VI. Activitat de recerca

Programes de recerca

Secció Històrico-Arqueològica

Banc de dades de monedes catalanes

Director: Miquel Crusafont i Sabater

L’objectiu d’aquest programa és recollir

les dades i classificar materials catalans

existents a diferents arxius.

Catalunya Carolíngia

Directors: Josep M. Font i Rius

Anscari Manuel Mundó

i Marcet

Assessors: Antoni Pladevall i Font

Manuel Riu i Riu

L’objectiu d’aquest programa de recer-

ca és recollir i publicar tots els docu-

ments referents als comtats catalans fins

a l’any 1000, incloent-hi els preceptes

dels reis francs expedits a favor de Cata-

lunya. Aquest corpus és de gran interès

per a la història dels segles ix i x de Ca-

talunya i de l’Europa occidental de l’èpo-

ca carolíngia.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

225

Corpus documental de les relacions

internacionals de Catalunya

i de la Corona d’Aragó

Directors: Maria Teresa Ferrer

i Mallol

Manuel Riu i Riu

Tal com s’anuncià a la memòria del curs

2006-2007, el primer volum del Corpus

ja fou lliurat per a publicar el mes d’oc-

tubre de 2007.

Finalment s’ha adoptat el títol se-

güent: Tractats i negociacions diplomà-

tiques de Catalunya i de la Corona

catalanoaragonesa a l’edat mitjana, I /1.

Tractats i negociacions diplomàtiques

amb Occitània, França i els estats ita-

lians, 1067-1213.

El volum conté:

— Benito i Monclús, P. «Guerra,

aliances per a la guerra i acords

de pau. Estratègies militars i

politicodiplomàtiques de l’ex-

pansió territorial ultrapirinen-

ca de Barcelona i de la Corona

d’Aragó (1067-1213)».

— Ferrer i Mallol, Maria Te-

resa. «Les relacions del com-

tat de Barcelona i de la Co-

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 225

rona catalanoaragonesa amb

els estats italians en els se-

gles xi-xii».

— Benito i Monclús, P.; Sendra

Beltran, P.; Vela i Aulesa, C.

«Corpus documental».

Hi han col.laborat també Rafael

Ginebra i Molins, Roberto Pili i Esther

Redondo García.

Després de la revisió feta pel Ser-

vei de Correcció Lingüística, tots els au-

tors han revisat les correccions, han com-

pletat la llista bibliogràfica i han fet

alguns afegits i correccions al text a cau-

sa de l’aparició de bibliografia nova. Car-

les Vela, a més, ha fet una altra revisió

de tot el llibre per tal d’homogeneïtzar els

aspectes formals de notes, aparat crític

dels documents, remissions entre els dos

estudis introductoris i citació homogènia

de personatges i fets. La confecció dels

índexs analítics que porta a terme Pilar

Sendra ha ajudat molt a detectar possi-

bles errors o esments diferents dels ma-

teixos personatges o llocs, atesa la man-

ca de fixació dels noms propis en aquesta

època i la desaparició o canvis experi-

mentats pels topònims. Esther Redondo

ha hagut de modificar alguns noms als

mapes i fer alguns retocs tant als mapes

com als arbres genealògics. També ha

confeccionat els mapes de l’itinerari de

Jaume I, que s’han inclòs al llibret-pro-

grama distribuït als participants en el

congrés del vuitè centenari de Jaume I,

celebrat a Barcelona del 31 de març al

4 d’abril de 2008, que serà útil perquè

aviat començarà el treball sobre aquest

regnat.

Actualment el volum I/1 dels

Tractats és a la impremta.

S’han presentat ponències a al-

guns congressos, que avancen alguns as-

pectes del volum I/2 i del II:

— Vela i Aulesa, Carles. «Des-

muntant la conflictivitat islamocristiana

al segle xi: les relacions entre el comte de

Barcelona i el rei de Dénia». Ponència

presentada al col.loqui internacional

«Conflictivitat i vies de solució a la Medi-

terrània medieval», celebrat a Barcelona

el mes d’octubre de 2007 a la Institució

Milà i Fontanals (CSIC).

— Ferrer i Mallol, Maria Tere-

sa. «Panorama general de les relacions in-

ternacionals de Jaume I. Les relacions

amb els estats italians». Ponència pre-

sentada al congrés internacional «El po-

der reial. Les institucions. La política

internacional», celebrat a Barcelona del

31 de març al 4 d’abril de 2008.

— Vela i Aulesa, Carles. «Rela-

cions amb els països islàmics durant el

regnat de Jaume I». Ponència presentada

al congrés internacional «El poder reial.

Les institucions. La política internacio-

nal», celebrat a Barcelona del 31 de març

al 4 d’abril de 2008.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

226

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 226

Corpus textual de la Catalunya

del Nord: Catàleg d’Impresos

Rossellonesos (CIR)

Directora: Eulàlia Duran i Grau

Aquest programa de recerca té per objec-

tiu elaborar un catàleg d’impressions fe-

tes a Perpinyà i al territori del Rosselló

entre 1500, data de la primera impressió

per Joan Rosenbach, i 1840, alhora que

s’ocupa de l’estudi dels impressors nord-

catalans i els llibreters establerts en

aquest territori, de llur activitat empre-

sarial i de la història de la cultura catala-

na en aquestes terres.

Durant el període 2007-2008

s’han seguit les directrius indicades a la

memòria del programa de recerca per al

trienni 2008-2010. La llista d’impresos a

catalogar pel CIR s’actualitza constant-

ment amb la consulta de catàlegs en línia

que es van incorporant de mica en mica

a la Xarxa i també amb catàlegs de lli-

breters de vell. Paral.lelament, de l’estu-

di dels textos impresos i de la documen-

tació notarial en resulten dades precioses

sobre edicions fins ara desconegudes.

És així que s’han localitzat nous

títols (a tall d’exemple, dos impresos sen-

se data però possiblement de 1814, pu-

blicats a la impremta de J. Alzine: Pièces

relatives au changement qui vient de s’o-

pérer dans le gouvernement français.

Traité de paix i Pièces relatives au chan-

gement qui vient de s’opérer dans le gou-

vernement français. Constitution), nous

exemplars (a la Biblioteca de la Universi-

tat de Barcelona, diversos impresos dels

segles xvii-xix que no estaven catalogats)

i també notícia d’edicions fins ara desco-

negudes (una primera edició perpinyane-

sa de 1636 de la sintaxi de Joan Torroe-

lla, a les premses del llibreter Lluís Roure,

o, també de la mateixa impremta i del se-

gle xvii, les Indulgèncias que guàñan los

Congregants de la Congregació de aquest

col.legi en lo any 1629). Els resultats de

la recerca de nous testimonis han estat,

fins ara, altament satisfactoris.

Pel que fa a les descripcions tipo-

bibliogràfiques dutes a terme, es treballa

sobre un corpus de més de set-cents títols

i mil tres-cents exemplars, del qual la part

dedicada als segles xv-xvii quedarà tan-

cada el 2010; de moment, s’ha fet més del

85 % de les descripcions tipobibliogràfi-

ques d’aquest període, i d’aquestes, cap a

un 80 % són completes. És a dir, ja se

n’han vist tres exemplars. També s’ha

avançat en la catalogació dels impresos dels

segles xviii-xix, tant en biblioteques al nos-

tre abast com en altres fons. El curs 2007-

2008 s’han fet estades llargues a Londres i

Madrid i s’ha deixat tancada la de París,

i també diversos desplaçaments curts que

han permès d’avançar tal com era previst.

Pel que fa a la línia d’investigació

sobre la impremta i la llibreteria nord-

catalana, després de localitzar a l’Arxiu

Departamental dels Pirineus Orientals ma-

terial per a l’estudi dels impressors dels se-

gles xvi-xvii, s’han trobat a la Biblioteca de

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

227

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 227

Catalunya (Fons de l’Arxiu de l’Hospital)

diversos lligalls amb informació relativa a

Samsó Arbús, de la segona meitat del se-

gle xvi, que permeten completar i ampliar

significativament les dades que fins ara es

tenien sobre el personatge, el seu entorn fa-

miliar i la seva activitat empresarial. En

aquests moments, partint d’aquestes tro-

balles, E. Miralles i M. Comas redacten un

ampli estudi que complementa un treball

anterior seu (M. Comas i E. Miralles, «La

impremta a Perpinyà: Samsó Arbús»,

ATCA, vol. 25, 2006, p. 347-373) i que ha

de quedar tancat aquest curs. Paral.lela-

ment, s’han anat consultant altres fons no-

tarials, especialment a Barcelona i a Per-

pinyà, el buidatge dels quals ha aportat

dades complementàries i precioses per a

l’estudi d’aquests quatre segles d’imprem-

ta nord-catalana, sobretot sobre l’existèn-

cia de nous llibreters, dels quals o no es te-

nia notícia o bé únicament se’n tenien

informacions de manera indirecta, per re-

ferències de segona mà.

Durant el curs 2007-2008 han

sortit publicats els següents estudis:

Miralles, E. «Dos llibres de devoció del

notari Lluís Guilla». Afers: Fulls de Re-

cerca i Pensament, núm. 58 (2007),

p. 675-691. [Dossier «Notaris, homes

i papers. El Nord català als segles xiii-

xviii», coordinat per J. Peytaví]

Comas, M. «La vitalitat de la impremta a

Perpinyà del segle xvi al segle xix: de

Rosenbach a Alzina». Mirmanda,

núm. 2 (2007), p. 77-88.

Vila, P.; Serès-Brià, R. «La Regla de la

gloriosa Santa Clara (Perpinyà,

1707), un imprès no inventariat».

AIEG, vol. xlviii (2007), p. 361-364.

Pel que fa al primer article, com as-

senyala Joan Peytaví, coordinador del vo-

lum d’Afers dedicat a la Catalunya del

Nord, l’estudi incorpora elements de re-

novació en l’estudi de la història literària

d’aquestes terres: «el treball fa un repàs

dels notaris productors de lletra, llengua

i literatura personals. Hi involucra el món

dels impressors, el predomini de les obres

d’inspiració religiosa, la profusió de les

segones creacions, etc., uns procediments

que demostren un intent d’existir d’una

creació catalana que sembla llavors a mit-

ja asta. [...] Miralles ofereix, per tant, una

lectura innovadora d’aquest món després

de la tesi de Josep Sebastià Pons fa prop de

vuitanta anys».

També és innovador l’estudi que

M. Comas publica a la revista Mirmanda,

una nova plataforma de difusió cultural

de les terres del nord català: Comas, que

està enllestint una tesi doctoral sobre les

premses nord-catalanes de la primera

meitat del segle xvii, fa un recorregut per

quatre segles d’impremta a Perpinyà que

posa al dia el ja clàssic de Joaquim Comet

(1908) i les darreres aportacions de Gé-

rard Bonet (2004) des d’un punt de vista

divulgatiu. Finalment, Pep Vila, en col.la-

boració amb Rotllà Serès-Brià, ha donat

a conèixer l’únic testimoni d’un imprès

desconegut fins ara, que es guarda al fons

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

228

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 228

de les clarisses de Perpinyà: Regla de la

gloriosa Santa Clara (Perpinyà, 1707).

Els resultats de la recerca des-

envolupada fins ara es poden veure publi-

cats a la pàgina web del CTCN: CIR, que

es va posar en marxa el 2007. La pàgina

web permet que la difusió de la tasca de

recerca duta a terme pels membres de l’e-

quip sigui més visible. El fet d’haver po-

sat els materials en accés lliure és una ma-

nera de multiplicar-ne la difusió, de posar

a l’abast la recerca perquè es pugui com-

partir i de fer-la arribar a receptors que,

d’una altra manera, no hi haguessin ac-

cedit. Així, al mateix temps que la pro-

ducció científica té la possibilitat d’obte-

nir una àmplia difusió també adquireix

visibilitat, és a dir, en un entorn com el

de la investigació, en què Internet i les no-

ves tecnologies cada vegada van adqui-

rint més protagonisme, fer-s’hi visible és

cabdal i necessari per a assolir els objec-

tius de la recerca, perquè tinguin ressò i

perquè siguin reconeguts. En aquest sen-

tit, l’àmplia difusió ja ha començat a ser

efectiva, amb la inclusió, per exemple, de

l’estudi de M. Comas «Un apunt sobre la

literatura impresa a Perpinyà al primer

terç del segle xvii», publicat a inicis de

l’any 2007, en la bibliografia de l’article

dedicat a l’impressor Pere Lacavalleria a

l’enciclopèdia lliure Viquipèdia.

Finalment, cal assenyalar que di-

versos estudis dels membres del progra-

ma de recerca són en curs o s’han lliurat

a impremta (Revista de Catalunya, An-

nals de l’Institut d’Estudis Gironins, etc.),

s’ha començat a organitzar la jornada

d’estudi sobre la impremta que és previs-

ta per al 2010 i es treballa per incorporar

un historiador de l’art, especialista en

gravat, i col.laboradors externs (Sevilla i

Madrid). D’altra banda, a la darrera tro-

bada dels membres de l’equip de recerca

es van marcar les línies d’actuació per al

proper curs 2008-2009: catàleg d’impre-

sos, estudi de la impremta i la llibreteria,

preparació de la jornada d’estudi de 2010,

difusió de la recerca (publicacions, con-

ferències i web) i consulta de fons fins ara

poc explorats (fons privats nord-catalans).

Corpus Vitrearum Medii Aevi

(CVMA)

Directors: Anscari Manuel Mundó

i Marcet

Xavier Barral i Altet

L’objectiu genèric del programa del

CVMA català és l’estudi científic i docu-

mentat, amb publicació final, de tots els

vitralls medievals dels edificis religiosos i

civils de Catalunya fins a mitjan segle xvi.

El projecte, iniciat a Amsterdam

el 1952 i acceptat per la Unió Acadèmi-

ca Internacional el 1954, el regeix un Co-

mitè Internacional amb seu a París. Cada

país ha format el seu comitè. Fins ara s’ha

publicat un centenar de volums de des-

cripcions detallades i alguns inventaris de

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

229

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 229

vitralls; aquests segueixen les directrius

establertes pel comitè central.

El comitè nacional del CVMA Ca-

talunya (Anscari Manuel Mundó i Marcet,

Xavier Barral i Altet, Joan Vila-Grau i

Antoni Vila i Delclòs) forma part, amb

personalitat pròpia i des de fa anys, del

Comitè Internacional del Corpus Vitrea-

rum. Cada any s’hi envia el report de l’es-

tat del treball.

Encara que amb entrebancs se-

riosos i inevitables, aquest curs s’han con-

tinuat els treballs de recopilació i revisió

que han d’anar en el volum v del CVMA.

Manquen només uns documents de Cer-

vera i el comentari adient.

S’ha fet revisió d’alguns textos de

la segona part del volum darrerament in-

troduïts. Hi ha hagut reunió de col.labo-

radors els dies 4 de desembre de 2007 i

13 d’abril de 2008, a més de contactes so-

vintejats entre ells per a constatar l’estat

de la feina i les dificultats trobades.

Com cada any, s’ha enviat el resum

de l’activitat del CVMA català a la UAI.

Cròniques polítiques de Ferran

Soldevila per a l’estranger,

1926-1949

Director: Albert Balcells i González

L’objecte d’aquest programa és la reco-

pilació i traducció de les cròniques políti-

ques que Ferran Soldevila publicà a Le

Journal de Genève entre 1926 i 1936 i al

Bulletin of Spanish Studies entre 1926 i

1947 amb un estudi acompanyat d’un al-

tre d’introductori. L’historiador era alho-

ra un excel.lent periodista i els seus arti-

cles, pensats per a un públic estranger,

resulten de gran interès per al públic ca-

talà actual, atesa la llibertat amb què Fer-

ran Soldevila escrivia, utilitzant un pseu-

dònim a gairebé totes les seves cròniques

al diari suís i a la revista universitària de

Liverpool.

De Barcelona a València. Els orígens

del patriciat urbà en el marc de

l’expansió catalana del segle XIII

(1238-1338)

Director: Enric Guinot i Rodríguez

L’objectiu general de la recerca és estu-

diar els orígens del patriciat urbà de la

ciutat de València en el marc de la colo-

nització feudal del segle xiii i principis del

xiv, amb dues vessants d’anàlisi social.

Una primera, més breu, dedicada a les

possibles relacions entre l’oligarquia ur-

bana de la capital catalana i els primers

colons pobladors de la ciutat de València

i una de segona, més extensa, de recons-

trucció dels principals llinatges de la bur-

gesia urbana valenciana del primer segle

de la seva existència (1238-1338), a par-

tir tant de la seva activitat econòmica com

de la política en el nounat municipi. El

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

230

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 230

projecte planteja una recerca en tres pe-

ríodes històrics: un de primer, referit al

temps de Jaume I, la generació de la con-

questa; un de segon, al darrer terç del se-

gle xiii, durant els regnats de Pere el Gran

i Alfons II (1276-1291), i finalment, el

temps de Jaume II, el canvi de segle

(1291-1327).

Atenent l’estat de la qüestió del

tema i la necessitat d’exhumar pràctica-

ment el 90 % de la documentació a con-

sultar, la metodologia de treball consta

també de dues parts successives. Una pri-

mera dedicada a avaluar la participació

del patriciat urbà de Barcelona en la con-

questa de València i els seus interessos a

la nova ciutat, tot a partir dels estudis so-

bre dit grup social. I una segona, de llar-

ga durada, que haurà de reunir el cos

documental existent sobre la ciutat de

València del segle xiii i principis del xiv

per a trobar-hi el rastre dels seus primers

ciutadans.

A més de la redacció i publicació

dels corresponents treballs històrics que

donen compte dels resultats de la inves-

tigació, un dels resultats complementa-

ris però significatius del projecte va ser

l’elaboració d’un complet catàleg de la

documentació doscentista existent per a

la ciutat de València i sobre aquesta

mateixa ciutat, la qual serà posterior-

ment posada a l’abast de la comunitat

científica.

Aleshores, el pla de treball per a

aquest any passa per acabar de localitzar

i regestar els documents relacionats amb

els ciutadans de València del període cro-

nològic proposat de les darreries del segle

xiii, amb la complicació (i l’oportunitat

de fornir millors dades) de l’aparició de

dues noves sèries documentals que fins

aquestes dates no es conservaven. Ens re-

ferim als primers protocols notarials co-

neguts de la ciutat de València (sis ma-

nuscrits de la dècada de 1290) i els set

llibres del càrrec del justícia de la matei-

xa ciutat (1280 i 1299). Tots ells també

resten inèdits però forneixen una magní-

fica informació complementària sobre ac-

tivitats econòmiques, crèdit, negocis, deu-

tes, etc., mitjançant la qual hom veu dia

a dia els interessos de dit patriciat urbà

en un temps en què aquest, la segona ge-

neració després de la conquesta, començà

a consolidar-se també en l’àmbit polític

gràcies als privilegis reials.

Edició crítica de les obres de Manuel

Milà i Fontanals

Director: Manuel Jorba i Jorba

Al darrer quadrimestre de 2007 es va

culminar la fase preparatòria, amb la re-

cepció de la reproducció digitalitzada

d’una bona part dels documents a editar

tant en el primer volum previst com en els

posteriors.

El treball dut a terme dins l’any en

curs ha consistit a transcriure la major

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

231

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 231

part dels textos que s’han d’incloure en el

tom i de les OC (Articles i assaigs crítics,

divulgatius i erudits); revisar i compulsar

els textos transcrits, i fixar i anotar els tex-

tos que s’han d’editar, a càrrec de Fran-

cesc Bernat i Baltrons (els textos lingüís-

tics) i de Manuel Jorba i Jorba (el conjunt

dels textos).

Escassetats, caresties, fams

i mortaldats a Catalunya a l’edat

mitjana. Estudi i corpus documental

Director: Antoni Riera i Melis

Aquest programa constitueix la segona

part de la recerca «De re frumentaria: Cor-

pus de documentació municipal relativa al

mercat urbà de cereals als Països Catalans

a la baixa edat mitjana», que es va des-

envolupar entre els anys 2002 i 2006. Si el

passat programa tenia com a finalitat pri-

mordial crear un corpus de documentació

inèdita sobre una temàtica tan important

com desconeguda, l’actual pretén explotar

científicament els 3.167 documents trans-

crits i anotats, a més de complementar-los

amb noves aportacions. Ens proposem

emprendre, durant el pròxim trienni, un

estudi en profunditat de les crisis de sub-

sistència i les mortaldats que patiren entre

els segles xi i xv els territoris compresos en-

tre Salses i la Sénia i calibrar el seu im-

pacte sobre la societat i l’economia medie-

vals. Els objectius específics són:

1) Construir una cronologia pre-

cisa de les escassetats, caresties, fams i

mortaldats que van afectar Catalunya tot

establint-ne la freqüència, la durada i la

intensitat.

2) Precisar les causes i l’àmbit es-

pacial dels dèficits alimentaris, analit-

zant-ne les relacions existents amb les os-

cil.lacions climàtiques i els canvis agraris

i identificant els factors que expliquen

l’expansió i el perllongament de les fams.

3) Cartografiar l’origen i la difu-

sió de les principals pandèmies i exami-

nar la relació de causa-efecte entre la

manca d’aliments i la mortalitat.

4) Mesurar les conseqüències de

les fams i de les mortaldats en la demogra-

fia, l’economia i la societat rural i urbana.

5) Analitzar el paper desenvolu-

pat per diferents agents socials en la gè-

nesi i el desenvolupament de les crisis, així

com els mecanismes dissenyats per les di-

verses esferes del poder per tal de neutra-

litzar-ne els efectes més perjudicials.

6) Estudiar les representacions

i explicacions coetànies de les caresties i

les fams.

7) Completar el corpus amb les

transcripcions dels documents inèdits re-

collits als arxius des de 2002.

Pel que fa a la metodologia, es

pretén transcendir les velles visions neo-

maltusianes mitjançant l’adaptació de les

noves propostes d’anàlisi aportades re-

centment pels «economistes de la fam»

del Tercer Món a l’estudi de les crisis ce-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

232

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 232

realistes medievals. La reflexió recolzarà

sobre una àmplia base d’informació inè-

dita i editada, obtinguda d’una consulta

intensiva de les sèries documentals muni-

cipals, reials, eclesiàstiques i notarials,

així com de la historiografia, la teoria mè-

dica i la literatura moral coetànies.

Estat actual del programa i realitzacions

Durant el curs 2007-2008 l’equip de re-

cercadors —d’acord amb el cronograma

establert— ha treballat en diversos arxius

de Barcelona i en biblioteques europees i

nord-americanes.

Antoni Riera i Melis ha examinat

els registres de cancelleria dels regnats de

Jaume I i de Pere el Gran, conservats a

l’Arxiu de la Corona d’Aragó: ACA, C,

reg. 1-60 (1252-1282). L’objectiu d’a-

questa recerca és establir una cronologia

prou precisa dels inicis de les crisis cerea-

listes de la baixa edat mitjana arreu de la

Corona catalanoaragonesa.

Joan Josep Càceres Nevot, després

de llegir la seva tesi doctoral sobre les ca-

resties del segle xiv, ha continuat a l’Ar-

xiu Històric de la Ciutat de Barcelona el

buidatge de la sèrie «Registres de Delibe-

racions del Consell de Barcelona: AHCB,

Deliberacions, reg. 24-33 (1478-1499)»,

corresponent a l’època del «redreçament»

i de la segona guerra dels Remences, un

període gairebé abandonat per la histo-

riografia catalana després de les valuoses,

però ja llunyanes, aportacions de Jaume

Vicens i Vives.

Pol Serrahima Balius ha iniciat la

seva participació en la recerca consultant

a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barce-

lona la sèrie «Clavaria, els registres comp-

tables del Consell de Barcelona: AHCB,

Clavaria, vol. 70-92 (1457-1476)».

Montserrat Richou i Llimona ha

consultat selectivament a l’Arxiu Històric

de Protocols de Barcelona els protocols

dels principals notaris comercials: Pere de

Torre, Jaume Bruniquer, Jaume de Co-

marmena, Llorenç de Canals, Pere Borrell,

Pere de Folgueres (major), Pere Oms, Pere

Martí, Francesc de Ladernosa, Guillem

d’Orta, Andreu Figuera, Ramon de Mas-

sana, Jaume Ballester, Llorenç de Roca,

Berenguer Ermengol, Antoni Bellver, Fe-

lip Gombau, Francesc de Pujol, Jaume

Just, Bernat Castellvell, Francesc de Relat,

Joan Nadal, Tomàs de Bellmunt, Guillem

Donadeu i Bartomeu Massons (major).

Josep Fernández Trabal ha buscat

informació inèdita relativa al Baix Llo-

bregat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó,

buidant les sèries «Processos» (1372A-D

i 1298D); la Batllia General de Catalunya

(man. 318); l’Arxiu del Palau-Requesens,

on ha examinat el lligall 258; el registre

de la cúria de Molins de Rei (1425-1430);

el manual de Joan de Moles, notari de

Molins de Rei (1426-1429); el Llibre de

les ordinacions de la vila de Martorell

(1487); el Llibre de les ordinacions per a

la venda de vi en la vila de Martorell

(1490); el Llibre de les ordinacions dels

oficis en la vila de Martorell (1496); el

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

233

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 233

Llibre de privilegis de la vila de Marto-

rell, i l’Arxiu Capitular de Barcelona, del

qual ha consultat la secció «Marmessories

de la Pia Almoina», tot transcrivint el die-

tari de Bartomeu de Miramar, notari de

Molins de Rei (1338-1391).

Pere Benito i Monclús, durant el

curs 2007-2008, ha efectuat una estada,

amb una beca Marie Curie, al Laborato-

ri de Medievalística Occidental de París

(LAMOP, Universitat de París I), cir-

cumstància que li ha permès de freqüen-

tar la Biblioteca de l’Escola Nacional de

Chartes, la Biblioteca Central de la Sor-

bona i la Biblioteca Halphen del LAMOP,

on ha buidat les edicions de les fonts cro-

nístiques franceses dels segles xi-xiii.

La documentació inèdita recolli-

da per Joan Josep Càceres, Pol Serrahima

i Josep Fernández Trabal ha estat trans-

crita i anotada, per tal d’integrar-la al

corpus documental. La documentació

inèdita reunida per Antoni Riera i Melis i

Montserrat Richou així com les referèn-

cies bibliogràfiques seleccionades per

Pere Benito han estat regestades i inclo-

ses en una base de dades, a fi de facilitar-

ne la consulta per tots els membres de l’e-

quip, que les utilitzaran en la redacció de

les respectives monografies.

Difusió dels resultats

Antoni Riera i Melis ha utilitzat la infor-

mació arxivística i bibliogràfica aportada

per la recerca durant el curs 2007-2008

en les activitats següents.

Participació en cursos universitaris

— «Alimentazione e religione». Curs de

6 crèdits ECTS, impartit a la Universitat

de Bolonya durant el mes d’abril de 2008

dins del màster europeu Història i cultura

de l’alimentació, que imparteixen conjunta-

ment la Universitat de Bolonya, la Univer-

sitat de Barcelona i la Universitat de Tours.

— «Temps i ritmes de l’alimen-

tació». Curs de 3 crèdits ECTS, impartit

a la Universitat de Barcelona durant el

mes de maig de 2008 dins del màster eu-

ropeu Història i cultura de l’alimentació,

que imparteixen conjuntament la Uni-

versitat de Bolonya, la Universitat de Bar-

celona i la Universitat de Tours.

— «La taula senyorial a Catalu-

nya durant el segle xii». Lliçó teòrica im-

partida dins del curs «Amors i odis, pietat

i revoltes, sons i mots: el món de Guillem

de Berguedà», organitzat per la Universi-

tat de Barcelona a Berga del 7 a l’11 de

juliol de 2008.

Participació en congressos científics

i seminaris internacionals

— «Les dissettes du premier quart du

xive siècle dans la Couronne d’Aragon».

Classe pràctica impartida a la Universi-

tat de París I (Panthéon-Sorbona) dins

del seminari internacional «Disette, fa-

mine et mortalité dans l’Europe Medie-

val: le temps et l’espace des crises de cy-

cle court», organizat pel Laboratori de

Medievalística Occidental de París de l’1 al

3 de novembre de 2007.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

234

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 234

— «Proyección mercantil de Ca-

talunya en el Languedoc (siglos xiii-xv)».

Classe teòrica impartida en el VI Semi-

nari Internacional d’Història Medieval:

«Comerciar en la Baja Edad Media: mer-

cados, instituciones y mercaderes en el

Mediterráneo y el Atlántico», organitzat

per la Universitat d’Alacant a la Nucia

(Alacant) del 29 de novembre a l’1 de de-

sembre de 2007.

— «Tener siempre bien aprovi-

sionada la población. Los cereales y el

pan en las ciudades catalanas durante la

Baja Edad Media». Ponència del 5th In-

ternational Meetings of the Middle Ages:

«Feeding the city in the Middle Ages», or-

ganitzat per la Universitat de Cantàbria i

el Govern de la Rioja a Nájera del 22 al

25 de juliol de 2008.

Pere Benito i Monclús ha ofert un

avançament de resultats a «Del castillo

al mercado y silo. La gestión de la renta

cerealícola como estrategia de rentabili-

zación del dominio de la Pia Almoina de

Barcelona en la castellanía de Sitges»,

comunicació presentada al XII Congrés

d’Història Agrària, organitzat per la So-

cietat Espanyola d’Història Agrària a

Còrdova del 13 al 15 de març de 2008.

Publicacions

Llibres

Oliva, H. R.; Benito, P. [ed.]. Crisis de

subsistencia y crisis agrarias en la

Edad Media. Sevilla: Universidad de

Sevilla, 2007. 357 p.

Riera i Melis, A. Jaume I i la seva època:

Anàlisi breu d’un important llegat po-

lític i cultural. Barcelona: Institut d’Es-

tudis Catalans, 2008.

Tesis doctorals en xarxa

Càceres Nevot, J. J. La participació del

consell municipal en l’aprovisiona-

ment cerealer de la ciutat de Barce-

lona (1301-1430). Barcelona: Uni-

versitat de Barcelona, 2007. 267 p.

Banegas López, R. A. L’aprovisionament

de carn a Barcelona durant els segles

XIV i XV. Barcelona: Universitat de Bar-

celona, 2007.

Richou i Llimona, M. El Baix Maresme a

l’època medieval. Barcelona: Univer-

sitat de Barcelona, 2007.

Articles de revista i capítols de llibre

Riera i Melis, A. «Crisis frumentarias y

políticas municipales de abasteci-

miento en las ciudades catalanas du-

rante la Baja Edad Media». A: Oliva,

H. R.; Benito, P. [ed.]. Crisis de sub-

sistencia y crisis agrarias en la Edad

Media. Sevilla: Universidad de Sevi-

lla, 2007, p. 124-159.

— «El valor dels erms. La gestió de les

pastures a Catalunya (segles xi-xiii)».

A: Sabaté, F. [ed.]. Natura i desenvo-

lupament: El medi ambient a l’edat

mitjana. Lleida, 2007, p. 221-250.

— «El comerç internacional a la Corona

catalanoaragonesa durant el segon

terç del segle xiii». A: Un mar de lleis:

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

235

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 235

De Jaume I a Lepant. Barcelona: Ins-

titut Europeu de la Mediterrània,

2008, p. 41-62.

Benito i Monclús, P. «Et si sterilitas, ut

solet, in terra illa fuerit. Frecuencia,

longevidad y gravedad de las cares-

tías en Cataluña durante la “fase de

crecimiento” de la economía medie-

val». A: Oliva, H. R.; Benito, P. [ed.].

Crisis de subsistencia y crisis agrarias

en la Edad Media. Sevilla: Universi-

dad de Sevilla, 2007, p. 79-110.

El Fons Pere Calders.

Estudi i edició. Construcció

d’una base de dades

Director: Jordi Castellanos Vila

L’objectiu del programa és l’estudi dels

documents i originals del Fons Pere Cal-

ders de la Universitat Autònoma de Bar-

celona, la preparació de l’epistolari i dels

contes i novel.les inèdits de Pere Calders

per a la seva publicació, si és el cas, i l’e-

laboració d’un banc de dades de l’obra

gràfica, periodística i literària de l’escrip-

tor i dels escrits i crítiques sobre la seva

obra.

El Fons Pere Calders es troba ja

definitivament dipositat i catalogat dins

la Biblioteca d’Humanitats de la Univer-

sitat Autònoma de Barcelona.

La Biblioteca d’Humanitats

compta ja amb tota la documentació del

fons i la que s’hi ha afegit gràcies a aquest

projecte (escrits, dibuixos, il.lustracions,

acudits, fotografies, etc., dispersos a dia-

ris i revistes com Diario Mercantil, Avui,

L’Esquella de la Torratxa, Papitu, Diari

de Barcelona, Quaderns de l’Exili, Fasci-

cles Literaris, Pont Blau, Lletres, Serra

d’Or, Canigó, El Periódico, etc.), escane-

jada i indexada, en un banc de dades que

ben aviat serà d’accés públic.

Durant aquest curs s’ha treballat

en les edicions següents:

La ciutat cansada. Ed. a cura de Jordi

Castellanos. Pròleg de Joan Melcion.

Barcelona: Edicions 62, 2008. 231 p.

(El Balancí; 581)

La marxa cap al mar. Edició i pròleg de

Carlos Guzmán Moncada. Presenta-

ció de Jordi Castellanos. Bellaterra:

Universitat Autònoma de Barcelona.

[En premsa]

Sense anar tan lluny. Edició i pròleg de

Valentí Rossell. Presentació de Jordi

Castellanos. Bellaterra: Universitat

Autònoma de Barcelona. [En premsa]

S’està acabant d’enllestir l’edició

anotada de l’epistolari Vicenç Caldés -

Pere Calders (1939-1963), a cura de

Magda Alemany. S’han mantingut con-

tactes amb Edicions 62 per a la seva pu-

blicació.

La pàgina web, ja totalment en-

llestida, s’ha incorporat al fons de l’IEC.

Es pot consultar a l’adreça http://www.

iec.cat/perecalders/.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

236

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 236

Forma Orbis Romani - Forma

Conventus Tarraconensis

Director: Josep Guitart i Duran

El programa Forma Orbis Romani

(FOR), promogut per la Unió Acadèmica

Internacional, és un programa de recerca

de topografia arqueològica del món romà

que es proposa la reconstrucció històri-

ca dels territoris antics, portant la carto-

grafia i l’anàlisi al marc regional mit-

jançant mapes de detall (generalment a

l’escala 1:25.000 o 1:50.000) que per-

meten una localització precisa de les da-

des, mantenint a la vegada una visió ge-

neral del territori corresponent.

El programa FOR a Catalunya i

una part del País Valencià es concreta en

la Forma Conventus Tarraconensis, que

comporta la preparació de diversos vo-

lums, cadascun dels quals ha de cobrir

una àrea amb coherència historico-

topogràfica. La primera etapa del pro-

grama comprèn els territoris immediats

de les principals ciutats romanes de Ca-

talunya.

Estat actual del programa i realitzacions

Durant aquest curs 2007-2008 s’ha tre-

ballat bàsicament en la preparació del

volum Tarraco II, en col.laboració amb

l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i

en el marc del projecte més ampli «Es-

tudi del paisatge arqueològic antic de

l’Ager Tarraconensis (a la dreta del riu

Francolí)». El territori inclòs en aquest

volum comprèn la comarca del Tarra-

gonès a la dreta del Francolí, una part

del Baix Camp i el municipi d’Alcover, a

l’Alt Camp. S’ha estudiat arqueològica-

ment el territori mitjançant una apro-

ximació multidisciplinària i des d’una

perspectiva diacrònica, amb estudis de

geologia, recursos hídrics i minerals, evo-

lució dels sòls, clima, flora, fauna i mor-

fologia del territori i dels antics assenta-

ments humans.

L’estudi dels assentaments hu-

mans s’ha fet a partir d’una sèrie de cam-

panyes de prospeccions que ha combi-

nat les extensives i les intensives o de

«tansects» amb cobertura total. Les da-

des s’estan tractant amb un GIS, i a par-

tir dels resultats s’avaluen els models de

poblament i l’evolució de l’estructura del

territori i de l’explotació i adaptació hu-

mana a l’entorn. El programa ha pro-

duït ja diverses publicacions i ponències

a reunions científiques, i, a més del vo-

lum corresponent de la FOR, s’està tre-

ballant també en l’elaboració d’una mo-

nografia que recollirà els nombrosos

resultats assolits.

Paral.lelament, s’ha conclòs la

preparació del volum Tarraco I (Cos-

setània oriental), corresponent a l’actual

Baix Penedès, i s’ha seguit treballant en

la preparació del volum Baetulo.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

237

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 237

Llatí i escriptura als Països Catalans

en època romana. Els documents

directes

Director: Marc Mayer i Olivé

La finalitat d’aquest programa de recer-

ca és l’estudi de les particularitats del lla-

tí en l’àmbit lingüístic català i la intro-

ducció de les dades epigràfiques en el

programa internacional EAGLE.

Llibres de matrícula de les

insaculacions (llibres de l’ànima)

de la ciutat de Barcelona

(1498-1713)

Directora: Eva Serra i Puig

La intenció d’aquest projecte, concebut

per a tres anys, és posar a mans dels in-

vestigadors d’història de Catalunya dels

segles moderns anteriors a la Nova Plan-

ta la nòmina de les persones que podien

participar i participaven en el sistema

electoral municipal de Barcelona a través

del sistema d’insaculació; en el cas de

Barcelona, introduït el 1498.

Fins ara es disposa de la nòmina

dels extrets o elegits com a consellers.

Cinc conselleries fins a 1641 i sis conse-

lleries, amb l’obtenció del conseller me-

nestral, d’ençà del 30 de desembre de

1641, sota la pressió social de la con-

juntura de la Guerra dels Segadors.

Aquesta llista prové del volum primer de

les Rúbriques de Bruniquer (Barcelona,

1912) i algunes dades més, del Manual

de novells ardits o Dietari de l’antic con-

sell barceloní - 1390-1714 (Barcelona,

1892-1975). L’obra de Jaume Vicens i

Vives Ferran II i la ciutat de Barcelona:

1479-1516 (Barcelona, 1936-1937) ha

estat i segueix sent un punt de partida

d’investigació i debat sobre el tema in-

saculatori. Després, els treballs de Josep

Maria Torras i Ribé, de Fernando Sán-

chez Marcos, de James Amelang, de Joan

Lluís Palos, de Núria Florensa o de Ma-

ría Adela Fargas Peñarrocha sobre ins-

titucions barcelonines o elits de la ciutat

han col.laborat a millorar el coneixe-

ment de les oligarquies històriques de

Barcelona i els seus vincles amb el po-

der municipal.

Amb tot, l’estudi del poder muni-

cipal i la base social que el sostenia i dels

canvis produïts entre 1498 i 1714 enca-

ra no disposa de la nòmina del personal

amb capacitat electoral. Manca, doncs,

una edició completa de les persones in-

saculades, és a dir, amb drets electorals,

no sols pel que fa a la conselleria i el

Trentenari sinó també pel que fa al Con-

sell de Cent i als oficis municipals, en la

línia dels treballs de J. Cabestany sobre

la nòmina de la matrícula de mercaders

de Barcelona (DEIMH, 1961 i 1964).

Aquest projecte ha suposat en

primer lloc la necessitat de comprovar

l’estat de la documentació de l’Arxiu

Històric de la Ciutat de Barcelona refe-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

238

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 238

rent a insaculacions municipals. Inicial-

ment, ha estat un suport informatiu im-

portant el treball de Sebastià Riera i Via-

der «Les fonts municipals del període

1249-1714. Guia d’investigació», Barce-

lona: Quaderns d’Història, núm. 4

(2001), p. 239-274.

De seguida s’ha pogut observar

que els llibres de l’ànima o de matrícula

de la ciutat de Barcelona fins a l’any

1626 no començaven a ser documental-

ment bons i complets. Per tant, ha calgut

trobar una base documental substitutò-

ria per a l’etapa 1498-1626. Un treball

orientatiu per a trobar aquesta docu-

mentació substitutòria ha estat l’obra de

Carme Batlle i Maria Teresa Ferrer El

«Llibre del Consell» de la ciutat de Bar-

celona: Segle XIV: les eleccions municipals,

Barcelona, CSIC, Institució Milà i Fonta-

nals, Departament d’Estudis Medievals,

2007. Aquest treball utilitza fonamen-

talment els Registres de Deliberacions

(AHCB, 1B-II).

Actualment aquests registres ja

han estat microfilmats i no n’és possible

la consulta directa, ja que molts d’ells no

són de bona lectura. Com a contraparti-

da, s’ha tingut la possibilitat de contras-

tar aquestes deliberacions amb les Bosses

de Deliberacions (AHCB, 1C-XIII), és a

dir, els esborranys de les primeres. Amb

tot, una gestió de l’actual director de l’Ar-

xiu Històric de la Ciutat de Barcelona, se-

nyor Xavier Tarraubella i Mirabet, feta en

nom del projecte aprovat per la Secreta-

ria Científica de l’IEC, permet la consul-

ta directa de les deliberacions, la qual

cosa ha facilitat enormement la tasca de

buidatge. També, una documentació en

part substitutiva i complementària ens

prové de material ordenat cronològica-

ment en caixes dins la sèrie 1C-VIII d’in-

saculacions de l’AHCB, que són docu-

ments solts, sovint també esborranys, i no

volums correlatius formalitzats. D’altra

banda, en aquestes caixes, també s’hi pot

trobar documentació d’insaculació com-

plementària, com decrets, documentació

normativa, habilitacions o renúncies, que

pot ser objecte de transcripció o de com-

provació.

A més d’aquesta tasca de precisió

de les unitats arxivístiques, l’equip format

pels investigadors Jordi Buyreu, Núria

Florensa, Sílvia Jurado, Eduard Martí,

Miquel Pérez Latre i Eduard Puig ha ini-

ciat l’elaboració d’una base de dades,

adequada per al buidatge previst i enca-

minada a recollir totes les dades relatives

al caràcter de les persones concretes in-

saculades en funció, si més no, d’una do-

ble ordenació, cronològica i alfabètica.

Sobre aquesta base de dades s’ha co-

mençat a fer el buidatge de diverses uni-

tats arxivístiques, i en una primera fase

s’ha comprovat la bondat de la base de

dades i s’ha corregit en funció del mate-

rial disponible, que conté algunes varia-

cions o canvis segons la documentació i la

cronologia.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

239

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 239

Materials de les coves prehistòriques

de Serinyà

Director: Narcís Soler i Masferrer

La finalitat d’aquest programa és prepa-

rar, estudiar i publicar els materials de les

excavacions antigues i modernes de les co-

ves prehistòriques de Serinyà.

Preparació per a l’edició

de documents econòmics

i de cancelleria sobre la cultura

catalana medieval

Directora: Maria Teresa Ferrer i Mallol

Durant l’any 2007 Daniel Duran i Esther

Redondo, amb la revisió posterior del

professor Ignasi J. Baiges, van treballar

en la revisió del treball que havia quedat

inèdit del professor Josep Trenchs Odena,

que l’havia confiat, abans de morir, a Ma-

ria Teresa Ferrer i Mallol perquè se n’o-

cupés de l’edició. Era necessària la revi-

sió de la versió mecanografiada, perquè

l’autor no l’havia poguda fer, i la infor-

matització. És una col.lecció documental

sobre diversos aspectes de la cultura, ba-

sada en els registres de la Cancelleria

Reial i en documents econòmics de la sè-

rie del Mestre Racional. Alguns docu-

ments són presentats només en forma de

resum, mentre que d’altres ofereixen el

text documental. En el primer cas es tro-

ben els documents que ja han estat pu-

blicats en edicions esparses de diferents

autors i en el segon, els documents inèdits

i de més interès. Ha estat revisat tot a

l’Arxiu de la Corona d’Aragó i ha estat

unificada la presentació, la numeració,

etc. Els documents comprenen des del

regnat de Pere el Gran (1275-1285) fins

al de Joan I (1287-1396). Ignasi J. Bai-

ges, de la Universitat de Barcelona, re-

dactà una introducció sobre l’interès d’a-

questa mena de documentació per a

l’estudi de la cultura catalana medieval.

En total, l’obra compta amb sis-cents di-

nou folis, als quals cal afegir els índexs de

noms de persona i lloc dels documents,

que ja estan elaborats, però que cal aca-

bar de revisar per decidir sobre alguns

problemes, i una breu presentació de Ma-

ria Teresa Ferrer i Mallol. Gairebé ja es

troba a punt de publicar.

Recerca arqueològica de la ciutat

romana de Iesso (Guissona)

Director: Josep Guitart i Duran

Sota l’actual vila de Guissona es conser-

va l’important jaciment arqueològic de la

ciutat romana de Iesso, nucli urbà que,

juntament amb Ilerda (Lleida) i Aeso

(Isona), estructurava en època romana els

territoris de les terres de ponent de l’ac-

tual Catalunya. La recerca arqueològica

d’aquest jaciment es porta a terme en el

marc del Patronat d’Arqueologia de Guis-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

240

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 240

sona, del qual l’IEC forma part com a

membre fundador juntament amb l’A-

juntament de Guissona, la Diputació de

Lleida, el Consell Comarcal de la Segarra

i la Universitat Autònoma de Barcelona, i

està centrada d’una part en l’excavació

arqueològica del Parc Arqueològic de

Guissona, una part important del jaci-

ment (gairebé 2 ha), i de l’altra, en l’es-

tudi històric i arqueològic del conjunt d’a-

questa ciutat i del seu territori.

Estat actual del programa i realitzacions

Durant el curs 2007-2008 s’han portat

a terme al Parc Arqueològic de Guisso-

na dues campanyes d’excavació, una de

l’1 de setembre al 30 d’octubre de 2007

i l’altra de l’1 de juny al 19 de juliol. Del

7 de juliol al 19 de juliol l’excavació es

va combinar amb el II Curs d’estiu d’ar-

queologia de camp, amb participació d’es-

tudiants universitaris.

L’activitat s’ha centrat en la con-

tinuació de l’excavació de les restes de les

termes públiques de la ciutat romana ubi-

cades al Parc Arqueològic. S’ha treballat

fonamentalment en el que va ser el pati

descobert de les termes, situat a ponent

de l’edifici termal pròpiament dit. S’ha

completat l’excavació de la gran natatio

de les termes, que era una piscina a l’ai-

re lliure que mesurava 10,60 metres de

llargada per 6,30 d’amplada i que ha

aparegut en un excel.lent estat de conser-

vació, i s’ha ampliat l’excavació en ex-

tensió del pati cap al nord i cap a l’oest

per tal de completar l’establiment dels lí-

mits d’aquest complex termal, tasca que

encara no s’ha pogut completar i que cal-

drà continuar en les campanyes del pro-

per curs. En qualsevol cas, les seves di-

mensions superaven amb escreix els

1.500 metres quadrats.

L’excavació realitzada fins ara ha

posat en evidència que aquest complex

termal va tenir una evolució molt signifi-

cativa per a la interpretació historico-

arqueològica de la ciutat. S’han detectat

fins ara tres fases d’aquesta evolució. A la

primera fase, la més antiga, l’edifici ter-

mal era de dimensions més reduïdes i no-

més s’ha pogut veure en alguns punts

concrets, ja que està situat a una cota in-

ferior i cobert en bona part pels pavi-

ments de les fases posteriors. La segona

fase va consistir en una ampliació impor-

tant del complex termal cap al nord, ocu-

pant un espai on fins aleshores hi havia

altres edificis de la ciutat, segurament ca-

ses diverses que van ser enderrocades. Els

paviments d’aquesta fase es van elevar

respecte als de la fase anterior, fet que

comporta que sota els paviments de les

termes de la fase 2 es conservin les restes

tant de les termes anteriors com de les ca-

ses enderrocades per a l’ampliació. La

fase 3 va comportar una nova remodela-

ció de les termes, segurament de gran

envergadura, que va suposar una nova

sobreelevació dels nivells de circulació.

Malauradament, però, d’aquest darrer

edifici termal se n’ha conservat molt poc,

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

241

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 241

ja que segurament les seves ruïnes van ser

desmuntades en època medieval i moder-

na per aprofitar la pedra i per sistematit-

zar els camps de conreu de l’entorn de la

vila. Pel que fa a la cronologia de les di-

verses fases d’aquesta evolució, de mo-

ment es pot avançar que la fase 2 se situa a

la primera meitat del segle i dC i la fase 3

cal situar-la entre la darreria del segle i dC

i el començament del segle ii dC. Pel que

fa a la fase 1, no tenim encara evidències

per a situar-ne la cronologia inicial, però

probablement es remunta al segle i aC.

Repertori de manuscrits catalans

1474-1714

Directora: Eulàlia Duran i Grau

Durant el curs acadèmic 2007-2008 s’ha

treballat en les dues línies obertes del Re-

pertori, dedicades respectivament als pe-

ríodes 1474-1620 i 1620-1714. L’equip

de treball ha estat integrat per Eulàlia

Duran (Secció Històrico-Arqueològica),

directora, i dos col.laboradors: Maria

Toldrà (coordinació) i Joan Mahiques.

Pel que fa a la línia del Repertori

dedicada al període 1474-1620, el mes de

juliol de 2008 es va lliurar a l’IEC, per pu-

blicar, el volum iv del Repertori de ma-

nuscrits catalans (1474-1620). Conté la

descripció dels manuscrits redactats als

països de parla catalana de l’antiga Coro-

na d’Aragó, en qualsevol llengua, durant

aquest període que es custodien en els se-

güents arxius i biblioteques: Arxiu Histò-

ric Fidel Fita (Arenys de Mar); Arxiu

Històric Comarcal de Cervera; Arxiu Ca-

pitular de Girona; Arxiu Diocesà de Giro-

na; Biblioteca del Seminari Diocesà de Gi-

rona; Biblioteca Tomàs de Lorenzana o

Biblioteca Pública de Girona; Arxiu i Bi-

blioteca Capitular de la Seu d’Urgell;

Biblioteca del Monestir de Montserrat; Bi-

blioteca del Monestir de Poblet; Arxiu

Històric Comarcal de Ripoll; Casa de Cul-

tura - Biblioteca Lambert Mata (Ripoll);

Arxiu Diocesà de Solsona; Biblioteca Pú-

blica de Tarragona; Arxiu Capitular de

Tortosa; Arxiu de la Ciutat de Tortosa; Ar-

xiu Enrique Bayerri (Tortosa); Arxiu

Històric Diocesà de Tortosa; Arxiu Parro-

quial de Sant Lluc d’Ulldecona; Arxiu

Històric Comarcal de Valls; Arxiu i Biblio-

teca Episcopal de Vic; Biblioteca Arxiu Fa-

miliar Geli-Anglada (Vilamacolum); Bi-

blioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova

i la Geltrú), i Arxiu Històric de la Com-

panyia de Jesús de Catalunya (Barcelona).

L’elaboració del volum ha anat a càrrec

d’un equip d’especialistes de diferents dis-

ciplines, format per Eulàlia Duran (direc-

ció), Maria Toldrà (coordinació), M. del

Mar Batlle, Carme Camps, Antoni Cobos,

Joan Mahiques, Eulàlia Miralles, Enric

Querol, Joan Requesens i Glòria Sabaté.

Pel que fa a la línia del Repertori

dedicada al període 1620-1714, s’ha con-

tinuat treballant en les descripcions dels

manuscrits de la Biblioteca Universitària de

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

242

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 242

Barcelona, s’han corregit les dels volums de

l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i

s’ha iniciat la recopilació dels materials co-

rresponents a la secció de manuscrits «Mis-

cel.lània» de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

S’ha elaborat una proposta de

creació de base de dades sobre manuscrits

catalans de l’edat moderna, que en un

primer estadi partirà de la conversió a

un format informàtic de les fitxes sobre

els aproximadament mil trenta-cinc ma-

nuscrits descrits en els cinc volums del

Repertori (quatre del període 1474-1620

i un de 1620-1714).

Els volums publicats del Reperto-

ri formen part dels títols de l’IEC que se-

ran digitalitzats en el marc de l’acord

amb Google.

Publicació

Duran, Eulàlia [dir.]; Toldrà, Maria

[coord.]; Batlle, M. del Mar; Camps,

Carme; Cobos, Antoni; Mahiques,

Joan; Miralles, Eulàlia; Querol, En-

ric; Requesens, Joan; Sabaté, Glòria.

Repertori de manuscrits catalans

(1474-1620). Vol. IV. Barcelona: IEC,

2008. 470 p.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

243

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 243

Secció de Ciències Biològiques

Anàlisi bioestadística dels resultats

obtinguts en estudis de cerca de

biomarcadors per tècniques

de proteòmica

Director: Francesc Gonzàlez i Sastre

En aquest estudi s’han avaluat diferents

mètodes estadístics per a l’anàlisi dels

perfils proteics obtinguts per espectrome-

tria de masses MALDI-TOF en pacients

amb càncer de cap i coll i en pacients amb

adenocarcinoma pancreàtic.

Càncer de cap i coll

Es van analitzar els perfils proteics de

noranta-sis pacients amb carcinomes es-

catosos infiltrants de cap i coll en estadis

inicials (i-ii), prèviament al tractament

amb radioteràpia, amb l’objectiu d’identi-

ficar el grup de pacients amb resposta al

tractament (grup lliure de malaltia, n = 63)

i el grup de pacients amb recaiguda (grup

de recidiva, n = 30).

Mitjançant el programari ClinPro

Tools 2.2 (Bruker Daltoniks, Leipzig, Ale-

manya) es va alinear, normalitzar i assig-

nar la relació massa/càrrega (m/z) dels

pics dels espectres de masses. Aquest pro-

cés va donar lloc a perfils amb 268 pics en

el rang de masses de 900 a 15.000 daltons.

No es van trobar diferències esta-

dísticament significatives en la intensitat

individual dels pics entre el grup lliure de

malaltia i el grup de recidiva. Tampoc no

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

244

es van identificar perfils diferencials uti-

litzant algoritmes genètics, anàlisi de la

component principal o xarxes neurals, to-

tes tres tècniques incloses en el progra-

mari ClinPro Tools 2.2.

L’anàlisi de regressió logística

binària realitzada amb SPSS 15.0 no va

generar models amb capacitat discrimi-

nant entre ambdós grups.

En conclusió, els pics obtinguts

mitjançant extracció de pèptids del sè-

rum per cromatografia basada en ions

immobilitzats (IMAC-Cu) i la posterior

anàlisi per espectrometria de masses

MALDI-TOF no produeixen perfils pep-

tídics diferenciadors de grups de pacients

amb càncer de cap i coll amb resposta al

tractament radioteràpic.

Adenocarcinoma pancreàtic

Es van analitzar els perfils proteics de pa-

cients amb diagnòstic confirmat d’adeno-

carcinoma pancreàtic (ACP, n = 49) i de

pancreatitis crònica (PC, n = 55).

Mitjançant el programari ClinPro

Tools 2.2 (Bruker Daltoniks, Leipzig, Ale-

manya) es va alinear, normalitzar i assig-

nar la relació massa/càrrega (m/z) dels

pics dels espectres de masses. Aquest pro-

cés va donar lloc a perfils amb 273 pics en

el rang de masses de 900 a 15.000 daltons.

Es van trobar diferències estadís-

ticament significatives en la intensitat de

42 pics (p < 0,05), 25 dels quals estan

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 244

augmentats en el grup de pacients amb

ACP. Aquests pics es van utilitzar per a

construir models d’algoritmes genètics i

xarxes neurals i van donar com a resultat

models amb una capacitat discriminant

moderada. Tanmateix, aquests models

inclouen un nombre de pics elevat (25)

que invalida parcialment el resultat, per

la relativament petita grandària de les

mostres analitzades.

L’anàlisi de regressió logística

binària amb SPSS 15.0 va trobar dife-

rents combinacions de pics. Aquesta ca-

pacitat diagnòstica va ser comparada

amb la del marcador tumoral CA19.9, el

qual també va ser incorporat als models.

D’aquestes dades es desprèn que

el rendiment diagnòstic del marcador tu-

moral CA19.9 s’incrementa notablement

amb els resultats derivats dels perfils

peptídics. La combinació del CA19.9

amb els pics de m/z 1006 i 1929 assoleix

una sensibilitat del 89.9 i una especifici-

tat del 92.7.

En conclusió, la combinació de

magnituds bioquímiques tradicionals i

de les dades obtingudes de perfils proteics

obtinguts per espectrometria de masses

MALDI-TOF constitueix una potencial

eina diagnòstica. Tanmateix, cal validar

aquests resultats en un grup independent

de pacients, així com identificar biològi-

cament els pèptids discriminants.

Banc de la bibliografia sobre

biodiversitat a Catalunya

Director: Xavier Llimona i Pagès

L’objectiu d’aquest programa és la conti-

nuació de la base de dades Biblionatura,

creada per facilitar la localització públi-

ca per Internet de tota mena de fonts bi-

bliogràfiques que continguin dades sobre

biodiversitat de Catalunya i de la resta

dels Països Catalans.

Bateria de tests verbals

Director: Lluís Garcia i Sevilla

Els tests o proves psicotècnics en la nos-

tra llengua són més aviat escassos. Aques-

ta situació comporta el descrèdit de les

mesures psicològiques, perquè en aquest

mesuratge la llengua i la cultura de l’e-

xaminand són factors determinants. I les

mesures psicològiques són fonamentals

en molts àmbits d’una societat complexa

i moderna. Aquesta mancança tècnica i

cultural de la nostra societat esdevé mà-

xima quan la llengua ja no és un simple

vehicle, com en la mesura del raonament

numèric, o quan la llengua és més que un

factor cultural de primer ordre, com en

l’avaluació de la personalitat, sinó que és

el suport físic del pensament racional,

com en la mesura del raonament verbal.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

245

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 245

Darwin2009.cat

Director: Juli Peretó i Magraner

L’objectiu del present programa és con-

tribuir a la profunditat científica i l’am-

plitud divulgativa de dues activitats con-

cretes: a) una exposició historiogràfica

sobre Darwin i b) la difusió de contin-

guts sobre Darwin i l’evolució a través

d’Internet i la publicació d’una edició po-

pular, amb il.lustracions originals de Car-

les Puche, de L’origen de les espècies.

Durant el curs 2007-2008 han

continuat els treballs del projecte en els

següents apartats:

1. Disseny de la plataforma web

per a ubicar-hi els continguts científics i

didàctics (Estudi Paco de la Torre).

2. Registre de les URL específi-

ques del projecte: www.charlesdarwin.

cat i www.darwin2009.cat.

3. Inici de les bases de dades de

grups i línies de recerca, enllaços d’in-

terès, blocs de temàtica evolutiva, aspec-

tes biogràfics de Darwin i conferenciants

col.laboradors de l’Any Darwin en centres

d’ensenyament preuniversitari (en col.la-

boració amb la Càtedra de Divulgació de

la Ciència de la UV).

4. Continuació dels treballs d’a-

daptació del text de la primera edició de

L’origen de les espècies, versió catalana

coeditada per l’IEC i la UV.

5. Continuació dels treballs

d’il.lustració original de L’origen de les

espècies per part de l’Estudi Puche.

6. Inici dels treballs de maqueta-

ció de l’obra esmentada (Estudi Paco de

la Torre).

7. Continuació dels treballs pre-

paratoris del documental sobre evolució

(gravació d’entrevistes amb especialistes,

redacció del projecte d’audiovisual, inici de

la redacció del guió). És una coproducció

de l’IEC i el Taller d’Audiovisuals i la Cà-

tedra de Divulgació de la Ciència de la UV.

Cal esmentar que els objectius ini-

cials del projecte es van haver de reformu-

lar i redimensionar, atès que la quantitat

concedida fou molt inferior a la sol.licita-

da. Pel que fa al disseny de l’exposició,

s’ha treballat en els apartats següents:

1. Inici de la redacció del projec-

te expositiu «Darwin: el seu temps, la

seua obra, la seua influència». Aquest

projecte es basa en la recopilació de ma-

terials originals i bibliogràfics, la majoria

d’aquests ubicats a l’Institut d’Història de

la Medicina i de la Ciència López Piñero

(CSIC-UV).

2. Inici de les reunions de treball

amb els dissenyadors de l’exposició.

Flora i cartografia de les plantes

i la vegetació

Aquest projecte és un dels tres en què ha

quedat escindit el programa conjunt «Flo-

ra i cartografia de les plantes, els fongs i

la vegetació». Continua operatiu de ma-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

246

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 246

nera autònoma i els seus objectius són els

mateixos. Comprèn els dos subprojectes

següents.

1. Cartografia de la distribució de les

plantes vasculars als Països Catalans

Directors: Xavier Font i Castell

Josep Vigo i Bonada

El banc de dades (BDORCA) ha continuat

aplegant informació, tant bibliogràfica

com aportada pels nombrosos col.labora-

dors, i més en particular la relativa al vo-

lum 15 de l’«Atlas Corològic». En aquest

moment conté prop d’1.100.000 entrades.

Publicat el volum 14 de l’esmen-

tat Atlas corològic de la flora vascular

dels Països Catalans al primer trimestre

de l’any 2007, es troba ara en la darrera

fase d’elaboració el número 15, que aple-

ga noranta-sis mil citacions referents a

uns tres-cents tàxons de la família de les

Asteraceae.

Pel que fa a la sèrie «Catàlegs Flo-

rístics Locals», la impressió del volum 17,

Plantes vasculars del quadrat UTM 31T

CG36: Isona (estanys de Basturs), ha pa-

tit retards exagerats, però serà distribuït

properament.

2. Cartografia de la vegetació

de Catalunya

Director: Josep Vigo i Bonada

Els objectius s’han circumscrit definiti-

vament a l’elaboració i la publicació dels

mapes de vegetació dels Pirineus cata-

lans, que ocupen vint-i-sis fulls a escala

1:50.000. Des del curs passat han que-

dat enllestides les feines d’aixecament i

digitalització de tots els fulls, de mane-

ra que només en resta l’edició i la pu-

blicació. Aquest any se n’han publicat

dos, aplegats en un mateix document.

Els altres, en part reunits també entre

ells, atesa la seva reduïda extensió, do-

naran lloc als tres últims documents, que

es publicaran a mesura que s’editin in-

formàticament els mapes i s’elaborin les

memòries. Amb això, el projecte es pot

donar per clos, de manera que conti-

nuarà únicament com a propostes d’im-

pressió i publicació.

Publicacions

Carreras, J.; Gesti, J.; Font, J.; Salvat,

A.; Vilar, L.; Viñas, X. (2008). Mapa

de vegetació de Catalunya 1:50.000.

Maçanet de Cabrenys 219 (38-10),

Olot 254 (38-11) [mapa]. Barcelona:

Institut d’Estudis Catalans: Universitat

de Barcelona. Grup de Geobotànica i

Cartografia de la Vegetació.

Carreras, J.; Vigo, J. (2008). Mapa de

vegetació de Catalunya 1:50.000.

Maçanet de Cabrenys 219 (38-10),

Olot 254 (38-11) [memòria]. Bar-

celona: Institut d’Estudis Catalans:

Universitat de Barcelona. Grup de

Geobotànica i Cartografia de la Ve-

getació.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

247

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 247

Galeria de científics catalans

Directora: Mercè Durfort i Coll

La galeria de científics catalans en xarxa

ha estat actualitzada enguany amb noves

fitxes corresponents a científics de renom

que malauradament han traspassat en els

darrers mesos, com Oriol de Bolòs i Cap-

devila. També s’hi han incorporat fitxes

d’altres personatges destacats del passat

encara no incorporats: Santiago Mont-

serrat i Esteve, Lluís Antoni Santaló i

Sors i Emili Mira i López. A més, s’ha

ampliat la galeria de fotografies d’altres

científics ja presents en el web. No obs-

tant això, els canvis més importants han

correspost a una actualització comple-

ta de la plataforma web que allotja el

catàleg.

Internet és una de les tecnologies

que més innovacions i canvis ha experi-

mentat des que es convertí en un recurs a

l’abast de tothom. Les pàgines web de les

empreses i les institucions s’han vist any

rere any sotmeses a una constant renova-

ció, perquè tant els dissenys de presen-

tació com la navegació i funcionalitat dels

webs tendeixen cap a un estàndard més

pràctic i manejable, ja sigui des del punt

de vista de l’internauta com de l’editor de

webs.

La pàgina web Galeria de cien-

tífics catalans, que s’inclou en el portal

de l’Institut d’Estudis Catalans com a

projecte de la Secció de Ciències Biolò-

giques, és un catàleg de científics cata-

lans il.lustres de la nostra història que

comprèn fotografies i biografies d’a-

quests, a disposició de tots els internau-

tes. Per la naturalesa d’aquest web, que

necessita ampliacions contínues, s’ha

considerat necessari adoptar les noves

tecnologies de creació de webs basades en

llenguatge PHP per a facilitar aquesta

tasca als encarregats d’actualitzar-lo.

Aquests nous sistemes per a crear

webs simplifiquen molt la tasca d’actua-

lització i fins i tot la posen a l’abast de

persones que no hagin treballat mai en

disseny i creació de pàgines web. D’a-

questa manera, es garanteix la continuï-

tat del web tot i que se n’hagin de substi-

tuir els responsables. Un altre avantatge

d’aquests webs és que poden ser actualit-

zats des de qualsevol ordinador connec-

tat a Internet i no necessiten cap progra-

mari específic. D’altra banda, es tracta

d’un tipus de web el disseny del qual és

totalment modern.

Per a poder dur a terme aquest

web, ha estat necessari que el servidor de

l’Institut d’Estudis Catalans hagi posat a

l’abast d’aquest projecte una base de da-

des MySQL.

La nova plataforma web s’ha

completat amb una versió íntegra dels

continguts en català, castellà i anglès i

amb un sistema de visualització i descàr-

rega d’imatges optimitzat per als objec-

tius del web basat en tecnologia AJAX.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

248

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 248

La histamina en els formatges:

continguts i estudi del risc

alimentari que pot representar

Director: Abel Mariné i Font

La histamina i altres amines biògenes

(tiramina, serotonina, fenetilamina i al-

tres) i poliamines (cadaverina, putresci-

na, espermina, espermidina) exerceixen

importants funcions biològiques en plan-

tes, animals i microorganismes. Aquestes

amines són el resultat de la descarboxila-

ció microbiana dels corresponents amino-

àcids precursors, per la qual cosa la

presència d’histamina i altres amines en

aliments està relacionada amb l’estat hi-

giènic de les matèries primeres i/o l’e-

xistència d’una contaminació microbiana

durant l’elaboració o l’emmagatzematge.

El consum d’aliments que conte-

nen nivells relativament elevats d’ami-

nes biògenes pot provocar efectes tò-

xics com les falses al.lèrgies (anomenades

també intoxicacions histamíniques), mi-

granyes d’origen alimentari i crisis hi-

pertensives (per la interacció entre de-

terminats fàrmacs i amines presents en

aliments), que en certes condicions són

importants.

A causa de tres brots d’intoxica-

cions alimentàries a guarderies de Cata-

lunya (novembre i desembre de 2006),

atribuïdes al consum de formatge ratllat

amb un contingut anormal d’histamina

(des de 91 mg/kg a 850 mg/kg), aquest

projecte s’ha proposat aportar noves da-

des sobre les intoxicacions histamíniques

i estudiar els nivells d’aquesta amina en

els formatges a casa nostra, molt espe-

cialment els ratllats, que per les seves ca-

racterístiques poden constituir un risc de

presència de nivells nocius d’histamina

que, fins ara, no havia estat gaire con-

siderat.

Els continguts d’amines biògenes

en formatges són molt variables; la tira-

mina és la majoritària (pràcticament in-

existent en el formatge fresc i fins a uns

1.500 mg/kg en formatges blaus), enca-

ra que de vegades la superen la putresci-

na o la cadaverina. Normalment, els ni-

vells d’histamina solen ser baixos, però en

certes condicions es troben en xifres ele-

vades (fins a 380 mg/kg en formatge

blau). No hi ha normes legislatives sobre

nivells màxims tolerables d’histamina

en formatges. En canvi, sí que n’hi ha en

peix i derivats (100 mg/kg), que garan-

teixen que si els aliments no els superen,

no hi haurà intoxicacions. Això és conse-

qüència del fet que hi ha més dades sobre

la presència i el paper de la histamina en

el peix que no pas en el formatge.

El formatge ratllat experimenta

més manipulacions que altres tipus de

formatge i presenta una superfície de con-

tacte més gran, la qual cosa fa que el risc

de contaminació sigui més elevat i el de-

teriorament més ràpid. És probable, per

tant, que els continguts d’histamina i al-

tres amines biògenes siguin més alts en el

formatge ratllat que en el no ratllat. Les

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

249

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 249

dades disponibles són escasses, i per això

el projecte es proposa aportar-ne de no-

ves. També s’aborda l’efecte que té l’em-

magatzematge refrigerat d’aquests for-

matges sobre els continguts d’aquestes

amines un cop obert l’envàs.

Segons els resultats obtinguts, la

tiramina segueix essent l’amina majorità-

ria, però, a diferència dels formatges no

ratllats, en els ratllats la histamina és la se-

gona amina més abundant: assoleix valors

que arriben fins a 556 mg/kg. En canvi,

en formatges no ratllats el nivell més ele-

vat que s’ha trobat és de 162 mg/kg. En

quatre de les mostres de formatges rat-

llats analitzades els continguts d’histami-

na han superat els 100 mg/kg, que per

analogia amb el peix es consideren in-

acceptables, tant des de la perspectiva

higiènica (contaminació microbiana) com

de la seguretat alimentària.

Assumint un consum normal de

formatge ratllat (uns 30 g), en el cas de les

mostres amb continguts més alts la in-

gesta seria d’uns 17 mg. Aquesta és una

quantitat que no representa, en l’estat

actual de coneixements, un risc clar d’in-

toxicació, però sí de possibles símptomes

d’intolerància (que es pot manifestar a

partir de la ingestió d’uns 15 mg). Sa-

bem que hi ha persones especialment

sensibles a la histamina, per causes genè-

tiques, patològiques o farmacològiques,

per a les quals els límits màxims tolera-

bles són deu vegades inferiors als de la

població mitjana. En aquestes condi-

cions, el 36 % dels formatges ratllats es-

tudiats sobrepassarien el límit tolerable,

i un d’ells fins i tot seria potencialment

tòxic per a persones intolerants a la his-

tamina. A més, cal tenir en compte que

altres aliments i begudes habituals en la

dieta (vi, embotits, peix) són també fonts

d’histamina.

Pel que fa referència a les dades

obtingudes després de l’emmagatzemat-

ge en refrigeració del formatge ratllat un

cop l’envàs ja ha estat obert, s’ha obser-

vat que el contingut global d’amines biò-

genes, i d’histamina en particular, aug-

menta (arriba a duplicar-se), sobretot en

les mostres que ja en contenien inicial-

ment, i arriba en algun cas a nivells d’his-

tamina superiors als 1.000 mg/kg. Per

tant, un consum normal d’aquest for-

matge ratllat, sense arribar a representar

un risc de toxicitat, sobrepassa clarament

la dosi màxima tolerable. Respecte a la

intolerància, la majoria de les mostres que

contenen histamina sobrepassen el límit

tolerable. En definitiva, més del 50 % de

les mostres de formatge ratllat poden pro-

vocar símptomes d’intolerància histamí-

nica en persones sensibles, especialment

si es tracta d’infants.

La conclusió és que el consum del

formatge ratllat que es troba en les boti-

gues i mercats de Catalunya, segons el

nostre mostreig, que inclou les marques

disponibles avui, no constitueix un risc

d’intoxicació histamínica per a la pobla-

ció sana general, però el consum d’alguns

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

250

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 250

formatges ratllats pot constituir un risc

d’intolerància histamínica, sobretot si es

fa, com sol passar, junt amb altres aliments

que també contenen histamina. Per altra

banda, l’elevada formació d’histamina en

formatges ratllats pot ser una indicació de

males pràctiques en l’elaboració o el con-

dicionament i constitueix un risc que cal

controlar.

Aquests resultats s’han presentat

a la 4a Reunió de la Societat Espanyola

de Seguretat Alimentària, a Santiago de

Compostel.la (octubre 2007), fent cons-

tar l’ajut de l’Institut d’Estudis Catalans.

Impacte del grau de pertorbació

en la biodiversitat dels boscos

de Catalunya

Director: Jaume Terradas i Serra

L’objectiu principal és analitzar de for-

ma extensiva pels boscos de Catalunya la

relació entre la biodiversitat de grups sig-

nificatius d’organismes, com les plantes

vasculars, i els indicadors obtinguts in

situ en els inventaris forestals, particu-

larment aquells que fan referència al seu

grau de pertorbació, causada principal-

ment per explotacions forestals, pràcti-

ques silvícoles o altres modificacions de

l’estrat arbori. També es relacionarà el

grau de pertorbació amb els principals

paràmetres estructurals i funcionals dels

boscos.

Durant aquest curs s’han intro-

duït les dades referents a l’estat de per-

torbació i gestió dels boscos propor-

cionades per les anotacions de camp

efectuades en la realització de l’Inven-

tari Ecològic i Forestal de Catalunya

(IEFC). Per a això, s’ha desenvolupat

una aplicació en format Access que per-

met la incorporació d’aquesta informa-

ció dins la base de dades d’accés obert

SiBosc, que ha estat dissenyada i és ac-

tualitzada pel Centre de Recerca Ecolò-

gica i Aplicacions Forestals.

Les dades introduïdes corres-

ponen a:

1) Pertorbacions, alteracions

observades i estat sanitari

— Part afectada dels arbres (fu-

lla, tronc...).

— Grau d’afectació dels arbres.

— Grau d’afectació del bosc.

— Presència d’agents pertorba-

dors naturals biòtics: fongs, epífits, in-

sectes, altres animals.

— Presència d’agents pertorba-

dors naturals abiòtics: neu, gel, pedra,

allaus, vent, foc, sequera, llamp, altres.

— Presència d’agents pertorba-

dors relacionats amb activitats humanes:

restes d’activitats agroforestals, pastura,

rompudes, caça, acció de maquinària, lí-

nies elèctriques, foc, signes de freqüenta-

ció, treballs silvícoles.

2) Evidències de treballs silvícoles

— Presència de soques velles o

joves (i determinació de l’espècie).

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

251

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 251

— Presència d’altres restes de tala.

— Evidència d’alguna actuació

selectiva en el vol, subvol o sotabosc.

— Quin tipus d’actuació silvíco-

la hi ha hagut (aclarides, tallades de se-

lecció, tallada arreu, repoblacions, podes,

estassades, esllemenades).

— Presència d’arbres morts (de-

terminació de l’espècie, possibles causes

de la mort i DBH mínim i màxim, i si es

tracta d’arbres drets o caiguts).

En total, s’han introduït 2.350 fit-

xes, que corresponen a totes les parcel.les

amb informació ecològica completa (con-

tingut de nutrients en els diferents com-

partiments de l’arbre, registres del crei-

xement anual dels arbres) i tots els punts

de mostreig (només amb informació de

l’estructura del bosc) de les comarques

de l’Alt Camp i l’Alt Penedès.

Finalment, s’ha iniciat el disseny

d’anàlisis per a esbrinar el paper dels fac-

tors relacionats amb la gestió i les pertor-

bacions en la diversitat d’espècies llenyo-

ses, l’estructura del bosc i algunes de les

variables més rellevants per a caracterit-

zar el seu funcionament (com, per exem-

ple, la productivitat). A més de models li-

neals, s’està explorant la utilització de

tècniques d’anàlisi causal i modelització

d’equacions estructurades que permetin

avaluar el paper causal de diferents va-

riables que covarien.

Proteòmica en pacients amb

carcinoma de cap i coll i en pacients

amb adenocarcinoma pancreàtic

Director: Francesc Gonzàlez i Sastre

Al llarg del curs 2007-2008 s’han dut a

terme dues etapes del programa:

a) Optimització d’un mètode

d’extracció peptídica basat en l’ús de mi-

cropartícules paramagnètiques funciona-

litzades amb coure (IMAC-Cu, Bruker

Diagnostic) i adaptació al robot Freedom

EVO de Tecan.

L’equip de purificació IMAC-Cu

s’utilitza per a la captura específica de

proteïnes i pèptids de les mostres biològi-

ques i es basa en la interacció electrostà-

tica abans de l’anàlisi per espectrometria

de masses MALDI-TOF / TOF MS.

S’ha utilitzat l’equip IMAC-Cu,

que purifica i elimina sals dels pèptids i

proteïnes prèviament a l’anàlisi MALDI-

TOF / TOF MS. Són micropartícules

superparamagnètiques amb una gran su-

perfície porosa funcionalitzada amb ions

de coure.

El protocol proposat pel fabricant

presentava problemes de captura i elució

selectiva d’un pèptid de m/z 1465 que

produïa espectres amb un nombre baix

de pics, la qual cosa disminuïa la sensi-

bilitat de la tècnica. En conseqüència, es

van modificar les condicions d’elució, i

va millorar considerablement el nombre

de pics extrets. L’elució es va realitzar

amb una solució al 30 % d’acetonitril

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

252

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 252

amb un 0,1 % de TFA i un tampó de ci-

trat amònic.

Així mateix, s’ha fet servir com a

matriu la 2,6 dihidroxiacetofenona i no

l’àcid alfacianohidroxycinamic proposat

pel fabricant, ja que s’obtenen espectres

amb una resolució més elevada. Poste-

riorment, el mètode s’ha automatitzat en

un robot Freedom EVO de Tecan.

b) Anàlisi de les mostres corres-

ponents als estudis de pacients amb car-

cinoma de cap i coll i de pacients amb

adenocarcinoma pancreàtic.

Estudi del carcinoma de cap i coll

El tractament dels tumors en estadi ini-

cial consisteix habitualment a aplicar-hi

cirurgia o radioteràpia, optant per una

teràpia o una altra en funció de l’expe-

riència institucional del centre, la funcio-

nalitat i morbiditat associades a cadascun

dels tractaments i la disponibilitat dels di-

ferents tipus de tractament en cada ins-

titució.

A l’Hospital Clínic es diagnosti-

quen i es tracten cada any entre cent vui-

tanta i dos-cents nous pacients amb car-

cinomes escatosos de cap i coll, dels quals

un 40 % es diagnostiquen en estadis pre-

coços. Un 60 % dels pacients amb carci-

nomes escatosos de cap i coll diagnosti-

cats en estadi precoç es consideren

sensibles a un tractament amb radioterà-

pia. La capacitat de control local de la

malaltia per part de la radioteràpia en

aquest grup de tumors oscil.la entre el

65 % i el 90 %, depenent de la localitza-

ció i extensió local del tumor.

Diferents estudis han demostrat

que la capacitat de control de la malaltia

per part de la radioteràpia depèn de l’e-

xistència d’alteracions biològiques en les

cèl.lules tumorals. Així, s’ha associat el

fracàs del tractament amb radioteràpia

amb la ploïdia tumoral, la densitat vas-

cular del tumor, l’expressió de l’EGFR i

del TGF-α, la p53 o les proteïnes relacio-

nades amb el cicle apoptòtic, com la

BCL-2. De tota manera, les troballes que

associen la radioresistència amb diferents

esdeveniments biològics relacionats amb

els tumors no han pogut ser reproduïdes

de forma sistemàtica a tots els estudis rea-

litzats. La capacitat de resistència a la

radioteràpia del tumor és un fenomen

complex i multifactorial, que depèn de

característiques biològiques intrínseques

al tumor, però que, a més, es relaciona de

forma significativa amb variables extra-

tumorals, com pot ser el valor d’hemo-

globina del pacient.

És molt possible que aquests fac-

tors tumorals que condicionen la seva res-

posta al tractament tinguin una repre-

sentació metabòlica en el sèrum. Un

estudi del perfil proteic del sèrum d’a-

quests pacients podria identificar ele-

ments diferencials que ajudessin a discri-

minar el grup de pacients candidats a un

tractament amb radioteràpia, per oferir

la cirurgia com a alternativa terapèutica

a aquells pacients en què les dades de l’es-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

253

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 253

tudi proteòmic fessin sospitar una possi-

ble radioresistència. Atesa l’alta presèn-

cia d’aquests tipus de tumors i la trans-

cendència terapèutica, una troballa

d’aquestes característiques tindria un ele-

vat impacte en el maneig d’aquest grup

de pacients.

S’han analitzat mostres correspo-

nents a noranta-sis pacients amb carci-

nomes escatosos infiltrants de cap i coll

(cavitat oral, oro i hipofaringe i laringe)

en estadis inicials (i-ii), que han rebut

tractament amb radioteràpia amb inten-

ció radical i dels quals es disposa d’una

mostra de sèrum congelada a –80 ºC.

En tots els casos, les mostres de

sèrum es van obtenir abans del tracta-

ment amb radioteràpia. En tots els pa-

cients es va recollir la informació referent

a antecedents rellevants, tipus de tracta-

ment realitzat i seguiment. Aquesta in-

formació s’introdueix de forma prospec-

tiva en una base de dades oncològica.

L’objectiu final és identificar biomarca-

dors sèrics de resposta al tractament ava-

luant les mostres en dos grups: grup amb

recidiva i grup lliure de malaltia durant

el seguiment.

Estudi de l’adenocarcinoma pancreàtic

A l’Hospital Clínic el protocol per al

diagnòstic i tractament del càncer de pàn-

crees inclou la determinació del marcador

tumoral CA19.9 en sèrum i la detecció de

mutacions al gen K-ras en mostres de suc

pancreàtic i de punció/aspiració amb

agulla fina. Tanmateix, no existeix cap

marcador per al diagnòstic ràpid de

l’adenocarcinoma pancreàtic i el diagnòs-

tic diferencial de la pancreatitis crònica.

S’han realitzat els perfils proteics

en cent sis pacients, quaranta-nou amb

diagnòstic confirmat d’adenocarcinoma

pancreàtic i cinquanta-set amb diagnòs-

tic de pancreatitis crònica. L’objectiu és

identificar un marcador diagnòstic de

l’adenocarcinoma pancreàtic.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

254

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 254

Secció de Ciències i Tecnologia

Diccionari de ciència i tecnologia

Director: Salvador Alegret i Sanromà

Al llarg del primer terç del curs s’ha

consolidat la proposta d’estructura de

base de dades i s’ha desenvolupat una

primera fase de la Plataforma Termi-

nològica de Ciència i Tecnologia (PCT)

(http://cit.iec.cat).

S’han provat els protocols d’ac-

tuació per a la importació de dades, ate-

nent el model d’estructura de base de da-

des presentat al Consell Supervisor, amb

les obres següents:

— Diccionari de geologia

— Vocabulari de mineralogia

— Lèxic de la ciència del sòl

A més, un cop realitzada l’assimi-

lació de la base de dades TERMIEC, es

continua amb el buidatge d’obres termi-

nològiques publicades per l’IEC, com ara:

— Codi internacional de nomen-

clatura zoològica (http://cit.iec.cat/cinz)

— Magnituds, unitats i símbols

en química física

— Vocabulari forestal

— Vocabulari de luminotècnia

Un cop establerta la primera fase

de la Plataforma Terminològica de Cièn-

cia i Tecnologia i la creació d’un model

de lloc web per a la publicació d’edicions

en línia, s’ha entrat en una fase de defi-

nició d’alguns aspectes funcionals de l’es-

mentada plataforma, com ara:

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

255

— L’establiment dels perfils d’u-

suaris i l’ampliació de les funcionalitats.

— La reformulació del lloc web

de la PCT.

— El disseny de pantalles que

hauria de tenir la base de dades de la PCT,

d’acord amb la nova estructura de dades.

Paral.lelament a aquestes tas-

ques, el programa dóna suport a diversos

projectes:

1. Diccionari de les ciències am-

bientals (DCA)

Durant el 2008 s’ha realitzat la

correcció lexicogràfica de l’obra i el dis-

seny del lloc web que permetrà consultar

l’edició en línia.

2. Diccionari de geologia (Enci-

clopèdia Catalana)

Entre finals de 2007 i comença-

ments de 2008 s’han realitzat gestions

amb Enciclopèdia Catalana a través del

president de la Secció de Ciències i Tec-

nologia, David Serrat, i del director del

programa de recerca, Salvador Alegret, i

s’ha aconseguit tancar un conveni de

col.laboració per a la realització d’una

edició en línia del diccionari.

Durant el 2008 s’ha realitzat el

disseny i desenvolupament del lloc web

que permetrà la consulta del diccionari, el

qual es presentarà el desembre de 2008.

3. Vocabulari de mineralogia (Ser-

veis Lingüístics de la Universitat de

Barcelona)

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 255

S’han realitzat gestions amb els

Serveis Lingüístics de la Universitat de

Barcelona amb la finalitat de crear un

conveni de col.laboració per a la realitza-

ció d’una edició en línia del vocabulari.

4. Diccionari enciclopèdic de pe-

dagogia (DEP)

El DEP és un diccionari de crea-

ció nova que respon a la finalitat del pro-

grama de potenciar la creació de reperto-

ris terminològics en llengua catalana i que

va néixer a partir de la sol.licitud del se-

nyor Joan Mallart (director del projecte),

de la Societat Catalana de Pedagogia.

El programa donarà suport al pro-

jecte en tots els aspectes relacionats amb

l’elaboració de l’obra. Al llarg d’aquest

primer curs el programa ajudà el director

a crear la infraestructura tecnològica ne-

cessària per a la realització del projecte i,

actualment, es treballa en la realització

modular de l’obra: un primer producte en

serà la creació d’un vocabulari bàsic.

5. Lèxic de la ciència del sòl

(Universitat Politècnica de Catalunya)

S’han realitzat gestions amb el

Servei de Llengües i Terminologia de la

Universitat Politècnica de Catalunya a

través d’un dels autors de l’obra, Jaume

Porta (membre de la Secció de Ciències i

Tecnologia), amb la finalitat de crear un

conveni de col.laboració per a la realitza-

ció d’una edició en línia del lèxic.

S’ha arribat a un acord de col.la-

boració i s’ha realitzat una primera revi-

sió de l’obra. Fruit d’aquesta revisió, es

crearà una nova edició en línia millorada

i augmentada.

6. Diccionari jurídic

Aquest projecte pertany a la So-

cietat Catalana d’Estudis Jurídics. Ac-

tualment es preveu que el programa de

recerca ajudi a la creació d’una edició en

línia i d’una interfície de treball que per-

meti als autors de l’obra treballar a

distància d’una manera més eficaç.

Matemàtiques a l’abast: de l’alemany

al català (II)

Directora: Pilar Bayer i Isant

L’objectiu d’aquest projecte és portar a

terme la traducció al català d’una mostra

d’articles matemàtics que, escrits en llen-

gua alemanya amb anterioritat a la Se-

gona Guerra Mundial, han esdevingut bà-

sics per al desenvolupament de temes

actuals de la matemàtica.

Bona part de la producció de la re-

cerca matemàtica desenvolupada per l’es-

cola alemanya abans de la Segona Guer-

ra Mundial és difícilment abastable, atesa

la seva manca de difusió i de traduccions

a altres llengües. Això no obstant, el seu

contingut ha tingut un pes remarcable, no

sempre reconegut manifestament, en el

desenvolupament de la matemàtica del

segle xx. En aquest projecte s’ha procedit

a la selecció, l’estudi tècnic i la traducció

de deu articles d’autors d’aquella escola.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

256

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 256

En aquests moments estan acaba-

des les traduccions i les revisions dels ar-

ticles següents:

— Noether, E. «Invarianten be-

liebiger Differentialausdrük-

ke». Nachr. v. d. Ges. d. Wiss.

zu Göttingen (1918), p. 37-44.

— Noether, E. «Invariante Va-

rationsprobleme». Nachr. v. d.

Ges. d. Wiss. zu Göttingen

(1918), p. 235-257.

Durant el curs s’han estudiat

aquests articles i s’han redactat comenta-

ris de tipus històric sobre la seva contex-

tualització i influència posterior:

— Thomae, J. «Contribució a la

determinació de theta(0, ..., 0)

per mitjà dels mòduls de clas-

ses de funcions algebraiques».

J. reine u. angew. Math., 71

(1870), p. 201-222.

— Deuring, M. «Els tipus dels

anells de multiplicadors

dels cossos de funcions el.lípti-

ques». Abh. Sem. Hamburg,

14 (1941), p. 197-272.

Millora del disseny de la tenora

Director: Joaquim Agulló i Batlle

En el darrer trimestre de 2007 s’ha pro-

cedit al disseny i fabricació del joc de

mandrins per a construir els tres cossos

de la tenora d’acord amb el perfil òptim

trobat: el cos superior, de perfil cònic amb

un curt tram inicial gairebé cilíndric; el

cos intermedi, amb un primer tram de

perfil cònic seguit del tram final, de per-

fil variable, descrit per un spline cúbic, i

el pavelló, amb perfil descrit per la con-

tinuació del mateix spline cúbic. Els tres

mandrins han estat fabricats al Taller

Mecànic de la UPC.

Per al perfil òptim s’ha procedit al

disseny del prototip 2, determinant la po-

sició i mida òptimes dels forats, amb la

qual cosa s’obté el disseny millorat que

hauria de corregir els problemes acústics

trobats en el prototip 1.

Protecció dels sòls (2a fase)

Director: Jaume Porta i Casanellas

L’objectiu d’aquest projecte és la recerca

i l’estudi de la informació cartogràfica de

sòls dels territoris de parla catalana i la

posterior creació d’un espai web per a

donar-li difusió des de l’IEC.

Els resultats dels estudis perme-

ten posar els següents continguts a l’abast

del públic per mitjà del web:

— Informació general sobre pro-

tecció dels sòls: funcions dels sòls, crite-

ris de sostenibilitat, processos de degra-

dació i control, criteris de protecció de

sòls, indicadors de qualitat.

— Mapes de sòls: informació de

sòls, finalitat dels mapes de sòls, sèries

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

257

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 257

de sòls, característiques d’un mapa de

sòls, gestió i interpretació d’informació

de sòls a l’espai digital.

— Mapes de sòls de zones carto-

grafiades: accessibles per fulls del mapa

1:25.000 de l’ICC.

— Mapes de sòls existents: esca-

nejat dels mapes, fitxa tècnica, accés a

cada mapa descarregable en PDF (amb

accés per municipis i parròquies i per

quadrícules del mapa 1:25.000 de l’ICC).

— Mapes a petita escala i d’in-

terès històric: recull i elaboració de la fit-

xa tècnica de cada mapa.

— Enllaços d’interès: revistes, lli-

bres electrònics, editorials, associacions

de la ciència del sòl, societats de la cièn-

cia del sòl, instituts de recerca i àmbits

temàtics de sòls (classificació, sòls per

àrees geogràfiques, morfologia de sòls,

mapes de sòls, etc.).

Servei d’Arxius de Ciència:

consolidació i expansió

Directors: David Jou i Mirabent

Xavier Roqué i Rodríguez

El Servei d’Arxius de Ciència té per ob-

jectiu contribuir a la conservació i difusió

del patrimoni documental de la ciència i

la tecnologia contemporànies a les terres

de llengua catalana. El Servei, creat el

2001 a partir d’un projecte finançat per

l’Institut d’Estudis Catalans, amb la con-

tribució de la Universitat Autònoma de

Barcelona, i consolidat el 2007 gràcies al

conveni signat entre l’IEC, el Departa-

ment de Cultura i Mitjans de Comunica-

ció de la Generalitat de Catalunya i la

Universitat Autònoma de Barcelona, im-

pulsa l’esforç sistemàtic i coordinat per a

localitzar, conservar i difondre el llegat

arxivístic dels científics catalans del perío-

de contemporani (segles xix i xx).

El Servei està integrat en el grup

CASE (Cooperation on Archives of Scien-

ce in Europe) i assumeix per als Països

Catalans la tasca de conservació i difu-

sió del patrimoni documental de la cièn-

cia contemporània. Entre els altres re-

ferents internacionals del projecte, hi

destaca el Centre per a la Història de la

Física de l’Institut Americà de Física,

que manté un Catàleg Internacional de

Fonts per a la Història de la Física i

Ciències Afins (International Catalog of

Sources for History of Physics and Allied

Sciences, ICOS).

Durant l’any 2008 s’han realitzat

les següents accions:

Recerca de fons i visites informatives

S’ha ampliat la recerca de fons a les em-

preses o consorcis de caràcter científic i,

sobretot, als fons personals que encara no

han estat dipositats i podrien desaparèi-

xer. Dels contactes realitzats, cal destacar

la col.laboració establerta amb el labora-

tori farmacèutic Grup Uriach, SA.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

258

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 258

Remodelació de la pàgina web del SAC

Les tasques de planificació, disseny, rea-

lització tècnica i de continguts, correc-

cions i canvis del web del SAC han estat

un àmbit d’actuació destacat. S’ha esco-

llit un únic model funcional per tal d’u-

nificar criteris funcionals i estètics que

identifiquin corporativament el web del

SAC i el del CEHIC.

Tractaments

El SAC col.labora amb diferents centres

en la realització de catàlegs, sota un ma-

teix criteri d’actuació (base de dades Ac-

cess) i seguint la Norma de Descripció Ar-

xivística de Catalunya (NODAC). S’han

fet també actuacions de conservació i, en

alguns casos, de restauració de la docu-

mentació malmesa.

Als fons que ja s’han tractat en

cursos anteriors, s’hi ha d’afegir:

— Arxiu de Pere Pasqual. Els

materials a catalogar eren cinquanta-

quatre llibretes d’anelles, cinc carpetes ple-

nes de documents, dues piles de fulls sen-

se ordenar i trenta-dos disquets de 3 1/2,

que es trobaven al seu antic despatx a la

Facultat de Física de la Universitat de

Barcelona. Com a resultat, s’han creat

3.407 registres a la nostra base de dades.

Continuen en curs els tractaments

de diferents fons que ja han estat esmen-

tats en informes anteriors:

— Fons del Laboratori de Llum

Sincrotró. Fins ara s’han descrit, inven-

tariat i disposat en condicions adequades

de conservació 1.647 registres, que equi-

valen a tretze caixes d’emmagatzematge.

A mesura que es descriuen, es realitza un

tractament de les unitats documentals

simples, retirant plàstics, enquaderna-

cions, grapes, clips i altres elements no-

cius per a la conservació.

— Fons del Museu d’Història de

la Medicina de Catalunya. Hi destaquen

els arxius de Jaume Ferran i Pere Gabarró.

Finalment, s’ha iniciat el tracta-

ment dels següents fons:

— Arxiu publicitari del laborato-

ri farmacèutic Grup Uriach, SA. La cata-

logació d’aquest arxiu és una eina impor-

tant, no només per a conèixer millor els

vincles entre la indústria farmacèutica i

la societat durant bona part del segle xx,

sinó també per a aproximar-se a l’evolu-

ció comercial i conèixer l’evolució dels

productes, composicions i posologies du-

rant més de cent anys. La catalogació

s’ha iniciat amb la identificació del ma-

terial, la seva ordenació i posterior cata-

logació. Del total de caixes d’arxiu amb do-

cumentació impresa, més de cinc-centes, ja

se n’han catalogades més de dues-centes

cinquanta, el que significa un total de

1.810 documents identificats. Aquest ar-

xiu està format, només comptant la part

catalogada, per 240 documents impresos

per una cara, 770 per dues cares, 456 díp-

tics, 99 tríptics, 22 documents impresos

per quatre cares i 219 en format llibre.

— Arxiu de fotografia industrial

del laboratori farmacèutic Grup Uriach, SA.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

259

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 259

La catalogació d’aquest arxiu és una eina

important per a conèixer d’una manera

gràfica l’evolució de la maquinària, les ins-

tal.lacions, els processos de fabricació, etc.

de la indústria farmacèutica catalana al

segle xx. La catalogació ha consistit a iden-

tificar el material, ordenar-lo i catalogar-

lo. Del total d’imatges trobades, més de mil

cinc-centes, se n’han catalogat unes vuit-

centes. Paral.lelament, s’ha començat a di-

gitalitzar i inserir aquestes imatges a la

base de dades dels documents catalogats.

Entrevistes

El SAC ha començat a treballar en la

transcripció i publicació, si s’escau, d’en-

trevistes a científics catalans realitzades

en el marc de diferents projectes de re-

cerca en història de la ciència. La feina

comprèn l’adequació i estandardització

dels arxius d’àudio, la transcripció i revi-

sió del contingut, la revisió lingüística i

l’arxivament a la pàgina web del SAC

sota les condicions d’accés i difusió esti-

pulades amb el titular dels drets d’aquest

material, que rep naturalment la mateixa

consideració de material d’arxiu.

Difusió

La difusió de les activitats del SAC és vi-

tal per a estimular la col.laboració amb

diferents institucions i contribuir a la crea-

ció d’una consciència pública de la im-

portància d’aquest patrimoni.

La difusió de les activitats en l’àm-

bit internacional passa per la pertinença al

grup CASE (Cooperation on Archives of

Science in Europe), format per arxivers i

historiadors internacionals, i s’ha concre-

tat a través de la participació a les jorna-

des internacionals «Future Prof IV», cele-

brades a Estocolm. La propera edició

d’aquesta trobada internacional se cele-

brarà a Barcelona, després que el SAC pre-

sentés la seva candidatura en el congrés

d’Estrasburg (abril 2006). Serà una oca-

sió important per a donar a conèixer el

SAC a Catalunya i situar-lo en relació amb

iniciatives comparables d’altres països.

A més a més, es duran a terme di-

ferents tasques, com la realització d’una

nota informativa a la revista del Servei

d’Arxius de Catalunya, a la revista de la

UAB i a l’Arxifòrum (llista de correu arxi-

vística) i col.laboracions amb el Servei de

Biblioteques de la UAB, l’ESAGED (Esco-

la Superior d’Arxivística i Gestió de Docu-

ments) o ASF (Arxivers sense Fronteres).

Síntesi d’esllavissades de Catalunya

i Andorra

Director: Jordi Corominas i Dulcet

Aquest projecte de recerca té dos objec-

tius: el disseny de l’estructura i la posada

a punt d’una base de dades sobre les es-

llavissades succeïdes a Catalunya i el

Principat d’Andorra (LLISCAT) i l’en-

trada de la informació i el manteniment

de la base de dades.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

260

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 260

Secció Filològica

Atles Lingüístic del Domini Català

(ALDC)

Directors: Joan Veny i Clar

Lídia Pons i Griera

Atles Lingüístic del Domini Català

(ALDC)

Durant aquest curs s’ha continuat la pre-

paració dels materials corresponents al

volum iv, El camp i els cultius, que cons-

ta de 200 mapes, 9 llistes de materials no

cartografiats i 921 il.lustracions.

A partir de la segona meitat de

l’any 2008 també s’ha iniciat la prepara-

ció dels materials que han de formar el

volum v. Aquest volum comprèn els capí-

tols 10, «Indústries relacionades amb l’a-

gricultura», i 11, «Els vegetals».

Petit atles lingüístic del domini català

(PALDC)

Després de la publicació del primer volum

del Petit atles lingüístic del domini català,

s’han preparat els materials per a la seva

reimpressió amb algunes modificacions.

També s’ha iniciat la cartografia d’una

part dels materials del segon volum, que

constarà de cent seixanta-dos mapes, dels

quals noranta ja estan cartografiats amb

el seu comentari corresponent.

Etnotextos

Es continua treballant en la revisió d’etno-

textos del català nord-occidental (control

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

261

de la transcripció, confecció del glossari,

formació d’una base de dades).

Publicacions

Martí i Castell, Joan (2007). «L’Atles

Lingüístic del Domini Català». Ex-

Libris Casa Bauró [Andorra], núm. 10,

p. 26-32. [Govern d’Andorra. Minis-

teri del Portaveu, Cultura i Ensenya-

ment Superior. Biblioteca Nacional]

Veny, Joan (2007a). «El Diccionari ge-

neral de la llengua catalana: Prece-

dents, posterioritat, dialectalismes».

A: Fabra, Pompeu. Obres completes.

Ed. a cura de Jordi Mir i Joan Solà.

Vol. 5. Barcelona: Institut d’Estudis

Catalans, p. 41-76.

— (2007b). «San(t) Antoni / Sen(t) Anto-

ni». A: Homenatge a Joseph Gulsoy, 3,

p. 215-239. (Estudis de Llengua i Li-

teratura Catalanes; 55)

— (2007c). Petit atles lingüístic del do-

mini català. Vol. I. Barcelona: Insti-

tut d’Estudis Catalans.

— (2007d). Escrits lingüístics mallor-

quins. Mallorca: Moll.

— (2007e). «Coromines, colós de l’etimo-

logia». Zeitschrift für Katalanistik =

Revista d’Estudis Catalans, núm. 20,

p. 3-19.

— (2007f ). «Barros Ferreira, Manuela /

Saramago, João / Segura, Luisa / Vi-

torino, Gabriela (2001): Atlas Lin-

guístico-Etnográfico dos Açores. Vol. I.

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 261

A criação de gado. Gado bovino, ovi-

no e caprino. Leite e derivados. O

porco e a matança. Com a colabo-

ração de Ernestina Carrilho e Maria

Lobo. Lisboa: Centro de Linguística

da Universidade de Lisboa; Angra do

Heroísmo: Direcção Regional de Cultu-

ra-Açores». Estudis Romànics, vol. 29,

p. 391-393.

— (2008a). «Le relazioni catalano-

genovesi e il loro riflesso linguistico».

A: Orioles, Vicenzo; Toso, Fiorenzo

[ed.]. Circolazioni linguistiche e cultu-

rali nello spazio mediterraneo: Misce-

llanea di studi. Recco-Gènova: Uni-

versità degli Studi di Udine. Centro

Internazionale sul Plurilinguismo: Le

Mani, p. 397-412.

— (2008b). «Germà Colón, etimòleg».

A: Casanova, Emili; Echenique, M.

Teresa [ed.]. El deler per les parau-

les: Les aportacions de Germà Colón

a la romanística. València: Universi-

tat de València, p. 305-319.

— (2008c). «Joan Coromines i l’etimo-

logia catalana». A: Cabré, M. Teresa;

Prat, Marta; Torruella, Joan [ed.].

Joan Coromines i la filologia romàni-

ca. Bellaterra: Universitat Autònoma

de Barcelona (Cuadernos de Filolo-

gía; 8), p. 149-173.

— (2008d). «Joan Coromines i la dia-

lectologia catalana». A: Badia i Mar-

garit, A. M.; Solà, Joan [ed.]. Joan

Coromines: Vida y obra. Madrid: Gre-

dos, p. 149-185.

— (2008e). «De l’atles descriptiu a l’atles

interpretatiu». Serra d’Or, núm. 585,

p. 69-70.

— (2008f ). «La lengua catalana: Entre

estándar y dialectología». Revue

Roumaine de Linguistique, vol. 53,

núm. 1/2, p. 141-156.

— (2008g). «Boutier, Marie-Guy; Cou-

net, Marie-Thérèse; Lechanteur, Jean

(2006): Atlas Linguistique de la Wa-

llonie. Tableau géographique des par-

lers de la Belgique romane d’après

l’enquête de Jean Haust et des enquê-

tes complémentaires. Vol. 6: La terre,

les plantes et les animaux (1re partie).

[Liège]: Université de Liège, Faculté

de Philosophie et Lettres. 555 p.». Es-

tudis Romànics, vol. 30, p. 439-440.

Constitució d’un corpus textual

per a una gramàtica del català antic

Director: Josep Martines Peres

Aquest projecte té com a objectiu conti-

nuar i finalitzar l’elaboració d’un corpus

textual informatitzat del català antic, dis-

senyat amb l’objectiu de facilitar la inves-

tigació gramatical, i realitzar els treballs

necessaris que permetin la recuperació in-

formàtica de la informació i que facilitin

la recerca sintagmàtica. Per a la realitza-

ció d’aquest objectiu, es compta amb

l’assessorament de Joan Torruella (Uni-

versitat de Barcelona) i amb el suport del

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

262

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 262

projecte institucional de la Universitat

d’Alacant IVITRA. Aquest corpus és el

fonament per a l’elaboració d’una gramà-

tica del català antic.

L’equip de recerca està constituït

per les persones següents, adscrites a les

universitats d’Alacant (UA) i de València

(UV): Josep Martines (membre de la SF

de l’IEC, UA, IVITRA, investigador prin-

cipal), Manuel Pérez Saldanya (membre

de la SF de l’IEC, UV, IVITRA), Vicent

Martines (UA, IVITRA), Sandra Mont-

serrat i Buendia (UA, IVITRA), Vicent

Beltran Calvo (UA), Antoni Mas Miralles

(UA), Carles Segura Llopes (UA), Maria

Isabel Guardiola Savall (UA), Maria Àn-

gels Fuster Ortuño (UA, IVITRA), Elena

Sánchez López (UA, IVITRA), Ramon

Ruiz Guardiola (UA, IVITRA) i Luis Na-

varro Aguado (UA, IVITRA).

D’acord amb l’objectiu general

descrit, hem dut a terme durant aquest

període les activitats següents:

— Continuar i acabar la digita-

lització de les obres ja publicades, amb

l’autorització prèvia de l’editor i de l’au-

tor de l’edició.

— Editar digitalment tots els

textos; és a dir, corregir-los i marcar-los

a partir de l’aplicació dels criteris d’edi-

ció que permeten realitzar les concor-

dances.

— Incorporar les obres ja lema-

titzades al CICA (Corpus Informatitzat

del Català Antic) perquè puguin ser apro-

fitades pels investigadors.

Aquestes activitats s’han dut a ter-

me amb la col.laboració de tot l’equip. Atès

el retard en l’arribada de la proposta de

conveni a la Universitat d’Alacant, no ha es-

tat possible executar la contractació formal

del senyor Sentí com a becari adscrit al pro-

jecte. Tot i així, ha estat acomplint les tas-

ques necessàries, segons els objectius pre-

vists. La seva tasca ha consistit a digitalitzar

tots aquells textos que no eren accessibles

en suport informàtic i a introduir-hi les

marques requerides per a etiquetar-los.

Durant aquest període han estat

processades les obres següents, una part

important de les quals ja són accessibles

als investigadors o ho seran en breu:

Altisent i Jové, Joan B. (1925). «Llibre

apel.lat Speculum prioris de la con-

fraria de Sant Salvador de la Seu de

Lleyda (1483)». Analecta Sacra Tar-

raconensia, vol. 1, p. 353-380.

Aramon i Serra, Ramon [ed.] (1934).

«La fiyla del rey d’Ungria». A: No-

vel.letes exemplars. Barcelona: Barci-

no, p. 29-60.

Bibiloni Trobat, Gabriel (1997). Llibre

d’Inquisicions de la Cúria Reial de la

Parròquia de Castellitx (1379-1388).

Algaida: Ajuntament d’Algaida: Con-

sell Insular de Mallorca, p. 254-276.

Cingolani, Stefano Maria [ed.] (2008).

Gestes dels comtes de Barcelona i reis

d’Aragó. València: Universitat de Va-

lència.

Colón, Germà; Garcia i Sanz, Arcadi

[ed.] (1981). Libre del Consolat de

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

263

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 263

Mar, I i II. Barcelona: Fundació Sal-

vador Vives Casajuana.

Cornagliotti, Anna [ed.] (1975). Flors

de virtut: Versió catalana de F. de

Santcliment. Barcelona: Barcino.

Duran i Sanpere, Agustí (1930-1947). Lli-

bre de les solemnitats de Barcelona.

Vol. I i II. Barcelona: Institució Patxot.

Escartí, Vicent Josep (1998). Memòria

privada: Literatura memorialística

valenciana del segle XV al XVIII. Valèn-

cia: Eliseu Climent. [S. XV-XVI]

Gallina, Annamaria [ed.] (1958). Viat-

ges de Marco Polo: Versió catalana

del segle XIV. Barcelona: Barcino.

Gili, Joan [ed.] (1985). Lo cavall: Llibre

de Manescalia. Oxford: The Dolphin

Book.

Gras, mossèn (1984). Tragèdia de Lan-

çalot. Ed. a cura de Martí de Riquer.

Barcelona: Quaderns Crema.

Hinojosa Montalvo, José (1990). La clau

del regne. Alacant: Ajuntament d’A-

lacant. [Annexos documentals]

Llompart, Gabriel (1995). No serets tots

temps batle: Instantáneas de la vida

cotidiana del Llucmajor medieval.

Palma: Museu de Mallorca.

Miralles, Joan (2006). Antologia de tex-

tos de les Illes Balears. Volum I: Se-

gles XIII-XVI. Barcelona: Institut d’Es-

tudis Balears: Publicacions de l’Abadia

de Montserrat: Govern Balear.

Moll, Francesc de Borja [ed.] (1935). El

«Corbatxo» de Giovanni Bocaccio,

traduït en català per Narcís Franch

(segle XIV). Mallorca: Edicions de l’O-

bra del Diccionari.

Pacheco, Arseni [ed.] (1964). Història de

Jacob Xalabin. Barcelona: Barcino.

Perarnau i Espelt, Josep (1983a). «La

Disputació de cinc savis de Ramon

Llull. Estudi i edició del text català».

Arxiu de Textos Catalans Antics,

vol. 5, p. 7-229.

— (1983b). «Lo sisè seny, lo qual apel.lam

affatus, de Ramon Llull. Edició i es-

tudi». Arxiu de Textos Catalans An-

tics, vol. 2, p. 23-121.

Rasico, Philip D. (2006). El català antic.

Girona: CCG.

Russell-Gebbett, Paul (1965). Mediae-

val catalan linguistic texts. Oxford:

The Dolphin Book.

Turull, Màxim (2004). «Liber consilio-

rum: Llibre de consells de la Paeria de

Cervera (1332-1333)». Initium, vol. 9,

p. 815-946.

Publicacions

Martines, Vicent (2008). «Constitució del

corpus textual del català antic: Criteris

i obres». A: Martines, Josep; Pérez

Saldanya, Manuel [coord.]. Per a una

gramàtica del català antic. Alacant:

Institut Interuniversitari de Filologia

Valenciana. ISBN 978-84-608-0653-0.

Martines, Josep; Pérez Saldanya, Manuel

[coord.] (2008a). Per a una gramà-

tica del català antic. Alacant: Institut

Interuniversitari de Filologia Valen-

ciana. ISBN 978-84-608-0653-0.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

264

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 264

Martines, Josep; Pérez Saldanya, Manuel

(2008b). «Per a una gramàtica del

català antic: objectiu, metodologia i

un tast». A: Martines, Josep; Pérez

Saldanya, Manuel [coord.]. Per a una

gramàtica del català antic. Alacant:

Institut Interuniversitari de Filologia

Valenciana. ISBN 978-84-608-0653-0.

Mas Miralles, Antoni (2008). Libre de

tots los actes, letres, privilegis y altres

qualsevol provisions del Consell d’O-

riola, d’Antoni Almúnia. València:

Universitat de València. ISBN 978-

84-370-7108-4.

Pérez Saldanya, Manuel (2007). «Gra-

maticalització i reanàlisi: Funció i es-

tructura en el canvi sintàctic». A: Ca-

bré i Monné, Teresa [ed.]. Lingüística

teòrica: Anàlisi i perspectives. II.

Bellaterra: Universitat Autònoma de

Barcelona, p. 13-29.

Pérez Saldanya, Manuel; Rigau, Gemma

(2007). «Els adverbis de lloc intran-

sitius i la formació de construccions

amb adverbis posposats». Estudis

Romànics, vol. xxix, p. 61-80.

Cooperació en neologia catalana:

desenvolupament d’una plataforma

de treball en xarxa via Internet

Directora: M. Teresa Cabré i Castellví

Aquest projecte es proposava inicialment

els objectius generals següents:

1) Crear una plataforma d’accés

a la informació multilingüe que permetés

consultar les dades de l’Observatori de

Neologia via web i incorporés la informa-

ció recollida pels observatoris d’altres

llengües romàniques.

2) Desenvolupar una plataforma

web de treball que permetés treballar en

xarxa via Internet.

3) Posar en marxa un mètode de

recerca cooperativa que integrés grups

dels diferents dominis del català.

4) Facilitar materials als organis-

mes lingüístics per a l’actualització del

corpus lèxic de la llengua d’acord amb les

tendències manifestades en la creació i

l’ús de neologismes.

5) Proposar noves estratègies de

detecció automàtica de neologia formal

que milloressin el Sistema d’Extracció

Automàtica de Neologismes (SEXTAN).

6) Posar les bases per al des-

envolupament d’estratègies de detecció

(semi)automàtica de neologia semàntica.

7) Fornir materials per a poder

contrastar les tendències de creació de

lèxic nou en les diferents llengües ro-

màniques.

Durant aquest curs s’ha treballat

per assolir els objectius 3, 4, 5 i 7.

En primer lloc, s’ha millorat el pro-

grama de detecció SEXTAN amb l’objec-

tiu de poder utilitzar el programa en línia.

S’ha creat un nou sistema, BUSCANEO.

Aquest programa informàtic de detecció

de neologismes està format per dos mò-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

265

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 265

duls: un gestor de diccionaris i un cerca-

dor de neologismes. BUSCANEO treballa

amb qualsevol text no marcat lingüísti-

cament. El text d’entrada pot provenir

d’un fitxer local, però sobretot està pen-

sat per treballar directament amb textos

de pàgines web, especialment de mit-

jans de comunicació escrita. S’ha redac-

tat la documentació d’ús de BUSCANEO

i s’ha començat el buidatge semiautomà-

tic amb aquest nou sistema.

Fruit de tot el treball de refina-

ment de les eines, sortirà el gener de

2009, a la col.lecció «Llengua i Text»

d’Eumo Editorial, un estudi sobre filtres

de neologicitat amb la referència següent:

Cabré, M. T.; Estopà, R. [ed.]. Les pa-

raules noves: Criteris per detectar i me-

surar els neologismes.

El projecte BUSCANEO suposa

diversos avantatges, ja que permet:

1. Treballar amb textos no eti-

quetats lingüísticament; per tant, és una

eina independent de llengua que no ne-

cessita cap preprocés.

2. Operar a través d’Internet.

3. Utilitzar diferents diccionaris

conjuntament o per separat, de manera

que permet saber si una paraula és neo-

lògica en relació amb una font lexico-

gràfica concreta.

4. Detectar amb un 100 % de co-

bertura la neologia formal i la neologia

per manlleu.

5. Integrar els resultats directa-

ment a la plataforma de treball en línia

de l’Observatori de Neologia, plataforma

que inclou un gestor neològic, una base

de dades i una interfície d’interrogació;

així doncs, es completa una cadena in-

formatitzada de treball en neologia.

Constitució de NEOXOC: Xarxa

de Neologia Catalana

En aquest període s’ha començat a or-

ganitzar la xarxa NEOXOC, amb l’esta-

bliment dels nodes de treball per a les di-

verses varietats geolectals del català, i

s’ha fet una primera reunió de presenta-

ció del projecte amb els coordinadors de

cada un dels nodes col.laboradors. Tots

els grups amb els quals s’ha contactat

han acordat de treballar en el projecte

per a detectar neologia de les diverses

varietats diatòpiques del català en la

premsa de gran difusió. Sempre que ha

estat possible, s’ha contactat amb un

professor d’universitat d’un departa-

ment de català i amb el responsable del

servei lingüístic de la seva mateixa uni-

versitat.

Els grups que configuraran la xar-

xa NEOXOC són els vuit següents:

— Universitat d’Alacant. Res-

ponsables: Josep Martines, Josep Forca-

dell i Xavier Casero

— Universitat d’Andorra. Res-

ponsable: Miquel Nicolau i Vila

— Universitat de les Illes Balears.

Responsable: Ramon Bassa i Joan Melià

— Universitat de Girona. Res-

ponsable: Meius Ferrés

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

266

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 266

— Universitat de Lleida. Res-

ponsables: Albert Turull i Salomé Ribes

Amorós

— Universitat Rovira i Virgili.

Responsables: Jordi Ginebra i Xavier Rull

— Universitat de Perpinyà. Res-

ponsable: Miquela Valls

— Universitat Pompeu Fabra.

Responsables: M. Teresa Cabré (direcció

del projecte), Rosa Estopà (coordinació),

Ona Domènech i Judit Freixa

La filosofia de treball de la xarxa

NEOXOC estableix nodes per a cadascu-

na de les variants dialectals de la llengua

catalana: nord-occidental (Universitat

d’Andorra, Universitat de Lleida), valen-

ciana (Universitat d’Alacant), balear

(Universitat de les Illes Balears), septen-

trional (Universitat de Perpinyà) i central

(Universitat de Girona, Universitat Pom-

peu Fabra i Universitat Rovira i Virgili,

la qual també s’encarregarà de la variant

nord-occidental tortosina).

NEOROM: Xarxa de Neologia Romànica

S’han abocat a la base de dades NEOROM

les dades procedents dels diferents ob-

servatoris col.laboradors, amb la qual

cosa ja es poden fer estudis de contrast

de la neologia de les llengües romà-

niques.

Finalment, aquest darrer any s’han

elaborat diversos estudis per a establir fil-

tres de neologicitat que permetessin ex-

treure llistes de neologismes segons di-

versos criteris.

Amb l’acompliment d’aquests tre-

balls haurem tancat el projecte amb l’as-

soliment de tots els objectius proposats,

excepte un objectiu inicial que es propo-

sava el desenvolupament d’estratègies de

detecció (semi)automàtica de neologia

semàntica. En el treball sobre filtres se

n’apunten algunes, però no s’hi ha apro-

fundit, atès que aquest treball ultrapas-

sava els objectius que el grup es va acabar

de fixar una vegada atorgat el projecte.

Diccionari històric dels italianismes

en la llengua catalana

Director: Joan Martí i Castell

La finalitat d’aquest programa és crear

un diccionari temàtic que reculli tots els

nombrosos italianismes presents en la

llengua catalana. El diccionari estarà di-

vidit en les següents seccions, organitza-

des per camps semàntics: 1) L’art i la

cultura; 2) La vida militar; 3) El mar;

4) L’economia; 5) La vida social, i 6) La

vida privada. És un projecte inèdit en el

camp de la lexicografia catalana, atès que

no existeix un estudi general de tipus mo-

nogràfic o en forma de diccionari sobre la

presència dels italianismes en català. El

treball faria, doncs, de contracant a obres

ja produïdes per a altres llengües romà-

niques, per exemple, la de J. H. Terlingen

Los italianismos en español: Desde la for-

mación del idioma hasta principios del si-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

267

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 267

glo XVII. L’investigador que, sota la direc-

ció científica del president de la Secció Fi-

lològica, condueix el treball, el doctor Yo-

rick Gómez Gane, té al seu actiu altres

recerques sobre aquest mateix tema.

Durant aquest curs s’han dut a

terme tots els objectius concrets que el

projecte es proposava per al 2008:

1) S’ha redactat una introducció,

en la qual s’exposen les raons del treball

i els criteris seguits en el recull dels mate-

rials, en la tria dels camps semàntics i en

la distribució dels materials lingüístics

en les diferents seccions (onze pàgines).

2) S’ha produït una bibliografia

molt detallada dels instruments utilitzats

(i utilitzables) per a l’àmbit lexicogràfic

tractat (vuit pàgines).

3) S’ha dut a terme la secció i,

«L’art i la cultura», que comprèn els pa-

ràgrafs següents: 1.1 Literatura; 1.2 Tea-

tre; 1.3 Arts plàstiques en general;

1.4 Pintura; 1.5 Colors; 1.6 Arquitectura

i urbanística; 1.7 Escultura; 1.8.1 Músi-

ca; 1.8.2 Instruments musicals; 1.9 Balls;

1.10 Història, i 1.11 Heràldica. La secció

consta de vuitanta-sis pàgines i d’uns cent

cinquanta italianismes analitzats.

4) S’ha dut a terme la secció ii,

«La vida militar», que comprèn els pa-

ràgrafs següents: 2.1 Termes militars ge-

nèrics; 2.2 Termes militars específics;

2.3 Equipament i maquinàries; 2.4 Ar-

mes, i 2.5 Obres de fortificació. La secció

consta de trenta-una pàgines i d’uns sei-

xanta italianismes analitzats.

5) S’ha dut a terme la secció iii,

«El mar», que comprèn els paràgrafs

següents: 3.1 Termes generals de la

navegació; 3.2 Construcció de les em-

barcacions; 3.3 Tripulació; 3.4 Tipus

d’embarcacions; 3.5 Armament i parts

de l’embarcació, i 3.6 Pesca i ictiologia. La

secció consta de quaranta-nou pàgines i

d’uns seixanta italianismes analitzats.

6) També s’han començat a reco-

llir els materials que constituiran un

«Índex lexical», que contindrà totes les

paraules catalanes, italianes i d’altres

llengües presents en el diccionari.

Des del punt de vista lexicogràfic,

els lemes del diccionari, obtinguts a tra-

vés d’una anàlisi dels principals instru-

ments de treball catalans, impresos o te-

lemàtics, o bé gràcies a l’experiència

directa de l’investigador, estan tractats de

manera molt detallada. Cada paraula ca-

talana té indicacions històriques relatives

a la primera dada de la seva aparició

(fonts de les dades incloses) i al procés de

la derivació lingüística de l’italià, efectiu

o reconstruït. Les paraules italianes a la

base del català tenen indicacions històri-

ques relatives a la primera dada d’apari-

ció (incloent-hi les fonts) i una tractació

etimològica. Tota aquesta informació

històrica i etimològica té a la seva base la

consulta de les principals obres lexi-

cogràfiques catalanes (instruments te-

lemàtics inclosos, com per exemple el

Corpus Textual Informatitzat de la Llen-

gua Catalana) i italianes (o bé de les al-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

268

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 268

tres llengües romàniques o del llatí), però

ben sovint és el resultat d’investigacions i

reconstruccions originals i inèdites.

Epistolari de Josep Sebastià Pons

Director: August Bover i Font

Durant aquest període, i amb la col.labo-

ració del becari Jordi Raventós, s’han

transcrit les cartes corresponents a les dè-

cades dels anys quaranta i cinquanta del

segle passat i se n’han revisades setanta-

set. També s’ha presentat la ponència

«Verdaguer, Talrich i Maragall en els ini-

cis de Josep Sebastià Pons com a poeta

català», presentada al XII Col.loqui de la

NACS (North American Catalan Society),

celebrat de l’11 al 13 de maig de 2007 a

la Universitat Dalhousie, de Halifax,

Nova Escòcia (Canadà); es publicarà de

manera imminent dins el volum 21 de la

Catalan Review (2008).

De tots els fons localitzats, l’únic

que no ha pogut ser transcrit és el del poe-

ta nord-català Antoni Cayrol, Jordi Pere

Cerdà, ja que encara no s’hi ha per-

mès l’accés.

D’altra banda, tampoc s’ha po-

gut accedir per ara a l’arxiu Josep Se-

bastià Pons, actualment en possessió del

seu nét Sébastien Frère, el qual ha asse-

gurat que es podrà consultar. Es tracta

d’un fons pràcticament inexplorat per-

què fins ara la família no n’havia permès

la consulta. L’accés a aquest fons multi-

plicarà notablement el nombre de docu-

ments coneguts.

L’espai segons el veien i el pensaven

els grecs

Directores: Montserrat Jufresa i Muñoz

Mariàngela Vilallonga Vives

Aquest programa es proposa abordar l’es-

tudi de la noció d’espai en la cultura gre-

ga, en particular la seva definició i arti-

culació en els àmbits de les evidències

escrites, de la representació iconogràfica

i de l’organització arquitectònica i urba-

nística de l’espai físic, posant especial èm-

fasi en l’anàlisi de les interaccions entre

tots aquests camps (de la paraula, de la

imatge i de l’espai físic).

Els objectius generals del progra-

ma són:

— Estudiar el lèxic específic i les

fonts textuals sobre la concepció grega de

l’espai en relació amb els àmbits de la re-

presentació iconogràfica i de l’activitat

arquitectònica o urbanística.

— Recollir i explicar els mecanis-

mes iconogràfics de definició i articulació

de l’espai intern de la imatge i de l’extern

a la imatge en el món grec: marcadors es-

pacials simbòlics, funció del text dins de

la imatge, modes d’interrelació entre l’in-

terior i l’exterior de la imatge, desplega-

ment de la imatge en l’espai, etc.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

269

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 269

— Analitzar la noció d’espai en

l’arquitectura grega, a partir del concep-

te de la visió en moviment (camí, proces-

só...), que descobreix, genera i articula

l’espai físic, tot conformant-lo segons es-

quemes culturalment determinats (el té-

menos, el temple, la chôra, la polis...).

— Aconseguir una lectura inte-

gradora dels tres nivells de la recerca

abans esmentats en una perspectiva d’an-

tropologia cultural de la Grècia antiga, ca-

paç de fer aportacions significatives i in-

novadores en diversos àmbits de les

ciències de l’antiguitat, com ara els estu-

dis literaris, la recerca arqueològica, l’anà-

lisi iconogràfica, la història social, política

i econòmica o les produccions artístiques.

Aquest curs s’ha iniciat la recerca

prevista a través de cinc reunions cientí-

fiques del grup. A cada reunió, un o dos

membres del grup de recerca han plante-

jat una qüestió de caràcter metodològic a

l’hora d’enfrontar-se des de la seva pers-

pectiva particular (filològica, arquitectò-

nica, arqueològica, iconogràfica) al pro-

blema de la creació cultural de l’espai a

Grècia. Calia endegar un projecte inter-

disciplinari com aquest posant sobre la

taula en primer lloc les consideracions

metodològiques pertinents: el contrast en-

tre el camp lèxic grec i el nostre, l’espai

com a moviment, els marcadors creadors

d’espai, l’espai com a xarxa, la visió crea-

dora d’espai.

S’han establert contactes amb

persones i grups que estan treballant des

d’àrees diferents en camps semblants

al nostre:

a) Programa CIRCE: Construc-

tions, Interprétations et Représentations

Cultuelles de l’Espace dans les Sociétés

Anciennes. Centre Louis Gernet (EHESS,

París). Investigador principal: François de

Polignac. Actiu: desembre 2005 - desem-

bre 2008. Alguns dels seus membres han

estat convidats al nostre col.loqui d’en-

guany i s’han previst futures col.labo-

racions.

b) Seminari d’Iconografia Clàssi-

ca (Universitat Complutense de Madrid).

Investigadora principal: María Isabel

Rodríguez López. Dos membres del nos-

tre grup, la doctora Isabel Rodà i el doc-

tor Jesús Carruesco, han impartit con-

ferències a Madrid en el marc d’aquest

seminari.

c) Grup de recerca «La recepció

del teatre àtic en l’antiguitat: construcció

d’una imatge i usos literaris». Departa-

ment de Filologia Grega de la Universitat

de Barcelona. Investigador principal:

Carles Miralles. Un membre del nostre

grup, la doctora Montserrat Reig, està des-

envolupant la seva recerca sobre l’espai

teatral simultàniament com a integrant

dels dos equips.

En col.laboració amb la Societat

Catalana d’Estudis Clàssics, la doctora

Montserrat Jufresa va organitzar el mes

de juliol el curs d’actualització científica

«La ciutat en el món antic». Hi van in-

tervenir, entre d’altres, tres membres del

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

270

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 270

grup: la doctora Isabel Rodà, el doctor

Jesús Carruesco i la doctora Montserrat

Reig.

El senyor Roger Miralles ha fet

una estada a Londres, en el Royal Institu-

te of British Architects (RIBA), per a re-

collir material fotogràfic i dibuixos que

permetin la investigació de la percepció de

l’espai arquitectònic grec a través de la

història. La senyora Gemma Fortea i el

doctor Jesús Carruesco han fet una breu

estada a Atenes per a aconseguir material

iconogràfic, aprofitant una trobada inter-

nacional entre arqueòlegs catalans i grecs.

Les senyores Cèlia Torrent i Gem-

ma Fortea, a més de la seva recerca, han

dut a terme tota la tasca administrati-

va necessària per al bon funcionament

del grup.

Alguns membres de l’equip han

presentat comunicacions sobre qüestions

relacionades amb l’espai a congressos in-

ternacionals:

— «Meeting between Cultures in

the Ancient Mediterranean». XVII Con-

grés Internacional de l’Associació Inter-

nacional d’Arqueologia Clàssica (Roma,

22-26 setembre 2008). Hi assistiren la

doctora Isabel Rodà i el doctor Jesús Ca-

rruesco.

— «Crossroads in the Ancient

Novel: Spaces, Frontiers, Intersections».

IV International Conference on the An-

cient Novel (Lisboa, 21-26 juliol 2008).

Hi assistiren la doctora Montserrat Reig i

el doctor Jesús Carruesco.

Glossarium Mediae Latinitatis

Cataloniae (ab anno DCCC usque

ad annum MCXXXI)

Director: Joan Bastardas i Parera

El programa constitueix una empresa

conjunta de la Institució Milà i Fonta-

nals del CSIC, de la Universitat de Bar-

celona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seva finalitat és l’elaboració d’un re-

cull del lèxic llatí específic que apareix

en les fonts catalanes entre el segle ix

i el xii.

Pel que fa a les activitats des-

envolupades, cal destacar les següents:

1) Continuen els treballs d’elabo-

ració dels articles corresponents a la lle-

tra E (fascicle 10).

2) S’estan acabant els darrers

serrells de l’edició multilingüe (català-

castellà-anglès) del primer volum del

Glossarium (lletres A-D).

3) Continuen els treballs d’infor-

matització o digitalització del corpus do-

cumental, amb l’objectiu final de posar-

lo a l’abast del món acadèmic a través de

la Xarxa. En aquest sentit, s’han incre-

mentat els contactes amb l’equip del

CODOLGA.

4) S’ha enllestit l’índex lèxic i

conceptual dels Orígenes históricos de

Cataluña de Josep Balari, d’immediata

publicació a les Edicions de la Universi-

tat de Barcelona.

Actualment l’equip de treball està

format per Joan Bastardas (IEC, UB),

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

271

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 271

Teresa Gràcia Sahuquillo (IMF-CSIC),

Ana Gómez Rabal (IMF-CSIC, IEC),

Pere J. Quetglas (UB), Laura Trias Ferri

(UB), Carolina Altolaguirre Tolosa (UB),

Joan Maria Jaime Moya (IMF-CSIC) i

Marta Segarrés (UB).

Llengua i territori a Ponent

i l’Alt Pirineu (I i II). El patrimoni

etnicolingüístic al Pirineu

i Prepirineu occidentals i al nord

de la Franja

Director: Ramon Sistac i Vicén

Al llarg d’aquest curs s’han continuat els

treballs de recerca en les línies següents:

— Mapatge i edició ortofotogrà-

fica de la toponímia de l’Alta Llitera i la

Baixa Ribagorça.

— Inici del projecte «Aixalda. Es-

tudi integral del dialecte pallarès» (Grup

d’Estudis de Llengua i Literatura de Po-

nent i del Pirineu, Consell Comarcal del

Pallars Sobirà).

— Difusió social de la filosofia

del projecte al Pallars Sobirà.

— Curs d’assessorament i ensi-

nistrament per als investigadors (Sort).

— Coordinació i distribució de

tasques per a la recerca de camp al Pa-

llars Sobirà.

— Fase d’enquesta: durant el

darrer semestre de 2007 i, especialment,

els dos primers trimestres de 2008, ha co-

mençat l’etapa de recerca quantitativa al

Pallars Sobirà, amb la participació de di-

vuit enquestadors, als quals ha estat en-

comanada la tasca de fer un corpus (di-

gitalitzat i transcrit) de mostres extenses

de llengua oral autòctona a tots els nu-

clis de població del Pallars Sobirà (més

l’extrem nord de la Vall Fosca, al Pallars

Jussà) de més de deu habitants.

— S’inicia la preparació per a l’e-

dició d’etnotextos de l’Alta Ribagorça.

— Continua la recerca de camp a

la Baixa Ribagorça.

Publicacions

Ramoneda Carrera, Rosa [coord.] [et al.].

Aïna: Vocabulari temàtic del dialecte

pallarès. Lleida: Grup d’Estudis de

Llengua i Literatura de Ponent i del

Pirineu, 2007. (Sal i Sucre)

Ordi Gomà, Joan; Ramos Pallarès, Cinta.

Cantallops. Sort: Grup de Joves Lo

Carriscle, 2007. (Cambuleta; 1)

Lluvich, Eva; Freixa, Vanesa. Un dia

amb l’Àssua. Sort: Associació Cultu-

ral Cambuleta, 2008. (Cambuleta; 2)

Obra completa de Santiago Rusiñol.

Recopilació, edició, estudi

i publicació

Directora: Vinyet Panyella

Els objectius d’aquest programa de re-

cerca són:

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

272

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 272

1. Recuperar íntegrament l’obra

literària de Santiago Rusiñol (1861-

1931) per fer-la accessible i publicar-la

en edició normalitzada, acompanyada

dels corresponents estudis introductoris i

sistema de referències.

2. Situar Santiago Rusiñol en la

historiografia literària i cultural de caràc-

ter interdisciplinari dels Països Catalans,

especialment pel que fa al sistema litera-

ri català.

3. Reivindicar el paper capdavan-

ter i influent que va exercir en el Moder-

nisme català i hispànic.

4. Conèixer i difondre l’obra de

Rusiñol per mitjà d’estudis, edicions i tra-

duccions en tot tipus de suports, incloent-

hi l’electrònic.

Al llarg del curs s’ha constituït el

grup de recerca del programa, format ini-

cialment per Margarida Casacuberta

(UdG, SCLL), Damià Pons (UIB, SCLL)

i Lourdes Sánchez Rodrigo (UGR,

SCLL). El grup compta amb diversos

col.laboradors (especialistes en l’obra li-

terària i artística de Rusiñol, documenta-

listes, etc.).

S’ha establert i iniciat el pla de tre-

ball, que simultanieja la localització de les

obres; la seva transcripció, correcció, estu-

di i edició; l’encàrrec de la coordinació dels

diversos volums segons el pla d’edició; l’es-

tabliment de la bibliografia i l’elaboració

del catàleg bibliogràfic raonat de Santia-

go Rusiñol; els treballs de documentació, i

l’establiment del sistema de referències.

El pla de publicació de l’OCSR

s’estableix en sis volums, que comprenen

el centenar de llibres i el miler d’articles

publicats per l’escriptor:

— Prosa (proses i viatges, con-

ferències, discursos i al.locucions, pròlegs).

— Novel.les. Traduccions (obres

traduïdes per Santiago Rusiñol).

— Articles.

— Teatre.

— Epistolari. Entrevistes.

— Àlbum cronològic. Catàleg bi-

bliogràfic. Índexs de l’OCSR (onomàstic,

geogràfic, títols d’obres).

Cadascun dels volums és a càrrec

d’un curador, que ha de redactar l’article

introductori amb caràcter general. Comp-

ta amb la col.laboració de diversos espe-

cialistes per a la redacció d’articles es-

pecífics sobre les obres més destacades.

Juntament amb els textos, cada volum ha

de portar el corresponent aparat bi-

bliogràfic complet i actualitzat. Els vo-

lums són il.lustrats, amb dibuixos, il.lus-

tracions, cartells i obra pictòrica de

Rusiñol i altres i també amb iconografia,

documentació original, etc.

Les obres són transcrites, corregi-

des i editades a partir de la primera edi-

ció. Es procedeix a la seva total norma-

lització ortogràfica i sintàctica, així com

a la regularització de la puntuació.

S’ha elaborat i establert la biblio-

grafia completa de Santiago Rusiñol (lli-

bres), que consta de la llista de textos,

edicions, traduccions i dades d’interès.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

273

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 273

S’ha començat a elaborar la bibliografia

corresponent als articles. S’està procedint

a l’obtenció de les obres de Rusiñol en for-

mat digital i s’han iniciat els treballs de

recopilació bibliogràfica i documental so-

bre l’escriptor i la seva obra.

Amb caràcter general, per al trac-

tament de textos s’utilitza el programa

Word. La bibliografia i el sistema de re-

ferències es construeixen amb el progra-

ma de gestió de dades bibliogràfiques

RefWorks.

S’han iniciat les converses institu-

cionals i editorials per a l’edició de

l’OCSR d’acord amb el pla d’edició esta-

blert. D’acord amb el programa aprovat,

s’opta per l’edició per part d’una editorial

comercial, amb suport institucional i en

coedició amb l’IEC.

La coordinació i edició del primer

volum de l’OCSR, corresponent als textos

en prosa escrits per Santiago Rusiñol

(proses i viatges, 12 títols; conferències,

discursos i al.locucions, 14 títols, i prò-

legs, 6 títols), han estat encarregades a

Margarida Casacuberta (Universitat de

Girona, Societat Catalana de Llengua i

Literatura).

Bibliografia

Bibliografia de Santiago Rusiñol. 1. Lli-

bres. [Enllestida al llarg de 2008,

està pendent de la seva edició elec-

trònica]

Observatori de Neologia

Directora: M. Teresa Cabré i Castellví

L’objectiu del programa és realitzar

l’anàlisi dels neologismes d’àmplia difu-

sió que apareixen en textos de llengua

general en català. Amb aquesta finali-

tat, realitza un buidatge sistemàtic de la

premsa catalana, dels mitjans de comu-

nicació audiovisual i de textos escrits no

mediatitzats per la revisió lingüística.

Durant aquest curs l’Observatori

de Neologia (OBNEO) ha realitzat el bui-

datge de la neologia de diverses fonts de

mitjans de comunicació, ha desenvolupat

recursos que milloren el treball en neolo-

gia, ha establert ponts d’intercanvi de

metodologies i de treballs a través de la

participació en diverses xarxes de treball

i ha difós les tasques que ha dut a terme

en diversos fòrums. Més concretament, els

objectius de l’Observatori aconseguits en

aquest període han estat els següents:

1. Finalització del buidatge de

textos catalans de mitjans de comunica-

ció orals i escrits dels anys 2007 i 2008;

en total, s’han documentat 7.226 neolo-

gismes diferents provinents de les fonts

següents:

— Buidatge de premsa en llengua

catalana (Avui, El Periódico, Diari de Ba-

lears i El Temps).

— Aplicació del SEXTAN al dia-

ri Avui. El SEXTAN és un sistema d’ex-

tracció automàtica de la neologia lèxica

formal monolexemàtica que, a partir de

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

274

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 274

criteris lexicogràfics, s’aplica a textos eti-

quetats lingüísticament.

— Buidatge de textos orals provi-

nents dels mitjans de comunicació (infor-

matius i debats radiofònics en català).

— Buidatge de textos escrits es-

pontanis. Buidatge de textos escrits de pe-

riodicitat regular, caracteritzats per vehi-

cular neologia més espontània, ja que

majoritàriament no estan mediatitzats

per un procés de revisió lingüística.

2. Ampliació de les prestacions de

la plataforma OBNEO: plataforma de tre-

ball en línia d’accés restringit als mem-

bres de l’Observatori de Neologia. Permet

introduir les dades dels neologismes que

s’han recollit en un buidatge i també con-

sultar els neologismes recollits per tots els

membres i en tots els tipus de buidatge.

S’han incorporat funcionalitats que per-

meten extreure estadístiques per tipus,

per any i per lema.

3. Coordinació de la xarxa

NEOROM (Barcelona i el Canadà) i de la

xarxa NEOXOC (Barcelona).

4. Organització del I Congrés In-

ternacional de Neologia en les Llengües

Romàniques (CINEO), que va tenir lloc

del 7 al 10 de maig de 2008 a la seu de

l’Institut d’Estudis Catalans. El CINEO,

sota la presidència dels doctors Antoni M.

Badia i Margarit i Bernard Quemada, va

proposar un ampli programa de con-

ferències, comunicacions, pòsters i taules

rodones, en un entorn de debat acadèmic

que pretenia afavorir l’intercanvi d’idees

i perspectives sobre problemes i qüestions

relacionats amb el futur de les llengües en

relació amb la seva força creativa.

En concret, s’hi van presentar

vuitanta-cinc comunicacions, quaranta

pòsters, cinc conferències i dues taules ro-

dones. Les comunicacions tractaven te-

mes de les sis línies temàtiques següents:

estudis descriptius i contrastius de la neo-

logia a les diferents llengües romàniques,

aspectes socials i sociolingüístics dels

neologismes, qüestions teòriques sobre la

neologia, estudis sobre la neologia i les

llengües minoritàries o minoritzades, as-

pectes cognitius i comunicatius de la neo-

logia i qüestions aplicades (reconeixement

i classificació de neologismes, tractament

automàtic de la neologia, presentació de

projectes i activitats neològics).

5. Difusió del projecte i intercan-

vi amb altres projectes de neologia:

— Presentació del projecte a la

Facultat de Traducció i Interpretació de

la Universitat Autònoma de Barcelona

(Alba Coll i Albert Morales, 2008).

— Presentació del projecte als es-

tudiants de primer curs del programa de

doctorat de lingüística aplicada de l’IU-

LA (Rosa Estopà, bienni 2007-2008).

— Conferència dins del Curs de

sociolingüística catalana de la Universi-

tat d’Alacant: «El lèxic nou: indicador

de la vitalitat d’una llengua». (Rosa Es-

topà, 2007).

— Presentació de l’entorn de

treball en línia en neologia OBNEO

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

275

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 275

(Rosa Estopà, Generalitat de Catalunya

i IEC, 2008).

— Seminaris de formació meto-

dològica NEOXOC (Alba Coll i Albert

Morales, novembre i desembre de 2007).

Publicacions

Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé,

Elisabet [ed.] (2008). Lèxic i neolo-

gia. 2a ed. Barcelona: Universitat

Pompeu Fabra. Institut Universitari

de Lingüística Aplicada. Observato-

ri de Neologia.

Coll, Alba (2007). «El sufijo -ing, ¿crea-

tividad al poder?». Donde dice...: Bo-

letín de la Fundación del Español Ur-

gente [Madrid], núm. 9, p. 16.

[Fundación del Español Urgente

(Fundéu)]

Domènech, Ona; Estopà, Rosa; Mayoral,

Cristina (2007). «Neologia lèxica i

mitjans de comunicació oral». A: Ac-

tes del Tretzè Col.loqui Internacional

de Llengua i Literatura Catalanes:

Universitat de Girona, 8-13 de setem-

bre de 2003. Vol. II. Barcelona: Pu-

blicacions de l’Abadia de Montserrat.

Estopà, Rosa (2007). «El Observatorio de

Neología: dos décadas entre palabras

nuevas». Donde dice...: Boletín de la

Fundación del Español Urgente [Ma-

drid], núm. 9, p. 12-14. [Fundación

del Español Urgente (Fundéu)]

Freixa, Judit (2007). «Neologismos fre-

cuentes del español». Donde dice...:

Boletín de la Fundación del Español

Urgente [Madrid], núm. 9, p. 7-11.

[Fundación del Español Urgente

(Fundéu)]

Morales Moreno, Albert (2007). «Estu-

dio sobre la variación weblog, blog y

bitácora en discursos de diferente gra-

do de especialidad». Debate Termino-

lógico [París], núm. 3. [RITERM (Red

Iberoamericana de Terminología)]

Morales, Albert; [Freixa, Judit] (2008).

«Neología y variedades del español: el

proyecto Antenas». Donde dice...: Bo-

letín de la Fundación del Español Ur-

gente [Madrid], núm. 10, p. 15-17.

[Fundación del Español Urgente

(Fundéu)]

Observatori de Neologia (2007a). Neolo-

gismes documentats en textos escrits

i orals en català (2006). Barcelona:

Universitat Pompeu Fabra. Institut

Universitari de Lingüística Aplicada.

— (2007b). Neologismes documentats

en textos escrits en castellà (2006).

Barcelona: Universitat Pompeu Fa-

bra. Institut Universitari de Lingüís-

tica Aplicada.

— (2008a). Neologismes documentats

en textos escrits i orals en català

(2007). Barcelona: Universitat Pom-

peu Fabra. Institut Universitari de

Lingüística Aplicada.

— (2008b). Neologismes documentats

en textos escrits i orals en català

(2007). 2a ed. Barcelona: Universitat

Pompeu Fabra. Institut Universitari

de Lingüística Aplicada.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

276

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 276

Observatori de Neologia (2008c). Neolo-

gismes documentats en textos escrits

en castellà (2007). Barcelona: Univer-

sitat Pompeu Fabra. Institut Universi-

tari de Lingüística Aplicada.

Publicació de l’obra gramatical

d’Antoni Febrer i Cardona

Director: Jordi Carbonell i de Ballester

El mes d’abril de 2008 aparegué publicat

el setè volum de l’Obra completa d’Anto-

ni Febrer i Cardona. Es tracta del volum

intitulat Preceptiva poètica, que comprèn

dues obres de l’autor menorquí: Les re-

gles de la quantitat o explicació de la

Prosèdia del P. Àlvarez (1800) i el Com-

pendi de la poesia menorquina (1818).

Amb aquest, ja en són tres els volums de

Febrer que l’IEC ha publicat, car el Dic-

cionari menorquí, espanyol, francès i lla-

tí (BF; 42, 2001), considerat a posteriori

el volum i de la sèrie, i les Obres grama-

ticals, I (BF; 50, 2004) el precediren. Si

hi afegim els quatre volums publicats per

les PAM, són set els volums publicats, que

apleguen un total de vint-i-una obres.

La presentació del volum Precep-

tiva poètica tingué lloc el 5 de juny de

2008 a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC. In-

tervingueren en l’acte Salvador Giner,

president de l’IEC; Jordi Carbonell, cura-

dor del projecte de la Secció Filològica;

Joan Lluís Torres, conseller de Cultura,

Patrimoni, Educació i Joventut del Con-

sell Insular de Menorca; Joan Ramon

Veny-Mesquida, curador del volum, i

Maria Paredes, directora del projecte. En

les intervencions es féu ben palesa la bona

sintonia entre les institucions que col.la-

boren en el projecte, de manera especial

entre l’IEC i l’IME, així com l’acompli-

ment del calendari de publicacions pre-

establert. Pel que fa a l’edició del volum

Preceptiva poètica, Joan Ramon Veny-

Mesquida parlà sobre l’originalitat de Fe-

brer en el tractament de les seves fonts,

sobre la relació amb l’obra poètica de

l’autor i sobre la singularitat que suposà

l’existència, el 1800, d’una obra d’aques-

tes característiques i temàtica en català.

La revernacularització del català

a la ciutat de València

Director: Brauli Montoya Abat

La primera cosa que cal dir és que el

projecte va començar el primer any amb

una baixa al seu equip, la de Júlia Tor-

tosa Corbí, que, inclosa en la borsa de

treball d’ensenyament de la Generalitat

de Catalunya, va aconseguir feina en un

centre educatiu, amb continuïtat per al

curs 2008-2009. Això significa que hem

hagut de contractar un equip d’entrevis-

tadors per cobrir algunes de les tasques

en principi assignades als altres mem-

bres del projecte, els quals han suplert

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

277

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 277

així les tasques previstes per a Júlia Tor-

tosa. Una altra conseqüència de la baixa

esmentada és que l’estada que havia de

realitzar aquesta investigadora a un cen-

tre de recerca a Irlanda durant l’any

2008 per actualitzar els coneixements de

què disposem sobre el fenomen de la re-

vernacularització serà substituïda per

una visita més breu del director del pro-

jecte el mes de juny de 2009. Totes

aquestes circumstàncies han deixat l’e-

quip amb la següent composició i distri-

bució de tasques:

Membres

Brauli Montoya Abat, director.

Eugeni Alberola Bisbal, encarre-

gat de la recerca bibliogràfica, coordina-

dor del treball de camp i entrevistador.

Entrevistadors contractats

(amb pagament per entrevista feta)

Andrea Benedito Castillo

Rafael Merino Benavent

Neus Roselló Sempere

Josep Escutia Ayuso

Adriana Gil

Durant el curs 2007-2008 s’ha

planificat i s’ha iniciat el treball de camp

entre els pares dels alumnes de centres

educatius de línia en català a la ciutat de

València (a) i s’ha procedit a fer la re-

cerca bibliogràfica i la compra del mate-

rial corresponent sobre el marc teòric i

metodològic del projecte (b).

a) Primerament s’ha planificat

l’enquesta a cadascun dels centres docents

objecte de recerca de tota la ciutat segons

la distribució de la mostra (al voltant d’un

10 % de l’univers) per districtes que s’in-

dica en la taula de la pàgina següent.

Tot seguit s’han establert els con-

tactes amb les associacions de pares de

cada centre per tal de seleccionar els sub-

jectes d’entrevista. Aquest curs 2007-2008

hem iniciat el contacte en onze centres es-

colars de nou districtes representatius de

la ciutat, de manera que entre el setem-

bre i el novembre del curs vinent podrem

passar els qüestionaris als progenitors

d’alumnes. La previsió és haver passat

una quarta part dels qüestionaris abans

que acabi l’any 2008, però la baixa de la

investigadora esmentada ens ha deixat

una tasca pendent per al curs 2008-2009

lleugerament superior a la prevista, i es

compta que amb l’ajuda dels cinc entre-

vistadors es passaran aquests qüestiona-

ris, cosa que ja han començat a fer aquest

curs. Quan s’hagin passat, se seleccio-

narà una mostra de tres-cents subjectes

(un 3 % de l’univers) per sotmetre-la a

entrevistes orals durant el darrer any del

projecte (2010). Aquest últim tipus d’en-

trevista serà una conversa semidirigida

sobre els usos lingüístics a la llar fami-

liar. Naturalment, es partirà d’un qües-

tionari comú plantejat en forma de pre-

guntes obertes per tal de poder copsar

tota la riquesa de matisos que el tema

ofereix.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

278

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 278

b) Paral.lelament al treball de

camp, s’ha fet una recopilació bibliogrà-

fica sobre revernacularització i s’ha orde-

nat l’adquisició d’una selecció de llibres

sobre revernacularització lingüística. La

relació d’ítems de l’encàrrec fet per la lli-

breria de l’IEC és la següent:

Cooper, Robert L.; Spolsky, Bernard [ed.]

(1991). The influence of language on

culture and thought: Essays in honor

of Joshua A. Fishman’s sixty-fifth

birthday. Berlín: Mouton de Gruyter.

Crystal, David (2001). La muerte de las

lenguas. Madrid: Cambridge Univer-

sity Press.

— (2005). La revolución del lenguaje.

Alianza Editorial.

Dorian, N. C. [ed.] (1989). Investigating

obsolescence. Studies in language

contraction and death. Cambridge:

Cambridge University Press.

Fishman, J. A. (1991). Reversing Language

Shift. Clevedon: Multilingual Matters.

Fishman, J. A. [ed.] (2001). Can threa-

tened languages be saved? Reversing

language shift, revisited: A 21st cen-

tury perspective. Clevedon: Multilin-

gual Matters.

Fishman, Joshua A.; Rubal-Lopez, Alma;

Conrad, Andrew W. [ed.] (1996).

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

279

Districtes Qüestionaris Total d’alumnes de línies en català

1. Ciutat Vella 18 1672. L’Eixample 23 204 3. Extramurs 55 510 4. Campanar 32 295 5. La Saïdia 46 433 6. Pla del Real 23 212 7. L’Olivereta 44 413 8. Patraix 71 660 9. Jesús 92 857

10. Quatre Carreres 89 830 11. Poblats Marítims 73 679 12. Camins al Grau 114 1.063 13. Algirós 58 545 14. Benimaclet 68 636 15. Rascanya 37 350 16. Benicalap 40 373 17. Poblats del Nord 19 179 18. Poblats de l’Oest 19 173 19. Poblats del Sud 66 611

Total ciutat 987 subjectes 9.290 alumnes

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 279

Post-imperial English. Berlín: Mouton

de Gruyter.

Gómez Molina, José R. (1998). Actitudes

lingüísticas en una comunidad bilin-

güe y multilectal: Área metropolita-

na de Valencia. Universitat de Va-

lència.

Grenoble, Lenore A.; Whaley, Lindsay J.

[ed.] (1998). Endangered languages:

Current issues and future prospects.

Cambridge: Cambridge University

Press.

Grenoble, Lenore A.; Whaley, Lindsay J.

(2006). Saving languages: An intro-

duction to language revitalization.

Cambridge: Cambridge University

Press.

Hagège, Claude (2002). No a la muerte

de las lenguas. Barcelona: Paidós.

Halbwachs, Maurice (2004). La memoria

colectiva. Saragossa: Prensas Univer-

sitarias de Zaragoza.

Harding, E.; Riley, P. (1986). The Bilin-

gual Family. A Handbook for Par-

ents. Cambridge: Cambridge Uni-

versity Press.

Heller, Monica (2003). Éléments d’une

sociolinguistique critique, París: Didier.

Hernández Campoy, Juan Manuel (2005).

Metodología de la investigación socio-

lingüística. Comares.

Hinton, Leanne; Hale, Ken [ed.] (2001).

The green book of language revita-

lization in practice. Academic Press.

Hornberger, Nancy H.; Pütz, Martin [ed.]

(2006). Language loyalty, language

planning, and language revitaliza-

tion: Recent writings and reflections

from Joshua A. Fishman. Clevedon:

Multilingual Matters.

Hroch, Miroslav (1985). Social Precon-

ditions of National Revival in Europe.

Cambridge University Press.

Johnson, Robert Keith; Swain, Merrill

[ed.] (1997). Immersion Education:

International Perspectives. Cam-

bridge University Press.

Maguire, G. (1991). Our own language:

An Irish initiative. Clevedon: Multi-

lingual Matters.

Miguel, Jesús M. de (1996). Autobiogra-

fías. Madrid: Centro de Investigacio-

nes Sociológicas.

Moscovici, Serge (1986). Psicología so-

cial. Barcelona: Paidós. 2 v.

Pujadas, Juan José (1992). El método

biográfico: El uso de las historias de

vida en ciencias sociales. Madrid:

Centro de Investigaciones Socioló-

gicas.

Spolsky, Bernard; Shohamy, Elana (1999).

The languages of Israel: Policy, ide-

ology and practice. Clevedon: Multi-

lingual Matters.

Wright, Sue [ed.]. Language and the

State: Revitalization and Revival in

Israel and Eire. Clevedon: Multilin-

gual Matters.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

280

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 280

Vocabulari de la llengua catalana

medieval de Lluís Faraudo

de Saint-Germain

Director: Germà Colón Domènech

Les tasques realitzades durant el curs han

estat:

1. Revisar les cèdules de tres

fitxers complets (en total, més de set

mil fitxes que comprenen les lletres

R, S i T).

2. Fer les esmenes pertinents a la

base de dades: creació i/o supressió d’en-

trades, comprovació de la remissió entre

mots, correcció i adequació de les defini-

cions, etc.

3. Revisar i corregir, aleatòria-

ment, les entrades de les lletres N a P

a partir de la informació introduïda a

la base de dades, per tal de cercar, i

corregir, si escau, possibles errors de

picatge.

4. Comparar les edicions dels texts

dels quals hi ha referències en els corpus.

5. En els casos que ha estat pos-

sible, a partir de la informació dels texts

de noves edicions i de la consulta d’altres

obres lexicogràfiques, crear definicions

per als mots que no en tenien.

6. Repassar la llista d’autors que

hi ha a la base de dades i modificar l’or-

dre nom + cognom per cognom + nom

(atès que abans de la revisió alguns au-

tors apareixien primer pel nom i d’altres

pel cognom o topònim): Francí de Cas-

tellví → Castellví, Francí de, excepte en

aquells casos en què l’autor és més cone-

gut per l’ordre nom + cognom, com ara

Isabel de Villena, Cerverí de Girona, etc.

7. Uniformitzar i regularitzar els

aspectes gràfics següents de totes les en-

trades:

— Correcció i uniformització de

les abreviatures.

— Correcció de la forma dels ad-

jectius en les entrades. Ex.: burgès, a →

burgès, esa.

— Uniformització dels símbols ti-

pogràfics i de puntuació.

— Introducció de les preposicions

en les dates. Ex.: 26 abril 1455 → 26 d’a-

bril de 1455.

8. Pel que fa a la difusió dels

materials, el director del projecte va

presentar el corpus lèxic de Faraudo al

III Congrés Internacional de Lexicografia

Hispànica, celebrat a la Universitat de

Màlaga el setembre de 2008.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

281

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 281

Secció de Filosofia i Ciències Socials

Cartografia històrica

dels Països Catalans

Director: Vicenç M. Rosselló i Verger

Durant aquest any acadèmic s’ha enlles-

tit una part dels treballs corresponents a

un projecte plurianual anterior, «La re-

presentació de l’espai a les cartes porto-

lanes itàliques i catalanes». L’aprovació

del projecte actual data de l’abril de

2008, i per tant, aquest es troba als inicis.

Entretant s’han anat recopilant

materials i documents, concretament re-

produccions d’alta qualitat de cartes i

atles portolans dels segles xvi i xvii —so-

bretot de l’escola mallorquina— i imatges

i còpies dels mapes de Mallorca atribuïts

o derivats de Joan Baptista Binimelis (se-

gle xvi) i de Vicenç Mut (segle xvii). Al-

trament, ha començat l’anàlisi estilística

de les figures de sobirans de les cartes por-

tolanes de luxe.

Bibliografia

Cebrian, Josep Lluís. «Gènova, Barcelo-

na i València en les cartes portolanes

dels segles xiv i xv». Mètode, núm. 53

(2007), p. 83-87. [Monogràfic Car-

tografia: la visió del món, coordinat

per Vicenç M. Rosselló]

Pujades, Ramon J. Les cartes portolanes:

La representació medieval d’una mar

solcada. Barcelona: Institut d’Estudis

Catalans: Institut Cartogràfic de Ca-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

282

talunya: Institut Europeu de la Medi-

terrània, 2007. 526 p. 36 × 29 cm.

— «Apriorismes nacionalistes i recerca

històrica: El cas de la cartografia

portolana». Mètode, núm. 53 (2007),

p. 77-81. [Monogràfic Cartografia: la

visió del món, coordinat per Vicenç M.

Rosselló]

Rosselló, Vicenç M. Carta portolana de

Jacopo Russo. 1563. Edició facsímil i

estudi. València: Universitat de Va-

lència, [2007]. 31 p. de text.

— «El mapa de l’illa de Mallorca de J.

Landaeta (1736)». Lluc, núm. 860

(2007), p. 34-39.

— «Els criteris toponímics al mapa

de Catalunya de Francisco Xavier de

Garma (1768 ca)». Randa, núm. 58

(2007), p. 59-74.

— «L’evolució de la cartografia des de

l’època romana fins a l’actualitat».

Mètode, núm. 53 (2007), p. 58. [Mo-

nogràfic Cartografia: La visió del

món, coordinat per Vicenç M. Ros-

selló]

— «Tomàs V. Tosca: el realisme urbà

d’un il.lustrat». Mètode, núm. 53

(2007), p. 85-95. [Monogràfic Car-

tografia: La visió del món, coordinat

per Vicenç M. Rosselló]

— «Les cartes portolanes medievals: un

tomb decisiu de la recerca». Mètode,

núm. 58 (2008), p. 13-15.

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 282

Catàleg històric general de la premsa

en català. I. L’eclosió de les

publicacions (1810-1898)

Director: Jaume Guillamet Lloveras

Durant el curs 2007-2008 s’ha treballat

per tal d’acomplir els objectius del

programa:

— Definició tècnica del Catàleg

històric general i dels catàlegs especialitzats.

— Elaborar una fitxa hemero-

gràfica històrica per a l’obtenció de les

dades descriptives bàsiques de cada pu-

blicació.

— Traslladar la fitxa a un format

electrònic.

— Crear una base de dades.

— Revisió crítica dels catàlegs

existents.

— Definir els criteris hemerogrà-

fics i lingüístics per a la revisió dels catà-

legs existents, prenent com a referència

principal el de Joan Givanel i Mas a Bi-

bliografia catalana. Premsa (1932).

— Actualització dels fons heme-

rogràfics i documentals.

— Obtenir llistes de les publica-

cions dipositades als principals arxius i

biblioteques.

— Visitar altres arxius i bibliote-

ques menors per conèixer les publicacions

que s’hi conserven.

— Inici de l’elaboració del Catà-

leg històric general.

— Elaborar fitxes hemerogrà-

fiques.

— Redactar articles descriptius

de les publicacions obtingudes.

La marxa del treball ha estat sa-

tisfactòria i permet preveure el compli-

ment dels terminis del programa.

Evolució del paisatge mediterrani

de ribera

Director: Josep M. Panareda Clopés

Durant aquest curs l’activitat de recerca

s’ha centrat en l’obtenció de dades i d’in-

formació documental mitjançant el tre-

ball de camp i la consulta d’arxius locals

i comarcals. El treball de camp i de con-

sulta s’ha concretat de manera especial

en els rius Llobregat i Tordera. Pun-

tualment també s’han dut a terme ses-

sions de camp en els rius Foix, Calders,

Besòs i Congost.

En el Llobregat s’ha efectuat un

primer treball de camp al llarg de tot el

recorregut per tal d’obtenir una primera

visió global del seu paisatge. De manera

sistemàtica s’ha treballat més en el sector

entre l’aiguabarreig amb el Cardener i la

desembocadura. Aquest treball sistemà-

tic es completarà al llarg de 2009. S’ha

dividit el riu en trams d’un quilòmetre de

longitud, unitats que serveixen de re-

ferència per a la sistematització de diver-

ses dades, el que permet un tractament

homogeni i fàcilment cartografiable da-

munt d’un perfil longitudinal.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

283

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 283

Dins d’aquest sector del Llobregat

s’ha iniciat un estudi pilot de detall d’un

tram de cinc quilòmetres, amb l’anàlisi i

interpretació de diversos paràmetres.

S’ha escollit el sector d’Abrera, des de

l’aiguabarreig amb la riera de Magarola

fins passada la resclosa del canal de Can

Bros. Al llarg de 2009 se’n farà el segui-

ment en funció de les estacions climàti-

ques i de les variacions en el cabal del riu.

Durant el 2008 s’han establert les bases

tècniques i ambientals per tal de fer un

seguiment sistemàtic el 2009.

De la Tordera també s’ha efectuat

una primera visió de conjunt i s’ha divi-

dit el riu en seixanta-tres trams d’un

quilòmetre lineal, i ja s’han obtingut re-

sultats que han estat publicats i exposats

públicament. De manera especial s’ha

treballat en el tram mitjà, en el sector on

la Tordera travessa la plana del Vallès.

Respecte al Foix, s’han completat

els resultats obtinguts al llarg de 2007,

treballant de manera especial l’entorn de

l’embassament del Foix. Del riu Calders,

afluent del Llobregat, s’ha efectuat un es-

tudi de l’evolució del paisatge del seu

tram final. Del Congost i del Besòs s’ha

efectuat un primer assaig de tipologia

d’unitats de paisatges i una cartografia de

plantes significatives, que serà la base per

a estudis de detall més endavant.

Dins del programa de recerca hi

havia un apartat dedicat a la importàn-

cia de la divulgació dels resultats a la po-

blació en general i als polítics i tècnics que

treballen en el territori de ribera. En

aquest sentit, el 8 de febrer de 2008 s’e-

fectuà una conferència sobre la pro-

blemàtica de l’entorn de la Tordera a la

Biblioteca de Sant Celoni. Així mateix,

s’organitzà una sessió de camp el 9 de

març de 2008. Dins la mateixa línia

de divulgació popular dels resultats de la

recerca, es publicaren dos articles curts

sobre l’origen de les fonts entorn de la

Tordera i sobre les esllavissades i el re-

trocés de les penyes que envolten el curs

de la Tordera a la revista Bagant de San-

ta Maria de Palautordera (números 5 [es-

tiu 2008] i 6 [tardor 2008]).

Finalment, els membres del grup

de recerca especialitzats en geomorfolo-

gia han publicat dos escrits breus sobre

els resultats obtinguts relacionats amb el

transport de sediments.

Publicacions

Panareda, J. M.; Arozena, M. E. «Trans-

formaciones en el paisaje de los espa-

cios protegidos en los últimos años».

Scripta Nova: Revista Electrónica de

Geografía y Ciencias Sociales [en lí-

nia] [Barcelona: Universitat de Bar-

celona], vol. xii, núm. 270 (22) (1 d’a-

gost de 2008).

És un resum de les idees clau de

la dinàmica dels paisatges que han estat

protegits. S’hi fan referències constants al

paisatge de ribera i s’hi exposen alguns

dels resultats obtinguts en el programa de

recerca.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

284

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 284

Panareda, J. M.; Sans, J. (2007). «La trans-

formación del paisaje agrario a partir

de la construcción del canal de la Dre-

ta del delta del Llobregat (Barcelona)».

Homenaje al profesor José Manuel Ca-

sas Torres. Madrid: Universidad Com-

plutense de Madrid, p. 571-588.

S’hi exposen els resultats de la re-

cerca feta entorn del canal de la Dreta, al

delta del Llobregat.

García, C. [et al.] (2007). «Processes of

initiation of motion leading to bed-

load transport in gravel-bed rivers».

Geophysical Research Letters, núm.

34, 1-4.

Outeiro, L.; Úbeda, X.; Aspero, F. (2008).

«Reconstruction of suspended sedi-

ment data during flooding episodes

with stochastic simulation». UNESCO

Technical Papers: 1-6.

L’exili del magisteri de Catalunya

a causa de la Guerra Civil

Director: Salomó Marquès i Sureda

Aquest primer any de projecte s’ha dedi-

cat de manera primordial a aplegar do-

cumentació sobre el magisteri que treba-

llava a Catalunya i que es va exiliar a

causa de la Guerra Civil, la posterior

victòria dels rebels i la instauració de la

dictadura franquista. La recollida d’a-

questa documentació s’ha fet, d’una

banda, a partir de la documentació exis-

tent a Mèxic, ja que fou un dels països

que va acollir més mestres exiliats, i d’al-

tra banda, a partir de la documentació

sobre mestres exiliats que es troba dis-

persa en diferents publicacions i fonts

documentals.

L’estada a Mèxic dels mesos de

març i abril de 2008 va ser molt fructuo-

sa. No només per la quantitat d’informa-

ció aplegada sinó també per la documen-

tació que els fills dels mestres exiliats ens

han llegat: llibres, cartes, fotografies i al-

tre material. Cal destacar la donació que

va fer Adelina Santaló, filla del professor

de geografia de l’Escola Normal de Giro-

na i primer alcalde republicà de la ciutat,

de la maleta amb la qual el seu pare va

marxar a l’exili. Va donar aquesta male-

ta «històrica» plena de documents del seu

pare i de la seva mare, Adelina Cortina

Benajas, també professora de l’Escola

Normal de Girona.

Destacaríem també les entrevistes

fetes a diversos familiars dels germans Vi-

gatà Simó, mestres lleidatans. Un d’ells es

va exiliar a Mèxic i va crear el 1940 una

escola a la ciutat de Torreón amb l’ajut

del Govern republicà a l’exili. Un altre

germà es va exiliar a França i es va dedi-

car un temps a l’educació. Amb les entre-

vistes fetes aquest passat mes de novem-

bre, s’ha donat per acabada la recerca

sobre aquests mestres i s’ha passat a

redactar-ne la biografia.

La recollida d’informació s’està

completant amb el treball encarregat a di-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

285

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 285

ferents persones a Girona i a Tarragona

(sota la direcció de la professora Isabel

Miró), que estan buidant llibres d’història

de l’educació que parlen de mestres, com,

per exemple, la història del moviment Ba-

tec, sobre mestres freinetistes.

Divulgació i sensibilització

Aquesta tasca de recerca ha comportat

una feina molt important i necessària de

divulgació dels resultats.

Considerem que és un aspecte

gens menyspreable de la tasca d’investi-

gació que portem a terme que permet re-

vertir a la ciutadania els resultats de la in-

vestigació.

Formació de formadors

Aquesta recerca està comportant, a més,

una altra feina, no prevista inicialment: la

formació del grup de mestres que treballa-

ran al Museu de l’Exili, a la Jonquera, per

guiar les visites previstes d’escoles i altres

col.lectius. Ha estat una tasca de formació

i preparació amb dues fases: una primera

de despatx i una segona sobre el terreny.

La dimensió social de la recerca és

cabdal. Per acomplir-la, ha calgut es-

merçar-hi més temps i esforços que no

pas recursos econòmics.

Activitats

Preparació de l’equip pedagògic

del Museu de l’Exili (la Jonquera)

Reunió al Museu de l’Exili (la Jonque-

ra) amb la directora per a parlar de les

propostes educatives que caldrà ofe-

rir en el nou curs a les escoles que de-

manin per visitar el MUME. 8 de maig

de 2008.

Visita sobre el terreny amb mes-

tres i estudiants per a preparar les pro-

postes educatives del MUME. Recorre-

gut: Agullana, la Vajol, mina Canta, coll

de Lli, coll de Manrella i les Illes. 9 de

maig de 2008.

Segona tanda de visites al territo-

ri de l’exili amb els mestres i estudiants,

futurs acompanyants de les escoles. Re-

corregut: Maternitat d’Elna i platja i

camp de concentració d’Argelers. 16 de

maig de 2008.

Anada a la Jonquera, al MUME,

per a continuar la feina preparatòria de

les guies didàctiques. 3 de juny de 2008.

Jornada a la Jonquera amb pro-

fessorat d’escoles i d’institut per a pre-

sentar les guies pedagògiques per al curs

vinent sobre l’exili. 3 de juliol de 2008.

Entrevistes

Entrevista a Sils amb M. Rosa Santiago

Mestres, nena exiliada en una colònia i fi-

lla de mare exiliada, Carme Mestres. Sils,

2 de juny de 2008.

Entrevista amb la filla del mestre

Xavier Casademunt, exiliat, per a recollir

informació sobre el mestre de Ripoll Jo-

sep Bassaganya, exiliat. Girona, 4 de juny

de 2008.

Entrevista amb M. Rosa Santiago

Mestres. Sils, 11 de juny de 2008.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

286

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 286

Entrevista amb la filla del mestre

exiliat Josep Bassaganya, de Ripoll. Giro-

na, 30 de juny de 2008.

Mobilitat laboral i trajectòries

socials de les dones immigrades

llatinoamericanes a Catalunya

Directores: Sònia Parella Rubio

Carlota Solé i Puig

La recerca se centra en l’estudi de la mo-

bilitat social de les dones immigrades

llatinoamericanes que resideixen a Catalu-

nya a través de l’ocupació. S’analitzen els

factors determinants de les trajectòries de

mobilitat laboral intrageneracional d’a-

questes treballadores a la societat recep-

tora. Aquest estudi es proposa abordar les

trajectòries socials de les treballadores es-

trangeres que ja han acumulat un cert

temps de permanència en la societat ca-

talana (més de tres anys), a partir d’una

perspectiva de gènere i des d’un disseny

metodològic de caràcter qualitatiu, basat

en l’ús de l’entrevista en profunditat.

Entenem per mobilitat intragene-

racional el procés que té lloc al llarg de la

carrera laboral dels individus. El nostre

objectiu prioritari consisteix a establir

conceptualment i operativa sota quins pa-

trons es produeix la mobilitat laboral o

no, tal com és experimentada per les do-

nes immigrants, així com abordar quins

són els factors que condicionen les posi-

cions de partida i d’arribada en les tra-

jectòries de mobilitat ocupacional segui-

des per aquestes treballadores en la so-

cietat catalana.

Els objectius específics de la re-

cerca són:

— Identificar i descriure les tra-

jectòries laborals més representatives en

termes de tipicitat seguides per les treba-

lladores immigrants llatinoamericanes.

— Més enllà dels determinants

estructurals que fixen les posicions labo-

rals que ocupen les dones immigrades i

les seves oportunitats de mobilitat labo-

ral (política migratòria, mercat de treball

segmentat, etc.), la recerca pretén copsar

l’agència social i aproximar-se a les es-

tratègies desplegades per les dones immi-

grants. Davant les situacions de desclas-

sament social, laboral i cultural (pèrdua

de capitals) que estan unides al procés

migratori, les dones immigrades esdeve-

nen subjectes independents dels rols so-

cialment assignats i a partir d’això poden

oposar resistències i dissenyar estratègies

de canvi. És aquí que intervenen les es-

tratègies revaloritzadores del capital.

L’estudi pretén identificar-les a partir de

les narracions de les dones immigrades,

des de l’aproximació a les vides subjecti-

ves individuals.

Durant l’any 2008 s’han realitzat

les següents tasques:

— Revisió bibliogràfica.

— Explotació de fonts estadís-

tiques:

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

287

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 287

• Estadística d’estrangers afiliats

a la Seguretat Social (Ministeri de Treball

i Immigració).

• Encuesta Nacional de Inmi-

grantes 2007 (INE).

— Realització de vint entrevistes

en profunditat a immigrades llatino-

americanes, seleccionades per la nacio-

nalitat i el tipus de trajectòria.

— Realització de cinc entrevistes

exploratòries a informants privilegiats

(tècnics de l’Administració i del tercer

sector).

L’elaboració d’una tipologia de les

trajectòries laborals de les dones llatino-

americanes a Catalunya així com l’anà-

lisi dels seus principals determinants és

de gran utilitat a l’hora de proporcionar

recomanacions per als agents implicats

en la gestió de les migracions en general

i per als tècnics encarregats de dissenyar

polítiques formatives i polítiques de fo-

ment de l’ocupació per a les dones immi-

grants en particular (serveis sociolabo-

rals, etc.).

La periodística d’autor comparada

entre Catalunya i països americans

(recepció mútua d’estils i gèneres

durant l’exili republicà)

Director: Josep M. Casasús i Guri

Durant aquest curs s’han realitzat treballs

de recerca de camp per a l’obtenció de

dades sobre l’activitat professional de pe-

riodistes catalans emigrats a l’Amèrica

del Sud i del Nord en el segle xx, amb la

consulta de col.leccions de mitjans de co-

municació històrics a Xile, l’Argentina i

Colòmbia; amb un treball d’exploració de

fonts a Nova York, amb resultats escas-

sos, i amb la consulta complementària de

documentació d’antecedents biogràfics

dipositada en els arxius de Salamanca.

També s’ha procedit al treball de

buidatge de noves dades esparses en do-

cumentació diversa i en fons bibliogràfics

i a la reordenació de fitxes sobre una se-

lecció del cens de periodistes catalans exi-

liats des de 1939 a l’Argentina, Colòmbia

i Xile, cens realitzat en el curs 2006-2007.

A partir de l’esmentat cens i de les

biografies tècniques, s’han examinat ex-

periències de treball professional i rela-

cions professionals establertes per aquells

periodistes durant el seu exili americà.

Durant l’any 2008 el doctor Josep

M. Casasús i Guri, director del projecte,

ha mantingut sessions de treball de coor-

dinació, ha viatjat a Salamanca, Xile i els

Estats Units i ha treballat a Barcelona

amb la doctora Cecilia García-Huidobro,

col.laboradora a la Universitat Diego Por-

tales, de Santiago de Xile.

En aquesta mateixa fase del pro-

jecte s’ha treballat en la revisió meto-

dològica i de tractament de resultats de

les recerques de camp prèvies i en l’esta-

bliment de bases de dades dels diversos

països per a la representació estadística

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

288

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 288

de l’evolució del periodisme en l’àmbit

objecte d’estudi.

Es troba encara en fase d’elabo-

ració el treball d’anàlisi i interpretació

dels resultats globals de la recerca, foca-

litzada en les influències mútues entre la

periodística catalana i les periodístiques

americanes del segle xx.

Presència, producció científica

i estatus de les dones a l’acadèmia:

la geografia a les universitats

públiques dels Països Catalans

Directora: Maria Dolors Garcia Ramon

El projecte té com a principal objectiu

l’estudi de la presència, la categoria asso-

lida i la producció científica de les dones

en la geografia acadèmica, fent especial

èmfasi en les estratègies que aquestes se-

gueixen per conciliar la vida familiar amb

la laboral. L’exemple de la geografia pot

ser paradigmàtic per a altres disciplines,

en trobar-se el seu marc d’estudi en una

zona fronterera entre les ciències i les hu-

manitats.

L’any 2008 s’ha fet una revisió

de l’estat de la qüestió en l’àmbit inter-

nacional des dels anys setanta, quan a

l’entorn anglosaxó començà l’interès per

analitzar la situació de les dones dins la

geografia acadèmica, en observar-se que,

a diferència d’altres ciències socials,

aquestes hi eren molt menys representa-

des. Nombrosos articles fan referència a

aquesta qüestió amb dades de les uni-

versitats dels Estats Units d’Amèrica, el

Canadà i el Regne Unit. També es tro-

ben treballs referents a les universitats

de França, Espanya o Turquia, entre

d’altres.

Paral.lelament, s’ha iniciat el tre-

ball empíric per a quantificar el profes-

sorat als departaments de geografia de les

universitats públiques dels Països Cata-

lans. Treballs anteriors de l’equip de re-

cerca aporten dades que serveixen per a

establir una evolució de les dades respec-

te a les universitats del Principat.

Aquesta tasca quantitativa ha es-

tat complementada per una altra de

qualitativa: les entrevistes en profundi-

tat a professores i alguns professors d’a-

quests departaments. Durant el 2008

s’ha completat l’estudi de les universi-

tats Autònoma de Barcelona i de les Illes

Balears i s’ha iniciat el de les universi-

tats de Barcelona, Lleida, Girona i Rovira

i Virgili.

S’ha començat a redactar el marc

teòric i empíric del tema pel que fa a la

geografia anglosaxona i espanyola i s’ha

iniciat la transcripció i codificació de les

primeres entrevistes.

Una quarta dimensió del projecte

inclou una anàlisi bibliomètrica de les

principals revistes que s’editen als depar-

taments de geografia de les universitats

catalanes per veure si es poden establir al-

gunes diferenciacions de gènere en la pu-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

289

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 289

blicació dels resultats científics d’aquests

departaments. Amb tal finalitat s’ha ini-

ciat el buidatge de les següents revistes,

des dels inicis de la seva publicació fins

ara o fins que deixaren de publicar-se:

— Documents d’Anàlisi Geogrà-

fica (Universitat Autònoma de Barcelona)

— Revista de Geografia (Univer-

sitat de Barcelona)

— Notas de Geografía Física

(Universitat de Barcelona)

— Geo Crítica (Universitat de

Barcelona)

— Scripta Nova (Universitat de

Barcelona)

— Tarraco. Cuadernos de Geo-

grafía (Universitat Rovira i Virgili)

Amb alguns dels primers resultats

es va presentar una comunicació a la Se-

venth European & Regional Studies Con-

ference «Diverse Europes: Urban and Re-

gional Openings, Connections and

Exclusions», que va tenir lloc a Istanbul

(Turquia) entre el 18 i el 21 de setembre,

titulada «Presence, status and professional

career of women in academic Spanish geo-

graphy: a gender analysis». Es publicarà

pròximament en forma de capítol en un lli-

bre titulat Gendered Learning Environ-

ments, de l’editorial Sage.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

290

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 290

Centres de recerca

Centres propis

Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè

Centre Català de la Nutrició

Càtedra UNESCO de Llengües i Educació

Laboratori de Fonètica

Centres vinculats

Centre de Terminologia Catalana

Centre de Recerca Matemàtica

Centre d’Estudis del Risc Tecnològic

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

Centres propis

Laboratori d’Estudis Geofísics

Eduard Fontserè (LEGEF)

Director: Antoni M. Correig Blanchar

El Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard

Fontserè (LEGEF) va ésser constituït l’any

1982 i està format per investigadors de di-

ferents institucions amb la finalitat comu-

na de treballar i divulgar estudis en el

camp de les ciències de la Terra. Aquest la-

boratori centra la seva activitat en l’estudi

de la sismicitat i l’estructura interna (litos-

fera) de Catalunya a partir de les dades de

les estacions que gestiona o bé fent servir

la informació proporcionada per altres ins-

titucions que treballen en el mateix camp.

L’estructura del LEGEF consta

d’un director, un col.laborador científic

(que forma part del personal de l’IEC i

realitza funcions de secretari i coordina-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

291

dor) i diversos col.laboradors de diferents

institucions dins la mateixa àrea de tre-

ball. Segons un conveni establert amb la

Universitat de Barcelona el novembre de

1994, els professors, investigadors i be-

caris de la mateixa universitat adscrits al

LEGEF desenvolupen les activitats de re-

cerca al LEGEF i a la UB. Com a labora-

tori de l’Institut d’Estudis Catalans, el

LEGEF té assignat un membre de l’IEC

com a ponent.

Comitè científic: Antoni M. Correig

Blanchar (director)

Josep Enric Llebot

Rabagliati (ponent)

Josep Vila Codina

(coordinador)

Ramon Macià Jové

Ramon Ortiz Ramis

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 291

El LEGEF disposa d’estacions

pròpies que tenen la funció de laborato-

ri, instal.lades al túnel del Cadí (CADI)

i al monestir de Poblet (POBL), a més

de gestionar, mercès a un conveni, l’esta-

ció de la central nuclear de Vandellòs II

(VAN2). Endemés, i gràcies a un conve-

ni marc de cooperació amb la Reial

Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelo-

na (RACAB), gestiona també, de manera

conjunta amb aquesta institució, les esta-

cions digitals que envien senyal a l’Ob-

servatori Fabra (FBR i FONT).

Durant el curs 2007-2008 el LE-

GEF ha accentuat la política d’acosta-

ment de la ciència a la societat obrint els

sistemes informàtics que gestiona al ma-

teix IEC i al Departament d’Astronomia i

Meteorologia de la Universitat de Barce-

lona. Actualment ambdues institucions

hostatgen servidors d’informació sísmica

amb el nom SISMIC, accessibles a les

adreces d’Internet http://sismic.am.ub.es

i http://sismic.iec.cat. Ambdós servidors

contenen la pàgina web oficial del mateix

LEGEF (http://sismic.am.ub.es/legef/ i

http://sismic.iec.cat/legef/) i el sistema de

visualització d’informació sísmica en viu

de tots els canals sísmics en temps real de

què disposa el LEGEF, complementats

amb altres canals procedents de xarxes

d’Itàlia i de Grècia. En virtut del conveni

marc en matèria de sismologia entre l’IEC

i la RACAB, el LEGEF coopera activa-

ment amb l’Observatori Fabra publicant

a Internet les activitats realitzades i man-

tenint un tercer servidor (http://www.

fabra.cat) exclusivament per a les dades

i tasques educatives que es realitzen al

mateix observatori.

El LEGEF duu a terme també ac-

tivitats educatives tot assessorant escoles

i instituts d’ensenyament secundari en

matèria de sismologia. La part més im-

portant d’aquest treball és la posada a

punt d’estacions sísmiques. Actualment

es disposa de dues estacions, que perta-

nyen a l’IES Baldiri Guilera del Prat i a

l’Escola Pia de Sitges.

Des del punt de vista pròpiament

científic, els estudis que hom porta a ter-

me s’agrupen en dues parts:

a) Estudis de sismicitat local i de

detectabilitat, amb l’emmagatzematge

d’informació dins un sistema accessible

externament. Aquests treballs queden re-

flectits en els informes o reports interns

que, de manera anual, semestral o qua-

drimestral, duu a terme el Laboratori.

b) Mitjançant l’anàlisi de les da-

des disponibles, es fan estudis amb l’ob-

jectiu de conèixer, amb més precisió, la lo-

calització d’esdeveniments sísmics i la

resposta del terreny, temes necessaris per

a treballs posteriors de perillositat sísmi-

ca, tant pel que fa a neotectònica i en-

ginyeria civil (disseny d’estructures sís-

miques) com a risc sísmic. Per dur-ho a

terme, es treballa a partir de les línies ini-

ciades ja fa temps, tal com es reflecteix

en resums d’anys anteriors. Aquestes lí-

nies són:

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

292

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 292

— tractament digital de senyals

— atenuació d’ones sísmiques

— estudi de ressonàncies locals

— caracterització de la font

sísmica

— caracterització del soroll de

fons dels punts de registre.

Durant el curs 2007-2008 s’ha

aprofundit en els temes d’investigació re-

lacionats amb aspectes de l’ocurrència de

terratrèmols en termes de criticalitat au-

toorganitzada, microsismes com a siste-

mes excitats per soroll, estudi dels nivells

de soroll de fons que afecten els registres

sísmics i la comparació entre efectes de

caràcter local o de llarga base. Des del

punt de vista tècnic s’ha posat un èmfasi

especial en la completesa dels servidors

d’informació en temps real, millorant les

característiques de la transmissió d’infor-

mació seqüencial en temps real i els sis-

temes automàtics de petició d’informació,

sense oblidar, però, l’apartat d’instru-

mentació sísmica: disseny, calibratge i

configuració d’estacions sísmiques i con-

trol SOH.

Dins l’apartat d’obtenció de dades

s’ha iniciat un pla d’actualització de to-

tes les estacions que inclou l’actualització

del sistema d’adquisició i enregistrament

de les estacions sísmiques del túnel del

Cadí, del monestir de Poblet i de l’Obser-

vatori Fabra, complementant els equips

existents amb altres d’experimentals, per

mantenir així el concepte de laboratori de

sismologia però amb un referent d’equips

de darrera generació, sensors de banda

ampla i rang ampliat i connexió en temps

real bidireccional. En aquest sentit, les

tres estacions disposen de servidors d’in-

formació sísmica que permeten visualit-

zar les dades en temps real des de qual-

sevol ubicació. Aquests servidors estan

equipats amb sistemes de comunicació

basats en estàndards SeisComP que per-

meten establir connexions múltiples en-

tre centres i agilitzar la velocitat i el flux

de dades.

Durant el curs acadèmic 2007-

2008 s’han continuat les cooperacions

amb altres institucions internacionals, en-

tre les quals destaca l’Observatories and

Research Facilities for European Seismo-

logy (ORFEUS), on l’Institut d’Estudis

Catalans està representat a través del

LEGEF, amb el doctor Antoni M. Correig

com a membre fundador i el doctor Josep

Vila com a coordinador del grup de tre-

ball número 1. Des de l’any 2007 el doctor

Josep Vila és també el coordinador euro-

peu de les activitats del Working Group I

on Station Siting and Instrumentation de

l’organització global International Fede-

ration of Digital Seismograph Networks

(FDSN). Les activitats dels membres del

comitè científic del LEGEF comprenen

un total de quatre càrrecs i/o comissio-

nats al Comitè Europeu de Sismologia

(grup de sismicitat volcànica), ORFEUS

i FDSN i un total de catorze afiliacions a

societats científiques (deu d’internacio-

nals i quatre de nacionals).

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

293

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 293

També s’ha incrementat la co-

operació amb el Museu Nacional de Cièn-

cies Naturals del Consell Superior d’In-

vestigacions Científiques (CSIC) dins

l’apartat d’instrumentació i en l’aplica-

ció de les tècniques desenvolupades al

LEGEF a senyals de caràcter volcànic,

amb la participació directa del Labora-

tori en el disseny d’un sistema de control

adaptat a les illes Canàries i que es pre-

tén aplicar a diversos volcans arreu del

món mitjançant una cooperació amb el

mateix CSIC.

Des del punt de vista organitzatiu,

el LEGEF ha organitzat a la Casa de

Convalescència la reunió anual d’obser-

vatoris sismològics de l’àmbit euromedi-

terrani, amb la participació de cent dos

investigadors i operadors de xarxes re-

presentatives de seixanta-dues institu-

cions de trenta-dos països, activitat que

es completà amb la presentació del nou

sistema de control SeisComP3, des-

envolupat en part dins del context del

GITEWS (German Indian Ocean Tsuna-

mi Warning System), iniciat després del

devastador terratrèmol i posterior tsuna-

mi que sacsejà Indonèsia l’any 2004.

Com a fet extraordinari durant el

present curs acadèmic cal esmentar que

el coordinador del LEGEF, Josep Vila, ha

estat sol.licitat per part de les Nacions

Unides per participar com a avaluador

extern a l’exercici integrat IFE08, orga-

nitzat per la Comissió Preparatòria de

l’Organització del Tractat de Prohibició

Completa d’Assaigs Nuclears (CTBTO),

com a especialista en els apartats de sis-

micitat (Seismic Aftershock Monitoring

System, SAMS) i de tècniques de pros-

pecció geofísica (Continuation Period

Techniques, CPT).

L’execució de l’activitat de recer-

ca i desenvolupament pel LEGEF du-

rant el curs 2007-2008 ha quedat re-

flectida en:

— Dues participacions en projec-

tes finançats en convocatòries públiques

del MEC (actualment del MICINN): un

gestionat directament des de l’IEC i l’al-

tre en col.laboració amb el CSIC.

— Vuit participacions en pro-

jectes o convenis amb empreses i/o ad-

ministracions, que comprenen institu-

cions catalanes (Institut Geològic de

Catalunya, Tabasa-Cadí, Universitat

Politècnica de Catalunya i Reial Acadè-

mia de Ciències i Arts de Barcelona), de

l’àmbit de l’Estat espanyol (CSIC) i

de l’àmbit europeu o global (ORFEUS,

CTBTO).

— Set publicacions, sis d’aques-

tes de caràcter internacional:

Batlló, J. [et al.]. «The 1951 Mw 5.2 and

Mw 5.3 Jaén. Earthquake Doublet

Revisited». Bull. Seism. Soc. Am.,

vol. 98 (2008), p. 1535-1547.

Batlló, J.; Stich, D.; Macià, R. «Quanti-

tative Analysis of Early Seismograph

recordings». A: Fréchet, J.; Megha-

raoui, M.; Stucchi, M. [ed.]. Histori-

cal Seismology: Interdisciplinary Stu-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

294

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 294

dies of Past and Recent Earthquakes.

Springer Science + Business Media

BV, 2008, p. 385-402.

Correig, A. M. [et al.]. «Microseism Ac-

tivity and Earth’s Equilibrium Fluc-

tuations». A: Conference proceedings

of «20 Years of Nonlinear Dynamics in

Geosciences». 2007, p. 69-85.

Vila, J. «Coordinació de la sismologia

dins l’àmbit euromediterrani». Revis-

ta de Física, vol. 4, núm. 4 (2008),

p. 63.

Vila, J. [et al.]. «Near-Real time analysis

of seismic data of active volcanoes:

Software implementations of time se-

quence data analysis». Nat. Hazards

Earth Syst. Sci., vol. 8 (2008),

p. 789-794.

Vila, J. [et al.]. «Seismology Observato-

ry Coordination in the European-

Mediterranean Area: 2008 ORFEUS

Observatory Coordination Meeting,

Barcelona, 5-8 de maig de 2008». Or-

feus Electronic Newsletter [en línia]

[Països Baixos: De Bilt], vol. 8, núm. 1

(2008), p. 1.

Vila, J. [et al.]. «European observatories

meet in Barcelona». NERIES News-

letter Issues [Països Baixos: De Bilt],

núm. 4 (juny 2008).

— Sis informes interns de funcio-

nament:

— J. Vila i A. M. Correig (2008).

Informe del funcionamiento de la estación

sísmica de la central nuclear Vandellòs II

(VAN2). Període: de l’1 de juliol de 2007

al 31 de desembre de 2007. Informe

núm. 45. Report LEGEF núm. 2008-1.

— J. Vila i A. M. Correig (2008).

Informe del funcionament de l’estació

sísmica del monestir de Poblet (POBL).

Període: de l’1 de gener de 2007 al 31

de desembre de 2007. Report LEGEF

núm. 2008-2.

— J. Vila (2008). Informe del

funcionament de l’estació sísmica del tú-

nel del Cadí (CADI). Període: de l’1 de ge-

ner de 2007 al 31 de desembre de 2007.

Report LEGEF núm. 2008-3.

— J. Vila (2008). Informe del

funcionament de l’estació sísmica de ban-

da ampla de l’Observatori Fabra (FBR).

Període: de l’1 de gener de 2007 al 31 de

desembre de 2007. Report LEGEF

núm. 2008-4.

— J. Vila (2007). Esdeveniments

sísmics seleccionats enregistrats entre

l’1 de gener i el 31 de desembre de 2007.

CD-ROM, vol. LEGEF 2007. Report

LEGEF núm. 2008-5.

— J. Vila i A. M. Correig (2008).

Informe del funcionamiento de la estación

sísmica de la central nuclear Vandellòs II

(VAN2). Període: de l’1 de gener de 2008

al 30 de juliol de 2008. Informe núm. 46.

Report LEGEF núm. 2008-6.

— Quatre contribucions a con-

gressos, assemblees o tallers interna-

cionals en els aspectes de representació

internacional (Rabat, el Marroc), invita-

cions del comitè científic (Madrid), pre-

sidència i secretaria del comitè local (Bar-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

295

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 295

celona) i com a representant de grup de

treball internacional (Utrecht, Països

Baixos).

— Sis participacions a quatre

congressos, assemblees o tallers interna-

cionals: European Geophysical Union

(Viena), ORFEUS Observatory Coordi-

nation Meeting (Barcelona), CTBTO-

IFE08 Evaluation Training Workshop

(Torí, Itàlia) i NERIES Annual Meeting

(Utrecht).

— Sis comunicacions presentades

a congressos, assemblees o tallers inter-

nacionals:

— A. Garcia et al., «Development

of an Automatic Forecasting Tool for

Volcanic Activity. An Application to Tei-

de Volcano». Shimabara (Japó), del 19 al

23 de novembre de 2007.

— J. Vila, «Quality Control, Ca-

libration and Site Characteristics of Seis-

mic Stations using Background Noise

Analysis, Seismicity and Earthquake En-

gineering in the Extended Mediterranean

Region». Madrid, del 26 al 29 de novem-

bre de 2007.

— J. Batlló, E. Camacho i R. Ma-

cià, «Revisión de terremotos históricos de

Panamá a partir de registros antiguos»,

VI Asamblea Lusoespañola de Geodesia

y Geofísica. Tomar (Portugal), de l’11 al

14 de febrer de 2008.

— J. Vila et al., «The Laboratory

of Geophysical Studies Eduard Fontserè of

the Institut d’Estudis Catalans, 25 years»,

2008 ORFEUS Observatory Coordina-

tion Meeting. Barcelona, del 5 al 8 de

maig de 2008.

— J. Vila i R. Ortiz, «Other seis-

mic signals & applications», 2008 OR-

FEUS Observatory Coordination Meeting.

Barcelona, del 5 al 8 de maig de 2008.

— J. Batlló et al., «Parámetros

focales de terremotos ibéricos a partir de

la recuperación y estudio de sismogramas

antiguos», VII Congreso Geológico de Es-

paña. Las Palmas de Gran Canaria, del

14 al 18 de juliol de 2008.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

296

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 296

Centre Català de la Nutrició

(CCNIEC)

Director: Màrius Foz i Sala

L’objectiu fonamental del CCNIEC és

contribuir a l’avenç de la recerca bàsica i

aplicada en nutrició i millorar la qualitat

de la informació i de la formació nutri-

cional de la societat.

Funcions

Entre les principals funcions del CCNIEC

destaquen:

— Coordinar els esforços indivi-

duals i col.lectius dels grups d’investiga-

ció per poder resoldre els problemes nu-

tricionals dels ciutadans.

— Fomentar i difondre missat-

ges d’educació nutricional correcta a la

població.

— Assessorar les administracions

públiques, els mitjans de comunicació,

la indústria alimentària i la població

en general en temes relacionats amb la

nutrició.

— Contribuir a la lluita en con-

tra dels trastorns alimentaris i en contra

de l’obesitat.

— Actuar com a element dina-

mitzador i coordinador de projectes d’in-

vestigació bàsica, clínica i epidemiològi-

ca relacionats amb la nutrició.

— Desenvolupar iniciatives en el

camp de la docència en aspectes relacio-

nats amb la nutrició, en col.laboració amb

les universitats.

— Assessorar les administracions

públiques en diferents problemes relatius

a la competència i l’exercici professional

en l’àmbit de la nutrició clínica.

Organització

Els grups que formen el CCNIEC són:

— Grup de Nutrició i Bromatolo-

gia del Departament de Nutrició i Bro-

matologia de la Facultat de Farmàcia de

la Universitat de Barcelona.

— Grup de la Unitat de Trastorns

de l’Alimentació de l’Hospital Universita-

ri Germans Trias i Pujol de Badalona.

— Grup Nitrogen-Obesitat del

Departament de Nutrició i Bromatologia

de la Facultat de Farmàcia de la Univer-

sitat de Barcelona.

— Grup de Recerca en Nutrició

de la Facultat de Medicina i Ciències de

la Salut de Reus de la Universitat Rovira

i Virgili.

— Grup de Recerca en Nutrició

Comunitària de la Universitat de Bar-

celona.

— Grup de Bioquímica i Bio-

tecnologia Enològica del Departament de

Bioquímica i Biotecnologia de la Univer-

sitat Rovira i Virgili.

— Grup de Nutrició i Envelli-

ment del Centre d’Investigacions en Bio-

química i Biologia Molecular (Hospital de

la Vall d’Hebron) de la Universitat Autò-

noma de Barcelona.

— Grup de Recerca en Nutri-

ció i Aparell Digestiu de l’Hospital Uni-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

297

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 297

versitari Germans Trias i Pujol de Ba-

dalona.

— Grup de Nutrició Molecular de

la Universitat de les Illes Balears.

— Grup d’Estudi de l’Estat Nu-

tricional - Biodisponibilitat d’Elements

Minerals de la Unitat de Nutrició i Bro-

matologia de la Universitat de València

(Grup BIONUTEST).

— Grup de Fisiologia i Nutrició

Experimental del Departament de Fisio-

logia - Divisió IV de la Facultat de Farmà-

cia de la Universitat de Barcelona.

— Observatori de l’Alimentació

de la Universitat de Barcelona.

— Grup de Nutrició, Medi Am-

bient i Càncer de l’Institut Català d’On-

cologia.

— Grup de Trastorns Alimenta-

ris (Hospital Clínic) de la Universitat de

Barcelona.

Activitats de recerca

El mes d’abril de 2007 es realitzà una

convocatòria conjunta d’ajuts de la Sec-

ció de Ciències Biològiques de l’IEC

(SECCB-IEC) i el CCNIEC amb un im-

port global de 30.000 euros.

Es concediren els següents ajuts:

— «Efecte del tractament amb

oleoïl-estrona sobre el metabolisme ener-

gètic en mares gestants i els seus fetus».

Grup Nitrogen-Obesitat. 3.500 euros.

— «Influència dels fitosterols so-

bre el metabolisme de la glucosa en models

animals de diabetis tipus 1 i diabetis ti-

pus 2». Senyor Francesc Gonzàlez i Sastre,

membre de la SECCB-IEC. 3.000 euros.

— «Avaluació de l’estat nutri-

cional i de la qualitat de vida relaciona-

da amb la salut de pacients adults amb

sobrepès i obesitat en comparació amb un

grup de control amb índex de massa cor-

poral normal». Grup de la Unitat de

Trastorns de l’Alimentació de l’Hospi-

tal Universitari Germans Trias i Pujol.

3.500 euros.

— «Efecte de la dieta mediterrà-

nia sobre la síndrome metabòlica i els

seus components». Grup NURETA de la

Facultat de Medicina i Ciències de la Sa-

lut de Reus. 3.500 euros.

— «Ensenyar a menjar sabent

per què es menja el que es menja». Ob-

servatori de l’Alimentació. 3.000 euros.

— «Componentes funcionales de

la leche materna de interés en la preven-

ción de la obesidad en etapas posteriores

(LEO)». Grup Biologia Molecular, Nutri-

ció i Biotecnologia de les Illes Balears.

3.000 euros.

— «Estabilitat de la fracció lipídi-

ca de derivats làctics enriquits amb fitos-

terols». Grup BIONUTEST. 3.500 euros.

— «Eficàcia de l’ús de podò-

metres i del recolzament informàtic i/o

via telèfon mòbil en la pèrdua de pes en

individus amb sobrepès». Grup de Recer-

ca en Nutrició Comunitària. 3.000 euros.

— «Aspectes de qualitat i segure-

tat alimentària relacionats amb l’emma-

gatzematge i distribució del cava». Grup de

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

298

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 298

Nutrició i Bromatologia de la Facultat de

Farmàcia de Barcelona. 1.250 euros.

— «Estudi de la utilitat de les ami-

nes biògenes com a indicadors de la quali-

tat higiènica del pernil curat». Grup de Nu-

trició i Bromatologia de la Facultat de

Farmàcia de Barcelona. 1.500 euros.

— «Possibles beneficis del con-

sum de polifenols en els incidents cardio-

vasculars». Grup de Nutrició i Bromato-

logia de la Facultat de Farmàcia de

Barcelona. 1.250 euros.

El Grup BIONUTEST ha presen-

tat un informe del treball «Estabilitat de

la fracció lipídica de derivats làctics enri-

quits amb fitosterols». L’estudi, encara no

publicat, conté informació interessant so-

bre els tipus d’àcids grassos continguts en

diversos derivats làctics comercials i sobre

la quantitat de fitosterols d’aquests deri-

vats, que en cap cas arriba a la que asse-

nyala la descripció de les cases comercials.

Els resultats de la recerca del

Grup Nitrogen-Obesitat han estat publi-

cats (vegeu entre les publicacions recents

la segona).

La resta de treballs de recerca en-

cara estan en fase d’elaboració o de va-

loració.

Altres activitats

— Diferents membres del CCNIEC han

col.laborat en tasques de divulgació de te-

mes d’alimentació, nutrició i salut en di-

versos mitjans de comunicació (televisió,

ràdio, premsa).

Publicacions

Amengual, J. [et al.]. «Efecto del estatus

en vitamina A sobre la capacidad oxi-

dativa del hígado de ratón». Nutrición

Hospitalaria, 21, 3, p. 434.

García-Peláez, B.; Vilà, R.; Remesar, X.

«Treatment of pregnant rats with

oleoyl-estrone slows down pup fat

deposition after weaning». Reproduc-

tive Biology and Endocrinolology, 6

(2008), p. 23.

Romero, M. M.; Esteve, M.; Alemany, M.

«Combined effects of oral oleoyl-

estrone and limited food on body com-

position of young overweight male

rats». IJO, vol. 30 (2006), p. 1149-

1156.

Salas, A.; Remesar, X.; Esteve, M.

«Oleoyl-estrone treatment activates

apoptotic mechanisms in white adi-

pose tissue». Life Sciences, vol. 80,

núm. 4 (gener 2007), p. 293-298.

Salas-Salvadó, J. [et al.]. «Plasma adi-

ponectin distribution in a Mediterra-

nean population and its association

with cardiovascular risk factors and

metabolic syndrome». Metabolism

Clinical and Experimental, vol. 56

(2007), p. 1446-1492.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

299

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 299

Càtedra UNESCO de Llengües

i Educació

Director: Joan A. Argenter i Giralt

Creació de la Càtedra

El 25 de febrer de 2002 la UNESCO i

l’IEC signaren el conveni de creació de la

Càtedra UNESCO de Llengües i Educa-

ció. El 21 de juliol de 2008 se n’acordà la

ratificació per un tercer període, vigent

fins al 25 de febrer de 2010.

Objectius

En l’àmbit lingüístic, la Càtedra s’orien-

ta a l’estudi i la promoció de la diversitat

lingüística i les pràctiques adients per al

seu manteniment i desenvolupament. En

són objectius específics els processos de

codificació, estandardització i revitalitza-

ció lingüístiques. Un altre objectiu és la

transferència de coneixement envers al-

tres institucions i comunitats immergides

en el procés de recuperació d’una llengua.

En l’àmbit educatiu, els objectius

de la Càtedra són promoure i difondre els

valors de la diversitat lingüística i l’edu-

cació plurilingüe i elaborar-ne materials

adreçats a gestors i/o beneficiaris de pro-

cessos de recuperació lingüística.

Personal col.laborador

La Càtedra ha comptat amb vint-i-dos

col.laboradors externs —professors, con-

ferenciants, investigadors, autors— en ac-

tivitats concretes: set d’institucions nacio-

nals i quinze d’institucions estrangeres.

Entitats col.laboradores

La Càtedra ha comptat amb recursos de

les entitats següents:

— Institut d’Estudis Catalans.

— Departament d’Innovació, Uni-

versitats i Empresa. Generalitat de Ca-

talunya.

— Secretaria de Política Lingüís-

tica. Departament de la Vicepresidència.

Generalitat de Catalunya.

— Linguamón - Casa de les

Llengües.

Durant el curs 2007-2008 les

entitats que han col.laborat amb la Cà-

tedra o amb les quals ha col.laborat la

Càtedra són:

— Secció Filològica de l’Institut

d’Estudis Catalans.

— Escoles associades de la UNES-

CO i escoles Linguapax.

— GELA (Grup d’Estudis de Llen-

gües Amenaçades). Universitat de

Barcelona.

— Universitat de les Illes Balears.

— Acadèmia de Llengües Cana-

ques (Nouméa, Nova Caledònia).

— Amics de la UNESCO (el

Masnou).

— Facultat de Traducció i In-

terpretació. Universitat Autònoma de

Barcelona.

— Departament de Filologia Ca-

talana. Universitat Autònoma de Bar-

celona.

— Centre Interuniversitari d’Es-

tudis Hongaresos. Universitat de París III.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

300

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 300

— Projecte DYLAN: «Language

dynamics and management of diversity».

Universitat de Lausana.

— Universitat Ramon Llull.

— Regió Autònoma de Sardenya.

— Universitat de Càller.

Activitats realitzades

Activitats de formació

Col.laboració amb la xarxa d’escoles

Linguapax: seminaris pedagògics per a

mestres i trobades d’alumnat.

Conferències

— «Quina diversitat lingüística defen-

sem?». Amics de la UNESCO, el Masnou,

12 de març de 2008.

— Taula rodona «La traducció

automàtica com a instrument al servei del

multilingüisme». Any Internacional de les

Llengües - Any de la Computació (UAB),

Facultat de Traducció i Interpretació,

Universitat Autònoma de Barcelona,

Bellaterra, 22 d’abril de 2008.

Activitats de recerca

— Projecte «L’Alguer com a enclava-

ment lingüístic: codis, ideologies de la

llengua, processos sociolingüístics», diri-

git pel doctor Joan A. Argenter i Giralt.

Descripció: recerca etnogràfica

sobre la dinàmica lingüística i socio-

lingüística a l’Alguer.

Objectiu: des del punt de vista

sociolingüístic, en aquest projecte s’estu-

diaran les pràctiques comunicatives i els

codis emergents a l’Alguer i també les

ideologies lingüístiques que hi són concur-

rents. Així mateix, s’analitzarà la reduc-

ció formal i la restricció funcional de l’al-

guerès en el context d’un eventual procés

de substitució. Finalment, s’avaluaran les

polítiques de redreçament de la llengua

empreses en els darrers anys.

Des del punt de vista lingüístic i

literari, s’estudiaran aspectes de la tradi-

ció historicoliterària i de la tradició etno-

poètica i cultural popular de l’Alguer, en

ells mateixos i en relació amb el context

social i cultural sard.

Col.laboració amb altres grups:

s’ha signat un conveni de col.laboració

amb la UAB, que facilitarà el treball con-

junt amb el grup de recerca del Departa-

ment de Filologia Catalana que treballa

sobre un tema similar. De fet, aquesta

col.laboració ha permès ja la contractació

d’un tècnic superior de recerca, el senyor

Enrico Chessa, que participarà directa-

ment en les tasques de preparació i exe-

cució del treball de camp.

El doctor Argenter ha estat desig-

nat tutor de la senyora Sophia Simon, la

qual, mercès a una borsa d’estudis de

la Generalitat de Catalunya, realitza un

projecte sobre «La identitat lingüística i

cultural dels algueresos catalanoparlants»,

alhora que cursa el seu doctorat a la

Universitat de Leipzig sota la direcció del

doctor Klaus Bochmann, dins el progra-

ma de recerca «Sprache und Identität in

Situationen der Mehrsprachigkeit». Hom

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

301

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 301

ha acordat establir una relació formal en-

tre tots dos projectes.

Treball realitzat: en la línia de re-

cerca sociolingüística, durant el curs

2007-2008 s’han elaborat els instruments

per al treball de camp. El pla pilot del tre-

ball de camp es durà a terme la primera

quinzena d’octubre de 2008 i el treball de

camp en la seva fase inicial s’endegarà el

desembre de 2008.

La senyora Simon ha continuat el

treball de camp, ja iniciat el curs 2007-

2008, amb noves estades a l’Alguer i ha

iniciat la transcripció i l’anàlisi de les en-

trevistes realitzades.

En les línies de recerca lingüística

i historicoliterària, s’han completat tre-

balls sobre la interferència lingüística, so-

bre certs aspectes de la tradició cultural

popular i sobre etnopoètica.

L’11 d’abril de 2008 el senyor

Andreu Bosch presentà la seva tesi doc-

toral, La interferència dels parlars sards

en el català de l’Alguer entre els segles XVII

i XVIII: Estudi del lèxic a través dels Regis-

tres de danys de la ‘Barracelleria’ (1683-

1829), a la Universitat de Barcelona.

Publicacions

Argenter, Joan A. (2008). «L’Alguer

(Alghero), a Catalan linguistic en-

clave in Sardinia». International

Journal of the Sociology of Language,

núm. 193-194, p. 205-217.

Armangué, Joan (2008). Llegendes al-

guereses al Llegendari Popular Ca-

talà (1926-1928). L’Alguer: Arxiu de

Tradicions de l’Alguer.

Chessa, Enrico (2008). «Dialect contact,

koinéisation, and new dialect forma-

tion on the North-western coast of

Sardinia». A: Nikolaev, Alexander

[ed.]. Proceedings from the 9th Nor-

dic Conference on Bilingualism. Joen-

suu: University of Joensuu.

En premsa o en avaluació:

Armangué, Joan (2008). «Ripopolamen-

to e continuità culturale ad Alghero:

L’identità epica». Insula, núm. 4,

p. 5-16.

Armangué, Joan. «Etnopoètica i insulari-

tat a Sardenya i l’Alguer». Comuni-

cació presentada a la IV Trobada del

Grup d’Estudis Etnopoètics i IX Sim-

posi d’Etnopoètica de l’Arxiu de Tra-

dicions de l’Alguer. L’Alguer, 14 i 15

de novembre de 2008.

Bosch, Andreu (2008). «Algunes consi-

deracions sobre la interferència fonè-

tica dels parlars sards en l’alguerès».

A: Miscel.lània Joaquim Molas. Bar-

celona: Publicacions de l’Abadia de

Montserrat. (Estudis de Llengua i Li-

teratura Catalanes; 57)

Chessa, Enrico (2008). «Normalització,

codificació i complexitat socio-

lingüística. Oralitat i escriptura a

l’Alguer: una relació difícil». Revista

de Llengua i Dret, núm. 50 (novem-

bre), p. 177-200.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

302

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 302

— Projecte «Recuperació de fons

documentals de mallorquins traslladats

a Cuba» (2005-2007), dirigit pel doc-

tor Joan Miralles i Monserrat (Universi-

tat de les Illes Balears i Institut d’Estudis

Catalans).

L’objectiu és recuperar i digitalit-

zar fons documentals d’interès per al pa-

trimoni de les Illes Balears i el coneixe-

ment de la contribució de la comunitat

mallorquina a Cuba.

S’ha treballat en la preparació de

l’edició convencional de La Vida. Diario

Republicano Conservador, a cura del

doctor Joan Miralles. Aquesta publicació

serà coeditada amb publicacions de l’A-

badia de Montserrat.

Participació en projectes de cooperació

— Projecte «Revitalització de la llengua

sia pedee de l’Equador: publicació de ma-

terials de literatura oral épera».

L’objectiu és recol.lectar, enre-

gistrar, transcriure, traduir, editar i pu-

blicar en suport convencional i en àudio

trenta-cinc narracions de gèneres di-

versos (mites, llegendes, contes, cants),

obtingudes de parlants nadius. Els ma-

terials produïts es distribuiran amb

caràcter didàctic a les escoles i es di-

fondran entre els membres de la co-

munitat.

S’ha completat el treball de camp

iniciat, de transcripció i d’edició dels

materials.

Organització de congressos, seminaris

i col.loquis

— Activitat de formació i d’intercanvi de

les experiències catalana, aimara, guara-

ní, maputxe i quítxua en relació amb el

procés de recuperació lingüística. Barce-

lona, 12-16 de novembre de 2007.

Participants convidats: Félix Lay-

me Pairumani, catedràtic d’Aimara a la

Universitat Catòlica Boliviana, Premi

Mundial Hiroshima Foundation for

Peace and Culture (Estocolm, 1998); Da-

vid Abdón Galeano Olivera, president de

l’Ateneo de Lengua y Cultura Guaraní;

Jacqueline M. Caniguan Caniguan, llicen-

ciada en educació i màster en lingüística

indoamericana, editora de l’àrea lingüís-

tica del diari Azkintuwe; Guido Alfredo

Pilares Casas (Direcció Nacional d’Edu-

cació Intercultural Bilingüe del Ministeri

d’Educació del Perú); María Eva Mans-

feld de Agüero, directora de la llicencia-

tura de llengua guaraní de la Universitat

Nacional d’Asunción, i Perla Álvarez Brí-

tez, docent de l’Ateneo de Lengua y Cultu-

ra Guaraní i integrant del moviment cam-

perol paraguaià.

Els participants visitaren les insti-

tucions, entitats i organismes següents i

s’entrevistaren amb els seus responsables:

la Secretaria de Política Lingüística, la Se-

cretaria de Telecomunicacions i Societat

de la Informació i el Departament d’Edu-

cació de la Generalitat de Catalunya;

Linguamón - Casa de les Llengües; l’esco-

la Vedruna-Àngels; l’Institut Linguapax,

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

303

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 303

vinculat a Unescocat - Centre UNESCO de

Catalunya; el GELA (Grup d’Estudis

de Llengües Amenaçades) i el CUSC

(Centre Universitari de Sociolingüística

i Comunicació) de la Universitat de Bar-

celona; el Centre de Normalització Lin-

güística de Girona; el GALI (Gabinet

d’Assessorament Lingüístic per a la Im-

migració) i l’ODELLEUM (Observatori

de Llengües d’Europa i la Mediterrà-

nia) de la Universitat de Girona; l’Insti-

tut d’Estudis Catalans; el TERMCAT;

l’ASOLC (Associació de Sociolingüistes

de Llengua Catalana); Vilaweb; Plata-

forma per la Llengua, i Òmnium Cultu-

ral. Els participants guaranís es reuni-

ren amb membres de l’Asociación de

Paraguayos y Amigos del Paraguay en

Cataluña. Així mateix, alguns convidats

dissertaren en les dues sessions públi-

ques sobre «Las grandes lenguas ame-

rindias: perspectivas de desarrollo» a la

Universitat de Barcelona, amb assis-

tents, mitjançant videoconferència, de la

Universitat de les Illes Balears, i a la Uni-

versitat de Girona.

Posteriorment els participants

guaranís visitaren Galícia, el País Basc i

el País Valencià.

— Jornada «Recerca en llengües

amenaçades». Barcelona, 9 de novembre

de 2007. Conferències:

— «Vanishing conceptual diver-

sity: the loss of hunter-gatherer’s con-

cepts», a càrrec de Matthias Brenzinger

(Universitat de Colònia).

— «What no word for tomorrow

means», a càrrec de Suzanne Romaine

(Merton College, Universitat d’Oxford).

— «Lenguas amenazadas por los

lingüistas», a càrrec de Juan Carlos Mo-

reno (Universitat Autònoma de Madrid).

— Cicle «La gestió interestatal

de les llengües transfrontereres» (2006-

2008).

Les conferències d’aquest cicle

han tingut lloc en sessions ordinàries de

la Secció Filològica. Els conferenciants

també han dissertat en universitats cata-

lanes sobre altres temes.

Durant el curs 2007-2008 ha par-

ticipat en el cicle el professor Ernst Hå-

kon Jahr (Universitat d’Agder, Noruega),

membre de l’Acadèmia Noruega de les

Ciències i les Lletres, amb les disserta-

cions següents:

• «How modern Norwegian came

into being. On the development of com-

peting national standards». Barcelona,

17 de gener de 2008.

• «The standardization of mo-

dern Norwegian: origin, development

and prospects». Barcelona, 18 de gener

de 2008.

— VIII Curs de tipologia lingüís-

tica. Barcelona, 14-17 d’abril de 2008.

Organitzat conjuntament amb el GELA

(Grup d’Estudis de Llengües Amenaça-

des, Universitat de Barcelona) i amb la

col.laboració del Ministeri d’Educació i

Ciència i l’Obra Social Caixa Sabadell.

Professors convidats: Thomas Givon

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

304

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 304

(Universitat d’Utah), Bernd Heine (Uni-

versitat de Colònia) i Francesc Queixalós

(Centre Nacional de la Recerca Científi-

ca, París).

L’activitat ha constat, ultra les

sessions de tutoria, de sessions de semi-

nari sobre els temes següents: a) «De-

transitive voice»; b) «Passiva i antipas-

siva»; c) «Do All Languages Distinguish

between Direct and Indirect Objects? A

Cross-Linguistic Survey»; d) «Intellec-

tual history of linguists’ approach to

grammar»; e) «Selected topics in the ty-

pology of passives»; f ) «Grammatica-

lization Theory / The Unidirectionality

Principle in Grammaticalization», i

g) «Verbs trivalents i aliniament acusatiu/

ergatiu».

Participació en congressos, seminaris

i col.loquis

— Congrés «Su sardu comente limba

giuridicu-amministrativa». Càller, 18 i

19 d’octubre de 2007. Organitzat per la

Regió Autònoma de Sardenya i la Univer-

sitat de Càller. Amb la conferència «Des-

envolupament terminològic i restitució

onomàstica: dues formes de col.labora-

ció entre l’IEC i l’administració autonò-

mica», a càrrec de Joan A. Argenter.

— Jornades 15 anys GELA: «Di-

versitat i convivència». Barcelona, 26 d’oc-

tubre de 2007.

— ELAP Workshop: «Issues in

Language Revitalisation and Maintenan-

ce». Londres, 9 de febrer de 2008.

— I Setmana Intercultural. Uni-

versitat Ramon Llull. Barcelona, 18-21

de febrer de 2008. Amb la conferència

«En torno a la revitalización lingüística:

actores, objetivos, métodos y problemas»,

a càrrec de Joan A. Argenter.

— Col.loqui «Des situations de

plurilinguisme en Europe comme un ob-

jet d’histoire». Universitat de París III

(Sorbona Nova), 2 i 3 de juny de 2008.

Amb la conferència «Le Roi, les prêtes

et les juifs: un rapprochement historico-

ethnographique à des pratiques verbales

plurilingues dans la Catalogne médiéval /

The king, the priests and the Jews: a his-

torical-ethnographic approach to multi-

lingual verbal practices in medieval Ca-

talonia», a càrrec de Joan A. Argenter.

Assessorament i consultories

International Advisory Board, Center for

Multiple Languages and Literacies, Uni-

versitat de Colúmbia, Nova York: Joan A.

Argenter.

Publicacions

Mallart, Lluís. El sistema mèdic d’una

societat africana: Els Evuzok del Ca-

merun. Barcelona: Institut d’Estudis

Catalans. Càtedra UNESCO de Llen-

gües i Educació. 2 v. Durant el curs

2007-2008 han continuat els treballs

per a la publicació de l’obra, que pre-

visiblement apareixerà durant el curs

vinent.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

305

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 305

Laboratori de Fonètica

Director: Daniel Recasens

Col.laboració i finançament

Durant el curs 2007-2008 el Laboratori de

Fonètica ha comptat amb la col.laboració

en les tasques de processament i anàlisi de

dades de la llicenciada en estadística Aina

Espinosa i amb finançament provinent del

projecte de recerca del Ministeri d’Educa-

ció i Ciència «Factores articulatorios y per-

ceptuales en los cambios fonéticos y fono-

lógicos», així com del grup de recerca

consolidat de la Generalitat de Catalunya

Grup de Fonètica Experimental.

Activitats

Les tasques de recerca portades a terme

al Laboratori han generat articles espe-

cialitzats de fonètica experimental publi-

cats a revistes de prestigi com Speech

Communication, Journal of Phonetics i

Journal of the Acoustical Society of Ame-

rica, així com dos capítols de llibre. S’ins-

criu en el marc del projecte l’organització

del workshop internacional «Experimen-

tal phonetics and sound change», que

tindrà lloc a la Universitat de Salamanca

el mes de maig de 2009, i la participació

amb comunicació als simposis i work-

shops «International Seminar on Speech

Production» (Universitat d’Estrasburg,

desembre 2008), «Phonetics and Phono-

logy 5» (Zentrum für Allgemeine Sprach-

wissenschaft, Berlín, desembre 2007) i

«La coarticulation: indices, direction et

représentation» (CNRS - Montpellier III,

desembre 2007).

Contingut de les publicacions

El projecte de caracterització fonètica del

català ha comptat amb estudis electro-

palatogràfics i acústics sobre els mecanis-

mes de coarticulació, assimilació i mescla

de gestos en grups de consonants hetero-

sil.làbics. Les dades experimentals per-

tanyents als dialectes catalans mallorquí,

oriental i valencià confirmen els supòsits

fonamentals del model DAC (degree of

articulatory constraint), formulat per Re-

casens i altres: les consonants de lloc i

mode diferents contrasten entre si pel que

Altres

— El 5 de novembre de 2007 l’IEC (Cà-

tedra UNESCO de Llengües i Educació)

signa un conveni amb Linguamón - Casa

de les Llengües per a l’organització d’una

activitat de formació i d’intercanvi de les

experiències catalana, guaraní, quítxua, ai-

mara i maputxe.

— El 16 de maig de 2008 l’IEC

(Càtedra UNESCO de Llengües i Educa-

ció) signa amb la Universitat Autònoma

de Barcelona un conveni de col.laboració

en el projecte «L’Alguer com a enclava-

ment lingüístic: codis, ideologies de la

llengua, processos sociolingüístics».

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

306

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 306

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

307

fa al grau de constrenyiment articulatori

i els processos d’adaptació articulatòria

entre segments fonètics en grups con-

sonàntics s’expliquen en funció d’aques-

tes diferències de grau de constrenyiment.

Un altre estudi fa referència al vo-

calisme i és la continuació de l’article de

Recasens i Espinosa «Dispersion and va-

riability in Catalan vowels» (Speech

Communication, vol. 48, 2006, p. 645-

666). En aquest estudi s’investiguen les

característiques acústiques de les vocals

tòniques de parlars catalans amb cinc i sis

fonemes vocàlics, a saber, felanitxer, ros-

sellonès, gironí i sitgetà-vilanoví, i més es-

pecíficament, si les vocals mitjanes hi ex-

perimenten neutralització completa o

parcial i si el grau de dispersió sistèmica

hi és menor que en els sistemes de set vo-

cals dels dialectes majors oriental o cen-

tral i balear. Les dades indiquen que hi

ha neutralització completa de vocals mit-

janes en els casos pertinents i que el grau

de dispersió de l’espai vocàlic no dife-

reix de l’observat en l’espai vocàlic dels

dialectes majors.

També s’han analitzat amb dades

dels dialectes del català els indicis articu-

latoris i acústics que promouen dos can-

vis fonètics, a saber, la palatalització i

africació de /k/ en [(t)Σ] i [(t)s] (per

exemple: italià [tΣento], català [sen]) i la

vocalització en /w/ de /l/ fosca precon-

sonàntica final de síl.laba i de [Β] pre-

consonàntica inicial de síl.laba (per exem-

ple: català dialectal auba < alba, català

general taula < [taΒl↔] < llatí tab(u)la).

El primer treball indica que els oients po-

den categoritzar perceptivament l’oclusi-

va palatal [c] del mallorquí com a [tΣ], la

qual cosa confirma la validesa de l’expli-

cació articulatòria segons la qual l’oclu-

siva velar esdevingué africada en les llen-

gües romàniques a través d’una oclusiva

(alveolo)palatal intermèdia. El segon tre-

ball demostra que la vocalització de /l/ i

de [Β] pot restar associada alhora amb un

descens de la freqüència del segon for-

mant de les transicions vocàliques i de la

consonant i amb el moment temporal en

què s’inicien aquestes transicions. Aques-

tes característiques acústiques s’adiuen

amb característiques espacials i tempo-

rals dels gestos d’elevació apical i de des-

cens i retracció dorsal en el cas de /l/ fos-

ca i de tancament labial en el cas de [Β].

En el marc d’una altra línia de re-

cerca, s’ha portat a terme el processament

i l’anàlisi de dades de moviment lingual,

mandibular i labial gravades amb l’arti-

culògraf del Laboratori de Fonètica de

l’IEC. Han estat preparats dos articles

amb dades de moviment lingual corres-

ponents a diferents consonants del català

en seqüències VCV. En un d’aquests s’a-

nalitzen els graus de resistència i d’agres-

sivitat coarticulatòria, i en l’altre, les ca-

racterístiques de desplaçament, velocitat

i durada dels moviments articulatoris du-

rant els períodes VC i CV. Una finalitat

del segon article és demostrar que les con-

sonants (alveolo)palatals no són segments

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 307

complexos en fonologia i que, en conse-

qüència, la dissociació de // precon-

sonàntica en [jn] en mallorquí i altres

canvis similars tenen relació amb la inte-

gració perceptiva de les transicions vocà-

liques com a fonema independent.

Publicacions

Recasens, D. «A study of place adaptation

in heterosyllabic consonant clusters in

three Catalan dialects in the light of

the DAC model». A: Embarki, M.; Do-

dane, C. [ed.]. La coarticulation: in-

dices, direction et représentation.

L’Harmattan.

— «Blending in heterosyllabic consonant

clusters in three Catalan dialects».

ZAS Papers in Linguistics, vol. 49,

p. 79-96.

— «Mètodes de normalització i de repre-

sentació de dades acústiques i articu-

latòries». Estudios de Fonética Expe-

rimental. [Universitat de Barcelona]

— «Relating vocalic assimilatory process-

es to patterns of C-to-V coarticulatory

direction: Evidence for the alveolar

trill and dark /l/, ‘r-atics 2». Current

Trends in Linguistic Theory [Amster-

dam: John Benjamins].

Recasens, D.; Espinosa, A. «Acoustics and

perception of velar softening for un-

aspirated stops». Journal of Phonetics.

— «An articulatory investigation of lin-

gual coarticulatory resistance and ag-

gressiveness for consonants and vo-

wels in Catalan». Journal of the

Acoustical Society of America.

— «Dispersion and variability in Cata-

lan five and six peripheral vowel sys-

tems». Speech Communication.

Zygis, M.; Recasens, D.; Espinosa, A. «Ar-

ticulatory characteristics of velar

stops in German, Polish and Cata-

lan». A: Proceedings of the Interna-

tional Seminar on Speech Production

2008, Estrasburg.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

308

Centre de Terminologia Catalana

(TERMCAT)

Directora: Rosa Colomer i Artigas

L’Institut d’Estudis Catalans participa en

el Centre de Terminologia Catalana

(TERMCAT) amb la presència al Consell

de Direcció i al Consell Supervisor.

Consell de Direcció

Vicepresident: President de l’IEC

Vocal: Joan Martí i Castell

Consell Supervisor

President: Joan Veny i Clar

Vocals: Maria Bozzo i Duran

Jaume Vernet i Llobet

Centres vinculats

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 308

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

309

Centre de Recerca Matemàtica (CRM)

Director: Joaquim Bruna Floris

L’Institut d’Estudis Catalans participa

en el Centre de Recerca Matemàtica

(CRM) amb la presència al Consell de

Direcció.

Consell de Direcció

Vicepresident: President de l’IEC

Vocals: Salvador Alegret

i Sanromà

Joan Girbau i Badó

Ricard Guerrero

i Moreno

L’Institut d’Estudis Catalans creà l’any

1984 el Centre de Recerca Matemàtica

(CRM), amb l’objectiu principal de po-

sar a la disposició dels matemàtics cata-

lans un centre d’investigació que estimu-

lés la millora de la recerca matemàtica a

Catalunya, tant en l’aspecte qualitatiu

com en el quantitatiu. El 2002 el CRM

va esdevenir un consorci amb personali-

tat jurídica pròpia, integrat per l’Institut

d’Estudis Catalans i la Generalitat de Ca-

talunya, la qual hi participa per mitjà del

Departament d’Innovació, Universitats i

Empresa.

Per assolir els seus objectius, el

CRM convida destacats científics d’arreu

a fer estades de recerca, facilita el con-

tacte amb aquests i amb institucions cien-

tífiques als nostres joves investigadors,

duu a terme programes de recerca, orga-

nitza congressos, seminaris i altres reu-

nions científiques i difon els resultats de

la recerca.

Per obtenir informació detallada

sobre l’activitat del CRM, consulteu l’a-

dreça www.crm.cat.

Creat el 1985 per l’Institut d’Estudis Ca-

talans i el Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya, el Centre de

Terminologia Catalana (TERMCAT) és

actualment un consorci entre aquestes

dues entitats i el Consorci per a la Nor-

malització Lingüística que es regeix pel

Decret 217/1997, de 30 de juliol.

El TERMCAT té per finalitat l’e-

laboració, la promoció i la difusió de re-

cursos terminològics, la normalització

dels neologismes catalans i la prestació de

serveis d’assessorament per tal de facili-

tar l’ús de la llengua en els àmbits cientí-

fics, tècnics i socioeconòmics.

Per a una informació detallada

sobre l’activitat del TERMCAT, consul-

teu l’adreça www.termcat.cat.

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 309

Centre d’Estudis del Risc Tecnològic

(CERTEC)

Director: Joaquim Casal i Fàbrega

El Centre d’Estudis del Risc Tecnològic

(CERTEC) és una organització que té per

objectius la recerca i la formació en els di-

versos camps del risc tecnològic. Va ser

creat l’any 1992 per la Universitat Po-

litècnica de Catalunya i l’Institut d’Estu-

dis Catalans.

El CERTEC està format per una

vintena de persones entre professors, in-

vestigadors i estudiants de postgrau. Es

duen a terme programes de recerca rela-

tius als diferents aspectes del risc tecnolò-

gic i de l’impacte ambiental: modelització

matemàtica d’accidents greus, incendis,

explosions, núvols tòxics, transport de

materials perillosos, impacte ambiental

accidental, estudis d’accidentalitat a la in-

dústria, etc. Alguns d’aquests programes

es desenvolupen en el marc de la col.labo-

ració internacional, altres per a l’Admi-

nistració i altres per a empreses. El CER-

TEC investiga també accidents per a

companyies d’assegurances, empreses o

jutjats. El CERTEC duu a terme també

una important tasca de formació, partici-

pant en l’organització de cursos, semina-

ris i jornades. Té també intenses relacions

internacionals, materialitzades en projec-

tes de recerca conjunts i programes de

bescanvi d’investigadors i d’estudiants.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

310

Centre de Recerca Ecològica

i Aplicacions Forestals (CREAF)

L’Institut d’Estudis Catalans participa

en el Centre de Recerca Ecològica i Apli-

cacions Forestals (CREAF) amb la

presència al Consell de Direcció i al Pa-

tronat.

Consell de Direcció

Director: Javier Retana

Vocal: Xavier Bellés i Ros

Patronat

President de l’IEC

Joandomènec Ros i Aragonès

El Centre de Recerca Ecològica i Aplica-

cions Forestals (CREAF) és un centre de

recerca bàsica i aplicada en ecologia ter-

restre, especialment forestal.

La figura institucional del CREAF

és la de consorci, creat pel Decret 300/1987,

de 4 d’agost, i és constituït per la Ge-

neralitat de Catalunya, la Universitat

Autònoma de Barcelona, la Universi-

tat de Barcelona i l’Institut d’Estudis

Catalans.

Els seus objectius són:

— realitzar recerca bàsica i apli-

cada sobre els sistemes ecològics terrestres,

— desenvolupar eines concep-

tuals i metodològiques per a millorar la

gestió del medi,

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 310

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

311

— difondre aquests coneixements

mitjançant activitats de formació, asses-

sorament i difusió.

El Patronat és el màxim òrgan de

govern del CREAF. Un Consell de Direc-

ció, nomenat pel Patronat, el regeix. El

CREAF és un institut universitari adscrit

a la Universitat Autònoma de Barcelona i

un centre associat a l’Institut de Recerca

i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Òrgans de govern:

— Patronat: format pel president

(conseller de Medi Ambient i Habitatge),

els vocals (rector de la Universitat Autò-

noma de Barcelona, president de l’Insti-

tut d’Estudis Catalans, representants del

Departament de Medi Ambient i Habi-

tatge, de l’Institut de Recerca i Tecnolo-

gia Agroalimentàries, del Departament de

Política Territorial i Obres Públiques, del

Departament d’Innovació, Universitats i

Empresa, de la Universitat Autònoma de

Barcelona i de l’Institut d’Estudis Cata-

lans), els membres honoraris Jaume Ter-

radas i Ferran Rodà i el secretari (direc-

tor del CREAF).

— Consell de Direcció: format pel

president (director del CREAF) i els vo-

cals (Departament de Medi Ambient i Ha-

bitatge, Departament d’Innovació, Uni-

versitats i Empresa, Institut de Recerca i

Tecnologia Agroalimentàries, Universitat

Autònoma de Barcelona, Universitat de

Barcelona i Institut d’Estudis Catalans).

Per obtenir-ne informació detalla-

da, consulteu l’adreça www.creaf.uab.cat.

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 311

Oficines

Oficina d’Assessorament Lingüístic

Oficina de Gramàtica

Oficina d’Onomàstica

Oficines Lexicogràfiques

Oficina d’Assessorament Lingüístic

Director: Isidor Marí i Mayans

L’Oficina d’Assessorament Lingüístic (OAL)

s’ocupa d’atendre les consultes lingüísti-

ques que s’adrecen a l’IEC, tenint en

compte la normativa fixada per a la llen-

gua catalana, i també s’ocupa d’estudiar

les consultes no fixades des del punt de

vista normatiu amb les altres oficines de la

Secció Filològica.

D’altra banda, l’OAL també duu

a terme estudis de qüestions lingüístiques

per elaborar criteris, així com analitza da-

des lingüístiques per tal d’extreure’n re-

sultats i possibles actuacions.

Projectes

Durant aquest curs l’Oficina ha prosse-

guit, juntament amb la Secretaria de Po-

lítica Lingüística de la Generalitat de Ca-

talunya i el Centre de Terminologia

TERMCAT, les tasques relatives a la po-

sada en funcionament del servei unificat

de consultes Optimot. Amb aquest motiu,

s’han dut a terme quaranta-vuit reunions,

en les quals s’han tractat aquestes tasques,

que es concreten en els aspectes següents.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

312

Entorn informàtic

a) Plataforma. S’ha participat en l’ela-

boració de la plataforma informàtica per

mitjà de la qual s’estructura el servei uni-

ficat de consultes Optimot. Posterior-

ment, s’han proposat millores per a pro-

peres versions d’aquesta plataforma.

b) Cercador. S’han seleccionat

les obres que formen part del corpus

del cercador Optimot i s’ha fet un estu-

di d’altres obres que poden ser útils per

als consultants. També s’ha elaborat

una programació per a actualitzar les

obres que conté el cercador provinents

de l’IEC.

Servei d’atenció personalitzada

a) Formació de lingüistes de nivell 1

S’han elaborat els materials necessaris

per a dur a terme la formació dels lin-

güistes de nivell 1 que atenen les consul-

tes adreçades a l’atenció personalitzada

de l’Optimot. A banda de la formació lin-

güística, als tècnics del nivell 1 també

se’ls proporciona constantment el suport

necessari per a resoldre qualsevol qüestió

lingüística.

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 312

b) Selecció de les obres de consulta

S’han estudiat i seleccionat un conjunt

d’obres de consulta (en paper i en línia)

que es consideren bàsiques per a l’aten-

ció personalitzada de l’Optimot.

Reunions de seguiment

a) Reunions del Comitè de Direcció de

l’Optimot

S’ha establert una reunió mensual perquè

el Comitè de Direcció de l’Optimot (del

qual forma part el director de l’Oficina,

Isidor Marí) faci el seguiment de l’evolu-

ció del servei.

b) Reunions de seguiment

Periòdicament (al principi cada setmana

i a partir de la posada en funcionament

del servei cada quinze dies) es duen a ter-

me reunions entre els tècnics dels tres or-

ganismes per a avaluar el funcionament

del servei de consultes unificat.

c) Reunions entre la SPL i l’IEC

S’han dut a terme reunions per a estudiar

la prestació del servei de nivell 2, la difu-

sió de l’Optimot, el manteniment i l’ac-

tualització de fonts.

d) Reunions entre el nivell 1 de l’Optimot

i l’IEC

S’han dut a terme reunions per a ava-

luar les tasques de creació de noves fit-

xes de l’Optimot i de revisió de fitxes

existents.

Tasques lingüístiques

L’activitat principal de l’OAL és l’atenció

i la resposta a les consultes lingüístiques

rebudes, especialment a les que fan re-

ferència a la normativa de la llengua ca-

talana. Es poden classificar segons la seva

procedència.

a) Consultes externes a l’IEC

Durant aquest curs s’han rebut al voltant

de sis-centes consultes, que provenen de

centres públics (departaments de la Ge-

neralitat de Catalunya, serveis de català

dels ajuntaments i universitats), de di-

verses entitats públiques i privades (as-

sociacions, editorials, mitjans de comuni-

cació) i de particulars. La col.laboradora

externa de l’Oficina, Roser Vernet, s’ha

encarregat de l’estudi d’una part d’a-

questes consultes.

L’OAL també ha atès consultes

que s’han rebut a la bústia de l’aplicació

informàtica del Diccionari de la llengua

catalana de l’IEC, relacionades general-

ment amb qüestions de normativa lin-

güística.

b) Tasques relacionades amb l’Optimot

— Consultes provinents de l’atenció per-

sonalitzada

Març-juliol 2008: s’han atès

seixanta-vuit consultes provinents del ni-

vell 1 del servei Optimot.

— Consultes a l’IEC

S’han atès cinquanta-dues con-

sultes dels lingüistes del nivell 1 sobre

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

313

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 313

Oficina de Gramàtica

Director: Manuel Pérez Saldanya

Cap: Xavier Rofes i Moliner

Tècnics: Víctor Acedo Matellán

Judit Ballana i Jufré

Ester Prat i Alsina

Organització

En aquest curs l’Oficina de Gramàtica

(OG) ha treballat en els aspectes de ca-

ràcter organitzatiu següents:

1. S’ha continuat ampliant el fons

documental digital que integra el Cor-

pus Informatitzat d’Obres Gramaticals

(CIOG), que a data de 31 d’agost comp-

ta 3.692 documents.

2. S’ha iniciat, amb la col.labora-

ció de la senyora Judit Ballana, la catalo-

gació per matèries del fons documental

del CIOG, segons la Llista d’encapçala-

ments de matèries en català establerta pel

Servei de Normalització Bibliogràfica de

la Biblioteca de Catalunya.

3. S’ha enllestit, amb la col.labo-

ració de la secretaria de les oficines de la

Secció Filològica, la constitució d’un banc

qüestions no pròpiament derivades de les

consultes rebudes, sinó dels processos de

recerca i estudi.

— Fitxes de l’Optimot

Febrer-juliol 2008: s’han revisat i

validat 478 fitxes. A més, s’han dut a ter-

me diverses reunions per a establir el pro-

cés de creació de noves fitxes i de revisió

de fitxes existents.

c) Consultes internes de l’IEC

Finalment, l’OAL també ha donat res-

posta a diverses consultes procedents

d’altres serveis de l’IEC.

Activitats

Presentació del projecte del servei unifi-

cat de consultes al Ple de la Secció Fi-

lològica, a càrrec d’Isidor Marí, Josep Mo-

ran i la Secretaria de Política Lingüística,

el 7 de març de 2008.

Sessions de formació dels lin-

güistes del servei de consultes Opti-

mot, a càrrec de Laia Castanyer, els dies

23-29 d’octubre de 2007, 13 de desem-

bre de 2007 i 14, 21 i 28 de gener de 2008.

Presentació oficial del servei de

consultes Optimot al Palau de la Genera-

litat, a càrrec de Josep Lluís Carod-Rovi-

ra, Salvador Alegret i Bernat Joan, el 4 de

juliol de 2008.

Assistència a cursos i col.loquis

Curs «L’etimologia. Part de la lingüística

o ciència autònoma?», a càrrec del doc-

tor Jordi Bruguera, els dies 3, 10, 17 i 24

d’abril de 2008.

Espai Terminològic 2007: «Neo-

logia terminològica: el tractament dels

manlleus», a càrrec del Centre de Ter-

minologia TERMCAT, el 7 de novembre

de 2007.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

314

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 314

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

315

de dades sobre els acords de la Comis-

sió de Gramàtica, la finalitat del qual no

és solament agilitar-ne la consulta i ofe-

rir l’historial dels casos tractats sinó tam-

bé millorar la gestió, l’aplicació i el se-

guiment d’aquests acords.

4. S’ha convocat una plaça de

tècnic lingüístic (aprovada pel Consell

Permanent el dia 21 de febrer de 2008),

que ha estat resolta a favor del senyor

Víctor Acedo (14 d’abril), que es va in-

corporar a l’OG el dia 13 de maig.

Projectes

Al llarg d’aquest període l’OG ha prosse-

guit, juntament amb la Comissió de

Gramàtica, les tasques relatives a l’ela-

boració de la Gramàtica de la llengua ca-

talana. Aquestes tasques es concreten en

els aspectes següents:

1. L’elaboració de la part de sin-

taxi. L’OG ha assistit el ponent d’aques-

ta part, Joan Solà, i els redactors, Manuel

Pérez Saldanya i Gemma Rigau, prepa-

rant material per a l’elaboració de diver-

sos capítols de sintaxi. La comesa de l’O-

ficina ha consistit bàsicament en les

tasques següents:

a) La gestió de la documentació

que ha generat la discussió d’esmenes pre-

sentades per la Comissió de Gramàtica i la

Secció Filològica als diversos esborranys de

la part de sintaxi de la Gramàtica que s’hi

han sotmès (les oracions interrogatives; les

oracions exclamatives, imperatives i opta-

tives; les preposicions i les locucions prepo-

sicionals; els adverbis i les locucions adver-

bials; les interjeccions, els determinants).

b) L’elaboració de recerques i

estudis sobre els aspectes següents: I) dis-

tribució de fins i fins a (29 de gener

de 2008); II) elisió de la preposició a en

la construcció de... a... (13 de febrer

de 2008); III) exemples d’ús de res ante-

posat a la negació; IV) ús comparatiu de

com a (3 de juny de 2008); V) la locució

preposicional degut a (3 de juny de 2008);

VI) l’ús de l’article en la denominació

d’estats (16 de juny de 2008); VII) la for-

ma catalana del topònim neerlandès Den

Haag (19 de juny de 2008), i VIII) ús i

estalvi de l’article definit entre preposi-

ció i nom d’any en expressions temporals

(23 de juliol de 2008).

c) La preparació i classificació

d’un inventari de les locucions adverbials.

d) La gestió i l’arxivament dels

esborranys elaborats pel ponent i els re-

dactors juntament amb les observacions

dels membres de la Comissió de Gramà-

tica i de la Secció Filològica a aquests

esborranys, corresponents als temes de

sintaxi suara esmentats (vegeu § 1a).

2. El seguiment de les parts de la

Gramàtica que són de consulta general al

web de l’Institut. Concretament, el gener

de 2008 l’OG va enllestir una versió corre-

gida d’aquests materials en què s’ha unifi-

cat la paginació i la tipografia i que subs-

titueix la versió anterior, de l’any 2002.

Al marge d’aquestes qüestions,

l’Oficina de Gramàtica també s’ha ocu-

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 315

Oficina d’Onomàstica

Director: Josep Moran i Ocerinjauregui

Cap: Joan Anton Rabella i Ribas

Tècnica: M. del Mar Batlle Gutiérrez

L’activitat principal de l’Oficina d’O-

nomàstica (OdO) des del moment de la

seva creació ha estat l’atenció i la res-

posta a les consultes onomàstiques, tant

de toponímia com d’antroponímia, adre-

çades a l’Institut d’Estudis Catalans. Du-

rant aquest curs s’han rebut al voltant de

quatre-centes vint consultes (que van des

d’un nom propi concret a llistes de dese-

nes de noms propis), que provenen dels

centres de normalització lingüística del

Consorci per a la Normalització Lingüís-

tica, de diversos departaments de la Ge-

neralitat de Catalunya (Política Terri-

torial i Obres Públiques, Justícia, Medi

Ambient, Cultura, Governació, etc.), dels

serveis de català dels ajuntaments i uni-

versitats (com la de les Illes Balears i la

de València), de diverses entitats públi-

ques i privades (com associacions, edito-

rials i, també molt sovint, de la premsa i

la ràdio) i de particulars.

Normalització de l’antroponímia

catalana

L’expedició de certificats —i, en uns ca-

sos específics, de notes informatives—

per a la normalització de la grafia dels

noms i, sobretot, dels cognoms, que ja

s’havia incrementat a partir de la pro-

mulgació de la Llei 1/1998, de 7 de ge-

pat puntualment d’atendre consultes gra-

maticals procedents de l’Oficina d’Asses-

sorament Lingüístic.

Activitats

— Conferència «La sintaxi normativa

que prepara l’Institut d’Estudis Catalans.

Criteris. Exemples», a càrrec de Joan Solà,

dins el II Simposi Internacional de Cata-

lanística. Berlín, 1 d’octubre de 2007.

— Conferència «El català i la

nova gramàtica de l’IEC», a càrrec de

Joan Solà, dins el cicle de conferències so-

bre l’IEC a l’Aula d’Extensió Università-

ria de la Gent Gran. Sant Quirze del

Vallès, 4 d’octubre de 2007.

— Conferència «La nova sintaxi

normativa de l’IEC: criteris i exemples»,

a càrrec de Joan Solà. Universitat de Bar-

celona, 10 d’octubre de 2007.

— Sessió de formació als tècnics

lingüístics del servei unificat de consultes

lingüístiques Optimot de la Generalitat de

Catalunya, amb la conferència «La nor-

mativa gramatical: resolució de consultes

lingüístiques», a càrrec de Xavier Rofes.

24 d’octubre de 2007.

— Presentació del projecte «Gra-

màtica de la llengua catalana de l’Insti-

tut d’Estudis Catalans» davant una dele-

gació de la Universitat d’Alacant, a càrrec

de Xavier Rofes. 3 d’abril de 2008.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

316

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 316

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

317

ner, de política lingüística —concreta-

ment, de l’article 19, «L’antroponímia»,

del capítol ii, «L’onomàstica»— i del De-

cret 208/1998, de 30 de juliol, en el qual

es regula el procés de correcció lingüísti-

ca dels noms i cognoms, ha esdevingut

una tasca central de l’OdO a partir de la

promulgació del Decret 138/2007, de

26 de juny, de modificació del Decret

208/1998, ja que a partir del dia 27 de

juny de 2007 tots els certificats han

de ser expedits per l’Institut d’Estudis

Catalans, mentre que fins aquell moment

era una feina compartida amb la Secre-

taria de Política Lingüística de la Gene-

ralitat de Catalunya. Aquest decret ha

comportat un augment molt significatiu

del nombre de certificats que s’han rea-

litzat durant aquest curs (851 certificats

i 73 notes informatives). Tota la infor-

mació sobre certificats i notes informati-

ves es troba sistematitzada i actualitzada

en la base de dades sobre regularització

de noms i cognoms.

Comissió de Toponímia

de Catalunya

a) Ampliació del Nomenclàtor oficial de

toponímia major de Catalunya

Al llarg d’aquest curs s’ha acabat la re-

visió dels quinze mil topònims que inte-

gren l’ampliació del Nomenclàtor oficial

de toponímia major de Catalunya i s’ha

realitzat la transcripció fonètica de tots

els noms dels nuclis de població de Cata-

lunya per tal que figuri a la publicació fi-

nal d’aquest Nomenclàtor, que es preveu

que aparegui en format de paper i en

DVD al començament de l’any 2009. La

proposta inicial de transcripció fonètica

ha estat comprovada a la xarxa de ser-

veis i oficines del Consorci per a la Nor-

malització Lingüística i ha comptat amb

la col.laboració de molts especialistes co-

marcals; aquesta ha estat una tasca molt

complexa, però també molt interessant

lingüísticament, i ha de permetre tenir

una eina molt completa d’acord amb les

directrius de les Nacions Unides sobre to-

ponímia.

b) Exposició «Mots amb arrels»

Durant aquest curs ha continuat la iti-

nerància de l’exposició «Mots amb arrels»

—que és una exposició de caràcter divul-

gatiu sobre la riquesa de la toponímia a

Catalunya que es va inaugurar a Barce-

lona el febrer de 2005— i se n’han fet di-

verses presentacions: el dia 2 d’abril de

2008 Joan Anton Rabella la va inaugurar

a Sant Celoni i el dia 17 d’abril, a Rubí,

en tots dos casos amb la conferència «El

valor de la toponímia».

Assessorament i ajuts a la recerca

Durant aquest any s’han continuat or-

ganitzant reunions amb la intenció d’es-

timular i d’assessorar la realització de

reculls toponímics i, també, amb la vo-

luntat de provar de facilitar-ne la publi-

cació, tasca que es va concretant en les

obres que es van publicant dins de la

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 317

Oficines Lexicogràfiques

Director: Joaquim Rafel i Fontanals

Les tasques que duen a terme les Ofici-

nes Lexicogràfiques (OL) tenen com a

objectiu principal el desenvolupament

dels projectes lexicogràfics aprovats per

la Secció Filològica. Per això, l’activitat

de les OL s’estructura, generalment, a

l’entorn de tres eixos: en primer lloc, la

recollida de materials relacionats amb el

lèxic; en segon lloc, l’elaboració d’estu-

dis i informes sobre els materials aple-

gats i l’adequació i regularització lexi-

cogràfica d’aquests materials. A partir

d’aquests estudis i informes, la Comissió

de Lexicografia (CL), a les reunions de

la qual assisteix un membre de les OL,

i la Secció Filològica (SF) prenen acords

sobre el lèxic normatiu. Finalment, les

OL també atenen consultes sobre nor-

mativa lèxica del català i forneixen de

materials lexicogràfics les institucions

que en sol.liciten.

Durant el curs 2007-2008 les tas-

ques més importants dutes a terme per les

OL han estat:

— La publicació de la primera

reimpressió de la segona edició del Dic-

cionari de la llengua catalana (DIEC2).

— La preparació de l’obra que

ha de contenir la relació de les novetats

que incorpora el DIEC2 respecte de la

primera edició del diccionari (DIEC1)

pel que fa a la nomenclatura.

— El disseny del projecte de la

segona edició del Diccionari manual de

l’IEC (DM2).

— L’elaboració d’estudis previs a

la definició del projecte d’un nou diccio-

nari normatiu.

A més, les OL han dut a terme al-

tres tasques relacionades amb projectes

d’institucions externes; algunes d’aques-

col.lecció «Treballs de l’Oficina d’Ono-

màstica». Durant el curs 2007-2008

l’OdO ha publicat dins d’aquesta col.lec-

ció Onomàstica de Duesaigües i el seu

terme, de Miquel S. Jassans (maig 2008;

número 14 de la col.lecció), i Onomàsti-

ca del terme municipal de Constantí, de

Ramon Amigó i Anglès (juliol 2008; nú-

mero 15 de la col.lecció). També, durant

aquest mateix curs s’ha publicat La to-

ponímia de les comarques de ponent: Un

assaig d’interpretació tipològica, d’Al-

bert Turull (octubre 2007; número 13 de

la col.lecció).

Activitats

L’Oficina d’Onomàstica va participar en

l’organització del XXXV Col.loqui de la

Societat d’Onomàstica, titulat «L’ono-

màstica de les illes del Mediterrani occi-

dental», que es va celebrar a l’Alguer el

10 i l’11 de maig de 2008, i Joan Anton

Rabella hi va participar amb la conferèn-

cia «L’article en la toponímia».

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

318

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 318

tes tasques són col.laboracions puntuals i

d’altres tenen un caràcter sistemàtic.

La segona edició del DIEC

a) Primera reimpressió

El novembre de 2007 es va publicar la

primera reimpressió del DIEC2, que in-

corpora algunes esmenes respecte del text

original publicat l’abril del mateix any.

Les OL han pres part en les diverses fa-

ses del procés de preparació d’aquesta

reimpressió.

En primer lloc, les OL han enlles-

tit la recollida i la classificació de les pro-

postes d’esmena. Tot seguit, han selec-

cionat les que eren susceptibles de ser

incorporades en la reimpressió del DIEC2

i els han donat el tractament lexicogràfic

adequat. Quan ha calgut —per la dificul-

tat o la transcendència d’alguns casos—,

s’han preparat informes que han estat

tramesos a la Comissió de Lexicografia.

Un cop acordades i preparades les esme-

nes que s’havien d’introduir en la prime-

ra reimpressió, les OL van lliurar-les a

Enciclopèdia Catalana per a la seva in-

troducció en el text. Les modificacions

incorporades en la primera reimpressió

del DIEC2 són majoritàriament de caràc-

ter tipogràfic i afecten cent quaranta-cinc

articles del diccionari.

En segon lloc, les OL han fet el se-

guiment del procés de publicació de la

primera reimpressió. Aquest seguiment

ha implicat la verificació de l’aplicació

de les esmenes per part de l’editorial i la

revisió de les galerades trameses per En-

ciclopèdia Catalana a les OL. Paral.lela-

ment a això, les Oficines també han veri-

ficat que les esmenes aprovades per a la

primera reimpressió hagin estat introduï-

des correctament en la versió en línia del

DIEC2. Finalment, les OL han elaborat

un informe que recull totes les esmenes

introduïdes en la primera reimpressió del

diccionari.

b) Recollida, classificació i anàlisi de

propostes d’esmena

Un cop enllestida la primera reimpressió

del DIEC2, s’ha obert una nova fase de re-

collida i anàlisi de propostes d’esmena amb

vista a una possible segona reimpressió.

c) El DIEC2, a Internet

Les funcionalitats que, per raons de ca-

lendari, no es varen poder incorporar a la

consulta del DIEC2 per Internet en el mo-

ment en què es féu pública (abril de 2007)

hi han estat incorporades durant aquest

curs. Les OL, en col.laboració amb el Ser-

vei d’Informàtica, han verificat que totes

aquestes millores funcionen correctament.

D’altra banda, la introducció de canvis en

la consulta del diccionari en línia també ha

comportat la redacció d’una nova versió de

les instruccions de consulta.

Des de l’abril de 2007 fins al 31 de

juliol de 2008 el DIEC2 a Internet ha re-

but un total de 9.162.474 consultes. Els

mesos amb més quantitat de consultes han

estat febrer, març, abril i maig de 2008.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

319

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 319

Concretament, el nombre més alt corres-

pon al mes de maig, amb 852.228 con-

sultes.

d) Elaboració i publicació de les llistes

amb les novetats del diccionari

Durant el curs 2007-2008 s’ha comple-

tat l’elaboració de les llistes de diferèn-

cies del DIEC2 respecte del DIEC1 que

afecten la naturalesa o la representació

de les entrades i de les subentrades i

també les supressions i les addicions

d’articles i de subentrades. Atès que la

Secció Filològica va acordar de publicar

aquestes llistes (Ple de l’11 de maig de

2007), el mes de setembre les OL varen

lliurar l’original al Servei de Correcció

Editorial de l’Institut per tal que s’ini-

ciés el procés d’edició. Al llarg d’aquests

mesos les OL han fet el seguiment d’a-

quest procés i han revisat les galerades

corresponents (novembre de 2007 i ju-

liol de 2008).

Tot i que no seran objecte de pu-

blicació, les OL també han elaborat un

informe amb la relació de les accepcions

del DIEC1 que han estat suprimides en el

DIEC2 i un altre amb la relació de les ac-

cepcions noves de la segona edició.

Base de dades lexicogràfiques

El manteniment, l’actualització i la mi-

llora de la base de dades de les Oficines

Lexicogràfiques (BDOL) és una de les

tasques que es duen a terme regularment

a les OL, en col.laboració amb el Servei

d’Informàtica de l’IEC. Atès que BDOL

és una eina fonamental per als treballs le-

xicogràfics que es desenvolupen a les Ofi-

cines, el manteniment de la base és una

tasca prioritària. Durant el curs 2007-

2008 les OL han introduït a BDOL les es-

menes que s’han aprovat amb vista a la

primera reimpressió del DIEC2.

Altres projectes lexicogràfics

a) Segona edició del Diccionari manual

de l’IEC (DM2)

Durant el curs 2007-2008 les OL han

prioritzat tres línies de treball dins d’a-

quest projecte: la definició de l’abast lexi-

cogràfic del DM2, l’elaboració del manual

de criteris per a la redacció del diccionari

i el disseny de l’aplicació informàtica ne-

cessària per al desenvolupament del pro-

jecte. A continuació s’exposen les tasques

que s’han dut a terme dins de cadascuna

d’aquestes línies.

L’abast lexicogràfic del projecte

Al llarg d’aquest curs s’han anat concre-

tant els principals aspectes que caracte-

ritzaran el futur DM2:

— S’ha definit quina serà la no-

menclatura de la segona edició del Dic-

cionari manual de l’Institut d’Estudis

Catalans.

— S’ha establert quina serà l’es-

tructura interna dels articles lexicogràfics

que s’inclouran en aquesta obra.

— Les OL han elaborat la llis-

ta de les informacions de la primera edi-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

320

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 320

ció del Diccionari manual (DM1) que

s’han de traspassar automàticament a la

base de dades del DM2 i han determinat

els mecanismes que cal preveure per

mantenir relacionades les bases de dades

del DIEC2 i del DM2.

— S’ha establert que la selecció

de les entrades, les subentrades i les ac-

cepcions del DIEC2 es farà a partir d’uns

criteris que tindran en compte les neces-

sitats dels usuaris a què va destinat el

Diccionari manual.

— Amb vista a fer efectiva la cor-

respondència necessària entre el Diccio-

nari manual i la Gramàtica de l’IEC, les

OL han fet un estudi que ha donat com a

resultat final la llista tancada de les cate-

gories lèxiques que ha d’aparèixer en la

nova edició del Diccionari manual.

— S’ha acordat que la informa-

ció referent a les entrades seleccionades

quedarà distribuïda en articles diferents

atenent criteris formals (diferència en la

cadena de caràcters, diferència en la ca-

tegoria lèxica o diferència en el patró fle-

xiu). Les OL han fet diverses proves per

tal de comprovar les conseqüències de

distribuir les informacions en articles ate-

nent únicament aquests criteris.

— S’ha establert que les accep-

cions s’ordenaran d’acord amb el criteri

de freqüència d’ús (de més usual a menys

usual), a partir de les dades del Corpus Tex-

tual Informatitzat de la Llengua Catalana.

— S’ha determinat que les sub-

entrades constituiran una secció a part

dintre dels articles i s’ordenaran alfabèti-

cament. La informació associada a cada

subentrada tindrà el mateix tractament

que la de les entrades.

El manual de criteris

En aquest manual de criteris lexicogràfics

les OL descriuen detalladament totes i ca-

dascuna de les informacions que poden

arribar a aparèixer en un article de la se-

gona edició del Diccionari manual de la

llengua catalana de l’Institut. Aquest do-

cument ja recull les innovacions que fa-

ran que aquesta segona edició del diccio-

nari tingui una naturalesa diferent de la

de la primera. El 31 de juliol de 2008

la redacció del manual de criteris està molt

avançada. Concretament, s’han enllestit

els capítols dedicats a l’entrada, a l’accep-

ció i a la coherència entre els articles del

diccionari. Un cop acabats, aquests crite-

ris seran el punt de partida per a l’elabo-

ració de les instruccions de redacció.

L’aplicació informàtica

Atès que, com ja s’ha dit, el DM2 tindrà

una naturalesa diferent de la de la pri-

mera edició, calia dissenyar una nova

base de dades que s’adeqüés al nou mo-

del de diccionari.

En aquest sentit, les OL van fer

durant el darrer quadrimestre de l’any

2007 la descripció dels camps de què ha-

via de constar la nova aplicació i de la

manera com aquests camps havien de

quedar relacionats.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

321

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 321

A partir d’aquesta descripció, les

OL han col.laborat amb el Servei d’In-

formàtica de l’Institut en l’elaboració del

document Funcionalitats, que descriu el

projecte, inclou els diagrames de les dife-

rents entitats de la base de dades i enu-

mera les funcionalitats que ha de tenir

l’aplicació.

Un cop enllestit, aquest document

fou lliurat a TecnicSoft, empresa externa

que s’encarrega d’implementar l’aplica-

ció informàtica del DM2, per tal que po-

gués començar a treballar en l’anàlisi fun-

cional del projecte.

Entre els mesos d’abril i juliol de

2008 s’han celebrat catorze reunions en

què el tècnic de TecnicSoft a qui s’ha en-

comanat aquest projecte ha recollit els

requeriments de les OL i del Servei d’In-

formàtica de l’Institut i en què s’ha apro-

fundit en el document Funcionalitats per

tal d’arribar a detallar minuciosament tots

els aspectes de la futura aplicació.

Fruit de les primeres reunions tin-

gudes són els acords presos sobre les ca-

racterístiques de desenvolupament del

projecte pel que fa a eines de programació

i a gestors de dades. Són les següents:

— La base de dades del DM2 serà

gestionada pel sistema SQL Server 2005.

— La programació de les llibre-

ries es farà en el llenguatge de programa-

ció Visual Basic.NET Framework 2.0.

Al llarg de les reunions amb

TecnicSoft també s’han dut a terme les

tasques següents:

— Establiment del model de da-

des definitiu (esquema de la base de dades,

definició dels camps i de les relacions en-

tre aquests).

— Disseny de l’entorn de redac-

ció (de cadascuna de les pantalles i de la

navegació entre aquestes).

— Estudi sobre la càrrega ini-

cial de les entrades de la segona edició

del DIEC.

— Estudi sobre la càrrega inicial

de les entrades de la primera edició del

Diccionari manual de l’Institut al model

de dades del DM2.

— Disseny de l’aplicació per a la

consulta i l’obtenció d’informes de la base

de dades.

A mitjan mes de juny l’empresa

TecnicSoft i l’Institut van considerar en-

llestida l’anàlisi funcional de bona part del

projecte i es van iniciar les tasques de pro-

gramació. Els esforços abocats en el disseny

i la implementació de l’aplicació informà-

tica del DM2 permeten de pensar que la

tasca feta també serà rendible amb vista

a futurs projectes lexicogràfics de l’IEC.

b) Nou diccionari normatiu

Durant el curs 2007-2008 s’han fet di-

versos avenços en el projecte del futur

diccionari normatiu de l’IEC.

En primer lloc, la Comissió de Le-

xicografia ha rebut l’encàrrec formal d’i-

niciar la discussió que ha de conduir a

l’establiment de les bases del futur dic-

cionari normatiu i d’elaborar un esbor-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

322

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 322

rany del projecte, tenint en compte que

aquest diccionari no ha de ser la conti-

nuació del DIEC2, sinó que s’ha d’elabo-

rar segons la metodologia de la lexico-

grafia actual. L’esborrany que elabori la

Comissió se sotmetrà al Ple de la Secció.

La dita Comissió ha acceptat l’encàrrec i

ha resolt que aquest nou projecte lexi-

cogràfic es durà a terme a les OL, sota la

direcció del doctor Joaquim Rafel.

Un cop fet aquest primer pas, la

CL i la SF han determinat que, abans d’i-

niciar les tasques del diccionari, cal defi-

nir dues qüestions fonamentals: quin mo-

del de llengua ha de reflectir aquest

diccionari i quin model de diccionari vol

fer l’Institut.

Pel que fa al model de llengua del

futur diccionari normatiu, la CL ha ela-

borat al llarg de diverses reunions, i amb

el suport de les OL, el document El mo-

del de llengua del futur diccionari nor-

matiu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquest document fou presentat al Ple de

la SF del dia 18 d’abril de 2008. Durant la

discussió, la Secció acordà de crear una

comissió específica encarregada de pre-

parar i dirigir el debat sobre el model de

llengua. Aquesta nova comissió ha elabo-

rat el document El model de llengua del

futur diccionari de l’IEC. Guió per al de-

bat, que fou presentat al Ple de la Secció

del dia 4 de juliol.

Paral.lelament, i per encàrrec de

la CL, les OL han fet diverses proves per

tal d’estudiar com es poden aplicar al dic-

cionari els criteris establerts per la SF en

la Proposta per a un estàndard oral de la

llengua catalana. I. Fonètica (marcatge

de la variació diatòpica i de la variació

diastràtica).

Altres activitats

a) Consultes lèxiques o lexicogràfiques

Les OL col.laboren habitualment en la re-

solució de problemes relacionats amb el

lèxic i la lexicografia plantejats tant pels

diversos serveis, oficines i projectes del

mateix Institut com per institucions fora-

nes i per particulars.

Durant el curs 2007-2008 les OL

han donat resposta a cinquanta-dues

consultes, procedents del Servei de Cor-

recció Lingüística de l’IEC, de l’Oficina

d’Assessorament Lingüístic de la Secció

Filològica, de l’Oficina d’Onomàstica i

de l’Oficina de Gramàtica de l’IEC, del

TERMCAT, d’Enciclopèdia Catalana,

dels Serveis Lingüístics de la Universitat

de Barcelona o de l’editorial Castellnou.

També s’ha donat resposta a

noranta-tres consultes rebudes a la bús-

tia de les Oficines Lexicogràfiques com a

conseqüència de la publicació del DIEC2

a Internet.

Les OL han pres part en diverses

reunions amb l’Oficina d’Assessorament

Lingüístic de la SF relacionades amb l’or-

ganització de l’Optimot (nou servei de

consultes de la Generalitat de Catalunya).

El dia 7 d’octubre un membre de les OL

impartí una sessió formativa sobre el

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

323

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 323

DIEC2 (característiques i explotació) al

personal d’aquest servei.

L’11 de novembre, i a petició del

president de la Secció Filològica, les OL van

atendre un grup de professors convidats per

la Càtedra UNESCO de Llengües i Edu-

cació a una activitat de formació i inter-

canvi de les experiències catalana, aimara,

guaraní, maputxe i quítxua a propòsit del

procés de recuperació de la llengua. Un

membre de les OL va fer una xerrada so-

bre la constitució del lèxic normatiu català.

Així mateix, el 3 d’abril un mem-

bre de les OL va oferir a un grup d’a-

lumnes de la Universitat d’Alacant de vi-

sita a diversos centres de treball lingüístic

de Barcelona una xerrada sobre la natu-

ralesa de la tasca lexicogràfica.

b) Sol.licituds de materials

Arran de les sol.licituds fetes per part de

diversos membres de la Secció Filològica,

les OL han elaborat informes sobre deter-

minats aspectes del DIEC: sobre les locu-

cions del DIEC2, sobre els criteris emprats

per a la selecció de neologismes, sobre les

novetats del DIEC2 respecte del DIEC1 i

sobre els dialectalismes del DIEC1.

També s’han redactat diversos in-

formes com a resposta a les propostes i

comentaris que alguns membres de la

Secció Filològica han fet arribar a les OL

per tal que siguin tinguts en compte amb

vista a futures reimpressions del DIEC2.

El mes de setembre de 2007 es

van lliurar a l’empresa Maxigramar algu-

nes dades del DIEC2 en suport electrònic,

d’acord amb el contracte de col.laboració

que l’IEC va signar amb la dita empresa

per a la cessió d’informacions del diccio-

nari normatiu.

L’octubre de 2007 les OL van

lliurar a l’Institut Universitari de Lin-

güística Aplicada de la Universitat Pom-

peu Fabra el DIEC2 en suport electrònic

(fitxers de text etiquetat), d’acord amb el

conveni signat entre la UPF i l’IEC per a

la cessió del diccionari.

El gener de 2008 les OL van pre-

parar la llista de tots els noms científics

del DIEC2 agrupats per àrees temàtiques,

com a resposta a la sol.licitud feta pel se-

nyor Eduard Parés Español, especialista

que va col.laborar en l’elaboració de la se-

gona edició del DIEC.

El mes de maig de 2008 les OL

van lliurar al Servei Lingüístic de la Con-

federació de Comerç de Catalunya una

llista d’articles i accepcions nous del

DIEC2 que són denominació de fruites.

Atès que el procés de publicació

de les novetats del DIEC2 respecte del

DIEC1 es preveia llarg, les OL han

tramès les llistes de diferències entre les

dues edicions del Diccionari a qui, per

necessitats de la feina diària, les necessi-

ta i les ha sol.licitat: al coordinador del

projecte del Diccionari del català con-

temporani de l’IEC, als Serveis Lingüís-

tics de la Universitat de Barcelona i al

departament de diccionaris d’Enciclopè-

dia Catalana. També s’han enviat a En-

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

324

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 324

ciclopèdia la llista d’accepcions noves del

DIEC2 i la d’accepcions del DIEC1 que

han estat suprimides.

c) Consell Supervisor del TERMCAT

Un membre de les OL participa en les

reunions que el Consell Supervisor del

TERMCAT fa amb una periodicitat quin-

zenal amb l’objectiu de normalitzar neo-

logismes tècnics i científics.

d) Assistència a jornades i conferències

Els dies 24, 25 i 26 d’octubre de 2007 les

OL van assistir a les sessions del Simposi

Internacional sobre el Català al Segle XX:

Balanç de la Situació i Perspectives, orga-

nitzat per la Secció Filològica en ocasió de

la celebració del Centenari de l’IEC.

El dia 7 de novembre de 2007 les

OL van assistir a l’Espai Terminològic

2007, organitzat pel Centre de Termino-

logia TERMCAT a la seu de l’Institut i

dedicat al tractament dels manlleus.

Les OL van assistir al curs orga-

nitzat per la Societat Catalana de Llengua

i Literatura «L’etimologia. Part de la lin-

güística o ciència autònoma?», impartit

pel doctor Jordi Bruguera a la seu de l’Ins-

titut els dies 3, 10, 17 i 24 d’abril de 2008.

Del 7 al 10 de maig de 2008 les

OL van assistir al I Congrés Internacional

de Neologia en les Llengües Romàniques,

organitzat per l’Observatori de Neologia

i l’Institut Universitari de Lingüística

Aplicada de la UPF, que va tenir lloc a la

seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

El dia 14 de juliol de 2008 les OL

van assistir a la sessió de formació

«FrameNet i la semàntica lèxica», impar-

tida pel professor Charles J. Filmore a la

seu de l’IEC.

Del 15 al 19 de juliol de 2008 les

OL van assistir al XIII Congrés Interna-

cional EURALEX, que va tenir lloc a

Barcelona, organitzat pel grup de recerca

InfoLex de l’Institut Universitari de Lin-

güística Aplicada de la Universitat Pom-

peu Fabra, i en el qual les Oficines van

presentar la comunicació titulada «El

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

(2007): el tractament de la pronominali-

tat verbal».

Publicacions

Fradera, Imma; Fullana, Olga; Monta-

lat, Pere; Santamaria, Carolina. «El

Diccionari de l’Institut d’Estudis Ca-

talans (2007): el tractament de la

pronominalitat verbal». A: Bernal,

Elisenda; DeCesaris, Janet [ed.]. Pro-

ceedings of the XIII EURALEX Inter-

national Congress (Barcelona, 15-19

July 2008). Barcelona: IULA: Docu-

menta Universitaria, 2008. (Sèrie Ac-

tivitats; 20).

Altres

Les OL han assistit a la sessió informati-

va sobre la Llei de protecció de dades

(11 d’abril de 2008) i han participat en

dues reunions sobre el pla estratègic de

l’Institut (14 d’abril i 12 de juny de 2008).

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

325

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 325

Secretaria Científica

Secretari científic: Ricard Guerrero

i Moreno

La Secretaria Científica té com a fun-

cions generals assistir en tot allò que fa

referència a la gestió de les activitats de

recerca de l’Institut, organitzades pel

Consell Permanent i l’Equip de Govern,

i donar suport continuat a la realització i

la difusió de les activitats de recerca de

les seccions, les delegacions i les societats

filials.

També són funcions de la Secre-

taria Científica potenciar, fomentar i

coordinar les activitats de recerca i des-

envolupament en tot l’àmbit de les terres

de llengua i cultura catalanes. Per tal

d’acomplir-les, l’any 2003 es va posar en

funcionament l’Observatori de la Recer-

ca de l’IEC (OR-IEC).

Activitats de suport i difusió

de la recerca

Comissió d’Investigació (ajuts de l’IEC

per a programes de recerca)

La secretaria de la Comissió d’Investiga-

ció de l’IEC, creada el 30 de juny de

1994, recau en el secretari científic. Du-

rant els mesos de desembre de 2007 i ge-

ner de 2008 aquesta Comissió s’ha reunit

en quatre ocasions (5, 11 i 17 de desem-

bre de 2007 i 30 de gener de 2008) amb

la finalitat de fer el seguiment i valorar els

resultats dels programes de recerca del

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

326

primer Pla Triennal de Recerca 1PTR

(2005-2007); resoldre les convocatòries

per a les activitats i les publicacions de les

societats filials, i, finalment, establir els

criteris, fer la convocatòria i resoldre el

segon Pla Triennal de Recerca 2PTR

(2008-2010).

El Consell Permanent, en la reu-

nió del dia 20 de desembre de 2007, va

aprovar la quantitat de 500.000 euros

per a la convocatòria de programes de re-

cerca per a l’any 2008. La proposta de

distribució que va presentar la Comissió

d’Investigació va ser aprovada pel Con-

sell Permanent en la reunió del 10 de ge-

ner de 2008 i el dia 15 de febrer va que-

dar tancat el repartiment definitiu de la

convocatòria de programes de recerca del

segon Pla Triennal de Recerca (2PTR),

per al trienni 2008-2010.

També s’han enviat les cartes de

comunicació als investigadors principals,

amb la finalitat que puguin distribuir el

pressupost d’acord amb la quantitat ac-

ceptada i signin un document d’accepta-

ció i compromís.

Reunions de la Comissió de les Societats

Filials (ajuts de l’IEC per a activitats

i publicacions de les societats filials)

També recau en el secretari científic la se-

cretaria de la Comissió de les Societats Fi-

lials de l’IEC. Al llarg del curs 2007-2008

han tingut lloc tres reunions d’aquesta

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 326

Comissió: el 17 de desembre de 2007 i el

4 de febrer i el 20 de juny de 2008.

En la primera d’aquestes reu-

nions el secretari científic anuncià l’o-

bertura d’una convocatòria d’ajuts per a

activitats i publicacions extraordinàries

de les societats filials, a realitzar durant

l’any 2008. Vint-i-dues filials s’han be-

neficiat d’ajuts per a activitats per un

import total de 200.000 euros, mentre

que divuit s’han beneficiat d’ajuts per a

publicacions extraordinàries per un im-

port total de 60.000 euros.

Reunions de delegats territorials de l’IEC

Els dies 6 i 7 de març de 2008 els dele-

gats i el personal de suport de les delega-

cions territorials de l’IEC han mantingut

una reunió per a tractar del pla d’activi-

tats, de la distribució del pressupost per

al 2008 i de la situació de les publicacions

pendents. També han rebut informació

sobre l’Observatori de la Recerca i el por-

tal Meridià.

Programes de recerca i publicacions

La ciència en la història dels Països

Catalans

El 23 de setembre de 2007 moria Vicent

Lluís Salavert, element clau en la publi-

cació dels dos primers volums d’aquesta

obra. Al llarg del curs s’ha avançat en el

procés d’edició del tercer i darrer volum,

del qual es troba pendent de completar la

il.lustració i els índexs.

Projecte Scriptorium

Aquest projecte, coordinat per l’Institut

d’Estudis Catalans amb el suport de les

fundacions Alsina i Bofill, Torrens-Ibern

i Congrés de Cultura Catalana, té com a

objectiu principal publicar en català lli-

bres bàsics de text universitaris de les car-

reres científiques o tècniques, especial-

ment dels primers cursos.

El 17 de gener de 2008 s’ha pre-

sentat la traducció de la sisena edició

nord-americana del llibre Bioquímica, de

Lubert Stryer, Jeremy M. Berg i John L.

Tymoczko. Es tracta del text de la seva

matèria més utilitzat al món i és cone-

gut de tots els estudiants de primers cur-

sos de medicina, farmàcia, biologia, ve-

terinària i altres carreres de l’àrea de les

ciències de la vida i de la salut. El llibre

ha anat incorporant a les successives edi-

cions els canvis i avenços produïts en

aquesta àrea de coneixement i ha arribat

a adoptar un plantejament nou en l’estu-

di dels éssers vius que arrenca de l’actual

perspectiva molecular de l’evolució apor-

tada per la genòmica i la proteòmica.

L’obra tracta en profunditat la química

de la vida i presenta un text d’una gran

qualitat científica i els millors recursos de

l’edició i la didàctica de les ciències ex-

perimentals: una gran profusió de figu-

res i esquemes en color, apèndixs de gran

utilitat per a l’estudiant, problemes (amb

la solució al final del llibre) que perme-

ten l’autoavaluació dels conceptes apre-

sos a cada lliçó i una sèrie de recursos

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

327

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 327

complementaris disponibles a Internet,

com ara la possibilitat d’estudiar les pro-

teïnes en la seva estructura tridimensio-

nal, de fer exàmens o d’aprofundir al-

guns temes tractats en el llibre.

Ha estat traduït per un equip de

químics, biòlegs i bioquímics de la Uni-

versitat de València (Coral Barrachina,

Alma Bracho, Eavan Dorcey, Josep Vi-

cent Forment, Ismael Mingarro, Helena

Mira, Marcel.lí del Olmo i Anna Saurí),

sota la supervisió com a curador de Juli

Peretó, professor titular de bioquímica i

biologia molecular de la Universitat de

València i membre de la Secció de Cièn-

cies Biològiques de l’IEC, amb la col.la-

boració de Mercè Pamblanco, també pro-

fessora titular de bioquímica i biologia

molecular de la mateixa universitat. Els

textos traduïts han estat revisats prime-

rament pels curadors i posteriorment pel

Servei de Correcció Lingüística de l’Ins-

titut d’Estudis Catalans.

Es troben en preparació dos lli-

bres més, un de microbiologia i un altre

d’estadística.

Altres publicacions

També han aparegut les publicacions cor-

responents a les jornades «L’aire i el

medi» i al cicle de conferències «Els pre-

mis Nobel de l’any 2005» i ha continuat

el seguiment de les publicacions corres-

ponents a les jornades «Població, societat

i país» i al cicle de conferències «Els pre-

mis Nobel de l’any 2006».

Jornades

Sota el terme de jornades s’inclouen activi-

tats de característiques diverses, però que

tenen en comú o bé el fet de tractar, amb

un elevat nivell científic, de temes amb una

àmplia repercussió social o bé el de repre-

sentar un primer pas per al desenvolupa-

ment de projectes de recerca sobre una

temàtica determinada.

Primeres Jornades Catalanes de Revistes

Científiques

Fent-se ressò de les inquietuds d’autors,

editors i revisors de publicacions periòdi-

ques científiques o de divulgació científi-

ca, la Secretaria Científica de l’IEC ha or-

ganitzat a la seu de l’Institut les Primeres

Jornades Catalanes de Revistes Científi-

ques amb els objectius següents:

— Revisar els principals condi-

cionants dels autors, dels editors i dels re-

visors de revistes científiques.

— Valorar les possibles estratè-

gies de les revistes modestes per a sobre-

viure enmig de les publicacions més po-

deroses del seu camp.

— Discutir l’idioma de difusió es-

crita del coneixement segons els camps de

recerca i els destinataris de la publicació,

els criteris editorials recomanables i la

distribució de continguts.

— Examinar la importància que

s’atorga actualment al factor d’impacte i

al sistema de revisió d’experts (peer re-

view) per mantenir la qualitat i fiabilitat

de la informació publicada.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

328

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 328

— Examinar el paper de les em-

preses editorials en la difusió de la infor-

mació en un moment de concentració del

món editorial, que està quedant en mans

d’unes poques empreses, i les alternati-

ves (venda directa de la revista o paga-

ment per part d’una institució —nor-

malment una societat científica— del

servei de publicació i difusió) d’obtenció

de beneficis.

— Discutir el futur de la iniciati-

va per a l’accés lliure (open access).

— Discutir la situació actual de la

recerca.

— Discutir accions i activitats

que promoguin el coneixement social de

la ciència.

Aquestes jornades, que van tenir

lloc del 3 al 5 de desembre de 2007, han

estat complementades al llarg del curs

amb successives sessions de treball sobre

aspectes concrets de la publicació de re-

vistes científiques i estudis de casos. La

primera, el 8 de febrer de 2008, amb una

conferència de M. Francisca Abad, direc-

tora del Departament d’Història de la

Ciència i Documentació de la Universi-

tat de València, sobre «Modelos de nego-

cio de las revistas de acceso abierto» i

una presentació de David H. Thomas, de

ScholarOne-Thomson (Londres), sobre

«Manuscript CentralTM Feature High-

lights» (gestió digital d’articles). La se-

gona, l’11 d’abril de 2008, amb una con-

ferència d’Amadeu Pons, professor de la

Facultat de Biblioteconomia i Documen-

tació de la Universitat de Barcelona, so-

bre normes ISO de revistes científiques i

presentacions dels casos de diferents re-

vistes: Revista de Física, a càrrec d’Igna-

si Labastida; Omnis Cellula, a càrrec de

Carme Puche; International Microbio-

logy, a càrrec de Mercè Berlanga, o Geo-

logica Acta, a càrrec d’Ángeles Santos.

Conferències

Una altra via per a divulgar els coneixe-

ments científics i promoure l’activitat de

les seccions i les societats filials de l’Ins-

titut són els cicles de conferències. Durant

el curs 2007-2008 han tingut lloc els ci-

cles següents.

Tercer cicle de conferències magistrals

La comunicació científica té per objectiu

posar a l’abast de la societat els coneixe-

ments aconseguits en qualsevol branca de

la ciència. Per a assolir-ho, hi ha uns ele-

ments imprescindibles i comuns a tots els

àmbits del saber: el llenguatge clar i la

utilització de termes i expressions que pu-

guin ser entesos per un públic no espe-

cialitzat. Hom pot pensar que això és

molt difícil d’aconseguir en determinades

matèries. Però això no és així, com ho de-

mostra el fet que científics molt presti-

giosos s’hagin convertit en grans divulga-

dors, amb llibres, articles de premsa i

programes de ràdio o televisió. Aquest ci-

cle de conferències, que s’ha programat

per tercera vegada aquest curs, pretén

contribuir a trencar les barreres que se-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

329

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 329

paren la ciència de la societat i posar el

coneixement científic a l’abast de tothom.

El cicle del curs 2007-2008 l’han integrat

les conferències següents:

— Conferència inaugural, a càr-

rec de Bernat Sòria, ministre de Sanitat

i Consum: «La recerca biomèdica a Es-

panya. El vessant del pacient». 23 d’oc-

tubre de 2007.

— Conferència de Carles Pedrós-

Alió, investigador de l’Institut de Ciències

del Mar (CSIC) de Barcelona: «Genòmi-

ca marina» (acte organitzat conjunta-

ment amb les seccions de Microbiologia i

d’Ecologia de la Societat Catalana de

Biologia, filial de l’IEC). 21 de novembre

de 2007.

— Conferència de James Testa,

de l’Institute for Scientific Information de

Thomson Scientific (Filadèlfia, Penn-

silvània, EUA): «Impact Factor in con-

text: origins and use», en el marc de les

Primeres Jornades Catalanes de Revistes

Científiques. 3 de desembre de 2007.

— Conferència de Jacek Wierz-

chos, cap del Servei de Microscòpia

Electrònica de la Universitat de Lleida:

«Detecció de vida microbiana en ambients

extrems i anàlegs de Mart» (acte organit-

zat conjuntament amb les seccions de Mi-

crobiologia i d’Ecologia de la Societat Ca-

talana de Biologia). 11 de gener de 2008.

— Conferència de Josep Pique-

ras, responsable de la Unitat d’Hemato-

metria Automatitzada dels Laboratoris

Clínics de l’Hospital General Universita-

ri Vall d’Hebron: «Fongs i salut huma-

na». 24 de gener de 2008.

— Conferència de Milton da Cos-

ta, professor del Departament de Bio-

química de la Universitat de Coïmbra

(Portugal): «A vida no limite e as suas

aplicações biotecnológicas». 7 de febrer

de 2008.

— Conferència de Marta Cavaz-

za, professora del Departament de Filo-

sofia de la Universitat de Bolonya (Emí-

lia-Romanya, Itàlia): «Laura Bassi e

Giuseppe Veratti, una coppia “elettrica”

nell’Italia dei Lumi» (acte commemora-

tiu del Dia de la Dona Treballadora, amb

la col.laboració de la Societat Catalana

d’Història de la Ciència i de la Tècnica).

5 de març de 2008.

— Conferència de Cai Puigde-

fàbregas, professor del Departament d’En-

ginyeria del Petroli i Geofísica Aplicada

de la Universitat Noruega de Tecnologia

i Ciències de Trondheim (Noruega): «De-

riva continental i geologia del petroli a

l’Atlàntida». 7 de maig de 2008.

—Conferència de Ramon Folch,

president del Consell Social de la Univer-

sitat Politècnica de Catalunya: «Ecologia

i arquitectura: empirisme i creativitat».

28 de maig de 2008.

— Conferència de Lynn Margu-

lis, distinguished professor a la Universi-

tat de Massachusetts a Amherst: «Sim-

biogénesis y simbioma: la evolución

escondida». 9 de juliol de 2008.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

330

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 330

Conferències magistrals a València

Algunes de les conferències dels cicles

«Ciència per a la ciutadania» han estat re-

petides pels mateixos conferenciants a

Octubre Centre de Cultura Contemporà-

nia de València. El curs 2007-2008 han

estat les següents:

— Conferència d’Antoni Accensi,

del Centre Europeu de Recerca i Tecno-

logia de l’Espai (ESTEC) de l’Agència

Europea de l’Espai (ESA): «Vestit d’ac-

tivitats extravehiculars». 20 de desembre

de 2007.

— Conferència de Carles Pedrós-

Alió, investigador de l’Institut de Ciències

del Mar (CSIC) de Barcelona: «Genòmi-

ca marina». 31 de gener de 2008.

— Conferència de Josep Pique-

ras, responsable de la Unitat d’Hemato-

metria Automatitzada dels Laboratoris

Clínics de l’Hospital General Universita-

ri Vall d’Hebron: «Fongs i salut huma-

na». 28 de febrer de 2008.

IX Cicle de conferències sobre els premis

Nobel

L’Institut d’Estudis Catalans organitza

cada any un cicle de conferències per a

explicar i debatre els treballs guardonats

amb els premis Nobel, que concedeix

l’Acadèmia Sueca. El novè d’aquests ci-

cles, dedicat als premis de l’any 2007, ha

tingut lloc del 10 al 20 de desembre de

2007. Enguany, atès el caràcter de la mo-

tivació del Premi Nobel de la Pau, s’ha

afegit al cicle una conferència sobre els

guardonats amb aquest premi, que ha

tingut lloc el 16 de gener de 2008.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de Literatura concedit a Doris Les-

sing: «Doris Lessing o el triomf de la lec-

tura», a càrrec de Marta Pessarrodona,

poeta i traductora. Coordinada per la So-

cietat Catalana de Llengua i Literatura.

10 de desembre de 2007.

— Conferència sobre el Premi No-

bel de Física concedit a Albert Fert i Peter

Grünberg: «La magnetoresistència gegant

o l’art de manipular l’espín», a càrrec de

Xavier Batlle, del Departament de Física

Fonamental i l’Institut de Nanociència i

Nanotecnologia de la Universitat de Bar-

celona. Coordinada per la Societat Catala-

na de Física. 11 de desembre de 2007.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de Fisiologia o Medicina concedit a

Mario R. Capecchi, Oliver Smithies i Mar-

tin J. Evans: «Manipulacions genètiques

amb cèl.lules mare embrionàries que

obren camí a la teràpia gènica», a càrrec

de Jaume Reventós, del Grup de Recerca

Biomèdica de l’Hospital de la Vall d’He-

bron (Barcelona). Coordinada per la So-

cietat Catalana de Biologia. 12 de de-

sembre de 2007.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de Química concedit a Gerhard

Ertl: «Nous avenços en catàlisi i superfí-

cies sòlides», a càrrec de Jordi Llorca, de

l’Institut de Tècniques Energètiques de la

Universitat Politècnica de Catalunya.

13 de desembre de 2007.

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

331

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 331

— Conferència sobre el Premi

Nobel d’Economia concedit a Leonid

Hurwicz, Eric S. Maskin i Roger B. Myer-

son: «El disseny de mecanismes econò-

mics com a eina d’enginyeria social», a

càrrec de Xavier Calsamiglia, del Depar-

tament d’Economia i Empresa de la Uni-

versitat Pompeu Fabra. Coordinada per

la Societat Catalana d’Economia. 20 de

desembre de 2007.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de la Pau concedit a Al Gore i al

Grup Intergovernamental d’Experts so-

bre el Canvi Climàtic (IPCC): «Per què el

canvi climàtic és una veritat incòmoda?»,

a càrrec de Josep Enric Llebot, del De-

partament de Física de la Universitat

Autònoma de Barcelona i membre de la

Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.

Coordinada per la Institució Catalana

d’Història Natural. 16 de gener de 2008.

II Cicle de conferències sobre els premis

Nobel a València

Per segona vegada ha tingut lloc també a

València (Octubre Centre de Cultura

Contemporània) el cicle de conferències

sobre els premis Nobel de l’any.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de Física concedit a Albert Fert i

Peter Grünberg, a càrrec de Xavier Bat-

lle, del Departament de Física Fona-

mental i l’Institut de Nanociència i Nano-

tecnologia de la Universitat de Barcelona.

Coordinada per la Societat Catalana de

Física. 17 de desembre de 2007.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de Literatura concedit a Doris Les-

sing, a càrrec de Marta Pessarrodona,

poeta i traductora. Coordinada per la So-

cietat Catalana de Llengua i Literatura.

19 de desembre de 2007.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de Fisiologia o Medicina concedit a

Mario R. Capecchi, Oliver Smithies i Mar-

tin J. Evans, a càrrec de Jaume Reventós,

del Grup de Recerca Biomèdica de l’Hos-

pital de la Vall d’Hebron (Barcelona).

Coordinada per la Societat Catalana de

Biologia. 9 de gener de 2008.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de Química concedit a Gerhard

Ertl, a càrrec de Jordi Llorca, de l’Insti-

tut de Tècniques Energètiques de la Uni-

versitat Politècnica de Catalunya. 14 de

gener de 2008.

— Conferència sobre el Premi

Nobel d’Economia concedit a Leonid

Hurwicz, Eric S. Maskin i Roger B. Myer-

son, a càrrec de Xavier Calsamiglia, del

Departament d’Economia i Empresa de

la Universitat Pompeu Fabra. Coordina-

da per la Societat Catalana d’Economia.

16 de gener de 2008.

— Conferència sobre el Premi

Nobel de la Pau concedit a Al Gore i al

Grup Intergovernamental d’Experts sobre

el Canvi Climàtic (IPCC), a càrrec de Jau-

me Terradas, catedràtic emèrit d’Ecologia

de la Universitat Autònoma de Barcelona

i membre de la Secció de Ciències Biolò-

giques de l’IEC. 16 de gener de 2008.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

332

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 332

Altres activitats

Informació i gestions en relació amb ajuts

externs per a recerca

Des de la Secretaria Científica s’ha infor-

mat les seccions, les societats filials i els

directors dels projectes de recerca de la

convocatòria de diversos ajuts externs;

s’han elaborat, o bé revisat, les sol.lici-

tuds, i, finalment, s’han tramès a l’orga-

nisme competent.

També dins d’aquest capítol d’a-

juts externs, des de la Secretaria Científi-

ca s’han fet diverses gestions per a acon-

seguir subvencions per a projectes i

centres de l’IEC: s’han mantingut con-

tactes amb l’Administració del Govern

central i amb entitats financeres.

Setmana de la Ciència

La Setmana de la Ciència a Catalunya té

per objectiu apropar la ciència a la socie-

tat d’una forma atractiva i comprensible,

a través de diverses activitats.

En l’edició de 2007, que s’ha ce-

lebrat del 9 al 19 de novembre, l’IEC,

com en edicions anteriors, ha acollit di-

versos actes i reunions científiques i ha

participat en altres que han tingut lloc

fora de les seves seus.

La seu de l’IEC va ser l’escenari el

dia 12 de novembre de la presentació del

llibre Las ciencias de lo artificial, de Her-

bert A. Simon, amb el qual s’iniciava la

col.lecció de l’Institut de Dret i Tecnologia

de la Universitat Autònoma de Barcelona

«La Razón Áurea». L’acte va ser presidit

per Salvador Giner, president de l’IEC, i

hi van intervenir Ramon López de Mán-

taras, vicerector de l’Institut d’Investiga-

ció en Intel.ligència Artificial (IIIA-CSIC);

Pablo Noriega, científic titular de l’IIIA-

CSIC i traductor i editor del llibre; Miguel

Ángel del Arco, director de l’editorial Co-

mares, i Pompeu Casanovas, director de

l’Institut de Dret i Tecnologia de la UAB.

La Secretaria Científica va orga-

nitzar, a l’Amfiteatre Gimbernat de la

Reial Acadèmia de Medicina de Catalu-

nya, conjuntament amb l’Associació Cata-

lana de Comunicació Científica (ACCC), i

amb la col.laboració de la Societat Cata-

lana d’Història de la Ciència i de la Tèc-

nica, la lectura dramatitzada de l’obra de

teatre Oxigen, de Carl Djerassi i Roald

Hoffmann, dirigida per Míriam Alamany

i Carles Martínez.

L’IEC va participar igualment,

representat per alguna de les seves socie-

tats filials, en activitats de la Setmana de

la Ciència que van tenir lloc en altres es-

pais, com ara la IV Jornada d’Avenços en

Ecologia de la Societat Catalana de Bio-

logia, que es va celebrar el 16 de novem-

bre al Centre d’Estudis Avançats de Bla-

nes, o la sessió científica sobre química i

medi ambient que la Societat Catalana de

Química va celebrar a l’Aula Magna de la

Torre dels Frares de la Universitat de Vic

el dia 14 de novembre.

Un cop celebrada la Setmana de

la Ciència de 2007, s’ha assistit a diver-

ses reunions de la comissió organitzado-

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

333

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 333

ra per preparar l’edició de 2008. A més

de l’Institut, representat per la Secretaria

Científica, formen part de la comissió or-

ganitzadora d’aquesta Setmana la Funda-

ció Catalana per a la Recerca i la Inno-

vació (FCRI); el Departament d’Innovació,

Universitats i Empresa, el Departament

d’Educació i el Departament de Cultura

de la Generalitat de Catalunya; onze uni-

versitats de Catalunya; el Consell Supe-

rior d’Investigacions Científiques (CSIC);

l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB),

i l’Associació Catalana de Comunicació

Científica (ACCC).

Participació a l’EuroScience Open Forum

2008 (ESOF 2008)

La Secretaria Científica va coordinar la

participació de l’IEC a l’EuroScience

Open Forum 2008 (ESOF 2008), que va

tenir lloc a Barcelona del 18 al 22 de ju-

liol de 2008. L’EuroScience Open Forum

és una plataforma de debat i comunica-

ció sobre la ciència i la tecnologia a Eu-

ropa i al món que aplega tant científics de

renom com joves investigadors, polítics i

gestors de la recerca, empresaris i comu-

nicadors. La de Barcelona n’ha estat la

tercera edició (les dues anteriors van te-

nir lloc a Estocolm, el 2004, i a Munic, el

2006) i ha comptat amb més de quatre

mil participants.

Ja abans de començar l’ESOF

2008, el 16 i el 17 de juliol de 2008 l’IEC

va acollir a la seva seu unes sessions so-

bre «Policy and Technology for e-Science»

(Política i tecnologia per a la ciència

oberta), un dels tres satellite events que

van precedir el fòrum, organitzat conjun-

tament amb la Scholarly Publishing and

Academic Resources Coalition (SPARC) i

el Center for the Study of the Public Do-

main de la Universitat Duke (CSPD),

amb la participació de Science Commons.

Experts de diferents països d’arreu del

món van presentar i discutir els principis

del que s’anomena ciència oberta, una

aposta per models de difusió en obert de

la recerca, sense barreres tecnològiques ni

legals, per tal de permetre una millor co-

municació de la recerca científica.

També van tenir lloc a la seu de

l’IEC dues reunions importants del pro-

grama de l’ESOF 2008: la de l’Associació

Europea d’Editors Científics (European

Association of Science Editors, EASE) i

la del Consell Directiu de la Federació

Mundial de Periodistes Científics (World

Federation of Science Journalists, WFSJ).

L’EASE és una associació professional

d’editors i divulgadors científics de cin-

quanta països que treballen conjunta-

ment per millorar la qualitat de la infor-

mació científica. El 19 de juliol va

celebrar a la seu de l’IEC la seva Assem-

blea General anual i un seminari conjunt

amb l’associació Mediterranean Editors

and Translators (MET), amb el títol «The

adventure of writing and publishing: the

game of scientific publications». El Con-

sell Directiu de la WFSJ es va reunir el dia

20 de juliol.

ME

MÒ

RIA

: C

UR

S 20

07-2

008

334

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 334

El 21 de juliol, després d’una se-

gona lectura dramatitzada de l’obra Oxi-

gen, es desenvolupà a la seu de l’IEC una

recepció per als conferenciants de l’ESOF

2008 en un acte presidit per José Monti-

lla, president de la Generalitat de Catalu-

nya, i Salvador Giner, president de l’IEC.

D’altra banda, tot al llarg de la

durada de l’ESOF 2008, l’Institut va mos-

trar les darreres publicacions i els projec-

tes de recerca científica a un estand situat

a l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

Consell Català de Comunicació

Científica (C4)

Ha continuat la participació en el Consell

Català de Comunicació Científica (C4),

plataforma de trobada dels agents impli-

cats en la comunicació científica a Cata-

lunya, promogut per la Fundació Catala-

na per a la Recerca i la Innovació. El C4

vol afavorir en la societat catalana debats

i reflexions crítiques sobre temes cientí-

fics que ajudin la ciutadania a formar

opinions sòlides i fonamentades i evitin

actituds anticientífiques. L’Institut d’Es-

tudis Catalans hi és representat pel se-

cretari científic.

«Sopars amb estrelles»

Ha continuat la col.laboració amb la Reial

Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

(RACAB) en la cinquena edició del cicle

«Sopars amb estrelles», que ha tingut lloc

del 13 de juny al 20 de setembre de 2008

a l’Observatori Fabra. Durant els mesos

d’estiu, d’ençà de l’any 2004, l’Observa-

tori Fabra acull aquests «Sopars amb es-

trelles», una iniciativa que converteix els

jardins de l’Observatori en l’escenari d’u-

na singular proposta que combina l’acti-

vitat gastronòmica amb la científica i que

permet gaudir d’un dels miradors més ex-

cepcionals de la ciutat de Barcelona i al-

hora apropar els ciutadans a un dels espais

més emblemàtics del seu paisatge científic

i cultural. L’estiu de 2008, a més de les xer-

rades divulgatives sobre astronomia bàsi-

ca i les visites guiades a les instal.lacions

de l’Observatori, que inclouen l’observa-

ció d’objectes celestes per un telescopi cen-

tenari, s’han fet vint-i-cinc conferències

sobre diferents camps del saber seguides

del debat dels ponents amb el públic.

Bibliografia del Pla de l’Estany

La col.laboració amb l’Ajuntament de

Banyoles per a la preparació d’una bi-

bliografia sobre la comarca del Pla de

l’Estany ha culminat el 21 de desembre

de 2007 amb la presentació, a l’Arxiu

Històric Comarcal de Banyoles, del web

mitjançant el qual es pot accedir a la con-

sulta d’aquesta bibliografia.

Observatoris

La Secretaria Científica organitza dos ob-

servatoris d’índole diferent: l’Observato-

ri de la Recerca i la Xarxa CRUSCAT.

(Vegeu l’apartat «Assessorament», dins

del capítol vii, «Assessorament i promo-

ció de la recerca».)

AC

TIV

ITA

T D

E R

EC

ER

CA

335

Memòria 2007-2008 - 4 3/7/09 06:43 Página 335