<titol>

Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Del Tordera al Besòs.

Número 22 | Abril de 2014 | Any VII

Fins sempre Lluís Torner!

En Tòfol i na Cisetaabans de ser premianencs

2 | Maresme Gegant | Número 22

Quí som?

Maresme Gegant és una publicació trimestral editada des de la Coordi-nadora de Geganters del Maresme (ACGC) que tracta sobre la tradició

gegantera, imatgeria festiva i cultural del Maresme

|Coordina i maqueta: Xavier Navarro|Han col·laborat: David Roy (Mata-ró), Joan Miquel Merino (Rubí), David Pedrós (Premià de Mar), Sergi Galocha (Mataró), Coral Mas (Mataró), Núria Abellán (Badalona).|Portada: Detall de la mà dreta del gegant Omar de Premià de Mar. Porta-da en homenatge a Lluís Torner.

|Vocals de comarca: Xavier Latorre (Palafolls), Joan Bujons (Pineda de Mar)|Cost total de la publicació: 8,75 € (En concepte de peatges i dietes per a rea-litzar l’entrevista a Mataró)

Lluís TornerEl Maresme Gegant que esteu visualitzant en aquests moments vol ser un homenatge a Lluís Torner. Torner era argentoní, molt vinculat a la ciutat de Mataró. Ha fet gegants i capgrossos per Mataró i el Mares-me. Algunes de les seves obres han estat els gegants pirates de Premià de Mar o l’Andreu d’Òrrius. També ha repintat la família de nans de Mataró i va reparar el Drac de la mateixa ciutat. La seva obra gegantera ha estat ben escassa, no obstant, en destaca el gran treball i realisme de les seves creacions.

De les nostres terres en ressalten diversos constructors desapareguts com en Josep Cardona o bé en Lluís Traveria. Com a taller en destaca el de Can Boter de Tiana, que feu diverses figures entre les quals ressalta l’Elisabeth Christina de Wolfenbüttel (Aleman-ya). Actualment, tenim els mataronins Eloi Romanyà i Sergio Laniado. Aquest darrer, ha donat vida a ge-gants com la Isabel, figura que acompanya els antics gegants de Sant Pere i les Puel·les de Barcelona.

^ En Bòbul i na Margaridassa de Sant Vicenç del Montalt. Gener de 2013.^

Sigues Maresme Gegant!maresmegegant@gmail.comParticipa, opina, escriu, col·labora...

+ Info Coordinadora: |Web: http://webs.gegants.cat/maresme |Facebook: www.facebook.com/gegantsmaresme

Número 22 | Maresme Gegant | 3

Text: Xavier Navarro Il·lustracions: Originals de Griselda Karsunke

Treball i Cultura, tota una simbologia

Ella, na Cultura:Rossa, representant els països nòrdics. A la mà dreta una englantina simbolitzant els jocs florals. A l’estola du: una sardana, fent al·lusió a la cultura popular; la muntanya de Montserrat que enllaça amb el monestir de Sant Miquel de Cuixà per unes línies amb lletres de diferents alfabets; la partitura d’“El Cant dels Ocells”, d’on en surten dos grans ocells, ens recorda la música i els músics catalans reconeguts per tot el món. L’art gòtic està representant en una finestreta per on veu el portador; amb la Sagrada Família es fa esment del mo-dernisme. Tampoc hi falta l’astronomia i l’art de la pin-tura amb una paleta i pinzells. La ciència que estudien els inventors és representada per un submarí assenyalat amb la figura de l’Ictini II. Pel camí recordarem els ci-entífics, matemàtics, físics i químics i metges. Un bloc de marbre a mig treballar, extret d’una de les nostres canteres representa els escultors i, unes peces de cerà-mica fetes amb les terres de diferents punts de la nostra geografia, acompanyen els artistes que, amb les seves mans, transformen el fang.

En Treball i Cultura són tot un món per descobrir. Amb les seves estoles i atributs representen tot un país. Us recomanem que us acosteu i els observeu amb atenció. Descobrireu moltes coses!

Ell, en Treball:Morè, amb barba espessa, ens recorda els que treballaven la terra diàriament. A la mà dreta du un llibre de comp-tes i un segell amb l’insígnia catalana. Al vestit veiem els camps de conreu, els boscos d’arbres per fer paper i mo-bles en representació de la nostra riquesa forestal, tam-bé hi podem observar un tren carregat amb productes extrets de les mines i uns clavells, recordant-nos el cultiu de les flors. Les cases de menjar i beure les simbolitzen uns estris que al mateix temps fan esment dels artesans del vidre i de la terrissa. El comerç és indicat per unes balances. Un arbre fruiter ens diu que cultivem fruita de tota mena i un gall representa el bestiar en general. Una guardiola figura els bancs i les caixes d’estalvi i el regle junt amb el cartabó, el ram dels constructors. Fàbriques amb les xemeneies amb fum que deixen navegar un vai-xell transatlàntic, fins a trobar-nos amb la pesca. També hi són representats els camps de blat per mitjà d’unes espi-gues i una falç. i amb uns raïms, recordem el seu cultiu i la indústria dels vins i caves. El Sol i la Lluna acompanyen el treball dels uns i el descans ben merescut dels que han arribat al final de la jornada ≡

La curiositat

4 | Maresme Gegant | Número 22

Què hem fet? Text i fotos: Maresme Gegant

Badalona presenta el conte de l’Anastasi i la Maria

El passat 22 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, la Colla de Geganters de Badalona presentà, a la Biblioteca de Can Casacuberta, el primer dels pos-sibles cinc contes que parlen dels gegants de la ciutat de Badalona.

“Anastasi i Maria, el Conte” és el nom de l’obra que parla de l’origen de l’Anastasi i la Maria, els gegants més antics de la ciutat (amb més de 155 anys) considerats com a 7è Tresor Material de la Ciutat. És una obra col·lectiva on hi han intervingut moltes mans per a confeccionar-lo. Tot i això, val a dir que el conte fou escrit cap als anys 90. Així doncs, l’actual versió ve a ser una obra derivada o adap-tació del que va ser la primera.

L’edició d’aquest conte és una altra de les campanyes que s’estan duent per tal de poder restaurar els gegants Ripal i Brunel•la del Mar, figures estrenades l’any 1982 i que el pas del temps els ha jugat una mala passada.

Per aconseguir el conte, a un preu de 7.50 euros, us podeu dirigir al web de l’entitat (www.gegantsbadalo-na.org) o bé al mateix Facebook (www.facebook.com/gegantersbadalona) ≡

Geganters Calella, Premi Ciutat CalellaLa Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella fou condecorada amb el Premi Ciutat de Calella, màxim guardó que pot aspirar una entitat o persona en aquesta ciutat.

L’entrega del guardó es feu el passat dissabte 10 d’abril a la Fàbrica Llobet-Guri. El Premi Ciutat de Calella es concedeix en reconeixement a aquelles persones o en-titats que hagin tingut un ressò especial al llarg de la seva trajectòria o una repercussió notable pel municipi durant l’any anterior al que es convoca.

En aquest sentit, els geganters de Calella ha contri-buït a portar el nom de Calella arreu de Catalunya, ja que durant el 2013 “Calella ha estat Ciutat Gegantera” i, també, ha organitzat moltes activitats relacionades amb el món geganter tot apropant les tradicions a tota la ciutadania. El cap de colla de geganters i gra-llers, Marc Buch, ha volgut compartir el guardó amb tota la ciutadania perquè ha dit que aquest premi és per tots el veïns i veïnes de Calella, pel suport que els han donat, sobretot l’Ajuntament.

En aquesta segona edició hi van haver quatre finalistes més en total que es van anunciar el passat 3 de març, i eren: Club Atletisme Calella, Club Natació Calella, Equip de Suport d’Atenció domiciliària PADES (Corporació de Salut de Maresme i la Selva), Joventut Artística de Calella.

Val a dir, però, que la tradició gegantera a Calella té una antiguitat de més de 80 anys. La Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella neix com a resposta per tal de mantenir i promoure la tradició calellenca que a hores d’ara compta amb 3 parelles de gegants, 2 gegantons manotes, un element de bestiari (la Llopa) i una comparsa força àmplia de capgrossos. A més d’haver organitzat més d’una trentena de trobades geganteres a Calella, ha orga-nitzat actes prou importants com la trobada de gegants del Maresme (2003) o la Fira del Món Geganter (2011). A més de la música tradicional a través de les cercaviles i els seus balls, com el ball de la Llopa o el dels gegants ≡

Número 22 | Maresme Gegant | 5

Què hem fet?

La imatge enigmàtica d’un possible nan de MataróL’exposició (fins el maig), situada al Museu Nacional d’Art de Catalunya que homenatja el fotògraf Joan Colom, ens presenta un seguit d’imatges cedides pel mateix autor a l’arxiu del MNAC (d’ell i d’altres autors propers a Colom).

Entre les diverses fotografies exposades en trobem una de ben curiosa, firmada per Antoni Boada i data-da l’any 1960. En primer terme hi veiem un nen i una dona, la qual podria ser la mare, i, als seus peus, un nan. En primera instància podríem pensar que es tracta d’un dels nans de la Família Robafaves de Mataró. No obstant, a Montblanc, Girona i Terrassa gaudeixen de nans idèntics als mataronins. Segurament el nan seria de Terrassa ja que l’autor de la imatge és egarenc. En el cas que fos de Mataró hem de tenir en compte que la comparsa gaudeix de: la Vella Verda, la Vella Blava, la Bruixa i la Mulata. Gràcies a l’observació i comparació de les característiques de la figura de la fotografia, més concretament de la direccionalitat dels ulls, creiem que es podria tractar de la Vella Blava ≡

En Guerau I i n’Ermessenda al Teatre NacionalEls Gegants de Pineda van participar a l’obra de teatre L’Es-quetlla de la Torratxa que es va representar a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Fou interpretada per la compa-nyia EGOS Teatre, durant el cap de setmana del 7, 8 i 9 de març.

En Guerau I (actual Hereu del Maresme) i n’Ermessenda de Montsoriu foren triats per aparèixer en aquesta obra original de Serafí Pitarra ara fa 150 anys, on hi apareix, justament, una parella de gegants. L’Esquella de la Torratxa és una sarsue-la en dos actes, en vers i amb música de Joan Sarriols. Va ser estrenada amb gran èxit a Barcelona el 24 de febrer de 1864.

L’actriu de la companyia EGOS Teatre, Anna Alborch, ha dit que la companyia buscava uns gegants i els de Pineda els van semblar els més adients només veure’ls.

L’obra relata la història d’una petita vila catalana que està a punt de celebrar eleccions per triar diputat i l’alcalde inten-tarà comprar els vots dels vilatans per al seu protegit. Ben avi-at, però, tot es complicarà amb l’aparició d’un altre candidat i amb el descobriment dels secrets de joventut de l’alcalde, que generaran una trama delirant en què el menys important serà respectar les normes del joc democràtic. La sarsuela L’es-quella de la Torratxa és una paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes d’honor de l’obra en castellà, esdevenen en el text de Pitarra la paròdia d’un sistema polític on el caciquisme en-cara té una marcada presència.

Val a dir que també hi van sortir els capgrossos de Pineda, juntament amb alguns nans de Vilassar de Mar ≡

Text: Maresme Gegant (Mataró) i Pep Basart i Joan Burjons (Pineda) Fotos: Maresme Gegant (Mataró) i Teatre Nacional (Pineda)

6 | Maresme Gegant | Número 22

Mirant enrere Text: Xavier Navarro

En Tòfol i la Ciseta abans de ser premianencs

Les primeres imatges i referències escrites que es tenen d’en Tòfol i na Ciseta (que aleshores no tenien nom) corresponen a principis dels anys 60, concretament al 1961, durant les festes de la Mercè de Barcelona. La publicació de La Vanguardia del 26 de setembre del ‘61, ens fa la següent ressenya: “(...)seguían a continuación los gigantes y demás máscaras por el siguiente or-den: gigantes pertenecientes a la Corporación Mu-nicipal, «gegants del Pi», gigantes de la Atalaya del Tibidabo, gigantes de la parroquia de San Pedro, los de la Casa Vinyals, es decir, los de Barcelona ciudad en primer término, marchando a continuación los re-presentantes provinciales (...)”1 . Els gegants de la Casa Vinyals als que es refereix són els actuals Tòfol i Ciseta. D’aquesta mateixa festa, Josep Cuyàs realitza una foto que, posteriorment, la data erròniament. Cuyàs identifi-ca la seva imatge del 1955, quan en realitat és del ‘61. A més, l’autor de la imatge els identifica com a “Gegants de Casa Paquita (Diputació)”. En aquest sentit, ara per ara, desconeixem quina relació hi havia entre la Diputa-ció, la Casa Paquita i la Casa Vinyals, més enllà que els

En el número 19 de Maresme Gegant feiem una primera aproximació als gegants Tòfol i Ciseta de Premià de Mar. En aquest reportatge farem una segona aproximació a aquestes figures.

dos darrers negocis es dedicaven al lloguer i la compra d’elements i artefactes per a la festa.

Gràcies a fonts orals, sabem que aquestes figures foren dutes, durant un temps, per estibadors del Port de Barcelona. No és casual això ja que, per la força que tenien, ja havien dut altres figures com els de la ciutat de Barcelona.

Podem dir que els nostres protagonistes foren comprats a El Ingenio per part d’aquesta botiga ano-menada “Antinio Vinyals, disfraces”. De fet, no foren els únics que comprà. En una foto del 1965, realitzada per Pérez de Rozas, de les Festes de la Mercè apreciem uns altres gegants propietat de la Casa Vinyals (i també de manufactura El Ingenio). Aquesta segona parella ves-teix els mateixos vestits que els seus antecessors reials. Curiosament, quan van arribar al ‘77, els gegants a Pre-mià llueixen, de nou, aquests vestits. Amb alguns can-vis (com ara, l’escut del municipi al pit), aquests vestits els porten fins a mitjans dels anys ‘80.

Com hem dit, els gegants vells de Premià de Mar foren construïts al Taller El Ingenio. Concretament l’any

1

2

3

Número 22 | Maresme Gegant | 7

1955, per Domènec Umbert. Aquesta dada la coneixem gràcies a la firma situada als bustos de les figures: “D. Umbert, 1955-1988”. La primera data correspon a la de la construcció, i la darrera a la de la restauració per part del mateix autor.

Durant els anys ‘80 són arreglats en diverses ocasi-ons. En destaca la de l’any 1989 quan Domènec Um-bert, amb la col·laboració de Francesc Cisa, restaura les figures. En aquest cas, Umbert fa una cosa curiosa a la geganta: els ulls foscos que havia tingut fins alesho-res passen a ser blaus. En aquest sentit, s’ha tendit a dir que la geganta de Premià, i la d’Arenys de Mar, estaven inspirades en Joan Fontaine o Grace Kelly. Val a dir, però, que Fontaine tenia els ulls verds, mentre que Kelly els tenia blaus (color actual dels ulls de les dues gegan-tes maresmenques).

Des de la seva arribada, al ‘77, van estar en actiu fins l’any 1999 que es planteja la seva retirada degut, entre d’altres factors, al seu excessiu pes. Aquest fet va portar la substitució dels gegants per uns de nous i fou un tant polèmica. El diari El Punt Maresme, a data de l’1 de juliol de 1998, en fa una crònica que titula: “La colla gegantera s’ha dissolt i l’Ajuntament vol substituir els gegants per uns de nous”. Més interessant és el sub-títol que diu així: “El consistori va demanar a la colla gegantera que no s’apuntés a trobades, per estalviar i invertir els diners en una altra parella de gegants”.

El pas dels anys ha fet que els gegants vells de Pre-mià hagin patit diversos canvis de d’imatge. Els darrers foren el 2007 (vestuari) i el 2013 (restauració de l’escul-tura). Val a dir que durant aquests darrers anys, per di-versos motius, han variat alguns centímetres d’alçada.

Els capgrossosLa imatge de l’any 1961 ens mostra, davant dels ge-

gants, tres capgrossos: una àvia, un avi i una senyora amb barret. Recentment, la colla gegantera de Premià de Mar ha recuperat una comparsa de cinc capgros-sos de manufactura El Ingenio. Es curiós veure com dos d’aquests capgrossos és corresponen amb els de la foto del ‘61: l’àvia i la senyora del barret. Es més, de la senyora del barret en tenen dues! ≡

Referències fotogràfiques:1. Gegants a la plaça Sant Jaume el 1961 durant les Festes de la Mercè. Al fons, entre els gegants barcelonins, hi veiem els nostres protagonistes. Foto Raker. 2. Inscripció d’en Domènec Umbert en el bust de na Ciseta. Foto: Geganters de Premià de Mar3. En Tòfol i na Ciseta quan eren propietat de la Casa Vinyals davant del palau de la Generalitat. Estan acompanyats de tres capgrossos i al costat hi apareix el Gegant del Pi. Foto: Arxiu Cuyàs.4. La segona parella de la Casa Vinyals l’any 1965, durant les festes de la Mercè. Foto: Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) / Arxiu Colla Geganters Rubí.5. Els capgrossos fotografiats l’any 1961 i a sota els actuals desats i exposats a Can Manent

Referències documentals.La Vanguardia: 26 de setembre de 1961 i 25 de setembre de 1965El Punt Maresme: 1 de juliol de 1999

Col·laboració: Joan-Miquel Merino (Rubí)4

8 | Maresme Gegant | Número 22

La curiositat Text: Xavier Navarro Fotos: Coral Mas i Toni Braza

Lluís Torner, ens ha deixat un gran autor.

El constructor Lluís Torner ens deixà el passat 3 de fe-brer d’aquest any. Torner era un mataroní que des de fa temps es trobava instal·lat a la vila veïna d’Argentona.

Malauradament, no s’ha pogut fer una recerca ex-haustiva de la seva vida i obra, però els que sí s’ha vol-gut és homenatjar-lo a través d’un petit esment de la seva trajectòria

De Torner en destaquem diverses obres realitzades, alguna d’elles fetes en col·laboració del seu nebot Marc Torner. Són un exemple els gegants nous (o pirates) de Premià de Mar, Omar i Ester, de l’any 1999 (a Cabrera de Mar). L’any 2003 realitza l’anomenat Negrito del Casal de la Gent Gran del Parc de Mataró. D’aquesta època tam-bé en destaca el gegant Carretero de la ilurenca escola El Turó, fet a partir d’un capgròs (del 1990) que home-natjava un antic conserge del centre, amic de Torner. El darrer treball de Lluís Torner ha estat l’Andreu de Scèllecs d’Òrrius, un gegant, estrenat el passat agost de 2013, fet a partir d’una maqueta, obra de Manel Cusachs.

Val a dir que Torner disposava d’una interessant col•lecció pròpia. En destaquen capgrossos com el

Gran Barrufet, l’Arlequí, en Persianes i una rèplica del capgròs Senyor Carretero (amb un caliquenyo a la boca). Cap a l’any 1986, Torner crea un gegantó mano-tes que representava un pallasso. Posteriorment, l’any 2008, es crea una rèplica de la figura per a una entitat mataronina, amb la diferència que aquest fou creat de fibra i l’original era de cartró. En aquest sentit, Torner gairebé sempre ha utilitzat la fibra com a material per a la creació de les seves obres, la qual li els donava un toc força realista.

La darrera peça que esmentarem és la Maria i la Mariona. La Maria és una dona “hippie” que du en bra-ços la seva filla, la Mariona. Sembla ser que aquesta figura fou un homenatge a la joventut de Torner. Es va estrenar durant el Sant Jordi de 2006. El fet que era propietat de Lluís Torner feu que només tornés a sortir un cop, concretament a la vila de Steenvorde (França) en un aplec internacional de gegants l’any 2012.

Sabem que Lluís Torner, en alguna ocasió, va arri-bar a repintar les mans de la Geganta i la Toneta de Mataró a més dels nans que l’acompanyen. En la ma-teixa etapa també va repintar el Drac mataroní ≡

Lluís Torner ha realitzat gegants i capgrossos per a Mataró, Premià de Mar i Òrrius. Aquestes línies volen ser un homenatge i testimoni a aquest gran autor que ens ha deixat.

^ Imatgeria de la família Torner feta pel difunt Lluís Torner. A l’esquerra l’Arlequí, en Persianes i el Gran Barrufet i a la dreta la Maria i Mariona

Número 22 | Maresme Gegant | 9

Què hem fet?

Tots coneixem qui és la Grossa de Cap d’any. Aquest capgròs alellenc s’ha convertit en l’admiració de tot un país. Però no és l’únic capgròs que s’ha fet “famós”, al-menys en els últims mesos, ja que altres capgrossos de la comarca del Maresme han sortit per TV3 en un parell de programes de televisió.

El passat 27 de març, en un gag del programa Polònia de TV3, vam poder veure la capgròs Assun d’Alella acompanyada pel president Artur Mas, que en aquell moment era representat per Bruno Oro. El gag feia al·lusió a la problemàtica de la sanitat pública i la Generalitat per solucionar-ho oferia, com si d’una lo-teria es tractés, la possibilitat de guanyar una operació tot comprant una butlleta anomenada “La Crossa”.

Com ja hem dit, “La Crossa” era representada per l’Assun d’Alella, germana de la Roser (la coneguda “Grossa de Cap d’Any”). Aquesta capgròs) fou constru-ïda l’any 2008 per Lluís Traveria i es va fer en homenat-ge a la veïna alellenca Assumpció Lucas. Forma part de l’anomenada comparsa de “Capgrossos del Poble” on hi ha altres caps fets pel mateix Traveria: en Pepito, la Roser, en Quimet i en Víctor.

Uns altres capgrossos que sortiren per televisió fo-ren els capgrossos Pirates de la comparsa dels Pirates i Premianencs de Premià de Mar, al programa Espai Ter-ra presentat pel meteoròleg Tomàs Molina. En aquest cas, sortien per presentar la festa premianenca per an-tonomàsia i feren un fragment del seu ball.

Aquesta comparsa és formada per vuit caps en total: 4 pirates (en Jafar, la Samira, en Raixid i l’Alca-mar) i 4 més de premianencs (en Quimet, l’Elisenda, la Conxita i en Ramiru). Foren construïts per Dolors Sans de Vilafranca del Penedès i es van estrenar el juliol de 2006. Disposen de tres balls amb músiques pròpies compostes pel grup La Coixinera: L’atac, La revolta i L’expulsió. Val a dir que cada ball es fa un dia determi-nat de la Festa Major de Premià (que es celebra pels volts de Sant Cristòfol) ≡

Capgrossos mediàticsd’Alella i Premià de Mar a TV3

Text: Maresme Gegant

Els capgrossos de Premià de Mar i d’Alella, els més mediàtics del Maresme i potser de Catalunya

David Roy i ComasMataró

26 d’abril. En un lloc indeterminat de Mataró quedo amb en David Roy. De fet em convida a en-trar a casa seva que no recordo ben bé on era. Ja fa temps que el conec (si fa o no fa des de 2006) i el seu caràcter no ha canviat gens. Obert, sense pre-judicis, sincer i, sempre que pot, amb un somriure a la cara. Està casat, amb l’Estel, i té dos fills, l’Oriol i en Pol. Tampoc calen presentacions i és que els co-nec a tots (podríem dir que no és una família massa tímida, la veritat).

En David neix el 10 de juliol del 1969 a Mataró i treballa de Tècnic Informàtic al Tecno Campus Ma-taró-Maresme. Ja porta uns quants anys en el món geganter (més de 26 anys). Membre fundador de la Colla d’Iluro (antiga colla de l’Havana), ha estat en tot moment al costat dels seus Iluro i Alarona. Després d’entrar com a vocal del Maresme (anys 2005-2007), va entrar a la Junta de l’Agrupació i, posteriorment, passà a ser president de la mateixa entitat. El càrrec el va ostentar fins el mes de febrer passat, que li traspassà a Amador Codina de Navar-cles. A més, actualment, també és president de la Coordinadora de Geganters de Mataró, una entitat que al febrer farà més de 15 anys.

10 | Maresme Gegant | Número 22

Persones Text i fotos: Xavier NavarroMataró, 26 d’abril de 2014

X: Què és per tu ser un Capgròs? Et consideres un Capgròs?D: Evidentment que m’hi considero. Per mi un capgròs és algú implicat amb la ciutat de Mataró, allò que en diem “mataroní de tota la vida”.

X: Què és el que més t’agrada de Mataró? Quins llocs ens recomanes?D: El que més m’agrada és que la gent que hi ha és molt de lo seu. Es a dir, que s’estima molt Mataró, el que dèiem abans de ser Capgròs... M’agrada molt la muntanya, però sobretot us recomano que us perdeu pel cen-tre de la meva ciutat.

X: Un hobby?D: Sempre que puc vaig a la Laru, el meu club de tota la vida on m’escapo per desconnectar. Allà jugo a tennis, gimnàs, vaig a córrer... el millor que té el club és que no hi ha cobertura pel mòbil... També m’agrada anar a la platja que la tinc a prop de casa. Tovallola a l’esquena i a banyar.

X: Quant fa que estàs al món geganter? I per què hi vas acabar?D: A mi des de sempre m’agradaven Les Santes i, amb elles, tot el que l’envolta, com ara la Família Robafaves. Però la meva entrada al món geganter té una anècdota bastant curiosa. Era l’any ‘88 amb dos amics meus que a tots tres ens anomenaven els “Jordis”. Els meus amics portaven gegants (Sant Simó) i jo i un dels dos amics, pujàvem cada any a Montserrat a peu des de Mataró. Un dia, vam pactar que si el meu amic que portava gegants pujava a Montserrat, jo aniria a portar gegants. Aquell ambient em va captivar i d’això ja fa 26 anys...

^ En David Roy amb unes miniatures, realitzades per Sergio Laniado, de l’Iluro i l’Alarona. Al costat una caricaturització d’ell mateix amb na Cultura, realitza-da pel conegut Iakaré com a obsequi pels seus anys de dedicació a l’Agrupació.

Número 22 | Maresme Gegant | 11

<titol>

X: I la colla d’Iluro va néixer...D: Després de marxar de Sant Simó ens vam posar en contacte amb en Josep Cardona, conegut popularment per en Nona, per fer uns gegants que representessin el barri de l’Havana. A la llarga, però, ens vam desvincular de l’associació i va ser quan vam fundar l’actual Colla Gegantera d’Iluro i va ser quan vam passar a ser una entitat més de Mataró.

X: Ja erets cap de colla aleshores?D: No, vaig començar a ser cap de colla d’Iluro cap als anys 1993/1994.

X: Què és el que més t’agrada de la teva colla? Què milloraries?D: L’ambient i el bon rotllo que hi ha en general. Qui ens coneix sap que som una colla diferent... Que què milloraria? Res... La meva colla és diferent a tot el que envolta a l’ACGC. Són els meus amics i amb ells hi passo moltes estones sense la necessitat de parlar de gegants. Durant els anys que vaig passar com a President de l’ACGC, eren la meva vàlvula d’escapament. El problema és que la resta de colles no ho entenien així i sempre acabava fent de President, tot i que anés amb la camisa lila...

X: Ara que has deixat de ser president de l’ACGC, què és el que t’endús de tot plegat?D: M’enduc bones amistats i la coneixença de moltes coses i indrets que he visitat. De fet, mai m’hauria imaginat que acabaria sent president de l’Agrupació de Geganters de Catalunya.

X: Ara mateix, i després d’aquest “parèntesi”, com a geganter quins projectes tens (o teniu) en ment?D: En aquests moments, ja estem preparant, pel 2015, el 25è Aniversari de la Colla Gegantera d’Iluro, amb una mostra de balls de gegants que pot ser espectacular, i els 15 anys de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, amb una exposició de tots els gegants de la ciutat de cara el gener de l’any que ve. Els que coneixeu la proliferació dels gegants de la nostra ciutat, us podreu imaginar la magnitud de l’exposició.

X: Què és el que més t’agrada del món geganter? Què milloraries? D: Des de que vaig entrar al món geganter, el que més m’ha agradat és l’ambient que envolta el món geganter. Re-ferent a canviar coses, sens dubte canviaria la nostra mentalitat. Sense els gegants no pot haver-hi Festa Major, però això no ens ho hem cregut mai. Som més importants del que ens pensem i movem una massa social impressionant. No hi ha cap altra manifestació cultural que mogui tanta gent com nosaltres. Una altra cosa molt important, és assu-mir que som els actors de la festa i no els protagonistes. Això vol dir que quan anem amb els gegants ens ho podem passar bé, però qui ha de gaudir del que fem, és el públic assistent. Està costant molt fer oblidar el pa amb tomàquet i el porró, però de mica en mica ho anem aconseguint. Amb això, no vull dir que no haguem de continuar preservant una cosa tant nostra, però personalment, crec que ho hem de fer sempre fora de l’actuació gegantera ≡

^ L’Iluro i l’Alarona acompanyats per la Família Robafaves i en Treball i na Cul-tura actuant com a amfitrions de la Trobada de Gegants del Maresme al 2006.

+ Info geganters Iluro: |Web: http://webs.gegants.cat/mataro-iluro|Facebook: https://www.facebook.com/collagegantera.diluromataro|Twitter: eeganters: https://twit-ter.com/GegantsIluro

L’Iluret és un capgrós dissenyat per Jordi Saban en uns tallers que organitzava en Nona. Es va fer per a una obra

de Els Comediants, i a la llarga fou cedit a la colla d’Iluro. Primerament, representava un capellà “progre”, però després adoptà la representació d’un bandoler català.

Foto: Jordi Rojas.

12 | Maresme Gegant | Número 22

La contra

Agenda Gegantera

Gegants a la revista Caramella i el Calendari del Món Geganter

15è Aniversari d’en Pere Màrtir i la Genisa (1 de maig) > Vilassar de Dalt Comiat de Ciutat Gegantera (11 de maig) > Calella

XXIX Ciutat Gegantera de Catalunya (6, 7 i 8 de juny) > Cervera 75è aniversari dels Gegants (28 de juny) > El Masnou

Pessebre Vivent d’Esteve Albert (12 de juliol) > Dosrius

La revista Caramella és una publicació quadrimestral dedicada a la música i a la cultura popular. Enguany celebra el seu 15è aniversari i està editada per tres entitats culturals d’arrel: Carrutxa, Tramús i Solc. Es una revista, d’unes 130 pàgines, de caire científica sobre la cultura popular catalana. En el número 30, que coincideix amb el 15è aniversari, amb unes 50 pàgines, parla del món geganter. Els Gegants d’Europa (de Jan Grau), els noms dels gegants, els gegants catalans abans del 1800, el ball dels gegants (per Albert Abellán) o els gegants i l’associacionisme (de Lluís Ardèvol) són alguns dels escrits que podrem trobar en aquesta revista.

Des de 2007 (a excepció del 2009), l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya promou l’edició d’un calendari del món geganter català. Enguany, per segon any consecutiu, les publica conjuntament amb la Coordinadora de Geganters de Barcelona. Inspirats en el precedent belga, el nostre calendari presenta les diverses activitats de l’any, acompanyada d’alguns textos expli-catius sobre fets i festes geganteres que succeeixen en rellevància durant l’any. En aquest cas es fa menció del Congrés Nacional de Gegants i Figures Festives que s’anirà celebrant durant tot l’any per tot el territori. ≡