<titol>

Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Del Tordera al Besòs.

Número 24 | Octubre de 2014 | Any VII

25 anys (i més)a Sant Adrià

Ja tenim nou Hereu:En Bernat de Malgrat

2 | Maresme Gegant | Número 22

Quí som?

Maresme Gegant és una publicació trimestral editada des de la Coordi-nadora de Geganters del Maresme (ACGC) que tracta sobre la tradició

gegantera, imatgeria festiva i cultural del Maresme

|Coordina i maqueta: Xavier Navarro|Han col·laborat: Sergi Moreno (Alella), Albert Rodon (Premià de Dalt), Joan Vilà (Sant Vicenç de Montalt), Xavier Codina (Premià de Mar), Bernat Reher (Mataró), Clara Bayo (Badalona), Els Canyats, Ser-gi Galocha (Mataró|Correcció: Núria Abellán (Badalona)|Portada: En Bernat Estronell, nou gegant hereu del Maresme.

|Vocals de comarca: Joan Burjons (Pineda de Mar), Assumpta Cárceles (Malgrat de Mar)|Cost total de la publicació: 8,00 € (En concepte de viatges)

Adéu i benvinguts!Aquest Maresme Gegant s’acomiada de dues dones indirectament relacionades amb el món geganter del Maresme: la santvicentina Trini Ferrer i l’alellenca Roser Arenas. La primera fou l’ànima més important per gestar el gegantó que representà el seu fill desa-paregut Toni Sors. La segona, va viure amb plenitud els seus últims anys de vida mentre el capgròs amb la seva imatge es popularitzava arreu de Catalunya.

Diem adéu, però alhora donem la benvingu-da a molta gent nova al món geganter. I és que Pre-mià de Mar ha presentat un gegant adaptat a gent amb mobilitat reduïda, amb problemes de visió i amb dificultats auditives. Aper aquest motiu, ara serà més gent la que estarà dins el món geganter.

No voldríem acabar, però, sense donar l’enhorabona a en Bernat de Malgrat de Mar i a la colla per ser els nous hereus del Maresme!

Benvinguts a tots i a totes!

^ En Lluís i na Maria de Vilassar de Dalt ofereixen un pom de roses als Sants Màrtirs cada any^

Sigues Maresme Gegant!maresmegegant@gmail.comParticipa, opina, escriu, col·labora...

+ Info Coordinadora: |Web: http://webs.gegants.cat/maresme |Facebook: www.facebook.com/gegantsmaresme

Número 22 | Maresme Gegant | 3

Text: Maresme Gegant Fotos: Els Gegants Som

Pineda de Mar acull la 24a trobada del Maresme amb nou hereu

El passat diumenge 19 d’octubre, Pineda de Mar va aco-llir la vint-i-quatrena trobada de gegants del Maresme, des del Tordera fins el Besòs. Un total de 28 colles van participar en aquesta gran festa. Entre tots ells destaca-ven els gegants de Canet de Mar que fins ara no havien participat a la trobada comarcal maresmenca.

La jornada s’inicià amb una gran plantada de fi-gures de tota la geografia maresmenca a la plaça Espanya. Totes les colles anaven ordenades per any de pubillatge. A davant de tot anaven les colles que encara no ho han estat.

Durant la plantada, les diverses colles anaven fent les votacions per escollir el nou hereu col·locant les paperetes en una urna (talment com si emulés una coneguda consulta).

La cercavila s’inicià a les onze en punt i passà per diversos carrers cèntrics. Seguidament, es tornà a la mateixa plaça on es feren totes les presentacions men-tre la Dansa del Maresme anava prenent forma mica en mica. A continuació, després dels parlaments, s’ini-cià la tan nostrada Dansa del Maresme. Aquest cop, la música era interpretada, de forma excel·lent, pels mú-sics pinedencs. Hi participaren un total de 18 parelles més l’amfitriona al mig. De nou es ballà l’adaptació de la dansa estrenada l’any 2012 a Caldes d’Estrac.

I va arribar l’hora d’escollir el nou hereu. Tots els gegants eren candidats, però dos eren els que tenien més números. Llavors, els grallers de Pineda iniciaren un petit recorregut per davant de totes les figures. I, finalment, deixaren de tocar quan arribaren davant del nou hereu. Aquest cop fou escollit en Bernat Estornell, gegant vell de Malgrat de Mar. En aquell moment, els malgratencs recordaren el moment en què la seva ge-ganta, Eulàlia, fou escollida geganta pubilla, l’any 1994.

Finalment, a en Bernat se li posà el faixí commemo-ratiu per part de l’alcalde de Pineda de Mar. Tot seguit, el nou hereu amb la seva esposa i el gegantó Bernat (que representa un geganter que ha immortalitzats molts moments de Malgrat i el món geganter) feren el seu ball propi, anomenat Quan en bernat la rondava, una composició original de Felip Morales ≡

Bernat Estornell, gegant vell de Malgrat de Mar, és nomenat quart gegant hereu del Maresme durant la 24a Trobada de Gegants del Maresme.

Què hem fet?

^ Part de la gran plantada que hi va haver a Pineda de Mar. Des del 1993 que no es veien tans gegants de la comarca junts en motiu de la segona trobada comarcal. Recordem que na Ermessenda fou escollida com a segona pubilla del Maresme l’any 1992 (a Sant Pol de Mar).

^ Moment d’eufòria en l’elecció del nou gegant hereu del Maresme (el quart): en Bernat Estornell.

4 | Maresme Gegant | Número 22

Què hem fet? Text i foto Canyats: Grallers Canyats Text Negrito: Bernat Reher | Foto Negrito: Coral Mas

El passat 13 de setembre, Reus va acollir la seva típi-ca trobada gegantera. Enguany els gegants negres de Reus van celebrar 25 anys, i van estrenar nova imatge.

Abans d’explicar la trobada, us faré cinc cèntims de la història dels gegants negres de Reus. Primerament, l’any 1977 va sortir l’idea de crear una parella de ge-gants negres. Els gegants van ser encarregats al taller valencià Artes Plásticas Guaita i el 21 de juny de 1977 van arribar les peces, però, per sorpresa, no tenien ni vestit, ni cavallet i les perruques eren fetes de fibra de vidre, cosa que va provocar que la colla es veiés obliga-da a portar-los a reparar al taller d’Alucamsa de Cam-brils. Finalment, els gegants van ser estrenats el 25 de juny de 1977. Però al cap de 7 anys, es van construir unes noves peces a causa del seu mal estat. Aquestes van ser construïdes per Ramon Ferran i estrenades el 22 de setembre del 1989.

Com dèiem, el passat 13 de setembre es va celebrar una trobada de gegants a Reus. Un cop totes les co-lles convidades van arribar a la plaça del Mercadal, van aparèixer gegants negres com el negrito de Mataró, entre d’altres, creant un passadís davant de l’Ajunta-ment de Reus, d’on van aparèixer els gegants negres de la ciutat amb la seva nova imatge. Seguidament, es va dur a terme la cercavila.

El Negrito del Casal de la Gent Gran del Parc Central de Mataró va anar fins a Reus, com a cas excepcional, gràcies a que la colla gegantera d’Iluro es va oferir a portar la figura i acompanyar-la amb els seus músics. Durant la cercavila, tota la colla va fer ballar els nens i nenes que van anar a veure els gegants i van convertir aquell dia en un dia que passarà a la història, tant pel Negrito com pels gegants negres de Reus! ≡

Els Canyats viatgena Rumania

El dia 6 d’agost, de bon matí, els Grallers Canyats vam pujar a un avió que ens va dur fins a Milà, per després arribar a Belgrad i, finalment, a Timisoara. Allà, can-sats i mig adormits, arribàrem al lloc on dormiríem les pròximes nits, el Campus de la Universitat Politècnica.

El primer dia, dijous dia 7, vam voltar per la zona. i vam poder contemplar que el centre de la ciutat de Timisoara és un lloc ben bonic. Fins i tot, vam visitar un pont fet d’ampolles de plàstic (que no va agradar gaire al nostre company Gerard, per si s’enfonsava) i una catedral ortodoxa, la qual era la més coneguda de la ciutat per la seva bellesa arquitectònica.

El següent dia ja vam començar a tenir actuacions. Vam fer una primera sortida amb els nostres companys, els capgrossos de l’AGCG, per la zona propera a la plaça Victòria. La gent estava entusiasmada amb les figures dels gegants, els capgrossos i el Basilisc de Mataró. L’es-pectacle de la nit no va ser gaire llarg, les diferents colles sortiren a ballar i a fer gresca, però sense massa aldarull.

Dissabte vam anar a visitar una casa d’acollida, jun-tament amb una colla bastonera. Els nens van quedar admirats d’aquelles persones amb el cap tant gran i, amb ells, vam fer una cercavila fins a la casa on residi-en, on ens havien preparat un àpat ben suculent!

Diumenge va ser el dia estrella. Vam actuar pel matí, acompanyant els capgrossos en un taller que van fer per convidar a la gent de Timisoara a provar els caps. I, per la nit, amb tots els grallers participants de la trobada, vam fer una entrada a la Plaça Victòria per iniciar l’espectacle final on ballàrem tots fins a no poder més!

Dilluns dia 11, ja estava sent hora de tornar. I amb l’experiència viscuda amb els nostres nous companys de Manresa i de la colla de Cervera, vam arribar a l’ae-roport de Barcelona, més morts que vius però amb un somriure d’orella a orella.

Visca l’Aplec Internacional de Cultura Catalana! ≡

El Negrito viatja fins a Reus en una trobada de gegants negres!

Número 22 | Maresme Gegant | 5

Mirant enrereText: Redacció (Fira) i Albert Rodon (Premià)

De nou, el Maresmea la Fira (a Sant Vi-cenç dels Horts)!

Els Gegants de Premià de Dalt a Llucmajor

El passat diumenge 5 d’octubre, en Miquel i na Càndida varen celebrar els seus 25 anys de vida en el marc de la 468a edició de les fires de Llucmajor, Mallorca, i van voler comptar amb una parella catalana.

L’estada va començar dissabte a les set del matí, quan la colla de Premià arribava al port de Palma. Un cop fetes les presentacions entre les dues colles, vàrem anar a esmorzar plegats al mirador del castell de Palma mentre veiem la sortida del sol. Ensaïmada, sobrassada i formatge no varen faltar en tot el cap de setmana. El matí de dissabte va servir per visitar els indrets més bonics de Palma i, a la tarda, la visita de rigor per Lluc-major, amb mostra de balls de regionals inclosa.

L’endemà, diumenge, a les 10h, les disset colles convi-dades, més els amfitrions, ja estaven plantades al passeig de Jaume III. A les 11h començava la cercavila, que comp-tava amb la major part de les colles geganteres mallorqui-nes i on, a mig camí, van convidar a tots els participants a pomada, una barreja de llimona i gin xoriguer que va acabar de despertar a tothom. Però encara no havien ar-ribat totes les colles a plaça que va començar a ploure, fet pel qual es van haver d’ajornar, fins a l’hora de dinar, els actes protocol·laris. Mitja hora més tard, ja sortia el sol, però els gegants ja estaven guardats. L’escenari, doncs, va ser el pavelló, on tots plegats vam dinar paella i, de postres, una ensaïmada gegant amb les espelmes del 25. Finalment hi va haver un intercanvi de presents. Destacar el ram de la Bonadona que se li donà a la Tere, la dona del cap de colla, que es va desviure per nosaltres.

La colla de geganters de Premià de Dalt està molt agraïda per la dedicació que van tenir en tot moment els amfitrions i ja esperen tornar-se a retrobar, el 27 de juny de 2015, en motiu del desè aniversari de l’Altemir i la Bonadona ≡

Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) acollí el passat 11 i 12 d’octubre la vuitena Fira del Món Geganter. L’esdeveniment es desenvolupà amb total normalitat malgrat algunes previsions negatives.

Com ja va sent habitual, el Maresme hi va ser present durant tot el cap de setmana d’una manera o altra. Per començar, la Coordinadora muntà el seu propi estand en el què hi havien els cavallets, algun capgròs, jocs i una mostra de cartells d’esdeveniments geganters del Maresme. També muntaren el seu estand La Vella Verda (d’Eloi Romañá), Mini Gegants (de Bernat Reher) i la Co-lla de Geganters de Badalona. Així, cap a quarts d’onze, es feu la inauguració amb la presència d’autoritats com Oriol Junqueres (Alcalde de Sant Vicenç dels Horts) i Fer-ran Mascarell (Conseller de Cultura de la Generalitat).

Durant els dos dies, hi van participar les colles del Maresme de Pineda de Mar (en qualitat d’hereu), Premià de Mar (en qualitat d’estrena amb en Martí per a tot-hom), Palafolls i els capgrossos de Badalona, que partici-paren a l’espectacle Batecs de dissabte al vespre. Musi-calment, cal destacar la participació dels grallers Sons de Vilassar de Mar i Els Canyats. Aquests darrers destaquen per haver amenitzat, en més d’un acte, la festa.

S’ha de remarcar que durant el transcurs de la xerra-da Els Geganters del Futur es presentà una nova imat-ge dels gegantons de l’Agrupació, en Pau i l’Alegria. Aquest cop han crescut uns pams i, en conseqüència, han canviat de vestits.

La festa finalitzà diumenge amb la proclamació de Puigcerdà com a novena Fira del Món Geganter que es ce-lebrarà el 9 i 10 de maig de 2015 ≡

6 | Maresme Gegant | Número 22

Mirant enrere Text i fotos: Joan Vilà

Aquest passat agost, ens va deixar una dona senzilla i estimada. La Trini Ferrer, mare de l’alpinista santvicentí Toni Sors, membre de la primera expedició que va con-querir el Cim del Món, l’Everest.

El 28 d’agost de l’any 1985, el Toni, juntament amb Carles Vallès, Oscar Cadiach i els tres xerpes, arriben al cim fent famosa la frase Hem fet el Cim. Malaura-dament, el 27 de setembre de 1987 moria al Lhoste Shart al Nepal.

Aquesta breu introducció és necessària per expli-car el per què la Colla de Geganters de Sant Vicenç de Sant Vicenç de Montalt, en la que en aquell moment jo era el Cap de Colla, vàrem decidir fer aquest gegant.

La primera raó, per la importància del personatge, no solament a nivell local, sinó també a nivell nacional. La segona, volíem donar una embranzida a la trajectò-ria de la colla i un impuls social i cultural a la vila.

Quan ens vàrem posar en contacte amb la família, la primera impressió va ser d’estranyesa, però de se-guida, quan vàrem parlar amb la Trini, ens va obrir les portes de la col·laboració i, per suposat, d’implicació.

Recordo perfectament com ens orientava amb els consells: que si la camisa de quadres, el barret, la cor-da, el piolet, el mocador de coll i el paquet de tabac Ducados... Efectivament, aquesta és l’anècdota del ci-gar que es va fumar el Toni dalt del cim, sempre era explicada per la mare i molt estesa per la vila.

El següent pas va ser escollir quin constructor li podia posar vida al projecte. Teníem clar que a més de constructor, havia de ser escultor, i vàrem decidir, per unanimitat, que fos en Toni Mujal. De seguida el vàrem visitar a Cardona amb la família i la Trini al cap davant, amb 88 anys, desprenent vitalitat i il•lusió en el projec-te, sent per nosaltres una gran satisfacció.

A l’estrena, el 17 de setembre de 2005, encara recordo com si fos avui les llàgrimes d’emoció i el moment tens que va viure la Trini al descobrir el gegant, que juntament amb alguns expedicionaris, companys, familiars i la colla ens va fer còmplices joiosos a la Plaça del Poble plena de bat a bat. Sen-se oblidar els geganters de l’escola Sant Jordi amb els seus gegants i els geganters d’Argentona amb la geganta Blanca i els geganters de Malgrat amb l’Ernest, que varen fer de padrins.

També va ser cabdal en l’agermanament de les Colles de St. Vicenç amb la de Taradell, en les que es van afegir col·laboracions mútues entre les dues colles i també amb els dos Ajuntaments.

Els actes de commemoració dels 25 anys de la conquesta de l’Everest es van fer a Taradell, Mataró i a St. Vicenç. Tenint en compte que Taradell és una vila molt arrelada al muntanyisme i que el Toni era molt estimat i Mataró, perquè era on vivia.

Més endavant, amb la Trini, sempre que ens tro-bàvem pel carrer o en algun acte, teníem motius per fer la xerrada i parlar del poble, de la gent, del país, de gegants i, per què no, alguna que altra conyeta fins que em renyava, no es perdia cap acte on el “seu fill”, el gegant, participés.

Sempre ens quedarà el record d’una gran dona, mare i, per què no, amiga gegantera, però sobre tot, gran persona.

Per sempre Trini Sors, allà on siguis!!! ≡

Ens ha deixat Trini Sors

Trini Ferrer, més coneguda com a Trini Sors, era mare del conegut alpinista santvicentí Toni Sors que l’any 85 feu el cim de l’Everest i 20 anys després esdevinguè gegant.

Número 22 | Maresme Gegant | 7

Roser Arenas, per sempre en l’imaginari col·lectiu

A Alella hi ha la tradició d’homenatjar persones estima-des, característiques o rellevants de la vida del poble, fent-los un capgròs. Els dos primers capgrossos varen ser fets l’any 1986 per en Lluís Traveria, el responsa-ble de fer la imatgeria del grup Els Comediants i els gegants del poble, en Feliu i la Madrona. Amb l’em-penta d’en Pep Sabater, l’ànima de la colla de gegants d’aquella època. Els dos primers capgrossos van ser en Pepitu i la Teresina.

El dia de la seva estrena, per la Festa Major del 1986, en Lluís va veure que la Roser Arenas estava molt contenta de veure que dos dels seus veïns teni-en un capgròs i, ràpidament, va ser conscient que allò quedaria al poble per sempre, fins i tot quan les per-sones desapareixessin. El mateix dia, en Lluís li va pro-posar ser el següent capgròs i ella, molt contenta, amb prèvia consulta a la família, ho va acceptar.

S’ha de pensar que en aquells anys, el fet de fer-se un capgròs, implícitament, era una mofa, una burla, però els que van “donar la seva cara” van veure un pas més enllà, van veure que realment era un homenatge

del poble als seus veïns més estimats.En aquells moments la Roser ja era prou coneguda

al poble, participava activament a la vida cultural del poble (cantava, feia teatre al casal d’Alella... era la per-sona adient). Més tard va ser jutgessa de pau.

Quan li van ensenyar el capgròs, un cop acabat, va tenir una mica de decepció ja que, com em va dir ella, ”no m’hi veia”, i, malgrat ser estrenat a la Festa Major del 1987, en Lluís, al veure la seva cara, va comprovar que, efectivament, alguna cosa no encaixava i van decidir tor-nar-lo a fer. Va ser passada la Festa Major d’aquell any, quan es va fer l’actual capgròs conegut arreu.

La tradició va continuar amb tres capgrossos més,en Víctor i en Quimet l´any 1988 i al 2008 el darrer, l’Asun. Tots ells també fets per en Lluís Traveria.

La tradició de fer capgrossos continuarà malgrat que ara, en Lluís, ja no els podrà fer. Tampoc ho podrà veure la Roser ja que ens va deixar aquest passat 29 d’agost, però que sempre serà recordada no només a Alella, sinó que arreu del país ≡

L’alellenca Roser Arenas ens deixà el passat mes d’agost. Darrere seu ha deixat un important llegat de sensacions a nivell de Catalunya.

^ D’esquerra a dreta: Roser Arenas, Lluís Traveria i el primer capgrós de la Roser

Text: Sergi Moreno Foto: Arxiu Geganters Alella

8 | Maresme Gegant | Número 22

La curiositat Text: Xavier Codina, 2n Cap de Colla Foto: Maresme Gegant

Un nou Martí per a tothom Un gegant per el segle XXI

Des de sempre el fet de portar gegants s’havia relacionat amb portadors, majoritària-ment homes, fets i drets, quasi forçuts de circ. On la vanitat de qui porta el gegant més pesat i el fa ballar més bé, passava per sobre de la solidaritat envers els altres.

Amb els anys i l’avanç dels processos constructius i l’optimització dels materials, es va baixar el pes de les figures, apropant el fet geganter a més sectors de la societat gegante-ra, fent així més inclusiva i més participativa la nostra festa. Gegantons, gegantets i, fins i tot, gegantonets, aquests darrers anys han omplert la tradició de nous portadors que mai havien imaginat fer ballar gegants. Fent així un paper integrador, també a nens i dones. Però, ai las!, sempre quedava una minoria que s’ho mirava tot amb expectació, sense poder participar activament.

Vet aquí que un bon dia, en una petita població del Maresme, un pare portador va tenir una idea! Era el pare de la Paula. Una nena, ara no tant nena, que havia passat un munt d’anys participant en cercaviles, acompanyant el seu pare en cadira de rodes, primer, i ca-minant amb dificultats, després. Ella, optimista i entusiasta de les figures de la seva vila, les volia seguir allà on anaven fos com fos. En Kiku, el seu pare, la Valle, la seva mare, i la seva germana Elena, sempre pensaven com facilitar a la Paula l’accés a les pujades i baixades de les cercaviles. Però no n’hi havia prou, havia d’aconseguir fer-se portadora. Al seu pare, finalment, se li va encendre la bombeta. Per què no construïm un gegant adaptat? No no-més per a tu, Paula, sinó també per altres persones amb mobilitat reduïda, amb problemes visuals o auditius. Així s’exposà a la colla i a l’alcalde la idea sobre la taula, i de la taula a la feina. Aquest relat que sembla un conte, no ho és. És una realitat situada a Premià de Mar.

I el dia 4 d’octubre del 2014, Premià de Mar va fer història gegantera. Es va presentar en societat el nou Martí per a tothom, el primer gegant adaptat a persones amb discapacitat física i sensorial de Catalunya. Es va fer una gran cercavila on van participar els padrins, Pigat i Lucia, i la gegantona, Espaciosa, de Vilassar de Mar i les colles de cultura popular de Premia de Mar.

En Martí representa a Martí Moragas el pagès premianenc que fa fora de Premià a l’Omar, el pirata. L’Omar intenta any rere any, a les dates de Festa Major (10 juliol), conquerir tan el territori premianenc, com a l’Ester, peixatera premianenca. Finalment, tots els anys torna cap al mar amb els seus, cua entre cames. Tots tres estan representats per gegants i són el motiu prin-cipal de la festa. Tot plegat és una història extreta de l’obra d’Albert Calls: L’assalt dels Pirates.

Les mans que han fet néixer el nou Martí, són les de l’escultor Jordi Grau, del Taller Drac Petit de Terrassa. Amb un pes d’uns 20 quilos i una alçada de 3 metres i escaig, el gegant té una plataforma amb rodes que subjecta la cadira en què van els portadors. Disposa d’un sistema d’intercomunicadors per a les persones amb problemes visuals i d’uns pilots lluminosos per a persones amb disfuncions auditives. És un gegant híbrid, tot terreny, que també pot ser utilitzat sense la plataforma de rodes pels portadors habituals de la colla.

Aquesta fita s’ha aconseguit amb el lideratge de l’Ajuntament de Premià de Mar i la Regidoria de Cultura. Un ambiciós projecte en el que han participat diferents entitats com Segle XXI grup de suport a la gent diferent, Gegants Premià de Mar, DeBòlit Coordinadora de colles de cultura popular de Premià de Mar, Comissió de Pirates i Premianencs i l’Institut Guttmann, entre d’altres. El projecte ha comptat amb el suport de la Generalitat de Cata-lunya i la Diputació de Barcelona.

Tot i que no és ben bé el primer, per un món millor i més inclusiu, necessitem molts gegants com el nostre Martí, el Gegant del segle XXI ≡

No és el primer de la seva espècie. A Sant Vicenç de Montalt (on un portador invident duu una figura), a Sant Vicenç dels Horts a l’escola La Vinyala, un particular de Castellcir

i a l’Hospitalet, tenen gegantons adaptats per a portadors amb cadira de rodes.

Número 22 | Maresme Gegant | 9

Què hem fet?

En Lluís i la Maria de Vilassar a les Festes de la Mercè de Barcelona

Durant l’estiu, en Lluís i na Maria van rebre una invitació ben especial. En Jaume I i na Violant d’Hongria, ge-gants de la ciutat de Barcelona, els convidaren a gaudir de les Festes de la Mercè de l’any 2014. Els gegants de Vilassar de Dalt van acceptar encantats. I, què menys, després que l’agost de 2012 els van visitar a ells en mo-tiu del seu primer centenari. A més, la Coordinadora de Geganters de Barcelona celebrava el seu 30è aniversari.

Però l’oferiment no era per un dia, sinó per tota una setmana! Des de que van anar al Japó, al ’88, no havien estat tants dies fora de Vilassar. Així doncs, els gegants barcelonins els convidaven a estar, des del 14 fins el 20 de setembre, exposats al Museu Marítim (a les Drassanes). Allà no estarien sols, ja que també els acompanyarien altres gegants barcelonins i d’arreu de Catalunya com: Vilanova i la Geltrú, Tortosa, Granollers, Vilafranca del Penedès, Terrassa i Lleida.

Els gegants vilassarencs estaven entusiasmats amb aquesta invitació. I va arribar el gran dia, quan s’inau-gurà l’exposició i una infinitat de nens, grans i curiosos d’arreu els van anar a veure.

La gran festa va arribar el dia 20, amb una gran plantada a la part baixa de la Rambla, a tocar del mo-nument a Colom. Allà esperaven els amfitrions que arribaren en cercavila des del palau de la Virreina, on viuen durant tot l’any. Un cop arribats, s’obsequià a la geganta Maria amb un ram de flors naturals.

Tot seguit, es feu un cercavila per la Rambla per acabar a la Plaça Sant Jaume. Certa nostàlgia tingueren els gegants quan van passar pel carrer Ferran, perquè ben a prop (a la travessia del carrer Rauric) hi havia el Taller El Ingenio, d’on van sortir feia més de cent anys.

Un cop arribats a la Plaça Sant Jaume, totes les figu-res presents feren els seus balls de lluïment: ara Vilafran-ca, ara Vilanova, ara Terrassa... I, seguidament, es feu una mostra de balls de lluïment. Malgrat tenir tres balls prò-pis els vilassarencs no feren cap d’aquests sinó un ball lliure (el que informalment s’anomena un “patxumba”).

La festa s’acabà amb una darrera passejada que va finalitzar al Palau de la Virreina on els amfitrions s’aco-miadaren de tots els seus convidats amb una ballada que deia... A reveure! ≡

En Lluís i na Maria, de l’any 1912, van visitar els gegants de la Ciutat de Barcelona per tal de tornar-los la visita que els hi van fer pel seu primer centenari.

Text: Maresme Gegant Foto: Geganters de Vilassar de Dalt

País Gegant: Figures festives i mans creadores

El món de la construcció dins el MaresmeEl Maresme té una llarga tradició gegantera i és una

de les comarques més poblades d’imatgeria festiva. Ge-ganterament parlant, ja tenim més 260 gegants per tot el territori. Alguns han estat fets al Maresme, però d’al-tres venen de fora: de Terrassa, de Barcelona, de Sant Joan de les Abadesses, Granollers, Cardona i Torelló.

Dins del territori maresmenc trobem, al llarg de la història, diversos artífex d’imatgeria festiva que han creat moltes obres.

El recorregut el podem iniciar amb Els Comiedants, instal·lats, des dels anys 70, a Canet de Mar. D’allà en sortí un altre conegut grup anomenat Can Boter que s’instal·laria a Tiana. D’aquí en passaren un parell o tres d’èpoques on treballarien, bàsicament, amb la fibra de vidre (Esplugues, Sant Climent, Poble Espanyol de Bar-celona, Tortosa, Santa Coloma de Gramenet, etc). Del mateix grup de Canet en sortirien el ninotaire Josep Cardona, amb cartró, (Llavaneres, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, etc.) i Lluís Traveria (fibra de vidre).

Altres constructors maresmencs són Jordi Marqués i Ma. Àngels Mercader. També cal destacar la tasca pun-tual de l’Escola d’art i superior de disseny Pau Gar-gallo de Badalona que, amb fibra de vidre, construí els gegants nous de Vilassar de Dalt .

No obstant, actualment només coneixem que se-gueixin aquesta activitat a la comarca: Sergio Laniado (La Closka) i Eloi Romañà (La Vella Verda) ≡

10 | Maresme Gegant | Número 22

Que s’ha fet? Text i fotos: Comissió organitzadora de País Gegant

El passat mes de setembre s’inicià l’esperat Congrés Na-cional de Gegants i Imatgeria Festiva. Aquest Congrés té la intenció de posar en comú tot l’entramat del món geganter: portadors, balladors, acompanyants, músics i també totes aquelles persones que hi tenen relació des de l’àmbit de la investigació fins a l’administratiu.

Així doncs, el passat 5 de setembre a la sala d’actes d’Artesania de Catalunya es feu una prèvia al Congrés sota el nom de: La imatgeria festiva catalana. Construc-tors, imatgers. L’ofici d’imatger a Catalunya. Aquesta primera sessió va voler fer una primera posta en comú dels diversos constructors d’imatgeria festiva. Alguns dels constructors participants foren en Jordi Grau (del Drac Petit), la Dolors Sans, Ramon Aumedes (Saranda-ca), Toni Mujal, Joan Miró, Joan Iniesta, entre d’altres.

La primera sessió del Congrés es feu a Olot, Seu d’un dels tallers d’imatgeria més coneguts i prestigiós: El Arte Cristiano. Coincidint amb el 125è aniversari dels gegants actuals de la ciutat, es va fer la primera sessió sota el nom de Figures i mans creadores, a la Sala Torín.

Sobre quarts de 10 s’inicià la primera de les diver-ses ponències de la jornada. Aquesta anava a càrrec del solsoní Carles Freixes, la qual s’anomenava Quan el patrimoni material es materialitza. Seguidament fou la de Josep Murlà, d’Olot, amb la ponència del 125è ani-versari dels Gegants d’Olot. La següent anava sota el nom de Materials de construcció en la imatgeria festiva. Aquesta ponència era compartida per Jan Grau (mate-rials antics com el cartró, fusta, etc), David Juventeny (pasta de fusta) i Albert Tona (fibra de vidre). Val a dir que aquí es feu èmfasi en la problemàtica mal resolta de barrejar dos materials com ara la fibra de vidre i el cartró, ja que els dos materials tenen característiques diferents en circumstàncies concretes.

Seguidament, es feu una pausa per dinar i poste-riorment una visita guiada al Museu dels Sants que estava vestit del 125è aniversari dels gegants olotins. Tot seguit, s’inicià una altra ponència de nous materials on es parlà de les impressores 3D (a càrrec de Jordi Delgado) i el màter (Javier Peña). I per finalitzar una taula rodona on es parlà de la dificultats en el procés de compra, i construcció d’elements festius. Es aquí on es comentà la necessitat de la creació d’un gremi d’ar-tesans o constructors d’imatgeria festiva.

L’any 2000, Pere Cañellas, president de l’ACGC, va dir les paraules “Som un país petit, però a la vegada som un país gegant” en rebre el Premi Nacional de Cultura Popular.

Número 22 | Maresme Gegant | 11

25è aniversari de l’Adrià, la Natàlia i l’Eulàlia

Entre 1988 i 1989 es va presentar a Sant Adrià de Be-sòs una parella de gegants ben atípica. En especial, el gegant, ja que seria el segon gegant que duu muntat a collibè un altre (a Solsona hi ha el primer, i a Sitges el tercer). Els noms de les figures serien Adrià, Eulàlia i Natàlia. Ell representa un passador del riu Besòs (per això duu la seva filla sobre les espatlles) i ella duu un cistell de típiques maduixes silvestres (molt comuns a la zona). Van ser construïts per Carles Cabús, de Gelida, que ja havia fet altres gegants per a Sant Quirze del Vallès i Collbató.

Tot i que els gegants tenen 25 anys, no és fins a l’any 2001 que un grup d’adrianencs van començar a treure’ls. Fins aleshores, l’Adrià, l’Eulàlia i la Natàlia havien estat duts per altres colles del voltant de Sant Adrià.

Aquest passat diumenge 26 d’octubre, la colla gegantera de Sant Adrià va voler celebrar els 25 anys dels seus gegants amb una gran trobada on hi van participar les colles de Premià de Mar, Alella, Premià de Dalt, Sant Jaume de Barcelona, Esplugues de Llo-bregat, Santa Eulàlia de Ronçana, Vilassar de Mar i,

fins i tot, de França: els nord catalans de Tuïr. La cer-cavila va recórrer diversos carrers i finalitzà amb una ballada de cada colla.

Altres figures adrianenquesLa tradició gegantera ens explica que a Sant Adrià

hi han hagut altres parelles de gegants ara desaparegu-des. En total hem pogut contar tres parelles que ja no hi són. Les tres parelles representaven reis. La primera i la segona foren fetes a Barcelona, mentre que la tercera a Saragossa.

A més a més, hi ha nous gegants, en Pau i la Musa que es van fer a Granollers i es van estrenar el maig de l’any 2004. Es van fer per commemorar, i a la vegada recordar, el Fòrum de les Cultures. El seu vestuari ens recorda les primeres civilitzacions que hi van haver al nostre país: romans, fenicis, grecs, etc. Ell representa la pau, el diàleg, el companyonia... Per això duu a les mans un colom que porta les ales esteses. Ella representa la cultura i, en concret, la música. Per això duu una arpa.

En Nassut i la Cuqueta són els gegantons de Sant Adrià per a què els puguin dur els més menuts de la co-lla. Estan fets a partir de capgrossos comprats a El Inge-nio de Barcelona i s’estrenaren, com a tals, el setembre de 2011.

Per acabar, cal destacar que al barri de la Mina hi ha una parella de gegantons que s’anomenen Alfita i De-dalito ≡

Què hem fet?Text i fotos: Badanotis.com - Clara Bayo

Tot i que els gegants vells de Sant Adrià del Besòs són de finals dels anys vuitanta, no és fins els anys 2000 que tenen una colla pròpia. Fins aleshores, havien estat duts per altres colles.

12 | Maresme Gegant | Número 22

La contra

Les Àligues de les ciutats de Mataró i Badalona visiten Reus

El passat 27 de se-tembre, durant

les festes de la Misericòr-dia, va tenir lloc, a Reus, la Trobada d’Àligues de Catalunya, en

motiu del 18è aniversari de

l’àliga de la ciutat.Aquesta troba-

da tant excepcional, va comptar amb la participa-

ció d’un total de vint-i-vuit àligues: una d’elles del País Valencià (Morella) i la resta d’arreu de Catalunya. Entre aquestes, no hi podien faltar les àligues de Badalona i Mataró, que no només van participar a la trobada, sinó que també formen part de l’exposició La senyora de la festa, que es fa al Museu de Reus a la plaça Llibertat des del dia 30 de setembre fins el 18 d’octubre.

La Trobada va començar a mig matí, amb la plan-tada de les àligues a la plaça del Mercadal a un re-cinte semitancat per cordes, on la gent podia entrar i observar de prop tots els elements festius presents. Curiosament, l’ordre de les àligues tan a la plantada com a la cercavila o els balls va ser per ordre alfa-bètic, segons el nom de la població d’on provenien. D’aquesta manera, l’àliga de Badalona era las sego-na, després de la d’Agramunt, i l’àliga de Mataró era, més o menys, a l’onzena posició.

Al mig dia, es va tancar completament el recinte i va ser l’hora d’anar a dinar. I a les quatre, totes les colles es preparaven a La Palma per a la tarda. A les sis començava la cercavila pels carrers més cèntrics de la ciutat i, a les set, ja començaven a arribar les prime-res àligues a plaça. Un cop totes les àligues van ser plantades, va començar la mostra de balls de lluïment. L’àliga de Badalona va ballar acompanyada pel so d’una gralla, una tarota i una caixa i, l’àliga de Mataró, com és habitual, amb els Ministrers de l’àliga de Mata-ró (tarota, flabiol, violí, trombó, sac de gemecs i tabal).

L’àliga de Reus va ser l’última en fer el seu ball de lluïment i la mostra de balls va concloure, a quarts de deu, amb una ballada conjunta (al so de la Marxa de l’Àliga de Reus), seguida per “Els segadors”, to-cada per la Banda de Reus i cantada per participants i espectadors. Un cop acabada aquesta peça, les àligues es van dirigir cap a l’exposició que s’inaugurà tres dies després.

I per acabar, es va fer un sopar conjunt a La Palma i, segui-dament, al mateix lloc, hi va haver un concert.

Realment, va ser una de les trobades més especials del món de la imatgeria festiva. Visca la Cultura Popular Catalana! ≡

Agenda GeganteraPaís Gegant: Cases de la festa. L’aparador del patrimoni festiu (15 de novembre) > Solsona

País Gegant: Tradició, comunicació i tecnologia (29 i 30 de novembre) > Berga

IX Fira del Món Geganter (9 i 10 de maig) > Puigcerdà XXX Ciutat Gegantera de Catalunya (18, 19 i 20 de setembre de 2015) > Terrassa

El passat setembre Reus va organitzar una important trobada d’Àligues d’arreu dels Països Catalans. Entre totes elles les de Badalona i Mataró.

Text: Núria Abellán Fotos: Maresme Gegant