mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

IV Trobada de revistes de Premsa Forana aPFM

L’hort des padrí aNToNi sasTre

El Piz Palü BerNaDí CoMPaNy

Passatemps arNau MoraTiNos

Badia i Margarit: mestre de mestres VilaWeB

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Novembre 2014. Núm. 413revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2014antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillemserra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company, PedroGalmés, rafael soler.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaMatances de la Penya Motorista de sant Joan.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 2

mel i sucre

� les Noves Generacions del PPes varen presentar a sant Joan eldivendres 14 de novembre. unacinquantena de membres d’aques-ta formació, de diferents pobles,es varen aplegar a sant Joan. a la“foto de família” vàrem poderveure el candidat ja nomenat delPP per sant Joan, Pablo Pascual, ijoves militants de la vila, algunsdels quals l’acompanyaran a lallista.

� el dissabte 15 de novembre, lacoalició MÉs, conformada pelPsM, esquerra republicana iiniciativa Verds ha realitat lesprimàries per elegir els candidatsal Parlament i al Consell deMallorca. a sant Joan hi haviamés de 120 persones que teniendret a vot, de les quals 91 (76%)el varen exercir. els caps de lesllistes al Parlament i al Consellnomés es podien ratificar i varenobtenir un 97% cadascun. Pel quefa als altres candidats, varen sortirels mateixos que han guanyatarreu de Mallorca, però preceditspels santjoaners: aina Maria Ber -nad Barceló (al Parlament) i Mar -ta Jordà Català i Pep Florit antich(al Consell de Mallorca). Tots tressantjoaners aniran a les llistes delConsell i del parlament.

� Han deixat de dir-se misses elsdiumenges a Consolació. laparròquia de sant Joan ha anun-ciat els nous horaris de les sevescelebracions. els dies feiners hihaurà missa a les 18.30. els diu-menges i festius es farà tambél’ofi ci matinal, a les 10.30. elsfunerals seran a les 20.00. aConsolació no hi haurà cap missaregular, però el santuari estaràobert els diumenges de 16 a 17.

notícies locals

RACÓ SOLIDARI:  El Racó Solidari, ubicat a ca ses Monges, és un lloc de reco-llida i distribució de tot allò que ja no duim o que ja no usam i que encara pot ferservei a altres persones, amb l’objectiu de donar una assistència social de caràc-ter local a través del reciclatge. Els objectes recollits (roba, sabates, comple-ments...) s’exposaran a disposició de qui els hagi de menester a can vi d’un dona-tiu simbòlic. Els beneficis obtinguts s’entreguen als serveis socials del’Ajunta ment per ajudar a finançar el Banc d’Ali ments. El Racó Solidari obre elsdimarts de 10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a 20.00 de l’horabaixa.

MEL I SUCRE SANT JOAN

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA dissabte dia 13 de desembre a les 19 h a Ca sa Mestra

Ordre del dia:Lectura de l'acta anterior

Estat de comptesRenovació de càrrecs

Precs i preguntes

3

Les primàries de Més per Mallorca varen comptar amb la participació de gairebéun centenar de santjoaneres i santjoaners. A la fotografia, els tres membres de lataula electoral: en Jaume Albert Miró, en F. Xavier Moratinos i en Joan Sastre.

L’Escorxador va ser el lloc on es varen reunir representants de les Noves Gene -racions del PP de diversos pobles de Mallorca. Entre els assistents, hi podeu veure,entre d’altres, Pablo Pascual, que segurament serà el cap de llista del PP a l’Ajun -tament de Sant Joan.

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 3

mel i sucre

No sabem si aquests horaris esmantendran quan arribarà l’estiu.

� el 26 d’octubre, el santjoanerPep Biel Mas, de 18 anys, vadebutar com a futbolista a segonadivisió B, amb el seu equip, elrayo Vallecano B. Va dur sortperquè va ser el partit en què l’e-quip va aconseguir sortir de lazona de descens, guanyant al so -cuéllamos per 1 a 0. Per desgrà-cia, posteriorment han tornat a lapart de baix de la taula. en PepBiel ja havia jugat a la divisióalgun partit amb el Constància,quan pertanyia a les divisionsinferiors del sallista.

� amb motiu del Dia interna -cional per a l’eliminació de laViolència cap a les Dones, eldivendres 22 de novembre, lesdones del Col·lectiu Teranyinesprojectaren el curtmetratge Luisa

no está en casa, d’una duradaaproximada de 20 minuts, dirigitper la cineasta Cèlia rico. en aca-bar hi hagué un debat entre totesles persones assistents, moderatper Meritxell esquirol.

� la Penya Motorista va cele-brar el 23 de novembre el tradi-cional dinar de matances percom me morar el 58 aniversari.Després d’una missa, a migdia,es varen entaular a Can Troncaon no hi mancaren ni l’arròs, niles pilotes. a les postres es co -mençà a fer l’habitual subhasta

de les peces de porquim sorgidesde les matances.

� el divendres 31 d’octubre uncamió de transport de material deconstrucció, que per descuit duiala ploma aixecada, va rompre uncable de telefonia al carrer Major.Va deixar sense telèfon ni internetun bon nombre d’usuaris, de dife-rents companyies, a la zona delscarrers Parres, Desert, Major, partalta de Fra lluís Jaume i Tra mun -

tana. el fil travessava des delcantó del carrer del sol fins alcarrer de les Parres. Fins benentrat el matí del dilluns no es varestablir el servei.

� el divendres 21 de novembrees va presentar el llibre La terra i

el temps de cap a cap d’any.

Calendari rural de l’illa de

Mallorca, a càrrec de FrancescCanuto i els autors de l’obra,antoni Ginard i andreu ramis.

Fe d’errades de l’article “Ampliació d’una explicació donada a‘Això és mel’”, de Rafael Soler Gayà.

la il·lustració correcta corresponent a l’adhesiu utilitzat per ala cara del quadrant d’Àries a Virgo i per a set costats és lasegüent:

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

4

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 4

mel i sucre

el llibre ofereix un aplec, en unformat breu, d’una diversitat d’as-pectes heretats de la cultura popu-lar tradicional, que resumeixenuna cosmovisió, mes a mes, delcicle del treball i de la vida. És unreconeixement i un homenatge atot un llegat, a un temps i a unaterra, que han contribuït a forjar elnostre patrimoni cultural i els pos-tres paisatges. Després d’estarexhaurit des de fa anys, ara l’hareeditat el Gall editor, que l’hamillorat considerablement en afe-gir-li il·lustracions de Biel Bonníni fotografies del santjoaner Cli -ment Picornell (†).

� el diumenge 7 de desembre espresentarà L’Obra del Cançoner

Popular de Catalunya a Sant

Joan, un nou títol de la col·leccióMonografies santjoaneres, quepublica el Col·lectiu Teranyines.N’és autor Joan Bauçà Barceló“des Carreró”. la presentacióanirà a càrrec de Joan CompanyFlorit. aquest conegut músicsantjoaner, és el fundador i direc-tor de la Coral de la universitat deles illes Balears, càrrec que com-bina amb moltes altres activitatsrelacionades amb la música; calrecordar també que fou el funda-dor, director i animador de laCoral de sant Joan.

l’obra del Cançoner Popularde Catalunya va ser una instituciófundada a Barcelona l’any 1922,dedicada a la recollida exhaustivade tota la música popular de les

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

5

La Casa Museu Pare Rafel Ginard organitzà la presentació d’una nova i renova-da edició del llibre La terra i el temps, d’El Gall Editor. A la foto (d’esquerra adreta) podeu veure: Francesc Canuto, presentador, Andreu Ramis i Antoni Gi -nard (autors), Climent Picornell (marmessor de l’obra fotogràfica del seu cosíCliment Picornell), Biel Bonnín (il·lustrador) i Gracià Sànchez (editor del llibre).

Entre ben bé 80.000 assitents a un partit al camp de futbol del Barça és gairebéincreïble que t’enganxin in fraganti com a espectador. Aquí veiem una instantàniarecollida des de davant el televisor al moment en què s’emetia el partit Barcelona-Celta. De dreta a esquerra tres santjoaners: Joan Jaume, Miquel Matas Fullana ila seva filla Margalida.

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 5

cursa es disputa per asfalt (la llar-ga tendrà 1,5 km per camí de terrai la curta 2 km).

el trajecte discorre al sud-oestdel nucli urbà. Partiran cap aConsolació i baixaran pel camí debaix del cementeri. el circuit curttorna enrere després d’una voltaper la zona des Pujol. el llarg arri-ba a la carretera general i torna,després de recórrer tot el camíd’Horta i bona part del des rafal,enllaçant-los a través del camí desPujol i la via de servei.

� s’ha anunciat el programad’actes que es faran a sant Joanamb motiu de les festes de Nadali Cap d’any. Hi haurà múltiplestallers, a partir del 3 de desembre:decoració nadalenca per a adults

(Maria “Turricana”) i nins, neulesper a adults (Maria rebassa),torrons, molins de vent i planis -feris. També la música tendrà unaforta presència: Això era i no era,amb rondalles i romanços deMallorca, adreçat als infants; con-cert de nadales i poesies del cicled’infantil de l’escola; concert denadales del CP son Juny; festa“Casino”, amb un DJ; concert denadales al carrer, a càrrec delscantaires i excantaires de la Coralde sant Joan; concert de Nadaldels Xeremiers de sant Joan; con-cert al bar Centro del nou conjuntmusical de Jesús Carrillo i d’unaltre grup pseudosantjoaner ano-menat istambul. es faran con-ferències sobre els “Parenòsticsd’europa” i “l’astronomia als

mel i sucre

terres de parla catalana. la feinaes va estroncar amb la GuerraCivil. Per sort, els materials esvaren poder preservar, ja que esguardaren a suïssa, fins que el1990 es dipositaren al monestir deMontserrat. l’obra va fer diver-ses “missions” sobre el terreny,una part de les quals a Mallorca.alguns santjoaners varen serentrevistats. Joan Bauçà Barcelóha localitzat les aportacions d’a-quests santjoaners i ha pogut con-fegir aquesta obra, després d’unaimportant tasca d’investigacióque arribà a la visita de l’arxiu delMonestir de Montserrat on el pareJosep Massot té cura dels papersoriginals d’en Baltasar samper.l’obra de Joan Bauçà reprodueixtambé les transcripcions manus-crites de l’insigne músic recol·lec-tor de tot aquest bagatge musicalde Mallorca, Baltasar samper.

� el bar de Can Fiol torna a estartancat. el darrer que l’ha explotatha seguit el camí dels seus prede-cessors recents i tampoc no sen’ha sortit. Feia mesos que s’hiveia molt poca clientela i era clarque el negoci no podia durar.

� els Peus Grossos i l’ajunta -ment organitzen la ii Cursa Popu -lar Peus Grossos a sant Joan. seràel diumenge dia 21 de desembre ales 11 h. Hi haurà dues distànciesper triar (volta llarga: 10,7 km;volta curta: 5,5 km), amb sortida iarribada davant el Bar Centro. la

6

Candidats sorgits de les primàries de MÉS per a les eleccions de l’any vinent alConsell de Mallorca. Entre ells dues persones de la nostra vila: en Pep Florit“Boiret” (actualment resident a Sineu) i na Marta Jordà Català.

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 6

planisferis”, per acompanyar lapresentació del Pronòstic santjoa-

ner i el taller de planisferis, res-pectivament. es projectarà cine-ma per als infants (Nemo iBi chos: una aventura en miniatu-

ra) i per a tots els públics (Ocho

apellidos vascos). en el capítoles portiu, la ii Cursa Popular PeusGrossos i torneig de futbolet 3x3al poliesportiu. Per als aficionatsa coses més tranquil·les, tornejosde truc i parxís i “Completa elcartó”.

s’ha organitzat el tradicionalconcurs de betlems, amb inscrip-

cions del 3 al 19 de desembre.el 24, a les 8 del vespre, se

celebraran les Matines a l’esglé-sia, amb el sermó de la Calenda,l’Àngel i el Cant de la sibil·la.rebrem el nou any al peu delcampanar, amb raïm i cava per atothom.

les festes es tancaran amb l’a-rribada dels reis d’orient, el 5 degener. Prèviament, hauran enviatels patges a recollir les cartes delsinfants i hauran visitat la residèn-cia Novaedat.

l’ajuntament posarà il·lumi-nació nadalenca a diversos punts

mel i sucre

del poble. ens han dit queenguany hi haurà també un arbrebaix del campanar i es decoraranels arbres de les places.

� l’ajuntament de sant Joan hatret una plaça de caire temporalper cobrir una plaça nova mit-jançant concurs públic. la tascaque s’ha de realitzar és tenir curadel Punt Verd de sant Joan. sivoleu llegir les bases podeu pas-sar per les seves oficines o conn-cectar-vos a través d’internet alweb http://www.ajsantjoan.net/.

7

Un bon nombre d’usuaris de telèfon i internet de la zona nord del nostre poble quedà sense servei durant tot un cap de set-mana. Un camió va enganxar un cable ben gruixat al cap de cantó entre el carrer Major i el del Sol.

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 7

mel i sucre

l’associació de Premsa Forana de Mallorca, amb la col·laboració de la revista Díngola, organitzà la iVTrobada de revistes de Premsa.

el passat dia 8 de novembre, a la plaça del Mercat de sineu, es congregaren 38 persones, representants de18 publicacions d’arreu de Mallorca. Foren rebuts pel president de Premsa Forana, rafel oliver Grammatico,i pels integrants de la revista de sineu, Díngola, encapçalats per Miquel Puiggròs i Marta Bergas.

a partir de les 10,30 hores començà la jornada, amb una visita històrico-cultural pels carrers més cèntricsdel casc urbà de sineu. els guies foren: antònia real i Joan Josep Bonnín, bibliotecaris, historiadors i mem-bres del consell de redacció de Díngola.

la visita va incloure el Palau reial, del segle XiV (on residí el rei Jaume ii), la plaça del Mercadal ambel monument a sa Dida, la placeta de sant Marc (on hi ha el monument del lleó, el més conegut pels forans,i que es pot considerar una de les icones del municipi), i la plaça de l’església (on s’explicaren diferents lle-gendes sobre el municipi).

Posteriorment la comitiva es dirigí a l’edifici del Claustre de sant Francesc, a on a la sala de Batles del’ajuntament, començaren les ponències. Marta Bergas i Miquel Puiggròs varen explicar la seva experiènciaa Díngola i moderaren una xerrada sobre la digitalització de la premsa forana. es parlà de diferents aspectesdel món digital: per què és necessari el pas a digital? Com es pot fer el pas a digital? Què s’ha de menester icom pengem les notícies? i altres aspectes que consideraren els membres de les revistes presents.

Bernat Pastor, de la revista Perlas y Cuevas (Manacor) presentà el projecte CoMuNiC. es tracta d’un pro-jecte ambiciós, per a invertir en i+D, amb un sistema gestor de bases de dades i un sistema de gestió docu-mental. la jornada va acabar amb un dinar-degustació de plats mallorquins en el Celler Can Font.

8

associació

de premsa forana

de mallorca

IV Trobada de revistes de Premsa Forana a Sineu

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 8

mel i sucre

9

http://dingola.net/2014/11/09/representants-duna-trentena-de-mitjans-de-comunicacio-locals-conclouen-que-cal-potenciar-la-seva-presencia-digital/

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 9

mel i sucre

10

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 10

mel i sucre

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

l’hort

des padrí

El mes de desembreaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

aquest mes, en general, harefrescat i, a més, coinci-deix amb les nits més

llargues i els dies més curts, peraixò, pel fred i per la manca de

llum, les plantes creixen poc imoltes de varietats d’arbres estanen repòs; per això, és un mes queper a la pagesia convida més a

estar al voltant de la foganya queculejant per foravila.

Comença el bon temps perplantar tota classe d’arbres ja queen aquesta època és quan sofrei-

xen manco perquè la saba té pocacirculació i el fred i la humitat nodeixen que l’arbre es mustiï; així,l’arbre arrela més aviat.

També som a temps d’exseca-llar els fruiters que ja han perdutla fulla; a més, serà bo fer-los untractament d’hivern per frenar lesmalalties de fongs i les plaguesd’insectes. Hem de tenir en comp-te que és quan aquests arbres sónmés vulnerables.

les llavors enterrades enaquesta època endarrereixen lanaixença influïdes per la fredor iles poques hores de llum.

som al ple de la sembra decereals pel que fa a les varietatsanomenades de cicle llarg.

És bon temps per reproduir peresqueix les plantes aromàtiques,com el moraduix, l’herba sana, lafarigola i moltes altres. i tambémoltes plantes de jardineria.

som a finals d’any i a punt peracomiadar el 2014; per això és unbon moment per fer balanç de lescoses que han sortit bé i també deles que han estat negatives i fer elpropòsit que l’any vinent pensemi visquem en positiu.

Pel desembre, les vetlades sónllargues i per això fa de bon pre-parar ametles torrades i torronsper a Nadal. Bones i festes i moltsd’anys.

11

hORT AMB ASE. JOAN MIRó. 1918

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 11

mel i sucre

canvi, s’està dins una tenda decampanya a peu de via o d’ascen-sió, la cosa pot revestir caràcterd’enfrontament tribal ja que lapluja no permet sortir de la tendaper fer el menjar ni per fer res. elsmoviments es tornen dificultosos,no es pot estirar, ni asseure’s.llavors vénen les paraules, elsretrets... “jo ja vos ho vaig adver-tir, que faria mal temps”, “jo hau-ria anat a tal o qual banda”, “tutens la culpa per haver insistit”,fins que la cosa explota, es fan lesmotxilles, s’aplega la tenda i, ba -nyats com una sopa s’arriba alcotxe i al càmping salvador. Dosdies de bon temps i ja tornen aestar tots ficats dins la mateixatenda.

i en aquell peregrinar d’un lloca l’altre per saint Moritz, anàvema passejar per devora el llacMoritzersee, a visitar l’oficina deturisme per enterar-nos del tempsi, per descomptat, a badocar perdevers l’entrada del Badrutt’sPalace. un hotel sumptuós ambuna història ja centenària que haacollit a moltes celebritats mun-dials, entre les quals destacaria,per haver tingut una relació defranca admiració per Mallorca,

Willens” (1935), obra mestra dela propaganda política o, sobretot,“olympia”, la pel·lícula dels jocsolímpics de Berlín de 1936 i, jadesprés de la segona GuerraMun dial, se la recorda per lesinsòlites fotos que va fer a la tribudels Nubi (sudan). l’interès queté aquesta pel·lícula, és que va serrodada “in situ”, al refugi deDiavolezza i a les parets de roca igel del Piz Palü i es pot fer unacomparativa amb el material queusaven (vestits de carrer, cordesde cànem, encordament al pit –lesdones amb falda!–, talment comen Mallory a l’everest el 1924) iel que hi ha avui.

el mal temps d’aquell mesd’agost, ens feia anar d’un lloc al’altre. No hi ha res com el maltemps per desfer o posar malso-frits un grup de muntanyencs. sis’està en lloc civilitzat (vull dir sihi ha un Carrefour aprop), l’únicque pot passar és que, durant elsopar es comenci a dir dois, a pro-posar llocs alternatius, per exem-ple si s’està als alps, anar alDisney World Paris, als Pirineuso, com va ser el cas una vegada, ales Gorges du Verdon, ben avallcap a la Mediterrània. si, en

l’estiu de 1999 ens trobà-vem a un càmping del’engadina (Grisons suïs-

sos), prop del poble i estació desaint Moritz, esperant pacient-ment que deixés de ploure perpujar al refugi de Diavolezza, peresbrinar l’itinerari al Piz Bernina(4.049 m). Durant unes llargueshores es va posar un dia esplèndidi poguérem veure el Piz Bernina,amb la seva famosa aresta Bian -co, el glaciar de Morteratsch i, al’esquerra, el Piz Palü (3.901 m),atractiu i radiant amb les sevestres arestes gairebé paral·leles quebaixen del cim. una imatge enci-sadora, però els 99 metres que lifalten per arribar als 4.000, el dei-xaven fora dels nostres desitjos.

He recordat aquestes imatgesdesprés d’haver vist la pel·lícula“l’infern blanc del Piz Palü”,muda, de 1929, amb l’inevitablearnold Fanck (director de molts“bergfilms”, pel·lícules de mun-tanya de moda en aquell temps aalemanya) i una joveníssimaleni riefenstahl que, d’actriumediocre (pel meu gust), va esde-venir la directora, a la vegadacelebrada i vilipendiada, depel·lícules com “Triumph des

excursionismeEl Piz Palü

BerNaDí CoMPaNy

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

12

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 12

mel i sucre

l’escriptor, diplomàtic i “flâneur”Paul Morand que va coincidir al’hotel amb Coco Chanel. era el1945 i tots dos fugien de lesrepresàlies del general De Gaullei de “l’épuration”. Paul Morandper haver tingut tractes amb elgovern de Vichy (era ambaixadordel mariscal Pétain a Berna) iCoco Chanel per haver tingut un“affaire” amb un ocupant que liva semblar simpàtic. un dia, famolt de temps, a part o banda,vaig veure una guia turística deMallorca amb una imatge delscossiers d’algaida a la portada.la vaig llegir. el text era de PaulMorand, amb fotografies d’a rie -lli, editat a Barcelona el 1962(Noguer). Mai més no l’he tornata veure, el llibre, però vaig que-

dar-me amb el nom de l’autor i,com que en aquell temps no hihavia internet, aprofitava les esta-des a Chamonix per anar a la lli-breria Jean landru i entre guiesde muntanya i mapes vaig trobar“l’europe Galante”, “l’allure deChanel” i algun llibre més. PaulMorand va tenir més sort quemolts escriptors que durant l’ocu-pació de França coquetejaren ocol·laboraren amb els alemanys.Pierre Drieu la rochelle va suïci-dar-se quan l’anaven a cercar,louis-Ferdinand Céline, potser elmés gran escriptor francès delsegle XX, deu la seva vida algovern de Dinamarca, que no elva voler extradir a França, robertBrasillach va ser condemnat amort i afusellat, sense que la peti-

ció de gràcia d’un grapat llargd’intel·lectuals (entre el qualsFrançois Mauriac, andré Malrauxi albert Camus. simone de Beau -voir, en canvi, va refusar signar, itampoc ho feren louis aragon,admirador de n’stalin i PaulÉluard), aconseguís d’ablanir elcor del president del govern pro-visional de la república. D’altressofriren presó i degradacions,però no conec cap cas d’escriptorque li fessin beure oli de ricí, comera habitual amb les franceses quetingueren relacions amb els ale-manys. França mai ha superataquell ensurt. els signants de lallista de petició de gràcia i els quequedaren fora representen lesdues Frances irreconciliablesresultat d’una guerra que mai hau-

13

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 13

mel i sucre

ria d’haver tingut lloc. encaraavui les disputes i baralles que esprodueixen quan qualcú escriu unarticle sobre aquests temes, reedi-ta un llibre, etc., són per llogar-hicadiretes. Quan quedin tants defrancesos “de souche”, com pare-lles de voltor negre, segur queencara es tiraran els trastos pelcap. Tanmateix, Paul Morand vatornar a França i més o manco almateix temps que el generalFranco rebia al palau de el Pardo,en visita privada, al general DeGaulle i van haver de fer-li un llitespecial (era llarg, l’home), PaulMorand entrava amb tots elshonors a la “coupole” de l’aca -démie Française, la prestigiosainstitució que va fundar el carde-nal richelieu i esdevenia “im -mortal” de França.

el Moritzersee, el llac on esreflecteixen les torres i les fines-tres del Badrutt’s Palace, a l’estiuhi ha alguns estols d’ànneresd’aspecte domèstic, d’aquestesque pareix que no volen. en

que els hi posa per gaudi delsturistes, talment com fa el muni-cipi de Zermatt, que els dissabtesfa desfilar una guarda de cabresper la Bahnhofstrasse, amb el seupastor, un nin vestit amb pells,capell tirolès, gaiato i sabatesNike dins d’esclops de fusta? sihi tornam, ja que el Piz Berninava quedar inacabat, intentaremsaber-ne alguna cosa.

canvi, a l’hivern, està completa-ment gla çat i s’hi passegen elscavalls amb els trineus. i no hi haànneres. on han anat a parar lesànneres? a l’oficina de Turismeno en sabien res. Per ventura unaànima caritativa les arreplegaquan vénen les primeres neus iels hi torna per la Primavera? o,en realitat, és un estratagema dela municipalitat de saint Moritz

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

14

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 14

mel i sucre

15

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. La que fa quaranta ha aıllatdevers quaranta persones. 2. De diversos fer-ne un,per exemple fonent-los. Es curt de vista i no haescrit be el bor. 3. Forma escurcada de Nicolau.Quedare amb ell durant la tercia per discutir aixoque recita. P amb crossa. 4. Diran “arri” a labestia. Alla hi ha un all a l’inreves. 5. Municipiaragones de la Franja de Ponent propens a menjarpaella. Naixement i mort d’un Sant. Logaritme ne-peria. 6. M’allist en un rol. Apa!, te per tic que noel commou res. 7. Nota sense so. Alla on hi venen,entre d’altres, torro. 8. Fes una calada a una d’a-questes platges. M’encen la sang que sempre surtiaquest pecat capital als mots. Terminacio de la ter-cera conjugacio. 9. Fa sonar la mama a la casa amblaca banyada. L’ase petit es net. En cap moment dela mia vida. 10. La lletra ro pot sortir molt cara sino s’escriu com pertoca. Anotas que a l’eclesiasticli falta un vestit. Pinta de tres puntes. 11. Que esguanya la vida amb l’opera. Bifurcacio. Prosseguiuen el riu per anar a veure Sant Maure. 12. Unapicada seva no sol ser agradable (excepte en el casd’Spider-Man). D’acord, agafare aquest paper quete valor de 5e. 13. Aixı com diuen “guixa” a la ma-jor part del territori catalanoparlant. Antigamentestimaria na Maria, l’ama de la ria.

Verticals: 1. Natural de Flandes i ambtendencia que li agradin els ocells roses i el cant gita-no. Dona’m una Estrella. 2. On n’hi caben trenta-nou, n’hi caben ... . Escoltare els antics parlants.3. Que presta doblers amb un interes excessiu. Re-

latiu o pertanyent a la larva. 4. Esglai! Esclausdels lacedemonis. Aquı a Valencia hi ha vengut laCIA. 5. Amb molta roca, com aquelles lloses. Nocontesta a North Carolina. 6. Es desplacara fins allloc on niara. Perd la por. Vull que en Toni vegiel seu desordre. 7. Capa greixosa de la llet que esven per separat. Treia l’instrument de guerra de laimatge i el retia contra la muralla. Segona personasingular de l’imperatiu del verb dar. 8. Portar unapersona o cosa d’un lloc a un altre. Puja, baixa,torna a pujar i finalment torna a baixar. 9. Pot duraccent cap a un costat o cap a l’altre. De vegadesno sona, i quan sona, ho pot fer de dues maneresdiferents. Tabac conreat als Pirineus, especialmenta Andorra, que era emprat per a fumar en picadurai sense elaborar. Fa tant de fred que m’entra a lavena. 10. El pare preferit de tots els nins. Disposad’una infusio. Beure llet de la mama de la mama.11. Mar endins. Ciutat del Paıs Valencia (o natu-ral d’aquesta ciutat, segons la sıl·laba tonica). Nomarab del qui va trobar la cova dels lladres. 12. Po-darıeu l’arbre convenientment. Triangle equilater.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=1895

Solucio al numero 62:

M A J O R I A O P T AU N A O A S I S S UD A R D S T A S T A TA R D I T S C I U R ON I L I A C F R I TC A N A A N S A C S IE M E T T O U R T PR A R A M E N T P E I

R A V E S G O S S AF A A S F E L IA R C A R I E Q U IN I A R A L L A U RG A S A R E A T E N A

passatempsMots enquadrats núm. 63

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 15

mel i sucre

16

Badia, amb qui vaig anar establintuna gran amistat. ell va veure quem’interessava de debò la llengua,vaig tenir bones notes en lesassignatures que ell explicava [...]

en tornar de lovaina vaigpujar de categoria: d’ajudant vaigpassar a adjunt provisional i des-prés a adjunt titular, que significa-va que havia de substituir el pro-fessor Badia quan ell no hi era (iaixò passava sovint, perquè viat-java molt). el professor Badiatambé em va fer l’encàrrec de lesclasses de lingüística romànica,una assignatura realment difícil,tant per al professor com per alsalumnes, però que va implicaraprofundir la meva solidesa for-mativa.”

Podeu llegir tota l’entrevista a Joan Venyací: http://www.vilaweb.cat/noticia/4203212/20140714/joan-veny-catala-llengua-preferent-sens-dubte.html.

Germà Colón: ‘li interessavatot’

“Ha estat el meu mestre. ellem va donar l’empenta definitivacap a la llengua. sempre l’headmirat. si pogués fer-ne unapetita reserva diria que tot li inte-ressava: ara ve l’estructuralisme,ara la història de la llengua, araaixò, ara allò... i sempre s’hi abo-cava, en lloc d’aprofundir en unalínia. [...]

Vaig fer tota la carrera amb eldoctor antoni M. Badia iMargarit, que va ser qui em vaengrescar en l’estudi de la llen-gua. [...] l’any 1954 presento latesi sobre dialectologia, guiadapel doctor Badia. la vaig defen-sar a Madrid, perquè en aquellaèpoca només es podia fer així. [...]

el doctor Badia cada quinze diesfeia un seminari en què els alum-nes explicàvem un tema determi-nat de català. Més tard, quan ellexplicava gramàtica històricacatalana, l’explicava en castellà,però aviat va reservar el darrerquart per explicar-la en català.això convé que se sàpiga, perquè

realment hi ha hagut un procésmolt lent de recuperació de lanostra llengua. el català era total-ment prohibit. [...]

a la universitat de Barcelonavaig trobar un ambient molt favo-rable al català. Tot i ser una llen-gua perseguida, censurada imenystinguda, hi havia un cercleintel·lectual que l’estimava, que lacultivava, que la protegia. i,sobretot, em va animar el fet detenir un professor jove, dinàmic iintel·ligent, que era el professor

Aquest mes de novembre ha

mort el Dr. Antoni M. Badia i

Margarit, un dels referents de

la lingüística i la cultura catalanes de

l’època moderna. Els lingüistes

mallorquins Joan Veny i Gabriel

Bibiloni, més el castellonenc Germà

Colón, parlen d’aquest personatge al

diari digital VilaWeb. En reproduïm

les seves paraules:

Joan Veny, Germà Colón iGabriel Bibiloni parlen delseu professor i referent. el

presenten com una peça clau per ala recuperació de l’estudi de lallengua en l’àmbit acadèmic

antoni Maria Badia i Margaritfou l’introductor de la lingüísticacatalana a la universitat desprésde la guerra de 1936-1939. D’ai -xò en tenen un bell record filòlegseminents com ara Germà Colón,Joan Veny i Gabriel Bibiloni, queforen alumnes seus.

VilaWeb els ha entrevistatsdarrerament, dins la sèrie ‘llen -gua viva’. Tot seguit us oferiml’opinió d’aquests tres lingüistessobre el seu mestre.

Joan Veny: ‘Va començar a ferclasse en català quan encara eraprohibit’

“Va ser el meu mestre. Mel’estimo molt. Gràcies a ell heseguit aquesta carrera università-ria. ens hem avingut molt. i ésadmirable, perquè és l’autor dedues gramàtiques normatives (ladarrera molt interessant) i d’unagramàtica històrica modèlica. [...]

ensenyar la llengua catalanaen aquells anys [franquisme] eramolt difícil. la llengua a la uni-versitat hi entrava per retxilleres.

retalls

Badia i Margarit: mestre de mestres

HTTP://WWW.VilaWeB.CaT

Antoni Maria Badia i Margarit(1920-2014) Foto Robert Ramos.

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 16

mel i sucre

17

Casa Museu Pare Ginard

la Fundació Casa Museu continua amb la seva tasca d’impulsar un pro-jecte adequat a l’objectiu de donar a conèixer la figura i obra de rafelGinard. Des de la Casa Museu Pare Ginard, concebuda tradicionalmentcom una casa museu per mostrar l’espai vital habitat per l’autor en els seusprimers anys de vida, es planteja ara una transformació d’aquesta en elCentre rafel Ginard – Museu de la Paraula, com a centre d’interpretacióque aculli l’arxiu oral de Mallorca. es tracta de propiciar en el visitant–tant resident com turista estranger- una sintètica però adequada presa decontacte amb el patrimoni immaterial de Mallorca, a través principalmentde les tradicions i expressions orals que formen part del que fou la matèriad’estudi de Ginard al llarg de tota la vida, l’etnopoètica.

Durant aquests mesos des de la Casa Museu estam treballant en el que seràel projecte museogràfic del futur Centre rafel Ginard – Museu de laParaula, amb l’objectiu d’inaugurar el nou centre el mes de gener de 2015.uns dels aspectes que ens interessen d’aquesta nova etapa és el de la par-ticipació activa dels santjoaners i les santjoaneres en la consolidació delCentre rafel Ginard-Museu de la Paraula. Desitjaríem que us sentísseupart fonamental del projecte i que el centre es convertís en un museu inter-actiu i inclusiu, entesa aquesta inclusivitat des de la dimensió física comla dimensió social.

la primera acció que ens proposam desenvolupar per tal de fer participantsals santjoaners/eres en la gestió del centre, parteix precisament de la sevaimplicació en la producció del nou projecte museogràfic. els diferentsàmbits de la nova exposició permanent del centre comptaran amb granquantitat de fotografies de principis del segle XX amb l’objectiu de reflec-tir el mode de vida de la Mallorca que visqué rafel Ginard. Per fer més efi-caç el discurs consideram que tot aquest material gràfic podria pertànyer almunicipi de sant Joan. És per aquest motiu que us demanam ajuda per feruna recol·lecció i selecció de fotografies antigues de sant Joan.

si estau interessats en participar d’aquesta manera en la creació del nouCentre rafel Ginard, ens podeu fer arribar les vostres fotografies a la casamuseu abans del 15 d’octubre. les fotografies que siguin seleccionades enfarem còpies que formaran part de l’exposició permanent del centre.aquelles fotografies que no siguin seleccionades serviran igualment perproduir una exposició temporal prevista per l’any 2015.

els àmbits temàtics en els que classificaríem les fotografies són els se -güents:• Festes i rituals: festes patronals, festes de Nadal, Pasqua, Corpus, etc, • Fotografies familiars: parelles, famílies, retrats, escenes quotidianes,cele bracions litúrgiques (noces, comunions, batejos...)• oficis i artesanies• Tasques, ormejos i escenes de foravila

ens fa molt il·lusió aquest nou projecte per la casa museu i esperam queus pugueu afegir-hi per tal que entre tots puguem construir un bon Centrerafel Ginard. Museu de la Paraula.

Badia, que era professor decastellà, quan podia deixava anarexplicacions sobre la llenguacatalana.”

Podeu llegir tota l’entrevista a GermàColón ací: http://www.vilaweb.cat/noti-cia/4201939/20140707/germa-colon-soc-optimista-catala-salvara.html.

Gabriel Bibiloni: ‘sempredefensava les tesis més favorablesa la unitat de la llengua i de lanació’

“És el meu professor admirat irespectat, per la seva ciència, perla seva amabilitat i pel seu tarannàprofundament civilitzat i europeu.en el debat, la seva correcció icaràcter dialogant no li impediade defensar sempre les tesis mésfavorables a la unitat de la llenguai de la nació. em va dirigir la tesidoctoral en un moment en què erarector de la universitat de Barce -lona i estava absorbit per mil ocu-pacions. [...]

una de les vivències més fas-cinants de la meva vida va serprecisament el descobriment de lameva llengua, una cosa que vapassar quan jo tenia setze o dissetanys. [...] Desitjós d’aprendre’ncoses [sobre la llengua], vaig anara la biblioteca pública de Mallor -ca i vaig cercar les gramàtiques.N’hi havia unes quantes i en vaigtriar una d’en Badia Margarit, unagran gramàtica escrita en castellà,de l’editorial Gredos. Vaig ser elprimer de llegir-la perquè els lli-bres d’aquella col·lecció tenien elsplecs sencers i vaig haver de sepa-rar-los amb un ganivet. em vaagradar moltíssim, la vaig devorar.es pot dir que vaig aprendre catalàamb aquell llibre del professorBadia i Margarit. i qui m’ho haviade dir que seria professor meu, undels més admirats, i el director dela meva tesi doctoral?”

Podeu llegir tota l’entrevista a GabrielBibiloni ací: http://www.vilaweb.cat/noticia/4217739/20141103/gabriel-bibi-loniel-nomes-tenir-llengua-oficial-cata-la.html.

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 17

mel i sucre

Comentari al mes d’octubre

De la mateixa manera que elsetembre, l’octubre, enguany, hapresentat uns valors de tempera-tura superiors als normals, comtambé ja va fer l’any passat. latemperatura mitjana s’ha elevat0,4 ºC respecte al setembre de2013 i ha estat la més alta de lasèrie que duim observada, des del’any 2008. les temperatures hanexperimentat pocs canvis al llargdel mes. les mínimes han anatdescendint suaument al llarg delperíode mensual i, pràcticamentsempre, s’han mantingut perdamunt dels 15 ºC, mentre queles màximes han fluctuat més;durant les dues terceres parts delmes han sobrepassat els 25 ºC; lesmàximes més elevades es varenobtenir a mitjan mes.

Hem tornat tenir a l’octubreuna situació atmosfèrica total-ment inusual per a aquesta èpocade l’any. No sols en quant a lestemperatures sinó també en quanta les precipitacions. Únicamenthem mesurat 12 mm de precipita-ció, als quals es pot sumar 1 mmmés de rosades matinals. almanco la nostra contrada, la plu-viometria no ha tingut la intensi-

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2014 GENER 65392 5290 12,36 .... 4285 13232014 FEBRER 86239 7168 12,03 14,74 5806 17922014 MARÇ 127387 10432 12,21 15,48 8450 26082014 ABRIL 173230 13542 12,79 22,23 10969 33862014 MAIG 183569 14134 12,99 23,83 11449 35342014 JUNY 201024 15098 13,31 30,17 12229 37752014 JULIOL 198406 14426 13,75 31,26 11685 36072014 AGOST 170775 12592 13,56 31,11 10200 31482014 SET. 130515 9828 13,28 28,53 7961 24572014 OCT. 111516 8695 12,83 23,94 7043 2174

2013 OCT. 98625 7682 12,84 23,58 6222 1921

NOVEMBRE 2014 (fins a dia 21)

Temperatura mitjana 16 ºCTemperatura més alta 23,4 ºC (dia 1)Temperatura més baixa 8,8 ºC (dia 6)Pluviometria 67 mm Velocitat mitjana del vent 4,2 Km/hVelocitat màxima del vent 56,3 Km/h (dia 4)Direcció del vent predominant NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,3 ml/dia

MES D'OCTUBRE2014 2013

Temperatura mitjana 21 ºC 20,6 ºCTemperatura més alta 31,7 ºC (dia 18) 30,9 ºC (dia 2)Temperatura més baixa 14,2 ºC (dia 23) 11,8 ºC (dia 31)Pluviometria 13 mm (1 dels quals 16,8 mm

correspon a rosades)Velocitat mitjana del vent 3,3 Km/h 4,9 Km/hVelocitat màxima del vent 40,2 Km/h (dia 16) 57,6 Km/h (dia 30)Direcció del vent predominant O NEhumitat mitjana 75% 80%Pressió mitjana 1015 mb 1015 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,4 ml/dia 2,7 ml/dia

18

EVOLUCIó PERÍODE 2008-2014

Temperatura mitjana Pluviometria2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FEBRER 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MAIG 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JUNY 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JULIOL 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6AGOST 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2SETEMBRE 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7OCTUBRE 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 18

mel i sucre

tat prevista per a aquesta època,en plena tardor. També l’any pas-sat tenguérem un octubre de pocapluja; únicament, uns 4 mm mésque enguany.

en quant a altres variablesmeteorològiques, la humitat mit-jana ha tengut un valor del 75% iha estat bastant més baixa que ladel 2013 (80%) i també que la del’agost passat (77%). l’ambientsolejat i sec que ha dominatdurant gran part del mes ha deter-minat aquest paràmetre. Per lamateixa raó, l’evaporació s’hamantingut alta, 3,4 ml/dia.

els dies de mal temps han tor-nat ésser escassos. D’aquí quel’octubre hagi estat novament unmes de poc vent. la velocitat mit-jana s’ha quedat en els 3,3 Km/h.solament durant cinc dies , elvalor

mitjà diari ha superat els 5Km/h. el cop de vent més intenses produí el dia 16 amb una velo-citat de 40,2 Km/h. el vent habufat de manera predominant deponent, de l’oest.

Comentari al mes de novembre

Després d’uns tres primer dies,continuació del temps d’octubre,amb un ambient atmosfèric de soli temperatures elevades (vàremtenir un dia de Tots sants quasi béestival), la meteorologia experi-mentà un canvi remarcable. lestemperatures baixaren de maneranotable i la inestabilitat atmosfè-rica ens aportà les primeres plu-ges de certa consideració en elnostre terme. Finalment es va ferpalès que havien entrat a la tardor.entre els dies 4 i 11 del mes esvaren recollir més de 60 mm, queprecipitaren amb certa intensitat,com és habitual en aquesta època.en total fins a data d’avui duimcomptabilitzats 67 mm. en quanta les temperatures, el canvi tambéha estat significatiu, la mitjana habaixat a 16 ºC, a data de 21 denovembre, descendint 5 ºC res-

pecte al valor mitjà de l’octubre;així i tot, els dígits termomètricses mantenen superiors als del no -vembre de l’any passat. aquestavariació del temps atmosfèric ensha obligat a treure ja roba d’abrici a encendre a moments puntualsalgun sistema de calefacció.També la natura mostra ara més lacara de la tardor, amb la terra méshumida, més humitat ambiental ila vegetació silvestre: garrigues,boscs i també arbusts i herbes deles voreres més hidratats. aquesttemps és i serà favorable a l’apa-rició de tota casta de bolets. elsarbres de fulla caducifòlia vanengroguint i desfent-se de lesseves fulles. la major part delscamps es troben ja llaurats i al’espera de rebre la llavor delscultius del nou any agrícola. elmarró del sòl despull i adormitpredomina en el nostre foravila,just trencat pel verd obscur delsturons i pel verd tendre d’algunatanca o bocí terra sembrat demanera primarenca.

Parc solar fotovoltaic

en el mes d’octubre la radia-ció solar captada per les plaquesha tornat disminuir en relació almes anterior. era d’esperar quefos així ja que el dia segueixacurçant-se i cada vegada tenimmenys hores de llum solar (11 h i06 m: mitjana del mes). s’hangenerat 1133 Kwh menys que alsetembre; però ha tornat augmen-tar el rendiment, que ha passat de13,28 a 12,83, atribuïble, un copmés, al descens de la temperatura;per això, s’ha necessitat menysradiació per obtenir cada Kwh. sicomparam l’octubre d’enguanyamb l’octubre de 2013, observamque enguany s’han aconseguit1033 Kwh més, conseqüènciad’una major quantitat de radiaciósolar que ha incidit a les plaques;per altra banda el rendiment haestat molt similar entre aquest dosmesos, malgrat que la temperaturahagi estat una mica superiorenguany. en el que duim d’any, elsmesos de 2014 en què s’ha generatmenys energia que en el 2013 són:l’agost, el gener i el juliol.

19

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 19

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

el mes passat ja varem publicar fotografies de la possessió de sa Bastida i aquest mes hi tornam:són imatges de diferents indrets fetes pel fotògraf antoni Jiménez Vidal, a finals dels anys cin -quanta. aportació fotogràfica: arxiu d'amador Bauçà Bauçà “Passol”.

20

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 20

mel i sucre

21

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 21

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmTorró de castanyes

saCraMeNT Ferrer

22

les castanyes tenen un alt valor nutritiu, conte-nen hidrats de carboni, proteïnes, fibra, vita-

mines antioxidants com la e i la B3, i minerals,sobretot potassi. són una de les fruites seques ambmenys calories i més aigua. les castanyes es pre-paren de moltes maneres. si bé habitualment lesconsumim crues o torrades, es poden utilitzar perfer aguiats amb carn i pastisseria, com els delicio-sos marrons glacés, un dolç d’origen francès.

Ingredients

Per a tres barres:

- 500 g de castanyes (Cuevas Chef) - 400 g de sucre pols- 250 g d’ametles pelades- 300 g de xocolata de cobertura- 100 g de sucre de vainilla- 40 cc de licor Grand-Marnier- Motlos de fusta- Paper de ceba

Preparació

- Dos dies abans, treure les castanyes del pot iescolar-les amb un colador. llavors col·locar-lesdamunt un paper de cuina i deixar-les assecar.També es poden eixugar dins el forn a temperatu-ra baixa.

- Preparar els motlos, millor de fusta, i folrar-losde paper de ceba. - Dins un bol, fondre 200 g de cobertura de xoco-lata negra al bany Maria o amb el microones.- Quan és fosa, abocar-la dins els motlos i mou-re’ls fins que quedin coberts de xocolata tot el fonsi els costats amb una fina capa.- reservar a la gelera.- Capolar les castanyes i les ametles.- Dins un bol, mesclar les castanyes amb les amet-les.- incorporar el sucre pols i remenar amb una culle-ra de fusta.- abocar el licor Grand Marnier i afegir el sucre devainilla.- remenar molt bé la preparació fins a obtenir unapasta homogènia.- repartir la pasta a cada un dels motlos i premsaramb les mans per donar-li la forma adequada. -reservar a un lloc sec durant tres setmanes.- Passat aquest temps, o quan s’ha assecat, fondre100 g de xocolata negra de cobertura.- Cobrir amb una capa fina els motlos.- Quan la xocolata s’ha solidificat, treure dels mot-los.- antigament els torrons es feien per santaCaterina per així reposar un mes.

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 22

mel i sucre

23

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 30 de nov. Montuïridia 7 de des. Petradia 14 Porreresdia 21 sant Joandia 28 Vilafrancadia 4 de gener ariany

el sol

surt es pon

1 desembre 07.49 17.25

15 08.01 17.24

22 solstici d’hivern

31 08.08 17.33

15 gener 08.07 17.47

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Desembre: santa Bibiana (2), santa Bàrbara (4), la Constitució(6), la immaculada (8), santa llucia (13), sant Tomàs (21),Nadal (25), sant esteve (26), els innocents (28), santa Coloma(31).

El mes

“si plou per santa Bibiana [dia 2], plou quaranta dies i una set-mana”. esperem que així sigui, ara que n’ha après un poc.Comença a ser bon temps per collir i menjar les primeres taron-ges (clementines i mandarines) i per sembrar qualsevol tipusd’arbre. si teniu qualque olivera convé recollir-ne el fruit i feroli i per salar les olives cal que les deixeu amb aigua i sal finsal mes de març. Per l’anomenat pont de la Puríssima sol sermolt bon temps per fer matances. És ben segur que sentireu gri-nyolar més d’un porc durant aquesta setmana quan us aixequeuper anar a treballar. encara podeu podar figueres (minvant) iametlers (plena i minvant); podeu fer planter de patates (min-vant) i alls (minvant); i sembrar lletugues (plena i minvant),tomàtigues (creixent) i porros (plena i minvant). Pensau quevénen les festes de Nadal: anau alerta amb les coques, les amet-les torrades, el torró, la llet d’ametlla, el cava...; no convé quen’abuseu en excés.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a.ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Desembre de 1994• es varen aprovar les normessubsidiàries, que s’havien anatdiferint i que al final del terminilegal es varen aprovar atropella-dament. les normes preveien laprolongació del carrer de ramóny Cajal i la connexió amb els car -rers de la Pau i del Pare Ginard.• Va tenir lloc el iii Concert deJoves intèrprets, que organitzavael Centre Cultural. Hi participaren16 santjoaners, molts dels qualsresidents a Palma.• al llarg de l’any es varen recollirprop de 800 mm d’aigua, molt perdamunt la mitjana. Justament, perculpa de l’aigua, el 20 de desem-bre es va esboldregar una part dela paret que aguanta el carrer delsol, cap a la creu.

Desembre de 2004• Hi havia queixes pel continu pasde camions carregats d’escombrospel carrer Major, que anaven aomplir el clot de la pedrera Nova.a part de les molèsties feien mal bél’asfalt. a l’altra pedrera va pas saruna cosa semblant, en aquest casamb alguns camins rurals.• la Coral de sant Joan, conjunta-ment amb la de son servera, vaviatjar al Marroc. Cantaren aTetuan i Xauen i aprofitaren perfer una mica de turisme.• el Col·lectiu Teranyines il’ajuntament de sant Joan dedi-caren els respectius calendaris alfotògraf santjoaner Climent Pi -cornell, recentment desaparegut.També la Conselleria d’agri -cultura li féu un homenatge,posant el seu nom a un concurs defotografia.

la lluna

29 novembre quart creixent

6 desembre plena

14 quart minvant

22 nova

28 quart creixent

5 gener plena

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 23