manifest per a un abolicionisme d'arrel. steven best

Download Manifest per a un abolicionisme d'arrel.  Steven Best

Post on 21-Jun-2015

30 views

Category:

News & Politics

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Traducció al català i original del manifest d'Steven Best. Crítica als posicionaments de Gary Francione i proposta d'un antiespecisme obert i integrat en una lluita global contra totes les formes de dominació.

TRANSCRIPT

  • de 1 13Steven Best (1955) Nord-americ, defensor dels drets dels animals, autor i professor de Filosofia. s dIllinois i dorigen obrer. Des de molt jove, hagu de treballar a les fbriques o com a conductor de cami per a pagar els seus estudis. El 1983, es llicenci amb honors en Filosofia a la Universitat dIllinois, complet el mster el 1987 i es doctor el 1993 a la Universitat de Texas-Austin. Des deixe any, s professor associat a la Universitat de Texas.

    Un reporter de The Chronicle of Higher Education el defin, el 2005, com a "una de les veus acadmiques lders en drets dels animals. Cofund, el desembre de 2004, lOficina Nord-americana de Premsa dAlliberament Animal(1), que actua per a una srie de grups de drets dels animals, incls lALF.

    s cofundador de l'Institut d'Estudis

    Crtics sobre Animals (ICAS)(2) que abans era Centre d'Assumptes d'Alliberament Animal (CALA)(3). Ha treballat la filosofia nord-americana, el postmodernisme i la filosofia ambiental. s conegut per les seues nocions post-estructuralistes de la revoluci, tamb en relaci amb els drets dels animals i l'alliberament sexual.

    s editor, amb Anthony J. Nocella, de Terroristes o combatents de la llibertat? Reflexions sobre l'Alliberament dels Animals(4) i del text de l'ecologisme revolucionari Encetant una revoluci: Veus en Defensa de la Terra(5). Amb Douglas Kellner, sign la Trilogia Teoria postmoderna: Interrogatoris crtics(6), El gir postmodern(7) i lAventura postmoderna: cincia, tecnologia i estudis culturals del tercer millenni(8). Tamb amb Nocella i Peter McLaren, coedit Repressi acadmica: reflexions des del complex industrial acadmic(9).

    El 2005, tot i que havia aclarit que no s activista de lALF, el Home Oce britnic li aplic les mesures antiterroristes adoptades a la llum dels atemptats de Londres de juliol de 2005. Anava a participar a un mting de celebraci pel tancament de la granja de cria de cobais de Newchurch, com a fruit de la campanya de 6 anys de Save the Newchurch Guinea Pigs (SNGP). Intervingu directament Charles Clarke, secretari dinterior britnic, i no se li permet lentrada al pas.

    Clarke fonament la decisi en una carta que remet a Best amb data 24/08/2005, el mateix dia que es public la nova llista de causes per a la deportaci o negaci de perms dentrada al pas, mesura que el Govern Britnic anomen de lluita contra el terrorisme i lextremisme. Inclou aquelles persones que escriuen, parlen, gestionen un lloc web, o usen les seues ctedres per a expressar opinions que fomenten, justifiquen o glorifiquen la violncia en suport de creences particulars.

    Lescrit fa referncia a les respostes de Best publicades pel Daily Telegraph: no som terroristes, per som una amenaa. Som una amenaa tant econmica com filosficament. El nostre poder no est en el dret a vot, sin en la capacitat daturar la producci. Anem a violar la llei i anem a destruir propietats fins que guanyem. Tamb afirm que el moviment pels drets dels animals no vol reformar la vivisecci. la vol esborrar de la fa de la terra.

    La carta del secretari Clarke conclou que, en expressar aquests punts de vista, ms enll de les seues creences personals consideren Best responsable de fomentar, justificar o glorificar la violncia terrorista i de tractar de provocar que altres cometen actes terroristes; fomentar les greus activitats delictives daltres o tractar de provocar que altres cometen greus activitats delictives.

    Best respongu acusant el Regne Unit de ser un estat policial i que, per tant, no estava sorprs. Era noms una qesti de temps, sobretot desprs dels atemptats del 7 de juliol de 2005 a Londres. El clima a Gran Bretanya s totalment increble. s molt feixista.

    Steven Best al centre, amb Rod Coronado (esquerra) i Gary Yourofsky (dreta).

  • de 2 13(1) North American Animal Liberation Press Office."(2) Institute for Critical Animal Studies.

    (3) Center on Animal Liberation Aairs

    (4) BEST, S. i NOCELLA, A. (Eds), Terrorists or Freedom Fighters?: Reflections on the Liberation of Animals, Nova York, Lantern Books, 2004.

    (5) BEST, S. i NOCELLA, A. (Eds), Igniting a Revolution: Voices in Defense of the Earth, Oakland (California), AK Press, 2006.

    (6) BEST, S. i KELLNER, D, Postmodern Theory: Critical Interrogations, Nova York, Guilford Press, 1991.

    (7) BEST, S. i KELLNER, D, The Postmodern Turn, Nova York, Guilford Press, 1997.

    (8) BEST, S. i KELLNER, D, The Postmodern Adventure: Science, Technology, and Cultural Studies at the Third Millennium, Nova York, Guilford Press, 1997.

    (9) BEST, S., McLAREN, P. i NOCELLA, A. (Eds), Academic Repression. Reflections from the Academic Industrial Complex, Oakland (California), AK Press, 2006.

    MANIFEST PER UN ABOLICIONISME D'ARREL: ALLIBERAMENT TOTAL, DE LA FORMA QUE CALGUI (Crtica dSteven Best a Gary Francione) I. El moviment pels animals no humans es troba en una crulla crucial en qu realment ara ha de triar o morir. A principis dels anys 1980, un nou moviment pels drets animals brillava amb un gran potencial; en noms uns pocs anys, la llum va declinar a una negra corrupci: l'oportunisme i la burocrcia va apagar la promesa d'un canvi genu. S'ha fet cada cop ms obvi que gent com PETA i altres grups emularen la Human Society (HSUS) per a fer-se patracols corporatius i mquines dominants.

    Cada vegada ms organitzats i compromesos, els grups pels drets dels animals sovint treballaven a favor, en lloc de en contra, de les indstries d'explotaci a fi de regular, mai eliminar, l'holocaust dels animals no humans en curs.

    Per exemple, lltima dcada, PETA va pressionar McDonalds, Burger King i KFC per a augmentar la mida de les gbies i adoptar mtodes de matana menys cruels i ms rendibles(1), mentre que HSUS impuls una agressiva campanya a favor de la carn humanitria i els ous sense gbia. Aquests grups, finalment, serveixen generalment els interessos de les explotacions corporatives i els principis dels campions capitalistes. Per, per una banda, PETA comen com a una organitzaci de bases el 1980, continua defensant el Front dAlliberament Animal (ALF) i promou el veganisme. De laltra, HSUS ha estat un grup benestarista burocrtic des de la seua fundaci el 1954, denuncia lALF permanentment i sempre es resigna a la cultura carnvora (tot just dna un escs suport al vegetarianisme).

    Si hom tinguera cap dubte, ja siga de la indstria o dels camps de la seua promoci i defensa, el president i cap executiu dHSUS, Wayne Pacelle, els ofer tota la tranquillitat que els poguera caldre a una aduladora entrevista de juliol de 2009 per Rdio AgriTalk. Prcticament, va demanar perd per exercir com a veg en a seua vida privada, i assegur que les indstries de la carn, la vivisecci, la caa, zoos i circs no havien de tmer res de lHSUS, perqu el seu objectiu era promoure la decncia i pietat cap als animals, no tancar les seues operacions(2).

    II. En resposta directa al desgraciat reformisme i oportunisme del benestarisme burocrtic, un nou moviment va sorgir per reconstruir la defensa dels animals no humans com la inequvoca lluita pels seus drets, no benestarisme; per una total abolici de l'esclavitud animal en comptes de la seva regulaci; i pel veganisme, sense cap tipus productes humanitaris derivats danimals. En un grau significatiu, el nou moviment veg abolicionista ha estat format i definit pel treball de Gary Francione, professor de lleis de la Universitat Rugters. Comenant a mitjans dels 1990, Francione va exposar la duplicitat dels "neobenestaristes" que usen el terme "drets animals, per persegueixen poltiques benestaristes. Aquestes poltiques, argumenta Francione, sn incoherents i dilueixen el significat dels drets; el benestarisme en qualsevol forma, insisteix, treballa en benefici de les indstries i contra laugment, ms que la disminuci, de la demanda de productes derivats d'animals; aix noms agreuja, en comptes d'alleujar, l'especisme i la greu situaci dels animals no humans en horrorosos sistemes dexplotaci.

  • de 3 13Francione va donar lavs, va mobilitzar la insatisfacci creixent pel reformisme corporatiu i va provocar un moviment abolicionista veg creixent. Ms exactament, va reanimar el moviment veg creat primer per Donald Watson el 1944 i sostingut per societats veganes, com al Regne Unit i EUA. Aquestes societats van mantenir l'mplia visi poltica de Watson del veganisme, no simplement com una dieta, sin com un comproms tic i poltic amb l'abolici de l'explotaci d'animals no humans i de tots els sistemes dopressi(3). Francione est casat amb els ideals pacifistes de l'antic Jainisme, del punt de vista veg de Watson i la filosofia dels drets animals, primer desenvolupada sistemticament per Tom Regan, combinant aquestes influncies dins la nova matriu d'un abolicionisme veg pacifista.

    Francione sempre parla com si ell hagus inventat el veganisme, i els i les seves seguidores aduladores com Roger Yates afirmen de bona fe que el "moviment dels drets dels animals" noms va comenar el 2006 amb l'ascendent influncia del treball de Francione(4). Per, sobretot, Francione va tornar als ensenyaments originals de Watson, tot i que sovint en la forma diluda que ret la visi tica, que suma a lopci dalimentria els compromisos morals cap als animals no humans oprimits, per sense un comproms poltic conseqent amb el funcionament contra totes les formes d'opressi i explotaci.

    La visi abolicionista cap a l'especisme va comenar amb el moviment feminista-antiviviseccionista del segle XIX, i arrel en Watson i les societats veganes emergents. Va guiar els moviments dels sabotejadors de caa al Regne Unit des dels anys 1960 fins al present, i va avanar de forma histricament transcendental el 1976, quan Ronnie Lee va fundar lALF.

    Francione tamb va avanar amb una crtica poderosa del benestarisme, i va portar la filosofia dels drets dels animals a un nou nivell. Ha estat, per, pr