programade les Eleccions al Congrés dels Diputatsi al Senat de l’Estat espanyolmarç 2000

mans lliures

e2000-programa:programa espanyol 30/06/11 18:56 Página 4

1

Sumari

SUMARI

Programa marc..........................................................................................................................................................................

1. La legislatura del “Majèstic” ........................................................................................................................1.1. Un resultat ben magre ...............................................................................................................

2. Política provinciana o política nacional?.............................................................................................2.1. La síndrome del pont aeri .......................................................................................................2.2. Una política catalana subsidiària ........................................................................................

3. Espanya com a problema ................................................................................................................................3.1. L’unitarisme altre cop ..................................................................................................................3.2. Superar la Constitució, avançar cap a la plurinacionalitat ..................................3.3. Per la pau i la negociació ..........................................................................................................

4. Amb les mans lliures .........................................................................................................................................4.1. Som l’esquerra catalana independent .............................................................................4.2. Impulsar una estratègia catalana i de progrés, també a Madrid ...................4.3. Galeusca, per un front de les esquerres nacionals ................................................4.4. A favor d’una política catalana unitària ...........................................................................4.5. Assegurar polítiques progressistes, incidir en un front antiautoritari .........4.6. Posar a prova el grau real de democratització

de les institucions estatals ...............................................................................................

5. Eixos bàsics d’actuació ....................................................................................................................................5.1. Canvi nacional ...................................................................................................................................5.2. Canvi democràtic .............................................................................................................................5.3. Canvi social ........................................................................................................................................5.4. Economia moderna i sostenible ...........................................................................................5.5. Solidaritat interior i exterior ......................................................................................................5.6. Reforma del Senat ........................................................................................................................

Programa sectorial ................................................................................................................................................................

1. Polítiques econòmiques i laborals ............................................................................................................1.1. Economia ..............................................................................................................................................1.2. Indústria ................................................................................................................................................1.3. Política energética ..........................................................................................................................1.4. Comerç ..................................................................................................................................................1.5. Agricultura, Ramaderia i Pesca ...........................................................................................1.6. Treball .....................................................................................................................................................

3

55

666

7777

9999910

10

11111212121212

15

17172024252627

2. Territori i sostenibilitat ......................................................................................................................................2.1. Ordenació territorial i administrativa .................................................................................2.2. Infraestructures, transports i comunicacions ...........................................................2.3. Política ambiental. Des de Catalunya cap a la biosfera ......................................

3. Polítiques socials ..................................................................................................................................................

3.1. Sanitat ...................................................................................................................................................3.2. Benestar social ................................................................................................................................3.3. Igualtat social ...................................................................................................................................3.4. Ensenyament .....................................................................................................................................3.5. Dona ........................................................................................................................................................3.6. Els joves ...............................................................................................................................................

4. Cultura i política lingüística ...........................................................................................................................4.1. Cultura ...................................................................................................................................................4.2. Política lingüística ..........................................................................................................................

5. Política exterior i interior ..................................................................................................................................5.1. Seguretat i defensa ......................................................................................................................5.2. Justícia ..................................................................................................................................................5.3. Política exterior ................................................................................................................................

28283032

37 373942475053

575764

71717576

2

Sumari

paper reciclat

Programa marc

PROGRAMA MARC

3

e2000-programa:programa espanyol 30/06/11 18:56 Página 4

1.1. Un resultat ben magre

La passada legislatura ha estat la primera ambun govern presidit pel Partit Popular. Però, per al'elecció d'aquest govern i el manteniment d'unamajoria suficient al Congrés dels Diputats al llargdel passat mandat, ha estat imprescindible elsuport permanent de Convergència i Unió i deCoalició Canària. Així, del "plantar cara" pujolistade la campanya electoral es va passar de segui-da al sotmetiment i a la col·laboració més estre-ta amb el PP, simbolitzada en l'anomenat "Pactedel Majèstic".

Els vots de CiU eren decisius al llarg de tota legis-latura. Però, novament, ha estat incapaç d'aprofi-tar aquesta posició privilegiada. El greu problemade fons de CiU és que mai ha comptat amb unprojecte meditat i coherent de nació. Per això, noés estrany que les contrapartides obtingudes delgovern espanyol, com ja va ocórrer durant ladarrera etapa presidida pel PSOE, s'hagin obtin-gut de forma improvitzada i supeditades a la con-juntura de cada moment. En definitiva, s'ha apli-cat una vegada més el gastat procediment del"peix al cove". Aquest mètode de negociació tanpotiner explica els pèssims resultats obtinguts.Com a mostra d'aquests desencerts, ja que larelació seria molt llarga, podem citar la desastro-sa negociació del finançament, element cabdalper a la viabilitat de l'autogovern. Les fórmules

de recaptació tributària pactades s'han mostratineficaces i les xifres sobre recaptació reals notenen res a veure amb les previsions que varenestimar-se inicialment. Paradoxalment, aquestespobres contrapartides han provocat un enormeenrenou arreu de l'Estat i han engreixat l'antica-talanisme espanyolista, basat en l'ús de la tergi-versació i de la mentida i la perpetuació del tòpicdel català usurer.

En canvi, la vessant del grup parlamentari de CiUa Madrid com a lobby o gestoria al servei delsgrans sectors i empreses del món econòmic s'harevelat enormement eficient.

Les experiències de participació en els governsespanyols han demostrat que la via de lacol·laboració acrítica, amb qualsevol dels dos par-tits nacionals espanyols, no ha reportat capavenç substantiu per a Catalunya, ni en termesde poder polític, ni en la correcció del dèficit fis-cal que permeti millorar les condicions de vida dela població de Catalunya. La presència de minis-tres del PSC no va impedir la LOAPA ni la promul-gació d'un conjunt de lleis laminadores, per la viade fet, de les competències estatutàries, ni lainfluència —primer amb el PSOE i després amb elPP— exercida per CiU ha permès cap avenç subs-tancial i sí convertir Catalunya en l'ase dels copsde la democràcia espanyola.

5

Programa marc

1. LA LEGISLATURA DEL “MAJÈSTIC”

2.1. La síndrome del pont aeri

El desdibuixament progressiu de la representaciócatalana a Madrid ha anat en paral·lel a l'augmentde complicitats sobre temes banals, mentre elgruix central d'allò que hauria de ser un projectede sobirania política espera temps millors.

La síndrome del pont aeri sembla afectar bonapart dels electes catalans, pocs dels quals se sal-ven de la cultura de l'afalac, incapaços de resistirles temptacions més convencionals de la cort:confidències de restaurant de luxe a la nit madri-lenya; tocades de cuixa prop dels poders fàctics,decadents o no; copets a l'espatlla elogiant, entrecanapè i canapè, la inqüestionable visió d'Estatdel copejat, la qual, curiosament, esdevé mésintensa com menys reivindicativa es manifesta i,naturalment, comparacions perverses amb elspolítics bascos, els dolents de la pel·lícula. Encontrast amb la claredat i major habilitat negocia-dora que han caracteritzat a aquests darrers, elbalanç parlamentari dels catalans a Madrid durantels darrers anys és més aviat decebedor. S'hagenerat un estil d'intervenir en política sinònim delobby econòmic, de regateig negociador per aca-bar assentint al final davant el govern espanyol iels grans grups econòmics. El paper dels parla-mentaris enquadrats en grups de matriu estatalencara ha estat més galdós; la seva sensibilitatpels temes catalans ha estat escassa o bé nul·la,renunciant a assumir cap iniciativa rellevant.

2.2. Una política catalana subsidiària

La pèrdua de la majoria absoluta per part delPSOE, els darrers anys, i el fet que el PP necessi-tés també CiU per governar Espanya, ha compor-tat un desplaçament de la capacitat de decisiópolítica a Madrid. De manera molt alarmant, perals qui prioritzem aquest país i la seva política, lafunció decisiva de CiU a Madrid s'ha traduït, para-doxalment, en un paper molt menys decisiu de lapolítica catalana en el seu conjunt.

El caràcter subsidiari de la política catalana resul-ta escandalós. Ara i aquí, política real vol dir, lle-vat d'excepcions honroses, política espanyola.Podríem repassar multitud d'exemples, com ara lamateixa situació d'interinitat del govern de laGeneralitat fins a la celebració de les properes

eleccions estatals, pendent de confirmar-se fins asaber a qui acaba donant suport CiU, cosa queposa de manifest que la política de veritat, enmajúscules, continua sent la que es fa a Madrid ino cap altra.

D'altra banda, l'actitud vacil·lant i dimissionàriade CiU és encara més patent pel fet que no hi hacap altre grup parlamentari català, ni al Congrésni al Senat. Una part molt important de la res-ponsabilitat d'aquesta mancança és imputable ales esquerres catalanes hegemòniques. La renún-cia històrica dels socialistes de Catalunya a tenirgrup propi i la seva consegüent dissolució al si delPSOE, com abans el PSUC de bracet amb el PCE,i IC amb IU, així com l'adscripció obligada d'ERCal Grup Mixt, ha fet que la Catalunya d'esquerresno tingui un referent propi a les Corts espanyolesi, doncs, que la representació parlamentària cata-lana comenci i acabi amb CiU, amb tot el que aixòcomporta.

Un dels primers canvis que Catalunya necessitaconsisteix a deixar enrere les pràctiques políti-ques provincianes per passar a tenir una verita-ble política nacional. Aquesta aspiració no seràpossible mentre no existeixi un sistema de par-tits nacionals en tot el ventall ideològic, peròtambé persones identificades amb aquest pro-jecte i disposades a defensar-lo més enllà delsinteressos personals o de grup, o d'objectius devol gallinaci.

La creació d'un grup català propi de les esquerresal Senat, dotat, a més, d'un programa comú demínims, restableix el precedent liquidat vergonyo-sament vint anys enrere. La intervenció d'ERC haestat determinant per a fer possible aquest nougrup, i ha aconseguit esquerdar, amb el manteni-ment d'aquesta exigència, la concepció unitaristafins ara omnipresent a la política estatal. És unprimer pas que no s'esgotarà amb aquest indub-table avenç; tot just és el punt de partida d'unseguit d'iniciatives que es produiran al llarg de lapropera legislatura amb la finalitat de sacsejar elmarc vigent, obrint noves escletxes i possibilitats.Votar a ERC a les properes eleccions estatalsserà, sense cap mena de dubte, l'opció més ade-quada i conseqüent per a promoure des deCatalunya una autèntica política nacional. ERCserà el revulsiu imprescindible per a poder supe-rar la fase present de resignació autonòmica.

6

Programa marc

2. POLÍTICA PROVINCIANA O POLÍTICA NACIONAL?

3.1. L'unitarisme altre cop

Les eleccions del proper 12 de març recuperencom a eix central del debat electoral, una vegadamés, el vell i ranci problema de l'articulaciód'Espanya, aquesta vegada amb la sacralitzacióde la Constitució com a rerefons.

En el final d'etapa d'aquesta legislatura, el PPtorna a plantejar una autèntica ofensiva involucio-nista, basada en la reivindicació de l'espanyolis-me ranci i el retorn a l'Estat nació unitari, estig-matitzant subsegüentment els nacionalismesdemocràtics perifèrics i rebutjant tota proposta demodel plurinacional. El famós gir al centre plante-jat pel PP sembla definitivament oblidat i elsintents dels seus socis parlamentaris per moderaraquesta força, fracassats.

Amb tot, fóra una equivocació localitzar el focusunitarista en un sol partit polític. Assistim a unaautèntica revifalla del nacionalisme dominadorespanyol, cada vegada més desacomplexat i cadavegada més bel·ligerant, present en els partitsestatals, però també a la societat, la cultura i elsmitjans de comunicació. Els estats nacionals con-templen com perden pes per dalt, amb la pro-gressiva consolidació de la Unió Europea i de lesorganitzacions estatals, i per baix, a través delsens locals i territorials. La reacció contra aquestscanvis cerca reforçar el caràcter de l'Estat com aúnic referent comú. La concepció uniformitzadorad'Espanya, d'arrel orteguiana ("Castilla hizoEspaña"), també inclosa en el pensament josean-tonià, comporta negar, o minimitzar tant com siguipossible, l'existència dels fets diferencials perifè-rics, impedint el seu desenvolupament.

En aquest sentit, cal subratllar que el recent perí-ode de treva al País Basc, en lloc d'afavorir unclima d'entesa i d'acostament entre les parts queposés les bases a una sortida negociada del con-flicte, ha significat, de forma paradoxal, la radica-lització del discurs espanyolista i el seu replega-ment en postures completament immobilistes.

3.2. Superar la Constitució, avançarcap a la plurinacionalitat

A punt d'entrar al nou segle, i més de vint anysdesprés de l'aprovació de la Constitució, és evi-

dent que el model d'estat ha donat de sí tot elque podia, i es pot considerar exhaurit. Quan mésde la meitat de la població de Catalunya no vavotar la Constitució, i quan ja s'han experimentatles diverses fórmules de participació en les insti-tucions espanyoles, cal obrir un procés de rede-finició de les regles de joc que permetin un enfor-timent de la capacitat d'autogovern de Catalunyai de les llibertats democràtiques individuals icol·lectives en el camí de l'autodeterminació.

Vint anys de Constitució i d'Estatut no han servitperquè l'Estat espanyol assumeixi la plurinacio-nalitat més que de manera cosmètica i anecdòti-ca —com ara la presència del català al Senat, undia a l'any— ans al contrari, sovintegen les pro-clames nacionalistes recordant el paper de l'exèr-cit per sobre de la voluntat democràtica lliure-ment expressada. L'estratègia de fons del "cafèper a tothom" pretén igualar les disset comuni-tats autònomes a la baixa, amb el pretext de lano discriminació, i topa amb la necessitat que elsfets nacionals a l'estat espanyol siguin recone-guts com a tals, en aspectes com ara el lingüís-tic, la presència a Europa, o la normalitat de sen-yals d'identitat com poden ser les seleccionsesportives nacionals.

A la vegada, en aquesta propera legislatura,caldrà renegociar el finançament de la Generalitatde Catalunya, on novament ens podem trobar ques'intenti diluir aquesta negociació en un modelgeneralitzat, que, sota l'excusa de la solidaritatmal entesa, perpetuï l'expoli fiscal i continuï con-demnant la població de Catalunya a pagar mésper tenir menys serveis, a la vegada que consoli-da el "cafè per a tothom" obviant l'exigència debilateralitat que estableix el propi Estatut.

3.3. Per la pau i la negociació

El catalanisme ha d'expressar un discurs propidavant el problema de la violència d'ETA i sobreles sortides d'aquest conflicte. Pot ser un pro-blema focalitzat al País Basc, però les seves con-seqüències, tant humanes com polítiques, s'es-campen arreu de l'Estat.

El procés de pau iniciat al País Basc arran delPacte de Lizarra ha generat unes expectativesreals de replantejament del marc constitucional.

7

Programa marc

3. ESPANYA COM A PROBLEMA

Deixant ben clar que les situacions no són equi-valents, i que cal que Catalunya segueixi el propicamí, és evident que cal aprofitar l'ocasió per afer propostes pròpies que ens permetin fer unapassa endavant, si convé, aprofitant la via delsdrets històrics, com ja va plantejar ERC alParlament de Catalunya. I, en tot cas, en l'exerci-ci de la representació al Congrés de Diputats, i encompliment de l'Acord d'Iruña signat amb EuskoAlkartasuna (EA), no donar suport a cap governque bloquegi el procés de pau al País Basc.

Des de la condemna explícita de qualsevol mani-festació de violència, cal afirmar, però, que la viarepressiva, seguida fins a la data, resulta insufi-cient per a aconseguir una autèntica pacificació.És imprescindible afrontar aquest problema cer-cant les seves arrels polítiques.

La violència és un efecte pervers d'un problemade naturalesa política pendent de solució. Lasuperació del problema de fons implicarà forço-sament un acord global, entre totes les forces

polítiques, que faciliti la concreció d'un nou marcjurídic.

La Constitució i els Estatuts vigents han tocatsostre i no són eines suficients per a aconseguiraquest necessari acord. Aquestes lleis poden serpunts de partida per a una negociació, però calpossibilitar un horitzó més ample i flexible.Aquest nou horitzó passa necessàriament per unavenç en el reconeixement efectiu de la plurina-cionalitat de l'Estat i del principi d'autodetermi-nació.

Primer de tot, s’ha d’exigir a ETA el restablimentíntegre de la treva. Però cal també l'obertura d'unprocés de converses i negociació entre totes lesforces polítiques implicades, en un fòrum on siguipossible parlar de tot. Cal rebutjar igualmentaquelles posicions immobilistes que anteposin elmanteniment del marc jurídic estatal vigent aqualsevol possibilitat de diàleg.

8

Programa marc

4.1. Som l'esquerra catalanaindependent

ERC és una força política independent. Una forçaque sincronitza alhora esquerranisme i catalanis-me, que no està supeditada o condicionada a capaltre partit, ni és tampoc la corretja de transmis-sió dels interessos de grups econòmics, finan-cers o mediàtics. ERC, hereva del pensament il'obra dels presidents Macià i Companys, és l'ú-nica organització política parlamentària que nofou legalitzada a les eleccions del 15 de juny de1977 i l'única que no va acceptar la Constituciómonàrquica de 1979.

ERC defensa un projecte amb entitat pròpia, queimplica recuperar l'hegemonia del catalanismeper a les esquerres i deslliurar-lo de dependèn-cies estatals. Un projecte històric i plenamentvigent perquè es mou dins la centralitat dels dosgrans valors polítics de la nostra societat: catala-nitat i progrés. Catalunya ha de poder trencaramb el model bipartidista heretat de la transició,marcat per l'hegemonia del regionalisme de CiU iel sucursalisme del PSC.

4.2. Impulsar una estratègia catalanai de progrés, també a Madrid

De sempre, ERC s'ha fixat com a objectiu ladefensa dels interessos de la nació catalana idels seus sectors populars allà on puguin trobar-se. I, actualment, a causa del nostre escàs sos-tre d'autogovern, les principals mesures queafecten els nostres ciutadans i ciutadanes conti-nuen decidint-se a Madrid en major o menormesura. Per tant, resulta imprescindible ser pre-sents al Congrés de Diputats i al Senat per apoder desenvolupar una acció política pròpia.D'altra banda, estem segurs que una pràcticaparlamentària diferent a l'exercida pel catalanis-me conservador i autonomista de CiU prestigiaràel paper de l'esquerra nacional al nostre país icontribuirà a reforçar-ne un perfil propi.

ERC és l'única força que pot i vol combinar políti-ques de catalanitat i de progrés dirigides a lesclasses populars. Cal, també a Madrid, saber uti-litzar aquests dos vectors amb una finalitatpedagògica, que posi en evidència les contradic-cions i misèries que afecten actualment l'Estat

espanyol i contribueixi a fer avançar, paral·lela-ment, la consciència de país dels catalans i lescatalanes.

4.3. Galeusca, per un front de lesesquerres nacionals

ERC, a partir dels termes establerts amb EA al'Acord d'Iruña, plantejarà una aliança entre lesforces polítiques que representen els sectorspopulars de Galícia, Euskal Herria i els PaïsosCatalans; una aliança per incidir conjuntament enel desbloqueig del procés d'emancipació quevaren paralitzar els pactes de la transició política,fent-lo avançar en una línia democràtica de defen-sa i aprofundiment de la pluralitat nacional i delsdrets socials. Pel que fa al Congrés de Diputats,cal anotar que la presència d'EA, el creixementdel BNG, o fins i tot, la previsible entrada d'undiputat de la CHA (Chunta Aragonesista), per-metrà promoure noves dinàmiques, liderant ipotenciant a la cambra el paper del Grup Mixt o,fins i tot, depenent dels resultats electorals, pro-movent la creació d'un nou Grup Parlamentari.Aquests escons, a més, poden ser decisius enuna possible situació d'empat entre PP i PSOE.En relació amb la viabilitat de la Declaració deBarcelona, ERC considera imprescindible que esprodueixi un pas endavant, deixant enrera l'actualetapa basada en meres manifestacions d'inten-cions, endegant tot seguit accions polítiques con-cretes per tal de fer avançar de forma efectiva elreconeixement de la plurinacionalitat a l'Estatespanyol, incloent també el reconeixement deldret a l'autodeterminació. En aquest sentit, calexigir als partits signants d'aquell document unaactitud coherent amb els compromisos adquirits.

4.4. A favor d'una política catalanaunitària

ERC ha reclamat reiteradament —des del mateixinici de la transició política—, una acció concer-tada dels partits democràtics catalans davantl'Estat en aquells aspectes cabdals que afectinl'autogovern del nostre poble o els interessosmajoritaris dels seus ciutadans i ciutadanes. Lespropostes unitàries mai han prosperat pel rebuigexprés o implícit mostrat per la resta de forcespolítiques; unes, pel seu sucursalisme, que fa

9

Programa marc

4. AMB LES MANS LLIURES

que ni tan sols disposin de grup parlamentaripropi a Madrid; d'altres, com CiU, per la seva pre-tensió de monopolitzar la representació dels inte-ressos del Principat. En ambdós casos, insensi-bles als interessos i necessitats del conjunt decatalans i catalanes del País Valencià, les Illes iel Principat. La propera creació, a iniciativad'ERC, d'un grup català propi al Senat que aple-garà també els electes del PSC-PSOE i IC, crea unseguit de noves expectatives que haurien de fruc-tificar dins la propera legislatura. De la mateixaforma, ERC continuarà insistint en la seva pro-posta d'articular un intergrup parlamentari alCongrés.

4.5. Assegurar polítiques progressis-tes, incidir en un front antiautori-tari

Tant si es dóna una situació d'empat entre lesdues forces majoritàries estatals, com si es pro-dueix un triomf clar del Partit Popular, ERC iGaleusca, en el seu cas, han de mantenir unapolítica de denúncia permanent dels dèficitsdemocràtics que afecten l'Estat espanyol. Peròalhora, és prioritari bloquejar i frenar les propos-tes polítiques del PP de caràcter reaccionari oinvolucionista. Resulta necessària, per tant, unaconcertació de les forces progressistes estatalsdavant del PP, així com la materialització d'un pro-grama d'aprofundiment democràtic que signifiquide debò un avenç en els àmbits socials, perso-nals i col·lectius, i que, en cap cas, obstaculitzi elprocés de pau del País Basc. Per això, ERC defuigla política de pinça amb la dreta que IU ha prac-ticat en certs moments, sens perjudici de denun-ciar de forma contundent els posicionamentssocialment regressius o jacobins que pugui adop-tar el PSOE durant la legislatura. ERC no compromet el seu vot per a cap de les for-

macions espanyoles majoritàries, però sí a nodonar suport a governs del PP. ERC es conside-rarà amb les mans lliures per a donar suport apolítiques concretes que suposin avenços realsen matèria de llibertats democràtiques, reformeseconòmiques i socials progressistes, una políticainternacional independent i activament solidària,i la construcció d'una societat sostenible.

4.6. Posar a prova el grau real dedemocratització de les institu-cions estatals

El treball dels diputats i senadors d'ERC a Madridservirà també per posar de manifest, dia a dia, elnivell democràtic exacte de les institucionsespanyoles. ERC sap que històricament l'Estatespanyol es fonamenta sobre unes bases reac-cionàries i contràries a la pluralitat. Però tambéés cert que la majoria de la població, al Principati encara més al País Valencià i les Illes, creu queés possible defensar els seus interessos enaquest marc. Cal, doncs, una política hàbil quepermeti examinar sistemàticament quins són elscomportaments de les diverses institucionsespanyoles vers la llengua, la cultura i la naciócatalanes, i els interessos dels seus sectorspopulars (infraestructures, balança fiscal, etc.).La despenalització de l'ús del català al Congrésdels Diputats i a les sessions ordinàries delSenat, la reforma en clau territorial d'aquestasegona cambra, la modificació de la Constituciópel que fa al paper de l'exèrcit com a garant de launitat territorial d'Espanya, el reconeixement delsespais territorials de sobirania o l'aixecament dela prohibició de federació entre comunitats autò-nomes, entre moltes altres, seran qüestions aplantejar durant la propera legislatura.

ERC promou canvis reals, no simples rentats de

10

Programa marc

façana, superficials o aparents. Canvis que hande comportar una segona transició. La tasca delsnostres diputats i senadors a Madrid serà plena-ment coherent amb aquest principi. Tal i comdesenvolupen de forma molt més detallada elsdiversos programes sectorials que trobareu acontinuació, ERC està determinada a ser la veucatalana davant l'Estat espanyol d'aquest canvireal, sintetitzat en els següents continguts:

5.1. Canvi nacional

• Reconeixement de la bilateralitat en les rela-cions Catalunya-Espanya.

• Impuls d'un nou Estatut Nacional d'Autogovern,que comprengui:- Reconeixement del dret de Catalunya a l’au-todeterminació, en el marc de la Declaraciódels Drets Humans i els Pactes sobre DretsCivils de l’ONU.

- Creació d’òrgans permanents de col·labora-ció amb les institucions de les Illes Balearsi Pitiüses i del País Valencià.

- Establiment del règim de codecisió en aque-lles competències que es reservi l’Estat.

- Plenes competències en matèria de segure-tat pública.

- Una administració judicial pròpia per aCatalunya

- Un sistema per a garantir la no discrimina-ció en la inversió pública de l'Estat.

- Un nou finançament.• Presència directa en els òrgans de govern dela Unió Europea. Execució de la legislaciócomunitària en matèries objecte de competèn-cia exclusiva.

• Acabar amb tots el traspassos pendents del'Estatut —al cap de vint-i-un anys de la sevaaprovació!— garantint-ne el finançament just iles dotacions materials corresponents, i la noexistència de limitacions sobrevingudes en l'e-xercici de les competències.

• Utilització de la via de l'article 150.2 de laConstitució per a l'assoliment de noves com-petències no estatutàries, en les mateixescondicions que les anteriors.

• Revisió de l'Estatut, almenys per a igualar-lo encompetències amb la resta d'Estatuts vigents.

• Revisió del marc legal limitador de l'autogo-vern, almenys en aquells aspectes que elmateix Tribunal Constitucional admet com a

possibles i que, per tant, depenen d'una volun-tat política i no d'una limitació constitucional,sense descartar, si cal, la reforma de laConstitució (llei de règim local, llei d'hisendeslocals, llei de costes, LOGSE, llei orgànica delpoder judicial, llei de cossos i forces de segu-retat, etc.).

• Traspàs de la titularitat, capacitat normativa, imitjans materials suficients, d'una sèrie d'ele-ments, entre els quals:- Els ports de Tarragona i Barcelona.- Els aeroports de Barcelona, Girona i Reus.- L'Eix Pirinenc.- La xarxa de rodalies de RENFE.

• Traspàs d'un conjunt de competències enmatèria sociolaboral, d'entre les quals:- Transferències en matèria de treball: políti-ques passives d’ocupació, capitalització del’atur, inspecció del treball, formació conti-nuada, FOGASA, permís de treball a immi-grants.

- Transferència de les funcions de laSeguretat Social: jubilació, baixa per malal-tia, invalidesa, viduïtat, orfandat, maternitat.

- Transferències en l’àmbit de la indústria i larecerca: Programa industrial tecnològic imediambiental (PITMA), funcions en matèriade promoció del comerç exterior (FOCOEX),Pla de normalització industrial (AENOR), par-ticipació de la Generalitat en empresespúbliques, centre d’investigació energètica,mediambiental i tecnològica (CIEMAT), auto-pistes, trens de rodalies i aeroports, fun-cions de recerca (CSIC) UNED i beques uni-versitàries.

• Establiment d'un nou sistema de finançament,al marge de la LOFCA, basat en el sistema delconcert econòmic que reconegui la plena capa-citat fiscal de Catalunya des del punt de vistanormatiu, de recaptació, gestió i inspecció, il'establiment de la quota a satisfer a l'Estatpels serveis prestats i la participació en unfons de solidaritat amb altres territoris. Enuna primera fase, comprendria el 60% del'IRPF i la totalitat dels impostos especials i desocietats. Especialment, recuperar la negocia-ció bilateral que recull l'article 45 de l'Estatut,i vehicular-la a través de la Comissió Mixta deValoracions, al marge del Consell de PolíticaFiscal i Financera.

• Avançar en el reconeixement de la plurinacio-nalitat de l'Estat espanyol, en els aspectes

11

Programa marc

5. EIXOS BÀSICS D'ACTUACIÓ

simbòlics, lingüístic, culturals i institucionals.Això inclou:

• Dret d'usar normalment les llengües oficialsen les institucions de l'Estat. Ús normal de lesquatre llengües en els aspectes simbòlics del'Estat: documents oficials d'identitat, passa-port i carnet de conduir, segells de correus,monedes i bitllets, etc.

• La presència de Catalunya en un conjunt d'òr-gans institucionals bàsics, com ara el TribunalConstitucional, Tribunal de Comptes, i d'altres.

• L'existència d'agregadories culturals de lesnacionalitats a les ambaixades de l'Estat.

5.2. Canvi democràtic

• Nova llei de finançament dels partits políticsque asseguri la transparència del finançamenti la independència dels partits. Reducció dedespeses electorals. Possibilitat de revocacióde càrrecs institucionals.

• Una nova llei electoral, que incorpori mecanis-mes de llistes obertes, elimini desigualtats devot d'origen territorial, i permeti lluitar contra eltransfuguisme.

• Possibilitat que la Generalitat de Catalunyapugui convocar referèndums locals i nacionals.

5.3. Canvi social

• Compromís del manteniment i aprofundimentde l'estat del benestar en els pressupostosgenerals de l'Estat en els camps d'ensenya-ment, sanitat i serveis socials, pensions, ihabitatge.

• Vincular les ajudes públiques a sectors privatsa compromisos en matèria de:

• reducció de jornada• processos de producció nets• polítiques socials d'integració (disminuïtsfísics, psíquics o sensorials, aturats majors de45 anys, etc.)

• polítiques d'informació i participació dels tre-balladors

5.4. Economia moderna i sostenible

• Reforma fiscal, a fi que es corregeixi la des-proporció de tributació entre les rendes de tre-ball i les rendes de capital, i que s'equilibri larelació entre impostos directes i indirectes.Preferència per a les deduccions en la quota i

no en la base tributària. • Manteniment d'una participació pública efi-cient en una sèrie de serveis bàsics estratè-gics: crèdit, telecomunicacions, energia.

• Revisió del procés de privatitzacions i establi-ment d'un impost per als beneficis extraordi-naris derivats del procés de privatització.

• Reforma del marc legal dels mitjans de comu-nicació públics a fi d'assegurar-ne la inde-pendència i pluralitat. Reforma de les conces-sions del servei públic televisiu en mans priva-des, a fi que incorporin la pluralitat lingüísticaen la seva programació.

• Reforma del marc legal energètic basada enels principis de:- potenciació de les energies renovables- trencament dels monopolis de facto exis-tents

- supressió del sobrecost energètic a càrrecdel consumidor en concepte de costos detransició a la competència

- tancament progressiu de centrals nuclears• Establiment d'un Pla Hidrològic que potenciïl'estalvi d'aigua, la reutilització, i el consumracional allí on hi hagi recursos, per sobre delstransvasaments entre conques.

5.5. Solidaritat interior i exterior

• Assegurar el caràcter públic dels serveisbàsics.

• Potenciació de l'anomenat tercer sector.• Lluitar contra situacions de pobresa i exclusió.• Polítiques d'integració dels col·lectius immigra-toris.

• Revisió del model de solidaritat amb els païsosno desenvolupats.

5.6. Reforma del Senat

• Reconeixement de la plurinacionalitat i pluri-culturalitat de l’Estat. Mesures de “asimetria“entre les diverses comunitats autònomes (CA).Reconeixement dels fets diferencials i de lesnacionalitats.

• Conversió del Senat en una veritable cambraterritorial (Model Bundesrat alemany).Representació dels governs i dels parlamentsde les CA.

• Impulsar una llei que permeti a les CA de cons-tituir-se, si ho desitgen, en Província Única, siaixí ho acorden els seus respectius parla-ments.

12

Programa marc

• Defensa i reconeixement de les llengües i cul-tures no castellanes. Ús regular al Senat.

• Agregacions culturals de les nacionalitats a lesambaixades de l’Estat.

• Dret de veto en qüestions que afectin les com-petències autonòmiques.

• Participació en la formació de la voluntat esta-tal. Representació de Catalunya i les autono-mies a les institucions de l’Estat (TribunalConstitucional, Tribunal de Comptes, Exèrcit...)

• Representació davant la UE en matèries decompetència de les CA (en especial en matè-ries de competència exclusiva com, per exem-ple Medi Ambient o Agricultura

• Execució de la legislació comunitària per partde les CA en matèries, com a mínim, de com-petència exclusiva.

• Possibilitat de federació i col·laboració entreCA.

• Redefinir l’abast de les Lleis de Bases.Administració Única.

• Impulsar la equitat i suficiència financera deles CA.

• Impulsar l’equitat i l’eficiència de les inver-sions de l’Estat. Detallar la territorialització dela fiscalitat i de les inversions als PGE.

13

Programa marc

e2000-programa:programa espanyol 30/06/11 18:56 Página 4

Programa sectorial

PROGRAMA SECTORIAL

15

e2000-programa:programa espanyol 30/06/11 18:56 Página 14

1.1. Economia

1.1.1. Per la sobirania econòmicai financera

Després de 20 anys, CiU ha estat incapaç d’es-tablir un sistema de finançament que assegurésla suficiència i l’autonomia financera de laGeneralitat i que en garantís la capacitat normati-va real. Aquest fet ha implicat una falta de sobi-rania, també, fiscal amb uns resultats inevitables:

Dèficit fiscalXifrat, en els estudis publicats més solvents,en més d’un bilió anual, fet que comporta quela diferència entre el que un ciutadà catalàaporta cada any al Govern Central i el que repd’aquest sigui d’unes 200.000 ptes.

Fracàs de les fórmules de finançament del 1993 idel 1997La falta d’encert o de voluntat del Govern hafet, no només que s’hagués de negociar contí-nuament millores en el finançament, sinó queha implicat una falta absoluta de sobirania fis-cal. Només cal recordar que amb el darrer“èxit” negociador de CiU, el traspàs del 30%de l’IRPF, Catalunya només va millorar el seufinançament, l’any 1997, en 6.623 milions.Cal reconèixer, però, que amb aquest noumodel de finançament totes les CA van veuremillorat el seu finançament, però de mitjanales CA van veure augmentats els seus recur-sos en un 7%, mentre que Catalunya no arri-bava a aquesta xifra (6,8%) i d’altres com lesCanàries i Galícia es situaven al voltant del9,5%.

Dèficits en el finançament de la sanitatLa despesa pública en sanitat a l’Estat en rela-ció al PIB encara està molt per sota de la mit-jana europea (pel 97 ho està en 330.000milions) i el dèficit del sistema sanitari espan-yol és enorme, degut en bona part a la sevainfrapressupostació. Per tant, les CA amb lacompetència de sanitat són molt perjudicadesper la manca de sensibilitat del govern centrala l’hora de dotar de recursos a la SanitatPública Catalunya, a més a més, té un seguit de cos-tos diferencials respecte la resta de CA, deguta que el criteri de repartiment és la població

beneficiària total, sense tenir en compte elselements que encareixen la despesa sanitàriaal nostre país: un envelliment de la poblaciósuperior, un gran nombre de desplaçats queusen el nostre sistema sanitari, els centresd’excel·lència on es fa la recerca sanitàriapunta a l’Estat, la elasticitat renda positiva dela sanitat (més desenvolupament més deman-da) i el cost de la vida diferencial superior aCatalunya.

Deficiències en la inversió estatalLa inversió pública estatal s’ha utilitzat cons-tantment com ha suposat element redistribui-dor i de solidaritat i no ha seguit cap tipus decriteri d’equitat en funció de la població ni del’eficiència econòmica a l’hora de realitzar-se. La inversió regionalitzada procedent delsPressupostos de l’Estat a Catalunya (82-98)és el 8,5% del total, quan Catalunya represen-ta el 16% de la població, el 20% del PIB i el23% de la recaptació d’impostos. En conjunt,les accions territorials de l’Estat per CA en elperíode 1987-1996, Catalunya ha rebut242.304 ptes. per habitant, essent la mitjanaestatal de 360.828 ptes. per habitant iExtremadura 695.947.

Les nostres propostes:

• Obtenir un règim fiscal que doti de major capa-citat financera i normativa les administracionscatalanes:– Establiment del règim de concert econòmicper tal de recuperar la sobirania fiscal deCatalunya i control de l’Agència Tributària aCatalunya.

– Revisió de la distribució de recursos entreels diferents nivells administratius(Generalitat, Consells Comarcals,Municipis). Proposem assolir un nivell de ladespesa local del 40% del total de les des-peses de les administracions catalanes.

– Major autonomia normativa sobre els impos-tos locals, majors competències dels muni-cipis en la gestió dels padrons tributaris, eli-minació de l’IAE i increment de la participa-ció dels ens locals en la tributació general(dotar el fons de cooperació local deCatalunya amb 400.000 MPTA.).

• Obtenir una major capacitat normativa sobreels aspectes centrals de l’economia que en

17

Programa sectorial

1. POLÍTIQUES ECONÒMIQUES I LABORALS

l’actualitat són en mans de l’estat central:– Ampliació del marc competencial català entemes econòmics (marc laboral, seguretatsocial, hisenda i fiscalitat, etc.).

– Traspàs dels serveis estatals amb incidèn-cia econòmica i de les infrastructures(ports, aeroports, xarxa ferroviària, correus,autopistes).

• Millorar el finançament sanitari en base a:– Quantificar el vertader dèficit sanitari per talde poder sufragar-lo definitivament.

– Repartir els recursos per al finançament dela sanitat seguint criteris capitatius, peròrectificats pels elements que fan més carala despesa sanitària en unes zones que end’altres: envelliment, desplaçats, excel·lèn-cia, cost de la vida, elasticitat renda positi-va.

• Millorar la inversió estatal a Catalunya seguintcom a criteri bàsic a l’hora de repartir la inver-sió pública l’assoliment d’una vertadera igua-lació de la inversió per càpita. (iguals recursosper habitant), però afegint factors correctorsque permetin recuperar el deute històric que tél’Estat vers Catalunya. En poques paraules,l’objectiu final és que Catalunya rebi el 16% dela inversió estatal , però per recuperar tot elque s’ha deixat de rebre fins avui, cal rebredurant els propers anys un percentatge supe-rior.

• Assolir la supresió dels peatges en les auto-pistes de tot el territori català mitjançant lacreació d’un fons públic habilitat a tal efecte.

• Reclamar per a Catalunya una part dels ingres-sos provinents de la privatització d’empresespúbliques estatals que estiguin operant aCatalunya. Aquesta part hauria de ser propor-cional al percentatge d’ingressos assolits perl’empresa a Catalunya.

1.1.2. Consolidar l’estat del benestar

Es critica sistemàticament des de posicions con-servadores, i tant a l’estat espanyol com a laresta dels estats europeus, la possibilitat demantenir alhora les fórmules d’estat del benestari l’estabilitat financera.

La realitat és que no s’ha fet cap esforç per talde racionalitzar l’actual sistema financer de lesprestacions socials i, d’altra banda, hem patitnoves retallades de recursos destinats a assegu-rar una major justícia social per part dels governsdel PP-CiU, que han abocat algunes prestacions auna insuficiència pregona.

Cal recordar, però, que l’Estat del Benestar és undret adquirit per tots el ciutadans i ciutadanes ique no s’hi pot renunciar per culpa de la malagestió que fan els responsables polítics. A més,no s’ha d’oblidar que si bé Catalunya a nivell dePIB es situa dins d'uns estandards europeusalts, a nivell de cobertures socials se situa a undels nivells més baixos d'Europa (19 % front al30 % de països com Dinamarca o Finlàndia). Aixòés degut a la doble cirscumstància d'estar sot-mesa al règim general de protecció sociald'Espanya (la famosa “Caja Unica”), un dels mésbaixos a nivell europeu, i al fet que any rera anyCatalunya experimenta un IPC més elevat que lamitjana de l'Estat.

Així doncs l'establiment d'un Espai Social Catalàpropi és un acte d'estricta justícia social.Rebutjem doncs el pretext solidari de la “CajaUnica” perquè Catalunya, per drets, per necessi-tats i per capacitats, té prou entitat per a poderser pensada tota sola sense que això pugui sig-nificar cap vulneració dels principis de solidaritati de progrés internacional que tot partit d'esque-rres ha de tenir.

Les nostres propostes:

• Consolidar el sistema públic i català de pres-tacions econòmiques de protecció:– Separació de les fonts de finançament: lescotitzacions han de finançar la branca con-tributiva de les pensions i les prestacionsno contributives i universals (sanitat,Seguretat Social, etc.) han de sortir de laimposició general.

– Constitució de reserves que esmorteeixinels efectes del cicle econòmic.

– Simplificació, integració i reforma delsrègims especials de la Seguretat Social:equiparar l’acció protectora a l’aportaciócontributiva.

– Millora dels mecanismes de recaptació igestió: combatre el frau i incrementar l’efi-ciència del sistema.

– Ampliar les dotacions públiques que es des-tinen al sistema de pensions no contributi-ves (assistencials) i als col·lectius acollits ala renda mínima. El sistema de concerteconòmic ha de permetre la recuperació derecursos que, fins ara, surten de Catalunya ipoden ser destinats a solidaritat interna.

– Garantir l’adequació periòdica de les pen-sions catalanes als nivells d’inflació catala-na, evitant així l’actual pèrdua de poder

18

Programa sectorial

adquisitiu dels pensionistes catalans i cata-lanes.

• Creació d’un indicador propi de salari míniminterprofessional per Catalunya, adequat i ajus-tat a l’evolució del cost de la vida a Catalunya.

• Ampliar les dotacions pressupostàries en lesfuncions del benestar: sanitat, ensenyament,accés a l’habitatge i família.

• Incrementar la protecció social dels aturats,especialment dels col·lectius amb més dificul-tat d’inserció (aturats de molt llarga durada,famílies monoparentals, majors de 45 anys...).

• “Aprimar l’Estat”: reduir acció pública en àreesdel benestar en les quals la provisió privada deserveis pot ser més eficient. Mantenir el paperde control i finançament de l’administraciópública (per garantir la eficàcia, la universalitati la gratuïtat).

• Incrementar la dotació i abast dels programesde protecció de la família.

1.1.3. Plantejar una veu específicamentcatalana en el procés d’unificacióeuropea

Una part de l’esforç necessari per a dur a termela Unió Europea recau sobre sectors específicsde la nostra economia (xocs asimètrics), senseque es compensin mitjançant intervenció de lesadministracions governades pel PP i CiU.

A més, la balança fiscal amb la Unió Europea ésnegativa: entre els 30.000 mptes i 80.000 mptesen els darrers anys. Produint-se la paradoxa queCatalunya, amb un PIB per càpita inferior a la mit-jana europea, en ser considerada una regió ricadins un estat pobre, és aportadora neta a la UE.Amb una mitjana del 0,4% del seu PIB que és elpercentatge aproximat que destinen a Europapotències econòmiques com Alemanya i Holanda.Altres estats molt més rics que Catalunya comDinamarca i Luxemburg són receptors nets de laUE, així com la majoria de les 50 regions de nivellde renda similar a Catalunya.

Aquest dèficit amb la UE és fruit en bona mesuraa l’estructura de l’Estat espanyol, que ens impe-deix rebre recursos d’Europa en ser una regió ricavers la resta de l’Estat, tot i ser una regió pobraa nivell europeu. Cal cercar criteris de redistribu-ció de recursos a nivell d’Europa en conjunt i nopas a nivell d’Estats, que la solidaritat intraeuro-pea tingui present el nivell real de riquesa percàpita a nivell europeu.

Cal acabar amb el greuge comparatiu de ser apor-tadors nets mentre territoris i Estats més ricsque Catalunya són receptors nets.

Les nostres propostes:

• Contribuir a la construcció de la Unió Europeaamb veu pròpia, mitjançant representació cata-lana als organismes i amb propostes elabora-des des d’organismes catalans que desenvo-lupin les polítiques de coordinació amb la UnióEuropea.

• Articular les mesures necessàries per pal·liarels xocs asimètrics derivats de la unificaciómonetària i evitar el seu impacte negatiu en lanostra economia.

• Posar fi al dèficit de la balança fiscal ambEuropa, canviant la política redistribuitiva al side la UEa, basant-la no en la posició relativa alsi de cada Estat, sinó en el conjunt de la UE.

• Reformar el sistema d’assignació de fonseuropeus:– Obtenir que a Catalunya els criteris d’assig-nació de fons estructurals es mesurin sobreterritoris més petis i homogenis compodrien ser les comarques.

– Millorar la gestió del cofinançament de pro-grames per part de la Generalitat.

– Reclamar el manteniment dels fons estruc-turals per reduir les disparitats territorialsde nivells de renda.

1.1.4. Desenvolupar mesures de suport al’economia productiva catalana

El govern de CiU ha desatès la base industrial icomercial catalana que tradicionalment ha comp-tat amb una xarxa de PIME que contribueix aldesenvolupament econòmic i a la creació d’ocu-pació. Així mateix, ha col·laborat activament enque una part significativa de l’estalvi dels cata-lans i catalanes (estimada en 500.000 milionsde ptes. anuals) es dediqui a inversions finance-res en l’estat espanyol, en lloc de contribuir acrear riquesa i ocupació el el país:

• Política industrial deficient.• Pèrdua de control sobre grans sectorseconòmics.

• Carència de polítiques actives pel finança-ment de la PIME.

Les nostres propostes:

• Ampliació de les dotacions pressupostàries a

19

Programa sectorial

programes de suport a la PIME.• Demanar el traspàs a la Generalitat dels pro-grames i organismes públics o semipúblics desuport als sectors productius a Catalunya.

• Modificar la legislació de contractes amb l’ad-ministració pública per tal de:– reservar un percentatge de la licitació oficiala PIMES del territori a on s’hagi de fer lainversió.

– establir la “clàusula social” en determina-des licitacions: un percentatge de reserva

– per a empreses d’economia social (coope-raties, societats laborals, etc).

– reduir la morositat de l’Administració.• Modificació de la fiscalitat per incentivar lainversió, la modernització i la innovació tec-nològica en les PIME.

• Introducció de reformes legals per reduir elsimpagats i generar una major estabilitat delnostre sistema econòmic.

• Suport específic a l’economia social: introduirles reformes legislatives necessàries per talde facilitar a aquestes empreses l’obtenció definançament dels seus plans d’inversió, revisiódel seu sistema de seguretat social.

• Increment de la inversió pública en infraestruc-tures i en equipaments mediambientals

• Inversions específiques en infraestructuresdestinades al reequilibri territorial, i desenvolu-pament de polítiques econòmiques específi-ques per aquesta finalitat.

• Traspàs del fons per a la formació contínua(FORCEM) a Catalunya, per tal de que siguigestionat pels agents socials dela nació y ambcriteris propis.

• Realitzar les reformes pertinents en la legisla-ció financera estatal per tal de poder crear aCatalunya un instrument autònom de regulaciódel sector financer (Banc Públic de Catalunya).

1.2. Indústria

1.2.1. Introducció

En una societat que accepta estar sotmesa allliure joc de les forces del mercat, i fortament glo-balitzada, parlar de fer una política de foment dela indústria des del govern pot semblar a vegadesun cert anacronisme. Pràcticament prohibida lacreació de noves indústries i la capacitat de pro-tegir la producció pròpia de forma directa a travésde les traves duaneres, i limitada també sensi-blement la capacitat d'ajudar via subvencions a laindústria pròpia, les úniques polítiques possibles

son les indirectes de tipus fiscal; de creació d'in-fraestructures; de formació i foment de la inno-vació; de recerca de nous mercats exteriors, id'assessorament.

Queda per tant palès que la majoria de les políti-ques que poden realitzar-se en el camp industrialdepenen d'altres Ministeris (Hisenda, ObresPúbliques, Ensenyament, Comerç) quedant laacció del Ministeri d'Indústria restringida a lestasques d'assessorament.

No obstant això, creiem que és funció delMinisteri d'Indústria el donar als altres Ministerisles directrius precises per a que aquelles accionsque incideixen directament en la possibilitat decreixement industrial tinguin l'orientació necessà-ria per aconseguir aquest objectiu.

Una altre de les funcions del Ministeri és la decontrol del impacte que les indústries tenensobre l'entorn i en aquest sentit cal destacar laemanació de normes de seguretat industrial res-pecte a les persones i el medi ambient, així comla vigilància del seu compliment.

En l'Estat Espanyol, la vinculació que es fa de l'in-dústria amb la producció d'energia posa sota laresponsabilitat d'aquest Ministeri, també el con-trol la producció i el consum de lles diversesenergies.

En el programa que ara presentem volem desta-car les propostes que ERC planteja per tal d'aca-bar d'una vegada per totes amb la constant dava-llada de la taxa de producció industrial deCatalunya.

1.2.2. La situació industrial a Catalunya alfinal del segle XX

Estem tant acostumats a la buida propaganda deCIU dient que som un dels motors d'Europa icomparant-nos amb regions com Baden-Wüttemberg, Rhône -Alpes, Il Piemonte, etc queens l'hem arribat a creure oblidant que, en reali-tat, el producte industrial brut de Catalunya no hafet més que baixar constantment en els últims20 anys, mentre que el d'altres àrees de l'EstatEspanyol creixien més que proporcionalment. Si aaixò li afegim que la major part de la indústria delpaís ha passat a mans de capitals forans quecontínuament exerceixen sobre el Govern el xan-tatge de la deslocalització per a aconseguir avan-tatges de tot tipus (sobre legislació laboral, sobre

20

Programa sectorial

fiscalitat, etc.), veurem que la situació del paíscom a motor de l'economia, no ja europea, sinóni tan sols espanyola, és més que discutible.

Probablement en les causes d'aquest decliviindustrial hi juguin factors externs, estructuralsque son pràcticament inevitables tals com la jaesmentada globalització de la economia; els pro-cessos de concentració de capitals; l'incrementdel pes del sector serveis en les societats avança-des; la facilitat i relativa baratura del transport,que permet desplaçar la producció cap a païsosamb costos laborals i fiscals menors; etc..

Però en el cas de Catalunya, a demés s'hi afe-geixen causes polítiques que determinen aquestdeclivi. Per un cantó tenim la dependència políti-ca de l'Estat Espanyol que sempre ha vist aCatalunya com una cosa més o menys aliena a laque tenia el dret a exprimir sense preocupar-segaire del seu benestar i del manteniment i reno-vació de l'equip productiu, és a dir com si fóssimrealment una colònia al estil del segle XIX.

A aquesta actitud espanyola, que podríem resu-mir dient que ells consideren que Catalunya esd'Espanya, però no és Espanya s'hi ha d'afegirles actituds polítiques del Partit que, des de larestauració democràtica, ha tingut la responsabi-litat de defensar els interessos de Catalunyadavant l'Estat

És evident que l'exercici d'aquesta responsabili-tat durant quasi vint anys per part d'un mateixpartit amb una concreta visió de l'economia i delbe públic ha tingut un indiscutible efecte en l'ac-tual desgavell. I és per això que creiem que és,ara més que mai, necessari introduir , també enel sector industrial, aires de política nova que,més enllà de mirades autocomplaents al melic;d'exposicions triomfalistes, i de les grans panto-mimes buides de contingut, ens permetin superarla crisi i canviar el signe de la taxa de creixementindustrial.

1.2.3. Les polítiques de foment industrial

Ja hem dit que des del Ministeri d'Indústria pràc-ticament no es poden portar a terme directamentquasi cap de les accions necessaris per alfoment de l'implantació de noves indústries alpaís. Ara bé el que si es pot fer és coordinaractuacions amb altres Ministeris a fi d'aconse-guir aquests fins.

Les actuacions d'ERC s'orientaran vers:

1.2.3.1. La formació industrial

La indústria no és una activitat que pugui impro-visar-se. Per a assentar-se en un territori neces-sita, a demés de espai adequat, l'existencial prè-via d'una massa de treballadors i tècnics degu-dament preparats.

Ademés no es pot parlar de personal qualificatquan les condicions contractuals no permetenl'assentament del personal en el seu lloc de tre-ball sinó que busquen la ràpida rotació impedintla adquisició de destresa en el treball

ERC es proposa retornar a l'ensenyament profes-sional la dignitat i la categoria que es mereix enla mesura de que la considerem una eina impres-cindible per assegurar el manteniment de la qua-litat del treball fet per les indústries. Per això ensproposem:

• Promoure la necessària coordinació entre elministeri d'Educació, el de Treball i eld'Indústria per tal de redefinir el sistema edu-catiu en l'àmbit dels estudis de Formació pro-fessional i la formació continuada dels treba-lladors.

• Fomentar la contractació indefinida, no tantsubvencionant-la com fins ara, sinó endurintles condicions de la contractació a precari il'us de les ETT per tal de limitar-les a aquellessituacions excepcionals en que estigui plena-ment justificada (cobertura d'absències permalaltia, maternitat, accident o permisos,volum excepcional de comandes, puntes detreball, etc.). Aquest enduriment hauria d'anaracompanyat de reformes en el sistema de con-tractació indefinit per tal d'impedir els possi-bles abusos per part de treballadors desa-prensius. Aquesta reforma hauria d'anar en ladirecció de simplificar el procediment d'aco-miadament disciplinari sense perdre les garan-ties jurídiques.

1.2.3.2. El foment de la Recerca iDesenvolupament

Vint anys després de la promulgació de laConstitucion Española, la despesa, tant públicacom privada en R+D segueix sent de les més bai-xes d'Europa en rel·lació amb el PIB, molt lluny deles dels Motors d'Europa.

21

Programa sectorial

Aquesta baixa despesa en R+D impedeix, d'unaforma molt clara, el desenvolupament d'indús-tries innovadores, d'alt valor afegit i amb capaci-tat per a exportar tecnologia; relegant la nostraindústria al paper de subsidiària de les indústriesdels països avançats.

Molts cops ens limitem, en general, a subminis-trar ma d'obra barata i poc qualificada a lesindústries dels nostres socis comunitaris, salvanthonroses excepcions, més depenents de la ini-ciativa i l'inventiva d'alguns emprenedors (pocs)que no pas dels poders públics.

A ERC. estem convençuts de que només elfoment de la Recerca i Desenvolupament per-metrà a l'indústria catalana recuperar el paper demotor de la economia posant-la al nivell de lesmes avançades indústries d'Europa. Per a acon-seguir-ho, i per recuperar el retràs que en aquestterreny patim caldrà una política d'R+D molt mésdecidida de la que fins ara s'ha fet.

En aquest sentit ens comprometem a potenciarels instruments de foment de la R+D amb lessegüents actuacions:

• Simplificar els procediments administratiusper a les empreses que desitgin comptar ambla col·laboració dels recursos de lesUniversitats, abaratint-ne el cost i divulgant-neles seves capacitats.

• Reforma de la Llei de la Propietat Industrial pertal de que garanteixi efectivament la protecciódels recursos emprats per les empreses enR+D, perseguint de forma rapida i eficaç lacòpia i la utilització fraudulenta del esforç delsaltres.

Pel que fa a la política d'ajudes a la R+D, ERC esproposa actuar en els següents aspectes:

• Simplificar els tràmits burocràtic per a l'obten-ció de subvencions a la R+D posant-lo al abastde totes les empreses amb quelcom a desen-volupar, incloent-hi les PIMES. – Incrementar les ajudes fiscals a les empre-ses que dediquen esforços a la I+D i a l'in-novació del tipus de:

– Exempció del ITP a les ampliacions de capi-tal destinades a incrementar l'activitat d'I+D o innovació

– Bonificacions en l'impost sobre beneficis enfunció de les inversions i despeses realitza-des en aquest àmbit

– Possibilitat d'amortitzar acceleradament elsbens d'inversió adquirits per a dedicar-lostotal o parcialment a la recerca o innovació.

– Reduccions a les quotes de la SS. per alpersonal contractat per a dedicar-lo a tas-ques de recerca o innovació.

• Assegurar la correcta aplicació dels fonsesmerçats en les subvencions a base de ferun seguiment estret dels treballs realitzats idels resultats obtinguts, amb penalitzacionsdisuasòries per els mals usos detectats.

• Ampliar la dotació de fons per a la R+D fins anivells europeus en relació al PIB

• Millorar els procediments de retorn de les sub-vencions atorgades en els casos d'èxit fentque siguin més favorables per a les empre-ses.

1.2.3.3. El foment de la qualitat

Tothom està d'acord en que avui en dia no éspossible un creixement de la producció indus-trial si no es té en compte la qualitat dels pro-ductes fabricats. S'ha acabat ja per sempre laèpoca de la potineria, en que qualsevol cosafeta es venia per que no hi havien productesalternatius a preus similars. Actualment nonomés en els mercats exterior és necessàriauna qualitat adequada, sinó que fins i tot en elmercat interior (en la mesura que el mercatespanyol pugui seguir considerant-se mercatinterior) la possibilitat dels compradors d'acce-dir en les mateixes condicions a fabricants defora de Catalunya obliga a garantir la qualitatdels productes.

Però la implantació de sistemes de control dequalitat a les empreses és una feina feixuga icara que moltes d'elles, sotmeses a les pres-sions de la crisi industrial i amb uns margesdecreixents, no es poden permetre. Per això calque des dels poders públics s'estableixin políti-ques d'ajuda i de seguiment dels programes defoment de la qualitat.

En aquest sentit, a ERC també ens sentim com-promesos en la necessitat de fomentar realmentla millora en la qualitat dels productes industrialsfets a casa nostra de forma que el made inCatalonia sigui una garantia de qualitat de caraals compradors del mon sencer. Per a aconssegir-ho proposarem:• Incentivar fiscalment, les inversions i les amplia-cions de plantilla necessaris per a la implemen-tació de programes de qualitat industrial.

22

Programa sectorial

– Exempció del ITP a les ampliacions de capi-tal destinades a l'implementació de progra-mes de qualitat industrial.

– Bonificacions en l'impost sobre beneficis enfunció de les inversions i despeses realitza-des en aquest àmbit.

– Possibilitat d'amortitzar acceleradament elsbens d'inversió adquirits per a dedicar-los ala implementació de sistemes de qualitat i ala seva gestió i control.

– Reduccions a les quotes de la SS. per alpersonal contractat per a dedicar-lo a aques-tes tasques.

• Modificar les normes de funcionament del'AENOR (en tant que organisme que te l'ex-clusiva del control de la qualitat a l'EstatEspanyol) per tal de que les activitats de veri-ficació i seguiment del compliment de lesNormes ISO pugui fer-se des de una òpticacatalana allunyada del formulisme funciona-rial de la activitat actual d'aquest organisme.Això vol dir dotar-se d'un cos d'inspectors querealment facin un seguiment aleatori de lesempreses que s'acullin als plans i beneficisdel foment de la qualitat per tal de verificar-neel real compliment de les normes i que aques-tes no es queden en un paper mullat, esta-blint les oportunes sancions disuasòries peraquelles empreses que incompleixin les nor-mes.

1.2.3.4. Foment del comerç exterior

És evident que tot increment de l'activitat pro-ductiva en la indústria ha de tenir com a contra-partida un increment en les vendes d'aquestaproducció, i que saturat potser el mercat espan-yol és necessari que les empreses industrialscatalanes s'obrin als nous mercats de la UnióEuropea i de la resta del mon.

Tot i que, en sentit estricte no és possible parlardel mercat europeu (sobre tot a partir del1/1/98) com d'un mercat exterior la inèrcia detants anys de considerar el mercat espanyol coml'únic interior, l'existencial de usos i costums dife-rents en els països de la unió Europea, i el pro-blema de la llengua fa que fa a la obertura denous mercats encara hàgim de tractar aquestscom a exteriors amb la mateixa consideració iproblemes que els de la resta del mon.En aquest sentit ens proposem:

• Subvencionar fiscalment les inversions i des-peses esmerçades en la recerca de nous mer-

cats exteriors, incloent-hi com a tals a aquestefecte els de la Unió Europea, a base de:– Exempció del ITP a les ampliacions de capi-tal i a les fusions i absorcions d'empresesdestinades a l'implantació de les indústriesen països tercers, sempre que d'aquestaacció no s'en desprengui el trasllat de lesunitats productives al estranger.

– Bonificacions en l'impost sobre beneficis enfunció de les inversions i despeses realitza-des en aquest àmbit.

– Possibilitat d'amortitzar acceleradament elsbens d'inversió adquirits per a dedicar-los ala obertura de mercats exteriors.

– Reduccions a les quotes de la SS. per alpersonal contractat per a dedicar-lo a aques-tes tasques.

• Cessió de l'ús de les representacions diplomà-tiques i consulars de l'Estat als organismes deComerç Exterior de la Generalitat, en aquellspaïsos en que no hi estigui representada direc-tament, per tal de que s'hi estableixin lescorresponents serveis comercials.

1.2.3.5. Potenciació de les infraestructures

Una política de foment de la indústria no és com-pleta si no va acompanyada de la creació de lesinfraestructures de comunicacions adequada. Iper que aquesta política sigui eficaç cal que esti-gui pensada i gestionada el més a prop possibledels seus usuaris, per tal de conèixer-ne la sevarealitat i necessitats. És per això que ERC treba-llarà per aconseguir que:

• La cessió, si es vol compartida, a laGeneralitat de totes les competències enmatèria de infraestructures viàries i ferrocarrilsque passin d'una forma o altre per Catalunya.

• La participació de representants del Govern odel Parlament de Catalunya en tots els òrgansde l'Administració Central que tenen facultatsper a decidir sobre la política i la realitzaciód'infraestructures viàries i de ferrocarrils quepassin d'una forma o altre per Catalunya

• La cessió a la Generalitat de les competènciesen la creació control i supervisió de tots elsPorts i Aeroports de Catalunya.

• L'impuls final a la definitiva liberalització deles comunicacions telefòniques desposseinta Telefònica d’Espanya de les restes delmonopoli en matèria de connexió i trucadeslocals que encara manté, assegurant que elsusuaris del servei telefònic estan realment ensituació de triar realment i total l'operador

23

Programa sectorial

amb qui treballar.• Donar un suport definitiu a l'utilització de lafibra òptica com a mitjà de transport de lestelecomunicacions assegurant, ni que sigui perrealització directa, la creació d'una xarxa bàsi-ca i bonificant fiscalment les inversions de lesempreses distribuïdores .

• La creació de lleis estatals que permetin aca-bar amb la discriminació que suposa per aCatalunya el haver de suportar la més extensaxarxa de peatges de tot l'Estat, ja sigui mit-jançant el rescat de les concessions, ja siguiper l'establiment de peatges a totes les auto-pistes i autovies de l'Estat (Cal que els espan-yols es defineixin d'una vegada sobre quinmodel de comunicacions viàries volen: si ellliure, com a Alemanya o Anglaterra; o el depeatge com a França. I un cop definits apliquinel sistema a tot l'Estat, o no en som nosaltresuna part?)

1.3. Política energética

La principal funció del Ministeri d'Indústria id'Energia és el vetllar per que la producció, dis-tribució i consum d'energia es faci de forma efi-cient i sostenible tant econòmicament comsocial. En aquest sentit les accions D'ERC es diri-giran a:

1.3.1. Producció i distribució d'energiaelèctrica

Degut a la situació de monopoli en que s'hamogut la producció i distribució d'energia elèctri-ca a l'Estat des de pràcticament la dictadura dePrimo de Rivera el preu del kW/h. és dels méscars d'Europa. La acció d'ERC haurà de ser lad'aconseguir situar-los per sota de la mitjanaeuropea (més o menys en la mateixa relació enque es troben el PIB. o la renda per càpita), teninten compte que no podem canviar la tendència ala liberalització total del mercat de l'energia impo-sada per les autoritats de la UE..

Per això proposem:

• Culminar el procés de privatització i desregula-ció del mercat elèctric

• Posar tota la xarxa de distribució, tant en altacom en baixa tensió, sota el control d'una enti-tat autònoma de les Companyies productoresper tal de fer efectiu el dret dels consumidorsa contractar realment amb qui vulguin, sense

traves tècniques o econòmiques a causa delscostos d'estesa de línies. Aquesta entitatpodria estar formada per les pròpies compan-yies productores que pagarien per l'us de laxarxa en funció dels abonats que tinguessin idels consums d'aquests abonats.

• Procurar l'anul·lació o la suspensió de l'abo-nament de l'anomenat Canon Energètic en tantque significa compensar a les companyies perels beneficis que tenien quan estaven en situa-ció de monopoli.

• Establir un sistema de control sobre les empre-ses productores i distribuidores a l'estil delsWACHT-DOGS anglesos (això podria fer-seextensiu a totes les empreses privades priva-des que gestionen o presten serveis públics)

1.3.2. Energies fòssils (hidrocarburs)

En el camp de les energies obtingudes a partirdels hidrocarburs el problema més importanthores d'ara és l'excessiva tributació que han desuportar ja que no es té en compte la diferènciasubstancial que hi entre l'us privat (gasolines pera cotxes i marina de plaer) i l'ús productiu (trans-ports, energia industrial, pesca, etc.)

Tenint en compte la dificultat que hi ha en feraquesta distinció al moment de la venda del pro-ducte i les amplies possibilitats de frau que s'o-bririen si s'establissin dos preus diferents per almateix producte segons la utilització que s'els hidonés.

ERC proposarà:

Establir un mecanisme de devolució de la partdels impostos d'hidrocarburs que en graven lautilització de plaer o per comoditat, per a aquellsconsumidors que en justifiquin la seva utilitzacióper fins productius o de transport públic

Suprimir o rebaixar l'impost d'hidrocarburs en elconsum de gas natural, butà i propà per a usosindustrials

1.3.3. Energia Nuclear

Vistos i comprovats els riscos i l'alt cost de man-teniment i seguretat de les plantes productoresd'energia nuclear, però tenint en compte la neces-sitat actual d'aquesta font d'energia que fa invia-ble el tancament immediat.

ERC treballarà per:

24

Programa sectorial

• Abandonar definitivament la creació o amplia-ció de centrals nuclears de fisió per a la pro-ducció d'energia.

• Reforçar les tasques de supervisió i controldels procediments de seguretat i protecció pertal d'evitar que la recerca d'un màxim beneficiposi en perill la salut dels treballadors i veïns,i el medi ambient dels voltants de les centrals.En aquest sentit proposarem específicament:– Incrementar les tasques dels organismes decontrol i inspecció centrant-les en la inspec-ció de camp i aleatòria sobre els mecanis-mes i porocediements de seguretat

– Convertir les sancions pecuniàries a lesinfraccions en matèria de seguretat en veri-tables eines disuasòries respecte a lesmales pràctiques.

• Realitzar els estudis necessaris per a preveurela substitució de l'energia generada per cen-trals nuclears en el període mes breu possibletenint en compte també el periode de des-mantellament de les centrals i els riscos quecomporta.

1.3.4. Energies alternatives

És sabut que la producció en quantitats econò-micament significatives d'energia a partir de fonsrenovables o no contaminants no és encara via-ble. No obstant ERC aposta també per la utilitza-ció d'aquestes fonts a petita escala com a formad'alliberar, per acumulació, la dependència de lesfonts més contaminants.

En aquest sentit propugnarem:

• La transferència a la Generalitat de totes lescompetències en matèria d'energies alternati-ves i de co-generació.

• Establir per llei la obligatorietat de que lesempreses distribuïdores adquireixin la energiasobrant generada pels seus abonats a preus icondicions similars a les que elles apliquen.

• Incrementar les ajudes fiscals a les empresesque inverteixin en la co-generació o la utilitza-ció d'energies alternatives (solar, eòlica, mari-na, el compostatge, etc.) a base de:– Exempció del ITP a les ampliacions de capi-tal destinades a la co-generació o l'utilitza-ció d'energies alternatives

– Bonificacions en l'impost sobre beneficis enfunció de les inversions i despeses realitza-des en aquest àmbit

– Possibilitat d'amortitzar acceleradament els

bens d'inversió adquirits per a dedicar-los ala co-generació o l'utilització d'energiesalternatives

– Reduccions a les quotes de la SS. per alpersonal contractat per a dedicar-lo a aques-tes tasques

• Incrementar les ajudes concedides a lesempreses que investiguin en el camp de l'uti-lització de fonts d'energies renovables

1.4. Comerç

1.4.1. Foment del model comercial deCatalunya

Els darrers anys han mostrat una total manca deprevisió de la majoria de les institucions, tantnacionals com locals pel que fa a l’ordenaciócomercial. S’ha permès el desenvolupament degrans zones comercials sense avaluar l’impactesobre el comerç ja existent ni sobre les pobla-cions afectades. S’ha oblidat que el comerç haestat, a Catalunya, una activitat econòmica pro-fundament vinculada al desenvolupament urbà ila configuració del sistema de ciutats.

El model comercial de Catalunya ha estat unmodel basat en petites i mitjanes empresesautòctones, ubicades dintre del casc urbà, ambestructura d’empresa familiar i en gran part pro-pietat de residents en el mateix municipi.Catalunya compte amb una densitat comercial de19 establiments per miler d’habitants, notable-ment superior als 13 establiments per miler d’ha-bitants que té l’estat espanyol i que cosntitueixuna de les densitats comercials més elevades detota la Unió Europea; en termes de m2 d’ofertacomercial, els 1.350 m2 de superfície de vendaper miler d’habitants a Catalunya representen un23 % més que la mitjana estatal.

El resultat ha estat una situació de facto de rees-tructuració salvatge i l’entrada violenta de multi-nacionals en el servei comercial impedint eldesenvolupament d’estructures comercialspotents autòctones. El creixement del formatcomercial de gran superfície ha comportat la pér-dua de pes relatiu de les empreses de capitalcatalà, o en altres paraules, el que s’ha anome-nat la “desnacionalització de l’aparell distribuidorde Catalunya”. Mentre que a França, Alemanya oHolanda, el 70 % de la distribució comercial escanalitza a través d’empreses nacionals, aCatalunya aquest percentatge s’ha reduit al 30%

25

Programa sectorial

Les nostres propostes:

• Defensar la fórmula general de la jornada màxi-ma de 72 hores d’obertura al públic i el man-teniment de l’obertura durant 8 dies festius enla revisió de la legislació sobre horaris comer-cials que s’ha de fer al 2001 .

• Reforma de la Llei d’Ordenació del ComerçMinorista per tal de millorar els instruments decontrol sobre els pagaments de les empresesdistribuidores als seus proveidors (terminis,vendes a pèrdua, etc.).

• Reforma de la Llei de Defensa de laCompetència, per tal de que les ComunitatsAutònomes puguin regular les operacions defusió entre empreses distribuidores que gene-rin posicions de domini en el mercat.

• Reducció de les condicions que les entitatsfinanceres imposen als comerciants per l’utilit-zació dels mitjans de pagament electrònics(tarjes de crèdit, etc.).

• Control de l’ocupació en el sector comercial:– Evitar les contractacions sistemàticamentprecàries.

– Controlar els horaris i jornades laborals.– Afavorir les polítiques formatives dels treba-lladors actius el sector.

1.5. Agricultura, Ramaderia i Pesca

1.5.1. Professionalitzar l’agricultura

Es manté una diferència notable entre els recur-sos disponibles per als ciutadans que viuen alcamp i els que viuen a les ciutats, amb diferèn-cies notables pel que fa a infraestructures, opor-tunitats formatives i estructures laborals.

Les nostres propostes:

• Eliminar les diferències tan salarials com lesde les prestacions en la seguretat social.

• Endegar campanyes de formació continuadaper a joves agricultors.

• Impulsar la formació del sector en els aspec-tes de seguretat, residus, tècnics i controls dequalitat.

• Creació i optimització de serveis tècnics d’as-sessorament als agricultors.

• Aplicació dels ajuts a la renda agrària per aexplotacions amb dificultats per desenvoluparla reforma de la Política Agrària Comuna (PAC).

• Agilitació de les percepcions de pagaments iajuts a les activitats agrícoles, ramaderes i

pesqueres.• Equiparació del règim de pensions al règimgeneral de la seguretat social.

1.5.2. Acostar els mitjans de producció

Un problema endèmic del camp català és la difi-cultat de dotar-se de mitjans de producció ade-quats per desenvolupar la seva activitat. Unareglamentació inadequada i una atenció inexis-tent a les problemàtiques pròpies del sector hanmarcat l’actuació dels responsables de la políticaagrària.

Les nostres propostes:

• Crear línies especials de crèdits agraris equi-parables a les que tenen altres països de laUnió Europea.

• Reforma de la fiscalitat, que faciliti l’accés alsmitjans de producció a joves agricultors.

• Creació de línies d’assegurances agràries peraquells conreus específics actualment despro-tegits.

• Creació d’una Mútua Catalana d’AssegurancesAgràries.

• Increment de campanyes de recerca perma-nent per a nous conreus i noves tècniques,amb dotacions pressupostàries adequades.

• Millorar les xarxes d’informació sobre temesd’interès pel sector agrari.

• Implementar un Pla Territorial de conreus:– Establir zones preferents per a determinatsconreus.

– Determinar les unitats viables d’explotació.– Racionalitzar i potenciar les diverses taulessectorials per tal de definir polítiques depreus pròpies.

• Revaloritzar les Indemnitzacions Compensa-tòries de Muntanya (ICM).

• Establir una política adequada per a l’obtenciódels ajuts i subvencions i pel desenvolupamentgeneral del sector.

• Augmentar la rendibilitat de les explotacionsmitjançant el desenvolupament de polítiquesque contribueixin a rebaixar els costos delsfactors de producció.

• Assegurar la viabilitat de les infraestructureshidràuliques amb polítiques de restitució deles inversions a l’Administració adaptades a larendibilització real de les explotacions afecta-des.

• Fomentar la correcta repoblació de la totalitatdel territori i, especialment, de determinadescomarques.

26

Programa sectorial

• Adoptar mesures per a la creació d’una estruc-tura industrial de transformació de productesagraris que generi un alt valor afegit i ofereixinoves oportunitats i fomenti nova ocupació.

1.5.3. Desenvolupar una política global dela pesca

Malgrat ser un país amb un perímetre de costaimportant i una tradició pesquera igualmentimportant, el desenvolupament d’una políticaadequada al sector ha estat clarament insuficienti es mantenen dèficits notables tant pel que fa atemes normatius, com a la comercialització, for-mació professional, recerca, noves tecnologies,construcció i reparació de la flota i polítiquessocials.

Les nostres propostes:

• Assumir totes les competències en matèria depesca per tal d’incrementar l’eficàcia en elsector.

• Establir un control sanitari i de qualitat estric-te dels productes d’importació.

• Desenvolupar una política de préstecs adequa-da a les característiques dels propietaris d’em-barcacions per permetre la modernització de laflota i, si escau, estudiar ajuts en aquestmateix sentit.

• Potenciar els productes de qualitat, les deno-minacions d’origen i el peix fresc de la costa,en els circuits regulars de comercialització.

• Aplicar polítiques socials efectives al col·lectiude pescadors: assistència familiar i seguretatsocial, atenció sanitària, medicina preventiva,seguretat, comunicació, salvament a la mar,cobertura de l’atur i atur tècnic.

• Aprofitar al màxim els recursos de la pesca,estudis específics de les zones geogràfiques ide les seves característiques i suport a lesindústries annexes a la pesca.

• Impulsar la formació tècnica i el reciclatge delsprofessionals i, d’altra banda, destinar recur-sos a la recerca aplicada al sector.

• Donar suport a l’extensió de pràctiques asso-ciatives entre col·lectius de pescadors i altresactivitats del sector.

1.6. Treball

1.6.1. Lluitar contra l’atur: crear ocupació

El nucli de tota política de progrés ha de basar-seen les persones i el seu benestar. El Mercat Únic

ha passat a significar el desmantellament indus-trial i agrícola de les regions menys desenvolupa-des, i en conseqüència menys productives i sovintuna coartada per la privatització d’activitats queen molts caos eren serveis públics, en nom de lallibertat de mercat i la lliure circulació de serveis.El resultat són 18 milions d’aturats a la UE.

Propostes:

• Prioritzar l’ocupació com a objectiu central dela política econòmica.

• Reducció de la jornada laboral a 35 hores perllei, sense reducció de salaris.

• Eliminació d’hores extres.• Incentius per l’avançar l’edat de jubilació i com-binació amb contractes de relleu, indefinits.

• Traspàs del conjunt de polítiques actives i pas-sives gestionades per l'Inem als governs cata-lans per adequar-ne l'estructura i el funciona-ment a les realitats laborals catalanes.

1.6.2. Millorar la qualitat i l'estabilitat

Les reformes laborals iniciades pel PSOE i apro-fundides pel PP, en ambdós casos amb lacol.laboració, sinó l’impuls, de CiU (com el Pactede Toledo, la Ley de Derechos de Consolidación yRacionalización del Sistema de Seguridad Socialo la Reforma del 1997), han seguit les directriusflexibilitzadores que es marcaven des d’Europa ihan precaritzat el marc laboral. No s’ha arribatúnicament a una situació pràcticament d’acomia-dament lliure sinó a un sistema de no contracta-ció (contractes a precari sempre reversibles).

Propostes:

• Reconeixement de noves tasques socials.• Afavorir els contractes a temps parcial, com amesura voluntària i complementària d’aquellssectors de població als quals els és adient.

• Establir els marcs de concertació social i denegociació col.lectiva propis per a Catalunya:reforma de l'Estatut dels Treballadors i de laLlei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS).

• Avançar en la igualtat d’oportunitats dones-homes d’accés a l’ocupació.

• Renda social bàsica.

27

Programa sectorial

2.1. Ordenació territorial iAdministrativa

2.1.1. Ordenació territorial

2.1.1.1. Catalunya dins l’Estat Espanyol

Des d’ERC entenem el territori com el marc per al’exercici de les competències que conformen elgovern d’un poble i la base de totes les actua-cions públiques dirigides a l’equilibri i el desen-volupament dels sectors econòmics, de les infra-estructures i de les prestacions en favor del con-junt de persones que constitueixen la població.

En aquest sentit considerem que la dependènciade Catalunya a l’Estat espanyol no pot significarl’anul.lació dels trets diferencials que ens carac-teritzen dins d’un estat de les autonomies homo-geneïtzador, que intenta assimilar el nostre paísamb d’altres territoris de l’Estat que no tenencap mena d’identitat històrica, política o cultural.

Tal com determina el punt novè de les novesbases de Manresa per el futur nacional deCatalunya: Catalunya ha de determinar l’ùs i l’or-denació territorial dels seus territoris, ha de vet-llar per a la protecció i restauració del mediambient i del paisatge, i ha de contribuir a fomen-tar un nivell de desenvolupament autososteniblei harmònic amb la naturalesa.

És per això que, mentre aquesta situació perduri,la tasca d’ERC a Madrid ha de ser la de realitzaruna política de reafirmació nacional per tal degarantir, en un futur, la satisfacció dels drets delsciutadans/nes de Catalunya, tot demanant eltraspàs de les competències pròpies d’una naciósobirana que pertany a la UE, excepció feta de lapolítica exterior i defensa, i creant, a través delSenat, estructures de gestió comunes amb lesaltres autonomies de l’Estat per tal de garantir elbon servei dels aeroports, trens, carreteres,recursos hidràulics, etc..

En aquest sentit, farem arribar a les institucionsde l’Estat les següents reivindicacions:

• Reforma de totes les lleis inspirades en l’har-monització autonòmica de 1981 així com qual-sevol altre desplegament legal o administratiuque limiti l’actual govern de Catalunya.

Concretament:– La Llei de la funció pública.– La Llei de bases de règim local.– La Llei d’hisendes locals.– La Llei de règim jurídic de les administra-cions públiques i del procediment adminis-tratiu comú.

– La Llei del sol.– La Llei electoral.– La Llei de costes.– La Llei de ports.– La Llei de cable.

• La introducció del principi de subsidiarietat pelque fa a l’àmbit territorial que eviti la recupe-ració per part de l’Estat de competències deCatalunya a l’empara de l’ingrés de l’Estatespanyol a la Unió Europea.

• La participació en l’elecció dels membres delTribunal Constitucional a fi de garantir unainterpretació lleial i de progrés de les clàusu-les de repartiment de poder, molt especial-ment les que tenen incidència territorial.

• La potenciació de la transferència de com-petències que ara són estatals a Catalunyaamb la corresponent transferència de béns iserveis que hi són adscrits i dels correspo-nents costos indirectes i d’inversió.

2.1.1.2. Organització territorial de Catalunya

Des de Madrid cercarem els mecanismes quepermetin organitzar el territori en els nivells degovern que el poble necessita per poder resoldreels seus problemes, en virtut de l’aprofundimentdemocràtic, la descentralització de funcions i laparticipació ciutadana. En aquest sentit impulsa-rem:

• La realització de totes les actuacions necessà-ries des de les Corts destinades a convertirCatalunya en província única, fet que haurà desuposar la desaparició de les actuals diputa-cions provincials, amb la conseqüent disminu-ció i simplificació de la despesa, i l’augmentde la capacitat de la Generalitat en l’àmbit del’ordenació territorial, capacitat d’inversió iprestació de serveis.

• Reforma en profunditat de l’Administracióperifèrica de l’Estat i supressió dels Delegats iSubdelegats del Govern.

• La realització de totes les actuacions políti-ques i legals que afavoreixin el desplegament

28

Programa sectorial

2.TERRITORI I SOSTENIBLITAT

de la legislació catalana en matèria d’organit-zació territorial, així com la reforma del règimelectoral general.

• Desenvolupar la carta Municipal de Barcelonaen la línia de donar suport a l’aprovació perunanimitat que es va fer al Parlament deCatalunya pel que fa referència a una descen-tralització competencial de l’Estat en vers elmunicipi de Barcelona.

2.1.1.3. L’ordenació territorial de Catalunya

L’articulació territorial que volem, resta supedita-da a una fragmentació competencial que en difi-culta l’exercici. Per això, proposem la unitat com-petencial en favor de les institucions polítiquescatalanes en matèries com urbanisme, habitatge,recursos naturals i implantació d’infraestructu-res. Elements necessaris per tal d’afavorir eldesenvolupament i la modernització dels territo-ris i per a reequilibrar harmònicament els desa-justaments actuals.

En l’exercici de les tasques que han de possibili-tar aquest desenvolupament harmònic conside-rem necessari incidir en dos aspectes:

L’aprofundiment democràtic en la presa de deci-sions i la satisfacció plena dels drets dels ciuta-dans i ciutadanes relacionats amb el territori,especialment pel que fa referència al dret de gau-dir d’un habitatge digne, d’un medi ambient dequalitat i d’un model de mobilitat sostenible.

En conseqüència, la nostra actuació anirà enca-minada a aconseguir:

• La supressió de la tutela de l’Estat sobre el Plahidrològic de les conques internes deCatalunya, pel nivell de control que suposasobre un recurs bàsic per al desenvolupament,com és l’aigua.

• Plenes competències sobre els recursoshidrològics, independentment de si les con-ques travessen el territori de més d’una comu-nitat autònoma.

• Plenes competències pel que fa a totes lesobres públiques que s’executin a Catalunya,eliminant la categoria d’obra pública d’interèsestatal, que implica la recuperació de la com-petència per part de l’Estat.

• Traspàs de competències sobre totes lescarreteres catalanes, independentment de laseva consideració de via convencional o no, ode si discorren íntegrament per territori català

o entren en una altra comunitat autònoma.• Plenes competències pel que fa a mediambient, espais naturals i aprofitament fores-tal.

• Competències exclusives sobre tot el que fareferència al règim miner i energètic.

• Competències exclusives sobre tot el litoralcatalà i també sobre tots els ports.

• Derogació de la legislació estatal en matèriad’urbanisme que pugui envair les competèn-cies exclusives de la Generalitat per tal d’evi-tar que, sota altres títols competencials, esdesenvolupi una liberalització del sòl afavori-dora de pràctiques especulatives i destructo-res el territori.

• Mentres aquestes competències no s’aconse-gueixin, que la Generalitat dictamini, mit-jançant un informe favorable, sobre totes lesactuacions estatals que incideixin directa oindirectament sobre el seu territori.

• La transferència dels mitjans fiscals, econò-mics i financers que permetin establir unaveritable política en matèria d’habitatge, inclo-sos la regulació, el finançament i el desplega-ment dels plans d’habitatge, la negociació i l’a-cord amb el sistema financer per als préstecsi fórmules d’accés a l’habitatge de proteccióoficial, el règim fiscal de desgravacions, laregulació dels habitatges a preu taxat, etc..

• La derogació de totes les normes estatals ques’emparen en competències genèriques esta-tals de planificació econòmica, medi ambient,regulació del dret de propietat o igualtat en l’e-xercici dels drets en tot el territori de l‘Estat, pervulnerar competències exclusives de laGeneralitat pel que fa a l’ordenació del territori.

• Reconeixement de la plena competència per al’establiment, ordenació, execució, explotació,traçat i connexió de les línies ferroviàries,especialment dels trens d’alta velocitat, trensde rodalies, i en general de totes aquelleslínies que tinguin el seu origen i destí dins delterritori de la Comunitat Autònoma deCatalunya.

• Transferència a la Generalitat de la titularitatsobre el Donimini públic o, sinó és possible lagestió i protecció de tot el domini públic de titu-laritat estatal.

• Desqualificació dels ports de Barcelona iTarragona, dels aeroports i de les infraestruc-tures hidràuliques com a infraestructures deinterès general.

• Derogació de la darrera legislació estatal enmatèria d’urbanisme, que malgrat el pronun-ciament del Tribunal Constitucional seguiex

29

Programa sectorial

limitant les possibilitats de desenvolupar unsistema urbanístic que es decideixi aCatalunya d’acord amb la consideració de com-petència exclusiva de l’urbanisme que dervade l’Estatut.

2.2. Infraestructures, transports icomunicacions

Per tal de poder impulsar una política econòmicaeficaç, que serveixi per a invertir l’actual tendèn-cia de pèrdua progressiva de pes polític, econò-mic i financer en relació a la resta de comunitatsautònomes de l’Estat, és necessari dotar-nosd’una bona xarxa d’infraestructures, transportspúblics i comunicacions, ja que considerem queaquests són temes que afecten profundament elmodel social, econòmic, territorial, de qualitat devida i demogràfic del nostre país.

És per això, que des d’ERC afrontem aquestesqüestions en base a dos objectius:

• Transferir a Catalunya totes aquelles com-petències que no té en matèria de grans infra-estructures i participar directament en la nego-ciació amb la UE dels ajuts necessaris per talde desenvolupar una política pròpia.

• Dins d’aquest context, caldrà establir acordsamb la Generalitat Valenciana i l’Estat Francèsper tal de desenvolupar, conjuntament, un graneix de comunicacions que abasti desd’Alacant fins a Gènova, per tal d’afavorir lacreació d’una gran zona macroeconòmica atota la Mediterrània nord-occidental. Tot revita-litzant aquesta gran àrea europea, revifant,d’una banda, un mercat intern europeu naturalper a la Nació Catalana i, de l’altra, creant unazona capacitada per fer front als reptes econò-mics del futur dins l’Europa Unida i capacitadaper competir amb garanties d’eficàcia amb elsreptes exteriors.

En aquest sentit afavorirem la planificació con-certada de les grans infraestructures en puntssensibles del territori, especialment el Pla delDelta del Llobregat -amb l’oportuna revisió d’al-guna de les seves previsions- i amb el dictamenpúblic d’un estudi d’impacte ambiental que con-templi l’afectació de totes les infraestructuressobre el territori, tenint cura dels efectes sobreels aqüífers deltaics i les zones humides, moltmés quan la construcció d’aquestes infraestruc-tures afectaran el futur desenvolupament del

Parc Agrari del Baix Llobregat. Tanmateix, mentreque no s’obtinguin plenes competències, consi-derem necessari que l’Estat es faci càrrec de lesdespeses destinades a pal.liar l’impactemediambiental derivat de la posada en marxa delPla Delta i del Pla del Camp de Tarragona.

2.2.1. Carreteres, ferrocarrils i Transport

De totes les eines disponibles per aconseguiruna correcta planificació territorial, potser la méseficaç i la que més incideix en la qualitat de vidadels ciutadans/nes és una bona xarxa d’infraes-tructures i transports públics.

Un altre tema que ens preocupa és el fet que lescarreteres que es van dissenyar per a la circula-ció de vehicles a motor ara són utilitzades perciclistes i vianants, amb el conseqüent perill queaixò comporta.

Així doncs, demanem:

• La transferència de totes les competènciesque encara pertanyen a l’Estat i que incideixensobre aquelles carreteres que, tot i transcórrerpel territori català, tenen l´origen o la destina-ció en altres indrets de l’Estat.

• També, i mentrestant el Govern Català no gau-deixi de plenes competències, des del grupd’ERC al Congrés i al Senat treballarem per tald’assolir els següents objectius:

2.2.1.1. Carreteres i transports

• L’eliminació dels peatges -especialment en elstransports públics de superfície- i la no reno-vació de la concessió d’explotació a les auto-pistes de peatge.

• Construcció de noves infraestructures viàriesnomés quan el seu impacte social i/o mediam-biental sigui inferior al benefici que puguinaportar per al desenvolupament del país.

• Inversions prioritàries en el manteniment i lacorrecta senyalització de les carreteres ja exis-tents per tal de millorar la seguretat viària.

• Des de les institucions espanyoles treballaremper tal de aconseguir la revocació de les previ-sions del 4t Cinturó.

• Igualment la construcció de l’Eix Diagonal.• Potenciar l’Autoritat del Transport Metropolitàcom a organisme de gestió del transport pública la Regió Metropolitana de Barcelona, i esti-mular la creació d’ens de similars característi-

30

Programa sectorial

ques en altres àrees metropolitanes deCatalunya. Crear mecanismes de finança-ment més sòlids, estables en el temps, i dotatsd’automatismes en l’assignació dels recursosper tal de garantir la possibilitat de dissenyar iexcecutar una política pròpia i no condicionadapel Govern de l’Estat espanyol, tant en matèriade creació noves infreastructures (metro, ferro-carril, tramvia i autobusos), com de millora delfuncionament dels ja existents.

• Considerem que cal elaborar també una nor-mativa d’exigències mínimes d’atenció alspassatgers en les parades d’autobusos situa-des a les carreteres depenents de l’Estat i alsseus voltants.

• En relació a les estacions de tren i paradesd’autobusos interurbans, considerem que l’ad-ministració competent ha de preveure en elsseus pressupostos la instal.lació d’àrees d’a-parcament com a mesura per a potenciar elsintercanviadors de mitjans de transport.

• Autovies Igualada -Cervera, Vic , Olot, Manresa-Puigcerdà, Puymorens, Lleida-Osca.

• Conexions traspirinàiques: Pallars i Andorra .Traspàs de l’eix pirinenc.

2.2.1.2. Ferrocarrils

Finalització de les obres previstes del tren d’altavelocitat Madrid–Barcelona-Catalunya Nord, el2004 i que aquestes es realitzin amb el consensprevi dels municipis afectats per les obres deltraçat, tant en els seus trams rurals com en elsde la Regió Metropolitana de Barcelona, ambestacions i accés al port i a l’aeroport deBarcelona, port de Tarragona i aeroport de Reus.

Adequar la xarxa ferroviària existent per a la velo-citat alta, i per tant fer de doble via totes leslínies que circulin pel territori català, evitant,però, els traçats que parteixin nuclis urbans con-solidats o en els quals hi siguin previstes mesu-res correctores que n’accentuïn l’aïllament.

Ampliació de les línies dels Ferrocarrils de laGeneralitat i de RENFE Rodalies de les seves fre-qüències, tot convertint aquestes línies en elmetro de rodalies necessari per a garantir lademanda de mobilitat dels ciutadans i ciutada-nes per exemple des d’Arenys de Mar a Vilanovai, cap a l’interior, fins a Vic, Manresa, Igualada iVilafranca.

Potenciar l’ús del ferrocarril en el trasllat de mer-caderies per tal de desviar part del trànsit pesant

cap a la xarxa ferroviària i utilitzar l’espai dispo-nible per dotar el país d’una bona xarxa de carrilsd’accés directe a les principals ciutats catalanesal transport públic de superfície.

A l’empara de la normativa europea consideremnecessari separar de la RENFE la xarxa d’infras-tructura ferroviària de l’explotació de manera quela Generalitat pugui desenvolupar l’Estatutd’Autonomia i absorbir tots els serveis que tin-guin el seu origen i destí al Principat deCatalunya.

Definició d’una nova línia de velocitat alta paral·laa l’eix transversal Lleida- Girona

2.2.2. Ports i aeroports

En relació als ports i aeroports, considerem quecal tenir plenes competències a fi d’ampliar-nel’oferta:

2.2.2.1. Ports

Transferència de totes les competències sobreels ports catalans.

Aprofitar el transport de mercaderies per viafèrria per a fomentar el port sec del Baix Penedèscom a infrastructura que racionalitzi la distribucióde mercaderies entre els ports de Tarragona iBarcelona.

En consonància amb les propostes anteriors, tre-ballar per a ampliar aquest gran eix, afavorint aixíla creació de la gran zona econòmica bastida aldamunt d’una bona xarxa de comunicacions quecobreixi tot l’arc de la Mediterrània nord-occiden-tal.

Afavorir la capitalitat portuària, dins de laMediterrània, del Front Portuari Català(Barcelona, Tarragona, València), amb l’objectiude convertir-lo en el gran port plural del sudd’Europa, que racionalitzi possibles ampliacions ieviti creixements especulatius.

2.2.2.2. Aeroports

Transferència de les competències de tots elsaeroports catalans.

Millora substancial dels sistemes d’ajuda al vol al’aeroport del Prat de Barcelona per a convertir-ho

31

Programa sectorial

en l’aeroport internacional de primer ordre quenecessita Catalunya.

Millora i ampliació de les infraestructures de ser-veis aeronàutics auxiliars (plataformes, hangars,vials de servei, etc.).

D’acord amb les actuals infraestructures i lesque ERC proposa, promoure estudis exhaustiusperquè l’aeroport de Barcelona obtingui la màxi-ma categoria internacional tant pel que fa a tràn-sit de viatgers com de mercaderies.

Realització d’un estudi exhaustiu sobre la viabili-tat, tant econòmica com aeronàutica, de l’aero-port de la Seu d’Urgell per a reobrir-lo tan aviatcom sigui possible.

Al voltant dels aeroports s’han de fer les inver-sions necessàries per tal de minimitzar lesmolèsties i el soroll.

2.2.3. Correus i Telecomunicacions

Les pèrdues econòmiques, les deficients infraes-tructures o, simplement, l’incorrecte servei queofereix Correus només poden ser corregits ambl’assumpció per part de la Generalitat de les com-petències necessàries per a gestionar el serveides d’una òptica diferent a la mentalitat centra-lista, uniformadora i burocràtica del Governespanyol. En aquest sentit, i per tal de millorar lagestió demanem:

2.2.3.1. Correus

Transferència de totes les competències deCorreus.

2.2.3.2. Telecomunicacions

Transferència de totes les competències en tele-comunicacions.

Exigir la universalitat del dret a les telecomunica-cions de manera que la xarxa de telecomunica-cions i internet arribi fins el darrer racó del terri-tori.

Elaborar una llei antimonopoli que separi la pro-pietat de la xarxa del cable de fibra òptica de lesdiferents empreses que operaran sobre la matei-xa i dels que elaboren els continguts emesos peraquesta xarxa.

2.2.4. Xarxa hidrogràfica

Transferència de les competències sobre tots elstrams de tots els rius que discorren pel Principatde Catalunya.

Recerca d’alternatives, a causa del seu impactesocial, econòmic i mediambiental, al transvasa-ment d’aigües de l’Ebre, a fi d’evitar una majorpèrdua de recursos en aquelles zones i afavorir elreequilibri territorial.

Augmentar les inversions necessàries per tal demillorar la qualitat de l’aigua dels rius i rieres irecuperar la qualitat ambiental dels marges,tenint present que aquests ambients són corre-dors ecològics entre els diferents espais naturalsdel nostre territori.

Paral·lelament s’ha de dirigir la política de cana-lització dels cursos fluvials no només com unesactuacions que alliberin uns espais de possiblesinundacions, sinó com una oportunitat per a recu-perar els marges fluvials i millorar la seva quali-tat ambiental. En aquest sentit, considerem quela qualitat dels nostres cursos fluvials no s’asso-lirà sense l’establiment dels cabals ecològics pera cadascun d’ells, i una planificació hidrològicaque tingui present l’estalvi del consum d’aigua iuna gestió correcta de l’aigua i de les aigües plu-vials. En aquest sentit s’ha de començar a intro-duir una xarxa diferenciada d’aigua potable i nopotable segons les necessitats per a ús domès-tic, públic i industrial i també, planificar la xarxade col.lectors d’aigües residuals perquè els riusdeixin de rebre tal quantitat de residus que enepisodis de pluges torrencials les depuradoresno poden tractar.

2.3. Política ambiental. Des deCatalunya cap a la Biosfera

2.3.1. Per un model de desenvolupamentsostenible

El model general de desenvolupament industria-litzat en què vivim els països del Nord, basat enl'increment continuat de la producció i el consum,resulta profundament desequilibrador en les rela-cions socials i ambientals ja que no té en comp-te la renovabilitat dels recursos emprats ni elsefectes de la degradació produïda sobre l'entorn.

Enfront a aquest model de desenvolupament,

32

Programa sectorial

Esquerra Republicana de Catalunya proposa unaalternativa de creixement econòmic i de progréssocial basat en la sostenibilitat, en el qual es tin-gui en compte la producció però també la renova-bilitat dels recursos que s'extreuen, és a dir, unmodel que assumeixi veritablement els proble-mes ambientals lligats al seu propi funcionament.

Cal avançar cap a una societat que promogui unsnivells de consum que se situïn dins d'uns mar-ges ecològicament viables i que garanteixin lasolidaritat entre generacions i entre tots els paï-sos del món, amb una redistribució més equitati-va dels recursos i dels béns que s'obtenen.

La majoria dels grans problemes ambientals exis-tents actualment tenen una dimensió que sobre-passa l’àmbit l'estrictament nacional i adquirei-xen una dimensió global. Catalunya, no obstant,no té competències directes per a actuar a nivellinternacional i, per tant, no pot intervenir en elsòrgans de decisió sobre problemes que tambéens afecten directament com l'escalfament glo-bal del planeta o la disminució del gruix de lacapa d'ozó.

Esquerra Republicana de Catalunya té la fermavoluntat de contribuir, des de tots els àmbits degestió i de decisió on sigui present, al costat dela resta de països del món, en la preservació dela biosfera, escenari de la vida a la terra i marcdel desenvolupament humà.

És per aquest motiu que Esquerra Republicanade Catalunya reclama, per a aquesta legislatura,el traspàs efectiu de totes les competències ambincidència ambiental que encara resten pendentscom a pas previ per a exercir plenament totes lescompetències en matèria ambiental. Aquesttraspàs haurà d’anar acompanyat dels recursoseconòmics necessaris. Igualment, EsquerraRepublicana de Catalunya vetllarà per un aug-ment en la inversió i per un repartiment dels fonseuropeus més adequat a les necessitats deCatalunya en matèria de millora ambiental.

2.3.2. Energia

Els problemes ambientals més importants plan-tejats actualment a nivell global estan relacionatsamb l'atmosfera. La majoria d'aquests tenen elseu origen en els agents contaminants que s'hivessen i, entre ells, cal destacar l'escalfamentglobal i el canvi climàtic, l'afebliment de la capad'ozó, la pluja àcida i el smog fotoquímic.

La disminució del gruix de la capa d'ozó estra-tosfèric altera la seva funció protectora sobretots els organismes vius, inclòs l'home. Per tald'incidir sobre aquest problema es fa urgent con-trolar la producció dels diferents gasos i agentscausants i participar en tots els acords i tractatsinternacionals enfocats a la seva eliminació.

Els altres problemes es deuen, bàsicament, a lamassiva utilització dels combustibles fòssils.Aquesta font d'energia és la utilitzada majorità-riament en el transport, en el sector industrial, enel de serveis i també a nivell domèstic, i és res-ponsable de l'escalfament global, la pluja àcidaque afecta els boscos d'Europa i el smog o boirafotoquímica que pateixen les nostres ciutats.

Enfront a aquest model energètic, EsquerraRepublicana de Catalunya proposa una alternati-va energètica sostenible basada fonamentalmenten la racionalització i en l'estalvi, l'augment del'eficiència en el seu ús, la descentralització de laproducció i la diversificació a partir de fonts d'e-nergia renovables a escala humana. En aquestsentit, reclamem el traspàs de totes les com-petències en matèria d’energia. L’alternativa energètica sostenible que plantejaEsquerra Republicana de Catalunya ha de contri-buir a pal.liar els problemes que amenacen l'at-mosfera terrestre.

Es concreta en les següents propostes:

• Donar compliment als acords presos en lesconferències mundials sobre canvi climàtic(Rio de Janeiro, Kyoto) establint mesures icompromisos concrets per a la reducció de lesemissions.

• Elaborar un pla on es concretin les mesuresnecessàries per a reduir les emissions de diò-xid de carboni i dels altres gasos que contri-bueixen a l'escalfament del planeta. Abans del'any 2010 s’haurien de reduir les emissionsde diòxid de sofre en un 80%, de diòxid denitrogen en un 60% i de diòxid de carboni en un20% respecte als nivells actuals.

• Impulsar un pla d'estalvi energètic en el ques'impliquin les companyies elèctriques.

• Impulsar mesures en la millora de l'eficiènciaenergètica.

• Tancar progressivament totes les centralsnuclears del territori català.

• Utilització del gas natural com a pont energètici com a solució transitòria.

• Instal.lació de tecnologia descontaminant en

33

Programa sectorial

les centrals tèrmiques que segueixin funcio-nant.

• Reinvertir una part dels impostos gravatssobre els combustibles fòssils en la millora il’extensió d’energies renovables.

• Inversió i investigació per a l'obtenció de com-bustibles alternatius.

• Impuls definitiu a la utilització de les fonts d'e-nergia renovables a escala humana: solar acti-va i passiva, eòlica, minihidràulica i biogàs entotes les activitats.

• Descentralització en la producció d'energiad'acord amb les possibilitats que ofereix decada regió de Catalunya.

• Impuls decidit al transport públic enfront al pri-vat.

• Millorar la xarxa de ferrocarril i adequar-la a lesnecessitats dels milions de catalans que l'uti-litzen cada any com a alternativa al cotxe.Invertir en la modernització de trens,instal.lacions i infraestructura per a millorar elservei.

• Adequació de la xarxa viària per a l'ús de vehi-cles alternatius com la bicicleta.

• Assumpció de criteris bioclimàtics en totes lesconstruccions i instal.lacions dependents del'administració.

• Elaboració d'un informe de les mesures d'aï-llament, estalvi i generació d'electricitat entots els nous edificis públics i privats que esconstrueixin.

2.3.3. Aigües

Tradicionalment, l'home ha fet servir l'aigua peral seu propi consum, la producció d'aliments, laindústria i el transport. L'activitat humana hagirat sempre al seu voltant i això ha fet que esde-vingués un dels eixos principals del desenvolupa-ment social i econòmic, concentrat sobretot alvoltant de les zones costaneres i de les valls delsrius.

Durant molt de temps, la seva relativa abundàn-cia, distribució, renovabilitat i baix cost han pro-vocat que no es valorés suficientment el seu úsi consum. La realitat, però, és que l'aigua és unrecurs limitat que, a la vegada, esdevé elementimprescindible per al funcionament dels ecosis-temes i per a la supervivència de totes les espè-cies. Per aquest motiu, es fa necessària una novavisió en la que es tingui en compte el seu paperen els sistemes naturals i no es consideri l’aiguaúnicament un recurs indefinit al servei del desen-volupament econòmic.

En un país amb un clima com el nostre, l'aigua ésun recurs escàs i que, per la seva distribució enel temps i en l'espai, resulta un factor que afavo-reix el desenvolupament desequilibrat de les dife-rents comarques.

Els usos als que es destina l’aigua provoquenuna sobreexplotació que afecta al cabal biològicdels rius, l'esgotament de pous i aqüífers, la sali-nització d’aquests o la destrucció de les zoneshumides. A més a més, les aigües residualsresultants dels diferents proces-sos (domèstics,agrícoles, industrials) produeixen greus altera-cions en les condicions físico-químiques i biolò-giques de rius, aqüífers i zones humides.

Per tots aquests motius, es fa necessari unmodel de gestió de l’aigua alternatiu, integrador isostenible, que consideri les necessitats socialsi econòmiques però que no oblidi el paper quejuga en tots els sistemes naturals.

Esquerra Republicana de Catalunya reclama eltraspàs de totes les competències sobre lesaigües que transcorren per la nostra nació.

Amb la voluntat d’aprofundir en els plantejamentscomentats:

S’articulen les propostes següents:

• Aprofindir i extendre els plans de sanejamentamb la finalitat d’plicar mesures depuradoressobre tots els afluents contaminants dels rius.

• Responsabilització de totes les institucionsimplicades en la neteja, la recuperació i elmanteniment de la salut dels sistemes aquà-tics, cosa que permetrà, a més a més, aturarel vessament de contaminants al mar.

• Potenciar l'aplicació integrada dels sistemesd'estalvi, depuració i reutilització de l'aigua.

• Estalvi del consum domèstic. • Racionalització i estalvi del consum industriala partir del millorament dels processos pro-ductius per tal de fer-los més eficaços i estal-viar aigua. Implicar a les empreses en la depu-ració en origen de les aigües residuals produï-des. Enduriment de les sancions a empresescontaminants o sobreexplotadores.

• Desenvolupar veritables programes d’educacióambiental que impliquin el ciutadà en l’estalvii l’ús recional de l’aigua.

• Gravar el consum en excés pels costos queocasiona de tractament i depuració.

• Manteniment, en qualsevol cas, del cabal

34

Programa sectorial

biològic dels rius i regularització de les capta-cions.

• Estabilització de les aigües de refrigeracióindustrials abans de retornar-les, netes, alsrius.

• Elaboració de plans i directrius que garanteixinla conservació i recuperació dels boscos deribera.

• Conservació i recuperació de les zones humi-des com a hàbitats prioritaris.

• Regulació de les extraccions d'àrids de les lle-res dels rius de manera que es garanteixi laqualitat i el cabal mínim dels rius i es duguin aterme totes les mesures correctores un copacabades les explotacions.

• Manteniment de les lleres naturals dels rius ievitat, en qualsevol cas, el desviament delsmateixos.

• Obligatorietat de passar el tràmit d’avaluaciód’impacte ambiental a totes les obres i infra-estructures que afectin la llera dels rius.

• Evitar els transvassaments ja que afecten lasalut dels rius i serveixen per accentuar elsdesequilibris territorials.

• Potenciar l’elaboració de plans i programes derecuperació ecològica de les lleres dels riuscatalans.

2.3.4. Residus.

La producció de residus sòlids és un dels gransproblemes que afecten la nostra societat. El crei-xement demogràfic, la concentració cada copmés gran de gent al voltant dels grans nuclisurbans, la utilització de materials i béns d'enve-lliment ràpid i l'ús abusiu de tot tipus d'envasosi embalatges tenen com a conseqüència l'acu-mulació de residus en quantitats que fan quecada cop sigui més difícil la seva recollida i el seutractament.

ERC considera que en una societat sostenible esfa imprescindible prendre totes les mesures pertal de minimitzar en origen el volum i la toxicitatdels residus. Per la seva naturalesa i problemàti-ca, però, cal diferenciar entre la gestió dels resi-dus d'origen industrial i els d’origen urbà.

En l'actualitat les competències en matèria deresidus estan traspassades a la Generalitat, laqual ja ha desenvolupat una legislació pròpia iespecífica en la qual ha participat ERC.

Tot i així, encara hi ha alguns aspectes en els quela legislació de l’estat actua com a bàsica. La

nostra proposta és l’obtenció efectiva de com-petències plenes en matèria de residus per tald’aprofundir en models de gestió més sosteni-bles.

En l'ambit internacional, en el qual Catalunya noté competències, ERC proposa aplicar criteris res-trictius al pas de residus d'una nació a una altraper tal de que els països més avançats en larecollida selectiva no exportin materials així reco-llits a altres països amb la finalitat d'afavorir lavalorització en aquests darrers i fer viable la reco-llida selectiva.

2.3.5. Patrimoni natural.

ERC entén que els espais naturals han de serconsiderats com un mosaic de sistemes biolò-gics en relació i no com a simples illes de naturaenmig de l’entramat d’usos actuals del sòl. Caltenir en compte en tot moment que la viabilitat ila supervivència de força espècies depèn de l’es-tat de conservació i la connectivitat dels siste-mes naturals existents en el territori, més enllàdels límits que representa l’actual divisió delsestats.

ERC creu que s'ha de vetllar per la conservaciódels diversos sistemes naturals i els seus canalsde relació, amb la finalitat de garantir la super-vivència de totes les espècies i mantenir la bio-diversitat.

L'actual legislació en matèria de protecció d'es-pais naturals és àmplia i diversa. A l'estat espan-yol la majoria d'aquestes competències han estattraspassades a les comunitats autònomes, peròencara moltes romanen, per exemple, en mansde les diputacions.

A més a més, els convenis i tractats internacio-nals són encara competència de l'estat, fet quedificulta l'aplicació d'aquesta legislació en tot elseu territori. Cal que els espais naturals protegitsa Catalunya puguin gaudir del reconeixement iprotecció internacional que mareixen.

Per a millorar la gestió del patrimoni naturalcatalà:

ERC proposa:

• Traspassar a la Generalitat la gestió de tots elsespais naturals protegits que romanen encaraa mans de les diputacions per tal d’unificar els

35

Programa sectorial

criteris de gestió sobre tots els espais naturalsde Catalunya.

• Aplicació efectiva de la legislació existent enels espais naturals protegits del nostre país.

• Aprofundir i fer efectives les directrius quemarca la Directiva Hàbitats amb la finalitat d'a-conseguir que la xarxa natura 2000 esdevinguirealment una eina de protecció eficient i uncanal de continuïtat de zones d'interès ecolò-gic.

• Destinar els recursos necessaris perquè l’únicParc Nacional existent a Catalunya,Aigüestortes i estany de Sant Maurici, aproviun nou Pla Rector d’Ús i Gestió que elimini lesactivitats que encara s’hi realitzen i que impe-deixen el seu reconeixement internacional coma Parc Nacional.

• Aplicació i seguiment dels convenis internacio-nals sobre la protecció de les zones humides.

• Desenvoluper plans i programes específics deprotecció de les zones humides catalanesincloses al Conveni de Ramsar.

• Aplicació i seguiment efectiu dels convenisinternacionals sobre la protecció i el tràficd'espècies animals.

• Vetllar per la protecció dels hàbitats on hiviuen les espècies protegides.

• Manteniment dels usos econòmics compati-bles amb la protecció com a garantia del man-teniment d'aquests espais.

• Els plans d'ús i gestió dels espais naturalsintegraran i faran compatibles la política fores-tal, l'agricultura, l'accés al medi natural, la pro-tecció dels sistemes naturals i el desenvolu-pament econòmic sostenible de la zona.

• Prohibició i control de la introducció d'espèciesal.lòctones i foment de la reintroducció d'espè-cies animals extingides a Catalunya sempreque sigui viable.

• Adequar la legislació vigent en matèria d’ava-luació d’impactes ambientals a la normativacomunitària i extendre-la a les polítiques, plansi programes.

• Desenvolupar un pla específic de protecciódels espais naturals litorals.

2.3.6. Fauna i biodiversitat

Catalunya va esdevenir un país capdavanter en la

protecció dels animals a partir, sobretot, de laLlei 3/88, de protecció dels animals, la Llei deregulació de l'experimentació amb animals i laresta de normativa desenvolupada en relació a laprotecció de la fauna. No obstant, la protecciódels animals inclou, també, aspectes caràcterinternacional relacionats amb la protecció de lesespècies protegides per convenis internacionalso per la introducció i distribució d’espècies forà-nies. Catalunya, no obstant, no pot intervenir enl’elaboració de tractats i convenis internacionalsdirigits a garantir la protecció dels ecosistemes iles espècies en perill.

Per a la protecció dels animals, en el marc de lesinstitucions estatals:

ERC proposa:

• Extendre el control sobre la comercialització deles espècies incloses en el conveni CITES.

• Compliment del que disposen tota la resta deconvenis internacionals ratificats per l'estatespanyol.

• Aplicació dels acords adquirits en signar elConveni sobre biodiversitat.

• Aprofundir en el que disposen les directiveseuropees en quant al règim de protecció delshàbitats i les espècies protegides.

• Prohibició i control de la introducció d’espèciesno autòctones.

• Incrementar les dotacions pressupostàries des-tinades a plans de recuperació d’espècies enperill.

• Prohibició de les curses de braus i de totesaquelles manifestacions que impliquin sofri-ment o mort d'algun animal. Igualment, prohi-bició de la propaganda o qualsevol altre tipusd'incitació o participació, incloses les retrans-missions per televisió.

• Regular la venda d'elements de decoració orecords turístics exòtics d'origen animal.

• Promoure les pells artificials enfront de lesnaturals.

• Aplicar criteris de sostenibilitat a la pescamarítima.

• Establir una moratòria de 5 anys en el conreud’organismes manipulats genèticament, el seualliberament al medi i la seva comercialització.

36

Programa sectorial

3.1. Sanitat

ERC defensa un model de sanitat pública, univer-sal i gratuïta en tot allò que és essencial. Persanitat pública entenem que el seu finançamenti els recursos necessaris estiguin garantits pelspoders públics.

3.1.1. Finançament apropiat de la sanitat

La despesa global que l'Estat espanyol destina ala sanitat és una de les més baixes d'Europa enrelació amb el seu Producte Interior Brut.

ERC també ha qüestionat de forma permanent elsistema de finançament global de Catalunya i hareclamat des l’any 1992 un concert econòmicpropi i una hisenda pròpia. Mantenir el dèficit fis-cal amb l’Estat posa en perill l’espai social catalài pel que fa al sistema de finançament sanitariactual, la situació és encara pitjor.

S’està treballant sobre pressupostos i liquida-cions no reals, i això comporta una desviaciópressupostària segura, recursos insuficients iconseqüències que acaben perjudicant els usua-ris de la sanitat pública catalana.

El primer problema de la sanitat catalana és eldel seu finançament i el dèficit que arrossega.,un dèficit proper al mig bilió de pessetes(280.000 milions reconeguts pel Consellerd’Economia i Finances). Podem afirmar que elsistema sanitari català a fet pràcticament fallidaper dos motius principals: en primer lloc, un sis-tema de finançament de la Generalitat absoluta-ment insuficient i, en segon lloc, una pèssimagestió dels ja escassos recursos disponibles.

Propostes:

• Creació d’una Comissió d’Estudi sobre elFinançament de la Sanitat a Catalunya.

• Augmentar la despesa sanitària, com a mínim,fins a igualar el percentatge del PIB en sanitata la mitjana de la resta de Països de la UnióEuropea.

• Negociar el finançament sanitari amb l’estaten funció:– Dels serveis donats als usuaris no residentsa Catalunya.

– De la piràmide d’edats existent a Catalunya.

– Dels esforços de recerca mèdica fets al nos-tre país.

• Reconeixement del deute històric del sistemasanitari públic català.

• Elaborar uns pressupostos reals i ajustats a ladespesa.

• Millorar la gestió dels recursos, fent-la més efi-cient i racional i evitant malbarataments

• Cal orientar-se cap a l’assegurança global iúnica de la població i, per tant, a la unitat i ala indivisibilitat de la quota.

• Aplicar mesures per controlar l’elevada despe-sa en transport sanitari.

• Realitzar un seguiment exhaustiu de la despe-sa en proves intermèdies (diagnòstiques, com-plementàries, etc.) i aplicar la normativa vigentamb fermesa per aprofundir en el bon ús delsrecursos.

• Garantir les prestacions actuals, ampliant-lesen els àmbits bàsics que encara no cobreixin,però limitar amb coherència les incorporacionsde noves prestacions, constatant prèviamentla seva efectivitat mitjançant les agències d’a-valuació de tecnologies sanitàries.

• Incidir en tècniques de millora de la gestió,assolint nivells més alts en el control de ladespesa.

3.1.2. Millorar la qualitaten la sanitat pública

Propostes:

• Desenvolupar instruments de gestió que ajudina buscar la distribució més equitativa i eficientdels recursos per obtenir la màxima qualitatdel sistema sanitari.

• Aplicar sempre els criteris de descentralitzaciói desburocratització del sistema.

• Implementar el màxim de recursos i mesurespossibles per disminuir les llistes d’espera:– Esforç pressupostari.– Ampliació horària d’utilització dels quirò-fans.

– Aplicació de criteris d’incompatibilitat.• Potenciar l’atenció domiciliària per malalts crò-nics i gent gran, per a la qual cosa s’impulsa-ran i crearan, qual calgui, xarxes específiquescoordinades amb l’atenció primària.

• Millorar l’atenció sociosanitària i adaptar elsector assistencial a les noves prevalences deles patologies cròniques i degeneratives; cal

37

Programa sectorial

3. POLÍTIQUES SOCIALS

augmentar el nombre de llits hospitalaris per amalalts crònics.

• Apostar de forma absoluta per l’AtencióPrimària com a porta d’entrada al sistemasanitari i com a vehicle que asseguri i millori lasalut de la població catalana. Les mesuresimprescindibles per fer-ho són:– És urgent finalitzar en aquesta legislatura eldesplegament de la Reforma de l’atencióprimària a tot el territori català i al cent percent de la població catalana.

– Potenciar la figura del metge o metgessa decapçalera.

– Dotar els centres d’atenció primària delsrecursos humans, materials i pressuposta-ris necessaris.

– Lliure elecció del metge.– Generalitzar la cita prèvia.– Gestió d’una part del pressupost de cadacentre assistencial per par del centremateix.

– Implantar la cita prèvia, la història clínica i latargeta individual sanitària per a cada usua-ri.

– Impulsar la promoció de la salut en atencióprimària de forma decidida i coherent;implementant els recursos necessaris.

– Integrar a l’atenció primària la PlanificacióFamiliar.

• Millorar l’assistència hospitalària:– Aprofundir en la democratització de l’estruc-tura hospitalària i el seu funcionament.

– Realitzar dotacions pressupostàries sufi-cients.

– Afrontar el dèficit de la XHUP i establir mesu-res correctores.

– Equiparació salarial dels professionals sani-taris dels centres hospitalaris que formenpart del sector sanitari públic.

– Adequar les plantilles a les necessitatsassistencials.

• Realitzar el desplegament dels serveis deSalut Mental per a la cobertura del cent percent de la població, amb una cobertura correc-ta de les urgències psiquiàtriques.

• Impulsar un sistema únic de coordinació de lesUrgències Sanitàries i les EmergènciesMèdiques per a tot el territori català.

• Aplicar a Catalunya de forma decidida, dinsl’àmbit de la Salut Laboral, les directives de laUnió Europea i els consells i recomanacionsinternacionals.

• Desenvolupar una política específica de salutlaboral que prioritzi els aspectes preventius.

• Realitzar la Salut Escolar de forma coordinada

entre les diferents administracions, especial-ment amb els municipis, per tal d’asseguraruna bona educació sanitària, promoció de lasalut i prevenció de malalties entre la poblacióescolaritzada.

• Impulsar l’Institut Català d’Oncologia en tas-ques de prevenció, epidemiologia i control delcàncer a Catalunya.

• Dins l’Atenció Farmacèutica i per evitar mesu-res gens encertades com el cop de medica-ment, proposem altres mesures per racionalit-zar la despesa farmacèutica:– Promoure la fabricació i prescripció de medi-caments genèrics.

– Establir preus màxims de referència,finançats pel sistema públic.

– Limitar la publicitat excessiva.– Elaborar una llista positiva de medicamentsfinançats per la sanitat pública.

– Controlar el frau impulsant la utilització de laTargeta Individual Sanitària en la venda delsmedicaments.

3.1.3. Per una cultura de la salut

Els plantejaments econòmics, les reformes orga-nitzatives en el sector sanitari i la separació delfinançament de la provisió de serveis no s’hancomplementat amb el concepte de millora de lasalut. Considerem que la gent espera que el sis-tema sanitari produeixi salut, a la vegada ques’intenta millorar la seva gestió, i pensem que elnostre sistema sanitari ha d’evolucionar enaquest sentit.

Propostes:

• ERC defensa un model sanitari i públic, univer-sal i gratuït en tot allò que és essencial.

• Cal defensar també la unitat d’oferta, ofertaigual per a tothom amb un caràcter d’equitat ide lliure accés per a tota la població: sanitatpública i universal, sense exclusions ni pernivell de renda, ni per origen geogràfic, ni percap altre motiu discriminatori.

• ERC treballarà des de la sanitat contra lesdesigualtats socials i la marginació social, perevitar els greus efectes negatius que produei-xen en la salut de les persones.

• ERC està clarament en contra dels reiteratsintents d’erosió de la sanitat pública que estanrealitzant el PP i CiU. Cal una aferrissadadefensa de la Sanitat Pública defensant l’as-segurança única, pública, universal i solidària.

• Crear una Agència de la Salut Pública per a tot

38

Programa sectorial

el territori català, que comprengui totes lesfuncions que li són pròpies, i no una entitatlimitada a la protecció de la salut, tot i respec-tant les competències existents dins l’àmbitmunicipal.

• Finalitzar el desplegament de la reforma del’Atenció Primària, i dotar els equips d’atencióprimària tots els recursos necessaris per quepuguin desenvolupar les nombroses tasquesencomanades.

• Invertir el màxim de recursos i mesures possi-bles per disminuir les llistes d’espera.

• Garantir que el pla sanitari de la SIDA aCatalunya no quedi desdibuixat al passar dinsel pla de prevenció i tractament de les drogo-dependències.

• Prioritzar la informació i la prevenció de laSIDA, amb un especial esforç en l’atenció icontrol de la SIDA en els centres penitenciaris.

• Elaborar el llibre blanc de la SIDA a l’Estatespanyol.

• Permetre que les persones portadores del VIHpuguin rebre trasplantaments d’òrgans.

• Respecte a la confidencialitat dels seroposi-tius.

• Impulsar la col.laboració i suport amb les ONGen la lluita contra la SIDA i lesDrogodependències.

• En la lluita contra les drogues, cal prioritzar laprevenció, especialment en els programes desalut escolar i en l’atenció primària. Així mateix,s’ha de reduir l’oferta de drogues legals. Caluna activitat prioritària en el control, tractamenti reinserció de les persones afectades.

• Cal augmentar l’esforç en la prevenció, ladetecció i tractament de la ludopatia.

• Incrementar la inversió destinada a Formació iRecerca, ja que representen un augment en laqualitat i propicien una millora global de lasanitat. Estudiar un replantejament dels plansformatius de les professions sanitàries.

• Potenciar i aprofitar el Consorci Institut deSalut Pública de Catalunya en els mestratges iels programes de postgrau de les Ciències dela Salut.

• En el camp dels treballadors del sector sanita-ri cal definir i realitzar la distribució organitzati-va del treball de les diferents professions dinsel sistema sanitari català, escoltant els sindi-cats i els col.legis professionals. S’ha de faci-litar i estimular la formació continuada.

• ERC és contrària a la gestió d’Àrees Bàsiquesde Salut i de Centres d’Atenció Primària perpart d’organitzacions privades amb finalitat delucre.

3.2. Benestar social

Patim les conseqüències d’haver perdut el trende la història i de viure en una situació de coha-bitació entre un sistema públic, mancat delsrecursos necessaris (i avui en ple procés de des-ballestament), i un sector privat que fa negociamb les pensions, l’ensenyament o la sanitat.

Per això, el manteniment de les poques estructu-res d’Estat del Benestar a casa nostra, ensporta, ara per ara -des d’una òptica progressistai catalana com la que inspira ERC- a plantejar laseva subsistència i a reclamar més recursos(diners) i polítiques adequades.

Una aproximació a Europa, que avui comparteixamb nosaltres els mateixos mals: atur estructu-ral, envelliment de la població, retard dels jovesen accedir al treball o a l’habitatge, ens demostraque es poden aplicar receptes diferents:• Només l’any 1993, els estats membres de laUE dedicaven una mitjana del 28% del seu PIBa atendre les prestacions dels seus sistemesde protecció social (Dinamarca:32,4%,Alemanya 26,6%; Bèlgica 26,3%;Luxemburg:23,9%), contra el 23,4 % espanyolo el 21,9% català, 6,1 punts menys que la mit-jana, en uns anys que el creixement del PIBcatalà ha estat , paradoxalment, per sobre dela mitjana de la UE.

I tot això, només per posar alguns exemples:• Amb un 15 per cent de persones en pobresarelativa (750.000 ), més un 1,6% en pobresaextrema (75.000 persones, 2500 famílies).

• Més de 5.000 nens reben maltractaments perpart dels seus progenitors.

• 2 milions sis cent mil analfabets funcionals.• Els índexs més alts de drogodependents imalalts de SIDA d’Europa

• 0,8 places públiques per gent gran per 100habitants, quan la mitjana europea és 5%.

ERC, doncs, proposa:

• Negociar amb el Govern de l’Estat el finança-ment adequat i suficient dels serveis socials,atenent a l’actual demanda de serveis socialsexistent a Catalunya, així com a criteris pobla-cionals i d’esforç fiscal, de manera que per al’exercici de l’any 2000, s’equipari a la mitjanade finançament de les comunitats de règimcomú i, a mig termini, al finançament de lescomunitats de règim foral.

39

Programa sectorial

• Eliminar organismes estatals amb competèn-cies en protecció social a Catalunya i traspàsde recursos al Govern de la Generalitat per talde excerci les seves funcions (INSS, ISM,TGSS, GISS...)

• Negociar amb el Govern de l’Estat el traspàsde l’IMSERSO i de les prestacions i serveisrelatius als programes de termalisme i vacan-ces de gent gran.

3.2.1. Un present i un futur per la nostragent gran

Precisament, el sector de la població que ha arri-bat a la vellesa és un dels més importants quanta l’actuació dels serveis socials i el més nom-brós quantitativament. Això no és d’estranyar per-què el segment de població més gran de 65 anysha crescut en els darrers anys. I tot i la magnitudd’aquest problema, i malgrat els esforçosesmerçats fins ara constatem l’existència dedèficits molts importants, com ara des del puntde vista de la garantia d’accés a més i millorsserveis d’assistència sòcio-sanitària -domicilià-ria, residèncial o en centre de dia. La presènciad’aquests dèficits les constaten

I no és d’extranyar, aquest exercici, per exemple,van baixar les aportacions per gent gran als ajun-taments, que passaren de 529 milions a 279, elque dificultarà que els municipis puguin manteniraquests serveis.

També baixen les aportacions a entitats d’inicia-tiva social, de 336 a 188 milions

Les nostres solucions:

• Impulsar la negociació amb el Govern del’Estat per a la consecució d’un model definançament més just i suficient dels serveissocials a Catalunya, en especial referència ales fonts de finançament provinents del “PlanConcertado i del Plan Gerontológico”.

• ERC proposa potenciar l’envelliment actiu en ellloc de residència establint programes perfomentar l’autoajuda , l’atenció de la pròpiafamilia i provmovent instal.lacions integradesen la comuniat.

• Seguir potenciant mesures combinades deplans de pensions i seguretat social, modali-tats flexibles de jubilació , millorar la xarxa deserveis de proximitat a la gent gran.

• Cal en definitiva , promoure tot allò que ensapropi , tal com s’afirmava en la inauguració

de l’Any Internacional de les Persones Granspromogut per l’ONU a, “una societat per atotes les edats”.

3.2.2. Per a l’erradicació de la pobresa iexclusió social

En l’àmbit de la pobresa i l’exclusió social finsara el Govern ha apostat per posar en marxa elPrograma de Renda Mínima d’Inserció (PIRMI),llei consensuada pel Parlament, que és un noumarc legal i que ha permès millorar alguns delsdèficits anteriors a aquest programa:• Funcionament burocràtic ,descoordinat entreadministracions, sobretot en prestacionsd’urgència.

• Implantació desigual en el territori.

Tanmateix, calen encara molts esforços per evitarla creació de bosses de marginació i pobresa aCatalunya i per fer més eficients recursos comara la RMI.

Les nostres solucions:

• Crear un observatori permanent de la pobresai de l’exclusió social, amb participació de lesadministracions locals i de representants de lasocietat civil, que permeti identificar, dinàmica-ment, les necessitats socials dels ciutadans,de les unitats familiars i subgrups poblacio-nals d’alt risc social, per a municipis i comar-ques.

• Elaboració de mesures pressupostàries que,invertides en polítiques actives, comportin unestímul pel compliment del Pla de Lluita contrala Pobresa.

• Establir un pla d’actuació transversal i un plade finançament de recursos i programes qua-driennal que estableixi objectius avaluablesqualitativament i quantitativament per lluitarcontra la pobresa i l’exclusió social.

• Invertir en recursos professionals.• Quantificar els recursos necessaris per tal de:

– Actuar sobre la població protegida – Analitzar l’actual xarxa bàsica dels serveissocials.

• Garantir ajuts per l’habitatge, sota partidespressupostàries ampliables amb tramitació encaràcter d’urgència.

• Possibilitar, en cas de necessitat, a les perso-nes beneficiàries del PIRMI o d’altres presta-cions econòmiques inferiors a la meitat de larenda mitjana per habitant ajuts per habitatges(de lloguer o compra d’habitatges socials).

40

Programa sectorial

• Potenciar la xarxa comunitària -sòcio-laboral isòcio-sanitària preferentment- pels malaltsmentals i persones amb toxicomania.

• Prioritzar els recursos educatius formals pelsjoves amb fracàs escolar, així com la formacióocupacional per la població de risc d’exclusiósocial (aturats de llarga durada, dones ambcàrregues familiars i baix nivell de qualificació,joves amb baix nivell de formació, malaltsmentals, expresos, persones majors de 40anys.)

• Potenciar activament les diferents fórmules detreball amb suport per a possibilitar que lespersones amb risc social accedeixin a l’ocupa-ció.

• Creació d’un servei civil que permeti canalitzarla voluntat i les energies de molts ciutadans enla participació en tasques d’interès general.

3.2.3. Un marc de convivència per a les per-sones amb discapacitat

Cal garantir un sistema de protecció universal,solidari i equitatiu, que eviti desigualtats i quepermeti afrontar la diferència amb dignitat.Atendre a la població que genera dependències,en tot moment del cicle vital de la persona, desdel naixement fins la mort.

Això significa que els Programes d’ajudes d’aten-ció a persones amb disminució siguin un dretsubjectiu. La dependència hauria d’estar protegi-da com una contingència amb entitat pròpia,regulada amb unes determinades prestacionsmonetàries.

Les nostres solucions:

• Definir els Programes d’ajudes d’atenció a per-sones amb disminució.

• Dotar aquest programa amb un import mínimde 5000 milions de pessetes i començar aconsiderar noves prestacions com la figura del’assistent personal i l’automatització de lesajudes.

• Donar atenció a les famílies amb una personaamb discapacitat, establint programes quecontemplin, sobretot, els aspectes d’informa-ció, formació, suport psicològic i grups d’ajudamútua.

• Desenvolupar experiències de centres diürnsd’atenció sòciosanitària, centres de referènciaamb activitats de rehabilitació, d’ajustamentpersonal, aprenentatges laborals.

• Diversificar i ampliar els programes i serveis

en matèria d’habitatge, per diversificar l’ofertad’opcions:– Donar suport al cuidador familiar: prestacióeconòmica, servei de respir, ajuda a domicili.

– Adaptacions en els habitatges ordinaris: depropietat i lloguer.

– Ajudes per a l’adquisició.– Ajudes tècniques.

• Normalitzar els aspectes laborals de les per-sones amb discapacitat, de manera que el tre-ball d’aquestes persones passi a ser una com-petència del Departament de Treball.

• Incrementar la subvenció per adaptació de llocde treball, en funció de la dificultat del treba-llador i del cost d’adaptació i establir la sis-temàtica de sol·licitud, valoració i àgil disponi-bilitat.

• Millorar les condicions dels treballadors autò-noms actualitzant les subvencions, equiparant-les a les d’inversió per a la creació i adaptacióde lloc de treball de CET i tractament anàlegals CET respecte a les cotitzacions a laSeguretat Social.

3.2.4. Infància i Família

Tota polítca de millorament de la societat, d’afa-voriment de l’aprenetatge i de prevenció defracàs escolar i de situació de marginació ha decomportar forçosament potenciar el paper de lafamília i donar-li tot el suport necessari perquèpugui realitzar de forma adient, i eficaç la sevatasca.

Tal com ja s’ha dit, el Govern de la Generalitat técompetències exclusives en política social, peròno les té en determindes àrees per dur a termeun bona polítca social ( treball, habitatge, segure-tat social...). Ni tampoc no té competències enpolítca fiscal. Per aixó ERC , reclama el traspàsd’aquestes competències però, mentrestant aixóno sigui possible, ERC treballarà a les CortsEspanyoles per tal d’aconseguir reformar Lleisespanyoles perquè el programa de govern per aCatalunya que té el nostre partit , però la infànciai la família pugui dur-se a terme.

propostes:

• Actuacions sobre els recursos econòmics deles unitats familiars: avantatges fiscals, pres-tacions i ajuts econòmics. Aquest tipus demesures, amb caràcter progressiu, pretenencompensar les càrregues físiques i financerescreixents que han de suportar les famílies,

41

Programa sectorial

amb el retard en l’edat d’emancipació delsjoves i l’allargament de la vida.

• Actuacions per a la comptatibilització de lavida laboral: millora dels permisos laborals ihoraris de treball, extensió dels serveis públicsd’atenció i d’educació infantil, desenvolupa-ment d’un sector econòmic públic i privat d’a-tenció domiciliària per a infants, personesgrans dependents i persones amb discapaci-tats.

• Actuacions en marcs concrets per tal de facili-tar la vida familiar i reduir càrregues físiques ifinanceres a les famílies: ensenyament, sani-tat, i serveis socials, economia i treball, urba-nisme, habitatge, medi ambient, cultura, oci illeure.

• Actuacions sobre les condicions de vida de lesfamílies al món rural: extensió i millora delsserveis públics de sanitat, ensenyament, cultu-ra, transports i infraestructures a les àreesrurals, foment del desenvolupament econòmici propiciar el reequilibri territorial.

3.3. Igualtat social

El codi universal de conducta recollida en laDeclaració Universla dels Drets Humans, en elpacte sobre drets civisl i polítics , i en el pactesobre els drets económics, social i culturals,estableix la igualtat dels ciutadans i ciutadanesdavant la llei, sense cap discriminació per raonsde naixement, ètnia, sexe, religió, opinió o qual-sevol altre circumstància.

Dins d’una política més àmplia, que tingui com aobjectiu establir les vases per a una societat nodiscrimantòria, cal dur a terme les actuaciónssegüents:

• Articular mecanismes efectius per tal de que eldret a un sistema de serveis socials de res-ponsablilitat pública sigui alguna cosa mésque una declaració enfàtica. En aquest sentitERC entèn que el sector d’intervenció social,els professionals dels serveis socials, han dedistanciar-se dels model benèfic i assistenciali vincular-se a la intervenció preventiva.

• Aturar el descens progressiu de la despesasocial, que en aquest últims anys del mandatdel PP ha passat del 21,6% al 19,77%, unsretalls socials que afecten especialment a lesclasses populars que són les que més utilitzenels serveis públics de l’Estat del Benestar.

3.3.1. Parelles de fet

L’adhesió a la recomanacio A3-0028/94 delParlament Europeu sobre la igualtat dels homo-sexuals i lesbianes a la Unió Europea:

ERC ho concreta en:

• Modificació del Codi Civil per assimilar lesunions de fet amb el matrimoni, respectantl’autonomia de voluntat dels interessats.

• Llei de reassignació de gènere, donat preva-lença a l’aspecte psicosocial per sobre de l’es-trictament fisiològic.

• Modificació de la Llei del Registre Civil peradequar-lo a la Llei d’unions estables de pare-lles (a Catalunya), “Ley de parejas no casadas”( a l’Aragó ) i la llei estatal en aquest sentit queERC proposa . Alhora cal una modificació d’a-quest per tal de donar cabuda a la Llei dereassignació de gènere .

• Incloure l’educació sexual i sobre el SIDA alsprogrames escolars.

• Realització de campanyes intitucionals antidis-criminatòries, amb expressa defensa al dret ala diferència i a l’orientació sexual de les per-sones.

3.3.2. El dret a una mort digna

Tota persona que per accident o malaltia quediirreversiblement en condicions físiques o mentalsque la deixin en un estat vegetatiu o humana-ment indigne, ha de tenir dret que no se la man-tingui artificialment i en contra de la seva volun-tat en aquesta situació, especialment si té laseva mort lliurement assumida, responsable-ment decidida i la seva voluntat inequívocamentexpresada en document notarial.

Tenint en compte que aquesta és uma situacióque cada vegada afecta un major nombre de per-sones, ERC s’adhereix al punt 8è de la porposicióde resolució sobre l’assistència als moribundsfeta pel professor Schwarzenberg el 29 d’Abril1991, en nom de la comissió nominada pelParlament Europeu.

3.3.3. La nova llei d’estrangeria

Els drets i llibertats dels estrangers a l’Estatespanyol i la seva integració social. Propostesper a una política d’integració pròpia aCatalunya.

42

Programa sectorial

3.3.3.1. Introducció

Els brots de racisme que van tenir lloc fa unsmesos al barri de Ca N’Anglada de Terrassa, aBanyoles o Girona han constituït, per execrablesque siguin, episodis aïllats i que no identifiquentot un país amb la xenofòbia. Una recent enques-ta feta en els quinze estats membres de la UnióEuropea, tanmateix, revela que dos de cada treseuropeus es confessen obertament racistes, tot ique la menor proporció d’intolerants es dóna pre-cisament ens els estats més meridionals de laUnió, potser influïts per la proximitat geogràfica icultural dels països d’orígen d’aquests treballa-dors extracomunitaris i per la idiosincràsia pròpiadels pobles històricament migrants.

Per això, més enllà de l’acceptació de la diferèn-cia i de la multiculturalitat, l’escalf humà i el sen-timent d’acolliment dels immigrats a l’hora de tre-ballar i viure entre nosaltres, és un fet transcen-dent que facilita la permanència i l’assentamentde les generacions futures d’aquests treballa-dors extracomunitaris. Això no vol dir, però, queno calgui estar preparats, no pas per enfrontar-nos a una amenaça, posant barreres i dificultatsal desenvolupament d’aquestes persones, sinóper posar en marxa dispositius que facilitin laintegració a la vida social d’aquells que han triatel nostre país per a viure-hi. La incipient formula-ció dels drets i llibertats a l’estat espanyol, a tra-vés de la Llei d’Estrageria de 1985, no va sermés que un petit intent, per la modèstia, de tras-lladar al seu articulat determinats drets i lliber-tats sense aparent contingut real, fins al punt quealguns d’aquests van haver de ser revisats pel TCen la sentència 115/1987, tot i que el reglamentd’estrangeria de 1996 va anar una mica mésenllà en la configuració dels drets dels estran-gers.

A Catalunya, la finalitat fonamental dels diferentsprogrames del Pla Interdepartamentald’Immigració de la Generalitat i de molts ajunta-ments i ONG que treballen en aquest camp, din-tre de les migrades possibilitats econòmiques icompetencials, ha estat intentar la integraciódels immigrants de forma plena i en tots els ves-sants: sanitari, educatiu, laboral, cultural etc.Això ha permès, malgrat alguns exponents aïllatsde signe contrari, que la convivència sigui el méspacífica possible i s’hagi evitat, en allò possible,la formació de guettos, que l’experiència històri-ca i actual demostra que generen uns recelsmutus que desemboquen en greus conflictes.

Una altra constant del nostre fet integrador hanestat les polítiques de solidaritat i cooperacióamb països en víes de desenvolupament, perdamunt de les polítiques d’ordre públic i de con-trol dels fluixos migratoris. Tanmateix, com s’havist, això no és suficient. I si bé caldria actuar demanera que els poders públics remoguessin elsobstacles per fer efectius els drets dels immi-grats i equiparar-los als nacionals, es feia impres-cindible modificar la llei d’extrangeria de 1985per adoptar un marc legal més respectuós ambels drets fonamentals de les persones, amb laseva integració social, sense condicionar el gaudide determinades prestacions socials al requisitde la nacionalitat.

3.3.3.2. La nova Llei d’Estrangeria aprovada

La necessitat d’acabar amb la insosteniblesituació creada després de catorze anys d’apli-cació de la llei de 1985, impròpia d’un estatdemocràtic i de dret, va fer que s’obrís un amplidebat polític i social com a conseqüència delqual el Congrés va consensuar, amb la participa-ció dels grups polítics i diversos sectors socials,un text que en conjunt suponia un estimableavenç en la tasca de fixar les bases sobre lesque estructurar la convivència, tot respectant elsdrets més essencials.

Finalment, i no sense polèmica, el 23 de desem-bre de 1999 el Congrés dels Diputats va aprovardefinitivament la Llei Orgànica sobre drets i lli-bertats dels extrangers a Espanya i la seva inte-gració social. Amb el rebuig pel Congrés de lesesmenes introduïdes per PP i CiU al Senat s’aca-bava la tramitació d’una llei caracteritzada pelsconstants canvis de posicionament i oscilacionstàctiques de signe partidista de PP i CiU, quetenen poc a veure amb el contingut real de lanorma, i que han constituït un dels episodis méslamentables i menys edificants de tota la legisla-tura.

El canvi de darrera hora dels diputats de CiU, quevan evitar la “foto-finish” amb un PP derrotat isense el suport de cap dels seus aliats parla-mentaris, no treu que CiU s’hagi fet còmplice, enpart, de l’orientació real de la política d’immigra-ció del PP (del “teníamos un problema y se hasolucionado” d’Aznar, arran de la brutal expulsióde 103 immigrants el 1996) i de les tesis mésalarmistes i xenòfobes expressades falsamentper alguns dirigents i ministres del PP (l’anome-nat “efecte crida”, els costos socials, la homoge-

43

Programa sectorial

neïtzació amb Europa, l’associació immigració-delinqüència). Amb els recents auguris de PP i deCiU, que han assegurat que la llei no durarà gairei que es crea inseguretat jurídica, i que caldràreformar-la la pròxima legislatura, s’ha tornat auna dinàmica electoralista i demagògica, i en elcas de CiU es contradiu amb les seves posicionsinicials, atès que el text aprovat no difereix subs-tancialment del presentat per CiU, però sobretotabona i divulga els tòpics més falsos i injustossobre una llei que no és ni de bon troç tanavançada com es diu (visió angèlical a què hancontribuït els media) i que, de fet, tot i ser glo-balment positiva, només modifica alguns aspec-tes parcials de l’actual model de política d’es-trangeria.

a) Els objectius que incorporaven les diferentsProposicions de llei presentades al Congrés:

• la modificació de tota la regulació relativa al’entrada en el territori per simplificar els trà-mits de concessió de visats i ampliar els supò-sits d’exempció per a l’obtenció del permís deresidència dels ciutadans sense causes pen-dents amb la Justícia.

• En allò relatiu als permisos de residència i tre-ball, desvincular la renovació del permís deresidència a l’obtenció del permís de treball,un fet que hauria de ser normal si hom tinguésen compte els nivells de precarietat i tempora-litat de la contractació laboral.

• Variar les pràctiques administratives dels fun-cionaris d’immigració, que haurien de vetllarpel compliment de la normativa, flexibilitzantels criteris de resolució, responent i motivantclarament, sense estandarització, les resolu-cions.

• L’apartat més singular de les propostes detots els partits era el de la integració a travésdels àmbits del treball i les prestacions d’atur,com a garantia de l’accés igualitari de tots elstreballadors extrangers al món del treball(igualtat de condicions laborals, pròrrogaautomàtica dels permisos de treball en cas decausar dret a la prestació d’atur); en el terrenyde la Seguretat Social i de l’assistènciasanitària, es proposava extendre el camp d’a-plicació del règim de la Seguretat Social, tantpel que fa al sistema contributiu com al nocontributiu.

• Finalment, existia un cert consens sobre lapossibilitat de donar majors facilitats per alreagrupament familiar, així com per la desinsti-tucionalització dels centres penitenciaris, de

manera que s’evités l’expulsió automàtica i esproporcionés recursos d’acollida que facilitinla inserció social i evitin el risc de reincidèn-cia.

• El dret de vot en les eleccions municipals, comun instrument més cap a la plena integració.

b) Continguts principals de la llei aprovada

• Drets i llibertats. Els estrangers regulars gaudeixen dels drets illibertats fonamentals reconeguts per laConstitució, en igualtat de condicions que elsciutadans de l’estat, excepte el dret de sufra-gi. Els immigrants irregulars tenen dret a ladocumentació, a l’ensenyament bàsic obliga-tori i a l’infantil no obligatori; a l’assistènciasanitària pública; a prestacions socials bàsi-ques; a la tutela judicial efectiva i a l’as-sistència jurídica gratuïta. També veuen reco-neguts els drets de reunió, manifestació,associació, accés a la funció pública i ajuts al’habitatge.

• Regularització de la residènciaLa residència temporal es concedeix si estenen mitjans per viure per compte propi oamb oferta de contracte laboral, sempre ques’acrediti una estada ininterrompuda de mésde dos anys i que s’estigui empadronat enalgun municipi en el moment de fer la petició.S’accedeix a la residència permanent desprésde cinc anys de residència temporal.

• Permís de TreballEl permís de treball té una durada inferior acinc anys i podrà limitar-se a un territori o sec-tor, d’acord amb la situació d’ocupació. Al capde 5 anys, el permís esdevé permanent.

• Pròrroga de permisosLa pròrroga del permís de residència i la reno-vació del permís de treball es resoldran en eltermini de tres mesos i s’entendrà concedit encas de silenci administratiu.

• Data límit per regularitzarLa llei preveu un procés especial de regularit-zació per als immigrants sense papers i fixacom a data límit que s’haguessin establert al’estat espenyol l’1 de juny de 1999, momenten què s’estima n’hi havia uns 80.000 enaquesta situació.

• Reagrupament familiarEls immigrants amb residència regular a l’Estatespanyol tenen dret al reagrupament familiaramb els seus familiars directes (cònjuges i des-cendents fins a 18 anys) i amb altres no direc-tes que ho necessitin per raons humanitàries.

44

Programa sectorial

• Visats d’entrada Les denegacions de visats han de ser motiva-des i són recurribles judicialment. S’elimina ladiscrecionalitat de l’Administració.

• Contingents de treballEl Govern de l’Estat fixarà anualment un con-tingent de llocs de treball per a estrangers. Peraconseguir-ho haurà d’escoltar prèviament elConsell Superior de Política d’Immigració.

c) L’intent d’involució del PP. Apartats que pretén (i pretenia) modificar amb el suport inicial de CiU

• Drets i llibertatsTots els articles que equiparen els drets i lli-bertats dels estrangers en: participació públi-ca, reunió, associació, sindicació i vaga.Els articles referents a l’educació no obligatò-ria amb accés a beques, asistència sanitàriapública, ajuda pública en matèria d’habitatge.No al dret a l’assistència jurídica gratuïta i eldret a la tutela judicial efectiva

• ResidènciaNo a la concessió automàtica de residènciatemporal si es tenen mitjans per viure, si esproposa treballar per compte propi o si dispo-sa d’una oferta de contracte de treball. No a la concessió de residència temporal prè-via acreditació d’una estada ininterrompuda demés de dos anys i que estigui empadronat enalgun municipi en el moment de fer la petició.No a la possibilitat d’accedir a la residènciapermanent després de cinc anys de residènciatemporal.

• Permís de TreballExcepcions previstes al contingent d’entradad’estrangers fixat pel Govern de l’Estat.Excpecions a la necessitat de disposar de per-mís de treball.

• Pròrroga de permisosNo a la pròrroga del permís de residència i larenovació del permís de treball es resoldran enel termini de tres mesos i s’entendrà concediten cas de silenci administratiu.

• Data límit de regularització dels irregularsFixa aquesta data en el mes de gener de 1999

• Reagrupament familiarNo a que l’immigrant que té residència obtin-guda oer reagrupament familiar la mantinguien cas de divorci o a que un estranger residentpugui reagrupar tots els familiars que horequereixin per raons humanitàries.

• Visats d’entradaA favor de la discrecionalitat en la exempció devisats i en la resolució de posteriors recursos

d) Valoració de la possible inconstitucionalitat deles propostes del PP:

• En matèria de drets fonamentals, la distinciólegal-il.legal, negant a aquests darrers pel solfet de no poseir una autorització administrati-va, drets essencils com el de reunió, associa-ció i, en certs casos, la pròpia tutela judicialefectiva, a més de constituir una mesuraregressiva s’oposa a la jurisprudència del TCque reconeix el dret a tot estranger a gaudirdels drets fonamentals i llibertats públiques,excepte els drets de participació, en base al’art. 13.

• El dret a portar una vida familiar normal (art. 8del Conveni Europeu de Drets Humans) no potser més limitat que el reconegut als nacionalsd’un estat de la U.E. Per això, tant la Directivaque està preparant la U.E. com els Acord de laCimera de Tampere, recomanen l’equiparacióamb el règim comunitari, que permet reagruparals ascendents, als fills menors de 21 anys i,també a d’altres familiars sota determinadescondicions i per raons humanitàries (casd’Alemanya, Regne Unit, Holanda i Dinamarca).El text aprovat pel Congrés ja no s’ajusta aaquests criteris. Les propostes del PP va moltmés enllà pel que es veu.

• Tutela judicial efectiva. Les propostes del PP iles primitives esmenes al Senat pretenen mer-mar greument el dret a la tutela efectiva: espretenen introduir obstacles al control jurisdic-cional de les resolucions admnistratives a l’e-xigir la presència de l’estranger en territori del’Estat (previsió que exclouria els estrangersrebutjats en frontera) o a l’eliminar el requisitgeneral de motivació de la denegació de visat.El PP pretén també suprmir garantíes essen-cials com el dret a assistència lletrada delsestrangers indocumentats

• Respecte al règim sancionador, les propostesdel PP atempten contra el principi de propor-cionalitat i necessària graduació d’aquesttipus de mesures, al mantenir la sanció d’ex-pulsió per a supòsits d’infraccions menysgreus, quan no s’hagi sol.licitat en termini larenovació del permís.

• Regularització. Tot i que sembla evident que mentre subsistei-xin el repartiment escandalosament desigualde la riquesa a nivell mundial ni les més fèrriesmesures policials de fronteres ni les trabeslegals podran evitar totalment els fluxos migra-toris incontrolats, el PP, desviant-se del que pre-veu la llei aprovada al Congrés i que està en la

45

Programa sectorial

línea de les recomenacions de la Subcomisióde Migració del Consell d’Europa, aposta perles formes encobertes de regularització quesuposa l’actual sistema de contingent, i mésenllà, pretén privar de la regularització als tre-balladors amb arrelament, fins i tot desprésd’haver obtingut un inicial permís de treball.

d) Tòpics i falsetats sobre la llei i propis del discursracista: la por a la invasió, els costos socials ieconòmics, el binomi immigració-delinqüencia.L’utilització electoralista de la immigració.

Els efectes d’aquest discurs són perniciosos.Amb aquesta alarma social infundada es preténjustificar que l’òptica policial i la construcció demurs són mecanismes indispensables per a laseguretat.

La manipulació conscient de les dades s’utilitzatambé per argumentar que una política més inte-gradora genera racisme, quan en realitat és alcontrari: només un marc legal orientat a la igual-tat de drets i a la integració ofereix un marc desd’on és possible combatre amb eficàcia el racis-me. És improbable que la societat percebi com aiguals persones que no gaudeixen dels mateixosdrets i deures i que són persones permanent-ment sota sospita.

• No és cert que la regularització prevista provo-qui una arribada massiva de nous immigrants.Només s’aplica a les persones arribadesabans de l’1 de juny de 1999 i que haguessinsol.licitat prèviament permís de residència ode treball. De la mateixa manera, la regularit-zació exigeix dos anys d’empadronament i dis-posar de mitjans econòmics de subsistència.

• No és cert que l’extensió de l’assistència sani-taria i els serveis socials suposin un costextrordinaria (L’IMSERSO ho avala en un infor-me) i que sigui contrari a l’acord de Tampere.En la mesura que accedeixien a la regularitza-ció, els estrangers paguen impostos i generenriquesa. A més, es tracta majoritàriament depersones joves en les que l’Estat no hi hainvertit ni una pesseta en ensenyament o en laseva formació laboral

• No és cert que els Acords de la Cimera deTampere siguin incompatibles amb la nova llei.Tampere no exigeix la vulneració de drets delsirregulars, ni l’arbitrarietat de les decisionsadministratives. No motivar la denegació d’e-xempció de visats és una política del PP i node la Unió Europea.

3.3.3.3. Cap a una política pròpia d’integracióa Catalunya

La immigració és una qüestió social i de dretscivils. Però també és un qüestió cultural i política.Per això, tenint en compte les insuficiències delmarc competencial català (els drets fonamentalsi llibertats públiques -els drets civils i polítics- sónqüestió de l’Estat) catalunya ha de disposar depolítiques culturals i socials inteligents.

a) Polítiques culturals i religioses

La integració social no és equivalent a assimila-ció o eliminació de les diferències culturals, reli-gioses i ètniques pròpies dels països d’origendels immigrants, sinó que implica posar l’accenten el respecte i el reconeixement d’aquestesdiferències, que s’incorporen com un actiu més al’interior de la nostra pròpia cultura. I per assolirplenament aquesta funció integradora, els mem-bres de la societat hem de ser conscients d’a-quest paper i eliminar dels nostres subcons-cients les dosis de sensibilitat racista que enca-ra perduren.

Ara bé, no sembla lògic que es produeixin situa-cions com les dels estrangers berebers que aCatalunya reben ensenyament de llengües com elcastellà i l’àrab, és a dir, cap de les llengües prò-pies dels seus països d’acollida i d’origen, res-pectivament. Això no contrbueix a integrar.

Al seu torn, els immigrats, sobretot els extraco-munitaris, han de fer també un esforç de partici-pació en la vida social del país o municipi en quèviuen, de manera que els elements religiosos oculturals no suposin un obstacle insalvable percomplir amb les convencions i regles de con-vivència de què s’ha dotat la nostra societat.

Cal veure que a casa nostra, per sort, no s’hanproduït casos com el del xador a les escolesfranceses, però sí s’han suscitat problemes comel d’un pare que es mostrava en desacord ambl’aplicació a les seves filles d’un determinat curri-culum educatiu alegant motius religiosos, supòsitaquest que hom ha de preveure i afrontar teninten compte, per damunt de qualsevol altra consi-deració, l’orientació pròpia d’una societat laicacom la nostra que, tot i garantir la llibertat reli-giosa, no implica que hagi de fer excepcions enels currículums educatius que puguin atemptarcontra altres drets fonamentals com el principid’igualtat.

46

Programa sectorial

b) Polítiques socials i laborals

Cal una presència activa de la Generalitat en elConsejo Superior de Política de Integración perassegurar una adequada coordinació de lesAdministracions Públiques amb competènciessobre la integració dels immigrants, especialmentalhora de fixar les directrius sobre el contingent iel destí dels nous immigrants, que evitin lesactuals suspicàcies sobre el repartiment despro-porcionat i discrecional dels futurs treballadorsen funció del seu orìgen geogràfic i de la sevaqualificació laboral.

Cal que la Generalitat assumeixi les competèn-cies per determinar les bases i criteris sobre elsque s’assenti una política global en matèria d’in-tegració social i laboral a Catalunya. Cal crear unForum català per la immigració, superador de l’ac-tual Consell Assessor, inoperant i instrumentalit-zat per l’Admnistració.

3.3.4. Dret d’asil i condició de refugiat

El dret d’asil o condició de refugiat als estrangeses defineix, com la protecció que l’ Estat dispen-sa als estrangers que pateixen persecució, esti-guin sotmesos a enjudiciament o hagin estat con-demnats al seu país per raons de:

• Ètnia, raça o religió, pertinença a un grupsocial determinat o per opinions o activitatspolítiques -tot i que semblin motivades per undelictes de naturalesa comuna.

• Quan el delicte hagi estat comés per aconse-guir el restabliment dels drets i les llibertatsfonamentals al seu país

• Per lluitar contra sistemes no democràtics deconvivència.

ERC, doncs, proposa:

• Donar a conèixer quins són els països els súb-dits dels quals poden obtenir l’estatut d’asil irefugiat.

• Les resolucions denegatòries haurien de que-dar automàticament suspeses per la presenta-ció del recurs, i l’estranger no hauria de serexpulsat del país fins a la seva resolució en elcas de ser negativa.

• Sensibilització i reconeixement jurídic de lesinstitucions sobre la persecució que pateixenles que sol·liciten el dret d’asil a causa d’unapersecució perl fet de ser dona al seu país d’o-rigen.

3.4. Ensenyament

3.4.1. Aspectes generals i fonament del plu-ralisme

Incrementar la responsabilitat dels pares i maresen l’educació dels seus fills. Cal crear cursos pera AMPES i pares i mares. Cal crear un suportespecífic per als pares i mares o tutors i col·lec-tius, en general, procedents d’altres cultures.

• És imprescindible organitzar campanyes periò-diques de dignificació del treball dels profes-sorat. Cal que aquest compti amb el suport deles administracions. S’ha de preveure la reduc-ció voluntària de l’horari lectiu per al professo-rat més gran de 55 anys, així com, la jubilacióvoluntària amb el cent per cent de les retribu-cions, per al professorat a partir dels 60 anys.

• Cal crear una llei de cossos docents i de la fun-ció pública docent, que permeti una àmpliaaplicació per part dels governs autònoms .

• Cal promoure programes específics per azones de baix nivelll escolar.

• S’ha de donar resposta adient a les demandesd’estudis nocturns de la població que hagi deseguir estudis postobligatòris.

• Foment del plurilingüisme a l’ensenyamentobligatori de tot l’Estat, seguint el model suís.

• Foment de la pluriculturalitat en totes les matè-ries adients dins dels plans d’estudis a totsels territoris de l’Estat .

• Foment d’una visió plural de la història i de leshumanitats dins dels plans d’estudis tots elsterritoris de l’Estat.

3.4.2. Reforma de la reforma

• Reducció dels crèdits variables de l’ESO a lesmatèries d’informàtica, segona llengua estran-gera i en el seu cas, ensenyament de les reli-gions. Les hores així obtingudes es repartiranentre les matèries comunes, que s’estructuresde forma anual.

• Estructura diversificada dels currículums del’ESO, a partir del segon cicle (14 anys) entres itineraris: segons els model alemay ;opció teòrica; opció teòrico-pràctica i opciópràctica.

• El títol de graduat en ESO donarà accés direc-tament als cicles formatius mitjans i aquests,sense necessitat d’afegir-hi el títol de batxille-rat, als cicles formatius superiors.

• El batxillerat haurà de tenir un caire més gene-

47

Programa sectorial

ralista i menys fragmentat que l’actual .• Els batxillers podran accedir directament alsestudis de diplomatures, però, per accedir allicenciatures, hauran de cursar i aprovar untercer curs preuniversitari.

• En cap cas els grups d’alumnes de l’ESO nohan de ser superiors als 25 alumnes per grup.

• Dignificacar la funció dels tutors i tutores,aumentant les a tres hores setmanals el des-compte horari lectiu i aplicant-los comple-ments específics i mèrits a efectes de promo-ció i concursos de trasllat.

• En cap cas els grups d’alumnes de batxilleratsi cicles formatius han de ser superior als tren-ta alumnes per grup.

3.4.3. Escola Pública - Escola Concertada

• No s’ha d’autoritzar nous concerts i/o ampliarels existents si no és per necessitats evidentsd’escolarització que no pugui assumir l’escolapública.

• Els centres concertats hauran d’acomplir elsrequisists de qualitat fixats legalment i equi-parar-se als centres públics en horari laboraldel personal, en salaris del personal, enespais i en infraestructures. També s’haurand’equiparar en els criteris de participació detots els estaments de la comunitat educativa ien el funcionament dels consells escolars.

• Els centres concertat s’hauran de sotmetres almateix procés de matriculació i control d’ad-missió d’alumnat que els centres públics. Aixóinclou, per descomptat, la distribució equitati-va de l’alumnat d’altres cultures, amb neces-sitat educatives especials, etc,entre centrespúblics i centres concertats.

• Tant els centres públics com els privats tenenl’obligació de contribuir a la incorporació a lasocietat receptora de totes les persones nou-vingudes.

• L’incompliment de les obligacions esmentadesdonarà lloc a la intervenció de l’Administracióeducativa per tal de corregir-les. En el cas delscentres concerats, podrà donar lloc al’anul·lació del concert establert i al coopera-ció dels imports que s’estableixin.

• Tots aquest punts requereixen el funciona-ments d’una inspecció àgil, eficaç i conscientde les seves responsabilitats.

3.4.4. Inversions

• Increment de la despesa i dels recursos eneducació fins arribar als 6% del PIB com a

mínim.• Escolarització i aprenentatge seprat per alsalumnes de conducta antisocial. Programesespecífics per a aquests tipus d’alumnat .

• Dotar, a part de la dotació normal de PAS, depersonal auxiliar i de vigilància a tots els IES.

• Dotar de dues places de professorat per grup iper matèria aquells grups d’alumnes d’ESOamb baix nivell de rendiment acadèmic.

• Establir programes de garantia social sufi-cients i adients (incorporats plenament als iti-neraris educatius, al mapa escolar i a l’horarinormal per a l’alumnat que no obtingui títol degraduat en secundària).

3.4.5. Increment de competències

L’especificitat educativa de Catalunya i el recone-gut prestigi en el món pedagògic que sempre hatingut es troben actualment en perill per l’atacharmonitzador constant del Govern central ambles seves lleis orgàniques (LODE, LOGSE, LOPA-GO, etc.), que impedeixen l’establiment d’un sis-tema educatiu i un currículum propis que s’adap-tin a les necessitats de Catalunya.

En aquest sentit, ERC demana la supressió del’articulat orgànic de la LODE, de la LOGSE i de laLOPAGC, així com també de la Llei de la funciópública, per tal de permetre que s’elabori el sis-tema educatiu propi amb l’objectiu de:

• Aplicar la Reforma del sistema educatiu ambgaranties de qualitat.

• Augmentar l’autonomia de gestió administrati-va, econòmica i curricular dels centresdocents, rebutjant els models uniformitzadors ijerarquitzadors.

• Augmentar les competències dels consellsescolars, de tal manera que esdevinguinòrgans reals de govern dels centres, i tambémodificar la seva composició en favor d’unamajor representativitat de tots els sectors dela comunitat educativa.

• Millorar la forma d’accés a la direcció dels cen-tres públics i també les competències i res-ponsabilitats de la funció directiva, entenentaquesta figura com a representat del claustrei del Consell Escolar i no com a inspector del’Administració al centre.

• Possibilitar l’establiment d’un currículum propique inclogui, entre altres aspectes:- Valors de solidaritat, de pau i de respecteenvers les diverses ideologies.

- Coneixement i respecte envers les diverses

48

Programa sectorial

cultures que conviuen a Catalunya.- Coneixement de les diferents realitats nacio-nals de la Península Ibèrica i d’Europa.

• L’organització dels ensenyaments d’acord ambles necessitats de Catalunya.

• Adequació dels ensenyaments artístics a larealitat de Catalunya.

• Creació de cossos docents propis deCatalunya.

• Concursos de trasllats nacionals no vinculatsa normatives estatals.

3.4.6. Política universitària

3.4.6.1. Per una universitat catalana d’alt nivell

Consideracions generals: la situació de les uni-versitats catalanes és fruit de la nul·la planifica-ció d’aquests últims anys; només darrerament elgovern de la Generalitat ha fet temptatives tími-des d’acordar conjuntament amb el Ministerid’Educació i Ciència un intent de redefinició delfuncionament i dels objectius de les universitatscatalanes.

Aquí hi ha la primera apreciació que ERC fa enmatèria d’ensenyament universitari. El govern dela Generalitat no té la darrera paraula a l’horad’elaborar els plans d’estudi i establir títolsacadèmics i la seva homologació. Sense unaautonomia real de principi a fi no pot haver-hi unmodel d’universitat catalana, potser sí en llenguacatalana, però mai prou vinculada a la realitatsocial, cultural, econòmica i política del nostrepaís. A més, imposicions com el districte únic,més tard blanquejat com a districte compartit pelGovern espanyol, no tindrien sentit. No pot haver-hi universitat catalana sense districte universitaricatalà, que englobi els centres i equips humansexistents a Catalunya, en un projecte d’universi-tat que, mitjançant una planificació adequada i undesenvolupament ordenat, permeti optimitzarrecursos i respongui a les necessitats de la tota-litat de la societat catalana.

La primera premissa d’ERC és que l’ensenya-ment, i evidentment també l’universitari, és un bésocial públic i per tant tots els ciutadans i ciuta-danes hi tenen dret, en igualtat de condicions.Això implica que independentment de la situaciósocial, econòmica i laboral tot estudiant té dret aaccedir a la cultura, i, en aquest cas, a la univer-sitat. Per a ERC l’única barrera d’entrada possi-ble és l’acadèmica, mai la socioeconòmica.Actualment el que podríem anomenar model uni-

versitari al Principat es distingeix per la discrimi-nació socioeconòmica dels estudiants, ja queafavoreix aquells que poden estudiar sense tre-ballar. Cada cop hi ha menys carreres i especiali-tats als horaris de nocturn. Podem parlar, doncs,d’una compressió de l’oferta i de la complicacióque comporten els horaris intensius de matí itarda per a tots aquells que estan en situaciólaboral activa.

Davant d’aquesta situació ERC proposa:

• Universitat públicaEl model d’ERC és la universitat pública, gra-tuïta, científica i catalana. La creença en unasocietat amb igualtat d’oportunitats ens portaa intervenir sobre el primer factor de socialit-zació de valors, que és l’ensenyament, i enaquest cas apostem per un ensenyamentpúblic i de qualitat, sense prejudici d’experièn-cies mixtes. No és descartable la creació d’u-niversitats mixtes, on s’estableix un règim decooperació entre l’Administració i entitats pri-vades com ara patronats.És una experiència positiva que pot ajudar amillorar la interdependència fins ara existententre el món acadèmic, la investigació i lasocietat. Sempre, però, respectant la premissabàsica de la no discriminació socioeconòmica.

• InvestigacióDavant el dèficit que pateix la societat catala-na i la quasi inexistència d’una societat cientí-fica catalana, només una reforma a fons i unareorientació de la funció de la Universitatpoden permetre superar aquest buit. Avui, lapoca recerca existent es troba dins de l’em-presa privada i una part en la pública. La uni-versitat té l’avantatge que permet un tipusd’investigació que un altre grup o sector de lasocietat no està disposat a dur a terme pelsseus resultats incerts. Com més es doti d’e-quipament i més es faciliti la investigació, lacapacitat de produir, mantenir o atraure bonsinvestigadors, augmentarà. També cal eltraspàs de la gestió del Consell Superiord’Investigacions Científiques (CSIC) i organis-mes annexos.

• Per un sistema universitari nacional– Creació d’un Consell Interuniversitari delsPaïsos Catalans, que inclogui les universi-tats del Principat, Universitat de València,Universitat d’Alacant, la Politècnica deValència, Universitat de les Illes Balears i

49

Programa sectorial

Universitat de Perpinyà. La funció delConsell serà crear i coordinar un espai uni-versitari català, amb l’homologació de títols,intercanvi d’experiències, elaboració de pro-jectes conjunts... També seria interessantelaborar un programa fix d’intercanvis, coml’Erasmus, entre les diverses universitatsdel Països Catalans.

– Cal que els organismes rectors de la univer-sitat gaudeixin de major autonomia alhorade contractar personal, establir plans d’es-tudi, establir col·laboracions entre diferentsinstitucions i afavorir la relació entre univer-sitaris i entitats i empreses.

– Traspassar la gestió acadèmica i adminis-trativa de la UNED (Universitat Nacionald’Estudis a Distància) als governs autò-noms amb una reconversió curricular imme-diata de l’única universitat de tot l’Estat quees manté encara amb les estructures i elstics ideològics del franquisme.

– Traspassar les partides pressupostàries i lagestió de beques i ajuts als estudiants, pertal de desenvolupar una política de demo-cratització de l’accés a la Universitat des dela perspectiva de l’adequació de la realitatsocial, econòmica i geogràfica del país.

– Aconseguir els acords que permetin dotar decontinguts el Consell Interuniversitari delsPaïsos Catalans a l’hora d’establir la planifi-cació d’estudis, cicles, ensenyaments i lestitulacions, i posar fi a l’exclusivitat delConsejo de Universidades, amb la voluntatque les seves competències es limitin a lescomunitats sense competències università-ries.

– Normalització de l’ús de la nostra llengua idels continguts curriculars en els programesde cooperació i d’intercanvi europeus(Erasmus...).

– Cal que el material utilitzat pels estudiantses pugui trobar sempre en català.

• Procés d’unitat europeaEl procés d’unitat europea comportarà lliuretrànsit acadèmic i sobretot professional, i pertant caldrà homologar i adequar els temaris,les especialitats i els itineraris. També caldràestablir convenis concrets amb diferents uni-versitats europees, d’acord amb la comple-mentarietat dels plans d’estudi, i promoureintercanvis temporals de professorat ambaltres universitats europees.Donar l’estatus de cooficial a la llengua angle-sa en determinats àmbits i especialitats; d’a-

questa manera es tendirà a la normalitat lin-güística desitjable, amb una llengua nacional,el català, i una d’àmbit internacional, l’anglès.Aquesta proposta solucionaria el problema demolt alumnat estranger que arriba a les nos-tres universitats.

3.5. Dona

3.5.1. Polítiques d'igualtat d’oportunitatsper a la dona

La igualtat de drets i opotunitats de les dones enla societat actual és encara un tema pendent toti els avenços que s'han produit. Per tal de millo-rar les condicions de vida de les dones i per quèpuguin tenir una igualtat d'oportunitats real calenpolítiques d'aplicació transversal, és a dir, quetinguin en compte la totalitat dels àmbits de lavida qüotidiana.

TreballLluita contra l’atur

– Afavorir la contractació fixa en ocupacionsestables, tot promocionant amb incentius lacontractació femenina.

– Accions positives de formació i ocupacióque afavoreixin la contractació de les dones.

– Promoure mesures de conciliació de la vidafamiliar i laboral.

– Plans de formació per a dones amb pocsrecursos i en situacions de risc (dones ambmaltractaments, famílies monoparentals,dones grans…)

– Afavorir la contractació de dones discapaci-tades.

Millorar la qualitat de l’ocupació actual i del móndel treball productiu

– Accions positives per a la promoció internade les dones tant en l'administració públicacom en l'empresa privada.

– Penalització de l'assetjament sexual al llocde treball.

– Reglamentació del teletreball.– Creació d'una assegurança per a les perso-nes que porten a terme el treball domèstic ide cura dels altres a càrrec de l'Estat.

– Reconeixement i dignificació de tasquessocials que s'obren a noves professions.

– Establir marcs per a la igualtat d'oportuni-tats de les dones immigrants.

– Negociacions col·lectives que recullin l'as-setjament sexual, establint una regulació,

50

Programa sectorial

clàusules de conductes i sancions.– Creació de la figura d'assessora d'igualtatd'oportunitats a les empreses

– Creació d'un grup específic d'inspeccionssobre les situacions d'assetjament sexual.

– Agilització dels expedients administratius ensituacions d'assetjament sexual

– mpulsar mesures de compliment de san-cions per a empreses i assetejadors.

– Reconeixement i sanció de l'assetjamentambiental que porta les dones a la pressiópsicològica

Agricultura, ramaderia i pesca– Formació continuada i de capacitació empre-sarial per a les dones pageses.

– Impulsar la regularització de la situació labo-ral de les dones pageses.

– Obrir una línia de crèdits tous per a afavorira les dones l'accés als mitjans de produccióagrícola.

– Creació d'infraestructures i serveis que per-metin la conciliació de la vida laboral i fami-liar al món rural.

– Igualtat de salaris i reconeixement profes-sional de les dones pageses.

Indústria– Activitats de recerca i desenvolupament– Fomentar la participació de les dones pro-cedents de carreres tècniques en els pro-grames de recerca i investigació industrial.

– Adopció de mesures concretes que perme-tin una millor vida quotidiana, una ètica deconsum i un entorn sostenible.

3.5.2. Millora de la qualitat de vida de ladona

Benestar social– Elaboració d'un programa d'actuació contrala violència de gènere.

– Elaboració d'un mapa d'implantació de cen-tres d'acollida i serveis de seguiment isuport per a dones víctimes de la violència.

– Creació de centres d'informació permanentper a dones d'implantació comarcal.

– Prevenció de la violència contra les dones apartir dels serveis de Benestar social, a par-tir de l'interès i seguiment en situacions derisc.

– Seguiment en tots els nivells dels casos deviolència contra les dones.

– Polítiques de promoció i suport per a donesvíctimes de la violència.

– Gestió i titularitat pública dels centres d'a-collida per a dones maltractades.

– Treball comú de l'administració amb profes-sionals i associacions d'afectades entemes de violència de gènere.

– Ampliar els serveis d'atenció social a lesdones grans.

– Articular una xarxa de serveis per a lesdones amb criatures.

– Ampliar els ajuts a les mares solteres ensituació precària.

– Programes d'ajut per a dones en situacionsde risc i/o marginalitat.

– Garantir l'accés a l'habitatge de baix preu ales dones en situacions de risc.

– Elaboració d'un programa específic per com-batre les bosses de pobresa femenines.

– Promoure des de les vegueries i mancomu-nitats de municipis la creació de xarxessocials d'intercanvi.

– Elaborar un pla integral per a la igualtat d'o-portunitats de les dones amb discapacitats.

Sanitat– Dret a l'avortament lliure i gratuït.– Formació permanent del personal sanitaribasada en el reconeixement de les diferèn-cies simptomàtiques i casuístiques entrehomes i dones.

– Inversió en l'estudi per a la creació d'indica-dors de salut que tinguin en compte els dife-rents factors (sociodemogràfics, laborals,econòmics, relacions socials, lleure, impac-te de l'ús del temps…) que produeixen lesmalalties i els trastorns crònics méscomuns a les dones.

– Millora dels serveis de planificació familiar ianticoncepció, dotant-los de més personal ipressupost.

– Afavorir l'accés lliure de les dones joves alscentres de planificació familiar i anticoncep-ció i serveis ginecològics.

– Augmentar el nombre d'especialistes en elscamps de malalties més freqüents delcol.lectiu de dones (mamògrafs…)

– Reconeixement i adequació de la xarxa i ser-veis sanitaris a les diferències derivades dela diversitat entre les pròpies dones (disca-pacitades, joves, grans…)

– Potenciar l'assistència per a la interrupcióde l'embaràs als centres públics.

– Anàlisi de la pressió de la publicitat i de con-sum i llur relació amb la salut mental de lesdones en general.

– Estimular la tendència multidisciplinar de la

51

Programa sectorial

medicina per convertir-la en realment pre-ventiva.

– Garantir l'atenció sanitària a les donesimmigrants.

– Dissenyar un nou sistema d'atenció integralsociosanitària.

– Impulsar l'ús d'un llenguatge no sexista totestablint les mesures necessàries per a laseva promoció.

Ensenyament– Revisió i elusió dels estereotips femenins imasculins androcèntrics en els contingutscurriculars.

– Revisió i utilització d'un llenguatge no sexis-ta ni androcèntric dels llibres de text i elsmaterials escolars.

– Formació del professorat i dotació de recur-sos per a l'assumpció real de la coeducaciói la valoració de les diferències de gènere.

– Programes d'alfabetització per a dones.– Educació alliberadora i lliure de l'estereotiphetrosexista i reproductiu acompanyadad'una formació afectivosentimental.

– Programes de promoció dels ensenyamentsuniversitaris tècnics que els facin atractiusa les dones.

– Impulsar la formació en les noves tecnolo-gies per a les dones de totes les edats.

Cultura– Impuls i ajudes a les associacions de donesdins l'àmbit cultural.

– Promoció del cinema de dones.– Promoció de l'ús d'un llenguatge no discri-minatori en els mitjans de comunicació.

– Revisió i elusió dels estereotips femenins icontinguts sexistes programació Mitjans decomunicació.

– Recuperació de la història de les dones enel món de la literatura, el pensament, l'art,el teatre, el cinema…

– Promoure la difusió de les creacions cultu-rals fetes per dones en tots els àmbits.

– Facilitar l'accés de les dones grans al con-sum cultural de qualitat.

– Promocionar cultures de pau. Cal capitalit-zar i difondre els models oferts per lesdones en la resolució de conflictes.

Seguretat pública– Formació dels cossos de seguretat sobreles necessitats d'atenció i actuació enversles denúncies plantejades per les dones.

– Atendre a la diferent percepció de la segu-

retat que tenen les dones.– Creació d'un servei específic d'atenció a lesdones en totes les comissaries.

– Estudi de les necessitats de les donesgrans en situacions d'indefensió potenciant,alhora, una xarxa de punts de socors i asse-gurant el manteniment del servei públictelefònic.

– Establir línies de col.laboració i contacteentre els cossos de seguretat, les associa-cions de dones i els diferents recursos exis-tents per a les diferents problemàtiques deseguretat.

Justícia– Creació d'un torn d'ofici complementat perun servei d'atenció social adreçat a donesvíctimes de la violència.

– Agilitar els processos judicials per a les víc-times d'agressions sexuals i violència.

– Aplicació de mesures cautelars per a lesdones que acumulen un cert nombre dedenúncies per violència domèstica.

– Creació d'un fons de garantia de pensionsen cas que un dels cònjugues separatsabandonés les seves responsabilitats o perincompliment dels acords de separació

– Creació d'un Jutjat de guàrdia per tots elstemes relatius al Dret de Família que puguiadoptar de forma immediata les mesurescautelars de protecció de la dona i els fillsal seu càrrec.Creació d'una xarxa de serveispúblics, d'assessorament i suport jurídicintegral específic per a les dones, establintuna ratio de 25.000 habitants.

Política Territorial– Atendre a la construcció d'espais urbanís-tics que facilitin la qualitat de vida i perme-tin la realització de la diversitat d'accions dela vida quotidiana.

– Garantir el dret a l'habitatge per a donesamb pocs recursos econòmics, tot impul-sant ofertes assequibles d'habitatgessocial.

– Promoure una xarxa de transport públic querespongui a les necessitats de la poblaciótot adequant els horaris, freqüències i reco-rreguts i amb interconnexió entre el centre ila perifèria i entre les zones rurals i urba-nes.

– Disseny d'estructures urbanes que contem-plin la creació d'espais segurs i incrementinel potencial de control social alhora que per-metin la comunicació entre les personesresidents.

52

Programa sectorial

Participació democràtica– Reconeixement i suport a la pràctica políticarealitzada per les dones així com a les trans-formacions que aquesta pràctica està pro-movent en l'àmbit de les instàncies depoder.

– Fer permeable l'administració a les propos-tes de participació política promogudes pelmoviment associatiu de dones.

– Donar visibilitat social i política als projectesque sorgeixen des del moviment de dones,tot dotant-los dels recursos necessaris.

– Impulsar la participació de les dones enòrgans de consulta, negociació i consens.

– Promoure canvis legislatius que permetin laparticipació amb plena ciutadania de lesdones immigrants.

3.6. Els joves

Els joves catalans i les joves catalanes tenimgrans dificultats per trobar feina i que, a més,estigui relacionada amb el que hem estudiat;patim unes condicions laborals inacceptablesamb uns salaris insuficients per viure i podergaudir d’una estabilitat que ens permeti planifi-car el nostre futur. I si a això hi afegim els cos-tos elevats del lloguer o de la compra de l’habi-tatge, tot plegat són elements que no permetenque el jovent català ens independitzem bé siguisols, en parella o de la manera que més ens con-vingui, frustrant així les nostres expectatives defutur. Els joves catalans i les joves catalanes consta-tem que Catalunya encara no ha recuperat elsseus drets i les seves llibertats nacionals i, pertant, encara depenen d’altres institucions —insti-tucions que no són les nostres— moltes de lesdecisions que ens afecten com ara la legislaciólaboral, civil o penal o tot el que fa referència aimmigració, relacions internacionals o bé l’auto-rització per a les convocatòries de consultespopulars per mitjà de referèndums. Per això lesJERC veiem la necessitat de revelar-nos en con-tra d’aquesta realitat i lluitar per la plena sobira-nia nacional del poble català evitant posturesconformistes.

Mentre no puguem gaudir d’aquesta sobiraniahem de poder dir-hi la nostra també en lesEleccions legislatives espanyoles per tal d’expo-sar el nostre projecte d’esquerra nacional. Ambla nostra feina al Congrés de Diputats espanyol,aquest nou miler que hem començat ens ha de

dur cap a la independència i la justícia social enun entorn ecològicament sostenible.

3.6.1. Ensenyament

Des de les JERC veiem la necessitat de reclamarper a la nació catalana les competències exclusi-ves en matèria d’ensenyament. Actualment elsplans d’estudis encara els segueixen fent tècnicsdel Ministeri de Cultura que desconeixen comple-tament la realitat de la nació catalana. Fins almoment tampoc no es té la darrera paraula enl’establiment de títols acadèmics i la seva homo-logació. Cal doncs, assumir totes les competèn-cies en ensenyament per potenciar l’ensenya-ment públic, català i de qualitat en el qual esfomenti la formació pràctica de l’alumnat i unaeducació que potenciï la participació dels/lesalumnes, el principi d’igualtat real, la solidaritat irespongui als principis de catalanitat.

Les nostres propostes:

• Traspàs de les competències en beques d’es-tudis als governs catalans més coneixedors dela realitat socioeconòmica de la nostra nació.

• La LOGSE no és una bona llei per planificarl’ensenyament, des de les JERC consideremque no visualitza correctament l’ensenyamentprofessional, en especial, amb relació a lesnecessitats de les empreses de cada comar-ca.

• S’ha de prestar especial atenció a la formacióocupacional d’aquells nois i noies que no hanpogut acabar els seus estudis elementals pertal que es puguin acollir als Programes deTransició al Treball (PTT) i a les Escoles Taller.Els PTT i les Escoles Taller haurien d’estarencarrilats a les necessitats formatives con-cretes de les empreses que potencialmentocuparan aquests/es joves en l’àmbit local icomarcal.

• Cal invertir més en investigació i noves tecno-logies, al mateix temps que s’ha d’invertir mésen els centres d’ensenyament públics i rebai-xar els costos addicionals per als pares imares del material escolar i llibres de text.

• L’actual model universitari es distingeix per serdiscriminatori des del punt de vista socioe-conòmic, perquè afavoreix aquells estudiantsque poden estudiar sense treballar. A més, lamassificació de les universitats públiques faque la qualitat de l’ensenyament vagi empitjo-rant. És, doncs, necessari invertir aquestatendència i aconseguir més pressupost per a

53

Programa sectorial

l’ensenyament públic universitari i evitar l’ex-cessiu nombre d’alumnes per classe.

• Suprimir el Consejo de Universidades i tras-passar les seves competències als consellsinteruniversitaris catalans, fomentant així lainterrelació entre les universitats catalanes.

• S’ha de vetllar perquè arreu de Catalunya, l’en-senyament públic des de preescolar fins a l’u-niversitari respongui als principis de catalani-tat, respecte a l’entorn, solidaritat i no discri-minació.

• Cal fomentar la qualitat de la docència i posarmés mitjans per als intercanvis internacionalsde professors/res i també entre docents dinsCatalunya.

• Cal adequar l’ensenyament i la formació labo-ral a l’entorn productiu: la formació ha d’anarlligada a les necessitats formatives de lesempreses. Avui dia sobren persones amb lli-cenciatures i manca personal tècnic, electricis-tes i contramestres. Actualment la formacióprofessional no proporciona els professionalsque són més sol·licitats. S’ha de fer un esforçmés gran, a més, en la formació continuadadels treballadors i les treballadores.

• Patim també una “disbauxa” pel que fa a l’as-sessorament ocupacional, la qual cosa deso-rienta els potencials treballadors/res; aixídoncs, cal assessorar l’alumnat provinent del’ESO o dels mòduls de formació professional iels estudiants universitaris/àries pel que fa al’entrada al món laboral amb punts d’informa-ció en els centres docents.

3.6.2. Associacionisme

Potenciar les associacions que tenen com a refe-rent territorial la nació catalana, fent que es refor-cin els intercanvis entre les entitats juvenils.

3.6.3. Política d’ocupació ipromoció econòmica

La política d’ocupació que han dut a terme tantels governs socialistes com ara el popular hanestat mancats completament de polítiques acti-ves d’ocupació i denoten una falta d’imaginaciópreocupant. Les seves actuacions en aquestàmbit només ens han portat a l’augment de laprecarietat i l’atur dels/les joves —especialmentles joves— que provoca una enorme inestabilitati un gran desconcert en aquest segment mésjove de població.

Els/les joves hem de ser els actors prioritaris arebre les mesures per a la creació de llocs de tre-ball i reducció de l’atur. Per això, s’han de poten-ciar els plans d’ocupació perquè els/les jovespuguem assolir la nostra primera feina, amb aten-ció més específica per a la incorporació de lesdones joves.

Les nostres propostes:

• Prioritzar l’ocupació com a objectiu central dela política econòmica que s’apliqui aCatalunya.

• Canviar la reforma laboral per posar fi a la pre-carització del mercat laboral.

• Reduir progressivament la jornada laborals,encara que prèviament hi hauria d’haver elsinstruments eficaços per eliminar les horesextres ja que encara és un tema no resolt.

• Promoure bonificacions fiscals per a aquellesempreses que converteixin els contractes tem-porals en fixos, especialment els contractesdels/les joves.

• Eliminar l’actual model de les empreses de tre-ball temporal. Eliminació de la contractació permitjà d’ETT en les administracions públiques icontrol més exhaustiu del frau en els contrac-tes temporals d’aquestes empreses.

• Potenciar els anys d’excedència per formacióen les empreses, ja que els recursos humanssón l’actiu més important que té una empresa;per tant, la competitivitat de les empresesestà molt relacionada amb la formació delsseus treballadors i les seves treballadores. Laformació ha de ser continuada.

• Fer formació continuada per a joves agricul-tors/res, així com facilitar ajuts als jque optinpel manteniment de les explotacions agrícolescom a mitjà de vida.

• S’ha d’obrir un debat sobre la necessitat depotenciar un sindicalisme nacional.

• Incentivar l’autocupació també dels/les joves ila creació de cooperatives laborals o societatsanònimes laborals amb ajuts i suport per dur aterme els seus propis projectes empresarials.

• Les universitats i els centres de formació pro-fessional són un bon punt de foment de l’au-tocupació entre els/les joves. Per tant, seriabo que s’impartissin crèdits que donessin lespautes de com crear empreses pròpies. Peraltra banda, se’ls hauria d’informar de les faci-litats financeres que l’administració dóna a lesiniciatives dels emprenedors/res. A més,s’haurien d’afavorir, mitjançant mesures fis-cals, les iniciatives empresarials fomentades

54

Programa sectorial

per joves.• Equiparar els sous base entre treballadors/resque estiguin realitzant la mateixa feina sensediferenciar-los per l’edat, el sexe o el país d’o-rigen.

3.6.4. Política social i drets socials

Habitatge

L’habitatge és un dret que tenim els/les joves,però que la realitat fa que ens sigui molt difícil depoder exercir-lo

Les nostres propostes són:

• Elaborar i executar plans ambiciosos per a laconstrucció d’habitatges oficials per a joves apreus assequibles.

• Establir una oferta de lloguers baixos per jovesde menys de 28 anys i incentius fiscals i decrèdit per la compra d’un primer habitatge.

• Els barris antics d’algunes de les nostres ciu-tats i pobles o bé les colònies industrialssemiabandonades estant patint processos dedegradació importants i en alguns casos d’en-velliment de la seva població. Per això, es famolt necessària la realització d’un pla urgentde rehabilitació d’habitatges perquè aquestspuguin ser adquirits per joves a un cost baix.

Família

Actualment l’índex de fills/es per parella a lanació catalana és realment baix. Per altra banda,ningú no esmenta el fet que a l’Estat espanyolels ajuts per a la família són els més baixos del’Europa del Benestar. Així doncs, aquestatendència de baixa natalitat no s’invertirà finsque no s’apliquin deduccions de l’IRPF tenint encompte el nombre de membres de la família, lesedats i les necessitats dels descendents ambmalalties o discapacitats.

Altres propostes:

• Subvencionar l’educació dels nens i nenes quehan de rebre una educació especial per qual-sevol discapacitat.

• La llei que regula les famílies ha de ser neutrali no fer cap discriminació; ha de reconèixer,doncs, els mateixos drets per a qualsevol unió,sigui matrimonial o no, sigui entre personesdel mateix sexe o de diferent. La pluralitat crei-xent en els estils de vida exigeix una adaptació

de les disposicions civils i administratives perposar fi a les discriminacions, intimidacions ifins i tot agressions que reben els col·lectiusde gais i lesbianes.

Política d’igualtat

Cal ser ferms en la demanda d’igualtat en elssalaris i les categories laborals entre homes idones.

Convé promoure una política seriosa d’integraciósocial de les persones discapacitades en unapolítica global que tingui com a objectiu acabaramb les desigualtats socials que hi ha encara demanera clara en la nostra societat. El treball ésun bon mitjà per aconseguir pal·liar les dificultatsd’integració que pateix aquest col·lectiu; per tant,s’hauria de fomentar la integració d’aquestespersones per mitjà de plans d’ocupació.

La violència a les dones i a infants —fruit de com-portaments clarament masclistes que encaraimperen en la mentalitat de certs homes— ésinacceptable, i ha de ser previnguda amb cam-panyes de sensibilització i, per altra banda, ree-ducació de les persones que tenen aquests com-portaments violents. A més, la justícia ha demos-trat una manca total de capacitat per evitar queaquest tipus de situacions es produeixin i/o repro-dueixin. Per tant, s’ha d’exigir una actitud mésferma de la justícia envers aquest tipus de mal-tractaments, que es repeteixen de manera alar-mant i sistemàtica en el dia a dia de moltes llars.

S’han de prevenir les situacions de marginació,especialment de les persones que viuen per sotadel límit de la pobresa.

Polítiques d’immigració

La immigració extracomunitària ha de veure garan-tits els seus drets com a persones, per això s’hade fomentar el respecte i la diversitat per a aquestcol·lectiu. Les dificultats per obtenir el permís detreball, habitatge, escolarització dels infants, laintegració lingüística i cultural són alguns dels pro-blemes amb què s’han d’enfrontar.

Proposem:

• Eliminar els criteris arbitraris pel que fa a laconcessió del permís de residència de les per-sones immigrades.

• Reclamar la lliure circulació dels

55

Programa sectorial

estrangers/res regularitzats per tota la UE.• Perseguir legalment l’explotació i la contracta-ció irregular a què estan sotmesos molts tre-balladors i treballadores immigrats. Especialatenció a la formació i la incorporació al mónlaboral de la població femenina immigrada.

• Que hi hagi la possibilitat d’accés a habitatgesocial.

• Escolaritzar plenament els infants de les per-sones immigrades extracomunitàries i dur aterme campanyes serioses d’ensenyament delcatalà arreu de la nació catalana a aquestcol·lectiu social; de manera més específica, ala població femenina per la seva poca implan-tació al mercat laboral.

• Han de poder gaudir de tots els drets que ensdóna la sanitat pública, tant si estan regularit-zades com si encara no poden gaudir d’aquestdret.

Solidaritat

L’actual situació de desequilibri existent entre elNord ric i el Sud dependent, a conseqüència del’espoliació a què va ser i està essent sotmès perles antigues potències imperialistes, no pot con-tinuar. S’ha de vetllar per trencar aquesta dinà-mica

Les nostres propostes són:

• Destinar l’1% del PIB del pressupost de l’Estata cooperació internacional, evitant les trampesque es fan per engreixar el ridícul 0,37% d’ajuta la cooperació que actualment atorga l’Estatespanyol.

• Controlar més acuradament els diners que esdestinen a cooperació per evitar que vagin a lacompra d’armament —que aquests països delSud compren moltes vegades a l’Estat espan-yol amb els ajuts que prèviament s’han ator-gat, per tant, amb un negoci sucós per a l’Estatespanyol. Per altra banda s’han de controlarels ajuts per tal que no se’ls embutxaquin elsseus governants, sinó que es destinin a la cre-ació de riquesa, a formació, a infrastructures

necessàries, a explotacions agràries pròpies...Cal evitar la política de cooperació “caritativa”i promoure els ajuts destinats al desenvolupa-ment d’aquest països.

3.6.5. Servei militar obligatori, objecció deconciència i insubmissió.

El servei militar obligatori i l’objecció de cons-ciència per fi tenen data de caducitat. Els jovescatalans ja no hauran de sofrir més temps el cap-tiveri que suposa el servei militar obligatori i lareducció de llocs de treball que comporta l’objec-ció de consciència. No obstant això, encara ara hiha joves que es veuen sotmesos a aquesta impo-sició, per tant, des de les JERC fem una crida atots els catalans perquè es neguin a rebre aquesttracte vexatori de l’Estat espanyol.

Per això, reclamem:

• Que, ja que el servei militar obligatori s’acaba,hi hagi una amnistia per a tots els insubmisos.

• Que s’aboleixin totes les places de prestaciósocial substitutòria a l’Administració pública ia totes les entitats i organitzacions.

• Que s’informi de forma individualitzada cadajove sobre la insubmissió i l’objecció de cons-ciència com a alternatives al servei militar obli-gatori.

• Que es promogui una nova cultura de la pau,on es primi la negociació política en comptesde l’enfrontament. Que s’aboleixi l’OTAN pelfet de ser fruit de l’enfrontament de blocs dedesprés de la Segona Guerra Mundial i ser uneina a les mans dels Estats Units i la resta deles grans potències mundials, no precisamentgoverns pacifistes.

• Que es redueixin progressivament les despe-ses militars a l’Estat espanyol, des del poten-cial humà fins als efectius materials, d’acordamb un model de defensa no ofensiu.Reconducció dels recursos destinats a despe-ses militars cap a objectius civils de desenvo-lupament econòmic, innovació tecnològica icooperació internacional.

56

Programa sectorial

4.1. Cultura

4.1.1. Idees força

Després de 20 anys de col·laboracions de CiUamb els successius governs estatals i que lesdiferents delegacions catalanes dels partitsespanyols hi participessin amb algun ministre, nos’ha aconseguit variar la històrica inèrcia que ten-deix a imposar la cultura castellana com a homo-geneïtzadora dels diferents pobles que integrenl’Estat. Malgrat algunes escenificacions que hanvolgut presentar a CiU i PSC com a moderadors ipedagògics, els intents de desmembrar l’espaicultural català, ja sigui des del punt de vista deles indústries culturals, dels mitjans de comuni-cació, de la recerca o de la llengua, han reeixitamb èxit. Fins al punt que en aspectes concrets,la situació cultural catalana és pitjor que al finalde la dictadura. Aprofitant aquesta conjuntura, iamb el suport econòmic dels poders fàctics idiners d’algun ministeri, polítics i intel·lectuals dedretes i d’esquerres radicats a Catalunya peròd’obediència espanyola, han elaborat un discurson la defensa dels drets individuals va lligada al’espanyolització de la nostra societat, oposant-loa qualsevol reivindicació nacional.

L’objectiu principal és que Catalunya recuperi ellideratge en aquelles matèries en què va ser pio-nera, restablir la normalitat creativa del país, aixícom dotar-la dels recursos i les capacitats nor-matives que en matèria cultural encara resten enmans del poder central.

Per entendre aquest Programa, cal fer unes con-sideracions prèvies:

• Les propostes que s’exposen en aquest docu-ment estan plantejades d’acord amb la ideaque els representants d’ERC a les Cortsespanyoles puguin defensar els interessos deCatalunya en aquells aspectes no inclososdins les competències estatutàries.

• L’objectiu d’aquest programa és conjuntural, jaque l’objectiu final de l’acció política d’ERC ésla independència de la nació catalana. Mentreaquest objectiu no sigui assolit, cal vetllar per-què les institucions estatals serveixin amb jus-tícia i eficàcia els interessos dels ciutadans iciutadanes catalans. Com a partit d’esquerra,treballarem per la universalització del fenomen

cultural. És a dir, volem posar la cultura a l’a-bast de tothom.

Les nostres propostes són:

• Des dels estaments polítics s’han d’afavorirels processos culturals sense intervenir en elscontinguts, ja que la societat civil ha de deter-minar els valors que formen part del seu uni-vers cultural.

• Mantenir la independència respecte delsmodels hispà, francès i anglosaxó i lluitar permantenir i fomentar l’espai cultural català.

• La fi dels intents per diluir la cultura catalanaen el model castellà i, per tant, la representa-ció directa a la Unió Europea.

• Supressió del Ministeri de Cultura i cessió deles seves competències i recursos als governsautonòmics.

• Dissolució del Teatro Nacional de España, dela Compañía Nacional de Danza, i cessió pro-porcional a les autonomies dels recursos des-tinats a aquestes agrupacions.

• Modificació de l’article 149 de la Constitucióen els aspectes relatius a patrimoni, recerca,propietat intel·lectual i mitjans de comunica-ció, i transferència de les competències relati-ves a aquestes matèries.

• La defensa i l’articulació de nous canals d’ex-pressió per a la cultura alternativa.

• Les diferents cultures de l’Estat espanyol hande ser potenciades i representades per l’Estaten igualtat de condicions (per exemple, enremodelar la funció de l’Instituto Cervantes,començant pel seu nom).

• Canvi de denominació del Dotze d’Octubre, ireconeixement del genocidi comès amb les cul-tures indígenes d’Amèrica Llatina.

• Canvi del Día de las Fuerzas Armadas pel Diade la No-Violència.

• L’Administració no ha de substituir el mónassociatiu sinó ajudar a la seva projecció.

• Devolució de tot aquell patrimoni que té el seuorigen històric a Catalunya i que es conservafora del seu territori.

• Reconeixement de la titularitat catalana d’a-quell patrimoni que encara resta gestionat perl’Estat.

• Traspàs al Govern de la Generalitat de la sego-na cadena de TVE a Catalunya així com la ces-sió de l’espai radioelèctric que ara ocupa.

• Impuls a les cadenes de TV locals amb el des-

57

Programa sectorial

4. CULTURA I POLÍTICA LINGÜÍSTICA

bloqueig de la llei corresponent.• Suport a la presència i cobertura internacionalde la TV i ràdio públiques catalanes.

• Aplicació de la normativa europea TV SenseFronteres a TVE.

• Trasllat a l’àmbit autonòmic de les competèn-cies relatives a premsa escrita i TV.

• Garantir la independència i la pluralitat delsmitjans de comunicació públics, pel que fa alscontinguts i permetre la participació dels dife-rents col·lectius, sectors socials i comunitatsnacionals en aquest espai comunicacionalestatal.

• Per tal de garantir la independència en la ges-tió dels equipaments culturals, les institucionsque formen els patronats han de consensuarperfils tècnics a l’hora d’escollir els gestors.

• Afavorir la titularitat pública dels equipamentsi les dotacions econòmiques per la compra defons patrimonial suficients.

• Equiparar (a la baixa) les càrregues impositi-ves dels sectors productius culturals amb lesque tenen altres sectors econòmics i entendreels béns culturals com a béns de primeranecessitat.

• Afavorir la visió multicultural de l’Estat pel quefa a la producció cultural, tant pel que fa al seuestudi com a la projecció social.

• TVE també ha de participar en les produccionsaudiovisuals catalanes i complir la normativaeuropea pel que fa a producció pròpia i ambprofessionals del país.

• Garantir la pluralitat cultural de l’Estat en totesaquelles ajudes i propostes de produccionsper a concursos estatals i internacionals, deforma especial en el camp audiovisual.

• El Govern de l’Estat ha de donar suport a laGeneralitat per tal d’establir l’obligació d’es-trenar en català les produccions audiovisualsals PAÏSOS CATALANS.

• Promoure els artistes catalans i demanar laseva presència en les TV públiques i privadesd’àmbit estatal.

• Pel que fa a la censura dins Internet, ERC ésradicalment contrària a qualsevol tipus de fis-calització de la activitat dins la Xarxa.

• Catalunya ha d’estar present a l’hora dedesenvolupar programes de recerca de la UnióEuropea.

4.1.2. Espai cultural

Un dels comptes pendents des de la democràciaés la ruptura amb el model del franquisme pel quefa a l’espai cultural de l’Estat espanyol. La pres-

sió popular en les comunitats històriques, elmimetisme de les altres i, en especial, els inte-ressos del mercat, han contribuït a canviar lasituació en l’ordre quantitatiu, però continua lavisió homogeneïtzadora de la cultura que va delcentre a la perifèria. Per la cultura catalana ésimprescindible lluitar per mantenir i fomentar l’es-pai cultural català. Indiscutiblement, la llenguavertebra aquest espai, i aquest és el motiu pelqual ha patit i pateix tants atacs. Des del Governde l’Estat mai no s’ha fet un intent clar per esta-blir aquest espai cultural, malgrat la col·laboracióde CiU, ans al contrari, s’ha fomentat l’anticatala-nisme tant a les comunitats de llengua castellana,com al País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses.

D’altra banda, per afrontar el futur, la cultura cata-lana ha de formar part d’un sistema cultural euro-peu. Aquest espai europeu és la millor garantiade supervivència davant de la colonització cultu-ral d’arrel anglosaxona, francòfona o hispana.

Les nostres propostes són:

• L’Estat espanyol ha d’entendre com un conjuntd’espais culturals que si bé no han d’estaraïllats els uns dels altres, han de mantenir laseva especificitat.

• Els mitjans de comunicació públics estatalshan de fomentar la realitat cultural dels PaïsosCatalans.

• Cal que des del Govern de l’Estat es col·laborien el foment de la creació i distribució de bénsculturals entre les diferents comunitats queintegren els Països Catalans.

• Catalunya ha de tenir representació a tots elsorganismes relacionats amb la cultura de laUnió Europea que afectin els seus interessos.

• El Govern de l’Estat espanyol ha d’intercedirdavant l’Estat francès per tal de recuperar ifomentar la cultura catalana a la CatalunyaNord i la relació d’aquest territori amb els paï-sos de parla catalana del sud.

4.1.3. Cultura alternativa

Els canals i rutines de producció, promoció, difu-sió i comercialització cultural estàndards ignoreni marginalitzen sistemàticament sectors socialsminoritaris que representen tendències altamentvives, creatives, innovadores i dinàmiques de lanostra col·lectivitat. A aquesta ignorància i margi-nalització permanent de les manifestacions del'anomenada cultura alternativa, sovint cal afegirla repressió i la criminalització que pateixen per

58

Programa sectorial

part de l'Administració de l'Estat, en totes lesseves formes.

ERC denuncia aquesta dinàmica perversa quesilencia les formes de participació directa idemocràtica en la creació, gestió i difusió de lacultura, que engloba el moviment alternatiu almarge de canals burocràtics o comercials.

ERC es compromet a vetllar per la democratitza-ció i la no-uniformització dels processos culturalsi a garantir la participació i la diversitat. Per aixòdes d'ERC proposem el desenvolupament de polí-tiques culturals que promoguin la creativitat i laprotecció de les xarxes horitzontals de creació idifusió cultural. Per a tal fi i com a primer pasfonamental, ERC promourà l'aproximació dialo-gant cap a aquelles formes de producció culturalsorgides de grups socials diversos i a través decanals no estàndards o alternatius.

4.1.4. Patrimoni cultural

Les competències en matèria patrimonial catala-na continuen estant en mans de l’Estat espanyol,malgrat estar-ne transferida la gestió al Governde la Generalitat. La política que han mantingutels diferents partits que han governat l’Estat pelque fa al patrimoni històric és força preocupant.La permissivitat envers l’especulació urbanística,que potencia els interessos econòmics d’unspocs per sobre de l’interès general, fa que moltestroballes arqueològiques, llocs històrics iemblemàtics i edificis amb un clar valor culturals’estiguin perdent.

La manca d’interès per part de CiU en la preser-vació d’algunes troballes arqueològiques, s’havist acompanyada per una voluntat del Ministeride Cultura de fer desaparèixer la història del nos-tre poble, que sovint es declara incompetentdavant de qualsevol conflicte, malgrat tenir l’últi-ma paraula en aquesta matèria.

Quant als documents i béns culturals espoliats alnostre país durant la Guerra Civil espanyola, elGovern de l’Estat no ha donat un suport real a lesdemandes de la Generalitat, demandes que hanestat replicades des del nacionalisme del’Espanya profunda.

Les nostres propostes són:

• Cal reclamar la plena competència per aCatalunya en matèria arqueològica.

• Cessió per part de l'Estat a Catalunya d'aquest1% en totes les obres públiques que s'hi por-tin a terme.

• Retorn per part de l’Estat d’aquell patrimonique es troba fora de Catalunya i que pertany ala història i la cultura del nostre país, seguintles recomanacions de la UNESCO pel que fa ala necessitat de mantenir qualsevol bé culturaltan prop del seu punt d’origen com sigui pos-sible.

• Pel que fa al romànic, cal insistir a la UNESCO,millorant la documentació que en el seu dia espresentà, perquè es reconegui la Vall de Boícom a Patrimoni de la Humanitat.

• Suport de l’Estat espanyol a la representacióde Catalunya a la UNESCO.

• Aplicació de l’acord subscrit a la UNESCO ambels altres 93 països relatiu al “criminal de gue-rra cultural”.

• L’activitat arxivística és fonamental per enten-dre la història. En el cas dels Països Catalans,l’Arxiu de la Corona d’Aragó és una peçaimprescindible que s’ha d’exigir sense mésdilació al govern central. La suma d’interessosdels antics territoris que en formaven part hade ser peça clau en la seva recuperació.

• Retorn a Catalunya del fons documental incau-tat a la Generalitat republicana i a altres enti-tats catalanes per la dictadura franquista i queencara es troba a Salamanca.

• Traspàs a les comunitats autònomes de la titu-laritat i la gestió de les biblioteques provincials.

• És molt important tornar a demanar alMinisteri de Cultura la transferència de lespel·lícules requisades a Catalunya durant ladictadura franquista i que ara són en poder dela Filmoteca espanyola, i continuar amb laCampanya de recuperació del patrimoni cine-matogràfic català.

• Les donacions privades de fons patrimonialhan de ser redistribuïdes amb un criteri quetingui en compte la plurinacionalitat de l’Estat,a diferència de com ha passat amb les empre-ses públiques privatitzades que tenien un fonsd’art, que l’han cedit íntegrament museus detitularitat estatal que es troben a Madrid, o elcas de la col·lecció d’art dels Thyssen.

• Pel que fa a la gestió dels museus catalans, elpaper de les administracions ha de ser d’es-tricta neutralitat, ja que el que s’explica en elsmuseus ha de ser representatiu dels valorsestètics i culturals d’una societat, que a mésultrapassa en el temps la gestió dels diferentsgoverns.

• Quant als patronats que regeixen alguns

59

Programa sectorial

museus públics, així com al Liceu, la titularitatque ara correspon a l’Estat ha d’ésser trans-ferida a la Generalitat i els ajuntaments corres-ponents a parts iguals.

4.1.5. Sectors productius

Els sectors productius són un altre dels motorsdel fenomen cultural, i suposen molts llocs de tre-ball en el panorama industrial. Per enfortir aquestsectors, s’han de crear i millorar tant els equipa-ments, com els processos formatius i, en defini-tiva, destinar-hi més recursos, que en algunscasos han anat destinats a inversions faraòni-ques. Ajudar a la investigació, tenir en compte l’a-vantguarda i promoure els nous valors vol dirgarantir la continuïtat dels sectors productius.

4.1.5.1. Indústria audiovisual

Amb les normatives adoptades per la UnióEuropea orientades a protegir la producció pròpiadavant la indústria nord-americana, el cinemaeuropeu intenta sortir d'una crisi en la qual dis-sortadament havia caigut en les últimes dèca-des. En aquest context i amb la participaciómilionària de TVE, el cinema a l'Estat espanyol hacanviat la seva imatge de producte “cañí” i carrin-clona, per la de un cinema modern i saludable.Aquest indiscutible salt endavant l'ha protagonit-zat bàsicament el cinema produït a Madrid i, enmenor mesura, al País Basc, mentre que aGalícia, amb poca tradició, comencen a detectar-se símptomes de creació d'una indústria pròpia.Per contra, el cinema català, punt de referènciaobligat del cinema produït a l'Estat i l'aglutinantd'una indústria significativa des dels anys del'Escola de Barcelona fins a les acaballes delfranquisme, ha passat de ser un cinema repre-sentatiu d’un cert progrés intel·lectual a reduir-sea l'acció d'uns directors concrets que es mouenentre la producció independent, amb dificultatsper accedir als canals comercials, o la producciófonamentada en la indústria forana. Creiem queel sector cinematogràfic català s’ha de transfor-mar en un sector atractiu per a la inversió, on s’e-quilibrin el capital privat i la necessària participa-ció pública per poder competir tant amb les gransproduccions, com amb les pel·lícules d’autoreuropees i nord-americanes.

La participació en festivals que aporti un prestigi,i una difusió publicitària adequada, són impres-cindibles per rendibilitzar tant l’esforç humà comeconòmic realitzat en el món audiovisual català.

La representació de les pel·lícules fetes aCatalunya pràcticament no compta a l’hora departicipar en festivals d’àmbit estatal com inter-nacional. Per l’Acadèmia Espanyola deCinematografia sembla que Barcelona no exis-teix. El mateix passa amb festivals com Cannes,Berlín o els mateixos Óscars.

Les diferents televisions que operen en l’espairadioelèctric català han mantingut una política detotal manca de suport al cinema català. La TVCha participat en alguna coproducció i ha fet alguncicle dedicat, però no es pot comparar ni de bontros amb la participació de Canal+ en les produc-cions de pel·lícules de l’Estat espanyol i d’altrespaïsos.

Les nostres propostes són:

• El Govern de l’Estat ha de donar suport a laGeneralitat davant el contenciós que s’hacreat per la negativa de les grans multinacio-nals nord-americanes a doblar les sevespel·lícules al català, així com a l’hora de la dis-tribució i exhibició.

• Demanem la transformació de l’AcadèmiaEspanyola de Cinematografia en un altre ensque reculli explícitament la pluriculturalitat del’Estat.

• Reivindiquem per al cinema català la repre-sentació com a tal en els festivals i premisestatals i internacionals. La selecció de lespel·lícules ha d’anar a càrrec de Catalan Films,organisme depenent de la Delegació deCinematografia i Videografia de la Generalitat.

• TVE també ha de participar en la producció depel·lícules catalanes i complir la normativaeuropea que preveu que el 25% dels dramàticsque es passin per TV han de ser de producciópròpia i amb professionals del país. Aquestpercentatge s’ha d’aplicar a Catalunya amb elcinema català.

4.1.5.2. Indústria editorial

La situació del món editorial català varia tant pera les editorials, les distribuïdores i els crea-dors/res en funció del tipus d’entorn en què esmouen. No és el mateix, pel que fa a la potencia-litat econòmica, el mercat hispanoamericà, que elmercat dels Països Catalans. A Catalunya trobemeditorials en castellà d’una gran entitat econòmi-ca, que en molts casos també competeixen pelmercat en català i que conviuen amb editorialsmés modestes que intenten sobreviure dins de

60

Programa sectorial

l’àmbit català. Un problema concret dels escrip-tors i escriptores en llengua catalana és el mer-cat. Els lectors potencials en català són uns deumilions, però tres de cada quatre llibres posats ala venda a Catalunya són en castellà. A causa dela proximitat de la cultura en castellà i la presèn-cia a Catalunya de grans editorials que fan majo-ritàriament el seu producte en castellà, l’oferta enaquest idioma és més àmplia, i l’edició més bara-ta. Tot això fa molt difícil la subsistència delsescriptors/res en català, que un cop desaparegutl’imperatiu patriòtic veuen com la literatura cata-lana depèn de l’imperatiu econòmic.

Pel que fa als escriptors/res en llengua castella-na, com en qualsevol altre idioma, que hi ha aCatalunya, no hem d’oblidar que també formenpart del patrimoni cultural del nostre país, i quetenen una sèrie de problemes comuns als escrip-tors de qualsevol altra llengua, malgrat que elseu mercat potencial pugui ser molt més amplique el dels escriptors en llengua catalana.

Les nostres propostes són:

• El volum econòmic que mou el sector del llibreés molt inferior al volum del tabac, de l'alcoholo de la benzina, que tenen càrregues impositi-ves similars. Per tant, s’ha d’instar el Governde l’Estat a actuar per racionalitzar aquestescàrregues.

• Els mitjans de comunicació públics estatalstendeixen a tenir en compte solament la pro-ducció literària feta en castellà i a magnificar-la. Aquesta tendència ha de canviar i reconèi-xer la riquesa literària de les diferents culturespeninsulars, equiparant la promoció delsescriptors/res en les distintes llengües del’Estat.

• ERC demana remodelar la funció del InstitutoCervantes, (començant pel seu nom) perquèserveixi de representació internacional de laliteratura feta en totes les llengües de l’Estat.

4.1.5.3. Mitjans de comunicació

La creació i la difusió d’opinió és un mecanismefonamental per a la integració social i nacional.Per a aquest procés la TV, la ràdio i els diaris, sónun instrument insubstituïble, gràcies a la dimen-sió universal que han adquirit aquests mitjans.Per aquest motiu cal tenir una cura especial del’ús que se’n fa, tant a nivell públic com privat.Socialment, molts cops s’utilitzen per crear unconsens ampli per a qüestions socioeconòmi-

ques i polítiques. S’ha de garantir des dels dife-rents estaments administratius la lliure circulacióde la informació, dels programes i dels profes-sionals, tal com diu la normativa europea.

La televisió és el mitjà més important de creaciói difusió d’opinió, que és el mecanisme fonamen-tal per a la integració social i nacional. Per tal degarantir un model adaptat a les seves necessi-tats els partits hegemònics, tant a Catalunya coma l’Estat espanyol han utilitzat i utilitzen la TVpública i també les cadenes privades mitjançantacords d’interès amb els seus propietaris i enbenefici propi.

Les nostres propostes són:

• La transferència de les competències legislati-ves en matèria de telecomunicacions aCatalunya és imprescindible per tal que elConsell de l’Audiovisual Català no tingui unpaper limitat.

• Cal potenciar la presència de la cultura catala-na a l’exterior, amb una Ràdio Exterior deCatalunya.

• Els partits democràtics han de subscriure unacord ètic en què es comprometin a garantir laimparcialitat dels mitjans de comunicaciópúblics estatals, inclòs el cas en què governinamb majoria absoluta.

• Des de la TV pública cal possibilitar que la ciu-tadania tingui un cert criteri a l’hora d’escollirquins són els continguts que més poden afa-vorir el seu desenvolupament com a persones.

• Des de la TV pública estatal s’ha d’afavorir elpes específic de les produccions catalanes enl’àmbit televisiu europeu.

• Com a mecanisme de desenvolupament cultu-ral i industrial en front de les produccions nord-americanes, la programació televisiva estatals’ha d’obrir a les produccions fetes a les TVpúbliques autonòmiques, europees i interna-cionals, fomentant els mecanismes d’apropia-ció de la cultura aliena.

• La TV pública estatal ha d’estar més al serveia la societat i no dels interessos comercials.

• Per democratitzar l’ús de l’espai televisiu, caltrencar amb la visió generalitzada que cadatelevisió correspon al mitjà d’expressió d’ungrup econòmic o polític. Això fa que especial-ment les cadenes privades no arrisquin gensamb els seus continguts, veient-se abocadescap a una programació populista per generarl’audiència més alta per a cada bloc publicitari.

• La TV per satèl·lit necessita un espai públic i

61

Programa sectorial

gratuït que garanteixi a tota la ciutadania podergaudir d’aquest mitjà tan universal. El sistemade pagament com a únic recurs per accedir aun mitjà cultural sense alternativa gratuïtatorna la nostra societat a la situació de princi-pis de segle, on la cultura era un fenomen deminories.

• El PP té bloquejades les concessions de fre-qüències a les TV locals, traint l’acord globalsobre telecomunicacions que manté amb CiU.En la propera legislatura s’ha de corregiraquesta situació amb la transferència total decompetències en el marc legislatiu en l’orde-nació de les telecomunicacions perquè elsplantejaments de la Federació Catalana deMunicipis, l’Associació Catalana de Municipis,la Generalitat de Catalunya i la Federació de TVa Catalunya puguin portar-se a la pràctica.

4.1.5.4. Noves tecnologies de la informació

Aquests nous mitjans de comunicació represen-ten un suport específic en si mateix. Poden abas-tar des del que és purament comunicació fins aexpressions artístiques pensades exclusivamenttant per a Internet com per a TV interactiva.Catalunya es veu envaïda per les multinacionalsd’aquests mitjans en detriment d’una indústriapròpia. Ho podem fer extensiu a la indústria euro-pea. Cal que des del Govern de l’Estat es vetlliperquè aquestes multinacionals pensin també enun marc català quan engeguin un projecte, i gene-ri un ambient més receptiu per a la creació denoves activitats culturals i industrials relaciona-des amb les noves tecnologies de la informació,creant confiança dins el propi país.

Les nostres propostes són:

• Que la cultura catalana, que ja és present aInternet, sigui una font d’enriquiment i d’inno-vació, i tal com està el panorama internacionalamb un gran predomini de la cultura anglosa-xona, necessita suport institucional.

• Pel que fa a la censura dins Internet, ERC ésradicalment contraria a qualsevol tipus de fis-calització de la activitat dins la Xarxa. El con-trol ideològic d’Internet és tècnicament invia-ble, o gairebé, i començar a posar filtres o obs-tacles jurídics a la circulació d'informació com-prometria la defensa de la llibertat i la conse-cució d'un món més just, més igualitari i mésavançat.

• L’any 1996 ERC va presentar al Parlament deCatalunya un proposició no de llei, per tal que

les pàgines web del nostre país fossin identifi-cades sota el domini.CT, que fou aprovada permajoria. En l’actualitat Catalunya continuasense gaudir d’aquest domini, perquè elMinisteri d’Indústria i Energia no ha tramitat lapetició a la ISO 3166. Cal que se sol·liciti.

• Cal que el Govern de l’Estat vetlli per la tra-ducció al català del programari i la seva distri-bució en uns terminis similars al que es pre-senta en castellà.

4.1.5.5. Disseny i indústria

El disseny ha estat durant els anys vuitanta unade les imatges de marca del nostre país. El nivellassolit tant pel que fa als professionals de l’inte-riorisme, del disseny de moda, del disseny indus-trial i del disseny gràfic ha portat als represen-tants d’aquestes professions a estar entre elsmillors del món. Malgrat això, aquest potencial nos’ha vist reflectit en la producció industrial. Perexemple, Catalunya continua perdent llocs en elpanorama internacional de la moda veient comGalícia i Portugal la superen en productes de granconsum, i Madrid li roba, any rere any, la presèn-cia en els seus salons de moda dels millors dis-senyadors catalans. CiU malgrat autoetiquetar-secom un partit que defensa els interessos delssectors comercials i de la petita i mitjana empre-sa no ha fet res per aturar aquesta situació dedescapitalització industrial.

Les nostres propostes són:

• Proposem crear una imatge de marca de lamoda catalana, que aporti solidesa i credibili-tat al sector, fugint dels productes que intentencompetir amb el sud-est asiàtic i dirigir elsesforços a una moda de qualitat competitivaamb les grans indústries franceses i italianes.

• El govern de l’Estat ha de canviar la política decentralització dels salons de moda a Madrid,ciutat que no té tradició tèxtil ni la imatgemoderna i atractiva que ofereix Barcelona dinsl’àmbit internacional.

• És necessari regular d’una vegada la professióde dissenyador de moda pel que fa a titula-cions oficials i a l’ensenyament reglat i públic.Cal que l’Estat transfereixi les competènciescorresponents a Catalunya per tal de poderincloure els estudis de moda dins el ciclesd’ensenyament superior.

• En el capítol del disseny, quant als drets d’au-tor, es fa necessària la transferència a laGeneralitat de les competències correspo-

62

Programa sectorial

nents, per tal que aquesta pugui regular lasituació establint una normativa molt estricta;un exemple de un cas flagrant és l’ús de tipo-grafies de les quals no s’han pagat drets.

• Pel que fa a la informatització del sector, elsordinadors i els programes utilitzats per feraquesta feina són en la seva totalitat d’impor-tació. L’adquisició per a ús professional d’a-questes eines de treball hauria d’estar pràcti-cament exempta d’impostos tal com succeeixamb el maquinari i programari destinat a for-mació.

• Cal regular els estudis de disseny de moda iinteriorisme per tal que estiguin reconeguts anivell universitari.

4.1.5.6. Política científica

La inversió en recerca en el conjunt de l’Estat noarriba a l’1% del PIB, cosa que ens situa a la cuadels països de la UE. Pel que fa al nombre decientífics per volum de població l’Estat espanyol,i també Catalunya, es troben per sota de la mit-jana europea. Malgrat els intents per corregiraquesta situació des dels estaments públics, nos’ha fet una aposta decidida ni en el camp delsequipaments científics moderns, ni en el sectorpúblic ni en el privat, situació que comporta unadependència tecnològica de l’exterior. La afirma-ció de la identitat cultural i el progrés econòmiccatalans també passen perquè el nostre paísestigui a l’avantguarda de la recerca científica.

Les nostres propostes són:

• Competències plenes per a Catalunya en matè-ria de política científica i representació inter-nacional pròpia.

• Catalunya ha de poder aportar més de l’1,5 delPIB a R+D, tant en el sector públic com en elprivat. Però això només es pot fer des de lareforma del sistema de finançament (concerteconòmic).

• Hem de destacar negativament el paper deCiU, en tant que ha donat suport al govern delPP, polític, com per la Caixa com a accionistadel grup Telefonica, quan la direcció d’aquestamultinacional va decidir portar l’empresaTelefonica R+D a Valladolid.

• Traspàs a la Generalitat de tots els centres irecursos del Centro Superior deInvestigaciones Científicas (CSIC) i d’altres OPIdependents de l’Estat.

• S’ha d’establir un programa seriós de conces-sió de beques per a la investigació que estigui

lligat amb les indústries corresponents que,evidentment, mantinguin una política de rein-versió de recursos en investigació.

• Catalunya ha d’estar present a l’hora dedesenvolupar programes com el ProgramaMarc de Recerca (1998-2002) de la UnióEuropea. I això es necessari perquè en aquestprograma es decideix què és una pime o qui-nes son les necessitats d’aquest sector indus-trial pel que fa a recerca

• ERC proposa un programa específic de biotec-nologia per a Catalunya, per tal de rendibilitzarles aportacions de la UE, superiors al centenarde milions d’ecus als projectes d’investigadorseuropeus en aquest camp.

4.1.6. Arts escèniques

Com en altres sectors de la cultura a l’Estatespanyol, la visió que es té a Madrid de l’ofertapública en el camp del teatre i la dansa es limitaa la producció d’espectacles del Segle d’Or de laliteratura castellana i a promoure la dansa espan-yola. Aquest plantejament, inamovible des delfranquisme, continua sense reflectir la realitatplurinacional de l’Estat. D’altra banda, inversionsfaraòniques amb diners públics com la remodela-ció del Teatro Real de Madrid, diners dels cata-lans també, sempre representen un greuge com-paratiu amb les que fa l’Estat a Catalunya quanforma part d’algun patronat i reforcen el planteja-ment centralista quant a la radicació dels equi-paments culturals públics estatals.

Les nostres propostes són:

• Mentre no tingui lloc la dissolució del TeatroNacional de España, de la Compañía Nacionalde Danza i la cessió proporcional a les auto-nomies dels recursos destinats a aquestesagrupacions, cal redefinir el seu paper, fent-lomés racional i representatiu de la pluricultura-litat de l’Estat espanyol.

• El Govern de l'Estat ha de reduir al 4 % l'IVAaplicat a les manifestacions escèniques, pertal de fomentar-les.

4.1.7. Arts visuals

Les galeries d’art i els artistes passen per unasituació força complicada. El tracte fiscal rebutper l’art en l’Estat espanyol ha portat, i porta, altancament de moltes galeries. En l’aspecte pro-mocional, la manca d’interès per part de CiU noha ajudat gens a millorar la situació del panora-

63

Programa sectorial

ma artístic. L'actual legislació no té en compte lapoca regularitat dels ingressos dels artistes. Lacotització fiscal i la vinculació a la SeguretatSocial l'han de cobrir com a autònoms i la majo-ria no pot cobrir la cotització a l'IAE i a laSeguretat Social.

Les nostres propostes són:

• Es fa necessària una reducció en el tipusd’IVA, acompanyada de la possibilitat dededuir-lo, tant per a empreses com per a parti-culars, i una millora en favor dels artistes pelque fa a l’IRPF.

• Cal revisar el tracte fiscal al món de l’art engeneral, amb incentius per tal d’afavorir elmecenatge i el patrocini.

4.1.8. Música

L’evolució dels cantautors i grups de musica ambaspectes reivindicatius han deixat pas en elpanorama musical català a una sèrie de grups demúsica rock, R&B i pop. Aquests conjunts hanpassat a formar part del referent cultural juvenil,però la seva supervivència dins del mercat delnostre país és difícil per la competència dels pro-ductes d’origen anglosaxó. Aquest problema, queés similar al d’altres sectors culturals, s’agreujaen el cas dels músics que utilitzen el català coma llengua vehicular, ja que les grans discogràfi-ques busquen mercats més amplis i alhora sónmenys receptius a músiques fetes en altres idio-mes distints de l’anglès o el propi, com és l’his-panoamericà o el francòfon. Els grups i cantau-tors han de canviar d’idioma o no tenen accés aaquestes empreses i mercats potencials.

Les nostres propostes són:

• S’han de promoure els músics catalans a la TVi ràdio públiques estatals, i exigir la sevapresència en les TV privades d’àmbit estatal.

• El Govern de l’Estat ha d’afavorir els lligams iintercanvis entre els territoris i països de parlacatalana, inclosos els que es troben fora delslímits del mateix Estat.

• Pel que fa a les discogràfiques que treballen aCatalunya, han de veure millorada la seva fis-calitat respecte a les multinacionals que tre-ballen en mercats més amplis que el català.

• Pel que fa a l’encàrrec d’obres per a les gransorquestres, s’han d'incloure compositors cata-lans tal com succeeix a la resta d’Europa.

• ERC demanarà al Govern de l'Estat la reducció

al 4% de l'IVA aplicat a les manifestacionsmusicals.

4.2. Política lingüística

ERC presenta un programa de política lingüísticaque planteja un nou model de relació entre lesllengües oficials de l'Estat, basat en el necessariequilibri entre els drets lingüístics d'origen territo-rial que donen la primacia a la llengua pròpia decada territori històric, i els drets de la ciutadania,que impossibiliten qualsevol situació d'indefensió.

Aquest programa es concreta en una sèrie de pro-postes específiques, que tenen l'objectiu general icomú d'aconseguir l'estricta igualtat en l'ordena-ment jurídic del plurilingüisme estatal, evitar qual-sevol interpretació restrictiva referent a les llen-gües minoritzades i assegurar un absolut respec-te a la unitat de la llengua catalana en tota la sevaàrea d'influència, en un nou marc legal que impul-si i faciliti la realització de projectes coordinatsque cohesionin la identitat de la comunitat lin-güística i en fomentin el sentiment de pertinença.

La realitat del català és que no té oficialitat pree-minent en el seu territori, ni té l’oficialitat a totl’Estat, igual que el castellà. L’oficialitat del cas-tellà és real, emana de la Constitució, no és qües-tionada per ningú, mentre que la del català ésconstantment atacada, més aviat fictícia, de sego-na, i propera a una simple despenalització,tolerància o consentiment en l’ús. A Europanomés hi ha futur per a les llengües d’estat, i noarribarem a Europa si l’Estat espanyol no assu-meix el català com a cosa pròpia; aquells queblasmen el nostre projecte de convertir-nos enestat, amb el català com a llengua, tenen l’opor-tunitat de convèncer-nos ara amb fets queEspanya assumeix el català com a cosa pròpia,que el català esdevé idioma d’estat, en igualtat decondicions amb el castellà, i que s’estableix unmarc legal de plurilingüisme igualitari similar al deBèlgica o Suïssa.

Aquesta no-assumpció del plurilingüisme no hamodificat en absolut una situació atàvica de des-coneixement de la realitat multilingüe a l’Estatespanyol, que avui perdura i persisteix exactamentigual que fa dècades; i no es modificarà la situa-ció d’inferioritat del català si no es modifica, amés de lleis i decrets, la Constitució mateixa is’estableix un marc legal en què totes les llengüessiguin iguals davant la Llei, amb els mateixos

64

Programa sectorial

drets, els mateixos deures i la mateixa considera-ció.

En aquests moments no només no s’ha avançaten la consideració de les llengües pròpies dife-rents del castellà sinó que la sensació que es vin-cula la llengua amb la política creix i provoca enuigi incomprensió en la població monolingüe i mono-pensant espanyola. És feina de l’Estat educar lapoblació en la cultura lingüística, però és fona-mental el paper dels partits catalans de reclamaraquesta feina.

En fi, només una situació legal de plurilingüismeigualitari, reconeixent a totes les llengües elsmateixos drets i deures, podrà posar fi a tantesdècades de desigualtat i establir un marc institu-cional realment democràtic. Dit d'altra manera, unestat amb quatre llengües, totes les quals són,alhora, llengües d'estat, qüestió d'estat. Ens refe-rim a l'oficialitat igualitària de les quatre llengüesen tot el territori de l'estat quadrilingüe o bé, par-tint del principi de territorialitat, oficialitat preemi-nent de cada llengua, en el seu àmbit lingüístic,tot respectant el dret a l'ús personal actiu de l'i-dioma de cadascú.

En tots dos casos, aquest plurilingüisme igualitarihauria d'aplicar-se a totes les institucions, lespublicacions i els organismes generals de l'Estat,a la documentació d'identificació personal, a lamoneda i al paper moneda, a les emissions deRTVE, estatals i internacionals, en la projeccióexterior d'una imatge plural, a través dels organis-mes consulars i les institucions públiques creadesamb aquest objectiu.

Per avançar en aquest sentit, cal:

• Adequar el marc legal al concepte de plurilin-güisme igualitari

• Que l’Estat participi en la dotació econòmicaper fer efectiu el plurilingüisme igualitari

• Reflectir en l’Administració central, perifèrica ide Justícia el plurilingüisme igualitari

• Contrarestar la passivitat de l’Estat en relacióamb la unitat de la llengua catalana

• Que el català sigui present en la projecció exte-rior de l’Estat en aplicació del plurilingüismeigualitari

4.2.1. Adequar el marc legal al concepte deplurilingüisme igualitari

Les nostres propostes són:

• Reformar l’article 3 de la Constitució espanyo-la. Persisteix i continuarà persistint, malgrat laLlei 1/1998, de política lingüística, una clarainferioritat jurídica del català en relació amb lasuperioritat legal del castellà que no es faràdesaparèixer si no es fa desaparèixer també labase sobre la qual recolza: l’article 3 de laConstitució espanyola, que consagra els privile-gis del castellà; mantenir en aquest punt laConstitució actual és mantenir la discriminacióde la llengua catalana i els privilegis del cas-tellà. La Constitució espanyola és l’única cons-titució al món que consagra l’oficialitat d’unesllengües que mai no diu ni quines llengües són,perquè no n’esmenta cap pel seu nom excepteel castellà -i l’única per la qual imposa obli-gatòriament el deure de conèixer-la, cir-cumstància aquesta que ha servit de base pera la imposició posterior del castellà en tots elsàmbits, a través de tota mena de normeslegals-, ni quantes llengües són.– Proposem citar explícitament les altres llen-gües oficials en els territoris respectius iestendre-hi el deure de coneixement en elsseus àmbits territorials, alhora que s’hi defi-neixen els territoris amb llengües oficialsdiferents del castellà com fa, per exemple, laConstitució belga de l’any 1994.

• Adequar tota la legislació sectorial de l'Estat demanera que el marc legal garanteixi el respecteals drets lingüístics de la ciutadina i dels poblesque l'integren. Això vol dir, entre d’altres, fer elseguiment de les normatives sectorials pre-sents i futures que incloguin aspectes lingüís-tics per tal d’evitar que imposin l’ús exclusiudel castellà —així com quotes i sancions ambrelació a aquest idioma. – Ara per ara, modificar les 109 disposicions(lleis, reials decrets i normes diverses avala-des per la Constitució) que imposen l’úsexclusiu del castellà. Un dels múltiplesexemples possibles seria en l’àmbit de l’eti-quetatge: exigir la modificació dels reialsdecrets en matèria d'etiquetatge per tal queels productes etiquetats només en les llen-gües pròpies dels territoris de l'Estat siguinplenament vàlids per ser comercialitzats;fomentar, amb informació directa i ajut lin-güístic, que els industrials de productes degran consum (aliments, fàrmacs, manualsd'instruccions, etc.) els etiquetin almenys enla llengua pròpia dels territoris on es comer-cialitzin i informar els importadors i multina-cionals de la realitat lingüística de les comu-nitats amb llengua pròpia diferent del cas-

65

Programa sectorial

tellà per tal que incloguin aquestes llengüesals seus productes, manuals d'instruccions,prospectes, etc.

– Garantir, a efectes legals, que els textosredactats en qualsevol llengua nacional dife-rent del castellà tinguin plena validesa enl'àmbit de l'Estat fora dels territoris en quèsón oficials.

– Promoure l'edició única, comuna i simultà-nia, en les llengües oficials diferents del cas-tellà i per a tota l'àrea lingüística, dels textoslegals i publicacions oficials de l'Estat espan-yol. Especialment, vetllar per la publicaciód'una única edició del BOE en català.

• Elaborar una Carta de les llengües de l’Estat,basada en la realitat plurilingüe dels territorisde l'Estat espanyol i en la igualtat de dretsdemocràtics dels quatre idiomes.

• Elevar un informe parlamentari anual sobre l'es-tat del català, del basc i del gallec que permetiavaluar la situació i recomani línies d'actuaciófutures.

• Possibilitar la creació d'un càrrec adjunt alDefensor del Poble de defensa dels drets lin-güístics dels ciutadans i ciutadanes de l'Estat.

• Assegurar l'oficialitat, oral i escrita, de les qua-tre llengües al Congrés dels Diputats i alSenat, amb les mesures tècniques i legals quegaranteixin plenament el dret democràtic alseu ús.– Crear un servei de traducció a les Cortsespanyoles per poder-hi atendre adequada-ment la documentació que els ciutadans iciutadanes i les diverses institucions pre-sentin en qualsevol de les llengües oficialsdiferents del castellà en els territoris del'Estat.

– Fer possible que els parlamentaris estatalsque n'ignorin el coneixement puguin apren-dre-les, a càrrec dels pressupostos del’Estat.

• Suprimir l'exempció de català com a recurs persolucionar els casos d'alumnes procedents defora del domini lingüístic català i substituir-laper altres mesures com ara classes intensivesd'acolliment durant el primer curs, sifragades acàrrec dels pressupostos de l’Estat.– Exigir que en les escoles estrangeres -quesegueixin els plans d'estudis dels seus res-pectius estats- les llengües oficials diferentsdel castellà rebin, com a mínim, el mateixtractament que el castellà.

– Traspassar a les administracions autonòmi-ques tots els centres docents que depenendel Ministeri de Defensa.

• Pel que fa a l'ensenyament universitari, endegarel procés d'introducció de les llengües diferentsdel castellà a la totalitat d'estudis com a vehi-cle de comunicació i en tota la comunitat uni-versitària (personal docent, estudiants, perso-nal d'administració i serveis)– Exigir el coneixement del català, el basc i elgallec en les convocatòries d'accés a les pla-ces de professors d'universitat.

– Formar i reciclar en aquestes llengües nacio-nals els professors universitaris de totes lesfacultats, especialment aquelles on l'ús dela llengua és més deficitari.

– Estendre el coneixement de les llengües icultures a la resta de l’Estat com a enriqui-ment idiomàtic i personal.

• Incrementar la presència de les llengües ofi-cials diferents del castellà en totes les mani-festacions dels mitjans de comunicació (prem-sa diària i periòdica, ràdio, televisió, xarxainformàtica, etc.) a partir de les mesuressegüents:– Exigir a l'Estat que adeqüi la legislació a larealitat plurilingüe i prevegi emissions enrègim de desconnexió.

– Presència proporcional al pes demogràfic enels mitjans de comunicació públics i privatsde titularitat estatal.

– Disposar de canals culturals que emetinexclusivament en les diverses llengües ofi-cials de l'Estat per mitjà dels satèl·lit HISPA-SAT i de l'Organització Europea deTelecomunicacions per Satèl·lit (EUTELSAT).

– Exigir de l'Estat el foment i l'ajuda a l'edicióen les diverses llengües oficials diferents delcastellà de la premsa de gran consum (prem-sa del cor, premsa esportiva, etc.).

– Atorgar plenes competències a les adminis-tracions autonòmiques en la regulació de laTV per satèl·lit, TV per cable, TV interactiva,xarxes informàtiques (Internet, etc.) per talde poder regular-hi els usos lingüístics i esta-blir quotes d'emissió en les diverses llen-gües oficials diferents del castellà.

• Reformar l'Estatut dels treballadors i la restade la legislació i del desplegament reglamenta-ri estatal per tal que es prevegin capítols queregulin els usos lingüístics en aquest àmbit.– Exigir, per mitjà d'aquesta legislació, que esprevegin articles i clàusules de normalitzacióen tots els convenis col·lectius i, en el mateixsentit, que es prevegi la protecció dels dretslingüístics dels treballadors.

– Preveure l'adaptació a la llengua catalana i ales altres llengües diferents del castellà de

66

Programa sectorial

les comunicacions de les multinacionals igrans empreses privades, com a mesura peral compliment del dret dels clients que aixího desitgin de rebre la documentació en llen-gua catalana, basca i gallega en els seusterritoris respectius i de ser atesos indepen-dentment de les llengües oficials amb quèels clients s'hi adrecin.

• Exigir el coneixement i l'ús de les diverses llen-gües oficials diferents del castellà a les empre-ses públiques fins al moment estatals -RENFE,Iberia, Correus, ports, aeroports, etc.– Promoure, com a primer pas, auditories lin-güístiques que donin dades i plans d'actua-ció en totes les empreses públiques.

– Redactar i aplicar reglaments d'ús lingüísticque hi regulin la utilització del català, basc igallec, especialment en els usos externs derelació amb l'usuari.

– Crear serveis lingüístics dins d'aquestesempreses per tal que sensibilitzin i vetllin perla progressiva normalització d'aquest sector.

– Proporcionar cursos de llengua per al perso-nal, vetllant especialment pels que ofereixenatenció directa al públic.

– Exigir el coneixement de les diverses llen-gües oficials diferents del castellà com arequisit en la selecció i promoció interna delpersonal.

• Fomentar la implicació activa dels sindicats detreballadors i treballadores i, en general, de lesorganitzacions gremials, col·legis professionalsi associacions de consumidors/res en els pro-cessos de normalització lingüística:– Plantejar acords de col·laboració global pertal que aquestes organitzacions assumeixintasques de sensibilització entre els seusassociats.

• En tots els casos en què fem una aportació fis-cal des del plurilingüisme per subvencionar unaactuació monolingüe de l’Estat, per tant, utilit-zar les quatre llengües oficials, començant perl’àmbit dels símbols:– en les monedes, bitllets, segells i timbres ofi-cials;

– en la documentació d’identificació personal(document d’identitat, passaport, carnet deconduir...)

4.2.2. Que l’Estat participi en la dotacióeconòmica per fer efectiuel plurilingüisme igualitari

Sense un coixí econòmic planificat per legislaturesno és possible fer efectiu el plurilingüisme iguali-

tari que propugnem per contribuir a democratitzarl’Estat. Com s’ha proposat en diversos punts pre-cedents, cal que l’Estat:

• aporti els recursos materials, pressupostaris ihumans destinats als ministeris i organismesque en depenen per fer efectiu el plurilingüismeigualitari a l’Estat i que

• inclogui en els pressupostos —i respectant lescompetències exclusives que en el seu territoritenen els governs autònoms— partides especí-fiques per finançar el procés de normalitzaciólingüística i entitats dedicades a vetllar per lallengua i la cultura catalanes (Institut d'EstudisCatalans, Universitat Catalana d'Estiu, Llull-Federació d'Entitats Culturals dels PaïsosCatalans, Òmnium Cultural,Bloc de ProgrésJaume I, Obra Cultural Balear, etc.).

Hi ha àmbits que necessiten una intervenció mésprioritària que uns altres. Destacaríem les indús-tries culturals i de noves tecnologies i el sectorsocioeconòmic. En aquest sentit, proposem

• Preveure i fomentar, amb càrrec als pressupos-tos de l'Estat, la producció de pel·lícules, docu-mentals en les quatre llengües existents al’Estat o doblats a aquestes llengües, i en totesles manifestacions culturals en general (teatre,món editorial, música, vídeo, publicitat). V. apar-tat CULTURA.

• Estimular i treballar conjuntament amb el teixitempresarial perquè inverteixi en noves tecnolo-gies en català. Perquè no hi ha política culturali lingüística sense una bona política de comuni-cació, que és el sistema de la producció cultu-ral.

Amb imaginació i preocupació real pel foment del’ús del català i de la resta de llengües nacionalshi ha eines a l’abast de l’Estat que no passennomés per la dotació econòmica a càrrec delspressupostos, com ara

• L’establiment de bonificacions i exempcions fis-cals convenientment reglamentades dins de lesseves competències per a les empreses queincorporin les llengües nacionals minoritzadesen el territori que els és propi, en la seva acti-vitat productiva i de prestació de serveis o lesque dediquin recursos per al mecenatge enmatèria lingüística i cultural o a la recerca idesenvolupament de noves tecnologies enaquestes llengües.

• La consecució de fons de programes europeus,

67

Programa sectorial

com ara el programa plurianual per promoure ladiversitat lingüística de la comunitat en la socie-tat de la informació aprovat pel Consell de laUnió Europea —que té com a objectiu posar lesfonts lingüístiques i les tecnologies de la infor-mació al servei de la diversitat lingüística euro-pea—, per al finançament per a la traducció alcatalà de les versions actualitzades dels pro-gramaris informàtics que s’utilitzin a la UnióEuropea, per al desenvolupament de programesde reconeixement de veu en català i de traduc-ció assistida per ordinador, entre altres.

4.2.3. Reflectir en l’Administració central,perifèrica i de Justíciael plurilingüisme igualitari

Cal activar l'ús del català en l'Administració cen-tral, perifèrica de l'Estat i Administració deJustícia, per tal que en tots els procediments i trà-mits els ciutadans i les ciutadanes de la naciócatalana estiguin en condicions de ser atesos i derebre i formular totes les comunicacions en laseva llengua, sense que aquest fet els comporticap perjudici ni càrrega.

Les nostres propostes són:

• Regular per decret la formació lingüística delpersonal i el requisit de coneixement dels dosidiomes oficials en els diversos territoris del’Estat, en el mateix sentit que el Reial Decret1465/1999, de 17 de setembre, preveu la dis-ponibilitat en totes les llengües oficials dife-rents del castellà dels impresos normalitzats irètols d'aquestes administracions.

• Vetllar per l’aplicació de l’esmentat ReialDecret 1465/1999.

• Negociar tots els traspassos de personal (ins-pectors de treball, Hisenda, Trànsit, etc.) i apli-car els mateixos criteris d'exigència de conei-xement de la llengua que el personal de lesadministracions autonòmiques respectives.

• Instar i reclamar dels poders públics que s'exi-geixi el coneixement de les llengües oficialsdiferents del castellà en l'accés a totes les pla-ces de la funció pública en cada territori.– En aquest sentit, desplegar reglamentària-ment l'article 19 de la Llei 30/84 de mesu-res per a la reforma de la Funció pública, quepreveu l'accés a les administracions públi-ques de funcionaris degudament capacitatsper cobrir els llocs de treball a les comuni-tats autònomes amb dues llengües oficials.També, i sempre segons aquesta llei, vetllar

per l'acompliment de les funcions de la coor-dinació, control i realització de cursos de for-mació per a reciclatge dels funcionaris del'Administració de l’Estat.

– Exigir, especialment, l'aplicació de l'Ordre de20 de juliol de 1990 del Ministeri per a lesAdministracions Públiques que estableix lesnormes per a la provisió de determinats llocsde treball en l'Administració perifèrica del'Estat i que, en relació amb el coneixementde les llengües oficials pròpies de les comu-nitats autònomes, parla de l'exigència delconeixement d'aquestes llengües com arequisit indispensable per accedir a aques-tes places.

• Acceptar, amb traducció a càrrec de l'Estat, totala documentació en català, gallec i basc adreça-da directament a l'Administració pública perparticulars i institucions.– Formació de personal per tal de dotar cadas-cun dels organismes que en depenguin d’unservei de traducció per poder-hi atendre ade-quadament la documentació que la ciutada-nia i les diverses institucions hi presentin enaquestes llengües.

• Establir sistemes de traducció jurada econò-mics i de fàcil accés als ciutadans i ciutadanes.

• Pel que fa a l'Administració de Justícia, nos’han assolit els mateixos avenços que enaltres àmbits, ni existeix la mínima garantiadels drets lingüístics dels ciutadans i ciutada-nes en les seves relacions jurídiques privades icom a usuaris d’aquesta Administració. El con-cepte idiomàtic discriminatori de què parteix laLlei orgànica del poder judicial (LOPJ), que reco-neix el dret de jutges, fiscals i funcionaris ausar el català sempre que cap de les parts delprocediment al·legui indefensió, causa fallidadel principi d’igualtat i del sistema de doble ofi-cialitat lingüística vigent a Catalunya, més si esté en compte la impossibilitat fins ara de realit-zar els processos selectius d’aquest personal id’exigir-los el coneixement del català, no com amèrit sinó com a requisit.Les nostres propostes:– Incrementar i donar suport a les mesurespreses per la normalització lingüística desdel govern català, per tal de fer possible l’úsnormal i preferent del català.

– Exigir la modificació de la Llei orgànica delpoder judicial perquè reguli els usos lingüís-tics en els procediments i actuacions judi-cials a fi que les llengües oficials diferentsdel castellà hi siguin presents en condicionsde no subordinació (validesa de qualsevol

68

Programa sectorial

actuació en aquestes llengües sense neces-sitat de traducció, agilitat en la tramitaciódels expedients, atenció de la ciutadania,etc.).

– Impulsar la modificació del marc legal quanta les condicions d’accés i de permanènciadels funcionaris.

– Instar l'aprovació dels diversos reglamentsdins la carrera judicial en què es demani elconeixement d'aquestes llengües com a unrequisit més en els processos de selecció,promoció i trasllat de magistrats, jutges,secretaris judicials i fiscals.

– Potenciar la programació de cursos de catalàadreçats als integrants de l’oficina judicial iles beques i subvencions alsuniversitaris/àries i llicenciats/ades.

– Reclamar la creació d'un servei de traduc-cions al Tribunal Suprem per tal que es puguitramitar la totalitat de procediments en lesllengües oficials diferents del castellà.

– Pel que fa a l'ús de la llengua en els registrespúblics que depenen de l'Estat, mentre endepenguin, exigir la modificació de la legisla-ció (Reglament del Registre civil, Reglamenthipotecari i qualsevol altra norma) a fi de ferpossible que els assentaments es facin enbasc, gallec i català.

– Negociar la descentralització i el traspàs deserveis en matèria de registres i notariat,d’acord amb l’Estatut, i impulsar que les opo-sicions a notaries i registres siguin com-petència de les administracions autonòmi-ques i es pugui preveure el coneixement delcatalà, gallec i basc en l'accés a aquestscossos.

4.2.4. Contrarestar la passivitat de l’Estatamb relació a la unitat de la llenguacatalana

Una llengua només pot ser entesa en la globalitatdel territori del seu domini lingüístic. Una llenguano la fraccionen ni disposicions polítiques, ni pro-vincials, ni administratives, ni regionals. Això hosap tothom a tot arreu i per a totes les llengües.Ho sap el neerlandès, que té un tractat d’unióentre Flandes i Holanda. Se sap pel francès, i hosaben tant, els francesos, que tenen un ministeridedicat en exclusiva a la francofonia. Ho sap l’es-panyol, que manté el mite de la hispanitat, delsantics 300 millones, de les televisions america-nes en llengua espanyola a la plataforma digital ique manté línies aèries deficitàries com Iberiaamb els seus vols diaris a Amèrica Central i

Amèrica del Sud, amb l’únic objectiu i amb la cons-ciència que una llengua és primordialment un mer-cat i un àmbit de referències culturals.

El català necessita la conveniència d’un marclegal d’actuació institucional per a tota l’àrea de lallengua catalana. El marc legal vigent avui a lesIlles Balears és el que millor preveu l’existència enel seu Estatut d’autonomia (disposició addicionalsegona) d’una política lingüística comuna al con-junt del territori i, per tant, també, un organismecomú per al conjunt de territoris de llengua cata-lana. Com també és de llei exigir el reconeixementexplícit i efectiu de la unitat científica de la llenguacatalana, independent de les contingències políti-ques, compatible amb les seves denominacionspopulars o regionals.

Les nostres propostes són:

• Fer que els programes d'ensenyament preveginl'explicació clara i no confusionària de l'exis-tència, el domini territorial, la història i la litera-tura d'altres llengües diferents que el castellà.– Exigir el reconeixement explícit i efectiu, perpart de l'administració de l'Estat, de la unitatcientífica de la llengua catalana compatibleamb les seves denominacions populars oregionals i, en conseqüència, fomentar l'úsde criteris exclusivament científics en els lli-bres de text de l'Estat espanyol.

• Reconèixer explícitament la unitat científica dela llengua catalana– Reconeixement oficial de l'Institut d'EstudisCatalans (IEC) com a acadèmia de la llenguaen l'àmbit dels Països Catalans.

• Dins l'objectiu d'incrementar la presència deles llengües oficials diferents del castellà entotes les manifestacions dels mitjans de comu-nicació (premsa diària i periòdica, ràdio, televi-sió, xarxa informàtica, etc.), impulsar les pro-postes següents:– Arribar a acords amb els responsables delsmitjans de comunicació públics dels territorisde parla catalana per promoure la coordina-ció de criteris lingüístics, que més endavantcaldria estendre als privats que emetin partde la programació en català.

– Dissenyar espais propis de comunicació enles diverses llengües oficials diferents delcastellà en el context estatal i europeu a fique es rebi la televisió en aquestes llengües,com a mínim, a tot el seu domini lingüístic.

– Fer que TV3, Catalunya Ràdio, Canal 9 i laresta d'emissores que depenen dels governs

69

Programa sectorial

autonòmics que emeten en altres llengüesdiferents del castellà tinguin cobertura esta-tal, per tal que els parlants d'aquestes llen-gües puguin rebre aquestes emissions desde qualsevol part de l'Estat.

• En el període de transició cap a la desapariciódel Ministeri de Cultura, d’acord amb l’article149.33, l’Estat– Propiciarà l’establiment d’una coordinacióadequada entre els organismes públics i d'i-niciativa privada competents en matèria denormalització lingüística d'arreu dels territo-ris de parla catalana, amb l'objectiu final d'e-laborar un pla general de normalització lin-güística comú i instaurar un organisme decoordinació que vetlli per l'aplicació, el segui-ment i l'avaluació del pla.

– Impulsarà la signatura d'un Tractat d'Unióentre la Generalitat de Catalunya, laGeneralitat Valenciana i el Govern Balear, pertal de promoure el desenvolupament delpatrimoni lingüístic i cultural comú en el marcde l’Estat i de la projecció exterior, d'acordamb la proposta d'ERC, ja aprovada per una-nimitat al Parlament de Catalunya (1988).com també amb l’Aragó.

• Cal que l’Estat asseguri l'homologació definitivade les titulacions de llengua catalana delsdiversos territoris per a l’accés a la funció públi-ca de l’Estat.

4.2.5. Que el català sigui presenten la projecció exterior de l’Estat

Passat el fals optimisme que ens van voler enco-manar després que el Parlament europeu aprovésno se sap ben bé què sobre el català i es referísa l’especificitat cultural amb relació a la protecciónecessària de la personalitat cultural europea, laUnió Europea va recordar en el procés de redaccióde la Llei 1/1998 que només compten les llen-gües oficials d’Estat, i el català no ho és: ni té l’o-ficialitat preeminent en el seu territori, ni té l’ofi-cialitat en tot l’Estat igual que el castellà.

L’Estat espanyol, en el marc del plurilingüismeigualitari que hem defensat i desenvolupat enaquest programa, ha de donar un suport clar iefectiu per tal d’aconseguir que el català tinguil'estatus de llengua oficial de la Unió Europea,amb tot el que comporta l’oficialitat, i incorporar-loen actuacions de difusió de l'Assemblea de lesRegions d'Europa.Ha de fer propostes al Parlament europeu de pro-tecció i divulgació de la llengua catalana:

• Definició d’una política lingüística clara fona-mentada en la participació de totes les llen-gües d’Europa.

• Realització de treballs pluridisciplinaris d’anàli-si de les situacions sociolingüístiques i delsdrets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes decomunitats lingüístiques amb llengües minorit-zades.

• Adequació de la legislació europea per respec-tar els drets dels pobles amb llengües minorit-zades.

• Creació d’un programa europeu de promoció deles llengües minoritzades, al costat dels exis-tents en altres àmbits, que substitueixi les

• Participació proporcional i compensatòria de lapromoció de la llengua catalana en la resta deplans comunitaris.

• Inversió dels fons públics europeus en políti-ques culturals que corregeixin les desigualtatsde les desproporcions del mercat internacional,com existeixen polítiques de redistribució i ree-quilibri territorial, social o econòmic.

• Reclamar suport institucional i econòmic a lesassociacions catalanòfiles estrangeres o d'àm-bit internacional (AILLC, NACS, etc.).

• Donar facilitats, amb beques i borses de viat-ges, als estudiosos estrangers interessats aconèixer el català a Catalunya.

• Promoure un marc de relacions preferencialsentre estats europeus d'oficialitat plurilingüe iamb estats europeus d'àmbit idiomàtic restrin-git.

• Incorporar plenament el català en els plansd'estudi i d'intercanvi de la Unió Europea.Aconseguir la inclusió del català en el programaLingua. Ampliar la presència de la llengua cata-lana en els certificats de llengües i en les fireslingüístiques internacionals. Augmentar elsrecursos didàctics per a l'ensenyament delcatalà per a estrangers i la infraestructura inter-nacional per a l'aprenentatge del català.

I també vol dir que apostem per la presència pro-porcional al pes demogràfic en els mitjans decomunicació públics i privats de titularitat estatal,en els organismes de projecció exterior de la cul-tura, i també en tots els que són organismes derepresentació exterior. Apostem, doncs, pergarantir la presència del català en les manifesta-cions culturals de projecció i representació exte-rior de l’Estat, de l’Instituto Cervantes (o com s’a-cabi dient) i de RTVE.

70

Programa sectorial

5.1 Seguretat i defensa

5.1.1. Política interior

La política d’ERC pel que fa al Ministeri del’Interior ha d’anar encaminada a democratitzarels cossos i forces de seguretat de l’Estat (CFSE)i a aconseguir que deixin de ser un perill per aCatalunya i les seves expressions polítiques isocials.

Les nostres propostes són:

• Separació definitiva dels ministeris d’Interior ide Justícia.

• Reformulació dels plantejaments del CESID ide tots els serveis d’informació dels diferentscossos de seguretat amb l’objectiu que la sevafunció no tingui en cap cas finalitat política.

• Major control parlamentari sobre les matèriesenglobades sota el concepte de secrets ofi-cials. Els tribunals de justícia han de tenir-hiaccés en el moment que sigui necessari, pertal de poder resoldre i aclarir responsabilitatsen la seva gestió.

• Control parlamentari sobre les partides defons reservats mitjançant la comissió oficial.Tota l’activitat pressupostària generada perqualsevol ministeri ha de poder justificar-sedocumentalment i figurar ens els diferentsinformes comptables i pressupostaris.

• Separació immediata del servei en CFSE, iadopció de les mesures legals pertinents, encasos de corrupció, tortura, violació dels dretshumans, racisme, ús d’informació privilegiadaper al lucre personal, abús de poder, etc. Enaquests casos el Ministeri d’Interior haurà depresentar-se en el cas com a acusació parti-cular.

• Modificació de la Llei de seguretat privada pertraspassar als governs de la nació catalana lescompetències en aquest camp, o bé trans-ferència d’aquestes competències pel procedi-ment de delegació.

5.1.2. El model de seguretat català

5.1.2.1. Per la definitiva concreció i aplicaciód’un model de seguretat català

Tot i l’actual situació de desplegament del cos deMossos d’Esquadra-Policia de la Generalitat, en

comparació amb la que existia l’any 1996 (any deles últimes eleccions a les Corts espanyoles),podria semblar demostrat que s’ha avançat en laconfiguració i l’aplicació d’un model policial per aCatalunya, però hem de dir que no és així.

La nova situació del cos de la Policia de laGeneralitat de Catalunya-Mossos d’Esquadra noreflecteix un veritable avanç cap a l’aplicaciód’un model policial per a Catalunya, ja que noexisteix tal model. L’actual Govern de laGeneralitat, durant els anys del seu mandat ambàmplies majories absolutes, no ha sabut o no havolgut definir i forçar l’aplicació d’un model poli-cial propi per al nostre país. Utilitzem les parau-les definir i forçar la seva aplicació perquè, ahores d’ara, és ben clar que l’esperit centralistaque impera a Madrid juntament amb la manca devoluntat del Govern català de CiU, han impeditque Catalunya tingui la seva pròpia policia i elseu propi model policial. És per això queCatalunya necessita que algú defineixi un modelpolicial concret per aplicar en aquest país. I uncop definit aquest model, Catalunya necessitaque algú obligui que s’apliqui.

El model policial català no pot ser una moneda decanvi que depengui de l’entramat polític deMadrid. El model policial català té legitimitat persi mateix, sense que hi intervingui “negociació”política alguna. La situació actual és absoluta-ment deficient pel que fa a la configuració delmodel policial català. Aquesta manca de modelprovoca, a hores d’ara, que el modest avanç aquè abans fèiem esment estigui en perill. La inde-finició a què ens ha portat el desinterès de CiUpel tema de la policia ha provocat que Catalunyano tingui garantit el dret legítim de desenvoluparun model policial propi sense imposicions des deMadrid.

Per tant, des d’ERC treballarem amb fermesa pertal de definir i aplicar, en el termini raonablementmés breu possible, un model policial concret pera Catalunya. No podem permetre que un tema tanimportant com és la policia d’un país estiguisotmès a la decisió d’elements externs al mateixpaís. Catalunya s’ha d’imposar el seu propimodel policial tal com s’ha fet al País Basc.Catalunya ha de tenir un model policial propi, perla qual cosa proposem d’adoptar les mesuressegüents:

71

Programa sectorial

5. POLÍTICA EXTERIOR I INTERIOR

• Modificació de l’Estatut d’Autonomia deCatalunya, en el sentit d’ometre la referència ala Llei orgànica prevista a l’article 149.1.29 dela Constitució espanyola. Així mateix, s’hi had’incloure la totalitat de competències enmatèria de seguretat, ordre públic i protecciócivil.

• Modificació de la Llei 2/1986, de cossos i for-ces de seguretat, en tots aquells aspectes dela policia autonòmica com a policia amb ple-nes competències en el seu àmbit d’actuació,Catalunya.

• Unificació de l’actual Llei de la policia de laGeneralitat - Mossos d’Esquadra i de l’actualLlei de policies locals, refonent els seus textosen un de sol i creant així el text bàsic regula-dor del model policial català, amb les modifi-cacions necessàries per tal de configurar unaLlei de la policia de Catalunya que reculli lesnecessitats del model policial propi deCatalunya i arraconi definitivament aspectesretrògrads que CiU ha copiat dels models poli-cials existents a l’Estat espanyol.

5.1.2.2. Model policial català

Les modificacions legislatives que ERC preténrealitzar permetran que des de Catalunya puguemdecidir el que volem fer per al nostre país enl’àmbit policial.

Així, des d’ERC proposem que la Policia deCatalunya estigui integrada per les policies localsi per la Policia de la Generalitat-Mossosd’Esquadra. Aquests dos cossos policials hand’actuar en plena coordinació per portar a termeles tasques que avui realitzen els CFSE, assumintles tasques que el Cos Nacional de Policia i laGuàrdia Civil realitzen actualment a Catalunya ique no corresponen a les competències extra isupracomunitàries, que serien les úniques queseguirien realitzant els cossos espanyols, justfins al moment en què la coordinació entre laPolicia de Catalunya i els cossos de seguretatespanyols, així com les organitzacions policialsinternacionals permetin que les assumeixi laPolicia de Catalunya.

La Policia de Catalunya es configuraria així comun sol cos de policia, amb una doble implantacióterritorial: la municipal i la comarcal.Les actuals policies locals realitzarien les tas-ques de policia integral dins del seu municipi, tas-ques per les quals serien auxiliades per la policiaautonòmica en el cas que fos necessari. La poli-

cia autonòmica, de la mateixa manera, faria lestasques de policia integral en l’àmbit supramuni-cipal. La policia autonòmica estaria formada perrealitzar les tasques d’especialització policial entot el territori català.

Es configuraria, d’aquesta manera, un sol cos depolicia, la Policia de Catalunya, subdividida deforma interna per les diferents tasques que calrealitzar, corresponents al que realment anome-nem policies locals i Policia de la Generalitat deCatalunya-Mossos d’Esquadra. Aquest modelracionalitzaria els esforços de diferents cossospolicials que avui es dediquen a la mateixa tasca.

5.1.2.2. Regulació de la situació transitòria

Mentre es realitza la modificació legislativanecessària per tal d’aplicar el model que desd’ERC plantegem, s’haurien de prendre les mesu-res transitòries següents:

• Adscripció dels CFSE a la Generalitat deCatalunya. El Govern català tindrà el comanda-ment directe dels efectius del cos nacional depolicia i de la Guàrdia Civil que actuïn aCatalunya.

• Incorporació immediata de la Policia de laGeneralitat-Mossos d’Esquadra als organis-mes policials internacionals.

• Elaboració d’un pla d’adequació dels CFSE querestin a Catalunya, a la societat catalana i a laseva realitat nacional, que inclogui tant aspec-tes culturals (llengua, cultura, història, geogra-fia, marc polític, etc.) com sociolaborals (sou,habitatge familiar, comissaries, etc.).

• Creació de l’Institut Català de SeguretatPública (ICSP) com a centre de formació i reci-clatge de la totalitat d’efectius que operin aCatalunya.

5.1.3. Pacificació internacional. Defensa iseguretat

5.1.3.1. Per una defensa no ofensivai la pacificació internacional

ERC, en el seu projecte global d’emancipaciónacional, també té propostes concretes en l’àm-bit de la defensa, sense perdre de vista l’objectiufinal: la desaparició dels exèrcits estatals con-vencionals, en benefici de les forces de pacifica-ció que l’ONU hauria de tenir com a únic podermilitar de caràcter dissuasiu, un cop sigui supri-mit el dret de vet en aquest organisme interna-

72

Programa sectorial

cional. En el marc europeu, la Conferència deSeguretat i Cooperació Europea (CSCE) hauria decoordinar-se, progressivament, amb els organis-mes com ara l’OTAN o bé la UEO, amb la pre-tensió d’articular en el futur un sistema defensiueuropeu conjunt, en el qual les institucions de lanació catalana puguin participar-hi amb les seusprofessionals més capacitats. Per arribar al marcideal indicat, calen encara un nombre elevat decanvis no només en l’estructura militar sinótambé en la cultura generada al seu entorn. Peraixò, ERC ha de contribuir a l’assoliment d’aquestmarc, fixant ara ja al Congrés de Diputats i alSenat espanyols uns objectius propis en elterreny de la defensa, a partir de la realitat quesignifica l’existència d’unes forces armadesespanyoles i la seva presència en territori català.

Els aspectes no militars de la seguretat vanadquirint cada com més importància i fan indis-pensable prioritzar una política de prevenció, entots els terrenys i no en l’estrictament militar:també en el camp econòmic, ecològic, social, cul-tural... Per evitar riscos futurs, cal adoptar mesu-res preventives a l’entorn d’aquelles situacionscapaces de generar inseguretat i violència, comara desocupació generalitzada, misèria econòmi-ca, violació dels drets humans, narcotràfic,desastres ecològics, catàstrofes naturals, migra-cions massives, etc.

5.1.3.2. Desmilitarització de la política de seguretat

La pau va estretament lligada al desenvolupa-ment. Un món sense desequilibris s’estalviamolts dels conflictes violents que el sacsegen.És per això que juntament amb la cultura de lasolidaritat i la cooperació cal estendre la culturade la pau, de la possibilitat de resoldre els con-flictes i les diferències d’una manera pacífica inegociadora. En aquest sentit, ERC proposa unasèrie de mesures per avançar en aquesta direc-ció:

• Dissolució de l’OTAN en la seva estructuraactual, fruit de la política de blocs, i reconver-sió en una nova estructura militar multinacio-nal al servei de l’ONU per a missions militarsd’interposició i per desenvolupar i mantenir elstractats de pau i desarmament.

• Conversió de la UEO en l’exèrcit de la UnióEuropea. Dissolució dels exèrcits estatalseuropeus i integració dins d’una estructuraeuropea i de l’ONU. La desaparició de l’exèrcit

espanyol, que al llarg de la història ha actuatdiverses vegades en contra de la consolidaciódemocràtica, seria un alleugeriment pressu-postari i una consolidació dels drets civils.

• Creació d’una Caserna General de la UE,embrió de les forces de pau de l’ONU aEuropa.

• Creació de l’Escola de Comandaments de lesForces de Pau Europees, per tal que no depen-guin de les polítiques de cada estat, sinó úni-cament del Parlament europeu i de les mis-sions de pau de l’ONU.

5.1.4. Democratització de la política dedefensa

• Optar per una política exclusivament defensivai no ofensiiva cap a altres estats, abandonantl’opció tradicionalment ofensiva, provocativa iamenaçadora cap a un enemic exterior, propi odels aliats, actualment inexistent. Les conse-qüències d’aquesta opció abasten el materialmilitar, l’estructura de defensa i la doctrina enquè se sostenen.

• Promoure una nova cultura de la pau, basadaen l’esperit democràtic i la primacia de la nego-ciació política, el diàleg institucional i la media-ció internacional com a recurs per resoldre elsconflictes. Rebuig a la sacralització de la insti-tució militar i al seu monopoli de valors i virtutscom el patriotisme, l’heroisme i la disciplina,sempre vinculats, de fet, a la mitificació de l’úsde la força, de l’obediència acrítica i de l’es-tructura jeràrquica. En conseqüència supressiódel Día de la Fuerzas Armadas, i d’aquellesaltres celebracions públiques, com les jures debandera, que alimenten la tradició militaristaespanyola.

• Modificació de l’article 8 de la Constitució, enel sentit de suprimir la integritat territorial del’actual Estat espanyol com a missió pròpia deles forces armades, ja que aquesta possibilitatdepèn exclusivament de la voluntat democràti-ca, lliurement expressada, de les distintesnacions que en l’actualitat formen part del’Estat espanyol.

• Transparència informativa i control parlamenta-ri de les mesures de defensa adoptades pelGovern o bé en projecte. Revisió de la Llei desecrets oficials i adopció d’una legislació quepermeti una major llibertat d’expressió als mili-tars sobre temes de la seva competència.

5.1.4. Regulació de la producció i exportació de material militar

73

Programa sectorial

• Creació d’un registre estatal de producció d’ar-mament i de control de l’exportació, per tal deconèixer el tipus i les quantitats de productesmilitars fabricats a l’Estat espanyol, així comtambé les transferències a altres estats dematerials, tecnologies i serveis d’ús militar.Publicació trimestral de les actes d’aprovaciód’exportacions de la Junta Ministerial de mate-rial de defensa i de doble ús.

• Legislació específica per regular les opera-cions de comerç de material d’ús militar, elqual hauria de ser públic i subjecte a controlparlamentari, tant pel que fa a les empresespúbliques com privades (CASA, Bazán, SantaBárbara, ENASA, ERT, Talbot, Land RoverSantana, INISEL, GAMESA, etc.).

• Creació d’una comissió parlamentària d’inves-tigació sobre la venda il·legal d’armes a tercerpaïsos i la presència de productes procedentsde l’Estat espanyol en els circuits triangularsdel comerç d’armament.

5.1.5. Reducció dels efectius militars i desarmament

• Reducció progressiva de les despeses mili-tars, del potencial humà i dels efectius mate-rials, d’acord amb un model de defensa noofensiu. Anul·lació dels contractes de basesmilitars o de propaganda.

• Redestinació de recursos procedents de des-peses militars, per transferir-los a objectiuscivils de desenvolupament econòmic, milloraecològica, atenció social, innovació tecnològicai cooperació internacional.

• Supressió de les armes ofensives i de les for-ces destinades a facilitar l’atac a l’enemic, laseva destrucció i l’ocupació militar del seuterritori. Un cop aturada la seva operativitatmilitar reutilització per a usos civils i pacífics.Reducció del nombre de carros de combat ivehicles blindats.

• Prohibir la fabricació de qualsevol tipus demines, ja que s’ha demostrat que són de lesarmes més mortíferes i indiscriminades queexisteixen, i cal, a més, recordar que durantanys mantenen intacta la seva capacitat dedestrucció.

• Reconversió de part de la indústria militar enindústria productora de béns civils d’utilitatsocial, reconversió més factible, a curt termini,en el sector naval.

• Restricció de la investigació de caràcter militara mesures estrictes de tipus defensiu, protec-ció de persones i béns, intervenció en catàs-

trofes naturals, etc.• Limitació de la publicitat d’armaments i mate-rial militar, només als mitjans especialitzats,per tal d’afeblir la cultura armamentista.

• Regulació per llei orgànica dels drets a l’objec-ció fiscal, per no afavorir el manteniment deles estructures militars si aquest és el desigpersonal del contribuent.

• Prohibició de fabricar i vendre armament atò-mic. Signar tractats i destinar pressupostosimportants per al desmantellament de tot l’ar-senal nuclear. Cal que la política d’ensenya-ment i comunicació de tots els governs tinguicom a preferència que qualsevol societat assu-meixi els valors de la solidaritat, la cooperació,la tolerància i el compromís per la pau.

5.1.6. Aportació catalana a la pacificació

La nostra condició de nació sense estat ni forcesarmades pròpies posa el nostre país en unasituació immillorable per exercir, amb garantiesde credibilitat, imparcialitat i eficàcia, funcions depacificació en el terreny internacional, a peticiódels organismes corresponents i sota el seu con-trol. Correspondria, doncs, a la Generalitat deCatalunya, a la Generalitat Valenciana i al GovernBalear la potestat de crear unes unitats de paci-ficació, coordinades i integrades amb les forcesde defensa de la UE, amb l’objectiu de treballaren la prevenció de conflictes, les polítiques dedesarmament i la cooperació internacional.

L’activitat d’aquestes unitats, en cap momentofensiva sinó pacificadora i humanitària, hauriade desenvolupar-se fonamentalment en tresàrees:

• Verificació d’embargament, cessament d’hosti-litats o d’alto el foc; interposició entre bàndolsen conflicte inspeccions i escorta de vaixells,obertura de vies de comunicació marítima, etc.

• Acollida i atenció de refugiats, escorta de vehi-cles amb personal evacuat, protecció de com-bois d’ajuda mèdica i alimentària, mediació deconflictes, vigilància i seguiment de processoselectorals, ajuda en situacions de desastrenatural, etc.

• Control del comerç internacional d’armes,reconversió de la indústria militar a finalitatscivils, prevenció de conflictes, etc.

Propostes

• Impuls per a la realització d’una Conferència

74

Programa sectorial

per a la Seguretat i la Cooperació a laMediterrània, amb l’objectiu d’aconseguir ladesnuclearització i la desmilitarització progres-siva d’aquest àmbit geogràfic.

• Creació del Comissariat de Defensa de laNació Catalana, organisme adscrit directamenta Presidència, amb la funció d’impulsar i coor-dinar les iniciatives anteriors i garantir-ne elcompliment. En el futur, el Comissariat hauriad’assegurar també la defensa operativa delterritori, a partir de les unitats de la mateixaDefensa Territorial. Els seus membres, sorgitsde la societat civil catalana i pertanyents aaquesta societat, haurien de tenir caràctervoluntari i mantenir-se a la reserva durant unespai determinat d’anys, amb un reciclatgeanual i amb facilitats reals de mobilització. Lesdistintes unitats de la Defensa Territorial hau-rien de ser lleugeres i especialitzades exclusi-vament en tasques no ofensives. En períodenormal de pau, aquestes unitats haurien d’ac-tuar, en cas de necessitat en casos d’e-mergència diversa, al costat de bombers, pro-tecció civil...

• Creació de la Comissió Mixta de DefensaNacional, integrada de manera paritària perrepresentats de la Generalitat de Catalunya —amb la possibilitat d’ampliar-se a laGeneralitat Valenciana i al Govern Balear— il’Estat espanyol amb l’objectiu de coordinarles activitats regulars i els projectes futurs, enla fase prèvia a la independència, de les forcesarmades en territori català. La Comissió seràpresidida pel president de la Generalitat deCatalunya, com a representant ordinari del’Estat a Catalunya (sense perjudici de la pos-sible ampliació d’aquesta presidència a laresta de governs de la nació catalana), motiupel qual serà la màxima autoritat sobre l’exèr-cit espanyol en el territori català.

• Traspàs al president de la Generalitat delcomandament de les forces de l’exèrcit espan-yol a Catalunya fins que se’n vagin o es des-mantellin.

5.2. Justícia

5.2.1. Assolir la tutela judicial efectiva

L’actual Ministeri de Justícia no ha donat solucióa uns problemes que han esdevingut endèmics:la lentitud en la resolució dels processos, el con-dicionament econòmic de les parts, la mancad’expectatives de rehabilitació i de reinserció

social. Pel que fa a Catalunya, en l’àmbit de lajustícia es manté una discriminació envers elcatalà que situa l’ús de la nostra llengua molt persota del que ja ha estat assumit per la nostrasocietat.

Les nostres propostes:

• Avançar cap a una justícia més igualitària pera totes les persones que compensi les diferèn-cies econòmiques, les d’estatus social i lesd’origen.

• Independència del poder judicial respecte allegislatiu i l’executiu.

• Democratització dels òrgans de govern de lajurisdicció.

• Una justícia de qualitat que compleixi els prin-cipis d’immediatesa, contradicció i no dilacióque han de regir el procés.

• En l’ordre civil, per tant en tot el dret privat,assumpció plena de competències legislativesi establiment de la darrera instància en elTSJC.

• En l’ordre penal, correcció pressupostària quepermeti el suport a les víctimes dels delictes ila plena rehabilitació dels delinqüents.

• En l’ordre laboral, reprendre el principi tuitiuque en el seu origen el regia.

• En el contenciós, cal dotar els jutjats del con-tenciós per tal de reduir el col·lapse de casosexistent.

• Cal establir un àmbit jurisdiccional propi aCatalunya, en tots els ordres, que impedeixiels retrocessos que periòdicament sacsegenla societat espanyola i no la catalana en elstemes judicials.

• Impulsar la creació de més beques per a estu-diants de dret catalans per fer la carrera judi-cial i la fiscal.

• Establir un percentatge de places de jutges ifiscals segons origen geogràfic per tal d’impe-dir la discriminació per raó de llengua.

• Planificar els processos de rehabilitació i rein-serció social.

• Desenvolupar els jurats en tots els àmbits del’ordre penal.

• Ajustar els mecanismes de la gratuïtat de l’e-xercici de l’acció per tal d’afavorir la igualtat enel seu ús.

• Prestigiar el torn d’ofici.• Pel que fa als jutjats de pau, cercar solucionspressupostàries per prestigiar el que podríemanomenar com a jurisdicció de baixa intensitat.

• La reforma de la legislació processal a l’Estatespanyol no té l’acord de tots els agents impli-

75

Programa sectorial

cats; cal fer, doncs, un replantejament queincorpori a més elements de territorialització.

5.2.2. Recuperar la credibilitat del’Administració de Justícia

L’Administració de Justícia és un dels poders quegaudeix de menor credibilitat i estima per part dela ciutadania; els procediments són cars, lents iobscurs. Si a més d’això, les resolucions no sem-pre són les més justes i la societat, en el seuconjunt, qüestiona els professionals que hi inter-venen, resulta del tot comprensible aquesta valo-ració tan negativa.

Les nostres propostes:

• Ple desenvolupament de la Llei de PlantaJudicial.

• Dotar-se de més recursos pressupostaris percrear nous jutjats.

• Redissenyar el funcionament de l’oficina judi-cial per fer-la més operativa i funcional, agru-pant serveis i optimitzant els recursos mate-rials i humans.

5.3. Política exterior

5.3.1. Objectius d’ERC

Les relacions exteriors són una de les assignatu-res pendents de Catalunya en el seu àmbit com-petencial. La legislació espanyola no permet aCatalunya de tenir representants a les diferentsinstitucions internacionals, malgrat que en el side moltes d’aquestes es tractin temes sobre elsquals legisla. I no només la legislació, sinó quetambé a la Constitució i a la jurisprudència quedablindada la possibilitat de projecció exterior delnostre país.

Per tant, el primer objectiu que es planteja ERCen aquestes eleccions en matèria de políticaexterior és normalitzar la seva situació com anació, la d’assolir una política exterior indepen-dent de la de l’Estat espanyol, amb prou margede maniobra en allò que afecti els seus interes-sos i les seves necessitats. Per a aquesta finali-tat no només caldrà promoure una legislació favo-rable al traspàs de competències de política exte-rior a Catalunya, sinó que serà necessària lamodificació de la Constitució. L’Acord d’Iruña sig-nat amb Eusko Alkartasuna és el primer pas capa la consecució d’aquest objectiu.

L’ampliació del marc de la Unió Europea amb elsnous estats europeus de l’est que han recuperatla independència política per la via de l’autode-terminació, obre noves portes a la discussiósobre la sobirania dels pobles existents a laresta d’estats de la Unió Europea. No té sentitque els mateixos estats que es posicionen favo-rablement a l’entrada d’aquests nous estats i ala preservació de la seva identitat no acceptin eldret a l’autodeterminació de les nacions que estroben dins de les seves fronteres. Per tant, calun impuls de la coherència dins de l'Estat espan-yol en el sentit de facilitar les vies de participacióde Catalunya en les institucions europees i dereconèixer i accedir al seu dret a l'autodetermi-nació.

ERC també es proposa afavorir totes les iniciati-ves encaminades a la defensa de la llibertat delspobles i del seu dret a l'autodeterminació, aixícom la promoció del desenvolupament de leszones menys afavorides i la pau internacional.

Una de les prioritats del partit, com a partit repu-blicà i municipalista, serà afavorir el paper de lesentitats locals en els àmbits de la cooperació i lasolidaritat internacionals.

5.3.2. Relacions amb la Unió Europea

ERC ha estat sempre partidària d’avançar cap auna Europa unida, però no concebuda com a unaEuropa dels estats, sinó com a una confederacióde tots els pobles europeus que la formen i res-pectuosa amb les diverses identitats nacionals.Malgrat que l’aplicació del Tractat d’Amsterdamha suposat un increment dels poders delParlament europeu, ampliant els àmbits sobre elsquals s’aplica el procediment de codecisió, ERCés partidària d'emprendre les mesures necessà-ries per tal que el Parlament Europeu tingui plenacapacitat legislativa, tal com li pertoca com aúnica institució legitimada i escollida democràti-cament per la població europea.

El principal objectiu de futur d’ERC és la cons-trucció d’una Catalunya lliure dins el marc de laUnió Europea i, per això, és necessari queCatalunya tingui una representació pròpia a la UE.Cal garantir la participació de Catalunya a lesdiferents institucions de la UE quan s’hi tractintemes que afectin al seu àmbit competencial o alseu interès específic, tal com es preveu en d'al-tres països: la Llei Fonamental de Bonn, laConstitució portuguesa i la legislació d’altres

76

Programa sectorial

estats permeten que les administracions infraes-tatals participin a les institucions europees.

Tanmateix el conflicte amb Europa no hi és sol-sament en l'àmbit institucional, sinó que tambéens afecta en l'àmbit econòmic. En aquestsdarrers anys, Catalunya ha mantingut unabalança fiscal negativa amb l'Estat espanyol,però alhora ha estat aportadora neta a la UE,mentre que d'altres unitats territorials europeesde similars característiques econòmiques i pobla-cionals han estat receptores netes de la UE.

L'actual divisió de les unitats territorials pel quefa a la distribució de fons es regeix per la divisióen Estat espanyol, comunitats autònomes i muni-cipis. Aquesta divisió no posa de relleu lesdiferències regionals i comarcals que podem tro-bar a l'interior de Catalunya, de manera que tot itenir comarques pobres aquestes no es podenbeneficiar dels ajuts de la UE.

És per aquests motius que ERC proposa:

• Institucions Europees– Presència de Catalunya al Consell deMinistres de la UE quan es vegin afectats elseu àmbit competencial o aspectes propisde la seva realitat geogràfica.

– Representació de Catalunya a la Comissióde la Unió Europea i al Tribunal de ComptesEuropeu i, com a objectiu final, al ConsellEuropeu.

– Creació de la figura del Delegat/ada deCatalunya a la representació permanentd’Espanya davant la Unió Europea.

• Fons europeus– Participació de Catalunya als debats refe-rents als Fons Estructurals, als Fons deCohesió i als que preveu la Política AgràriaComunitària (PAC) quan es vegin afectatsels seus interessos.

– Aconseguir que a Catalunya els criteris d’as-signació de Fons Estructurals de nivell 2(NUTS 2) es mesurin sobre territoris méspetis i homogenis, com podrien ser lesregions o agrupacions de comarques.

– Posar fi a la balança fiscal negativa ambEuropa, canviant la política redistributiva alsi de la UE basant-la no en la posició relati-va al si de cada Estat, sinó en el conjunt dela UE.

• Altres aspectes– Oposició a qualsevol mesura estatal que,amb l’argument de les delegacions cap a

Europa, suposi una retallada competencialde Catalunya.

– El reconeixement del català com a llenguaoficial de la Unió Europea.

– Modificació de la LOREG pel què fa referèn-cia a les eleccions al Parlament Europeu,acabant amb la circumscripció única. Calque es desenvolupi una llei electoral quepermeti una representació proporcional deCatalunya a la Unió Europea.

– Oposició a l’accés de Turquia a la UnióEuropea fins que no s'hi garanteixin elsdrets humans bàsics.

5.3.3. Tractats internacionals

En el terreny institucional i/o protocol·lari de lesrelacions internacionals l’Estat espanyol cau enun anacronisme propi de la situació política isocial concreta en què s’elaborà la Constitució:el marc constitucional espanyol estableix la com-petència exclusiva de l’Estat en matèria de rela-cions internacionals.

Aquest fet provoca paradoxes evidents, quanl’Estat signa tractats internacionals que afectenaspectes sobre els quals legislen les diversescomunitats autònomes.

És per aquests motius que ERC proposa:

• Supressió de l’article 149.3 de la ConstitucióEspanyola que atribueix la competència exclu-siva a l’Estat pel que fa referència a les rela-cions internacionals i addició d’un article quepermeti transferir les competències en aques-ta matèria a les comunitats autònomes

• Modificació del títol III, capítol tercer, que fareferència als tractats internacionals, ade-quant-lo a la intenció esmentada en el puntanterior

• Establiment d’una Comissió de CoordinacióMultilateral de les Relacions Internacionalsque permeti a les diverses comunitats autòno-mes participar en l’elaboració i execució deldret comunitari i la signatura de tractats inter-nacionals.

• Representació directa de Catalunya davant elsorganismes de la UNESCO.

• Aplicació de la sentència del TribunalConstitucional segons la qual les relacionsamb la Unió Europea no són relacions interna-cionals, per la qual cosa Catalunya ha de teniri pot tenir legalment oficina directa a les insti-tucions europees

77

Programa sectorial

5.3.4. Drets dels pobles, solidaritat i pauinternacional

La situació internacional actual no és gaire dife-rent de la situació de fa uns anys. Sorgeixen i esperpetuen una multitud de conflictes a causa delno reconeixement de la sobirania i de la identitatpròpies de determinats pobles, així com l’impedi-ment promocionat des dels diferents estats delmón perquè aquests pobles s’organitzin i es facinvaler pels seus propis mitjans. Els enfrontamentsal Sàhara Occidental, Txetxènia i al Kurdistan,entre molts d'altres casos, es mantenen irresoltsdesprés de molts anys de conflictes davant laimpassibilitat de l'Estat espanyol, per no dir de lacomunitat internacional. ERC considera que calvetllar per l'acompliment dels tractats internacio-nals pel que fa referència als drets dels pobles,considerant que tot poble té dret a manifestar-sedemocràticament i lliurement i a ser respectat enla seva voluntat d'autodeterminació.

D’altra banda, actualment, el deute extern decaràcter públic dels països del Tercer Món ambEspanya és, aproximadament, d’1’6 bilions depessetes, la qual cosa impedeix el seu desenvo-lupament social i el seu creixement econòmic.Aquest endeutament és fruit de la impossibilitatde pagar els crèdits que els països rics facilitarenals pobres per tal d'ajudar-los a sortir d'una situa-ció de crisi; aquesta passà a ser més profundaquan els estats afectats hagueren de retornarels crèdits, amb uns interessos força elevats,però també a causa de la mala gestió que van ferels països deutors. Per tal que aquests països espuguin desenvolupar, caldrà perdonar el deuteque tenen amb els països del Nord, i més teninten compte com el Nord ha sortit guanyant de lasituació del Sud.

Un altre dels aspectes remarcables en la políticaespanyola a l’exterior és la seva manca de trans-parència en el terreny de l’armament, tant pelque fa als pressupostos que es destinen sotaaquest concepte, com amb les transaccions ambl’exterior. El gran marge de maniobra que té elGovern espanyol en aquest sentit li permet actuaramb impunitat pel que fa al comerç d’armes,venent armament a països que no respecten elsdrets humans, que destinen un percentatge molrelevat del seu a la compra d’armes, que mante-nen conflictes armats i que no respecten els trac-tats internacionals.

Per aquests motius ERC demana:

• Drets dels pobles– Que els organismes internacionals, i moltespecialment l'ONU, elaborin i proclaminuna Declaració Universal dels Drets delsPobles que reuneixi en un sol text les decla-racions parcials realitzades fins a l'actuali-tat sobre aquest tema.

– Que l’Estat espanyol condemni sistemàtica-ment les vulneracions dels drets delspobles i que es comprometi a no facilitarajuda ni armament als estats que ataquinaquests drets.

• Deute extern– Condonació immediata i completa del deutepúblic dels països més pobres del TercerMón, vinculada a inversions en desenvolu-pament humà, com podrien ser sanitat, edu-cació, medi ambient i d’altres

– Establiment d’un programa de condonaciódel deute públic de la resta de països delTercer Món amb Espanya en les mateixescondicions.

– Impuls de les operacions necessàries pertal de demanar la condonació del deuteextern de caràcter privat dels països delTercer Món.

– Transparència en la presa de decisions refe-rents al deute extern.

– Que l’Estat efectuï les gestions pertinentsper tal que les organitzacions supranacio-nals pertinents (Banc Mundial, FMI) implan-tin mesures que permetin vetllar perquè lesrelacions econòmiques, comercials i finan-ceres amb els països del Tercer Món siguinjustes.

– Cessió d’un 1% del PIB en concepte de coo-peració internacional, i mantenir oberta lapossibilitat d’ampliar aquest percentatge.

• Comerç d'armament– Transparència en el comerç d'armes del'Estat espanyol amb l'exterior.

– Que les importacions i exportacions d'arma-ment requereixin l'aprovació del Congrés idel Senat.

– Prohibició de la venda d'armes a països enquè no es respectin els drets humans, quemantinguin conflictes armats o als quetenen elevades despeses militars.

5.3.5. Cooperació al desenvolupament

Dins del context internacional de creixent inter-dependència en què ens trobem immersos i ques’ha anomenat globalització, la cooperació aldesenvolupament ha de passar a ser un eix fona-

78

Programa sectorial

mental de la política exterior estatal. La formacom ho faci depèn en gran mesura de la definicióque en fem i dels valors que sustentin el propiconcepte de desenvolupament. En els darrersanys, la societat ha demostrat un clar interès iuna consciència solidària davant de les nefastesconseqüències per a homes i dones d’arreu delmón per l’estat de precarietat en què viuen.Davant d’això, el concepte de desenvolupamentque proposem reposa sobre els valors d’equitat illibertat, i ve marcat per la creença que tots elséssers humans tenim dret a una vida digna en laqual tinguem garantides les nostres necessitatsbàsiques, entre les que s’inclouen l’alimentació,l’habitatge, la salut, l’educació i un medi lliure decontaminació, en un nivell de qualitat suficient.És responsabilitat de tothom, doncs, no pensarnomés en la provisió d’aquests serveis a la ciu-tadania, sinó també a la resta d’habitants d’a-questa nova societat global de la qual ens bene-ficiem en tants aspectes. Basant-nos en això,proposem una cooperació que no estigui viciadapels interessos nacionals, i que tot i que s’hagide mirar de no contradir-los en la mesura del pos-sible, tingui com a eix vertebrador l’ajut a lespoblacions més necessitades.

Des de l’any 1998, i gràcies a l’interès creixentque la cooperació al desenvolupament despertaen les nostres societats, l’Estat espanyol comptaamb una Llei de cooperació que regula les activi-tats que es duen a terme amb aquesta finalitat enel seu territori. Aquest pas, però, ha de ser com-pletat amb altres iniciatives que augmentin i millo-rin aquesta cooperació:• Pressionar per tal que es compleixin els com-promisos assumits per l’Estat espanyol i aug-mentar l’aportació econòmica per a la coopera-ció al 0,7% del PIB, que recordem que no ésuna xifra arbitrària, sinó el resultat de criteristècnics acordats pels països desenvolupats.Tenint en compte el canvi econòmic dels últimstemps, i considerant que aquesta xifra esmanté molt per sota del que seria necessari,ERC demanarà que s’ampliï a un 1% per tald’assolir un percentatge més ampli en matèriade cooperació.

• Dirigir aquests fons a les poblacions mésnecessitades com a criteri fonamental, antici-pant-se a possibles interessos estratègics.

• Millora en els mecanismes de gestió de l’ajudaper tal d’optimitzar l’ús dels recursos disponi-bles.

• Anar més enllà del dia a dia en la cooperació iaprofitar les possibilitats que la nova Llei dóna

en matèria de planificació per elaborar unaestratègia a llarg termini, que, mitjançant un efi-caç sistema d’avaluació, asseguri el compli-ment dels objectius marcats. Malgrat que lacooperació al desenvolupament sigui de caràc-ter no lucratiu, no cal oblidar els aspectes tèc-nics en la seva provisió, ja que és el seu com-ponent humanitari el que li dóna una granimportància i exigeix una gestió eficient.

• L’educació de la població per sensibilitzar-ladavant els problemes globals i potenciar la soli-daritat i el suport a la cooperació amb els mésnecessitats, tant en termes econòmics comamb el treball voluntari. Es tracta d’aconseguiruna veritable educació per al desenvolupamentmitjançant la realització de campanyes i inicia-tives específiques i de la incorporació d’aquestenfocament a l’educació formal.

• Reconeixement del paper fonamental que lesONG tenen en la cooperació al desenvolupa-ment. La creació d’organitzacions no lucrativesen la societat té la potencialitat de ser un feno-men altament democratitzador, que es comple-menti amb l’activitat dels partits polítics i queserveixi per a un reforçament mutu. Les ONG,al contrari del que propugnen algunes ideolo-gies reaccionàries, no neixen per substituirl’Estat, sinó per complementar-lo arribant allàon aquell no ho pot fer. La missió dels poderspúblics, per tant, ha de ser la d’establir condi-cions que facilitin la formació i les activitatsd’ONG, sobretot amb suport des dels ajunta-ments, i obrir espais en què aquestes organit-zacions puguin posar-se en contacte entre ellesi amb les administracions, de manera que hihagi un intercanvi d’idees i una permeabilitatdavant dels punts de vista d’uns i altres.

5.3.6. Política exterior i de seguretat

La política exterior d’una entitat com la UnióEuropea s’ha de basar, entre d’altres coses, en ladefensa dels drets humans i en el dret d’inter-venció i d’ingerència per motius humanitaris. Desdel Congrés dels Diputats i el Senat defensaremla constitució d’una força multinacional europead’intervenció, interposició i resolució de conflic-tes que tingui competències per a intervenir ensituacions de conflicte de manera ràpida i sensedependre dels Estats Units d’Amèrica. En aquestsentit impulsarem l’experiència de protectoratinternacional establerta a Kosovo per a d’altreszones en conflicte.

79

Programa sectorial

e2000-programa:programa espanyol 30/06/11 18:56 Página 4