manel armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes,...

19
Dosier de prensa Para información adicional, entrevista con el artista, visitas y/o imágenes contactar con Diana Rangel [email protected] +34 936337475 24.05.18 -13.07.18 Manel Armengol | Inauguración 24 de Mayo 19h

Upload: others

Post on 03-Oct-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

Dosier de prensaPara información adicional, entrevista con el artista, visitas y/o

imágenes contactar con Diana [email protected]

+34 936337475

24.05.18 -13.07.18 Manel Armengol |

Inauguración 24 de Mayo 19h

Page 2: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

2

Ana Mas Projects se complace en presentar los trabajos fotográficos que Manel Armengol realizó en el curso de un año en la ciudad de New York en 1978. Cuatro décadas después, sus fotografías en blanco y negro y en color adquieren un valor especial por su aportación a la memoria colectiva de los años setenta sobre la Gran Manzana.

Manel Armengol llegó a NY poco antes del frío invierno de 1977-78, enviado como corres-ponsal gráfico por un semanario español de gran tirada poco tiempo después de la muer-te del dictador Franco. Pero no son los reportajes de encargo los que mostramos en esta exposición, si no aquellas imágenes que Armengol registró en sus múltiples paseos entre la depauperada zona del Bronx y la festiva concurrencia de artistas, músicos y estudian-tes que se solazaban en Washington Square y el Dowtown del Village, Soho y Chinatown.

NY ciudad de altos contrastes:

Pequeñas notas poéticas como la silla de “El rincón del bar” o las “Margaritas en el desayuno”, grafismos de artistas en los muros, escenas costumbristas en plena nevada, personajes excéntricos en el mítico local underground CBGB, Divine actuando en un teatro, Andy Warhol en una fiesta de Studio 54, jóvenes fumando y cantando bajo la luna llena en St. Mark’s Place, gente viviendo en una extrema soledad y degradación en locales de auxilio del Bowery o en plena calle. Muros sobrios y ciegos de color terroso, arquitecturas de ventanas tapiadas, u oscuras escaleras evocan constantemente un sentimiento de soledad. Los grandes coches americanos de diversos modelos y colores fotografiados una quieta mañana de domingo sin presencia humana visible, asemejan una colorida y estática maqueta en una habitación de juegos de niños.

Armengol presenta unas treinta nuevas imágenes de esta serie que habían permanecido inéditas hasta ahora. Otras son copias realizadas manualmente en el laboratorio analógico por el autor (los últimos tirajes que realizó antes de cerrar su laboratorio personal), presentadas junto a las acentuadas y vibrantes notas de color de los tirajes sobre el mítico soporte Cibachrome (después denominado Ilfochrome Classic) realizadas hace unos años en París por Roland Dufau, consagrado maestro en esta especialidad. Es una oportunidad de excepción revisitar los tirajes en color sobre Cibachrome, soporte del que sólo quedan escasas muestras, después de que en 2012 Ilford clausurara la producción.

Ana Mas Projects es complau a presentar els treballs fotogràfics que Manel Armengol va realitzar en el curs d’un any a la ciutat de Nova York el 1978. Quatre dècades després, les seves fotografies en blanc i negre i a color adquireixen un valor especial per la seva aportació a la memòria col·lectiva dels anys setanta sobre la “Gran Ciutat”.

Manel Armengol va arribar a NY poc abans del fred hivern de 1977-78, enviat com a corresponsal gràfic per un seminari espanyol poc després de la mort del dictador Franco. Però no són els reportatges d’encàrrec els que mostrem en aquesta exposició, sinó aquelles imatges que Armengol registrà en els seus múltiples passejos entre l’empobrida zona del Bronx i la festiva concurrència d’artistes, músics i estudiants que se solaçaven a Washington Square i el Downtown del Village Soho i Chinatown.

NY ciutat d’alts contrastos:

Petites notes poètiques com la cadira de “El racó del bar” o les “Margarides a l’esmorzar”, grafismes d’artistes als murs, escenes costumistes en plena nevada, personatges excèntrics en el mític local underground CBGB, Divine actuant en un teatre, Andy Warhol en una festa de Studio 54, joves fumant i cantant sota la lluna plena St. Mark’s, gent vivint en una extrema solitud i degradació en locals d’auxili del Bowery o en ple carrer. Murs sobris i cecs de color terrós, arquitectures de finestres tapiades, o escales fosques que evoquen constantment un sentiment de solitud. Els grans cotxes americans de diversos models i colors fotografiats un tranquil matí de diumenge sense presència humana visible, semblen una acolorida i estàtica maqueta en una habitació de jocs de nens.

Armengol presenta unes 30 noves imatges d’aquesta sèrie que havien romàs inèdites fins ara. Altres són còpies realitzades manualment en el laboratori analògic per l’autor (els últims tiratges que va realitzar abans de tancar el seu laboratori personal), presentades al costat de les accentuades i vibrants notes de color dels tiratges sobre el mític suport Cibachrome (després denominat Ilfochrome Classic) realitzades fa uns anys a Paris per Roland Dufau, consagrat mestre en aquesta especialitat. És una oportunitat d’excepció revisitar els tiratges a color sobre Cibachrome, un suport del qual només en queden escasses mostres desprès de que al 2012 Ilford clausurés la producció.

Manel Armengol | NY

CAST - CAT

Page 3: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

3

Manel Armengol ha trabajado siempre como fotógrafo y fotoperiodista, y algunas de sus fotografías se han convertido en iconos del ámbito del reportaje social de finales de los 70, como son sus famosas fotografías de la Transición española. Ambientes populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan con imágenes violentas, enérgicas, de manifestaciones, revueltas y cambios sociales radicales del momento. Este conjunto de obras, resulta de gran importancia para poder entender la sociedad más contemporánea, la crónica de un momento que supuso el inicio de una nueva etapa histórica.

Manel Armengol ha treballat sempre com a fotògraf i fotoperiodista, i algunes de les seves fotografies s’han convertit en icones de l’àmbit i el reportatge social de finals dels anys 70, com són les seves famoses fotografies de la Transició espanyola. Ambients populars, escenes de carrers o imatges de la vida diària de la gent, plasmada des d’una mirada nua i plena de tendresa en nombroses ocasions, s’entremesclen amb imatges violentes, enèrgiques, de manifestacions, revoltes i canvis socials radicals del moment. Aquest conjunt d’obres, resulta de gran importància per poder entendre la societat més contemporània, la crònica d’un moment que va suposar l’inici d’una nova etapa històrica.

CAST - CAT

AMP_BarcelonaLunes a Viernes de 11h a 19h

Isaac Peral, 7. L’Hospitalet, 08902. Barcelona

Page 4: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

4

Estudió periodismo en el CIC Barcelona y empezó a trabajar como tal en varios medios de comunicación hasta el 1976, año en el que se dedicó completamente al fotoperiodismo. En aquellos tiempos de la transición política del franquismo hacia la democracia fue cuando realizó las fotografías de la carga policial contra una manifestación pacífica organizada por la Asamblea de Cataluña el día 1 de febrero de 1976, fotografías que fueron publicadas a los diarios y revistas de los Estados Unidos y Europa (Paris-Match, The New York Times, Newsweek, Le Nouvel, Observateur, News Reportero, Der Spiegel, etc). Este reportaje fue galardonado con el premio Nacional de Fotografía de la revista Flash-Foto, y actualmente forma parte de la colección del Museo Nacional de Arte de Cataluña.

Durante la etapa del 1976 al 1979 Manel Armengol fue reconocido como un fotoperiodista de prestigio siendo enviado especial para varios medios a países de Oriente, América y Norte de África, residió un año en New York desde finales del año 1977 como corresponsal de la revista Interviú en los Estados Unidos.

A principios de los 80, un grave accidente lo obligó a retirarse de la actividad periodística de actualidad iniciando una investigación personal en el mundo de la fotografía, pasando de “cazador a pescador de imágenes”, así es como él mismo se describe como fotógrafo en esta etapa de transformación personal. Si antes era el “clic” de la instantánea, ahora fotografía en largas exposiciones nocturnas como vemos en las series de Gaudí-Nocturno (fotografías nocturnas de las chimeneas de La Pedrera de Gaudí, donde él entonces vivía), y en la serie El Fuego (en relación a los antiguos ritos y mitos del fuego), ambas series basadas en el uso del color azul como referencia a los mundos imaginarios y oníricos inspirados en el espíritu del “más allá”, evocación del impacto místico y filosófico en el que se ha sumergido en la etapa de convalecencia de su accidente.

Más tarde, a principios de los 90 volverá al uso de la película analógica en blanco y negro (ya se había extendido la fotografía digital) para entrar en relación fotográfica con la Naturaleza con las series Elementos, Terrae y Herbarium, que seguirá

Biografía

Manel Armengol | Badalona, Spain | 1949

Estudià periodisme al CIC Barcelona i començà a treballar com a tal en diversos medis de comunicació fins el 1976, any en el que es dedicà completament al fotoperiodisme. En aquells temps de la transició política del franquisme vers la democràcia fou quan realitzà les fotografies de la càrrega policial contra una manifestació pacífica organitzada per l’Assemblea de Catalunya el dia 1 de febrer de 1976, fotografies que foren publicades als diaris i revistes dels Estats Units i Europa (Paris-Match, The New York Times, Newsweek, Le Nouvel Observateur, News Reporter, Der Spiegel, etc). Aquest reportatge va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia de la revista Flash-Foto, i actualment forma part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Durant l’etapa del 1976 al 1979 Manel Armengol fou reconegut com a un fotoperiodista de prestigi sent enviat especial per a diversos medis a països d’Orient, Amèrica i Nord d’Àfrica, residí un any a New York des de finals de l’any 1977 com a corresponsal de la revista Interviú als Estats Units.

A principis dels 80, un greu accident l’obligà a retirar-se de l’activitat periodística d’actualitat iniciant una recerca personal en el món de la fotografia, tot passant de “caçador a pescador d’imatges”, així és com ell mateix es descriu com a fotògraf en aquesta etapa de transformació personal. Si abans era el “clic” de la instantània, ara fotografiava en llargues exposicions nocturnes com veiem a les sèries de Gaudí-Nocturn (fotografies nocturnes de les xemeneies de La Pedrera de Gaudí, on ell llavors vivia), i a la sèrie El Foc (en relació als antics ritus i mites del foc), ambdues sèries basades en l’ús del color blau com a referència als mons imaginaris i onírics inspirats en l’esperit del “més enllà”, evocació de l’impacte místic i filosòfic en el que s’ha submergit en l’etapa de convalescència del seu accident.

Més tard, a principis dels 90 retornarà a l’ús de la pel·lícula analògica en blanc i negre (ja s’havia extès la fotografia digital) per a entrar en relació fotogràfica amb la Natura amb les sèries Elements, Terrae i Herbarium, que seguirà desenvolupant al llarg de gairebé tres dècades, amb l’ús de càmeres de diferents formats i amb diferents

CAST - CAT

Page 5: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

5

punts de partida: A Elements cerca les relacions i interacció dels elements entre sí; a Terrae (des de la Terra) amb fotografies de dos viatges a Islàndia (2003 i 2008) vol mostrar com el planeta és un ésser viu tal com el sentí respirar mentre fotografiava a les dues de la matinada de la il·luminada nit boreal a les fumaroles de Namarkard; a Herbarium fa retrats d’insignificants i habituals herbes d’un camp de l’Empordà cercant-ne llurs individualitats d’entre l’amorfa massa verda.

La trajectòria fotogràfica d’Armengol va indissolublement lligada als seus esdeveniments vitals i de la seva època. En el fotoperiodisme és present la denúncia social i política; en els treballs amb la Natura pretén aproximar-se íntimament a “l’objecte” amb respecte i veneració, actituds que considera oblidades o perdudes al present de l’home urbà. Així doncs hem d’interpretar l’obra de l’autor com a crides i convits a la reflexió més que a trobar-hi fotografies destinades a l’aplaudiment d’una refinada elaboració.

Impressionat pels atacs bèl·lics de principis del segle XXI i per la destrucció de l’àmbit natural que auguren un futur convuls de la humanitat, proposa el retorn a un punt “0” que permeti iniciar una etapa d’esperança mundial. Aquest propòsit és materialitzat en dos alfabets: Signes d’un alfabet (2000) i Alfabet trobat a les aigües (2007), sengles políptics en rigorós blanc i negre.

Del 2010 ençà Armengol reacciona en front del culte al perfeccionisme tècnic de la fotografia (Viatge en blau –color, blau- i Blue Garden –b/n-) servint-se de la càmera estenopeica (un foradet en una caixa sense lens per on s’escola la llum) per a obtenir imatges imprecises en les quals el significatiu en són l’atmosfera, les llums i les ombres, tot convidant a submergir-se en espais imaginaris pròxims a la idea mística del “mundus imaginalis” tan ben expressada pel filòsof Henry Corbin.

desarrollando a lo largo de casi tres décadas, con el uso de cámaras de diferentes formatos y con diferentes puntos de partida: en Elementos busca las relaciones e interacción de los elementos entre sí; a Terrae (desde la Tierra) con fotografías de dos viajes a Islandia (2003 y 2008) quiere mostrar cómo el planeta es un ser vivo tal como él sintió al respirar mientras fotografiaba a las dos de la madrugada de una iluminada noche boreal en las fumarolas de Namarkard; en Herbarium realiza retratos de insignificantes y habituales hierbas de un campo de l’Empordà buscando destacar sus individualidades de entre la amorfa masa verde.

La trayectoria fotográfica de Armengol va indisolublemente ligada a sus acontecimientos vitales y de su época. En el fotoperiodismo es presente la denuncia social y política; en los trabajos con la naturaleza pretende aproximarse íntimamente a “el objeto” con respeto y veneración, actitudes que considera olvidadas o perdidas al presente del hombre urbano. Así pues tenemos que interpretar la obra del autor como llamamientos e invitaciones a la reflexión más que a encontrar fotografías destinadas al aplauso de una refinada elaboración.

Impresionado por los ataques bélicos de principios del siglo XXI y por la destrucción del ámbito natural que auguran un futuro convulso de la humanidad, propone el regreso a un punto “0” que permita iniciar una etapa de esperanza mundial. Este propósito es materializado en dos alfabetos: Signos de un alfabeto (2000) y Alfabeto encontrado a las aguas (2007), sendos polípticos en riguroso blanco y negro.

Del 2010 en adelante Armengol reacciona en frente del culto al perfeccionismo técnico de la fotografía (Viaje en azul –color, azul- y Blue Garden –b/n-) sirviéndose de la cámara estenopeica (un pequeño agujero en una caja sin lente por donde se escuela la luz) para obtener imágenes imprecisas en las cuales el significativo son la atmósfera, las luces y las sombras, invitando a sumergirse en espacios imaginarios próximos a la idea mística del “mundus imaginalis” tan bien expresada por el filósofo Henry Corbin.

CAST - CAT

Page 6: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

6

Un diumenge al matíNueva York1977Cibachrome (Ilfochrome Classic)Copia n° 160 x 80 cm

Page 7: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

7

Don’t walkNueva York1977Cibachrome (Ilfochrome Classic)Copia n° 1 30 x 40 cm

Page 8: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

8

“Divine”Nueva York1978Cibachrome (Ilfochrome Classic)30 x 40 cm Copia n° 1

Page 9: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

9

Devastació. Viure al BronxNueva York1978Gelatina de plata20 x 30 cm

Page 10: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

10

Subway, At 72nd St. StationNueva York1978Gelatina de plata con baño de selenioCopiada por el autor (Copia nº 3)18 x 24 cm

Page 11: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

11

Soviet JewryNueva York1978Gelatina de plata20 x 30 cm

Page 12: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

12

Enigma houseNueva York1978Gelatina de plata30 x 40 cm

Page 13: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

13

Talk at nightNueva York1978Gelatina de plata20 x 30 cm

Page 14: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

14

Finestres vermellesNueva York1978Cibachrome (Ilfochrome Classic)50 x 60 cm

Page 15: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

15

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2016 i 2017 - La Transició des del carrer 1976-79. - CAC Can Sisteré, Santa Coloma de Gramenet. Barcelona. - Palau Falguera, Sant Feliu de Llobregat. Barcelona.

2015 - Terrae, Viatge en blau. Museu de Vilassar de Dalt. Festival Revela’t. Barcelona.

2014 -Transicions. Espanya, Xina i Estats Units anys 70. (Cultura Generalitat i Foto Colectania) -Museu Vell, Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Calella de Mar. Barcelona. -Museu de Badalona. Sala d’Exposicions. Barcelona.

2013 - Transicions. Espanya, Xina i Estats Units anys 70. (Cultura Generalitat i Foto Colectania) - Centre Cultural La Mercè. Girona. - Museu de la Pell. Igualada. Barcelona. - Museu de l’Hospitalet de Llobregat. Barcelona. - Centre Cultural La Sala, Vilanova i la Geltrú. Barcelona. - Miscel·lània. Galeria El Portal del Llevador. Igualada. Barcelona. - Blue Garden. Galeria Alejandro Sales. Barcelona. - Contactes. Galeria Tagomago. Barcelona.

2011 - Viatge en blau. - Galeria Tagomago. Barcelona.

2010 - Terrae + USA 70’s. - Galeria Pente 10. Lisboa.

2009 - Terrae + USA 70’s. - Galeria Tagomago. Barcelona.

2008 - Transiçoes. Spain, China, USA 70’s. - Arquivo Municipal de Fotografia. Lisboa.

2007 - Veus de l’aigua. Convent de Sant Salvador. Horta de Sant Joan. Tarragona. - 30 anys de fotografia. Manel Armengol. Galeria C.Torrellardona. Andorra.

2006 - El Jardí dels Guerrers. Museu d’Olot. Girona.

2005 - Retrats d’herbes. Institut Botànic de Barcelona. - Al Principi. Kunsthall. Rotterdam. Holanda.

2004 - Der Himmel über Gaudi. Sparkasse. Bremen. Alemania. - Crònica d’Islandia. 3 Punts Galeria. Barcelona.2004 - Al Principi. Casa de la Generalitat. Perpignan. França. - Contacta. LaFotoBcn. Barcelona.

2003 - Au Commencement. Centre Culturel Le Moulin. Roches sur Garonne. França. - Al Principio. Casa de España. Santo Domingo. República Dominicana.

2002 - Au Comencement. Maison de la Catalogne. Paris. França.

2001 - “0” . Galeria Alejandro Sales. Barcelona. - Manel Armengol. Palau Robert. Barcelona.

2000 - Elements. Galeria Railowsky. València.

1999 - El Fuego. Esculturas. Galeria EGAM. Madrid. 1992 - El Jardín de los Guerreros. Museo Fundación de AAVV Alejandro Otero. Caracas.

1987 - Gaudí-Nocturn. Serigrafies. Galeria Eude. Barcelona.

1980 - Hi New York. Galeria Spectrum Canon. Barcelona.

EXPOSICIONS COL·LECTIVES

2017 Insurreccions, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona2001 Temps de Transició, Fundación Telefónica (Madrid).2000 Introducció a la Història de la fotografia a Catalunya, Museo Nacional de Arte de Catalunya La generació de l’11 de setembre, Colegio de Periodistas (Barcelona, itinerante). Llibres, Fotografía-Galería Railowsky (Valencia).1999 150 anys de fotografia a Espanya, Círculo de Bellas Artes. (Madrid). Fusta, Galería EGAM (Madrid).1997 Testimonis, Colegio de Periodistas (Barcelona).1996 Les fonts de la Memòria, Fundación La Caixa (Barcelona-Madrid, itinerante).1992 Els drets humans, Amnesty Int M.A.M. Julio González (València).1991 Quatre adreces, Fotografia Contemp. Espanyola- Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid).1990 Serigrafies Nocturnes, Daimaru Gallery (Tòquio-Japó). 100 anys fotoperiodisme a Catalunya, Palacio de la Virreina (Barcelona). World Design Exposition ‘89, Nagoya Castle Site (Japó).

OBRA EN COL·LECCIONS

MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona.Arxiu Fotogràfic de Barcelona.CRDI. Centre de Recerca de la Imatge. Girona.Museu de l’Exili. La Jonquera. Girona.BES Arte. Fundació Banco Spiritu Santo. Lisboa.Fundació Foto-Colectania. Barcelona.Fundació Vila Casas. Barcelona-Girona.Fundació Forvm. Tarragona.DLK Collection. New York.Itoh Collection. Tokio.Taniguchi Collection. Tokio.

Manel Armengol | Badalona, España | 1949

Page 16: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

16

LLIBRES D’AUTOR

GIMFERRER, Pere; CIRLOT, Victoria; SUBIRACHS, Josep Ma. El Jardí dels Guerrers. Editorial Lunwerg, Barcelona 1987. ISBN 84-85983-84-X (edició rústica). TANIGUCHI, Elia. Voices of Water . Shiseido Word. Tokio 2001.TANIGUCHI, Elia. Memories of Winds. Shiseido Word. Tokio 2001.HOOKS, Margaret. Herbarium.Turner Editores. Madrid 2007.ISBN 978-84-7506-784-1.GISBOURNE, Mark. Terrae. Turner Editores. Madrid 2009. ISBN 978-84-7506-893-0. CIRLOT, Victòria. Viatge en Blau. Catàleg exposició Galeria Tagomago. Barcelona, 2011.ADAM. Arte y Ritual. Llibre Art Primitiu. Madrid 2014. ISBN 978-84-617-1237-3.TANIGUCHI, Elia. Reflexions ocasionals sobre Basho. Mishitani. Tokio 2017. ISBN 978-4-89642-521-5

Cites, comentaris, entrevistes a premsa periòdica i llibres:

- “Guernica”: L’antimonument del segle XX. Reportatge C 33, prog. Tria 33 (30/04/17)- “Insurreccions”: Rebels amb causa. Reportatge C 33, programa Tria 33 (19/03/2017)- “Un instant, una historia, Manel Armengol va fer fa 40 anys una foto emblemática de la transició” per Santiago Tarín. (La Vanguardia 1 feb 2016)-“Petita historia de la gran foto de la Transició a Barcelona” per Albert Om. (Diari Ara. 30 abril 2016).-“Temps de Transició” Programa-documento. Televisió de Catalunya TV3. Maig 2004.-“La certesa del temps” por Angela Molina (El País, Quadern, Bcn 15 abril 2004)-“El baile elemental” por Joan Bufill (La Vanguardia, Barcelona 11 abril 2004)-“Inauguraciones recientes” por Olga Spiegel (La Vanguardia. Barcelona, 10 abril 2004).-“Manel Armengol retrata Islandia” por Josep M. Cadena (El Periódico, Barcelona 6 abr. 2004).-Esencias8” Col.lecció Olor Visual Ernesto Ventós. Catálogo de la Exposición en la Sala Estudi de la Universitat de València.

-“Fotos secretas” por Mercedes Abad (El País-Catalunya, La Crónica, Barcelona 17.02.2004)- “Libert(a)dexpresión.es” Catálogo Exposición 25 años de la Constitución Española (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales 2003)- “El misterio de La Pedrera” Revista Casas num. 82, 10.10.03, Lima Perú)- “Gaudí, El arquitecto de Dios” Texto y fotos “La Pedrera un lugar para vivir y para soñar”. (Cuaderno-Catálogo Sacro Arquitectos. Encuentro Internacional 9-11 octubre 2003, Lima. Perú)- “Una cronología barcelonesa de la fotografía” por LaFotoBCN (Revista La Força de la Fotografia. Fira i Ciutat num.5, set. 2003)- “La fi del silenci” por Jordi Homs (Revista La UB Universitat Num.25, set. 2003, Barcelona)- “Anolecrab” (libro por Vicenç Altaió, feb 2003 Ed. Lunwerg & I.M.P.U.)- “La Pedrera Imaginada” (diario El Periódico, Cuaderno del Domingo 29.12.02)- “Año cero” por Enric Juliana (Culturas, diario La Vanguardia, 23.10.02)- “Memòries dels vents” por Teresa Costa-Gramunt (diario l’Eco de Sitges, 5.01.02, Sitges, Barcelona)- “La obra de Gaudí en la fotografía catalana” Catálogo-Exposición (Copec-Instituto Cervantes, Roma 2001)- “Periodisme i Periodistes, de les gasetes a la xarxa” (España Nuevo Milenio, Ministerio de Educación, Cultura, 2001)- “20 años no es nada” ( l’Agenda de la Imatge 3er.trim. 2001) Unió Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya- “acte” (Ateneu de Clìnica Psicoanalítica de Catalunya, nº 2. 2001Barcelona)- “Espai de Llibertat” (Fundació Ferrer i Guàrdia. Barcelona 3er.trim.2001)- “Veus d’aigua” por Teresa Costa-Gramunt (diario l’Eco de Sitges, 4.08.2001. Sitges. Barcelona)- “Recuperar la memòria” (revista Espai de Llibertat, 3er.trimestre 2001.Barcelona)- “Grises” inmortalizados por R.M.Piñol (diario La Vanguardia, 23.6.2001.Barcelona)- “Temps d’amnistia” por David Ballester i M.Risques (Edicions 62, abril 2001.Barcelona)- “Manifestaciones 1976” fotografías y entrevista por Angel Casas; programaTemps era temps, en TV3 (28.2.2001.Barcelona)

RELACIÓ DE PUBLICACIONS, CATÀLEGS, ARTICLES

Manel Armengol | Badalona, España | 1949

Page 17: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

17

- “Pescador de imágenes” por Núria Escur (diario La Vanguardia 13.1.2001.Barcelona)- “Manel Armengol: fotògraf de la intimitat” por Teresa Costa-Gramunt (diarioL’Eco de Sitges 3.02.2001.Sitges.Barcelona)- “Un siglo de fotografías” 1971-1980. Colita (Quaderns del diario El País28-12-2000.Barcelona)- “20 imágenes de nuestra vida” 1911-1996 por Lola Garrido (El Semanal 31-12- 2000.Madrid)- Introducció a la Història de la fotografía a Catalunya (Naranjo, Fontcuberta, Formiguera, Terré, Balsells) Ed. Lunwerg-MNAC 2000.Barcelona)- “Armengol expone en Madrid imágenes y esculturas sobre elementos naturales” (La Vanguardia 5.VII.1999.Barcelona)- 150 años de fotografía en España. Publio López-Mondéjar. (Ed.Lunwerg 1999.Madrid)- “Entre grises”. Salva Torres (El Mundo. Valencia 29.10.1999)- Historia de la fotografía en España. Publio López-Mondéjar.Ed.Lunwerg 1997- “Gaudí bajo la mirada de Manel Armengol” N.Blanco (Diario El Nacional- Caracas.Venezuela) (28.V.1992)- “Piedra y cielo” Juan Liscano. El Nacional-Caracas.Venezuela (24.V.1992)- “Visión nocturna de los guerreros” (La Vanguardia,Barcelona 17.VI.1989)- Dossier: “El fotógrafo del azul” Victoria Cirlot (Barcelona,Met.Med. Octubre 1989)- “...el fotógrafo sueña” Llàtzer Moix (Diario La Vanguardia (Barcelona 16.II.1988)

Llibres d’encàrrec:

CROSES, Jaume. Gaudí, El seu temps i la seva obra. Caixa de Terrassa, 1986. ISBN 84-505-3284-1.CROSES, Jaume. El Palau de la Música. Caixa de Terrassa, 1987. ISBN 84-7580-436-5.BETTONICA, José Luís. Palace-Hotel, 75 Aniversario. Madrid (fotògraf principal) 1987.CROSES, Jaume. Santa María del Mar. Caixa de Terrassa, 1988.

CARO BAROJA, Julio. Artesanía de España (fotògraf únic).. Lunwerg Editores 1987LACAVE, José Luís. Sefarad-Sefarad, La España judía. (fotografia compartida amb Francisco Ontañón). Lunwerg Editores. Madrid,1987.ISBN 84-85983-58-0.Diversos autors. Historia de España. Editorial Planeta, 1989.Diversos autors. Historia de España. Editorial Planeta, 1989.Diversos autors. Geografía de España, Aragón, Castilla y León. Editorial Planeta, 1990. ISBN 84-320-8389-5 tomo 6.VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel. Barcelona, Fuente a Fuente. Difusora Internacional per a REPSOL, 1990. ISBN 84-7368-107-XDiversos autors. El Palau Sant Jordi de Isozaki.. Barcelona, 1991Diversos autors. Geografía de España, Cataluña/Baleares. Editorial Planeta, 1992. ISBN 84-320-8392-5 tomo 9.Diversos autors. Temario i Anuario, Llibres anyals, Editorial Difusora Internacional.Guía de Catalunya. REPSOL. 1992KAITO, Haruki. Light Compose. Tokio 1993. ISBN 4-938710-07-2Diversos autors. Arata Isozaki, Obras en España. TF Editores. Madrid, 1996. ISBN 84-89162-63.8Diversos autors. Isozaki & Domus. Edita Cubiertas & Mzov, 1995. D.L. B.33266-1995GARCIA, Rosa Maria. La Casa de Convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Editat per l’IEC, 1996. ISBN 84-7283-285—6Diversos autors. Història de la Cultura Catalana. 10 volums.. Edicions 62, 1993 -1998. ISBN diversos.Diversos autors. Història de la Música Catalana, País Valencià i Balear, 10 volums. Edicions 62, de 1994 a 1998, ISBN 84-297-4700-1 (obra completa)VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel. Un tomb pel campus de la Universitat Pompeu Fabra. L’àrea de la Rambla vista per MANEL ARMENGOL. Universitat Pompeu Fabra / Planeta de Agostini, Barcelona, 2000. ISBN 84-88042-31-0PI DE CABANYES, Oriol. Castells habitats de Catalunya. Edicions 62, 1999. ISBN 84-95907-13-5 (de la 2a. Edició, 2002) Diversos autors. Fora d’equilibri, noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament. Llibre. Recull de les jornades internacionals celebrades al Palau de la Música els dies 5,6 i 7 de setembre de 2007. KRTU, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 2008. ISBN 978-84-393-7792-4. Fotografies retrat dels ponents.

Manel Armengol | Badalona, España | 1949

Page 18: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

18

Col·laboracions en Revistes:

Connaissance des Arts (França). Revista Mensual, diversos números. Col·laboracions habituals des de 1987 amb el periodista Josep M. Puigdelabellacasa.Art & Antiques (USA). Reportatge de la Casa Navàs, Reus, modernisme de Domènech i Montaner.-Medi Ambient, Tecnologia i Cultura. Revista trimestral del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Des de 1990 a 1994-Barcelona Verda. Butlletí Mensual de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Fotografies de la coberta durant l’any 1993.-EP – Euro Pronto, European Design/Bussines and Spirits, Nunotani Co.Ltd, Tokio 1991-Arquitectura Viva. AviSa, Madrid 1991. Col.laboració en 5 números.-Extrísimo, Magazine para vivir major. Revista de gastronomia. 1991 Col.laboració habitual.-Cercha, Revista de los Aparejadores y Arquitectos Técnicos de España. 1991-1995. Col·laboració habitual.-NH, Revista del Grupo NH. Revista dels hotels cinc estrelles del grup. Colaborador habitual.-Cinemanía. Grup El País. Reportatges de rodatges de films, fotos d’actors.-Publicacions a: Casa Vogue-España; Casa Vogue, dB Architecture, Taschen (Alemanya); Isla, Picabia (Japó).

Altres treballs d’encàrrec:

-Televisió de Catalunya, TV3 – Fotografies de la majoria de pobles de Catalunya, amb els seus monuments, campanars, ajuntaments, etc. per al fons fotogràfic de la televisió que està a punt d’entrar en servei d’emissió de programes el 1984. Cal remarcar les fotografies del llibre del Beat d’Urgell (S. XI) custodiat a la Catedral i que el pogué fotografiar situat entre els arcs del Claustre. Fotografies Kodachrome, Càmera Olympus OM-1 i OM-2-FOPTUR (Fomento de Turismo de Perú). Viatja per gran part del territori peruà per a fotografiar paisatges i gent, monuments, museus. Fotografies Kodachrome, Càmera Olympus OM-1 i OM-2-TAPICERIAS GANCEDO. Fotografies d’interiorisme de cases de clients on es mostraven les teles de la Casa, que el propietari, client i cordial amic Pepe Gancedo. publicava en la seva particular revista trimestralment. -IEC (Institut d’Estudis Catalans) Fotografies de totes les sessions científiques, simpòsiums,

Manel Armengol | Badalona, España | 1949

lliuraments de premis. Fotografies de l’edifici històric, detalls, seccions i patrimoni de l’IEC per al llibre La Casa de Convalescència.-RACBASJ (Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi) Documentació fotogràfica del patrimoni d’art de l’Acadèmia que inclou pintura, dibuixos, escultures.-Cartell Premio DUPONT. Fotografia coberta. De 2000 a 2004.-TRACES. Catàleg art primitiu per a la Jan Krugier Gallery en col·laboració amb Galeria Arte y Ritual. New York, 2001.-Finca agrària a L’Empordà. Durant l’any 2003 realitza el seguiment de les estacions fotografiant les variacions a la vegetació, els preparatius dels cultius fins a la sega, la tala d’arbres de creixement per fusta, les pastures del ramat d’ovelles, els masovers. Les fotografies són fetes en blanc i negre utilitzant una càmera Nikon F90 amb objectiu 105:2, Pentax 67 de format mig i també algunes amb la càmera Linhoff de format 10x12cm. -Fotografies per al catàleg i web de Vins Roda a Haro, i també per a la marca d’oli d’oliva Dauro de l’Empordà.-Fotografiar una granja a Islàndia.-Oliveres mil·lenàries del Mediterrani. Projecte en suspensió, iniciat el 2010. Projecte per a la realització d’un gran llibre i exposicions que havien de reunir les fotografies de les oliveres (arbre sagrat dels antics pobladors) més antigues dels països riberencs de la Mediterrània.-Les col·leccions d’Art Primitiu. Del 2009 al 2014 viatja diverses vegades a París, Madrid, Munich, per a fotografiar col·leccions privades d’art primitiu en analògic blanc i negre, destinades a ser publicades en un futur llibre d’alta qualitat. Adam és el títol del llibre que és presentat a París durant la celebració del festival Parcours des Mondes, Salon International des Arts Prémiers, setembre 2014.

Docència:

-Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB). Classes de fotografia Professor Associat al Departament de Ciències de la Comunicació. Curs 1993-94.-Universitat Pompeu Fabra (UPF). Professor de Edició i Història de la Fotografia. Curs 2004-05.

Page 19: Manel Armengol · populares, escenas de calle o imágenes de la vida diaria de las gentes, plasmadas desde una mirada desnuda y llena de ternura en numerosas ocasiones, se entremezclan

19

www.anamasprojects.com | +34 936 33 74 75Laura Cantero: [email protected]

Diana Rangel: [email protected]