marcar les diferències: llenguatge no sexista

8/8/2019 Marcar les diferncies: llenguatge no sexista

1/93

Secretaria de Poltica LingsticaInstitut Catal de la Dona

Marcar les diferncla representaci de dones

a la llengua

Barcelona 2005


2/93

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

Marcar les diferncies : la representaci de dones i homes a la llengua. - (Criterislingstics ; 6)

A la part superior de la portada: Secretaria de Poltica Lingstica [i] Institut Catalde la Dona. - BibliografiaISBN 84-393-6746-5I. Lled, Eullia II. Institut Catal de la Dona III. Catalunya. Departament de laPresidncia IV. Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica V. Ttol: Collecci:Criteris lingstics ; 61. Catal - Gnere 2. Catal - Diferncies entre sexes 3. Sexisme en el llenguatge804.99:396

Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia

Document elaborat per la Secci dAssessorament de la Secretaria de PolticaLingstica i revisat per Eullia Lled Cunill

Collecci Criteris Lingstics, 6

Primera edici: abril 2005Tiratge: 5.000 exemplars

ISBN: 84-393-6746-5Dipsit legal:Impressi:


3/93

3

ndexPresentaci ......................................................................................................... 51. Introducci ...................................................................................................... 7 1.1. El catal, llengua de gnere ...................................................................... 7 1.2. Discriminaci implcita ............................................................................... 9 1.3. Voluntat de no-discriminaci ................................................................... 11 1.4. Estratgies de redacci ........................................................................... 112. Formes concretes ........................................................................................ 133. Formes genriques ...................................................................................... 14 3.1. Mots collectius ........................................................................................ 14 3.2. Noms de professions .............................................................................. 16 3.3. Noms dorganismes i unitats administratives .......................................... 173.4. Expressions despersonalitzades ............................................................. 17 3.5. Mots invariables ...................................................................................... 18 3.6. La paraulapersona i altres mots genrics .............................................. 18 3.7. Adjectius .................................................................................................. 21 3.8. Frases i perfrasis .................................................................................... 21 3.9. El tractament devs ............................................................................... 224. Formes dobles .............................................................................................. 23 4.1. La frmulahome o dona ......................................................................... 23 4.2. Formes senceres .................................................................................... 24 4.2.1. Ordre ............................................................................................. 24 4.2.2. Formes invariables ........................................................................ 24 4.2.3. Articles i preposicions ................................................................... 25 4.2.4. Adjectius ....................................................................................... 26 4.2.5. Verbs ............................................................................................. 28

4.3. Formes abreujades ................................................................................. 29 4.3.1. Formaci ....................................................................................... 29 4.3.2. Concordana ................................................................................. 305. Noms dassociacions, collegis professionals i cossos funcionarials ... 336. Millora i llegibilitat del text .......................................................................... 367. Documents administratius .......................................................................... 39 7.1. Documents tancats ................................................................................. 39 7.2. Documents oberts ................................................................................... 40 7.2.1. Impresos ....................................................................................... 40 7.2.2. Oficis, cartes, circulars i plantilles de documents ......................... 45 7.2.3. Textos legals i normatius .............................................................. 478. Professions, condicions i crrecs .............................................................. 539. Bibliografia ................................................................................................... 89


4/93

4


5/93

5

PresentaciEl llenguatge s com un mirall que reflecteix la societat que lutilitza; una eina quevehicula el nostre pensament, organitzant-lo i estructurant-lo, incorporant creences,valors, prejudicis i estereotips. Per aix, la persistncia de prctiques discriminatriesen ls de llenguatge no s cap altra cosa que un senyal de la presncia generalit-zada de sexisme en la nostra cultura.

Lasimetria entre els conceptes masculins i els femenins, el genric mascul com aprets universal o lexclusi de les dones en tant que subjectes del discurs, sn elsprincipals biaixos discriminatoris en ls del llenguatge. Tanmateix, totes aquestesprctiques lingstiques discriminatries poden ser modificades i consegentment

eradicades. El canvi s possible, perqu la llengua s una construcci humana uninstrument viu en constant transformaci i, com a tal, susceptible de ser modificatde forma conscient. Cal fer, doncs, un esfor per adaptar el llenguatge a les novesnecessitats de la societat i abandonar definitivament qualsevol s discriminatori, jasigui sexista o androcntric.

La Secretaria de Poltica Lingstica i lInstitut Catal de la Dona pensem que simportant que des daquestes institucions es difongui aquesta obra que teniu a lesmans. De segur, permetr avanar en la creaci dun llenguatge que, sense renun-ciar a la claredat i a la precisi, sigui tamb respectus amb la diversitat humana.

Miquel Pueyo i Pars Marta Selva i Masoliver Secretari de Poltica Lingstica Presidenta de lInstitut Catal de la Dona


6/93

6


7/93

7

1. IntroducciEl dinamisme de les societats modernes no es reflecteix nicament en les innova-cions tcniques, sin que es reflecteix tamb en les idees i en els processos de canvii de reconversi que experimenten els rols socials. Un exemple clar del que estemdient el trobem en levoluci que ha experimentat el paper de les dones a la societat,si ms no, a loccidental. Avui les dones no sn vistes ni valorades de la mateixamanera que fa uns quants anys; hi ha hagut una evoluci cap a uns comportamentsms igualitaris i ms justos.

Per mitj de la llengua expressem de manera indirecta aspectes que tenen a veureamb la realitat i el comportament de la societat; per exemple, si avui quan parlem dunaalcaldessa no pensem que s la dona de lalcalde, s perqu hi ha dones que ocupen

aquest crrec, perqu sortosament la societat ha canviat i s ms democrtica.La llengua formal ha de tendir a ser respectuosa i alhora precisa, per tamb cal teniren compte que la funci bsica del llenguatge s la comunicaci. Cal trobar lequilibri,doncs, entre el respecte a la gramtica o estructura formal de la llengua i als principisde claredat i precisi, i una expressi de les idees i de la realitat ms justa i equitativa.

1.1. El catal, llengua de gnere

Quan diem que el catal s una llengua de gnere ens referim al fet que els subs-tantius (i els adjectius, els articles, els pronoms) varien segons el gnere (mascul ofemen). Aquesta caracterstica bsica de les llenges romniques no la compartei-xen totes les llenges del mn: per exemple, langls no t flexi de gnere. Tambs bo daclarir que, des dun punt de vista lingstic, no hem de confondre el gnereamb el sexe. El gnere s una categoria gramatical que fa referncia a les paraules(sabata s una paraula de gnere femen en catal, en canvizapato s un mot degnere mascul en castell) i el sexe fa referncia als ssers vius que es poden clas-sificar en mascles o femelles segons el seu conjunt de trets bioqumics, fisiolgics iorgnics.

Aix podem dir que el substantiu s una paraula variable pel que fa al gnere, quedesigna persones, animals, coses i idees, i que, quan es refereix a persones o ani-mals, adopta habitualment la forma de gnere mascul o femen que correspongui encada cas. La incorporaci de les dones al mn laboral i a tots els altres mbits dela vida social, i la consideraci de les seves funcions, ha comportat una feminitzaciprogressiva dels noms doficis, titulacions, professions i crrecs.

En catal, tant les formes femenines com les masculines es formen afegint una deri-vaci a larrel. No es pot dir que el femen es formi a partir del mascul, cap ra lin-gstica permet afirmar-ho; de fet, hi ha masculins que es formen a partir del femen

mitjanant el sufixot : bruixot, didot, ninot . Ho corrobora tamb el fet que les prime-res documentacions doficis exercits tradicionalment per les dones es troben amb laforma femenina i noms en documents posteriors es troba la masculina.


8/93

8

Vegem tot seguit els sistemes ms generals de formaci de femen i mascul propisde la llengua catalana.

Generalment la forma femenina t la marca a, mentre que la masculina no t capmarca i, consegentment, es redueix al radical.

nena nenpedagoga pedagoggegrafa gegrafenginyera enginyer

La forma femenina i la masculina sovint presenten diferncies en laccentuacigrfica.

funcionria funcionariscia sociesposa esps

De vegades, el fet dafegir o no unaa comporta diferncies en les terminacions.

advocada advocat administrativa administratiu grega grec

Hi ha alguns casos en qu la forma femenina acaba en a i la masculina acabaamb una e , una o o una u tones.

alumna alumnemossa desquadra mosso desquadraeuropea europeu

Generalment, quan la forma femenina acaba enna , la forma masculina perd lan final del radical i acaba en vocal tnica. Cal tenir en compte que aquests femeninssn paraules planes acabades en vocal i no saccentuen grficament, mentre queels masculins sn paraules agudes acabades en vocal, que s que porten accentgrfic.

lleidatana

lleidatinterina inter

campiona campi

En alguns casos el femen es forma amb la terminaciessa .

jutgessa jutgealcaldessa alcalde

Un altre tipus de paraules sn les que acaben enloga en femen i enleg en

mascul.

arqueloga arquelegcardiloga cardileg


9/93

9

A ms, hi ha casos en qu el femen i el mascul tenen la mateixa forma i, per tant,noms podem fer notar la condici de dona o home de la persona a qui ens referimamb altres paraules que acompanyin el substantiu.

una fiscal catalana un fiscal catal

una periodista nova un periodista nou

Finalment, hi ha casos en qu el mot femen i el mascul provenen darrels dife-rents.

dona homemare paremestressa amomuller maritnora gendre

1.2. Discriminaci implcita

En una gran quantitat de textos sutilitzen les formes corresponents al mascul ambprets valor genric.

Si cal fer una reparaci urgent, sha de comunicar al president de la comu-nitat de vens.

La resoluci sha de notificar als interessats o als seus representants.En els captols segents presentem diferents estratgies lingstiques per evitar lsdel mascul com a genric i reflectir la presncia de les dones en els textos queredactem.

Hi ha, a ms, altres mecanismes discriminatoris que comentem tot seguit: exposemalguns casos i exemples en qu hi ha discriminaci implcita, amb les recomanacionsper evitar-la.

Conv tenir en compte que els usos lingstics no sexistes no sn una qestipurament formal, sin que tamb afecten el contingut dels textos. Aquest exemples fora illustratiu.

s convenient que a lescola hi hagi un petit jard, del qual els nens i lesnenes han de tenir cura, molt especialment de les flors, per poder fer detant en tant algun ram per a les mares o les professores.

Aquest text s impecable des del punt de vista de les formes lingstiques utilit-zades, per pressuposa que els rams de flors noms poden anar adreats a lesprofessores o a les mares, s a dir, a les dones. Perqu aquest text reflects la

veritable intenci no discriminatria hauria de tenir en compte que no es regalenflors noms a les dones.


10/93

10

El mateix passaria en aquest altre text.

s convenient que a lescola hi hagi un taller en el qual les nenes i els nensfacin petits ginys per poder fer de tant en tant un regal als pares o als pro-fessors.

Sha dabandonar la consideraci que alguns oficis, professions o crrecs snexclusivament femenins o masculins; per tant, no mantinguem el prejudici que fasuposar que la secretaria de direcci sempre lha docupar una dona, o que sola-ment una dona es pot encarregar de la neteja, o que sempre s un home qui fa lesfuncions de conserge o delectricista.

Encara podem trobar als diccionaris casos com aramuller del jutge dins la definicide la paraula jutgessa . No s ms que una reminiscncia del passat, per tot i aixcaldria revisar els diccionaris i les obres de consulta tamb sota lptica no sexista.

Hem de considerar desterrat del llenguatge formal el tractament desenyoreta pera les dones no casades, ja que s dissimtric respecte al tractament mascul, ques de senyor en tots els casos. Per tant, cal emprarsenyora com a tractamentfemen de respecte per a totes les dones, amb independncia del seu estat civil.

Llevat que fem referncia a caracterstiques o condicions especfiques de lesdones, cal evitar esmentar-les com un collectiu diferenciat dins la societat. Podemtrobar algunes frases com aravan fer sortir els treballadors, els aturats, les dones i els pensionistes , i no cal dir que les dones poden formar part de qualsevol delsaltres collectius que sesmenten: poden ser treballadores, poden estar a latur i

poden ser pensionistes. No representen, pel fet de ser dones, cap categoria labo-ral especfica.

Cal tamb tenir en compte el tipus dadjectius que sapliquen a cada sexe. Finsno fa gaire, sacostumaven a associar exclusivament al sexe mascul les caracte-rstiques humanes ms properes a la fora fsica, a la feina intellectual, al mnlaboral en general, mentre que al sexe femen saplicaven les qestions referidesals sentiments, la famlia, les criatures, la llar. En llibres de text o en obres de con-tingut lingstic no s difcil trobar dibuixos o expressions basats en tpics com arala dona plorosa o el noi valent , i en canvi no veiem tan sovint com seria desitjableesmentar una noia coratjosa o un noi sensible .

Com a model de bona prctica, volem esmentar lopuscleAlgunes indicacions per evitar la discriminaci per ra de sexe en els llibres de text i en daltres materials didctics,editat lany 1993 pel Servei dOrdenaci Curricular del Departament dEn-senyament (actualment, Departament dEducaci) de la Generalitat de Catalunya,que recull la normativa publicada fins aleshores referent als drets de les persones,al respecte mutu, a la llibertat i a la solidaritat, i fa unes recomanacions genriquessobre el contingut dels llibres de text i sobre lexpressi icnica i escrita de les ideesper tal que siguin expressades de manera no discriminatria.

Aix, abans de donar el vistiplau a la publicaci dun llibre de text, el DepartamentdEducaci en fa una valoraci que t en compte diferents aspectes, entre els qualshi ha el tractament de les diferncies de sexe, no solament en les expressions (la


11/93

11

bombera, linfermer ), sin tamb en les illustracions (sintenta evitar la imatge dunamare rentant i un pare veient la televisi, per exemple).

1.3. Voluntat de no-discriminaciAl costat de les solucions que presentem en els captols segents, hi ha altres siste-mes per expressar la voluntat de no-discriminaci; tanmateix, no sn recomanablesperqu no comporten la presncia de dones i homes en el discurs.

Hi ha qui opta per incloure a linici del text una declaraci general com la que totseguit reprodum, encara que aquest esment no t gaire sentit, perqu legalment capentitat no pot discriminar ning per aquests motius.

Aquesta entitat no discrimina ning per ra de sexe, raa o creena reli-giosa.

Tamb hi ha publicacions que inclouen una nota en qu sexplica que ls duna formadeterminada (per exemple, el mascul plural) no t carcter sexista.

Per tal dalleugerir el text, les paraules que fan referncia a persones sen-tenen en sentit genric i tenen valor mascul i femen.

Un altre cas daquest tipus de manifestaci de voluntat de no discriminar, el trobem,per exemple, en anuncis dofertes de treball, en qu al costat de la forma masculina

duna professi sespecifica entre parntesis que tant pot ser un home com una dona,i el text continua amb el mascul pres com a genric.

El Servei de Personal necessita contractar un administratiu (home o dona).

1.4. Estratgies de redacci

Quan redactem un text duna certa extensi, encara que sovint s difcil, sha dinten-tar tenir en compte tots dos gneres en totes les referncies a persones indetermi-nades. Lestratgia de redacci ms habitual s combinar els diferents recursos quepermeten evitar la discriminaci per ra de sexe en el llenguatge i que detallaremen els captols segents; conv utilitzar preferentment formes genriques (mots col-lectius, noms dunitats administratives, expressions formades a partir de mots comara persona , etc.) i fer servir formes dobles (senceres o abreujades), quan els gen-rics no siguin adequats.

En les pgines segents pretenem exposar duna manera clara i prctica algunesrecomanacions que ens ajudin a reflectir, en la referncia a les persones que apare-guin en els textos administratius, la diversitat que presenta la realitat. Aquest propsitsha de combinar amb un principi fonamental de la llengua, que s el de leconomiadel llenguatge; hem daprofitar les possibilitats que ens proporciona la gramtica,que s flexible i sadapta a levoluci de la societat i a les necessitats comunicatives,


12/93

12

sense allunyar gaire la redacci dels textos del llenguatge com formal. Igualment,hem de tenir en compte els principis de claredat i simplicitat que han de caracteritzarel llenguatge administratiu.

Shan recollit diferents procediments que, encara que no tots siguin igualment ade-

quats en tots els casos, ens poden permetre de triar entre ms duna possibilitat,segons criteris de funcionalitat o destil, quan ens proposem dutilitzar un llenguatgeque respecti el conjunt de les ciutadanes i els ciutadans.

En lloc de Proposemdestinatari destinaci

persona destinatriapersona a qui sadreadestinatari o destinatriadestinatari/ria

En lexemple anterior hem recollit un ventall de propostes que ens permeten millorarla redacci. Moltes expressions millorables admeten ms duna soluci, per perraons despai i de claredat, dara endavant, als exemples es recolliran noms lespropostes corresponents a lapartat en qu apareguin.


13/93

13

2. Formes concretesLes dones poden accedir a qualsevol lloc de treball i els textos shan dadequar aaquesta realitat. En un altre temps eren inusitades i estranyes formes comadvocada o metgessa, notria o alcaldessa, minera o aparelladora ; avui, com que hi ha unnombre considerable de dones que exerceixen professions i ocupen crrecs tradici-onalment reservats als homes, cal utilitzar les formes femenines daquestes ocupa-cions quan ens referim a les dones. Aix, sn inacceptables expressions en qu noes respecti aquesta concordana.

En lloc de Proposemla metge la metgessa

una tcnic densenyament una tcnica densenyamentAnna Grau, secretari general Anna Grau, secretria generalel capit Teresa Meli la capitana Teresa MeliMarta Terra, que ha exercit deu anys Marta Terra, que ha exercit deu anyscom a funcionari... com a funcionria...

Tal com hem comentat, quan fem referncia a una persona determinada, hemdadaptar el discurs al gnere que li correspon. Per exemple, hem de parlar de la

consellera de Cultura o del director de la Cambra de Comer de Barcelona, si sndona i home respectivament. Ara b, si estem redactant un text que ha de ser vliddurant un temps prou llarg, com ara una resoluci datorgament de funcions, convutilitzar un nom genric, o b una denominaci doble, en previsi que aquell crrecpugui ser ocupat ms endavant per una altra persona.

En lloc de ProposemCorrespon a la consellera de Salutsignar les resolucions daprovaci deles plantilles de personal sanitari.

Correspon a la persona titular delDepartament de Salut signar les resolu-cions daprovaci de les plantilles de per-sonal sanitari.Correspon al conseller o la consellera deSalut signar les resolucions daprovaci deles plantilles de personal sanitari.


14/93

14

3. Formes genriquesQuan les persones a qu fem referncia en un text sn indeterminades, o quansabem que poden ser dones i homes, s convenient que, sempre que sigui possible,fem servir formes genriques que ens permetin evitar qualsevol marca de gneregramatical en la redacci i, per tant, qualsevol especificaci de sexe.

professoratcomunitatpersonal sanitariequip de direcci

El gnere gramatical dels mots genrics pot ser femen o mascul, i aquest fet no t

cap relaci amb la marca de gnere gramatical a qu fiem referncia en el pargrafanterior.

la ciutadania (femen)lalumnat (mascul)

Quan fem servir termes genrics, alhora que obtenim una expressi ms equitativa,estalviem els inconvenients i el recarregament que implica el procediment desmen-tar la forma masculina i la femenina.

A ms dels casos i exemples que us presentem a continuaci, podeu consultar lapar-tat 8, on trobareu ms formes genriques.

3.1. Mots collectius

Hi ha una srie de paraules de significat collectiu que eviten que hgim desmentarsistemticament tots dos gneres. s recomanable tenir a m una llista dels nomscollectius que poden ser adequats per als temes que tractem ms habitualment enels nostres documents. A continuaci us oferim alguns exemples de mots genricscollectius, que poden ser tils per denominar diferents grups de persones.

En lloc de Proposemadolescents adolescnciaalumnes alumnatciutadans ciutadania

poblacipoblesocietat

consellers Consell Executiu

Governelectors electorat


15/93

15

fills descendnciafuncionaris funcionariathomes gent

humanitat

poblacignere humespcie humana

joves joventut jovent

membres agrupaciassembleacomissicollectiucollectivitat

nens infnciacanallamainadaquitxalla

nois joventut jovent

presos poblaci reclusaprofessors professorat

claustresocis agrupaci

associacitots tothom

tota la genttot el mn

treballadors personalplantilla

vens venat (en un barri)comunitat (en un edifici)

voluntaris voluntariat

Hem de tenir presents tamb altres mots que poden ser tils per a casos diversos.

collectiucollectivitatcomunitatconjuntequipgrupprofessipblic


16/93

16

Quan fem servir mots collectius, hem de tenir en compte que no sempre es podenutilitzar en els mateixos contextos que les formes concretes; per exemple, lexpres-si els consellers i les conselleres es pot substituir en alguns casos pel collectiuel Govern , per no es pot fer aquesta substituci sistemticament.

3.2. Noms de professions

Les denominacions dactivitats sn formes genriques que permeten fer referncia alconjunt de dones i homes que shi dediquen.

En lloc de Proposemadvocats advocaciaempresaris empresariat

funcionaris funci pblica jutges judicaturametges medicinaprofessors docnciamestresses de casa 1 feines de la llar

Un recurs anleg a lanterior que ens permet tamb evitar les marques de gnere sfer servir les denominacions de les titulacions en lloc de les formes corresponents a

les persones titulades.

En lloc de Proposembileg biologiaenginyers tcnics enginyeria tcnica

En lloc de Proposemconvocatria del procs selectiu per a convocatria del procs selectiu per alingrs al cos de titulats superiors de lingrs al cos de titulaci superior de lala Generalitat de Catalunya, arquitectes Generalitat de Catalunya, arquitectura

1. El TERMCAT, Centre de Terminologia, per referir-se a la persona que es dedica exclusivament a les feinesque es deriven de la casa i de la famlia, ha aprovat el termemestre de casa, mestressa de casa . Perquan sha dexpressar aquesta idea de forma genrica (com a categoria laboral, per exemple), s msaconsellable usar les expressionsfeines de la llar o tasques de la llar , que, si b no designen directamentla persona que les duu a terme, sn aptes per referir-nos indistintament a homes i dones.


17/93

17

3.3. Noms dorganismes i unitats administratives

Quan no sabem si la persona que ocupa un crrec s dona o home, o quan volem queel text en qu sesmenta el crrec tingui validesa independentment de la persona con-creta que locupa en un moment determinat, com s el cas dels rtols de despatxos odels textos de normes, lleis o estatuts, podem referir-nos a aquest crrec amb el nomde lorganisme o la unitat administrativa corresponent. La relativa despersonalitzacique comporta ls daquestes paraules abstractes s deguda al fet que lmfasi esposa ms en el crrec com a instituci i no tant en la persona que locupa.

Cal tenir en compte tamb que, en general, els documents administratius, com arales sollicituds o els oficis, shan dadrear a lrgan, centre o unitat administrativacompetent i no al crrec ni a la persona que locupa en un moment concret.

En lloc de Proposemalcalde ajuntament

alcaldiaassessors assessoria

consell assessorconseller departament

conselleriaconsell

consultor consultoriadeg deganatdelegat delegacidirector direccigerent gernciapresident presidnciaredactors consell de redacciregidor regidoriasecretari secretariavocal vocalia

Si fem servir aquests mots genrics, cal anar amb compte amb el context, ja que nosempre indiquen amb precisi all que cal expressar. Per exemple, la forma genricael deganat la podem utilitzar per substituir les formes concretesla degana o el deg ,per hem de tenir present que tamb serveix per designar el collectiu de personesque hi treballen.

3.4. Expressions despersonalitzades

En alguns casos podem substituir denominacions referides a persones per expres-sions amb referents no personals.


18/93

18

En lloc de ProposemCollaboradors: Amb la collaboraci de...Redactors: Redactat per...

En documents com ara els impresos, en qu hi ha espais per emplenar, recomanemdencapalar els epgrafs amb frmules neutres sense variaci de gnere. Aquestesexpressions tamb poden ser tils per a altres textos esquemtics, com ara ttols dellistes, taules o grfics.

En lloc de ProposemSr./Sra. NomDestinataris Destinaci

En lloc de ProposemDades personals

El/la sollicitant __________________, Cognoms i nom:nascut/uda a ____________________, Lloc de naixement:domiciliat/ada a __________________ Domicili:

3.5. Mots invariables

Els mots referits a persones que sn invariables pel que fa al gnere sn un recursmolt til per redactar textos no discriminatoris per ra de sexe. Per conixer msdetalladament el comportament daquest tipus de mots, vegeu lapartat 4.2.2.

En lloc de Proposemhome persona

sser humnen infantalcaldes autoritats municipals

3.6. La paraula persona i altres mots genrics

Amb mots com arapersona, part, personal, cos o equip , i diferents complements, espoden formar expressions vlides per a dones i homes.

Ls de la paraulapersona , amb un adjectiu o amb una frase subordinada que laqualifiquin, ens permet disposar dun neutre ben habitual en la llengua comuna, ques tan til que ja sha fixat en algunes expressions del llenguatge administratiu, comara la persona interessada .


19/93

19

En lloc de Proposemlinteressat la persona interessadael sollicitant la persona sollicitantel beneficiari la persona beneficiria

lusuari la persona usuriaels adults les persones adultesels afectats les persones afectadesels afiliats les persones afiliadesels mediadors les persones mediadoresels socis les persones associadesel signant la persona que signala secretria la persona responsable de la secretariael president la persona que ocupa la presidnciael director general dOcupaci la persona titular de la Direcci

General dOcupaci

En lloc de Proposemllista definitiva dadmesos i exclosos

La proposta de resoluci sha de notifi-car a linteressat, el qual, en el termini decinc dies, pot allegar davant linstructorel que consideri convenient per a la sevadefensa.

llista definitiva de persones admeses iexcloses

La proposta de resoluci sha de notificara la persona interessada, la qual, en eltermini de cinc dies, pot allegar davantla persona encarregada de la instrucciel que consideri convenient per a la sevadefensa.

La paraulapart s un cas semblant al de la paraulapersona i sutilitza sovint en llen-guatge administratiu i jurdic.

En lloc de Proposemlarrendatari la part arrendatriael demandant la part demandantels contractants les parts contractants

En altres casos podem utilitzar el collectiupersonal , sovint acompanyat dun adjectiuo un altre complement.

En lloc de Proposemtreballadors personal


20/93

20

administratius personal administratiupersonal dadministraci

directius personal directiuformadors personal formador

personal responsable de la formaciinvestigadors personal investigadorinfermeres personal dinfermeriametges personal mdicmetges i infermeres personal sanitari

Un altre mot genric que sutilitza de manera anloga als anteriors sequip .

En lloc de Proposemdirector i subdirectors equip de direcci

equip directiumetges equip mdicprofessors equip docent

Quan ens referim al personal de lAdministraci i els serveis pblics, sovint podemutilitzar expressions amb el motcos per evitar les marques de gnere.

En lloc de Proposemmetges cos mdicenginyers forestals cos denginyeria forestalplanificadors lingstics cos de planificaci lingsticacos de tcnics especialistes cos tcnic despecialistes

Encara que diferent, un altre cas similar als anteriors s el de les expressions forma-des amb el termeprofessional i el nom duna professi. La diferncia amb els altrescasos que hem tractat en aquest apartat s que el motprofessional noms es potutilitzar per a dones i homes indistintament si en el context no apareix cap altre ele-ment que hi hagi de concordar (vegeu lapartat 4.2.2).

En lloc de Proposeminformtic professional de la informticatraductors professionals de la traduccimetges i infermeres professionals de la salut


21/93

21

3.7. Adjectius

En alguns contextos, els adjectius poden substituir expressions que continguinformes que no sn vlides per a tots dos sexes.

En lloc de Proposemdrets de lhome drets humansinforme del metge informe mdiccossos de funcionaris cossos funcionarialsespectacles per a nens espectacles infantils

3.8. Frases i perfrasis

En aquest apartat hem agrupat alguns exemples que demostren que es poden evitarles marques de gnere en els textos mitjanant petites modificacions en la redacci.Les estratgies que es poden utilitzar sn molt diverses, per hem de tenir presentde no fer servir una sintaxi recargolada que dificulti la comprensi del text.

En lloc de Proposemmolt agrats per la vostra collaboraci us agram la vostra collaboraciheu estat seleccionats us han seleccionat

hi estan molt interessats hi tenen molt dintersaquest any han estat premiats aquest any han rebut el premiAnna Bosch i Llus Rei Anna Bosch i Llus Reibenvinguts al Consell dAdministraci us donem la benvinguda al Consell

dAdministraci

En lloc de Proposemel legislador ha establert que... la legislaci ha establert que...

el sollicitant pot demanar una cpia quan es presenti una sollicitud es potde les condicions... demanar una cpia de les condicions...dades del signant de linforme dades de qui signa linformeel demandant t dret a... qui presenta una demanda t dret a...

si alg presenta una demanda t dret a...tothom qui presenti una demanda t dret a...

En lloc de Proposemtots els membres del Consell poden qualsevol membre del Consell potsollicitar... sollicitar...


22/93

22

tots han dhaver passat lexamen mdic tothom ha dhaver passat lexamen mdiccal haver passat lexamen mdicno hi pot haver ning que no hagi passatlexamen mdic

i tots els altres signaran dem i la resta signar dem

3.9. El tractament de vs

Un altre recurs que cal tenir en compte per evitar les marques de gnere s el trac-tament de vs , habitual en el llenguatge administratiu catal. Aquest tractament per-sonal presenta lavantatge, respecte al tractament devost , que en els textos noapareixen marques de mascul o femen i, per tant, permet fer servir un llenguatgeigualitari sense lenfarfegament que suposa ls de formes dobles.

En lloc de Proposemel/la convidem a la inauguraci de... us convidem a la inauguraci de...la/el saludem cordialment us saludem cordialmentaprofito lavinentesa per saludar-la/lo aprofito lavinentesa per saludar-vosatentament atentamentrequisits per inscriurel/inscriure-la requisits per inscriure-us al seminarial seminari


23/93

23

4. Formes doblesQuan les exigncies del text o la manca duna paraula o expressi que defineixi allque volem expressar no ens permeten fer servir formes genriques, podem optar perfer servir la forma femenina i la masculina. Aquest procediment tamb s adequat sivolem incloure explcitament la referncia a dones i homes dins dun text.

Les candidates i els candidats han de presentar el seu programa abans del3 de desembre.

Els candidats i les candidates han de presentar el seu programa abans del3 de desembre.

La referncia a tots dos sexes es pot fer de dues maneres: amb les formes senceresi amb les formes abreujades.

En lloc de Proposemsubscriptor subscriptora o subscriptor

subscriptor o subscriptorasubscriptor/a

treballadors treballadores i treballadorstreballadors i treballadores

treballadors/ores

4.1. La frmula home o dona

Lespecificaci de tots dos sexes amb la frmulahome o dona (o b la frmula home/dona ) s un procediment que sutilitza de vegades; aix, aquesta expressisafegeix, entre parntesis, a la forma masculina duna professi per indicar que tantpot fer referncia a homes com a dones. Aquesta construcci no s gaire recomana-ble, ats que ja disposem de les formes femenines especfiques.

En lloc de Proposemper contractar un enginyer per contractar una enginyera(home o dona) o un enginyer

per contractar un enginyero una enginyeraper contractar un/a enginyer/a

els advocats homes i dones els advocats i les advocadesles advocades i els advocats

els/les advocats/ades


24/93

24

4.2. Formes senceres

Un dels procediments per incloure tots dos gneres dins dun text s utilitzar la formafemenina i la masculina sense abreujar.

les tarragonines i els tarragoninsAquest procediment t lavantatge, respecte a ls de formes abreujades, que no pre-senta la paraula femenina com a accessria o com a afegida, sin que totes duesformes se situen en pla digualtat. Altres avantatges sn que es pot llegir amb msfacilitat i que sacosta ms naturalment al llenguatge com: de fet, ja en trobem exem-ples a la llengua medieval, especialment en la redacci jurdica i administrativa.

La paraula masculina i la femenina suneixen amb les conjuncionsi o b o .

4.2.1. Ordre

Lordre s una altra qesti important ja que implica jerarquitzaci; s per aix quesovint la forma masculina apareix sistemticament al davant. Des del punt de vistalingstic, per, res no justifica aquesta prctica. s convenient, per tant, alternar lor-dre de les formes femenines i masculines al llarg dels textos.

les noies i els nois que shi interessin...els nois i les noies que shi interessin...

el beneficiari o la beneficiria que vulgui sollicitar...

la beneficiria o el beneficiari que vulgui sollicitar...cal fer constar el nom de la mare i el del parecal fer constar el nom del pare i el de la mare

4.2.2. Formes invariables

Algunes paraules poden referir-se indistintament a ambds sexes amb independn-cia que siguin masculines o femenines i, per tant, sn molt adequades per evitar ladiscriminaci per ra de sexe en el llenguatge.

la personales autoritats municipalsels ssers humans

Hi ha unes altres paraules que, tot i mantenir una oposici de gnere, presenten lamateixa forma per al femen i el mascul. Aquests mots sn vlids tant per a donescom per a homes, si en el context no hi ha cap altre element amb flexi de gnere.

una plaa de comptableamb la categoria de gerentbiblioteca per a alumnesuna reuni amb professionals de la informtica


25/93

25

Aquesta ambivalncia es mant, en singular, amb larticle determinat, quan es potapostrofar tant en femen com en mascul.

lagent de policia

Tanmateix, en la major part de contextos, aquestes paraules apareixen acompanya-des dalguna altra que hi ha de concordar i ja no serveix la mateixa forma per desig-nar el mascul i el femen; en aquests casos hem de fer servir altres recursos peraconseguir un llenguatge igualitari.

la intendentlintendent

un gerentuna gerent

hi ha poques especialisteshi ha pocs especialistes

En lloc de Proposemlintendent la intendent o lintendentun gerent un o una gerenthi ha pocs especialistes no hi ha prou especialistes

4.2.3. Articles i preposicions

Larticle t flexi de gnere i nombre i, per tant, concorda amb els substantius queacompanya.

el secretari o la secretriales metgesses i els metges

Moltes vegades els articles apareixen precedits de preposicions; quan les preposi-cions precedeixen una forma doble, no cal repetir-les.

signatura de la directora o el directornota per als professors i les professores

Quan fem servir denominacions dobles, podem utilitzar nicament larticle correspo-nent al primer element enumerat. Aquesta soluci s especialment adequada quanles enumeracions tenen una certa complexitat i aquesta estratgia facilita de manerasignificativa la lectura del text.

signatura de la directora o directornota per als professors i professores


26/93

26

En els casos que acabem de comentar tenim, per tant, tres possibilitats de redacci(sense tenir en compte la possibilitat de canviar lordre daparici del femen i el mas-cul).

signatura de la directora o del director

signatura de la directora o el directorsignatura de la directora o director

nota per als professors i per a les professoresnota per als professors i les professoresnota per als professors i professores

A continuaci us presentem uns quants exemples ms de redacci simplificada pelque fa a larticle i la preposici.

Suggeriments dels socis i sciesActe dhomenatge a les dones i homes que van fundar lassociaciEl tribunal daquest concurs est format pels directors i directores de lesdivisions territorials i pels guanyadors i guanyadores dels tres darrersanys.

Quan trobem paraules que tenen la mateixa forma en mascul i femen, s possiblerepetir larticle i escriure la paraula una sola vegada.

el gerent o la gerent

el o la gerentles esportistes i els esportistesles i els esportistes

Tanmateix, aquesta soluci presenta problemes en alguns casos, ats que aplicant-lasistemticament obtenim formes que sn inadequades i no sn gramaticals. En sin-gular, si tenim una paraula davant la qual sapostrofi larticle determinat, no s possi-ble esmentar explcitament tots dos gneres gramaticals.

En lloc de Proposemla o lagent lagentel o lagentlagent o lagent

4.2.4. Adjectius

Quan fem servir denominacions dobles, en mascul i en femen, i apareixen a la frasealtres paraules que hi han de concordar, com ara adjectius, no s necessari que

tamb tinguin una forma doble. En aquest cas, amb lobjectiu de facilitar la lectura deltext, recomanem de fer servir una nica forma i de fer-la concordar amb el substantiums proper.


27/93

27

En lloc de ProposemUn cop escoltat linculpat, lexpedient Un cop escoltat linculpat o la inculpada,sha de trametre a lrgan competent. lexpedient sha de trametre a lrgan

competent.Un cop escoltada la inculpada o lincul-pat, lexpedient sha de trametre a lrgancompetent.

La funcionria encarregada o el funcio- La funcionria o funcionari encarregatnari encarregat del registre ha de fer del registre ha de fer lanotaci corres-lanotaci corresponent. ponent.

El funcionari o funcionria encarregadadel registre ha de fer lanotaci corres-ponent.

Qui s qui: autors contemporanis i Qui s qui: autors i autores contempor-autores contempornies dobres de nies dobres de creaci literria en llen-creaci literria en llengua catalana gua catalana

Qui s qui: autores i autors contempora-nis dobres de creaci literria en llen-gua catalana

Les candidates escollides i els candi- Les candidates i els candidats escollitsdats escollits han de prendre possessi han de prendre possessi dels crrecsdels crrecs abans de 48 hores. abans de 48 hores.

Els candidats i les candidates escollideshan de prendre possessi dels crrecsabans de 48 hores.

Quan siguin nomenades les conselleres Quan siguin nomenades les conselleres

i nomenats els consellers... i consellers...Quan siguin nomenats els consellers iconselleres...

Volem que tots els catalans i totes Volem que tots els catalans i catalanesles catalanes puguin... puguin...

Volem que totes les catalanes i catalanspuguin...

Notcies per als usuaris abonats i per Notcies per als usuaris i usuries abo-a les usuries abonades a totes les nades a totes les sessionssessions

Excepcionalment, es pot repetir ladjectiu; les frases resultants sn emftiques, perpoden ser adequades en alguns casos, com ara a les salutacions de les cartes o alinici duna intervenci pblica oral.

Benvolgudes amigues i amics,Benvolguts amics i amigues,

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,Benvolguts amics i benvolgudes amigues,

Notcies per a les usuries i usuaris abo-nats a totes les sessions


28/93

28

En el cas de les salutacions de les cartes i circulars que trametem a persones inde-terminades, si no s adequat fer servir la salutaci en plural perqu ens adrecem auna nica persona, s convenient repetir ladjectiu i escriure una doble salutaci.

En lloc de ProposemBenvolgut collaborador o collaboradora, Benvolgut collaborador,

Benvolguda collaboradora,

Els termes compostos relatius a professions i crrecs sn un altre cas especial enqu s recomanable repetir ladjectiu, si s variable, tant en singular com en plural.

En lloc de Proposem

enginyera o enginyer agrnom enginyera agrnoma o enginyer agrnomeducadors i educadores fsiques educadors fsics i educadores fsiques

Aquesta repetici no s necessria si ladjectiu s invariable.

En lloc de Proposemdirector general o directora general director o directora generaltcniques especialistes i tcnics tcniques i tcnics especialistesespecialistes

4.2.5. Verbs

En general, quan el subjecte est format per dos elements coordinats per la conjun-ci o , el verb pot fer la concordana en singular o en plural. La concordana en sin-gular remarca que noms un dels dos elements ha dactuar; en canvi, la concordanaen plural posa mfasi en el fet que tant lun com laltre ho poden fer. Amb uns exem-ples veurem ms clar el que estem exposant.

La directora o el cap destudis ha de signar el document.La directora o el cap destudis han de signar el document.

En el cas que ens ocupa, s a dir, quan usem totes dues formes, la femenina i lamasculina, per referir-nos a una nica realitat (un crrec, per exemple), el verb esmant en singular.

El secretari o la secretria ha de trametre a les persones assistents lordredel dia.

La directora o director ha de signar la sollicitud.


29/93

29

4.3. Formes abreujades

Un altre sistema per incloure explcitament tots dos gneres dins dun text s ferservir formes abreujades, s a dir, adjuntar la terminaci femenina a la forma mascu-lina desprs duna barra inclinada.

el/la traductor/aels/les traductors/ores

Aquest procediment noms s adequat per a textos breus i esquemtics, com araimpresos, notes, llistes, taules o grfics. Si sutilitza sistemticament en textos llargs,que presenten molts elements amb flexi de gnere, dificulta la redacci i entrebancade manera considerable la lectura.

Hi ha diversos recursos grfics per separar la terminaci femenina: la barra inclinada,el guionet i els parntesis. El ms usual i ms recomanable per a ls que estemcomentant s la barra inclinada.

En lloc de Proposemcatedrtic a catedrtic/acatedrtic(a)

Quan una forma doble comena frase i, per tant, sha descriure la inicial en majs-cula, nhi ha prou amb la majscula del primer element.

El/la president/a ha de convocar les reunions.

4.3.1. Formaci

Aquestes expressions abreujades es poden formar, com ja hem comentat, escrivintla terminaci femenina desprs duna barra inclinada. Hi ha diferents sistemes perestablir quina ha de ser aquesta terminaci. Per als singulars, seguirem el sistemaque utilitza elDiccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans.

Si la forma masculina no t cap marca i la femenina acaba ena , es pot escriure unaa desprs de la barra.

director/apedagog/a

Tamb es pot escriure una a desprs de la barra si el femen acaba en a i el mas-cul acaba en e o o . En aquest cas no es respecta lordre alfabtic.

alumne/amosso/a

Quan la forma femenina t la terminaci essa , sescriu aquesta terminaci desprsde la barra.


30/93

30

jutge/essa

Si la forma femenina i la masculina presenten altres diferncies ortogrfiques, es potescriure la terminaci femenina des de la vocal tnica inclusivament.

funcionari/riaadvocat/adaadministratiu/ivalleidat/anainter/inaarqueleg/loga

Quan, seguint els criteris anteriors, lestalvi despai no s significatiu, escriurem lesdues formes senceres.

soci/sciagrec/grega

Pel que fa a les denominacions dobles en plural, hi ha tamb diferents sistemes perestablir quin ha de ser el fragment que ha daparixer desprs de la barra inclinada.El criteri que proposem s anleg a lutilitzat per als singulars: escriure la terminacidel femen plural a partir de la vocal tnica.

directors/orespedagog/ogues jutges/esses

funcionaris/riesadvocats/adesadministratius/iveslleidatans/anesinterins/inesarquelegs/logues

Si seguint aquest criteri obtenim una forma poc econmica perqu repetim prctica-ment tot el mot, escriurem les dues formes senceres.

tcnics/tcniquesmossos/mossessocis/sciesgrecs/gregues

4.3.2. Concordana

En el cas, poc recomanable, que fem servir denominacions dobles abreujades ambaltres elements amb flexi de gnere que hi han de concordar, com els articles i elsadjectius, podem fer servir formes dobles per a tots aquests elements.

el/la director/a assignat/ada a aquesta comissiels/les secretaris/ries inscrits/ites a la Jornada


31/93

31

Hem de tenir en compte que el fet descriure formes dobles per a tots els elementsque concorden dificulta la claredat i la llegibilitat del text. Una soluci per a aquestinconvenient s fer servir la doble denominaci nicament per al substantiu. Una altrasoluci, preferible, s trobar una redacci alternativa que eviti laparici de tantesformes amb barres.

En lloc de ProposemEl/la funcionari/ria designat/ada El funcionari/ria designat pel presi-pel/per la president/a... dent/a...

La funcionria o funcionari designat perla presidenta o president...La persona funcionria designada per lapersona que ocupa la presidncia...

Notcies per als/per a les usuaris/ries Notcies per als usuaris/ries abonats aabonats/ades a totes les sessions totes les sessions

Notcies per als usuaris i usuries abo-nades a totes les sessionsNotcies per a les persones abonades atotes les sessions

Tots/totes els/les convocats/ades shan Tots els convocats/ades shan de pre-de presentar... sentar...

Les persones convocades shan de pre-sentar...Qui estigui convocat sha de presentar...

Tothom qui hagi estat convocat sha depresentar...

s aconsellable duplicar les preposicions que precedeixen els articles quan formenpart duna contracci.

En lloc de Proposemsignatura del/la jutge/essa signatura del/de la jutge/essa

informaci per als/les professors/ores informaci per als/per a les professors/ores

En els altres casos, no cal duplicar la preposici.

reuni amb els/les encarregats/ades de la campanya

Pel que fa als termes compostos relatius a professions, ocupacions i crrecs, s con-venient utilitzar dobles formes per a tots els elements.

En lloc de Proposemeducador/a fsic educador/a fsic/a


32/93

32

director/a adjunt director/a adjunt/aenginyers/eres tcnics enginyers tcnics/enginyeres tcniques

enginyers/eres tcnics/tcniques

Un altre cas que cal comentar s el dels mots que tenen la mateixa forma per almascul i el femen. Quan apareixen acompanyats daltres elements amb flexi degnere, algun daquests elements sha descriure amb una forma doble, perqu hisiguin presents tant les dones com els homes.

la/el gerent pot contractar...els/les esportistes que han estat seleccionats...


33/93

33

5. Noms dassociacions, colleg professionals i cossos funcion

s molt important que les associacions i collegis professionals apliquin criteris iguali-taris a lhora de fixar el nom, tant pel valor pedaggic que poden tenir entre les perso-nes associades o collegiades, com pel fet que el nom propi duna entitat formalmentconstituda no es pot modificar quan redactem un text. (Per modificar aquestes deno-minacions, cal seguir el procediment legalment establert.) La normativa que preveucom shan de crear i registrar aquestes entitats jurdiques explica tamb qu ha decontenir la denominaci.

En el cas de les associacions, la denominaci ha de fer referncia a les finalitatsestatutries de lassociaci o a lobjecte principal i algun nom que la singularitzi (Llei7/1997, de 18 de juny, dassociacions).

La tipologia de les associacions s enorme, ats que s un tipus dentitat amb unagran varietat temtica. La majoria, per, inclouen en la denominaci el seu objecteprincipal ms que no pas noms de crrecs, oficis o ocupacions.

Associaci Cultural del MatarranyaFederaci Catalana dEntitats Corals

Tamb nhi ha que inclouen expressions referides a persones. En moltes daquestesdenominacions ja es fan servir formes vlides per a tots dos sexes.

Associaci dArtistes VisualsAssociaci dEnsenyants dInformticaAssociaci de Mares i Pares dAlumnesBarcelona VoluntriaFederaci dAssociacions de Gent Gran de CatalunyaFederaci Catalana del Voluntariat Social

Altres associacions haurien dadequar la denominaci de manera que sigui vlida pera dones i homes.

En lloc de ProposemAssociaci Voluntaris 2000 Associaci Voluntariat 2000

Associaci Voluntaris i Voluntries 2000Associaci Voluntries i Voluntaris 2000

Associaci de Traductors i dIntrprets Associaci de Traducci i Interpretacide Catalunya de Catalunya

Pel que fa als collegis professionals, dacord amb la normativa que els regula, el


34/93

34

nom ha de contenir, a ms de la paraulacollegi , la professi o professions queinclogui i el nom de la poblaci on radiqui el seu domicili nic o b lmbit territorialque comprengui (Decret 329/1983, de 7 de juliol, daprovaci del reglament de col-legis professionals de Catalunya).

Algunes daquestes denominacions ja tenen en compte tots dos gneres, b perqules formes corresponents sn coincidents en femen i en mascul, b perqu fanservir una forma genrica o una forma doble.

Collegi de Periodistes de GironaConsell de Collegis Oficials dAgents de la Propietat Immobiliria de CatalunyaCollegi Oficial dEnginyeria en Informtica de CatalunyaCollegi dEducadores i Educadors Socials de Catalunya

Nhi ha daltres, per, que shaurien dadaptar per tenir en compte tant els homes comles dones.

En lloc de ProposemCollegi de Bilegs de Catalunya Collegi de Biologia de Catalunya

Collegi de Bilogues i Bilegs deCatalunyaCollegi de Bilegs i Bilogues deCatalunya

Consell de Collegis dAdvocats de Consell de Collegis de lAdvocacia deCatalunya Catalunya

Consell de Collegis dAdvocats i Advo-cades de CatalunyaConsell de Collegis dAdvocades i Advo-cats de Catalunya

Un altre cas de denominacions oficials en qu s important tenir en consideracitant les dones com els homes, des del moment en qu es proposen i saproven, snles titulacions, les categories professionals i els cossos funcionarials. Pel que fa alscossos i categories funcionarials de la Generalitat de Catalunya, hi ha casos que snvlids per a tots dos sexes, b perqu la denominaci s un genric, b perqu lesformes masculina i femenina sn coincidents, b perqu es fa servir una forma doble.Vegem-ne alguns exemples.

planificaci lingsticasalut pblicaeducaci fsicainspecci financeraadvocacia

agents rurals

analistes de laboratoriauxiliars de clnica


35/93

35

bomber/amosso/acomissari/riasotsinspector/a

Tanmateix, hi ha altres denominacions de cossos que cal revisar per adequar-les alllenguatge igualitari.

En lloc de Proposemarquitectes tcnics arquitectura tcnicaarxivers arxivsticaenginyers forestals enginyeria forestalveterinaris veterinria


36/93

36

6. Millora i llegibilitat del textCal no oblidar que lobjectiu principal dels textos s comunicar, i que la forma, si b simportant, no ha dimpedir la comprensi del missatge, sin contribuir a expressar-lode la manera ms clara, respectuosa i concisa possible. Per tant, es tracta de trobarexpressions o solucions que siguin respectuoses amb la condici masculina o feme-nina de les persones i amb la llegibilitat del text. A continuaci us presentem algunsexemples de simplificaci de textos que, si b tenen en consideraci les dones i elshomes, poden millorar pel que fa a la claredat i llegibilitat.

Hem de tenir en compte que els textos presenten molts elements variables segonsel gnere (noms, adjectius, articles, pronoms) i que fer servir les formes masculinesi femenines de tots aquests elements pot complicar molt la redacci. A continuaci

trobareu alguns casos en qu shan fet servir altres recursos que permeten evitar lsde denominacions dobles, utilitzar un llenguatge no discriminatori i aconseguir unaexpressi ms simple i ms clara.

En lloc de Proposemtotes les inscrites i tots els inscrits alcurs

adreat a tots els treballadors i a totesles treballadores

dades de tots els catalans i totes lescatalanes

Quan els aspirants i les aspirants haginpresentat els treballs, cap daquests oaquestes no podr esmenar-los.La persona que actu en nom delalumne/a ha de tenir lautoritzacidaquest/a.

Aquesta obra posa a labast dels profes-sionals, les professionals, els empresa-ris i les empresries una eina fonamen-tal per a la relaci mtua i, sobretot,per a una gesti de la informaci msacurada.

tothom que shagi inscrit al cursqui estigui inscrit al cursles persones inscrites al curs

adreat a tot el personaladreat als treballadors i treballadoresadreat al conjunt de treballadores i tre-balladors

dades de la poblaci de Catalunyadades de tota la poblaci de Catalunyadades dels catalans i les catalanes

Quan les persones aspirants hagin pre-sentats els treballs, no podran esmenar-los.La persona que actu en nom delalumne/a ha de tenir lautoritzaci de lapersona interessada.La persona que actu en nom delalumne/a nha de tenir lautoritzaci.

Aquesta obra posa a labast de la comu-nitat professional i empresarial una einafonamental per a la relaci mtua i, sobre-tot, per a una gesti de la informaci msacurada.


37/93

37

Podem combinar diferents recursos per aconseguir un llenguatge igualitari, per elnucli i els complements shan de tractar de la mateixa manera.

En lloc de Proposem

Hi han assistit els i les treballadors/ores. Hi han assistit les treballadores i treba-lladors.Hi han assistit els/les treballadors/ores.

Beneficiaris: els i les empleats/-ades Persones beneficiries: empleats i em-de la Generalitat i un acompanyant. pleades de la Generalitat i una persona

acompanyant.

El desig de respectar tots dos gneres i daplicar aquest criteri a la totalitat dels casosporta de vegades a crear formes no sexistes innecessries.

En lloc de ProposemLa Junta Directiva ha destar formada La Junta Directiva ha destar formadaper un/a president/a, un/a tresorer/a i per un/a president/a, un/a tresorer/a iquatre persones vocals. quatre vocals.

La Junta Directiva ha destar formadaper una presidenta o president, una tre-sorera o tresorer i quatre vocals.

En aquest cas, seria abusiu fer servirpersones vocals , ats que vocal s una formainvariable (el vocal, la vocal ).

Igualment, la voluntat de no discriminar pot fer que els substantius per anomenar uncrrec, una professi o una condici es converteixin en sintagmes excessivamentllargs que allunyen el verb principal del subjecte.

En lloc de ProposemLa persona responsable de la dansa, Les persones responsables de la dansa,la persona responsable de la msica, la msica i les arts escniques, respecti-com tamb la persona responsable de vament, han dacordar...les arts escniques, han dacordar

Tamb ens podem trobar amb un excs de dobles formes amb barres que dificultin lacomprensi lectora dels textos. De vegades, la soluci s una nova redacci en qusevitin aquests recursos tan poc expressius.


38/93

38

En lloc de ProposemQuan el/la candidat/a hagi estat se- Quan la persona candidata hagi estatleccionat/ada, el jurat el/la podr en- seleccionada, el jurat la podr entrevis-entrevistar tar.El/la beneficiari/ria ha de presentar La persona beneficiria ha de presen-una cpia de la inscripci del seu/de tar una cpia de la inscripci del nadla seva fill/a en el termini dun mes en el termini dun mes des de la datades de la data del naixement. del naixement.Ms endavant sespecificaran les fun- Ms endavant sespecificaran les fun-cions del/de la director/a, el/la secreta- cions de les persones que han docuparri/ria i el/la tresorer/a. els crrecs de director/a, secretari/ria

i tresorer/a.Ms endavant sespecificaran les fun-cions de les persones que han docuparels crrecs de directora o director, secre-tria o secretari, i tresorera o tresorer.

Us comuniquem que ha canviat el lloc Us comuniquem que ha canviat el llocde la segona prova per formar part de de la segona prova per formar part dela borsa dinterins/ines deducadors/ores la borsa per cobrir interinatges deduca-fsics/fsiques. ci fsica.

En alguns casos podem millorar la redacci eliminant les denominacions dobles,sense substituir-les per cap altre mot, ats que sovint el context ens permet saber aqui ens adrecem, de qui parlem, a qui ens referim, etc.

En lloc de ProposemAquest sistema permet que les alum- Aquest sistema permet disposar dinfor-nes i els alumnes disposin dinformaci maci actualitzada.actualitzada.Les usuries i els usuaris interessats Cal presentar una sollicitud abans delhan de presentar una sollicitud abans 10 de gener.del 10 de gener.


39/93

39

7. Documents administratiusEn els textos amb un contingut general, informatiu o histric, habitualment fem refe-rncia a persones determinades; per tant, podem redactar-los tenint en compte lacondici dhomes o de dones daquestes persones. En canvi, quan les persones dequi parlem o a qui ens adrecem sn desconegudes, com s el cas de documentspblics destinats a un conjunt indeterminat de persones, com ara convocatries, dis-posicions oficials, impresos o informaci de serveis, hem de tenir especial cura de nofer servir nicament el mascul per generalitzar.

Segons aquestes consideracions, classifiquem els documents administratius endocuments tancats (adreats a persones concretes, conegudes) i documents oberts(adreats a persones desconegudes o de tots dos sexes).

7.1. Documents tancats

Els documents tancats van destinats o fan referncia a persones determinades. Enaquest cas, el tractament i la redacci shan dadaptar a la condici dhome o donadaquestes persones.

En lloc de ProposemLa president, Nria Roma, ha aprovat... La presidenta, Nria Roma, ha aprovat...El secretari general La secretria generalMaria Jard Maria Jard

Vegem com podem millorar la redacci duna carta tenint en compte els diferentscriteris que hem anat exposant en els captols anteriors.

En lloc de ProposemSra. Joana Gil

Director adjuntSenyora,Hem rebut linforme sobre la demandapresentada pels treballadorsde la vostraempresa, i el farem arribar aladvocatque se nencarregui, tan bon puntaquestsiguidesignat. Sollicitarem tamb infor-mes de diferentstcnics que determininsi sn justificades les queixes delsdemandants.AtentamentIrene DomnecAssessor del Gabinet

Sra. Joana Gil

Directora adjuntaSenyora,Hem rebut linforme sobre la demandapresentada pel personalde la vostra em-presa, i el farem arribar aladvocat oadvocada que se nencarregui, tan bonpunt sen faci la designaci. Sollicitaremtamb informes de diferentsespecialis-tes que determinin si sn justificades lesqueixes de les persones demandants.Atentament,Irene DomnecAssessora del Gabinet


40/93

40

7.2. Documents oberts

Sn documents oberts els que sadrecen a persones indeterminades, desconegu-des. Amb una redacci en qu es combinin totes les possibilitats que hem tractat enaquestes pgines per evitar la discriminaci, podem obtenir un text clar i que incloguihomes i dones.

7.2.1. Impresos

Els impresos, tant si sn en paper com si es tracta de formularis electrnics, han depreveure la realitat de les persones que els han demplenar. Com hem anat veiental llarg daquesta obra, hi ha diversos sistemes per incloure la referncia a dones ihomes en la redacci i en un mateix escrit es poden combinar, si cal, diverses solu-cions. Quan dissenyem impresos cal tenir en compte tamb que hem de tendir a lasimplificaci i a eliminar informaci innecessria.

Els espais destinats als noms de les persones poden ser simplement espais enblanc, sense encapalament de tractament.

En lloc de ProposemSr./Sra. Nom

Cognoms i nomNom i cognoms

En/Na NomCognoms i nomNom i cognoms

Podem evitar les formes amb marca de gnere fent servir expressions neutres.

En lloc de ProposemDades personals

El/la sollicitant __________________, Cognoms i nom:nascut/uda a ___________________, Lloc de naixement:domiciliat/ada a __________________ Domicili:

Conv fer servir preferentment formes genriques. Ara b, si cal emprar una expres-si amb marca de gnere, com que limprs acostuma a ser un text curt i ambgran economia despai, podem fer servir el sistema de dobles formes separades perbarres.

Tot seguit veurem un exemple dimprs, en comentarem els aspectes millorables(formes de color blau) i, finalment, proposarem una nova versi del document.


41/93

41

Sollicitud de subvenci per organitzar cursos de catal per a adults

Dades de lorganismeNom NIF

Domicili social Telfon FaxLocalitat Pas Codi postal

Nom i crrecdel representant DNI

Nomdel responsablede la gesti administrativa

Adrea electrnica Adrea web

Dades de la convocatriaNmero i data de la resoluci Nmero i data del DOGC

Cost estimat de lactivitat Import sollicitat

Nombre total de cursos

Si heu demanat altres ajuts per a la mateixa activitat, especifiqueu el nom de lorganisme i limportsollicitat.

Detall dels cursosNombre Nivell Hores Calendari Professor

Dades dels professorsSr./Sra. Llicenciat/ada Experinciacom a professor de catal per a adults


42/93

42

Dades bancriesTitular del compte

Entitat bancria

Codi de lentitat Nmero de loficina DC Nmero del compte o de la llibreta

Adrea

Localitat Codi postal

Documentaci que sadjuntaa. Fotocpia del DNIdel sollicitant e. Fotocpia dels contractesdels professors

b. Documentaci acreditativa de la f. Imprs de linforme detallat de cada cursrepresentaci amb qu actuael signant g. Fitxes dinscripcidels alumnes

c. Fotocpia del NIF de lorganisme o lentitath. Fitxesdels professors

d. Estatuts

Localitat i data

Signaturadel representant Segell de lorganisme

Secretari de Poltica Lingstica

Com que les persones destinatries de limprs sn indeterminades, cal fer servirsolucions vlides per a tothom: formes genriques i, quan sigui necessari, denomi-nacions dobles.

A lapartat per indicar on ha de signar la persona interessada, nhi ha prou de posar-hisignatura .

Cal tenir en compte que les sollicituds sadrecen a lrgan, centre o unitat adminis-trativa competent i no al crrec ni a la persona que locupa en un moment concret.

Tot seguit presentem diverses propostes de millora.

En lloc de ProposemSollicitud de subvenci per organitzar Sollicitud de subvenci per organitzarcursos de catal per a adults cursos de catal per a persones adultesNom i crrecdel representant Nom i crrecde la persona representant

Nom i crrecdel/de la representant


43/93

43

Nomdel responsablede la gesti Nomde la persona responsablede laadministrativa gesti administrativa

Nom del/de la responsable de la gestiadministrativa

Professor ProfessoratProfessor/a

Dades dels professors Dades del professorat Dades de les professores i professors

Sr./Sra. Cognoms i nomNom

Llicenciat/ada TitulaciLlicenciatura

Experinciacom a professor de catal Experinciaen ensenyament de catalper a adults a persones adultes

Experinciafent classes de catal per apersones adultesExperinciacom a professor/a de catalper a persones adultes

Fotocpia del DNIdel sollicitant Fotocpia del DNIde qui signa lasollicitudFotocpia del DNIde la personasollicitantFotocpiadel DNI del/de la sollicitant

Documentaci acreditativa de la repre- Documentaci acreditativa de la repre-sentaci amb qu actuael signant sentaci amb qu actuala persona sig-nant

Documentaci acreditativa de la repre-sentaci amb qu actuala/el signant

Fotocpia dels contractesdels professors Fotocpia dels contractesdel professoratFotocpia dels contractesde les profes-sores i professors

Fitxes dinscripcidels alumnes Fitxes dinscripcide lalumnatFitxes dinscripcide les alumnes i elsalumnes

Fitxes dinscripcidels/de les alumnesFitxesdels professors Fitxesdel professorat

Fitxesde les professores i professorsSignaturadel representant Signatura

Signaturade la persona representantSignaturadel/de la representant

Secretari de Poltica Lingstica Secretaria de Poltica Lingstica

Vegem ara com podria quedar el mateix imprs adaptat perqu sigui vlid tant pera dones com per a homes. Les formes en blau sn la proposta de soluci per a lesformes que hem considerat inadequades a limprs de la pgina 41.


44/93

44

Sollicitud de subvenci per organitzar cursos de catal per a perso-nes adultes

Dades de lorganismeNom NIF

Domicili social Telfon Fax

Localitat Pas Codi postal

Nom i crrecde la persona representant DNI

Nomde la persona responsable de la gesti administrativa

Adrea electrnica Adrea web

Dades de la convocatriaNmero i data de la resoluci Nmero i data del DOGC

Cost estimat de lactivitat Import sollicitat

Nombre total de cursos

Si heu demanat altres ajuts per a la mateixa activitat, especifiqueu el nom de lorganisme i limportsollicitat.

Detall dels cursosNombre Nivell Hores Calendari Professorat

Dades del professoratCognoms i nom Titulaci Experinciaen ensenyament de catal

a persones adultes


45/93

45

Dades bancriesTitular del compte

Entitat bancria

Codi de lentitat Nmero de loficina DC Nmero del compte o de la llibreta

Adrea

Localitat Codi postal

Documentaci que sadjuntaa. Fotocpia del DNIde qui signa la sollicitud e. Fotocpia dels contractesdel professorat

b. Documentaci acreditativa de la represen- f. Imprs de linforme detallat de cada curstaci amb qu actuala persona signant g. Fitxes dinscripcide lalumnat

c. Fotocpia del NIF de lorganisme o lentitath. Fitxesdel professorat

d. Estatuts

Localitat i data

Signatura Segell de lorganisme

Secretaria de Poltica Lingstica

7.2.2. Oficis, cartes, circulars i plantilles de documents

En el cas dels documents adreats a diverses persones, moltes vegades indeter-minades, cal emprar el tractament devs i evitar les expressions amb marquesde gnere; si aquestes fossin necessries, podem fer servir la denominaci dobleescrita tota sencera.

Per a la salutaci, que ha dincloure dones i homes, s preferible no fer servir la formafemenina abreujada.

En lloc de ProposemSenyor/a, Senyora, senyor,

Senyor,Senyora,Senyora/senyor,


46/93

46

Benvolgut/uda senyor/a, Benvolguda senyora, benvolgut senyor,Benvolgut senyor,Benvolguda senyora,

A continuaci, us presentem uns exemples en qu shan fet servir diferents recursosperqu els documents siguin vlids tant per a homes com per a dones.

En lloc de ProposemSenyor,Li comuniquem que ha canviat el llocde la segona prova per formar part dela borsa dinterins deducadors fsics. Lanova adrea s...Li recordem que ha de portar el DNI ique un vigilantde sala el conduir fins alaula on ha de fer les proves.El saludem atentament.

Senyor, senyora,Us comuniquem que ha canviat el llocde la segona prova per formar part de laborsa per cobrir interinatges deducacifsica. La nova adrea s...Us recordem que heu de portar el DNIi que una de les persones que vigilaran les sales us conduir fins a laula on heude fer les proves.Us saludem atentament.

En lloc de ProposemBenvolgut senyor,Lamentem haver dinformar-lo sobre ladecisi dels directors, que no lhan con-siderat apte per a la vacant dadjunt, pera la qual va serentrevistat. Ens ha estatdifcil escollir entretants candidats que,com vost, estaven moltcapacitats. Tan-mateix, tots els responsables daquestaentitat ens sentiremhonoratssi pogus-sim comptar amb vost entreels nostresfuturs collaboradors.Ben cordialment,

Benvolguda senyora,Benvolgut senyor,Lamentem haver dinformar-vos sobre ladecisi del consell de direcci, que haconsiderat queno reuniu prou condicions per a la vacant dadjunt/a, per a la qualusvam entrevistar. Ens ha estat difcil escollirentre un nombre tan gran daspirantsque,com s el vostre cas, heu mostrat granscapacitats. Tanmateix,aquesta entitat sesentiria honorada si pogus comptar ambla vostra collaboracifutura.

Ben cordialment,

Un cas similar als anteriors s el de les plantilles de documents: sn documents quecal completar amb les dades de persones determinades.


47/93


48/93

48

En aquest cas podem valorar si s necessari que apareguin les referncies concretesde les electores i els electors o si aquesta expressi s redundant. Potser es pot sim-plificar aquest ttol i reduir-lo aeleccions per sufragi.Si optem per incloure aquestesreferncies, s preferible escriure les dues formes sense abreujar.

En aquest altre cas que exposem a continuaci, sha fet servir un genric (titularitat )per evitar la discriminaci que suposaria ls de la parauladirector , per el ms reco-manable s simplificar la redacci prescindint daquest genric.

En lloc de ProposemResoluci per la qual es dna publicitat Resoluci per la qual es dna publicitata la Resoluci de [] del recurs de re- a la Resoluci de [] del recurs de re-posici interposat perla titularitatdel posici interposat pel centre docent pri-centre docent privat vat

Cos del document

Les solucions sn diverses: conv utilitzar preferentment formes genriques (motscollectius, expressions formades a partir de mots com arapersona o personal ) i ferservir denominacions dobles quan els genrics no siguin adequats.

En lloc de Proposem...la possibilitat de reglamentar els me- ...la possibilitat de reglamentar els me-

canismes perqu els funcionaris canismes perqu el funcionariatde lAdministraci de la Generalitat... de lAdministraci de la Generalitat......la possibilitat de reglamentar els me-canismes perqu el personal funcionaride lAdministraci de la Generalitat......la possibilitat de reglamentar els me-canismes perqu les funcionries i elsfuncionarisde lAdministraci de laGeneralitat...

Article 18. Atencials alumnesamb dis- Article 18. Atenci alalumnatamb dis-capacitats fsiques, psquiques o senso- capacitats fsiques, psquiques o senso-sorials, o amb trastorns de conducta. rials, o amb trastorns de conducta.

Article18. Atencials alumnes i les alum-nes amb discapacitats fsiques, psqui-ques o sensorials, o amb trastorns deconducta.

En alguns casos, podem substituir la denominaci dun crrec per la de lorganismecorresponent.


49/93

49

En lloc de ProposemEl procediment sha diniciar dalguna El procediment sha diniciar dalgunade les maneres segents: de les maneres segents:a) Dofici, per resolucidel director ge- a) Dofici, per resolucide la Direcci Ge-neral de Serveis Penitenciaris i Reha- neral de Serveis Penitenciaris i Rehabili-bilitaci. taci.[...] [...]

En general, hi ha diverses solucions adequades per substituir la denominaci duncrrec. Vegem-ne uns exemples.

En lloc de ProposemEl captol X regula les vacants i la seva El captol X regula les vacants i la seva

provisi, aix com els casos de cessa- provisi, aix com els casos de cessa-ment del presidenti daltres crrecs del mentde qui presideixi daltres crrecsComit Executiu. del Comit Executiu.

El captol X regula les vacants i la sevaprovisi, aix com els casos de cessa-ment de la persona que ocupa la presi-dncia i daltres crrecs del Comit Exe-cutiu.El captol X regula les vacants i la sevaprovisi, aix com els casos de cessa-ment de la presidenta o el presidentidaltres crrecs del Comit Executiu.

Signatura

A la signatura hi ha de constar sempre el crrec amb la forma que correspongui a lapersona que locupa.

Aquest Decret entrar en vigor el mateix dia de la seva publicaci en elDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

Barcelona, 20 de gener de 2004Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de CatalunyaAnna Sim i CastellConsellera de Benestar i Famlia

Vegem a continuaci un exemple de disposici en qu shan fet servir diferents recur-sos per aconseguir un llenguatge igualitari.


50/93

50

DECRET 61/2003, de 20 de febrer, de creaci de la Comissi Rectora delPla dacci per a la inclusi social a CatalunyaEl Pla integral de lluita contra la pobresa i lexclusi social aprovat per Acorddel Govern de 2 de maig de 1995, es va desenvolupar a Catalunya desde lany 1995 fins a lany 2000 i van participar-hi sis departaments de laGeneralitat, amb la collaboraci dels ens locals, daltres estaments socialsi dentitats. La nova realitat social, poltica, econmica i cultural del nostrepas ha posat en relleu la necessitat dun plantejament nou i ms amplientorn de la pobresa i de lexclusi social.[...]Atesa la necessitat de coordinar les diverses actuacions per a lelaboraci,la implantaci i el seguiment del Pla dacci per a la inclusi social aCatalunya, i en aplicaci de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorga-nitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat, a

proposta de la consellera de Benestar i Famlia i dacord amb el Govern,Decreto:Article 1Comissi Rectora1.1. Es crea la Comissi Rectora per a lelaboraci i execuci del Pla dac-

ci per a la inclusi social a Catalunya, amb la composici, les funcionsi el rgim jurdic que es regulen mitjanant el present Decret.

1.2. La Comissi Rectora per a la elaboraci del Pla dacci per a la inclusi

social a Catalunya es constitueix com a rgan de participaci i coor-dinaci dels sectors pblics i privats implicats en el desenvolupamentde programes i projectes per aconseguir la inclusi social dels sectorsmenys afavorits de la societat catalana.

Article 2Funcionament i composici2.1. La Comissi Rectora per a la elaboraci del Pla dacci per a la inclusi

social a Catalunya, funciona en Ple i en Comissi Executiva.2.2. El Ple est integrat per:

a) La presidnciab) La vicepresidncia primerac) La vicepresidncia segonad) Les vocaliese) La secretaria

2.3. La presidncia s exercida per la persona titular del Departament deBenestar i Famlia, la qual ser substituda per la vicepresidncia pri-mera en casos dabsncia, malaltia o vacant.

2.4. La vicepresidncia primera s exercida per la persona titular de la

Direcci General de lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials delDepartament de Benestar i Famlia.


51/93

51

2.5. La vicepresidncia segona s exercida per la persona titular de laSecretaria dAfers Laborals i dOcupaci del Departament de Treball,Indstria, Comer i Turisme.

2.6. Les vocalies sn ocupades per:

a) La persona titular de lInstitut Catal de la Dona.b) La persona titular de la Secretaria per a la Immigraci del Departa-ment de la Presidncia.

c) La persona titular de la Direcci General de Seguretat Ciutadana delDepartament de Justcia i Interior.

d) La persona titular de la Direcci General dOrdenaci i InnovaciEducativa del Departament dEnsenyament.

e) La persona titular de la Direcci General de Poltica Lingstica delDepartament de Cultura.

f) La persona titular de la Direcci General de Recursos Sanitaris delDepartament de Sanitat i Seguretat Social.

g) La persona titular de la Direcci General dArquitectura i Habitatgedel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.

h) La persona titular de la Direcci General de Producci Agrria iInnovaci Rural del Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca.

i) La persona titular de la Direcci General dEconomia Social, Coope-ratives i Autoempresa del Departament de Treball, Indstria, Comeri Turisme.

j) La persona titular de la Direcci General de Planificaci Ambientaldel Departament de Medi Ambient.

k) La persona titular de la Direcci General de Recerca del Departa-

ment dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci.l) Quatre persones en representaci de les entitats municipalistes: dosde lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques de Catalunya idos de la Federaci de Municipis de Catalunya.

m) Dues persones expertes i de reconegut prestigi en els assumptesreferits a la inclusi social, designades per la persona titular delDepartament de Benestar i Famlia.

n) Cinc persones de les organitzacions ms representatives en el campde la inclusi social designades per la persona titular del Departa-ment de Benestar i Famlia.

[...]2.8. La secretaria s exercida per una persona funcionria del Departament

de Benestar i Famlia, designada per la presidncia de la ComissiRectora, que actua amb veu per sense vot.

2.9. La Comissi Executiva est integrada per:a) La presidncia.b) La vicepresidncia.c) Les vocalies.d) La secretaria.

2.10. La presidncia correspon a la mateixa persona que exerceix la vice-presidncia primera en el Ple de la Comissi Rectora.


52/93

52

2.11. La vicepresidncia correspon a la mateixa persona que exerceix lavicepresidncia segona en el Ple de la Comissi Rectora.

2.12. Les vocalies sn ocupades per:

a) Tres persones que representin les vocalies referides als epgrafs

a) fins al k), ambds inclosos, de lapartat 2.6, designades entreaquestes per la presidncia de la Comissi Rectora.b) Dues persones que representin les vocalies referides a lepgraf l)

de lapartat 2.6, designades per aquestes i que representin cadas-cuna de les entitats municipalistes.

c) Una persona que representi la vocalia referida a lepgraf m) delapartat 2.6, designada per la presidncia de la Comissi Rectoraa proposta daquesta.

d) Dues persones que representin la vocalia referida a lepgraf n) delapartat 2.6, designades per la presidncia de la Comissi Rectoraa proposta daquesta.

2.13. La secretaria de la Comissi Executiva s exercida per la mateixapersona que ocupa la secretaria del Ple de la Comissi Rectora, queactua amb veu per sense vot.

[...]


53/93

53

8. Professions, condicions i crrAquesta relaci, que no s exhaustiva, pretn ser una guia per resoldre problemesconcrets en ls de les formes ms adients per respectar lexistncia de tots dossexes. Hi figuren les professions, condicions i crrecs que hem considerat ms habi-tuals en els textos de lAdministraci pblica.

Per resoldre dubtes relatius a termes que no apareguin en aquest recull, podeu con-sultar el Diccionari de la llengua catalana,de lInstitut dEstudis Catalans; elGran diccionari de la llengua catalana,dEnciclopdia Catalana, i elDiccionari docupa- cions,elaborat pel Departament de Treball i Indstria de la Generalitat de Catalunyai el TERMCAT.

A part de fer constar les formes femenina i masculina, en singular i en plural, decada terme, presentem diverses propostes descriptura de la doble denominaci, ensingular i en plural. Segons el tipus de text, el context, les persones a qui ens referimo a qui es destini, podem triar la forma que ms hi escaigui.

Pel que fa a les formes femenines, que de vegades sn vacillants o presenten dife-rents possibilitats (per exemple,advocada i advocadessa ), en aquesta relaci apa-reixen noms les recollides alDiccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudisCatalans. Tanmateix, res no impedeix que formes com aragerenta o jutge , que avuino sn normatives, es facin habituals i, tal com ha passat en altres casos, esdevin-guin normatives en el futur.

A la tercera columna, que recull les dobles formes, presentem en primer lloc la deno-minaci en femen i en mascul senceres; en segon lloc, la doble denominaci senselarticle de la segona forma, i en tercer lloc, la forma amb barres, adequada espe-cialment per a textos esquemtics, com ara llistes, taules o formularis. En el cas queamb larticle determinat coincideixen les formes femenina i masculina (per exemple,lagent ), donem les diferents possibilitats amb larticle indeterminat. Recollim tamb les formes genriques i abstractes corresponents a cada terme, que,tot i que apareixen a lltima columna, cal considerar que en general sn una solucipreferent respecte de les dobles denominacions. Quan fem servir aquests termesgenrics, cal anar en compte amb el context, ats que no sn totalment sinnimsde les formes masculines i femenines, i no sempre sn intercanviables. Per ampliarla informaci sobre els diferents recursos per evitar les marques de gnere, podeuconsultar el captol 3, Formes genriques.


54/93

5 4

ladministrativa o ladministratiu

ladministratiu o ladministrativa

ladministrativa o administratiu

ladministratiu o administrativaadministratiu/iva

les administratives i els administratius

els administratius i les administratives

les administratives i administratius

els administratius i administratives

administratius/ives

ladulta o ladult

ladulta o adult

adult/a

les adultes i els adults

les adultes i adults

adults/adultes

administratiu

administratius

adult

adults

administrativa

administratives

adulta

adultes

En aquesta primera entrada (administrativa , administratiu ) hem recollit totes les possibilitats pel que fa a loEn la resta dentrades, amb lobjectiu de simplificar i sistematitzar els exemples, hi figuren noms les con


55/93

5 5

advocada

advocadessa

advocadesadvocadesses

agent (de la GurdiaUrbana, per exemple)

agents

agent judicial

agents judicials

advocat

advocats

agent

agents

agent judicial

agents judicials

ladvocada o ladvocat

ladvocada o advocat

advocat/ada

les advocades i els advocatsles advocades i advocats

advocats/ades

lagent

una agent o un agent

una o un agent

un/a agent

les agents i els agents

les i els agents

les/els agents

lagent judicial

una agent o un agent judicial

una o un agent judicial

un/a agent judicial

les agents i els agents judicials

les i els agents judicials

les/els agents judicials


56/93

5 6

alcaldessa

alcalde

alcaldessesalcaldes

alumna

alumnes

ambaixadora

ambaixadores

alcalde

alcaldes

alumne

alumnes

ambaixador

ambaixadors

lalcaldessa o lalcalde

lalcaldessa o alcalde

alcalde/essa

les alcaldesses i els alcaldesles alcaldesses i alcaldes

al