medicaments, societat i tda-h - pàgines de la uabdepartament de didàctica de la matemàtica i de...

Medicaments, societat i TDA-H

Ana Mª Domènech Calvet

Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les

Ciències Experimentals. UAB

Proposta didàctica n. XX (Codi)

Educació Científica

Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica,

matemàtica i ambiental

Propostes didàctiques des de la recerca en educació científica, matemàtica i ambiental. n. XX


II



III


Etapa educativa (Etapa / Cicle / Curs)

Secundària. (3r ESO o Batxillerat).

Àrea / matèria

Ciències de la naturalesa / Ciències per al Món Contemporani.

Bloc de continguts i/o model científic

El cos humà /Ciència, salut i estils de vida.

Model ésser viu.

Resum de la Proposta didàctica

El tractament farmacològic en el cas del TDA-H és un exemple de

medicalització de la societat i una controvèrsia sociocientífica. Actualment, el

dèficit d’atenció es considera el trastorn psiquiàtric infantil més freqüent i es

recomana un tractament multidisciplinar basat en una acció psico-

pedagògica i els fàrmacs. La polèmica apareix arrel del fet que els

medicaments que s’utilitzen són psicoestimulants i que encara no es

coneixen quins poden ser els efectes secundaris a curt i llarg termini.

En aquesta proposta, tenint en compte les possibilitats que ofereix el treball

de les controvèrsies sociocientífiques, es treballen aspectes relacionats amb

coneixements de ciències (lligats a models teòrics) i sobre la ciència

(vinculats a la imatge i naturalesa de la ciència).

Respecte els coneixements científics, es pretén treballar el model ésser viu,

i, concretament, la relació sistèmica entre diverses funcions com la

relació (a través sistema nerviós) i la nutrició. Tradicionalment, els

sistemes del nostre cos s’estudien de manera aïllada i basant-se

fonamentalment en la descripció de les estructures que formen part de

cadascun d’aquests sistemes. El fet de parlar dels medicaments i dels

seus efectes secundaris ens permet pensar en aquesta idea

d’interrelació entre sistemes (si pensem en el recorregut del medicament

des que l’ingerim fins que desenvolupa la seva acció) i fomenta una visió

més global de l’organisme (això explica que un medicament pugui actuar

en diverses estructures del nostre cos i causar diferents efectes desitjats o



IV

no). És per aquest motiu que aquesta proposta s’ha de realitzar quan els

alumnes hagin treballat el bloc del cos humà.

Pel que fa als coneixements relacionats amb la naturalesa de la ciència,

aquesta proposta s’ha centrat en el treball de la manca de consens

científic davant els dos contextos seleccionats ja que és una característica

intrínseca de totes les controvèrsies sociocientífiques. Sovint, a les classes

de ciències, no es parla de com es genera el coneixement científic i, si ens

fixem en els resultats de diverses recerques en l’àmbit de la didàctica,

observem que els alumnes quan interpreten aquesta manca de consens ho

fan atribuint-la a factors com la incompetència dels científics o als interessos

personals, però, difícilment parlen del caràcter empíric de la ciència o del

paper de la incertesa en la generació del coneixement. En aquesta proposta,

s’analitzen tres estudis científics per emfatitzar aquests aspectes lligats a

l’activitat científica, entesa també, com una activitat humana.

Materials / recursos

A l’apartat 4 de la proposta didàctica podreu trobar els següents arxius:

Fitxa tècnica: recull de preguntes que el professor/a participant a la

recerca haurà de respondre abans de començar la implementació d’aquesta unitat didàctica per tal de facilitar el posterior anàlisi de les

dades obtingudes.

Diari de camp: amb el mateix objectiu que el document anterior,

s’ofereix un diari de camp on el professor/a anirà apuntant tots aquells comentaris, discussions, incidències, suggeriments,... que hagin marcat

el desenvolupament de les activitats.

Avaluació de la proposta: recull de preguntes on el professor/a

valorarà la unitat després de la seva implementació.

Mapa controvèrsies associades al TDA-H: es presenta un mapa

conceptual on es recullen les principals controvèrsies associades al dèficit d’atenció.

Estudis científics respecte el tractament farmacològic del TDA-H:

per si es volen utilitzar com a material de suport a les sessions 6 i 7.



V

Grup de recerca

(optatiu)

Tema de recerca / Recerca associada

Tesi doctoral (inscrita setembre 2010-data prevista lectura setembre 2014):

L’ús de les controvèrsies sòcio-científiques per promoure la competencia

científica a l’educació secundària: el cas de la medicalització i el TDA-H.

Resum del context de la recerca

(Omplir per l’autor/a)

Publicacions associades

Domènech, A.M.; Márquez, C.; Roca, M.; Marbà, A. (en premsa). La

medicalización de la sociedad, un contexto para promover el desarrollo y uso

de conocimientos científicos sobre el cuerpo humano. Revista Enseñanza de

las Ciencias.

Domènech, AM. i Márquez, C. (2013). Construint la visió sistèmica del cos

humà a partir de la lectura crítica d’una controvèrsia socio-científica. Revista

Ciències, 24, pp.26-32.

Doménech, A.M.; Márquez, C.; Roca, M. (2013) La medicalización como

contexto sociocientífico para promover el desarrollo y uso de conocimientos

científicos. Comunicació. IX Congreso internacional sobre investigación en

didáctica de las ciencias. p. 1079-1084. Girona, Espanya.

Doménech, A.M.; Márquez, C. (2013) Promoting scientific knowledge and

practices in a SSI context-based teaching unit. Póster convidat. ESERA

Conference 2013. Nicosia, Xipre.

Doménech, A.M.; Márquez, C. (2013) Promoting students’ critical thinking

and argumentation through the analysis of the reliability of scientific studies

related to a SSI: The case of ADHD. Comunicació. ESERA Conference 2013. Nicosia, Xipre.

Domènech, A.M.; Márquez, C.; Roca, M. (2012) Health as a crossroad of

Socio-scientific Issues and Critical reading. Comunicació oral en 9th

http://crecim.uab.cat/revista_ciencies/images/pdfs/n24/ciencies_024_p26_visio_sistemica_cos_huma.pdf

http://crecim.uab.cat/revista_ciencies/images/pdfs/n24/ciencies_024_p26_visio_sistemica_cos_huma.pdf

http://gent.uab.cat/conxitamarquez/sites/gent.uab.cat.conxitamarquez/files/la%20medicalizacion.pdf





VI

Conference of european researchers in didactics of biology, Berlin,

Alemanya.

Domènech, A.M.; Márquez, C.; Roca, M. (2012) El uso de las controversias

sociocientíficas y la lectura crítica par promover la transferencia de

conocimientos científicos. Domínguez Castiñeiras, J.M. (Ed.) Comunicació

oral, XXV Encuentro de didáctica de las ciencias experimentales, p. 101-108.

Santiago de Compostela, Espanya. [ISBN: 978-84-695-4673-4]

FALTA EUREKA

http://gent.uab.cat/conxitamarquez/sites/gent.uab.cat.conxitamarquez/files/El%20uso%20de%20las%20controversias%20sociocient%C3%ADficas%20y%20la%20lectura%20cr%C3%ADtica%20para%20promover%20la%20transferencia%20de%20conocimientos%20cient%C3%ADficos.pdf





VII

Índex de la Proposta didàctica



VIII

Publica

Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals.

UAB.

ISBN 978-84-920738-6-3

Any 2014

Disponible on line

http://pagines.uab.cat/udsrecercaccmat/content/medicaments-societat-i-tda-h

Llicència Creative commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-

CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Citació

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/





IX

Proposta didàctica n. XX (Codi)



Unitat didàctica

Medicaments,

societat i TDA-H

Materials elaborats per Ana Mª Domènech sota la

supervisió de:

Conxita Márquez i Montse Roca

Departament de Didàctica de la Matemàtica i les

Ciències Experimentals de la UAB

Curs 2011-2012

Índex

1. Justificació de la unitat dissenyada................................................ Pàgina 1

2. Presentació de la unitat dissenyada................................................ Pàgina 2

La selecció dels temes................................................................. Pàgina 2

Selecció de continguts, competències i objectius........................ Pàgina 3

La seqüenciació dels continguts.................................................. Pàgina 5

El sistema d’avaluació................................................................. Pàgina 6

3. Desenvolupament de la proposta.................................................... Pàgina 7

Seqüència 1: La medicalització de la societat............................. Pàgina 8

Sessió 1-2................................................................................. Pàgina 8

Material per al professor/a............................................... Pàgina 10

Material per l’alumnat...................................................... Pàgina 15

Sessió 3.................................................................................... Pàgina 23



Seqüència 2: La medicalització de la societat.............................. Pàgina 40

Sessió 1 (4)............................................................................... Pàgina 40



Sessió 2 (5)............................................................................... Pàgina 48



Sessió 3 (6)............................................................................... Pàgina 58



Sessió 4 (7)............................................................................... Pàgina 79



Sessió 5 (8).............................................................................. Pàgina 91



Sessió 6 (9).............................................................................. Pàgina 97



4. Recursos............................................................................................ Pàgina 118

Fitxa tècnica................................................................................. Pàgina 119

Diari de camp............................................................................... Pàgina 121

Avaluació de la proposta.............................................................. Pàgina 130

Mapa controvèrsies associades al TDA-H................................... Pàgina 131

Estudis científics respecte el tractament farmacològic del TDA-H... Pàgina 132

1

1. Justificació de la unitat dissenyada

Actualment, al currículum vigent al nostre país i al marc teòric del projecte PISA, es

defineix que la finalitat de l’educació és promoure que els alumnes adquireixin les

eines necessàries per entendre el món en el que estan creixent i que aquestes puguin

guiar les seves actuacions com a ciutadans capaços d’intervenir d’una manera activa i

crítica en la societat que els ha tocat viure, caracteritzada per ser plural, diversa i en

continu canvi.

Si ens fixem en la ciència amb la que es troben els ciutadans, ens adonem que és

ben diferent a la que es sol treballar a la classe de ciències. Mentre que temes en els

que la ciència i la societat estan lligades (com l’ús de les cèl·lules mare, la selecció

genètica, l’estudi de l’ús dels efectes de la telefonia mòbil, la construcció d’un cementiri

nuclear...) apareixen amb elevada freqüència als mitjans de comunicació, a les

classes de ciències, s’ensenya, o la majoria dels alumnes acaben tenint una

percepció de la ciència, com un conjunt de teories inqüestionables que expliquen

fenòmens, però, poques vegades es parla de les preguntes a les que donen resposta i

del procés de diàleg mitjançant el qual s’ha arribat a aquest coneixement i al consens

existent entorn d’aquest.

En aquest context, des de la didàctica de les ciències es proposa la incorporació de

les controvèrsies sociocientífiques a les classes de ciències, entenent, que es

tracta de dilemes socials en els que la ciència està implicada fruit de la complexa

interrelació existent entre elles. Aquests temes es caracteritzen per ser oberts,

complexes i controvertits com a resultat de la manca de consens científic i d’una

resposta única i definitiva davant el problema (ja que són situacions noves que es

situen en l’anomenada ciència frontera).

Totes aquestes característiques fan que es considerin un bon context per treballar

aspectes relacionats amb: la naturalesa de la ciència (què és i com es fa la ciència, el

paper del diàleg i el consens,...), l’argumentació i la competència d’ús i reconeixement

de proves, la transferència i aplicació de coneixements científics en preses de

decisions.

Seguint totes aquestes consideracions, en aquesta unitat es pretén treballar la

controvèrsia associada a la medicalització de la societat i al cas concret del Trastorn

per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA-H) relacionant-les amb el treball

dels continguts i objectius del bloc del cos humà a 3r d’ESO o l’apartat “ciència, salut i

estils de vida” de l’assignatura de Ciències per al Món Contemporani al batxillerat.

2

2. Presentació de la unitat dissenyada

La selecció dels temes

Com s’ha comentat anteriorment, la unitat que s’ha dissenyat té com a contextos la

medicalització de la societat i el TDA-H. Fa mig segle a la llar no hi mancava un

termòmetre de mercuri, fa més d’una dècada que hi ha termòmetres digitals, medidors

de glucèmia i tot tipus d’estris relacionats amb la cura del cos. Fa vint anys, en una

recerca sobre dos centenars de farmacioles

domèstiques de classe mitja a Tarragona, es van trobar

una mitjana de més de 100 medicaments a cada llar i es

constatava que, en molts casos, el medicament havia

substituït les mesures higienico-dietètiques i els remeis

domèstics.

Avui en dia, alguns professionals defensen que estem

assistint a una nova forma de medicalització de la vida

que consisteix a crear malalties o ampliar els límits del que les defineix per incrementar

la venda de medicaments i serveis de salut. Equiparar processos de la vida quotidiana,

molèsties lleus i factors de risc a malaltia, expandeix el mercat de l’empresa

farmacèutico-sanitària. És necessari prendre consciència del problema que això

suposa per a la salut i tenir en compte que, malgrat sovint es tracta de manera

implícita, els medicaments no es poden aïllar dels efectes secundaris que ens poden

causar. Davant d’una possible medicació, les persones hem d’informar-nos i ser

capaços de valorar el binomi risc-benefici abans de prendre una decisió.

El tractament farmacològic en el cas del TDA-H és un exemple de medicalització de la

societat i una controvèrsia sociocientífica. Actualment, el dèficit d’atenció es considera

el trastorn psiquiàtric infantil més freqüent i es recomana un tractament multidisciplinar

basat en una acció psico-pedagògica i els fàrmacs. La polèmica apareix arrel del fet

que els medicaments que s’utilitzen són psicoestimulants i que encara no es coneixen

quins poden ser els efectes secundaris a curt i llarg termini.

Pensem que aquestes dues situacions esdevenen bons contextos perquè són temes

actuals, propers a l’alumnat (davant els que possiblement hauran de prendre una

decisió) i estan relacionats amb continguts i competències científiques que s’han de

treballar a les classes de ciències.

3

Selecció de continguts, competències i objectius

En aquesta proposta, tenint en compte les possibilitats que ofereix el treball de les

controvèrsies sociocientífiques, es treballen aspectes relacionats amb coneixements

de ciències (lligats a models teòrics) i sobre la ciència (vinculats a la imatge i

naturalesa de la ciència).

Respecte els coneixements científics, es pretén treballar el model ésser viu, i,

concretament, la relació sistèmica entre diverses funcions com la relació (a través

sistema nerviós) i la nutrició. Tradicionalment, els sistemes del nostre cos s’estudien

de manera aïllada i basant-se fonamentalment en la descripció de les estructures que

formen part de cadascun d’aquests sistemes. El fet de parlar dels medicaments i

dels seus efectes secundaris ens permet pensar en aquesta idea d’interrelació

entre sistemes (si pensem en el recorregut del medicament des que l’ingerim fins que

desenvolupa la seva acció) i fomenta una visió més global de l’organisme (això

explica que un medicament pugui actuar en diverses estructures del nostre cos i

causar diferents efectes desitjats o no). És per aquest motiu que aquesta proposta s’ha

de realitzar quan els alumnes hagin treballat el bloc del cos humà.

Pel que fa als coneixements relacionats amb la naturalesa de la ciència, aquesta

proposta s’ha centrat en el treball de la manca de consens científic davant els dos

contextos seleccionats ja que és una característica intrínseca de totes les

controvèrsies sociocientífiques. Sovint, a les classes de ciències, no es parla de com

es genera el coneixement científic i, si ens fixem en els resultats de diverses recerques

en l’àmbit de la didàctica, observem que els alumnes quan interpreten aquesta manca

de consens ho fan atribuint-la a factors com la incompetència dels científics o als

interessos personals, però, difícilment parlen del caràcter empíric de la ciència o del

paper de la incertesa en la generació del coneixement. En aquesta proposta,

s’analitzen tres estudis científics per emfatitzar aquests aspectes lligats a l’activitat

científica, entesa també, com una activitat humana.

Si ens fixem en el currículum, les competències que es treballaran són les següents:

- Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i

creativa les actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables,

especialment les relacionades amb la salut pròpia i la comunitària.

- Comprendre textos de contingut científic de diferents fonts i disposar de criteris

per analitzar-los críticament.

4

- La competència específica d’analitzar críticament qüestions científiques

socialment controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les

dels altres i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement

científic, i tendir a actuar de manera conseqüent, responsable i solidària.

- La competència comunicativa lingüística: el coneixement del llenguatge de la

ciència és indissociable al del propi coneixement científic. Aquest llenguatge es

concreta en maneres específiques de descriure els fets i fenòmens, d’explicar-

los i exposar-los, de justificar-los i argumentar-los. En aquesta experiència ens

basarem en la justificació i l’argumentació.

Mentre, que els objectius que s’han establert són:

Objectiu Sessió

Definir la medicalització de la societat (i el TDA-H) i reconèixer-la com una

controvèrsia sociocientífica on hi ha implicats agents amb interessos

diversos.

1, 2 i 3

Aplicar tècniques de lectura crítica. 1 i 2

Aplicar coneixements del sistema nerviós per explicar quins mecanismes fan

que sentim el dolor i l’acció de medicaments com l’aspirina.

3

Explicar que els medicaments (aspirina i metilfenilat) poden tenir efectes

secundaris emfatitzant o aplicant la idea que el nostre cos actua com a

sistema.

3 i 9

Aplicar coneixements científics a la presa de decisions relacionada amb la

medicació en situacions quotidianes.

3,8 i 9

Identificar i justificar les polèmiques associades al TDA-H. 4 i 5

Prendre consciència de la manca de consens científic, entre professionals de

la salut, respecte una malaltia concreta (el TDA-H).

4 i 5

Analitzar dades d’estudis científics i justificar-ne la fiabilitat segons diferents

criteris com la mostra, la metodologia o les conclusions.

6 i 7

Prendre consciència de la necessitat i importància d’interpretar les dades. 8

Participar activament en les discussions de la classe i la realització de totes

les activitats.

Totes

Respectar tant la opinió dels companys com el torn de paraula. Totes

Reconèixer la importància d’estar ben documentats abans de prendre

decisions.

2,8 i 9

5

La seqüenciació dels continguts

Aquesta unitat es divideix en 2 seqüències i, cadascuna d’elles, en diverses sessions:

a) Seqüència 1: La medicalització de la societat

En aquesta primera seqüència es presenta la medicalització de la societat com a

controvèrsia sociocientífica i s’emfatitza la relació sempre existent entre medicament i

efectes secundaris a partir de la lectura crítica d’una Contra de La Vanguardia.

Després de treballar els coneixements científics implícits en aquesta relació mitjançant

el cas concret de l’aspirina, es realitza un exercici de presa de decisions respecte la

medicació en diverses situacions de la vida quotidiana.

Es divideix en:

Sessió 1-2: “L’ús dels medicaments, un debat obert”

“Les medicines curen o causen qualsevol malaltia”

“Autoavaluació inicial”

Sessió 3: “L’aspirina, un medicament històric en revisió constant”

“Comencem a prendre decisions”

b) Seqüència 2: El TDA-H, un exemple de medicalització de la societat

En aquesta seqüència es treballa el TDA-H com a un possible exemple de

medicalització de la societat i es parla sobre la manca de consens científic a través de

l’anàlisi de la fiabilitat de 3 estudis científics relacionats amb els efectes secundaris del

fàrmac utilitzat per tractar el dèficit d’atenció (el metilfeniltat). Al final, es torna a

realitzar l’exercici de presa de decisions per explorar si els alumnes canvien després

del treball desenvolupat.

Es divideix en:

Sessió 1 (4): “Una introducció al dèficit d’atenció”

Sessió 2 (5): “Coneguem de més a prop el dèficit d’atenció”

“El dèficit d’atenció, un problema a medicar?”

Sessió 3 (6): “... i els estudis científics què hi diuen?”

Sessió 4 (7): “Quin és l’estudi de més confiança?”

Sessió 5 (8): “El consum de metilfenilat a Espanya”

“Preparant la intervenció al reportatge radiofònic”

Sessió 6 (9): “I, per acabar... tornem a prendre decisions”

“Autoavaluació final”

“Prova final” (opcional)

6

El sistema d’avaluació

En el moment de definir el nostre sistema d’avaluació hem tingut en compte els

objectius que es volen assolir i les diferents metodologies que es poden seguir a l’aula.

És per aquest motiu que proposem una sèrie de criteris per tal que sigui el professor/a

el que triï quin és el sistema que vol seguir amb els seus alumnes i quin és el % que

representen cadascun d’aquests criteris. A continuació explicarem quins són i els

motius pels quals es proposen:

Dossier i deures de la unitat

En aquesta unitat enlloc de seguir un llibre de text ens basem en el treball de fulls

d’activitats que s’aniran repartint a classe. Per tal que els alumnes en tinguin cura,

els vagin guardant de forma adequada i intentin fer bé les activitats, l’últim dia es

pot recollir el dossier per tal d’avaluar-lo. D’altra banda, en cas que hi hagi deures

(això dependrà del ritme seguit amb els grups) també s’avaluarà la seva realització

per tal de facilitar que els alumnes els facin.

Preguntes de síntesi i d’aplicació

Al llarg de la unitat hi ha una sèrie de preguntes de síntesi i d’aplicació que ajuden

a entendre els continguts que anem treballant i que ens permeten veure el seu

grau d’assoliment. Al següent apartat, a mesura que anem explicant el

desenvolupament d’aquestes activitats, comentarem també com pot ser la seva

avaluació i a l’apartat “material per l’alumnat” presentarem el material necessari per

poder dur-ho a terme. D’altra banda, és important comentar amb els alumnes que

en totes aquelles preguntes on es demana la seva opinió, no es valorarà quina és

aquesta opinió, si el professor hi està més acord o desacord,... sinó com

l’expliquen i justifiquen.

Actitud

La participació de l’alumnat és fonamental pel desenvolupament d’aquesta unitat ja

que hi ha moltes activitats en les que han d’interaccionar tant amb els seus

companys com amb el professor per tal d’explicar què pensen i què han après,

entre d’altres. En aquesta part de la nota s’hauria de tenir en compte aquesta

participació, la capacitat de treballar en grup i respectar tant el torn de paraula com

al opinió dels altres companys.

Prova final (opcional)

Al final de l’explicació de la unitat es proporcionarà una prova final perquè pugui

ser realitzada en cas que el professor/a ho consideri necessari.

7

3. Desenvolupament de la proposta

A continuació s’explica el desenvolupament de cadascuna de les sessions d’aquesta

unitat. Per fer-ho, es seguirà la següent estructura:

Graella general de la sessió: es mostra un resum de les activitats que es

duran a terme tenint en compte l’objectiu, la gestió de l’aula, els materials o

recursos que són necessaris, el temps aproximat de durada i una proposta

d’avaluació-regulació de l’activitat (només en alguns casos).

Material per al professor/a: s’explica de manera detallada el

desenvolupament de cadascuna de les sessions, es dóna orientacions sobre

preguntes que es poden fer a l’alumnat i es mostren les respostes dels

diferents exercicis plantejats.

Material per l’alumnat: es recullen les fitxes d’activitats corresponents a cada

sessió i els materials necessaris per fer les avaluacions.

És important destacar que el nombre de sessions amb les que es divideix cada

seqüència i les activitats que en elles es desenvolupen són una orientació. Es

poden realitzar adaptacions en funció del ritme de treball dels grups participants.

8

- SESSIÓ 1-2: Objectiu

didàctic Temps Gestió de

l’aula Materials i recursos

Avaluació / regulació ACTIVITAT La medicalització de la societat. El TDA-H com a exemple

Presentació dels objectius i dels criteris d’avaluació: Es reparteix un full als alumnes on es presenta aquesta unitat i s’expliquen quins seran els criteris d’avaluació que es seguiran. Parlar de: controvèrsies sociocientífiques, medicalització i TDA-H

Presentació dels objectius i dels criteris d’avaluació

10’ Grup classe

- Fitxa presentació unitat

ACTIVITAT L’ús dels medicaments, un debat obert

Introducció a la medicalització i activitat idees prèvies Es llegeix la introducció a la medicalització i s’inicia el treball de la lectura crítica de la Contra de la Vanguardia de Joan-Ramon Laporte. Els alumnes contestaran breument 3 preguntes sobre el el títol, el subtítol i la informació que esperen trobar a la Contra i després es posaran en comú aquestes respostes.

Introducció a la

medicalització

Inici aplicació tècniques

lectura crítica

10’ Individual

Grup classe

- Fitxa 1 No s’avaluarà pròpiament

però formarà part de la nota

del dossier.

Lectura col·lectiva de la Contra (es pot fer que el professor/a llegeixi les preguntes i després cada alumne llegeixi un paràgraf diferent; 2 alumnes poden representar la Contra, un llegint les preguntes de l’entrevistador i l’altre assumint el rol de l’entrevistat...)

Aplicació tècniques

lectura crítica

10’ - Fitxa 1 - Contra

Vanguardia

No s’avaluarà pròpiament


del dossier.

ACTIVITAT Les medicines curen o causen qualsevol malaltia

Resposta de preguntes relacionades amb l’autor (individualment) i comentari

Aplicació tècniques

lectura crítica

5’

Individual Classe

- Fitxa 1 - Contra

Vanguardia

SEQÜÈNCIA 1: LA MEDICALITACIÓ DE LA SOCIETAT

9

- SESSIÓ 1-2: Objectiu didàctic Temps Gestió de


Avaluació / regulació ACTIVITAT Les medicines curen o causen qualsevol malaltia

Resposta de preguntes relacionades amb el contingut de la Contra (en grups de 2 o 3 alumnes). Per l’anàlisi del contingut es proposa repartir una còpia de la Contra mida DIN-A3 perquè els alumnes puguin assenyalar amb marcaradors de diferents colors les proves que justifiquen els punts de vista que identifiquen. Posada en comú de les respostes

15’

10’

Grups 2 o 3 persones

Grup classe

- Còpia de la Contra mida DIn-A3

- 3 marcadors de colors diferents

Els alumnes poden

coavaluar-se seguint la

graella nº1 o el professor/a

ho pot revisar

Identificació dels agents implicats en la medicalització i les mesures que es poden proposar per fer-hi front. Posada en comú.

Definir la medicalització de

la societat i reconèixer-la com una controvèrsia sociocientífica on

hi ha implicats agents amb

interessos diversos

10’ Individual

Grup

classe

- Fitxa 1 No s’avaluarà pròpiament


del dossier.

ACTIVITAT Autoavaluació inicial

Resposta individual a les activitats d’autoavaluació inicial.

10’ Individual - Fitxa 1 El professor revisarà aquesta

activitat per conèixer les idees inicials dels alumnes.

*Aquesta graella fa referència a les sessions 1 i 2 perquè en funció del ritme del grup i dels interessos del professor/a (comentar de manera específica i

detallada el tema de les dades i les proves) es pot arribar fins un punt o un altre.

10

EXPLICACIÓ DETALLADA

1. Presentació dels objectius i dels criteris d’avaluació: Es

reparteix un full als alumnes on es presenta aquesta unitat i

s’expliquen quins seran els criteris d’avaluació que es seguiran.

Aquests dies es treballaran situacions o dilemes en els que

intervenen tant la ciència com la societat i que es caracteritzen perquè hi ha

desacord a nivell científic (d’això se’n diu controvèrsies sociocientífiques, es pot

preguntar si en coneixen alguna, si recorden alguna notícia que hagi sortit

recentment relacionada amb la ciència i la societat...) i això els permetrà prendre

decisions i aprendre coses relacionades amb coneixements científics i amb com

treballa la ciència. A classe es treballarà la medicalització de la societat, entenent

que avui en dia es tracten com a malalties molts fenòmens fisiològics amb els que

la humanitat ha conviscut al llarg dels anys.

2. Després de llegir la introducció sobre la medicalització, i, per

seguir presentant aquesta controvèrsia, els alumnes faran un

treball de lectura crítica de la Contra de la Vanguardia de Joan-

Ramon Laporte “Las medicinas curan o causan cualquier

enfermedad”. Per començar a treballar la lectura crítica, els alumnes contestaran

individualment 3 preguntes relacionades amb el títol, el subtítol i la informació

que esperen trobar a la Contra.

En el moment de posar en comú aquestes respostes es pot tenir en compte que

resultats previs mostren que algunes de les idees prèvies de l’alumnat són:

a. És propi dels medicaments (tots en tenen, actuen igual en totes les

persones, és per la seva naturalesa química,...)

b. Els medicaments només causen efectes secundaris si els consumim en

una dosi superior a la recomanada pel metge.

c. Depèn de l’ús que en facis (si et prens un medicament per una malaltia que

no tenies, si t’automediques, si te’n prens per tot,...).

d. El sistema immunitari està relacionat amb el fet que la diferència entre un

verí i un medicament sigui la dosi (confusió amb el tema de vacunes).

1. Material per al professor/a

11

3. Després de posar en comú breument les respostes dels

alumnes a aquestes 3 preguntes, es llegirà la Contra de

manera col·lectiva (es pot fer que el professor/a llegeixi les

preguntes i després cada alumne llegeixi un paràgraf diferent; 2

alumnes poden representar la Contra, un llegint les preguntes

de l’entrevistador i l’altre assumint el rol de l’entrevistat...) i tot seguit els alumnes

contestaran preguntes relacionades amb l’autor i el contingut.

- Respecte l’autor, hi ha 2 preguntes que poden ser contestades de manera breu

i oralment. A la Contra s’ha omès la informació sobre la seva formació per

explorar qui s’imaginen els alumnes que podria dir això i veure si els sorprèn

que un farmacèutic opini d’aquesta manera i començar a introduir la

controvèrsia dins la ciència. Per tant, és important preguntar quina formació

i professió creien que tenia la persona entrevistada i si els ha sorprès que

fos un farmacèutic el que expressés aquestes idees.

- Pel que fa el contingut, es proposa un treball per parelles o grups de 3

alumnes per tal d’identificar els punts de vista de l’entrevistat i amb quines

proves els justifica. Els alumnes hauran d’escriure quin és el punt de vista de

l’autor respecte els 3 temes que es comenten a l’entrevista (efectes secundaris,

medicalització, indústria farmacèutica). Mentre s’identifiquen els punts de vista,

hauran d’assenyalar en el text amb quines proves els fonamenta l’entrevistat.

Per fer-ho els hi donarem una còpia de la Contra en Din-A3 i marcadors de

diferents colors perquè marquin les proves amb les que es fonamenta un

determinat punt de vista amb un color diferent.

A continuació presentem tot allò al que poden fer referència els alumnes en

aquesta activitat i un exemple de contra amb totes les dades que es poden

considerar proves seleccionades.

Els colors assenyalen les dades amb les que es fonamenten els punts de vista

sobre:

Efectes secundaris dels medicaments

Medicalització de la societat

Indústria farmacèutica

12

“Las medicinas curan o causan

cualquier enfermedad” La diferencia entre un medicamento y un veneno radica en la dosis

¿Analiza fármacos que ya

están en el mercado?

Sí, porque cuando un fármaco sale

al mercado ha sido probado por

unos pocos miles de voluntarios,

pero al comercializarse en todo el

mundo es tomado por millones de

personas y es entonces cuando

pueden aparecer efectos

indeseados, en ocasiones con

desenlace mortal. ¿Cuál es el medicamento que

más gente ha matado?

La aspirina, porque es el

medicamento que más gente ha

tomado y la percepción de su

riesgo está distorsionada. A dosis

bajas (100 mg/día) es un excelente

protector cardiovascular, pero a

dosis analgésicas (1g/día) puede

producir hemorragia

gastrointestinal.

¿Hay datos? En Catalunya se producen unos 3000 casos anuales de hemorragia gastrointestinal de los que un 40% son atribuibles a la aspirina y a otros antiinflamatorios. En EE.UU. mueren al año por hemorragia gastrointestinal por antiinflamatorio unas 15.000 personas; mientras que de sida mueren 12.000.

Impactante. Cualquier enfermedad puede ser producida por un medicamento.

Veo que lo de los efectos

secundarios va en serio.

Muchos causan depresión, como

algunos que tratan la presión

arterial. Los medicamentos para el

insomnio pueden provocar crisis de

agresividad, muchos casos de

irritabilidad al levantarse se debe a

medicamentos de este tipo.

¿Estamos hipermedicados?

Sí, llegamos al punto de que

cuando una persona está triste se

dice coloquialmente que esta

depre. Los antidepresivos solo

sirven para una depresión

profunda, y la tristeza no es una

enfermedad, es una reacción

saludable.

¿No hay medicamento sin efectos indeseados? No, cada medicamento tiene su peaje. La Agencia Europea del Medicamento calcula que cada año fallecen en Europa 197.000 personas a causa de efectos adversos. En EE.UU. los efectos adversos son la cuarta causa de muerte, detrás del infarto de miocardio, el ictus y el cáncer; y por encima de la diabetes, las enfermedades pulmonares y los accidentes de tráfico.

¿Es una lotería?

No, si la toma o la prescripción del

medicamento fuera más atenta a

los riesgos que conlleva se calcula

que se podría evitar entre un 65% y

un 75% de estas muertes.

Hablemos de sus precios. Son arbitrarios. Fabricar el medica-mento más caro, de 100 a 500€, no cuesta más de 2€ incluyendo el envase. Supuestamente pagamos el esfuerzo de investigación. Pero entre un 30% y un 40% del gasto medio de los laboratorios se destina a la promoción comercial.

Qué gran negocio. Según el informe de desarrollo de la ONU es el tercer sector económico detrás de la industria armamentística y el narcotráfico.

Dicen que se inventan cada año nuevas enfermedades. Sí, sobre todo en relación con la mente y el sexo. Cada vez que se reúne uno de los comités de hipertensión arterial (el estadouni-dense, el europeo, o el de la OMS) bajan el nivel de presión arterial considerado normal, y lo mismo ocurre con el colesterol.

Explíqueme. En pocos años se ha disminuido de tal manera el límite de normalidad del colesterol que cada vez hay más población que debe tratarse.

La industria farmacéutica dedica el doble (en España el triple) de su presupuesto a promoción comercial que a investigación. Los laboratorios se encargan de la formación continuada del personal sanitario, es muy difícil asegurar que no haya una influencia de intereses comerciales.

Lunes, 24 de enero 2011

IMA SANCHÍS

Joan Ramon-Laporte

*Text adaptat de la Contra de la Vanguardia 24/01/2011

13

TEMA: Efectes secundaris dels medicaments

Punt de vista de l’entrevistat Proves amb les que es fonamenta

En el moment que els medicaments surten al mercat és quan poden aparèixer els efectes indesitjats, fins i tot la mort.

Al principi és provat per pocs milers de voluntaris, però quan es comercialitza és pres per milions de persones.

La dosis és el que diferencia un medicament d’un verí.

En el cas de l’aspirina, per exemple, a dosis baixes (100 mg/dia) és un excel·lent protector cardiovascular però a dosis analgèsiques (1g/dia) pot provocar hemorràgies intestinals

A Catalunya es produeixen 3000 casos anuals d’hemorràgies gastrointestinals de les que el 40% poden atribuir-se a l’aspirina i altres antiinflamatoris

Si la prescripció fos més específica, es podria evitar del 65 al 75% de les morts causades pels efectes secundaris

Cada medicament té els seus efectes secundaris

La Agencia Europea del Medicament calcula que cada any moren 197.000 persones a Europa com a conseqüència dels efectes secundaris.

Als Estats Units, els efectes secundaris són la quarta causa de mort.

TEMA: Medicalització de la societat


Estem hipermedicats Quan una persona està trista arribem a dir que està depre, la depressió és una malaltia mentre que la tristesa és una reacció saludable.

Cada any s’inventen noves malalties o es redueixen els llindars que es consideren normals

Cada vegada que es reuneixen els comitès d’hipertensió arterial (l’estadounidenc, l’europeu o el de la OMS) baixen el nivell de pressió arterial o de colesterol que es considera normal.

Cada vegada s’inventen més malalties relacionades amb la ment i el sexe

Els interessos comercials poden influenciar als metges

Els laboratoris farmacèutics s’encarreguen de la formació continuada del personal sanitari, és molt difícil garantir que no hi hagi una influència d’interessos comercials al darrera.

TEMA: Indústria farmacèutica


Els medicaments són cars però la seva fabricació no ho és tant. Suposadament paguem l’esforç de la recerca però s’inverteix més en la promoció comercial que en la recerca.

Un 30-40% de la inversió mitjana dels laboratoris és destinada a la promoció comercial

La indústria farmacèutica dedica el doble (a Espanya el triple) del seu pressupost a la promoció comercial enlloc de a la recerca.

Els laboratoris farmacèutics s’encarreguen de la formació continuada del personal sanitari, és molt difícil garantir que no hi hagi una influència d’interessos comercials al darrera.

La indústria farmacèutica mou i genera molts diners

Segons un informe de la ONU, la indústria farmacèutica és el tercer sector econòmic després de l’armamentística i el narcotràfic.

14

4. Per finalitzar, es posaran en comú aquestes respostes. Es pot posar èmfasi en

les dades que han seleccionat els alumnes com a proves per fonamentar els punts

de vista de l’entrevistat. Una proposta és comparar els diferents fulls Din-A3.

5. Al final d’aquesta discussió grupal, es comentaran quins

agents identifiquen en la controvèrsia i quines mesures

poden proposar-se per ser adoptades.

D’aquesta manera, s’explorarà si l’alumnat és capaç

d’identificar diferents agents i mirar-se la controvèrsia des de diverses perspectives.

Tot seguit presentem quins són els agents, quines motivacions tenen o raons per

participar en la medicalitzacó i exemples de mesures que poden dir els alumnes:

Agent Motivació / Raó Acció Mesura

Professionals de la salut i les seves

institucions

Interessos econòmics, formatius, de progrés i

d’ampliar l’àmbit d’acció Estan convençuts del

tractament

Promouen ús de medicaments, prevenció i

diagnòstic enlloc d’un estil de vida saludable

- Reduir vinculació entre el personal sanitari i les farmacèutiques. Incentivar estil de vida saludable.

- Desenvolupar la comunicació metge-pacient.

- Controlar el nº de receptes que emeten

Indústria farmacèutica i

materials mèdics

Ampliar el mercat Tenir més

reconeixement

Finançament de recerques, de congressos, campanyes

polítiques, d’associacions...

- Reduir vinculació entre el personal sanitari i les farmacèutiques i regular-ho.

- Elaborar els medicaments amb una dosi més personalitzada

- Informar a la població dels efectes secundaris i adaptar tant el llenguatge com el vocabulari específic

L’administració i els gestors dels serveis sanitaris

Interessos econòmics Interès de progressar

Ampliar el mercat

Incloure tecnologies i intervencions sanitàries de les

que els beneficis poden ser menors que els riscos i costos

- Controlar l’autorització dels nous medicaments.

- Regular l’acceptació de les noves tecnologies i les intervencions sanitàries

Mitjans de comunicació

Vendre i seguir amb els negoci

Es presenta la medicina com a ciència exacta i omnipotent.

- Conscienciar dels límits de la medicina i dels perills d’una intervenció excessiva.

- Publicitat objectiva

Població Sentir-se bé i gaudir de

salut

Demanda solució ràpida per part dels metges, confiança en

la medicina. Estar informats sobre els

medicaments que es prenen.

- Prioritzar un estil de vida saludable a la medicació excessiva. Tenir temps per estar malalts.

- Llegir els prospectes.

15

6. Es farà una autoavaluació inicial que els alumnes

contestaran de manera individual.

A les pàgines següents es mostra la graella que els alumnes poden utilitzar per

coavaluar l’activitat d’identificació de punts de vista i proves que apareixen a la Contra

de la Vanguardia. I, tot seguit, hi ha les fitxes d’activitats corresponents a aquestes

dues primeres sessions de la unitat.

2. Material per l’alumnat

16

Sessió 1-2

Activitat “Les medicines curen o causen qualsevol malaltia”

Nom alumne/a:..................................................................................................................

Nom corrector/a:................................................................................................................

Criteris d’avaluació-regulació

En Joan Ramón-Laporte ens explica el seu punt de vista sobre diversos temes:

els efectes secundaris dels medicaments, medicalització de la societat i

indústria farmacéutica i assenyala al text quines informacions consideres que

són proves amb les que l’entrevistat fonamenta els seus punts de vista.

Contingut:

Des del punt de vista científic és adequat sí: Bé Reg. Mal.

Diu que l’entrevistat pensa que els efectes indesitjats d’un

medicament poden aparèixer quan surten al mercat.

Diu que l’entrevistat pensa que la dosis és el que diferencia

un medicament d’un verí.

Diu que l’entrevistat pensa que cada medicament té els

seus efectes secundaris.

Fomenta la opinió de l’entrevistat amb dades que es troba a

l’entrevista.

Diu que l’entrevistat pensa que, en general, estem

hipermedicats.

Diu que l’entrevistat explica que cada any s’inventen noves

malalties o es redueixen els llindars que es consideren

normals.

Diu que l’entrevistat explica que els interessos comercials

poden influenciar als metges

Diu que l’entrevistat pensa que els medicaments són cars

però la seva medicació no ho és tant.

Diu que l’entrevistat manifesta que la indústria farmacèutica

mou i genera molts diners.

Fomenta cadascun dels punts de vista expressats amb una

dada obtinguda del text.

Curs 2011-2012

Institut

17

INSTITUT CIÈNCIES CURS 2011-12

Nom i cognoms:............................................................................................Grup:.........

La medicalització de la societat.

El TDA-H com a exemple d’aquesta tendència

Què estudiarem?

Aquests dies estudiarem què és coneix per medicalització

de la societat i coneixerem de ben a prop el cas del TDA-H.

Veurem quina relació hi ha entre medicaments i efectes

secundaris, els coneixements científics que hi estan

relacionats, la manca de consens científic entorn el TDA-H,

analitzarem la fiabilitat d’estudis científics... però el més

important serà l’aplicació de tot això a la presa de

decisions en situacions quotidianes.

Com ho farem?

A partir de classes on hauràs de participar activament aportant les teves idees i

coneixements. Com que no seguirem cap llibre de text, és important que conserveu

tots aquells materials que us anem proporcionant.

Sistema d’avaluació

La teva nota final d’aquesta unitat comptarà en l’avaluació d’aquest trimestre. Aquesta

s’obtindrà de la següent manera:

- % Dossier i deures de la unitat: l’últim dia hauràs d’entregar tots els fulls

d’activitats que hem anat treballant. A més, potser hi ha dies en els que hauràs

d’entregar deures.

- % Preguntes de síntesi i aplicació: és important que apliquis el que has

après i que en aquelles preguntes en les que se’t demana la opinió siguis

capaç d’explicar-la i justificar-la (no es valorarà si la opinió és semblant o no a

la que tenen altres companys o el professor/a).

- % Actitud: en aquestes classes serà molt important que participis activament

respectant tant el torn de com la opinió dels teus companys. A més, també

tindrem en compte la teva capacitat de treballar en grup.

- % Prova final: en aquesta prova hauràs d’aplicar els coneixements treballats a

classe i relacionar-los amb situacions que se’t plantejaran.

18



La medicalització de la societat

L’ús dels medicaments, un debat obert

Actualment hi ha una tendència a convertir aspectes de la vida quotidiana (estats

d’ànim, calvície, timidesa, ansietat, dèficit d’atenció, menopausa, nivell de colesterol...)

en patologies amb la intenció que passin a ser tractades i medicades pels

metges. Aquesta situació es coneix com a medicalització de la societat i com que

existeix una creixent preocupació al respecte, és un tema que apareix freqüentment

als mitjans de comunicació. Precisament, en una Contra de La Vanguardia es

reflexiona sobre l’ús dels medicaments a la nostra societat i l’entrevistat, en Joan-

Ramon Laporte, afirma que “els medicaments curen o causen qualsevol malaltia”.

Què en penses d’aquesta afirmació? Creus que els medicaments poden curar o

causar qualsevol malaltia? Justifica la teva resposta.

Una altra frase destacada de l’entrevista és: “La diferència entre un

medicament i un verí radica en la dosis”. Què et suggereix aquesta

afirmació?

Quina informació trobaràs i de què creus que parlarà en Joan-Ramon Laporte

en aquesta entrevista?

En aquestes activitats aprofundirem en aquesta tendència de medicalitzar, en els

medicaments i en l’ús que en fem actualment. Per començar et proposem llegir la

Contra a la que hem fet referència a l’inici.

19

“Les medicines curen o causen qualsevol malaltia” Joan-Ramon Laporte

Llegeix la contra i respon, justificant les teves respostes, les següents preguntes:

a) Respecte l’autor:

Quina formació i professió creus que té la persona entrevistada? Per què?

Quina intenció creus que hi ha al darrera de les seves respostes?

b) Respecte el contingut:

En Joan Ramón-Laporte ens explica el seu punt de vista sobre diversos temes:

els efectes secundaris dels medicaments, medicalització de la societat i

indústria farmacèutica. Completa aquesta taula explicant què en pensa sobre

cadascun d’ells:

Tema Punt de vista de l’entrevistat

Efectes secundaris dels

medicaments

Medicalització de la

societat

Indústria farmacèutica

A continuació, assenyala al text quines informacions consideres que són proves

amb les que l’entrevistat fonamenta els seus punts de vista.

20

Joan-Ramon Laporte, cap del Servei de Farmacologia de la Vall D’Hebrón. Té 62 anys i és doctor en

medicina, catedràtic de farmacologia a la UAB i va dirigir la Fundació Institut Català de Farmacologia

(Fundació que investiga i denuncia els fàrmacs que representen algun perill per la salut).

Respecte els temes i els punts de vista manifestats per l’entrevistat...

a) Quin és el punt de vista de l’entrevistat respecte cadascun dels temes

tractats a la Contra?

b) Quin punt de vista és el que t’ha sorprès més? Per què?

c) Tenint en compte la biografia que et presentem a continuació, creus que

aquesta persona està suficientment informada per poder opinar?

Imagina’t que es convoqués una reunió per prendre mesures davant les

problemàtiques de les que parla el Joan-Ramon Laporte. A banda dels metges,

qui creus que hauria d’estar representat en aquesta reunió? Per què?

Quines mesures creus que es podrien prendre per tal de fer front a les

problemàtiques? Explica qui seria l’encarregat de dur-la a terme.

Mesura proposada Encarregat

21

Autoavaluació inicial

Abans de passar a les següents seqüències, indica el teu grau de domini respecte

aquests aspectes (tant conceptuals com procedimentals) que seguirem treballant:

No ho sé / no ho puc fer

Crec que ho sé però no ho podria explicar

Podria explicar-ho als meus companys/es

Explicar quins mecanismes fan que sentim el

dolor abans de prendre una aspirina i com

actua aquesta quan ens la prenem.

Explicar la relació entre els efectes

secundaris i la idea que el nostre cos actua

com un sistema.

Explicar la manca de consens científic, entre

professionals de la salut, respecte el TDA-H i

descriure propostes per assolir l’acord.

Analitzar dades d’estudis científics i justificar-

ne la fiabilitat segons diferents criteris com la

mostra, la metodologia o les conclusions.

Explicar quin fàrmac s’utilitza per tractar el

TDA-H, la polèmica associada a aquest tipus

de tractament i els efectes secundaris que

pot causar.

Participar activament en les discussions de la

classe i la realització de totes les activitats.

22

“Las medicinas curan o causan

cualquier enfermedad” La diferencia entre un medicamento y un veneno radica en la dosis

¿Analiza fármacos que ya

están en el mercado?

Sí, porque cuando un fármaco sale

al mercado ha sido probado por

unos pocos miles de voluntarios,

pero al comercializarse en todo el

mundo es tomado por millones de

personas y es entonces cuando

pueden aparecer efectos

indeseados, en ocasiones con

desenlace mortal. ¿Cuál es el medicamento que

más gente ha matado?

La aspirina, porque es el

medicamento que más gente ha

tomado y la percepción de su

riesgo está distorsionada. A dosis

bajas (100 mg/día) es un excelente

protector cardiovascular, pero a

dosis analgésicas (1g/día) puede

producir hemorragia

gastrointestinal.

¿Hay datos? En Catalunya se producen unos 3000 casos anuales de hemorragia gastrointestinal de los que un 40% son atribuibles a la aspirina y a otros antiinflamatorios. En EE.UU. mueren al año por hemorragia gastrointestinal por antiinflamatorio unas 15.000 personas; mientras que de sida mueren 12.000.

Impactante. Cualquier enfermedad puede ser producida por un medicamento.

Veo que lo de los efectos

secundarios va en serio.

Muchos causan depresión, como

algunos que tratan la presión

arterial. Los medicamentos para el

insomnio pueden provocar crisis de

agresividad, muchos casos de

irritabilidad al levantarse se debe a

medicamentos de este tipo.

¿Estamos hipermedicados?

Sí, llegamos al punto de que

cuando una persona está triste se

dice coloquialmente que esta

depre. Los antidepresivos solo

sirven para una depresión

profunda, y la tristeza no es una

enfermedad, es una reacción

saludable.

¿No hay medicamento sin efectos indeseados? No, cada medicamento tiene su peaje. La Agencia Europea del Medicamento calcula que cada año fallecen en Europa 197.000 personas a causa de efectos adversos. En EE.UU. los efectos adversos son la cuarta causa de muerte, detrás del infarto de miocardio, el ictus y el cáncer; y por encima de la diabetes, las enfermedades pulmonares y los accidentes de tráfico.

¿Es una lotería?

No, si la toma o la prescripción del

medicamento fuera más atenta a

los riesgos que conlleva se calcula

que se podría evitar entre un 65% y

un 75% de estas muertes.

Hablemos de sus precios. Son arbitrarios. Fabricar el medica-mento más caro, de 100 a 500€, no cuesta más de 2€ incluyendo el envase. Supuestamente pagamos el esfuerzo de investigación. Pero entre un 30% y un 40% del gasto medio de los laboratorios se destina a la promoción comercial.

Qué gran negocio. Según el informe de desarrollo de la ONU es el tercer sector económico detrás de la industria armamentística y el narcotráfico.

Dicen que se inventan cada año nuevas enfermedades. Sí, sobre todo en relación con la mente y el sexo. Cada vez que se reúne uno de los comités de hipertensión arterial (el estadouni-dense, el europeo, o el de la OMS) bajan el nivel de presión arterial considerado normal, y lo mismo ocurre con el colesterol.

Explíqueme. En pocos años se ha disminuido de tal manera el límite de normalidad del colesterol que cada vez hay más población que debe tratarse.

La industria farmacéutica dedica el doble (en España el triple) de su presupuesto a promoción comercial que a investigación. Los laboratorios se encargan de la formación continuada del personal sanitario, es muy difícil asegurar que no haya una influencia de intereses comerciales.

Lunes, 24 de enero 2011

IMA SANCHÍS

Joan Ramon-Laporte

*Text adaptat de la Contra de la Vanguardia 24/01/2011

23

- SESSIÓ 3: Objectiu didàctic Temps Gestió de


Avaluació / regulació ACTIVITAT L’aspirina, un medicament històric en revisió

constant

Introducció a l’activitat “L’aspirina, un medicament històric en revisió” i comentari de la informació destacada del prospecte

Aplicar coneixements del sistema nerviós per explicar quins

mecanismes fan que sentim el dolor i l’acció de medicaments com

l’aspirina

8’ Grup classe

- Fitxa 2

Lectura col·lectiva de l’explicació que un company fa sobre l’acció de l’aspirina. Els alumnes expliquen individualment com creuen que és aquest procés.

Aplicar coneixements del sistema nerviós per explicar quins

mecanismes fan que sentim el dolor i l’acció de medicaments com

l’aspirina

10’ Individual

Grup classe

Els alumnes poden


graella nº2 o el professor/a ho

pot revisar

Posada en comú de les diferents explicacions Introducció de les idees relacionades amb el dolor i l’acció de l’aspirina per part del professor mentre els alumnes completen l’esquema

10’ Grup

classe

No s’avaluarà pròpiament però formarà part de

la nota del dossier.

ACTIVITAT Per saber-ne més

Resposta individual a les preguntes de síntesi “Per saber-ne més”

Explicar que els medicaments (aspirina

i metilfenilat) poden tenir efectes

secundaris emfatitzant o aplicant la idea que el nostre cos actua

com a sistema

Individual

Els alumnes poden



pot revisar

SEQÜÈNCIA 1: LA MEDICALITACIÓ DE LA SOCIETAT

24

- SESSIÓ 3-4: Objectiu didàctic Temps Gestió de


Avaluació / regulació ACTIVITAT Comencem a prendre decisions

Els alumnes prendran decisions relacionades amb prendre medicaments o no en situacions quotidianes.

*És important que els alumnes contestin de manera individual i tinguin temps per explicar les seves decisions en cadascun dels casos ja que aquesta activitat és molt important de cara a la recollida de dades de la recerca.

Aplicar coneixements científics a la presa de decisions relacionada amb la medicació en

situacions quotidianes

10-15’ Individual - Fitxa 2 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de


S’analitzarà en

la recerca.

*L’activitat “Comencem a prendre decisions” pot ser realitzada al final de la sessió 3 o al principi de la 4 en funció del temps disponible ja que els alumnes

han de tenir temps per contestar-la tranquil·lament.

25


1. Si no ha donat temps de fer la posada en comú de les activitats relacionades amb

el contingut de la Contra, es realitzarà aquesta activitat (descrita a la pàgina

anterior) per començar aquesta sessió.

2. Després de recordar que a la Contra es deia que l’aspirina

era el medicament que més morts havia causat (perquè també

era dels que més s’havia utilitzat), es preguntarà als alumnes

si han pres alguna aspirina últimament i, en cas afirmatiu,

en quina situació la van prendre. A continuació, es preguntarà

si s’han fixat mai en un prospecte d’un medicament. En cas afirmatiu, quina

informació creuen que conté? És fàcil d’entendre?... i després es presentarà el

prospecte d’aquest medicament on s’ha destacat informació referent al que és i als

efectes secundaris que pot tenir.

3. Després de comentar breument la informació assenyalada (destacant les parts

que hi ha en un prospecte i els efectes secundaris que pot generar l’aspirina), és

important preguntar als alumnes quins sistemes creuen que es poden veure

afectats i adonar-se que pot causar trastorns i problemes a molts llocs i sistemes

diferents (a la pell, el sistema digestiu, respiratori...) malgrat que normalment ens la

prenem quan ens fa mal una zona en concret.

4. A continuació, es llegirà el relat que un company ha fet per

explicar com creu que actua l’aspirina al nostre cos per tal

de fer que el mal de genoll se’ns passi. Després de llegir-ho,

els alumnes explicaran individualment com creuen que

és aquest procés. És important aclarir que han d’explicar on creuen que actua

l’aspirina quan ens la prenem perquè ens fa mal el genoll, com creu que actua,

com arriba l’aspirina fins aquest lloc i quins sistemes del nostre cos estan implicats.

A l’apartat de material per l’alumnat es presenta una graella que pot ser utilitzada

per avaluar aquests relats o perquè els alumnes facin coavaluació.

5. Tot seguit, els alumnes posaran en comú les seves

explicacions (pot ser que surtin idees prèvies dels alumnes

com per exemple: “l’aspirina va al lloc on ens fa mal (en

aquest cas el genoll) i cura el que tenim malament”,... i


26

s’aprofitarà aquest moment per introduir l’explicació científica. En aquest punt

és important tenir en compte què han treballat els alumnes respecte el sistema

nerviós i com ho han fet ja que proposem començar amb una breu explicació sobre

el dolor i després passar a l’acció de l’aspirina.

En general, el primer pas és preguntar-nos què passa abans de prendre’ns

l’aspirina, és a dir, perquè i com sentim que ens fa mal el genoll. Què és el dolor?

El dolor és la sensació que experimentem quan ens fem mal o quan tenim una

malaltia orgànica. És una experiència desagradable que associem a una lesió

tissular.

El dolor pot originar-se espontàniament sense una causa orgànica i evident, o,

com a resposta a una lesió prèvia ja curada. Per tant, pot ser provocat per un

traumatisme o una malaltia, i de forma general, per una inflamació (és una

resposta inespecífica del sistema immunitari enfront les agressions del medi i

està generada pels agents inflamatoris. La seva funció és aïllar i destruir l’agent

nociu o reparar el teixit o òrgan danyat).

El dolor comença quan diversos receptors nerviosos (els nociceptors) de la pell i

dels òrgans interns són estimulats per diferents senyals, com per exemple, calor

intensa, pressió extrema, punxades, estímuls químics,...

La informació procedent d’aquests receptors nerviosos es transmet fins a la

medul·la espinal i d’allà es transmetrà a diferents zones del cervell. Algunes

zones caracteritzen i localitzen el dolor mentre que d’altres assimilen i integren la

informació ocasionant la sensació emocional coneguda com a dolor.

Des del cervell es generaran les respostes necessàries per disminuir el dolor i

curar el dany que l’ha causat. Aquesta informació es transmetrà fins la medul·la

espinal i d’allà arribarà als òrgans o estructures que hagin d’efectuar la resposta.

Un exemple pot ser provocar un moviment reflex de retrocés d’alguna extremitat

o un canvi de posició del cos.

En el cas de l’aspirina i el mal al genoll...

Al genoll es produeix un dany al teixit que fa que s’alliberi una substància A (són

les prostaglandines, substàncies similars a les hormones produïdes pel cos

humà) que estimula els receptors nerviosos (nociceptors). Aquesta informació es

transmet fins la medul·la espinal i d’allà viatjarà a diferents zones del cervell.

Quan ens prenem l’aspirina, aquesta arriba a l’estómac i del sistema digestiu

passa al sistema circulatori. A través de la sang podrà arribar a diferents parts del

cos, entre elles, el lloc on tenim el dany, en aquest cas, el genoll.

27

Allà, l’acció de l’aspirina es basa en evitar que es produeixi la substància A

(prostaglandines), llavors, com que els receptors nerviosos no són estimulats, no

es transmet la informació i la persona no té la sensació de dolor.

L’acció de l’aspirina en detall (informació pel professor)

L’aspirina s’uneix a 2 enzims específics, la ciclooxigenasa 1 (Cox-1) i la

ciclooxigenasa 2 (Cox-2), encarregats de produir les prostaglandines, impedint-

ne, així, la seva síntesi. Com que les funcions de les prostaglandines a

l’organisme són molt diverses, l’aspirina té diverses accions que poden

esdevenir efectes secundaris:

Acció de l’aspirina Raó

Reducció de la febre Evita que la Cox-2 alliberi prostaglandines al cervell que eleven la temperatura per lluitar contra les infeccions.

Prevenció de la formació de coàguls

sanguinis

Evita que la Cox-1 alliberi prostaglandines que fan que les plaquetes s’adhereixin i es promogui la coagulació o l’infart.

Reducció de la inflamació

Evita que la Cox-2 segregui prostaglandines.

Alleugeriment del dolor Evita que la Cox-2 alliberi prostaglandines quan hi ha lesions o espasmes musculars com el mal de cap.

Alteració secreció gàstrica (aparició úlceres) = efecte

secundari greu

A l’estómac, la Cox-1 produeix prostaglandines que redueixen la secreció de sucs gàstrics. L’aspirina bloqueja aquesta secreció i com que es secreten més sucs gàstrics, es poden provocar úlceres estomacals.

A continuació mostrem la imatge de la que els alumnes tenen una simplificació en el seu

dossier d’activitats:

29

6. Després d’aquesta explicació i fixant-se en el dibuix informatiu

sobre l’acció de l’aspirina al nostre cos, els alumnes

contestaran individualment les preguntes de síntesi de

l’activitat. Tot seguit explicarem quines són les respostes a

aquestes preguntes i al següent apartat (material per l’alumnat)

es descriuen quins poden ser els criteris d’avaluació que es poden seguir i

s’ofereix material per si es vol fer una coavaluació entre els alumnes.

Pregunta 1: Un company afirma que l’aspirina pot tenir efectes secundaris a

tot el cos perquè quan te la prens, passa del sistema digestiu a la sang i,

com que aquesta circula per tot el cos, pot arribar i interaccionar amb

qualsevol part. Indica si aquesta afirmació és certa o no i justifica la teva

resposta.

Aquesta afirmació no és del tot certa perquè, malgrat que l’aspirina pot

viatjar per tot el cos quan ens la prenem (sigui quina sigui la seva

administració, acaba arribant a la sang i aquesta viatge per tot el cos),

només podrà actuar en aquells llocs on hi hagi les estructures

específiques (enzims 1 i 2) a les que s’uneix. Tal i com es mostra al dibuix,

aquestes estructures, que són receptors específics per tal que pugui fer la

seva funció, es troben a l’estómac, cervell, vasos sanguinis i a teixits que

es trenquen.

Pregunta 2: A partir d’aquests conceptes (medicalització de la societat,

efecte secundari, cos humà com a sistema, medicament) fes un petit text

que expressi les idees principals que hem treballat aquests dies.

Els alumnes han d’explicar que la medicalització de la societat és la

tendència actual a medicar situacions (comportaments, estats d’ànim...)

que fa uns anys no es medicaven. És important tenir en compte que els

medicaments, substàncies que ens prenem per mitigar, tractar, curar o

prevenir malalties, poden causar efectes secundaris (efectes no desitjats)

perquè el nostre cos actua com un sistema. És a dir, malgrat que sovint

s’estudien per separat els diversos sistemes del nostre cos (per tal de

simplificar les explicacions), és important adonar-nos que aquests

sistemes no actuen de manera independent i que una mateixa acció pot

implicar i tenir conseqüències en diversos d’aquests sistemes. Com que

existeix aquesta interrelació i els medicaments poden actuar en més d’un

lloc, per això ens poden generar efectes secundaris.

30

7. Per finalitzar aquesta sessió (o començar la següent), els

alumnes prendran decisions relacionades amb prendre

medicaments o no en situacions quotidianes.

A les pàgines següents es mostra la graella que els alumnes poden utilitzar per

coavaluar l’activitat de síntesi “per saber-ne més”, i, tot seguit, hi ha les fitxes

d’activitats corresponents a aquesta sessió de la unitat.


És important que els alumnes contestin de manera individual i tinguin temps per

explicar les seves decisions en cadascun dels casos ja que aquesta activitat és

molt important de cara a la recollida de dades de la recerca.

31

Sessió 3

Activitat “L’aspirina, un medicament històric en revisió constant”

Nom alumne/a:..................................................................................................................

Nom corrector/a:................................................................................................................


El teu company ha escrit “Suposo que quan me la vaig prendre, l’aspirina va

arribar a la sang i va anar al genoll, curant-me el mal que tenia”. Tenint en

compte el que has estudiat fins ara sobre el cos humà, com explicaries tu aquest

procés? Per fer-ho pots considerar els següents aspectes: on creus que actua

l’aspirina, com creus que actua, com hi arriba, quins sistemes del cos estan

implicats,...)


Es reconeix la intervenció del sistema sanguini.

Es reconeix la intervenció del sistema digestiu.

Es reconeix la intervenció del sistema nerviós.

Es reconeix la intervenció del sistema immunitari (implicat

en la inflamació).

Diu que l’aspirina pot viatjar per tot el cos quan ens la

prenem (independentment de quina sigui la via

d’administració ja que arribarà a la sang i aquesta viatge

per tot el cos).

S’explica la funció del sistema sanguini (transporta

l’aspirina per tot el cos).

S’explica la funció del sistema digestiu (l’aspirina és

absorvida i a través de l’estómac passa a la sang).

S’explica la funció del sistema nerviós (responsable del

dolor i d’enviar i processar ordres d’informació).

Curs 2011-2012

Institut

32

Sessió 3

Activitat “Per saber-ne més”

Nom alumne/a:..................................................................................................................

Nom corrector/a:................................................................................................................


Pregunta 1: Un company afirma que l’aspirina pot tenir efectes secundaris a tot el

cos perquè quan te la prens, passa del sistema digestiu a la sang i, com que

aquesta circula per tot el cos, pot arribar i interaccionar amb qualsevol part. Indica

si aquesta afirmació és certa o no i justifica la teva resposta.


Diu que l’afirmació no és del tot certa (o diu que és falsa)

Diu que l’aspirina pot viatjar per tot el cos quan ens la

prenem (independentment de quina sigui la via

d’administració ja que arribarà a la sang i aquesta viatge

per tot el cos).

Diu que malgrat l’aspirina pugui viatjar per tot el cos, només

podrà actuar en aquells llocs on hi hagi les estructures

específiques (enzims) a les que s’uneix.

Les estructures específiques (enzims 1 i 2) a les que

s’uneix es troben a l’estómac, cervell, vasos sanguinis i

teixits que s’han trencat.

Pregunta 2: A partir d’aquests conceptes (medicalització de la societat, efecte

secundari, cos humà com a sistema, medicament) fes un petit text que expressi les

idees principals que hem treballat aquests dies.


Diu que la medicalització de la societat és la tendència

actual a medicar situacions que abans no es medicaven.

Diu que és important tenir en compte que tots els

medicaments poden causar efectes secundaris.

Diu que el nostre cos actua com un sistema (tot està

interrelacionat) i per això els medicaments ens poden

causar efectes secundaris.

Curs 2011-2012

Institut

33



L’aspirina, un medicament històric en revisió constant

A partir de la informació que es dóna a l’article, un company ha estat pensant en el

funcionament dels medicaments i els seus efectes secundaris. Com que es parla

de l’aspirina i ell n’ha pres alguna vegada, ha buscat un prospecte que tenia per casa i

ha destacat part de la informació:

ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes

Ácido acetilsalicílico

Contenido del prospecto:

1. Qué es ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes y para qué se utiliza

2. Antes de tomar ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes

3. Cómo tomar ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes

4. Posibles efectos adversos

5. Conservación de ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes

6. Información adicional

1. QUÉ ES ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes Y PARA QUÉ SE UTILIZA

El ácido acetilsalícilico, principio activo de este medicamento actúa reduciendo el dolor y la fiebre.

Este medicamento está indicado en el alivio sintomático de los dolores ocasionales leves o moderados,

como dolores de cabeza, dentales, menstruales, musculares (contracturas) o de espalda (lumbalgia).

Estados febriles.

4. POSIBLES EFECTOS ADVERSOS

Al igual que todos los medicamentos, ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes puede producir

efectos adversos, aunque no todas las personas los sufran.

Efectos adversos frecuentes (observados entre 1 y 10 de cada 100 personas):

Trastornos gastrointestinales, como úlcera de estómago, úlcera de intestino, sangrado

gastrointestinal, dolor del abdomen, digestión pesada, ardor, acidez, molestias gástricas,

náuseas y vómitos.

Trastornos respiratorios, como dificultad para respirar, espasmo bronquial, rinitis.

Urticaria, erupciones cutáneas, angioedema (inflamación e hinchazón que afecta a las capas

profundas de la piel)

Hipoprotrombinemia (alteración de la coagulación) cuando se administra en dosis altas.

Efectos adversos poco frecuentes (observados entre 1 y 100 de cada 1.000 personas):

Síndrome de Reye en menores de 16 años con procesos febriles, gripe o varicela (ver apartado

“Antes de tomar ASPIRINA 500 mg comprimidos efervescentes”).

Trastornos del hígado especialmente en pacientes con artritis juvenil.

Anemia

Con dosis prolongadas de ácido acetilsalicílico, se han observado los siguientes efectos adversos cuya

frecuencia no se ha podido establecer con exactitud: mareos, ruidos en los oídos, sordera, sudoración,

dolor de cabeza, confusión, insuficiencia renal y nefritis intersticial aguda (inflamación a nivel del

riñón). Si observa estos síntomas, deje de tomar el medicamento y consulte a su médico

inmediatamente, ya que pueden indicar la aparición de efectos secundarios que necesitan atención

médica urgente.

34

Com veiem al prospecte, podem prendre l’aspirina en diverses situacions (si ens fa

mal el cap, els músculs, tenim febre...) però això ens pot produir trastorns o d’altres

efectes a diverses parts del nostre cos. A continuació trobaràs un relat que ha fet el teu

company sobre què creu que passa al nostre cos quan ens prenem una aspirina i

quins dubtes té:

Ahir després de jugar a futbol em feia mal el genoll i

vaig decidir prendre’m una aspirina i una estona

després vaig notar que el genoll ja no em feia mal.

Suposo que quan me la vaig prendre, l’aspirina va

arribar a la sang i va anar al genoll, curant-me el mal

que tenia. Però, com sap l’aspirina on ha d’anar a actuar? A més, com que la puc prendre en

moltes situacions diferents, com sap cada vegada on ha d’arribar i què ha de fer? També

penso que el sistema nerviós deu donar ordres perquè ja no em faci mal, però no ho tinc del

tot clar. A més, un altre dubte és, com pot ser que un medicament que en teoria m’ha de

curar una cosa, em pugui causar altres danys?...

El teu company ha escrit “Suposo que quan me la vaig prendre, l’aspirina va

arribar a la sang i va anar al genoll, curant-me el mal que tenia”. Tenint en

compte el que has estudiat fins ara sobre el cos humà, com explicaries tu aquest

procés? Per fer-ho pots considerar els següents aspectes: on creus que actua

l’aspirina, com creus que actua, com hi arriba, quins sistemes del cos estan

implicats,...)

35

Després de compartir les respostes amb la classe, un company ha començat a fer un

esquema per resumir el que s’ha explicat. Completa aquest esquema tot indicant què

passa al nostre cos perquè sentim que el genoll ens fa mal i què passa quan ens

prenem una aspirina.

a) Quins mecanismes fan que sentim el dolor abans de prendre l’aspirina?

b) Què fa l’aspirina que té com a conseqüència que tinguem menys dolor? En

quin punt dels que has explicat anteriorment actua?

...............................................................

...............................................................

...............................................................

...............................................................

.

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................

Cervell

Medula

espinal

Nervis

Teixit

on s’ha

produït

el dany

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

Neurones del circuit

del dolor

Teixit

danyat

Substància

A

Substància

B

36

Per saber-ne més...

En aquest esquema trobaràs exemples de com actua l’aspirina a diferents parts del

cos quan ens la prenem. Com s’explica que actuï en aquestes parts i no en altres?

1

2

L’aspirina s’uneix a 2 estructures (enzims que anomenarem 1 i

2) del nostre cos que fan diferents funcions. Quan s’hi uneix,

impedeix que actuïn i això provoca canvis al nostre organisme.

2

Al cervell, la 2 fa pujar

la temperatura per

lluitar contra les

infeccions

L’aspirina redueix

la febre

1

Als vasos sanguinis, la

1 fa que les plaquetes

s’adhereixin

L’aspirina redueix

formació coàguls

1

A l’estómac, la 1 ajuda a

mantenir la membrana i

protegeix dels sucs gàstrics

L’aspirina, impedeix

que actuï i això pot

provocar úlceres

Efecte

secundari greu! 2

Quan es trenca un

teixit, la 2 intervé en

l’estimulació dels

receptors del dolor

L’aspirina alleuja

el dolor

L’aspirina al nostre cos

37

Un company afirma que l’aspirina pot tenir efectes secundaris a tot el cos

perquè quan te la prens, passa del sistema digestiu a la sang i, com que

aquesta circula per tot el cos, pot arribar i interaccionar amb qualsevol part.

Indica si aquesta afirmació és certa o no i justifica la teva resposta.

A partir d’aquests conceptes (medicalització de la societat, efecte secundari,

cos humà com a sistema, medicament) fes un petit text que expressi les idees

principals que hem treballat aquests dies.

.

38

Comencem a prendre decisions...

Com hem anat veient, actualment, hi ha moltes situacions de la vida quotidiana en les

que podem recórrer als medicaments o que podem trobar controvèrsia respecte el seu

ús. A continuació, te’n presentem tres perquè expressis el teu punt de vista tot

justificant la teva resposta.

Situació Opinió i justificació

S’acosten els exàmens i tindràs dues setmanes de treball ben intens.

Un amic et recomana un medicament segur que li han dit que augmenta la

teva capacitat de concentració.

- Seguiries el consell del teu amic?

- Per què?

Un amic ha deixat la seva parella després de

2 anys de relació.

Com que està molt desanimat i sense forces per fer res, fins i tot ha

anat a dos metges diferents.

El problema és que

mentre un li ha receptat antidepressius, l’altre li

ha dit que res de medicació.

- Com explicaries que els metges no estiguin d’acord?

- Què creus que podrien fer els metges per posar-se d’acord?

- Què li recomanaries al teu amic?

- Per què?

39


T’has animat a participar a un torneig esportiu

però després de l’últim entrenament et fa mal el

turmell.

Un amic et recomana que et prenguis un

antiinflamatori i demà vagis igualment al

torneig mentre que un altre et diu que facis

repòs, que els medicaments només són

un negoci de les farmacèutiques.

- Quina seria la teva decisió?

- Per què?

- Què li diries a cadascun dels teus amics?

Al que et recomana prendre un antiinflamatori:

Al que et diu que els medicaments només són un negoci:

Sovint a la televisió apareixen anuncis de

medicaments en els que es diu “ha estat

científicament provat”:

Com explicaries què vol dir l’expressió

“científicament provat”?

Com creus que “es proven” els coneixements a nivell científic?

40

- SESSIÓ 1 (4): Objectiu didàctic Temps Gestió de


Avaluació / regulació ACTIVITAT Comencem a prendre decisions

Els alumnes prendran decisions relacionades amb prendre medicaments o no en situacions quotidianes.

*És important que els alumnes contestin de manera individual i tinguin temps per explicar les seves decisions en cadascun dels casos ja que aquesta activitat és molt important de cara a la recollida de dades de la recerca.

Aplicar coneixements científics a la presa de decisions relacionada amb la medicació en

situacions quotidianes

10-15’ Individual - Fitxa 2 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de


S’analitzarà en

la recerca.

ACTIVITAT Una introducció al dèficit d’atenció

Recordar el concepte de medicalització i presentació del TDA-H com a possible exemple d’aquesta.

Definir la medicalització de la

societat (i el TDA-H) i reconèixer-la com una

controvèrsia sociocientífica on hi ha implicats agents

amb interessos diversos

10’ Grup classe

- Fitxa 3

Escoltar el programa de ràdio sobre el TDA-H i respondre individualment les preguntes.

20’ Individual

- Fitxa 3 - Ordinador i

projector - Programa

ràdio



Comentari del programa de ràdio i presentació de la tasca.

15’ Grup classe

- Fitxa 3

SEQÜÈNCIA 2: EL TDA-H, UN EXEMPLE DE MEDICALITZACIÓ DE LA SOCIETAT

41


1. Al principi d’aquesta seqüència (si no ha donat temps de fer-ho al

final de la sessió anterior) els alumnes prendran decisions

relacionades amb prendre medicaments o no en situacions

quotidianes.

2. A continuació, es farà una introducció al dèficit d’atenció per tal que els alumnes

puguin conèixer què és. Per començar, es recuperarà la definició de medicalització

a partir de comentar la introducció que els alumnes tenen als seus fulls i com

van definir aquest concepte al final de la sessió anterior. En els darrers anys,

la medicina s’ha expandit i ara inclou molts problemes que abans no estaven

considerats com entitats mèdiques. D’aquesta manera, problemes que formaven

part d’altres camps com l’educació, l’economia, la llei, la religió... ara són re-definits

com a problemes mèdics i passen a tractar-se amb fàrmacs.

Exemple d’aquests ho són processos de la vida quotidiana i símptomes lleus (com

la timidesa, hàbit intestinal irregular, les fases normals del cicle reproductiu,

l’envelliment, l’infelicitat,...) o factors de risc que passen a ser considerats malalties

(nivell de sucre o colesterol que es consideren normals). Actualment, quan es parla

de la medicalització de la societat, un dels temes més polèmics és el cas del

Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat o TDA-H. Es tracta del

trastorn psiquiàtric infantil més freqüent i sovint apareix als mitjans de comunicació

fruït de les diverses controvèrsies que té associades. Després de comunicar els

objectius (en aquesta activitat descobrirem quines són les controvèrsies que té

associades el TDA-H i aprofundirem en la que està vinculada amb als efectes

secundaris dels fàrmacs amb els que es pot tractar. Tot seguit es demanarà als

alumnes que escriguin què en saben del TDA-H i després es comentarà

breuement què han posat.


És important que els alumnes contestin de manera individual i tinguin temps per

explicar les seves decisions en cadascun dels casos ja que aquesta activitat és

molt important de cara a la recollida de dades de la recerca.

42

3. Per conèixer el TDA-H s’escoltarà un programa de ràdio (Bloc

de pares de Catalunya Ràdio) que tracta sobre el TDA-H de

tipus inatent. Es pot comentar als alumnes que, com a

exemple d’aquesta presència del dèficit d’atenció als mitjans

de comunicació, tenim un reportatge de ràdio que escoltarem per tal de saber què

és i com es tracta. Abans d’escoltar-lo, va molt bé llegir les preguntes que hauran

de contestar quan hagin vist el reportatge (s’ha preparat una presentació movie-

maker amb imatges i comentaris del reportatge per facilitar el seu seguiment). Tot

seguit mostrem les respostes a aquestes preguntes:

Existeixen 4 tipus de TDA-H: inatent, hiperactiu/impulsiu, combinat i no

específic.

Les 3 característiques bàsiques d’aquest trastorn són (marca amb una creu les

que ho siguin):

Inatenció

Dificultats d’aprenentatge

Falta de memòria

Molt organitzat

Un noi/a que tingui TDA-H de tipus inatent, pot tenir diferents comportaments o

actituds com per exemple (completa la seqüència): estar immers en els seus

pensaments, sembla que està atent, nen despistat, canvia constantment de tasca,

desconnecta fàcilment, rendiment variable, treballa molt, fa la feina molt ben feta

però si té suport

El TDA-H es pot diagnosticar (indica si les frases són certes o falses):

De manera clara amb proves mèdiques i observació directa

Amb la intervenció de l’escola, la família i el noi/a

N’hi ha prou amb tests cognitius, proves mèdiques i qüestionaris

No hi ha eina diagnòstica definitiva

Amb proves mèdiques, observació directa, qüestionaris i tests

Respecte les causes del TDA-H completa la següent frase:

Hi ha un component genètic i l’entorn modula, modifica aquesta manifestació, però no el produeix.

Menor capacitat intel·lectual

Impulsivitat

Hiperactivitat

Trastorn de la son

C F

43

En quins àmbits s’ha d’actuar en el tractament?

intervenció a l’escola (seguir directrius que pugui resoldre adequadament les

tasques), informar família (adopti estratègies per fer que funcioni millor al dia a

dia)

i fàrmacs (és polèmic, ajuda a que tinguin una bona capacitat atencional, que no

costi tant aprendre, organitzar-se... no els deixa atontats, no és un tranquil·litzant,

millora autoestima)

Digues estratègies que es puguin seguir durant el tractament:

Escola: que el nen pugui seure al davant, la mestra tingui constància que es

despista, tornar-lo quan s’ha perdut, fer estratègies senzilles, ordenar la

carpeta... bona comunicació escola-casa

Casa: rutina, bona planificació de les coses. No és útil castigar-los, cal saber

les coses importants que cal sancionar i les que no val la pena castigar

perquè sinó estarien tota la estona castigats.

Escriu alguna cosa que t’ha sorprès (comentari, actitud,...) de cadascun dels

testimonis (en aquí comentem coses que diuen els testimonis):

Nen:

Quan em prenc la vitamina, em sento diferent, una mica més atent, no em

descuido coses al cole, faig els deures i abans em ficaven més notes a

l’agenda, perquè sóc un despistat

Cuca Solà (noia de 19 anys): TDA-H + dislèxia

Ho ha passat molt malament a la infància. No té cap record feliç i en certa

manera la seva memòria ho ha esborrat tot.

Quan pujava al cotxe després del cole deia que havia anat molt bé, però quan

arribava a casa, es tancava a la seva habitació i plorava

Tot i entrar a una carrera o cicles formatius de grau superior, sé que seguiré

tenint problemes i necessitaré ajuda, però ja la tinc. Si no hagués tingut la

meva mare al costat, no hagués seguit.

Mare de la Cuca:

De petita ja vam veure que alguna cosa li passava. Li deies que anés a la

despensa a buscar oli, trigava mitja hora i tornava sense res. Li recordaves

que li havies dit que portés oli, i llavors deia “ara entenc perquè estava a la

despensa!”. Estratègies: post-its al cotxe. S’aprenia les cançons però era

incapaç d’aprendre les taules de multiplicar, llavors es van gravar i les

escoltava i així se les va aprendre. Tot va canviar, quan va començar a

medicar-se. En aquell moment va deixar de pensar que era tonta.

Pilar Rahola:

Nosaltres hem trigat molt en detectar-ho, i el meu fill ha patit molt. El nen era

capaç d’estar una setmana sencera estudiant uns temes, i quan arriba el dia

44

de l’examen haver-se equivocat de temari, no sabia quan havia quedat amb

els amics.

La primera vegada que es va prendre el medicament va dir la frase “és com si

fos cec i ara veig la llum” el que escoltava a classe tenia sentit, recordava

quins temes tocaven, quan hi havia exàmens, que s’havia apuntat coses a

l’agenda...

Les darreres preguntes fan referència al que els ha transmès la música del Dani

Martín, el cantant de “el canto del loco” i si el reportatge els ha generat alguna

pregunta. És important comentar aquestes preguntes generades.

4. Després d’escoltar el reportatge, els alumnes poden compartir les seves

respostes amb el company que tenen al costat i després intentar respondre-les

entre tota la classe. Si en les preguntes que els ha generat aquest reportatge no

comenten res sobre els efectes secundaris dels medicaments utilitzats per tractar

el dèficit d’atenció, és important fer que hi pensin.

5. Després de fer aquesta reflexió (després de treballar tot el tema dels

medicaments i els efectes secundaris a l’activitat anterior, veiem que en aquest

reportatge es cita que hi ha polèmica respecte els fàrmacs pel TDA-H però no se’n

diu res dels seus efectes secundaris) es presentaran els objectius d’aquesta

seqüència (preparar una intervenció en aquest programa parlant dels efectes

secundaris).

A les pàgines següents es mostren les fitxes d’activitats corresponents a aquesta

sessió de la unitat.


45



El TDA-H, un exemple de medicalització de la societat

Una introducció al dèficit d’atenció

Com hem vist a les sessions anteriors, en els darrers anys, la medicina s’ha expandit i

ara inclou molts problemes que abans no estaven considerats com entitats mèdiques.

D’aquesta manera, problemes que formaven part d’altres camps com l’educació,

l’economia, la llei, la religió... ara són re-definits com a problemes mèdics i passen a

tractar-se amb fàrmacs. Exemple d’aquests ho són processos de la vida quotidiana i

símptomes lleus (com la timidesa, hàbit intestinal irregular, les fases normals del cicle

reproductiu, l’envelliment, l’infelicitat,...) o factors de risc que passen a ser considerats

malalties (nivell de sucre o colesterol que es consideren normals).

Actualment, quan es parla de la medicalització de la societat, un dels temes més

polèmics és el cas del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat o

TDA-H. Es tracta del trastorn psiquiàtric infantil més freqüent i sovint apareix als

mitjans de comunicació fruït de les diverses controvèrsies que té associades. En

aquesta activitat descobrirem quines són i aprofundirem en la que està associada als

efectes secundaris dels fàrmacs amb els que es pot tractar.

Segurament has sentit alguna vegada parlar sobre el TDA-H, has llegit alguna notícia

relacionada amb els nois/es hiperactius o coneixes algú que en tingui. Escriu breument

què en saps d’aquest trastorn.

A continuació us proposem que escolteu aquest reportatge radiofònic que parla sobre

el TDA-H mentre contesteu les preguntes que trobareu a la pàgina següent:

46

Existeixen 4 tipus de TDA-H: inatent, hiperactiu/impulsiu, ................................ i

.....................................................................................................................................

Les 3 característiques bàsiques d’aquest trastorn són (marca amb una creu les

que ho siguin):

Inatenció

Dificultats d’aprenentatge

Falta de memòria

Molt organitzat

Un noi/a que tingui TDA-H de tipus inatent, pot tenir diferents comportaments o

actituds com per exemple (completa la seqüència): estar immers en els seus

pensaments,...................................................., nen

despistat,.................................... ........................................., desconnecta fàcilment,

rendiment..................................., ................................................................................

.....................................................

El TDA-H es pot diagnosticar (indica si les frases són certes o falses):

De manera clara amb proves mèdiques i observació directa

Amb la intervenció de l’escola, la família i el noi/a

N’hi ha prou amb tests cognitius, proves mèdiques i qüestionaris

No hi ha eina diagnòstica definitiva

Amb proves mèdiques, observació directa, qüestionaris i tests

Respecte les causes del TDA-H completa la següent frase:

Hi ha un component .............................................. i

l’entorn....................................... .................................................................................

.....................................................................................................................................

....................................................

En quins àmbits s’ha d’actuar en el tractament?.......................................................

.....................................................................................................................................

Digues estratègies que es puguin seguir durant el tractament..................................

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

Menor capacitat intel·lectual

Impulsivitat

Hiperactivitat

Trastorn de la son

C F

47

Escriu alguna cosa que t’ha sorprès (comentari, actitud,...) de cadascun dels

testimonis:

Nen:

Cuca Solà (noia de 19 anys):

Mare de la Cuca:

Pilar Rahola:

Què t’ha transmès la música del Dani Martín, el cantant de “El canto del loco”?

El reportatge t’ha generat alguna pregunta que t’agradaria poder respondre? En

cas afirmatiu escriu quina és.

Coneguem de més a prop el dèficit d’atenció

Després de llegir i treballar la contra del Joan Ramón-Laporte, és sorprenent que al

reportatge no es fes referència als efectes secundaris dels medicaments que es poden

utilitzar per tractar el dèficit d’atenció. A continuació et proposem un treball per

preparar-te una intervenció en aquest programa parlant dels efectes secundaris

del medicament.

48



Avaluació / regulació ACTIVITAT Coneguem de més a prop el dèficit d’atenció

Presentació de la tasca i resposta individual de preguntes relacionades amb la presa de decisions respecte el TDA-H

Posar en comú les respostes. Prendre consciència

de la manca de

consens científic,

entre professionals de

la salut, respecte una

malaltia concreta (el

TDA-H)

Identificar i justificar les polèmiques

associades al TDA-H

10-15’ Individual

Grup classe

- Fitxa 4 No s’avaluarà pròpiament però formarà part de


S’analitzarà en

la recerca.

Lectura dels diferents punts de vista expressats

pels professors, psicòlegs i metges 10’ Parelles - Fitxa 4

Els alumnes contesten individualment les preguntes relacionades amb les polèmiques

Individual - Fitxa 4

Comentari sobre les 3 polèmiques a les que

s’han fet referència i reflexió sobre la manca de

consens científic entre professionals sanitaris.

10’ Grup classe

Individual

- Fitxa 4

S’analitzarà en la recerca.

ACTIVITAT El dèficit d’atenció, un problema a medicar?

Lectura i comentari de la informació relacionada amb el metilfenilat (fàrmac pel TDA-H) i els seus efectes secundaris

Explicar que els medicaments

(aspirina i metilfenilat) poden tenir efectes

secundaris emfatitzant o aplicant la idea que el nostre cos actua

com a sistema

15’ Grup classe

- Fitxa 4

Distribució dels grups de treball i definició dels grups d’experts.

10’ Grup classe

- Fitxa 4




49


1. Després de recordar breument el que s’ha fet en la sessió anterior, els

alumnes contestaran individualment preguntes relacionades amb:

- Qui creuen que són els agents implicats en aquest trastorn (per exemple: el

noi/a, la família, els professors, els companys de classe, els psicòlegs, els

metges, els pedagogs, les farmacèutiques, les associacions de malalts, els

mitjans de comunicació...)

- Quins coneixements científics creuen que els pares haurien de tenir en compte

en el moment de decidir si mediquen el seu fill o no (per exemple: què és el

medicament que s’utilitza, on i com actua, quins efectes secundaris pot

provocar, quina és la seva eficàcia,...)

- Quins altres aspectes creuen que també s’haurien de considerar (el preu del

fàrmac, els interessos econòmics que poden tenir els defensors i detractors de

la medicació, quines motivacions poden haver-hi al darrera de cadascuna de

les postures, estem canviant la personalitat del noi/a?, fins quin punt es tenen

en compte els interessos personals enlloc dels del noi/a (els professors,

prefereixen que estiguin tractat perquè així sigui un problema menys a

classe?...).

2. A continuació s’explica que l’objectiu d’aquesta classe és conèixer les

controvèrsies que estan associades al dèficit d’atenció, i, especialment, la

relacionada amb el tractament farmacològic. Per fer-ho, llegirem els punts de vista

de 3 dels agents que estan implicats: els professors, els psicòlegs i els metges.

Aquesta lectura es proposa fer-la de manera col·lectiva i

després els alumnes contestaran individualment les

preguntes relacionades amb les polèmiques plantejades per

cadascun dels agents, la manca de consens entre professionals

de la salut i què consideren que és una prova científica. Tot seguit fem referència

al contingut al que poden fer referència els alumnes i una sèrie d’indicacions que

es poden tenir en compte:


50

Agent implicat Polèmica plantejada

Professors

Parlen de la polèmica associada a la seva definició i origen ja que hi ha persones

que creuen que es tracta d’un problema de conducta (i, per tant, enlloc de ser

medicat ha de ser tractat des de l’educació en un entorn familiar i escolar) i d’altres

que pensen que és un trastorn d’origen neurològic (defensen que ha de ser tractat

farmacològicament). D’altra banda, també queden implícits els interessos i valors

dels professors (tenir una classe controlada, atenció a les necessitats dels

alumnes, les farmacèutiques poden estar al darrera de tot això,...).

Psicòlegs

Parlen de la polèmica associada al seu diagnòstic: actualment, hi ha infra- o

sobrediagnòstic? El problema radica en el fet que, avui en dia, encara no hi ha cap

eina de diagnòstic que permeti determinar, amb certesa, que una persona pateix

TDA-H. Per fer el diagnòstic es poden utilitzar proves mèdiques (centrades en

explorar l’activitat del cervell, sobretot la relacionada amb els circuits on intervé la

dopamina ja que es pensa que els seus nivells en algunes zones del cervell, estan

relacionats amb el TDA-H), entrevistes i tests psicotècnics (seguint les indicacions

del Manual de Trastorns Mentals, el DSM-IV, escrit per l’Associació Psiquiàtrica

dels Estats Units) i l’observació. Però, com es pot garantir el caràcter objectiu d’una

entrevista o d’un test? Fins on arriben els interessos dels professionals i de les

farmacèutiques (que sovint són les que patrocinen congressos, formació dels

professionals, associacions...)? Tot això fa que alguns professionals pensin que el

principal problema és que hi ha un sobrediagnòstic (i, per tant, s’estan medicalitzen

moltes més persones de les que realment ho necessiten) o que hi ha un

infradiagnòstic (hi ha molts casos que se’ns passen per alt i hi ha moltes persones

que haurien de medicar-se i que actualment no ho estan).

Metges

Parlen de la polèmica associada al tractament farmacològic del TDA-H. El fàrmac

que s’utilitza és el metilfenilat, un psicoestimulant (és una substància que estimula

les funcions cerebrals) i encara no es coneixen ben bé quins efectes secundaris pot

causar. Alguns professionals defensen que el seu ús, combinat amb teràpia i

orientacions psico-pedagògica, és imprescindible, mentre que d’altres pensen que

cal més informació i hem de vigilar amb els interessos de les farmacèutiques que

poden influenciar les decisions relacionats amb la medicació del dèficit d’atenció.

- Com que ens interessa treballar la manca de consens científic i la

polèmica dins la ciència, després d’emfatitzar el fet que els

professionals de la salut no es posin d’acord, demanem als

alumnes que es posicionin (indicant si estan d’acord o no) davant

diferents motius que poden explicar aquesta manca de consens.

- Aprofitant que en els punts de vista dels diferents agents, un dels metges ha fet

referència a la necessitat d’aprendre a distingir les proves científiques del que les

farmacèutiques o altres entitats ens volen vendre, es pregunta als alumnes què

creuen que és una prova científica i quins criteris utilitzarien per distingir-la.

En cas que es vulgui comentar aquesta pregunta, es pot tenir en compte que

segons Aleixandre (2010):

51

Per prova s’entén les observacions, fets, experiments, senyals, mostres o

raons amb les que es pretén mostrar que un enunciat és cert o fals Llavors,

una prova científica és aquella que dóna suport o refuta a un coneixement de

caire científic. D’altra banda, és important recordar que argumentar és la

capacitat d’avaluar els enunciats a base a proves, és a dir, reconèixer que les

conclusions i els enunciats científics han de ser justificats, s’han de basar en

proves. Llavors, un punt important són els criteris que s’han d’utilitzar per

avaluar les proves, com hem d’avaluar-les?

Ens podem preguntar si la prova té alguna relació amb la conclusió o

afirmació que volem validar o refutar, si aquesta prova és fiable, si davant un

conjunt de proves, n’hi ha de més sòlides que altres, si una mateixa prova es

pot interpretar de diferents maneres...

a) Les proves estan relacionades amb la conclusió o afirmació que es pretén

validar o refutar? Ens fixem en:

Validesa: s’aplica sobretot als instruments de valoració o mesura (siguin

físics o protocols, qüestionaris, etc.) i es diu que un examen o mesura és

vàlida si mesura allò que pretén mesurar. (En un qüestionari amb

preguntes directes la persona pot contestar allò que creu que vol llegir

l’avaluador...)

Especificitat: hi ha dades que són compatibles amb l’enunciat mentre que

n’hi ha d’altres que el fonamenten.

b) Fins quin punt un conjunt de proves donen més suport a una conclusió

que una prova aïllada?

La majoria dels models científics es fonamenten en més d’una prova

malgrat hi hagi hagut experiments clau.

3. Abans de començar l’anàlisi dels estudis relacionats amb els

efectes secundaris del fàrmac pel TDA-H (el metilfenilat), es

llegirà i comentarà una breu explicació sobre aquest fàrmac amb

l’objectiu de veure com ha augmentat el seu consum a Espanya

en les últimes dècades i conèixer l’origen de la polèmica

associada al seu ús.

52

El seu ús és polèmic perquè no es coneixen els efectes secundaris que

pot tenir i perquè es pensa que podria promoure l’ús i la dependència de

drogues en l’adolescència o l’edat adulta. El motiu és que, de manera

similar a com ho fan altres drogues, el metilfenilat actua augmentant els

nivells de dopamina al cervell i això sembla que està relacionat amb les

addiccions.

4. Després de comentar això amb els alumnes i recordar com es transmet la

informació al sistema nerviós, passarem a treballar què diuen de tot això els

estudis científics. Com es descriurà a la següent sessió, es proposa un treball per

grup d’experts. Per tal d’agilitzar la seva realització, per acabar aquesta sessió es

proposa definir els grups de treball i apuntar-los als fulls d’activitats.

A les pàgines següents es mostren les fitxes d’activitats corresponents a aquesta

sessió de la unitat.


53

I per començar... respon les següents preguntes:

a) Com s’ha vist reflectit al reportatge, hi ha moltes persones, professionals o

col·lectius que estan implicats en el TDA-H (perquè els afecta directament,

perquè intenten disminuir els efectes...). Digues quines poden ser aquestes

persones i justifica perquè està implicat en cadascun dels casos.

Exemple: els pares perquè...

b) Com ha dit la psiquiatra del reportatge, el tractament del TDA-H amb fàrmacs

és polèmic. Quins coneixements científics creus que necessitarien saber els

pares per poder decidir si medicar o no al seu fill/a?

c) Quins altres aspectes (econòmics, morals,...) creus que també haurien de tenir

en compte les famílies a banda dels coneixements científics?

A continuació et presentem diferents agents implicats i quins punts de vista ens

aporten:

54

El problema actual segueix sent

l’infradiagnòstic. El fet que no hi hagi

una prova definitiva per detectar-lo i que

es pensi que les farmacèutiques estan

darrera de tot fa que molts nens que

haurien d’estar medicats no ho estiguin

El diagnòstic es fa amb la descripció que

hi ha al Manual de Trastorns Mentals

escrit per l’Associació Psiquiàtrica dels

Estats Units i els resultats de proves

mèdiques, tests psicotècnics... però

encara no està clar hem d’anar en compte

amb el sobrediagnòstic

A cada classe tinc 30 alumnes,

cadascun amb les seves

necessitats. En el cas del TDA-H,

com que és un trastorn

neurològic, cal un tractament

amb fàrmacs per millorar-ho

Porto 25 anys donant classe i sempre hi

hagut nens moguts. Crec que el TDA-H

és un problema de conducta que s’ha

tractat com si fos una malaltia biològica

perquè les farmacèutiques tinguin el

seu negoci.

El metilfenilat és el psicoestimulant més

estès per tractar el TDA-H. L’ús d’aquest

fàrmac, combinat amb el tractament

psicològic i pedagògic és

imprescindible per aconseguir que els

símptomes disminueixin

Encara no s’ha demostrat que el

metilfenilat tingui efectes positius en el

comportament a llarg termini. A vegades

les farmacèutiques estan darrera del

patrocini de congressos, associacions…

hem d’aprendre a distingir les proves

científiques del que ens volen vendre

Uff, cadascú diu la seva, a qui

hem de fer cas? Què és tot el

que hem de tenir en compte?

Família Noi/a

55

Després de llegir els diferents punts de vista, completa la següent taula tot indicant

quina és la polèmica o polèmiques que plantegen cadascun d’aquests agents:

Agent implicat Polèmica plantejada

Professors

Psicòlegs

Metges

Acabem de veure que professionals de la salut com els psicòlegs i els metges no

es posen d’acord. Per explicar aquest fet, s’han proposat diferents raons. A

continuació et presentem una llista d’alguns d’aquests motius, posiciona’t davant

cadascun d’ells indicant amb una x el teu grau de desacord (1) o acord (4).

Motiu per explicar que els professionals de salut no es posin d’acord 1 2 3 4

La opinió personal que tenen els científics respecte la medicalització

El finançament influeix en la manera d’interpretar els resultats

Les preguntes de recerca i la metodologia dels seus estudis eren

diferents

Es necessita més informació i més estudis ja que no es poden arribar

a controlar totes les variables

Els científics que no es posen d’acord tenen diferents coneixements

Un dels metges destaca la necessitat d’aprendre a distingir les proves científiques

del que les farmacèutiques o altres entitats ens volen vendre.

Què és una prova científica?

Quins criteris utilitzaries per distingir-la d’una opinió o un altre tipus de dada?

Desacord Acord

56

El dèficit d’atenció, un problema a medicar?

Ara que ja coneixes diverses controvèrsies associades al TDA-H, arriba el moment

d’aprofundir en la del tractament farmacològic i els seus efectes, per poder preparar-te

la intervenció a la ràdio. Llegeix aquesta informació sobre el metilfenilat, el fàrmac més

utilitzat en el tractament.

Què és el metilfenilat?

El metilfenilat és el psicoestimulant (substància que

estimula les funcions cerebrals) que s’utilitza en el

tractament del TDA-H per tal de controlar el nivell

d’activitat o d’atenció. El seu ús es remunta als anys

60 però és a la dècada dels 90 quan s’estén molt

més i augmenta considerablement la seva

prescripció.

Quin és el seu consum a Espanya?

A Espanya es comercialitza amb el nom de Ritalín, Concerta o Rubifen i, seguint la

tendència d’altres països, també s’hi ha registrat un augment del seu consum amb el

pas del temps com podem observar en la següent gràfica en la que es mostra la

quantitat de metilfenilat utilitzat a Espanya (dosis diàries definides per 1000 habitants):

Per què és polèmic el seu ús?

Actualment no hi ha consens sobre l’ús del metilfenilat perquè no es coneixen amb

certesa quins efectes secundaris pot tenir i, a banda de provocar insomni i disminuir la

gana, alguns científics creuen que pot promoure l’ús i dependència de drogues en

l’adolescència o l’edat adulta. Per entendreu, llegeix primer aquesta informació referent

al funcionament d’algunes drogues:

57

La transmissió d’informació al sistema nerviós

Al sistema nerviós, la informació es transmet de

neurona a neurona mitjançant substàncies

químiques en un procés que es coneix com a

sinapsi. Com veiem a la imatge, a la neurona 1,

les substàncies químiques es posen dins de

vesícules i s’alliberen per un extrem a l’espai que

queda entre neurona i neurona. Les substàncies

s’uniran els receptors de la neurona 2, provocant

que aquesta n’alliberi i així es vagi transmetent la

informació.

La dopamina

Una d’aquestes substàncies químiques és la dopamina que fa diverses funcions al

cervell que afecten al comportament, motivació, moviment, estat anímic, recompensa,

son, atenció i aprenentatge...

Com veiem en aquesta imatge, en condicions normals, és alliberada en petites

quantitats per les neurones:

L’acció d’algunes drogues

Algunes drogues, com la nicotina, intervenen en aquest procés. La nicotina es fixa a

les neurones i provoca que aquestes tinguin una activitat anormal i alliberin grans

quantitats de dopamina, alterant així totes les funcions amb les que està implicada.

L’organisme s’acostuma a aquests canvis i es genera la dependència.

Neurona 1

Neurona 2

Vesícula amb la

substància

Substància

química

Receptor Espai entre

neurones

Extrem d’una

neurona

Alliberament de

petites quantitats

de dopamina

La nicotina s’uneix

al seu receptor en

un extrem

Alliberament de

grans quantitats

de dopamina

58



Avaluació / regulació ACTIVITAT ... I els estudis científics què hi diuen?

Formació dels grups inicials

Proposta de disseny d’experiment

Analitzar dades d’estudis científics i

justificar-ne la fiabilitat segons diferents

criteris com la mostra, la metodologia o les

conclusions.

15’ Grup classe

Grups inicials



S’analitzarà en

la recerca.

Formació dels grups d’experts.

Anàlisi d’un estudi amb el grup d’experts

15’ Grups d’experts

- Fitxa 5 - Còpia

original dels estudis (es troba a l’apartat 4, recursos)

Formació dels grups inicials

Posada en comú dels resums dels estudis

treballats

20’ Grups inicials

- Fitxa 5

Els alumnes poden



pot revisar


59


1. Els alumnes seuran per grups inicials (són els mateixos que es

formaran al final també). Per començar, els alumnes hauran

d’explicar quin experiment creuen que es podria fer per

solucionar els dubtes relacionats amb el fet de considerar el

fàrmac del TDA-H com una droga i pensar que les persones que en prenen estan

predisposades a consumir d’altres substàncies quan siguin adolescents o adults.

Per ajudar-los, en el cas dels alumnes de batxillerat se’ls pot dir que s’imaginin que

han de fer un treball de recerca d’aquest tema, que descriguin com se l’imaginen.

5. Quan hagin acabat, es comentarà que aquesta preocupació pels efectes

secundaris ha fet que s’hagin realitzat molts estudis per investigar-ho, s’explicarà

com es treballà per tal d’analitzar-ne 3 i conèixer una mica com treballa la ciència.

Per fer-ho, es proposa un treball en grup cooperatius i es facilita una guia als

alumnes perquè puguin anar pas a pas:

Per facilitar el treball, cadascú del vostre grup (l’anomenarem grup inicial)

s’ajuntarà amb persones d’altres grups (formant un grup d’experts) i treballarà un

estudi concret. Després, tornareu a trobar-vos amb el vostre grup inicial, us els

explicareu i respondreu unes preguntes relacionades amb el que volem treballar.

És important remarcar que, com que ho hauran d’explicar tots, no val que un ho

faci i els altres només copiïn el que diu.


Grups inicials Grups d’experts Grups inicials

60

2. Els alumnes s’ajuntaran per grups d’experts i durant aquesta estona

el professor anirà passant pels diversos grups per comprovar que

estan responent les preguntes i intentarà agilitzar el màxim el

procés mentre ressol els dubtes que es vagin generant. Un

suggeriment és donar als diversos grups d’experts una còpia de

l’estudi original (es troba a l’apartat 4, recursos, pàgina 128) perquè puguin veure

quin és el format d’un estudi científic ja que el que ells han rebut és un resum per

tal de facilitar el treball amb aquestes dades.

3. Els alumnes tornaran amb els seus grups inicials i s’hauran d’explicar, molt

resumidament, els estudis que han treballat. Aquí presentem resums dels estudis

per si hi haguessin dubtes al respecte i les respostes a les preguntes per si els

alumnes en fessin referència:

Estudi 1

S’estudia l’associació entre el risc de consumir substàncies i haver pres fàrmacs

pscioestimulants mitjançant el seguiment de 212 nois (56 amb TDA-H i medicats,

19 amb TDA-H i no medicats; 137 sense TDA-H) i la determinació del consum de

substàncies a partir d’entrevistes. Es va observar que els nois amb TDA-H no

medicats presentaven un risc major de consumir substàncies i que aquest risc

també és major en els que presenten TDA-H respecte el que no.

Estudi 2

S’examina l’impacte que té el tractament amb estimulants en la infantesa i

adolescència en el risc de consum de substàncies, la dependència i l’abús en

l’edat adulta a partir del seguiment de 147 nois i noies amb TDA-H durant 13 anys.

El seguiment es realitzava a partir d’entrevistes a les famílies, als nois/es i

l’administració de tests psicològics als nois/es. A l’estudi no es va trobar cap

evidència que el tractament amb estimulants a la infantesa o adolescència pogués

incrementar l’ús i abús de substàncies i que el tractament amb estimulants durant

un any o més a la infantesa podria disminuir el risc de consumir o abusar

d’al·lucinògens durant l’edat adulta.

Estudi 3

Explorar l’ús del tabac dels participants amb i sense TDA-H i comparar-ho amb

l’ús de substàncies i dependències, mitjançant el seguiment de 282 persones amb

TDA-H (238 ♂ i 44 ♀) i 210 persones sense TDA-H (146 ♂ i 64 ♀) a partir de la

realització d’entrevistes a les famílies (sobre el trastorn, l’historial mèdic i

escolar,...) i als nois/es (sobre l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests

psicològics als nois/es. S’ha observat que els participants amb i sense TDA-H no

presenten diferències significatives en l’edat de començar a fumar però sí en

l’edat que ho comencen a fer de manera regular i que les persones que han

utilitzat medicaments a la infantesa tenen taxes de fumadors diaris i dependència

del tabac majors que els controls.

61

Quina creus que era la pregunta de recerca que es van fer aquests científics en el moment

de fer aquest estudi?

Estudi 1: Quina és l’associació entre el risc de consumir substàncies i haver pres

fàrmacs psicoestimulants prèviament?

Estudi 2: Quin és l’impacte del tractament amb psicoestimulants en la infantesa i

adolescència en el risc de consum de substàncies, la dependència i l’abús en l’edat

adulta?

Estudi 3: Quina és la relació entre l’ús del tabac de persones amb i sense TDA-H i l’ús de

substàncies i dependències?

Completa la taula amb la informació referent al teu estudi:

Mostra

Nº participants

Característiques

♂ ♀

Hi ha persones amb TDA-H i sense?

Hi ha persones que es mediquen i d’altres que no?

Altres aspectes (edat...)

Estudi

1 212

Sí. 137 persones sense TDA-H i 75 persones amb

TDA-H

Sí. 56 amb TDA-H medicats i 19 amb TDA-H

no medicats >15 anys

Estudi

2 147 no

s’especifica No


TDA-H

Inici de l’estudi 4-12 anys; seguiment 1: 12-20 anys i seguiment 3:

19-25 anys

Estudi

3 384 108

Sí. 282 amb TDA-H (238 ♂

i 44 ♀) i 210 sense TDA-H

(146 ♂ i 64 ♀)

Es distingeixen els

que s’han medicat

dels que no.

Indica si les següents informacions sobre els resultats i les conclusions dels estudis són

certes (C) o no (F) i justifica la teva resposta

Metodologia

S’ha fet un estudi al llarg

dels anys? Quins instruments s’han utilitzat? Amb quin

objectiu? Altres aspectes

Estudi 1 Sí. Estudi longitudinal (al

llarg dels anys) Entrevistes seguint criteris Manual DSM-III

determinar el consum de substàncies

Estudi 2

Sí. Durant 13 anys. S’han fet 2 seguiments en anys

concrets (1987-1988 i 1992-1996)

Realització d’entrevistes a les famílies (sobre el trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als

nois/es (sobre l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als nois/es.

Estudi 3 Sí



62

A les pàgines següents, a banda de les fitxes d’activitats d’aquesta sessió, es troba

aquesta informació referent als estudis perquè pugui ser utilitzada en una possible

coavaluació o com a material de suport a la sessió següent.

Estudi Informació C/F Perquè...

Estudi 1

En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les substàncies que

més persones consumien.

F Si ens fixem en els % de persones que consumien

cada substància ens adonem que mentre el tabac i

l’alcohol són les substàncies que més consumien

les persones amb TDA-H medicades i els no TDA-H,

al grup de TDA-H no medicats, les substàncies que

més es consumien eren alcohol i marihuana.

Els nois amb TDA-H tenen menys risc de consumir

marihuana perquè, en l’estudi, 11 persones sense TDA-H en

consumien respecte 9 dels TDA-H medicats i 8 dels TDA-H no

medicats.

F Per poder comparar les dades hem de fixar-nos en

els % enlloc de fer-ho en els valors absoluts perquè

la mostra de cadascun dels grups és diferent. Així,

trobem que la marihuana és consumida pel 21% dels

TDA-H medicats, el 42% dels TDA-H no medicats i el

8% de les persones sense TDA-H.

Estudi 2

Al seguiment 2 s’observa com el risc de patir cocaïna és major en

les persones amb TDA-H no medicades que en les medicades

perquè les persones que en consumien eren 23 respecte 13.

F

Per poder comparar ens hem de fixar en els % ja que les mostres de cadascun dels grups són diferents (32 vs 115). Si ens fixem en els %, veiem que el 40% de les persones medicades en consumien respecte el 20% de les no medicades.

El tractament amb estimulants a la infantesa augmenta el risc d’ús

de substàncies, especialment, d’al·lucinògens, a l’edat adulta.

F

Sembla que el tractament amb estimulants durant

un any o més a la infantesa podria disminuir el risc

de consumir o abusar d’al·lucinògens durant l’edat

adulta.

Estudi 3

En tots els grups, el tabac i

l’alcohol són les substàncies que

més percentatge de persones

consumien

F

Al grup de les persones amb TDA-, el tabac i

l’alcohol sí que eren les substàncies que més

percentatge de persones consumien però en el grup

de persones sense TDA-H, les substàncies eren

l’alcohol i la marihuana.

Les taxes de fumadors diaris i de

dependència del tabac són

majors en les persones sense

TDA-H que en les que en tenen i

s’han medicat amb estimulants a

la infantesa

F

Les taxes de fumadors diaris i de dependència del

tabac són menors en les persones sense TDA-H que

en les que en tenen i s’han medicat amb estimulants

durant la infantesa.


63

Sessió 6

Activitat “... i els estudis científics què hi diuen?”

Nom alumne/a:..................................................................................................................

Nom corrector/a:................................................................................................................

Criteris d’avaluació

Quina creus que era la pregunta de recerca que es van fer aquests científics en el

moment de fer aquest estudi?


A l’estudi 1 diu que la pregunta era Quina és l’associació

entre el risc de consumir substàncies i haver pres fàrmacs

psicoestimulants prèviament?

A l’estudi 2 diu que la pregunta era Quin és l’impacte del

tractament amb psicoestimulants en la infantesa i

adolescència en el risc de consum de substàncies, la

dependència i l’abús en l’edat adulta?

A l’estudi 3 diu que la pregunta era Quina és la relació

entre l’ús del tabac de persones amb i sense TDA-H i l’ús

de substàncies i dependències?

A continuació et mostrem la taula amb la informació correcta referent als estudis:

Mostra

Nº participants

Característiques

♂ ♀




Estudi

1 212


TDA-H

Sí. 56 amb TDA-H medicats i 19 amb TDA-H

no medicats >15 anys

Estudi

2 147 no

s’especifica No


TDA-H

Inici de l’estudi 4-12 anys; seguiment 1: 12-20 anys i seguiment 3:

19-25 anys

Estudi

3 384 108

Sí. 282 amb TDA-H (238 ♂

i 44 ♀) i 210 sense TDA-H

(146 ♂ i 64 ♀)

Es distingeixen els

que s’han medicat

dels que no.

Metodologia

S’ha fet un estudi al llarg

dels anys? Quins instruments s’han utilitzat? Amb quin

objectiu? Altres aspectes

Estudi 1 Sí. Estudi longitudinal (al

llarg dels anys) Entrevistes seguint criteris Manual DSM-III

determinar el consum de substàncies

Curs 2011-2012

Institut

64

Indica si les següents informacions sobre els resultats i les conclusions dels

estudis són certes (C) o no (F) i justifica la teva resposta:

Estudi 2

Sí. Durant 13 anys. S’han fet 2 seguiments en anys

concrets (1987-1988 i 1992-1996)



Estudi 3 Sí




Estudi 1

En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les substàncies que més persones

consumien.

F Si ens fixem en els % de persones que

consumien cada substància ens adonem que

mentre el tabac i l’alcohol són les

substàncies que més consumien les

persones amb TDA-H medicades i els no

TDA-H, al grup de TDA-H no medicats, les

substàncies que més es consumien eren

alcohol i marihuana.

Els nois amb TDA-H tenen menys risc de consumir marihuana perquè, en l’estudi, 11 persones sense TDA-H en consumien respecte 9 dels TDA-H medicats i 8 dels

TDA-H no medicats.

F Per poder comparar les dades hem de fixar-

nos en els % enlloc de fer-ho en els valors

absoluts perquè la mostra de cadascun dels

grups és diferent. Així, trobem que la

marihuana és consumida pel 21% dels TDA-

H medicats, el 42% dels TDA-H no medicats i

el 8% de les persones sense TDA-H.

Estudi 2

Al seguiment 2 s’observa com el risc de patir cocaïna és major en les persones amb TDA-H no medicades que en les

medicades perquè les persones que en consumien eren 23 respecte 13.

F Per poder comparar ens hem de fixar en els % ja que les mostres de cadascun dels grups són diferents (32 vs 115). Si ens fixem en els %, veiem que el 40% de les persones medicades en consumien respecte el 20% de les no medicades.

El tractament amb estimulants a la infantesa augmenta el risc d’ús de

substàncies, especialment, d’al·lucinògens, a l’edat adulta.

F Sembla que el tractament amb estimulants

durant un any o més a la infantesa podria

disminuir el risc de consumir o abusar


Estudi 3

En tots els grups, el tabac i l’alcohol són

les substàncies que més percentatge de

persones consumien

F Al grup de les persones amb TDA-H, el tabac

i l’alcohol sí que eren les substàncies que

més percentatge de persones consumien

però en el grup de persones sense TDA-H,

les substàncies eren l’alcohol i la marihuana.

Les taxes de fumadors diaris i de

dependència del tabac són majors en les

persones sense TDA-H que en les que

en tenen i s’han medicat amb estimulants

a la infantesa

F Les taxes de fumadors diaris i de

dependència del tabac són menors en les

persones sense TDA-H que en les que en

tenen i s’han medicat amb estimulants

durant la infantesa.

65



... I els estudis científics què hi diuen?

En diversos estudis s’ha vist que aquest fàrmac, el metilfenilat, també actua

augmentant els nivells de dopamina al cervell. Això ha fet que alguns científics

pensin que s’hauria de considerar una droga i temin que les persones que en

prenguin estiguin predisposades a consumir d’altres substàncies (alcohol, tabac,

cocaïna,...) quan siguin adolescents o adults.

Quin experiment creus que es podria fer per solucionar aquests dubtes?

A continuació et proposem un treball cooperatiu per analitzar 3 estudis que s’han fet i

conèixer una mica com treballa la ciència.

Com ho farem?

Per facilitar el treball, cadascú del vostre grup s’ajuntarà amb persones d’altres grups

(formant un grup d’experts) i treballarà un estudi concret. Després, tornareu a trobar-

vos amb el vostre grup inicial, us els explicareu i respondreu unes preguntes

relacionades amb el que volem treballar.

Per començar, escriu els components del vostre grup de treball inicial i el nº

que el professor us assigni:

Nº Grup Membres del grup

66

Quan t’hagis trobat amb el teu grup d’experts, assenyala quin estudi us ha tocat

treballar i qui sou els membres del grup:

Estudi treballat Membres del grup

Estudi 1

Estudi 2

Estudi 3

Llegeix la informació referent a l’estudi i amb el grup d’experts responeu les

preguntes que us trobareu a la pàgina del darrera.

Trobeu-vos amb el vostre grup inicial, presenteu els estudis i responeu les

preguntes del document “quin és l’estudi més fiable?”.

67

ESTUDI 1

Autor i any Biederman et al. (1999) Lloc Massahusetts, Estats Units

Publicat a Revista Pediatrics: Official Journal of The American Academy of

Pediatrics

Què s’ha fet? Estudiar l’associació entre el risc de consumir substàncies i una

exposició prèvia a fàrmacs psicoestimulants

Com s’ha fet?

- Anàlisi de dades d’un estudi longitudinal on van participar 212 nois

majors de 15 anys:

56 amb TDA-H i medicats

19 amb TDA-H i no medicats

137 sense TDA-H

- El consum de substàncies es determinava a partir d’entrevistes fetes

seguint els criteris del Manual de Diagnòstic de Malalties Mentals

DSM-III

Resultats

Taula on es mostra el nombre de persones de cadascun dels grups que

consumia cada substància. “N” vol dir el nombre total de persones de

cada grup.

Conclusions

- Els nois amb TDA-H no medicats participants en l’estudi,

presentaven un risc major de consumir substàncies. Això justifica

perquè es troba una associació entre TDA-H i el consum de

substàncies en adults (perquè de joves no havien estat diagnosticats

i no s’havien medicat)

- Els nois amb TDA-H que han participat a l’estudi presenten més risc

de consumir substàncies que els que no tenen TDA-H.

Altres

aspectes

Estudi finançat per:

Institut Nacional de Salut Mental (NIHM)

Institut Nacional d’Abús de Drogues (NIDA)

68




Mostra

Nº participants Característiques

♂ ♀




Estudi

1

Estudi

2

Estudi

3

Metodologia

S’ha fet un estudi al llarg dels anys?

Quins instruments s’han utilitzat? Amb quin objectiu?

Altres aspectes

Estudi

1

Estudi

2

Estudi

3

69



Amb la informació que et proporcionin els altres membres del grup, escriu la

informació referent als altres estudis.


Estudi

1

En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les substàncies que més persones consumien.

Els nois amb TDA-H tenen menys risc de consumir marihuana perquè, en l’estudi, 11

persones sense TDA-H en consumien respecte 9 dels TDA-H medicats i 8 dels TDA-H no

medicats.

Estudi

2

Al seguiment 2 s’observa com el risc de patir cocaïna és major en les persones amb TDA-H no

medicades que en les medicades perquè les persones que en consumien eren 23 respecte 13.

El tractament amb estimulants a la infantesa augmenta el risc d’ús de substàncies,

especialment, d’al·lucinògens, a l’edat adulta.

Estudi

3

En tots els grups, el tabac i l’alcohol són les

substàncies que més percentatge de persones

consumien

Les taxes de fumadors diaris i de dependència

del tabac són majors en les persones sense

TDA-H que en les que en tenen i s’han medicat

amb estimulants a la infantesa

70

Com heu vist a l’activitat anterior, quan s’analitzen els estudis científics, es poden

distingir diferents aspectes. En el moment de determinar-ne la fiabilitat ens

podem fixar en cadascun d’ells. A la taula que trobaràs a continuació escriu quins

criteris creus que hauríem de seguir per tal d’avaluar la fiabilitat de cadascun dels

apartats.

Aspecte Criteris per avaluar-ne la fiabilitat

Mostra participant

Metodologia

seguida

Conclusions a les

que s’han arribat

Revista on s’ha

publicat

Entitat que ho ha

finançat

71

ESTUDI 2

Autor i any Barkley et al. (2003) Lloc Massahusetts, Estats Units

Publicat a Revista Pediatrics: Official Journal of The American Academy of

Pediatrics

Què s’ha fet?

Examinar l’impacte que té el tractament amb estimulants en la infantesa

i adolescència en el risc de consum de substàncies, la dependència i

l’abús en l’edat adulta.

Com s’ha fet?

- Seguiment de 147 nois i noies amb TDA-H durant 13 anys.

1979-1980: inici de l’estudi (edats: 4-12 anys) amb 158 nois/es

1987-1988: seguiment 1 (edats: 12-20 anys, mitjana d’edat: 15 anys)

En aquest moment es pregunta pel tractament amb fàrmacs

estimulants i es divideix la mostra en:

nois/es amb TDA-H medicats (N=32)

nois/es amb TDA-H no medicats (N=115)

1992-1996: seguiment 2 (edats: 19-25 anys, mitjana d’edat: 21 anys)

- El seguiment consistia en la realització d’entrevistes a les famílies

(sobre el trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als nois/es (sobre

l’ús de substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als

nois/es.

Resultats

Taula on es mostra el nombre de persones de cadascun dels grups que

consumia cada substància al segument 2. “N” vol dir el nombre total de

persones de cada grup.

Conclusions

- En l’estudi no s’ha trobat cap evidència que el tractament amb

estimulants durant la infantesa o adolescència pugui augmentar el

risc d’ús, dependència o abús de substàncies en l’edat adulta.

- El tractament amb estimulants durant un any o més a la infantesa

sembla que podria disminuir el risc de consumir o abusar


Altres

aspectes


Institut Nacional de Salut Mental (NIHM)

72




Mostra


♂ ♀




Estudi

1

Estudi

2

Estudi

3

Metodologia



Altres aspectes

Estudi

1

Estudi

2

Estudi

3

73






Estudi

1




medicats.

Estudi

2





Estudi

3



consumien





74





apartats.


Mostra participant

Metodologia

seguida

Conclusions a les

que s’han arribat

Revista on s’ha

publicat

Entitat que ho ha

finançat

75

ESTUDI 3

Autor i any Lambert et al. (1998) Lloc Califòrnia, Estats Units

Publicat a Journal of Learning Disabilities

Què s’ha fet? Explorar l’ús del tabac dels participants amb i sense TDA-H i comparar-ho

amb l’ús de substàncies i dependències.

Com s’ha fet?

- Seguiment a partir de la realització d’entrevistes a les famílies (sobre el

trastorn, l’historial mèdic i escolar,...) i als nois/es (sobre l’ús de

substàncies,...) i l’administració de tests psicològics als nois/es.

- Hi ha participat:

282 persones amb TDA-H (238 ♂ i 44 ♀): aquí es

distingeixen els que s’han medicat dels que no.

210 persones sense TDA-H (146 ♂ i 64 ♀)

Resultats

Taula on es mostra el nombre de persones de cadascun dels grups en

funció de la freqüència amb la que fuma. “N” vol dir el nombre total de

persones de cada grup.

Taula on es mostra el percentatge de persones de cada grup que presenta

dependència de les següents substàncies:

Conclusions

- L’estudi mostra que els participants amb i sense TDA-H no presenten

diferències significatives en l’edat de començar a fumar però sí en

l’edat que ho comencen a fer de manera regular.

- En aquest estudi s’observa una diferència significativa en les taxes de

fumadors diaris i la dependència del tabac per a les persones que han

utilitzat medicaments estimulants en la infantesa en contrast amb els

controls (les taxes són menors).

Altres

aspectes


Programa de recerca sobre les malalties relacionades amb el tabac

76




Mostra


♂ ♀




Estudi

1

Estudi

2

Estudi

3

Metodologia



Altres aspectes

Estudi

1

Estudi

2

Estudi

3

77






Estudi

1




medicats.

Estudi

2





Estudi

3



consumien





78





apartats.


Mostra participant

Metodologia

seguida

Conclusions a les

que s’han arribat

Revista on s’ha

publicat

Entitat que ho ha

finançat

79



Avaluació / regulació ACTIVITAT Quin és l’estudi de més confiança?

Definició dels criteris per determinar la fiabilitat d’estudis científics en funció de diferents aspectes com la mostra, metodologia...



criteris com la mostra, la metodologia o les

conclusions.

20’ Grup classe



Formació dels grups inicials.

Discussió sobre la fiabilitat dels estudis

analitzats (a l’activitat “quin és l’estudi de

més confiança?”)


- Fitxa 6

Els alumnes poden



pot revisar

Posicionament dels grups inicials respecte

la fiabilitat dels estudis i la manca de

consens científic


- Fitxa 6



80


1. Després de conèixer els 3 estudis que s’han analitzat, els grups hauran de discutir i

determinar (a l’activitat “quin és l’estudi de més confiança?”) quin creuen que és

més fiable en funció de diversos criteris. Per tal de facilitar aquesta tasca, abans de

fer-la, es proposa la realització d’una discussió en grup classe per definir i

consensuar una sèrie de preguntes o criteris que ajudin a valorar la fiabilitat

de cadascun dels aspectes.

Els alumnes tindran una taula i, a continuació, mostrem

exemples de quins poden ser aquests criteris que es poden

tenir en compte. Una proposta és que si els alumnes no tenen

idees, el professor/a pugui dir alguna d’aquestes preguntes i

que els alumnes defineixin què considerarien més fiable (per exemple: hi participen

nois i noies? Què valoreu més, que tots siguin nois? Tots noies? O meitat i

meitat?...). El més important és reflexionar sobre els diferents aspectes i

valorar i consensuar els criteris entre tots.


Mostra

participant

- Hi participen nois i noies?

- Hi ha grup control respecte el TDA-H? (un grup de persones que

no pateixin TDA-H)

- Hi ha un grup control respecte la medicació (un grup en el que no

s’ha administrat el fàrmac…)?

- Han participat persones amb TDA-H que es mediquen i que no es

mediquen?

- Els diferents grups participants d’un estudi, estaven formats pel

mateix nombre de persones?

Metodologia

seguida

- L’instrument és adequat pel que es vol mesurar?

- Es tracta d’un instrument validat?

- Es descriu la metodologia amb detall?

- S’han fet diversos seguiments al llarg del temps?

Conclusions

a les que

s’han arribat

- Són conclusions clares?

- Estan fonamentades en els resultats que es mostren?

- Són adequades en funció del disseny que s’ha seguit?

- Responen a la pregunta que s’havia plantejat a l’inici de l’estudi?

Revista on

s’ha publicat

- Són revistes reconegudes a nivell científic?

- De quins àmbits són? Pertanyen a algun d’específic? De quin

país són?

- D’on treuen el finançament aquestes revistes?

- Es tradueixen a molts idiomes?


81

Entitat que ho

ha finançat

- Es tracta d’entitats públiques o privades?

- Tenen interès aquestes entitats en obtenir uns resultats

determinats en aquests estudis?

- Hi ha un vincle estret entre aquestes entitats i els investigadors?

2. Tot seguit els alumnes seuran pels grups inicials establerts a

la sessió anterior i rebran una còpia/grup de l’activitat “quin és

l’estudi de més confiança?”. Els alumnes hauran de valorar i

anar escrivint les seves decisions. És important destacar que el

que és rellevant és com els alumnes argumenten les seves

decisions i que tot el grup, després de discutir-ho, haurà d’omplir un únic full

d’activitats que recollirem.

A continuació presentem informació que poden destacar els alumnes en cadascun

dels apartats. A més, a l’apartat “material per l’alumnat” hi ha aquesta informació

disponible per si es vol que els alumnes s’avaluïn si han tingut en compte els

criteris definits prèviament o no.

Fiabilitat en funció de...

Criteris/idees que es poden tenir en compte…

Mostra participant

- Participació nois i noies A l’estudi 1 només participen nois (212) A l’estudi 2 i el 3 participen nois i noies - Existència d’un grup control A l’estudi 1 hi ha un grup de persones sense TDA-H (137 persones vs 56 amb TDA-H i medicats, 19 amb TDA-H i no medicats). A l’estudi 2 no hi ha grup control (participen 147 nois i noies) A l’estudi 3 participen persones amb TDA-H (282) i sense (210) però no es distingeix, en les xifres, si les que tenen TDA-H s’han medicat o no - Participació de persones amb TDA-H que es mediquen i que no ho fan A l’estudi 1 participen 56 nois amb TDA-H medicats i 19 nois amb TDA-H no medicats. A l’estudi 2 participen 32 nois/es amb TDA-H medicats i 115 nois/es amb TDA-H no medicats. A l’estudi 3 no es distingeix en les xifres si s’han medicat o no - Mostra de cadascun dels grups amb el mateix nombre de persones o similar A l’estudi 1 participen: 212 nois (56 amb TDA-H i medicats, 19 amb TDA-H i no medicats; 137 sense TDA-H). A l’estudi 2 participen: 147 nois i noies amb TDA-H (32 medicats i 115 que no). A l’estudi 3 participen: 282 persones amb TDA-H (238 ♂ i 44 ♀): aquí es



82

Metodologia

seguida

- L’instrument és adequat pel que es vol mesurar? En els 3 estudis l’instrument utilitzat són entrevistes dissenyades seguint les indicacions del Manual de Diagnòstic de Malalties Mentals (DSM) però, en els estudis 2 i 3, aquestes entrevistes es complementen amb tests psicològics i entrevistes als familiars.

- Es descriu la metodologia amb detall? En el cas de l’estudi 2, es fa una descripció metodològica amb més detall ja que s’expliquen els seguiments que s’han fet, en quin moment es van fer i quanta gent va participar en cadascun d’ells.

- S’han fet diversos seguiments al llarg del temps? En l’estudi 3 es fa referència explícita a 2 seguiments realitzats al llarg del temps mentre que en l’estudi 1, tot i ser longitudinal, no se’n fa cap referència.

Conclusions a les que s’han

arribat


- Estan fonamentades en els resultats que es mostren? En el cas de l’estudi 2, una de les conclusions (el tractament amb estimulants durant un any o més a la infantesa sembla que podria disminuir el risc de consumir o abusar d’al·lucinògens durant l’edat adulta) no es veu reflectida en els resultats que es mostren en aquest resum. - Són adequades en funció del disseny que s’ha seguit?

Revista on

s’ha publicat*

- Són revistes reconegudes a nivell científic? Les 2 revistes són reconegudes a nivell científic - De quin àmbit són? Pertanyen a algun d’específic? De quin país són? La revista “Pediatrics” és una revista especialitzada que recull estudis de pediatria

mentre que la “Journal of Learning Disabilities” és una revista de l’Institut Hammil de

Discapacitats que recull estudis de diferents camps relacionats amb l’educació

especial.

- D’on treuen el finançament aquestes revistes? Sabem que la revista “Journal of Learning Disabilities” és d’un institut, l’institut Hammil.

Entitat que ho ha finançat*

- Qui són les entitats finançadores? L’Institut Nacional de Salut Mental (NIHM) és una agència d’investigació biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és estudiar la ment, el cervell i el comportament per tal de disminuir les malalties mentals i els trastorns de comportament. L’Institut Nacional d’Abús de Drogues (NIDA) és una agència d’investigació biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és impulsar recerques sobre les drogues i el seu ús i garantir que els resultats es divulguen entre la població. El Programa de Recerca sobre les Malalties relacionades amb el Tabac (TRDRP) és un programa liderat per científics d’universitats de Califòrnia que té l’objectiu de donar suport a les recerques en les que s’estudia la prevenció, les causes i el tractament de les malalties relacionades amb el tabaquisme. - Són entitats públiques o privades? - Hi ha relació entre aquestes entitats i els investigadors?

- Qui finança aquestes entitats?

83

3. Després d’aquest treball, els alumnes seguiran treballant en grup i hauran de

completar una sèrie de preguntes relacionades amb quin estudi consideren més

fiable si es fixen en totes les característiques, explicar perquè pensen que els

científics, tot i estudiar un mateix fenomen, poden arribar a conclusions diferents i

quines propostes farien perquè s’aconseguís l’acord.





És important que els alumnes tinguin temps per respondre les preguntes ja que

aquesta activitat és molt important de cara a la recollida de dades de la

recerca.

84

Sessió 6

Activitat “... i els estudis científics què hi diuen?”

Nom alumne/a:..................................................................................................................

Nom corrector/a:................................................................................................................


Quina és l’estudi de més confiança si ens fixem en diversos aspectes com la

mostra, metodologia, etc?


Es fa referència a la mostra, metodologia, conclusions,

entitat que ho ha finançat i revista on s’ha publicat

Respecte la mostra parla de la participació de nois i de

noies

Respecte la mostra parla de l’existència de grups control

Respecte la metodologia parla de l’instrument i la seva

validesa

Respecte la metodologia parla de la seva descripció

Respecte la metodologia parla de la realització de

diversos seguiments

Respecte la conclusions comenta si són clares i

entenedores

Respecte la conclusions comenta si estan fonamentades

amb els resultats

Respecte la revista on s’ha publicat comenta si és

reconeguda a nivell científic o no

Respecte les entitats que ho han finançant comenta la

seva relació amb els objectius de l’estudi

A continuació es mostra la taula amb la informació correcta:

Fiabilitat en funció de...

Criteris/idees que es poden tenir en compte…

Mostra participant

- Participació nois i noies A l’estudi 1 només participen nois (212) A l’estudi 2 i el 3 participen nois i noies - Existència d’un grup control A l’estudi 1 hi ha un grup de persones sense TDA-H (137 persones vs 56 amb TDA-H i medicats, 19 amb TDA-H i no medicats)

Curs 2011-2012

Institut

85

A l’estudi 2 no hi ha grup control (participen 147 nois i noies) A l’estudi 3 participen persones amb TDA-H (282) i sense (210) però no es distingeix, en les xifres, si les que tenen TDA-H s’han medicat o no - Participació de persones amb TDA-H que es mediquen i que no ho fan A l’estudi 1 participen 56 nois amb TDA-H medicats i 19 nois amb TDA-H no medicats. A l’estudi 2 participen 32 nois/es amb TDA-H medicats i 115 nois/es amb TDA-H no medicats. A l’estudi 3 no es distingeix en les xifres si s’han medicat o no - Mostra de cadascun dels grups amb el mateix nombre de persones o similar A l’estudi 1 participen: 212 nois (56 amb TDA-H i medicats, 19 amb TDA-H i no medicats; 137 sense TDA-H). A l’estudi 2 participen: 147 nois i noies amb TDA-H (32 medicats i 115 que no). A l’estudi 3 participen: 282 persones amb TDA-H (238 ♂ i 44 ♀): aquí es



Metodologia

seguida

- L’instrument és adequat pel que es vol mesurar? En els 3 estudis l’instrument utilitzat són entrevistes dissenyades seguint les indicacions del Manual de Diagnòstic de Malalties Mentals (DSM) però, en els estudis 2 i 3, aquestes entrevistes es complementen amb tests psicològics i entrevistes als familiars.

- Es descriu la metodologia amb detall? En el cas de l’estudi 2, es fa una descripció metodològica amb més detall ja que s’expliquen els seguiments que s’han fet, en quin moment es van fer i quanta gent va participar en cadascun d’ells.

- S’han fet diversos seguiments al llarg del temps? En l’estudi 3 es fa referència explícita a 2 seguiments realitzats al llarg del temps mentre que en l’estudi 1, tot i ser longitudinal, no se’n fa cap referència.


arribat


- Estan fonamentades en els resultats que es mostren? En el cas de l’estudi 2, una de les conclusions (el tractament amb estimulants durant un any o més a la infantesa sembla que podria disminuir el risc de consumir o abusar d’al·lucinògens durant l’edat adulta) no es veu reflectida en els resultats que es mostren en aquest resum. - Són adequades en funció del disseny que s’ha seguit?

Revista on

s’ha publicat*

- Són revistes reconegudes a nivell científic? Les 2 revistes són reconegudes a nivell científic - De quin àmbit són? Pertanyen a algun d’específic? De quin país són? La revista “Pediatrics” és una revista especialitzada que recull estudis de pediatria

mentre que la “Journal of Learning Disabilities” és una revista de l’Institut Hammil de


especial.

- D’on treuen el finançament aquestes revistes? Sabem que la revista “Journal of Learning Disabilities” és d’un institut, l’institut Hammil.

86


- Qui són les entitats finançadores? L’Institut Nacional de Salut Mental (NIHM) és una agència d’investigació biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és estudiar la ment, el cervell i el comportament per tal de disminuir les malalties mentals i els trastorns de comportament. L’Institut Nacional d’Abús de Drogues (NIDA) és una agència d’investigació biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és impulsar recerques sobre les drogues i el seu ús i garantir que els resultats es divulguen entre la població. El Programa de Recerca sobre les Malalties relacionades amb el Tabac (TRDRP) és un programa liderat per científics d’universitats de Califòrnia que té l’objectiu de donar suport a les recerques en les que s’estudia la prevenció, les causes i el tractament de les malalties relacionades amb el tabaquisme. - Són entitats públiques o privades? - Hi ha relació entre aquestes entitats i els investigadors?

- Qui finança aquestes entitats?

87





apartats.


Mostra participant

Metodologia

seguida

Conclusions a les

que s’han arribat

Revista on s’ha

publicat

Entitat que ho ha

finançat

88


Nº grup:......................Integrants grup de treball:..........................................................

...........................................................................................................................................

Quin és l’estudi de més confiança?

Tenint en compte el que heu treballat als grups d’experts i la informació de la que

disposeu, compareu els 3 estudis i digueu quin us sembla de més confiança per

cadascun dels següents criteris (al darrera trobarem informació referent tant a la

revista on s’ha publicat com l’entitat que ha finançat l’estudi):

Confiança en funció de...

Nº estudi Perquè...

Mostra participant

Metodologia

seguida


arribat

Revista on

s’ha publicat*


89

El Programa de Recerca sobre les Malalties relacionades amb el Tabac

(TRDRP) és un programa liderat per científics d’universitats de Califòrnia que té

l’objectiu de donar suport a les recerques en les que s’estudia la prevenció, les

causes i el tractament de les malalties relacionades amb el tabaquisme.

Pediatrics és una revista especialitzada que recull estudis de pediatria. És de

l’Acadèmia Americana de Pediatria i la seva publicació és mensual. Va

començar l’any 1948 i ara es tradueix a 6 idiomes.

Journal of Learning Disabilities és una revista de l’Institut Hammil de


especial.

L’Institut Nacional de Salut Mental (NIHM) és una agència d’investigació

biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és estudiar la

ment, el cervell i el comportament per tal de disminuir les malalties mentals i els

trastorns de comportament.

L’Institut Nacional d’Abús de Drogues (NIDA) és una agència d’investigació

biomèdica i del comportament dels Estats Units. La seva missió és impulsar

recerques sobre les drogues i el seu ús i garantir que els resultats es divulguen

entre la població.

Després d’aquest anàlisi comparatiu, responeu les següents preguntes:

Considerant tots els aspectes (mostra, metodologia, conclusions, revista on s’ha

publicat i finançament), quin dels 3 estudis us sembla de més confiança? Per

què?

90

Si mirem les conclusions a les que han arribat en els diferents estudis, veiem que

són diferents. Quines creieu que són les causes que davant un mateix problema,

en aquest cas, la relació entre el TDA-H i les drogodependències, els

científics donin respostes diferents?

Creieu que si tots ells fessin el mateix estudi, per exemple, el seguiment de 150

nois i noies durant 10 anys, arribarien als mateixos resultats i conclusions?

Justifiqueu la vostra resposta.

Sí, perquè...

No, perquè...

Si fossiu responsables d’una recerca on s’investigués els efectes secundaris de la

medicació del TDA-H, quines preguntes us podríeu plantejar? Escriviu-ne 2.

91



Avaluació / regulació ACTIVITAT El consum de metilfenilat a Espanya

Els alumnes respondran individualment les preguntes de l’activitat “el consum de

metilfenilat a Espanya”

Prendre consciència de la necessitat i

importància d’interpretar les dades

15’ Individual




Discussió grupal sobre les conclusions que

s’han derivat de la gràfica i reflexió sobre els

factors que poden influenciar la interpretació de

dades

15’ Grup classe

- Fitxa 7

Els alumnes respondran individualment

preguntes relacionades amb la presa de

decisions entorn la medicació Aplicar coneixements científics a la presa

de decisions relacionada amb la

medicació en situacions quotidianes

10’ Individual - Fitxa 7


Discussió grupal sobre coneixements i

informacions que s’han de tenir en compte

quan es prenen decisions en contextos de

medicació

20’ Grup classe

- Fitxa 7 S’analitzarà en la recerca.


92


1. És freqüent que els alumnes facin referència a la realització d’estudis diferents per

tal d’explicar la manca de consens entre científics. Sovint, expressen que si

pensen diferent és perquè tenen diferents dades (pot ser que hi hagi diferències en

el procediment que s’ha seguit, en l’anàlisi realitzat...). De manera implícita es

defensa la idea que si els científics tenen les mateixes dades, arribaran a les

mateixes conclusions. És per aquest motiu, que l’objectiu de la primera part

d’aquesta sessió és que els alumnes puguin reflexionar sobre el fet que les

dades no parlen solen, sinó que han de ser interpretades i en aquest punt és

on persones diferents poden arribar a conclusions diferents. Per fer-ho es

proposa una activitat individual que consisteix en, a partir d’una

gràfica que mostra l’evolució del consum de metilfenilat a

Espanya els últims anys (ja havia aparegut a la sessió 5 quan

es va presentar aquest fàrmac a l’alumnat), exposar si aquesta

gràfica pot ser considerada una prova i explicar una conclusió

que es pugui obtenir a partir d’aquestes dades.

2. Després d’aquest treball individual, es proposarà als alumnes que expliquin

quines han estat les seves respostes. S’espera que arribin a diferents

conclusions i a partir d’aquest fet es pot fer la reflexió anteriorment comentada:

les dades no ens donen la informació directament, nosaltres hem d’interpretar-les i

per fer-ho podem tenir en compte diferents aspectes. Aquí es pot preguntar als

alumnes què creuen que pot influenciar la interpretació que una persona fa d’unes

dades determinades (coneixements previs, teoria amb la que pretens fonamentar-

les, interessos,...).

3. Tot seguit, després de tancar tot el tema relacionat amb els estudis científics i la

manca de consens entre els professionals, a la segona part d’aquesta sessió es

treballaran aspectes de la presa de decisions. Com que un dels objectius

d’aquesta unitat era ajudar l’alumnat a prendre decisions (que

tinguessin relació amb situacions quotidianes) fonamentades

científicament i reflexionar sobre aquest procés, hauran de

respondre individualment 2 preguntes. La primera està

relacionada amb tot allò que un metge hauria de tenir en


93

compte quan ha de decidir si una persona que pateix TDA-H s’ha de medicar

o no. Els alumnes es trobaran una taula amb aspectes relacionats amb el pacient,

el medicament o els estudis que s’han realitzat al respecte. Hauran de triar quins

d’aquests 4 coneixements o informacions consideren més imprescindibles per

prendre una decisió i indicar-ne el grau de prioritat (sent l’1

el que sempre s’hauria de tenir en compte). Tot seguit els

alumnes hauran de pensar en ells mateixos i dir què

creuen que haurien de tenir en compte ells si es troben

davant una situació quotidiana en la que poden decidir

medicar-se o no.

4. Quan els alumnes hagin contestat individualment aquestes preguntes, es

promourà una discussió grupal per compartir les seves respostes. És

important comentar que els professionals de la salut han de tenir molts

coneixements i aspectes en compte i que, nosaltres, com a ciutadans,

tampoc en quedem exempts. És probable que nosaltres no tinguem accés als

estudis més recents d’un determinat medicament, però sí que podem buscar

informació sobre els efectes secundaris que ens poden causar i conèixer com

funciona el nostre organisme per tal d’entendre els processos que es poden veure

alterats. D’altra banda, també és important reconèixer el paper dels professionals

davant la medicació, restant valor als consells d’amics i familiars que ens

recomanen prendre un medicament determinat perquè a ells els ha anat molt bé.





94



El consum de metilfenilat a Espanya

A continuació trobaràs un gràfic que fa referència a la quantitat de metilfenilat que s’ha

consumit a Espanya (dosis diàries definides per 1000 habitants) al llarg dels anys.

Penses que aquestes dades podrien ser considerades com a prova per

demostrar que aquest medicament és eficaç per tractar el TDA-H?

Sí, perquè...

No, perquè...

Mirant el gràfic, a quina/es conclusions pots arribar? Escriu-les tot seguit.

95

Quan un metge ha de decidir si recepta o no metilfenilat a un pacient, quins

dels següents coneixements o aspectes consideres que hauria de tenir en

compte? Tria els 4 que consideris més importants i indica l’ordre de prioritat

que hauria de seguir.

Coneixement o informació a tenir en compte per prendre la decisió

Respecte el pacient

Edat i sexe

Que el diagnòstic sigui clar

Risc-benefici que li suposa prendre el medicament o no fer-ho

Nivell socio-cultural

Si segueix altres tractaments

Altres...

Respecte el medicament

Composició química

Com actua al cos

Els efectes secundaris que pot tenir

Grau d’eficàcia

Interès de la indústria farmacèutica

Altres...

Respecte els estudis que s’han realitzat sobre el medicament

Resultats i conclusions dels estudis

Característiques físiques i culturals de les persones que han participat

Entitats que els han finançat

Professionals mèdics que els han desenvolupat

La opinió de la comunitat científica

Altres...

96

A la pregunta anterior hem vist quins aspectes haurien de tenir en compte els

metges en el moment de decidir si recepten medicaments o no a un pacient. Al

nostre dia a dia, sovint també prenem decisions sobre prendre un

medicament o no en una situació quotidiana (mal de cap, refredat,...).

Tenint en compte tot el que hem treballat aquests dies, quins aspectes creus

que hauries de considerar en el moment de prendre aquestes decisions?

Preparant la intervenció al reportatge radiofònic...

Després del que heu treballat, prepareu-vos una intervenció pel programa de ràdio

explicant quin fàrmac s’utilitza per tractar el TDA-H, la polèmica associada al

tractament farmacològic del TDA-H i els seus efectes secundaris. Escriviu a

continuació què hi diríeu:

97



Avaluació / regulació ACTIVITAT Preparant la intervenció al reportatge

radiofònic

Preparació, pels grups de treball inicials, de la intervenció al programa de ràdio

Exposició als companys.

Explicar que els medicaments

(aspirina i metilfenilat) poden tenir efectes

secundaris emfatitzant o aplicant la idea que el nostre

cos actua com a sistema





ACTIVITAT I per acabar, tornem a prendre decisions

Els alumnes contesten individualment les

preguntes relacionades amb la seva presa de

decisions

Aplicar coneixements científics a la presa

de decisions relacionada amb la

medicació en situacions quotidianes

20’ Individual - Fitxa 9


ACTIVITAT Autoavaluació final

Avaluació final

i comentaris

Prova final

10’ Individual

Grup classe

- Fitxa 9 S’analitzarà en la recerca.


98


1. Per acabar la unitat i recordant que l’objectiu de tota

aquesta seqüència era tenir la informació necessària per

preparar-se una intervenció al programa de ràdio explicant

quin fàrmac s’utilitza per tractar el TDA-H, la polèmica

associada al tractament farmacològic del TDA-H i els seus

efectes secundaris, ha arribat el moment de fer-ho. Els alumnes es trobaran amb

els grups de treball i escriuran què hi dirien. Una activitat alternativa que també es

pot fer és que els alumnes es gravin fent aquest programa de ràdio i llavors es

presentin a la resta de la classe.

A l’apartat d’avaluació hi ha els criteris que el professorat o els alumnes poden

seguir per avaluar aquesta activitat.

2. Després de posar en comú què dirien els diferents grups en les

seves intervencions, els alumnes tornaran a prendre decisions

relacionades amb prendre medicaments o no en situacions

quotidianes tal com van fer al finalitzar la primera seqüència.

3. Avaluació final i valoració de la unitat.

4. Prova final si s’escau. A la pàgina següent es mostra la prova amb la puntuació i

les respostes corresponents a cadascuna de les preguntes:


És important que els alumnes tinguin temps per explicar les seves decisions en

cadascun dels casos ja que aquesta activitat és molt important de cara a la

recollida de dades de la recerca.

99

Prova final

1. Tenint en compte el que hem estudiat aquests dies, indica si les següents

frases són certes o falses. Justifica la teva resposta (3 punts)

a. Els medicaments només ens poden causar efectes secundaris quan ens

prenem una dosi més alta de la recomanada pel metge. (0,75 punts)

Fals.

Punts Idea Sí No

0,25 Els efectes secundaris es generen perquè el nostre

cos actua com un sistema (tot està relacionat amb

tot).

0,25 A través de la sang els medicaments arriben a tot el

cos.

0,25 Els medicaments poden provocar accions a tot

arreu on es trobin els receptors als que s’uneixen.

b. La indústria farmacèutica i els metges són els únics responsables de

l’augment de l’ús dels medicaments per tractar problemes i situacions

quotidianes. (0,75 punts)

Fals.

Punts Idea Sí No

0,25 La tendència actual es deu a l’acció de diferents

agents a banda dels professionals de salut

(indústria farmacèutica i de materials mèdics,

metges...).

0,25 També hi participen altres agents com els mitjans

de comunicació i les administracions públiques

(polítics).

0,25 La població som un dels principals agents

implicats.

c. Avui en dia, encara no hi ha consens social i científic respecte la

necessitat i idoneïtat del tractament farmacològic del TDA-H. (0,75

punts)

Cert.

Punts Idea Sí No

0,25 Actualment encara no està ben definit si el TDA-H

s’ha de considerar un problema neurològic (ha de

ser tractat amb fàrmacs) o de conducta.

0,25 No es sap amb certesa si el metilfenilat (el fàrmac

utilitzat) és adequat.

0,25 No es coneixen exactament quins són els efectes

secundaris que pot tenir el metilfenilat.

100

d. El desacord entre científics sempre es deu a la realització d’experiments

que són diferents. (0,75 punts)

Fals.

Punts Idea Sí No

0,25 El desacord entre científics pot ser degut a

diferents causes com la realització d’experiments

diferents o l’anàlisi diferent de les dades.

0,25 Els coneixements i la formació prèvia dels científics

poden ser-ne la causa.

0,25 Els interessos econòmics també poden influenciar

als científics.

2. Mirant el prospecte de l’Ibuprofen, veiem que pot tenir efectes secundaris

a molts llocs diferents del nostre cos. Considerant el que hem estudiat

aquests dies, respon les següents preguntes: (4,5 punts)

a. Què són els efectes secundaris d’un medicament? (0,5 punts)

Els efectes secundaris d’un medicament són les respostes nocives (o

adverses) i no intencionades que tenen lloc quan ens prenem un

medicament.

b. Com explicaries que aquest medicament pugui tenir efectes secundaris

que afectin a diferents estructures com la pell, el ronyó, els sistemes

digestiu, nerviós i immunitari, a l’ull, l’oïda… entre d’altres? (1,5 punts)

Punts Idea Sí No

0,25 Quan ens prenem l’Ibuprofen, sigui quina sigui la

via d’administració, arriba a la sang. Els efectes

secundaris es generen perquè el nostre cos actua

com un sistema (tot està relacionat amb tot).

0,25 Com que la sang viatja per tot el cos, l’Ibuprofen

arriba a tot arreu.

0,,5 L’Ibuprofen pot actuar (i per tant, provocar efectes

secundaris) a les estructures on es trobin els

receptors als que s’uneix.

0,5 El nostre cos actua com un sistema, tot està

interrelacionat.

101

c. Quins aspectes o informacions creus que hauríem de tenir en compte

en el moment de decidir si ens prenem un Ibuprofen en una

determinada situació quotidiana? (1 punt)

En una situació quotidiana en la que decidim medicar-nos hem de

tenir en compte: informació referent al medicament, conèixer quins

són els efectes secundaris, valorar la relació risc-benefici entre

prendre el medicament i el que ens pot causar, evitar influències de

familiars i amics que els hagi anat bé el medicament, consultar amb el

farmacèutic o el metge,...

3. A continuació et presentem informació de 2 estudis científics realitzats

per investigar la relació entre prendre un medicament i el risc de patir

depressió. Després de llegir aquesta informació, respon les següents

preguntes: (2,5 punts)

a. Considerant aquesta informació, quin dels 2 estudis et sembla de més

confiança? Justifica la teva resposta. (1 punt)

Amb la informació de la que disposem no es pot determinar que un estudi

sigui de més confiança que l’altre, per tant es valoraran els arguments

dels alumnes que poden tenir en compte que:

Composició de la mostra:

A l’estudi 1 no s’especifica si els participants són homes o dones

mentre que als 2 sí que ho fan.

Estudi 1:

S’ha analitzat la puntuació d’uns determinats tests psicològics (que mesuren risc de patir depressió) de 150 persones (90 s’havien pres el medicament durant 2 anys mentre que les altres 60 l’havien pres durant 6 mesos). Els resultats mostren que no hi ha diferències en el risc de patir depressió en les persones que han consumit el medicament durant més temps respecte les altres.

Estudi 2:

100 persones (50 homes i 50 dones) han participat en aquest estudi en el que s’ha mesurat el risc de patir depressió a partir de la puntació obtinguda en uns determinats tests psciològics. Els resultats mostren que les persones que han consumit aquest medicament tenen més risc de patir depressió.

102

A l’estudi 1 no hi participen persones que no s’hagin medicat (grup

control) mentre que a l’estudi 2 es dedueix que sí a partir de la

conclusió a la que s’arriba.

A l’estudi 1 es parla sobre el període de temps durant el que s’han

estat medicant les persones mentre que al 2 no s’ofereix aquesta

informació.

Mida de la mostra: A l’estudi 1 participen més persones que al 2.

Metodologia: als 2 es determina el risc de patir depressió a partir dels

resultats de tests psicològics.

b. Si poguessis disposar de més informació de cada estudi, què t’agradaria

saber per tal de poder decidir quin és el de més confiança d’una manera

més acurada? (1,5 punts)

Com en el cas anterior, es valoraran els arguments dels alumnes ja que

no hi ha una única resposta correcta. Es valorarà positivament que es

parli de diferents aspectes com la mostra, resultats, entitats que ho han

finançat...


A l’estudi 1 han participat homes i dones? Quina ha estat la

proporció?

Quina és l’edat de les persones que han participat als estudis?

A l’estudi 1 han participat persones que no s’hagin medicat?

A l’estudi 2, quina ha estat la proporció de persones que s’havien

medicat prèviament i les que no?

A l’estudi 2, totes les persones que s’havien medicat ho havien fet

durant el mateix període de temps?

Resultats als que s’han arribat:

Quins són els resultats dels estudis?

Hi ha algun gràfic o dades que mostrin els resultats als que s’han

arribat?

Revista en la que s’han publicat:

Quina és la revista en la que s’han publicat? Quin és el seu prestigi a

nivell científic?

Entitat finançadora

Quina entitat/s han finançat l’estudi? Són públiques o privades?

103

Hi ha un interès específic entre aquestes entitats i els resultats que es

derivin dels estudis?

Investigadors que han realitzat l’estudi

Quins grups de recerca han realitzat aquests estudis?

Quina és la seva procedència? Quins estudis previs havien realitzat?

A les pàgines següents, a banda de les fitxes d’activitats d’aquesta sessió, es troben

les graelles per fer les avaluacions (de les activitats i el dossier) i la prova final. Per

acabar, es proporciona la informació referent a la correcció de l’examen per si el

professor/a volgués comentar els criteris de puntuació amb els alumnes quan es

retornen els exàmens corregits.


104

Sessió 9

Activitat “Preparant la intervenció al programa radiofònic”

Nom alumnes:..................................................................................................................

Nom corrector/a:................................................................................................................


Contingut: Valoració


Diu que el fàrmac que s’utilitza per tractar el TDA-H és el

metilfenilat.

Diu que la polèmica associada al tractament farmacològic

del TDA-H està relacionat amb pensar que el fàrmac pot

actuar com una droga i promoure l’ús, abús i dependència

a altres substàncies.

Diu que hi ha diversos efectes secundaris com insomni,

alteracions de la gana i possible promoció de l’ús i abús

d’altres substàncies.

Format i presentació:

Es presenten els continguts de manera clara i entenedora.

Es presenten els continguts de manera fiable.

El llenguatge utilitzat és l’adequat.

Organització:

El grup ha utilitzat tots els recursos disponibles.

Els diferents participants s’han repartit les tasques a

realitzar.

105

Sessió 9

Activitat “El dossier de treball”

Nom alumne/a:..................................................................................................................

Nom corrector/a:................................................................................................................

Criteris d’avaluació-regulació del dossier

Valoració

L’alumne ha de ser capaç de... 1 2 3 4 5

Presentar el dossier dins del període acordat.

Acabar de fer les activitats que no s’hagin pogut

completar a classe.

Presentar les activitats d’una forma neta i polida.

Presentar les activitats sense faltes d’ortografia.

Redactar les respostes de manera clara i

entenedora.

Arribar a un consens amb els companys de grup per

a respondre a les preguntes que requereixen el

treball en petit grup.

Ser capaç d’interrelacionar conceptes i idees de les

diferents sessions que s’han anat fent.

1 = Insuficient

2 = Suficient

3 = Bé

4 = Notable

5 = Excel·lent

106

A la pregunta anterior hem vist quins aspectes haurien de tenir en compte els

metges en el moment de decidir si recepten medicaments o no a un pacient. Al

nostre dia a dia, sovint també prenem decisions sobre prendre un

medicament o no en una situació quotidiana (mal de cap, refredat,...).

Tenint en compte tot el que hem treballat aquests dies, quins aspectes creus

que hauries de considerar en el moment de prendre aquestes decisions?

Preparant la intervenció al reportatge radiofònic...

Després del que heu treballat, prepareu-vos una intervenció pel programa de ràdio

explicant quin fàrmac s’utilitza per tractar el TDA-H, la polèmica associada al

tractament farmacològic del TDA-H i els seus efectes secundaris. Escriviu a

continuació què hi diríeu:

107



I, per acabar... tornem a prendre decisions

Al final del primer bloc vas escriure què faries en diverses situacions quotidianes en les

que podries prendre medicaments o no. Ara que acabem aquesta unitat, torna a

escriure quina decisió prendries i explica si és la mateixa que vas prendre o has

canviat.


S’acosten els exàmens i tindràs dues setmanes de treball ben intens.

Una companya de classe et recomana un

medicament nou, una mica desconegut encara,

però que li han dit que augmenta la capacitat de

concentració.

- Seguiries el consell del teva companya de classe?

- Per què?

Ha canviat la teva opinió?

Sí

No

Un amic ha deixat la seva parella després de

2 anys de relació.

Com que està molt desanimat i sense forces per fer res, fins i tot ha

anat a dos metges diferents perquè l’ajudin.

El problema és que

mentre un li ha receptat antidepressius, l’altre li

ha dit que res de medicació.

- Com explicaries que els metges no estiguin d’acord?

- Què creus que podrien fer els metges per posar-se d’acord?

- Què li recomanaries al teu amic? Per què?


Sí

No

108


T’has animat a participar a un torneig esportiu

però després de l’últim entrenament et fa mal el

turmell.

Una companya de l’equip et recomana que

et prenguis un antiinflamatori i demà

vagis igualment al torneig mentre que un altre et diu que facis

repòs, que els medicaments només són

un negoci de les farmacèutiques que no

paren d’inventar-se malalties.

- Quina seria la teva decisió?

- Per què?

- Què li diries a cadascun dels teus companys d’equip?

Al que et recomana prendre un antiinflamatori:

Al que et diu que els medicaments només són un negoci de les farmacèutiques que no paren d’inventar-se malalties:


Sí

No

Sovint a la televisió apareixen anuncis de

medicaments en els que es diu “ha estat

científicament provat”, després del treball

que hem realitzat:

Com explicaries què vol dir l’expressió “científicament provat”?

Com creus que “es proven” els coneixements a nivell científic?

109

Autoavaluació final

A la primera seqüència vas completar aquesta taula indicant el teu grau de

coneixement sobre aquests aspectes. Ara és el moment que tornis a valorar els teus

coneixements després del que hem treballat aquests dies:

No ho sé / no ho puc fer

Crec que ho sé però no ho podria explicar

Podria explicar-ho als meus companys/es

Explicar quins mecanismes fan que

sentim el dolor abans de prendre una

aspirina i com actua aquesta quan ens la

prenem.

Explicar la relació entre els efectes

secundaris i la idea que el nostre cos

actua com un sistema.

Explicar la manca de consens científic,

entre professionals de la salut, respecte

el TDA-H i descriure propostes per

assolir l’acord.



criteris com la mostra, la metodologia o

les conclusions.

Explicar quin fàrmac s’utilitza per tractar

el TDA-H, la polèmica associada a

aquest tipus de tractament i els efectes

secundaris que pot causar.

Participar activament en les discussions

de la classe i la realització de totes les

activitats.

Per acabar, explica què creus que has après en aquesta unitat i quina utilitat

poden tenir aquests coneixements i habilitats a la teva vida quotidiana.

110



Prova final





____________________________________________________________

____________________________________________________________

____________________________________________________________

____________________________________________________________

___________________________________________________________

b. La indústria farmacèutica i els metges són els únics responsables de

l’augment de l’ús dels medicaments per tractar problemes i situacions

quotidianes. (0,75 punts)

____________________________________________________________

____________________________________________________________

____________________________________________________________

____________________________________________________________

___________________________________________________________

c. Avui en dia, encara no hi ha consens social i científic respecte la necessitat

i idoneïtat del tractament farmacològic del TDA-H. (0,75 punts)

____________________________________________________________

____________________________________________________________

____________________________________________________________

____________________________________________________________

___________________________________________________________

111

d. El desacord entre científics sempre es deu a la realització d’experiments

que són diferents. (0,75 punts)

____________________________________________________________

____________________________________________________________

____________________________________________________________

____________________________________________________________

___________________________________________________________

2. Mirant el prospecte de l’Ibuprofen, veiem que pot tenir efectes secundaris a

molts llocs diferents del nostre cos. Considerant el que hem estudiat aquests

dies, respon les següents preguntes: (4,5 punts)


b. Com explicaries que aquest medicament pugui tenir efectes secundaris que

afectin a diferents estructures com la pell, el ronyó, els sistemes digestiu,

nerviós i immunitari, a l’ull, l’oïda… entre d’altres? (1,5 punts)

112

c. Quins aspectes o informacions creus que hauríem

de tenir en compte en el moment de decidir si ens

prenem un ibuprofen en una determinada situació

quotidiana? (1 punt)

3. A continuació et presentem informació de 2 estudis científics realitzats per

investigar la relació entre prendre un medicament i el risc de patir depressió.

Després de llegir aquesta informació, respon les següents preguntes: (2,5

punts)

Estudi 1:


Estudi 2:


113

a. Considerant aquesta informació, quin dels 2 estudis et sembla de més

confiança? Justifica la teva resposta. (1 punt)

b. Si poguessis disposar de més informació de cada estudi, què t’agradaria

saber per tal de poder decidir quin és el de més confiança d’una manera

més acurada? (1,5 punts)

114

Sessió 9

Activitat “Prova final”

Criteris de puntuació de la prova final





Fals.

Punts Idea Sí No

0,25 Els efectes secundaris es generen perquè el nostre

cos actua com un sistema (tot està relacionat amb

tot).

0,25 A través de la sang els medicaments arriben a tot el

cos.

0,25 Els medicaments poden provocar accions a tot

arreu on es trobin els receptors als que s’uneixen.

b. La indústria farmacèutica i els metges són els únics responsables de l’augment

de l’ús dels medicaments per tractar problemes i situacions quotidianes. (0,75

punts)

Fals.

Punts Idea Sí No

0,25 La tendència actual es deu a l’acció de diferents

agents a banda dels professionals de salut

(indústria farmacèutica i de materials mèdics,

metges...).

0,25 També hi participen altres agents com els mitjans

de comunicació i les administracions públiques

(polítics).

0,25 La població som un dels principals agents

implicats.

c. Avui en dia, encara no hi ha consens social i científic respecte la necessitat i

idoneïtat del tractament farmacològic del TDA-H. (0,75 punts)

Cert.

115

Punts Idea Sí No

0,25 Actualment encara no està ben definit si el TDA-H

s’ha de considerar un problema neurològic (ha de

ser tractat amb fàrmacs) o de conducta.

0,25 No es sap amb certesa si el metilfenilat (el fàrmac

utilitzat) és adequat.

0,25 No es coneixen exactament quins són els efectes

secundaris que pot tenir el metilfenilat.

d. El desacord entre científics sempre es deu a la realització d’experiments que

són diferents. (0,75 punts)

Fals.

Punts Idea Sí No

0,25 El desacord entre científics pot ser degut a

diferents causes com la realització d’experiments

diferents o l’anàlisi diferent de les dades.

0,25 Els coneixements i la formació prèvia dels científics

poden ser-ne la causa.

0,25 Els interessos econòmics també poden influenciar

als científics.

2. Mirant el prospecte de l’Ibuprofen, veiem que pot tenir efectes secundaris a

molts llocs diferents del nostre cos. Considerant el que hem estudiat aquests

dies, respon les següents preguntes: (4,5 punts)


Els efectes secundaris d’un medicament són les respostes nocives (o

adverses) i no intencionades que tenen lloc quan ens prenem un medicament.

b. Com explicaries que aquest medicament pugui tenir efectes secundaris que

afectin a diferents estructures com la pell, el ronyó, els sistemes digestiu,

nerviós i immunitari, a l’ull, l’oïda… entre d’altres? (1,5 punts)

Punts Idea Sí No

0,25 Quan ens prenem l’Ibuprofen, sigui quina sigui la via d’administració,

arriba a la sang. Els efectes secundaris es generen perquè el nostre cos

actua com un sistema (tot està relacionat amb tot).

0,25 Com que la sang viatja per tot el cos, l’Ibuprofen arriba a tot arreu.

0,,5 L’Ibuprofen pot actuar (i per tant, provocar efectes secundaris) a les

estructures on es trobin els receptors als que s’uneix.

0,5 El nostre cos actua com un sistema, tot està interrelacionat.

116

c. Quins aspectes o informacions creus que hauríem de tenir en compte en el

moment de decidir si ens prenem un Ibuprofen en una determinada situació

quotidiana? (1 punt)

En una situació quotidiana en la que decidim medicar-nos hem de tenir en

compte: informació referent al medicament, conèixer quins són els efectes

secundaris, valorar la relació risc-benefici entre prendre el medicament i el

que ens pot causar, evitar influències de familiars i amics que els hagi anat

bé el medicament, consultar amb el farmacèutic o el metge,...

3. A continuació et presentem informació de 2 estudis científics realitzats per

investigar la relació entre prendre un medicament i el risc de patir depressió.

Després de llegir aquesta informació, respon les següents preguntes: (2,5 punts)

a. Considerant aquesta informació, quin dels 2 estudis et sembla de més confiança?

Justifica la teva resposta. (1 punt)

Amb la informació de la que disposem no es pot determinar que un estudi sigui

de més confiança que l’altre, per tant es valoraran els arguments dels alumnes

que poden tenir en compte que:


A l’estudi 1 no s’especifica si els participants són homes o dones mentre

que als 2 sí que ho fan.

Estudi 1:


Estudi 2:


117

A l’estudi 1 no hi participen persones que no s’hagin medicat (grup

control) mentre que a l’estudi 2 es dedueix que sí a partir de la conclusió a

la que s’arriba.

A l’estudi 1 es parla sobre el període de temps durant el que s’han estat

medicant les persones mentre que al 2 no s’ofereix aquesta informació.

Mida de la mostra: A l’estudi 1 participen més persones que al 2.

Metodologia: als 2 es determina el risc de patir depressió a partir dels

resultats de tests psicològics.

b. Si poguessis disposar de més informació de cada estudi, què t’agradaria saber per

tal de poder decidir quin és el de més confiança d’una manera més acurada? (1,5

punts)

Com en el cas anterior, es valoraran els arguments dels alumnes ja que no hi ha

una única resposta correcta. Es valorarà positivament que es parli de diferents

aspectes com la mostra, resultats, entitats que ho han finançat...


A l’estudi 1 han participat homes i dones? Quina ha estat la proporció?

Quina és l’edat de les persones que han participat als estudis?

A l’estudi 1 han participat persones que no s’hagin medicat?

A l’estudi 2, quina ha estat la proporció de persones que s’havien medicat

prèviament i les que no?

A l’estudi 2, totes les persones que s’havien medicat ho havien fet durant el

mateix període de temps?

Resultats als que s’han arribat:

Quins són els resultats dels estudis?

Hi ha algun gràfic o dades que mostrin els resultats als que s’han arribat?

Revista en la que s’han publicat:

Quina és la revista en la que s’han publicat? Quin és el seu prestigi a nivell

científic?

Entitat finançadora

Quina entitat/s han finançat l’estudi? Són públiques o privades?

Hi ha un interès específic entre aquestes entitats i els resultats que es derivin

dels estudis?

Investigadors que han realitzat l’estudi

Quins grups de recerca han realitzat aquests estudis?

Quina és la seva procedència? Quins estudis previs havien realitzat?

118

4. Recursos

A continuació es poden trobar els següents arxius:

Fitxa tècnica: recull de preguntes que el professor/a participant a la recerca

haurà de respondre abans de començar la implementació d’aquesta unitat

didàctica per tal de facilitar el posterior anàlisi de les dades obtingudes.

Diari de camp: amb el mateix objectiu que el document anterior, s’ofereix un

diari de camp on el professor/a anirà apuntant tots aquells comentaris,

discussions, incidències, suggeriments,... que hagin marcat el

desenvolupament de les activitats.

Avaluació de la proposta: recull de preguntes on el professor/a valorarà la

unitat després de la seva implementació.

Mapa controvèrsies associades al TDA-H: es presenta un mapa conceptaul

on es recullen les principals controvèrsies associades al dèficit d’atenció.

Estudis científics respecte el tractament farmacològic del TDA-H: per si es

volen utilitzar com a material de suport a les sessions 6 i 7.

119

Fitxa tècnica

PROFESSOR/A:

INSTITUT:

Formació acadèmica:

Assignatures que imparteixes aquest curs (indicar nivell):

Anys d’experiència laboral:

Per tal de facilitar la recollida i l’anàlisi de dades us demanem que responeu a les

següents preguntes abans de portar a la pràctica la unitat.

Abans de desenvolupar aquesta unitat, ens agradaria que ens expliquessis què en

penses sobre el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA-H)

Quins temes dels que heu treballat aquest curs creus que es podrien relacionar

amb aquesta unitat?

CURS 2011-2012

120

A continuació trobaràs una llista de continguts, actituds, maneres de treballar a

l’aula... indica amb una x la freqüència amb la que treballes o segueixes aquesta

metodologia a les teves clases.

Els valors indiquen: (1) Mai

(2) A vegades

(3) Sovint

(4) Sempre

Continguts o metodologia 1 2 3 4

Estudiar com es fa la ciència (mètode científic, consens,...)

Treballar en grup

Treballar per grups d’experts

Fer debats

Identificació de dades i proves

Lectura de notícies

Treballar a partir de plantejar situacions en context

Digues 2 motivacions o interessos que t’han impulsat a acceptar a participar en

aquesta recerca.

121

Diari de camp

INSTITUT:

PROFESSOR/A:

Per tal de facilitar la recollida i l’anàlisi de dades us demanem que en l’apartat

“comentaris” anoteu aquella informació sobre l’activitat o el seu funcionament,

discussions que es generin a classe, opinions dels alumnes, suggeriments... que creieu

que poden marcar el desenvolupament de la unitat i ajudar a interpretar les dades.

Moltes gràcies.

ACTIVITATS COMENTARIS

CURS 2011-2012

125

ACTIVITATS COMENTARIS

130

Avaluació de la implementació

de la unitat

INSTITUT:

PROFESSOR/A:

1. Valoració general de la unitat

a) Del disseny:

- Definició dels objectius i dels continguts

- Relació amb el currículum

- Gestió d’aula

- Adequació de les activitats a l’alumnat

b) De la implementació a l’aula:

- Gestió de l’aula (temps, canvis de ritme...)

- Necessitats o dificultats dels professors

- Necessitats o dificultats dels alumnes

- Aspectes facilitadors del treball del professorat

- Aspectes facilitadors del treball i la implicació de l’alumnat

2. Quins canvis introduiríeu a la unitat?

3. Quins criteris heu utilitzat per avaluar aquesta unitat? Per què?

4. Quins punts forts creus que té treballar aquest tema amb aquest context? I quins

riscos?

5. Atres suggeriments o comentaris

CURS 2011-2012

medicaments, societat i tda-h - pàgines de la uabdepartament de didàctica de la matemàtica i de...

Documents