producció de broquetes de carn i verdures i en la de salsitxes i xoriç. En el primer cas, perquè les verdures, si no s’enfilen a mà, es trenquen. I en el segon cas, perquè la màquina que tenen no els serveix per a les salsitxes. Ara estan intentant crear-ne una de nova, d’habilitats si-milars, però adequada per aquest tipus de carn.

A la part de dalt de la nau, en Mateu té el seu despatx / S. YXART I a la part de baix, es desenvolupa tota la producció / S.YXART

Serra de Daró i els clients

Tot i que sempre havien estat a Girona, el 2007, sense dubtar-ho, van traslla-dar-se a Serra de Daró. Necessitaven un espai més gran i versàtil i, la veritat, és que les naus a Girona, sense oferir el que donaven aquestes de Serra, eren menys econòmiques. A més a més, a en Mateu, li agradava la tranquil·litat d’aquest indret i li semblava que era un bon punt estratègic, ja que estava molt ben comunicat amb tota la seva xarxa de repartiment. Particulars, bars, restaurants, càmpings, carnisseries i cadenes de supermercats del nord, el sud i el centre de la Costa Brava, el gironès i una petita part de la província de Barcelona. De manera que el canvi de localització no va alterar gens la trajec-tòria de l’empresa. De fet, fins aquest any, que ha estat quan veritablement s’ha notat la crisi, assegura que sempre havien anat creixent un 12 o 15% l’any. Aquest 2010 s’han mantingut, però en Mateu reconeix que tal com estan les coses, això no és del tot dolent. I és que no es pot oblidar que, a la Broqueta de l’Empordà, tal com diu en Mateu, ofereixen “un producte de qualitat ajustat a totes les butxaques”.

SÍlviA yxArtcol·laboradora revista

28 Metereologia

les PluGes dels darrers anys a serra de daró

lA PlUJA de 1990 Al 2010 Si l’any passat destacàvem que el 2009 havia estat l’any més sec dels darrers 20 anys, aquest any, per contra, podem dir que el 2010 s’ha convertit en l’any més plujós.

lA MitJAnA Per MeSoS 1990-2010 Aquesta gràfica correspondria a la mitjana de pluja cada mes dels darrers 21 anys.

29

MAIG 2011 NÚM. 19

MiQUel CrUSetcol·laborador revista

PlUJA Per MeSoS Any 2010 Aquesta gràfica mostra detalladament, per mesos, la pluja caiguda durant l’any 2010.

notA: Només he tingut en compte el primer diumenge de maig, tot i que abans s’havien fet alguns actes de la Festa el dissabte.

LA PRIMERA DARONADA DE L’ANY13/10/2010J. Molinas

30 Passatemps

el racó del sudoku

nivell de dificultat: fàcil nivell de dificultat: difícil

endevinalles per als més petits

les 6diferènciesPER SÍLVIA YXART

SAPS QUÈ LI DIU UN ARBRE A UN ALTRE?Em sembla que ens han deixat plantats!

SAPS PER QUÈ PLORA EL LLIBRE DE MATES?Perquè té molts problemes!

- MARE, M’HA PICAT UNA SERP.- Cobra?- No, ho fa gratis!

UN HOME ENTRA EN UNA FUSTERIA I DEMANA:- Hola, que em podria fer dues tauletes de nit?- Ho sento, però és que de nit no treballem.

PER ONA VILÀ COLOMER

- ESCORçA ARBRE

- XIPRER

- CABLE ELèCTRIC

- OMBRA ROURE

- PAL ELèCTRIC

- BRANCA ROURE

31Gastronomia

MAIG 2011 NÚM. 19

PeUS de PorC AMB eSCAMArlAnS

flAM de “CArAJillo”

PrePArACiÓ:Per començar, si no és que es compren bullits, es fan bullir els peus. I un cop ho estan, es reserven.En una cassola amb oli, tirem les dues cebes triturades. I quan la ceba està sofregida, hi afegim el tomata fregit i el quart de litre d’aigua. A continuació, hi posem els peus de porc i el fumet de peix i ho deixem coure fins que el líquid redueix fins a la meitat.I just abans de treure per servir, hi afegim els escamarlans.

PrePArACiÓ:Triturem al got del Tourmix els 200 cl de llet, els dos ous, el sobre de Royal i la cullerada i mitja de Maicena.Posem el litre de llet restant a bullir i hi afegim les cullerades de Nescafè i el rom.Quan bull, ho traiem del foc i hi

afegim el que hem triturat prèvia-ment. Ho tornem a posar al foc, barrejant fins que es dissolgui bé i esperant fins que torni a bullir. Després, ho traiem del foc i repartim el flam en motlles caramel·litzats. Ho deixem refredar i ho posem a la nevera.

el racó de la cuina

inGredientS:( Per a quatre persones )

- 4 peus de porc- 8 escamarlans- 2 cebes mitjanes- 1 cullerada sopera de tomata fregit- 1/2 litre de fumet de peix- 1/4 de litre d’aigua- sal- oli

inGredientS:- 1 sobre de flam Royal de 8 racions.- 2 ous sencers- 2 cullerades de Nescafè descafeinat.- 1 got de Rom “Negrita”- 1 litre i 200 cl de llet- 1 cullerada i mitja de postres de Maicena- Caramel líquid Royal

MArtÍ CASAdellÀcol·laborador revista