maresme gegant, 26

Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Del Tordera al Besòs.

Número 26 | Abril de 2015 | Any IIX

Il·lusió i incògnitaa Argentona

60 anys dels gegantsd’Arenys de Mar

2 | Maresme Gegant | Número 25

Quí som?

Maresme Gegant és una publicació trimestral editada des de la Coordi-nadora de Geganters del Maresme (ACGC) que tracta sobre la tradició

gegantera, imatgeria festiva i cultural del Maresme

|Coordina i maqueta: Xavier Navarro|Han col·laborat: Geganters d’Arenys de Mar, Jordi Puig, Quico Hernández (Argentona), David Roy (Mataró), Sergi Galocha (Mataró)|Correcció: Núria Abellán (Badalona)|Portada: Gegants d’Arenys de Mar als anys 1980 (Arxiu Geg. Arenys de Mar)

|Vocals de comarca: Joan Burjons (Pineda de Mar), Assumpta Cárceles (Malgrat de Mar)|Cost total de la publicació: 27,28 € (En concepte de peatge i benzina per anar a Pineda de Mar a fer l’entrevista)

Els gegants, nans i dracs del presidentAl nostre president, el Sr. Artur Mas, últimament li agrada introduir elements de l’imaginari popular en els seus discursos. En unes declaracions del passat mes de març a les entregues de Medalles d’Or, di-gué: “Catalunya és un nan, un país de petita esta-tura, però que porta un gegant a dins”. Més tard, el 23 d’abril, en el seu tradicional discurs de la Diada de Sant Jordi digué: “Són molts els dracs als quals ens hem d’enfrontar”.

Si féssim una analogia amb la nostra comarca veuríem que hi té un símil força comú. Començant pel nom d’aquesta publicació i tot el seu contingut i acabant per la gran quantitat d’actes que es celebren i, com no, el nostrehustug que ens identifica com a #sommaresmegegant. Però pel que fa al discurs so-bre el drac podríem discrepar. Per exemple, a Arenys de Mar el drac Arenyotés derrotat per Sant Jordi per fer de les seves mentre que a Mataró és perdonat per la princesa.

^ L’Iluro i l’Alarona fent la seva “darrera” dormida a l’Ajuntament per Sant Jordi en motiu dels seus 25

Sigues Maresme [email protected], opina, escriu, col·labora...

+ Info Coordinadora: |Web: http://webs.gegants.cat/maresme |Facebook: www.facebook.com/gegantsmaresme

http://webs.gegants.cat/maresme

http://webs.gegants.cat/maresme

http://www.facebook.com/gegantsmaresme

http://www.facebook.com/gegantsmaresme

Número 25 | Maresme Gegant | 3

Text: Sergi GalochaFotos: Maresme Gegant Què hem fet?

30è aniversari a Arenys de Munt amb canvis i nostàlgia

Des del 1985 Arenys compta amb una colla gegantera que s’encarrega de portar i vetllar per les dues parelles de ge-gants, així com de tots els gegantons que han anat sorgint al llarg dels anys. L’origen de la colla el trobem en una re-unió al Centre Moral on un grup de gent va decidir, amb la premissa de divertir-se i conèixer nous llocs, fundar una colla gegantera. La idea va ser secundada per Jordi Mar-quès i Mª Àngels Mercader els quals, a l’assabentar-se de la creació de la colla, construïren en Martí i la Remei, els pri-mers gegants d’Arenys de Munt nascuts a l’abril de 1986.

Per celebrar que ja fa 30 anys d’aquesta fita la colla ge-gantera va celebrar, com cada any, la trobada de gegants dins el marc de les Festes del Remei en un acte carregat de novetats i homenatges. La primera novetat foren els emplaçaments de la festa, tant d’inici com final, així com el recorregut. Obligats per les obres a la riera i la plaça de l’Església, els gegants sortiren des de l’institut Domènec Perramon, baixaren per l’Avinguda Sant Jordi, passant pel Pi Gros, l’Avinguda Panagall, travessant la Riera i baixant pel carrer de les Flors per finalitzar a l’escola Sant Martí.

La segona novetat, la més sorprenent: en Martí i la

L’acte homenatjà a tres geganters arenyencs que ja no hi eren a travès de 3 glo-vos de color taronja que s’enlairaren en acabar l’acte.

Remei nous, els estrenats l’any 2007, presentaven nova imatge, sobretot ella, que ens sorprenia amb nova ves-timenta, amb mantellina vermella i una fabulosa ret de pubilla al cap. Les testes, així com les mans, foren res-taurades al Taller el Drac Petit de Terrassa. A més, per si fos poc, per primer cop a la història, les dues parelles de gegants arenyenques sortiren juntes en cercavila, acompanyades d’en Tonet i els gegantons.

No sortiren soles, però, perquè les acompanyaren 10 colles vingudes d’arreu: els gegants d’Arenys de Mar, que vingueren amb en Tallaferro i la Flor d’Alba, com a padrins dels Gegants Vells, així com els de Sant Joan de Vilatorrada, també padrins. També hi eren els gegants de Tordera, Caldes d’Estrac, Premià de Dalt, Mollet del Vallès, Sant Vicenç de Montalt, el Bisbalet d’Igualada, Sant Celoni i Canet de Mar.

Durant la cloenda de l’acte, després dels balls, s’ho-menatjaren a tres membres de la colla, ja expirats: en Francesc Mercader, en Pere Juvanteny i l’Eduard Gon-zález “Puga”, els noms dels quals lluïren en tres globus taronges que després s’enlairaren ≡


Què hem fet? Text: David Roy

Mataró està d’enhorabona. Dues entitats geganteres de la ciutat estan de celebració; La Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró celebra els seus 15 anys de vida i la Colla Gegantera d’Iluro en celebra 25.

Per celebrar-ho, les dues entitats s’han unit per mostrar a tothom les figures amb què compta la ciutat de Mataró, amb una exposició anomenada “Gegants de Mataró”, situada en el marc idoni per la visualització d’aquestes grans figures, com és l’Ate-neu de la Fundació Iluro al centre de la ciutat.

Aquest és un projecte que la Coordinadora ja havia iniciat l’any 2004, però que amb la procla-mació de l’Alarona, geganta de la Colla Gegantera d’Iluro, com a Pubilla del Maresme de l’any 2005, es va haver de posposar per poder dedicar un esforç conjunt entre ambdues entitats per poder celebrar l’any 2006, la Trobada de Gegants del Maresme a la seva ciutat.

Aquest any, aprofitant que les dues entitats cele-bren aniversaris importants, s’ha tornat a reprendre el projecte conjunt.

La Trobada de Gegants del Maresme de l’any 2006 va ser el primer acte que van organitzar con-juntament la Coordinadora i la Colla Iluro. L’exposi-ció “Gegants de Mataró”ha estatel segon. Qui sap si el tercer podria ser l’organització de la Ciutat Ge-gantera de Catalunya?

L’exposició “Gegants de Mataró”, es va inaugurar el dia 6 de febrer i va comptar amb la presència de l’Alcalde i el Regidor de Cultura de la ciutat, el Di-rector General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, el President de la Fundació Iluro, a més d’altres regidors de l’Ajuntament. La durada de

Exposició “Gegants de Mataró”

l’exposició va ser d’un mes i es va acabar el dia 8 de març.

A més de l’exposició, es van fer diferents actes lligats a l’exposició, com ara concerts vermut, ta-llers infantils, xerrades, o un programa de ràdio en directe dins el programa que ja fa uns quants anys que la Coordinadora té a Mataró Ràdio,“Fal•lera Gegantera”.

Van ser molts els visitants que va tenir l’exposició durant tot el mes. El dia de la inauguració, amb la presència de la Família Robafaves, van ser 1.400 les persones que van assistir-hi, tot i que al carrer n’hi ha-via moltes més. A l’exposició, s’hi van fer uns quants dies de visites guiades a les escoles,amb la presència de 2.557 alumnes i 210 professors. El total de visites a l’exposició, però, va ser de 16.422 persones.

Referent a les visites escolars, van anar des de les escoles bressol fins a 6è d’educació primària. Fins i tot, va comptar amb una classe d’adults i un casal d’avis. Val a dir que van ser molts els nens i nenesque el cap de setmana portaven els seus pa-res a l’exposició i els hi explicaven tot el que havien après, com les diferents topologies de gegants, el material amb què podien estar fets els gegantso les diferències que hi ha entre un nan i un capgròs.

Referent a les figures participants, van ser més de 100, entre gegants, gegantons, gegantets, cap-grossos i nans.

Sens dubte, una exposició que serà recordada durant molts anys a la ciutat de Mataró.

La Coordinadora de Geganters de Mataró celebra el seu 15è aniversari conjun-tament amb el 25è de la colla d’Iluro


Què hem fet?Textos i fotos: Maresme Gegant

Il·lusió i incògnita a ArgentonaArgentona presenta les còpies dels Senyors de Burriac i els seus antecessors passen a presidir el Saló de Pedra de l’antiga Casa de la Vila

El passat 22 de març a Argentona es tornava a reunir la família sencera gegantera: Els Senyors de Burriac i les seves filles (Elisenda i Blanca), els Senyors de l’Aiguanaf i el Doctor Calvo. Tots ells es van reunir a la Plaça Nova amb molta il·lusió per rebre una gran sorpresa. Després de serrar la primera pota a la vella Quaresma el capgròs Joan Padrós (fet per Marc Sala l’any 2012 i de propietat compartida entre els geganters i diables) donava el tret de sortida ala cercavila amb l’encesa d’un tro. Així doncs, la cercavila s’inicià tot dirigint-se fins a l’antiga Casa de la Vila situada al Carrer Gran. Arribats allà, els Senyors de Burriac es col·locaren a banda i banda de l’entrada.

Cal fer èmfasi que els gegants coronats duien els vestits que el 1988 estrenaren i que el passat mes de gener tornaren a lluir. Aquests vestits es feren en mo-tiu del seu 30è aniversari, sota la confecció original de Montserrat Llop reaprofitant capes antigues.

L’acte solemne s’inicià amb l’entrega, per part de Quico Hernàndez (un dels membres més vete-rans de la colla), a l’Alcalde de la vila d’Argentona, l’il·lustríssim senyor Francesc Armengol, d’un per-

gamí, en el qual els geganters tornaven a cedir els gegants al poble. L’acte procedí amb l’homenatge d’un dels primers portadors dels gegants argento-nins: en Francesc Giol.

Finalment, arribà el moment culminant. Des de dins de l’Ajuntament, i amb una cortina de fum, aparegué una rèplica exacta dels Senyors de Bur-riac. Aquestes noves figures, fetes per Ramon Au-medes del Taller Sarandaca de Granollers, tenien la característica de pesar menys ( ja que les figures originals rondaven els 90Kg). Els vestits que duien eren els de l’any 1996, fets al mateix taller granolle-rí. Les rèpliques, però, reproduïen les joies i la ban-da de pubillatge dels antecessors. Tot això gràcies a la Carme Tomàs, l’Olga Zaera i la Joieria Maian.

Per finalitzar, els Senyors de Burriac de tota la vida feren un darrer ball per entrar a la seva nova casa. Seguidament, els nous gegants feren un nou ball propi amb composició d’Aleix Burguès. I, per acabar,es va fer una nova cercavila que va acabar a la plaça Nova amb un vermut popular ≡


La curiositat Text: Maresme GegantFotos: Badanotis.com i Arabesos.com

En memòria de Jordi Vidal

Pels volts de la diada de Santa Eulàlia (12 de febrer), Sant Adrià del Besòs commemora anualment un dels oficis més característics i emblemàtics de la seva ciu-tat: els Passadors. Aquest ofici el feien homes que amb gran força i destresa ajudaven a passar persones, mer-caderies, animals, entre altres, per l’aigua del riu Besòs, especialment quan els ponts quedaven inutilitzables quan el riu es desbordava (que, popularment, s’ano-menava besosada).

A finals dels anys 1980 la ciutat decideix fer un primer homenatge fent una parella, de la qual el ge-gant (l’Adrià) recordava el vell ofici tot duent a coll-i-bé la que podria ser la seva filla al’hora de creuar el riu: l’Eulàlia. És justament a partir d’aquestes figures que l’any 1999, ambla iniciativa del grup Dones de Futur, s’inicià un nou acte en què s’homenatjava el vell ofici avui dia desaparegut. Cal destacar que aquest acte fou un nou impuls pels gegants de la ciutat, ja que durant molts anys estigueren tancats i només sortien quan els duien colles veïnes com Badalona o Sant Andreu del Palomar. A principis del nou mil·lenni estrenen la seva pròpia i primera colla gegantera.

L’acte, en el qual hi participen diverses entitats i grups locals, es celebra, normalment, a la plaça de la Vila, davant de l’Ajuntament. No obstant, al 2012, es celebrà davant l’arc adrianenc (un antic arc d’estil gòtic traslladat que formava part d’un convent car-melità de Barcelona) en motiu del Mil·lenari de Sant Adrià. Just en aquell acte es batejà un dels ponts que connecta les dues vessants de Sant Adrià amb el nom de “El Pont dels Passadors”.

Durant l’acte es fan ofrenes florals als gegants Adrià, Eulàlia i Natàlia, que representen la imatge

Festa dels Passadorsde Sant Adrià de Besòs

dels antics Passadors. Podríem considerar-lo un acte del tot singular, ja que, molt probablement, és l’únic lloc on podem trobar tot un poble fent ofre-nes a uns gegants.

En aquest acte podem veure una Eulàlia perso-nificada que fa de mestre de cerimònies. És per això que la festa es constitueix al voltant de la figura que l’Adrià la duu sobre les espatlles.

En l’acte d’aquest any, que es féu el 22 de fe-brer, hi van participar els geganters de Sant Adrià (amb l’Adrià, l’Eulàlia, la Natàlia i els seus companys Pau, Musa, Nassut i Cuqueta), els gegants de la Mina (Alfita i Dedalito), l’Esbart Dansaire de Sant Adrià (amb el ball de bastons), el Grup de Sardanistes del Mil·lenari, els Castellers Passadors de Sant Adrià (presentats en societat el passat setembre de 2014) i la Tronada de Diables i Diablesses de la ciutat ≡

Coneguem l’acte singular en què, des de 1999, els adrianencs rememoren els seus orígens amb una festa que fa memòria dels antics passadors del riu besòs

^ Imatge de la Festa dels Passadors corresponent al de l’any 2012

celebrada davant de l’arc adrianenc en motiu del Mil·lenari.


Gegants romansdel Maresmea Premià de Mar

El passat 15 de març es va inaugurar el Museu Romà de Premià, un conjunt arqueològic descobert l’any 1969.

Per aquest motiu s’organitzà una gran festa per donar a conèixer els nous jaciments museïtzats. En-tre diverses activitats, es féu un cercavila de gegants romans. En aquesta petita trobada hi participaren els gegants d’Iluro, Iluro i Alarona, i en Lucius Marcius de Peramàs-Esmandies (ambdues colles de la ciutat de Mataró). També hi participaren en Tòfol i la Ciseta, ge-gants de Premià de Mar, com a amfitrions.

Cal destacar que el Maresme té altres gegants ibers o romans que no assistiren a l’acte. Coneixem els ibers Laia Sigil·lata, una geganta ibera del barri del Plà d’en Boet de Mataró, i en Genís de Santa Coloma de Gra-menet. A Badalona coneixem en Marcus Porcius, pro-pietat de la Faràndula de Badalona, que representa un antic comerciant de vi. I, per finalitzar, a Sant Adrià te-nim els gegants Pau i Musa que representen una pare-lla de romans que representen la pau mundial (per això ell duu un colom a les mans) i la música (amb una arpa que duu ella a les mans) ≡

Text i fotos: Maresme Gegant

Salvador Riera,el nou personatgedels Sants Màrtirs

La Festa Major dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt ha vist el naixement d’un nou personatge que serà un dels protagonistes. Es tracta de Salvador Riera, el qual al 1614 va dur a Vilassar les relíquies dels Sants Màrtirs des de Càller (Sardenya) per mar. Aquest cap-gròs, fet per Jordi Grau de Terrassa i propietat de la Confraria dels Sants Màrtirs, es va estrenar el passat 23 d’abril moment en què, juntament l’alcalde, va donar a conèixer el cartell de la festa d’enguany.

Però el dia de gala fou el 28 de maig amb la renovació del vot del poble. El nou personatge apa-regué a la plaça Barberà on encapçalà una cercavila que seguien els 13 estendards vermells represen-tants de cada un dels barris i algunes entitats de Vi-lassar. Els seguien els gegants antics, Lluís i Maria, i tancava la passejada el drac Anarka. Un cop s’arribà a la plaça de la Vila es procedí als diversos lluïments dels entremesos. Finalment, el nou personatge, en Salvador Riera, estrenà el seu propi ball que donà l’obertura de la Casa de la Vila, d’on sortiren les autoritats per dirigir-se cap a l’església i procedir a les ofrenes i obertura de les relíquies dels Sants Màrtirs. Així doncs, com ja porten fent des del 2007, els gegants vells entraren a l’església i feren el seu cerimoniós ball amb composició dels grallers de la colla i amb coreografia d’Albert Abellán. Cal desta-car que el nou personatge presidia els actes com si d’una nova autoritat es tractés.

El darrer dia que sortí el personatge fou l’1 de maig que, juntament amb els gegants vells, sorti-ren per primer cop a la Processó de Festa Major moment en què es poden veure pels carrers les re-líquies ≡


Mirant enrere Text: Geganters d’Arenys de MarFotos: Arxiu Pare Fidel Fita

Tallaferro i Flor d’Alba: del Canigó a Sinera

La imatgeria popular per excel•lència de la vila d’Arenys de Mar és, sense cap mena de dubte, els gegants i la Colla Gegantera d’Arenys de Mar, constituïda ara farà un quart de segle i que compta amb més d’un centenar de membres, són els encarregats de fer-los dansar al so de la gralla i el tabal per Sant Zenon i Sant Roc a Arenys i a tots els pobles que els convidin.

En Zenon, en Xavier, la Laia, l’Elm, la Carmeta, en Roc, la Maria, la Flor d’Alba i en Tallaferro, conformen una família gegant que tots els arenyencs coneixen des de ben petits, quan ja estan més crescuts és tradició entregar-los el xumet i, ja de grans, continuen gaudint acompanyant-los en les cercaviles i en nits màgiques com la Nocturna de Sant Roc.

Però està clar que d’aquesta gran família de nou membres n’hi ha dos que en són el segell identificador, l’emblema de la Colla i els més estimats per tots: en Tallaferro i na Flor d’Alba.

En Tallaferro i na Flor d’Alba son dos gegants de car-tró-pedra i cavallet de fusta estrenats el 8 de juliol, vigília de Sant Zenon, del 1955. Enguany fa 60 anys i van ser apadrinats per la família Robafaves de Mataró i, com a testimonis, els gegants de Canet de Mar i Calella.

Van ser creats per l’artesà Domènec Humbert (que també els restaurà al ‘85) a El Ingenio de Barcelona. El taller trencà el contracte firmat amb Josep Pons i Vila, que era qui els costejava, en què es deia que el motlle seria destruït un cop fets els gegants. Per això en trobem una còpia exacta a Premià de Mar, tot i que el vestuari, obra de Miquel Guri i renovat per Francesc Calopa, és molt di-ferent així com les mans i la corona de les gegantes.

Tot i no ser els primers gegants que ha tingut Arenys de Mar, aquest any en Tallaferro i na Flor d’Alba celebraran el seu 60è aniversari

Les mides de la parella són de vertigen: en Tallaferro té una alçada de 3 metres i 85 centímetres i un pes de 75 quilos, mentre que la Flor d’Alba té una alçada de 3 metres i 82 centímetres i un pes de 72 quilos.

Representen una parella de la reialesa catalana de l’Edat Mitjana. Per modelar-ne la cara, el mestre cons-tructor es va inspirar en dues conegudes estrelles de Hollywood: la guanyadora d’un Òscar,Grace Kelly, per la geganta i l’austro-hongarèsCornel Wild pel gegant.

En Tallaferro duu una vara a la mà dreta i un per-gamí a l’esquerra. La Flor d’Alba duu un ram de flors fresques a la dreta i un mocador de punt fet, per les puntaires arenyenques, a l’esquerra. Ambdós duen co-rona i el vestit farcit de joies, brillants i fil d’or.

El tret més distintiu, i el que fa quasi única la pare-lla dins el món geganter, són les tres capes de faldilles que, en girar prou fort, s’obren deixant al descobert el cavallet i el portador. La roba no voleiava així en el mo-ment de la seva estrena, sinó que es va fer així apro-fitant la renovació del vestuari a mitjans dels anys 80.

Els noms de Tallaferro i Flor d’Alba venen del poema


Mirant enrere

èpic “Canigó” de Jacint Verdaguer, en què s’explica la història del Comte Bernat Tallaferro contra els sarraïns. Ell pren el nom del protagonista i ella una adaptació forçosa de Flordeneu, la reina de les fades, car a Arenys poca neu s’hi ha vist, però cada dia es veu el sol alçar-se sobre el mar. És per això que es va decidir anomenar-la Flor d’Alba.

Durant 60 anys els geganters han fet ballar la pare-lla amb orgull i alegria per Catalunya i més enllà. Fora de les nostres fronteres, els gegants han estat a diver-ses ciutats europees com Brussel•les i Budapest, a mol-tes poblacions del sud de França, el País Basc i Navarra. Fins i tot van agafar un tren i un vaixell per anar a Maó!

Els arenyencs senten una gran estima per les dues figures i prova d’això és que en trobem referències a tot el poble: samarretes, programes de festes, noms de classes de preescolar i de comerços, joguines, pen-jolls,... no et sents arenyenc fins que poses les seves figures presidint el menjador!

La Colla Gegantera d’Arenys de Mar està ultimant els preparatius pel que serà la festa dels 60 anys dels gegants que es celebrarà la tarda del 12 de juliol a la Plaça de l’Església, després de la tradicional trobada. Aquesta festa tindrà un munt de sorpreses i regals per als assistents i, a banda, es farà entrega d’un obsequi molt especial per part del poble cap als seus gegants. Els dies anteriors hi haurà una cercavila amb la partici-pació d’una família gegant molt coneguda (9 de juliol) i una festa infantil amb circuit d’inflables, ball i moltes activitats (10 de juliol) ≡

Referències fotogràfiques:1. Estrena dels gegants l’any 1955 acompanyats pels gegants de Mataró, barri dels Abells de Canet de Mar i Calella. 2. Els gegants en una imatge del segle passat.3. En Tallaferro i na Flor d’Alba processant de nit acom-panyats musicalment pel flabiolaire Ramon Estol i Clos als anys 604. En Tallaferro i na Flor d’Alba acompanyats per en Roc i la Maria durant els anys 80.

Per Sant Jordi, llibres!


El mercat

Repassem els diversos títols editorials que parlen i mostren el patrimoni festiu de la costa de llevant (sempre del Tordera al Besòs).

> 100 Gegants. Volum IILa petita guia de gegants de Catalunya arriba al seu segon volum amb més de 100 gegants d’arreu del país. Des de les nostres terres hi consten els gegants de Tia-na, El Masnou, Arenys de Mar (amb en Roc i la Maria) i els dels Comediants de Canet de Mar (Sol solet i la Llu-na la pruna). Cal destacar que, com els deu antecessor, aquest volum compta amb una edició especial amb la quèels nens i nenes poden acolorir les figures.

Edita: Editorial Cep i la NansaAconsegueix-lo: www.elcepilanansa.com

> 50 DracsAquest és el nom d’aquesta iniciativa que vol reunir gran part dels dracs festius que hi ha reunits arreu del país en un mateix llibre. 50 dracs entre els quals podem trobar el de Santa Coloma de Gramenet, Ma-taró, el dels Comediants de Canet de Mar i el de Can Sofre de la ciutat de Badalona. Cal destacar que, com els seus llibres antecessors, aquest volum compta amb una edició especial amb la quèels nens i nenes poden acolorir les figures.

Edita: Editorial Cep i la NansaAconsegueix-lo: www.elcepilanansa.com


> Més històries Gegants dels GegantsDesprés del Llibre Gegant dels Gegants, Brau Edi-cions ens presenta la continuació amb un segon número anomenat Més històries Gegants dels Ge-gants. Entre diversos contes presents en destaca el de la Filla del Dimoni de Badalona, que parla de la geganta Dimonieta.

Edita: Brau edicionsAconsegueix-lo: www.brauedicions.com

> El llibre més Bèstia de les BèstiesEl llibre més Bèstia de les Bèsties és una nova aposta de Brau Edicions per donar a conèixer les diverses bès-ties a través de les seves llegendes. Entre les diverses llegendes s’explica la llegenda de la Llopa de Calella.

Edita: Brau edicionsAconsegueix-lo: www.brauedicions.com

FOTOGRAFIA | VÍDEO | DISSENY GRÀFICPRODUCCIÓ EDITORIAL | WEB | ...

facebook.com/xevisdesign | www.xevisdesign.wordpress.com


La contra

Balls i Danses del Maresme,nova guia de recuros

El passat 23 d’abril va sortir a la llum una nova guia de recursos editada pel conjunt de biblioteques perta-nyents a la comarca del Maresme. Lluny queda la guia dedicada als Gegants, nans i bestiari del Maresme edi-tada l’abril de 2005. No era pas una guia exhaustiva, però si que donava una idea del patrimoni festiu que hi ha a la costa de llevant. Posteriorment, s’han editat altres guies temàtiques diverses sobre la cuina o les toponímies locals del Maresme.

El darrer recull neix sota el nom de Balls i dan-ses del Maresme. Es tracta d’un tast de les diverses danses i balls populars que es feien i es fan, en la majoria de casos, al carrer. Entre els diversos balls podem trobar una interessant selecció de balls de ge-gants: la Dansa de l’Almorratxa de Sant Pol de Mar, el Ball de la Verema d’Alella, el Lliure albir per a Caldes d’Estrac, El Nano de Caldes, el “Ball dels Sants Màrtirs” de Vilassar de Dalt, De la terra a l’infern de Tordera i el Ball de la Barca dels nans (o capgrossos) de Vilassar de Mar.

Cal destacar que cada ball o dansa disposa d’un codi QR amb el qual, per mitjà del mòbil, es pot accedir a vídeos en què es poden veure els balls en qüestió. De fet, aquests codis condueixen al canal Youtube de les Biblioteques del Maresme: www.youtube.com/BibliotequesMaresme ≡

Agenda Gegantera> 30è aniversari d’en Cristòfol i n’Helena (3 de maig) > Cabrils > País Gegant: Caps festius (30 de maig) > Terrassa > 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades per la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO (6 al 13 de juny) > Santa Susanna >10è aniversari de l’Altemir i la Bonadona (10 i 27 de juny) > Premià de Dalt > 25è aniversari de l’Iluro i l’Alarona (4 de juliol) > Mataró >60è aniversari d’en Tallaferro i na Flor d’Alba (9, 10, 12 i 14 de juliol) > Arenys de Mar

UNA NOVA GUIA DE RECURSOS DE LES BIBLIOTEQUES DEL MARESME QUE ES PRE-SENTA ENGUANY RECULL BALLS I DANSES DEL MARESME

Fal·lera Gegantera!El programa més geganter de tot Mataró i del Maresme!

Cada primerdissabte de mes!A les 16.00 h!

maresme gegant, 26

Documents