materials i eines. la fusta i el paper. tecnologies 1r eso (casals)

Materials i eines. La fusta i el paper

Per poder construir productes ens cal una àmplia diversitat de materials, ja que cadascun té propietats determinades que el fan útil per a usos concrets.

Tots els materials provenen de recursos naturals: mineral (mineral de ferro, sorra, argila), animal (llana, vori, seda) o vegetal (cotó, làtex, fusta). Són les anomenades matèries primeres.

2Tema 4. Materials i eines. La fusta i el paper. - Vicent Pastor -

Tipus de materials principals i usos que se’n fan:


Classificació dels materials segons la selecció de residus:o Contenidor blau: Recull el cartró i el paper. Reciclar-los és molt

important ja que per fabricar paper i cartró reciclats es consumeix molta menys fusta, aigua i energia que la necessària per fabricar-los a partir de les matèries primeres.

o Contenidor verd: s’hi diposita només un tipus de material petri: el vidre, un dels materials més reciclats. La fabricació de vidre reciclat en lloc de vidre nou estalvia recursos i energia. La resta de materials petris (ceràmica, roca,...) s’han de dipositar a la deixalleria.


Classificació dels materials segons la selecció de residus:o Contenidor groc: s’hi dipositen els envasos lleugers fabricats

amb plàstic i metall (brics, ampolles, llaunes,...). Aquests residus s’envien a una planta de triatge on se’n separen els diferents materials.

o Contenidor marró: s’hi dipositen els materials d’origen orgànic (restes de menjar i de jardineria, serradures, els encenalls de fer punta al llapis, etc.). Els materials d’aquest contenidor es porten a una planta de compostatge.


Classificació dels materials segons la selecció de residus:o Contenidor gris: s’hi diposita el rebuig, la petita part de residus

que no es pot reciclar i que s’envia als abocadors o les incineradores, com per exemple els bolquers, la pols o restes de les cigarretes.

o Deixalleria: és una instal·lació que recull de forma selectiva tots els materials que requereixen un tractament especial o que no es poden dipositar per volum en els contenidors anteriors però que es poden reciclar.

Fer activitat 4 pàgina 69


Per fabricar un objecte s’utilitza qualsevol material?

L’ús d’un tipus de material o d’un altre dependrà de si té unes propietats que s’ajusten a les necessitats de l’objecte pel que fa a la funció i les condicions d’utilització. A continuació, veurem les principals propietats característiques dels diferents materials.


Fer activitats 5 i 8 pàgina 7111Tema 4. Materials i eines. La fusta i el paper. - Vicent Pastor -

La fusta és un material orgànic d’origen vegetal que prové de la part llenyosa dels arbres (el tronc i les branques). Es compon de fibres de cel·lulosa que segueixen una mateixa direcció i que estan unides entre si amb una substància anomenada lignina.

Utilitzada en la construcció d’objectes al llarg de la història, sobretot perquè obtenir-la i manipular-la és força senzill.


La fusta s’utilitzava com a combustible i per fabricar utensilis simples (arcs, mànecs d’eines...). També per construir habitatges i estructures (bigues, pilars, parets, ponts...) mitjans de transport (carros, vaixells...), mobles i utensilis de la llar. De la fusta també s’obté paper.

Alguns objectes que es feien de fusta, per exemple, bigues i pilars, ara és fan de formigó i d’acer, que són més resistents.


LA FUSTA

LA FUSTA

Resistent: força de tracció i flexió. També és força elàstica

Resistent: força de tracció i flexió. També és força elàstica

Tenaç i lleugera (utensilis de la llar)

Tenaç i lleugera (utensilis de la llar)

Aïllant tèrmic i elèctricAïllant tèrmic i elèctric

Inflamable (combustible)Inflamable (combustible)

Material porós (higroscòpica*)

Material porós (higroscòpica*)

*Higroscòpica: que absorbeix la humitat atmosfèrica fàcilment.

Permeable (li afecta la humitat)

Permeable (li afecta la humitat)

Densitat menor que l’aigua

Densitat menor que l’aigua

Fer activitats 9 i 10 pàgina 73


Per classificar les fustes ho podem fer seguint les propietats que hem vist i també d’altres, com per exemple el color o la procedència. La classificació més habitual, però, és la que té en compte la densitat.

Fixa’t que la distinció entre fustes dures, semidures i toves es basa en el

valor de la seva densitat

Fixa’t que la distinció entre fustes dures, semidures i toves es basa en el

valor de la seva densitat


Fustes dures: densitat alta, a partir de 600 kg/m3 i fins a superiors a la de l’aigua (1000 kg/m3). Utilitzades en aplicacions on cal una alta duresa, com ara parquets, mànecs i mobiliari d’interior i d’exterior.

Les fustes dures més usades provenen del roure, el faig, el boix, l’alzina, l’eucaliptus, i d’arbres tropicals com són l’iroc, la caoba, la teca.

Les fustes dures més usades provenen del roure, el faig, el boix, l’alzina, l’eucaliptus, i d’arbres tropicals com són l’iroc, la caoba, la teca.


Fustes semidures: densitat entre 500 kg/m3 i 750 kg/m3. Provenen d’arbres de bosc de ribera de zones càlides, que són de creixement lent i fulla ampla. S’usen en revestiments de mobiliari i per xapar acabats, i en aplicacions on cal alhora flexibilitat i tenacitat, com ara cadires, o mànecs d’eines.

Les fustes semidures més usades provenen de la noguera, el castanyer, l’om...Les fustes semidures més usades provenen de la noguera, el castanyer, l’om...


Fustes toves: densitat baixa per sota dels 500 kg/m3. Provenen d’arbres de boscos de zones fredes i de creixement ràpid. Són utilitzades per a bastiments de construcció, estructures de portes i finestres, suports d’embalatges, en general per a aplicacions on no cal alhora resistència mecànica ii lleugeresa. També s’usen per fer paper.

Les fustes toves més usades provenen del pi, l’avet, el cedre i la balsa tova.Les fustes toves més usades provenen del pi, l’avet, el cedre i la balsa tova.


Molts objectes de què disposem estan fabricats amb fustes artificials que provenen de la manipulació de fustes naturals.

En general es presenten en forma de taulers i poden tenir diferents tipus d’acabats, com ara revestiments (xapes) de fusta natural o bé de xapa artificial (melamina) que poden ser de diferents colors o imitar la fusta natural.

Xapar o aplacar: recobrir amb una placa prima de plàstic, fullola o d’altres materials.Fullola: Làmina de fusta molt prima.

Xapar o aplacar: recobrir amb una placa prima de plàstic, fullola o d’altres materials.Fullola: Làmina de fusta molt prima.


A l’esquema següent, podem veure l’esquema de les operacions per manipular els materials.

A continuació, s’explicarà quines eines i normes hi ha que seguir en cada operació.


El primer que has de fer és mesurar i marcar la zona que s’ha de serrar o foradar. La precisió del resultat final, dependrà de la precisió amb que mesuris i marquis en aquest primer moment.


Convé subjectar tota peça abans de qualsevol de les operacions següents. Fes servir les eines de subjecció adequades i no deixis mai que un company aguanti la peça amb les mans mentre hi treballes amb altres eines.



Fer activitats 20, 23 i 24 pàgina 77

A l’hora d’escollir una eina per serrar cal tenir en compte principalment la mida de les dents. Com més grans i separades, més ràpid i més bast és el tall. Per contra, com més petites i més juntes, més lent i més precís. Les primeres son adequades per serrar fustes toves i les segones per serrar fustes dures.


32Tema 4. Materials i eines. La fusta i el paper. - Vicent Pastor -Fer activitats 25 i 27 pàgina 79

L’eina principal per foradar és el trepant. Hi ha trepants manuals, elèctrics portàtils i elèctrics fixes. A tots ells s’hi adapten els diferents tipus de broques que cal escollir segons la grandària del forat i el tipus de material que cal perforar.


Rebaixar consisteix a eliminar fusta de forma significativa erosionant-ne la superfície. Polir consisteix a allisar les formes resultants del serrat, el foradat, o el rebaixat, tot eliminant-ne les irregularitats per aconseguir un acabat fi.


Una de les fases finals de la construcció d’un objecte és la unió de les peces. De la mateixa manera que hem mesurat i marcat bé les peces per tallar-les amb precisió, convé també mesurar i marcar bé on posarem els claus o els cargols.


Es consideren unions fixes aquelles en les quals no és possible separar les peces sense fer malbé les parts unides, com és el cas del clavetejat o l’encolat, en contraposició a les unions desmuntables, com el roscat o cargolat, en les quals sí que és possible.

Es consideren unions fixes aquelles en les quals no és possible separar les peces sense fer malbé les parts unides, com és el cas del clavetejat o l’encolat, en contraposició a les unions desmuntables, com el roscat o cargolat, en les quals sí que és possible.

Clavetejat:


Roscat: a més de ser una unió desmuntable, aconsegueix una unió més resistent que el clavetejat. Per a fusta s’utilitzen principalment els cargols autoroscants, que van fent forat a mida que van penetrant al material.


Cargol-femella: Els cargols que es fixen amb femella permeten unions no permanents molt fermes.


Abraçadora: és metàl·lica i permet subjectar peces tubulars. Té un cargol que ajusta el diàmetre del cercle.

Brida: està feta de plàstic. A més de tubs, també permet subjectar fils, cablatge i tot tipus de peces allargades o en forma de nansa. Forma un llaç que només es pot ajustar per prémer, no per afluixar.



Encolat: Les coles i els adhesius ens permeten fer unions fixes amb la mínima agressió a la fusta. Hi ha molts tipus de coles. A continuació, veurem les més usades per a fusta.


Acoblaments: l’acoblament amb clavilles consisteix a perforar la fusta i acoblar-la amb peces cilíndriques (clavilles) que s’ajusten a pressió. Això permet fer unions sense cap altre material que no sigui fusta i, si es complementa amb l’encolat, fer unions més fortes que amb l’encolat sol.


Acoblaments: L’engalzat és una altra forma d’acoblament que consisteix a fer un galze (rebaix) a les fustes per augmentar la superfície de contacte en la unió o per fer-la treballar a pressió. D’aquesta manera s’aconsegueix una unió més forta. A continuació es mostren alguns engalzats més usats, sobretot en mobles (cadires, calaixos, etc.).


Unions amb escaire metàl·lic: una altra tècnica per unir fustes és collar-hi escaires metàl·lics en forma de T o L o en angle. Per aquest tipus d’unions cal marcar prèviament els forats de la unió i després s’hi col·loquen els cargols. També es pot combinar amb un encolat previ.


L’acabament és el conjunt d’operacions que es realitzen a la fusta per protegir-la del deteriorament produït per l’ús o per l’exposició a les condicions mediambientals, alhora que li proporciona una aparença més atractiva.

La metodologia dels acabaments consisteix bàsicament en els passos següents:

a) Comprovar que la peça de fusta estigui neta i lliure de irregularitats.b) Afegir una capa d’una substància que previngui dels insectes i agents

atmosfèrics.c) Posar una capa de vernís per protegir la fusta i a la vegada donar un

toc decoratiu i un tacte més fi.


La fusta també admet ser pintada amb pintures com les d’ús escolar, esprais i esmalts, o simplement encerada.

Per estendre la pintura o el vernís normalment es fan servir les brotxes i els pinzells que són eines formades per un feix de filaments fixats a l’extrem d’un mànec de fusta per una virolla.

És important escórrer l’excés de producte del pinzell i aplicar la pintura o vernís en direcció paral·lela a la veta.


El paper és un material fàcil de reutilitzar i de reciclar. És important que a l’hora d’emprar aquest recurs intentis aprofitar-lo al màxim, encara que ja sigui utilitzat, o bé fer servir paper reciclat.


El paper és un material d’origen vegetal que es fabrica a partir de fibres de cel·lulosa que conté la fusta, d’altres plantes (cotó, espart, lli...), de draps o de paper reciclat. Aquestes fibres s’entrecreuen i es premsen per formar una malla en forma de làmina.

El paper és un material d’origen vegetal que es fabrica a partir de fibres de cel·lulosa que conté la fusta, d’altres plantes (cotó, espart, lli...), de draps o de paper reciclat. Aquestes fibres s’entrecreuen i es premsen per formar una malla en forma de làmina.

El paper és força resistent a la tracció, però no a la compressió (s’arruga fàcilment).

És un material força tou ja que el podem ratllar i foradar fàcilment i també força flexible. És molt bon aïllant elèctric, tèrmic i acústic.

També és higroscòpic, i quan absorbeix la humitat perd qualitats. Té una combustió fàcil.

Té una densitat molt variable, però és menys lleuger del que a primer cop de vista pot semblar.


Per mesurar i marcar el paper s’utilitzen les mateixes eines i tècniques que en el cas de les fustes.

El paper es pot subjectar fàcilment amb la mà, però si et calen les dues mans per treballar-hi, o una millor subjecció, el pots subjectar amb cinta adhesiva o amb una pinça de paper.

Per tallar el paper, fonamentalment s’utilitzen les tisores i el cúter.


Per foradar el paper, cal que fem un petit plec i un petit tall amb les tisores. També podem punxar-lo amb un punxó, posant un tros d’escuma o suro a sota, cosa que afavoreix el procés i protegeix el suport.

Es pot unir el paper encolant-lo, amb cinta adhesiva o amb grapes. La cola blanca és adequada per encolar paper. També es pot fer servir la cola de barra, que s’asseca més ràpid però és menys resistent. La cinta adhesiva admet més possibilitats d’unió però és més visible i menys resistent que la cola blanca. El grapat és molt resistent però molt visible i amb el temps el rovell de les grapes pot embrutar el paper.


Fer activitats 39 pàgina 87

Materials i eines. La fusta i el paper


Fer activitats finals 43, 44, 48, 50, 52 i 56 pàgina 88 i 89

Els activitats corresponen al llibre Tecnologies 1 de Casals

materials i eines. la fusta i el paper. tecnologies 1r eso (casals)

Education