Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Del Tordera al Bess.

Nmero 22 | Abril de 2014 | Any VII

Fins sempre Llus Torner!

En Tfol i na Cisetaabans de ser premianencs

2 | Maresme Gegant | Nmero 22

Qu som?

Maresme Gegant s una publicaci trimestral editada des de la Coordi-nadora de Geganters del Maresme (ACGC) que tracta sobre la tradici

gegantera, imatgeria festiva i cultural del Maresme

|Coordina i maqueta: Xavier Navarro|Han collaborat: David Roy (Mata-r), Joan Miquel Merino (Rub), David Pedrs (Premi de Mar), Sergi Galocha (Matar), Coral Mas (Matar), Nria Abelln (Badalona).|Portada: Detall de la m dreta del gegant Omar de Premi de Mar. Porta-da en homenatge a Llus Torner.

|Vocals de comarca: Xavier Latorre (Palafolls), Joan Bujons (Pineda de Mar)|Cost total de la publicaci: 8,75 (En concepte de peatges i dietes per a rea-litzar lentrevista a Matar)

Llus TornerEl Maresme Gegant que esteu visualitzant en aquests moments vol ser un homenatge a Llus Torner. Torner era argenton, molt vinculat a la ciutat de Matar. Ha fet gegants i capgrossos per Matar i el Mares-me. Algunes de les seves obres han estat els gegants pirates de Premi de Mar o lAndreu drrius. Tamb ha repintat la famlia de nans de Matar i va reparar el Drac de la mateixa ciutat. La seva obra gegantera ha estat ben escassa, no obstant, en destaca el gran treball i realisme de les seves creacions.

De les nostres terres en ressalten diversos constructors desapareguts com en Josep Cardona o b en Llus Traveria. Com a taller en destaca el de Can Boter de Tiana, que feu diverses figures entre les quals ressalta lElisabeth Christina de Wolfenbttel (Aleman-ya). Actualment, tenim els mataronins Eloi Romany i Sergio Laniado. Aquest darrer, ha donat vida a ge-gants com la Isabel, figura que acompanya els antics gegants de Sant Pere i les Puelles de Barcelona.

^ En Bbul i na Margaridassa de Sant Vicen del Montalt. Gener de 2013.^

Sigues Maresme Gegant!maresmegegant@gmail.comParticipa, opina, escriu, collabora...

+ Info Coordinadora: |Web: http://webs.gegants.cat/maresme |Facebook: www.facebook.com/gegantsmaresme

Nmero 22 | Maresme Gegant | 3

Text: Xavier Navarro Illustracions: Originals de Griselda Karsunke

Treball i Cultura, tota una simbologia

Ella, na Cultura:Rossa, representant els pasos nrdics. A la m dreta una englantina simbolitzant els jocs florals. A lestola du: una sardana, fent allusi a la cultura popular; la muntanya de Montserrat que enllaa amb el monestir de Sant Miquel de Cuix per unes lnies amb lletres de diferents alfabets; la partitura dEl Cant dels Ocells, don en surten dos grans ocells, ens recorda la msica i els msics catalans reconeguts per tot el mn. Lart gtic est representant en una finestreta per on veu el portador; amb la Sagrada Famlia es fa esment del mo-dernisme. Tampoc hi falta lastronomia i lart de la pin-tura amb una paleta i pinzells. La cincia que estudien els inventors s representada per un submar assenyalat amb la figura de lIctini II. Pel cam recordarem els ci-entfics, matemtics, fsics i qumics i metges. Un bloc de marbre a mig treballar, extret duna de les nostres canteres representa els escultors i, unes peces de cer-mica fetes amb les terres de diferents punts de la nostra geografia, acompanyen els artistes que, amb les seves mans, transformen el fang.

En Treball i Cultura sn tot un mn per descobrir. Amb les seves estoles i atributs representen tot un pas. Us recomanem que us acosteu i els observeu amb atenci. Descobrireu moltes coses!

Ell, en Treball:Mor, amb barba espessa, ens recorda els que treballaven la terra diriament. A la m dreta du un llibre de comp-tes i un segell amb linsgnia catalana. Al vestit veiem els camps de conreu, els boscos darbres per fer paper i mo-bles en representaci de la nostra riquesa forestal, tam-b hi podem observar un tren carregat amb productes extrets de les mines i uns clavells, recordant-nos el cultiu de les flors. Les cases de menjar i beure les simbolitzen uns estris que al mateix temps fan esment dels artesans del vidre i de la terrissa. El comer s indicat per unes balances. Un arbre fruiter ens diu que cultivem fruita de tota mena i un gall representa el bestiar en general. Una guardiola figura els bancs i les caixes destalvi i el regle junt amb el cartab, el ram dels constructors. Fbriques amb les xemeneies amb fum que deixen navegar un vai-xell transatlntic, fins a trobar-nos amb la pesca. Tamb hi sn representats els camps de blat per mitj dunes espi-gues i una fal. i amb uns rams, recordem el seu cultiu i la indstria dels vins i caves. El Sol i la Lluna acompanyen el treball dels uns i el descans ben merescut dels que han arribat al final de la jornada

La curiositat

4 | Maresme Gegant | Nmero 22

Qu hem fet? Text i fotos: Maresme Gegant

Badalona presenta el conte de lAnastasi i la Maria

El passat 22 dabril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, la Colla de Geganters de Badalona present, a la Biblioteca de Can Casacuberta, el primer dels pos-sibles cinc contes que parlen dels gegants de la ciutat de Badalona.

Anastasi i Maria, el Conte s el nom de lobra que parla de lorigen de lAnastasi i la Maria, els gegants ms antics de la ciutat (amb ms de 155 anys) considerats com a 7 Tresor Material de la Ciutat. s una obra collectiva on hi han intervingut moltes mans per a confeccionar-lo. Tot i aix, val a dir que el conte fou escrit cap als anys 90. Aix doncs, lactual versi ve a ser una obra derivada o adap-taci del que va ser la primera.

Ledici daquest conte s una altra de les campanyes que sestan duent per tal de poder restaurar els gegants Ripal i Brunella del Mar, figures estrenades lany 1982 i que el pas del temps els ha jugat una mala passada.

Per aconseguir el conte, a un preu de 7.50 euros, us podeu dirigir al web de lentitat (www.gegantsbadalo-na.org) o b al mateix Facebook (www.facebook.com/gegantersbadalona)

Geganters Calella, Premi Ciutat CalellaLa Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella fou condecorada amb el Premi Ciutat de Calella, mxim guard que pot aspirar una entitat o persona en aquesta ciutat.

Lentrega del guard es feu el passat dissabte 10 dabril a la Fbrica Llobet-Guri. El Premi Ciutat de Calella es concedeix en reconeixement a aquelles persones o en-titats que hagin tingut un ress especial al llarg de la seva trajectria o una repercussi notable pel municipi durant lany anterior al que es convoca.

En aquest sentit, els geganters de Calella ha contri-but a portar el nom de Calella arreu de Catalunya, ja que durant el 2013 Calella ha estat Ciutat Gegantera i, tamb, ha organitzat moltes activitats relacionades amb el mn geganter tot apropant les tradicions a tota la ciutadania. El cap de colla de geganters i gra-llers, Marc Buch, ha volgut compartir el guard amb tota la ciutadania perqu ha dit que aquest premi s per tots el vens i venes de Calella, pel suport que els han donat, sobretot lAjuntament.

En aquesta segona edici hi van haver quatre finalistes ms en total que es van anunciar el passat 3 de mar, i eren: Club Atletisme Calella, Club Nataci Calella, Equip de Suport dAtenci domiciliria PADES (Corporaci de Salut de Maresme i la Selva), Joventut Artstica de Calella.

Val a dir, per, que la tradici gegantera a Calella t una antiguitat de ms de 80 anys. La Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella neix com a resposta per tal de mantenir i promoure la tradici calellenca que a hores dara compta amb 3 parelles de gegants, 2 gegantons manotes, un element de bestiari (la Llopa) i una comparsa fora mplia de capgrossos. A ms dhaver organitzat ms duna trentena de trobades geganteres a Calella, ha orga-nitzat actes prou importants com la trobada de gegants del Maresme (2003) o la Fira del Mn Geganter (2011). A ms de la msica tradicional a travs de les cercaviles i els seus balls, com el ball de la Llopa o el dels gegants

Nmero 22 | Maresme Gegant | 5

Qu hem fet?

La imatge enigmtica dun possible nan de MatarLexposici (fins el maig), situada al Museu Nacional dArt de Catalunya que homenatja el fotgraf Joan Colom, ens presenta un seguit dimatges cedides pel mateix autor a larxiu del MNAC (dell i daltres autors propers a Colom).

Entre les diverses fotografies exposades en trobem una de ben curiosa, firmada per Antoni Boada i data-da lany 1960. En primer terme hi veiem un nen i una dona, la qual podria ser la mare, i, als seus peus, un nan. En primera instncia podrem pensar que es tracta dun dels nans de la Famlia Robafaves de Matar. No obstant, a Montblanc, Girona i Terrassa gaudeixen de nans idntics als mataronins. Segurament el nan seria de Terrassa ja que lautor de la imatge s egarenc. En el cas que fos de Matar hem de tenir en compte que la comparsa gaudeix de: la Vella Verda, la Vella Blava, la Bruixa i la Mulata. Grcies a lobservaci i comparaci de les caracterstiques de la figura de la fotografia, ms concretament de la direccionalitat dels ulls, creiem que es podria tractar de la Vella Blava

En Guerau I i nErmessenda al Teatre NacionalEls Gegants de Pineda van participar a lobra de teatre LEs-quetlla de la Torratxa que es va representar a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Fou interpretada per la compa-nyia EGOS Teatre, durant el cap de setmana del 7, 8 i 9 de mar.

En Guerau I (actual Hereu del Maresme) i nErmessenda de Montsoriu foren triats per aparixer en aquesta obra original de Seraf Pitarra ara fa 150 anys, on hi apareix, justament, una parella de gegants. LEsquella de la Torratxa s una sarsue-la en dos actes, en vers i amb msica de Joan Sarriols. Va ser estrenada amb gran xit a Barcelona el 24 de febrer de 1864.

Lactriu de la companyia EGOS Teatre, Anna Alborch, ha dit que la companyia buscava uns gegants i els de Pineda els van semblar els ms adients noms veurels.

Lobra relata la histria duna petita vila catalana que est a punt de celebrar eleccions per triar diputat i lalcalde inten-tar comprar els vots dels vilatans per al seu protegit. Ben avi-at, per, tot es complicar amb laparici dun altre candidat i amb el descobriment dels secrets de joventut de lalcalde, que generaran una trama delirant en qu el menys important ser respectar les normes del joc democrtic. La sarsuela Les-quella de la Torratxa s una pardia del drama romntic La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes dhonor de lobra en castell, esdevenen en el text de Pitarra la pardia dun sistema poltic on el caciquisme en-cara t una marcada presncia.

Val a dir que tamb hi van sortir els capgrossos de Pineda, juntament amb alguns nans de Vilassar de Mar

Text: Maresme Gegant (Matar) i Pep Basart i Joan Burjons (Pineda) Fotos: Maresme Gegant (Matar) i Teatre Nacional (Pineda)

6 | Maresme Gegant | Nmero 22

Mirant enrere Text: Xavier Navarro

En Tfol i la Ciseta abans de ser premianencs

Les primeres imatges i referncies escrites que es tenen den Tfol i na Ciseta (que aleshores no tenien nom) corresponen a principis dels anys 60, concretament al 1961, durant les festes de la Merc de Barcelona. La publicaci de La Vanguardia del 26 de setembre del 61, ens fa la segent ressenya: (...)seguan a continuacin los gigantes y dems mscaras por el siguiente or-den: gigantes pertenecientes a la Corporacin Mu-nicipal, gegants del Pi, gigantes de la Atalaya del Tibidabo, gigantes de la parroquia de San Pedro, los de la Casa Vinyals, es decir, los de Barcelona ciudad en primer trmino, marchando a continuacin los re-presentantes provinciales (...)1 . Els gegants de la Casa Vinyals als que es refereix sn els actuals Tfol i Ciseta. Daquesta mateixa festa, Josep Cuys realitza una foto que, posteriorment, la data errniament. Cuys identifi-ca la seva imatge del 1955, quan en realitat s del 61. A ms, lautor de la imatge els identifica com a Gegants de Casa Paquita (Diputaci). En aquest sentit, ara per ara, desconeixem quina relaci hi havia entre la Diputa-ci, la Casa Paquita i la Casa Vinyals, ms enll que els

En el nmero 19 de Maresme Gegant feiem una primera aproximaci als gegants Tfol i Ciseta de Premi de Mar. En aquest reportatge farem una segona aproximaci a aquestes figures.

dos darrers negocis es dedicaven al lloguer i la compra delements i artefactes per a la festa.

Grcies a fonts orals, sabem que aquestes figures foren dutes, durant un temps, per estibadors del Port de Barcelona. No s casual aix ja que, per la fora que tenien, ja havien dut altres figures com els de la ciutat de Barcelona.

Podem dir que els nostres protagonistes foren comprats a El Ingenio per part daquesta botiga ano-menada Antinio Vinyals, disfraces. De fet, no foren els nics que compr. En una foto del 1965, realitzada per Prez de Rozas, de les Festes de la Merc apreciem uns altres gegants propietat de la Casa Vinyals (i tamb de manufactura El Ingenio). Aquesta segona parella ves-teix els mateixos vestits que els seus antecessors reials. Curiosament, quan van arribar al 77, els gegants a Pre-mi llueixen, de nou, aquests vestits. Amb alguns can-vis (com ara, lescut del municipi al pit), aquests vestits els porten fins a mitjans dels anys 80.

Com hem dit, els gegants vells de Premi de Mar foren construts al Taller El Ingenio. Concretament lany

1

2

3

Nmero 22 | Maresme Gegant | 7

1955, per Domnec Umbert. Aquesta dada la coneixem grcies a la firma situada als bustos de les figures: D. Umbert, 1955-1988. La primera data correspon a la de la construcci, i la darrera a la de la restauraci per part del mateix autor.

Durant els anys 80 sn arreglats en diverses ocasi-ons. En destaca la de lany 1989 quan Domnec Um-bert, amb la collaboraci de Francesc Cisa, restaura les figures. En aquest cas, Umbert fa una cosa curiosa a la geganta: els ulls foscos que havia tingut fins alesho-res passen a ser blaus. En aquest sentit, sha tendit a dir que la geganta de Premi, i la dArenys de Mar, estaven inspirades en Joan Fontaine o Grace Kelly. Val a dir, per, que Fontaine tenia els ulls verds, mentre que Kelly els tenia blaus (color actual dels ulls de les dues gegan-tes maresmenques).

Des de la seva arribada, al 77, van estar en actiu fins lany 1999 que es planteja la seva retirada degut, entre daltres factors, al seu excessiu pes. Aquest fet va portar la substituci dels gegants per uns de nous i fou un tant polmica. El diari El Punt Maresme, a data de l1 de juliol de 1998, en fa una crnica que titula: La colla gegantera sha dissolt i lAjuntament vol substituir els gegants per uns de nous. Ms interessant s el sub-ttol que diu aix: El consistori va demanar a la colla gegantera que no sapunts a trobades, per estalviar i invertir els diners en una altra parella de gegants.

El pas dels anys ha fet que els gegants vells de Pre-mi hagin patit diversos canvis de dimatge. Els darrers foren el 2007 (vestuari) i el 2013 (restauraci de lescul-tura). Val a dir que durant aquests darrers anys, per di-versos motius, han variat alguns centmetres dalada.

Els capgrossosLa imatge de lany 1961 ens mostra, davant dels ge-

gants, tres capgrossos: una via, un avi i una senyora amb barret. Recentment, la colla gegantera de Premi de Mar ha recuperat una comparsa de cinc capgros-sos de manufactura El Ingenio. Es curis veure com dos daquests capgrossos s corresponen amb els de la foto del 61: lvia i la senyora del barret. Es ms, de la senyora del barret en tenen dues!

Referncies fotogrfiques:1. Gegants a la plaa Sant Jaume el 1961 durant les Festes de la Merc. Al fons, entre els gegants barcelonins, hi veiem els nostres protagonistes. Foto Raker. 2. Inscripci den Domnec Umbert en el bust de na Ciseta. Foto: Geganters de Premi de Mar3. En Tfol i na Ciseta quan eren propietat de la Casa Vinyals davant del palau de la Generalitat. Estan acompanyats de tres capgrossos i al costat hi apareix el Gegant del Pi. Foto: Arxiu Cuys.4. La segona parella de la Casa Vinyals lany 1965, durant les festes de la Merc. Foto: Prez de Rozas. Arxiu Fotogrfic de Barcelona (AFB) / Arxiu Colla Geganters Rub.5. Els capgrossos fotografiats lany 1961 i a sota els actuals desats i exposats a Can Manent

Referncies documentals.La Vanguardia: 26 de setembre de 1961 i 25 de setembre de 1965El Punt Maresme: 1 de juliol de 1999

Collaboraci: Joan-Miquel Merino (Rub)4

8 | Maresme Gegant | Nmero 22

La curiositat Text: Xavier Navarro Fotos: Coral Mas i Toni Braza

Llus Torner, ens ha deixat un gran autor.

El constructor Llus Torner ens deix el passat 3 de fe-brer daquest any. Torner era un mataron que des de fa temps es trobava installat a la vila vena dArgentona.

Malauradament, no sha pogut fer una recerca ex-haustiva de la seva vida i obra, per els que s sha vol-gut s homenatjar-lo a travs dun petit esment de la seva trajectria

De Torner en destaquem diverses obres realitzades, alguna delles fetes en collaboraci del seu nebot Marc Torner. Sn un exemple els gegants nous (o pirates) de Premi de Mar, Omar i Ester, de lany 1999 (a Cabrera de Mar). Lany 2003 realitza lanomenat Negrito del Casal de la Gent Gran del Parc de Matar. Daquesta poca tam-b en destaca el gegant Carretero de la ilurenca escola El Tur, fet a partir dun capgrs (del 1990) que home-natjava un antic conserge del centre, amic de Torner. El darrer treball de Llus Torner ha estat lAndreu de Scllecs drrius, un gegant, estrenat el passat agost de 2013, fet a partir duna maqueta, obra de Manel Cusachs.

Val a dir que Torner disposava duna interessant collecci prpia. En destaquen capgrossos com el

Gran Barrufet, lArlequ, en Persianes i una rplica del capgrs Senyor Carretero (amb un caliquenyo a la boca). Cap a lany 1986, Torner crea un gegant mano-tes que representava un pallasso. Posteriorment, lany 2008, es crea una rplica de la figura per a una entitat mataronina, amb la diferncia que aquest fou creat de fibra i loriginal era de cartr. En aquest sentit, Torner gaireb sempre ha utilitzat la fibra com a material per a la creaci de les seves obres, la qual li els donava un toc fora realista.

La darrera pea que esmentarem s la Maria i la Mariona. La Maria s una dona hippie que du en bra-os la seva filla, la Mariona. Sembla ser que aquesta figura fou un homenatge a la joventut de Torner. Es va estrenar durant el Sant Jordi de 2006. El fet que era propietat de Llus Torner feu que noms torns a sortir un cop, concretament a la vila de Steenvorde (Frana) en un aplec internacional de gegants lany 2012.

Sabem que Llus Torner, en alguna ocasi, va arri-bar a repintar les mans de la Geganta i la Toneta de Matar a ms dels nans que lacompanyen. En la ma-teixa etapa tamb va repintar el Drac mataron

Llus Torner ha realitzat gegants i capgrossos per a Matar, Premi de Mar i rrius. Aquestes lnies volen ser un homenatge i testimoni a aquest gran autor que ens ha deixat.

^ Imatgeria de la famlia Torner feta pel difunt Llus Torner. A lesquerra lArlequ, en Persianes i el Gran Barrufet i a la dreta la Maria i Mariona

Nmero 22 | Maresme Gegant | 9

Qu hem fet?

Tots coneixem qui s la Grossa de Cap dany. Aquest capgrs alellenc sha convertit en ladmiraci de tot un pas. Per no s lnic capgrs que sha fet fams, al-menys en els ltims mesos, ja que altres capgrossos de la comarca del Maresme han sortit per TV3 en un parell de programes de televisi.

El passat 27 de mar, en un gag del programa Polnia de TV3, vam poder veure la capgrs Assun dAlella acompanyada pel president Artur Mas, que en aquell moment era representat per Bruno Oro. El gag feia allusi a la problemtica de la sanitat pblica i la Generalitat per solucionar-ho oferia, com si duna lo-teria es tracts, la possibilitat de guanyar una operaci tot comprant una butlleta anomenada La Crossa.

Com ja hem dit, La Crossa era representada per lAssun dAlella, germana de la Roser (la coneguda Grossa de Cap dAny). Aquesta capgrs) fou constru-da lany 2008 per Llus Traveria i es va fer en homenat-ge a la vena alellenca Assumpci Lucas. Forma part de lanomenada comparsa de Capgrossos del Poble on hi ha altres caps fets pel mateix Traveria: en Pepito, la Roser, en Quimet i en Vctor.

Uns altres capgrossos que sortiren per televisi fo-ren els capgrossos Pirates de la comparsa dels Pirates i Premianencs de Premi de Mar, al programa Espai Ter-ra presentat pel meteorleg Toms Molina. En aquest cas, sortien per presentar la festa premianenca per an-tonomsia i feren un fragment del seu ball.

Aquesta comparsa s formada per vuit caps en total: 4 pirates (en Jafar, la Samira, en Raixid i lAlca-mar) i 4 ms de premianencs (en Quimet, lElisenda, la Conxita i en Ramiru). Foren construts per Dolors Sans de Vilafranca del Peneds i es van estrenar el juliol de 2006. Disposen de tres balls amb msiques prpies compostes pel grup La Coixinera: Latac, La revolta i Lexpulsi. Val a dir que cada ball es fa un dia determi-nat de la Festa Major de Premi (que es celebra pels volts de Sant Cristfol)

Capgrossos mediticsdAlella i Premi de Mar a TV3

Text: Maresme Gegant

Els capgrossos de Premi de Mar i dAlella, els ms meditics del Maresme i potser de Catalunya

David Roy i ComasMatar

26 dabril. En un lloc indeterminat de Matar quedo amb en David Roy. De fet em convida a en-trar a casa seva que no recordo ben b on era. Ja fa temps que el conec (si fa o no fa des de 2006) i el seu carcter no ha canviat gens. Obert, sense pre-judicis, sincer i, sempre que pot, amb un somriure a la cara. Est casat, amb lEstel, i t dos fills, lOriol i en Pol. Tampoc calen presentacions i s que els co-nec a tots (podrem dir que no s una famlia massa tmida, la veritat).

En David neix el 10 de juliol del 1969 a Matar i treballa de Tcnic Informtic al Tecno Campus Ma-tar-Maresme. Ja porta uns quants anys en el mn geganter (ms de 26 anys). Membre fundador de la Colla dIluro (antiga colla de lHavana), ha estat en tot moment al costat dels seus Iluro i Alarona. Desprs dentrar com a vocal del Maresme (anys 2005-2007), va entrar a la Junta de lAgrupaci i, posteriorment, pass a ser president de la mateixa entitat. El crrec el va ostentar fins el mes de febrer passat, que li traspass a Amador Codina de Navar-cles. A ms, actualment, tamb s president de la Coordinadora de Geganters de Matar, una entitat que al febrer far ms de 15 anys.

10 | Maresme Gegant | Nmero 22

Persones Text i fotos: Xavier NavarroMatar, 26 dabril de 2014

X: Qu s per tu ser un Capgrs? Et consideres un Capgrs?D: Evidentment que mhi considero. Per mi un capgrs s alg implicat amb la ciutat de Matar, all que en diem mataron de tota la vida.

X: Qu s el que ms tagrada de Matar? Quins llocs ens recomanes?D: El que ms magrada s que la gent que hi ha s molt de lo seu. Es a dir, que sestima molt Matar, el que diem abans de ser Capgrs... Magrada molt la muntanya, per sobretot us recomano que us perdeu pel cen-tre de la meva ciutat.

X: Un hobby?D: Sempre que puc vaig a la Laru, el meu club de tota la vida on mescapo per desconnectar. All jugo a tennis, gimns, vaig a crrer... el millor que t el club s que no hi ha cobertura pel mbil... Tamb magrada anar a la platja que la tinc a prop de casa. Tovallola a lesquena i a banyar.

X: Quant fa que ests al mn geganter? I per qu hi vas acabar?D: A mi des de sempre magradaven Les Santes i, amb elles, tot el que lenvolta, com ara la Famlia Robafaves. Per la meva entrada al mn geganter t una ancdota bastant curiosa. Era lany 88 amb dos amics meus que a tots tres ens anomenaven els Jordis. Els meus amics portaven gegants (Sant Sim) i jo i un dels dos amics, pujvem cada any a Montserrat a peu des de Matar. Un dia, vam pactar que si el meu amic que portava gegants pujava a Montserrat, jo aniria a portar gegants. Aquell ambient em va captivar i daix ja fa 26 anys...

^ En David Roy amb unes miniatures, realitzades per Sergio Laniado, de lIluro i lAlarona. Al costat una caricaturitzaci dell mateix amb na Cultura, realitza-da pel conegut Iakar com a obsequi pels seus anys de dedicaci a lAgrupaci.

Nmero 22 | Maresme Gegant | 11

X: I la colla dIluro va nixer...D: Desprs de marxar de Sant Sim ens vam posar en contacte amb en Josep Cardona, conegut popularment per en Nona, per fer uns gegants que representessin el barri de lHavana. A la llarga, per, ens vam desvincular de lassociaci i va ser quan vam fundar lactual Colla Gegantera dIluro i va ser quan vam passar a ser una entitat ms de Matar.

X: Ja erets cap de colla aleshores?D: No, vaig comenar a ser cap de colla dIluro cap als anys 1993/1994.

X: Qu s el que ms tagrada de la teva colla? Qu milloraries?D: Lambient i el bon rotllo que hi ha en general. Qui ens coneix sap que som una colla diferent... Que qu milloraria? Res... La meva colla s diferent a tot el que envolta a lACGC. Sn els meus amics i amb ells hi passo moltes estones sense la necessitat de parlar de gegants. Durant els anys que vaig passar com a President de lACGC, eren la meva vlvula descapament. El problema s que la resta de colles no ho entenien aix i sempre acabava fent de President, tot i que ans amb la camisa lila...

X: Ara que has deixat de ser president de lACGC, qu s el que tends de tot plegat?D: Menduc bones amistats i la coneixena de moltes coses i indrets que he visitat. De fet, mai mhauria imaginat que acabaria sent president de lAgrupaci de Geganters de Catalunya.

X: Ara mateix, i desprs daquest parntesi, com a geganter quins projectes tens (o teniu) en ment?D: En aquests moments, ja estem preparant, pel 2015, el 25 Aniversari de la Colla Gegantera dIluro, amb una mostra de balls de gegants que pot ser espectacular, i els 15 anys de la Coordinadora de Colles Geganteres de Matar, amb una exposici de tots els gegants de la ciutat de cara el gener de lany que ve. Els que coneixeu la proliferaci dels gegants de la nostra ciutat, us podreu imaginar la magnitud de lexposici.

X: Qu s el que ms tagrada del mn geganter? Qu milloraries? D: Des de que vaig entrar al mn geganter, el que ms mha agradat s lambient que envolta el mn geganter. Re-ferent a canviar coses, sens dubte canviaria la nostra mentalitat. Sense els gegants no pot haver-hi Festa Major, per aix no ens ho hem cregut mai. Som ms importants del que ens pensem i movem una massa social impressionant. No hi ha cap altra manifestaci cultural que mogui tanta gent com nosaltres. Una altra cosa molt important, s assu-mir que som els actors de la festa i no els protagonistes. Aix vol dir que quan anem amb els gegants ens ho podem passar b, per qui ha de gaudir del que fem, s el pblic assistent. Est costant molt fer oblidar el pa amb tomquet i el porr, per de mica en mica ho anem aconseguint. Amb aix, no vull dir que no haguem de continuar preservant una cosa tant nostra, per personalment, crec que ho hem de fer sempre fora de lactuaci gegantera

^ LIluro i lAlarona acompanyats per la Famlia Robafaves i en Treball i na Cul-tura actuant com a amfitrions de la Trobada de Gegants del Maresme al 2006.

+ Info geganters Iluro: |Web: http://webs.gegants.cat/mataro-iluro|Facebook: https://www.facebook.com/collagegantera.diluromataro|Twitter: eeganters: https://twit-ter.com/GegantsIluro

LIluret s un capgrs dissenyat per Jordi Saban en uns tallers que organitzava en Nona. Es va fer per a una obra

de Els Comediants, i a la llarga fou cedit a la colla dIluro. Primerament, representava un capell progre, per desprs adopt la representaci dun bandoler catal.

Foto: Jordi Rojas.

12 | Maresme Gegant | Nmero 22

La contra

Agenda Gegantera

Gegants a la revista Caramella i el Calendari del Mn Geganter

15 Aniversari den Pere Mrtir i la Genisa (1 de maig) > Vilassar de Dalt Comiat de Ciutat Gegantera (11 de maig) > Calella

XXIX Ciutat Gegantera de Catalunya (6, 7 i 8 de juny) > Cervera 75 aniversari dels Gegants (28 de juny) > El Masnou

Pessebre Vivent dEsteve Albert (12 de juliol) > Dosrius

La revista Caramella s una publicaci quadrimestral dedicada a la msica i a la cultura popular. Enguany celebra el seu 15 aniversari i est editada per tres entitats culturals darrel: Carrutxa, Trams i Solc. Es una revista, dunes 130 pgines, de caire cientfica sobre la cultura popular catalana. En el nmero 30, que coincideix amb el 15 aniversari, amb unes 50 pgines, parla del mn geganter. Els Gegants dEuropa (de Jan Grau), els noms dels gegants, els gegants catalans abans del 1800, el ball dels gegants (per Albert Abelln) o els gegants i lassociacionisme (de Llus Ardvol) sn alguns dels escrits que podrem trobar en aquesta revista.

Des de 2007 (a excepci del 2009), lAgrupaci de Colles de Geganters de Catalunya promou ledici dun calendari del mn geganter catal. Enguany, per segon any consecutiu, les publica conjuntament amb la Coordinadora de Geganters de Barcelona. Inspirats en el precedent belga, el nostre calendari presenta les diverses activitats de lany, acompanyada dalguns textos expli-catius sobre fets i festes geganteres que succeeixen en rellevncia durant lany. En aquest cas es fa menci del Congrs Nacional de Gegants i Figures Festives que sanir celebrant durant tot lany per tot el territori.