miniarticle creative common

22104 TICS aplicades a l’Educació PrimàriaActivitat obligatòria

CREATIVE COMMON

“Creative Common”

Sismesdos

Adela RiutortAina Martínez

Angels MartorellEnrique ServeraMarga Martorell

Marina PujolNatividad Camarena

Sergi Molina

RESUM

Una llicència és una eina que detalla allò que se pot fer o no, permetent l’ús públic de

projectes particulars. Creative Commons n’és un exemple recent que possibilita un

programari obert, la tria de llicències adequades i que els usuaris puguin reservar alguns drets

i donar-ne uns altres. A causa del plagi aquestes propostes donen protecció (drets) als

avanços tecnològics. Allò que ofereix Creative Commons es proporcionar a un software les

funcions que cada usuari necessiti, redistribuir còpies o millorar-lo. En l’àmbit educatiu, és

una oportunitat per promoure la competència a l’escola, ja que els professors han de tenir

habilitats i coneixements informàtics, per a un futur més avançat.

PARAULES CLAU: Llicències obertes, creative commons, drets, copyleft, copyright i autorització.

ABSTRACT

License is a tool that details what can be done or not, allowing public uses of particular projects. Creative Commons is a recent example that allows an open software, the choice of appropriate licenses and the possibility of reserving some rights by the users and the giving of others. Due to plagiarism this proposes have protection (rights) to technical developments. What Creative Commons offers is to provide to a software the uses that each user needs,

Universitat de les Illes BalearsCurs 2014/15


distribute copies or improve it. In education it’s an opportunity to promote competition at school because teachers must have abilities and informatic knowledge for a farther future.

KEY WORDS: Open licenses, creative commons, rights, copyleft, copyright and licence.

INTRODUCCIÓ

Aquest treball presentat com un mini article fa referència al tema de les llicències obertes, en

concret Creative Commons (CC), que es pot definir com una organització que autoritza usar i

compartir elements creatius i cognitius a través d’una sèrie d’instruments jurídics de forma

gratuïta.

La característica principal d’aquest tipus de llicències, és garantir que els autors que han creat

una obra, decideixin si els altres poden fer ús del seu treball i si poden fer obres derivades

d’aquests.

Per analitzar-ho amb més detenció cal anar a la causa de la seva creació. Una de les causes va

ser el conflicte que hi havia per la complexitat amb la llei d’autor i s’introduí aquest

mecanisme per protegir les seves propietats. Com a resultat sorgeix aquesta llicència oberta,

que permetrà a tots els usuaris llicenciar tot tipus d’obres en múltiples formats.

També s’analitza l’ús d’aquestes llicències en àmbits educatius com a millora per als mètodes

d’ensenyar en relació als materials educatius per part dels docents.

La investigació sobre aquest tema s’ha realitzat per l’interès per profunditzar sobre la

protecció als treballs. Això permet conèixer i saber usar correctament sense cap dificultat les

llicències obertes.

Per una altra banda, analitzar l’ús d’aquestes llicències en àmbits educatius, ús a les aules i a

l’entorn escolar com a millora per als mètodes d’ensenyament. Els materials educatius que els

docents donen poden ser més rics. A més de ser un tema de gran utilitat als centres.



En l’àmbit professional, tenir coneixement de CC permet facilitar la creació de projectes

sense la preocupació de copyright. La importància en l’originalitat dels treballs és cabdal en

qualsevol tipus de feines.

La metodologia d’investigació per al treball es va realitzar amb la recerca d’articles i

documents que ajudessin a poder redactar els objectius i la finalitat del mini article.

1. MÈTODE

1.1 Objectius de l’article

El tema seleccionat són les llicències obertes,destacant Creative Commons com a tal, on es

definirà què són, com s’utilitzen i s’incidirà en la importància d’aquestes per evitar el plagi.

1.2 El procés de documentació

Què són? Per a què? Quines llicències coneixem? Tipus? De quin perill ens treuen? On les podem utilitzar?

Quin ús en podem fer dins les aules? Quins advantatges i desventatges té?

Què són les Creative Commons? Quin és el seu origen? Quin tipus hi ha i com es oden llicenciar? Què ofereixen?

Per començar les llicències obertes són les obertures dels drets d’autor exercides d’una altra manera, això es fa a través del copyleft, un exercici dels drets d’autor que permet als usuaris reutilitzar una obra.

Una de les llicències que coneixem són les Creative Commons, la qual ofereix als autors eines per compartir, amb una diversitat de llicències. La llicència més coneguda és l’estàndar que permet que qualsevol pugui copiar o distribuir publicament els documents. Les llicències tenen dos requeriments, que es mantengui la llicència com a tal quan es distribueix la informació i que es faci una citació de l’autor.

Aquestes llicències són gratuites i estan a l’abast de tothom (pàgina web)

Podem fer ús d’aquestes llicències al món acadèmic, al món social i al cultural.

A les escoles i universitats, per millorar els recursos educatius o per introduir videos del mateix centre. A pàgines culturals, artistes i creadors utilitzen les llicències per compartir les seves obres amb la societat.

Ignasi Labastida, 2012



1.2.3 El procés de curació.

Per dur a terme el procés de curació hem llegit una sèrie d’articles tots els membres del grup i els

hem guardat dins el grup que tenim en comú a Mendeley, i així d'aquesta manera hem pogut veure

els diferents miniarticles que elegiem per així no coincidir i poder consultar diferents articles i al

Google Drive. Seguidament, hem triat cinc articles cada un i d'aquest cinc hem seleccionat tres dels

quals hem fet cada un el resum dels seus tres articles seleccionats, que també els hem compartit al

grup per així tots poder cooperar en la tasca final de fer el resum general amb les diferents citacions.

A més, després a les referències bibliogràfiques hem referenciat els diferents articles consultats.



Creim que la informació localitzada o extreta pot servir a altres grups de feina, ja que tot allò

relacionat amb les llicencies obertes dins la web, i en especial el Creative Commons, és molt útil per

a totes les persones que interactuen en la xarxa, perquè hem de tenir en compte quan extreim

imatges o documents que estan protegits i quan no, ja que si no n’estam assabentats d’aquests

assumptes poden multar-nos per utilitzar imatges amb llicència de copyright.

2. RESULTATS

Una llicència és una eina que detalla allò que es pot fer o no amb una obra. Es caracteritzen per regular els usos possibles d'aquestes. L'autor té l'autoritat damunt el seu treball. Com a sistema de llicencia oberta es destaca Creative Commons el qual va posar a l'abast dels creadors i del públic la permissivitat de l'ús de les obres. (W.2006)

Creative Commons va ser fundada el 2001 per Hal Adelson, James Boyle, Michael Calrroll, Lawrence Lessig i Eric Saltzman amb el suport del centre públic Domain i les facultats de Harvard i Stanford. (Klatt, 2005). Va sorgir als EEUU i es va posar en vigor el 2002 a San Francisco. Un dels objectius estava basat en les llicències obertes per a un programari lliure, un altre objectiu és tenir possibilitats de triar la llicència més adeqüada i que l'usuari la pugui entendre i així conegui les condicions en que pot utilitzar l'obra del creador. El tema del Creative Commons és reservar alguns drets i seguir-ne uns altres (Labastida 2005).El Creative Commons es va incorporar a l'estat espanyol l'any 2003 a la Universitat de Barcelona perquè els professors poguéssin difondre la matèria que volien ensenyar. D'aquesta manera, com que va ser factible per tot l'estat espanyol, la Universitat de Barcelona es va afiliar als CC. (Labastida 2005).Com que la tecnología digital empeny la complexitat amb la llei de drets d'autor , s'intensifica el conflicte i els autors volien que s'introduís un mecanisme per protegir les seves propietats i els seus usos.(Donald,2011)

Creative Commons, allò que permet és que els autors decideixin si els altres poden fer us de la seva feina, si poden realitzar obres derivades d'aquests treballs i perquè això es pugui dur a terme totes les llicències han d'estar autoritzader per l'autor o el llicenciador (Garlig 2005).

CC ofereixen llicències per diferents usos: de contingut obert, com la llicència de coneixement , utilitzada per editorials científics i la llicència “reconeixement compartir igual” empleada per la Wikipedia (Hagedon, Mietchen, Morris, Agosti, Penev, Berendsohn, & Hobern, 2011), (Fernández Molina, 2004), (Iglesias, 2008).

Allò que ofereix CC, és, proporcionar a un programari ,executa un programa per a qualsevol propòsit, estudiar el seu funcionament i adaptar-ho a les seves necessitats, redistribuir còpies, millorar el programa i posar les seves millores a disposició pública(Gomez, 2005).



Per fomentar la reutalització creativa d'obres, CC, a la seva pàgina web posa a l'abast uns formularis, que permeten triar característiques amb les quals el creador vol proporcionar la seva obra i la pot distribuir de 3 maneres: un resum autoritzat, un text legal i una versió digital per facilitar el treball en web (n.d.). Cal dir que també s'expressen en tres nivells: Commons Deed, en relació a l'iconografía, legal code en relació a la lectura jurídica i digital code, relacionat amb la tecnología (Ariel i Marotías,2007). A través de les llicències CC es poden lliçenciar tot tipus d'obres: fotos, llibres, textos acadèmics, videos, animacions, música, webs, blogs, etc.(Plantada , 2006)

Segons la revista Mastermagazine (2013) el Copyright és el dret legal d'un autor que obté per el resultat creatiu d'un treball original. És una forma de protecció garantitzada per la llei.I com defineix la revista FundaciónCopyLeft (2010) és un grup de llicencies que té com a objectiu garantitzar que cada persona rep una còpia d'una obra pugui modificar, usar i redistribuir el propi treball u les versions derivades del mateix. Alguns pics es permet l'us comercial dels treballs i altres vegades no, depen dels drets que autor vulgui cedir.

A l'àmbit educatiu i cultural hi ha canvis constants, darrerament estam vivint una evolució cap una societat tecnològica, d'informació i comunicació(TIC) (Leiva, 2011). Per aquest motiu els professors fan canvis en el seu perfil de docència i els professors ara han de tenir habilitats i coneixements informatics. Dins aquest context, els professors han de conèixer les tecnologies relacionades amb l'educació de les llicències CC. Aquestes són una oportunitat per promoure la competència digital a l'escola (Restrepo, 2011).Per tant CC és la creació d'un espai que promou, facilita i garanteix l'intercanvi col·lectiu d'obres i treballs d'artistes, científics, etc, per protegir la cultura de la llibertat (Ramsay, 2006).

1. DISCUSSIÓ (majúscula, negreta y subratllat, 12, màxim ½ pàgina).

Una llicència és una eina on la seva funció es detallar allò que es pot fer o no amb una obra

d'un autor. Es caracteritzen per regular els usos possibles d'aquestes. L'autor té l'autoritat

damunt el seu treball.

El tema d'aquest miniarticle és el Creative Commons que és un sistema de llicència oberta el

qual es posà a l'abast tant dels creadors com del públic els diferents permisos de l'ús de les

obres.

Aquest sistema fou fundat al 2001 als EUA i arribar a Espanya al 2003. L'objectiu principal

de CC tenir la possibilitat de triar l'opció de la llicència més adeqüada i que l'usuari conegui i

pugui entendre les condicions que posa el creador sobre la seva obra.



Els CC són un tema d'actualitat, ja què amb l'accés que té tothom a internet i totes les noticies

que surten amb temes relacionats amb els drets d'autor i els possibles conflictes que això

ocasiona.

Les raons per les quals s'ha triat aquest tema dels diferents que hi havia han estat perquè és un

tema interessant i d'actualitat com s'ha dit anteriorment i a la vegada, amb aquest article es

vol aclarir tot i veure com funcionen els drets dels autors sobre les obres, imatges,

documents... que es pengen a internet. Cal dir, que pel que fa referència a la recerca

d'informació, s'ha trobat bastant informació per ser un tema bastant popular i que es tracta dia

a dia, però al ser un tema amb anglès, s'han hagut de traduir alguns dels documents

consultats.

Pel que fa al tema de citar les referències, s'han pogut citar correctament però s'ha fet

manualment ja què no donava la opció de posar-ho de manera directa. I per un altre banda, al

tema de les cites, s'han afegit les que resultaven de més interès.

Trobam que hem contestat tots els apartats de l'article suficientment a causa de la gran

quantitat de documents consultats.

Les Creative Commons aplicades a l'àmbit escolar

És molt probable que l'ús més conegut de llicències de Creative Commons en l'àmbit escolar i

educatiu és el dels projectes OpenCourseWare (OCW). El projecte OCW va néixer el 2001,

quan l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) decidí facilitar els recursos educatius a la

resta de la societat. A més MIT no només permet obrir els continguts perquè es poguessin

consultar sinó també va oferir la possibilitat de que es tornésin a emprar en funció de la

llicència que han triat previament. En l'inici de l'OCW, el MIT va optar per una llicència

pròpia basada en una de les llicències que oferia Creative Commons. La principal diferència

era que s’havia de anomenar al autor i l’obra i les dades necessàries per que no estiés

prohibit. A més dels portals OCW hi ha tot un moviment que es duu a terme per una obertura



i un intercanvi de recursos educatius sota el nom de Open Education o Open Educa National

Resources(OER).

En aquest context van decidir no reservar cap dret de propietat intel∙lectual que pogués anar

més enllà dels drets morals del propi autor i que no afecti a l’integritat de l’obra i a la seva

identitat a ser reconeguda la seva autoria.

Per poder dur a terme aquest miniarticle, la metodologia ha canviat respecte a l'anterior , ja

què al no ser el primer miniarticle, la professora no ens deia que cada setmana dugèssim fetes

diferents parts del Big6 de l'article per ella poder corregir-ho, així que el que hem fet ha estat

quedar algunes hores lliures que hem pogut coincidir a la UIB, però principalment varem

quedar un dia que varem poder quedar els vuit components del grup i varem estar molta

estona però va quedar bastant adalentat. Aquell dia ens repartirem les diferents parts del

miniarticle i així uns anaven fent la graella, uns altres anaven fent el mini-article,uns altres

anaven juntant totes les referències... cada vegada que s'acabava un apartat ho anàvem posant

en comú per així tots els membres del grup poder estar assabentats de tot el que es feia.

Com a opinió personal de tot el grup, ens ha agradat més quedar un dia molt de temps que no

pas molts de dies pocs temps, ja què ens ha paregut molt més efectiu aquell dia i no se'ns ha

fet tant pesat realitzar la tasca.

A continuació, passarem a explicar diferents aspectes que hem de tenir en conte a l'hora de

fer la tasca:

Recursos: 4, 5 perquè hem cercat llocs per poder quedar tots els membres del grup per fer el

miniarticle, hem duit ordenadors i ipads per a l’elaboració del treball i també hem cercat

molts d‘articles per guiar-nos i informar-nos.

Esforços: 4,5, tots en general ens hem esforçat molt però sempre és pot donar més.

Temps: 4, encara d’haver anat millor de temps que no en el passat, alguns del dies que varem

quedar, no va quedar tot llest com voliem i varem haver de quedar altres dies més temps però

en general ha anat bé el tema del temps i no hem fet res al darrer moment, hem anat amb

antelació fent les coses.



Resultats: 4,5 Pensam que si hem resolt totes les preguntes ens ha sortit bé.

Procés seguit: 5 Hem anat omplint la graella i completant el miniarticle alhora, és a dir,

fèiem el punt 1 de la graella i l'incorporàvem a l'article.

Feina en grup: 4’5, hem superat les diferents disputes que varem tenir durant l’elaboració del

primer miniarticle i ens hem entès i duit millor. Creim que hem sabut cooperar millor i ens hi

hem implicat més. Encara que la feina de grup ha anat bastant millor, sempre creim que es

pot millorar i per això no ens hem posat la puntuació màxima.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES :

Moreno Restrepo, L. (2010). Antecedentes y aspectos generales de las licencias de Creative Commons. Revista de Derecho Y Nuevas Tecnologiasuevas Tecnologias, (4), 1–24.

Retrieved from http://derechoytics.uniandes.edu.co/index.php?option=com_content&view=article&id=62%3Aantecedentes-y-aspectos-generales-de-las-licencias-de-creative-commons&catid=4%3A4&Itemid=28&lang=es

Suthersanen, U. (2007). 7 things you should know about... Creative Commons. Learned Publishing, 4(20 août 2007), 586–68. Retrieved from http://www.educause.edu/ir/library/pdf/ELI7023.pdf

Ramón M. Gómez Labrador. (2005). Tipos de licencias de software (p. 6). Retrieved from http://www.informatica.us.es/~ramon/articulos/LicenciasSoftware.pdf

Análisis de las licencias “ Creative Commons .” (n.d.). Retrieved from http://www.interiuris.com/blog/wp-content/uploads/trabajoCC.pdf

Boyle, J., Carroll, M., & Abelson, H. (2002). Creative commons y la profundidad del copyright. Retrieved from http://eprints.rclis.org/9970/1/profcopy.pdf



Xalabarder Plantada, R. (2006). Las licencias Creative Commons : ¿una alternativa copyright? UOC Papers, 2, 1–12. Retrieved from http://www.uoc.edu/uocpapers/2/dt/esp/xalabarder.pdf

Ariel, P., & Marotias, A. (2007). Guía de licencias Creative Commons. FLACSO Argentina. Retrieved from http://www.arielvercelli.org/gdlcc1-0.pdf

Commons, C., Is, C., Law, N. O. T. A., Not, D., Legal, P., No, M., & Regarding, W.(2006). Creative Commons Legal Code. Work, (ii), 2–6. Retrieved from http://mirrors.creativecommons.org/international/mx/mx-license.pdf

Garlick, M. (2005). A Review of Creative Commons and Science Commons. October, 40, 78–79. Retrieved from http://www.educause.edu/EDUCAUSE+Review/EDUCAUSEReviewMagazineVolume40/AReviewofCreativeCommonsandSci/158002

Hagedorn, G., Mietchen, D., Morris, R. A., Agosti, D., Penev, L., Berendsohn, W. G., & Hobern, D. (2011). Creative commons licenses and the non-commercial condition: Implications for the re-use of biodiversity information. ZooKeys.

Rens, A. (2006). Managing risk and opportunity in creative commons enterprises. First Monday, 11(6).

Hagedorn, G., Mietchen, D., Morris, R. A., Agosti, D., Penev, L., Berendsohn, W. G., & Hobern, D. (2011). Creative commons licenses and the non-commercial condition: Implications for the re-use of biodiversity information. ZooKeys. Retrieved from http://geofocus.rediris.es/2008/Informe2_2008.pdf

Klatt, M. (2005). Creative Commons. Cms-Journal, 27, 61–64. Retrieved from http://edoc.hu-berlin.de/docviews/abstract.php?lang=&id=25501

Iglesias, G. (2008). Argentina: licencias de Uso No Propietarias: Software Libre y Software de Código Abierto. AR: Revista de Derecho Informático, (120). Retrieved from http://www.alfa-redi.org/rdi-articulo.shtml?x=10651 LA - spa\nhttp://www.alfa-redi.org/rdi-articulo.shtml?x=10651



Hall, B., Alperin, J., & Kerrigan, S. (2008). El uso de internet con software libre y fuentes espaciales abiertas para colaborar en la toma de decisiones. Revista Internacional de Ciencia Y Tecnologia de La Información Geográfica, 8, 23–42. Retrieved from http://geofocus.rediris.es/2008/Informe2_2008.pdf

Fernández-Molina, J. C. (2004). Los límites al derecho de autor en las licencias de información electrónica: la necesidad de una reforma legal. Actas Do Congresso Nacional de Bibliotecários, Arquivistas E Documentalistas, (8). Retrieved from http://www.bad.pt/publicacoes/index.php/congressosbad/article/view/644

Leiva Olivenza, J. J. (2011). El docente ante las licencias creative commons: implicaciones educativas en la escuela 2.0. Teoría de La Educación: Educación Y Cultura En La Sociedad de La Información, 12, 267–293. Retrieved from http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/revistatesi/article/view/7833/7859

Labastida i Juan, I. (2005). Las licencias de Creative Commons en el Estadoespañol. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia I Documentació, (15). Retrieved from http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15labast.htm

Creative commons licenses and the non-commercial condition: Implications for the re-use of biodiversity information- Hagedorn, Gregor ,Mietchen, Daniel Morris, Robert A. Agosti, Donat Penev, Lyubomir Berendsohn, Walter G. Hobern, Donald

The creative commons and copyright protection in the digital era: Uses of creative commons licenses - Minjeong Kim (2007)Journal of Computer-Mediated Communication 13 (1) p. 187-209-Creative commons - The other way? - Uma Suthersanen (2007) Learned Publishing 20 (1) p. 59-68

Buehler, K. S., Courtney, C. A., & Slater, E. S. (2006). Copyright Basics. In A. M. Coghill & L. R.Garson (Eds.), The ACS Style Guide (pp. 77–86). American Chemical Society.doi:10.1021/bk2006STYG

Porta, R. La, & LopezDeSilanes, F. (1998). Copyright ©1999. All Rights Reserved. Journal of Political Economy, 24(3), 273–274. Retrieved from http://scholar.google.com/scholar? hl=en&btnG=Search&q=intitle:Copyright+?+1998.+All+rights+reserved.#0

Hofman, J. (2009). Introducing Copyright. Learning (p. 168). Retrieved fromhttp://www.col.org/SiteCollectionDocuments/Introducing_Copyright_online_edition.pdf
