1 de 297

Miquel Borrell Sabater

2 de 297

5 ,�� ,1752'8&&,Ï8 ,,�� 7(25,$�,�/(*,6/$&,Ï8 POBRESA I CARITAT FINS EL SEGLE XVIII13 LA POBRESA EN EL SEGLE XVIII13 CONCEPTE I CLASSES DE POBRES17 LES CAUSES DE LA POBRESA SET-CENTISTA19 LA QUANTIFICACIÓ DELS POBRES22 LA POBRESA INDIVIDUAL I COL.LECTIVA32 LA CARITAT EN EL SEGLE XVIII38 LA SOLUCIÓ IL.LUSTRADA: ELS HOSPICIS47 LIBERALISME I BENEFICÈNCIA EN EL SEGLE XIX54 LA LEGISLACIÓ BENÈFICA-ASSISTENCIAL EN EL SEGLE XIX68 L'ASSISTÈNCIA SOCIAL 1900-197570 LA LEGISLACIÓ LABORAL I SOCIAL75 GLOBALITZACIÓ I SOLIDARITAT : 1975-2000

87 ,,,�� 6$17$�&2/20$�'(�)$51(5687 SANTA COLOMA DE FARNERS EN EL SEGLE XVIII88 LA POBRESA COLOMENCA92 L'HOSPITAL DE POBRES DE SANTA COLOMA DE FARNERS101 SANTA COLOMA D EFARNERS EN EL SEGLE XIX103 L'HOSPITAL DE POBRES EN EL SEGLE XIX112 LA CARITAT I BENEFICÈNCIA COLOMENCA EN EL SEGLE XIX118 SANTA COLOMA DE FARNERS EN EL SEGLE XX119 L'HOSPITAL FINS LA GUERRA CIVIL127 LES SOCIETATS DE SOCORS MUTUS132 LA JUNTA MUNICIPAL DE REFORMES SOCIALS132 JUNTA LOCAL DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA134 L'ASSOCIACIÓ LA CARITAT137 LES ORDENANCES MUNICIPALS139 UN CAS ESPECIAL: UNA FUNDACIÓ PARTICULAR140 LA BENEFICÈNCIA EN EL FRANQUISME145 L'HOSPITAL DURANT EL FRANQUISME149 L'HOSPITAL-RESIDÈNCIA GERIÀTRICA A FINALS DEL SEGLE XX161 SOLIDARITAT I ASSISTÈNCIA SOCIAL CAP AL 2000

169 ,,,� 6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6169 SANT FELIU DE GUÍXOLS EN EL SEGLE XVIII170 L'HOSPITAL DE POBRES DE JESUCRIST EN EL SEGLE XVIII184 LES CAUSES PIES DE SANT FELIU DE GUÍXOLS189 LA POLÈMICA ENTRE L'HOSPICI DE GIRONA I L'AJUNTAMENT202 SANT FELIU DE GUÍXOLS EN EL SEGLE XIX204 L'HOSPITAL DE POBRES EN EL SEGLE XIX223 LA FILANTROPIA GUIXOLENCA DEL SEGLE XIX229 LA JUNTA D'AUXILIS236 EL LLEGAT SURÍS242 EL LLEGAT VIDAL

3 de 297

247 LES ALTRES DONACIONS DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX249 L’HOSPITAL DE SANT FELIU EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX265 SANT FELIU DE GUÍXOLS EN EL SEGLE XX269 L'HOSPITAL EN LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX283 L'HOSPITAL DURANT LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 1931-1939289 CARITAT, BENEFICÈNCIA I SOLIDARITAT EN ELS SEGLES XIX I XX290 LES SOCIETATS DE SOCORS MUTUS292 EL COOPERATIVISME A SANT FELIU DE GUÍXOLS294 LES CAIXES D'ESTALVIS295 LES FUNDACIONS CARITATIVES DEL SEGLE XX312 L'HOSPITAL DURANT EL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ 1939-1982326 LA BENEFICÈNCIA EN EL FRANQUISME332 L'ASIL SURÍS EN EL SEGLE XX348 CAP EL SEGLE XXI: EL REPTE DE LA SOLIDARITAT

362 ,9 (/6�//(*$76�7(67$0(17$5,6368 9 &21&/86,216�+,67Ñ5,48(6�,�','¬&7,48(6380 9, %,%/,2*5$),$

4 de 297

,�1�7�5�2�'�8�&�&�,�ÏCaritat, beneficència, solidaritat. Aquestes tres paraules són la síntesi del treball d'investigació realitzat.. La�FDULWDW�FULVWLDQD, nascuda amb la doctrina de la comunicació de la patrística agustiniana,arribarà exhausta a la segona meitat del segle XVIII, convertint-se lentament però inexorablementen el concepte de�EHQHILFqQFLD sorgit de la revolució industrial del segle XIX; a partir de la dècadadels anys seixanta del segle XX, aquesta es veurà substituïda pel concepte de VROLGDULWDW. Lainvestigació analitza històricament el pas de la caritat cristiana del segle XVIII a la solidaritat civildel segle XX tot passant per la beneficència pública del segle XIX, per tal de donar unes pautesd'anàlisi al tractament ètic de la solidaritat en la societat actual, adaptant les conclusions imetodologia de la recerca històrica al projecte curricular de Ciències Socials de l'EnsenyamentSecundari Obligatori i del Batxillerat.

El punt teòric de partença es troba en l'anàlisi de l'evolució dels mecanismes de defensa assistenciald'unes determinades comunitats catalanes en un temps de llarga duració, per observar el pas d'unacaritat cristiana individual set-centista dominada pels estaments eclesiàstics a un model debeneficència públic del segle XIX i part del segle XX controlat per les institucions polítiques estatalsper acabar en el fracàs d'aquest model; fracàs que donarà pas a l'actual sistema on la societat civilagafa la iniciativa a través de les ONG,s. Plantejar actualment el tema de les diferències socials, dela solidaritat, de les ONG,s.....sense analitzar-ne la seva evolució en una comunitat concreta, té elperill de deslligar el tema de tot el que l'envolta. Tanmateix, si els continguts ètics els vestim d'unsprocediments sorgits d'una evolució històrica producte d'una recerca, el concepte de solidaritatguanya en profunditat i en qualitat, fent la seva comprensió més fàcil i assequible a l'alumne.

En el cas concret del projecte la comunitat analitzada correspon a dos pobles gironins, Santa Colomade Farners i Sant Feliu de Guíxols, plana i marina, amb unes característiques que les fan prourepresentatives d'un bon nombre de municipis catalans. Sant Feliu de Guíxols mostra una evolucióconstant i progressiva al llarg dels tres-cents anys analitzats: del comerç mariner a l'emigracióamericana, de la influència de la indústria suro-tapera a la seva conversió en vila turística i deserveis, representa sens dubte un model de creixement català adaptat constantment a les necessitatsconjunturals. Santa Coloma, en el pas de la plana a la muntanya de La Selva, representa per altrabanda, una vila pagesa, agrària-forestal , petita i discutida capital comarcal.El treball no és un estudi teòric exclusivament. No es tracta de fer una síntesi dels grans pensadors,filòsofs, empresaris altruistes o polítics socials, sinó que s'endinsa en l'estudi de les actuacionsconcretes de la societat civil, en els mecanismes pràctics que tenia aquesta societat per solucionaro atemperar les desigualtats socials, moguda per una mentalitat col×lectiva d'autodefensa.A través dels arxius primerament, a través del treball de camp quan analitzem l'actualitat, lainvestigació mostra l'evolució de la mentalitat col×lectiva catalana en el tema de l'assistència social..L'escola ha de promoure el coneixement de la pròpia societat per ajudar els nois i les noies acomprendre-la tot facilitant-ne la seva socialització crítica. Per aconseguir-ho s'ha de buscar elmàxim de coherència entre el coneixement escolar i el comportament social. Tanmateix aquestsestudis s'han de dur a terme des de la història de les mentalitats, entesa aquesta com un estudi de lessensibilitats i sistemes de valors intel×lectuals i ètics que de manera conscient o inconscientacompanyen als homes en les seves accions quotidianes. L'objectiu final del treball és aconseguirque a través de la investigació històrica s'arribi a una anàlisi ètica de la societat per, comprenent-la,realitzar propostes de millora en el tema de la solidaritat i l'ajuda als necessitats. I no hi ha dubte que els arxius són, ben treballats, una bona font per obtenir informació dels

5 de 297

comportaments col×lectius: l'arxiu representa un element d'estabilitat dins el ràpid món canviant delsalumnes, un lloc on desapareix la desorientació espacial i temporal característica de la societat actual.L'arxiu és el guardià de la memòria col×lectiva d'un poble. Aquest treball intenta doncs, potenciarla funció dels arxius en un tema d'ara i de sempre com són els sistemes d'ajut als necessitats. Laidea central és la pròpia de qualsevol historiador: plantejar-se preguntes del passat a partir delsproblemes del present, per poder així formular hipòtesi de treball.El treball consta de dues fases: la pròpiament històrica, i la didàctica. Aleshores els objectius elsdesdoblarem també amb aquests dos grans blocs.

2%-(&7,86�+,67Ñ5,&6:-Conèixer els mecanismes de defensa social dels segles XVIII, XIX i XX-Buidar i sistematitzar les clàusules testamentàries de la zona estudiada-Recollir la informació documental i oral sobre els mecanismes de defensa social utilitzats en lesdues comunitats al llarg del període estudiat: causes pies, almoines de pobres, maridatges dedonzelles pobres, almoines de vestuari, hospitals, expòsits, dides, olles públiques, Juntes deBeneficència, ONG,s....,-Censar els sistemes actuals d'assistència social institucional en les localitats estudiades: hospital,geriàtric, beques d'estudi, beques de menjadors escolar... -Censar els sistemes actuals d'assistència social provinents de la iniciativa particular o de la societatcivil: Càrites, Metges sense Fronteres, Mans Unides, fundacions privades....-Sistematitzar la informació recollida-Analitzar històricament el pas de la caritat cristiana a la beneficència pública fins arribar a lasolidaritat civil-Crear un model català de funcionament i evolució de la mentalitat d'assistència social del segleXVIII al XX-Extrapolar aquest model a qualsevol localitat catalana

2%-(&7,86�','¬&7,&6�- Oferir uns continguts de l'evolució històrica d'un concepte ètic- Extrapolar aquests continguts a qualsevol comunitat catalana- Oferir els mecanismes de treball i la metodologia adequada per poder investigar el propi alumneen la seva comunitat el procés evolutiu de l'assistència social

6 de 297

II TEORIA I LEGISLACIÓ

32%5(6$�,�&$5,7$7�),16�(/�6(*/(�;9,,,"(VWLPDUjV�DO�SURwVPH�FRP�D�WX�PDWHL[�"(Mc 12, 31) és la base de la caritat cristiana. La caritat seràuna virtut consistent en el despreniment voluntariós i constant en favor dels altres per amor a Déu.L'home, per salvar-se ell mateix i la societat per salvaguardar l'ordre públic, organitzaran, sota ladenominació de la caritat, una sèrie de sistemes d'atenció al pobre: uns d'emergència com les ollesper a pobres o les obres públiques dels segles XIX i XX per ocupar als jornalers; altres plenamentarrelats sorgits de la baixa edat mitjana i sobre els quals descansava, en part, un alt grau de seguretatde l'inconscient col×lectiu davant les cícliques desgràcies i penalitats de l'antic règim. Carmen LópezAlonso fa aquesta divisió de la caritat institucionalitzada des de la Baixa Edat Mitjana:Assistència material: almoina, confrariesAssistència econòmica-moral: dots donzelles, orfes, expòsits, pare d'orfesAssistència jurídica: advocat de pobresAssistència hospitalària: hospitals.I malgrat que salvar l'ordre públic havia estat sempre un dels principals objectius de les autoritats,l'església estimulava per la pràctica de la caritat com a doctrina de comunicació entre Déu i elshomes. De la caritat sorgirà, segons l'església, les solucions no a la pobresa, inherent a la societat,sinó a les seves conseqüències: fam, fred, malalties, solitud......Fixem-nos fins a quin punt no estàimbuïda la mentalitat col×lectiva d'aquestes idees si llegim el testimoni d'un pagès de La Cellera deTer quan dóna consells als seus descendents:�6LHQ�WDPEH�$PLFKV�GHOV�SREUHWV�VRFRUUHQWORV�HQ�VHV�QHFHFLWDWV��VL�ORV�FRQYHQLHQFLDV�OR�KR�SHUPHWHQ�SHU�TXH�HV�WDQW�GHO�$JUDGR�GH�'HX�OD�$OPRLQD��TXH�HOO�PDWHL[�GLX�TXH��IHQWVD�D�XQ�SREUH�OR�DFFHSWDFRP�VL�OD�IDVHQ�D�HOO�PDWHL[��\�QR�HV�GH�DGPLUDU�VLH�WDQW�GH�VRQ�DJUDGR�KDYHQW�QDW�SREUH�YLVFXW�SREUH�\�PRUW�SREUH��DPHV�TXH�DKXQ�SREUH�VRFRUUHJXW�GH�VD�QHFHFLWDW��VRO�SUHJDU�D�'HX�DE�WDQWD�ERQDGHYRFLR�SHU�OD�FDVD�TXHO�VRFRUUD�TXH�HV�FDSjV�GH�GHWHQLU�OD�PD�GH�'HX�SHU�TXH�QR�GHVFDUUHJLD�VREUHHOOD�OR�&DVWLFK�TXH�OL�WHQLD�SUHYLQJXW��Cal analitzar primerament el cos teòric i ideològic proposat per l'església per entendre les aplicacionspràctiques que s'usaren per atemperar les desgràcies ocasionades per la pobresa. En primer lloc calrecordar que el cristianisme identificava el pobre amb Crist, de forma que la riquesa podia arribara ser perillosa; no convenia ser avariciós, ni voler més del necessari, ni cobrarinteressos.....Tanmateix, el creixement del comerç i les ciutats a partir de finals del segle XIII faràque els mercaders medievals, per "purgar les penes i pecats" dels seus negocis, fins a cert punt

11. Un cas concret tingué lloc l'any 1803, quan el Consell de Castella va donar instruccions als Corregidors perqueocupessin als treballadors i jornalers en obres públiques, ja que l'any havia estat dolent i: �����OD�HVWHULOLGDG�GHO�SUHVHQWH�DxRKD�GH�GH[DU�DEDQGRQDGR�D�OD�PLVHULD�VLQ�SRGHU�DGTXLULU�HO�VXVWHQWR�SDUD�Vt�\�VXV�IDPLOLDV�SRU�RWUR�PHGLR�TXH�HO�GH�ODOLPRVQD��VLHQGR�GH�WHPHU�TXH�QR�DOFDQ]DGD�HVWD�SDUD�VRFRUUHU�D�WRGRV��VH�SUHFLSLWHQ�PXFKRV�D�FRPHWHU�H[FHVRV�\�GHOLWRV�A.C.A. Reial Audiència, "Cartes acordades", LLigall 109

21. LóPEZ ALONSO, CARMEN: "La acción social en el Antiguo Régimen" +LVWRULD�GH�OD�$FFLyQ�6RFLDO�3~EOLFDHQ�(VSDxD� Madrid 1990

31. " Llibre mestre archivat de ahont estaran chalendats los actes del mas Vinyes pages de la Sellera de Angles lo any1791", transcripció de CODINA I GIOL, ANGEL 5HYLVWD�GH�*LURQD, no 79, 1977,p. 170. El document original es troba al'AHCSCF.

7 de 297

il×legals segons l'església, aportin capitals que serviran per fer sorgir a tot Europa multitudd'almoines per tal de repartir pa als pobres determinats dies a la setmana, causes pies per casardonzelles pobres, llegats per vestir pobres de cara a l'hivern, ...A totes aquestes dotacions,institucionalitzades, s'hi afegien les almoines i dàdives dels particulars per complir amb el deure dela caritat cristiana, deure que s'acostumava fer a les portes de l'església, davant tothom, ja que no hiha dubte que la caritat significava també demostrar un status social determinat. Existien també elsrepartiments indiscriminats que feia la multitud de convents urbans i rurals; l'hospitalitat de refugiarals pobres i pelegrins per passar la nit, així com una xarxa espessa d'hospitals locals, fundats en lamateixa època, que oferia sopluig i ajut tan a forasters com als mateixos habitants del poble.Així s'ha d'entendre tota la doctrina social de l'església que considerava el pobre no com un destorbsinó com un element més del teixit social. L'església volia preservar el pobre com una eina per salvaral ric: des de la patrística fins la doctrina de Lluís Vives en el segle XVI, es considera el pobre comun intermediari entre Déu i el ric. La doctrina de la comunicació parteix del principi de comunicar( traspassar, repartir ) els béns, ja que Déu va fer les riqueses comunes a tots els homes; l'home vacaure en el pecat original i va distorsionar aquest principi i mitjançant la cobdícia va introduir lapropietat privada que, malgrat tot, no invalidava la idea original de Déu de fruir comunament delsbéns de la Terra, de forma que d'aquí sorgeix la idea de comunicar tots els béns que no siguinnecessaris. La caritat, l'almoina no és res més que una restitució que es fa seguint els designis divins.De tota aquesta doctrina, nascuda amb la patrística, sorgeix el concepte del ric que necessita al pobreper salvar-se: és el ric que es converteix en deutor del pobre ja que aquest li ofereix uns bénsespirituals que no podria aconseguir el ric de cap altra manera. Durant l'edat mitjana no es tractad'aconseguir l'igualitarisme, sinó de primar la caritat sobre la justícia.Així, si el concepte cristià de la caritat serví per alleugerir les penalitats materials dels pobres, tambétapà les vertaderes causes de la pobresa. Si ser pobre o ric era un problema teològic i no social oeconòmic, era de lògica que fos l'església i no la societat civil qui s'encarregués de la caritat i de lapobresa: es considerava la caritat i la misèria patrimoni de l'església, i es rebutjava el concepte dejustícia social que implicaria un canvi en les estructures socio-econòmiques. El pobre, el rodamóni l'orfe no eren un producte de les desigualtats socials ni molt menys de les estructures econòmiques,sinó que es convertien en un element més de la litúrgia eclesiàstica. La marginació es convertia enuna característica religiosa, en un problema intrínsec de la religió, sense cap mena de relació ambel món extern, deslligada del teixit social.Malgrat casos esporàdics, en l'edat mitjana predominarà el concepte de caritat sobre el d'ordre públic;caritat i pobresa aniran íntimament relacionats i les distincions que es faran entre pobre vertader ifals pobre no es correspondran en la distribució indiscriminada de les almoines a les portes delsconvents i les esglésies.El renaixement apareixerà amb els seus ideals d'humanisme, individualisme, i racionalisme: esconsiderarà la caritat i l'eliminació de la pobresa no com un medi per aconseguir la vida eterna, sinócom un fi en aquest món per eliminar aspectes contraris a l'ideal humanista: un pidolaire o un tolitsignificaven l'antítesi de l'ideal renaixentista. En els països protestants, amb l'eliminació de les bonesobres i la salvació per la fe, es va eliminant la caritat privada i es va passant a una assistència socialpública.En els països catòlics, serà la dècada de 1520 quan es farà un gir important en el concepte de caritat.Una dècada caracteritzada per les desgràcies col×lectives a tot Europa: males collites, epidèmies,revoltes municipals,...portaran a les ciutats enormes masses de camperols arruïnats, dèbils i

41. JIMENEZ DE SALAS, MARIA: Historia de la asistencia social en España en la edadmoderna, Madrid 1958, pp. 25-31

8 de 297

indigents. Aquestes migracions no són fruit de l'oferta de la ciutat sinó de la misèria del camp, deforma que el pidolar i el malviure es convertiran en la rutina de les ciutats, unes ciutats on es va fentmés patent la seva polarització entre una minoria que s'enriqueix i una majoria d'artesans ques'empobreixen al no poder competir amb el treball organitzat que estan duent a terme els mercadersdonant feina al camp, a baix preu, i convertint als artesans en assalariats que s'empobreixenràpidament. Així entre les migracions rurals i l'empobriment artesanal urbà, les elits de les ciutatsreaccionaran reelaborant el concepte de caritat cristiana i el sistema de repartiment de la mateixa perl'església. Les ciutats agafaran el control de la caritat i de la beneficència pública per tal de controlarles masses empobrides: els exemples d'Ypres, Paris, Venècia, Grenoble, Lió, Norwich, ens mostrenunes ciutats on la repressió contra els pobres forasters, la seva expulsió de la ciutat, el treball forçatparticipatiu dels pobres de la ciutat han fet canviar el concepte de pobresa i sobretot, s'està fent unvertader esforç, provocat per la crisi, per desllindar qui requereix una almoina i qui requereix màdura per a produir per la ciutat. L'edicte imperial de Carles V l'any 1531 separa els falsos pobres delsvertaders i es prohibeix pidolar en públic; l'edicte Francés de 1535 prohibeix donar almoines enpúblic i castiga amb la pena de mort l'acte de pidolar; les " "Poor laws " angleses de finals del XVIduraran fins el 1834 originant a finals del segle XVII les " Workhouses ", primers elements dereclusió i tancament dels falsos pobres, rodamóns i pidolaires.A la península ibèrica és on surten les veus ideològiques més importants del segle: Joan Lluís Vivesamb la seva obra 'H�VXEYHQWLRQH�SDXSHUXP l'any 1526 demostra conèixer la política de pobres ques'ha fet a Ypres i la seva proposta de suprimir la mendicitat, de tallar la llibertat de pidolar i demoviments a cada pobre vàlid enviant-lo al seu lloc d'origen, servirà tant per inspirar el decretimperial de Carles V com l'ordre a Castella de 1540 on s'ordena que només podran pidolar els pobresvertaders i encara només en el lloc d'on fossin naturals. S'obrirà una polèmica sobre els drets de lespersones a buscar-se el seu manteniment de la manera que més els hi plagui i així el dominicDomingo de Soto(�'HOLEHUDFLyQ�HQ�OD�FDXVD�GH�ORV�SREUHV� Salamanca, 1545 ) aboga per la llibertattotal dels pobres, i manté una polèmica amb el benedictí Juan de Robles (�5HPHGLR�GH�3REUHV,Salamanca, 1545) que creu que a voltes convé restringir les llibertats individuals en bé del comúprioritzant el control dels laics en l'administració hospitalària. Uns anys més tard, Miquel de Giginta,canonge d'Elna,(�7UDWDGR�GH�UHPHGLR�GH�SREUHV� Coimbra 1579) presenta la seva obra a les Cortsreunides a Madrid el 1576, on intenta respectar la llibertat dels pobres i proposa la creació de Casesde Misericòrdia mantingudes amb les pròpies almoines aconseguides pels pobres, amb el seu treballdins la Casa i amb les almoines privades i de fundacions. Així l'any 1583, a proposta del Consell deCent barceloní fundà un hospital per a pobres a Barcelona. L'any 1598, Pérez de Herrera presentala seva obra�'LVFXUVRV�GHO�DPSDUR�GH�ORV�OHJtWLPRV�SREUHV�\�UHGXFFLyQ�GH�ORV�ILQJLGRV� conegutvulgarment com�$PSDUR�GH�3REUHV( Madrid 1598), on desenvolupa àmpliament les idees de Gigintatot projectant la creació d'hospicis de control estatal ( no municipal) i basat en la repressió dels falsospobres i el treball com a catarsi de l'oci i com a element productiu per a millorar el país.El segle XVII viurà una participació del govern municipal i de les confraries laiques en el controlde la beneficència i al mateix temps el creixent poder absolutista de l'estat farà que aquest vagisubstituint als municipis. Es crearan els grans hospitals generals com el de París, sorgirà la figurade Sant Vicens de Paül que crearà les Dames de la Caritat i més tard les Germanes de la Caritat per

51. Una síntesi ampliada de l'evolució del concepte de caritat es troba en GEREMEK,BRONISLAW: La piedad y la horca ( Historia de la miseria y la caridad en Europa ) Madrid 1989.MARAVALL,J.A.: "De la misericordia a la justicia social en la economia del trabajo: la obra de frayJuan de Robles " dins Moneda y Crédito no 148, Madrid 1979, pp. 57-88, planteja un perfecteestudi on el deure de treballar del pobre es converteix amb el dret de cobrar per a viure sensepobresa, de forma que el tema de la pobresa es convertia així en un problema polític i social.

9 de 297

atendre als pobres i malalts, es potenciarà la integració dels minúsculs hospitals locals en granshospitals com el de Madrid l'any 1603, Toro 1615, Zamora 1629, Antequera 1629; s'escamparan lesCases de Misericòrdia com la de Saragossa, la de València el 1670, el 1677 la de Palma de Mallorca,el 1706 la de Pamplona..... I agafant les idees del segle XVI es considerarà que el pobre per no seruna càrrega a l'erari públic ha de treballar, de forma que les fàbriques de teixits més elementals ibarroers naixeran dins els mateixos hospicis o hospitals generals. És l'època coneguda i estudiadaper M. Foucault com la "gran reclusió". El tancament no serà només per apartar al que fa nosa sinóun intent de que sigui autosuficient i no reporti despeses a la comunitat. Si del tancament i el treballs'aconseguia reciclar aquests hospicians en ciutadans productors que paguessin impostos, l'èxit seriatotal .

/$�32%5(6$�(1�(/�6(*/(�;9,,,��(O�3ULQFLSDGR�GH�&DWDOXxD�HV�OD�SURYLQFLD�PiV�RSXOHQWD�\�~WLO�DO�HVWDGR��OR�TXH�SULQFLSDOPHQWH�VHGHEH�D�VX�JUDQGH�DSOLFDFLRQ�\�DO�GHVSUHFLR�FRQ�TXH�VH�WUDWD�DO�YDJDEXQGR�\�RFLRVR��DO�TXH�QDGLH�OHVRFRUUH��SXGLHQGR�WUDEDMDU��\�VH�PLUD�OD�RFLRVLGDG�FRPR�XQ�YLFLR�HO�PiV�SHUMXGLFLDO�\�UHSUHKHQVLEOH"

&21&(37(�,�&/$66(6�'(�32%5(6Malgrat la multitud d'estudis històrics i sociològics dedicats a analitzar la pobresa, se'ns fa moltdifícil definir-la. A l'antic règim, el treball era l'única font de subsistència de la majoria de lapoblació; pobre seria, doncs, el que no tenia feina. Tanmateix tenir feina no implicava guanyar elsuficient per alimentar tota la família, de forma que molt sovint i més en les classes noespecialitzades, el treball no permetia sortir de la pobresa. El pagès de Palau Savardera SebastiàCasanovas n'era prou conscient quan explicava que: ����qUDP�HQ�OR�PHV�GH�PDLJ�\�QR�JXDQ\jYDP�PpVGH�FLQK�VRXV�\�GH�DTXt�>QRV@�DYtDP>GH�IHU@�OD�YLGD�\�OODYRUV�GH�MRUQDOV�TXH�IHVHQ�OD�YLGD�VH�WURYDYDQPROWV�SRFKV��� Nogensmenys, definir la pobresa segons una determinada xifra d'ingressos fixes ésperillós, ja que les enormes oscil×lacions del preu del blat i les consegüents crisis arribaven a ferinsignificants aquests ingressos. Més encertadament es pot definir el pobre com el que no té reserves

61. Per veure la legislació de l'edat moderna sobre pobresa en la monarquia hispànica:JIMENEZ SALAS,M: Historia de la asistencia social en España en la edad moderna Madrid 1958,pp. 127-143

71. JOSE Jordan Geografía nueva de España Madrid 1779

81. Memòries d'un pagès del segle XVIII: Sebastià Casanovas i Canut Ed. a cura de J. Geli i MnAngels Anglada, Barcelona 1978, p. 93

10 de 297

per subsistir, aquell que amb el seu treball només pot viure el dia a dia, sense possibilitat de crearun excedent per a les necessitats vitals en època de crisi3.Pobre estructural seria aquella persona que per un impediment de la pròpia naturalesa ( un nenpetit, un ancià, un cec o coix, un debilitat psíquicament,...) no podia usar cap mitjà desupervivència:��OD�JHQWH�DQFLDQD�\�DFKDFRVD��TXH�QR�SXHGH�WUDEDMDU�� o bé�����ORV�TXH�QR�OOHJDQ�DVLHWH�DxRV��ORV�GH�PXL�DEDQ]DGD�HGDG��ORV�LPSHGLGRV��HVWURSHDGRV��OHORV��GHVPHPRULDGRV������; pobreconjuntural seria el que o bé no tenia feina o bé, tot i tenir-ne, no arribava als límits necessaris persubsistir degut a un excés de fills o per deutes����ORV�SREUHV�YHFLQRV��TXH�ELHQ�WUDEDMDQ��SHUR�TXH�SRUWHQHU�XQD�FDUJD�TXH�QR�SXHGHQ�OOHYDU��SDGHFHQ�PXFKD�PLVHULD�.Una guerra, una mala collita, una fam o una epidèmia, abocava a la pobresa tot un important conjuntde població que es mantenia flotant en els límits entre la supervivència i la misèria, en una líniatrencadissa degut a la impossibilitat d'acumular excedent per superar les constants crisis: eren els �SDXSHULVDEOHV�� definits per J.P. Gutton,����OHV�SDXYUHV�VRQW�FHX[�TXL�YLYHQW�VDQV�DYDQFH��DX�MRXU�ODMRXUQpH��.Quan el bisbe de Girona Tomàs de Lorenzana, demanava a l'abat del monestir de Besalú quedediqués les seves almoines a l'hospici en lloc de donar-les a les portes del monestir aquest liresponia que ����HVWD�YLOOD�HVWi�FRPSXHVWD�GH�DUWHVDQRV�TXH�QR�WHQLHQGR�RWUD�FRVD�TXH�VX�RILFLR��FRQWUHV�R�TXDWUR�GLDV�GH�HQIHUPHGDG�TXH�QR�OHV�SHUPLWD�WUDEDMDU��\D�ORV�WHQHPRV�D�OD�SXHUWD�SLGLHQGR

9

2. Per entendre el problema de la pobresa en el segle XVIII cal veure : FATICA,M: Il problemadella mendicità nell'Europa moderna. Secoli XVI-XVIII, Napoli 1992; LYS,C - SOLY,H: Pobreza ycapitalismo en la Europa preindustrial 1350-1850, Madrid 1984; GEREMEK, BRONISLAW: La piedady la horca(Historia de la miseria y la caridad en Europa), Madrid 1989; DIEZ R.F.:" Estructura socialy sistema benéfico-asistencial en la ciudad preindustrial " dins Historia Social no 13, València 1992.TRINIDAD FERNANDEZ,P: " Penalidad y gobierno de la pobreza en el Antiguo Régimen " dins Estudiosde Historia Social, no48-49, Madrid 1989. CALLAHAN W.J.: "Caridad, sociedad y economía en el sigloXVIII " dins Moneda y Crédito. Revista de Economía, no 146 Madrid 1978. V.V.A.A.: Cuatro siglos deacción social: de la beneficiencia al bienestar social, Madrid 1988 2n ed; JIMENEZ SALAS,M: Historiade la asistencia social en España en la Edad Moderna, Madrid 1958; MARTÍNEZ SHAWW, C. Coord:" L'assistència pública a la Barcelona Moderna " dins L'Avenç, no 190 Barcelona 1986. CARBONELLI ESTELLER,M: " La beneficiència a finals del s. XVIII: Una aproximació, la Casa i Hospital deMisericòrdia de Barcelona " dins Actes del I Congrés d'Història Moderna de Catalunya, Volum IBarcelona 1984. CAMPORESI, PIERO: (O�SDQ�VDOYDMH, Madrid 1986, que ofereix una visiódiferent i atractiva sobre " l'estat constant d'al.lucinació " en què vivia el pobre pre-industrial.

101. WARD,B: Proyecto Económico Madrid 1787 p. 196. Informes de las Reales sociedadeseconomicas de Madrid y Murcia sobre la ereccion, dotacion y gobierno de Hospicios o Casas deMisericordia, Madrid 1786, p. 2-4

112. WARD,B: Obra Pia. Medio de remediar la miseria de la gente pobre de España, Madrid 1787p. iij. Podríem usar també la distinció feta per Jeremy Bentham l'any 1796: " La pobreza es elestado de cualquiera que, para subsistir, se ve obligado a trabajar. La indigencia es el estado deaquel que siendo desposeído de la propiedad está al mismo tiempo incapacitado para el trabajo, oes incapaz, incluso trabajando, de procurarse los medios que necesita" citat per POINTER,J.R:Society and Pauperism. English ideas on poor relief,1795-1834, London, 1969, p.119

121. GUTTON,J.P: La société et les pauvres en Europe ( XVIéme-XVIIIéme siècles ), París 1974, p.56

11 de 297

OLPRVQD����: un bon exemple de pobresa conjuntural. El fiscal de l'Audiència de Catalunya, ManuelSisternes, veia clarament les causes d'aquesta pobresa la qual portava tot sovint a la delinqüència:�����XQ�VXJHWR�TXH�OD�PD\RU�SDUWH�GH�ORV�GtDV�HVWi�VLQ�WHQHU�HQ�TXH�WUDEDMDU��TXH�DXQ�TXDQGR�WUDEDMHDSHQDV�OH�GD�HO�MRUQDO�FRQ�TXH�SRGHU�GDU�XQ�PHQGUXJR�GH�SDQ�D�VX�IDPLOLD��(O�RWUR��D�TXLHQ�ODPXHUWH�GHO�%XHL�R�OD�PXOD��GHO�JDQDGR�R�XQD�ODUJD�HQIHUPHGDG�OH�KD�LPSRVLELOLWDGR�HO�WUDEDMR��OHKD�HFKR�YHQGHU�OD�SRFD�URSD�HQ�TXH�FDEtDQ�VXV�FDUQHV�\�OD�XQLFD�FDPD�HQ�TXH�GRUPtD��WRGRV�HVWRVHVWDQ�H[SXHVWRV�D�DEDQGRQDU�VXV�KRJDUHV�\�D�KHFKDUVH�DO�URER�R�DO�FRQWUDEDQGR��SHUVXDGLGRV�HQTXH�QR�GH�RWUD�VXHUWH�SXHGHQ�VXEVLVWLU�"Finalment, pobre professional seria el que feia de la caritat pública el seu "modus vivendi" :�����ORVKROJD]DQHV�\�YDJDEXQGRV��TXH�QR�TXLHUHQ��\�HO�GH�HVWRV�HV�HO�Q~PHUR�PD\RU� un grup indefinit ivirolat de persones que consideraven més profitós viure de la caritat pública que no treballar peracabar, un moment o altre, sense res propi i abocat també al mateix camí de la pobresa i la misèria,com així definia el mateix B. Ward :��'HO�RWUR�ODGR�YHPRV�OD�JHQWH�YDJDEXQGD�TXH�FRPR�SODJD�LQXQGD�HO�SDLV��VLHQGR�FRVD�ODPHQWDEOHTXH�HQ�XQ�5H\QR�&DWyOLFR��FRQ�ODV�/H\HV�\�JRELHUQR�TXH�WLHQH��VH�SHUPLWD�TXH�GH�SDGUHV�D�KLMRVYLYDQ�FRPR�HQ�HO�FHQWUR�GH�%HUEHUtD��VLQ�PDV�OH\��QL�FKULVWLDQGDG��TXH�HO�LPSXOVR�GH�VX�YLFLDGDLQFOLQDFLRQ�� FRPLHQGR� OD� VXEVWDQFLD� GH� ORV� SREUHV� TXH� SURFXUDQ� YLYLU� GH� VX� LQGXVWULD�� \FRUURPSLHQGR�ODV�FRVWXPEUHV�GH�OD�MXYHQWXG�FRQ�HO�FRQWDJLR�GH�VX�WUDWR�\�PDO�H[HPSOR��VLJXLHQGRVHGH�HVWR�LJXDOPHQWH�HQ�DPERV�VH[RV�OD�UXLQD�GH�VXV�DOPDV��\�OD�GHVSREODFLRQ�GHO�5H\QR��.Respecte a aquest col×lectiu, el ja mencionat fiscal Manuel Sisternes, era molt pessimista ja quecreia que la ganduleria era difícilment desterrable i cap nació ho havia aconseguit "���\�HV�TXH�FRPRHO�WUDEDMR�R�OD�REOLJDFLRQ�GH�KDYHU�FDGD�XQR�GH�JDQDUVH�HO�VXVWHQWR�FRQ�HO�VXGRU�GH�VX�URVWUR��HV�XQDSHQD�TXH�VXIULPRV�FRPR�UHVXOWD�GHO�SHFDGR�RULJLQDO�� OD� UHVLVWH� OD�QDWXUDOH]D�KXPDQD�\�SXJQDFRQWLQXDPHQWH�SRU�VDFXGLUOD��GLVPLQXLHQGR�WRGDV�ODV�PDxDV�\�DUWHV�GH�DSDUWDUVH�GH�HVWH�FDVWLJR���.Serien els " mendicanti validi " en contraposició als pobres vergonyants. A Catalunya seran conegutsamb el nom de " murris ", masses desarrelades i organitzades que van voltant d'un lloc a l'altre vivintde la caritat pública i forçant a voltes amb la sola amenaça de la seva presència, aquesta caritat. Elbisbe de Barcelona els distingia perfectament dels gitanos, considerant-los pitjors que aquests i elfiscal de l'Audiència Manuel Sisternes, després d'alabar l'esperit de treball dels catalans creia que noes podien vanagloriar massa de viure sense ociosos ja que n'hi havia una plaga ben estesa, que noeren els gitanos, sinó :����ORV�YDJDPXQGRV�FRQRFLGRV�FRQ�HO�QRPEUH�GH�0XUULV�YR]�VDFDGD�VLQ�GXGD�GH�OD�JHUJD�TXH�HOORVXVDQ�\�TXH�VLJQLILFD�XQD�JHQWH�YDJD��KHUUDQWH�\�VLQ�GRPLFLOLR�DOJXQR��'H�HVWRV�KDL�HQ�FDWDOXxD�XQVLQ�QXPHUR��9DQ�DTXDGULOODGRV�FRQ�PXJHUHV�\�FULDWXUDV�GH�DPERV�VH[RV�\�GH�WRGDV�HGDGHV�\�VRQ�SRUOR� FRPXQ� ORV� 6HPLQDULRV� GH� GRQGH� VDOHQ� VDOWHDGRUHV� GH� FDPLQRV�� ORV� ODGURQHV� GH� ,JOHVLDV� \FRQWUDYDQGLVWDV�TXH�LQIHVWDQ�HVWD�3URYLQFLD��(Q�HIIHFWR��WRGRV�HOORV�VH�PDQWLHQH�GH�OR�TXH�UREDQ�\GH� ODV� OLPRVQDV� TXH� UHFRJHQ� GH� ORV� 0RQDVWHULRV� \� &XUDV� D� TXH� VH� REOLJDQ� D� GDU� HQ� FDVDV

131. A.H.G. Secc. Hospici, LLibre 557, 11-1-1781, p.606

141. A.C.A. Reial Audiència, Consultes no 814, 11-3-1774, f.110. L'existència de más vagos alcamp que a les ciutats la demostra PEREZ ESTEVEZ, ROSA Mn: El problema de los vagos en laEspaña del siglo XVIII Madrid 1976, pp. 22 i 124.

151. BERNARDO WARD, op. cit: Obra Pia..., Cap. I iij.

161. A.C.A., R. Audiència, Consultes, Reg 814, 11-3-1774, f.99v

12 de 297

GHVSREODGDV��3XHV�HQ�FDWDOXxD�KDL�PXFKLVVLPRV�PRQDVWHULRV�ORV�PDV�GH�SLQJXHV�\�FUHFLGDV�UHQWDVTXH� UHSDUWHQ� OLPRVQDV�D� VXV�3RUWHULDV� LQGLVWLQWDPHQWH�D�TXDQWRV� OOHJDQ�D�SHGLUORV�� 6ROR� HQ� HO2ELVSDGR�GH�*HURQD�KDL�VLHWH�>���@$�PDV�GH�HOORV�KDL�YDULDV�FDVDV�ULFDV�\�PXL�GLVWDQWHV�GH�3REODGRTXH�R�\D�SRU�REOLJDFLRQ�LPSXHVWD�SRU�VXV�PDLRUHV�R�ORV�DFWXDOHV�SRVHHGRUHV��R�\D�SRU�PLHGR�GH�TXHVH�ODV�TXHPHQ��R�WDOHQ�ORV�FDPSRV��UHFRJHQ�HQ�VXV�HVWDEORV�R�SDMDUHV�D�WRGR�PHQGLFDQWH��OH�GDQ�SRUOD�QRFKH�XQD�UDFLRQ�GH�VRSD�\�SDQ�\�RWUR�PHQGUXJR�GH�SDQ�SRU�OD�PDxDQD�TXDQGR�ORV�GHVSLGHQ>���@DVt� YLYHQ� ORV�PXUULV� \� VLQ� TXH� VH� FRQR]FD� HQWUH� HOORV� ORV�0DWULPRQLRV� VH� SURSDJD� OD� HVSHFLHDEXQGDQWHPHQWH��KDVWD�TXH�VX�UHJXODU�SDUDGHUR�VXHOH�VHU�OD�KRUFD�R�ORV�3UHVLGLRV��Aleshores podríem definir el pobre en el segle XVIII com aquell que no té el mínim necessari perviure. Pot ésser pidolaire, vergonyant o indigent. El pidolaire és el que demana a un altre, essentvertader ( cec, tolit, orfe, ancià,..) o fals (vago, rodamón, murri,...). El vergonyant (SDXSHUHVYHUHFXQGRUL) és aquell capacitat per treballar però que s'ha arruïnat per deutes, manca de feina, i laseva honra no li permet pidolar, actuar públicament: és un pobre passiu que viu, tancat a casa seva,dels ajuts dels veïns, ajuntament, obres socials. L'indigent és sens dubte el grup més nombrós icorrespon a tots aquells que, treballant, viuen molt justament, de forma que qualsevol entrebanc elsllença a viure de l'olla pública o de la caritat.P. Camporesi ha utilitzat l'història del pa a l'antic règim per definir dues classes socials bendiferenciades: els que mengen pa blanc i els que mengen pa negre; el pa marca la frontera entra lariquesa i la pobresa. Tanmateix en el pa negre s'hi feien moltes barreges i més en èpoquesd'escassetat de forma que l'home pobre preindustrial vivia en un estat d'al×lucinació constant: perun costat la feblesa del seu aliment; per l'altre, la barreja d'herbes-drogues en el pa, com la grosellao el gra de cànem, feien que anés alterant sempre la realitat i quedés inconscientment programat peroblidar. En l'arrendament de la fleca de Riudarenes de l'any 1794 s'especifica clarament que no elflequer no pot barrejar en el pa negre cap mena de grans. Moltes revoltes i avalots es produïen perla manca de sucre en els aliments que portava a unes reaccions epilèptiques que mai podien derivaren una vertadera revolució, ja que eren simples espasmes epilèptics en moments de crisi total. La famera tan dura i forta que no permetia distingir clarament el límit entre al×lucinació i realitat. Laquantitat de tarats i desvalguts de la literatura, molts dels ingressats a l'hospici de Girona, els llistatsde pobres selvatans... poden corroborar aquesta hipòtesi: raquitisme, debilitat mental, tares denaixement, producte en bona part de la manca d'alimentació de les classes marginades.

/(6�&$86(6�'(�/$�32%5(6$�6(7�&(17,67$Computades les classes de pobres, caldria veure les causes de la pobresa segons els tractadistescoetanis. El jesuïta Lorenzo Hervás buscava un model general per interpretar la ruïna de les famílies:els dots, i profunditzava en les estructures socials, ja que creia que el costum dels fadristerns d'entraren el celibat civil o militar creava un mercat excessiu de donzelles casadores que s'havia de treureamb un constant augment dels dots que anava arruïnant a les famílies benestants. El fet que lesclasses populars imitessin la noblesa i classes mitjanes era un motiu afegit a la ruïna, ja que enaquests casos no hi havia cap necessitat de dot, i es creaven necessitats artificials que impedien elsanejament de les economies familiars, gravades sempre amb aquesta pesada càrrega del dot.En un lúcid plantejament, el fiscal de l'Audiència de Catalunya Manuel Sisternes, incidia en el greu

171. A.C.A. Reial Audiència, Consultes, no 814, 11 març de 1774,ff.101-102

181. PIERO CAMPORESI: El pan salvaje, Madrid 1986,pp. 133-142

191. HERVÁS, L: Historia de la vida del hombre, Madrid 1789, Vol.II pp. 6-12

13 de 297

absentisme dels propietaris i senyors de vassalls plantejat per Lorenzo Feijoo, com a causa de lapobresa de la gent: la solució plantejada per Sisternes era obligar a viure als senyors de vassalls enel poble o bé deixar-hi en ell una bona part de les rendes generades pel propi poble, perquè :�����D�VXVRPEUD�VH�PDQWLHQHQ�LQILQLGDG�GH�YHFLQRV�TXH�R�KDQ�GH�VHJXLUOH�VL�HO�VH�DXVHQWD�R�KDQ�GH�SHUHFHUSXHV�HQWRQFHV�VH�H[WUDKHQ�WRGDV�ODV�UHQWDV�VLQ�TXH�TXHGH�D�DTXHOORV�QDWXUDOHV�XQD�SHTXHxD�SDUWHGHO�IUXWR�GH�VXV�VXGRUHV��Els estudis actuals ens permeten classificar en tres grups les causes de la pobresa. En primer lloc, elcicle demogràfic: quan hi havia un increment de l'espai familiar degut als naixements, els nounatsempobrien l'economia familiar, no només per ser una boca més a alimentar sinó perquè la mare haviade deixar de treballar o bé pagar una dida. Molts expòsits sortirien d'aquest grup. Per l'altre costat,l'existència d'avis incapacitats per treballar també incrementava negativament els límits desubsistència d'aquest espai familiarEn segon lloc, les periòdiques crisis de subsistència i de consum, lligades a les males collites. Si perun costat afectava directament al pagès productor, per l'altre els increments de preus destrossavenl'estalvi i no hi havia demanda, arruïnant als artesans i de rebot el treball casolà manufacturer de lesdones.Tanmateix l'increment de població no va permetre un increment de llocs de treball, de formaque no hi havia feina per a tots: per excés d'oferta, la mà d'obra era molt barata. En tercer lloc, isobretot les primeres dècades del segle, el pes que representà la introducció del cadastre i elsallotjaments de tropes com a represàlia per la derrota però també com a element coercitiu per pagarquantitats moltes vegades allunyades de la producció i riquesa d'un poble o zona. En quart lloc,causes individuals diverses com una malaltia, una minusvàlua, la mort d'un membre de la família,distorsionaven sobtadament el pressupost familiar abocant a la pobresa primer i a la indigència méstard a tots els membres . Finalment, una quarta causa vindria donada segons Lys i Soly per unacreixent concentració de terres en poques mans que proletitzaria el món camperol i per la desapariciódels gremis amb l'arribada dels fabricants-comerciants, que proletitzaria les classes mitges urbanes

Però més fàcil que la definició o les causes de la pobresa, se'ns fa veure el procés de la pobresa: lapenúria física alimentària, la carència del que és imprescindible per a mantenir-se, porta a un estatde necessitat que al no poder-se realitzar aboca a la marginació social i a la corresponent frustraciódel subjecte que per autodefensa reacciona creant-se un món propi: és el que s'anomena la culturade la pobresa.�3RUTXH�ORV�SREUHV��HQ�SDUWLFXODU�ORV�PHQGLJRV��VRQ�XQRV�KRPEUHV�TXH�SRU�VX�UXVWLFLGDG�\�QLQJXQDFULDQ]D�VH�REVWLQDQ�HQ�VXV�LGHDV��3RU�OD�VHSDUDFLRQ�GHO�WUDWR�FLYLO�D�TXH�OHV�FRQGHQD�VX�H[WUHPDPLVHUDELOLGDG��GLItFLOPHQWH�VH�H[SOLFDQ��<�VREUH�WRGR��HO�FHxR�FRQ�TXH�VRQ�PLUDGRV��HO�HQIDGR�\GHVSUHFLR�FRQ�TXH�FRPXQPHQWH�VH�OHV�KDEOD�\�HO�DEDQGRQR�TXH�H[SHULPHQWDQ��OHV�LQIXQGH�XQ�JpQHURGH�GHVHVSHUDFLRQ�TXH�OHV�KDFH�VLQJXODUPHQWH�DXGDFHV��\�XQD�WDQ�FLHJD�GHVFRQILDQ]D�TXH�OHV�LQVSLUDVRVSHFKDV�LJXDOPHQWH�FRQWUD�ORV�TXH�OHV�SDWURFLQDQ��TXH�FRQWUD�ORV�TXH�OHV�YH[DQ� 201. A.C.A. Reial Audiència, Consultes no 814, 11 de març de 1774, f.118

211. BORRELL I SABATER, MIQUEL: Nàixer per a morir. Orfes, dides i hospicians al divuit gironí,Tesi doctoral inèdita, Girona 1995, pp.213 i ss.

221. DIEZ R, FERNANDO: " Estructura social y sistema benéfico-asistencial en la ciudadpreindustrial ", Historia Socialno 13, València 1992, pp.101-121. LIS,C-SOLY,H: Pobreza ycapitalismo en la Europa pre-industrial 1350-1850, Madrid 1984

231. Biblioteca de Catalunya, F. Bonsoms no 7717, Projecte de reforma de l’advocat de pobres, s. XVIII,(atribuït a Romà i Rossell) p. 8

14 de 297

Per tal de defensar-se d'aquesta cultura, la societat crea la caritat primer, la beneficència més tard,per apartar-ne el màxim possible de subjectes, ja que aquest inframón no respecta les normes socials,viu al seu aire i pot arribar a ser perillós. Els elements apartats es convertiran en inofensius pobresdòcils, resignats a la seva mala sort. Els rebels seran els rodamóns, més o menys acceptats fins elsegle XVII i perseguits després per tancar-los en els hospicis, la gran solució frustrada del segle deles llums. Així, el que es farà en el segle XVIII serà refermar la discriminació començada en el segleXVI entre els vertaders pobres i els fingits: s'acabarà la mendicitat i les almoines indiscriminades ila utilització dels nens com a pidolaires. Els vertaders pobres ( avis, nens, incapacitats,...) entrarana formar part de la xarxa hospitalària coercitiva, els hospicis, i els fingits seran arreplegats com a màd'obra per a l'exèrcit i la marina.Tanmateix s'ha demostrat l'equivocació dels il×lustrats i projectistes europeus al creure que erenprecisament aquests pobres vergonyants o pidolaires els que provocaven les revoltes, de forma queel tancament no solucionà tampoc els problemes socials que s'intentaren evitar per no repetirsituacions com el motí d'Squilacci l'any 1766. Els pobres eren acusats de provocar motins i revoltesperò en els processos no són aquests els acusats sinó petits artesans, treballadors, escrivents,temporers, servents, dones de classe baixa,..i sempre en època de carestia, de forma que són elspauperitzables i no els pobres i rodamóns els que creaven la inestabilitat social en èpoquesd'escassetat.

/$�48$17,),&$&,Ï�'(/6�32%5(6Més difícil se'ns fa quantificar els pobres. S. Wolf, que ha estudiat àmpliament la pobresa a l'Europamoderna, distingeix entre els pobres estructurals abans mencionats, que representaven entre un 4%i un 8% de les principals ciutats europees, i els pobres conjunturals afectats pels baixos salaris, feinainestable, fluctuacions del preu del pa...... que serien prop del 20%. Aquí hi afegeix un tercer cercleconcèntric format per petits artesans, funcionaris...., que podien passar del seu nivell de subsistènciaal de pobresa o misèria per problemes personals, de forma que en un moment donat de crisi, entreel 50% i el 70% de la població urbana es movia en el llindar de la pobresaA nivell rural, S. Woolf veu més dificultats per aportar xifres, però els endeutaments dels petitspropietaris que es converteixen pràcticament en jornalers i les víctimes de les males collites,cícliques i habituals,la pesta o les guerres, i l'emigració de les zones muntanyoses per manca depossibilitats de supervivència faria que en el món rural es pogués parlar també d'una gran quantitatde pobres.A França cap el 1790, el 40% de la població rural es podia considerar pobre i el mateix any, segonsel Comitè de Mendicité, el 39% dels treballadors adults de França guanyaven solament el necessariper cobrir les necessitats d'un any normal, que era l'equivalent a un pa de tres quilos diari, per unafamília de 5 membres. A l'imperi alemany, a finals del set-cents, el 80 % dels treballadors ruralsvivien en el límit de la subsistència. 241. RUDÉ,G: La multitud en la historia, Madrid, 1978,p. 204. GUTTON,J.P: La société et lespauvres en Europe(XVIè-XVIIIè siècles) París, 1974, pp. 12-21. Per el cas concret selvatà tenim el deLloret de Mar l'any 1788: un enfrontament entre pescadors i Comandància de Marina per alpagament del delme del peix, és atiat pels treballadors cerdans temporals: MAS, FRANCESCA: Larevolta dels Joseps, Lloret de Mar, 1988. O la revolta de les dones de Sant Feliu de Guíxols contrael Resguard de la Marina l'any 1790.

251. STUART WOOLF: Los pobres en la Europa moderna, Barcelona 1989, Introducció.

261. C. LIS - H. SOLY : Pobreza y capitalismo en la Europa preindustrial 1350-1850, Madrid1984 2n ed., p.191-193

15 de 297

Francesc Ferrer, usant el " Vezindario General de España " de l'any 1717, documenta com lavegueria de Girona tenia un 6,1% de població catalogada com a pobre ( 498 pobres de 8160 habitants), 7% a la de Besalú, 8,9% a la de Ribes i 12,3% a la de Camprodon. Serien els pobres "oficials".Tanmateix, les comarques gironines, que representen un 23,61 % dels habitants de Catalunya, tenenen canvi el 31 % dels pobres. A Lloret de Mar, l'any 1726 hi ha 15 " Pobres de solemnitat " querepresentaven un 7,4% dels caps de família lloretencs, i cal considerar que el certificat de " pobrede solemnitat " no s'aconseguia sempre, ja que la seva obtenció implicava l'exempció dels impostos,i en aquesta relació només es considera la gent que cotitzava, de forma que per sota seu quedavenels vertaders pobres estructurals, els que ja mai havien cotitzat. O sigui que molt més gran del 7,4%devia ser a Lloret el nombre de pobres, talment com altres pobles i com així ho consignava el viatgeri intendent Francisco de Zamora al parlar de Lloret de Mar: ��(O�YLHMR�6DOD��KRPEUH�GH����DxRV��PHDVHJXUy�TXH�pO�KDEtD�YLVWR�QR�FRPHU�PiV�TXH�EODW�GH�PRUR�\�OOHYDU�ORV�KHUHXV�HQ�ODV�ILHVWDV�PD\RUHVXQD�URSD�DSHGD]DGD������L'any següent, el 1717, els regidors de la batllia de Riudarenes, Vallcanerai Sils fan un llistat, persona per persona, de tots els majors de catorze anys de la batllia.Dels 88 jornalers de Riudarenes, 50 són declarats " pobres de solemnitat", i també ho són 7 deL'Esparra i 6 de Sils. Un 32% dels caps de família de la batllia són pobres de solemnitat. La tercerapart dels habitants tenen el " títol oficial " de pobre. La xifra pot ésser extrema si considerem que labatllia que, per la seva situació de pas i nus de comunicacions de les Mallorquines, era una zona moltcastigada pel constant tràfec d'exèrcits, bagatges, allotjaments...., però no deixa de ser significativa.

$� 1<� ������� 5(/$&,� '(/6� +20(6� 0$-256� '(&$725=(� $1<6� '(� /$� %$7//,$� '(� 5,8'$5(1(6�9$//&$1(5$�,�6,/6 (AHG, Notarials Santa Coloma de Farners,V.74, s/f, primers de juny.

5LXGDUHQHV

���6LOV 9DOO�FDQHUD

3$*(626 26 11 7

75(%$//$'256 88 19 16

$/75(6 1 -- --

9(//6 8 -- 7

(678',$176 9 -- --

271. FERRER I GIRONÉS, FRANCESC: L’economia del set-cents a les comarques gironines,Girona, 2n ed 1993 p. 19

282. VILÀ I GALÍ, AGUSTÍ: La Marina mercant de LLoret de Mar. Segles XVIII-XIX, LLoret de Mar1992 p. 130

293. ZAMORA, FRANCISCO: Diario de los viajes hechos en Cataluña 1785-1790, Ed. Curial,Barcelona, 1973 p. 383

16 de 297

&2,;26 1 -- --

���727$/ 133 30 34

És doncs evident que, prescindint de les diatribes dels projectistes contra els vagos i ganduls, hihavia vertaderes bosses de pobresa estructural i altres d'esporàdiques. Si a la quantitat de murris querodolaven d'un lloc a l'altre del corregiment aprofitant el pa de les causes pies, s'hi afegeix l'enormemassa de jornalers i bracers que treballaven a preu fet i estacionalment, sempre dins d'un nivell desubsistència que vorejava el trencament de l'espai familiar, es pot entendre, per exemple, el perquèuna família podia abandonar el seu fill a les portes de l'hospital o a la vora d'un camí sense esperaruna època de crisi de subsistència. Si a la dècada del 1770 un manobre casat amb dos fills haviad'invertir el 80% dels seus guanys mensuals per comprar pa negre, és fàcil entendre que pobresa itreball no s'exclouen entre ells, ans ben al contrari.

/$�32%5(6$�,1',9,'8$/�,�&2/î/(&7,9$La vida del pobre es movia en la pura subsistència; tanmateix, però, no hi havia gaire diferència entreaquest "pobre" ( pidolaire, rodamón, avi, vídua,..) i una bona part de la massa treballadora immersaen una xarxa laboral altament inestable i mal pagada. Les " Memòries d'un pagès del segle XVIII "serveixen per veure on podia arribar la misèria i la pobresa d'una família treballadora; el propiSebastià Casanovas, protagonista de les memòries, no s'està de dir-nos que���OR�GLD�TXH�PH�SRVTXLDIHU�XQ�IDUW�GH�SD�pV�FHUW�TXH�IH\D�IHVWD�PDMRU��\�FRP�WDQEp�DQDYD�WRW�GHVFDOV�\�GHVSXOODW��GHWHUPLQpIXJLU�GH�FDVD�\�DQDU�PHQ�D�VHUYLU�ORV�KDPRV����Tot això ben lluny de la visió enganyosa d'un Jaume Caresmar que, pels mateixos anys, sobreposavael romanticisme a la supervivència quan explicava que els rics ����SRGUDQ�UHGXFLU�D�ORV�KRPEUHV�GHWUDEDMR�D�QR�WHQHU�VLQR�VROR�3DQ�SRU�WRGD�VX�UHFRPSHQVD��SHUR�QR�SRGUDQ�TXLWDUOH�QXQFD�VX�YLYRDSHWLWR��QL�HO�JXVWR�GH�EHYHU�HQ�XQD�IXHQWH�RHQ�XQD�WD]D�GH�PDGHUD��QL�HO�VXHxR�SURIXQGR�\�WUDQTXLORTXH�GHVFDQVD�GXOFHPHQWH�HQ�FXHUSR�IDWLJDGR��QL�HO�HVSHFWDFXOR�GH�OD�QDWXUDOH]D����Una visió pre-romàntica i idíl×lica que no s'adeia amb la trista realitat no ja del pobre declarat, sinóde la majoria de treballadors.En el segle XVIII, la majoria de la població vivia en el dia a dia, sense possibilitat d'acumularexcedent. No eren pobres en sentit estricte, però sí pauperitzables. Tres casos ens fan veure lesdificultats d'aquest viure dia a dia. Respecte a la precarietat del dia a dia, un exemple ens ajudarà acopsar-ne el seu abast. A finals de segle, dels 731 caps de família colomencs, 263 eren treballadors,jornalers, amb contractes precaris, jornals insuficients i depenent sempre de la bonança econòmica.I mentre els més afortunats podien obtenir els seus guanys a la pròpia terra, altres havien de cercarl'aliment on i com podien; així ho veiem en aquest testimonial colomenc d'un mosso que����YLYH�GHVX�MRUQDO�LHQGR�SRU�HO�PXQGR�SRU�DOLPHQWDUVH�D�HO�\�D�VX�IDPLOLD�� . Talment tenia Santa Coloma 282artesans totalment lligats al mateix cicle econòmic, en el qual ja hem vist que amb tres o quatre diessense treballar ja quedaven pràcticament a la misèria. O sigui progrés, sí; avenç, també; millores

301. Memòries d'un pagès del segle XVIII: Sebastià Casanovas i Canut Ed. a cura de J. Geli i MnAngels Anglada, Barcelona, 1978, p.80

311. Bib. Catalunya, Arxiu, LLibre 143bis: Discurso sobre agricultura, comercio e industria..pp.31-33

321. AHG, Notaria de Santa Coloma, Volum.100, f.185)

17 de 297

col×lectives, sens dubte, però sempre deixant darrere seu un determinat nombre de pobres imarginats, i sobretot de precarietat i inseguretat.Els sous dels jornalers, treballadors i artesans poden ajudar a corroborar no ja la dificultat de crearexcedent, sinó la simple necessitat d'alimentar-se: p.ex. a Santa Coloma, Blanes, La Cellera, i lamajoria de pobles de les contrades selvatanes, entre 1752 i 1771, un paleta guanyava uns 12 sousdiaris i un manobre 6 sous. En aquest segon cas, li corresponien uns 150 sous mensuals. En unmatrimoni amb dos fills petits, es menjaven 1,5 kgs de pa diari, a 10 diners la lliura de pa negre,dóna 125 sous només per comprar pa. El moltó anava entre 5 i 8 sous la lliura, el bou a 3 sous, elsous a 3 sous la dotzena..... Aleshores només el treball de la dona, mal pagada, podia ajudar aalimentar-se mínimament. Les collidores de castanyes de Santa Coloma, Osor....guanyaven 2 sousdiaris i a tota la comarca, les dides guanyaven 1 sou diari (1 lliura mensual), de forma que la dona,amb les mateixes penes i suors que l'home, aconseguia augmentar màxim un 20% els ingressosfamiliars. Això en èpoques de normalitat o bonança, sense comptar, posem per cas, que en la GuerraGran el moltó va pujar a 18 sous i el bou a 11 sous.3.El romanç set-centista 520$1&(�(175(7,1*87�+217�6(�5(&,7(1�/$6�IDWLJDV�\�WUHEDOOV�TXHSDVVDQ�ORV�FDVDWV��FXUWV�GH�KDYHUV��GHFODUDQW�TXDQW�\��D�TXLQD�HGDW�VH�SRGHQ�FDVDU�ORV�SREUHV��TXHSHU�DOV�ULFKV�WRWD�KRUD�HV�ERQD és una bona mostra de la dura vida del pobre i del treballador, tandifícilment separables en molts moments: lloguers cars en habitacles ínfims, impossibilitatd'alimentar i vestir decentment als fills, tensió matrimonial, degeneració vida familiar...Quedem-nos, d'entre totes les dificultats enumerades, amb les condicions d'habitatge de les famíliespobres i la qualitat de vida. Ambdues provocaran una sèrie de respostes de supervivència que ensindiquen el grau de pobresa. Agafem el cas de Blanes per veure la incidència de la pobresa en laqualitat de vida: l'abril de 1771, és interessant el testimoni de dos metges sobre unes malalties queafecten als habitants de Blanes:����ORV�PRUDGRUHV�GH�HOOD�VH�KDQ�KDOODGR�\�KDOODQ�FRQ�XQDV�HQIHUPHGDGHV�SUROL[DV�VL�ELHQ�TXH�QRWUDKHQ�PDOLJQLGDG��HQ�OD�PD\RU�SDUWH�GH�ODV�FDVDV��TXH�PXFKRV�GH�HOORV�KDQ�TXHGDGR�KXHUIDQRV�\GHVDPSDUDGRV��\�SRU� FRQVLJXLHQWH� FRQVWLWXLGRV� HQ� OD�PD\RU�PLVHULD� \�KDQ�PXHUWR�PXFKRV� \�DSURSRUFLRQ�PDV�HQ�HO�DxR�DFWXDO�TXH�HQ�HO�DQWHFHGHQWH��KDYLHQGR�REVHUYDGR�TXH�HQ�DOJXQDV�FDVDVTXH�KDQ�WHQLGR�JRELHUQR�\�FRQTXH�DOLPHQWDUVH�OR�KDQ�SDVDGR�ELHQ��\�HQ�RWUDV��TXH�KDQ�VLGR�OD�PD\RUSDUWH�GH�HOODV��SRU�IDOWD�GH�GLFKDV�FRVDV�KDQ�PXHUWR�\�QR�KDYHU�KDOODGR�ODV�DVVLVWHQFLDV�FRQGXFHQWHVHQ�OD�SLHGDG�GH�ORV�RWURV�LQGLYLGXRV�GH�GLFKD�YLOOD�SRU�QR�KDYHU�SRGLGR�VXSOLUOR�HO�5HYHUHQGR�&XUD\�RWURV�LQGLYLGXRV�TXH�GH�FDULGDG�KDQ�VXEPLQLVWUDGR�DOJXQDV�FRVDV�SRU�KDYHU�VLGR�\�VHU�PXFKRV�ORVTXH�KDQ�SDGHFLGR�\�SDGHFHQ�PLVHULD��fet corroborat pel Visitador de les 5HDOHV�$GXDQDV i pel Visitador de les 5HQWDV�5HDOHV�quan davantnotari escripturaven que:����HQ�OD�FLWDGD�YLOOD�GH�%ODQHV�FHUFD�GH�GRV�DxRV�KD]H�ORV�PRUDGRUHV�GH�HOOD�VH�KDOODQ�HQ�XQDODPHQWDEOH�DIOLFFLRQ�D�PRWLYR�GH�XQD�FRQVWHOODFLRQ�L�HQIHUPHGDGHV�WDQ�XQLYHUVDOHV�TXH�TXDVL�QR�KD\FDVD�TXH�QR�KD\D�SDGHFLGR�GH�GLFKDV�HQIHUPHGDGHV�\�HQ�ODV�PLVPDV�TXH�HQ�HO�GLD�ODV�SDGHFHQ�\�HQ

331. Els salaris, d’un poble a l’altre, varien poc i la majoria d’ells estan extrets de petitesfactures d’obres. La relació salaris-alimentació es pot veure per Girona ciutat a BOADAS I RASET,JOAN : Girona després de la guerra de successió. Riquesa urbana i estructura social al primer quartdel segle XVIII, Girona 1986; i per Europa en conjunt a LYS,C - SOLY,H. :Pobreza y capitalismo enla Europa preindustrial 1350-1850, Madrid 1984

341. Arxiu Municipal de Blanes, Manual d’Acords, foli 29

18 de 297

PXFKDV�FDVDV�TXH�KDQ�IHQHFLGR�ODV�FDEH]DV�GH�FDVD�\�KHUHGHURV�GH�TXH�VH�HYLGHQFLD�TXHGDU�DTXHOODVVLQ�HO�PHQRU�FRQVXHOR�SRU�QR�SRGHU�FXOWLYDU�VXV�WLHUUDV��QDYHJDU�QL�SHVFDU�UHVSHFWLYDPHQWH�\�ODJUDQGH�PLVHULD�HQ�TXH�TXHGDQ�FRQVWLWXLGRV�DVVL�ORV�TXH�TXHGDQ�VDQRV��FRPR�ORV�HQIHUPRV�KDELHQGRREVHUYDGR�TXH�FRQWLQXD�OD�PLVPD�FRQVWHOODFLRQ�VLQ�KDYHU�ORJUDGR�HO�PHQRU�DOLYLR�FRQ�ODV�URJDWLYDVTXH�VH�KDQ�KHFKR�GH�HVWD�SDUWH�GH�GRV�PHVHV�\�TXH�HQ�HO�GLD�VH�FRQWLQXDQ�GH�IRUPD�TXH�HQ�HIHFWR�VRQORV�LQGLYLGXRV�GH�GLFKD�YLOOD�GLJQRV�GH�WRGD�FRPSDVLRQ����Els problemes de sanitat per manca d’higiene i salubritat, producte de la pobresa continuen encaraa finals de segle, quan el vuit de setembre de l'any 1789 l'ajuntament demana informació sobre unapossible epidèmia que, analitzada i investigada, es comprova que afecta a les classes més humils imal alimentades que viuen prop de la riera i la Tordera:��ODV�HQIHUPHGDGHV�QR�VHULDQ�GH�WDQWD�GXUDFLRQ�D�QR�VHU�TXH�OD�JHQWH�VH�KDOOD�PX\�SREUH�\�QR�SXHGHVXEYHQLUVH�FRQ�OR�QHFHVDULR�SDUD�FRQYDOHFHU�SHUIHFWDPHQWH�\�D�SRU�KDYHU�SDVVGR�XQ�DxR�WDQ�HVFDVR\�SRUTXH�WRGR�DTXHO�EDUULR�HV�PX\�SREUH�����Alain Collomp ha descrit perfectament els habitacles de pobres de diferents zones mediterrànies, oncal recordar que el llit comú era encara utilitzat al llarg del segle XVIII. A la ciutat francesa de Lióla meitat de les cases dels artesans tenien només una habitació. L'única solució possible per evitarla promiscuïtat i no trencar l'espai familiar era desfer-se dels fills. Aleshores, al nàixer, el nen teniamoltes possibilitats d'ésser abandonat: bé per excés de fills, bé per no perdre el jornal la mare. A SantFeliu de Guíxols, l'any 1729, el 28,9% dels habitacles disposen només d'una habitació i el 37,3% dedues habitacions, observant-se així un elevat grau d'amuntegament humà.Per controlar totes les classes de pobres i evitar abusos per part dels ganduls i falsos pobres, l'any1734 el corregidor de Girona demanà a cada poble un llistat dels vertaders esguerrats físics i psíquicsque, impossibilitats per treballar, vivien en la pobresa i la misèria:����D�WRGRV�ORV�KRPEUHV�TXH�SRU�VXV�FUHFLGDV�HGDGHV�R�DFKDTXHV�QR�VHDQ�DSWRV�SDUD�WUDEDMDU�FRPRDVVLPLVPR�GH�ODV�PXJHUHV�TXH�SRU�VXV�FUHFLGDV�HGDGHV�R�DFKDTXHV�X�HQIHUPHGDGHV�QR�VRQ�DSWDVSDUD�VHUYLU�GH�FULDGDV�QL�YLYLU�FRQ�VX�WUDEDMR�\�ILQDOPHQWH�GH�ORV�PXFKDFKRV�\�PXFKDFKDV�TXH�SRUWHQHU�SRFD�HGDG�QR�VRQ�DSWRV�SRU�VHUYLU�GH�FULDGRV�\�FULDGDV�UHVSHFWLYH�HQ� ODV�FDVDV�GH�DOJXQODEUDGRU��SDUD�JXDUGDU�JDQDGR��QL�VHU�FULDGRV�QL�FULDGDV�GH�GLFKDV�FDVDV�QL�GH�RWUDV�FDVDV��\�TXHGH�ORV�PXFKDFKRV�TXH�SRU�VX�SRFD�HGDG�QR�VRQ�DSWRV�SRU�SRQHUVH�GH�DSUHQGL]HV�HQ�DOJXQ�RIILFLRDQWHV�ELHQ�VRQ�SUHFL]DGRV�HQ�LU�D�SHGLU�OLPRVQD�XQRV�\�RWUDV�SRU�VXVWHQWDUVH��D�ILQ�GH�TXH�OHV�SXHGD\R�GDU�SDSHO�\�HQ�PL�DVXHQFLD�HO�GLFKR�PL�WHQLHQWH�GH�&RUUHJLGRU��SDUD�TXH�SXHGDQ�KLU�SLGLHQGROLPRVQD�SRU� WRGR� HVWH�&RUUHJLPLHQWR�� \� SDVVDGR� HO� WHUPLQR� GH� ��� GLDV� TXH� VH� DVVHQ\DOD� SDUDSRGHUVHODV�GDU�HO�UHIHULGR�SDSHO�PDQGR�D�GLFKRV�MXVWLFLDV�TXH�QR�SHUPLWDQ�TXH�QLQJXQ�KRPEUH�PXJHU��PXFKDFKR�QL�PXFKDFKD�YD\DQ�SLGLHQGR�OLPRVQD�SRU�VXV�OXJDUHV�QL�RWURV�OXJDUHV�GH�VX�ED\OLDUHVSHFWLYD�VLQ�TXH�WHQJDQ�HO�UHIHULGR�SDSHO�GH�OLFHQFLD�GH�SHGLU�OLPRVQD�ILUPDGR�SRU�PL�A partir d'aquest llistat es donaria una llicència per poder pidolar als vertaders pobres, evitant-sed'aquesta manera l'excessiu nombre de falsos captaires.

351. Idem folis 29 i 30

361. Arxiu Municipal de Blanes . Manual d’Acords any 1789 foli 179

371. COLLOMP,A: Familias, viviendas y cohabitaciones, dins "Historia de la vida privada. DelRenacimiento a la Ilustración" Vol. III dirigida per P. Ariés i G. Duby Barcelona 1989 p. 511.2. BORRELL I SABATER, MIQUEL:Els fills de pares incògnits i la xarxa assistencial ganxonadins "Patromoni i història local " Sant Feliu de Guíxols, 1996, p. 83

381. A. Municipal de Banyoles 1.8.2.1.1 " Ordres i Cartes " Llibre 11 Va.

19 de 297

Les dificultats de sortir del pou de la pobresa de tots els elements suara citats eren tremendes. Peròdeixant ara de banda la pobresa estructural analitzada, les dues causes col×lectives de pobresaconjuntural serien les catàstrofes naturals i les crisis bèl×liques que, malgrat no ser generals, nicícliques, ni fortes com en segles anteriors, afectaren les capes més desfavorides de la població endiversos moments del segle. La guerra de Successió i el cadastre deixaren endeutades moltes famíliesque amb dificultats sobrevisqueren; aiguats i terratrèmols destruïen sovint el que tan havia costataixecar; la crisi alimentària de 1763-64 a les comarques gironines; els rebomboris del pa de 1789 aBarcelona; la revolta dels Joseps a LLoret el 1788, la guerra gran del 1793-1795, són clars exponentsde moments de tensió produïts per la manca d'excedent d'unes classes socials que vivien al dia, sensepossibilitat de controlar el seu futur i que eren sacsejades per la més petita batzegada climatològica.Un procés cíclic on una mala collita encaria el preu del pa, el pagès es veia incapacitat d'acumularexcedent i s'havia d'endeutar per comprar llavor per la propera collita; disminuïa la feina delmenestral al no haver-hi demanda de productes elaborats per falta de liquidesa general i el simpletreballador o jornaler es quedava sense feina. Aquestes crisis de fam, superades a les comarquesgironines amb l'arribada de blat mariner, deixaven darrera seu un estel de pobres impossibilitats derecuperar el seu ja precari status anterior.El mal temps al camp afeblia la collita i es vivia amb vertadera angoixa: ploure per estovar els campsi poder sembrar, ploure per aiguadejar els grans, sequera per evitar el fangueig...eren momentscrucials en la vida pagesa. Les invocacions als protectors religiosos creixien proporcionalment a lapremura del temps, fins arribar al punt d'anar a buscar el sant o santa local, treure'l del seu santuarii en processó multitudinària, instal×lar-lo en l'altar de la parròquia, on era bombardejat ambpregàries, ciris, fum, promeses...fins que la pluja o el sol, depèn del cas, feien acte de presència. Dosexemples m'agradaria citar, un de la plana i l'altra de marina, abans de passar a analitzar la gran criside l'any 1764.Primer cas, Santa Coloma de Farners:�� 3ULPHUDPHQW�� XQ� DL[XW� HQ� OD� SULPDYHUD� TXH� JHQHUDOPHQW� SHU� WRW� VH� IH\DQ� XQDV� SUHJDULDV� \IHUYRURULVVLPDV� VHU� SOXMD� DQDQW� GHV� GH� XQ� OORFK� D� DOWUHV� VDQWXDULV� D� YLVLWDUORV� DE� VROHPQHVSURIHVVRQV��HQ�HVWD�YLOD�HPSHUR�KDYHP�DFXGLW�DO�3LDGRVVLVVLP�DPSDU�GH�OD�%HDWLVVLPD�9HUJH�0DULD6DQWLVVLPD�GH�)DUQHUV��TXDO�VH�KD�EDL[DW�HQ�OD�,JOHVLD�GH�OD�SUHVHQW�GLWD�YLOD�\�VH�OL�KD�DOHYDW�TXLVFXQGLD�XQ�RIILFL�D�QR�HQJDQ\DUPH�\�GHPHV�GH�KDEHU�IHW�XQV�TXDQWV�GLHV�GH�SUHJDULD�OD�KDQ�WRUQDGD�DEVROHPQH�SURIHVVy�HQ�OD�,JOHVLD�3DUURTXLDO�$QWLJD�GH�)DUQHUV.Blanes, Mare de Déu del Vilar, any 1734:��3HU�PDQFD�GDLJXD�VDQj�D�FHUFDU�OD�6DQWtVVLPD�,PDWJH�HQ����GDEULO�GH������L��KDYHQW�VH�REWLQJXWOD� SOXMD� GHVLWMDGD�� VH� OD� UHWRUQj� D� OD� FDSHOOD� HO� ��� GH�PDLJ�� DPE� JUDQ�PDMHVWDW� L� DVVLVWqQFLD�,JXDOPHQW��SHO�PDWHL[�PRWLX�GXQ�JUDQ�HL[XW��VH�OD�SRUWDYD�D�%ODQHV�HO����GH�PDUo�GH�������DE�ODSURYLGHQFLDO�SDUWLFXODULWDW�GKDYHU�FRPHQoDW�D�SORXUH�OD�PDWHL[D�QLW�GH�VD�DUULEDGD��DPE�JUDQ�JRLJ�UHYLVFXGHV�WRWHV�OHV�WHUUHV�DVVHGHJDGHV��VH�OD�WRUQDYD�D�VRQ�KRVWDWJH�YHQHUDW��HO����GDEULO�El mateix succeí l'octubre i novembre de 1752 quan la terra estava eixuta: el 8 de desembre s'anà abuscà la imatge i no va ploure fins el tres de gener de 1753. Segons el domer, si tardà tan a plourefou, evidentment per culpa dels molts pecats que es feien. L'any 1788 per la pluja i el 1798 per unterratrèmol també s'anà a buscar la imatge.

391. Arxiu familiar Massaneda, Llibreta y comptes dels jornals de collir castanyes y fasols delcorrent any 1774, 1/4 escrita per Geroni Massaneda.

401. MAURÍ SERRA, JOSEP: Història del Santuari de la Mare de Déu del Vilar de BlanesBarcelona 1952, pp. 121-129

20 de 297

Si en aquests casos la intervenció divina i/o la naturalesa evitaren el gran desastre, no passà el mateixl'hivern de 1763 quan per les constants i excessives pluges es va malmetre la collita a tota la comarcai bona part del Principat. Vegem-ne, per la seva importància, els prolegòmens relatats en la vila deBlanes:�3ORJXp�HQ�WDQWD�PDQHUD�D�OD�WDUGRU�GH�ODQ\������L�HVSHFLDOPHQW�WRW�OR�PHV�GH�GHVHPEUH��TXH�VHQHJDUHQ��HQ�OR�WHUPH�GH�%ODQHV� L�SHU� OR�FRQWRUQ�� ORV�PLOORUV�VHPEUDWV�� L�SUHVVHJXLQW� OD�SOXMD�DSULQFLSLV�GHO�PHV�GH�JHQHU�GH������SHU�OD�FRQWLQXDFLy�GH�OD�SOXMD�L�Q~YROV��WDQW�OODUJD�TXH�HQ�OR�HVSDLGH���PHVRV��D�SHQHV�IpX���GLHV�GH�VRO��VH�DQDYHQ�SHUGHQW�L�SRGULQW�ORV�SRFV�VHPEUDWV�TXH�KDYLHQTXHGDW�VHQVH�QHJDU�VH��GH�OR�TXH�OD�JHQW�HVWDYD�PROW�FRQWULVWDGD�L�SHURQRVWLFDYD�OD�XQLYHUVDO�PDODQ\DGD��TXH�VH�VHJXt�OR�DQ\�YLQHQW�No deixem Blanes. El 30 de maig de 1763 Marià Sicars, doctor, juntament amb l'administrador dela sal i l'encarregat de la doana testimonien que el dissabte anterior:����FD\y�PiV�GH�PHGLR�SDOPR�GH�JUDQL]R�HQ�VHFR�\�FRQWLQXy�GHVSXpV�FRQ�OOXYLD�FRQ�WDQWD�DEXQGDQFLDTXH�OOHQy�GH�WHUURU�D�WRGRV�ORV�YH]LQRV�\�TXH�DOJXQRV�GH�HOORV�VH�UHIXJLDURQ�ED[R�ORV�DUFRV��WHPLHQGRTXH�KDYLDQ�GH�GHVSORPDUVH�ORV�WH[DGRV�QR�SXGLHQGR�UHVVLVWLU�D�WDQWR�SHVR��4XH�HVWD�KRUURURUVDWHPSHVWDG��H[FHGH�OD�PHPRULD�GH�ORV�PDV�DQFLDQRV�\�GHVEDVWR�HQWHUDPHQWH�OD�FRVVHFKD�GH�SDQ�\�YLQRGH[DQGR�WDQ�DUUXLQDGDV�ODV�FHSDV�TXH�VHJXQ�GLFWDPHQ�GH�ORV�SHULWRV�ODEUDGRUHV�FDUHFHUDQ�GH�IUXWRHQ�HO�SUHVHQWH�DxR�\�SDVVDUD�D�ORV�GRV�VLJXLHQWHV�HVWH�LQIRUWXQLR��HQ�WDQWR�PDV�SHQHWUDQWH�DO�DIOLJLGRLQWHULRU�GH�HVWRV�QDWXUDOHV�HQ�TXDQWR�HV�HVWH�JHQHUR�HO�XQLFR�TXH�FRJHQ�FRQ�DEXQGDQFLD�\�GH�TXH�VHYDOHQ� SDUD� OD� PDQXWHQFLRQ� GH� VXV� IDPLOLDV� \� FXPSOLPLHQWR� D� ORV� GHELGRV� SDJRV�� 4XH� FRQVWDLJXDOPHQWH�D�ORV�GHFODUDQWHV�HO�PLVHUDEOH�HVWDGR�HQ�TXH�VH�KDOODEDQ�PXFKRV�YH]LQRV�GH�OD�SUHVHQWHYLOOD�SRU�UD]RQ�GH�ODV�SDVVDGDV�PDODV�FRVHFKDV��\�TXH�SRU�FLHUWR�ODV�UHGX]H�HVWD�QXHYD�GHVJUDFLDD�HVSHUDU�XQLFDPHQWH�OD�'LYLQD�SURYLGHQFLD�ODVWLPRVRVRV�PHGLRV�SDUD�HO�VXVWHQWR��El rector de la Pinya, Ponç Prat ho consignava així:���/R�PDWHL[�DQ\������\�SULPDYHUD�GH������\DJXp�JUDQ�FDUHVWLD�SHU�WRW�&DWDOXQ\D�\�DOWUHV�SDUWV�GH�PDQHUD�TXH�ORV�FDPLQV�DQDYHQ�SOHQV�GHSREUHV�� VHQV� WUREDU� FDULWDWV� SHUTXH�PROV� DE� EDVWDQW� KDFLHQGD� WHQLDQ� SURX� IHLQD� DFDPSDU� SHUIDOWDUORV�OR�JUD�\�QR�WUREDU�GLQHUV�QL�D�FHQVDO�QL�GH�DOWUD�PDQHUD��/R�EODW�DUULED�D���L�D����OOLXUDVOD�TXDUWHUDPotser l'explicació més detallada i coneguda d'aquesta crisi la proporciona el clergue selvatà JoanCalderó, de Riudellots de La Selva, que explica detalladíssimament la problemàtica plantejada ambles males collites de l'any 1763 i les seves conseqüències l'any següent:��/D�PLVqULD� L� IDOWD�GDOLPHQWV�� QR� VROV� IRX�GH�JUDQDV�SHU� OR�SD�� VLQy� \� WDPEp�GRUWDOLVVDV�SHUHVFRGHOODV��SHUTXq�ODV�FROV��QDSV�\�DOWUHV�FRVDV�VHPEODQWV�VH�IHUHQ�PDO�Ep�\�VH�SHUGHUDQ�D�FDX>V@DGXQDV�WUHPRQWDQDV�LUUHJXODUPHQW�IUHGDV�TXH�VREUHYLQJXHUHQ�ORV�GLHV��������\����GRFWXEUH�>GHO@������TXH�DMXVWDW�D�OD�IDOWD�GH�JUDQV��DXPHQWDUHQ�JHQHUDOPHQW�ORV�OHPHQWRV�\�VXVSLUV�� 411. citat per MAURÍ SERRA, JOSEP: Història del Santuari de la Mare de Déu del Vilar deBlanes Barcelona 1952, pp. 121-129. En el LLibre del convent de Blanes, foli 230 hi ha també unaprecisa referència a aquesta misèria : " Plogué en tanta manera a la tardor de l'any 1762, iespecialment tot lo mes de desembre, que senegaren, en lo termne de Blanes i per lo contorn, losmillors sembrats; i presseguint la pluja i núvols, tant llarga que en lo espai de 3 mesos, a penesféu 3 dies de sol, se anaven perdent i podrint los pocs sembrats que havien quedat sense negar-se,de lo que la gent estava molt contristada y peronosticaron la universal mala anyada, que se seguílo any vinent " Citat pel mateix autor,p. 125.

421. AHM Blanes, Manual d'Acords 1762-1767, f.78

431. PAGÉS I PONS, JOAN: " La vila de Riudaura en els segles XVII i XVIII " dins Annals d’Olot iComarca,1984-1985,T-II, p. 187

21 de 297

Continua el prevere Joan Calderó, explicant la solució que s'utilitzà:��1R�REVWDQW�HVWD�IDOWD�JHQHUDO�GH�JUDQHV�\�RUWDOLVVDV��OD�GLYLQD�SURYLGHQFLD�VH�GHPRVWUD�EHQLQJQHHQ�HVWH�SUHVHQW�SDKLV��QR�IDOWDQW�ORV�JUDQV�IRUDVWHUV�TXH�SHU�SD�\�ROOD�VH�GHVHPEDUFDUHQ�HQ�GLIIDUHQWVSRUWV�GHO�PDU��TXH�KD�GLOLJHQFLDV�\�FX\GDGRV�GH�GLIIDUDQWV�QHJRFLDQWV��PHUFDGHUV�\�PHU[DQWV��MD�SHUVRFRUUDU�ODV�QHVFHVVLWDWV��MD�\�OR�PHV�FHUW�\�VHJXU��SHU�SURSL�LQWHUpV�VH�EXVFDUHQ�HQ�(VWUDQ\V�SDKLVRV�/RV�3RUWV�GH�PDU�TXH�SHU�OR�SUHVHQW�FRUUHJLPHQW�GH�*LURQD�DEXQGDUHQ�PHV�ODV�SURYLVLRQV�GH�JUDQVGH�WRWD�HVSHFLD��IRUHQ�ORV�GH�6W��IHOLX�GH�*XL[ROV�\�%ODQDV��/RV�QHJRFLDQWV�GHO�SURSL�SDKLV�DQDQWORVKD�EXVFDU�HQ�DTXHOORV�ORV�WUDQVSRUWDYHQ�HQ�ODV�SODVVDV�PHUFDQWtYRODV��FRPHV�*HURQD��&DVVi�GH�OD6HOYD��6WD��&RORPD��+RVWDOULFK��HWF�\�HQ�ORV�PHUFDWV�GH�HVWDV�VHPSUH�KL\�KD�DJXW�VXIILFLHQW�JUDQV�SHUODV�SURYLVLRQV�SDUWLFXODUV�QHFHVVDULDV��VL�EH�ORV�SUHXV�KDQ�HVWDW�FUHVFXWV�HQ�HVWD�IRUPD��DUD�SRVDHOV�SUHXV�TXH�QR�YDO�OD�SHQD�GH�PRPHQW����Crisi que indubtablement afavoriria a certs especuladors com així ho denunciava el prevere SimonSalamó :��TXDQWV�DYDULFLRVRV�WDQFDQ�ORV�JUDQHUV�D�IL�GHO�DQ\�YHKLHQW�OR�PLQLP�VHQ\DO�GH�XQD�SREUH�FXOOLWD"4XDO�GHVRODFLy��/RV�SREUHV�FULGDQ��OOXUV�OODJULPDV�VROLFLWDQ�DPSDUR��SHUR�HL[RV�VDQJRQHUDV�GHOSUR[LP��HL[RV�GHVHQWUDQ\DWV��LQVHQVLEOHV�D�WDQWRV�OODQWRV�\�FODPRUV��QR�HV�SRVDQ�YHQDOV�VLQR�ORV�IUXLWVPHV�GROHQWV��\�HQFDUD�HQ�XQ�SUHX�H[FHVVLX��\�UHVHUYDQ�OR�PLOORU�JUD�SHUTXH�GHVSUHV�SXJDQ�GHJROODUDE�WRWD�FUXHOWDW�ORV�SDLJHVRV�\�ORV�SREUHV��\�HQULTXLUVH�HQ�WHPSV�GH�PLVHULD��Aquesta crisi es nota evidentment a tota la comarca i el pagès colomenc Joan LLandric se'n fa ressòen les seves notes:�7DPEH�QRWR�FRP�HQ�OR�DQ\������HQ�HVWD�WHUUD�\�DJXH�JUDQ�IDP��\�HQ�PROWDV�DOWUHV�SDUWV�TXH�HQ�ODSODVD�GH�6WD��&RORPD�DO�EODW�DUULEi�D�QRX�OOLXUDV�OD�FRUWHUD��Tanmateix, els pobres no podien ni optar a aquesta cara solució i d'aquesta forma es limitaven atrobar sortides radicals���/RV�DOLPHQWV�UHJXODUV�SHU�SREUDV�HQ�HVFRGHOODV�R�ROODV�HQ�HVWRV�PHVRV�GH�PDUV��DEULO�\�SDUW�GHPDLJ�KDQ�HVWDW�FROVVLGDV�\�UHYDQLVVDV��OR�TXH�HQ�DOJXQV�D�HVWDW�FDXVD�GDYHU�VH�LQIODW�FDPDV�\�FX[DV�FRP�\�GHPpV�SDUWV�FRUSRUDOV�GHO�TXH�HQ�OD�SUHVHQW�SDUUzTXLD�QKD�PRUW�-RVHSK�&LXUDQD��WUHEDOODGRU�\�D�ODV�GHPpV�SDUUzTXLHV�YHKwQDV�WDPEp�DOJXQ��SHUz�SRFKV��SHU�OD�0LVHULFzUGLD�GH�'pX��'HQGH�PLWDWGHO�PHV�GH�0DLJ�HQ�DYDQW�KDQ�VHVVDW�HVWRV�$OLPHQWV�WDQW�EDVWRV�\�LPSURSLV�D�OD�QDWXUDOHVD��K\�KDQFRPHQVDW�ORV�3REUHV�D�PHQMDU�)DYDV�GH�ODV�TXH�OD�DQ\DGD�HV�PHV�TXH�PHGLDQD�\�DE�HVWD�SURYLGHQFLDKDQ�GHVPLQXLW�OR�WDOHQW��/RV�3REUHV�TXH�UHJXODUPHQW�SDVVDQ�SHU�SRUWDV�VRQ�VLQFK�VHQWV�GLDULDPHQW\�ODV�(OPR\QDV�TXH�SHU�OR�FXUV�UHJXODU�WUREDQ�TXLVFXQ�GLH�VRQ�GH�VLQFK�D�VLV��SHUTXH�HQ�XQDV�FDVDVIDQ�DOPR\QD�OR�GLOOXQV��HQ�DOWUHV�OR�GLPDUV��HQ�DOWUH�VOR�GLPHFUHV�\�HQ�*LURQD�OVD�3LD�(OPR\QD�GRQDOD�HOIDUHQD�OR�'LOOXQV��'LPHFUHV�\�'LYHQGUHV�\�DE�HVWDV�SURYLGHQFLDV�ORV�SREUHV�QR�KDQ�DUULEDW�DSDWLU�IDP��VL�EH�SDVVDQ�DE�PROW�WUHEDOO�També Joan Simon, Antoni Moner i Pere Falgueras, rectors de Riudarenes, Sils i Vallcanerarespectivament feren un testimonial davant el notari de Santa Coloma explicant aquesta crisi:�'H�FRPR�ORV�YH]LQRV�GH�GLFKD�YLOOD�GH�5LXGDUHQHV�FRPR�\�GH�DPERV�OXJDUHV�GH�6LOV�L�9DOOFDQHUD

441. PUIGVERT I SOLÀ, JOAQUIM M.: " Miséries de l'any 1764. Narració d'una crisi alimentàriaa l'antic régim per un clergue de la comarca de La Selva" dins Manuscrits, no 1, Barcelona 1985pp. 63-78

451. SIMON SALOMO: Regla de vida molt util als pobres y richs, Barcelona, 1760, p. 213

461. Arxiu Patrimonial família Esteve: Notas de Joan Llandric

471. PUIGVERT I SOLÀ, JOAQUIM M.: op. cit: Misèries...

22 de 297

VH�KDOODQ�HQ�VXPD�PLVHULD�QR�VROR�SRU�ODV�PDODV�FRVHFKDV�GHO�DxR�SUR[LPR�SDVVDGR�VLQR�\�WDPELHQSRUTXH�FRQ�OD�PXFKD�DJXD�TXH�OORYLR�HQ�XOWLPRV�GH�RFWXEUH�GHO�PLVPR�DxR��OR�SRFR�TXH�OHV�TXHGDYDGH�IUXWRV�OODPDGRV�WDUGDQLDV�VH�ORV�OOHYR�OD�5LHUD�TXH�SDVVD�HQ�OD�YLOOD�FLWDGD�GH�5LXGDUHQHV��3RUVXHUWH�TXH�OHV�KD�SXHVWR�HQ�HVWDGR�GH�QR�KDOODUVH�TXH�FRPSUDU�OR�TXH�QHFHVLWDQ�SDUD�VX�DOLPHQWRVLHQGR�OR�SRFR�TXH�KDOODQ�SDUD�FRPSUDU�D�XQ�SUHFLR�H[RUELWDQWH�D�TXH�SRU�OD�PLVPD�PLVHULD�QRSXHGHQ�OOHJDU�GH�WDO�IRUPD�TXH�OHV�KD�VLGR�SUHFLVR�D�PXFKRV�GHVDELWDU�VXV�FDVDV�\�KLU�PHQGLJDQGRSRU�HO�PXQGR�SDUD�QR�PRULUVH�GH�KDPEUH�HQ�WDQWR�TXH�KD�VXFHGLGR�HQ�HO�GLFKR�OXJDU�GH�YDOOFDQHUDTXH�KDQ�PXHUWR�\�SHUH]LGR�WUHV�GLIHUHQWHV�LQGLYLGXRV�QR�PDV�TXH�GH�SXUD�PLVHULD�\�FDODPLGDG�SRUQR�WHQHU�DQLPR�GH�PDQLIHVWDU�VX�QHFHVVLGDG�\�SHGLU�SRU�DPRU�GH�'LRV�OR�TXH�QHFHVLWDED�SDUD�VXDOLPHQWR�Aquesta fou la crisi general més forta de la comarca al llarg del segle, i afectà pràcticament tot elcorregiment. El problema d'aquesta crisi, que arruïnà a pagesos i artesans, i deixà a la misèria atreballadors i jornalers, no fou només " la vivència present de la crisi " que tant acuradament ens hanexplicat els preveres de Riudellots de la Selva i Riudarenes; malauradament, no es tractava nomésde malmenjar el que es podia o trobava, fet de per sí prou esfereïdor, sinó que el problema esplantejava " el dia després de la crisi ": pagesos que s'han d'endeutar per comprar grans, artesans quehan de fer censals per pagar els deutes, censals que s'han de crear per pagar el cadastre, treballadorsque s'han embargat el fruit de la vinya de l'any vinent... Només un exemple, prou significatiu com per veure " el dia després ": el mes de desembre de 1763l'ajuntament de Blanes demana la condonació del pagament de les reials contribucions ja que des del'any 1760 les collites són dolentes, la del 1763 ha estat pèssima i la gent s'ha empobrit:�$WHQGLHQGR�TXH�ORV�QDWXUDOHV�PRUDGRUHV�GH�OD�QRWDGD�YLOOD�\�WHUPLQR�SRU�ODV�HVWHULOHV�FRVHFKDV�\YLQR�GHV�GH�HO�DxR�SDVVDGR�GH�QLO�VHWHFLHQWRV�VVHVVHQWD�KDVWD�HO�SUHVHQWH�\�SRU�OD�DEXQGDQFLD�GHOOXYLDV�\�JUDQLVR�VREUHYLQLHURQ�HQ�GLFKD�YLOOD�\�VX�WHUPLQR�TXH�GHVWUX\y�OD�FRVHFKD�GHO�SUHVHQWH�DxRDVVL�GH�IUXWRV�FRPR�GH�SDMDV�\�KLHUEDV�SDUD�VXVWHQWR�GHO�JDQDGR��QR�VROR�SDUD�OD�ODEUDQ]D�\�WDPELHQGH�RWUD�HVSHFLH�GH�JDQDGR�VH�KDOODQ�UHGX]LGRV�D�XQD�WRWDO�PLVHULD�H�LPSRVVLELOLWDGRV�D�YROYHU�DVHPEUDU�VXV�WLHUUDV�\�D�QR�VHU�TXH�SDUD�VX�VXVWHQWR�VH�KDQ�SURYHKLGR�\�SURYHKHQ�DOJXQRV�GH�HVWRVPRUDGRUHV�GH�JUDQRV�\�YLQR�TXH�VH�WUDQVSRUWDQ�GH�5H\QRV�HVWUDQJHURV�D�ORV�SXHUWRV�PDULQRV�\�HQHO�GH�OD�PLVPD�YLOOD�VH�YHULDQ�SUHFLVDGRV�DEDQGRQDU�VXV�FDVDV�\�IDPLOLD�FRPR�\D�OR�KDQ�KHFKRDOJXQR�GH�GLFKRV�PRUDGRUHV��.

Recuperats amb les consegüents pèrdues d'aquest tràngol, a finals de segle podem veure l'últim esclatde pobresa generalitzada i conjuntural amb la Guerra Gran que afectà fortament les contradesgironines. Dos apunts: la puja de preus minimitzarà el ja de per si escàs salari de les dides del'hospital de Santa Caterina; aquestes, malgrat les queixes dels rectors de poble, no trobaran rendiblede cap manera alletar un expòsit, de forma que la mortalitat dels nens abandonats augmentarà

481. A.H.G. Notaria de Santa Coloma de Farners, no 121, f.248, any 1764

491. Pràcticament tots els jornalers i petits artesans disposaven de mitja vessana de vinya pertreballar a temps perdut i arrodonir així les minses economies familiars. Aquestes vinyes, encontractes emfitèutics o de rabassa morta, ocupaven les zones marginals de secà de cada termemunicipal. Vegeu BOADAS I RASSET, JOAN: "Aproximació a les transformacions del litoral catalàa la primera meitat del segle XVIII: el cas de Sant Feliu de Guíxols " dins Primer Congrés d'HistòriaModerna de Catalunya, Barcelona 1984, pp267-279; o bé BORRELL I SABATER, MIQUEL: SantaColoma de Farners en el segle XVIII, 1997

501. Arxiu Municipal de Blanes Manual d'Acords f.90v i 91.

23 de 297

fortament. Un altre: la tremenda mortalitat a la comarca producte de la crisi de la guerra, que faràque les classes més pobres, més mal alimentades, sofreixen ràpidament l'atac de les malalties: mortsque deixaran darrera seu més pobresa familiar, vídues, orfes...El quadre, sense comentaris, és prousignificatiu

0257$/,7$7�*8(55$�*5$1ANY Santa Coloma de Farners Sant Feliu de Guíxols1793 96 2141794 160 3401795 198 4111796 113 124

Es podrien aportar més testimonis, però em sembla suficient per observar com, malgrat les millores,les estructures són febles i qualsevol trencament aboca a la misèria a grups de gent que queda enrera,gent que molt sovint, haurà de defensar el seu espai familiar expulsant els nouvinguts; expòsits,rodamóns, hospicians, vídues sense recursos, lladregots i contrabandistes conformaran un mónmarginal producte de la pobresa estructural a qui s'afegiran tot sovint a finals de segle jornalers iartesans.Una bona quantitat de catalans vivien en aquestes condicions, amb escasses possibilitats de sortir-ne:el dia a dia consistia en viure de la caritat pública, o bé pidolant o bé assistits per les institucionscaritatives locals. Mentre la conjuntura econòmica era favorable, l'artesà i el jornaler se'n malsortieni la vida del pobre local passava per una trista però bastant segura subsistència: causes pies,hospitals, olles públiques, almoines del pa l'ajudaven a subvenir les necessitats diàries; el jornaler,amb l'ajut del treball de tota la família, podia subsistir. El problema es plantejava en una crisi d'abastgeneral quan el nombre de pobres depassava àmpliament les possibilitats de l'ajut local ja ques'havien de repartir unes minses quantitats entre molts necessitats, treballadors que es quedavensense feina, a qui s'hi afegien una munió de passavolants i rodamóns. Les condicions de vida sofrienuna forta merma que si per un costat incrementava el nombre d emalalties degut a la feblesa del coshumà, augmentava per l'altra el nombre d'infants abandonats a un cruel destí.Tanmateix, a l'antic règim la caritat cristiana era l'única resposta que donava la societat per pal.liarla pobresa crònica o passatgera, de bona part de la població: els hospitals locals o generals, lesalmoines de pa, els maridatges de donzelles, l'hospici,... seran les solucions de la societat a la sevapobresa. Al mateix temps, serà aquest segle XVIII el que viurà els canvis en els sistemes de caritat,de forma que en el seu estudi, no tan sols ens endinsarem en l'anàlisi d'un sistema provinent, quasiinalterable, de la baixa edat mitjana, sinó que en veurem les seves contradiccions i el seu trànsit cap a un control més racional, supralocal i repressiu que tindrà el seu punt culminant l'últim terç delsegle amb la fundació de l'hospici de Girona.

24 de 297

/$�&$5,7$7�(1�(/�6(*/(�;9,,,

Malgrat tot, la decadència en la qual s'anà veient immersa la monarquia espanyola en el segle XVIIfou un obstacle per abordar en una àmplia perspectiva la problemàtica de la pobresa i la vagància,i les incapacitats financeres de la Corona continuaran carregant sobre l'església i els municipis lessolucions parcials. S'haurà d'esperar els primers Borbons per a desllindar clarament la diferènciaentre pobre i vago, malgrat que es limitaran a perseguir als segons per tal d'augmentar la mà d'obrai ja el 1717 Felip V dictava una ordre on explicava que:����KDQ�OOHJDGR�D�QXHVWURV�RLGRV�UHSHWLGDV�QRWLFLDV�GH�ORV�PXFKRV�YDJDEXQGRV�\�RWURV�KROJD]DQHVTXH�YLYLHQGR�VLQ�WUDEDMDU�\�D�FRVWD�GHO�SXHEOR�VRQ�PX\�SHUMXGLFLDOHV�HQ�QXHVWURV�5H\QRV�D�FX\RLQFRQYHQLHQWH�VH�VLJXH�HO�GH�IDOWDU�JHQWH�SDUD�OD�ODEUDQoD�GH�ODV�WLHUUDV�\�SDUD�ODV�$UWHV�\�RWURVRILFLRV�SUHFLVRV�GH�OD�5HSXEOLFD��HQ�FX\R�QXPHUR�\�FODVH�VH�GHEHQ�FRPSUHKHQGHU�WDPELHQ�PXFKRVSREUHV��TXH�SXGLHQGR�YLYLU�FRQ�VX�WUDEDMR�VH�PDQWLHQHQ�FRQ�ODV�OLPRVQDV�D�TXH�SRU�VX�QDWXUDOH]DVRQ� OHJLWLPRV�DFUHHGRUHV� ORV�SREUHV�TXH�SRU� VXV�DFKDTXHV�� OHVLRQHV�� FUHFLGD� HGDG�R�SRU�RWURVLPSHGLPHQWRV�QR�SXHGHQ�WUDEDMDU����de forma que els vagos sans entre divuit i quaranta-cinc anys es convertirien en reclutes i els que nopoguessin per algun defecte físic o psíquic es col×locarien a les cases de pagesos, o mestres artesansessent castigats si abandonaven la feina. Els vells i nens se'ls ocuparia en tasques menys fatigoses.De l'any 1717 fins el 1789 es dictaren seixanta ordres, cèdules i instruccions per a agafar ociosos,fet que denota clarament la inutilitat de les mateixes. I el concepte de vago anirà ampliant-se iagafant no només el rodamón passavolant sinó qualsevol ésser no productiu. Vegem aquest canvien la mentalitat dels regidors de Banyoles quan l'any 1727 expliquen al corregidor de Girona :�����TXH�SRU�%DJDPXQGRV�\�ROJD]DQHV�VH�HQWHQGLDQ�ORV�TXH�VLQ�WHQHU�KDELWDFLRQ�IL[D�LEDQ�GLYDJDQGRGH�3XHEOR� HQ�3XHEOR� \� ORV� TXH� FRQWLQXDPHQWH� HVWDQ� MXJDQGR� SRU� ORV�0HVRQHV>���@SHUR� KHPRVFRPSUHKHQGLGR�TXH�VH�GHYLDQ�HQWHQGHU�QR�VROR�ORV�VREUHGLFKRV�VLQR�WDPELHQ�ORV�TXH�WLHQHQ��)DPLOLD\�TXH�QR�WLHQHQ�HO�GHYLGR�FXLGDGR�GH�WUDEDMDU�SDUD�VXVWHQWDUOD�\�DKXQ�OR�SRFR�TXH�JDQDQ�OR�JDVWDQOD�PD\RU�SDUWH�SRU�ORV�0HVRQHV�MXJDQGR�\�FRPLHQGR����Manuel Sisternes, fiscal de l'Audiència de Catalunya, quan en el seu informe de l'any 1774 repassatotes les lleis de prevenció de ociosos creu que no han servit per a desterrar l'ociositat i:����OD�UD]RQ�FRQVLVWH�HQ�TXH�HQ�GLFKDV�RUGHQHV�VH�WLUD�PiV�SULQFLSDOPHQWH�D�FDVWLJDU�OD�RFLRVLGDG�TXHD�SUHFDYHUOD�\�OD�H[SHULHQFLD�GH�WRGRV�ORV�WLHPSRV�KD�DFUHGLWDGR�TXH�HO�FDVWLJR�QR�EDVWD�SRU�JUDQGHTXH�VHD�D�GHVWHUUDU�OD�RFLRVLGDG����Però la problemàtica dels pobres i els ociosos i la seva relació amb l'ordre públic, el poblacionismei la riquesa del país, agafarà arrancada amb el motí d'Squilacci l'any 1766, motí que farà veure elperill dels desarrelats escampats pel país, vivint sobre el terreny: si per un costat significaven unperill d'ordre públic per l'altra eren la prova palpable del fracàs del sistema establert amb lapossibilitat que encomanessin a la resta la desídia pel treball i l'ordre regnant. Sota aquesta ideaproliferaran les doctrines i propostes no per solucionar la pobresa sinó els seus efectes: no esbuscaran les causes de la pobresa sinó que es tractarà de diferenciar els vertaders dels falsos pobres, 511. A.C.A. R. Audiència, Papeles de Su Excelencia, no 3, Orden de su Magestad para recoger,corregir y emplear los vagabundos y otros ociosos; como tambien para ocupar y socorrer a lospobres incapazes de ganar la vida 21-7-1717. Per tota la problemàtica dels vagos cal veure PEREZESTEVEZ, ROSA Mn: El problema de los vagos en la España del siglo XVIII, Madrid, 1976.

521. A.H. Banyoles, 1.8.2.1.1., Llibre d’Ordres.

531. A.C.A, Reial Audiència, Consultes, reg 814, f. 104

25 de 297

els necessitats dels ociosos i l'hospici en la seva doble vessant coercitiva i instructiva, serà l'eina queusaran els projectistes per aconseguir controlar l'ordre públic i aconseguir mà d'obra barata perl'exèrcit i la marina.Però el desllindar els pobres necessitats dels pidolaires professionals i el finançament d'aquestshospicis portà a un canvi de plantejament respecte al concepte de caritat: més que el concepte decaritat, es començà a posar en dubte el sistema medieval de repartiment indiscriminat de les caritats.Els il×lustrats creuen que el pobre no ha de rebre res sense fer res a canvi i el nul control utilitzat percanonges i monestirs en la distribució de les almoines es considerarà una de les causes delmanteniment i/o creixement de la vagància, com així ho denunciava ja l'any 1738 el corregidord'Antequera Antonio de Heredia, demanant al Rei que suprimís les almoines que feien els religiososa les portes de temples i convents:����TXDQWD� PiV� OLPRVQD� VH� GD� SRU� 3UHODGRV�� &RPXQLGDGHV� \� 3DUWLFXODUHV�� DSURYHFKD� PHQRV�VLUYLHQGR�PDV� SDUD� DXPHQWDU� OD� SREUH]D�� TXH� SDUD� GLVPLQXLUOD�� SRUTXH� DO� QRPEUH� GH� HOOD� VHLQWURGXFHQ�PXFKRV�D�SREUHV��TXH�GH[DUDQ�GH�VHUOR�DSOLFDQGRVH�DO�WUDEDMR�GH�TXH�WDQWR�VH�GHYLDQ�\�DSHWHFLHQGR�VROR�OR�TXH�GH�WDQWDV�PDQHUDV�OHV�SHUMXGLFD���6L�WDQWRV�\�WDQWDV�FRPR�VH�SDVVDQ�ODVPDxDQDV�\�ORV�GLDV�HQ�ODV�SXHUWDV�GH�ODV�,JOHVLDV�\�RWURV�SDUDJHV��SLGLHQGR��VH�DSOLFDVVHQ�D�WUDEDMDUHQ�VXV�FDVDV��R�HQ�RWUD�SDUWH��VDFDUDQ�PDV�SRU�DTXHO�PHGLR��SHUR�HV�DTXHOOR�OR�TXH�DERUUHFHQ�DSHWHFLHQGR�XQD�OLEHUWDG�RFLRVD��GH�TXH�VH�VLJXHQ�WDQWRV�PDOHV����Però no només les queixes dels il×lustrats anaven contra l'estament eclesiàstic: la gent del poble erael protagonista actiu de la caritat i també aprofitava qualsevol ocasió per fer almoines incontrolades,acte contrari al sistema de gestió centralitzada que anava prenent forma entre les classes il×lustrades,i que permetria diferenciar clarament el vertader pobre del fingit. José Lorenzo Feijoo així hoexplicava en la seva memòria, en una data tan tardana com l'any 1800, fet que indicaria les dificultatsdels il×lustrats de convèncer al poble que la caritat podria ser tant o més aprofitosa invertida en unhospici que no escampada a caprici del donant:��-XQWDQVH�GRV�R�PDV�SLFDURV�TXH�FRQ�FDSD�GH�LPSRVVLELOLWDGRV�WDODQ�ORV�SXHEORV�\�FRQ�DOJXQDKDELOLGDGHV� OODPDQ� OD� DWHQFLRQ� GH� OD� PXOWLWXG�� $� HVWRV� FRQJUHVVRV� QR� DFXGHQ� ORV� QREOHV�� ORVSRWHQWDGRV�\�PHQRV�ORV�HFOHVLDVWLFRV��/D�FRQFOXVLRQ�GH�WDOHV�MXQWDV�HV�SDVDU�HO�VRPEUHUR��SHGLU�FRQILQJLGRV�FODPRUHV��PRYHU�D�SLHGDG�DORV�FLUFXQVWDQWHV�\�GDU�SDEXOR�DO�OLEHUWLQDJH�GH�ORV�SRUGLRVHURV�6L�HVWRV�FRQFXUVRV�VH�SURKLELHVVHQ�\�ORV�SDUWLFXODUHV�REVHUYDVVHQ�HO�RUGHQ�GH�OD�FDULGDG�TXH�GHEHQJXDUGDU��FHVDULDQ�ODV�LPSRVWXUDV�\�VH�DEULULD�XQ�FDPLQR�IiFLO�SDUD�IRPHQWDU�ORV�+RVSLFLRV��5DURHV�HO�SDUWLFXODU�TXH�QR�KDFH�DO�PHV�YDULDV�OLPRVQDV�\D�HQ�GLQHUR�\D�HQ�YHVWLGRV�YLHMRV��\D�HQ�RWUDVFRVDV�FRQ�TXH� ORV�SREUHV�TXH� OOHJDQ�D� ODV�SXHUWDV�TXHGDQ�DOLYLDGRV�HQ� WDO�H[WUHPR�TXH�YHPRVFRWLGLDQDPHQWH�PHQGLJDU�D�ORV�RILFLDOHV�GH�ODV�IDEULFDV�SDUDGDV��\�QR�TXHUHU�YROYHU�DO�WUDEDMR�DXQTXH�OHV�SURSRQJDQ�ODV�PD\RUHV�\�PDV�YHQWDMRVDV�FRQGLFLRQHV�El bisbe Lorenzana en la seva Pastoral per a organitzar l'entrada a l'hospici incidia precisament enles caritats indiscriminades:�1R� HV� GH� FUHHU� TXH� ORV� TXH� DQWHV� WDQ� OLEHUDOPHQWH� HQ� VXV� SXHUWDV� \� HQ� ODV� FDOOHV� HUDQ� WDQPLVHULFRUGLRVRV�SDUD�ORV�3REUHV��GH[HQ�GH�YHU�TXH�HVWDV�OLPRVQDV�VRQ�QHFHVDULDV�HQ�ORV�+RVSLFLRV�

541. HEREDIA BAZAN, A: Representacion al rey nuestro señor Phelipe V sobre la importancia yfacilidad de establecer Casas y Hospicios donde recoger los pobres mendicantes ,Madrid 1738 ff.6v-7

551. JOSE LORENZO FEIJOO : Sobre los varios sistemas establecidos en el mundo para socorrery extinguir a los mendigos o disminuir considerablemente su numero Biblioteca de la " Real SociedadEconómica de Amigos del País " de València Manuscrit C-33 VI memorias no 4.3 València 1800 p.61

26 de 297

DQWHV�ODV�SHGtDQ�ORV�3REUHV��DKRUD�SLGH�HO�2ELVSR�SDUD�HOORV>���@3RUTXH�VH�UHFRMDQ�ORV�3REUHV��QRVH�H[WLQJXH�HO�SUHFHSWR�GH�OD�FDULGDG�TXH�QRV�REOLJD�D�KDFHU�OLPRVQD��DQWHV�SDUHFH�TXH�VH�DXPHQWD�SRUTXH�VH�YH�PHMRU�HO�IUXWR�GH�OR�TXH�VH�GD�\�HVWi�PDV�VRFRUULGR�HO�QHFHVLWDGR��Cortines y Andrade veia necessari acabar amb les almoines indiscriminades com a única solució pera millorar l'economia del país: el repartiment creava una classe de falsos pobres, pidolaires queimitaven als vertaders, els únics necessaris que serveixen per a satisfer els deures de la religió.Aquests falsos pobres viuen enganyant i estafant; aprenen i ensenyen males arts i perverteixen alshonrats que veuen com ells viuen feliços pidolant i així la xarxa de rodamóns va creixent, desfent-seels oficis. Només el traspàs de les almoines particulars cap als hospicis acabaria amb aquestproblemaDe la mateixa opinió era Tomás de Anzano quan denunciava les almoines que donaven elsparticulars i els monestirs. Dels primers se'n treia que la quantitat de pobres junts creaven un vertaderdesordre públic:��4Xp�FRUUHUtDV�SRU�ODV�FDOOHV�LQPHGLDWDV��ODV�ULxDV�\�ORV�MXUDPHQWRV�FRQ�TXH�GLVSXWDQ�OD�DQWHODFLRQ�HVFDQGDOL]DQ�HO�EDUULR��\�DXQ�D� VX�ELHQKHFKRU�QR� UHVHUYDQ�� VL� OHV�SDUHFH�SUHILHUH�DOJXQRV��/DPXUPXUDFLRQ�\�OD�REVFHQLGDG�VRQ�OD�PDWHULD�GH�FRQYHUVDFLRQ�GH�HVWDV�MXQWDV��OD�PH]FOD�GH�XQR�\RWUR�VH[R�LQGXFH�D�SDODEUDV�\�DXQ�DFFLRQHV�OOHQDV�GH�PDOGDG��$OOL�VH�HQVD\DQ�ORV�UDSDFHV�D�OD�YLVWD�\�WDO�YH]�FRQ�DSODXVR�GH�VXV�SDGUHV�HQ�MXHJRV�LQGHFHQWHV��\�OD�PXOWLWXG�GH�HVWDV�JHQWHV�DVL�XQLGDVGXSOLFD�SRU�PLO�PRGRV�OD�PDOLFLD�GH�VXV�RSHUDFLRQHV��Quelcom semblant passa en el camp, en les almoines dels monestirs:��(Q�SULPHU�OXJDU�VRQ�DVLOR�GH�FRQWUDYDQGLVWDV��GHVHUWRUHV�\�WRGR�JpQHUR�GH�IRUDJLGRV��SUHWH[WR�GHUREDU�ODV�IUXWDV�\�KRUWDOL]DV��RFDVLRQ�GH�WRUSH]DV��FDXVD�GH�OD�RFLRVLGDG�\�GLVWUDLPLHQWR�SRU�ODVJUDQGHV�GLVWDQFLDV�����Aleshores, els il×lustrats veieren clarament que la caritat l'exercia l'església i els particularsindiscriminadament, sense controlar si realment anava a parar al pobre necessitat o al rodamónaprofitat, amb l'agravant que el sistema de repartiment utilitzat a la porta del convent, no solucionavael problema de manteniment dels expòsits o avis o invàlids que per les seves mancances no podienfruir d'aquest sistema tan estès de caritat cristiana.Tanmateix aquest canvi no significava canviar l'esquema mental sobre la caritat de la majoria de lapoblació Al llarg del segle són constants les veus que clamen a favor dels pobres i que obliguen aexercir la caritat. Un clar exemple, ja en el tardà segle XVIII, el tenim en les prèdiques del PareJaume d'Hostalric, caputxí que l'any 1789 predicà per Santa Coloma de Farners, Blanes, Vilobíd'Onyar, Lloret de Mar, Tossa, Llagostera,.... Fixem-nos en aquests versos que oferien una garantiade l'almoina:6L�DVVHJXUDW 4XL�VRFRUUHUjHO�&HO��YROV�VHU�KRPH DOV�QHFHVVLWDWVVRFRUUD�HO�SREUH DTXHOOV�EHQV�GREEODWV\�QHFHVVLWDW� GHO�ERQ�'pX�UHEUj

561. A.D.G. 06/5127 LORENZANA, TOMAS: Mucho desvelo necesita un Obispo... p. 27. Mésendavant afirma que es conformaria que els pagesos portessin a l'hospici la meitat de les almoinesque fan a les portes de casa seva: p.37.

571. CORTINES Y ANDRADE, F. IGNACIO: Discurso político sobre el establecimiento de loshospicios en España, Madrid 1768, pp. 46-58

581. ANZANO, TOMAS :Elementos preliminares para poder formar un systema de gobierno dehospicio general , Madrid 1778, pp. 145-147

27 de 297

FHQW�SHU�K~�WLQGUiHO�TXH�KDXUD�GRQDW�També utilitza la misericòrdia per impressionar als rics quan diu:2LX�ORV�FODPRUVR�ULFKV�GHOV�SREUHWVWLQJDX�VHPSUH�REHUWVSHU�HOOV�YRVWUHV�FRUVGH�YRVWUHV�WUHVRUVIHXQH�D�HOOV�SDUW�I evidentment l'amenaça final pels que no li volen fer cas és terrorífica:6L�JDVWDV�WRV�EHQV $E�IRFK�FUHPDUjHQ�SURIDQLWDWV FRP�DTXHOO�PDO�ULFK\�DOV�QHFHVVLWDWV TXL�GXU��FUXHO��LQLFKVRFRUUHU�QR�DWHQV DE�SREUHV�VHUiD\���TXH�IRFKV�HWHUQV \�UDELDQW�GLUiWH�KD�'HX�SUHSDUDW� D\���VR�FRQGHPQDW��En Josep Torrent i Saleta, canonge de Sant Martí d'Arenys de Munt i natural d'Arbúcies, on donà unllegat per construir l'hospital l'any 1786, no s'està de dir que l'amor fraternal és el que reconeix alsvertaders deixebles de Jesucrist i que��FRP�DTXHVWD�HOHFFLy�QR�FRQVLVWHL[�XQLFDPHQW�HQ�SDUDXODV��VLQy�HQ�REUDV��ODV�TXH�EULOODQ�PHV�DOSXQW�XUJHL[�OD�PDMRU�QHFHVVLWDW�\�HVVHQW�DTXHVWD�OD�GH�DTXHOOV�PDODOV�TXH��QR�WHQHQ�WDO�YHJDGD�QLVLPSOH�FXEHUW��ORV�IDOWDQ�����PHGLFLQDV��DOLPHQWV�FRPSOHWV��DVVLVWHQFLD�FRUSRUDO�\�HVSLULWXDO�\�SHUXOWLP�VH�WUREDQ�GHVWLWXLWV�GH�WRW�UHPH\�\�FRQVRO�KXPj���TXH�VRQ�PRO�DFUHHGRUV�GH�QRVWUD�PLVHULFRUGLD\� TXH� GHEDQ� SULPHUDPHQW� VRFRUUHUORV� SHU� DPRU� GH� -HVXFULVW� TXL� HVVHQW� ULFK� VH� IHX� SREUH� SHUHQULTXLUHQRV�DE�VD�SREUHVD�Aleshores, les obres, les caritats, les , els llegats, eren les diverses formes que al llarg dels segles elscristians utilitzaren per salvar-se espiritualment, i de rebot, no ho oblidem, salvar materialment alspobres que es quedaven en el món físic. Cal dir que ni en l'edat mitjana ni en el segle XVIIIconeixem llegats importants cedits en vida del benefactor. Només la mort permetia accedir a lesseves fortunes. La tasca dels il×lustrats consistirà en reconvertir aquestes caritats en einesproductives per millorar la força del país.

591. Biblioteca de Catalunya: Dietari de la Missió del P. Jaume de Hostalrich, Ex-Guardiá ymissionista caputxí, any 1789, Manuscrit no 61 pp. 128 i ss.

601. AHG, Junta Provincial de Beneficència, Institucions, Capsa 96, Arbúcies

28 de 297

/$�62/8&,Ï�,/î/8675$'$��(/6�+263,&,6

3���(Q�XQD�YLOOD�ELHQ�JREHUQDGD��J�������������������������5���(Q�XQDV�FDVDV�OODPDGDV�+RVSLFLRV�\�+RVSLWDOHV�HQ�ODV�TXDOHV�ORV�PDQWLHQHQ��LQVWUX\HQ��OHV�KDFHQWUDEDMDU�\�OHV�FXUDQ�VXV�HQIHUPHGDGHV3��J�����������������������������������������������������5���+D\�+RVSLFLRV�\�+RVSLWDOHV�IXQGDGRV�SRU�ORV�3UtQFLSHV�R�ORV�3XHEORV��DXQTXH�WRGRV�QHFHVLWDQGH�OLPRVQDV�TXH�GHEHQ�KDFHUODV�ORV�ULFRV�GXUDQWH�VX�YLGD�\�GHVSXHV�GH�VX�PXHUWH�GHMDQGR�DOJXQDPDQGD�HQ�VX�7HVWDPHQWR��D�ILQ�TXH�VH�Gp�D�ORV�SREUHV�MIGUEL COPIN : /,%52�'(�/$�,1)$1&,$, Barcelona 1802

La solució passava per tallar aquestes caritats indiscriminades i portar un rigorós control de tots elspobres i totes les almoines. Això implicava centralitzar i uniformitzar tot el sistema caritatiu en unsol element que complís una doble funció: en primer lloc, treure de la via pública les masses ociosesi desganades que podien provocar aldarulls en qualsevol moment, degut tant a la seva pròpia

29 de 297

dinàmica com a l'allunyament d'aquestes masses de les normes socials establertes. En segon lloc,aprofitar aquestes masses ja controlades per a millorar la productivitat del país. Aquestes dues fitesnomés s'acomplirien amb la creació dels hospicis basats en les Cases de Misericòrdia de Giginta iPérez de Herrera de finals del segle XVI i proposats ara pels il×lustrats. Aquesta solució es portaràa la pràctica a partir de la dècada dels setanta, aprofitant el " gran tancament " de pobres i rodamónsque tingué lloc a Espanya com a conseqüència del temor causat pel motí d'Squilacci l'any 1766.Però ja anys abans, s'havia proposat el tancament per a solucionar problemes econòmics; elcorregidor andalús Antonio de Heredia y Bazán, agafant les propostes de Gerónimo de Ustarizbarrejava el mercantilisme i les teories poblacionistes quan proposava que:��/D�FRUWHGDG�D�TXH�VH�KDOOD�UHGXFLGR�HO�9HFLQGDULR�GH�QXHVWUD�3HQLQVXOD�HV�ELHQ�QRWRULR�\�VHQVLEOH�\�DXQTXH�SDUD�pO�FRQFXUUDQ�PXFKDV�FDXVDV��QR�HV�OD�PHQRU�OD�IDOWD�GH�FDVDV�GH�+RVSLFLRV�GRQGH�VHFULHQ�� FXLGHQ� \� HGXTXHQ� WDQWRV� QLxRV� GHVDPSDUDGRV� FRPR� PXHUHQ� HQ� OD� WLHUQD� HGDG� SRU� ODLQIHOLFLGDG�\�DEDQGRQR�FRQ�TXH�VH�KDOODQ��R�ORV�TXH�OOHJDQ�D�FULDUVH�HQ�DTXHOOD�FRQIRUPLGDG�\�VLQWHQHU�RILFLR�TXHGDQ�SDUD� VLHPSUH� HQWHUDPHQWH� LQXWLOHV�� VLUYLHQGR�GH� SHVR� \� FDUJD�PiV� TXH� GHXWLOLGDG� >���@� (O�PHGLR�PiV� QHFHVVDULR� SDUD� OD� SREODFLRQ� GH� HVWRV� 5H\QRV� HV� DSOLFDU� IRUPD� \SURYLGHQFLD� SDUD� DVHJXUDU� VH� FULHQ� \� QR� VH� SLHUGDQ� WDQWD� LQILQLGDG� GH� LQIHOLFHV� KXHUIDQRV� RDEDQGRQDGRV�GH�VXV�PLVPRV�SDGUHV�SRU�VX�SREUH]D��ORV�TXH�QR�HQFRQWUDQGR�TXLHQ�ORV�UHFRMD��QLKDYLHQGR�WRPDGR�SURYLGHQFLD�SDUD�VX�DOLYLR�\�VRFRUUR��VLQ�FXOSD�VX\D�VH�SLHUGHQ��\�ORV�TXH�TXHGDQVRQ�GH�LQPHQVR�SHUMXLFLR�D�OD�5HSXEOLFD>���@�3XHV�QR�DGPLWH�GXGD�TXH�SRU�OD�JUDQGH�PLVHULD�TXHSDGHFHQ�GH�GHVQXGH]��KDPEUH�\�IULR��GXUPLHQGR�HQ�ORV�VXHORV�R�SDMDUHV��IDOWDQGROHV�HO�HQWHQGLPLHQWRSDUD�JRYHUQDUVH�HQ�OR�WHPSRUDO�\�HVSLULWXDO�VH�SLHUGHQ�GH�HVWDV�SODQWDV�WDQ�WLHUQDV�TXDWUR�SDUWHV�GHFLQFR��SRUTXH�QR�SXGLHQGR�UHVLVWLU�WDQWRV�WUDEDMRV�VH�SRQHQ�HQIHUPRV�\�ORV�PDV�VH�YDQ�PXULHQGR�\�ORV�TXH�TXHGDQ�VDOHQ�YDJDPXQGRV�H�LQXWLOHV��\�QR�VLHQGR�GH�QLQJXQ�SURYHFKR��SRU�OR�UHJXODU�VLUYHQGH�PXFKR�GDxR��Creia Heredia que la feina dels hospicians serviria per equilibrar la competència de les telesestrangeres, ja que els nens a partir dels cinc anys, els cecs, tolits, .. podrien treballar i ajudar aabaratir els productes:������%LHQ�VH�DSURYHFKDQ�GH�HVWDV�UHJODV�ORV�HVWUDQJHURV��SXHV�FRQ�OD�JHQWH�PDV�LQXWLO��QRV�KDFHQ�IROL���OD�PDV�FUXHO�JXHUUD��PDV�QRV�RIHQGHQ�FRQ�VXV�&DUGDV�TXH�FRQ�VXV�(VSDGDV��GH�HVWDV�KHULGDV�FRQIDFLOLGDG�QRV�OLEUDPRV��GH�DTXHOODV�FRQ�GLILFXOWDG�FRQYDOHFHPRV��Aleshores, la creació de les Cases d'Hospicis els alliberaria del perill de l'ociositat, se'ls ensenyariaun ofici (�����SHUR�QXQFD�FRQYHQGULD�VH�OHV�HQVHxDVH�D�OHHU��QL�HVFULYLU���"), es crearia una vertaderadistinció entre els necessitats i aquells que es destinarien a la marina o exèrcit, s'evitarien lesmalalties contagioses en els pobles al no propagar els pidolaires les epidèmies i al mateix temps ess'aconseguiria la seguretat total en els camins, ja que no tindrien necessitat de viure sobre el terrenyi robar. Tanmateix deixarien de ser un mal exemple pel poble treballador.Així s'entén quines serien les funcions de l'hospici ja en la primera meitat de segle: solucionar eldespoblament del país, utilitzar una mà d'obra barata per a competir amb l'estranger i solventarl'ordre públic. Si de resultes de totes aquestes finalitats l'expòsit i/o pobre en sortia beneficiat, millorque millor, però sense ser, ni de bon tros, la finalitat de l'hospici. El marginat tornava a convertir-seen un mitjà per aconseguir quelcom.El Fiscal del Civil de l'Audiència de Barcelona, Manuel Sisternes, ja havia anunciat l'any 1770 elsavantatges de l'hospici:

611. HEREDIA BAZAN,A: Representacion al rey nuestro señor D. Phelipe V sobre la importancia yfacilidad de establecer Casas y Hospicios donde recoger los Pobres mendicantes... Madrid 1738 f.3-5.

30 de 297

- Separació dels vertaders pobres dels que no ho són, obligant a aquest últims a mantenir-se sols.- Recolliment dels malalts o vells que per si sols no poden guanyar-se la vida, obligant-los a seguirun mètode de vida regular i cristià, aplicant-los a lleugers treballs.- Alleugerir l'estat i les ciutats del crescut nombre de mendicants " que ya con sus instancias lemolestan o con sus enfermedades pueden infeccionarla" L'any 1774 l'Audiència de Catalunya contestà a un requeriment del Consell de Castella sobre elsmitjans propis per a desterrar ociosos i l'ociositat dels pobles: per manca de temps, els corregidorsno pogueren contestar i feren l'informe els dos fiscals: el civil i el criminal, coincidint en que totesles solucions fracassaran si no es fan hospicis ja que:��I�����HQ�HOORV�VH�KDQ�GH�LQVWUXLU�FKULVWLDQDPHQWH�ORV�1LxRV�SDUD�TXH�GHVGH�OD�PiV�WLHUQD�HGDGYD\DQ�FRQRFLHQGR�ODV�REOLJDFLRQHV�GH�YHUGDGHURV�FLXGDGDQRV�����L�VHQVH�KRVSLFLV�OD�VLWXDFLy�GH�ODVRFLHWDW�HV�FRQYHUWLUj�HQ�GUDPjWLFD�����TXHGDUDQ�ORV�LQYDOLGRV�YLHMRV�\�HVWURSHDGRV�D�FX\R�DEULJR�KLUDQ�LPSXQHV�RWURV�PXFKRV�UREXVWRV\�VDQRV�TXH�VDEUDQ�ILQJLU�KDVWD�OD�HGDG�\�DFKDTXHV��TXHGDUDQ�ORV�QLxRV�TXH�DEDQGRQDGRV�D�VXVSURSLDV�LQFOLQDFLRQHV�VHUDQ�HO�IRPHQWR�GH�OD�RFLRVLGDG�\�GHO�OLEHUWLQDJH��\�VH�TXHGDUDQ�WDPELHQ�ODVPXJHUHV�YDJDV�\�PDO�HQWUHWHQLGDV�TXH�VHUDQ�VLQ�GXGD�HO�LQVHQWLYR�GH�OD�KROJD]DQHULD�\�SHUGLFLRQGH�ORV�KRPEUHV�� Ja ho deia el bisbe gironí Tomás de Lorenzana:�/RV�+RVSLFLRV�QR�VROR�VRQ�XWLOHV�SRUTXH�PDQWLHQHQ�FRQ�GHFHQFLD�H�LQVWUX\HQ�D�ORV�3REUHV��TXHMDPiV�KDQ�TXHULGR�DSUHQGHU��VLQR�TXH�REOLJDQ�D�ORV�KROJD]DQHV�D�WRPDU�RILFLR�R�D�SRQHUVH�D�VHUYLU�(O�TXH�HQWLHQGD�GH�+RVSLFLRV�QR�ORV�KD�GH�PLUDU�VROR�SRU�GHQWUR��VLQR�SRU�IXHUD��SRUTXH�REUDQ�WDQWR\�DXQ�PDV�SRU�IXHUD�TXH�SRU�GHQWUR��Aquesta visió tan repressiva i productivista de l'hospici es suavitzà amb el temps de forma que quanes feren les ordenances de l'hospici de Girona ( aprovades l'any 1786) ja es tingué en compte almarginat com a persona, com a "subjecte de" i no només com a eina: ajudar al pobre, millorar el paísi poder practicar els rics la caritat(encaraff�������������������������������������������������ORV�3REUHV�VHDQ�PHMRU�VRFRUULGRV��OD�XWLOLGDG�S~EOLFD�SURPRYLGD�\�OD�SLHGDG�GH�ORV�%LHQKHFKRUHVFRQWULEX\D�D�VX�VXEVLVWHQFLD�SRU�PHGLR�GH�ODV�OLPRVQDV��>���@��6LHQGR�HO�ILQ�GH�HVWD�SLDGRVD�HUHFFLRQOD�IHOLFLGDG�HVSLULWXDO��\�WHPSRUDO�GH�ORV�SREUHV�PHQGLJRV�H[SXHVWRV�HQWUH�HO�RFLR�\�OD�OLEHUWDG�D�WRGDVXHUWH�GH�YLFLRV�����

621. A.C.A., Reial Audiència, Consultes no 810, Any 1770 f. 297. La idea de separar elsvertaders pobres dels fingits, així com els nens dels rodamóns, fou desenvolupada oficialment l'any1778 per Jovellanos al considerar que els hospicis haurien de tenir tres vessants i existirindependentment: per un costat les anomenades " Cases de Caritat " que acollirien els expòsitsfins als 4 anys i els vells; en segon lloc les " Cases de Correcció " que acollirien els pobres vagos iles prostitutes, i en tercer lloc les " cases d'Educació " que acolliria els orfes i òrfenes fins queanessin a servir, casar-se o fer un ofici. JOVELLANOS, G.M. Discurso acerca de la situación ydivision interior de los hospicios con respeto a su salubridad Biblioteca de Autores Españoles no 50Madrid 1952 pp. 432-435.

631. A.C.A. Reial Audiència, Consultes no 814, any 1774, fs. 95-97v

641. A.D.G. 06/5127 LORENZANA, TOMAS : Mucho desvelo necesita un Obispo.p. 23

651. Ordenanzas para la real casa de Hospicio y Misericordia de Gerona, aprobadas por suMagestad Gerona 1786, arts. 1 i 10. D'altra opinió era Tomás de Anzano que creia que la funció del'hospici era senzillament tancar a les persones que amb el seu exemple o ineptitud podien donarmal exemple als qui treballaven i complien i creia també que les fàbriques dins els hospicis no

31 de 297

I el mateix Lorenzana explicava a tots els seus súbdits espirituals en una Pastoral del 21 de setembrede 1780, quina era la finalitat de l'Hospici:��7RGR�HO�ILQ�GH�ORV�+RVSLFLRV�VH�UHGXFH�D�FRUWDU�ODV�PDODV�LQFOLQDFLRQHV�G�GH�ORV�+RPEUHV��PRGHUDUVXV�DFFLRQHV��DUUHJODUORV�D�XQD�YLGD�ODERULRVD�\�RUGHQDGD��TXLWDU�9DJDPXQGRV��DSDUWDU�GH�ODV&LXGDGHV�ORV�TXH�FRQ�FODPRUHV�\�DVWXFLDV�VH�JUDQJHDQ�ODV�OLPRVQDV�TXH�QR�OHV�FRUUHVSRQGHQ��\�TXHVROR� SHUWHQHFHQ� D� ORV� QHFHVLWDGRV� \� TXH� QR� SXHGHQ� JDQDUVH� VX� VXVWHQWR� \� D� KDFHU� TXH� QR� VHFRQIXQGDQ�ORV�YHUGDGHURV�3REUHV�FRQ�TXH�QR�OR�VRQ�\�D�TXH�QR�PROHVWHQ�H�LQIHVWHQ�ODV�5HSXEOLFDV\�TXH�ODV�3HUVRQDV�FDULWDWLYDV�WHQJDQ�DGRQGH�FRQFXUULU�FRQ�VXV�OLPRVQDV�FRQ�OD�FHUWLGXPEUH�GH�TXHODV�HPSOHDQ�HQ�YHUGDGHURV�3REUHV�Aleshores es fa palesa que la primera funció dels hospicis fou eliminar de la vida pública els pobresi rodamóns " revoltosos en potència ". Però a més els hospicis feien la funció d'educadors delsexpòsits i pobres, d'escola preparatòria per a la futura vida dedicada al bé públic: segons elsil×lustrats, l'estat modelaria al seu gust els futurs ciutadans, els fidels súbdits, que serien utilitzatsper a aixecar l'economia del país. El barceloní advocat de pobres Romà i Rossell tenia molt clar que����XQD�GH�ODV�SULPHUDV�REOLJDFLRQHV�GH�WRGR�KRPEUH�GH�ELHQ��HV�FRQWULEXLU�DO�DXPHQWR�GH�OD�XWLOLGDGS~EOLFD����i els hospicis no eren només per a recollir pobres i desvalguts sinó que era ����XQ�SODQWHOFRQWLQXR�GH�3REODGRUHV����La caritat cristiana ja no tindria com a única funció salvar al donant, sinó que l'estat l'aprofitaria pera salvar-se ell mateix ( poblacionisme). Ara bé, en el moment en el qual l'estat es veu implicat enaquest procés, li convé controlar-lo: l'expòsit, el pobre, ja no és només un intermediari entre eldonant caritatiu i Déu; ara és un " bé nacional " i l'estat ( la POLÍTICA ) té el dret, la facultat dedirigir-lo, a ell i a la caritat que se li fa, arribant-se així a la pausada substitució de l'assistènciareligiosa per la beneficència pública. L'expòsit, el pobre, ja no són de Déu ( cristians ), sinó de l'Estat( súbdits ). L'important pas fet en el segle XVIII consisteix en reciclar la caritat cristiana espirituali individual en una inversió pública terrenal. Per aquesta raó, l'il×lustrat bisbe Lorenzana, trobava en la raó d'estat una justificació altancament: a l'estat li convé que tothom usi correctament dels seus béns, que no els malgasti ja queaixò que pot semblar el dret de tothom a fer el que vol, perjudicaria a l'estat. Aleshores l'estat ha decontrolar la llibertat dels seus súbdits, ha de fer lleis que limitin aquestes llibertats individuals pertal que no es malgastin en detriment del comú:�/D�OLEHUWDG�GHEH�VHUYLU�SDUD�EXHQ�XVR��\�VLHPSUH�FRQ�OD�PLUD�\�UHVSHWR�D�ODV�/H\HV��J4Xp�3RWHQFLDVKD\�HQ�HO�PXQGR�TXH�QR�KD\DQ�FRQWHQLGR�HO�GHVHQIUHQR�\�PDO�XVR�GH�OD�OLEHUWDG"�J4XDO�HV�OD�TXHQR�WLHQH�\�VH�JRELHUQD�FRQ�/H\HV�TXH�SUHVFULEHQ�VXV�UHJODV"�J(Q�TXp�3RWHQFLD�VH�SHUPLWH�TXH�FDGDXQR�KDJD�OR�TXH�TXLHUD��TXDQGR�WRGR�GHUHFKR�QDWXUDO�HVWi�LPSULPLHQGR�HQ�QXHVWURV�FRUD]RQHV�ORFRQWUDULR"�J&yPR�VH�FRUWDUtDQ�ORV�DEXVRV"�J�&RPR�VH�KDUtD�GH�WDQWRV�9HFLQRV�GH�XQD�5HSXEOLFDVROR�XQ�&XHUSR�GLULJLGR�D�XQ�PLVPR�ILQ�"�>���@3DUD�ORV�0HQGLJRV�QR�WHQHPRV�PiV�TXH�UHSDVDU�OR�TXHSDVy�ORV�SULPHURV�VLJORV�GH�OD�,JOHVLD�\�YHUHPRV�TXH�FDGD�&LXGDG�TXH�DEUD]DED�HO�&KULVWLDQLVPR

servien per a mantenir-lo ni era tampoc la seva finalitat: ANZANO, TOMAS Elementos preliminarespara poder formar un systema de gobierno de Hospicio General Madrid 1778, pp. 8,73-91 i 138

661. TOMAS DE LORENZANA:op. cit: Mucho desvelo necesita un Obispo...p. 8

671. ROMÀ I ROSSELL, FRANCESC: Las Señales de la felicidad de ESpaña y medios de hacerloseficaces, Madrid 1768, pp. 4 i 35. Uns anys més tard, l'il.lustrat basc J. Antonio de los Heros nos'està de dir, seguint Romà, que l'individu només compta per l'estat sempre i quan treballi; lainactivitat el converteix en " ...un vecino muerto civilmente...". Citat per GRACIA CÀRCAMO,JUAN: Mendigos y vagabundos en Vizcaya (1766-1833), Bilbao 1993, p. 203

32 de 297

HUD�HOOD�WRGD�XQ�+RVSLFLR��SRUTXH�JREHUQDED�XQ�YHUGDGHUR�HVSLULWX�GH�&DULGDG�\�TXH�KDELD�XQPDQDQWLDO�SHUSHWXR�GH�PLVHULFRUGLD��A Girona concretament, Lorenzana fou l'últim, encara que important, executor d'una política quehavia començat molt abans que el motí d'Squilacci. Una política que recordem-ho, continuavajustificant la no intervenció de l'estat en la redistribució de la riquesa; una política que es limitava,sota uns aires de renovació, en centralitzar i recloure els elements perillosos de la marginació, peròsense aportar cap novetat radical per millorar les condicions de bona part de la població. I veus noen faltaven a favor d'aquests canvis radicals: només cal recordar Montesquieu quan escrivia���3HUPROWHV�DOPRLQHV�TXH�HV�GRQJXLQ�D�XQ�KRPH�GHVSXOODW�HQ�HOV�FDUUHUV��QR�RPSOHQHQ�OREOLJDFLy�GHOHVWDW�TXH�GHX�D�WRWV�HOV�FLXWDGDQV�XQD�VXEVLVWqQFLD�VHJXUD��ODOLPHQW��XQ�YHVWLW�FRQYHQLHQW�L�XQJqQHUH�GH�YLGD�TXH�QR�VLJXL�FRQWUDUL�D�OD�VDOXW�� O més agressiu, el jurista sevillà A. Javier PérezLópez quan dproclamava que l'estat havia de garantir el necessari al ciutadà, o sinó aquest tenia dreta robar L'estat així, a través dels bisbes il×lustrats, a través de la burocràcia administrativa, a través de lesnoves necessitats econòmiques per potenciar-se ell mateix, assumia a finals del segle XVIII elcontrol, no de la caritat com a virtut, sinó de la seva gestió terrenal i pública. Com explica PedroTrinidad Fernández l'estat secularitzarà la previsió social i l'assistència, utilitzarà aquest control comuna eina d'ordre públic, seleccionarà el que realment necessita ser ajudat, contràriament a l'almoinaindiscriminada que feia l'església i intentarà utilitzar els hospicis, rebutjats per tota la població, perintroduir els nous valors burgesos en el pobre: la continència, la probitat, el rebuig a les diversionspopulars, a les tavernes i a la beguda, que segons la nova ideologia eren les vertaderes causes de lapobresa, ja que no hi ha dubte que el món burgès, basat en la competitivitat i la individualitat, veiael pobre com un fracassat, un gandul a qui s'havia de domesticar per fer-lo productiu. L'anglèsEdmund Burke l'any 1795 recomanava com s'havia d'actuar amb els pobres : �3DFLHQFLD��DPRU�DOWUDEDMR��VREULHGDG��IUXJDOLGDG�\�UHOLJLyQ�VRQ�ODV�YLUWXGHV�TXH�FRQYLHQHQ�UHFRPHQGDUOHV��WRGR�ORVGHPiV�HV�SXUR�HQJDxR�Certament, el sistema fracassarà ja que les causes de la pobresa no venien precisament de laconducta individual o col×lectiva d'una bona part de la població, sinó d'una creació, apropiació idistribució de l'excedent gens equitativa.I el sistema malgrat que es vagi estenent es veu fracassat a finals de segle. Quan l'estat observa queels hospicis no solucionen ni la pobresa estructural ni la conjuntural ni l'augment de la productivitattèxtil del país, buscarà altres culpables i els trobarà precisament en l'únic sistema organitzat sorgitde l'edat mitjana: els gremis i les confraries 681. A.D.G. 06/5127 LORENZANA, TOMÁS: Mucho desvelo necesita un Obispo.. pp.18.19

691. MONTESQUIEU: L’esperit de les lleis, cap 29, llib 23

702. Principios del orden esencial de la Naturaleza, citat per RUMEU DE ARMAS, ANTONIO:Historia de la Previsión Social en España, Madrid, 1942-44

711. LOPEZ ALONSO, CARMEN, Coord: Cuatro siglos de acción social: de labeneficiencia al bienestar social , Madrid 1988

722. HUFTON, O.H.: " Los horizontes del pueblo: vida y muerte entre los más pobres " El sigloXVIII, Barcelona 1972

33 de 297

Els gremis i confraries naixeren el XII i s'estenen fins la seva desaparició entre finals del XVIII i elXIX. A voltes gremi i confraria és la mateixa entitat. Bona part de les confraries tenien, a més delcaràcter religiós, un sentit benèfic d'ajuda mútua , normalment auxili en cas de malaltia i mort, comla de sant Pere de Camprodon.Les confraries actuaven com a vertaderes unitats organitzades dins la societat, formant "minúsculessocietats" autònomes i jerarquitzades, homogènies i tancades. Les confraries han estat definides comun afany del poble per preservar els seus atavismes. I no hi ha dubte que en el segle XVIII entrel'església jeràrquica i uniformitzadora i l'estat il×lustrat i centralitzador, les confraries eren unentrebanc. Com afegit, les confraries, dependents en bona part dels gremis, tampoc lligaven en elmodel econòmic liberal que s'anava creant, ja que els projectistes il×lustrats eren contraris a lestraves a la producció i fixació de. preus. Socialment, les confraries reproduïen uns modelsestamentals estancats i deslligats també de la societat dinàmica que es volia crear.Malgrat tenir defensors com Antoni Capmany que veia els gremis i confraries com un incipientmutualisme que s'havia d'aprofitar i potenciar , els influents il×lustrats Jovellanos i Campomanes elsdenunciaven com a contraris a la llibertat econòmica . El 27-7-1767 el Consell de Castella aprovavala proposta del fiscal Campomanes de dissoldre les confraries de Madrid i començar a perseguir laresta. El 30-3-1778 es creen les Diputacions de Barri a Madrid que s'encarregaran d'assistir alspobres de la seva zona aconseguint �� HO� DOLYLR� GH� MRUQDOHURV� SREUHV�� GHVRFXSDGRV� \� HQIHUPRVFRQYDOHFLHQWHV� i l'any 1785 s'estén per totes les províncies. Era el primer intent de l'estat decomençar controlant i preveient enlloc del clàssic sistema de repressió ( hospici o exèrcit) que s'haviausat fins ara. L'any 1783 es signa el decret general d'extinció de les confraries que portarà a lacreació de les Juntes de Caritat. A partir de 1789 es creen els primers Montepios i les Hermanadadesde Socorro es van transformant en Montepios, un dels sistemes que s'estendrà ràpidament en el segleXIX.Hi ha aquest continu intent de l'estat de controlar-ho tot, la doctrina coneguda com a cameralisme:intervencionisme, mercantilisme, poblacionisme i despotisme barrejats per aconseguir enfortir l'estat.La doctrina de pobres de les Diputacions de Barri i les Juntes de Caritat formen part d'aquestesquema: es tractava de primar un sistema assistencial alternatiu als hospicis i hospitals, basats enel coneixement i control directe dels pobres d'una zona i potenciant l'assistència domiciliària i lessolucions personals, però no mitjançant els gremis i confraries, excessivament independents, sinóa través d'organismes controlats pel poder civil i eclesiàstic. La creació a partir de l'any 1800 de lesJuntes de Beneficència n'és un altre exemple.

731. CARASA SOTO, PEDRO: Historia de la beneficiencia en Castilla y León ,Valladolid 1991

741. DIEZ R., FERNANDO: " Estructura social y sistema benéfico-asistencial en la ciudad pre-industrial " Historia Social nº 13, València 1992

34 de 297

�/,%(5$/,60(�,�%(1(),&Ê1&,$��(1�(/�6(*/(�;,;El malthusianisme va desfer el vell concepte il×lustrat de OHQULTXLX�YRV� i amb el seu $VVDLJ�VREUHOD�SREODFLy publicat l'any 1798, Malthus obria les portes al dubte i la desconfiança en el progrésindefinit, elevant la pobresa a llei natural. Anys més tard,el 1834 i no per casualitat a Anglaterra,apareixerà el terme pauperisme, amb motiu de la promulgació de les Poors Laws, lleis quedefineixen els pauper com els treballadors pauperitzables i a partir d'aquestes lleis s'identificarà totsovint pobre i treballador. I no cal dir que el segle de la industrialització veié incrementar de maneranotable el nombre d'obrers que del camp es traslladaven a les ciutats per canviar-ne totalment lafesomia amb la proliferació d'habitatges insalubres, estrets mal ventilats i cars. En el segle XIX obreri pobre eren en molts sentits paraules sinònimes. Sense oblidar però que l'obrer del camp, el jornaler,tampoc havia millorat la seva situació socio-econòmica. A Espanya, l'any 1828 Flórez Estrada publicava el seu "Curso de Economía Política" ondefensava que la força d'una nació consistia en què els seus ciutadans fossin rics. Per aconseguir-hohavia d'haver-hi, d'entrada, una constitució que al garantir els béns imprescriptibles ( seguretat,llibertat, igualtat de condicions) incités a tots els ciutadans a mantenir i defensar la pàtria. Pereradicar la pobresa proposava crear un Tribunal de Socors Públics que assignaria 1/7 del seupressupost a socors als ciutadans amb la condició que aquests havien de fer produir l'ajut i tornar-loal cap d'un termini. L'estat havia d'assegurar el dret a la propietat a tots els ciutadans i només unabona distribució de la terra, fins ara en poques mans, aconseguiria la riquesa de la nació. Cal recordarque fou precisament Flórez Estrada qui s'oposà fortament a la venda dels béns amortitzats perMendizábal a la burgesia ja que segons ell, portaria a la ruïna a la massa camperola, com així vasucceir.Anys més tard Jaume Balmes abundava en la mateixa idea al creure que la pobresa no era resultatde la civilització o el progrés sinó de la mala distribució. Molt més conservador tot i creure enl'aportació del capital, creia Balmes que s'havia d'evitar la seva acumulació.El segle XIX, el segle dels canvis, també ho fou en el tema de la caritat i la beneficència. Tot i queels resultats foren escadussers, les idees i propostes existiren i la mentalitat burgesa, la protagonistad'aquest nou segle anirà evolucionant a remolc, això sí, de les realitats. L'arribada de laindustrialització i el socialisme utòpic els anys quaranta farà veure a la burgesia que la caritatclàssica no és suficient i buscaran noves formules, més utòpiques que reals, per eliminar elpauperisme: el treball per a tothom, millorar la indústria i la distribució per un costat; i per l'altrepotenciar l'educació, la previsió i la moralització de les classes baixes; no deixa aquesta burgesia mésprogressista de defensar l'associacionisme obrer, això sí, controlat i limitat per evitar revoltes ivagues.Aquestes idees dels progressistes, demòcrates i republicans no tindran gaire ressò en els governs, iaixí no estranyi que en la sessió de les Corts del 25 de novembre de 1844 el diputat CalderónCollantes deixés anar tranquil×lament en el seu discurs que���OD�SREUH]D�HV�VLJQR�GH�HVWXSLGH]�� Eltema era complex, la "qüestió social" apareixia. Els polítics barrejaven política i societat, i elsconservadors defensaran sempre que el poder polític ha de correspondre al poder social. I aquí eltema de la pobresa es barrejarà amb el socialisme i la consecució del sufragi universal.Els més oberts demanaran la intervenció de l'estat per fomentar lleis, associacions i solucions perajudar als pobres a sortir de la misèria i controlar la vertadera beneficència; tanmateix, ni pelsmateixos promotors això s'entenia com un dret del pobre, sinó com un control més de l'estat liberal.En canvi els conservadors volen una separació total de l'estat de la pobresa i la beneficència. Ells

35 de 297

abogaran per l’almoina i no per l’impost sobre la riquesa per distribuir.Però darrera les idees, les xifres. El cinc de març de 1841 Ramon de la Sagra escrivia en el diari "ElCorresponsal" que a mesura que la riquesa absoluta del país augmenta, la riquesa relativa d ela massaobrera disminuïa i l'any 1862 José Arias Miranda deixava molt clar que ��/D�PLVHULD�SURJUHVD�DOODGR�GH�OD�FLYLOL]DFLyQ�� L'any 1859 hi havia a les incluses i hospicis espanyols més de 65.000 nens-es. Entre els objectius que proposa de la beneficència en cita dos clarament liberals: aconseguir quel'individu tregui profit dels recursos que li queden i aconseguir que dels socors que es donen alnecessitat se'n tregui un profit públic ..Poques seran les solucions aportades: fracassat i quasi ni practicat el Reglament liberalitzador idescentralitzador de 1822, la Llei de Beneficència de 1849 i el seu Reglament de 1852 marcaran lespautes conservadores del segle, limitant-se a cobrir les necessitats dels pobres clàssics ( expòsits,orfes, vídues, ancians..) sense considerar la creixent pobresa obrera. Segons Trinidad Fernández lafunció de la caritat o beneficència és allunyar al pobre de les solucions extremes que posarien enperill l'estat liberal. Amb la beneficència es moralitza els costums del poble, s'atemperen lesdesigualtats i es restableix l'ordre social que l'economia i els negocis havien alterat. Tanmateix apartir de 1868 el moviment obrer anirà agafant força i la burgesia anirà tement pel seu status portantaixò a reconèixer que l'estat ha d'assumir una sèrie de funcions i participació que es traduiran en unasèrie de lleis que afavoreixen les reivindicacions obreres i que desembocaran en l'assistència socialpública.El pas de la caritat a la beneficència és degut al procés de secularització de la societat, base delliberalisme polític que es plasmarà en la desamortització de 1855 que deixarà sense béns lesinstitucions caritatives que passaran a dependre dels pressupostos municipals i que tot sovintcoexistiran amb formes de beneficència privada i encara de caritat cristiana. L'església anirà perdentpoder dins la xarxa assistencial, que caurà en mans dels municipis i de l'estament mèdic. El burgèstenia molt clar que davant les calamitats i les misèries els precs i les oracions no servien per res i vaprimar en canvi les mesures higièniques, la desinfecció, les quarantenes, potenciant la classe mèdicadins els hospitals i hospicis. Per no perdre poder dins aquest gran món de la caritat, l'església va creari potenciar les ordes femenines que s'infiltraran en els hospitals fins arribar a ser imprescindibles ique serviran per aturar, controlar, suavitzar el poder municipal; i per l'altre costat, i per equilibrar elcreixent poder de la classe mèdica, l'església potenciarà l'aparició de Verges i de miracles perdemostrar la seva supremacia davant la ciència mèdica

No es va arreglar en el XIX el funcionament dels hospitals: els rurals desapareixeren, altresmalvivien mantenint al mateix tipus d'assistits que segles enrera, les Diputacions tampocaconseguiren concentrar-ne gaires, i no assoliren que els hospitals fossin entesos com una màquina

751. LóPEZ ALONSO, CARMEN: "La Pobreza en el pensamiento político de la primera mitad delsiglo XIX" Historia Social nº 13, València , 1992

761. ARIAS MIRANDA, JOSé: Reseña histórica de la beneficencia española, Madrid 1862

771. TRINIDAD FERNáNDEZ, PEDRO: " Trabajo y pobreza en la primera industrialización" Historia de la Acción Social Pública en España, Madrid 1990

781. ALVÁREZ URIA, F: "Los Visitadores del pobre. Caridad, economía social y asistencia en laEspaña del siglo XIX", a De la beneficencia al bienstar social. Cuatro siglos de Acción Social, Madrid1988

36 de 297

de curar, sinó encara com l'últim pas abans de morir-se, els pobres només és clar. Mancaven medisi diners que provocaven llargues estades dels malalts i un lent, molt lent, descens de la mortalitat,comparada amb les taxes generals. La beneficència provincial, a través de les Diputacions, es limitaa invertir en el de sempre: reclusió d'ancians, expòsits, rodamóns....Cap innovació s'observà a nivellprovincial.En contraposició, va agafar molta força la iniciativa privada, l'església catòlica en primer lloc, quemantenia i/o creava una xarxa benèfica paternalista que s'aliarà, a voltes sense adonar-se'n en lesdecisions i interessos oligàrquics locals, convertint-se tot sovint en una eina més del control sobreles classes més desprotegides. A partir de la Llei d'Associacions de 1887 va créixer enormement elnombre de congregacions religioses assistencials: Germanetes dels Pobres, Germanetes dels AnciansDesamparats, Filles de la Caritat, Germans i Germanes de Sant Joan de Déu, Adoratrius delSantíssim Sagrament...i a nivell seglar les Conferències de Sant Vicens de Paül com a mésimportant( creades l'any 1833 a París, s'estenen ràpidament) però també Associacions Parroquials,Juntes de Senyores, Dames de la Caritat.....que farien tasques tant importants com la Roberia desenyores o dels Pobres i les Cuines Econòmiques. Sempre, això sí, transmetent la ideologia burgesa-catòlica que en general creia encara, a finals de segle, que la pobresa era culpa dels propis pobres ique l'estalvi, la virtut i l'educació havien de fer sortir d'aquest pou a tots els miserables. La feina deles dones serà doncs, fer de mares dels pobres, tractant-los com a nens que han d'aprendre iinterioritzar les normes socials establertes per les classes dirigents.Com exemple bastant representatiu, cal analitzar dos autors del segle XIX i observar l'evolució entreun i l'altre en les seves teories sobre la pobresa, el pauperisme i l'assistència social. En primer lloc,la memòria presentada l'any 1845 per Pere Felipe Monlau intitulada "Remedios del Pauperismo" .La memòria està escrita quatre anys abans de la Llei de Beneficència de 1849, primera i duradoraque reglamentava tot el funcionament assistencial a Espanya. Definia Monlau el pauperisme com��XQD�HVSHFLH�GH�QHFHVLGDG�RUJiQLFD�GH�OD�DVRFLDFLyQ�KXPDQD��XQ�FHQVR�LUUHPHGLEOH��XQD�OODJDFRQJpQLWD��XQD�HQIHUPHGDG�LQFXUDEOH�GHO�FXHUSR�VRFLDO� Era per ell una condició necessària delsistema d'organització social i l'equiparava al pecat original de la societat humana, considerant-lofins i tot intrínsec a la pròpia naturalesa de l'home. On sorgeix el pauperisme? es pregunta Monlau:no pas en els països salvatges, sinó en els civilitzats on creixen les necessitats dels seus habitants imés difícil es fa satisfer-les. Així, hi ha molt més pauperisme a la ciutat que al camp ja que creix enproporció directa a la riquesa de les localitats. Defineix el pobre no només com el mancat del'estrictament necessari per subsistir, sinó com aquell que no pot cobrir totes les necessitats que lidemana la societat que l'envolta. Classifica els pobres en tres grups: Els que no poden treballar (nens, ancians, tolits); els que no saben treballar ( rendistes o propietaris arruïnats, vídues) i els queno volen treballar ( ociosos, pidolaires...). A partir de l'anàlisi dels diferents grups arriba a laconclusió general d'ordre públic:���HO�SDXSHULVPR�GHELOLWD�HO�(VWDGR��GLVPLQX\H�OD�SREODFLyQ��JDVWDODV�IXHU]DV�ItVLFDV�\�PRUDOHV�GH�XQD�SDUWH�GH�OD�PLVPD��FRUURPSH�ODV�FODVHV�WRGDV��GHJUDGD�ODGLJQLGDG�GHO�KRPEUH�\�OD�OLEHUWDG�GHO�FLXGDGDQR��DEUHYLD�OD�GXUDFLyQ�GH�OD�YLGD��EDVWDUGHD�ODVJHQHUDFLRQHV��IRPHQWD�ODV�HSLGHPLDV�\�ORV�FRQWDJLRV��LPSHOH�D�OD�SURVWLWXFLyQ�\�DO�FULPHQ��SURYRFDORV�GLVWXUELRV�SROtWLFRV��GHVDFUHGLWD�D�ORV�JRELHUQRV��SRQH�HQ�SHOLJUR�ODV�LQVWLWXFLRQHV����\�OOHJDUiD�SURGXFLU�HO�FDRV�� 791. ESTEBAN DE VEGA, MARIANO: "La Asistencia liberal española" Historia Social nº 13València 1992

801. Estudios de Historia Social, nº 10-11, tracrita per Antonio Elorza, Madrid 1979

37 de 297

Certament les solucions que aporta són revolucionàries: inicialment, Monlau no es basarà en labeneficència ni en la caritat per resoldre el pauperisme, sinó en� �FUHDU� XQ� ELHQHVWDU� JHQHUDOSHUPDQHQWH�\�UHJXODU�IXQGDGR�HQ�OD�EDVH�GHO�WUDEDMR��3URWHMHG�HO�WUDEDMR��RUJDQL]DGOR�GHELGDPHQWHHQ�FDGD�SXHEOR�\�HQWUH�ODV�QDFLRQHV�\�WHQGUHLV�FXUDGR�HO�SDXSHULVPR�TXH�RV�DTXHMD��L'obertura denoves vies de comunicació per impulsar el comerç, el foment de les institucions de crèdit per minorarles diferències econòmiques entre rics i pobres, l'educació, l'esperit d'associació, la millora de laproducció però sobretot de les condicions dels productors i una acció governamental intervencionistadirigida a regular els elements sense cohesió que apareixen en la societat industrialitzada serien lesbases proposades per Monlau. Malauradament ell mateix reconeix la dificultat de portar-les a lapràctica a curt termini i proposa solucions alternatives més clàssiques i factibles, tot i que introduinttambé elements prou innovadors com la potenciació de l'atenció domiciliària, la pausada desaparicióde les institucions com hospitals i hospicis, la persecució del frau fiscal i financer de les classemitjana i alta i la creació d'uns dipòsits de mendicitat per als ganduls i rodamóns, als qual en untemps breu se'ls ensenyaria a treballar

Quaranta anys més tard, en plena Restauració, cal analitzar el pensament del blanenc Josep Cortilsi Vieta que l'any 1883 escrivia l'article "La Mendicidad, la pobreza y la beneficencia" a la Revistade Girona, per adonar-nos del poc que havia evolucionat en les classes benestants el concepte depobresa i assistència respecte al segle XVII o XVIII.En primer lloc, i dins els esquemes clàssics existents del segle XVI, diferencia Cortils entre pobresavertadera i mendicitat viciosa. Aquesta segona l'arreglaria creant Tallers-Asils on els tancarien i elsnens aprendrien oficis i a partir d'aquí els ajuntaments haurien de prohibir la mendicitat pública. LuisVives o Giginta en el segle XVI; Anzano o Campomanes en el XVIII podien signar perfectamentaquesta proposta de finals del segle XIX.Respecte als pobres vertaders donava un petit, molt petit respir al progrés: creia que��OD�PLVHULD�HVPXFKDV�YHFHV�HO�UHVXOWDGR�GH�XQD�YLGD�SRFR�RUGHQDGD� però acceptava també que podia ser deguta infortunis o desgràcies individuals o col×lectives Dos solucions proposava per a l'obrer: l'estalvii l'associació. �(O� SULPHUR� HV� HO� PiV� UHFRPHQGDEOH� SXHV� HO� HMHUFLFLR� GH� HVWD� YLUWXG� VRFLDO�DSDUWiQGROH� GH� ORV� H[FHVRV� TXH� GHELOLWDQ� HO� FXHUSR� \� HPEUXWHFHQ� HO� HVStULWX�� OH� FRQTXLVWD� ODFRQVLGHUDFLyQ�\�HO�DSUHFLR�GH�ORV�TXH�OH�WUDWDQ��\�OH�KDFH�~WLO�D�VX�IDPLOLD�\�D�OD�VRFLHGDG��(O�VHJXQGR��ODVVRFLDFLRQLVPH��HVWi�PiV�H[SXHVWR�D�GLVLGHQFLDV�\�DEXVRV�\�HV�SRU�OR�WDQWR�GH�PHQRV��VHJXURVUHVXOWDGRV� Amb aquests dos components, estalvi i socors mutus, solucionava Cortils la pobresaobrera. Malauradament la majoria dels obrers no tenien capacitat ni excedent per poder-se permetreaquestes solucions, tot i ser Girona la província on més societats mutuals existien d'Espanya.Finalment quedava un tercer tipus de misèria per Cortils. Aquells pobres que no gosen demanar, quetenen necessitats i les amaguen, que no creen aldarulls ni protestes. O sigui el pobre ideal per al mónburgès. La solució passa, com no¡ per la caritat ��DTXHOOD�FDULGDG�TXH�QR�KXPLOOD��DQWHV�IRUWDOHFH�DOTXH�OD�GD�\�DO�OD�TXH�OD�UHFLEH��DO�TXH�OD�GD�FRQ�OD�tQWLPD�FRPSODFHQFLD� TXH�SURGXFH�OD�SUiFWLFDGH�REUDV�PHULWRULDV�\�DO�TXH�OD�UHFLEH�SRUTXH�OH�OLEUD�GH�OD�GHVHVSHUDFLyQ�\�DEDWLPLHQWR��La sevaproposta és, igual com fan els pobres, associar-se els rics, pagar unes quotes i crear una Societat deBeneficència Municipal, amb una Junta i un vocal auxiliar de cada barri que coneixeria les vertaderesnecessitats i fes d'intermediari entre la Junta i la família. Els socors podrien ser temporals a quotafixa i accidentals. Als primers s'hi dedicarien les 2/3 parts de les quotes i la resta pels accidentals,imprevistos. Curiosament aquesta associació es portà a terme a Santa Coloma de Farners l'any 1913sota el nom de La CaritatLlegint Cortils s'observa que la mentalitat col×lectiva quasi no havia avançat. El concepte depobresa, les causes de la mateixa, l'aplicació de la caritat continuaven estancades. Un canvi sí s'hade destacar: les Juntes proposades per Cortils estaven formades per seglars.

38 de 297

Fracassada la beneficència estatal, inoperant la provincial, el municipi serà el vertader protagonistade la beneficència de finals del segle XIX. Les oligarquies urbanes s'encarregaran directament,apartant fins i tot el clergat, de l'assistència dels "seus pobres" per evitar subversions: olles públiques,obres contractant aturats. L'arrel és la mateixa: la por de les oligarquies urbanes de ser desbordadesper unes conjuntures inestables i dinàmiques, i per tant incontrolables i perilloses. Els municipis estroben amb una forta immigració de gent del camp que posa en perill l'abastament, la sanitat, l'ordrei l'equilibri i al mateix temps augmenta la demanda de feina i d'assistència. El municipi s'ha dereconfigurar i el que fan és apropiar-se i reconvertir els fons assistencials primitius en una eina pergovernar el nou municipi emergent. S'havia d'adaptar els vells recursos a les noves necessitats. Elque Carasa anomena "municipalització" no és només apoderar-se dels recursos sinó canviar elsistema: l'hospital ja no interessa tant i sí en canvi, donar feina als parats, assistència domiciliària,assistència mèdica-farmacèutica....La desamortització de 1855 deixarà els hospitals sense recursospropis i quedaran en mans dels ajuntaments, dirigits evidentment per les oligarquies, que convertiranaixí l'hospital en un servei municipal més, des del qual controlar un sector molt concret de lapoblació. El reglament de 1852, amb la creació d eles Juntes Municipals, permet que en elles esreprodueixi l'oligarquia urbana que des de la Junta farà els censos de pobres, creant i mantenint unclientelisme bàsic per la seva reproducció i control del municipi .

/$�/(*,6/$&,Ï��%(1Ê),&$�$66,67(1&,$/�(1�(/�6(*/(�;,;

La Constitució de 1812, que en el seu encapçalament obligava, innocentment, a tots els espanyolsa ser �MXVWRV�\�EHQpYRORV� va definir els encarregats de la beneficència quan en l'article 321.6 citavaque��HVWDUi�D�FDUJR�GH�ORV�D\XQWDPLHQWRV��FXLGDU�GH�ORV�KRVSLWDOHV��KRVSLFLRV��FDVDV�GH�H[SyVLWRV\�GHPDV�HVWDOHFLPLHQWRV�GH�EHQHILFHQFLD��EDMR�ODV�UHJODV�TXH�VH�SUHVFULEDQ���La idea imperant entreels diputats era una descentralització de la beneficència, deixant en mans de les corporacionsmunicipals l'organització, gestió i control de la mateixa. La tornada de Ferran VII s'enduguéqualsevol esperança liberal a Espanya i la beneficència restà altra vegada en mans exclusives del'estament eclesiàstic a través de la caritat , el control directe o indirecte d'hospitals i hospicis i lasopa dels convents

811. TRINIDAD FERNANDEZ, PEDRO:" Penalidad y gobierno de la pobreza en el AntiguoRégimen" Estudios de Historia Social nº 48-49, Madrid 1989

39 de 297

S'haurà d'esperar el Trienni Liberal amb el decret de 7-11-1820 que ordena destinar el 10% dels bénsde propis de l'ajuntament a beneficència però sobretot amb la promulgació del Reglament deBeneficència aprovat per les Corts el 27 de desembre de 1821 i publicat el 1822. En ell es tornaalbirar una preocupació social, que no religiosa, per a la beneficència El Reglament de 1822, clarament municipalitzador, creava una Junta Municipal de Beneficència acada poble (art 1). En els pobles de més de 400 veïns aquesta Junta estaria formada per nou persones:l'alcalde, com a president nat; un regidor elegit per la corporació; el capellà de la parròquia mésantiga de la població; �FXDWUR�YHFLQRV�LOXVWUDGRV�\�FDULWDWLYRV��XQ�PpGLFR�\�XQ�FLUXMDQR�(art 2). Elscàrrecs serien gratuïts i per dos anys, mudant-se la Junta per meitat (art 6). Les obligacions de laJunta Municipal de Beneficència eren: 1.- Fer observar les lleis de Beneficència que es dictessin.2.- �,QIRUPDU�DO�D\XQWDPLHQWR�VREUH�OD�QHFHVLGDG�GH�DXPHQWDU��VXSULPLU�R�DUUHJODU�FXDOHVTXLHUDGH�GLFKRV�HVWDEOHFLPLHQWRV�GH�%HQHILFHQFLD��3.- �3URSRQHU�DUELWULRV�SDUD�VX�GRWDFLyQ�\�VRFRUUR�GH�OD�LQGLJHQFLD�4.- �(MHFXWDU�ODV�yUGHQHV�VREUH�PHQGLFLGDG�TXH�OH�FRPXQLTXH�HO�JRELHUQR�5.- �5HFLELU�ODV�FXHQWDV�GH�ORV�DGPLQLVWUDGRUHV�GH�ORV�HVWDEOHFLPLHQWRV�GH�%HQHILFHQFLD�6.- �&XLGDU�GH�OD�EXHQD�DGPLQLVWUDFLyQ�GH�ORV�HVWDEOHFLPLHQWRV�GH�VX�FDUJR�\�HVWDEOHFHU�OD�PiVHVFUXSRORVD�HFRQRPtD�HQ�OD�LQYHUVLyQ�GH�ORV�IRQGRV��FODULGDG�HQ�ODV�FXHQWDV�\�EXHQ�GHVHPSHxR�HQODV�UHVSHFWLYDV�REOLJDFLRQHV�GH�FDGD�HPSOHDGR��GDQGR�FXHQWD�DO�D\XQWDPLHQWR�VL�QRWDVHQ�HQ�DOJXQRSRFR�]HOR�\�DFWLYLGDG��\�VXVSHQGLHQGR�HQ�HO�DFWR�D�FXDOTXLHUD�SRU�VRVSHFKDV�IXQGDGDV�GH�WRUWXRVRVPDQHMRV�R�SRU�RWUR�PRWLYR�JUDYH�7.- �3URSRQHU�DO�D\XQWDPLHQWR�SDUD�ORV�GHVWLQRV�GH�GLUHFWRUHV�\�DGPLQLVWUDGRUHV�ODV�SHUVRQDVTXH�MX]JXHQ�PDV�D�SURSyVLWR�8.- �)RUPDU�DQXDOPHQWH�XQ�SUHVXSXHVWR�GH�JDVWRV�\�OD�HVWDGtVWLFD�GH�%HQHILFHQFLD�SDVDQGR�XQR\�RWUR�DO�D\XQWDPLHQWR�SDUD�VX�GLUHFFLyQ�XOWHULRU�9.- �3UHVHQWDU�DQXDOPHQWH�DO�D\XQWDPLHQWR�FXHQWDV�GRFXPHQWDGDV�GH�ORV�IRQGRV�LQYHUWLGRV�HQOD�KRVSLWDOLGDG�\�VRFRUUR�GRPLFLOLDULR�Els comptes presentats a l'ajuntament es remetrerien a la Junta Provincial de Beneficència de lacorresponent Diputació i d'allà al Jefe Polític provincial.La Junta, per controlar els establiments de beneficència existents en el municipi havia de nomenarun vocal-visitador per a cada establiment, encarregat d'informar en cada reunió del funcionament deldit establiment. L'article 14, tanmateix, donava una confiança suprema a les Germanes de la Caritat,ja que especificava que��ODV�-XQWDV�0XQLFLSDOHV�SUHIHULUiQ�HQ� OR�SRVLEOH�D� ODV�KHUPDQDV�GH� ODFDULGDG� SDUD� GHVHPSHxDU� WRGRV� ORV� FDUJRV� GH� %HQHILFHQFLD� TXH� OHV� HVWpQ� HQFRPHQGDGRV�. Laparticipació de les entitats ciutadanes en socor dels necessitats era tractat en l'article 15: ��7DPELpQVH�YDOGUiQ�DO�PLVPR�HIHFWR�GH�ODV�DVRFLDFLRQHV�GH�XQR�\�RWUR�VH[R�TXH�WXYLHUHQ�SRU�REMHWR�HO�FXLGDGRGH�ORV�QLxRV�H[SyVLWRV�R�OD�DVLVWHQFLD�GH�ORV�HQIHUPRV��SURFXUDQGR�DWUDHU�D�REMHWRV�GH�FDULGDG�ODVGHPDV�KHUPDQGDGHV"La Junta s'havia d'entendre sempre directament amb l'ajuntament, sense institucions intermediàries,i només en casos de flagrant greuge contra ella per part de la institució municipal, la Junta podiadirigir-se a la Diputació Provincial (art 16)En els casos de pobles molt grans, que no era el cas de Santa Coloma de Farners i Sant Feliu deGuíxols, es podrien anomenar Juntes Parroquials dirigides pel rector de la parròquia i composadesper vuit veïns, per arribar més fàcilment a conèixer i resoldre els problemes dels parroquians. Lestasques d'aquestes Juntes parroquials o de la Junta Municipal eren: manejar els fons de la col×lectad'almoines, subscripcions voluntàries, hospitalitat i socors domiciliaris, primera ensenyança ivacunació de nens pobres, recolliment d'expòsits i desemparats i conducció als establimentspertinents els que no poden ser atesos a casa seva (art 17)

40 de 297

Per tal de fer funcionar operativament les Juntes de Beneficència, el reglament estipulava en elsTítol II (articles 25 a 28) que els fons de beneficència procedents de fundacions, memòries i obrespies, qualsevol que fos el seu origen, quedessin reduïts a una sola classe i destinats exclusivamentals socors. Un cop equiparats tots els diferents tipus a un de sol, es dividirien en dues úniquesclasses: fons generals i fons municipals. Els Fons generals serien els procedents de rendes i arbitrisdesignats expressament per les Corts; aquests fons estarien a càrrec d'un tresorer provincial iservirien per cobrir les necessitats on no arribessin els fons locals. Fons municipals serien les rendes,béns, censos, drets, accions i altres arbitris particulars que ja tinguessin els establiments municipalsde beneficència, juntament amb les almoines que es recollissinDefinides les tasques de les Juntes i realitzada una racionalització i uniformització dels fonseconòmics, el reglament organitzava el nou sistema de beneficència en el Títol III. Del general alparticular, de la part al tot, anava desgranant les diferents necessitats per solucionar la marginació.S'establien Cases de Maternitat, de Socors, Hospitals de malalts, Hospital de convalescents, Hospitalde boigs, Hospitalitat i socors domiciliaris (art 40)Les Cases de Maternitat se n'establia una a cada província amb tres departaments: un de refugi dedones embarassades i parides; un de lactància i un per conservar i educar els nens fins els sis anys.A Girona concretament, ja existia aquesta Casa integrada dins l'hospici fundat l'any 1778. El que sícanviava radicalment era el sistema de cura i salvació dels expòsits. Si fins ara se'ls traslladava a totsa les Cases d'Expòsits creades l'any 1803 o als hospicis, ara s'ordenava a les Juntes Municipals deBeneficència que fossin elles les encarregades de trobar qui alletés al nadó i qui el volgués adoptar,portant-lo només a les Cases Provincials en casos extrems (art 55)Les Cases de socors també se n'havia de crear una per província i en ella hi residirien els nens orfesmajors de sis anys��FRPR�WDPELpQ�GH�LPSHGLGRV�\�D�ORV�GHPiV�SREUHV�GH�DPERV�VH[RV�TXH�QR�WHQJDQUHFXUVR�DOJXQR�SDUD�SURSRUFLRQDUVH�HO�VXVWHQWR�GLDULR� (Arta 71 a 85) Canviava el nom del que finsara s'anomenava hospici. Tanmateix, a nivell de poble, interessa més la reglamentació dels Socors Domiciliaris.L'article 86 explicava que les Juntes de Beneficència ��DWHQGHUDQ��D�ODV�QHFHVLGDGHV�GH�ORV�LQGLJHQWHVGH�VX�GLVWULWR��GH�WDO�PRGR�TXH�VROR�VHD�FRQGXFLGR�D�OD�FDVD�GH�VRFRUUR�HO�TXH�SRU�QLQJXQ�RWUR�PHGLRSXHGD�VHU�VRFRUULGR�HQ�OD�SURSLD� La Junta nomenaria un Comissari de Pobres que setmanalmentinformaria de la situació en el poble dels casos de pobresa, indigència, desatenció....Qualsevolciutadà, per ser socorregut a domicili havia de ser resident en el poble, de bons costums i tenir unofici o ocupació coneguda (art 88) fet que ja eliminava del socors domiciliari els indigentsRespecte a l'eterna disjuntiva de pobre real o fals pobre, l'article 89 explicava que �6L�OD�QHFHVLGDGSURYHQLHVH� GH� OD� IDOWD� GH� WUDEDMR�� ODV� -XQWDV� SURFXUDUiQ� VXPLQLVWUDU� PDWHULDV� SULPHUDV� icontrolaran que al tenir el producte acabat no s'hagi defraudat.Tanmateix si el problema és general per una mala collita per exemple, i s'ha de recórrer a ladistribució d'alguna sopa econòmica, la Junta farà treballar els socorreguts en feines que es decidiransobre la marxa per evitar la vagància i el no fer res.Respecte a les almoines ambulants, es prohibia pidolar sota cap excusa i només podien fer-ho elspobres de solemnitat un cop obtingut el permís de la JuntaRestaven intactes la multitud d'hospitals locals creats la majoria de la Baixa Edat Mitjana però elreglament insistia que s'havia d'intentar la cura a la pròpia casa deixant els hospitals per als que notinguin domicilis, visquin sols o bé tinguin malalties sospitoses. La Junta subministraria al malaltdomiciliari pobre atenció mèdica, medicines i alimentació ( arts 98 a 103)Per les malalties greus, cròniques o de llarga duració es creava també un Hospital provincial, aixícom una Casa de Boigs. Finalment, l'article 127 ordenava que tots els establiments de beneficència,públics o privats, restaven subjectes al compliment del reglament promulgat.

41 de 297

El trist avatar polític, en forma dels Cent Mil Fills de Sant Lluís s'endugueren el segon intentd'implantar el liberalisme en una Espanya caduca, arruïnada i ja clarament desfasada i diferenciadadels països capdavanters europeus. El reglament no s'aplicà i començà l'anomenada Dècada Ominosamentre es dirimien els eterns conflictes de liberalisme o absolutisme, de progrés o conservadorisme.Mentrestant, la repressió era la norma i com a mostra la Circular reservada nº 6 de juny de 1830 queel Governador Militar de Girona dirigí a tots els justícies, ordenant-los la detenció de tots elspidolaires per tal que els enviessin a la seva pròpia demarcació o poble d'origen. Per aconseguir l'èxiten la "caceria" tots els caçadors de cada poble estaven obligats a ajudar al Justícia sota pena deperdre el permís d'armes. El governador multaria a cada Batlle local amb 5o ducats per cada pidolaireno controlat que es trobés un cop acabada la cacera per evitar desídia o negligència de les autoritatslocals. L'obligació del batlle era col×locar aquests"pordioseros o murris" que en diu el governador,en feines útils en el poble i si tenen alguna tara passar-los a l'Hospici Provincial.

No serà fins 1833, que la Gazeta de Madrid publicarà l'Ordre Reial de 18 de juliol creant unesJuntes de Caritat per atemperar la nefasta situació no ja econòmica, sinó de pura subsistència, debona part del país. En l'Ordre (AHG, 4298.6), el rei presenta un trist panorama del país, que no tansols està arruïnat, sinó que fins i tot els sistemes de beneficència utilitzats fins ara han quedattotalment desfasats, anacrònics i sobretot, sense finançament. Amb aquestes perspectives i realitats,el monarca, ocupat en les necessitats dels seus vassalls,��QR�KD�SRGLGR�PHQRV�GH�ILMDU�VX�VREHUDQDDWHQFLyQ�HQ�HO�HVWDGR�GH�LQGLJHQFLD�D�TXH�TXHGDQ�UHGXFLGRV�HQ�ORV�DxRV�GH�HVFDVD�FRVHFKD�PXFKDVIDPLOLDV�KRQUDGDV�\�ODERULRVDV�FX\D�VXEVLVWHQFLD�GHSHQGH�H[FOXVLYDPHQWH�GH�ODV�IDHQDV�DJUtFRODVD�TXH�VH�KDOODQ�GHGLFDGDV��(VWD�GHVJUDFLD�TXH�VH�KD�UHSHWLGR�PXFKDV�YHFHV�HQ�(VSDxD�����H[FLWy�GHPX\�DQWLJXR�OD�FRPSDVLyQ�GH�PXFKDV�SHUVRQDV�EHQHILFDV�TXH�IXQGDURQ�\�GRWDURQ�JHQHURVDPHQWHPXOWLWXG� GH� HVWDEOHFLPLHQWRV� \� REUDV� SLDV� GH� WRGDV� FODVHV� SDUD� HO� VRFRUUR� GH� ORV� YHUGDGHURVQHFHVLWDGRV��SHUR�HVWRV�JORULRVRV�PRQXPHQWRV�GH�OD�FDULGDG�HVSDxROD�R�KDQ�GHVDSDUHFLGR�HQ�PHGLRGH�ODV�GHVJUDFLDV�TXH�KDQ�DIOLJLGR�D�OD�1DFLRQ�R�VH�KDOODQ�VLQ�PHGLRV�SURSRUFLRQDGRV�SDUD�DWHQGHUD�ODV�REOLJDFLRQHV�GH�VX�LQVWLWXWR��R�HVWDQ�DSOLFDGDV�VXV�FRUWDV�UHQWDV�D�REMHWRV�DJHQRV�D�OD�PHQWHGH�ORV�IXQGDGRUHV����.La solució proposada serà la creació d'una Junta Central de Caritat ( serà de les últimes vegades enles quals apareix aquest concepte, així en majúscules, ja que serà substituït pel de Beneficència), dela qual emanaran Juntes Provincials i Juntes en els pobles Caps de Partit ( Santa Coloma perexemple). Les Juntes, presidides per Bisbes i rectors de parròquia, desprenen totalment l'aire del'Antic Règim, i les seves tasques seran les dictades ja en la Novísima Recopilación, llei 22, títol 39,llibre 7è: col×lectar fons, obrir subscripcions, excitar la caritat popular, vigilar la conducta delspidolaires, fer-ne informes, ocupar-los en la reparació de camins, construccions de ponts, desguassos,dessecaments, aiguamolls, com també proporcionar medicaments i atenció mèdica a les famíliesnecessitades. Caritat cristiana clàssica i repressió seran doncs, les dues bases en les quals essustentarà aquesta Ordre.Amb la mort del rei Ferran VII el mateix 1833 començaren els canvis: Una R. O. 28-3-1834traspassa al cap polític provincial la supervisió de la beneficència. L'any 1835 la R.O. de 3 d'abrilde 1835 obria les portes a la creació de les Caixes d'Estalvis com ��XQ�PHGLR�SDUD�HVWDEOHFHU�ODPRUDO�\�PHMRUDU� OD�FRQGLFLyQ�GH� ODV�FODVHV� LQGXVWULRVDV��FRPR�HO�PHQHVWUDO�\�HO� MRUQDOHUR� totintentant promoure l'estalvi, estimar l'ordre i desterrar els vicis. Molts historiadors consideren lacreació de les Caixes com el primer intent de destruir la cohesió social dels obrers, com l'intentd'individualitzar l'obrer tot aplicant-li hàbits burgesos eliminant així la solidaritat de classe. Quelcom

821. AHMSFG, Secc III, Bans i Edictes, 1825-1899

42 de 297

semblant passarà amb la creació de les Societats de Socors Mutus. El 1836 es torna a posar enpràctica la llei de Beneficència de 1822 i l'any 1839 una Reial Ordre dóna via lliure a les societatsde socors mutus i a les cooperatives. L'any 1847 es crea la Direcció General de Beneficència iSanitat, dins el Ministeri de la Governació.El 20 de juny de 1849, s'aprova la Llei de Beneficència que amb diversos afegits, pocs, perduraràfins el 1979. Aquesta llei copiava la de 1822 tot i que amb notables diferències, ja que mentre laprimera era descentralitzadora, aquesta tornarà al govern liberal el control de la beneficència il'església obtindrà més reconeixement del que tenia el 1822 . La llei era el resultat de la burgesiamoderada que volia compaginar la construcció d'una administració que consolidés el seu ordrejurídic-moral amb la seva por al naixent pauperisme industrial. En la llei, la burgesia encara veu elpauperisme com el resultat del vici, l'oci o la ineptitudEn primer lloc, la llei diferenciava entre establiments públics i privats de beneficència. Els segonshavien de tenir una direcció i administració autoritzada pel Govern (art 1) i no es podien oposar acap acte d'inspecció del Cap Polític provincial (art 11)A partir de la titularitat la llei dividia els establiments benèfics en generals, provincials i municipalsi deixava molt clar que �/D�GLUHFFLyQ�JHQHUDO�GH�OD�EHQHILFHQFLD�FRUUHVSRQGH�DO�*RELHUQR��(art 4),eliminant així l'aire descentralitzador de 1821. Hi hauria una Junta General a Madrid, JuntesProvincials i Juntes Municipals entrelligades i dependents jeràrquicament entres sí. Els càrrecs seriengratuïts.Les juntes provincials estarien formades pel Cap Polític com a president; el bisbe, dos eclesiàstics,un diputat provincial, un conseller provincial, un metge, dos vocals i el patró d'un establimentprovincial, tots nomenats pel governEn les Juntes municipals l'alcalde continuava com a president nat; el rector, un o dos regidors; elmetge titular de la població, dos vocals veïns i el patró d'un establiment benèfic. Tots els càrrecsserien nomenats pel Cap Polític provincial . La tasca principal de les Juntes municipals era (art 13)�RUJDQL]DU�\�IRPHQWDU�WRGR�JpQHUR�GH�VRFRUURV�GRPLFLOLDULRV��\�PX\�SDUWLFXODUPHQWH�ORV�VRFRUURVHQ�HVSHFLH� per evitar la desviació cap a altres fins de les caritats pecuniàries i eliminar així els falsospobres, els quals tenien prohibit l'accés a qualsevol establiment benèfic ( art 18)Si per un costat la Llei de 1849 intentava paliar els efectes de la pobresa i la indigència, una altra lleicontinuava l'aspecte repressiu contra els pidolaires: el Codi Penal de 1850, en els seus articles 263a 266, reprimia la mendicitat posant penes d'arrest i vigilància durant un any a tots els que pidolessinsense llicència i presó correccional als pidolaires disfressats. El Codi Penal de 1870 anul×lavaaquests articles i deixava la persecució i control dels mendicants per lleis especials i concretes.Paral×lelament a aquesta repressió penal, la declaració de principis de la Llei de Beneficència de1849 es va desenvolupar tres anys més tard amb el Reglament General de Beneficència de 14 demaig de 1852. El reglament creava a tot el regne sis cases de dements, dos de cecs, dos de sord-mutsi divuit de decrèpits i/o impedits (art 5) i pel que ens interessa, declarava establiments provincials�WRGRV�DTXHOORV�TXH�WLHQHQ�SRU�REMHWR�HO�DOLYLR�GH�OD�KXPDQLGDG�GROLHQWH�HQ�HQIHUPHGDGHV�FRPXQHV��Corresponien als hospitals de malalts, cases de misericòrdia, maternitat i expòsits, orfes idesemparats. (art 3)Els establiments municipals serien��ORV�GHVWLQDGRV�D�VRFRUUHU�HQIHUPHGDGHV�DFFLGHQWDOHV��FRQGXFLUHQIHUPRV�D� ORV�HVWDEOHFLPLHQWRV�SURYLQFLDOHV�\�D�SURSRUFLRQDU�D� ORV�PHQHVWHURVRV� HQ� HO� KRJDUGRPpVWLFR�ORV�DOLYLRV�TXH�UHFODPHQ�VXV�GROHQFLDV�R�XQD�SREUH]D�LQFXOSDEOH��ODV�FDVDV�GH�UHIXJLR�\KRVSLWDOLGDG�SDVDMHUD�\�OD�EHQHILFHQFLD�GRPLFLOLDULD��(art 4)L'article 7 reglamentava l'existència de l'assistència hospitalària local quan explicava que �(Q�WRGRVORV�SXHEORV�GRQGH�KD\D�MXQWD�PXQLFLSDO�GH�%HQHILFHQFLD�KDEUi�SRU�OR�PHQRV�XQ�HVWDEOHFLPLHQWRGLVSXHVWR�SDUD�UHFLELU�D�ORV�HQIHUPRV�TXH�SRU�QR�VHU�VRFRUULGRV�HQ�VXV�FDVDV�OODPDUHQ�D�VXV�SXHUWDV�(Q�FDGD�XQR�GH�HVWRV�HVWDEOHFLPLHQWRV�PXQLFLSDOHV�VH�WHQGUiQ�SUHSDUDGRV�ORV�PHGLRV�QHFHVDULRV

43 de 297

SDUD�WUDQVSRUWDU�DO�KRVSLWDO�GHO�GLVWULWR�ORV�HQIHUPRV�GHO�SXHEOR�TXH�KD\DQ�GH�FXUDUVH�HQ�pO�.Tanmateix, en l'organització interna dels establiments es creaven vertaderes novetats. Per un costates reglamentava explícitament les funcions de les Juntes: govern ( educació, admissió, curamalalts...); administració ( pressupostos, economia,...) i estadística. Per l'altre costat s'intentavaprofesionalitzar determinats càrrecs executius, tot creant la figura del director i del secretari amb unsou fix ( arts 43 a 58). Els dèficits anuals dels establiments públics benèfics els havia de cobrir laDiputació, si eren establiments de caire provincial, o l'ajuntament si eren establiments locals (art67)El reglament insistia molt en la funció d'assistència domiciliària, possiblement per evitar elmanteniment de la multitud de petits hospitals locals que malvivien sense rendes i que eren unavertadera sagnia pels pressupostos municipals. Racionalitzar, centralitzar l'atenció sanitària en elsestabliments provincials en serà la filosofia �/D�PiV�LPSRUWDQWH�REOLJDFLyQ�GH�ORV�D\XQWDPLHQWRVUHVSHFWR�D�OD�%HQHILFHQFLD��FRQVLVWH�HQ�ORV�VRFRUURV�\�KRVSLWDOLGDG�GRPLFLOLDULD��(VWH�HV�HO�YHUGDGHUR\�HVHQFLDO�REMHWR�GH�OD�%HQHILFHQFLD��PXQLFLSDO�� Fet que no vol dir que si el municipi té diners puguiatendre l'hospitalitat esporàdica (Hospital) en lloc de portar-lo a l'establiment provincial (art 62).Però només si té diners, no si s'ha d'endeutar per mantenir la institució hospitalària.

Era excessivament revolucionari el Reglament de 1852. Passar de la caritat local, imbuïda totalmentde pràctiques cristianes i rituals tradicionals a un sistema operatiu, professional, centralitzat no espodia fer amb rapidesa i sense tensions i oposicions. El reial Decret de 6 de juliol de 1853 reconeixiala lentitud de l'aplicació i no s'estava de dir en el seu preàmbul que si no s'avançava era���SRU�ODUHVLVWHQFLD�FRQ�TXH�WURSLH]DQ�HQ�SXHEORV��FODVHV�\�IDPLOLDV�TXH�WHPHQ�SHUGHU�HQ�HO�FDPELR�YHQWDMDVR�GHUHFKRV�GH�TXH�HVWiQ�HQ�SRVHVLyQ���Feta la crítica intentava suavitzar la situació amb un discurspolític on obria la mà a les institucions privades, entengui's eclesiàstiques, a qui alegrement haviaintentat supeditar i controlar:��9HODU�SRU�OD�UHFWD�LQYHUVLyQ�\�HO�LQFUHPHQWR�GH�ORV�IRQGRV�GHVWLQDGRVD�DOLYLDU� OD�PLVHULD��QR� HV� VRODPHQWH�XQ�DFWR�GH�EXHQ�JRELHUQR�QL�XQD�REOLJDFLyQ�GHO�KRPEUHKRQUDGR�� HV� DGHPiV� XQ� GHEHU� GH� FDULGDG� FX\R� UHOLJLRVR� FXPSOLPLHQWR� SRU� SDUWH� GH� VXVUHSUHVHQWDQWHV� WLHQH�GHUHFKR�D�H[LJLU� OD� VRFLHGDG�HQWHUD�� Per aquest motiu, encara que l'Estatpogués sufragar totes les despeses, no li seria lícit excloure els esforços de la caritat individual, deforma que acceptava una participació més activa de la beneficència privada i dels patrons particulars,retirava l'obligació de què el secretari hagués de tenir un sou fix i nomenava un advocat deBeneficència a cada província per defensar gratuïtament els interessos dels establiments benèficspúblics o privats.Dins aquesta dinàmica de reconèixer la participació ciutadana i religiosa en el tema de labeneficència, el mateix 1853 es creaven les Juntes Parroquials de Beneficència. Presidides perl'alcalde i el rector eren funcions seves:�R������������������������������������������������������������������������������������������������������������������R����������������R�����������������������������������������������R���������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������R��������������Q�������������������������������������������������������������������������������������������������������

44 de 297

�R������������������������������������������������������������������������������R����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������IHUPRV��\D�SDUD�HOFXLGDGR�GH�ORV�SiUYXORV��FRPR�SDUD�OD�HGXFDFLyQ�GH�ORV�KXpUIDQRV�\�GHVDPSDUDGRV��\�XOWLPDPHQWHH[FLWDU�D�ORV�SDUURTXLDQRV�SXGLHQWHV�D�TXH�VH�DVRFLHQ�D�ORV�WUDEDMRV�GH�ODV�-XQWDV�HQ�ORV�REMHWRV�TXHHVWDV�OHV�VHxDODQ�SDUD�UHDOL]DU�HQ�OD�PD\RU�HVFDOD�SRVLEOH�OD�JUDQGH�REUD�GH�VRFRUUHU�DO�LQGLJHQWH�HVSHFLDOPHQWH�D�ORV�TXH�SRU�LQIRUWXQLRV�LQHYLWDEOHV�\�GHVSXpV�GH�KDEHU�REVHUYDGR�EXHQD�\�UHOLJLRVDFRQGXFWD��KDQ�FDtGR�HQ�OD�PLVHULD�8º excitaran als facultatius i farmacèutics perquè ajudin a les famílies pobres en l'assistènciadomiciliària, ��D�ILQ�GH�TXH�IDFLOLWHQ��SRU�DPRU�GH�'LRV�\�HQ�REVHTXLR�GH�OD�KXPDQLGDG�GHVYDOLGD�ODV�PHGLFLQDV�QHFHVDULDV�9n������������������������������������������������������������������������������������������������������10o����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������11º Procuraran que l'alimentació en espècie que donin als pobres sigui de bona qualitat i podran aixíajustar preus amb els proveïdors12o��������������������������������������������������������������13º Si en el poble està permès demanar almoines pels carrers la Junta vigilarà qui la demana: si ésdel poble, on viu, com se'ls gasta...14º la Junta tindrà un encarregat per passar cada setmana amb una capseta per les cases i demanarper als pobres��SURFXUDQGR� OD�-XQWD�H[FLWDUOHV�SDUD�TXH� OR�YHULILTXHQ�HQ�YH]�GH�HQWUHJDUODV�DOPHQGLJR�HQ�ODV�SXHUWDV�GH�ODV�FDVDV�SDUD�FRQVHJXLU�DVt�OD�SULYDFLyQ�DEVROXWD�GH�OD�PHQGLFLGDG�\VXV�FRQVLJXLHQWHV�PROHVWLDV�D�OD�PRUDO�\�D�OD�VHJXULGDG�S~EOLFD���També podran posar una capsetaa l'església..

A la província de Girona es creà i reuní la Junta Provincial de Beneficència i elaborà un reglament�SDUD�HO�UpJLPHQ�\�DGPLQLVWUDFLyQ�GH�OD�EHQHILFHQFLD�S~EOLFD�SURYLQFLDO�GH�*HURQD�� El seu objectiuera clar:��/D�%HQHILFHQFLD�WLHQH�SRU�REMHWR�DFXGLU�HQ�DX[LOLR�GH�ORV�QHFHVLWDGRV�VDWLVIDFLHQGR�ORPHMRU�SRVLEOH�VXV�GLYHUVDV�QHFHVLGDGHV�. Amb aquesta idea el reglament tracta de rendibilitzar ioptimitzar els establiments existents, tots en mans de la Diputació de Girona, tot adequant-los a lanormativa recentment implantada. L'Hospital de Santa Caterina, la Casa-Hospici, la Casa deMaternitat i la d'Expòsits en el mateix hospici i la Sala de Dements veuran noves normes, reglamentsinterns, un dels més importants sens dubte és que per primera vegada es deixa la gestió de l'Hospitalen mans d'un metge i creen la figura del metge de sala, amb feina fixa. Seguint el Reglament General de 1852, l'article primer dóna el títol d'establiments provincials al'Hospital de Santa Caterina i a l'Hospici, encarregats d'acollir:�/RV�HQIHUPRV�FXDOHVTXHLUD�TXH�VHD�VX�HQIHUPHGDG/DV�PXJHUHV� TXH� KXELHUDQ� FRQFHELGR� OHJtUWLPDPQHWH� \� FX\D� SREUH]D� OHV� LPSLGD� DWHQGHU� D� VX

831. AHG, Beneficència 4290.19

45 de 297

HVSHFLDO�HVWDGR/DV�PXJHUHV�GH�FXDOTXLHU�HVWDGR�\�FRQGLFLyQTXH�KXELHUDQ�FRQFHELGR�LOHJtWLPDPQWH/RV�QLxRV�HQWUHJDGRV�D�PDQR�/RV�QLxRV�SREUHV�FX\DV�IDPLOLDV�QR�SXHGDQ�DWHQGHU��D�VXV�VXEVLVWHQFLD��HGXFDFLyQ�\�HQVHxDQ]D�GHVGHOD�HGDG�GH���D����DxRV/RV�SREUHV�LQFDSDFHV�GH�XQ�WUDEDMR�GH�VXEVLVWHQFLD��GHVGH�ORV���D�ORV����DxRV/RV�DQFLDQRV�PD\RUHV�GH����DxRV�LPSRVLELOLWDGRV�SDUD�HO�WUDEDMR/RV�GHPHQWHV��FLHJRV�\�VRUGR�PXGRV��(art 2)

Aquests tipus de malalts podien ser de qualsevol poble de la província i per admesos havien de portarel certificat mèdic acreditant el seu estat de salut i el certificat de l'alcalde del poble acreditant la sevapobresa, exceptuant-se naturalment d'aquesta paperassa els expòsits trobats.El reglament va desgranant detalladament tots els aspectes tècnics,administratius i operatius del'hospital, de l'hospici, dels expòsits, la higiene, alimentació, horaris, tasques a realitzar en l'hospici,educació....de forma que és un document imprescindible per analitzar i comprendre la vida en unainstitució provincial de beneficència, tema que no és el tractat en aquest estudi. Limitem-nos doncsa copsar la institució superior on anaven a raure ganxons i colomencs en casos de malaltiescròniques, demència, abandonament....Sí consignaré per realitzar possibles comparacions amb l'hospital de Sant Feliu i el de Santa Coloma,el règim alimentari de l'hospital de Santa Caterina i el de l'hospici

Respecte a l'hospital l'alimentació dels malalts depenia del tipus de dieta i malaltia:'H�UDFLyQ�0DxDQD��FKRFRODWH&RPLGD������JUV�GH�SDQ������JUV�GH�FDUQH������JUV�SDWDWD�����JUV�WRFLQR����JUV�GH�ILHGHRV�SDVWD�RDUUR]&HQD��6RSD�����JUV�FDUQH������JUV��SDQ�����JUV������JUV�SDWDWD0HGLD�5DFLRQ��OD�PLWDG�GH�WRGR'LHWD�DEVROXWD��FDUHQFLD�GH�WRGR�DOLPHQWR'LHWD�DQLPDO��FDOGR�SUHSDUDGR�SDUD����WD]DV�FDGD�XQD�GH�����FO�\�SUHSDUDGD�FRQ��JDOOLQD����JUV�YDFD����JUV�JDUEDQ]RV����JUV��SDWDWDV����JUV�FDGD�WDVVD'LHWD�YHJHWDO��VH�FRPSRQGUi�GH�VXVWDQFLDV��GH�DUUR[��JDUEDQ]RV��OHJPEUHV�\�FDOGR�GH�DFHLWH'LHWD�OiFWHD������JUV�GH�OHFKH�GH�FDEUD�R�YDFD��$UW����

Respecte a l'hospici (art 295):/XQHV��MXHYHV�\�GRPLQJR�����JUV�SDWDWDV������JUV�MXGLDV�����JUV�WRFLQR����JUV�PDQWHFD�GH�FHUGR�����JUV�SDQ�VHFR0DUWHV�\�ViEDGR�����JUV�SDWDWDV�����JUV�JDUEDQ]RV�����JUV�FDUQH����JUV�PDQWHFD�FHUGR��SDQ�VHFR����JUV0LpUFROHV�\�YLHUQHV�����JUV�SDWDWDV������JUV�MXGLDV�����JUV�EDFDODR����FO�DFHLWH������JUV�SDQ0HULHQGD�����JUV�GH�SDQ�\�OD�FHQD�HQ�VRSD�GH�YHUGXUDV��OHJXPEUHV����JUV�\�SDQ�����JUV�

Dins les innovacions i preocupacions per la situació obrera, l'any 1853 es fa un decret perhomogeneïtzar les Caixes d'Estalvis i els Monts de Pietat, que la Llei de 29 de juny de 1880 vadeclarar institucions de beneficència.Quan es començava a organitzar el sistema de Beneficència ordenat en la Llei de 1849, sorgí un altreproblema pel funcionament benèfic; si per un costat es signava la Llei de Sanitat l'any 1855, l'1 demaig de 1855 es publicava la Llei de Desamortització Civil o desamortització de Madoz, ministre

46 de 297

d'Hisenda. L'article primer declarava en venda, entre altres, els béns i censos dels establiments debeneficència, exceptuant-ne només el propis edificis ( hospitals, hospicis, casa de maternitat...) El80% del que rendís la venda dels béns s'hauria d'invertir en Deute Consolidat del govern al 3% anual.L'any 1859 la majoria d'establiments de beneficència gironins no havien cobrat ni un 4% dels rèditsdel Deute i la seva situació, segons la Junta Provincial de Beneficència, era anguniosa.No hi hagueren canvis notables en la Beneficència durant el Sexenni Revolucionari, però no hi hadubte que en ell sorgí clarament el tema del moviment obrer i l'Estat social, o sigui la necessitat quel'estat intervingui en el procés productiu legislant les relacions entre patrons i obrers. La Llei de 24de juliol de 1873, la llei Benot, regularitzava, per primera vegada a Espanya, el treball en els tallersi la instrucció en les escoles dels nens obrers d'ambdós sexes. Era la primera llei obrera i/o laboralde l'estat espanyol, i d'ara endavant aniran lligades les intervencions legislatives de l'estat ambl'assistència al treballador, considerat pobre. La Restauració borbònica amb el conservador Cánovas del Castillo en el govern, portà la Llei de27 d'abril de 1875, que de fet era���XQD�LQVWUXFFLyQ�SDUD�HO�HMHUFLFLR�GHO�SURWHFWRUDGR�GHO�JRELHUQRHQ�OD�EHQHILFHQFLD� que tornava a donar força als patrons particulars (majoritàriament institucionsi fundacions religioses) en la creació, administració, gestió i control d'establiments assistencials. Unaaplicació pràctica d'aquesta Llei fou el Reglamento para el Régimen Interior de la Junta Provincialde Beneficencia de Gerona de l'any 1884 on dedica amplis capítols als Patronats particulars, la sevaformació i els rendiment de comptes . L'any 1883 es creava la Comisión de Reformas Sociales queen principi havia d'estudiar i proposar solucions���D�WRGDV�ODV�FXHVWLRQHV�TXH�GLUHFWDPHQWH�LQWHUHVDQD�OD�PHMRUD�R�ELHQHVWDU�GH�ODV�FODVHV�REUHUDV��WDQWR�DJUtFRODV�FRPR�LQGXVWULDOHV�\�TXH DIHFWDQ�D�ODVUHODFLRQHV�HQWUH�HO�FDSLWDO�\�HO�WUDEDMR��Depenia del Ministeri de Governació i el ministre impulsorera el català Segimon Moret. Estava influenciada pel kraussisme.Un altre aspecte legislat durant la Restauració fou el dret o benefici de pobresa de certes personesi/o institucions, que els permetia administrar-los-hi justícia gratuïtament. Ja en el segle XVIII existiaa cada Audiència un Advocat de Pobres que cobria certes necessitats de les institucions debeneficència i dels classificats com a pobres de solemnitat, però podia absorbir una part molt petitade casos al ser un de sol, fet que motivà un escrit de queixa i intent de resolució per part de l'Advocatde Pobres de Catalunya, Romà i Rossell . La Constitució de 1812 suprimí el benefici de la pobresael qual es reinstaurà el 1835, s'afermà en la Ley de Enjuiciamiento Civil de 18555, es restringí el1880 per evitar-ne abusos i es reglamentà detalladament en la Ley de Enjuiciamiento de 1881, ones declaraven aptes per rebre el benefici de la pobresa i poder fruir gratuïtament de justíciadeterminades institucions ( l'estat, establiments d'educació o beneficència reconeguts legalment) opersones ( els que viuen d'un salari eventual, els que tinguin un salari que no dobli el d'un jornaler,els que no ultrapassin un límit de contribució ( era de 65 pessetes en les capitals de província) i elsque tenen els béns embargats i/o no exerceixin cap treball remunerat).Ja a finals de segle i amb tots els canvis producte de la industrialització, el traspàs de població delcamp a la ciutat, el moviment obrer i les noves necessitats creades en l'assistència, el 12 de juliol de1887 es va publicar la "Ley reglamentando el derecho de asociación" aprovada el 30 de juny delmateix any. La llei d'Associacions repetidament permesa i abolida segons qui governés, entrava araen un camí sense retorn i definitiu que reglamentava la creació i funcionament de les societats desocors mutus existents de molts anys abans, les societats de previsió, els patronats i les cooperatives

841. AHMSFG, capsa 20

851. Bibiblioteca de Catalunya, Fons Bonsoms, nº 7717, atribuit a Romà i Rossell

47 de 297

de crèdit i de consum. Es donava així llum verda a un sistema d'assistència solidari, ja que ni lacaritat cristiana ni la beneficència pública havien estat ni eren capaces d'absorbir les creixentsvariants socials de marginació, pobresa, previsió.... Serien els propis obrers, els propis associats elsque iniciarien un moviment que desembocà anys més tard en l'assumpció per part de l'estat d'aquestatasca, arribant-se així a l'Estat del Benestar de ben entrat el segle XX.Encara l'any 1891, un Decret el 14 de juny del govern Silvela, imposava als ajuntaments l'obligacióde facilitar assistència domiciliària mèdica i farmacèutica gratuïta a tots els veïns pobres. Aquestdecret pretenia i va aconseguir fer complir per primera vegada aquesta iniciativa, legislada diversesvegades al llarg del segle, (la primera ja en la Llei de Sanitat de 1855) però que molts ajuntamentsno complien. Segons aquest decret es consideraven veïns pobres amb dret a l'assistència els que jano pagaven impostos ni eren inclosos en les llistes de repartiments municipals, els que vivien d'unsalari eventual, els que tenien un sou menor que el d'un jornaler i els orfes i expòsits. I un element molt important a Catalunya d'aquesta assistència social serà el mutualisme, en formade societats de socors mutus i més endavant Mútues . Segons Elena Maza Zorrilla el mutualisme ésl'element l'equilibri entre el món privat ( individu, família) i el públic (estat). L'any 1887, quans'aprovà la Llei d'Associacions, en el primer balanç del qual es tenen dades estadístiques d'aquesttipus, Girona era la provÍncia amb mÉs societats de socors mutus, 143, quan la mitjana espanyolaera de 13,6 per província; al mateix temps, Girona era la segona, després de Barcelona,d'associacionisme total ( polític, recreatiu...) amb 297 entitats quan la mitjana per província era de63,4.Tanmateix el mutualisme també ha rebut les seves crítiques: per un costat ha estat qualificatd'aristocràcia obrera ja que només l'obrer més qualificat i que cobrava més podia permetre's desviaruna part del seu salari cap el futur. Per A. Elorza el mutualisme no era res més que una vulgarmanipulació burgesa de l'obrer per crear-li una sensació de seguretat i en canvi per J. Fontana eslimita a veure'l com una simple reivindicació obrera. Elena Maza intenta aconseguir una síntesi alcreure que és una manifestació solidària de sociabilitat popular que davant la negligència dels poderspúblics, s'organitza des de baix per defensar-se davant la malaltia i la manca de feina. Amb aquestsentit sí que actua com a plataforma per ajudar al moviment obrer, però per l'altre costat al parar lespatacades fa que no es creï un estat revolucionari i es pugui veure així com un col×laborador de lesoligarquies, un coixí que evita el desordre públic. O sigui, juga un paper polivalent.

861. MAZA ZORRILLA, ELENA: "La horizontalidad de las solidaridades. El mutualismo en laEspaña contemporànea", Ayer, nº 25, Madrid 1997

48 de 297

�/$66,67Ê1&,$�62&,$/����������

En les primeres dècades del segle XX s'incrementen els canvis socio-econòmics iniciats el seglepassat. La restauració havia potenciat altra vegada l'element eclesiàstic en la xarxa assistencial, nonomés en forma de Juntes on el vice-president n'era el rector de la parròquia, sinó en la proliferaciód'ordes femenines que havien anat monopolitzant l'atenció al malalt en la majoria d'hospitals. Lesúltimes dècades del XIX i les primeres del XX veuran aquest increment femení en la xarxaassistencial : germanes paüles, germanes Josefines, Filles de Sant Josep, i a nivell seglar lesassociacions de dames de Sant Vicens de Paül aniran substituint als homes en el contacte directe ambel pobre. Les dones també començaran a formar part de Juntes Locals de Beneficència i malgrathaver-hi majoria masculina, s'observa el creixent espai, poder i influència que agafa l'element femeníen la beneficència pública i privada. Tanmateix, les germanes que atenen als malalts en els hospitalses convertiran en el vertader poder fàctic del mateix, ja que malgrat no ser elles qui prenguin lesdecisions, són les seves actuacions i necessitats les que fan que es prenguin. I només l'amenaça, comveurem, d'abandonar un hospital farà que més d'una Junta o un alcalde es pleguin a les exigènciesde "l'ànima" de l'hospital: la mare superiora.Aquests inicis de segle XX, que observa preocupat i absort el fracàs de la restauració, es caracteritzaper la creixent intervenció de l'estat en legislació social i laboral: l'estat reglamentarà cada vegadamés i arribarà cada vegada amb més força a tots els sectors, entre ells el de la beneficència. Malgratno fer-se cap nova llei i continuar la de 1849, tota una sèrie de petits decrets aniran cobrint, ambafegits, diversos espais de l'anomenada "qüestió social", que no es res més que la lluita entre capitali treball. Davant el liberalisme (individualisme) de la burgesia que s'enriqueix, sorgeix la pobresai misèria obrera i apareix així l'anomenada "qüestió social" que intentarà aconseguir la igualtatefectiva de tots, no en abstracte com feia el liberalisme.Sorgiran les lleis que protegiran al menor, a la dona, al treballador de forma que el ciutadà restaràmés cobert davant les contingències. No sense dolor, lluites, morts i vagues, el moviment obrer aniràaconseguint implicar l'estat en les relacions obrer-patró i aconseguirà, amb diferents etapes al llargdel segle, l'assegurança de malaltia i d'invalidesa, la jubilació, l'assistència mèdica ihospitalària.......fins ara temes que entraven dins la caritat i la beneficència quan el pobre obrer ojornaler es trobaven desvalguts.Els segurs socials es creen en l'Alemanya de Bismarck i es fonamenten en l'estalvi col×lectiu fet perles mateixes persones que poden arribar a ser pobres per un risc imprevisible (malaltia, atur) oprevisible (vellesa). A voltes no és l'individu qui estalvia sinó l'empresari qui li paga o l'estat, oambdues parts. Davant la possibilitat indolent que l'individu no pagui, l'estat obliga a cotitzar perevitar la indigència anys més tard. De fet és un contracte privat subjecte al dret públic i escaracteritza perquè el treballador no el frueix quan hi ha una necessitat (beneficència), sinó quan litoca com a dret per haver complert un deure.D'aquesta manera, el "Seguro Social", nascut a partir de les necessitats creades per la revolucióindustrial, vindrà a cobrir moltes de les prestacions fins ara resoltes per la beneficència i/o la caritat.Evidentment que no desapareixerà la caritat com tampoc desapareix la beneficència pública, entesaara com un dret en forma de Serveis Socials, per la senzilla raó que no ha desaparegut la pobresa degrups marginals molt definits. L'anomenada "Seguretat Social" no elimina la beneficència, que ara

871. J.M. ALONSO SECO i B. GONZALO GONZÁLEZ: La asistencia social y los serviciossociales en España, Madrid 1997

49 de 297

es convertirà en Assistència Social, ja que sempre queden col×lectius desemparats, mentre que elterme "Assistència Pública" apareix en la Constitució de 1931, en l'article tercer quan diu que ��HO(VWDGR�SUHVWDUi�DVLVWHQFLD�D�ORV�HQIHUPRV�\�DQFLDQRV��\�SURWHFLyQ�D�OD�PDWHUQLGDG�\�D�OD�LQIDQFLD"Cap els anys 60 torna a aparèixer el tema d'assistència social, que ha de néixer de la solidaritat, dela necessitat d'aconseguir el bé comú. La Beneficència era només eficaç en el present, l'assistènciasocial intenta establir les condicions per evitar la pobresa en el futur. L'assistència social es definiriacom una activitat de caràcter públic, finançada amb ingressos públics, en base al principi desolidaritat, complementària dels assegurances socials, i que es realitza per als més dèbils, no nomésdels indigents com feia la beneficènciaAleshores l'assistència social no és un deure de l'estat sinó un servei que neix com a dret delsciutadans; un dret que els permeti assolir el mínim de prestacions socials per integrar-se en lasocietat ( sanitat, educació i habitacle) i poder fruir de les mateixes possibilitats bàsiques quequalsevol altra ciutadà. Ex tracta de protegir al ciutadà davant la indigència. No es tracta d'aconseguirque et tornin res a canvi ( caritat: intermediari entre el ric i Déu) ni es tracta tampoc d'evitar aldarullssocials ( beneficència: repressió i moralització), sinó senzillament d'igualtat d'oportunitats com a dretdel ciutadà. Per relativa que sigui, evidentment.

/$�/(*,6/$&,�/$%25$/�,�62&,$/

Les dues primeres dècades del segle XX, a remolc sempre d'Europa i de les reivindicacions obreres,l'estat burgès en el qual hi han entrat els socialistes per primera vegada l'any 1910 a les Corts, aniràregulant les diferents peticions, exigències i amenaces de les associacions obreres per evitar unavertadera revolució. Malgrat l'oposició, terca a vegades, de la burgesia industrial i terratinent, el coslegislatiu social anirà agafant força i volum i solucionarà ni que sigui parcialment, moltes de lesfacetes fins ara pròpies de la beneficència. Aquesta, en canvi, sofrirà pocs retocs i continuarà aplicantel Reglament de 1852. La llei de 30 de gener de 1900 regulava per primera vegada, el tema dels accidents laborals, protegintl'obrer davant la contingència. La llei de 13 de març de 1900 prohibia el treball de menors de deuanys i es regulava el treball de les dones.L'any 1903, amb l'important Reial Ordre de 23 d'abril, es creava l'Institut de Reformes Socials (IRS).La seva tasca era preparar la legislació del treball, tenir cura de l'execució de les lleis aprovades iafavorir l'acció social i governamental en benefici de la millora o benestar de les classes obreres, enuna clara aposta de l'estat per l' intervencionisme.Diferents lleis i decrets sorgiren a partir de les seves propostes: el març de 1904, es regulava eldescans obligatori dels diumenges; el juliol de 1907 es prohibia l'existència de botigues i cantinespatronals, en un clar dret de defensa de l'economia obrera; el 1908 apareixien les primeres pensionsd'invalidesa i vellesa; el mateix any es reglamentava el dret a la vaga i a l'atur, i el 27 de febrer delmateix 1908 es creava l'Institut Nacional de Previsió per difondre i inculcar la previsió popular iestimular i afavorir les pensions de jubilació. La majoria de Caixes d'Estalvis se'n fariencol×laboradores. El febrer de 1912 la dona aconsegueix el dret de tenir un seient per realitzardeterminades tasques.Després dels ensurts de 1917 i la crisi de la I Guerra Mundial, un Reial Decret de 11 de març de 1919feia obligatòria una assegurança per a la vellesa que es va dur a terme a partir de l'any 1921 per totapersona assalariada que no ultrapassés un sou anyal de 4.000 ptes. Havia de pagar 1 pta mensual i

50 de 297

l’empresari 3 ptes mensuals per l’obrer. L’estat hi posava 12 ptes any per obrer assegurat. Als 65 anysl'obrer cobraria 265 pessetes anyals. Pocs anys més tard es va fer obligatori per tots els sous superiora 2000 pessetes anuals.El mateix 1921 veié l'aparició de l'assegurança de maternitat. L'obrera fins els 50 anys pagava unaquota anyal de 7,50 ptes i el patró n'aportava una d'igual. En cas de part la dona obrera tenia dret aassistència mèdica i/o llevadora i a sis setmanes cobrant 15 ptes per cada quota trimestral que haguéspagat en el trienni anterior al part. L'any 1920 es creava el Ministeri de Treball i l'any 1924s'integrava en ell l'Institut Nacional de PrevisióMentre s'anava omplint la seguretat i assistència dels treballadors, organitzats, amb capacitat demanifestació i desestabilització del règim existent, poca cosa es va fer per a les classes notreballadores marginals. La beneficència estatal i provincial continuà dirigida als mateixos subjectesi fou a través de la beneficència municipal, ja emergent a finals del segle XIX que milloraren lesprestacions de serveis com les olles públiques i les obres per aturats, contínues al llarg del primerterç del segle XX.A nivell estatal, podem consignar la Ley de Protección a la Infancia del 12 d'agost de 1904 que esdesenvoluparà amb el Reglament de 24 de gener de 1908. La llei pretenia controlar i vigilar la salutfísica i moral dels menors de deu anys així com regular el fenomen de la lactància mercenària. Laprotecció consistiria en l'empar de la dona embarassada, la reglamentació de la lactància mercenària,la inspecció de les Cases-cunes, escoles, tallers, �� HVSHFWDFXORV� \� FXDQWRV� FHQWURV� GH� PRGRSHUPDQHQWH�R�WUDQVLWRULR�DOEHUJXHQ��UHFRMDQ�R�H[KLEDQ�D�ORV�QLxRV�� la investigació dels danys quepuguin sofrir els nens, amb pares o sense, la denúncia i persecució dels delictes contra menors,��HODPSDUR�GH�ORV�QLxRV�PRUDOPHQWH�DEDQGRQDGRV��OD�FRUUHFFLyQ�SDWHUQDO�GH�ORV�OODPDGRV�UHEHOGHV�LQFRUUHJLEOHV�R�GHOLQFXHQWHV��\�HO�FXLGDGR�H�LQVWUXFFLyQ�GH�ORV�OODPDGRV�DQRUPDOHV" (art 2)D'aquesta manera s'intentava protegir al menor tant de la seva explotació indirecte ( dides) com dela directe ( treball, abusos ). Es creava un Consell Superior de Protecció a la Infància, unes JuntesProvincials i unes Juntes locals presidides per l'alcalde, acompanyat del rector de la parròquia, elmetge titular, el jutge de primera instància, un mestra i una mestra, un pare de família, una mare iun obrer (art 32). la seva tasca principal era controlar les dides mercenàries que hi haguessin en elpoble alletant nens de l'hospici i vigilar possibles abusos a nens de pares problemàtics. Veurem laincidència que va tenir aquesta llei a Sant Feliu i Santa Coloma i cap on va derivar la seva aplicaciópràctica. Finalment, l'any 1919 cal destacar la creació, dins el Ministeri de la Governació, de laDirecció General de Beneficència.Al estrenar-se la Segona República l'any 1931 hi havia comptabilitzats a Espanya 300.000 pobresprofessionals, pidolaires i captaires vàlids que vivien sobre el terreny. El 25 d'abril de 1933 es va ferla Llei de Vagos y Maleantes per reprimir la mendicitat ambulant que s'havia anat reproduint a partirde la crisi de la Primera Guerra Mundial. Però tanmateix la tasca més important de la República fou,per primera vegada i amb uns paràmetres progressistes, la tasca de la previsió. Malauradament, laGuerra Civil no en permeté la continuïtat ni l'observar-ne gaire els avenços, però la llavor estavaplantada. Es va intensificar la creació d'assegurances tot intentant que cobrissin i arribessin a totes les classestreballadores: accident, malaltia, invalidesa, vellesa, mort, atur involuntari i maternitat. El 14 desetembre de 1932 es recreava la Direcció General de Beneficència, altra vegada dins el ministeri dela Governació, malgrat sofrir després diversos canvis. Es crearen Juntes Provincials i Municipals ies suprimiren les Juntes de Senyores El mateix 1932 es regulava i millorava la llei sobre accidentslaborals i a Catalunya el 1933 es creava l'Institut de l'Atur que actuaria mitjançant la concessió desubsidis, obres públiques i subvencions a empreses en crisi. Finalment una llei de 31 d'octubre de1935 obligava als ajuntaments a la creació d'unes estacions o espais per atendre als rodamóns ipidolaires, així com obligava a oferir assistència mèdico-farmacéutica a les famílies pobres del

51 de 297

municipi.En termes de beneficència, s'observa un canvi radical en el seu concepte i en la seva terminologia.Per primera vegada es considerarà aquesta com un dret i no com una ofrena. I serà precisament unganxó, Josep Irla, Comissari Delegat de la Generalitat a Girona qui promulgarà, el gener de 1932,un decret que defineix per sí mateix aquest nou concepte: �$TXHVWD�&RPLVVDULD�KD�WLQJXW�PDVVHV�DYLQHQWHVVHV�GH�UHPDUFDU�TXH�DOJXQV�GHOV�SULQFLSDOV�VHUYHLVGHOV�TXDOV�Wp�FXUD�RVWHQWHQ�HQFDUD�XQD�DQWLJD�GHQRPLQDFLy�TXH�QR�UHVSRQ�D�OOXU�YHULWDEOH�FDUjFWHUL� UHVXOWD� PpV� DYLDW� KXPLOLDQW� SHU� DOV� TXL�� PDODXUDGDPHQW�� KDQ� GDFROOLU�VKL�� VyQ� HOV� VHUYHLVDQRPHQDWV�GH�%HQHILFqQFLD�eV�LQGXEWDEOH�TXH�DTXHVW�PRW��%HQHILFqQFLD���MD�QR�H[SUHVVD�DYXL�OD�YHUWDGHUD�ILQDOLWDW�GH�WDOV6HUYHLV��LQVSLUDWV��QR�HQ�HO�FRQFHSWH�GXQ�IDYRU�R�XQD�DOPRLQD�TXH�HV�ID�DO�GHVYDOJXW��VLQy�HQ�HOVGHXUHV�GKXPDQLWDW��MXVWtFLD��L�GH�FRRSHUDFLy�VRFLDO�TXH�WHQLP�HQYHUV�DTXHOOV�TXH��HQ�OOXU�GLVVRUW��HVYHXHQ�REOLJDWV��SHU�PDQFD�GHOV�PLWMDQV�HFRQzPLFV�PpV�LQGLVSHQVDEOHV��D�VRO�OLFLWDU�ODMXW�GH�OHV&RUSRUDFLRQV�S~EOLTXHV�(V�SHU�DL[z�TXH�HO�&RPLVVDUL�'HOHJDW�TXH�VXEVFULX��GRQDQW�DOV�PRWV�OD�YHUWDGHUD�VLJQLILFDFLy�LLPSRUWjQFLD�TXH�WHQHQ��FUHX�GHO�VHX�GHXUH�GHFUHWDU��FRP�GHFUHWD��TXH�GDUD�HQGDYDQW�HO�QRP�JHQqULFG(VWDEOLPHQWV�GH�%HQHILFqQFLD�GH�OD�&RPLVVDULD�'HOHJDGD�GH�OD�*HQHUDOLWDW�GH�&DWDOXQ\D��VLJXLVXEVWLW�LW�SHU�OD�GHQRPLQDFLy���(VWDEOLPHQWV�G$VVLVWqQFLD�6RFLDO� (Butlletí Oficial de la Provínciade Girona, 23 gener 1932, nº 10)El mateix mes, Irla , per tal de no entrar en contra de la neutralitat religiosa de la Constitució,suprimeix la missa diària i actes de devoció que es practicaven per aquesta comissaria en els seuscentres dependents i decreta que els asilats podran assistir a la missa dels diumenges, lliurement,i ni les monges ni ningú els influirà.La Generalitat de Catalunya, ja amb plens poders, crearà la Conselleria d'Assistència Primària queintentarà articular el nivell públic amb el privat i actuarà de manera preferent en tot el relacionat ambla dona: maternitat, didatge, llars d'infants, segell Pro-infància, dona embarassada...La guerra no permeté continuar el procés progressista en legislació laboral i assistència social isegons el còmput final de la República, pels pocs anys que durà, es podria parlar més d'un projecteque d'una realitat, projecte basat en la unificació de les assegurances socials

No cal parlar de la immediata postguerra: cartilles de racionament, ,mendicitat, cues, estraperlo,mancances totals que portaren a l'Auxili Social, al Dia del Pobre, al Dia del Plat Únic........L'any 1939es crea un Subsidio de Vejez e Invalidez que el 1947 es converteix en el Seguro de Vejez e Invalidez(SOVI)L'Auxilio Social neix per decret de 17-5-1940 (BOE del dia 29)funciona fins els anys cinquanta iés un exemple de paternalisme estatals: en un primer moment s'encarrega de l'assistència benèfica( aliment, vestit, alberg) als indigents, tenir cura dels nens desvalguts i dels que es trobin en situaciótemporal de pobresa, insistint molt en el control de la dona (Servei Social) que desapareix a finalsdels 60.El 1942 s'aprova la Ley del Seguro Obligatorio de Enfermedad que afectava als productors afiliatsamb salari anual inferior a 9.000 ptes i les seves prestacions es reduïen a medicina general imaternitat. Fou un gran pas: passar de la caritat com un favor al dret de la classe treballadora al'assistència pública, malgrat que grans sectors de la població en quedaren exclosos. L'any 1960

881. CRUZ, RAFAEL: " La Républica y la Guerra Civil" , Historia de la Acción Social Pública enEspaña, Madrid 1990

52 de 297

englobava el 44% de la població total.En el l Fuero de los Españoles de 1945 l'estat garantia la seguretat del només als treballadors.AEuropa, les Nacions Unides accepten l'any 1949 la Seguretat Social per assegurar a tota la poblacióuns ingressos mínims i uns serveis socials bàsics de forma que amb l'obertura franquista de mitjansdels cinquanta, l'any 1958 el 9è dels Principios del Movimiento Nacional ampliava a tots elsespanyols el dret al benefici de l'assistència i la Seguretat Social L'any 1961 es crea un Seguro Nacional de Desempleo, però serà la Ley de Bases de laSeguridad Social del 28 de desembre de 1963 (ampliada per llei de 22-4-1966) i posada en pràctical'any 1967 , la que ampliarà a tots els treballadors la Seguretat Social tot especificant els casos demalaltia, invalidesa temporal i permanent, mort, atur, protecció a la família, vellesa, medicaments.L'objectiu final era la unificació de la Seguretat Social que no es va assolir al quedar-ne foraprecisament, els col×lectius de funcionaris, entre altres. Tanmateix l'any 1975 a la mort del generalFranco, hi havia el 81% de la població espanyola coberta pel sistema sanitari .Durant el franquisme, a nivell purament de beneficència es continuà amb les Juntes de Beneficènciai l'organigrama de 1852 amb petites variants. El paternalisme, les influències, les alcaldades, elclientelisme i les petites caritats individuals bastiren el sistema benèfic oficial.A nivell no oficial, l'any 1952 es dóna a conèixer Càrites repartint el menjar americà i a partir de1954 mobilitza molta gent de les parròquies i crea una vertadera xarxa no oficial. Era una barrejapúblic-privat: representava l'església però s'inseria en els organigrames estatals ( Juntes Provincialsde Beneficència) L'any 1968 s'aproven uns estatuts i es constitueixen les Càrites diocesanes iparroquials, amb una Assemblea Nacional, Consell general...El 1967 es suprimeix la Direcció General de Beneficència i Obres Socials i neix la Direcció Generalde Política Interior i Assistència Social que es va fer per reduir la despesa pública i no per millorarl'assistència (Decret 2464/1967, BOE nº 284, 28 novembre) L'any 1974 es crea la Direcció Generald'Auxili Social, encara dins el Ministeri de la Governació i l'Organisme Autònom Institut Nacionald'Assistència Social passarà a anomenar-se Institut Nacional d'Assistència Social que perdurarà finsel traspàs a les Comunitats Autònomes.L'any 1960 es creava el Fons Nacional d'Assistència Social (Llei 45/1960, 21 juliol, BOE del dia23) per millorar les condicions de vida de la població per mitjà de residències per menors i ancians,llars infantils, menjadors per a mares lactants...Tenia un pressupost petits fins que l'any 1977 va rebrepart dels impostos sobre el joc acabat de legalitzar.

*/2%$/,7=$&,Ï�,�62/,'$5,7$7������������ 891. Es pot veure tota l'evolució històrica de Càrites a "La evolución de la asistencia social desdeuna institución privada" de ESPERANZA LINARES, a De la beneficencia al bienestar social. Cuatrosiglos de Acción Social, Madrid 1988

53 de 297

A les acaballes del segle XX, la globalització és un fet i cada dia més, tots depenem uns dels altres.Malauradament, la globalització no ha portat un món igualitari, sinó més desigual i més pobre, unmón on es creen grans abismes i desequilibris que porten a la inestabilitat i la inseguretat, a ladelinqüència i la marginalitat. A la pobresa, en poques paraules. Ha triomfat el creixement econòmic( increment de la producció per sobre de l'increment demogràfic sense fer una distribució correctede l'excedent) per sobre del desenvolupament econòmic que seria quan l'increment de la produccióva acompanyat de canvis socials i culturals per millorar les condicions de vida de tota la població.No ha estat el cas i un nombre prou important d'éssers humans no en frueix els avantatges. I aquestfet no es dóna només en el famós contrast Nord-Sud, sinó dins la pròpia civilització occidental, ricai poderosa. En les grans ciutats, però també en els pobles catalans existeixen vertaderes bosses depobresa estructural i conjuntural..Els canvis en els sistema productiu han originat, doncs, noves formes de desigualtat social:dualització del mercat de treball, amb creixent desaparició de la classe mitja, menys mobilitat social,menys accés de molts col×lectius al capital cultural, ocupació precària, atur estructural, temporalitatde la feina, famílies mononuclears, gent cada vegada més gran en precària situació...Cal preguntar-se què s'entén per pobresa tot entrant al segle XXI. La Unió Europea entén per pobreaquelles persones, famílies i grups que els seus recursos materials, culturals i socials son tan limitatsque els exclouen del mínim nivell de vida acceptable en els Estats on viuen . Així per la CEE, lapobresa no és només un component econòmic, sinó social, laboral, lúdic....Aquell que no potparticipar en la vida activa social, el marginat, aquell que no és preguntat mai, aquell que no compta,és el vertader pobre. A nivell operatiu, la CEE introdueix el concepte de �OOLQGDU�GH�SREUHVD� que correspon a aquellespersones que tenen uns ingressos nets inferiors a la meitat dels ingressos mitjos de l'estat del qualforma part. Dins aquest llindar, hi ha dos tipus de pobresa:a)Pobresa relativa: ingressos entre el 50 i el 25% dels ingressos mitjos estatals. Dins seu es pot parlarencara de precarietat social i de pobresa moderadab)Pobresa severa: ingressos inferiors al 25% dels ingressos mitjos estatals. Dins seu es parla depobresa greu i pobresa extremaL'any 1996, 55 milions d'europeus comunitaris, el 14% de la població, estaven per sota del llindarde pobresa. En el mateix 1996, Càritas considerava pobres les persones que percebien menys del50% de la mitjana de renda disponible neta per l'Estat espanyol ( 44.255 ptes per persona i mes) ixifrava en 76.000 els gironins-es que es trobaven en aquesta situació. El perfil del pobre gironí erauna dona de 20-24 anys o de 55-64 amb baix nivell educatiu, problemes de salut i resident en gransnuclis urbans o pobles petitsMalauradament els factors de dualització entre pobres i rics creixen en lloc de minvar: el procés

901. MIRó, JOSEP ET ALIï: La Catalunya Pobra, Barcelona 1974

911. JUÁREZ, MIGUEL: V Informe Sociologico sobre la situación social en España: Sociedad paratodos en el año 2000, Informe FOESSA, Madrid 1994

921. CUESTA, BERNARDO: Globalización, Pobreza y responsabilidad solidaria, Salamanca, 1997

932. PUNT DIARI, 12-12-1998,

54 de 297

tècnic-econòmic, el mercat de treball i la pervivència i fins i tot institucionalització de factors dediferenciació social creen, segons el V Informe Foessa, una societat dividida cada vegada més en tresgrups:a) El grup superior: competitiu, preparat, amb treballs estables, poder de decisió alt nivell de vida....b) El grup mig: menys competitiu, treball cada dia més precari, sense cap poder de decisió ni controleconòmic, ni polític ni social, cada vegada amb més dificultats d'accedir al grup superior i mésfacilitats de baixar al grup inferior.c) El grup marginat: format pels pobres estructurals ( ancians, vídues, drogaaddictes, prostitutes...)i sobretot pels nous pobres ( aturats de llarga duració, joves sense el seu primer treball, economiasubmergida, jubilats mal pagats...), o sigui grups nombrosos, cada vegada més, no productius i nocompetitius, mal integrats i cada vegada més pauperitzables.Per acabar aquesta introducció res millor que les dades i reflexions sobre les Conclusions del SegonPrograma Europeu de Lluita contra la Pobresa 1984-1988, on s'analitza la problemàtica de la pobresai l'acció social a Europa:.Canvis econòmics: migracions, desmantellament industrial, diferències territorials en la dotaciód'infrastructures, individualització i monetarització de la societat, competitivitat que exclou acol×lectius més febles..Canvis en el mercat de treball: noves formes de feina i aparició de l'aturat de llarga duració, del'empleat precari.... Mancances en la protecció social: no s'ha aconseguit universalitzar i queda molta gent, els que maihan cotitzat per exemple, exclosos del sistema.Dimensions familiars de la pobresa: la família ha de suportar un creixent atur dels seus membres,els ha de mantenir ( joves sense feina, avis..)A partir d'aquest anàlisi el Comitè Econòmic i Social de la UE el 1989 va recomanar que en el temade la pobresa es donés preferència a tres àrees:.Educació i formació.Comunicació i informació.Una renda mínima d'inserció social

Quina era a Catalunya i Espanya la situació de l'assistència social i l'acció social a la mort del generalFranco? Amb quins handicaps s'entrava en una societat europea més sensible a la protecció deldesvalgut i lluny del paternalisme polític i/o eclesiàstic? La resposta ve donada per una visió foranai objectiva, quan l'any 1978 el Ministeri de Sanitat i Seguretat Social fa una consulta a expertsinternacionals i aquests arriben a les següents conclusions sobre la situació dels Serveis Socials aEspanya:-Existència de polítiques diverses i paral×leles per a les diferents necessitats de la població-Descoordinació entre els diferents organigrames departamentals, sense cap sentit de globalització-Predomini de la funció assistencial i reparadora-La iniciativa privada (església sobretot) havia suplert a l'estat en molts camps i en altres duplicaveni s'interferien-Excessiva centralització

941. LA NOVA EUROPA SOCIAL I ELS MUNICIPIS , Jornades a Cerdanyola del Vallès, 1996Diputació de Barcelona 1997 , Article " La pobreza y la protección social" de Mª Jesús Castro iTeresa Facal.

55 de 297

-Superproteció d'alguns sectors de població, per duplicitat de serveis, mentre d'altres no rebien res.-Mínima participació de la població en els serveisAmb aquesta situació, la Constitució de 1978 fa un tomb decisiu: proclama drets fins ara oblidatso mal definits: protecció a la família, infants, ancians, disminuïts, com un dret no com una gràcia.S'estableix el principi de justícia.Què és per la Constitució l'assistència social? No la defineix. Tanmateix, analitzant diversessentències del Tribunal Constitucional i la Carta Social Europea signada per Espanya l'any 1980 espot dir que l'assistència social és el dret a una assistència adequada de les persones que no disposende recursos suficients i no estan en condicions d'aconseguir-los pel seu propi esforç o de rebre'l através d'altres fonts, especialment a través d'un règim de Seguretat Social. Aquest dret no implicauna contribució econòmica prèvia de l'assistit. També s'usa no només com a satisfacció de lesnecessitats bàsiques, sinó com un millorament dels serveis socials, benestar social, promoció social...Altra cosa són els serveis socials. L'article 50 de la Constitució i referint-se als avis diu que elspoders públics promouran el seu benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran elsseus problemes específics de salut, habitacle, cultura i oci. Totes les Comunitats Autònomes hanassumit aquests serveis. Els serveis socials, són: a) una tècnica, un mètode; b) la seva finalitat no ésnomés atendre les necessitats bàsiques, sinó assolir el benestar i integrar-lo socialment. c) laparticipació en ells d'individus i associacions és imprescindible. Així Assistència Social i ServeisSocials són diferents. El primer atén els serveis bàsics i l'altra als serveis que milloren la qualitat devida.Tornant a la Constitució de 1978, hi ha diversos paràgrafs relacionats amb la beneficència il'assistència social. L'article 39.1 referma que els poders públics han d'assegurar la protecció social,econòmica i jurídica de la família i els articles 40 i 41 detallen que els poders públic promouran lescondicions favorables per al progrés social i econòmic, vigilaran pel descans setmanal, la readaptaciói mantindran un règim de Seguretat Social per a tots els ciutadans. Els articles 48, 49 i 50protegeixen als joves, als disminuïts i als ancians respectivament.El mateix 1978 desapareix l'Institut Nacional de Previsió i es crea l'INSS, INSALUD, INSERSOi INEM; l'any 1981 es crea el Ministeri de Sanitat i Consum i es transfereix les seves competènciesa Catalunya. Dues dades per recordar que aniran lligades a la política futura : l'atur va créixer aEspanya del 2,6% el 1974 al 14,3% el 1981; i l'any 1982, un 14,4% de la població espanyola estavaexclosa de la Seguretat Social.L'any 1988 es creava a l'estat espanyol el Ministerio de Asuntos Sociales i el 1990 es crea un subsidifamiliar; el llindar per percebre'l era molt baix ( 1 milió l'any que era una mica més que el salarimínim) de forma que es pot considerar de caràcter assistencial. L'any 1995 la Seguretat Social cobriael 99,6% de la població espanyola .El Sistema Nacional de Salut està finançat en un 80% perimpostos generals, els afiliats paguen entre un 30 a un 40% de les medicines i la resta són lescontribucions a la Seguretat Social

951. ALEMAN BRACHO, Mª C. i GARCÉS FERRER, J., Directors: Administración social:servicios de bienestar social, Ec Siglo XXI ,Madrid 1996 . Article "Sistema Público de ServiciosSociales en España" , per Mª Asunción Martínez et aliï

961. .ALONSO SECO, J.M. i GONZALO GONZÁLEZ, B: La asistencia social y los serviciossociales en España Madrid 1997

971. GUILLÉN, ANA M.: " Un siglo de previsión social en España", Ayer, nº 25, Madrid 1997

56 de 297

El traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya va originar un extens cos legislatiu catalàsobre beneficència, paraula que de fet no s'usarà, i assistència social.La llei 12/1983 de 14 de juliol d'administració institucional de la Sanitat i de l'Assistència i elsServeis Socials de Catalunya (DOGC 345, 15-7-1983) en fou la primera. L'objectiu de la llei eraaccentuar la descentralització i la desconcentració per aproximar-se a l'administrat; aconseguir unaracionalització i una simplificació de l'aparell administratiu i la creació del servei social integrat, ifinalment aconseguir la participació democràtica dels interessats.Amb la llei es creava l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut Català d'Assistència i ServeisSocials(ICASS) amb la titularitat de les prestacions d'assistència social i els serveis socials de latraspassada Seguretat Social, les prestacions d'assistència social i els serveis socials de la Generalitatde Catalunya.L'article 5.2 especificava que l'ordenació de l'ICASS s'havia de fer, preferentment, a través defórmules de servei social integrat, de caràcter polivalent per a la prestació dels serveis en l'àmbitlocal i l'article 5.3 obria la porta a la gestió municipal de l'assistència i dels serveis socials bàsics.La llei 11/1985 de 13 de juny de Protecció de Menors (DOGC 556, 28-6-1985) eliminava lesantigues Juntes de Protecció de Menors creades l'any 1908. La llei comprenia la prevenció itractament de la delinqüència infantil i juvenil i la tutela de menors per defecte o per inadequatexercici de la pàtria potestat, fins que adquirissin la majoria d'edat civil.Una llei bàsica és la 26/1985 de 27 de desembre de Serveis Socials (DOGC 634, 10-1-1986) Lajustificació de la llei defineix el moment social a Catalunya quan el legislador explica que elscostums, les estructures i el dinamisme de la societat contemporània són causa de desagregaciósocial, de marginació i de desatenció selectiva envers determinats col×lectius. . A Catalunya,continua, els poder públics havien esmerçat recursos escassos i una capacitat organitzativa reduïdaper prevenir la marginació, per afavorir el desenvolupament personal i col×lectiu i en definitiva, perestructurar uns serveis a l'abast de tothom, mancances pal.liades per la iniciativa de les fundacionsbenèfiques assistencials de gran tradició a Catalunya. La llei, que compleix la Carta Social Europeasignada per l'estat espanyol l'any 1980, pretén substituir la Llei de 1849 i la Llei del Fons Nacionald'Assistència Social del 1960La idea és la prestació dels serveis socials com un dret del ciutadà, no com un acte benèfic, i aixòes pot aconseguir globalitzant i unint les forces, tot intentant buscar la participació dels ens localsi particulars. L'article primer és programàtic, ja que explica que la llei pretén:D��*DUDQWLU�L�IDFLOLWDU�D�WRWV�HOV�FLXWDGDQV�ODFFpV�D�DTXHOOHV�SUHVWDFLRQV�L�D�DTXHOOV�VHUYHLV�TXHWHQGHL[HQ� D� DIDYRULU� XQ� GHVHQYROXSDPHQW� OOLXUH� L� SOH� GH� OD� SHUVRQD�� HVSHFLDOPHQW� HQ� FDV� GHOLPLWDFLRQV�L�PDQFDQFHV�E��3URPRXUH�OD�SUHYHQFLy�L�OHOLPLQDFLy�GH�OHV�FDXVHV�TXH�PHQHQ�D�OD�PDUJLQDFLyF�� $FRQVHJXLU� OD� LQWHJUDFLy� GH� WRWV� HOV� FLXWDGDQV� HQ� OD� VRFLHWDW� L� DIDYRULU� OD� VROLGDULWDW� L� ODSDUWLFLSDFLy�FLXWDGDQDLa llei té com a principis operatius els criteris de globalitat ( s'adreça a tota la població), de prevenció(a fi d'actuar sobre les causes i no sobre els conseqüències), d'autonomia i participació i de lluitacontra qualsevol classe de marginació. Amb aquestes finalitats s'estructuren els serveis en dos gransgrups (art 4): Serveis Socials d'atenció primària: informació, prevenció del ciutadà i Serveis Socialsespecialitzats: diagnòstic, tractament, rehabilitació.Les àrees d'actuació abracen tota la població (art 5): l'atenció i la promoció del benestar de la família;de la infància i l'adolescència; de la vellesa, persones amb disminucions físiques, psíquiques osensorials, drogodependències, eliminació de la discriminació, delinqüència, tractament de presos,l'ajut en situacions d'emergència social...A nivell de funcionament el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya serà qui elabori la

57 de 297

planificació general dels serveis socials, en faci l'ordenació i coordinació (art8). L'article 11 dóna lesfuncions als municipis:a)programar i gestionar els serveis socials d'atenció primària d'àmbit municipal i coordinar-se ambles altres administracionsb) Programar i gestionar els serveis especialitzats i les prestacions pròpiesc) Col×laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencionsd) Coordinar, dins el municipi, els serveis socials municipals amb els de la iniciativa privadae) Proporcionar el suport necessari informatiu, d'avaluació i estadístic.Finalment l'article 14 creava un Consell General de Serveis Socials

La sentència 76/1986 de 9 de juny del Tribunal Constitucional separava l'assistència social de laxarxa de la Seguretat Social, ja que considerava que l'assistència social �� DSDUHFH� FRPR� XQPHFDQLVPR�SURWHFWRU�GH�VLWXDFLRQHV�GH�QHFHVLGDG�HVSHFtILFDV��VHQWLGDV�SRU�JUXSRV�GH�SREODFLyQ�DORV�TXH�QR�DOFDQ]D�DTXHO�VLVWHPD�\�TXH�RSHUD�PHGLDQWH� WpFQLFDV�GLVWLQWDV�GH� ODV�SURSLDV�GH� OD6HJXULGDG�6RFLDO�Dins l'ordenació territorial de Catalunya les lleis 6/1987 i 8/1987 declaraven que la comarca teniacompetències sobre els serveis socials(art 25) i el municipi tenia competències sobre la prestació deserveis socials i reinserció social ( art 63.2)El decret 27/1987 creava les Entitats de Serveis Socials encarregades de prestar els serveis de baseo especialitzats, i l'any 1988 amb els decrets 141, 159, 187 i 258 es creaven el Departament deBenestar Social, la Direcció General d'Afers Socials, s'adscrivia l'ICASS a Benestar Social i escreava la Direcció General d'Atenció a la Infància, respectivament.Important perquè afecta directament als municipis menors de 20.000 habitants és l'ordre de 17 demaig de 1989 (DOGC 1145) que regulava la cooperació entre l'ICASS i els Consells Comarcals. Enl'article 3 s'especificava que corresponia als Consells Comarcals, respectant l'autonomia delsmunicipis en les seves competències, prendre la iniciativa per a la prestació a la comarca dels serveissocials d'atenció primària. S'obria la porta a descarregar sobre els Consells les funcions assistencials,carregoses a voltes en municipis petits.Aquest mateix 1989 les Comunitats Autònomes creen l'Ingrés Mínim d'Inserció, consistent en donara una família el diner que li falta per arribar a un mínim establert que es considera que és el punt delllindar de pobresa. A Catalunya s'aprova el maig de 1990 amb el nom de Renda Mínima d'Inserció.Com afecta a la població pobre? A Catalunya l'any 1988 hi havia un 69,2% de llars classificades nopobres, un 15,7% que deixarien de ser pobres al rebre l'Ingrés Mínim d'Inserció i un 15,1% quecontinuarien sent pobres.L'any 1993 a Catalunya es beneficiaven 7.000 llars, un 0,39% del total dellars.Important també en el tema social és la llei 25/1991 de 13 de desembre ( DOGC 1535), per la quales crea l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), depenent de la Conselleria de Benestar Socialper promoure l'acció voluntària, lliure i compromesa, de molts ciutadans per a la millora constantde les condicions de vida i per a la defensa i acreixement de la societat i la cultura catalana.La llei 26/1991 de 13 de desembre, (DOGC 1535) transferia les funcions que les Diputacionsprovincials venien efectuant en matèria d'assistència social des de meitat del segle XIX, a laGeneralitat de Catalunya i als Consells Comarcals.Cal analitzar ara la llei 4/1994 de 20 d'abril d'administració institucional, de descentralització, de

981. LA NOVA EUROPA SOCIAL I ELS MUNICIPIS , Jornades a Cerdanyola del Vallès, 1996Diputació de Barcelona 1997, Art "Renta Mínima de Inserción" de Rafael Aliena

58 de 297

desconcentració i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials (DOGC 1890) Es crea unaàrea bàsica de serveis socials, un sector comarcal, un sector regional i el propi àmbit territorial deCatalunya, operativitzat amb uns serveis socials d'atenció primària i uns serveis socialsespecialitzats, que abracen totes les disfuncions socials presents a Catalunya ( atenció domiciliària,assessorament, centres per a nens, ancians, transport, toxicòmans....)L'article2 defineix el SCSS com un conjunt coordinat d'activitats, establiments...de prevenció,atenció i promoció social per tal de prevenir l'exclusió social a les persones, famílies o col×lectiusque per diverses raons, són creditors de l'esforç col×lectiu i la solidaritat Les àrees bàsiques estaran formades per municipis majors de 20.000 habitants o per conjunts demunicipis que entre tots arriben a aquesta xifra.(art 8). La llei delimita les funcions pròpies delConsell Executiu de la Generalitat, el Departament de Benestar Social, els Consells Comarcals i elsmunicipis i obre la porta a la col×laboració i/o traspàs de determinades funcions a la iniciativaprivada. Finalment, l'article 30.2 detalla que �1LQJ~�QR�SRW�TXHGDU�H[FOzV�GH�OD�SUHVWDFLy�GH�VHUYHLVSHU�LQVXILFLqQFLD�R�PDQFDQoD�GH�UHFXUVRV�HFRQzPLFV�

Malauradament, no n'hi ha hagut prou amb la preocupació total de l'estat per cobrir les deficiènciessocials. L'anàlisi fet en l'Informe FOESSA, en la introducció el sociòleg Jesús M. de Miguel explicaque a partir dels 60 hi hagueren canvis socials accelerats que crearen unes tensions socials:desenvolupament econòmic, procés d'urbanització, concentració en grans ciutats, pobresa urbana,marginació, crisi de la família, problemes de habitacle, alimentació, educació,...No es va aconseguirun desenvolupament econòmic lligat a un desenvolupament social.Tanmateix, l'estat del benestar havia anat cobrint al llarg del segle XX les funcions de regulació deconflicte social i havia garantit uns mínims a la població i alhora havia garantit les condicions permantenir el creixement econòmic. L'estat del benestar havia institucionalitzat l'altruisme particulari civil, convertint l'assistència social en una funció pública.La crisi de 1973 provocà una reducció de la inversió, atur , disminució de la recaptació per impostos,quan més necessitats tenia la població de l'ajut. L'estat del benestar més que satisfer les necessitatsprimàries, ha estat mitigar els problemes més urgents creats pel creixement industrial i urbà.L'increment de la despesa ha provocat la impossibilitat de fer una tasca preventiva. La universalitatno ha estat suficient per combatre la desigualtat davant la renda, ni l'ensenyament, ni per vèncer lapobresa, o sigui no ha corregit les desigualtats, no ha dut a una redistribució entre classes, sinó a unaredistribució entre la classe treballadora Davant aquesta impossibilitat de l'Estatdel Benestard'assumir amb rapidesa i eficàcia els canvis socials i econòmics en una èpocad'afebliment institucional, ha estat la societat civil (religiosa i/o laica) qui ha intentat cobrir lesnecessitats bàsiques de la població marginal, a través del voluntariat i les ONG,s, de forma que alcostat del sector públic ( Seguretat Social, Benestar Social) ha aparegut el sector privat lucratiu il'anomenat 7HUFHU�6HFWRU��o sigui les associacions econòmiques sense afany de lucre com lescooperatives, fundacions.. caracteritzades per ser pluralistes, voluntàries i altruistes i que existeixenindependentment de l'estat.Les ONGS, reconegudes per la Carta de les Nacions Unides, són organitzacions que neixen al margede la voluntat governamental, que tenen com a finalitat la realització d'activitats d'interès general opúblic, i que han obtingut el reconeixement d'entitats consultives acreditatives . Tenen una fortaimplantació a partir dels anys seixanta i responen a la doble necessitat individual i social: per uncostat, un cert rebuig del materialisme i la creixent societat del JO, i per l'altra la creixent incapacitat

991. "V Informe sociológico sobre la situación social en España. Sociedad para todos en el año2000." , Documentació Social , Madrid 1995

59 de 297

de l'estat de cobrir totes les necessitats no ja només del seu país, sinó de l'anomenat Tercer Món. LesONGs són més lliures que l'estat per actuar i distribuir, no depenen d'una pesada, carregosa i lentamaquinària burocràtica, poden copsar més fàcilment certes problemàtiques socials concretes,s'emmotllen més fàcilment als canvis i a noves estratègies, característiques que les fan molt mésoperatives que el propi estat en determinats sectors i col×lectius a ajudar.Per l'altra costat ha crescut enormement el voluntariat, definit per Càrites l'any 1987 com ��DTXHOOTXH�D�PpV�GH�OHV�VHYHV�SUzSLHV�WDVTXHV�SURIHVVLRQDOV�L�GVWDWXV��GH�PDQHUD�FRQWLQXDGD��GHVLQWHHUVDGDL�UHVSRQVDEOH�GHGLFD�SDUWG�HO�VHX�WHPSV�D�DFWLYLWDWV�QR�HQ�IDYRU�GHOO�PDWHL[�QL�GHOV�DVVRFLDWV���DGLIHUqQFLD�GH�DVVRFLDFLRQLVPH���VLQy�HQ�IDYRU�GHOV�GHPpV�R�GLQWHUHVVRV�VRFLDOV�FROîOHFWLXV��VHJRQVXQ�SURMHFWH�TXH�QR�VHVJRWD�HQ�OD�LQWHUYHQFLy�PDWHL[D���D�GLIHUqQFLD�G�HOD�EHQHILFqQFLD���VLQy�TXHWHQGHL[�D�HUDGLFDU�R�PRGLILFDU�OHV�FDXVHV�GH�OD�QHFHVVLWDW�R�PDUJLQDFLy�VRFLDO��Per Gutiérrez lasolidaritat sembla ser l'únic camí que enllaci la llibertat amb la igualtat. La solidaritat ha de crearnous serveis en el caduc estat del benestarA nivell polític i ja a Catalunya, el president de la Generalitat Jordi Pujol, pronunciava un discursel 15 de gener de 1995 publicat com��/HVWDW�GHO�%HQHVWDU��HO�UHSWH�GH�OD�VROLGDULWDW� on definial'estat del benestar com la voluntat de protegir al ciutadà, de protegir les persones, de donar seguretata la gent enfront de la desgràcia, la vellesa, l'atur o la malaltia i que es basava en la voluntat d'oferiral màxim possible de possibilitats i el màxim possible d'igualtat d'oportunitats". L'estat del Benestar,segons Pujol, responia a dues exigències: l'exigència de justícia i la necessitat d'aconseguir la cohesiósocial.Malauradament, segons Pujol, a final del segle XX creix "la societat del JO" caracteritzada perconsiderar la vida com una simple experiència individual basada en el present. L'anàlisi que fa Pujolindica els camins per on ha anat l'assistència social les últimes dècades: l'estat del benestar vabandejar la caritat i va donar importància a la col×lectivitat i aquesta es va confonent cada vegadamés amb l'Administració. Però en l'actualitat hi ha mancances, insuficiències i es torna a necessitarl'invidu, que no delegui en l'estat que està demostrant que deixa buits. Per Pujol la solució és lasolidaritat, una barreja de caritat i de justícia. De la caritat cristiana individual es passava a la justíciacol×lectiva, pública i ara s'arriba a la solidaritat que barreja els aspectes bons dels dos conceptes.

Voluntariat i ONG,s com a futur de l'assistència. No per filosofia ni voluntat política, sinó perincapacitat crònica de l'estat primer d'eradicar la pobresa i actualment per la impossibilitat econòmicade cobrir les creixents despeses de l'Estat del Benestar. El sector social o societat civil, perdiferenciar-la així del sector públic i del sector privat, va agafant cada vegada més força, endetriment dels altres dos. Si l'any 1983 a Catalunya un 56% de les fundacions eren benèfiques iassistencials i un 21% culturals, l'any 1995 s'havia capgirat: un 34% de benèfiques i un 51% deculturals. I no només mirant el nombre de fundacions sinó els diners invertits s'observa el mateixtraspàs, sobretot en les fundacions privades que avui dia busquen una publicitat més rendible en lacultura ( exposicions, mitjans de comunicació,) que no en l'assistència . Això farà que sigui lasocietat civil a través d'associacions de veïns, casals, fundacions sense ànims de lucre qui agafi lainiciativa

1001. MONTAGUT, TERESA: Democràcia i Serveis Socials, Barcelona, 1994

1011. ALEMAN BRACHO, Mª C. i GARCÉS FERRER, J., Directors: Administración social:servicios de bienestar social, Ed Siglo XXI ,Madrid 1996, Article de Antonio Gutièrrez Resa"Iniciativa social y servicios sociales"

60 de 297

',675,%8&,Ï�'(�6(59(,6�62&,$/6�2)(576�3(5�,1,&,$7,9$�62&,$/�,1,&,$7,9$�3Ò%/,&$�2�,1,&,$7,9$�35,9$'$

I . Social I. Pública I. Privada

Per infants i adolescents( pretallers,acolliments, residències....)

38%

Per a disminuits 80% 16% 4%

Equips d'atenció a disminuits 74% 26% --

Per a ancians 31% 32% 37%

Albergs i menjadors socials 73% 27%

Centres per a toxicòmans 72% 10% 18%

1. LA NOVA EUROPA SOCIAL I ELS MUNICIPIS , Jornades a Cerdanyola del Vallès, 1996Diputació de Barcelona 1997, article de Sebastià Sarasa: " Societat civil i producció de benestar: capa noves formes de participació social"

Tanmateix, una última reflexió m'agradaria fer: la família suporta avui dia encara la càrrega mésfeixuga de l'assistència social: la família com unitat manté els avis amb pensions tot sovintmiserables, manté els fills que no troben feina, té cura dels nens petits. L'estat fa també una inversióenorme en Seguretat Social, Assistència i Benestar Social ( sistema de pensions, mèdico-farmacèutic,atur, atencions als indigents, marginals, grups d'alt risc....) I finalment les ONG,s aporten temps,diners i solidaritat. Malgrat tot, la pobresa persisteix, creix i es dualitza la societat . Fet l'anàlisi detres-cents anys potser caldrà concloure que per eliminar la pobresa no es tracta tant d'assistir sinó deredistribuir. No es tracta tant de caritat ni solidaritat, com de justícia. Malgrat els avenços fets pelstècnics i polítics en matèria de prevenció, s'està treballant sobre les conseqüències, no sobre lescauses. Com molt bé explica Carasa Soto, la�pobresa, tot i ser usada per qualsevol sistema percriticar l'anterior ( capitalisme front feudalisme, socialisme front capitalisme, neoliberalisme frontsocialisme...) ha estat un fruit de cada sistema que cap ha aconseguit eradicar. Això ens fa preguntar:la pobresa és fruit d'uns determinats sistemes socio-econòmics o bé obeeix a uns defectes de gestiói funcionament de repartiment de cada sistema?.

1021. CARASA SOTO, P: " La historia y los pobres: de las bienaventuranzas a la marginación",Historia Social, nº 13, València 1992

61 de 297

,,, 6$17$�&2/20$�'(�)$51(56

6$17$�&2/20$�'(�)$51(56�(1�(/�6(*/(�;9,,,

Com la resta de poblacions catalanes, Santa Coloma sofrí les llargues conseqüències de la Guerrade Successió: els deutes acumulats per la comunitat pagant impostos a austracistes i borbònics, aixícom la imposició del cadastre obligaren al comú colomenc a endeutar-se i signar una concòrdia, elredelme, que els obligava a pagar el 10% de les rendes, negocis, collites per tal de pagar els deutes.Era tanta la càrrega impositora que encara l'any 1744 l'ajuntament havia de pagar anualment 704lliures de pensions de censals quan només n'ingressava 400. I no fou fins l'any 1763 que la vila esveié lliure de les càrregues originades a començaments de segle. I malgrat els gravamens, el poblecreixia. Els 940 habitants de 1718 s'havien triplicat en els 2.640 de 1787. La situació de SantaColoma , en el rerapaís, la convertia en un proveïdor privilegiat del tràfic de la marina i per l'altracostat aglutinava un bon mercat comarcal. Els pagesos benestants començaren a invertir part delsseus guanys en negocis i arrendaments i els fabricants entraren en contacte amb els mercaders deLloret i Blanes. Per sota seu, una bona quantitat d'artesans assortia dels productes bàsics imajoritaris, mentre que jornalers i treballadors, el poble menut, conreava els marges amb les vinyes.En conjunt un poble dominat majoritàriament pels pagesos propietaris de Vall i Vallors amb unacreixent força dels comerciants i fabricants del nucli urbà; un poble que es va passar mig seglelitigant amb el seu senyor jurisdiccional ( comtessa d'Aranda) i un poble que va bastir un nouhospital per poder ampliar l'església parroquial.

/$�32%5(6$�&2/20(1&$��

1031. BORRELL I SABATER, MIQUEL: Santa Coloma de Farners al segle XVIII, 1997

62 de 297

No tothom fruïa els avenços per igual i la pobresa i la misèria formaven part de la societat set-centista. Una guerra, una mala collita, fam o una epidèmia, abocava a la pobresa tot un importantconjunt de població que es mantenia flotant en els límits entre la supervivència i la misèria, en unalínia trencadissa degut a la impossibilitat d'acumular excedent per superar les crisis. Llevat escassesexcepcions, les estructures econòmiques del segle divuit no permetien a un artesà, a un jornaler, aun treballador, obtenir cap mena d'excedent, de forma que s'acostumava a viure al dia: qualsevoltrencament col×lectiu o individual com la crisi alimentària de l'any 1764, la guerra gran de 1793-1795, una malaltia, deutes, excés de fills, manca de feina...., llançava tot sovint a la misèria tota lafamília, que passava a viure de la caritat pública institucionalitzada ( hospital, hospici, causes pies,olla pública,...) o bé de la caritat privada demanada públicament ( almoines, pidolaires, rodamóns,..).Deixant de banda la pobresa general, institucional, a nivell individual l'any 1716 es constataoficialment l'existència de vint pobres de solemnitat a Santa Coloma de Farners i dotze a SantMiquel de Cladells. Un pobre de solemnitat era aquella persona que havia aconseguit que se lireconegués la seva pobresa oficialment i com a tal no havia de participar en el pagament d'impostos,repartiments,...Cal entendre que n'hi havia molts d'altres que no aconseguien aquest reconeixement.Uns anys més tard, el 16 de novembre de 1724 tenim constància d'un cas particular de pobresa quanes fa el desnonament del matrimoni Narcís i Mònica Pi que viu en una casa llogada al carrer delRaval, ja que els han agafat per ser contrabandistes de tabac d'una xarxa organitzada per l'olotí JoanGenovés. El batlle Joan Solà i el notari fan el registre de la casa:����FRQ�WRGD�GLOHLJHQFLD�WDQWR�HQ�OR�DED[R�FRPR�HQ�OR�DUULED�GH�DTXHOOD�L�QR�REVWDQWH�GLFKR�UHJLVWURSRU� OD� VXPD�SREUHVD� GH� GLFKRV� FRQVRUWHV� QR� IXH� SRVLEOH� HQFRQWUDU� FRVD� TXH� IXHVVH� SURSLD� GHDTXHOORV��6t�VRODPHQWH�XQ�MHUJRQ��GRV�VDYDQDV�\�XQD�PDQWD��WRGR�PX\�URWR�TXH�WHQLDQ�SDUD�GRUPLU�<�SDUD�TXH�HVWXYLHVVHQ�FRQ�DOJXQ�DOLYLR�VH�OHV�KL]R�OOHYDU�GHQWUR�OD�GLFKD�FDUFHO���La pobresa més absoluta planava sobre aquesta família, i sobre moltes altres que es veien abocadesa la caritat pública. Per controlar aquest excés de pobres pidolaires, l'any 1734 el corregidor deGirona demanà a cada poble un llistat dels vertaders esguerrats físics i psíquics que, impossibilitatsper treballar, vivien en la pobresa i la misèria. A partir d'aquest llistat es donaria una llicència a cadapobre real per a poder pidolar, evitant d'aquesta manera l'excessiu nombre de falsos captaires.Malauradament no hem trobat la resposta de Santa Coloma però sí la de Cladells i Sauleda:&/$'(//6�,�6$8/('$��-RVHS�%XDGDV�GH����DxRV�SRFR�PDV�R�PHQRV��URPSLGR���0DULD�%XDGDV�GH�VHVHQWD�DxRV�SRFR�PDV�R�PHQRV��DVWURSHDGD���0DULDQDJHOD�5LJDO�GH�FLQTXHQWD�\�FLQFR�DxRV��FDVL�FLHJD���6HUDILQD� %XUJDGD� YLXGD� GH� TXDUDQWD� DxRV� FDVL� VLPSOH�� FRQ� GRV� KLMRV� \� XQD� KLMD� TXH� VRQ� ORVVLJXLHQWHV�-RVHS�%XUJDGD�GH�VHLV�DxRV��)UDQFLVFR�%XUJDGD�GH�DxR�\�PHGLR�0DULD�%XUJDGD�GH�GLDV&$67$1<(7�6DOYDGRU�*XEDX�����DxRV��FRQ�XQD�OODJD�KDELWXDO�HQ�VX�SHUVRQD*HUWUXGLV�*XEDX�����DxRV��FDVL�FLHJD�\�PX\�SREUH5DIDHO�5HFDVHQV���DxRV��PX\�SREUH "L'any 1742 en Josep Massaneda, jornaler de Santa Coloma es queixa del poc que guanya com amosso que tragina vi i que ����YLYH�GH�VX�MRUQDO�LHQGR�SRU�HO�PXQGR�SRU�DOLPHQWDUVH�D�HO�\�D�VX

1041. AHG, Notaria de Santa Coloma de Franers, Volum , s/f

1051. AHG, Notaria de Santa Coloma de Farners, Volum 92, s/f, 13 abril

63 de 297

IDPLOLD� �. Dos casos ens fan veure les dificultats del viure dia a dia, tots dos relacionats ambherències. L'any 1776 a en Pius Bataller i Codonyés se li ha mort l'oncle i amb els encants dels seusmobles no fa prou diners per pagar les honres fúnebres i l'enterrament, de forma que ha de posar lacasa heretada en venda. Uns anys més tard, el 1784, en Josep Coll, treballador, "..�SHU�SDJDU�ORVJDVWRV�GH�HQWHUUR�\�KRQUDV�\�GHPHV�SLRV�VXIUDJLV�SHU�OD�DQLPD�GH�-RDQ�&ROO��DOLDV�EDUUDFD��PRQSDUH��\�H[SHGLU�DOWUDPHQW�DOJXQV�QHJRFLV�TXH�HQ�OD�DFWXDOLWDW�PH�XUJHL[HQ�\�DFRPRGDQ�QR�KH�WUREDWDOWUH�PHGL�PHQRV�JUDYRV�D�PL�\�D�PRV�EHQV�TXH�OD�SUHVHQW�YHQGD�����per 21 lliures, d'una vessana imitja de terra boscosa amb sis castanyers que té a la zona de les Argiles.Pobres n'hi havia del poble, però també de fora; rodamóns i sobretot nois i homes de la Cerdanya iel Ripollès que baixaven a cercar feina i fer un jornal per passar l'hivern i tornar l'estiu a muntanya.La seva existència, constatada àmpliament per la Reial Audiència, la trobem a Santa Coloma en unanota esfereïdora escrita per Miquel Massaneda el març de 1755:�KD�YLQJXW�XQ�PLQ\y�PRQWDQ\pV�TXH�DQDYD�SDUGXW�GHVSXOODW�VHQVH�SRGHUUVH�DPDJDU�ODV�YHUJRQ\DVQL�VROV�OD�FDPLVD�GX\D�\�PH�KD�VXSOLFDW�DO�GHL[DV�TXHGDU�\�WDQW�PR�KD�GLW�TXHO�KH�DFFHSWDW�\�OL�KHHQWUHJDGD�XQD�FDPLVD�\�XQDV�FDOVDV�MD�WRW�XVDGDV��La referència més exacta per veure la pobresa a Santa Coloma, tot i ser possiblement tergiversadaja que es tracta d'un assumpte fiscal, la trobem el desembre de 1762, quan els regidors de SantaColoma es queixen que han de pagar dos reclutes per a l'exèrcit i expliquen que ��OD�PHQFLRQDGDYLOOD�\� WHUPLQR���6WD�&RORPD�DPE�/(VSDUUD��&DVWDQ\HW��%UXQ\ROD� L�6W��0LTXHO�GH�&ODGHOOV�� VHFRPSRQH�GH�GRFLHQWRV�RFKHQWD�\�RFKR�IXHJRV�R�FDVDV��GH�HOODV�ODV�GRV�WHUFHUDV�SDUWHV��TXH�VRQ�FLHQWRQRYHQWD�\�GRV�VRQ�GH�SREUHV�TXH�FRQ�PXFKD�SHQD�\�WUDEDMR�SXGHQ�VDWLVIDFHU�HO�5HDO�&DGDVWUR�\3HUVRQDO�SRU�VX�PXFKD�PLVHULD�TXH�SDGH]HQ����. Sens dubte unes xifres excessives, inflades, peròsuficients per abastar la problemàtica de la pobresa a la vila.

Un dels efectes de la pobresa era l'expulsió dels infants acabats de néixer. He demostrat en la mevatesi doctoral com els expòsits, acabats de néixer i abandonats, no són fruit només d'una relliscadad'una noia soltera, sinó que en un alt grau són producte de la pobresa. En una societat on les relacionsfamiliars i l'amor maternal i paternal es miraven encara en base a interessos econòmics ( estratègiesmatrimonials, segones núpcies,..), la impossibilitat de mantenir nous fills feia que les famílies méspobres es veiessin obligades a expulsar-los. L'economia familiar només podia tirar endavant amb eltreball de tots els seus membres i si la mare deixava la feina per alletar el nou-vingut, repercutianegativament en els minvats ingressos econòmics, amb l'agreujant que existien moltes possibilitatsque el nadó es morís degut a les altes taxes de mortalitat de l'època. A Santa Coloma de Farners enel període 1720-1800 s'abandonaren 42 infants. Un cas bastant atípic fou el succeït el dinou desetembre de l'any 1766 quan el prevere batejava a� � ����� 6DOYDGRU�� 1DUFtV�� 3HUD�� ILOO� GH� 3DUHVLQFRJQLWV��QDVTXH�HQ�OR�KRVSLWDO�GH�XQD�JLWDQD����, únic cas conegut en la comarca on es cita laidentitat ( en aquest cas l'ètnia ) de la mare, ja que no era normal anar a parir a l'hospital idesaparèixer, sinó que allà ja s'hi portava el nadó acabat de néixer.El Llibre de Baptismes de laparròquia ens permet conèixer el lloc on abandonaren i trobaren les criatures:

1061. Idem, Volum 99 ,s/f, abril i Volum 100 ,f.185

1072. AHCSCF, Fons Patrimonial Planas, III-34 i III-11

1081. Arxiu patrimonial Massaneda, calaix 12, LLoguer de soldadas de mossos y cryadas

1091. AHG, Notaria de Santa Coloma de Farners, Volum 119, f.452

64 de 297

19-12-1793: ����WUREDGD�OR�PDWHL[�GLH�HQ�XQD�5RXUHGD�GH�GLWD�SDUURTXLD�>6WD��&RORPD�GH�)DUQHUV@ILOOD�GH�SDUHV�LQFzJQLWV�9-12-1794 ��QDGD�OR�PDWHL[�GLH�\�WUREDGD�HQ�OD�SRUWD�GHO�2VSLWDO�GH�OD�SUHVHQW�YLOD�GH�6WD��&RORPD�10-5-1794 : QDW�OR�GLH�VH�LJQRUD�\�WUREDW�HQ�OR�0DV�//REHW�SURS�GHO�&DPt�5HDO�ILOO�GH�SDUHV�LQFzJQLWV�Aquests expòsits eren traslladats a l'hospital de Santa Caterina de Girona ( únic lloc en tot Catalunyajunt amb l'hospital de la Santa Creu barceloní que recollien i tenien cura expòsits ) i allà eren lliuratsa una dida que se'ls emportava a casa seva i els assistia fins els quatre anys; a aquesta edat tornavena l'hospital els pocs que sobrevivien. La feina de dida era una de les moltes activitats queacostumaven a fer les dones de famílies pobres. Moltes mares, aconsellades pel capellà del poblequan se'ls moria el seu fill, per tal de rendibilitzar la llet agafaven un expòsit de l'hospital i esconvertien en dides. A Santa Coloma, malgrat no haver-n'hi tantes com a la zona d'Osor, la Cellerai Amer, tenim referències de dides hospitalàries a través dels "Llibres de Dides" que s'omplien al'hospital de Santa Caterina per controlar-ne la seva activitat:Nombre de dides de Santa Coloma de Farners i Castanyet:���������: 22; ���������: 1; ���������: 9;����������: 5En tenim el nom d'unes quantes: Maria Plana, Margarida Sastre, Rosa Muntaner, Marianna Dorca,Margarida Buscà, Maria Bellvehi, Anna Maria Geronés, Isabel Durbau, Gertrudis Comerma,Gertrudis Mir, Rosa Albarsí, la Callicona, Rosa Trias, Maria Serramitjana, i moltes d'altres que alllarg del segle alletaren expòsits de l'hospital de Santa Caterina de Girona amb el sou d'una lliuramensual, que representava aproximadament un 20% del sou mensual d'un manobre o jornaler, deforma que es convertia en un bon ajut a l'economia familiar.A partir de l'any 1781 inicià el seu funcionament l'hospici de Girona que no només arreplegàrodamóns i expòsits, sinó també avis i àvies incapaços de valdre's per ells sols, i també a dones"perdudes" o a punt de "perdre la moral", segons paraules de l'època per tal de reformar-les . A SantaColoma tenim aquestes referències dels ingressats entre l'any 1781 i l'any 1808:+RPHV�PHQRUV�GH����DQ\V: 17; +RPHV�PDMRUV�GH����DQ\V: 1; 'RQHV�PHQRUV�GH����DQ\V: 9; 'RQHV�PDMRUV�GH����DQ\V: 15; essent la vila de La Selva que mésn'ingressà.

/+263,7$/�'(�32%5(6�'(�6$17$�&2/20$�'(�)$51(56Poques són les referències que tenim de l'hospital de Santa Coloma: sabem que hi va néixer Salvadord'Horta l'any 1520, futur Sant franciscà, ja que els seus pares n'eren els hospitalers; que estava situatdarrera l'església parroquial i que entre l'any 1798-1807 el duc d'Híxar el donà per ampliar l'esglésiai es traslladà a l'entrada del poble.L'any 1609 en les Ordenacions concedides per Carles de Vilademany i Cruïlles, senyor jurisdiccionalde Santa Coloma, es fa una clara referència a l'hospital quan en l'article 13, es pacta el funcionamentde l'hospital :�4XH�ORV��MXUDWV�SXJDQ�\�ORV�VLD�OLFLW�\�SHUPHV�GH�WUHV�HQ�WUHV�DQ\V�OR�GLD�SULPHU�GHO�PHV�GH�-DQHUHOHJLU�\�QRPHQDU�\�GHSXWDU�XDQ�SHUVRQD�FRP�$GPLQLVWUDGRU�GHO�+RVSLWDO�GH�SREUHV�GH�GLWD�YLOD�ODTXDO�SHUVRQD�WLQJD�SOH�\�OLEHUR�SRGHU�GH�PDQDU��H[LJLU�\�UHEUHU�ORV�IUX\WV��UHQGDV�\�HPROXPHQWV�HSHQFLRQV�GH�&HQVDOV�GH�GLW�+RVSLWDO�\�GHO�TXH�UHEUD�ILUPDU�$SRFDV��DOEDUDQV�\�DOWUHV�FDXWHODV�\�ORVIUX\WV�SHU�HOO�UHEXWV�GLVWULEXLU�SHU�REV�GHOV�PDODOWV�GH�GLW�+RVSLWDO�FRQIRUPH�KDQ�IHW� ILQV�OR�GLHSUHVHQW��OR�TXDO�$GPLQLVWUDGRU�QR�SXJD�IHU�QLQJXQ�HVPHUV�GH�&HQVDO�VHQV�HVSUHV�FRQVHQWLPHQW�H

1101. BORRELL I SABATER, MIQUEL: Néixer per a morir. Orfes, dides i hospicians en el set-centsgironí, Tesi doctoral inèdita, Universitat de Girona, 1995.

65 de 297

LQWHUYHQFLR�\�YROXQWDW�GHOV�MXUDWV�TXL�SHU�WHPSV�VHUDQ��R�GH�OD�PDMRU�SDUW�GH�DTXHOOV��\�WDPEH�VLHWLQJXW�\�REOLJDW�D�OD�IL�GHO�WULHQQL�GRQDU�FRPSWHV�\�UDKy�GH�OD�$GPLQLVWUDFLR�DOV�GLWV�MXUDWV�\�RKLGRUGH�&RPSWHV "El qüestionari de l'any 1716 explica breument que hi ha un hospital per als pobres de la vila i per alsque passen de camí, el qual té uns rèdits anuals de 70 lliures. Els únics comptes que tenim corresponen al període 1750-1759 i són donats per l'administradorIsidre Estrada. Els ingressos pugen a 727 lliures i corresponen bàsicament a cobraments de pensionsde petits censals que té a favor seu l'hospital, i les despeses pugen a 738 lliures

'(63(6(6��(1�//,85(6��'(�/+263,7$/�'(�32%5(6'(� 6$17$� &2/20$� '(� )$51(56� (1� (/� 3(5Ë2'(����������( AHPD Saragossa, Híxar, Sala I, 293-49)

Vi 14 Hospitaler 102

Pa 74 Carn 30

Cirurgià 55 Enterraments 20

Metge 33 Altres 21

Medicine s 73 Sou administrador 36

Mestre 103 Deute pendent 168

Obres 9 TOTAL 738

És interessant observar com des de l'hospital es pagava el sou del mestre, fet bastant típic a moltspobres en el segle XVIII, quan, molt pràctics i realistes, reconvertien causes pies de casar donzelleso almoines del pa en un ajut pel mestre ( casos de Banyoles o Olot). A Santa Coloma concretament,el mestre era pagat entre aquests diners de l'hospital un altra part de l'Obreria de l'església parroquiali una tercera part que posaven els propis alumnes.L'any 1760, la comtessa d'Aranda, patrona de l'hospital com a senyora jurisdiccional de la vila, esqueixa del funcionament de l'hospital i nomena dos nous administradors. El document té el seuinterès per saber els títols nobiliaris que tenia la senyora de Santa Coloma de Farners:�6HSDVVH� FRPR� \R� 'RxD� 0DULD� -RVHSKD� 3RQV� GH� 0HQGR]D�� 3HUH]�� 3RPDU�� %RXUQRQYLOOH�3HUDSHUWXVD��(ULO��2UFDX��9LODGHPDQ\��&UXKLOODV��7XUHOO��/OXOO��9DOOJRUQHUD��\�GH�&DEUHUD��&RQGHVDGH�5REUHV��9LXGD�GHO�FRQGH�GH�$UDQGD��PDUTXHVD�GH�9LOODQDQW�\�GH�5XSLW��%LVFRQGHVD�GH�-RFK�EDURQHVD�GH�-RUED�\�6DQ�*HQLV��GH�5DYROOHW��2UFDX��6DQWD�&RORPD�GH�)DUQpV��VHxRUD�MXULVGLFLRQDOGH�ODV�YLOODV�GH�7LXUDQD��\�9LOODSODQD��7DUDGHOO��\�9LODGUDX��*UDQGH�GH�(VSDxD�GH�SULPHUD�FODVVH 1111. Arxiu Històric de la Diputació de Saragossa, Fons Híxar, Sala I 293-84

1121. AHC La Bisbal, Fons Cruïlles, Secció Farners, Respostes a Patiño

66 de 297

\�HQ�%DUFHORQD�UHVLGHQWH��3RU�TXDQWR�WHQJR�QRWLFLD�TXH�OD�$GPLQLVWUDFLRQ�GHO�+RVSLWDO�GH�PL�YLOODGH�6DQWD�&RORPD�GH�)DUQHV�GH�DOJXQRV�DxRV�D�HVWD�SDUWH�YD�PX\�PDO�JRYHUQDGD�\�TXH�VH�KDOOD�HQpO� XQ� VROR� $GPLQLVWUDGRU� \� GH]HDQGR� GDU� ODV� SURYLGHQFLDV� FRUUHVSRQGLHQWHV� SDUD� OD� EXHQDDGPLQLVWUDFLRQ�\�JRYLHUQR�GH�GLFKR�+RVSLWDO��FRQ�WHQRU�D�OD�SUHVHQWH�HVFULWXUD�GH�PL�OLEUH�DOYHGULR�QRPEUR�SRU�$GPLQLVWUDGRUHV� GHO�+RVSLWDO� GH� GLFKD� YLOOD� D�5DIDHO�1XQy�� HVFULELHQWH� \� D� -XDQ/ODQGULFK��ODEUDGRU�HQWUDPERV�GH�OD�UHIHULGD�YLOOD��DXQTXH�DXVHQWHV��ELHQ�FRPR�VL�IXHVVHQ�SUHVHQWHV�HVWR�HV�D�5DIDHO�1XQy�SRU�HO�WLHPSR�GH�TXDWUR�DxRV�GHO�GLD�SUHVHQWH�HQ�DGHODQWH�FRQWDGHURV��\�D-XDQ�//DQGULFK�SRU�HO�WLHPSR�GH�GRV�DxRV�WDPELHQ�Amb la nova administració es va fer un inventari que mostra la precarietat i pobresa de l'hospitalcolomenc: el notari Josep Guixeras i els nous administradors es troben���GLQV�OD�FDVD�GHO�GLW�+RVSLWDOTXH�HV�VLWXDW�DO�GHWUDV�GH�OD�,JOHVLD�3DUURTXLDO��� i inventarien el següent material:�8QD�3DUROD�GH�DUDP�GH�WHUPR�GH�XQ�VDPDOy�GH�D\JXD�YLDGDXQ�PRUWHU�GH�SHGUD�DE�VD�PD�GH�IXVWD�XVDWORV�FDODPDVWUHV�R�VHUUD�GH�IRFK�GH�IHUUR�XVDGD8QD�SDOD�GH�IRFK�GH�IHUUR�XVDGD�L�GROHQWDXQ�HVFDOIDGRU�GH�DUDP�SHWLW�L�XVDWXQ�OODQVRO�GH�OOL�L�ERUUDV�XVDW�\�IRUDGDWXQ�OODQVRO�GH�OOL�ER�XVDWVLQF�WURVVRV�GH�OODQVRO�TXH�QR�SRGHQ�VHUYLUXQD�WRYDOOROD�GH�WHOD�DE�VD�SXQWD�JXDUQLGDXQD�WRYDOOROD�SHWLWD�GH�GUDS�GH�FDVD�XVDGDXQD�FXL[HQHUD�GH�EUL�XVDGDWUHV�FXL[HQHUDV�GROHQWDV�TXH�QR�SRGHQ�VHUYLUXQ�FRIUH�GH�IXVWD�GROHQW�VHQV�SDQ\�QL�FODXXQD�FD[D�GH�IXVWD�GROHQWD�VHQV�FXEHUWRUXQD�FD[HWD�SHWLWD�SHU�WHQLU�ORV�SDSHUVXQD�SDVWHUD�GH�IXVWD�GROHQWGRV�IODVVDGDV�GH�OODQD�EODQFD�XVDGDVDOWUH�IODVVDGD�GH�OODQD�EODQFD�GROHQWDXQD�IRQW�GH�WURVRV�GH�IODVVDGDTXDWUH�PDUIHJDV�GROHQWDVQRX�EDQFKV�GH�OOLW�GH�IXVWD�XVDWVXQ�FR[L�GH�OODQD�GROHQWXQ�OOXP�GH�IHUUR�XVDWDOWUH�FRIUH�GH�IXVWD�GROHQWXQD�SRFD�GH�OODQD�GH�PDWDOiVXQDV�JUDVHOODV�GH�IHUUR�GROHQWDV� Els nous administradors devien moure i vendre bé la tasca de l'hospital, ja que l'any següent, el 1761,l'hospital rep una almoina de 500 lliures de Cayetano Descatllar per agençar la capella de SantSalvador construïda dins l'hospital, ja que s'ha d'arranjar ��HO�SLVR�TXH�OD�FXEUH�TXDVL�FRQVXPLGR�DFDXVD�GH� ODV� OOXYLDV��GH�PDQHUD�TXH� OORYLHQGR�QR�SXHGH�HQ�HOOD�GH]LUVH�PLVVD��\�GH�RWUD�SDUWHQHFHVVLWD�GH�HOHYDUVH�OD�PHVD�GHO�DOWDU�SRU�VHU�GHPDVLDGDPHQWH�EDMD��3RU�OD�SULPHUD�UD]RQ�VH�KDOOD

1131. AHG, Notaria de Santa Coloma de Farners, Volum 117 bis, f242

1141. AHG, Notaria de Santa Coloma de Farners, Volum 117 bis, f244

67 de 297

ERUUDGD�\�FRQVXPLGD�HO�TXDGUR�GHO�VDQWR�GH�TXH�VH�FRPSRQH".Amb la donació, la comtessa d'Aranda intentà enderrocar l'hospital i construir una capella nova deSant Salvador, però l'oposició de l'ajuntament posant un plet, parà les obres. Motiu?��6LQ�HPEDUJRGH�VHU�SURSLD�GH�OD�XQLYHUVLGDG�OD�FDVD�GHO�+RVSLWDO�GH�ORV�3REUHV�HQIHUPRV�GH�GLFKD�YLOOD�\�GHORUDWRULR�TXH�WLHQH�DQH[R�GHGLFDGR�DO�EHDWR�6DOYDGRU�GH�+RUWD��GH�IRUPD�TXH�HQVLPD�GH�HVWH�RUDWRULRWLHQH�WDPELpQ�OD�YLOOD�OD�SLHVVD�R�KDXOD�TXH�VLUYH�SDUD�OD�HQVHQ¹DQVD�3~EOLFD�GH�ORV�PXFKDFKRV��\SDUD�FRQYRFDUVH�FRPR�VH�KD�FRQYRFDGR�VLHPSUH�HO�%D\OH�\�5HJLGRUHV�SDUD�ORV�FXHUGRV�\�FRQVHMRVTXH� VH� RIUHFHQ�� FRQ� WRGR� VH� MDFWD� GH� TXHUHU� KDFHU� REUDV� HQ� GLFKR� RUDWRULR� R� GHUULEDUOH� SDUDFRQVWUKLUOR�GH�QXHYR�OD�,�$��FRQGHVD�GH�5REUHV��YDOLqQGRVH�PiV�GH�VX�SRGHU�\�DXWRULGDG�TXH�GHO'HUHFKR��SXHV�TXH�QLQJXQR�OH�FRPSHWH�VREUH�GLFKDV�FRVDV��WHQLHQGR�VRODPHQWH�OD�DGPLQLVWUDFLyQGHO�GLFKR�KRVSLWDO��D�FX\R�LQWHQWR�VX�SURFXUDGRU��-XDQ�%RQR��YHFLQR�GH�OD�FLXGDG�GH�*HURQD��QR�VRORKD]H�SUHSDUDU�ORV�PDWHULDOHV��Vt�WDPELpQ�HVSDUFLD�YR]HV�GH�TXHUHU�SDVVDU�D�GLFKD�YLOOD�FRQ�HO�%D\OH\�MXQWRV�SRQHUOR�HQ�SUiFWLFD��FRQWUD�OD�YROXQWDG�GH�ORV�GHPiV�� Es pledejava sens dubte la porpietatde l'hospital.Amb el fill de la comtessa les coses anaren millor i l'any 1775 es signà una concòrdia on es deixavamolt clar que encara que l'ajuntament utilitzés l'habitació situada sobre la capella de sant Salvadorper a les seves reunions i per aula d'ensenyament, la propietat i patronatge de l'hospital i l'edifici eradel comte d'Aranda; aquest reconeixia que, degut a la necessitat d'ampliar l'església, cediria aquestespai sempre i quan es construís un hospital nou. Aquesta concòrdia quedà només en bonesintencions i el cert és que l'hospital anava de mal en pitjor: l'edifici queia a trossos, elsadministradors no se'n preocupaven i s'arribà a l'extrem d'haver de portar els malalts a Girona.A finals de segle l'església continuava essent petita i s'intentà ampliar-la agafant l'espai del cementirii l'hospital que hi havia darrere. A començaments de l'any 1788 es decidí fer l'ampliació de l'església;es va invitar tots els caps de família a reunir-se en la parroquial i davant el batlle i regidors s'elegiren24 ciutadans: quatre de Vallors, quatre de Vall i setze de la vila que tractaren de dissenyar la plantade l'ampliació. Al no sortir-se'n llogaren l'enginyer gironí Narcís Cabot el qual va fer uns plànols quemereixeren l'aprovació del bisbe. Aquesta obra portà també els seus problemes: l'hospital era delsenyor jurisdiccional, el comte d'Aranda, tot i que en el pis superior hi hagués una habitació que teniauna doble funció: s'hi feien classes de gramàtica i primeres lletres als nens del poble i també era lasala de reunions dels regidors de l'ajuntament. El comte havia pactat amb els regidors que podienenderrocar l'hospital vell per ampliar l'església sempre i quan es comprometessin a fer-ne un de nouen un altre lloc.Per diversos malentesos, les obres no es començaven. El 18 de desembre de 1788 el bisbe Lorenzanaintercedia entre els regidors i el comte tot explicant-li la situació: s'hauria de deixar el cos del'església i fer nou el creuer i el presbiteri agafant l'espai que ocupa l'hospital i el cementiri. L'hospitalno havia de ser cap problema: ��VXV�UHQWDV�QR�OOHJDQ�D����OLEUDV�\�SRU�VX�WHQXLGDG�QR�SRGLDQ�VHUDVLVWLGRV�ORV�HQIHUPRV��TXH�OD�FDVD�HV�PXL�SHTXHxD��WRWDOPHQWH�GHVEDUDWDGD�R\��TXH�SRU�Vt�PLVPDDFDEDUi�GH�DUUXLQDUVH�HQ�FRUWR�WLHPSR��YLHQGR�OD�LQXWLOLGDG�GH�HVWH�KRVSLWDO��\�OD�QHFHVLGDG�GH�KDEHUGH�WRPDU�HVWD�FDVD�SDUD�GDU�OD�FDSDFLGDG�FRUUHVSRQGLHQWH�D�OD�,JOHVLD��H[RUWp�YLYDPHQWH�DO�3XHEORD�TXH�VH�HVIRU]DUH�HQ�HPSUHQGHU�HVWD�REUD�\�TXH�VXSOLFDVHQ�D�9�(��OHV�FHGLHVH�HVWD�FDVD�SDUD�HVWHILQ��SURPHWLpQGROH�KDFHU�DO�PLVPR�WLHPSR�RWUD�FDVD�LJXDO�SDUD�HVWH�ILQ�\�D~Q�PHMRU�HQ�RWUR�WHUUHQR�

1151. AHDiputació Saragossa, Fons Híxar, Sala I, 293-5

1161. AHDiputació Saragossa, 6 de juny de 1761, Fons Híxar, 293-96

1171. Arxiu Patrimonial Massaneda, calaix 11

68 de 297

SRUTXH�HQ�DTXHOOD�YLOOD�VLHPSUH�HV�QHFHVDULR�XQ�+RVSLWDO��El bisbe Tomàs de Lorenzana proposava dues solucions al comte d'Aranda: la primera cedir l'antichospital per ampliar l'església i continuar posseint el Patronat del nou Hospital que construiria elpoble i la segona seria cedir a l'ajuntament i al poble el Patronat del nou Hospital , ja que��VLHQGRDVt�WRGRV�FRQFXUULUtDQ�FRQ�VXV�OLPRVQDV�SDUD�OD�PDQXWHQFLyQ�GH�ORV�SREUHV�HQIHUPRV�\�D~Q�H�SRGUtDHVSHUDU� TXH� GH� HOORV� PLVPRV� KDEUtD� PXFKDV� GRQDFLRQHV� \� IXQGDFLRQHV�� OR� TXH� QR� VH� KDH[SHULPHQWDGR�HQ�WDQWR�WLHPSR�TXH�VXEVLVWH�HO�DQWLJXR�+RVSLWDO��6L�\R�FRQWHPSODVH�TXH�D�OD�OXVWURVD&DVD�GH�9�(��OH�KDFLD�HO�FDVR�VHPHMDQWH�WtWXOR�GH�3DWURQDWR�GHO�+RVSLWDO��QR�SURSRQGUtD�HVWH�PHGLR�SRUTXUH�OD�PLUR�FRQ�HO�GHFRUR�TXH�OH�FRUUHVSRQGH��SHUR�YHR�TXH�HVWH�SREUH�WtWXOR��D�ORV�KRQURVRV�TXHJR]D�9�(��\�PiV�HQ�HO�OXJDU�GH�6DQWD�&RORPD�GH�TXH�HV�VHxRU��QL�DKRUD�QL�QXQFD�OH�SXHGHQ�KDFHUDO�FDVR��QL�ORV�YHFLQRV�DSOLFDUiQ�VXV�OLPRVQDV�D�XQ�+RVSLWDO�GHO�FXDO�QR�WLHQHQ�HO�3DWURQDWR��\�FRQpO�FUHR��TXH�VH�SRQGUtD�GHVGH�OXHJR�HQ�XQ�HVWDGR�GH�SRGHU�VHU�~WLO�DO�SXHEOR� . El propi Bisbe tornavaa plantejar el tema de la propietat de l'hospital tot incidint en la seguretat que implicava una propietatmunicipal per engrandir-lo amb donacions, ampliació i millora difícilment realitzable des delpatronat del Duc d'Híxar.La resposta del procurador del comte al bisbe el 7 de març de 1789 és una sentida queixa: a mitjansde l'any 1788 ell es reuní amb el batlle Antoni Solench, el comerciant Joan Iglesias i el notari JaumeCervera i pactaren que el poble s'obligava a construir un nou hospital sota el patronat del comted'Aranda i aquest lliuraria 225 pesos per ajudar en l'obra, i nomenaria al rector, al batlle i al regidordegà copatrons de l'hospital. Ara, el procurador quedava parat que el poble hagués demanat laintercessió del bisbe presentat nous projecte no pactats i ��TXH�D�PL�FRUWR�HQWHQGHU�VROR�FRQVSLUDQD�GHUUXLU�HO�DFWXDO�+RVSLWDO�VLQ�JDQDV�GH�KDFH�UXQR�QXHYR��SURKLHFWDQGR�EHQHILFLRV�SRU�PHGLR�GHO3DWURQDWR��TXDQGR�OD�H[SHULHQFLD�PH�KD�PRVWUDGR�ODV�SRFDV�R�QLQJXQDV�OLPRVQDV�TXH�VH�UHFRJHQHQ�EHQHILFLR�\�VRFRUUR�GH�ORV�3REUHV��DQWHV�ELHQ��VHJ~Q�ORV�UHFXUVRV�TXH�VH�PH�KDQ�SUHVHQWDGR�SRUORV�PpGLFRV�\�ERWLFDULRV��KH�YLVWR�FODUDPHQWH�FRQVSLUDU�DTXHOORV�D�FKXSDU�HO�FRUWR�DOLPHQWR�GHDTXHOORV�PLVHUDEOHV�SREUHV��6HxRUtD�,OXVWUtVLPD��\R�FRQRVFR�ELHQ�D�ORV�GH�6DQWD�&RORPD��SRU�OR�TXHVH�KDQ�RSXHVWR�D�PLV�UHFWDV�LQWHQFLRQHV��SXHV�QR�QHJDUDQ�TXH�GH�RUGHQ�GH�6�(��SDVVp�D�DTXHOOD�YLOODFRQ�HO�ILQ�GH�DPSOLDU�OD�,JOHVLD��KDFHU�XQ�QXHYR�+RVSLWDO�\�IDEULFDU�XQD�FDVD�SDUD�ORV�DFXHUGRV�GHO&RP~Q��\�QRWp�TXH�ORV�PLVPRV�TXH�PH�LQIOXtDQ�\�PH�GDEDQ�OX]HV��IXHURQ�ORV�PD\RUHV�FRQWUDULRV�SDUDQR�SRQHU�HQ�REUD�ORV�PLVPR�TXH�PH�DFRQVHMDEDQ��/RV�SURLHFWRV�HFKRV�D�9�,��VRQ�HQ�VXEVWDQFLD�ORPLVPR�TXH�WUDWp�\�DFRUGp�FRQ�ORV�FRPLVVLRQDGRV�\�QR�KDELHQGR�TXHULGR�QXQFD�UHGX]LU�D�HVFULWXUDS~EOLFD�OR�FRQYHQLGR��WRGD�VX�LGHD�WLUD�GH�GLUHFWR�D�GHUULEDU�HO�2VSLWDO��DPSOLDU�VX�,JOHVLD�\�GHMDUOR�GHPiV�DO�FDUJR�GH�6�(��Malgrat els embolics es signaren uns preliminars de concòrdia a Barcelona el set de juny de 1790on s'explica que els obrers de l'església parroquial havien comprat un solar ��HQ�OHV�LPPHGLDFLRQVGH�OD�YLOOD�\�KHFKR�FRQVWUXLU�HQ�pO��FRPSHWHQWH�FDVD�SDUD�WUDVODGR�HQ�HVWD�GHO�+RVSLWDO�, obra queja ens recorda l'intendent Zamora en la visita que féu a la població el mateix any 1790: �����HO�SXHEORSDUHFH�TXH�HVWi�HQ�EXHQ�HVWDGR��FRPR�OR�LQGLFD�HO�IDEULFDUVH�PXFKDV�FDVDV��HVWDUVH�KDFLHQGR�HOKRVSLWDO�\�WUD\HQGR�ORV�PDWHULDOHV�SDUD�HQVDQFKDU�OD�LJOHVLD��WRGR�OR�FXDO�VH�KDFH�FRQ�OLPRVQDV��(OKRVSLWDO�DQWLJXR�WLHQH�XQD�FDSLOOD�EDVWDQWH�EXHQD���'LFKR�KRVSLWDO�YD�D�FRPSUHQGHUVH�HQ�HO�HQVDQFKH

1181. AHDiputació Saragossa, Híxar, 12 desembre 1788, Sala I, 293-96

1191. Ídem

1201. Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona, Notari Manuel Olzina, tres de juliol de1805, on explica tot el procés des de l'any 1775 al 1805.

69 de 297

GH�OD�LJOHVLD���.En aquests preliminars de concòrdia intervenien els dos preveres de l'església Pere Bonoso i RafelPagés i els dos obrers de la mateixa, Josep Geronés y Creuhet i Dalmau Fàbregas y Jalpí; el comte,per tal de beneficiar als seus vassalls condescendia en: ��SHUPXWDU�HO�DQWLJXR�KRVSLWDO�SRU�OD�FDVD�TXH�SDUD�HO�PLVPR�KRVSLWDO�KD�FRQVWUXLGR�OD�PLVPDIiEULFD� IXHUD� GH� GLFKD� YLOOD� \� FHUFD� GH� OD� FDSLOOD� GH� VDQ� 6HEDVWLiQ�� UHVHUYiQGRVH� HPSHUR� HO3DWURQDWR�HQ�OD�&DSLOOD�GH�6DQ�6DOYDGRU�\�TXH�HV�SDUWH�GH�GLFKR�+RVSLWDO�\�TXH�GHEH�VLHPSUHVXEVLVWLU�\�SHUPDQHFHU�DXQTXH�VREUH�HOOD�VH�IDEULTXH�,JOHVLD��FRQ�SXHUWD�IXHUD�GH�HOOD�\�TXHGDQGRGHV�GHO�GLD�GH�VX�ILUPD�HO�+RVSLWDO�FRQWLJXR�SDUD�GLFKD�)iEULFD�\�HO�QXHYDPHQWH�FRQVWUXLGR�FRQWRGRV�ORV�DXPHQWRV�TXH�HQ�HO�VH�KL]LHVHQ��VXV�DQQH[RV�\�GHSHQGHQFLDV�\�TXDQWR�HQ�OR�YHQLGHUR�VH�OHXQLHVH�\�DJUHJDVH�LP�SHUSHWXXP�GHO�3DWURQDWR�GH�6X�([FHOHQFLD�DVt�FRP�KDVWD�DKRUD�OR�KDYLD�VLGR\�HV�GHO�DQWLJXR����El comte, per tal que l'hospital nou funcioni perfectament, en lloc d'un administrador en nomenariatres, que s'encarregarien de la direcció, control, administració i gestió de l'hospital en tots els seusaspectes. Aquests administradors serien perpetus i només si es demostrés la seva inutilitat seriencanviats. Serien nomenats pel comte i cada cop que en morís un, els altres li presentarien una ternai ell triaria el més adequat. Aquests administradors presentarien els comptes anuals al batlle i aquestels passaria, amb els informes oportuns, al procurador general del comte a Catalunya per tal que elslegitimés. Aquest fou l'esborrany de la concòrdia signada l'any 1790.El nou solar de l'hospital, emparaulat al seu antic propietari Tomàs Carreras, d'Anglès, el tretzed'agost de 1788 i comprat perpètuament el cinc de març de 1792 per 400 lliures, serveix perconstruir-hi el nou edifici el qual: ���OLQGD�SRU�OHYDQWH�FRQ�HO�KXHUWR�GH�OD�FDGD�GH�OD�UHIHULGD�FDSLOODGH�6DQ�6HEDVWLiQ�\�SDUWH�FRQ�ODV�SDUHGHV�GH�OD�6DFULVWLD�GH�GLFKD�FDSLOOD��SRU�PHGLRGtD�FRQ�HO*DOOLJDU�R�WHUUHQR�TXH�DOOL�VH�KDOOD�GH�GLFKD�&DSLOOD�\�SDUWH�FRQ�OD�FDUUHWHUD�R�FDOOH�TXH�DOOL�WDPELHQVH�KDOOD�OODPDGD�GH�6DQ�6HEDVWLiQ��SRU�SRQLHQWH�SDUWH�FRQ�OD�SURSLD�FDUUHWHUD�R�FDOOH�\�SDUWH�FRQWHUUHQR�SURSLR�GHO�DUULED�GLFKR�7RPiV�&DUUHUDV��\�SRU�FLHU]R�DVLPLVPR�FRQ� WHUUHQR�GHO�GLFKR&DUUHUDV������L'any 1.794 l'obrer major de l'església, Dalmau Fàbregas i Jalpí, presenta un estat de comptes ambunes despeses de 1.190 lliures per comprar i construir " la casa o edifici en lo carrer de sant Sebastiàimmediata a l'ermita capella de dit sant " que costà 790 lliures i 400 lliures més que es pagà aThomàs Carreras, d'Anglès, per���OR�SUHX�GHO�VLWLDO�GH�GLWD�FDVD�\�KRUW�TXH�GHWUDV�GH�HOOD�TXHGD���WRW�GDFRUG�DPE�HO�FRPSURPtV�TXH�VKDYLD�IHW�GH���SHUPXWDUOR�DE�OR�GHO�+RVSLWDO�GH�HOOD�FRP�DSUHFLVVD�HVWD�SHU�OD�SURORQJDFLR�GH�GLWD�,JOHVLD��L'obra estava feta però una sèrie de diferències entre els vocals de l'obra i sobretot, la Guerra Grande 1795, retardaren la signatura d'aquesta concòrdia, i l'any 1799 l'ajuntament tornà a insistir davantel nou senyor jurisdiccional, ara el duc d'Híxar, per tal de fer el canvi d'hospital i poder començaraixí les obres de l'església. Amb l'aprovació del duc, el tres de juliol de 1805 es signà la concòrdiade concanvi o permuta entre els obrers de l'església Josep Buadas i Josep Simon i el duc d'Híxar, totrecordant-se que aquest és el patró del nou hospital i fent-se així la permuta de l'hospital vell per elnou. L'interès de la permuta rau en la definició de límits del dos hospitals. L'hospital vell està situat: 1212. -ZAMORA, FRANCISCO DE : Diario de los viajes hechos en Cataluña. 1785 - 1790,Barcelona 1973

1221. Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona, Notari Manuel Olzina, 3 juliol 1805, ons'explica tot el procés des de l'any 1775 al 1805

1231. .AHCSCF,Fons Municipal, Obreria església 1711-1857

70 de 297

��FDVL�D�OD�FRQWLJXLGDG�GHO�GHWUiV�GH�OD�GLFKD�VX�3DUURTXLDO�,JOHVLD�\�GHODQWH�GH�OD�3ODVVD�TXH�DOOLVH�KDOOD�YXOJDUPHQWH�OODPDGD�GHO�+RVSLWDO��GRQGH�VX�3RUWDO�SULQFLSDO�H[LVWH��<�OLQGD�SRU�OHYDQWHSDUWH�FRQ�OD�WUDYHVtD�OODPDGD�YXOJDUPHQWH�GHO�&DPSGROL�TXH�GLULJH�D�OD�3ODVVD�S~EOLFD�\�3ULQFLSDOGH�OD�UHIHULGD�YLOOD�\�SDUWH�FRQ�OD�GLFKD�SOD]D�OODPDGD�GHO�+RVSLWDO��SRU�PHGLRGtD��SDUWH�FRQ�ODSUy[LPD�GLFKD�SOD]D��SDUWH�FRQ�OD�FDSLOOD�GH�GLFKR�+RVSLWDO�OODPDGD�6DQW�6DOYDGRU�\�SDUWH�FRQ�ODSLH]D�TXH�HVWi�HQFLPD�GH�GLFKD�FDSLOOD�\�VLUYH�GH�HVWXGLR�SDUD�ORV�QLxRV�GH�SULPHUD�HGXFDFLRQ�\�GHSLH]D�GH�$\XQWDPLHQWR��SRU�SRQLHQWH�FRQ�GLFKDV�FDSLOOD�\�SLH]D�GHO�HVWXGLR�\�GHO�$\XQWDPLHQWR�\SDUWH�FRQ�XQ�SHTXHxR�FDOOHMyQ�FHUUDGR�TXH�DOOL�VH�KDOOD�HQWUH�OD�GLFKD�FDVD�GH�+RVSLWDO�\�OD�FDSLOODGH�1XHVWUD�6HxRUD�GH�ORV�'RORUHV��\�SRU�FLHU]R�SDUWH�FRQ�GLFKD�FDOOHMD�\�SDUWH�FRQ�OD�SUHQDUUDGDWUDYHVtD�TXH�GLULJH�D�OD�UHIHULGD�3OD]D�3ULQFLSDO���L'hospital començà a funcionar i en tenim una referència de l'any 1807, un document bastant típicen aquest tipus d'institucions on s'explica que Salvador Poch, treballador solter de més de seixanta-cinc anys, malalt de feridura, deixa totes les seves pertinences a l'hospital per tal que en tinguin curaen vida ja que encara que millori de la feridura quedarà impossibilitat per treballar:����ORV�IDFXOWDWLXV�\�PH�WUREDQ�LQKDELO�HQ�OR�VXFFHVVLX��GHVSUHV�GH�FRQFORVRV�ORV�DFWXDOV�UHPHLV�GHPD�FXUDFLR�SHU�SRGHUPH�JXDQQ\DU�PRQ�VXVWHQWR�DE�PRQ�WUHEDOO�\�GHVLWMDQW�DO�SDV�TXH�DVHJXUDUPDPD�PDQXWHQFLR�\�VXEFLVWHQFLD�ILQV�DO�XOWLP�GLH�GHOV�GH�PD�YLGD�FRUSRUDO�\�VXIUDJDU�OD�PLD�DQLPDUHPXQHUDU�WDPEH�D�HVWD�6WD�&DVD�ORV�VXEVLVGLV�TH�PH�VXEPLQLVWUD�\�GHXUD�VXEPLQLVWUDUPH�HQ�ORVXFFHVVLX�FRP�D�DOWUH�GH�VRV�PDOODWV�\�GH�VRV�FRQYDOHFHQWV�VL�PH�FRQVWLWXHVFK�HQ�HVW�HVWDW��SHU�oR�\SHU�OR�PROW�DPRU�DSRUWR�D�OD�FDULWDW�TXH�VH�REUD�DE�ORV�PDODOWV�HQ�OD�UHIHULGD�HVWD�VWD�FDVD�\�HQVXELVLGL�GH�OD�PDWHL[D��GRQR�VHW[FHQWHV�TXDUDQWD�OOLXUDV�TXH�DE�PRQ�WUHEDOO�H�LQGXVWULD�\�VHUYLQW�DOVDPRV�HQ�FRVDV�OLFLWDV�\�KRQHVWDV�PH�KH�JXDQQD\W�\�DGTXLULW�VRQFK�HQ�PRQ�SRGHU�\�ORV�HQWUHJR�GHFRPSWDQRV�\�DE�PRQHGD�GH�RU�VRQDQW."Aquest mateix 1807 veié novament problemes en la institució caritativa. El nou senyor de SantaColoma, el duc d'Híxar s'ha vist obligat a expulsar d'administrador a Pius Estrada���SRU�VX�PDODFRQGXFWD�� KDVWD� HPEDUJDUOH� VXV� UHQWDV� L� GHPiV� SURFHGLPLHQWRV� ja que l'Estrada portava ambnegligència els comptes de l'hospital, no s'encarregava de cobrar en el moment corresponent i totfuncionava malament. El duc ordenà al notari Cervera que li posés els comptes al dia i desprésnomenà una nova Junta, a qui encarregà invertís correctament les 205 lliures que el notari Cerverahavia aconseguit de cobraments endarrerits La Guerra del Francès aturà tot el procés de creixementi consolidació de l'hospital i acabada la mateixa es rectificaren les ordenances del mateix ja que delstres administradors nomenats només en quedava un i vivia a més d'una hora i mitja de la vila,dificultant aquesta distància el control i bon règim de la institució. Per millorar-la, el duc d'Híxar il'ajuntament signaren una nova concòrdia a primers de maig de 1817 on s'especificava que els tresadministradors serien el prevere més antic de l'església, un hisendat i un pagès que tingués laresidència a menys de mitja hora de la vila, aquests dos últims elegits pel duc a proposta del'ajuntament. Els tres administradors no cobrarien cap sou, s'encarregarien de tot el funcionament del'hospital, tindrien una persona encarregada de sortir cada dissabte pel poble a buscar almoines i ellsmateixos sortirien el dissabte sant i la vigília de Nadal

1241. A.H.de Protocols Notarials de Barcelona, Notari Manuel Olzina, 3 juliol 1805

1251. AHCSCF, Notarials 1807, f.334

1261. AH Diputació Saragossa, Híxar, 293-13

1272. Idem, 293-14

71 de 297

6$17$�&2/20$�'(�)$51(56�(1�(/�6(*/(�;,;

Si el XVIII començà amb una guerra, el XIX es repetí la història: les tropes napoleòniques envaïrenla capital de La Selva l'any 1809 i el poble abandonà la vila, retornant el cap de nou mesos perpassar-se una bona colla d'anys refent les destrosses físiques, arquitectòniques i econòmiques de laGuerra del Francès. Els maldecaps passats tingueren la seva compensació quan l'any 1828 SantaColoma fou nomenada Alcaldia Major, fet que significà convertir-la en el centre judicial de lacomarca, en detriment d'Hostalric, fins ara Cúria de la zona. L'any 1836 marxaren els frares delconvent de Bellver i Santa Coloma deixà de dependre eclesiàsticament del monestir agustinià deSant Pere Cercada. Santa Coloma celebrà la seva autonomia eclesiàstica en plena guerra carlina iacabada aquesta la vila anà creixent amb tres pilars: els jutjats, el mercat i l'explotació del bosc.Aquesta mescla d'activitats significà la inexistència d'un proletariat urbà fort i reivindicatiu, ja queno es crearen centres industrials de cap tipus i la dispersió física del jornaler, repartit pels boscos fentcarbó, tallant suro, fent rodells o treballant la terra va permetre que fossin els propietaris rurals, petitscomerciants i els funcionaris els que portessin les regnes de la vila. Una vila dominada sempre anivell polític pels regionalistes, estant els republicans en minoria al llarg del segle. I una vila onl'existència de moltes petites parcel×les, en propietat o en lloguer, permetia anar vivint sense greusproblemes a la majoria de la població, ja que les vinyes es convertiren en una ocupació secundàriano només dels jornalers sinó fins i tot de molts artesans i botiguers, arribant al punt que els ingressosmunicipals més importants eren tot sovint sobre el vi. Tanmateix la sotragada de la fil×loxera perun costat i la pèrdua del tram ferroviari pel seu terme portaren a una lenta decadència a finals desegle. Si l'any 1877 havia assolit els 5.165 habitants a finals de segle, el 1897, només n'eren 4.493Només cal llegir aquesta carta de l'alcalde enviada al Governador Civil de Girona on es queixa dela pèrdua d'habitants: "SRU�VX�HPLJUDFLyQ�D�FDXVD�GH�KDEHU�HQWUDGR�HQ�XQ�SHUtRGR�GH�GHFDGHQFLDHVWD�YLOOD�\�VX�WpUPLQR�SRU�OD�SpUGLGD�GH�ODV�FRVHFKDV�GH�YLQR�FDXVDGDV�SRU�OD�ILOR[HUD�\�RWUDVHQIHUPHGDGHV��SRU�OD�VXSUHVLRQ�GH�OD�]RQD�PLOLWDU��OD�DGPLQLVWUDFLyQ�VXEDOWHUQD�\�HO�FROHJLR�GHVHJXQGD�HQVHxDQ]D��D�PiV�GH�QR�DWUDYHVDU�SRU�HVWH�WpUPLQR�IHUURFDUULO�\�WUDQYtDV�GH�FODVH�DOJXQD�HVWDU�DSDUWDGR�D�QXHYH�NLORPHWURV�GH�OD�HVWDFLyQ�PiV�SUy[LPD�GH�IHUURFDUULO�TXH�HV�OD�GH�6LOV�\�DYHLQWH�\�GRV�NLOyPHWURV�GH�OD�FDSLWDO�GH�HVWD�3URYLQFLD�VLQ�TXH�OD�HPSDOPH�FRQ�HVWD�~OWLPD�QLQJXQDFDUUHWHUD�3URYLQFLDO�QL�GHO�(VWDGR�SDUD�VX�WUiILFLR�DJUtFROD�FRPHUFLDO��WDQ�QHFHVDULR��D�PiV�GH�ORVPXFKRV�HGLILFLRV�\�DOEHUJXHV�TXH�VH�KDOODQ�LQKDELWDGRV��HO�GHVFHQVR�GH�OD�FRQWULEXFLyQ�LQGXVWULDOD�FDXVD�GH�OD�HPLJUDFLyQ�GH�KDELWDQWHV�\�GHPiV�GDWRV�TXH�WLHQGHQ�D�HVFODUHFHU�WDQ�GHSORUDEOHHVWDGR�

1281. AHCSCF, Fons Municipal Santa Coloma, Correspondència any 1900

72 de 297

/+263,7$/�'(�32%5(6�(1�(/�6(*/(�;,;

L'any 1805 es feren unes ordenacions de l'hospital entre l'ajuntament i el duc d'Híxar. En elles hiconstaven tres administradors, però acabada la guerra del Francès només en queda un ��HO�TXDO�SRUWHQHU�VX�UHVLGHQFLD�KRUD�\�PHGLD�GLVWDQWH�GH� OD�SUHVHQWH�YLOOD�QR�HV�FRQYHQLHQWH� VLJD�HQ�GLFKRHQFDUJR�TXH�SRU�VX�QDWXUDOH]D�H[LJH�XQD�IUHTXHQWH�DFLVWHQFLD�SHUVRQDO�SDUD�OD�YLJLODQFLD�GH�TXDQWRSXHGD�FRQGXFLU�D�OD�PHMRU�DFLVWHQFLD�G�HORV�SREUHV�HQIHUPRV�\�FRQVHUYDFLRQ�\�DXPHQWR�GH�ODV�UHQWDVGHO�GLFKR�+RVSLWDO�, de forma que posats d'acord el duc d'Híxar, l'administrador, el batlle i els juratspacten canvis l'any 1817 :1.- Es ratifiquen en la concòrdia anterior excepte els que siguin contraris als presents2.- Hi hauran tres administradors: el domer més antic d el'església parroquial, que serà nat; unhisendat de la vila i un pagès de la parròquia que visqui a menys de mitja hora de la vila.3.- Per aquesta primera vegada, el nomenament serà fet pel duc d'Híxar d'una terna d'hisendatsi una altra de pagesos presentats pel propi ajuntament4.- Els elegits tindran el càrrec perpetu sense poder ser canviats sinó és en cas de malaadministració. Hauran de presentar anualment els comptes5.- Les properes vegades que s'hagi d'elegir algun administrador, els dos restants, juntament ambel batlle i el regidor degà, proposaran tres persones de e les quals el senyor n'elegirà una6.- Els administradors s'encarregaran del govern, administració i rendes de l'hospital, cobrantpels mitjans legals corresponents tots els deutes pendents, rebent almoines,...7.- Els administradors tindran una arca que es guardarà en la casa del domer, on s'hi posaran elspapers, cabdals i tot el necessari del règim econòmic; cada administrador tindrà una clau8.- Es reuniran cada setmana i anotaran en un llibre tots els comptes. Qualsevol despesa en obreso compra superior a les tres-centes lliures requerirà el permís del senyor9.- Cada any lliuraran al batlle els comptes amb els corresponents rebuts, el qual els enviarà al'apoderat i a aquest al senyor 10.- �'LFKRV� DGPLQLVWUDGRUHV� GHEDQ� VHUYLU� JUDWLV� GLFKR� RILFLR�� VLQ� SRGHU� H[LJLU� VDODULR� QL

73 de 297

JUDWLILFDFLyQ�DOJXQD��VHD�GH�OD�FODVH�TXH�IXHUH��6XSXHVWR�D�TXH�HVWH�HVWDEOHFLPLHQWR�QR�WLHQH�PDVREMHWR�TXH�HO�GH�OD�FDULGDG�FRQ�QXHVWURV�KHUPDQRV��FXLD�UHFRPSHQVD�QR�GHEH�EXVFDUVH�HQ�ODV�FRVDVWHPSRUDOHV�11.- �4XH�GLFKRV�DGPLQLVWUDGRUHV�GHEHQ�SRU�TXDQWRV�PHGLRV�OHV�VXJLHUD�VX�]HOR�\�YLJLODQFLDH[FLWDU�OD�SLHGDG�GH�O�RV�YHFLQRV�GH�6DQWD�&RORPD�GH�)DUQpV�\�GH�ORV�OXJDUHV�\�DOGHDV�LQPHGLDWRV�D�TXH�FRQWULEX\DQ�FRQ�OLPRVQDV��GiGLYDV��PDQGDV�\�GHPiV�DO�VRFRUUR�GH�ORV�3REUHV�HQIHUPRV�\DXPHQWR�GH�ODV�UHQWDV�GHO�6DQWR�+RVSLWDO��WHQLHQGR�XQ�VXJHWR�HQFDUJDGR��SDUD�TXH�ORV�GLDV�IHVWLYRVYD\D� WXUQDQGR� SRU� WRGR� HO� WHUPLQR� D� UHFRJHU� ODV� OLPRVQDV�� GHELHQGR� DGHPDV� GH� HVWR�� VDOLUDQXDOPHQWH�HO�6DEDGR�6DQWR�\�OD�YtVSHUD�GH�1DWLYLGDG�GHO�6HxRU��ORV�WUHV�DGPLQLVWUDGRUHV�UHXQLGRVFRQ�HO�%D\OH�R�5HJLGRU�'HFDQR��SRU�OD�YLOOD�GH�6DQWD�&RORPD�\�VXV�DOUHGHGRUHV�DO�SURSLR�REMHWR"

Des dels pactes de 1817 fins l'any 1837 no tenim cap referència de l'hospital colomenc. El generd'aquest any, en plena Guerra Civil Carlina, l'alcalde Pere Miàs explica en un ple de l'ajuntament ques'ha de fer els possibles per tal que l'hospital civil pugui ajudar els malalts i es queixa que els actualsadministradors, Pere Barroso i Domènec Cabra no poden atendre a les seves funcions, el primer �SRUKDOODUVH�DXVHQWH�\�HQIHUPR�\�HO�VHJXQGR�SRU�VX�DFKDTXH]�\�DQFLDQLGDG�; d'acord amb la normativavigent, el Ple de l'ajuntament nomena Eudald Soler i Ramon Simon per aquests càrrecs . L'any 1841es fa el nomenament de la nova Junta de Beneficència que restarà formada pel regidor Josep Carósi els ciutadans Dalmau Casellas, Josep Cors, Salvador Piany, Salvi de Prat, Ramon Simon; el metgeés nomenat Salvador Viader, i com a metge de l'hospital, Eudald Soler. L'any 1843 el metge del'hospital és Salvador Cabra i el cirurgià Salvador Soler, que s'han de repartir els vuit durosd'assignació anual per aquests càrrecs.L'any 1849 l'ajuntament envia un informe a la Junta Provincial de Beneficència, acabada de crear,on informa que existeix a la vila un ��+RVSLWDO�GH�SREUHV�GRQGH�VH� UHRJHQ�H[FOXVLYDPHQWH� ORVQDWXUDOHV�GH�HVWD�YLOOD�EDMR�HO�SDWURQDWR�GHO�GXTXH�GH�+tMDU�1R�VH�HVWDPSDQ�ODV�UHQWDV�ILMDV�TXH�FRQDOJXQD� LQVLJQLILFDQWH� FDQWLGDG� SXHGH� GLVIUXWDU� HVWH� HVWDEOHFLPLHQWR� HQ� UD]RQ� GH� LJQRUDUOR� VXYHUGDGHUR�PRQWDQWH��\�FX\RV�GDWRV�SRGULD�IDFLOLWDU�GH�EXHQ�VHJXUR�VX�SDWURQR�HO�GXTXH�GH�+tMDU��En tot l'any 1849 no ha ingressat cap malalt acaba comunicant l'alcalde Ramón Geronés.En un inventari d'aquests anys l'hospital disposava del següent material, repartit entre la casa de laDoma i el propi Hospital:�7UREDW�HQ�OD�FDVD�GH�OD�'RPD��&DPLVDV�GH�KRPH����0DWDODVVRV�����8Q�VDUURQHW�DDPE�XQD�GRW]HQDGH� YHQDV� GH� VDQJUDU�� ���� &RL[LQV� G� HOOLW�� ��� /ODQVROV� XVDWV� SHUz� VHUYLEOHV�� ��� 7REDOORODV�� ��&REUDWDXOD�SHWLW�GH�FRWy�����&REUDOOLWV�ERQV�GH�LQGLDQD�����&R[LQHUDV�ERQDV�����&R[LQHUDV�GROHQWDV����$L[XJDPDQV�����0DUIHJDV�LQVHUYLEOHV�SHUR�ERQD�SHU�SHGDVVRV�����XQ�KHUPDUL�GH���SDOPV�\����GH�DOW�L���L�����GH�DPSOD����7UREDW� HQ� HO� SURSL� +RVSLWDO�� IODVVDGDV� GH� OODQD� LQVHUYLEOHV�� ��� ,GHP� GH� FRWy�� ��� %RUUDVVRVLQVHUYLEOHV�����7HODV�GH�PDWDOiV�LQVHUYLEOHV�����//DQVROV�ERQV�SHU�SHGDVVRV�����,GHP�SHU�DSDGDVVDU����&R[LQHUDV�ERQD�VSHU�RPSOLU�G�HSDOODV�����,GHP�LQVHUYLEOHV�����//DQVROV�ERQV�SHUz�XVDWV�����//LWVGH�SLODQV�ERQV�����,GHP�GH�EUDVVRV�����8Q�WDEDO�SHU�HVFDOIDU�OD�URED��VHUYLEOH�SHUz�XVDW�����0DUIHJDVLQVHUYLEOHV�����,GHP�PDUIHJy������ 1291. AH Diputació Saragossa, Fons Híxar, Sala I, 293-14

1301. Arxiu Municipal, Manuals d'Acords anys 1837, 1841 i 1843

1311. AHG, Fons Diputació, Beneficència, llig 4298

1321. AHCSCF, Fons Municipal, llig 595

74 de 297

L'agost de 1853 l'any ha estat dolent i la collita escassa i per no carregar als veïns amb elsallotjaments de soldats que pertocava a la població, l'alcalde proposa utilitzar l'hospital per allotjarles tropes i evitar així un malestar creixent a la població, ja prou enfonsada amb la ruïna agrícola.Una bona notícia arribà dins les desgràcies cícliques. L'octubre del mateix 1853 la Junta Provincialde Beneficència, en acord del 23 setembre, comunicava a l'ajuntament colomenc que havia deciditque l'Hospital de Santa Coloma de Farners es convertís en hospital de districte �FRQVLGHUDQGR�ODLPSRUWDQFLD� \� VLWXDFLyQ� WRSRJUiILFD�� FDSDFLGDG� � VLWXDFLyQ� � \� GHPDV� FLUFXQVWDQFLDV� GHOHVWDEOHFLPLHQWR�� � DFRUGDQGR� SRU� XQDQLPLGDG� OD� QHFHVLGDG� GH� DJUHJDU� DO� PLVPR� ODV� UHQWDVQHFHVDULDV�GH�RWURV�\�TXH�PHUHFH�OD��FODVLILFDFLRQ�GH�+RVSLWDO�GH�'LVWULWR��SXHV�ODV�FLUFXQVWDQFLDVGH�KDOODUVH�DO�FpQWULFR�GH�ODV�SREODFLRQHV�GH�$UEXFLDV��+RVWDOULF��2VRU���6DQ�+LODULR��%UXQ\ROD�0DVVDQHW�9LODGUDX��\�DXQ�$QJOHV���SXHGHQ�PX\�ELHQ�HQ�YHQWDMD�GH�HOORV�DJUHJDUORV�D�HVWH�GLVWULWRPXQLFLSDO���Analitza també la Junta Provincial l'espai físic de l'Hospital de Pobres de Santa Colomaque permetria fins i tot instal×lar-hi una secció de maternitat i d'expòsits i que s'hauria de suprimiri incorporar-li les rendes dels de Blanes, Anglès, Caldes, Maçanet Hostalric i Sant Hilari i així esconvertiria en un hospital capaç i no s'hauria d'anar al provincial.No es va portar a la pràctica aquesta resolució, ja que la desamortització civil de Madoz l'any 1855s'endugué les escasses rendes dels petits hospitals selvatans. Dins l'anàlisi que va fent aquestsprimers anys la Junta Provincial de Beneficència, el seu secretari conclou l'any 1859 que laDesamortització Civil de 1855 va treure els béns rústics i urbans i censos dels hospitals, que esvengueren, i els seus diners s'han posat en Deute de l'Estat però que aquest any 1859 encara noméshavien cobrat el 4% de les quantitats ingressades, de forma que han passat una època anguniosa�SDUD�DWHQGHU�VXV�LQGLVSHQVDEOHV�DWHQFLRQHV��La situació de l'hospital era precària, només tenia un ingrés fix anual de 245 rals i �1R�WLHQHQ�URSDVQL�XWHQVLOLRV�QL�SXHGH�GDU�DVLOR�D�LQJXQ�HQIHUPR� i el poble va oferir 4500 rals de subscripció perarranjar l'edifici.L'any 1861 es fan obres a l'hospital, invertint-se 1800 rals per arranjar la cuina, 200 rals per al fusteri vidrier i 2640 rals per material (arranjar llits, 200; 4 matalassos de llana, 960; 18 mantes de cotó,820; 8 capçaleres, 100; draps i benes,200) En total, el pressupost d'aquest any puja a 4640 rals quanels ingressos de l'hospital eren de 1500 rals . Aquest mateix any sorgirà un problema econòmicd'ordre intern , ja que el metge Salvador Cabra, que en fou de l'hospital des del 1843 al 1859, ambun sou de 80 rals anuals, mai havia pogut cobrar, devent-se-li 1280 rals. Ell mai havia reclamat a laJunta perquè sabia les dificultats econòmiques, però ara que havien cobrat uns censos endarrerits ihavien fet obres, reclamava el que li pertocava .L'any 1864, en un informe elaborat per remetre a la Junta Provincial de Beneficència, l'ajuntamentexplica que l'estat de l'hospital és nefast, que no té rendes permanents i que els seus ingressos anualssón 189 rals i que disposa de����FDPDV����MHUJRQHV����FROFKyQ����DOPRKDGDV�����VDEDQDV����PDQWDV���FXEUHFDPDV����FDPLVDV�GH�KRPEUH�. L'any següent l'hospital atén a cinc malalts i el 1866 la JuntaLocal de Beneficència elabora un Reglament on queda molt clar que la tutela i control de l'hospitalestarà sota la Junta de Beneficència, la qual nomenarà administrador i metges, vigilarà

1331. Arxiu Municipal, Manual d'Acords any 1853 i AHG, Fons Diputació, Benefeciència, lligall4343.1

1341. AHG, Fons Diputació, Beneficència, lligall 4363

1351. AHCSCF, Fons Municipal, lligall 596

75 de 297

l'administració, i revisarà els comptes.Per organitzar el nou funcionament de l'hospital es creava una Junta amb un president, un secretarii un administrador encarregat de nomenar hospitaler, conservar i millorar l'edifici, vigilarl'assistència facultativa, fer complir el reglament,��DPRQHVWDUi�D�ORV�HQIHUPRV�TXH�QR�WXYLHUHQ�HOGHELGR� UHVSHWR� D� ORV� IDFXOWDWLYRV� L� KRVSLWDOHUR�� R� VH� PRVWUDVHQ� LQGyFLOHV� D� ODV� SUHVFULSFLRQHVFXUDWLYDV�H[SXOViQGROHV�GHO�HVWDEOHFLPLHQWR�� VL� VX�PDO� OR�SHUPLWLHUH��FXDQGR� ORV�DYLVRV� IXHVHQLQIUXFWXVRV�; l'administrador també havia de confeccionar els registres i estadístiques, i cobrar �FRQH[DFWLWXG�\�VLQ�FRQWDHPSODFLyQ�DOJXQD�ODV�UHQWDV�GHO�(VWDQEOHFLPLHQWR�La tasca del metge de l'hospital era �YLVLWDU�D�ORV�HQIHUPRV�GHO�+RVSLWDO�HQ�HO�PRGR�\�IRUPD�TXH�DORV�GHPiV�GH�VX�FOLHQWHOD�SDUWLFXODU��SHUR�SURFXUDQGR�OD�HFRQRPLD�SRVLEOH�HQ�OD�SUHVFULSFLyQ�GH�ORVPHGLFDPHQWRV�FXDQGR�GH�HOOR�QR�SXGLHUD�UHVXOWDU�SHUMXGLFDGR�HO�HQIHUPR��$O�HIHFWR�WHQGUi�SUHVHQWH��R����������������������������������������������������������������������R�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������R������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������R�ORV�FRFLPLHQWRV�GH�PDOYDYLVFR��OLTXHQ��FHEDGD��DUUR]��\�RWURV��DVt�FRPR�LQIXVLRQHVGHIORU�GH�PDQ]DQLOOD��IORUHV�FRUGLDOHV��HWF�SXHGHQ�KDFHUVH�SHUIHFWDPHQWH�WDPELpQ�HQ�OD�FDVD� Quedavadoncs molt clar que l'estalvi era el primer que havia de mirar el metge a l'hora de receptar. Havia deportar una llibreta amb les anotacions de les receptes, dia a dia, donar el vist-i-plau a l'alimentaciódels malalts i donar les altes i baixes, així com avisar a l'administrador si els malalts o l'hospitalerno feien el que havien de fer.La tasca de l'hospitaler era oferir assistència als malalts, tenir cura de la provisió de medicines,preparar els aliments, �FRFLPLHQWRV��LQIXVLRQHV��ODYDWLYDV��EDxRV��FDWDSODVPDV��ODYDU�OD�URSD�\�WHQHUOLPSLR� HO� HVWDEOHFLPLHQWR�, recollir les paperetes d'admissió, altes i baixes per donar-ho al'administrador, portar una llibreta amb les despeses alimentàries. En compensació �� WHQGUiKDELWDFLyQ�IUDQFD�pO�\�VX�IDPLOLD�VLHQGR�VX\RV�ORV�SURGXFWRV�GH�OD�WLHUUD�DQH[D�DO�HVWDEOHFLPLHQWR�VDWLVIDFLHQGROH�DGHPiV�ORV�JDVWRV�GH�FDUEyQ��DFHLWH��OHxD�\�MDERQ�TXH�SRU�FDXVD�GH�ORV�HQIHUPRVFRQVXPLHUH�Per ser admès a l'hospital es requeria �VHU�SREUH�YHFLQR�GH�OD�SREODFLyQ��SUHYLR�UHFRQRFLPLHQWR�GHOIDFXOWDWLYR�\�VLQ�HO��DGPtWDVH��GHO�DGPLQLVWUDGRU� (art 25) tot i que l'article 27 posava encara méstraves al metge ja que �DWHQGLGRV�ORV�SRFRV�UHFXUVRV�GHO�KRVSLWDO�HO�IDFXOWDWLYR�WDQ�VyOR�FRQVLGHUDUiDGPLVLEOH�D�XQ�HQIHUPR�LQYDGLGR�GH�HQIHUPHGDG�DJXGD��VLQ�HPEDUJR�ORV�DIHFWDGRV�FUyQLFDPHQWHSRGUiQ�VHU�DGPLWLGRV�WDPELpQ�SURYLVLRQDOHPQWH�FXDQGR�SRU�OOXYLDV�R�RWUDV�FDXVDV�QR�SXGLHUHQ�VHUWUDVODGDGRV�GH�SURQWR�DO�+RVSLWDO�*HQHUDO�GH�OD�SURYLQFLD�� Al mateix temps,(art 29) �WDPELpQSRGUDQ�DGPLWLUVH�HQIHUPRV�D�SHQVLyQ�VLHPSUH�TXH�GHO�SUHFLR�FRQYHQLGR�SXGLHUH�UHVXOWDU�DOJ~QEHQHILFLR�SDUD�HO�HVWDEOHFLPLHQWR�Respecte a les dietes alimentàries dels malalts, el reglament explicava(art 30) que �&RPR�TXLHUD�TXHHO�UHJLPHQ�DOLPHQWLFLR�GH�ORV�HQIHUPRV�R�FRQYDOHFLHQWHV�VXHOH�FRQVLVWLU�HQ�VXVWDQFLD�GH�SDQ�R�FDOGRGH�FDUQH��VRSD�GH�SDQ�R�VpPROD�R�DUUR]��R�ILGHRV��PHGLD�UDFLyQ�XQD�R�GRV�YHFHV�DO�GLD��UDFLRQ�\PHGLD�\�GRV�YHFHV�UDFLRQ��SDUD�VX�DERQR�FRUUHVSRQGLHQWH�VH�REVHUYDUi�OD�VLJXLHQWH�WDEOD�25'(1$'2�$�81�(1)(502 $%212�325�',$

1361. AHCSCF, Fons Municipal, Beneficència, llig 594 i 595 per al Reglament

76 de 297

6XVWDQFLD�GH�SDQ GRV�EL]FRFKRV&DOGR�DOWHUQDGR�FRQ�VXVW�GH�SDQ FXDWUR�RQ]DV�FDUQH&DOGR�HQWHUR RFKR�RQ]DV�FDUQH6pPROD�XQD�YH]�DO�GtD XQD�RQ]D$UUR]�R�ILGHRV�GH�SULPHUD�FDOLGDG�8QD�YH]�DO�GtD XQD�\�PHGLD�RQ]D'RV�YHFHV�DO�GtD WUHV�RQ]DV3RU�FDGD�PHGLD�UDFLyQ�DGHPDV�GH�DOJXQDV�GH�ODV�VXVWDQFLDV�H[SUHVDGDV��XQD�FXDUWD�SDUWH�GH�ODFDUQH�FRFLGD�SDUD�FDOGR�\�WUHV�RQ]DV�GH�SDQ�DSDUWH�GHO�GH�VRSD��3RU�FDGD�UDFLRQ�OD�PLWDG�GH�ODFDUQH�\�VHLV�RQ]DV�SDQ�GHO�PRGR�GLFKR��/RV�FDOGRV��VHUDQ�FRQ�FDUQH�GH�FRUGHUR��FDUQHUR�R�EXH\DUW����6yOR�HQ�ORV�FDVRV�H[FHSFLRQDOHV�VH�DERQDUi�OHFKH�GH�FDEUD�R�YDFD���QXQFD�GH�EXUUUD��\�YLQRD�ORV�HQIHUPRV�R�FRQYDOHFLHQWHV�D�QR�VHU�TXH�HO�LPSRUWH�GH�GLFKDV�VXVWDQFLDV�VHD�FRPSHQVDGR�SRUOD�VXSUHVLyQ�GH�DOJ~Q�DUWtFXOR�HVWDQGR�HO�SDFLHQWH�D�UDFLyQ�HQWHUD��DVt�HV�TXH�HO�LPSRUWH�GH�OD�FDUQHSDUD�FDOGR�SRGUi�LQYHUWLUVH�HQ�OHFKH��SDUWH�HQ�YLQR��HQ�SHVFDGR�IUHVFR��EDFDODR��KXHYRV�HWF$UW�DGLFLRQDO���(O�+RVSLWDO�UHFLELUi�\�FXLGDUi�VLQ�ODV�IRUPDOLGDGHV�SUHYHQLGDV�SDUD�ORV�HQIHUPRV�D�FXDOTXLHU�QLxR�SHUGLGR�\�FX\D�SURFHGHQFLD�VH�LJQRUH��(O�JDVWR�TXH�WDO�YH]�UHVXOWDUH�VHUi�VDWLVIHFKRSRU�OD�DOFDOGtD�

L’any 1869, nomenen administrador de l’hospital a Josep Oller i Vidal. El desembre de 1872 l’estatvol posar a la venda el solar que hi ha entre l'hospital i l'ermita de Sant Sebastià i malgrat quel'ajuntament demana que no ho faci, any més tard (el 1878) tindrà lloc la venda tot i que l'ajuntamenthavia presentat un projecte per convertir aquest espai en plaça públicaL'octubre de 1875 l'ajuntament aprova��HO�EODQTXHR�GHO�+RVSLWDO��OLPSLD�GH�ODV�URSDV��FRPSUD�GHGRV� FDPDV� FRQ� VXV� FRUUHVSRQGLHQWHV� MHUJRQHV�� \� OD� UHFRPSRVLFLRQ� GHO� WHMDGR�� La Junta deBeneficència proposa també �OD�QHFHVLGDG�GH�UHQRYDUVH�HO�SHUVRQDO�GH�GLFKR�HVWDEOHFLPLHQWR�FRQSHUVRQDV�TXH�SXGLHVHQ�OOHYDU�HO�DOWD�\�EDMD�GHO�PLVPR�\�OR�TXH�PHQRV�XQD�VHQFLOOD�QRWD�GH�JDVWRV�OD� QHFHVLGDG� QR�PHQRV� LPSUHVFLQGLEOH� GH� SURYHHUVH� GH� URSDV� \� GHPiV� XWHQVLOLRV� QHFHVDULRV� HLQGLVSHQVDEOHV��\�SRU�~OWLPR�OD�XUJHQFLD�GH�ORV�PLVPRV�Però l'hospital funcionava amb escasses rendes. L'any 1882 disposa de 250 pessetes en béns que liprodueixen 8 pessetes anuals, més 250 pessetes que ingressa de subvencions. La penúria econòmicaserà doncs una constant. I l'esforç de l'ajuntament tampoc era gaire positiu: en el període 1876-1885invertia un 0,3% del seu pressupost total en beneficència, i encara era tot per pobres transeünts, jaque les poques inversions en l'hospital es consignaven en pressupost extraordinari. En el període1894-1900 dedicava a beneficència el 2,8% del seu pressupost total. L'augment era degut a lainclusió en els pressupostos del pagament de metge i medicines dels pobres locals. Una alegria que donaria força , empenta i fervor popular fou l'arribada de les Germanes de SantJosep l'any 1883, encarregant-se'n de tot el funcionament intern de l'hospital, cura dels malalts icaptes públiques setmanals per a la població.. Aquest any i a petició de les germanes, es construeixl'espadanya amb una petita campana sobre la porta de la capella de l'hospital

1371. Arxiu Municipal, Manuals d’Acords anys 1872, 1875 i 1878

1381. AHG, Junta Beneficència, Lligall 41

1391. No cal oblidar el fons de socialisme utòpic existent en el pare Butiñà

77 de 297

,� 1*5(662� 6� ,� '(63(6(6� '(� /+263,7$/� 081,&,3$� /� '(6$17$�&2/20$�'(� )$51(56� � $� ),1$/6�'(/� 6(*/(�;,; (AHCSCF, Municipa l, LLig 596) En rals, menys 1900-19 01-1902 enpessetes

ANY 1883 1884 1885 1891 1892 1893 1900 1901 1902

INGR 2532 2452 1799 6066 3665 1866 806 980 558

DESP 2744 2158 1316 6016 2302 1491 678 793 448

El març de 1892 l'ajuntament demana una subvenció a la Diputació de Girona, ja que l'hospital�FDUHFH�GH�UHQWDV�\�SDWURQDWR�\�HV�HO�FDVR�TXH�HV�HO�~QLFR�KRVSLWDO�TXH�WLHQH�HVWD�SREODFLyQ��HQ�HOTXH� QR� SXHGHQ� DOEHUJDU� ORV� SREUHV� QHFHVLWDGRV� \� HQIHUPRV� GH� HVWD� YLOOD� SRU� OD� FDUHQFLD�LQGLVSHQVDEOH� GH�PHGLRV� R� UHFXUVRV�� WHQLHQGR� QHFHVLGDG� � DTXHOORV� GH� VHU� WUDVODGDGRV� XQRV� DO+RVSLWDO�GH�HVWD�&DSLWDO��RWURV�VH�GLULJHQ�DO�GH�%DUFHORQD�\�ORV�PiV��TXH�VRQ�HQ�JUDQ�Q~PHUR�VLQDX[LOLR�DOJXQR��REWHQLHQGR�XQLFDPHQWH�HO�GH�OD�FDULGDG�SXEOLFD�VLHPSUH�LQVXILFLHQWH�HQ�HVWRV�FDVRVSRU�JHQHURVD�TXH�VHD��Pi[LPH�HQ�HVWD�SREODFLyQ�SRU�VHU�HPLQHQWHPHQWH�DJUtFROD�\�TXH�FRQ�PRWLYR�GH�YHU�SHUGLGRV�VXV�YLxHGRV�GHVGH������SRU�ODV�GLIHUHQWHV�SODJDV�TXH�ORV�KDQ�YHQLGR�D]RWDQGR��KDQTXHGDGR�ORV�SDUFHURV�GH�HVWH�WHUPLQR�HQ�VX�LQPHQVD�PD\RUtD�FRPSOHWDPHQWH�DUUXLQDGRV�\�HQ�HVWDGRGH�YHUGDGHUD�SREUH]D�\�SRU�OR�PLVPR�D�OD�PHQRU�LQYDVLRQ�GH�XQD�GH�ODV�HQIHUPHGDGHV�HVWDFLRQDULDVR�GH�RWUDV� FRQWDJLRVDV� FRPR� OD� UHFLHQWHPHQWH�GHVDUUROODGD�FRQ� OD�GHQRPLQDFLyQ�GH�GHQJXH� RWUDQFD]R�TXL]i�FRQ�PD\RU�LQWHQVLGDG�HQ�HVWD�YLOOD�TXH�HQ�RWUD�FXDOTXLHUD�GH�OD�3URYLQFLD��KDFH�TXHVH�YHD�VXPLGDV�LQILQLGDG�GH�IDPLOLDV�HQ�OD�PD\RU�LQGLJHQFLD��VLQ�TXH�SXHGDQ�VHU�WUDVODGDGDV��DO+RVSLWDO� GH� OD� 9LOOD� SDUD� VHU� VRFRUULGRV� HQ� WDOHV� FDVRV� FRQ� XQ� UHJXODU� DX[LOLR� DOLPHQWLFLR� RPHGLFLQDO��� La Diputació subvencionà, per una sola vegada amb 3.000 pessetes, l'hospital colomenc.És el mateix any aquest 1893 en què el regidor colomenc Francesc Fontdevila "Panxo" plega de laseva tasca municipal per dedicar-se exclusivament a difondre la seva famosa pomada " curandogratis a los pobres". Són els anys també que l'ajuntament té vertaders problemes per definir qui ésrealment pobre i no ha d'anar a fer el servei militar: vídues que depenen del jornal del seu únic fill,pares impossibilitats que no podrien ésser ajudats són les dues causes que més esgrimeixen els jovesper lliurar-se de servir a la pàtriaEl 20 de setembre de 1894, amb la implantació del Registre de la Propietat, l'ajuntament aprofitàl'ocasió per "adjudicar-se" legalment l'hospital, ja que la seva situació havia quedat bastant confusaentre el patronat del duc d'Híxar, la compra i construcció de l'hospital feta per l'ajuntament i l'obreriade l'església i la pèrdua de jurisdiccions. No consta cap mena de protesta de l'apoderat del Ducd'Híxar a Barcelona. L'hospital, en la primera escriptura del Registre consta com �8Q� HGLILFLRGHVWLQDGR�D�+RVSLWDO�GH�3REUHV�HQIHUPRV�FRQ�SDWLR�\�KXHUWR�DO�GHWUiV�GHO�PLVPR��VLWXDGR�HQ�OD�FDOOHGH�6DQW�6HEDVWLiQ�GH�OD�SUHVHQWH�9LOOD��VHxDODGR�GH�Q������FSPSXHVWRG�H�SODQWD�EDMD�\�XQ�SLVR�WHQLHQGR�HO�HGLILFLR����PHWURV����FHQWLPHWURV�GH�ODUJR�SRU����PHWURV����FHQWtPHWURV�GH�DQFKR�HQ�VXIUHQWH��\�HO�SDWLR�FHUFDGR�GH�SDUHG�XQLGR�D�GLFKR�+RVSLWDO�FRPSXHVWR�GH�VDOLGD�D�OD�FDOOH�*HURQD�WLHQH����PHWURV�GH�ORQJLWXG�SRU����GH�ODWLWXG��\�HO�KXHUWR�FHUFDGR�GH�HPSDOL]DGD�TXH�IRUPD�XQSROtJRQR�LUUHJXODU�GH���GLVWLQWRV�ODGRV�FX\RV�ODGRV�ORQJLWXGLQDOHV�PiV�ODUJRV�VRQ�HO�GH�OD�SDUWHVXSHULRU�GH����PHWURV�\�HO�GH�OD�SDUWH�LQIHULRU�GH����PHWURV����FHQWtPHWURV�GLHQGR�OD�DOWXUD�PD\RU

1401. AHG, Beneficència, llig 4344.41

78 de 297

R�DQFKXUD�GH����PHWURV�\�OD�PHQRU�GH����PHWURV����FHQWtPHWURV��FX\D�WRWDO�VXSHUILFLH�GHO�KXHUWR�HVGH�����PHWURV����FHQWtPHWURV�/LQGD�OD�ILQFD�GHVFULWD�HQ�MXQWR�FRQ�SXHUWDV�GHO�KRVSLWDO��SDWLR�FHUFDGR�\�KXHUWR��DO�IUHQWH�R�VHD�6XUFRQ�OD�FDOOH�GH�6DQ�6HEDVWLiQ��D�OD�GHUHFKD�R�VHD�DO�2HVWH�FRQ�XQ�FDOOHMyQ�R�WUDYHVtD�GH�OD�SRU�GLFKDFDOOH�GH�6DQ�6HEDVWLiQ�D�OD�GH�*HURQD��DO�1RUWH�SRU�OD�FDOOH�GH�*HURQD�\�OD�FDUUHWHUD�5HDO�GHO(VWDGR�GH�UHFLHQWH�FRQVWUXFFLyQ��TXH�GHVGH�OD�3OD]D�GH�6DQ�6HEDVWLiQ�GLULJH�D�$QJOpV�\�DO�(VWH�SjUWHFRQ�HO�DOPDFpQ�GH�-XDQ�3OD�\�FRQ�OD�PHULWDGD�FDUUHWHUD�PHGLDQGR�HQWUH�HO�HGLILFR�\�HO�KXHUWR�ODUHIHULGD�FDOOH�FXDO�HGLILFLR�HV�GH�YDORU������SWDV��GLFKD� ILQFD�QR�DSDUHFH�JUDYDGD�FRQ�FDUJRVHVSHFLDOHV�� (O� $\XQWDPLHQWR� GH� HVWD� FLXGDG� SRVHH� D� WtWXOR� GH� 'XHxR� SRU� FHVLyQ� YHUEDO� \JUDWXLWDPHQWH�TXH�OH�KL]R�HQ�WLHPSR�PX\�UHPRWR�HO�([FHOHQWtVLPR�6U��'XTXH�GH�+tMDU�SDUD�TXH�VHXWLOL]DUD�SDUD�+RVSLWDO�GH�3REUHV�(QIHUPRV3RU�OR�WDQWR�D�WHQRU�GH�OR�GLVSXHVWR�HQ�HO�5HDO�'HFUHWR�GH����GH�1RYLHPEUH�GH������\�D�LQVWDQFLDGH� HVWH� 0XQLFLSLR� VH� LQVFULEH� OD� SRVHVLyQ� GH� OD� ILQFD� GH� HVWH� Q~PHUR� D� IDYRU� GHO� 0DJQtILFR$\XQWDPLHQWR�GH�HVWD�YLOOD�HQ�FDOLGDG�GH�&RUSRUDFLyQ�&LYLO�Solventada definitivament la propietat de l'hospital, l'any següent, 1895, es va fer un nou reglamentdel �+RVSLWDO�GH�OD�9LOOD�GH�6DQWD�&RORPD�GH�)DUQpV�EDMR�OD�DGYRFDFLyQ�GHO�EHDWR�6DOYDGRU�GH+RUWD� que interessa comentar:

art 1.- (O�+RVSLWDO�HVWDUi�EDMR�OD�WXWHOD�GH�OD�-XQWD�$GPLQLVWUDWLYD�GH�EHQHILFHQFLD�QRPEUDGD�SRUHVWH�$\XQWDPLHQWRart 2.- $�OD�-XQWD�OH�LQFXPEH�QRPEUDU�HO�DGPLQLVWUDGRU�\�IDFXOWDWLYR���DVt�FRPR�OOHQDU�ODV�YDFDQWHVTXH�RFXUULHUDQ�GH�ORV�LQGLYLGXRV��GH�OD�SURSLD�-XQWD��YLJLODU�OD�DGPLQLVWUDFLRQ��UHYLVDU�\�DSUREDUODV�FXHQWDV�\�VROYHQWDU�ODV�GXGDV�TXH�RFXUULHUUDQ�VREUH�HO�SUHVHQWH�5HJODPHQWR�\�DVt�PLVPR�UHVROYHUORV�FDVRV�TXH�HQ�HO�PLVPR�QR�HVWXYLHVHQ�SUHYLVWRVart 3.-�1RPEUDUi�OD�-XQWD�XQR�R�GRV�DX[LOLXDUHV�SDUD�FXLGDU�G�HORV�HQIHUPRV�YDURQHV�TXH�HQ�HOSURSLR�KRVSLWDO�VH�DOEHUJDUHQ.La Junta es reunirà un mínim de quatre cops l'any per parlar de��FXDQWR�FRQFXLHUQH�DO�EXHQ�UHJLPHQ�PHMRUDV�\�GLVWULEXFLyQ�\�DSUREDFLRQ�GH�LQYHUVLRQHV�art 5.- El President reunirà la Junta quan li sembli o bé quan li demanin dos vocals. El secretari faràel de sempre: actes, documentsarts 9-14.-(O� DGPLQLVWUDGRU�� YLJLODUi� OD� DVLVWHQFLD� IDFXOWDWLYD� \� GRPpVWLFD� GH� ORV� HQIHUPRVDPRQHVWDUi� D� ORV� HQIHUPRV� TXH� QR� WXYLHVHQ� HO� GHELGR� UHVSHWR� D� ORV� IDFXOWDWLYRV�� KHUPDQDV� RDX[LOLDUHV�\�VLHPSUH�TXH�VH�PRVWUDUHQ�LQGyFLOHV�D�ODV�SUHVFULSFLRQHV�IDFXOWDWLYDV��H[SXOVDQGROHV�VLVX�PDO�OR�SHUPLWHLUH�FXDQGR�ORV�DYLVRV�IXHVHQ�LQIUXFWXRVRV��SUHYLR�DFXHUGR�G�HOD�-XQWD���HQWUDGHV\� VDOLGDV�� DOWDV� \� EDMDV�� UHQWDV�� \� WHQGUi� HQ� VX� SRGHU� XQD� OODYH� GHO� URSHUR� GH� ORV� HQIHUPRV�HQWUHJDQGR�D�OD�VXSHULRUD�GH�ODV�KHUPDQDV��FXDQWD�URSD�VHD�QHFHVDULD�SDUD�FDGD�HQIHUPRart 19.- (O�FXUD�SDUURFR�HV�XQ�YRFDO�TXH�KD�GH�KDFHU�FXPSOLU�DO�SHUVRQDO�UHOLJLyVR�FRQ�SXQWXDOLGDGFHOR�\�H[DFWLWXG��YLVLWDU�FRQ�IUHFXHQFLD�ODV�VDODV�SDUD�HQWHUDUVH�GH�OD�PDUFKD�UHOLJLRVD�GH�FDGD�XQDGH�HOODV�\�GH�Vt�ORV�HQIHUPRV�KDQ�UHFLELGR�ORV�VDFUDPHQWRV��VLF���TXH�ORV�PqGLFRV�KDQ�RUGHQDGR�'LVSRQHU�TXH�HQ�ORV�GtDV�FOiVLFRV�GHO�DxR�\�HQ�DTXHOORV�TXH�MX]JXH�RSRUWXQRV�VH�KDJD�D�ORV�HQIHUPRVXQD�EUHYH�SOiWLFD�PRUDO�SRQLpQGRVH�DQWHV�GH�DFXHUGR�FRQ�HO�PpGLFR�GH�VDOD�R�WXUQR"Els metges es tornaran, portaran una llibreta amb els medicaments receptats, faran les dietes, mentre

1411. Registre de la Propietat, Farners, Llibre I, 20-9-1894

1421. AHCSCF, Municipal, llig 687, consta el reglament amb data de l’any 1899, mentre en elManual d’Acords consta aprovat pel Ple Municipal el juny de 1895

79 de 297

que les Germanes (arts 25 a 35) prestaran l'assistència domèstica als malalts i alimentària imedicaments seguint les ordres del facultatiu i de l'administrador, només admetran malalts si portenel val d'admissió. Tindran habitació franca i els productes de l'hortNomés s'acceptaran malalts pobres de la vila, i només en casos extraordinaris s'acceptaran malaltscrònics o aguts ja que les rendes són petites; pagant una quantitat podran haver-hi malalts a pensió;l'admissió de malalts serà de 8 a 10 matí i de 3 a 6 tardaels tres metges de torn eren Francesc Bofill Galtés, Miquel LLinàs Fàbregas i Tomàs BarreraVerdaguer; els farmacèutics: Salvador Barrera Suñer i Josep Tomàs PalmadaAmb el nou reglament, l'any 1896 l'ajuntament es gastà 441 pessetes fent petites reformes al'hospital.

/$�&$5,7$7�,�%(1(),&Ê1&,$�&2/20(1&$�(1�(/�6(*/(�;,;

Ja hem vist que fou a partir de la Llei de 1849 i el Reglament de 1853 quan s'organitzà de maneraoperativa la beneficència. A Santa Coloma l'abril de 1849 es formava la Junta Parroquial Municipalde Beneficència sota la presidència de l'alcalde Ramon Simón i el març de 1853 ja existia la JuntaMunicipal de Beneficència. L'octubre del mateix any la Junta va crear les Juntes de Parròquia, peracostar-se més més a prop en la problemàtica de cada lloc i poder-hi actuar amb més coneixementde causa. Se'n crearen quatre ( una en el veïnat de Vallors, una de Castanyet i Sant Pere Cercada,una del veïnat de Vall i l'altre del nucli urbà) i a l'igual que la Junta Municipal es renovaven cada dosanys. Quines eren les tasques d'aquestes Juntes Parroquials? Doncs de fet eren les mateixes quela Junta Municipal però en la seva zona o veïnat. A Santa Coloma pràcticament no actuaren deixant-ho tot a mans de la Junta Municipal. Estaven formades per l'alcalde-president, el rector de laparròquia com a vice-president, el secretari i els vocals. Les seves funcions eren:�R������������������������������������������������������������������������������������������������������������������R����������������R�����������������������������������������������R���������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������R��������������Q��������������������������������������������������������������������������������������������������������R���������������������������������������������������������������R����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������IHUPRV��\D�SDUD�HOFXLGDGR�GH�ORV�SiUYXORV��FRPR�SDUD�OD�HGXFDFLyQ�GH�ORV�KXpUIDQRV�\�GHVDPSDUDGRV��\�~OWLPDPHQWHH[FLWDU�D�ORV�SDUURTXLDQRV�SXGLHQWHV�D�TXH�VH�DVRFLHQ�D�ORV�WUDEDMRV�GH�ODV�-XQWDV�HQ�ORV�REMHWRV�TXH

1431. AHCSCF, Fons Municipal, Lligall 596

80 de 297

HVWDV�OHV�VHxDODQ�SDUD�UHDOL]DU�HQ�OD�PD\RU�HVFDOD�SRVLEOH�OD�JUDQGH�REUD�GH�VRFRUUHU�DO�LQGLJHQWH�HVSHFLDOPHQWH�D�ORV�TXH�SRU�LQIRUWXQLRV�LQHYLWDEOHV�\�GHVSXpV�GH�KDEHU�REVHUYDGR�EXHQD�\�UHOLJLRVDFRQGXFWD��KDQ�FDtGR�HQ�OD�PLVHULD.8n���������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������9n��������������������������������������������������������������������������������������������������10o�����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������11º Procuraran que l'alimentació en espècie que donen als pobres sigui de bona qualitat i podran aixíajustar preus amb els proveïdors12º Faran un llistat estadístic de tots els que s'han de socòrrer13º Si en el poble està permés demanar almoines pels carrers la Junta vigilarà qui la demana, si ésdel poble, on viu, com se'ls gasta...14º La Junta tindrà un encarregat per passar cada setmana amb una capseta per les cases i demanarpels pobres �SURFXUDQGR�OD�-XQWD�H[FLWDUOHV�SDUD�TXH�OR�YHULILTXHQ�HQ�YH]�GH�HQWUHJDUODV�DO�PHQGLJRHQ� ODV� SXHUWDV� GH� ODV� FDVDV� SDUD� FRQVHJXLU� DVt� OD� SULYDFLyQ� DEVROXWD� GH� OD�PHQGLFLGDG� \� VXVFRQVLJXLHQWHV�PROHVWLDV�D�OD�PRUDO�\�D�OD�VHJXULGDG�S~EOLFD���També podrà la Junta tenir una caixetafixa dins l'església. La realitat és però, que la major part de la tasca de la Junta Municipal de Beneficència fouadministrar l'hospital, del qual ja n'hem vist l'evolució al llarg d'aquest segle XIX. Però l'hospital eranomés la part més visible de la xarxa assistencial colomenca. El fet d'ocupar un espai físic a l'entradadel poble donava més força a la institució. Però l'hospital, bastant abandonat tot el segle XIX al noquedar definida la seva propietat, només albergava casos extrems de malalts crònics, terminals opobres solitaris. Apart d'aquests casos, la pobresa era latent a Santa Coloma i per aquest motiuexistien altres sistemes de beneficència, entre els quals destaquen les ajudes en metges, medicines,escoles i obres públiques. Pocs mesos abans de la Revolució de Setembre, concretament el març de 1868, tenim constànciaque en el poble s'havia establert un sistema d'ajut als pobres mitjançant l'entrega a cada família d'unadeterminada quantitat de pa, comprat amb els diners obtinguts per subscripció popular entre lesfamílies benestants. Tanmateix aquest sistema del pur repartiment no satisfeia a tothom i el vuit demarç es va reunir en el saló públic d'en Coral l'ajuntament en pes i tots els homes importants de lavila on l'alcalde va exposar que �HO�VLVWHPD�GH�GDU�HO�SDQ�D�WUHV�TXDUWDV�SRU�OLEUD��D�ODV�IDPLOLDVSREUHV�QR�VDWLVIDFtD�HQ�VX�FRQFHSWR�OD�YHUGDGHUD�QHFHVLGDG�GH�HOORV���H[WHQGLHQGRVH�HQ�GHPRVWUDUVXV� IXQGDPHQWRV��\�TXH�HVWH�KHFKR�HVWDED�HQ� OD�FRQYLFFLyQ�PiV� tQWLPD� �TXH�HO�PHGLR�SURSLR�\DGHFXDGR�SDUD�GHMDU�HQ�SDUWH�VDWLVIHFKRV�ODV�QHFHVLGDGHV�GH�ORV�PHQHVWHURVRV�UHVSHFWR�HPSHUR�GHDTXHOORV�TXH�SXGLHUHQ� �GHGLFDUVH�DO� WUDEDMR�� HUD� HO� GH�SURSRUFLRQDUOHV� MRUQDO� SRU� ODV�PXFKDVUD]RQHV� TXH� QR� VH� RFXOWDQ� D� OD� FRQFXUUHQFLD�� Els assistents decideixen que� �ODV� FDQWLGDGHVVREUDQWHV� GH� OD� VXEVFULSFLRQ� VH� HPSOHDVHQ� HQ� DTXHOODV� REUDV� GH� FDUDFWHU� S~EOLFR� TXH� PHMRUFRQVLGHUH�HO�PXQLFLSLR�D�UHVHUYD�HPSHUR�GH�OD�SDUWLGD�TXH�VH�FUHD�FRQYHQLHQWH�SDUDV�VDWLVIDFHU�ODV

1441. AHCSCF, Municipal, Llig 595

81 de 297

FDQWLGDGHV� GH� SDQ� VXPLQLVWUDGDV� SDUD� DWHQGHU� DO� VRFRUUR� GH� DTXHOODV� IPLOLDV� QHFHVLWDGDV� HLPSHGLGDV�SRU�OD�YHMH]��DFKDTXHV�X�RWUDV�GROHQFLDV�GH�GHGLFDUVH�DO�WUDEDMR� . Es plantejava unavegada més, el concepte de caritat i les seves formes de resolució: donar l'almoina o bé donar unmitjà per poder-se guanyar el pa. Les obres públiques havien estat i seran per molt temps una solucióparcial i temporal a la pobresa cíclica de la població.En la segona meitat de segle, l'ajuntament elaborava un Padró de Pobres on anualment s'haviend'inscriure tots els caps de família que no arribessin a uns ingressos determinats. A partir d'aquestPadró, l'ajuntament pagava unes trenta pessetes trimestrals que corresponien a medicines pagadesper aquestes famílies . El sistema d'ajut a aquestes famílies consistia no només en els medicamentssinó que l'ajuntament tenia establert uns torns quadrimestrals entre els tres metges del poble peratendre aquestes famílies a domicili .Tanmateix l'any 1898 canviaran el sistema i nomenaran un únicmetge, titular de Beneficència i de l'hospital, amb un sou de 300 pessetes anuals per aquesta feina.A part de la pobresa crònica i estructural de diverses famílies, la pobresa conjuntural afectava a unampli col×lectiu colomenc i així l'any 1898, les pluges no havien deixat treballar als jornalers il'ajuntament obre una subscripció popular amb 200 pessetes per fer obres públiques.Un altre aspecte en el qual s'ajudava a les famílies pobres era en l'ensenyament. La instrucció mésque l'educació dels nens pobres fou una constant preocupació de les diverses lleis estatals . El 4d'agost de 1836 s'aprovava, en plena lluita contra els carlins, el Pla General d'Instrucció Pública queaplicava un criteri restrictiu sobre la gratuïtat de l'ensenyament públic: només el tindrien aquells nensque demostressin ser vertaders pobres. Més important que aquest Reial Decret és el Pla d'InstruccióPrimària de 21 de juliol de 1838 i el Reglament que el desenvolupava (26 de novembre de 1838)on es reglamentava la financiació de les escoles públiques per part dels ajuntaments.Pels mateixos anys que s'aprovava aquest Pla i Reglament, el 1836, es reunia a Santa Coloma deFarners la Comissió d'Escoles presidida per l'alcalde, els regidors, el domer i dos pares, Pau Borrelli Tomàs Verdaguer. Aquesta comissió nomenà mestre en propietat a Florentí García amb una sèriede condicions:����VH�REOLJD�WDPELqQ�HQ�HQVHxDU�*UDPDWLFD�/DWLQD�D�ORV�QLxRV�GH�HVWD�YLOOD�\�VX�WHUPLQR�SDJDQGRFDGD�LQGLYLGXR�FRQFXUUHQWH�D�ODWLQLGDG�RFKR�UHDOHV�PHQVXDOHV�\�HQ�HQVHxDU�JUDWXLWDPHQWH�\�VLQ�HOPHQRU�HVWLSHQGLR�OD�ODWLQLGDG�D�WRGRV�ORV�QLxRV�GH�OD�YLOOD�\�WHUPLQR�TXH�OD�FRPLVLRQ�GH�HVFXHODV�\D\XQWDPLHQWR�FDOLILFDVHQ�GH�SREUHV�R�QR�SXGLHQWHV����Al llarg del segle XIX són constants els llistats de nens pobres que s'intercanviaven ajuntament imestres. Però l'ajuntament fins i tot va anar més lluny d'aconseguir l'ensenyament primari elementalper a nens pobres, ja que l'any 1866 el mestre de capella Bonaventura Frigola va rebre una subvencióde l'ajuntament per ensenyar música a dotze nens pobres i l'any 1882 el mestre de dibuix Emili Claràobria una escola de Dibuix on també tindrien ensenyament gratuït els nens que l'ajuntament elsconsiderés pobres i volguessin aprendre la matèria de Dibuix, mentre que la resta d'alumnes pagaria5 pessetes anuals de matrícula.Malgrat tot, l'escola era també un microcosmos social, ja que dins la classe quedaven bendiferenciats els que pagaven i els que no pagaven. L'ensenyament gratuït dels nens pobres els donava

1451. Arxiu Municipal, Manual d’Acords 1868

1461. Idem any 1898

1471. Idem, any 1836, f33v

1481. Idem anys 1866 i 1882

82 de 297

dret només a aprendre a llegir; si volien aprendre a escriure ja havien de pagar. O sigui, l'ajuntamentcobria la necessitat vital i imprescindible del moment: saber llegir, per no quedar desplaçat d'unasocietat cada vegada més tecnificada, burocratitzada, on el paper escrit significava el poder, la raói la llei. Els ciutadans, mínimament, sabent llegir podien obeir. A finals de segle XIX, el mestre JoanClarà tenia la classe dividida en tres grups: �����3REUHV�����ORV�GH�XQD�SHVHWD��TXH�VRQ�ORV�TXH�QRHVFULEHQ�\����ORV�TXH�HVFULEHQ�TXH�SDJDQ������SHVHWDV���� La seva esposa, la mestra Micaela tambétenia tres grups a la classe de nenes: �����3REUHV�����ODV�GH�XQD�SHVHWD�TXH�VRQ�ODV�TXH�KDFHQ�PHGLD���� ODV�TXH�SDJDQ������SHVHWDV�TXH�KDFHQ�JDQFKLWR�� FRVWXUD� VHxDODU� \� ODV� GHPiV� ODERUHV� GH� ODHOHPHQWDO�

1491. AHCSCF, Actes Junta Inspecció Ensenyament

83 de 297

6$17$�&2/20$�'(�)$51(56�(1�(/�6(*/(�;;

L’any 1906 Santa Coloma fou nomenada ciutat pel rei Alfons XIII. Els regidors acceptaren l’honorsempre i quan no signifiqués un augment dels impostos. El títol no serví per tornar a l'esplendor demitjan segle XIX i la població decreixia: si l'any 1900 eren 4.666 habitants l'any 1936 n'eren 4.533i només 4.240 acabada la guerra. El poble s'havia estancat vivint de l'administració i d'una economiaforestal cada vegada menys competitiva i més caduca. Les fàbriques brillaven per la seva absènciai el moviment obrer era inexistent. En canvi, el Sindicat Agrícola, que aplegava pagesos propietarismajoritàriament, eren el segon més important de la província els anys trenta. La majoria d'EsquerraRepublicana que sorgí en les eleccions municipals de 1931 tingué molta feina a dissenyar obrespúbliques per donar feina als aturats colomencs i la guerra acabà d'ensorrar la feble economia. Noserà fins la dècada de 1960 que es notarà un moviment demogràfic i laboral en el poble, productede l'arribada d'immigrants andalusos i castellans. Per la pròpia estructura física urbanística i per lapròpia manca de força econòmica l'arribada serà més una anècdota que un trauma, ja que elsnouvinguts s'aniran instal×lant en diverses zones del poble ocupant cases buides i en cap momentes concentraran en un barri o zona marginal. Aquest fet serà bàsic per entendre la minvadaproblemàtica social que significà l'immigració i la facilitat de la seva adaptació, de forma que a finalsde segle la població colomenca està totalment integrada. Una altra causa que ajudà a aquest fenomenfou que la immigració forana coincidí amb l'arribada al poble de tota la pagesia dels veïnats propersa Santa Coloma que s'instal×laren a viure en els nous barris creats a partir dels anys setanta: Pla delCementiri, Can Malladó....urbanitzacions que sofriren també les conseqüències de la disbauxaurbanística, tot i que en cap moment significaren amuntegament i massificació. Amb aquest sentit,el veïnatge, el coneixement d'uns envers els altres ha estat un fet important a l'hora de comprendrela problemàtica social de la ciutat. Una problemàtica que es notà a finals dels anys setanta amb lacrisi del tèxtil, la principal indústria colomenca. El tancament lent i sincopat de la majoria defàbriques ha marcat la ciutat que s'ha convertit fins a cert punt en una ciutat dormitori dedicada alsector terciari i que l'any 1997 era la que tenia més atur de tota la província. Atur que en cap momentha significat cap problema social ja que sembla que les xifres i la realitat equidisten bastant.Tanmateix, i a l'igual que la majoria de ciutats gironines, es nota un increment de poblaciómagrebina que és la que més usa dels Serveis Socials. L'any 1999 la població assolia els 8.800habitants.

/+263,7$/�),16�/$�*8(55$�&,9,/

El segle XX començava a Santa Coloma amb festes per a celebrar-ho. L'ajuntament va il×luminarels balcons de la Casa Consistorial el 31 de desembre de 1899 i l'u de gener de 1900, va regalar unapesseta a tots els presoners de la presó comarcal i va donar ��XQ�SDQ�GH�FLQFXHQWD�FpQWLPRV��XQDPRUFLOOD�R�EXWLIDUUD�\�XQD�OLEUD�GH�DUUR]�D�WRGDV�ODV�IDPLOLDV�FRQVLGHUDGDV�SREUHV�HQ�HO�3DGUyQ�GH%HQHILFLHQFLD�. Aquest repartiment "paternalista" es convertirà en una constant per la Festa Majoro bé per Nadal i durarà fins la dècada de 1970. I no era només l'ajuntament: el desembre de 1901 perexemple, el Partit republicà, amb dos representants en el consistori, va oferir 100 pessetes per donarmenjar als pobres. I l'any 1905 l'ajuntament reparteix 0,50 ptes en pa, 0,50 ptes en carn i 0,25 ptesen arròs per a cada família pobre, repartiment que farà l'alcalde públicament i davant tots elsmembres del Consistori que vulguin assistir-hi . El desembre de 1910, un altre cas, serà el famós

84 de 297

Panxo qui donarà 150 pessetes per als pobres, que l'ajuntament repartirà així: 75 ptes per al'Associació de Dones de Sant Vicens de Paül, i 75 ptes per a comprar el menjar de Nadal als pobres.

El segle XX començava l'hospital amb en Josep Oller i Vidal d'administrador que ja ho era des del1869. La Junta Local de Beneficència creada l'any 1853 s'havia convertit pràcticament en la Juntade l'Hospital, ja que totes les seves actes tracten temes exclusius d'aquesta institució.

,1� *5(6626� � ,� '(63(6(6� '(� /+263,7$/� 081,&,3$/�'(32%5(6�'(�6$17$�&2/20$�'(�)$51(56�(1�(/�3(5Ë2'(�����������HQ�SHVVHWHV (AHCSCF, Beneficènc ia, LLig 20)

ANY 1900 1901

1902

1903 1906 1907 1908

1909 1910

INGS 806 980 558 1081

1885 1014

436 1408

1091

DESP 678 793 448 990 2475

1502

1248

1408

1301

L'any 1904, la Junta modifica altra vegada els torns de metges i farmacèutics que quedaran així, persemestres:juliol-agost: metge: Miquel LLinàs; farmacèutic: M Josep Tomàsset-oct: metge: Tomàs Barrera; farmacèutic: Josep CallísNov-des: metge: Francesc Bofill; farmacèutic: vídua BarreraAquest mateix any 1904 la comadrona s'ofereix a l'ajuntament per tenir cura i ajudar a les parterespobres, sempre i quan aquest li pagui una quantitat encara que sigui petita. Una altra manera d'ajudarals pobres: el gener de 1906 el professor Emili Clarà fa una vetllada en honor del nou ajuntamenti els diners obtinguts els reparteixen per als nens pobres: 8,40 ptes per als vuit nens pobres del mestreFrancesc Prat; 7,30 ptes per a les nenes pobres d ela mestra Caterina Estruch i 8 ptes per als 8 nenspobres del propi Clarà. L'any 1911, per exemple, a l'escola del mestre Buixeda, de 80 nens, 15 erende la categoria de pobres. L'any 1906 la Junta de l'hospital vol construir una habitació per a malaltsinfecciosos i compren dues calderes per rentar la roba d'aquests tipus de malalts.El gener de 1908 es retoca el reglament de l'hospital i la Junta es formarà amb el president, que seràsempre l'alcalde, un vocal nat, que serà sempre el prevere de la parròquia, i quatre vocals elegits perl'ajuntament. El problema que se'ls havia plantejat amb els torns de metges, és que feien ara tornsdiaris, de forma que el malalt cada dia veuria un metge diferent, amb lo qual es malmetia el seu

1501. Arxiu Municipal, Manuals d’Acords dels diversos anys citats

1511. Totes les cites i referències sense consignar pertanyen al LLibre d'Actes de la JuntaMunicipal de Beneficència 1901-1945, Lligall 20, AHCSCF

1521. Arxiu Municipal, Manuals d'Acords dels diversos anys citats

85 de 297

seguiment. Per evitar aquest fet, nomenen només dos metges, en Tomàs Barrera i en Miquel Llinàs,Inspector de Sanitat Local el primer i Metge Titular el segon. La seva tasca consistirà en tenir curaels malalts de l'hospital i les germanes de Sant Josep �FX\R�VHUYLFLR�GHEHUiQ�SUHVWDU�LQGLVWLQWDPHQWH\�D�YROXQWDG�GHO�SDFLHQWH�TXH�GH�HOORV�QHFHVLWH�En la mateixa reunió del gener acorden �+DFHU�FRQVWDU�HQ�DFWD���FRPR�WHVWLPRQLR�GH�JUDWLWXG��XQYRWR�GH�JUDFLDV�DO�DQyQLPR�GRQDQWH�TXH�GDQGR�XQD�KHUPRVD�SUXHED�GH�FDULGDG�\�DIHFWR�D� ORVHQIHUPRV�SREUHV�GH�HVWD�SREODFLyQ�VDOGDQGR�ORV�GpILFLWV�GH�OD�DGPLQLVWUDFLyQ�GHO�+RVSLWDO�GXUDQWH�����\������ També agraeixen al reverend Pere Dalmau l'interès que té a recollir fondos i millorarl'hospital i també agraeixen a les religioses la seva tasca.El dèficit de 1908 també té un salvador ��FX\D�FDQWLGDG�KD�VLGR�DERQDGD�SRU�XQ�SDUWLFXODU�FX\RQRPEUH�TXLHUH�SHUPDQHFHU�LJQRUDGR�� En aquest any, i segons informe tramés a la Junta Provincialde Beneficència, l'hospital disposa de 12 llits i si han fet 50 estances. Els ingressos han estat de 436pessetes i les despeses de 1243 pessetes. El metge de l'hospital , el qual també assisteixdomiciliàriament a les famílies pobres és Miquel Llinàs que cobra 500 pessetes a l'any per aquestatasca, segons contracte fet l'any 1894. La Junta Municipal té consignades en el seu pressupostaquestes 500 pessetes més 800 pessetes per pagar medicaments a aquestes famílies .Tanmateix , el febrer de 1911 l'hospital tenia cada vegada més dèficit, que ja es convertia en crònici l'ajuntament concedeix una subvenció anual de 250 pessetes. La solució a aquesta problemàticaeconòmica vindrà a través del llegat de 25.000 pessetes fet pel colomenc resident a Barcelona JosepNoguer i Llorell, (testament fet el 17-4-1908) mort el mes de maig de 1910. La Junta davant laimportància del llegat, decideix provisionalment, invertir els diners en valors de l'Estat gestionatsper l'ajuntament i li demana a aquest fer un estudi per canviar el reglament de l'hospital i poder aixíoptimitzar el llegat. El reconeixement popular a Josep Noguer es plasmarà el mes de maig de 1911,quan l'ajuntament decideix posar el nom de Josep Noguer al C/ Major malgrat que no es durà a termei l'any 1915 posen el seu nom a Les Mesures, nom que tampoc perdurarà i no serà fins el maig de1931 que el seu nom romandrà fins l'actualitat en el carrer que va del C/ Sant Sebastià a la plaça delFiralL'any 1911, quan es cobra el llegat Noguer, l'hospital ha atès a 4 homes i 8 dones, ha ingressat 1174pessetes ( 1154 d'almoines i 20 de l'ajuntament) i ha gastat 1601 pessetes.En aquest any 1911 es canvià el reglament de l'hospital. La Junta estaria formada per l'alcalde-president, dos vocals nats (metge titular i rector) i 4 vocals.(Art 1) Els càrrecs tindrien una duradade cinc anys i els vocals serien nomenats per l'ajuntament a proposta d'una terna presentada per laJunta. El rector actuaria de tresorer i el secretari en seria el mateix secretari de l'ajuntament. Elscomptes diferents del normal funcionament haurien de ser aprovats per l'ajuntament. Els acords dela Junta s'adoptarien per majoria absoluta. La feina dels càrrecs (metge, germanes, vocals...) no variadels altres reglaments. Només en el cas del capellà es limita a dir que��FXPSOLUi�ODV�IXQFLRQHV�GH�VXPLLVWHULR�VDFHUGRWDO�HQ�OD�IRUPD�TXH�OH�GLFWH�VX�FHOR�\�FRQFLHQFLD� i en el cas dels metges insisteixmolt en l'estalvi en els medicaments.Finalment (arts 37-39) l'ajuntament es comprometia a acceptar totes les donacions i se les voldesestimar haurà d'haver-hi l'informe de tres lletrats. Els donatius en metàl×lic superiors a 500pessetes es posarien sempre en Deute d el'Estat i els títols es dipositarien en el Banc d'Espanya.

1531. AHG, Junta Beneficència, LLigall 43

1541. Idem, lligall 44

1551. AHCSCF, Lligall 688

86 de 297

Aquest reglament és aprovat per l'ajuntament l'abril de 1911 i aprofiten la seva presentacióper honrar al benefactor Josep Noguer el quatre de maig amb unes honres fúnebres i assistència deles diverses autoritats locals.Començava una nova etapa per a l'hospital: amb el llegat, el febrer de 1912, la Junta decideixmillorar les condicions de l'hospital i l'alcalde-president �HQXPHUy� ODV�GHILFLHQFLDV�GH�DOJXQRVGHSDUWDPHQWRV��OD�QHFHVLGDG�DEVROXWD�GH�FHUFDU�FRQ�SDUHG�GH�SLHGUD�HO�KXHUWR�DQH[R�DO�HGLILFLR�SDUDGHMDU�OLEUH�\��GHELGDPHQWH�DFRQGLFLRQDGR�HO�SDWLR�H[LVWHQWH�HQ�OD�SDUWH�SRVWHULRU�GHO�PLVPR�SDUDFXDQGR�OD�$VRFLDFLRQ�/D�&DULGDG�HPSLHFH�D�IXQFLRQDU�HQ�HVWD�FLXGDG��+DEOy�GH�OD��FDUHQFLD�GHURSDV�\�PXHEOHV�DVt�FRPR�GH�PDWHULDO�VDQLWDULR�HQ�TXH�VH�KDOOD�HO�HVWDEOHFLPLHQWR�\�OD�FRQYHQLHQFLDGH�GRWDUOR�GH�DSDUDWRV��ORV�PDV�LQGLVSHQVDEOHV�SDUD�SUHYHQLU�ODV�FRQWLQJHQFLDV�GH�XQD�HSLGHPLD�. La Junta decideix sol×licitar a l'ajuntament que els trameti 15.000 ptes del llegat Noguer i aquestdóna el vist-i-plau el dos de març de 1912, nomenant-se una comissió per comprar material aBarcelona i una altra per emprendre les obres.El setze d'abril de 1912 la Junta decideix comprar a la casa Pedro Homet de Barcelona una estufade desinfecció �D�WULSOH�HIHFWR�FRQ�WXEHUtDV��H[WHULRUHV��FDOGHUD�YHUWLFDO�FRQ�WXERV�GH�HEXOOLFLyQ�GHSyVLWR�VXSOHPHQWDULR�GH�DJXD��XQ�LQ\HFWRU��GHSyVLWR�GH�IRUPRO�GH�XQ�PHWUR�GH�GLjPHWUR�SRU�GRVGH�ODUJR�LQWHULRU� tot plegat per 5.200 pessetes. També es compra a la casa Hartman, de Barcelona��XQ�FDUULWR�SXOYHUL]DGRU�FRPSOHWR�SRU�����SWHV��XQ�DSDUWR�%HUROLQD�����SWHV�GRV�EDxHUDV�SRU����SWHV� XQD� FDPLOOD�9HOHGD� SRU� ���� SWHV� XQ� LUULJDGRU� HQ� GRV� GHSyVLWRV� SRU� ��� SWDV� XQD� FDMD� GHDPSXWDFLRQHV�SRU�����SWHV�XQ�WHUPR�FDXWHULR�SRU�����SWHV��XQD�FDUWHUD�GH�FLUXJtD�SRU�����SWHV�\XQD�PHVD�GH�UHFRQRFLPLHQWR�SRU�����SWHV� Queda molt clara la doble preocupació de l'hospital: lesmalalties infeccioses i la cirurgia, producte quasi sempre de ferides laborals.El 25 de setembre,Festa Major s'inauguren les instal×lacions. L'octubre es fan obres de millora i �XQFXDUWR�SDUD�HO�GHSyVLWR�GH�FDGiYHUHV�SDUD�ORV�IDOOHFLGRV�HQ�HO�EHQpILFR�HVWDEOHFLPLHQWR�� El juliolde 1913 s'han quedat es obres penjades a l'acabar-se els fondos previstos i es demanen 3.000 ptesmés del llegat Noguer a l'ajuntament.L'abril de 1914, degut a l'increment de malalts a l'hospital i el dèficit consegüent, la Junta demana a l'Associació La Caritat que torni a l'hospital diners que els havia deixat i també s'acorda intentarreduir el nombre d'estances dels malalts més crònicsEl juny de 1915 el dèficit continua estant una constant, i si fins ara i com hem vist, un anònim donanthavia subsanat aquests desajustos fins l'any 1913, ara haurà de ser l'ajuntament qui se n'encarregui,de forma que demanen una reunió conjunta ajuntament-hospital-associació La Caritat. Però resqueda resolt i el febrer de 1917 encara estan endeutats tot i que veuen que han de trobar solucionsper mantenir l'hospital de pobres i aprofitar la tasca de les germanes de Sant Josep, les quals per unamòdica retribució s'encarreguen de l'hospital.

,�1*5(66�26�,�'(63(6(�6�'(�/+263,�7$/�081,&,3$�/�'(6$17$�&2/20$�'(�)$51(56 , en pessetes ( AHCSCF, Beneficència, LLigall 20)

��$1< �����

������

������

�����

�����

�����

�����

����� ����� �����

,1*5�

1404

7130

1281

3949

2344

1041

1093

1133

896 1217

'(63�

1601

5659

3067

5137

3045

2093

2497

2688

2685

3138

87 de 297

En la dècada dels vint, la Junta aconsegueix anar reduint i extingint el dèficit i l'alcalde proposaorganitzar per la Festa Major una tómbola o festa de l'arbre per recollir diners i al mateix temps,elaborar un nou reglament

,� 1*5(6626� ,� '(63(6(6� '(� /+263,7$/� 081,&,3$/� '(� 6$17$&2/20$�'(�)$51(56� en pessetes (AHCSCF, Beneficència, Llligall 20)

���$1< ������� �������� �������� ������� �������

,1*5(6626

3278 2639 2706 2548 1859

'(63(6(6 1999 2206 1779 2011 1253

La tómbola feta l'any 1924, la primera activitat benèfica d'aquest tipus de la qual tenim notícia, deixàun benefici de 627 pessetes, pràcticament un 40% dels ingressos de l'hospital. La Mancomunitat deCatalunya subvencionà l'hospital amb 500 pessetes i la Junta decidí donar una gratificació mensualde 60 ptes d'augment a les germanes i de 15 ptes al capellà que deia la missa diàriaL'any 1925 veurà la primera dona administradora de l'Hospital, la Maria Teresa Butiñà, el febrer delmateix any la Mancomunitat els torna a subvencionar amb 500 pessetes i decideixen construir dueshabitacions per a malalts infecciososL'agost del mateix 1925 augmenten de dues a tres pessetes el sou diari de les germanes, deixen perelles la capta mensual que elles mateixes fan i demanen a l'arquitecte de Girona Sr Bosch quedissenyi uns plànols de conjunt de l'hospital per millorar-lo.Mentre es va preocupant de l'hospital, la Junta de Beneficència elabora anualment el Padró depobres que ha d'aprovar l'ajuntament i que servirà per tenir dret a l'hospital, les medicines,l'ensenyament gratuït....Volen ampliar la Junta amb dues senyores de la Confraria de Sant Vicensde Paül i l'agost de 1926 demanen a l'ajuntament reformar el segon pis que és la zona on viuen lesgermanes. La subhasta que fa l'ajuntament per adjudicar les obres queda deserta i serà el propiajuntament qui haurà de buscar un contractista.Tanmateix tampoc ens pensem que l'hospital tenia un moviment constant: aquest any 1926 va rebre6 malalts amb un total de 115 estances, i del gener al setembre de 1927 només havia ingressat unmalalt pobre. En tot el 1928 n'ingressen 7. Però les obres que estan fent en el segon pis s'emportenuna bona part del minso pressupost de forma que la Junta decideix que els vals de Beneficència quefins ara pagava l'hospital es lliurin d'ara endavant contra la Junta de Protecció de Menors i Repressióde la Mendicitat. Es va observant aquests anys una interrelació cada vegada més forta entre tots elsorganismes o societats dedicades o relacionades d'alguna manera a la beneficència: l'ajuntament, laJunta de Beneficència, la Junta per a la Protecció de Menors i Repressió de la Mendicitat,l'Associació La Caritat, la Confraria femenina de Sant Vicens de Paül.....relacions i associacions queanalitzarem en el proper capítol.Aquesta comunicació entre les diferents maneres d'entendre la caritat i l'assistència social portavales seves picabaralles dins l'ajuntament. El desembre de 1928 l'alcalde i els regidors Nadal,Vilallonga i Adroher volen suprimir la subvenció per tenir alumnes pobres que l'ajuntament donavaa les escoles privades de La Salle, les monges del Cor de Maria i la mestra privada Maria Companyò.L'oposició del regidor Costa mostra el tarannà municipal: no es tracta de nens pobres o no, sinó que

88 de 297

si es treu la subvenció els germans de La Salle marxaran i l'ajuntament haurà d'absorbir el seualumnat, o sigui més despeses en edifici i personal. Malgrat aprovar-se la proposta de l'alcalde deretirar la subvenció, es tracta més que res de la utilització dels nens pobres com a moneda de canvi.I un altre exemple d'utilització del pobre es troba quan el l març de 1928 la Junta rebutja l'oferta delfarmacèutic local Josep Maria Torres de tractar els malalts pobres amb el seu �HVSHFLILFRDQWLWXEHUFXORVR�QR� VLHQGR� WRPDGR�HQ� FRQVLGHUDFLRQ� WDQ�KXPDQR�RIUHFLPLHQWR�SUR�QR� YHQLU� WDOWUDWDPLHQWR�DYDODGR�GH�IRUPD�OHJDO� Conillets d'índies?El març de 1929, agraeixen el llegat de 500 ptes del mossèn difunt Pere Dalmau i proposen fer-hopúblic perquè la gent s'animi. Posen el preu de cinc pessetes diàries per aquells malalts noconsiderats pobres que vulguin usar l'hospital. Aquest mateix any veurà una altra donació importantquan el director-president de l'hospital, Carles Font, comuniqui a la Junta el llegat de 5.000 pessetesdeixat pel seu pare Joan Font Mas.El 1930 , la Junta proposa demanar a l'ajuntament una subvenció de 800 ptes per l'any present i pelspropers anys de 500, i a la parròquia una de 400 pessetes i de 250 ptes respectivament , com tambéprocurar que dels espectacles públics s'obtingui un petit benefici per a l'hospital. Pugen el sou de lesgermanes a 1.080 ptes any en lloc de les 900 que cobravenL'octubre d'aquest 1930 posen el llegat del capellà Dalmau i el d'en Font en Deute Amortitzable del'estat. Proposen que aquests títols, en lloc d'anar a nom de l'ajuntament, patró de l'hospital, hauriend'anar a nom de l'hospital per fer créixer el sentit de caritat en la població. Apareix altra volta aquí,igual que a Sant Feliu, la certa i eterna por de bona part de la població de deixar llegats a estamentsoficials per por que es desviïn els seus fons cap activitats no benèfiques.El pas de 1930 a 1931 tot consisteix en demanar: demanen els hereus de Alberta Cors Mias quepaguin les 5000 ptes que aquesta ha deixat a l'hospital. Demanen una ajuda econòmica a la sraBarraquer de Burch, mestressa del Balneari termes Orion, ja que han hostatjat i curat al sereno delBalneari. Pugen el sou de les germanes a 4 pessetes diàries i demanen a l'ajuntament 1000 ptessubvenció proper any.El novembre de 1931 reben el llegat de 2.000 pessetes de Joan Corominas i Teresa Salvador�DFRUGiQGRVH�KRQUDU�OD�PHPRULD�GH�ORV�GRQDQWHV�SRQLHQGR�VXV�QRPEUHV�HQ�HO�FXDGUR�GH�KRQRU�FRQWDEOLOODV�GH�PiUPRO�TXH�H[LVWH�HQ�OD�DQWHVDOD�GHO�EHQpILFR�HVWDEOHFLPLHQWR��L'any 1933 l'ajuntament paga un mitjana de 100 pessetes trimestrals per medicaments per a pobres,i a finals de 1934 l'hospital rep un llegat de 5.000 pessetes d'Alberta Cors Mià tot i que portarà elsseus maldecaps cobrar-lo. Durant la República, l'hospital rebé el nom de Casa d'AssistènciaMunicipal.Per observar la preocupació dels diversos ajuntaments en la beneficència, cal veure l'evolució delspressupostos municipals invertits en la mateixa:

,19(56,Ï� 081,&,3$/� (1� %(1(),&Ê1&,$ en promig anual(AHCSCF,Municipal, lligs 200,201 i 353)

�����3(5,2'( �3UHVVXSRVWRV�WRWDOV 3� UHVVXSRVWEHQHILFqQ�

���%HQI�GHO�WRWDO

����������� 29.676 pessetes

93 pessetes 0,3%

1561. Arxiu Municipal, Manual d’Acords desembre 1928

89 de 297

����������� 56.335 pessetes 1.592 pessetes 2,8%

����������� 110.300 pessetes 5.637 pessetes 5,1%

����������� 150.370 pessetes 8.712 pessetes 5,7%

A partir del 1925 el pressupost de beneficència s'invertia, en petites variants anuals, de la següentmanera:

'�,675,%8&,Ï�3(5&(178$/�'(�/(6�'(63(6(6�'(�%(1(),&Ê1&,$��������� (AHCSCF, Municipal, lligs 200 i 201)

��3(5,2'( 0HW� JH� LPHGLFLQHV

�+RVSLWDO �,QVWLWXFLRQV��EHQqILTXHV

7UDQVH�Q�WV �$OWUHV

���������� 91% 0,2% 3,7% 3,5% 1,6%

���������� 65% 13% 10% 12% ---

A nivell eclesiàstic i fóra del control d ela Junta de Beneficència, tenim constància, a través delsFulls Parroquials que la parròquia feia dos tipus de col×lectes relacionades amb la beneficència: perun costat i un cop a l'any, la col×lecta del Domund, creat pel papa Pius XI l'any 1926 i basat en latrilogia oració, propaganda i almoina per a les Missions Catòliques. I en segon lloc, es feia unacol×lecta mensual, l'anomenada Col×lecta del pa de sant Antoni pels pobres de la Conferència, querecollia un mitjana de 12 pessetes mensuals l'any 1933 concretament. i que corresponia a laConferència de Senyores de Sant Vicens de Paül.Durant la guerra, l'any 1938 l'ajuntament es va fer càrrec del Balneari Termas Orion on hi havia unaClínica Militar que atenia les Brigades Internacionals, i va decretar la gratuïtat dels banys termalsper a les famílies declarades pobres, pagant la resta 5 pessetes per bany.

/(6�62&,(7$76�'(�62&256�08786�(1�(/6�6(*/(6�;,;�,�;;

Ja s'ha analitzat la implantació d'associacions, societats de socors mutus i mutualitats com alsprimers sistemes organitzats de protegir-se els obrers o col×lectius molt concrets. A Santa Colomala referència més antiga es troba en el Llibre d'Acords de la Junta Provincial de Beneficència quanes cita la fundació dels Socors Mutus "Hermandad de Santa Coloma" que es remet al Ministeri dela Governació el 1862, s'aprova el 1863, es modifica el 1865 i el mateix any l'alcalde el dóna aconèixer en el poble per tal que els veïns s'hi apuntin. L'any 1862 es funda l'altra societat de Socors

90 de 297

Mutus" San Salvador de Horta" que s’aprova el 1864.La "Hermandad bajo la advocación de Santa Coloma" fundada l'any 1861 va editar unes ordenancesl'any 1888 i unes altres el 1914 . El nom de la germandat era /D�3URWHFWRUD�GH� ORV�(QIHUPRV,domiciliada al C/ Batlle, 2 i el seu objecte era ��SURSRUFLRQDU�PHGLRV�GH�DVLVWHQFLD�D�ORV�KHUPDQRVHQ�VXV�HQIHUPHGDGHV�\�IDFLOLWDUOHV�DOJ~Q�VRFRUUR�FXDQGR�OOHJXHQ�SRU�GHVJUDFLD�D�LPSRVLELOLWDUVH"(Art 2)La Junta estava formada pel President, Vice-president, Caixer, Vocal sense càrrec, Secretari i dosvocals oïdors de comptes. A més, hi havia vuit infermers i un caminador-recaptador. Aquests càrrecseren gratuïts i renovables cada dos anysEls germans pagaven una quota d'entrada de cinc pessetes ( 2,50 els seus fills) i una mensualitat de1,50 pessetes, més 0,25 ptes extres cada mes de desembre per la funció en honor de la patrona SantaColoma. Per aquesta funció la Germandat es podia gastar un màxim de 125 pessetes i en ella es feienels canvis de Junta. En el reglament de 1914 els preus són els mateixos.Els pagaments que feia la Germandat eren els següents: tres pessetes diàries al malalt de llit; duespessetes diàries quan el malalts podien començar a aixecar-se i per un màxim de 60 dies, a partir delsquals cobraria ja només una pesseta fins arribar als vuit mesos; 1,50 pessetes per aquells que, senseguardar llit, quedessin impossibilitats per al treball; a tots aquells que la malaltia els passés de vuitmesos cobrarien 0,50 ptes diàries, i també les cobrarien diàries���D�ORV�TXH�OOHJXHQ�D�OD�HGDG�GHVHWHQWD�DxRV��VLHQGR�SREUHV� estant la Junta qui defineix qui és pobre.En tots els casos el pagament de la malaltia començava al quart dia i sempre després de visitamèdica. A la mort del germà es pagava quatre duros als seus hereus.L'article 14 explicava lesexcepcions al cobrament: "4XHGD�H[FOXLGR�HO�KHUPDQR�TXH�WHQJD�OD�IDWDOLGDG�GH�HQIHUPDU�GH�PDOHVYHQpUHRV��X�RWURV�PDOHV�YROXQWDULRV�FDXVDGRV�HQ�ULxDV��GLVSXWDV��MXHJRV�\�DSXHVWDV"Si un germà canviava de població per millorar la seva salut, cobraria 3 pessetes diàries per un màximde 60 dies sempre que portés un certificat mèdic recomanant el canvi d'aires, i malgrat tot noméspodia fer-ho una vegada a l'any. No tindria dret a estipendi aquell que anés aprendre aires o banysper prevenció.Per ser admès en la Germandat s'havia de portar un any de residència a Santa Coloma, ser major de18 anys i menor de quaranta i estar bé de salut. (art 17). A més de l'informe mèdic, el mes abans deser admès, qualsevol germà podria denunciar a la Junta la possible malaltia del sol×licitant, per evitarque aquest enganyés al metge, i de rebot a tota la Germandat.Les reunions generals, dues a l'any, es feien el segon diumenge de juny i el tercer de desembre. Elcaminador, encarregat de fer tots els encàrrecs, avisos, passar els rebuts a domicili,... cobrava 90pessetes a l'any. Els infermers eren aquells germans que havien de passar a visitar cada dia elsmalalts per evitar frau o engany.La manca d'assistència a les reunions de Junta o a les Assembles Generals eren castigades amb unamulta d'una pesseta i cinquanta cèntims respectivament. Quedaven exclosos de la Germandat els quedeixessin de residir en el Principat de Catalunya més d'un any, els que enganyessin al metge, els queno paguessin les mensualitats, els que treballessin cobrant de malaltia i els que provoquessinaldarulls. Els malalts només podien sortir al carrer entre les vuit del matí i les sis de la tarda.Si en el poble hi havia una epidèmia de pesta, còlera...no es cobrava res.El reglament és un clàssic d'aquest tipus i té els següents trets: localisme ( només s'admeten residentsde Santa Coloma), voluntarisme ( els mateixos germans han d'anar a visitar i controlar als germans

1571. AHG, Fons Diputació, Beneficència, Caixa 4363

1581. AHG, Fons Reglaments d'Entitats, 4/266

91 de 297

malalts), intrusisme ( es regula tant els horaris del malalt com els tipus de malaltia que pot o nocontraure), religiositat ( una despesa enorme en la festa de la patrona), universalitat laboral ( no s’hade ser de cap feina concreta, totes valen), participativa ( es multava a qui no participava en lesreunions). Respecte a les prestacions estan basades en la malaltia i una petita ajuda en cas de mort,deixant la jubilació en les mans subjectives de la pròpia Junta. L'any 1908 la societat de "Santa Coloma" la formaven 110 socis i la de "San Salvador" 178 socis,invertint en socors 401 pessetes la primera i 1.363 la segona. L'any 1990 encara existia la societatmutual Germandat de St Salvador i Sta Coloma amb 102 socis.Tot i aquestes associacions pioneres del segle XIX, fou a començaments del segle XX queproliferaren els sistemes de defensa i associació mútua a Santa Coloma. L'any 1908 es creava laCaixa Rural del Sindicat Agrícola de Santa Coloma, sota el patronatge del sindicalisme catòlic i queserví per aglutinar l'esforç comú de la pagesia benestant en defensa dels seus interessos ambl'obtenció de crèdits barats. Quan l'any 1919 es va instal×lar a Santa Coloma la Caixa de Pensions,la Caixa Rural tenia 400 socis, la segona més important de Girona després de la de Banyoles.

Però és en el pur mutualisme on s'observa un fort creixement dels sistemes de protecció delciutadà i treballador. L'any 1911 es funda la societat L'Ateneu Popular �VRFLHGDG�GHGLFDGD�D�GLIXQGLUOD�FXOWXUD��SUDFWLFDU�HO�VRFRUUR�\�HMHPSODUL]DU�HO�UHFUHR���Els fins de la societat es durien a termeamb la formació de Seccions, i una de les que tingué més èxit fou la de Socors Mutus.Per ser-ne soci s'havia de residir en la ciutat o terme municipal, ser major de catorze anys i menorde quaranta-quatre,��JR]DU�GH�EXHQD�VDOXG�\�FRQGXFWD� i estar inscrit a l'Ateneu Popular. Els socispagaven anualment 10,20 pessetes en diversos terminis acordats per la Junta. Tres terminis sensepagar eren motiu de baixa automàtica de la societat.Per malaltia el soci cobrava 2,50 ptes en les malalties de medicina i cirurgia major i dues pessetesen cirurgia menor. Quan el malalt podia abandonar el llit cobraria 1,50 ptes diàries de convalescènciaper un període màxim de trenta dies. Si es comprovava que la malaltia era crònica el malalt notindria dret a dietes.Serien nomenats socis protectors aquells que satisfacin les quotes sense tenir dret a cobrar-nedietes.La Junta Directiva estava formada per President, Tresorer i Secretari que es reunienmensualment i es feia una Assemblea General anual, la qual aprovava els comptes i balanços, elegianous membres de la Junta i modificava el Reglament si ho trobava convenient. Malauradament, comde la resta de societats no n'ha quedat documentació per veure'n l'evolució econòmica, nombre desocis,....L'Ateneu Popular desaparegué a l'acabar la guerra civil.Dues altres associacions de socors mutus coneixem a Santa Coloma: una comprenia el veïnat deCastanyet, i l'altra el veïnat de Sant Pere Cercada i Sauleda. Les dues societats es crearen el 1910 i1913 i els seus reglaments són bastant idèntics. Comentem el de Sant Pere Cercada que tenia el nomde�6RFLHGDG�GH�6RFRUURV�0XWXRV�HVWDEOHFLGD�HQ�6DQ�3HGUR�&HUFDGD�\�FRPDUFD�EDMR�OD�DGYRFDFLyQGH�OD�6DJUDGD�)DPLOLD��-HV~V��0DUtD�\�-RVp. El Reglament i constitució és de l'any 1913L'objectiu de la germandat és �HO� VRFRUUR� PXWXR� HQWUH� VXV� LQGLYLGXRV� HQ� VXV� HQIHUPHGDGHV� HLPSRVLELOLGDGHV��(art 1). El seu domicili seria la Casa Rectoral i la Junta estava composada pel 1591. AHG, Junta Beneficència, LLigall 43

1601. FERRER I GIRONÈS, FRANCESC: Els moviments socials a les comarques gironines, Girona,1998, pàg 193

1611. AHG, Fons Reglaments d'Entitats, 3/242

1621. AHCSCF, Fons Reglaments

92 de 297

president, el consiliari que havia de ser el rector, tresorer, secretari i dos vocals, càrrecs renovablescada dos anys.La feina del Consiliari i els dos vocals, a més d'assistir a les reunions, consistia envisitar almenys dos cops per setmana als malalts, inspeccionar� �VL� HO� HQIHUPR� HV� GHELGDPHQWHFXLGDGR��VL�FRPH�PDQMDUHV�SHUMXGLFLDOHV��VL�VH�DEVWLHQH�GH�ORV�XVRV�\�FRVWXPEUHV�TXH�SXHGDQ�LQIOXLUHQ�VX�HQIHUPHGDG�\�VL�VX�IDPLOLD�WLHQHQ�R�OH�KDFHQ�WHQHU�HO�FXPSOLPLHQWR�DWHQGLGR�D�VX�HQIHUPHGDG�La quota d'entrada era de cinc pessetes i la mensual d'una pesseta , podent augmentar a 1,50 idisminuir a 0,50 si així ho decidia la Junta (art 13). Per cobrar l'auxili, es dividien els afectats en tresclasses: la primera classe seria aquells malalts que han d'estar al llit o bé que no estant-hi no podencaminar ni treballar, que cobrarien 2 pessetes diàries. Els malalts de segona classe són elsimpossibilitats per treballar encara que caminin, que cobrarien una pesseta diària i els de terceraclasse serien els malalts que ja han cobrat cinquanta dies de primera i cinquanta dies de segonaclasse, que cobrarien 0,5o pessetes diàries. Aquest reglament afegia als germans �TXH�SDGH]FDQILHEUHV�R�FDOHQWXUDV�LQWHUPLWHQWHV��TXH�WHQGUiQ�GHUHFKR�D��SHUFLELU�XQD�SHVHWD�GLDULD�ORV�GtDV�TXHWHQJD�OXJDU�HO�D[FHVR� Com una previsió per a la futura mort, aquell que rebés els Sants Sagraments,els següents deu dies se li augmentaria l'ajuda en 0,50 pessetes. El màxim que podia cobrar cadagermà era cinquanta dies de cada classe, o sigui 150 dies en total. La mort del germà es pagava ambdeu o quinze pessetes a la família, depenent de si ja cobrava subsidi o no.Com sempre, s'exceptuen de percebre subsidis� �D� ORV� LQGLYLGXRV� TXH� SDGH]FDQ� HQIHUPHGDGHVYHQpUHDV�\�RWUDV�YROXQWDULDV�R�EXVFDGDV�FRPR�VRQ�ODV�SURFHGHQWHV�GH�HPEULDJXH]��ULxDV�R�GHVDItRV\�WHQWDWLYDV�GH�VXLFLGLR� (art 15). Tampoc cobraran els que agafin alguna arma per diversió i es facinmal. Cap soci que cobri pot jugar��QL�FRQFXUULU�D�ODV�GLYHUVLRQHV�SRSXODUHV��SULQFLSDOPHQWH�VL�HVWDVVRQ�FRQWUDULDV�D�OD�PRUDO�\�OD�VDOXG�GHO�HQIHUPR���També es tenia en compte les cures termals ja que�6L�SRU�GLVSRVLFLRQ�GHO�PpGLFR�DOJ~Q�KHUPDQR�HQIHUPR�KD�GH� WRPDU�EDxRV�R�DJXDV�PLQHUDOHV�FREUDUi�GH�VXEVLGLR�GRV�SHVHWDV�GLDULDV�SRU�HVSDFLR�GH�GLH]�GtDV��SHUR�VRODPHQWH�XQD�YH]�DO�DxR�L'article 20 explicava l'admissió:���ORV�YDURQHV�GH����D����DxRV��YHFLQRV�GH�HVWD�SDUURTXLD�R�FRQ�XQDxR�GH�UHVLGHQFLD��VHU�UREXVWR��GH�EXHQD�FRQGXFWD�\�QR�SDGHFHU�HQIHUPHGDGHV�KDELWXDOHV"Les obligacions dels socis eren vetllar els malalts per torn, un cada nit �6H�YHODUi�HO�HQIHUPR�GHVGHODV�GLH]�GH�OD�QRFKH�D�ODV�FXDWUR�GH�OD�PDxDQD�GHDEULO�D�RFWXEUH��\�GHVGH�ODV������D�ODV���GH�ODPDxDQD�HQ�LQYLHUQR��(O�KHUPDQR�TXH�OH�FRUUHVSRQGH�HO�WXUQR�GH�YHODU��TXHGDUi�GLVSHQVDGR�GH�HOODSDJDQGR�FLQFR�UHDOHV�DO�VRFLR�HQIHUPR��6L�HO�KHUPDQR�HQIHUPR�HVWXYLHVH�HQ�GHOLULR��HQWRQFHV�LUiQGRV�KHUPDQRV�FDGD�QRFKH��La societat faria dues reunions a l'any i els socis que no hi assistissin haurien de pagar una pessetade multa. El quinze de maig, festivitat de la Sagrada Família, es faria una missa obligatòria, ambmulta també d'una pesseta per al soci absent.La primera Junta estava formada per Salvi Canaleta, president; Benet Milagra, prevere; Joan Planiol,tresorer; Esteve Sureda, Secretari; Salvador Moragas i Joan Taberner, vocals

Respecte a la Societat del veïnat de Castanyet, estava sota l'advocació de Sant Isidre i s'establí l'any1910, tot i que el reglament s'imprimí l'any 1919 . Les diferències són mínimes i bàsicament estroben en el sistema de prestacions, ja que a Castanyet es donaven quatre pessetes al malalt deprimera classe, dues pessetes als de segona classe i la resta cinc pessetes cada deu dies amb unmàxim d'un mes. La primera Junta estava formada per Josep Espuña, prevere; Lluis Albó, prevere;Pere Roura, Lluís Taberner, Manuel Massaneda i Joan Taberner com a vocals.Anys més tard , el 1917, es va fundar a Santa Coloma, la Mutual Resorgiment de la qual no en tenim

1631. AHCSCF, Fons Reglaments

93 de 297

cap referència del seu funcionament. Un altre sistema mutualista fou l'iniciat l'any 1920, quan ambla construcció del nou Grup Escolar Públic, es creà la Mutualitat Escolar "Doctor Carulla" perl'escola nacional de nens i l'any 1921 la Mutualitat Escolar "Virgen de Farnés" per l'escola nacionalde nenes que tenien com a funció acostar l'estalvi a la mainada i que degut a la crisi econòmica noprosperaren.

/$�-817$�081,&,3$/�'(�5()250(6�62&,$/6

El deu de juliol de 1900 es constituïa a Santa Coloma de Farners la Junta Municipal de ReformesSocials amb els següents membres: alcalde-president: Josep Vergés; rector: Josep Abella; Vocalspatrons: Antonio Morral, Joan Rosa; Vocals Obrers: Joan Bualous, Pere Carós, Pascual Amat,Secretari ajuntament: Cayetano Vall, Secretari Junta: Joan Bonet. Cap obrer ni patró s'haviapresentat voluntàriament per formar part de la Junta i havien estat triats a l'atzar. La tasca de la Juntaera controlar que s'acomplissin les constants lleis que s'anaven dictant per millorar les condicionslaborals dels obrers. A Santa Coloma concretament, la única informació que en tenim d'aquesta Juntaés el control que portava sobre els amos que feien treballar els obrers en dies de festa, avisant-los iposant multes. La seva tasca fou molt exigua i en el Llibre d'Actes només hi consten els canvis irenovacions de Juntes, sense cap mena de debat o presa de decisions, apart de la ja comentada deldescans dominical. L'any 1905 la Junta s'ampliava amb la participació del metge titular de lapoblació i l'augment de tres a sis dels obrers i dels patrons, reduint-se altra volta a tres l'any 1908.L'any 1908, al no haver-hi a Santa Coloma organitzacions obreres ni patronals, els membres de laJunta s'han d'elegir per sorteig de tots els censats, ja que tampoc s'hi ha presentat ningúvoluntàriament. La última acta del llibre correspon a l'any 1922

-817$�/2&$/�'(�3527(&&,Ï�$�/$�,1)¬1&,$Les Juntes Locals de Protecció a la Infància i Repressió a la Mendicitat es crearen amb la Llei de 29de desembre de 1910, ampliada amb la R.O. de 8 de febrer de 1911. La seva finalitat era prou clara:evitar l'explotació dels menors, tenir cura de la seva integritat física en cas d'abandonament,malnutrició i evitar la mendicitat ambulant pels pobles. Els ingressos provenien del 5% de larecaptació de tots els espectacles que es fessin en el municipi. D'aquests ingressos, el 60% la Juntal'havia d'invertir en protecció a la infància i un 40% en socors a pobres i repressió de la mendicitat.Una R.O. de 19 abril 1922 va variar-ne la distribució: 10% per material; 30% per tribunals per anens; 2% per al Consell Superior, segons RO de 28 febrer 1915; 30% per a la repressió de lamendicitat, i el 28% restant per a despeses generals de protecció a la infànciaLa primera referència colomenca es troba l'any 1911, quan la Junta ingressa 21,48 pessetes, productepercentual de les funcions de cinema fetes en el "Moderno" i el Círculo Columbense. L'any 1922 laJunta estava composada per l'alcalde-president, Josep Carós, el reverend Pere Dalmau, dos homes(Salvador Jordà i Domènec Noguer) i dues dones (Concepció Corominas i Carme Alemany)Al llarg de la seva existència els ingressos seran sempre l'impost sobre els espectacles i l'any 1916

1641. FERRER I GIRONÈS, FRANCESC: Els moviments socials a les comarques gironines, Girona,1998, pàg 186

1651. AHCSCF, Fons Municipal, Lligall 388

1661. La documentació d'aquesta Junta es troba a AHCSCF, Beneficència, Lligalls 389

94 de 297

concretament un ingrés extra de 166 pessetes per la primera Festa de l'Arbre i de la Flor que es vafer a la ciutat.El funcionament econòmic de la Junta té dues etapes ben diferenciades: en la primera, fins el 1925,el superàvit era la seva principal característica i no es gastava ni la meitat del que s'ingressava. Lesdespeses no variaran gaire: diners per a la lactància de germans bessons ( un litre de llet diària),compra de roba i aliments per a nadons pobres, ajudes per al puerperi de mares pobres. L'any 1918i 1919 hi ha uns petits ajuts per als nens de Barcelona que venien de colònies a Santa Coloma, l'any1921 es donen 110 pessetes al capellà del poble per haver mantingut durant un any dues nenesaustríaques refugiades i el mateix any es donen 320 pessetes a La Caixa per subvencionar lesMutualitats Escolars dels alumnes de les Escoles Nacionals, estant el primer cas de la Junta en elqual els diners no s'inverteixen en l'anomenada "caritat directa". Els socors extraordinaris per casosindividuals consistien en una pesseta diària. La segona etapa econòmica aniria del 1925 al 1935últim del qual tenim dades: es caracteritza per un equilibri més gran entre ingressos i despeses,arribant-se al punt de gastar-se tot el remanent acumulat. La Junta invertirà tots els diners i tot icontinuar les ajudes per llet (molta condensada), ara es diversifiquen amb la compra de vals per laFesta Major i per Nadal per a les famílies pobres ( un quilo de pa i mig quilo de carn), el pagamentde viatges a Salt per ingressar-hi dements a l'hospital psiquiàtric, viatges a l'hospital de Girona isobretot fan una aportació anual de 600 pessetes a l'associació local La Caritat. A partir de l'any 1931reparteixen 30 vals de 3 pessetes cadascun per celebrar l'aniversari de la instauració de la República i a partir de 1933 es gasten 360 pessetes anuals en l'Homenatge a la Vellesa.Tanmateix la constatació general d'aquests vint anys és que sempre són les mateixes catorze o quinzefamílies les beneficiàries d'aquests ajuts.

,1*5(6626�,�'(63(6(6�'(�/$�-817$�'(�3527(&&,Ï�$�/$�,1)¬1&,$,�5(35(66,Ï�'(�/$�0(1',&,7$7�'(�6$17$�&2/20$�'(�)$51(56, enpessetes (AHCSCF, Municipal, lligall 431)

����$1<6 ���������� ����������� ������������ ����������

,1*5(6626 1.622 3.658 5.195 6.949

'�(63(6(6 620 2.794 7.167 6.192

/$662&,$&,�/$�&$5,7$7

L'associació per excel×lència creada a Santa Coloma per mitigar la pobresa dels colomencs i delstranseünts fou La Caritat, fundada l'any 1913 com a pròpia iniciativa local i que fou la que realment,al marge de les institucions oficials, aglutinà l'interès colomenc per a la caritat i la beneficència.Els seus orígens es troben el 28 de novembre de 1910 quan en una sessió plenària de l'ajuntamentl'alcalde explica que ��UHVXOWDQGR�FDGD�GtD�PiV�GLItFLO�KDFHU�FXPSOLU�HO�DFXHUGR�SURKLELHQGR�ODPHQGLFLGDG�\�HVSHFLDOPHQWH�HQ�OD�DFWXDO�pSRFD�GHO�DxR��FRPR�WDPELqQ�SDUD�DWHQGHU�DO�VRFRUURGRPLFLOLDULR�FRQ�ORV�HVFDVRV�UHFXUVRV�GH�OD�&RUSRUDFLyQ��SURSRQH�FUHDU�XQD�(QWLGDG����� sotmesa

95 de 297

al patronat de l'ajuntament però que actués independentment. Es va crear una comissió formada pertres regidors (LLavari, Cubarsí i Corominas) i cinc veïns ( Aragó, Jordà, Sala, Costa i Vilallonga).Aquesta comissió elaborà un reglament:

art 1.- /$VRFLDFLyQ�/D�&DULGDG�WHQGUi�HO�SURWHFWRUDGR�GHO�([FPR�$\XQWDPLHQWR�SHUR�FRQ�DFFLyQLQGHSHQGLHQWH�HQ�VXV�IXQFLRQHV��WHQLHQGR�VX�GRPLFLOLR�HQ�ODV�&DVDV�&RQVLWRULDOHVart 2.- /RV�ILQHV�GH�HVWD�$VRFLDFLyQ�VHUiQ��HP�SULPHU�WpUPLQR�HO�VRFRUUR�GH�ORV�SREUHV�\�GHVYDOLGRVGH�OD�FLXGDG��FRQ�DUUHJOR�D� ORV�SULQFLSLRV�GH� OD�FDULGDG�FULVWLDQD��\�HQ�VHJXQGR� OXJDU�\�FRPRFRQVHFXHQFLD�GH�OD�DQWHULRU��HYLWDU�OD�PHQGLFLGDG�art 3.- &RQVWLWXLGD� SRU� WRGRV� ORV� YHFLQRV� TXH� GH� HOOD� TXLHUDQ� IRUPDU� SDUWH� SXGLHQGR� HVWDUUHSUHVHQWDGDV�WRGDV�ODV�FODVHV�VRFLDOHV�GHVGH�OD�PiV�HOHYDGD�KDVWD�OD�PiV�PRGHVWDart 4.- Hi haurà un Consell amb un president efectiu (l'alcalde); un vice-president (el rector) i 13vocals (dos regidors, un vocal elegit pel capellà, un representant de les germandats de Socors Mutus,una representant de la Conferència de Senyores, un metge i sis més designats de comú acord pelsanteriors). Cada dos anys es renovaria la meitat del Consell.art 8.- Hi haurà un Consell Executiu de cinc membres que es reunirà mensualment, quan ho demanil'alcalde o quan ho demanin tres membres del Consell ampli.art 10.-La quota dels socis és voluntària, a pagar per mesos, trimestres o con sembli, en diners oespècies.L'associació mantindrà relacions amb totes les institucions del poble, l'ajuntament exercirà el seuprotectorat i oferirà el seu recolzament moral i material i es publicarà una memòria anual. Finalment,l'Associació es posava sota la protecció del beat Sant Salvador d'Horta.D'aquesta manera i prescindint dels organismes oficials, com la Junta de Protecció de Menors, lasocietat civil colomenca organitzava el seu propi sistema d'assistència social al marge de l'estat. Aixís'evitava un control dels donatius i s'actuava més lliurement.

,� 1*5(6626� � ,� '(63(6(6� '(� /$662&,$� &,� /$� &$5,7$7� '(6$17$�&2/20$�'(�)$51(56 ( en pessetes, AHCSCF, Fons Associacions: La Caritat)

�$1< ����� ������ ������ ������ ������ ������ ������

,1*5(6

3818 6471 6377 5206 4992 4756 4960

'(63� 2910 4493 5836 4706 4569 4040 5504

Els ingressos de La Caritat eren majoritàriament de donatius i sobretot de les mensualitats fixes delsseus socis. L'ajuntament col×laborava amb 600 pessetes anuals i l'any 1916, per exemple, tinguerenun ingrés extra amb la celebració de la Festa de l'Arbre i de la Flor amb motiu del Congrés AgrícolaNacional que tingué lloc a la capital de La Selva. Les despeses corresponen a la compra i elaboració 1671. AHCSCF, Fons Aragó, Capsa 14

96 de 297

de les racions de menjar i per ajudar a les germanes de l’hospital en els seus escassos salaris.El funcionament era ben senzill: es tractava de donar menjar als pobres transeünts, però sobretot alspobres estructurals colomencs ( vídues, avis, nens orfes, jornalers amb feines precàries). L'associaciótenia un vocal de torn mensual que tenia una contrasenya: quan venia un transeünt li donava lacontrasenya per tenir dret a la sopa. Als pobres del poble no se'ls permetia emportar-se'n la sopa acasa. L'àpat era cuinat per les germanes de Sant Josep de l'hospital i es donava a les dotze del migdia,afegint-s'hi sempre un bon tros de pa per a la resta del dia. Els mesos on es donen més racions sóndesembre i maig

1�20%5(�'(�5$&,216�$18$/6�'(�0(1-$5�'21$'(6� 3(5� /$&$5,7$7

�$1< �+20(6 ��'21(6 ��1(16 ��1(1(6 7UDQVHXQWV

�727$/

������ 2040 8316 3627 4608 1167 19758

������ 1849 8454 3926 6315 2992 23536

������ 2125 9117 3370 5754 3042 23408

L'any 1928 l'Associació va editar un petit fulletó que transcric per observar directament el conceptede caritat imperant en l'època:�/D�&DULGDG�� KHUPRVR� WtWXOR� TXH� SUHGLVSRQH� HO� iQLPR� D� OD�PiV� EHOOD� DVSLUDFLyQ� GHO� FRUD]yQKXPDQR��KDFHU�HO�ELHQ�D�QXHVWURV�KHUPDQRV��3RU�HVR�OD�HQWLGDG�TXH�OOHYD�HVWH�QRPEUH��FRPR�WRGDLQVWLWXFLyQ�QDFLGD�GH�XQD�SURIXQGD�QHFHVLGDG��KD� ORJUDGR�DUUDLJDU�HQ� OD�FRQFLHQFLD�GH� WRGRV�DOFDQ]DQGR�XQ�YLJRU�\�OR]DQtD�GHVFRQRFLGRV�TXL]iV�GH�OD�PD\RUtD�GH�QXHVWURV�FRQFLXGDGDQRV�<� HV�TXH� HVWD�EHQHPpULWD� LQVWLWXFLyQ�� FRPR� OD�PRGHVWD� YLROHWD�� VH�RFXOWD�D� ODV�PLUDGDV� GH� ORVFXULRVRV��WUDEDMD�VLQ�UXLGR��DQGD�VLQ�RVWHQWDFLyQ��\�VH�PXHYH�GHQWUR�GHO�FDXFH�TXH�XQRV�FXDQWRVHPLQHQWHV�SDWULFLRV�OH�WUD]DURQ�KDFH�TXLQ]H�DxRV��VLQ�PiV�LPSXOVR�TXH�OD�EXHQD�YROXQWDG�GH�VXVDVRFLDGRV��OD�FRQVWDQFLD�GH�ORV�IXQFLRQDULRV�GHO�0XQLFLSLR�\�HO�FHOR�GH�ODV�EXHQtVLPDV�+HUPDQDVGH�6DQ�-RVp�TXH��FRQ�DVXLGDG�QXQFD�EDVWDQWH�SRQGHUDGD��FXLGDQ�GH�VXPLQLVWUDU�HO�DOLPHQWR�D�ORVSREUHV�QHFHVLWDGRV�/D�PDUFKD�SURJUHVLYD�\�DVFHQGHQWH�GH�OD�DVRFLDFLyQ�VH�GHPXHVWUD�ILMiQGRQRV�HQ�ORV�LQJUHVRV�\JDVWRV�GHO�~OWLPR�TXLQTXHQLR��$xRV������D�������LQJUHVRV��������SHVHWDV��*DVWRV���������SHVHWDV�'XUDQWH�HVWRV�FLQFR�DxRV�VH�KDQ�VXPLQLVWUDGR�XQDV��������UDFLRQHV�D�RWURV�WDQWRV�PHQHVWHURVRV�\VH�KDQ�UHSDUWLGR�LQILQLGDG�GH�SUHQGDV�\�URSDV�HQWUH�ORV�PiV�QHFHVLWDGRV�$�SHVDU�GH�HVWRV�EXHQRV�UHVXOWDGRV��OD�$VRFLDFLyQ�SRGUtD�KDFHU�PXFKR�PiV��(V�SUHFLVR�ORJUDU�ODSHUIHFFLyQ�\�HILFDFLD�TXH�WLHQH�HQ�RWUDV�SREODFLRQHV��(V�QHFHVDULR�FRQVWUXLU�XQ�DOEHUJXH�SDUD�TXHORV�LQGLJHQWHV�TXH�FDUHFHQ�GH�pO�SXHGDQ�SDVDU�ODV�QRFKHV��&RQYLHQH�TXH�ORV�DVRFLDGRV�QR�VH�OLPLWHQDO�SDJR�GH�OD�FXRWD�GH�VXVFULSFLyQ��VLQR�TXH�LQWHUYHQJDQ�DFWLYDPHQWH�HQ�HO�IXQFLRQDPLHQWR�GH�ODHQWLGDG��6H�LPSRQH�XQD�UHYLVLyQ�GH�OLVWDV�GH�GRQDQWHV�FRPSOHWiQGRODV�\�KDFLHQGR�XQ�OODPDPLHQWRD�WRGR�HO�YHFLQGDULR�HQ�JHQHUDO�\�SDUWLFXODUPHQWH�D�PXFKDV�SHUVRQDV�GH�SRVLFLyQ�TXH�QR�ILJXUDQWRGDYtD�HQWUH�ORV�DVRFLDGRV�(Q�XQD�SDODEUD��FRQYLHQH�PiV�&$5,'$'��R�VHD��PD\RUHV�GRQDWLYRV��QXHYRV�GRQDQWHV�\�PiV�DPRUD�QXHVWURV�VHPHMDQWHV��SRUTXH�VDELGR�HV��TXH�FDULGDG�HV�DPRU��\�HO�DPRU�HV�H[SDQVLYR��QR�WLHQHOtPLWHV�QL�VH�GHWLHQH�DQWH�ORV�SULPHURV�p[LWRV��VLQR�TXH�VLHPSUH�GHVHD�QXHYRV�EHQHILFLRV�\�DVSLUD�D

97 de 297

PD\RUHV�WULXQIRV� Ve a continuació un llistat de socis: l'ajuntament que paga 50 ptes mensuals, els fills de Joan Coll,15 ptes; amb 10 ptes Joaquim Puig, Josep Corominas, Mossèn Rabassa, Lluís Albó i Josep MªAragó; Josep Mª Llavari amb 8 ptes i després diversos ciutadans aportant des de 5 ptes a 0,50 ptes,en un total de 78 subscriptors, entre ells la Caixa de Pensions, el Círcol Columbense, el SindicatAgrícola i la Societat Coral.En el quinquenni 1928-1932, La Caritat subministrava 30.000 racions i l'any 1933 subministrava4.216 racions als pobres de la localitat i 2.735 a transeünts. L'any 1935, 3.821 àpats a pobrescolomencs i 2.178 a transeünts. Els sis primers mesos de 1936, els últims d'existència de La Caritat,atengueren de mitjana 315 colomencs mensualment i 124 transeünts. El maig del mateix any,l'ajuntament feia una crida al poble per tal que la gent es subscrigués per paliar el dèficit que s'haviacreat Sens dubte La Caritat era una típica associació caritativa que venia a suplir l'antiga sopa delsconvents. No es paliava la pobresa, sinó les seves conseqüències. I això encara l'any 1936, quanl'ajuntament ja oferia obres públiques ( carretera de Sant Salvador als Balneari, casetes del passeigSant Salvador), per cobrir les vertaderes necessitats i causes de la pobresa: la manca de feina.

/(6�25'(1$1&(6�081,&,3$/6L'anàlisi de les Ordenances Municipals és un bon element per intuir i copsar la mentalitat delsdirigents locals en aquest cas sobre la beneficència, la caritat i la pobresa. Amb aquest sentit,transcric els articles de les Ordenances de l'any 1924 per entendre, oficialment, què es pensava i comes volia resoldre aquesta problemàticaTÍTOL NOVÈArt 182.- El Ayuntamiento, por medio de sus Titulares, atenderá con el mayor interés la curación y asistencia de todos los menesterosos y demás familias que con arrreglo a las disposicionesvigentes tengan derecho a utilizar sus servicios

Art 183.-Para disfrutar de los servicios del Médico, farmacéutico y Comadrona Titulares, esindispensable figurar inscrito en el padrón que al efecto formará el Ayuntamiento, rectificará soloanualmente para lo cual se hará inexcusable a los interesados facilitar las modificaciones que hayasufrido su familia

Art 184.-A excepción de específicos, gasas, parches, bragueros y reconstituyentes, el Ayuntamientofacilitará los medicamentos que necesiten los individuos que figuren en el Padrón de que habla el

1681. .AHCSCF, Fons Associacions La Caridad

1691. AHCSCF, Fons Associacions, donació Josep Alsina

98 de 297

artículo anterior, cuyas fórmulas, firmadas por el médico titular, o quien le sustituya en sus ausenciaso enfermedades , se despacharán en cualquiera de las farmacias de la ciudad, previo el sello degarantía que se estampará en la Alcaldía

Art 185.- El pobre que utilice los servicios de otro facultativo que no sea el titular, será excluído delpadrón de que trata el artículo 184 por considerarse que renuncia a la Beenficencia Municipal, y nopodrá figurar en el mismo en tanto no lo solicite y acuerde la Comisión Permanente

Art 186.- Si algún ciudadano con derecho a la beneficencia no fuera debidamente atendido,denunciará por escrito al Titular precisando hechos para que la Autoridad acuerde lo procedente

Art 187.-Los enfermos que lo deseen, mediante certificación facultativa que lo aconseje, seráncuidados y atendidos en el Hospital Municipal. Aún cuando se procurará que ningún pobre quededesatendido, se cobrará una pensión módica a los que no figuren en el padrón de pobres

Art 188.- No se admitirá en el Hospital a los enfermos crónicos, ni a los que sufran enfermedadesvenéreas o sifilíticas

Art 189.- Cuando se trate de enfermedades crónicas o incurables, el Ayuntamiento, previos loscertificados de pobreza y facultativos, facilitará el traslado del paciente al Hospital provincial

Art 190.- También facilitará el traslado de los recién nacidos abandonados, de los ancianos y de losdementes agresivos a los establecimientos de que en la provincia dispone la Mancomunidad deCataluña.

Art 191.-En la sección correspondiente del Hospital y a domicilio cuando proceda, se desinfectarátoda clase de ropas y prendas de vestir, gratuitamente para los pobres que figuren en el padrón ysegún tarifa aprobada por la Junta a todos los demás

99 de 297

81�&$6�(63(&,$/��81$�)81'$&,�3$57,&8/$5

L'any 1905 la sra. Maria Dolors Mundet Vilallonga deixà 30.000 pessetes per crear una causa Piade la qual en serien administradors el senyor rector de la parròquia i el paborde de l'altar del sagratCor de Jesús. Unes 15.000 pessetes es dedicarien al culte al Sagrat Cor i la resta s'invertiria encaritat. Un any més tard s'augmentava la fundació i el 19 de juny de 1906 el prevere Pere Dalmaui el procurador Manuel Aragó exposaven �4XH�HQ�FXPSOLPLHQWR�GH�FLHUWR� HQFDUJR� UHFLELGR� VHSURSRQHQ�KDFHU�XQD�IXQGDFLRQ�SHUSHWXD�GH�OLPRVQDV�SDUD�OD�3DUURTXLD�GH�6DQWD�&RORPD�GH�)DUQpVEDMR�ODV�VLJXLHQWHV�EDVHV�8QR�� 6H�GHVWLQD�D�HVWD�IXQGDFLyQ�XQ�FDSLWDO�GH��������SWHV�HQ�WtWXORV�GH�'HXGD�,QWHULRU�HVSDxRODDO���'RV�� /D�UHQWD�GH�HVWH�FDSLWDO�VH�GLVWULEXLUi�HQ�OLPRVQDV��\D�HQ�PHWiOLFR��\D�HQ�HVSHFLH�D�ORV�SREUHVGH�OD�SDUURTXLD�TXH�HQ�FRQFHSWR�GH�ORV�$GPLQLVWUDGRUHV�TXH�PiV�DEDMR�VH�GLUiQ��HVWpQ�QHFHVLWDGRV\�TXH�SRU�VX�KRQUDGH]�\�SLHGDG�PHUH]FDQ�VHU�IDYRUHFLGRV�WDQWR�HQ�VDOXG��FRPR�HQ�HQIHUPHGDG�\�VHDFXDQGR� TXLHUD� OD� QHFHVLGDG� TXH� OHV� DIOLMD�� GHMiQGROR� WRGR� D� OD� GLVFUHFLyQ� \� SUXGHQFLD� GH� ORVDGPLQLVWUDGRUHV7UHV�� /RV�DGPLQLVWUDGRUHV�VHUDQ�HO�UHYHUHQGR�FXUD�SDUURFR��XQ�REUHUR�GH�OD�LJOHVLD��XQR�GH�ODFRIUDULD� GHO� 6DQWtVLPR� 6DJUDPHQWR�� HOHJLGRV� DPERV� SRU� HO� FXUD� SiUURFR�� \� HO� VDFULVWiQ� GH� ODFRQJUHJDFLyQ�GH�ORV�'RORUHV&XDWUR��6L�HO�*RYLHUQR�DOJXQ�GLD�TXLVLHUD�LQFDXWDUVH�GH�ORV�IRQGRV��HO�FXUD�SjUURFR�ORV�UHWLUDUi�GHOD�&DMD�'LRFHVDQD�SDUD�GDUOHV�HO�RSRUWXQR�GHVWLQR�Es va aprovar la proposta per la Cúria Diocesana el 20 de juny de 1906 però no tenim cap menad'informació del desenvolupament d'aquesta fundació. Sí és cert que ens permet continuar copsantla mentalitat caritativa pròpia de les classes adinerades: l'ajuda es distribuirà no als més necessitatssinó a aquells que a més de ser-ne, demostrin l'honradesa i la pietat a judici dels administradors.

/$�%(1(),&Ê1&,$�'85$17�(/�)5$148,60(

Una de les primeres accions socials del franquisme colomenc fou organitzar l'ensenyament intentantque tornessin monges i hermanos, com així succeir. Per donar-los una subvenció que els servís perreempendre la seva tasca i per descarregar les escoles nacionals, bastant destrossades durant laguerra, l'ajuntament oferí un contracte mitjançant el qual La Salle acceptava���JUDWXLWDPHQWH���DOXPQRV�TXH�SHUWHQH]FDQ�D�IDPLOLDV�SREUHV�\�GH�EXHQD�FRQGXFWD�� 1701. AHCSCF, Fons Aragó, Caixa 14

1711. Full parroquial 10-9-1939

100 de 297

Els primers anys de la postguerra, des de la corporació municipal es continuava elaborant el Padróde Familias Pobres��LQFOXLGDV�HQ�OD�EHQHILFHQFLD�PXQLFLSDO�FRQ�GHUHFKR�DO�GLVIUXWH�GH�DVLVWHQFLDJUDWXLWD�\�GRPLFLOLDULD�GH�ORV�VHUYLFLRV�GH�PpGLFR��IDUPDFpXWLFR�\�FRPDGURQD� Podien formar partd'ell tots els caps de família que ingressessin menys de 2.500 pessetes. L'any 1950 hi consten 123caps de família, que representa unes 450 persones, el 10% de la població. Els límits reals per entraren el padró són els següents: fins a quatre familiars, ingressos inferiors a 30 ptes diàries; de 5-6membres: ingressos inferiors a 40 ptes diàries; 7 o més membres: ingressos inferiors a 50 ptesdiàries. La composició socio-professional de les famílies pobres tenia aquesta distribució : Jornalers:57; Vídues i solteres soles: 49; Camperols: 10; Altres: 7Respecte als ingressos reals cal dir que cinc caps de família no disposaven de cap ingrés; 27 famíliesingressava menys de 300 ptes/mes/membre familiar; 63 famílies ingressava entre 300-600ptes/mes/membre familiar; 18 famílies ingressaven entre 600-900 ptes/mes/membre familiar; i 10famílies superaven les 900 ptes/mes/membre familiar.Apart d'aquests serveis assistencials-sanitaris, l'ajuntament disposava d'un compte anomenat"Beneficència" per casos puntuals, ja que la Junta de Beneficència anà actuant durant el franquismefins l'any 1979, malgrat que es deixà en mans de l'alcaldia la resolució dels petits problemesesporàdics. La llibreta de comptes permet copsar l'aplicació de la caritat clàssica, de l'ajut directeal necessitat al llarg de quasi quaranta anys, del 1939 al 1978.

,1*5(6626� ,� '(63(6(6� '(� /$� -817$� '(%(1(),&Ê1&,$� '(� 6$17$� &2/20$� '()$51(56��HQ�SHVVHWHV (Arxiu Municipal)

�3(5,2'( �,1*5(6626 �'(63(6(6

���������� 9.821 7.382

���������� 30.143 23.233

���������� 29.776 17.708

���������� 15.374 11.479

���������� 31.696 25.427

���������� 45.046 17.140

���������� 73.999 14.573

1721. AHCSCF, Lligall 612

101 de 297

���������� 130.893 19.776

Ingressos i despeses evolucionen i canvien al llarg del temps. En la dècada de 1940 i inicis de 1950,amb la dura pobresa de l'autarquia i el trist i lent anar-se refent de la guerra, els ingressos provenenpràcticament tots de l'impost sobre Recaptació d'Espectacles, llei existent de l'any 1910 ons'especificava que s'havia de dedicar un 30% a la repressió de la mendicitat i un 30% d'ajut a lainfància. També destaquen donatius ( un 15%) i a partir de 1945 també s'ingressa el 1,20% del quepaguen els recaders quan transporten mercaderies racionades. Les despeses en aquests anys,majoritàriament van dirigides a la compra de llet per mainada, mig litre o un litre diari durant unstres mesos. També s'hi troben petites despeses de pagament de viatges amb tren per anar a visitarmetges a Barcelona o anar a l'hospital, trasllat d'algun malalt, pagament de baguls per indigents, ia partir de l'any 1945 i ja fins al final, el pagament de bons per donar a les famílies pobres el dia dela Festa Major, així com queviures per a l'hospital. Com a curiositat destacar l'any 1940, 7,20pessetes per ��GRV�GRFHQDV�GH�KXHYRV�SDUD�VREUHDOLPHQWDFLyQ�GH�FXDWUR�SHUVRQDV�PRUGLGDV�SRU�XQJDWR��A mitjans de 1950 es nota un canvi notable tan en els ingressos com en les despeses.En els ingressos desapareix l'impost sobre els espectacles i els ingressos provindran de dues fonts:la capta de la Festa Major per comprar menjar als pobres i el pagament anual de la societat CírculoCultural Columbense per ocupar amb el seu envelat la plaça del Firal. Les despeses també variaran:desapareixeran els pagaments de llet per a infants i en canvi augmentaran els pagaments d'àpats idormir a transeünts, així com quotes o donatius que fa la pròpia Junta de Beneficència a lesgermanetes dels Pobres de Girona o a l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, Associació deLluita contra el Càncer,...Els anys setanta els ingressos romandran inalterables i les despeses seran molt minses i concretes:des de les 10.000 pessetes de l'any 1971 per a l'Homenatge a la Vellesa, fins el pagament de rebutsendarrerits de llum, aigua o companyies d'assegurances d'ancians que viuen sols. L'any 1978 s'acabael funcionament de la Junta de Beneficència.A un altre nivell, l'any 1954 l'ajuntament, expandint el terme de beneficència a l'aspecte cultural,creava sis beques de 100 pessetes anuals cadascuna per estudiants pobres per poder estudiarbatxillerat en l'Acadèmia de la població (AA)

A nivell institucional és del tots coneguda l'estreta relació entre Església i Estat durant el franquisme.En termes de beneficència volia dir que l'estat continuava descarregant sobre l'estament eclesiàsticbona part de la cura dels pobres a través encara de la clàssica caritat cristiana, ja que evidentmentel franquisme no es va plantejar resoldre la pobresa sinó senzillament alleujar-ne les conseqüènciesper evitar desordres socials, de forma que l'Estat obrir la mànega perquè cada parròquia s'organitzésamb les seves associacions, col×lectes i mecanismes per ajudar els seus propis pobres. Tres eren lesorganitzacions colomenques per ajudar als pobres: L'Associació de Dones de Sant Vicens de Paül,Acció Catòlica i el Rober dels Pobres, les tres integrades per dones. Les tres recollien diners de lescol×lectes que es feien mensualment o trimestralment a la parròquia, així com diversos donatiusparticulars. La primera repartia els diners en efectiu o bé en bonos de llet, carn i ous; Acció Catòlicaels convertia en lots de menjar, roba i joguines normalment per Nadal i Reis i el Rober consistia enaprofitar roba usada per donar-la als més necessitats

102 de 297

'(63(6(�6�'(�/(6�$662&,$&,�216�&$5,7$7,9(6�&2/20(148(6���������� ( Fulls parroquials 1945 a 1955)

��$1< $�'�6��9,&(16 ���$&&,Ï�&$7Ñ/,&$ 52%� (5� '(/632%5(6

������ 5.952 pessetes

102 lots 131 peces de roba

������ 5.712 pessetes 102 lots 75 peces de roba

������ 5.662 pessetes 95 lots 98 peces de roba

������ 5.983 pessetes 95 lots 109 peces de roba

������ 5.091 pessetes lots per valor de 2500ptes

98 peces de roba

������ 5.657 pessetes 84 lots: 2.600 pessetes 128 peces: 2.460pessetes

������ 7.059 pessetes 83 lots: 2.750 pessetes 157 peces: 2.072pessetes

������ 7.898 pessetes 83 lots: 3.350 pessetes 145 peces: 2.370pessetes

������ 7.308 pessetes 77 lots: 3.600 pessetes 136 peces: 1.606pessetes

35(6683267�3(5�$�6(59(,6�62&,$/6�'(�/$-817$0(17'(�6$17$�&2/20$�'(�)$51(56�(/6�$1<6������������L�����(Arxiu Municipal)

103 de 297

1960 1970 1980

Divulgadora rural 1.800 1.800

Subvenció Hospital 12.000 80.000 259.915

Beques 8.100 30.000

Socors a pobres 800 5.000 12.150

Secció Femenina 2.000

Auxilio Social, ficha azul 1.200 1.200

Subvenció Frente Juventudes 2.000

Socors Germanes de Girona 200 2.000

���������������������727$/ ��������� ���������� ���������

/+263,7$/�'85$17�(/�)5$148,60(

L'agost de 1940, la nova Junta de l'hospital, pensa arreglar el dèficit existent amb les aportacions delPlat Únic i demana a l'ajuntament que instal×li un motor per treure aigua del pou. L'any 1941 sabemque l'Auxili Social el portaven les germanes de l'hospital: elles cuinaven i repartien el menjarL'any 1944 existeix l'�2EUD� GHO� ��� GH� -XOLR�, entitat que volia ampliar i gestionar un hospitalcomarcal a Santa Coloma. L'ajuntament hi aportà 8.460 pessetes que era el que costava el solar quees comprà ��D�OD�HQWUDGD�GH�OD�FDUUHWHUD�GH�HVWD�FLXGDG�FRQ�OD�GH�6DQ�-XDQ�GH�ODV�$EDGHVDV�, o siguial costat de l'hospital local. Aquests diners els oferia l'ajuntament sempre i quan l'Obra construís el�&RQVXOWRULR�&RPDUFDO�SDUD�OD�LPSODQWDFLyQ�GHO�6HJXUR�GH�(QIHUPHGDG�. Si no es feia, el solar

104 de 297

quedaria propietat de l’ajuntament.El juny de 1945 la Junta veia insuficients les tres habitacions que tenia l’hospital per a malalts, deforma que habilitaren la gran sala sobre l'església i posaren �ORV� VHUYLFLRV� VDQLWDULRV� PiVLQGLVSHQVDEOHV��HQWUH�HOORV�XQ�FXDUWR�GH�EDxR�. L'hospital disposava en el Banc d'Espanya de 14.500ptes de títols en valor nominal. Era molt poca cosa a nivell de renda anual, però en canvi serviria perpagar les obres, com així es va fer .L'octubre de 1945 l'arquitecte Joaquim Iglesias presenta un projecte per construir dues habitacionssobre la capella i una sala de labors per a les germanes i aprofitar així els antics dormitoris d'aquestesper sales de malalts. Tanmateix les obres no es faran fins l'any 1953. Però un any abans quelcomimportant passava en l'administració de l'Hospital de Pobres de Santa Coloma de Farners. Un copnormalitzada la situació postbèl.lica, l'ajuntament deixà d'encarregar-se directament de l'hospital ien un acord de l'1 de desembre de 1952 es nomenà una Junta Administrativa per fer funcionarl'hospital� �RWRUJiQGROH� DPSOLD� GHOHJDFLyQ� SDUD� DGPLQLVWUDU� ORV� ELHQHV� GHO�+RVSLWDO�� KDFHU� ODVPHMRUDV� FRQYHQLHQWHV� HQ� VX� HGLILFLR�� DFHSWDU� GRQDWLYRV� \� OHJDGRV� GH� WRGD� HVSHFLH�� SURPRYHUVXEVFULSFLRQHV��UHJODPHQWDU�ORV�VHUYLFLRV�\�HVWDQFLDV�\�HQ�JHQHUDO�WRGR�OR�FRQFHUQLHQWH�DO�5pJLPHQ,QWHULRU�GHO�+RVSLWDO�� La Junta estava formada per l'alcalde, el rector de la parròquia, un regidornomenat per l'ajuntament i un ciutadà nomenat pel rector. Si l'alcalde i el rector ho creien oportú,podien nomenar dues o tres persones més per integrar a la Junta. L'ajuntament col×laboraria aportantuna quantitat �TXH�QR�VHD�PHQRU�DO�SURPHGLR�JDVWDGR�HQ�ORV�~OWLPRV�FLQFR�DxRV�Amb la nova Junta començaren definitivament les obres d'ampliació, que es pagaren bàsicament ambdonatius: l'herència de les germanes Vidal (200.000 pessetes); Sr Bofill (45.000 ptes), EsteveMonegal (10.000 ptes) i una enorme quantitat de colomencs amb aportacions de 1.000 o 500 ptesfins arribar a un total de 343.000 ptes. Amb aquest capital, mossèn Rabassa el setembre de 1953, proposava a la Junta que la parròquia podria aportar una bona quantitat i sumat tot, començar elprojecte dissenyat per l'arquitecte Iglesias, com així es va fer.La personalitat jurídica de la nova Junta es plasmà en l'acta de constitució del Patronat del SantHospital feta el 26 de setembre de 1954. Els quatre membres de la Junta eren l'alcalde Josep MariaBurch, el rector Francesc Rabassa, l'administrador Josep Llavari Iglesias i Andreu TabernerCollellMirA proposta de mossèn Rabassa es va decidir fer un Patronat obert, del qual en fossin membres totesaquelles persones que donessin o haguessin donat més de 1.000 pessetes; la Junta informariaperiòdicament a aquest Patronat de totes les incidències i evolució de l'hospital. En el moment dela constitució els donants i, per tant membres del Patronat eren: Manuel Casadevall i Loreto Crous;Arseni Sala Ribas; Manuel Massaneda Corretger; Josep Callís Surís; Jaume Massó Rovira; JoanRamilans Arbat; Ramon Formiga Capdevila; Pere Font Pidevall; Esteve Monegal Prat i EmiliaBofill; Josep Mª Massaguer Carbonell; Joaquim Llavari Iglesias; Josep Riera Gubau; Salvador VilaMaynou; Caja de Ahorros de la Diputación Provincial y Caja de PensionesL'any 1960 el veí de Sils Pere Capdevila finança totalment la instal×lació de la calefacció del primerpis de l'hospital, motiu pel qual el fan %LHQKHFKRU�,QVLJQH i membre del Patronat. El gener de 1961també nomenen %LHQKHFKRUD�,QVLJQH del Sant Hospital a Concepció Alibés perquè ha donat 85.000pessetes en valors per construir una nova habitació. El novembre de 1962 la mateixa Concepció

1731. Arxiu Municipal, Manual d’Acords any 1944

1741. AHCSCF, Fons Municipal, lligall 688

1751. Arxiu Municipal, Capsa 3.5.7.3.2

105 de 297

Alibés i la seva filla Dolors Fornés dipositen accions de l'Editorial Labor per valor de 219.000 ptesMentre en Capdevila s'ofereix per ampliar la calefacció a la resta de l'edifici, aquest any 1964l'hospital disposa de 16 sales d'un o dos llits amb un total de 25 llits i una sala de 12 llits, en total37 llits; hi ha 12 germanes i un subaltern que atenen a 25 malalts de beneficència, 3 de tarifa reduïdai 39 de particulars amb un total de 212 estances. L'hospital ha atès també 39 parts de colomenques.Les despeses de personal d'aquest any pugen a 20.000 pessetes i la de medicines a 34.917 pessetes.El juliol d'aquest 1964 hi ha un important llegat testamentari de Maria Consolació Vidal Frigola;amb ell es fan obres per valor de 430.000 pessetes i resten encara 282.000 pessetes per a la institució.Amb elles la Junta decidirà comprar una ambulància DKW matrícula GE-49573. Els preus del'ambulància eren: ���SWV�NP�SDUD�ODV�IDPLOLDV�SXGLHQWHV����SWDV�.P�SDUD�ODV�IDPLOLDV�GH�FODVHPHGLD����SWDV�NP�SDUD�ODV�IDPLOLDV�TXH�VLQ�VHU�DFRPRGDGDV�WDPSRFR�SXHGHQ�VHU�FRQVLGHUDGDV�FRPRSREUHV�\�JUDWXLWD�SDUD�ORV�SREUHV�GH�VROHPQLGDG� Evidentment, era la pròpia Junta qui decidia ones trobava cada família.Un any pròdig en beneficis, ja que en Pere Capdevila Madí, de Sils acabarà de pagar la instal×lacióde la calefacció a la resta de l'edifici i el mes d'agost l'hospital ingressarà 13.000 pessetes de beneficid'una tómbola benèfica feta a les Mesures.El setembre de 1964, els benefactors de l'hospital eren: Pere Capdevila Madí; Joaquima Casas,viuda Ramilans; Esteve Monegal Prat i Emilia Bofill; Manuel Casadevall i Loreto Crous; MerceRovira, viuda Massaneda; Fca Jubany, vda Sala; Mercé LLorell, Vda Callís; Esteve Monegal Bofilli Montse Massó; Jaume Massó Rovira; Ramon Formiga Capdevila; Pere Font Pidevall; JoaquimLLavari Iglesias; Josep Riera Gubau; Salvador Vila Maynou; Caja de Ahorros Provincial; Caja dePensiones; Josep Mª Massaguer Carbonell; Joaquim Iglesias de Abadal; Concepció Alibés Xifre iDolors Fornés Alibés; Josep Fontanet Coma i Josep Roca.L'hospital anava prosperant i el novembre de 1966 ja disposava de Raigs X, taula d'operacions iaportació d'oxigen. Les germanes cobraven 10.000 pessetes anuals.L'abril de 1971 la Junta comprauna ambulància nova, un SEAT 1500Al llarg d'aquests anys, els ingressos es nodreixen, en general, en un 45% de les pensions dels asilatsi un 17% de subvencions de les dues Caixes, estant la resta pràcticament de donatius. Les despeses,un 80% corresponen a manutenció dels asilats. A finals dels seixanta l'administrador de l'hospitalés el propi rector de la parròquia, en aquest temps mossèn Joan Llorens. L'any 1974 concretament,el 80% dels ingressos són les pensions dels asilats i el 19% són donacions; respecte a les despesesel 53% és per a manutenció i el 22% són salaris de la congregació.

,1*� 5(6626� ,� '(63(6(6� '(� /+263,� 7$/� 081,&,3$/� '(6$17$�&2/20$�'(�)$51(56 (Arxiu Municipa l, Hospital 3.7.5.3.2)

�$1< ������ ������ ������ ������ ������ ������ ������ ������ ������

,1*5� 22395

34910

50140 46326 58940

80985

85631 13875

1198248

106 de 297

�'(63� 22726

26089

47180

36696 44395

82533

42777 12410

3189459

,�1*5(6626�,�'(63(6(6�'(�/+263,7$/�081,&,3$/�'(�6$17$&2/20$�'(�)$51(56�� Arxiu Municipal, 3.7.5.3.2 )

��$1< ������ ������ ������ ������ ������ ������

��,1*5� 458131 418887 833376 914157 1114051 1508000

��'(63� 349412 386916 756740 447587 979812 1446516

L’any 1972 la Junta decideix comprar uns solar per construir-hi un nou hospital i el compra en lesanomenades "Les vinyes d'en Finestres" (Les Argiles) malgrat que la Junta només va poder aportarles 3/4 del preu i un membre de la mateixa, particularment, va avançar els diners que faltaven, sensecobrar interessos (RESSÒ, 111). L'any 1974 plega d'administrador mossèn Joan Llorens que hiportava disset anys i es nomena per aquest càrrec a Josep Solà Sala.

/+263,7$/�5(6,'Ê1&,$�*(5,¬75,&$�$�),1$/6�'(/�6(*/(�;;

L'any 1976 la Junta vol instal×lar un montacamilles i adequar una sala d'estar pels interns, tot plegat600.000 ptes. Per no tocar l'escàs patrimoni de l'Hospital decideixen fer una postulació popular ambun opuscle explicant la situació i les millores. La Mare Superiora els ha dit que si no s'instal×la elmontacamilles, les germanes es veuran obligades a anar a altres pobles on les condicions de treballno siguin tan penoses, ja que la cuina es troba a la planta baixa i les habitacions i menjador en elprimer pis i es fa cada vegada més penós traslladar el menjarL'opuscle editat permet veure el funcionament econòmic de l'hospital en un any concret, el 1975 en

1761. Ressò, nº 111 i Capsa 3.7.5.3.2 Arxiu Municipal

1771. La documentació a partir de l'any 1976 es troba bàsicament en el Llibre d'Actes de la Juntadel Patronat, Secretaria de la Residència Geriàtrica

107 de 297

aquest cas, i és una explicació per convèncer al poble que col×labori i participi econòmicament

,1*5(6626� ,� '(63(6(6� '(� /+263,7$/� 081,&,3$/� '(� 6$17$&2/20$�'(�)$51(56�/$1<�����

�����������,�1�*�5�(�6�6�2�6 ��������������'�(�6�3�(�6�(�6

Pensions dels asilats 1.201.497 Queviures 567.386

Donatius en efectiu 166.145 Combustib le 121.649

Donatius en Bancs 70.563 Neteja 43.153

Interessos i cupons 69.808 Despeses hermanes 264.000

Nòmina del personal 147.955

Reparacions i instal.lacions 256.176

Diversos 46.197

�727$/ 1.508.013 727$/ 1.446.516

L'inventari a 1 de gener de 1976 donava un capital líquid de 5.339.359 ptes, la meitat del qualcorresponia al valor de l'edificiTanmateix, les condicions per ser admès a l'hospital ja no tenen res a veure amb la pobresa: estarempadronat a Santa Coloma de Farners, no necessitar cures mèdiques especials i valdre's per símateix; certificat mèdic on consti el grau de la malaltia i finalment l'acceptació per rigorós torn deles disponibilitats de l'hospital.En aquest 1977 la Junta la formen l'alcalde Jordi Ramilans, el rector de la parròquia mossèn JoanLlorens, Josep Solà Sala com administrador; el regidor Josep Capdevila Bas, el president del CercleCultural Colomenc Josep Cufí Salamaña, el metge titular Mateu Turró i el vocal Ignasi de Bolós.

,1*5(6626� ,� '(63(6(6� '� (/+263,7$/� 081,&,3$/� '(� 6$17$&2/20$�'(�)$51(56�/$1<����� ( ARXIU HOSPITAL, Llibre d'Actes 1976i ss)

���������,�1�*�5�(�6�6�2�6 ��������������'�(�6�3�(�6�(�6

Pensions asilats 1.224.310 Manutenció 620.778

Donatius 253.103 Co mbustible 140.639

Interessos 617 Neteja 30.552

108 de 297

LLoguer pis 27.000 Salaris germanes 288.000

Sa laris empleats 244.479

Vari s 28.447

Reparacions 209.237

�727$/ 1.505.030 727$/ 1.562.132

L'inventari dels béns de l'Hospital, fet l'1 de gener de 1977 és de 6.307.434 ptesLa Junta analitza que els usuaris paguen poc, 3.600 ptes mes, i volen obrir una fitxa de tipuseconòmic i familiar a cadascun��SDUD�SRGHU�DSUHFLDU�FRQ�PD\RU�REMHWLYLGDG�HO�SDJR�TXH�GHEHHIHFWXDU�FDGD�HQIHUPR�R�VXV�SDULHQWHV�La Junta vol comprar i legalitzar un solar i per aquest motiu s'ha de constituir un Patronat, per tald'aconseguir que el solar passi a formar part dels béns municipals �VL� ELHQ� FRQ� OD� FDOLILFDFLyQMXUtGLFD�GH�DIHFWR�D�6HUYLFLR�3~EOLFR�GH�&HQWUR�6DQLWDULR�R�5HVLGHQFLD�*HULiWULFD�Una bona patacada la té la Junta quan el juliol de 1977, ja instal×lat el montacamilles paguen per ell1.230.000 pessetes en lloc de les 600.000 pressupostades, ja que a al col×locar-lo feren obrescomplementàries per evitar humitats.. Com tantes vegades a Santa Coloma, la Junta tornarà a obriruna subscripció popular per eixugar el dèficit En compensació, una empresa constructora s'ofereixper arreglar gratuïtament les habitacions de les germanes La tensió es va notant entre els membres de la Junta, ja que mossèn Llorens es queixa que s'ha devigilar més les inversions i si realment és rendible fer-ne quan sembla que es vol construir unhospital nou. En Joan Llorens explica que la família Sureda ha deixat un important llegat que podriaservir per al nou hospital. El llegat el tenen els Hereus de Confiança ( ell n'és un), ignora encara laquantia però la calcula sobre els quinze milions de pessetes. Opina que s'hauria de construir unhospital de caire local ja que si el volen fer comarcal, com sembla ser la intenció de l'ajuntament,s'encareix notablement el cost, i en canvi un hospital local, comprant i adequant l'edifici de lesMonges estaria solucionat. El tema queda en estudi, ja que és prioritari constituir-se en Patronat imentre el Ministeri de Sanitat s'estigui reestructurant, res es pot decidir.Tres mesos més tard, l'octubre de 1977 la Junta , assessorada per Francesc Calderó i el propi secretarimunicipal, Xavier Caritg, aprova l'esborrany del Patronat i el passa al Ple de l'ajuntament. Paral×lelament als estudis tècnics i legals, la galopant crisi econòmica d'aquests anys i la inflacióprovoquen nous dèficits en l'hospital que s'intenta arreglar cobrant el 80% de les pensions delsasilats.Per Nadal de 1977 el Patronat fa una angoixosa crida a la població, ja que de la instal×lació delmontacamilles (1.400.000 ptes) falten a pagar 300.000 ptes, més 200.000 ptes de dèficit de l'any més250.000 ptes previstes pel 1978; en total es demana ajut per cobrir 750.000 ptes. Demanen tambéajut físic, que les persones s'impliquin en l'hospital, que hi vagin i ajudin en petites tasques a lesgermanes. ��6DQWD�&RORPD�GH�)DUQHUV�QR�SRW�GLU�12�D�DTXHVWHV�SHUVRQHV�PpV�QHFHVVLWDGHV��(O�OORFTXH�DFWXDOPHQW�HVWDQ�RFXSDQW��4XL�VDS�VL�HQV�HVWj�UHVHUYDW�SHU�GHPj"��6RP�KXPDQV��L�HQ�EDVH�DDTXHVWD�FRQGLFLy��O+RVSLWDO�HQV�GHPDQD��5HVSRQHP�FRP�FDO�El 19 de gener de 1978 té lloc una reunió en la qual hi assisteixen els representants dels ajuntamentsde Brunyola, Sils i Riudarenes que recullen un exemplar dels estatuts encara no aprovats i sembla

109 de 297

que si el volen fer comarcal cada poble contribuiria segons el seu nombre d’habitants.En Joan Llorens vol conèixer la situació econòmica de l'Hospital, ja que queda un efectiu de 200.000mentre que quan ell va deixar l'administració n'hi havia 900.000 pessetes i vol saber on estan les700.000 pessetes; l'administrador li explica que s'han invertit en el montacamilles i mossèn Llorenses queixa que la despesa ha estat excessiva i inútil, que l'Administrador ha tret diners sense permísde l'alcalde i que quan ell era administrador l'alcalde li havia prohibit gastar diners ja que s'haviende guardar per l'Hospital nou i en canvi ara es gastaven quasi tot el remanent. Continua tot dient�TXH� OD� DFWXDO� SHQXULD� HFRQyPLFD� GHO� KRVSLWDO� SXHGH� YHQLU� GHO� KHFKR� GH� TXH� FXDQGR� pO� HUD$GPLQLVWUDGRU��UHFLEtD�PXFKDV�GRQDFLRQHV�\�TXH�DKRUD�DSHQDV�VL�VH�UHFLEH�DOJXQD��3RVWHULRUPHQWHKD� FRPHQWDGR� TXH� FXDQGR� DOJXQD� SHUVRQD� OH� LQGLFD� TXH� TXLHUH� KDFHU� DOJXQD� GRQDFLyQ�� pO� OHPDQLILHVWD�TXH�QR� OD�DFHSWD�� \D�TXH� pO� ��QR� VH� FXLGD�GH� HVWR� \� VL� TXLHUHQ�GHMDU�DOJR� YD\DQ�DOD\XQWDPLHQWR�D�HQWUHJDUOR�� Retrobem, per enèsima vegada, la confiança del poble en l'església oen l'ajuntament. Es queixa també que es produeixen irregularitats en les admissions dels malalts ique als propis germans Sureda, ara grans benefactors de l'Hospital, els fou negat l'ingrés.L'administrador replica que a petició d'uns veïns dels Sureda es va demanar ingressar-los però no hihavia disponibilitat però sí al cap de tres setmanes, malgrat que els germans Sureda es negaren aingressar �SRU� FRQVLGHUDU� TXH� DOOt� QR� VHUtDQ� ELHQ� DWHQGLGRV�. Es donaren els llits a altres dospeticionaris i a l'agreujar-se la malaltia dels Sureda demanaren entrar però ja no hi havia places. Nocontent amb aquesta explicació de l'administrador, mossèn Llorens explica una altra irregularitatd'una senyora que a l'hivern viu a l'Hospital i a l'estiu va a fer temporada i se li guarda el llit.L'administrador diu que és fals, que si torna a entrar és perquè hi ha lloc, i que no rep pensió algunai només aporta el que guanya durant la temporada. Enfadat, acaba mossèn Llorens proposant que sil'Hospital se'n diu municipal sigui l'ajuntament qui s'encarregui del dèficit.Acabada la diatriba del rector de la parròquia, es parla de la nova composició que haurà de tenir elPatronat i mossèn Llorens opina que la vice-presidència Primera hauria de ser pel rector de laparròquia central.El mateix mes de gener de 1978 la revista local RESSÒ dedicava l'editorial i un article interior altema de l'hospital ��6L�HO�JXDULPHQW�GHO�PDODOW�L�OD�VHYD�UHKDELOLWDFLy�VyQ�OHV�IXQFLRQV�SULPjULHV�LHVSHFtILTXHV�GXQ�KRVSLWDO��KDXUHP�GH�FRQYHQLU�TXH�D�6DQWD�&RORPD�QR�HQ�WHQLP��4Xq�pV�GRQFVDTXHVW�ORFDO�TXH�D�OD�IDoDQD�SRUWD�OD�LQVFULSFLy��6DQW�+RVSLWDO�"�8Q��DVLO��D�FjUUHF�GH�O2UGH�GHOHV� -RVHILQHV� RQ� KL� UHVWHQ� LQWHUQDWV� XQ� UHGXwW� QRPEUH� GH� YHOOHWV�� *UjFLHV� D� OHVIRUo� L� VDFULILFLGDTXHVWHV��)LOOHV�GH�6DQW�-RVHS���SRW�FRQWLQXDU�HO�QRVWUH��KRVSLWDO��OD�VHYD�WDVFD��(OOHV�VyQ�OjQLPDL�HO�EUDo��(OOHV�VROHV��SHUz��QR�SRGHQ�VROXFLRQDU�WRWV�HOV�SUREOHPHV�TXH�WHQHQ�SODQWHMDWV��� Continual'editorial repassant totes les mancances estructurals: waters, banyeres, aigua calenta, mancad'intimitat....i conclou que l'hospital té un doble problema. un problema econòmic que es potsolucionar amb les aportacions de tothom i un problema "humà" ja que els vellets es converteixenen els marginats del poble, de qui ningú es preocupa i que no participen en cap activitat.

El febrer de 1978 la mateixa revista RESSÒ continuava parlant de l'hospital. En l'editorial, sota eltítol �/KRVSLWDO�KD�KHUHWDW� explicava al poble la informació donada en el Full Parroquial on esdetallava el llegat de Josep Sureda i l'aplicació que els hereus de confiança en volien fer, queixant-sede la manca d'informació sobre les xifres reals de l'herènciaEn l'interior una entrevista al president de la Junta Administrativa de l'hospital, l'alcalde JordiRamilans, el qual explicava que l'Hospital era un establiment públic, de beneficència municipal,gestionat directament per l'ajuntament a través d'una Junta sense personalitat jurídica. Aquesta Juntafunciona des de l'any 1894 quan l'ajuntament es quedà l'hospital i el registrà i el 1895 s'aprovà unReglament de Règim Intern.Es queixa l'alcalde de la poca resposta de la població a la crida feta per arranjar o construir el nou

110 de 297

hospital. Es recolliren 40.000 ptes dels drapaires dels Grups Jovenils, 50.000 ptes en la col×lecta deNadal de l'església de Sant Sebastià i unes 100.000 ptes lliurades per tres persones) : ��OD�UHVSRVWDGH�OD�UHVWD�GHO�SREOH�KD�HVWDW�WDQ�SHWLWD�TXH�PHQWULVWHL[�HO�SHQVDU�TXH�OD�JHQW�GH�6DQWD�&RORPD�GH)DUQHUV�QR�KHP�FRSVDW�HO� FRQWLQJXW�GDTXHVWD�FULGD�KXPDQD�� L�SHU� WDQW��GLItFLOPHQW�SRGHP�VHUOH[HPSOH�SHU�D�OHV�IXWXUHV�JHQHUDFLRQV�L'alcalde comenta que el dèficit de manteniment és d'unes 300.000 ptes/any. A la pregunta del perquè s'han emprés a nivell municipal altres tipus d'obres i no les de l'hospital contesta: �3HU�UDRQVVRFLDOV�L�SHU�UDRQV�OHJDOV��(OV�SULPHUV�SDVVRV�GRQDWV�GH�FDUD�D�WUREDU�PLWMDQV�HFRQzPLFV�SHO�QRX*HULjWULF�HVWDYHQ�RULHQWDWV�D�XQD�SRVVLEOH�SDUWLFLSDFLy�PDMRULWjULD�GH�OHV�IDPtOLHV�PpV�DIDYRULGHVHFRQzPLFDPHQW�� SHUz� WDO� FRP� VDFRVWXPDYD� HQ� WHPSV� SDVVDWV�� UHFODPDYHQ� OHV� JDUDQWLHV� GXQDUHVHUYD�L�XQHV�SUHIHUqQFLHV�TXH�MD�HQ�DOJXQ�FDV�FRQFUHW��HQ�DTXHVW�+RVSLWDO��HV�YDUHQ�HPSUDU�ILQVL�WRW�SHU�D�SHUVRQHV�TXH�HOV�KL�HUHQ�HVWUDQ\HV��$TXHVWD�SURSRVWD�QR�OD�SRGtHP�DFFHSWDU�SHU�VHUWRWDOPHQW�DQWLVRFLDO��MD�TXH�HO�*HULjWULF�KD�GH�VHU�DPE�LJXDOWDW�GH�FRQGLFLRQV�SHU�D�WHQLU�KL�DFFpV�VL�Ep�HO�PDQWHQLPHQW�KD�GH�WHQLU�XQ�FULWHUL�PROW�PpV�VRFLDO��GHQWUDGD�VKDXULD�GH�GHPDQDU�D�WRWKRPOHV�TXRWHV�Pj[LPHV��DPE�UHGXFFLRQV�SURJUHVVLYHV�ILQV�DUULEDU�D�OD�JUDWXwWDW�HQ�HOV�FDVRV�GH�PpVSUREDGD�SREUHVD����Respecte als motius legals parla de necessitats més urgents, i del fet que la vigentLlei de Règim Local ni tan sols parla del manteniment d'hospitals en poblacions petites com SantaColoma

L'animadversió de mossèn Llorens envers el sistema de funcionament de la Junta de l'hospitalcontinuà, amb l'avantatge per part seva que, com a Hereu de Confiança del llegat Sureda, tenia certaforça per inclinar la balança a les seves tesis de més participació eclesiàstica en el govern del'hospital. En la reunió del 8 de febrer de 1978, s'explica que el passat trenta de gener en Ramilans,Caritg, Calderó i Capdevila anaren a la notaria Goday i allí s'assabentaren que els hereus deconfiança dels Sureda eren Joan Llorens, prevere i Josep Maria Clopés i que havien de redactar laManifestació d'Herència, en la qual quedaven 3/5 parts per l'hospital, però sense data d'adjudicaciói 2/5 pels pobres de la localitat. L'alcalde no en sabia res, va a veure el bisbe el mateix dia, i tornaamb un eclesiàstic de la Cúria gironina per convèncer al rector Llorens que es posi una datad'adjudicació dels 3/5 ( es proposa un mes més tard de constituir-se el Patronat) i s'especifiqui cominvertir les altres 2/5. En Llorens es nega participar en cap reunió alegant que �QR� � DFHSWDEDFRDFFLRQHV�GH�QDGLH�\�PHQRV�TXH�OOHYDUDQ�DO�VU�2ELVSR�D�VX�FDVD�� Sense el rector de la parròquia,s'aproven els estatuts acceptats pel ple de l'ajuntament el passat 30 de gener, en els quals, amb el vist-i-plau del bisbe, es reserva la vice-presidència primera per al capellà encarregat de l'hospital, que ésel rector del poble. La composició de la Junta quedaria així:

President: l'alcaldeVice-presidents: El regidor Ponent de Beneficència i el capellà encarregat de l'HospitalVocals nats: un representant de cada ajuntament que formés part de la Fundació, el metge titular deSanta Coloma de Farners i un representant del Cercle Cultural ColomencVocals electes: cinc, elegits cada cinc anys, d'una llista de deu lliurada pel Patronat a l'ajuntament.La revista RESSÒ ( nº 117) entrevistava al sr. Calderó, ponent de la redacció dels nous estatuts, elqual explicava que s'havia constituït una Fundació Pública de Beneficència Municipal. Es preguntavaa Calderó si no era anacrònic incloure un "mossèn" en un Patronat de tutela municipal i es responiaque per la seva missió de direcció espiritual era el que coneixia més de prop els problemes dels vellsi era indispensable.El tretze de març de 1978 es constitueix extraoficialment el patronat, ja que els estatuts encara nohan estat aprovats pel Govern Civil. En ella, mossèn Joan Llorens explica que les 2/5 del llegatSureda que inicialment ell volia usar per dotar una Pia Fundació, les lliuraria a l'hospital, reservant-se

111 de 297

per ell una petita part per misses.Semblava que s'arreglava l'embolic i la tensió creat amb mossèn Joan Llorens i en la propera reunióde l'onze d'octubre de 1978 , mossèn Joan explicava que mai havia pretès ofendre ningú i que si algúho veu així li demanava disculpes. Mossèn Joan especificava que el lliurament que havia de fer delllegat Sureda es referia sempre que es dediqués a la construcció de l'hospital nou, i no per fer obresen el vell. Però els embolics continuaren i la Junta veié amb mals ulls i procurar parar, l'anunci devenda dels béns del llegat Sureda fet per mossèn Joan en els diaris, ja que considerava que s'hauriad'haver creat una comissió per a la venda i no ser només els Hereus de Confiança els qui la fessin.El gener de 1979 la revista RESSÒ dedicava la seva editorial a l'hospital: per Nadal s'havien recollit892.133 pessetes per a l'hospital, entre els diners de l'església de Sant Sebastià ( 109.295 ptes), elCentre d'Esports Farners ( 250.000 ptes), la recollida d'ampolles buides dels "Drapaires de Nadal"( 92.838 ptes) i 440.000 ptes de donatius anònims ( 180.000 ptes de la localitat i 260.000 ptes de forade la població). Amb aquests diners s'havia millorat la capella, mobles, pintat la planta baixa i elprimer pis.... L'editorial deia ��1R�YHLHP�FODU�SHU�TXq�OKRVSLWDO�KD�GH�QHFHVVLWDU�SHU�SRGHU�VXEVLVWLUL�FRP�D�SULQFLSDO�IRQW�GLQJUHVVRV��OHV�GRQDFLRQV�TXH�OL�YXOJXL�IHU�HO�SREOH��eV�IjFLO�GHWHFWDU�XQLQWHUqV�FDGD�YHJDGD�PpV�DFFHQWXDW�GHO�SREOH�HQYHUV�O+RVSLWDO��(QV�DQHP�DVVDEHQWDQW�TXH�H[LVWHL[�TXH�FRPSOHL[�XQD�IXQFLy��TXH�Wp�XQHV�QHFHVVLWDWV�L�TXH�OL�FDO�ODMXW�GH�WRWV�QRVDOWUHV�SHU�SRGHU�OHVFREULU���3HUz�OHGLWRULDO�DQDYD�PpV�OOXQ\�L�GHPDQDYD�ODMXW�DIHFWLX��SHUVRQDU�VH�ItVLFDPHQW�L�DMXGDU�UHQWDU�URED��FRVLU��[HUUDU��HQ�XQD�SDUDXOD��SDUWLFLSDU��Quan el 30 d'abril de 1979 la Junta fa el lliurament al primer alcalde democràtic de la transició, JordiIglesias, de la documentació de l'hospital, hi consta un actiu de 6.559.723 ptes i un passiu de 138.654ptes. En aquells moments l'hospital disposava de 35 llits comptant-t'hi els de les religioses. El mesde maig es nomena administrador de l'hospital a Josep Maria Puig i Vendrell i el vuit d'octubre delmateix 1979 té lloc l'Acta de Constitució de la Junta del Patronat de l'Hospital Sant Salvador d'Hortade Santa Coloma de Farners, seguint l'aprovació de la Direcció General d'Administració Local dela Generalitat de Catalunya del 6 d'agost de 1979 ( DOG, nº 28, 17-9-1979) que creava la FundacióPública Sant Salvador d'Horta.En els estatuts aprovats es creava una Fundació Pública de Beneficència Municipal de naturalesapermanent���FX\R�REMHWR�FRQVLVWH�HQ�SUHVWDU�DVLVWHQFLD�D�SREUHV�\�DQFLDQRV��QDWXUDOHV�\�YHFLQRV�GHHVWD� FLXGDG� \� GH� ORV� PXQLFLSLRV� GH� 6LOV�� 5LXGDUHQHV� \� %UXQ\ROD�� VLHPSUH� TXH� HVWRV� D\XGHQSURSRUFLRQDOPHQWH�D�VX�VRVWHQLPLHQWR�. Es deixava la porta oberta a la possible col×laboració ambaltres organismes sanitaris i/o assistencials i a la acceptació d'altres tipus de residents. L'article segondonava personalitat jurídica pròpia a la Fundació i es confiava la mateixa a la gestió d'un Patronatformat per un president, dos vice-presidents, cinc vocals nats, cinc vocals electes elegits perl'Ajuntament a proposta del Patronat i renovats cada sis anys a meitats de tres anys, el secretari il'administrador. El Patronat quedava instituït com a únic organisme capacitat per actuar legalment,comprar, vendre, llogar, acceptar donacions, pressupostar.....i qualsevol altra activitat permesa perla llei. El patrimoni de la Fundació estaria format per tot el que li traspassés l'ajuntament inicialmenti tot el que adquirís per compra o donacions. La tutela de la Fundació dependria de l'ajuntament deSanta Coloma de Farners, estant expressa i necessària la seva conformitat en l'aprovació delspressupostos i comptes, així com en la venda de part del patrimoniEn l'inventari annex fet per l'ajuntament constaven els següents béns de l'hospital:L'edifici de l'hospital del C/ Sant Sebastià (764 m2) valorat en 1.500.000 pessetesUn apartament a l'edifici Morgan (Carr Banys), donació de Rosa Rius, valorat en 750.000 ptesPeça de terra nomenada Les Glòries per edificar el nou hospital valorada en 1.000.000 ptesUna furgoneta SEAT valorada en 240.000 pessetesMobiliari i material valorat en 1.531.897 pessetesVuit obligacions d de l'Editorial Labor valorades en 45.000 pessetes

112 de 297

Dipòsits en metàl×lic en diverses entitats bancàries valorades en 252.318 pessetes. Total del'inventari de l'hospital: 5.319.215 pessetes .En l'Acta Constitucional es donava un termini de dos mesos als ajuntaments de Riudarenes, Sils iBrunyola per adherir-se a la Fundació, es creava una comissió per elaborar un Reglament de RègimIntern, es ratificava a Josep Maria Puig com a administrador, i s'acordava tornar posar en les paretsde l'entrada de l'hospital les plaques dels benefactors. El Patronat estava format per:President: Jordi Iglesias i Massuet, alcalde de Santa Coloma de FarnersVice-presidents: Josep Mª LLavari i Vila, regidor de BeneficènciaMn. Joan Llorens i Castellà, rector de la parròquia de Santa ColomaVocals nats: Mateu Turró i Sabaté, metge titularRamon Rovira i Canaleta, representant del Cercle Cultural ColomencAlcalde de BrunyolaAlcalde de RiudarenesAlcalde de SilsVocals electes: Lluïsa Casadevall i Fontanet, Lluís Coll i Planas, Jaume Cubarsí i

Deulonder, Ignasi e Bolós i Pi, Francesc Matamala i VallsSecretari: Josep Casas i CaupenaAdministrador: Josep Mª Puig i VendrellEl nou Patronat ratificà l'escriptura de compra dels terrenys per al nou hospital, feta el 19 d'abril de1972 amb el propietari Ricard Llinàs i Butinyà i la Junta donà tres mesos de temps als hereus deConfiança del llegat Sureda per fer lliurament del mateix. S'acordà també fer una consulta popularper veure l'emplaçament definitiu del nou hospital: les Monges o Les Argiles.Però les dificultats per les quals transcorria a Madrid el projecte del nou geriàtric per obtenir-nesubvencions, va forçar la Junta a ubicar l'hospital a Les Argiles, projecte ja presentat, per estalviar-seaixí un nou deambular per la burocràcia madrilenya si haguessin optat per l'edifici de les Monges.El 24 de març de 1980, la Junta accepta els béns de l'herència de Carme Plana Butiñà, així com els3/5 del llegat de Josep Sureda Cors i els 2/5 de la Pia Fundació "Sureda Cors" quin patronatgecorrespon al Bisbat de Girona. Un mes més tard, posen a la venda les finques del llegat Sureda Corsper un valor total de sortida de 27,5 milions, tot i que no serà fins el tres de juny de 1981 que espublicarà la subhasta en el BOPLes finques eren les següents: casa nº 37 del C/ Pare Rodés, Magatzem al C/ Camprodón, Finca de1,9 ha al paratge Vinyes de Canadell, Finca de 5 has amb casa a Riudarenes, tres finques més ambun total de 12 has, a Riudarenes, finca de 3 vessanes a Sant Marçal i 29 has de finca a Sant MartíSapresaEl maig del mateix any l'alcalde presenta els pressupostos de construcció del nou geriàtric: 107milions. Sils, Riudarenes i Brunyola desisteixen de participar en el Patronat Geriàtric per motiuseconòmics, ja que els tocava pagar el doble de tot el seu pressupost anual. Davant aquesta ja previstaespantada dels pobles veïns, la Junta acorda demanar al Fondo Nacional de Assistència Social unasubvenció del 76% pressupostat. Per afermar el futur, el Patronat es compromet a mantenir lainstitució i no modificar-ne la seva finalitat durant trenta anys.Eren tants els problemes burocràtics que malgrat haver canviat el nom del futur Geriàtric, ara SantSalvador d'Horta, el setembre de 1980 decideixen no canviar el nom del projecte original, NostraSenyora de Farners, per no entorpir el procés de la subvenció a Madrid.El mes de juny de 1983 s'inaugurava la Residència Geriàtrica Sant Salvador d'Horta amb trenta-cincresidents que ja eren quaranta-cinc el mes de desembre ( tretze homes i trenta-dues dones). Pagaven

1781. Arxiu Residència Geriàtrica

113 de 297

unes quotes que oscil×laven entre 15.000 i 22.000 pessetes. La construcció rondava els 157.000.000i tingué una subvenció de 60 milions del Fons Estatal d'Assistència Social, 31 milions de laGeneralitat de Catalunya i 22 milions de l'ajuntament colomenc mentre la resta es cobria amb lesdonacions Sureda i Camps.

,1*5(� 6626� '(� /+263,7$/�5(6,'Ê1&,$� '(� 6$17$� &2/20$� '()$51(56

&21&(37(��$1< �������� ��������� �������������

�4XRWHV�GHOV�UHVLGHQWV 2.942.500 47.800.000 89.500.000

�'RQDWLXV 236.172

�$OWUHV 23.694 1.750.000

�6XEYHQFLy�DMXQWDPHQW�L�DOWUHV 500.000 5.500.000

���������727$/ 3.728.866 47.800.000 96.750.000

'(63(6(6� '(� /+263,7$/�5(6,'Ê1&,$� '(� 6$17$� &2/20$� '()$51(56

�����&21&(37(�$1< ���������� ������������ �������������

��0DQXWHQFLy 1.310.776 11.000.000 13.000.000

��&RPEXVWLEOH 403.108 4.800.000 7.500.000

��1HWHMD 87.545 1.200.000 2.000.000

��1zPLQD�UHOLJLRVHV 336.000 4.200.000

��1zPLQD�SHUVRQDO 1.059.225

18.000.000

42.600.000

��$VVHJXUDQFHV 75.464 5.000.000 20.250.000

114 de 297

��&RQVHUYDFLy�L�UHSDUDFLy 294.412 6.600.000 4.950.000

��5RED�L�PDWHULDO 80.926 300.000 300.000

��$OWUHV 94.075 900.000 1.950.000

��������727$/ 3.741.531 47.800.000 96.750.000

(92/8&,Ï�'(�/(6�4827(6�$�/$�5(6,'Ê1&,$�*(5,¬75,&$�6(*216�(/7,386�'+$%,7$&,Ï�,�/(03$'521$0(17�'(�/868$5,

������$1< ���+$%,7$&,Ï �6$17$&2/20$

�'$/75(632%/(6

Individual 35.000 42.000�����������

Doble 28.000 35.000

Individual 52.000 62.400�����������

Doble 41.600 52.000

Individual 103.000 129.200�����������

Doble 93.500 117.500

Els preus correspon als residents que entren, de forma que el que ja era resident simplement se liaugmenta una petita quantitat anual del preu de quan va entrar.

*(1(5��������('$7�'(/6�868$5,6�'(�/$�5(6,'Ê1&,$�*(5,¬75,&$6$17�6$/9$'25�'+257$

����('$7 ����+20(6 ����'21(6 ����727$/ ���������

������������DQ\V 1 1 2 2,5

115 de 297

������������DQ\V 2 1 3 3,7

������������DQ\V 7 13 20 24,7

������������DQ\V 13 29 42 51,8

�PpV�GH����DQ\V 1 13 14 17,3

Respecte a la procedència dels usuaris, un 79% són de Santa Coloma, un 9% de pobles de la comarcade La Selva, un 4% de la província de Girona i un 8% de la resta de Catalunya.

*(1(5�������$17,*8,7$7�'(�5(6,'Ê1&,$�(1��/+263,7$/

���+20(6 �����'21(6 ������727$/ ������������

GH����D����DQ\V 1 2 3 3,7

G�H����D����DQ\V 2 8 10 12,3

GH���D����DQ\V 9 12 21 26,0

GH���D���DQ\V 12 35 47 58,0

*(1(5�������4827$�3$*$'$�6(*216�/(6�3266,%,/,7$76�'(/868$5,

�7,386�'(�4827$+20(6

'21(6

727$/

����������

1RUPDO 16 48 64 79,0

([WUD 1 1 1,2

5HGXwGD�GH�EHQHILFqQFLD 8 13 21 26,0

5HGXwGD�DPE�XQ�YLWDOLFL 3 3 3,8

*(1(5� ������ 3(5621$� (;7(5,25� 5(63216$%/(� ,�2(1&$55(*$'$�'(�/868$5,�(1�/$�5(6,'Ê1&,$�*(5,¬75,&$�6$176$/9$'25�'+257$

116 de 297

��7,386�'(�5(/$&,Ï �+20(6

��'21(6

��727$/

������

��)LOOV 11 35 46 56,7

��1HERWV 8 14 22 27,2

��$OWUHV�SDUHQWV���FXQ\DWV�R�JHUPDQV� 5 4 9 11,2

��$PLFV 4 4 4,9

El gener 1999 hi ha 49 persones en habitacions individuals i 32 persones en habitacions dobles.El càlcul del pressupost de la Residència Geriàtrica està fet en principi que sigui autosuficient: deforma que calculades les despeses es divideix pel nombre d'habitacions individuals i dobles i surtel preu de l'habitació. Tanmateix aquest compte és fictici ja que les habitacions ja ocupades paguenuna quantitat inferior, ja que només se les puja un % més reduït. Aleshores o hi ha dèficit o bés'omplen la diferència amb donatius, subvencions....A nivell de donatius i llegats des de l'any 1978 al 1998 s'han recollit 116.906.004 pessetes, entre elsquals destaquen: llegat Josep Camps Toya ( 25.586.017), llegat germans Sureda ( 23.777.910), llegatJoaquim Formiga ( 26.838.772), llegat Kalman de Hoffman ( 8.835.596) i una sèrie de llegats idonatius diversos.

62/,'$5,7$7�,�$66,67Ê1&,$�62&,$/�$�),1$/6�'(/�6(*/(�;;(/�6,67(0$�&21)(66,21$/

Dos seran els sistemes que persistiran i es potenciaran les últimes dècades del segle XX: el públici el religiós. Aquest segon continuarà basat en el voluntariat i les aportacions espontànies. A nivellde Diòcesi gironina ja es feia d'anys enrera una Col×lecta per a la Fam el mes de febrer i unaCol×lecta de Caritat per Corpus, mentre que l'octubre es feia la Col×lecta del Domund. Així, perexemple, l'any 1980 es recolliren 38.255 ptes, 76.200 ptes i 126.677 pessetes respectivament de lestres col×lectes. De la Col×lecta de Caritat, el 50% anava a Càrites Diocesana i l'altra 50% l'usavael rector de la parròquia per sufragar les necessitats puntuals dels pobres ciutadans i transeünts..Tanmateix a partir dels anys noranta la parròquia ha creat i/o reestructurat els seus serveisd'assistència social i disposa d'un vertader organigrama en el qual destaca l'existència d'un grup localde Càrites, un grup local de Mans Unides, l'Agermanament 0,7% i el PROIDE-La Salle. En aquestorganigrama, els tres últims grups corresponen a activitats de caritat-solidaritat amb països i zonesde l'anomenat Tercer Món, mentre que Càrites actua per atemperar les problemàtiques socials delmateix poble.

117 de 297

Mans Unides és una ONGD catòlica, formada per voluntaris i creada l'any 1960 tot i que a SantaColoma s'estructurà a començaments dels noranta. Lluita contra la pobresa, la fam, la malaltia lamanca d'instrucció i el subdesenvolupament i contra les seves causes: la injustícia, el repartimentdesigual, la insolidaritat...A partir de l'any 1978 va adquirir plena personalitat jurídica. La seva líniade treball es basa en:a) Sensibilitzar i informar l'opinió pública sobre la realitat del tercer Mónb) Finançar projectes de desenvolupamentLa financiació de Mans Unides prové d'aportacions voluntàries fixes (quotes), esporàdiques(campanyes) i institucionals (organismes públic bàsicament). Els diners obtinguts serveixen perfinançar un projecte concret en un lloc concret i determinat amb un responsable que ha fet laproposta i en farà el seguiment. Últimament s'agafa com a norma que cada arxiprestat aconsegueixiels diners per finançar un projecte determinat.A Santa Coloma Mans Unides, a més de les quotes dels socis, realitza una sèrie d'activitats peraconseguir augmentar els diners recollits. Així, per exemple, l'any 1996 es recolliren 1.690.321pessetes que juntament amb les 1.622.350 pessetes recollides a la resta de l'arxiprestat serviren perfinançar el projecte MEX 19309 per construir Tallers de Formació Professional en un barri perifèricde Mèrida ( Mèxic).

$&7,9,7$76�,�5(&2//,'$�'(�0$16�81,'(6�$�6$17$�&2/20$�/$1<����

Col.lecta de Mans Unides 545.288ptes

Festa de la Ratafia 26.677

0,7% de la parròquia 31.560 Exposició i venda quadres 280.000

Sopar de la Fam 146.183 Llar de Jubilats 107.670

Llantions 127.943 Ajuntament 425.000

Cal destacar que a Santa Coloma es recollí el 51% de la campanya de l'arxiprestat quan representanomés el 33% de la seva població.L'evolució dels ingressos de Mans Unides aquests últims anys ha variat molt. Des dels inicis quan es feia només la Campanya contra la Fam en forma de col×lecta fins a les diverses activitats quehem vist de l'any 1996. Així de les 38.255 pessetes recollides l'any 1980 es passà a les 197.061pessetes de l'any 1985, les 761.115 pessetes de l'any 1990 i les 1.643.260 pessetes de l'any 1995.

Una altra activitat relacionada amb el Tercer Món, de caràcter més particular, és el PROIDE-LaSalle, (Promoció i Desenvolupament) mitjançant el qual es fa una campanya de conscienciació irecollida de diners dins el teixit social de l'associació ( pares, alumnes, ex-alumnes, associació depares..) per tal d'ajudar a projectes que La Salle porta a terme a diferents països del Tercer Món

Finalment i des de l'any 1995 la parròquia ha iniciat la campanya Agermanament 0,7% consistenten donar aquesta quantitat dels diners recollits en la parròquia a una parròquia d'un país del TercerMón, concretament a la parròquia de Tocancipà ( Cundinamarca, Colòmbia). De fet aquestagermanament no és una caritat directa sinó la dedicació exclusiva d'una part dels diners recollits per

118 de 297

tal d'anar conscienciejant als cristians i institucions locals que facin el mateix amb el seus béns..

A nivell d'actuació local s'ha d'analitzar el funcionament de Càrites. Ja s'ha comentat els orígens imoment de l'aparició d'aquesta associació que a Santa Coloma s'organitzà com a tal el mes de junyde 1990, amb un grup de set voluntaris. La seva funció és ajudar al necessitat en moments puntualsrelacionats bàsicament amb problemes econòmics: manca de habitacle, roba, aliments, manca defeina, manca de diners per pagar rebuts, lloguers, menjadors escolars.... Per resoldre aquestessituacions, el grup inicial de Càrites es va anar ampliant fins a les disset persones de l'any 1999 fetque ha permès rendibilitzar la seva operativitat. Cada persona que demana l'ajut de Càrites se li obreuna fitxa amb les dades bàsiques econòmiques, socials i familiars i es va fent un seguiment delproblema plantejat. Càrites està organitzada en tres seccions bàsiques: Rober, Aliments i Mobles,que permet oferir el mínim indispensable per viure els necessitats. Cada família o persona usuàriaplanteja les seves necessitats i des de Càrites s'intenta cobrir oferint un servei setmanal, quinzenalo mensual d'ajuda en roba, aliments o mobles. Al mateix temps, s'intenta conscienciejar a lespersones necessitades de la importància d'organitzar-se autònomament i d'integrar-se en la societatcolomenca. Una segona funció, aquesta sí en diners, consisteix en ajudar a pagar Menjadors Escolarso llibres, rebuts de lloguer.... Una altra és l'atenció als transeünts: si fins fa poc Càrites els enviavaa un hostal del poble a menjar i passar la nit ara ha fet un conveni amb l'ajuntament mitjançant elqual és aquest qui se n'encarregui.Deixant de banda les aportacions econòmiques directes, Càrites obté material de les aportacionsvoluntàries de roba de segona mà, renovació de mobles, excedents alimentaris de particulars i/omagatzems, i CEE, fet que permet que la inversió feta en diners sigui mínima.L'any 1998, els aproximadament seixanta usuaris de Càrites a Santa Coloma, es podien dividir aterços: un 33% de gambians, un 33% de magrebins i un 33% d'autòctons, amb una tendència creixentde magrebins.

I1*5(6626�,�'(63(6(6�'(�&¬5,7(6�$�6$17$�&2/20$�'(�)$51(56���� (Full parroquial Juny 1997)

I N G R E S S O S D E S P E S E S

Col.lecta Corpus 426.630 LLoguers i llum, aigua, gas 116.530

Col.lecta Nadal (50%) 111.696 Transeünts 133.230

Loteria de Nadal 65.730 Aliments 132.776

Donatius i caixetes 624.781 Menjadors Escolars 121.936

Remanent anterior 412.476 Ajuts directes a famílies 110.250

Ajuts Casals, Colònies... 79.000

Rwanda 200.000

Càrites Diocesana 213.000

119 de 297

Diversos 203.230

TOTAL 1.681.751 TOTAL 1.310.317

Respecte als problemes plantejats varien si es tracta d'immigrants o d'autòctons. Els primersofereixen problemes econòmics: manca de pis, roba, mobles, sous escassos i tot el que d'aquí deriva:habitatges insalubres, dificultat per alimentar els infants, pagar-los els llibres,....Els autòctons encanvi acostumen presentar problemes més puntuals: avis i àvies en solitud i mitjans econòmicsescassos, mares solteres o separades amb fills, drogaaddictes, ex-presidiaris, famílies en aturinesperat....Càrites actua doncs en un doble sentit: directe, oferint solucions pràctiques i ràpides a problemespuntuals de manca d'aliments, roba, mobles, llibres...I indirecte, informant i derivant les necessitatsdels usuaris cap als Serveis Socials per tal d'actuar a llarg termini en forma de beques oficials, pre-tallers, pensions......La conclusió que es treu és que Càrites ha teixit una vertadera xarxa on implica a bona part de lapoblació: no només recollint diners en les col×lectes parroquials, sinó aconseguint que persones icomerços s'immergeixen directament en l'ajut. Uns ofereixen preus de regal perquè els necessitatscomprin estufes i estris bàsics, altres deixen magatzems i frigorífics per guardar material, altrescol×laboren fent viatges traginant mobles i altres senzillament pensen en Càrites quan han de llençarroba, mobles o aliments . Tot plegat ha fet augmentar els pressupostos i la influència de l'associació,de forma que si l'any de la seva creació recollia 597.014 pessetes, l'any 1993-1994 se'n recollien948.887 i l'any 1997, 1.681.751 pessetes.

(/6�6(59(,6�62&,$/6�3Ò%/,&6

L'ajuntament de Santa Coloma, en el seus primers anys de retrobament amb la democràcia, intentavaorganitzar-se i muntar un servei d'assistència social efectiu. Per un costat s'organitzà tot el referenta l'antic hospital, convertint-lo en l'actual Geriàtric. Per l'altra costat s'havia d'anar solventant elsproblemes diaris provocats per l'atur, problemes personals i familiars i l'arribada de catalans en aturque aprofitaren la segona residència a Santa Coloma Residencial per instal×lar-se en la ciutat i

1791. La documentació està estreta de l'arxiu de Benestar Social del Consell Comarcal de LaSelva

120 de 297

començar una nova vida.A nivell polític les coses no estaven clares i la prova es troba en les variades denominacions querebé l'assistència social en l'ajuntament colomenc: en les primeres eleccions municipals apareix unaregidoria de Geriatria i Vellesa, que era el que més s'assemblava a problemes socials. En el cartipàsde 1983, sorgeix la Regidoria de Beneficència dins els esquemes més clàssics del segle XIX, quecanvia l'any 1987 amb el nom d'Assistència Social, molt més d'acord amb l'esperit de la Constitució.L'any 1990 es delegaran les funcions assistencials en el Consell Comarcal, fet que no vol dir lapèrdua de sobirania en aquest camp, ja que en el cartipàs de 1991 existeix una Regidoria d'ObresSocials encomanada al propi alcalde, i l'any 1995 agafa el nom de Benestar Social. Cinc legislaturesi cinc noms. Realment, es navegava entre la caritat cristiana, la beneficència liberal i la bonavoluntat. Faltaven tècnics capaços no de donar caritats sinó de prevenir les causes de la pobresa. Esretrocedia al segle XVIII: cap planificació, cap prevenció i sí un clientelisme benèfic basat eninterpretacions subjectives, sense cap mala fe certament, però lluny de qualsevol anàlisi sociològic.Es plasmava en l'assistència social el model operatiu municipal dels vuitanta: voluntarisme senseprofessionalitat, ganes de fer sense analitzar causes i conseqüències. En resum, manca de planificaciódegut a manca de coneixementsL'ajuntament disposava d'una Assistenta Social que entrevistava les persones sol×licitants, en feiauna fitxa i proposava una solució.

352%/(0¬7,48(6�35(6(17$'(6�$/6�6(59(,6�62&,$/6'(�6$17$�&2/20$�'(�)$51(56�/$1<����� (Arxiu BenestarSocial del Consell Comarcal de La Selva)

PROBLEMA C asos % PROBLEMA Casos %

Economia 116 36,8 Escola 9 2,9

Habitatge 12 3,8 Serveis Socials 23 7,3

Salut 83 26,2 Justícia 2 0,6

Treball 22 7 Transeünts 3 0,9

Família 46 14,5 TOTAL 316 100

Els problemes econòmics consistien bàsicament en manca total d'ingressos o ingressos insuficients;els d'habitatge eren manca d'habitatge, desnonament o condicions nefastes de les habitacles; elsproblemes de salut corresponien a malalties orgàniques cròniques disminucions psíquiques o físiques; Els de treball corresponia a aturats de llarga duració o joves buscant la primera feina; els problemesde família eren bàsicament males relacions entre els membres familiars, maltractaments i famíliesmonoparentals; els d'estudis corresponien a manca d'integració en la xarxa escolar; els de serveis

121 de 297

socials eren bàsicament problemes derivats d'ancians buscant residències, avis i àvies vivint sols idisminucions diverses; els de justícia afectava a delinqüents i els transeünts eren els rodamóns,encara existentsPer ajudar a solventar aquests problemes, dos n'eren els camins: el primer desviar els problemes capels organismes capaços per solucionar-los ( Ensenyament, Justícia, Treball, Sanitat, Càrites....).Coneixent el problema la funció de l'assistent social era encaminar la persona necessitada cap el llocadequat per demanar una subvenció, una beca, apuntar-se en pre-tallers, obtenir aliments i roba....Unaltre camí era el donat pel propi Consell Comarcal i l'ajuntament si n'era possible. Així aquest mateix1989 la Regidoria de Serveis Socials de Santa Coloma dedicà un pressupost de 1.750.000 pessetesper cobrir necessitats urgents ( 200.000 pessetes per ajudes familiars, compra medicaments; 250.000pessetes per altres ajuts directes individuals i 1.200.000 pessetes per pagar beques de menjadorsescolars i llibres). Els transeünts se'ls donava un val per obtenir un entrepà i un dinar o sopar en unafonda del poble i se'ls pagava un bitllet per a anar a Girona o a l'estació de tren de Sils

L'any 1990 l'ajuntament signava un contracte amb el Consell Comarcal mitjançant el qual aquests'encarregava dels Serveis Socials en el municipi i l'ajuntament aportava unes subvencions que,juntament amb les de l'ICASS finançaven el servei. Així, per exemple, l'any 1992 el pressupost del'ajuntament per Serveis Socials es desglossava així:Per Serveis de l'Assistenta Social del Consell Comarcal 1.353.420 pessetesPer atencions benèfiques diverses 343.434 pessetesPer beques de Llibres i Menjadors Escolars 738.928 pessetesTOTAL 2.435.782 pessetes,que representava el 0,42% del pressupost total de l'ajuntament.

Pràcticament amb deu anys de funcionament les prestacions dels Serveis Socials en temes exclusiusde Pobresa Social en el municipi a finals del segle XX són les següents:a) Beques de Menjador Escolar: atorgades pel Departament d'Ensenyament i gestionades pel ConsellComarcal: els Serveis Socials fan un informe de la família que la demana i es contrasta ambl'informe elaborat pel Consell Escolar estant el Consell Comarcal el que confecciona el llistatdefinitiu. El curs 1998-99 es concediren a Santa Coloma 52 beques per un import total de 2.188.298pessetesb) Beques de LLibres atorgades per l'ajuntament: els Serveis Socials confeccionen un informe i ambel Regidor de Serveis Socials es fa el llistat definitiu. En el curs 1998-99 es concediren 18 bequesde llibres per un import de 758.838 pessetesc) Ajudes d'urgència social: per suplir mancances econòmiques urgents. Els Serveis Socials fan unavaloració i la Regidoria de Serveis Socials decideix la quantia a donard) Excedents alimentaris de la CEE: es fa una doble llista, els Serveis Socials i Càrites i esdistribueix a les famílies que es consideren més necessitadese) Servei d'Atenció Domiciliària: correspon a casos concrets d'ajuda a domicili de malalts crònicso mentalsL'any 1995 les deu problemàtiques socials més detectades dels Serveis Socials a Santa Coloma eren,per ordre: Gestió de prestacions, persones que viuen soles amb alt risc, treballs eventuals, cerca dela primera feina, demanda de centre residencial, malaltia física, disminucions físiques i sensorials,

1801. Els Serveis de Benestar Social del Consell Comarcal ofereixen i promouen també projectes iprogrames dedicats a la Gent Gran a la Dona, a les Toxicomanies, al Voluntariat, a les MinoriesÈtniques

122 de 297

relacions en famílies conflictives, estrangers il×legals i habitatge deficient.

352%/(0¬7,4�8(6�35(6(17$'(6�$/6�6(59(,6�62&,$/6'(�6$17$�&2/20$�'(�)$51(56�/$1<����� (Arxiu BenestarSocial del Consell Comarcal de La Selva)

PROBLEMA Cas os % PROBLEMA Casos %

Economia 39 17,2 Escola 14 6,2

Habitatge 7 3,0 Serveis Socials 21 9,3

Salut 89 39,0 Justícia 4 1,7

Treball 35 15,3 Transeünts

Família 19 8,3 TOTAL 228 100%

SEgons els propis Serveis Socials hi ha una bona col×laboració entre aquests i la Regidoria ambreunions mensuals i entre Serveis Socials i Càrites amb intercanvi d'informació.

123 de 297

,9 6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6

6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6�(1�(/�6(*/(�;9,,,

Les guerres contra França a finals del segle XVII i la Guerra de Successió (1700-1714) deixarentotalment hipotecat el creixement econòmic i demogràfic de les primeres dècades del segle XVIIIa Sant Feliu de Guíxols. Els deutes de la universitat, ara dita ajuntament, per pagar les defenses i lesdestrosses de la ciutat i el pagament del cadastre foren un malviure per tots els guixolencs i no seràfins cap el 1730 que es nota la recuperació, revifalla que serà molt forta i important a tot Catalunya.A Sant Feliu concretament la població passà dels 2.119 habitants de 1716 als 5.090 de 1787,convertint-se la tercera vila més important del corregiment gironí. Però tot sovint el creixement esveié pertorbat per petites crisis com l'aiguat de 1732, les pestes de 1732 i 1769 o més fortament laGuerra Gran contra França (1792-1795). Crisis que provocaven destrucció de les febles economiesfamiliars dels jornalers, masovers i petits artesans. A nivell laboral, Sant Feliu començava el segleamb un clar predomini de jornalers o treballadors com a professió majoritària, o sigui personal noespecialitzat que vivien del jornal, sigui en el camp, descarregant vaixells o fent qualsevol feina. Endefinitiva, personal mal pagat, amb feina inestable i sense possibilitat d'acumular excedent:pauperitzables. A continuació el seguien els mariners i els pescadors i darrera tota una sèrie de petitsartesans per cobrir les necessitats diàries ( sastres, flequers, teixidors, corders, barrilers). A finals desegle havia variat substancialment la composició laboral ganxona: baixa dràsticament el nombre delsjornalers, puja el de pescadors i sobretot mariners, efecte del comerç, augmenta també el nombred'artesans i apareixen els tapers, sorgits a mitjans segle. Sant Feliu havia especialitzat les sevestasques, i el comerç mariner i el treball del suro marcaven ja el futur de la ciutat, activitats queportaren les seves picabaralles ja en aquest segle entre els comerciants de suro i els fabricants,reproduint l'eterna i general lluita entre proteccionisme i lliurecanvisme, que tants maldecaps originàel segle següent. No hi ha dubte doncs, que Sant Feliu depenia, pel seus tipus d'activitats, del mónque l'envoltava. S'havia obert al món amb els vaixells i l'exportació de suro. I obrir-se al mónsignificava també el perill de deixar de controlar cada vegada més el seu futur que dependria ara deles polítiques internacionals. Un tractat econòmic lliurecanvista o proteccionista, una crisi llunyana,una guerra entre potències podia portar a la ruïna als comerciants guixolencs i a la misèria alstreballadors de la ciutat.

/+263,7$/�'(�32%5(6�'�-(68&5,67�(1�(/�6(*/(�;9,,,

La primera notícia documental que tenim del mateix correspon a una cita en el testament de Blancade Mordenyac l'any 1305. L'any 1373 hi ha una petició d'almoines al bisbat de Girona per atendreals orfes, peregrins, malalts, nàufrags i dèbils que són els elements clàssics que utilitzen els hospitals.

1811. AHMSFG pergamí 18, citat per JIMENEZ, ANGEL: Informatiu de l’Arxiu i del Museu nº 3,1990

1822. Citat per JULIÀ, BENET: "Comentaris sobre el Sant Feliu de Guíxols del segle XVIII", dinsEstudis sobre temes guixolencs, nº 2 ,1980

124 de 297

I l’any 1399 ja apareix citat l’hospital en el Manual d’Acords en un pagament fet a l’hospitaler.L’hospital devia ser, com en molts d’altres llocs, una o dues habitacions d’una casa i estava situat dinsel recinte emmurallat, en el carrer de Sant Joan. Com un apartat més de les lluites constants entre elmonestir, senyor jurisdiccional de la vila, i els jurats, representants del poder civil, aquests intentarentrencar el monopoli religiós de l'abat i l'any 1594 oferiren a l'orde agustiniana instal×lar-se com aconvent a Sant Feliu de Guíxols, cosa que feren el mateix any. El municipi els havia ofert com aconvent l'edifici de l'antic hospital i allí s'instal×laren, però l'any següent, 1595, veieren que era unespai massa reduït per convent i hospital i els jurats de la universitat ganxona buscaren un nou solarper a l'hospital en el lloc on encara radica actualment.Passaren els anys i l'hospital anà consolidant la seva situació amb petits llegats fins arribar al segleXVIII. El seu començament fou nefast per a Catalunya i Sant Feliu de Guíxols ja que la Guerra deSuccessió tallar el progrés econòmic patent des de 1680 i l'Hospital s'omplí de soldats primer i demenesterosos més tard. No serà fins acabada la Guerra que en tenim notícies més precises.L'Hospital de Pobres de la vila de Sant Feliu era de propietat municipal i la universitat antigament,ara el nou ajuntament, eren els encarregats de la seva administració. Cada dos anys, amb el canvi deregidors, aquests prenien possessió de les propietats municipals, entre elles l'església de Sant Joan,l'ermita de Sant Elm i l'hospital, en una cerimònia on s'obrien i tancaven les portes de l'edifici i ons'escampava un grapat de terra de l'hort en senyal de la possessió civil de l'edifici. Els regidorsnomenaven un administrador o procurador que era l'encarregat de portar els comptes de l'hospital,cobrar els censos, pagar l'hospitaler, el metge i les medecines, així com pagar als proveïdors elsaliments dels malalts. L'hospitaler, tot sovint hospitalera, vivia en la mateixa casa de l'hospital, entreballava l'hort i era l'encarregada de vigilar els malalts, canviar-los, fer-los el menjar, fer labugada,....Quan hi havia un elevat nombre de malalts degut a una epidèmia o a l'existència de tropao marineria, l'ajuntament buscava qui, desinteressadament, ajudés durant uns dies a l'hospitalera. Atemporades, hi havia un administrador i un procurador, i en aquests casos, un dels dos acostumavaser el capellà de la parròquia.Tenim les dades econòmiques dels anys 1728 a 1735, donades pel reverend Domènec Saguer i elbotiguer Joan Blanch, administradors conjunts de l'Hospital aquests anys: l'hospital ingressà 149lliures i en gastà 166. El dèficit serà una constant en aquesta institució hospitalària. D'on provenienels ingressos de l'hospital? Bàsicament de pensions de censals (140 lliures), provinents dels préstecsfets a diversos guixolencs amb diners llegats a l'hospital al llarg dels segles. Una petita quantitat, 4lliures, eren els censos que cobraven d'una casa llogada al costat de l'hospital, altres 3 lliuresprovenien de la capta que es feia setmanalment a l'església en la missa dominical, i altres 2 lliuresprovenien de caritats individuals.Respecte a les despeses, podem passar a detallar un d'aquests anys en concret, ja que en general, esvan repetint els mateixos conceptes cada any. Així la despesa més gran, 59 lliures, es dedica a obresa l'hospital; 7 lliures per menjar dels tres malalts que tenen en tot l'any, amb un total de 54 estanceso dies entre tots tres; 9 lliures per la compra de medecines; 9 lliures més pel cirurgià; 3 lliures permortalles de morts pobres de Sant Feliu, i mitja lliure per passar un expòsit a Llagostera de camí capa l'Hospital de Santa Caterina de GironaUn inventari de l'any 1739 detalla l'hospital com una casa amb una vessana d'hort. La casa ��FRQVLVWHHQ�GRV�GLYLVLRQHV�\�DO�PHGLR�WRGR�KDELHUWR��TXH�SRU�IDOWD�GH�FDXGDOHV�QR�VH�SXHGH�IDEULFDU��&RQVLVWHQWDOHV�GLYLVLRQHV�HQ�TXDWUR�FXDUWRV�D�FDGD�XQR��GRV�DEDMR�\�GRV�DUULED��/RV�GRV�TXDUWRV�GH�XQ�ODGRGH�DUULED�VLUYHQ�SDUD�OD�(QVHxDQ]D�GH�(VFXHOD��GH�PXFKDFKRV��/RV�GRV�TXDUWRV�GHO�RWUR�ODGR�GHDUULED�VLUYHQ�HO�XQR�SDUD�HO�KRVSLWDOHUR�\�HO�RWUR�SDUD�ORV�6DFHUGRWHV�SHOHJULQDQWHV��(Q�PHGLR�GH

1833. Citat per GONZÉLEZ HURTEBISE,E: Bosquejo històrico de la villa de San Feliu de Guíxols,

125 de 297

HVWRV�GRV�HVWD�OD�FRFLQD�SDUD�FRPSRQHU�ODV�FRPLGDV��/RV�RWURV�TXDUWRV�GH�DEDMR�VLUYHQ�SDUD�ORVGHPiV�SREUHV�SHOHJULQDQWHV�\�ORV�GHO�OXJDU�TXH�SRU�IDOWD�GH�PHGLRV�VH�UHIXJLDQ�HQ�HO�WDO�+RVSLWDO�

En aquest any 1739 els regidors especifiquen que les rendes mitges anuals de l'hospital són de vintlliures de censals i censos, de les quals en paguen, a l'estar conductats, cinc al cirurgià i 10 alboticari, i l'ajuntament en dóna 30 al metge i sis a l'hospitaler, que viu en el propi hospital.Tanmateix els regidors es queixen que al tenir unes rendes tan exigües, quan hi ha malalts han d'anarpel poble demanant pel seu sosteniment alimentari. . El menatge de l'hospital, inventariat l'any 1746,permet acostar-nos a la vida interna del mateix:��(Q�ORV�TXDUWRV�GH�GDOW�����OODQVROV�GH�FDQHP�XVDWV��DOWUH�OODQVRO�SULP�XVDW��DOWUH�OODQVRO�SLQWDW��ODWRYDOOROD�SHU�OR�FRPEUHJDU�DE�VRQ�ODYDER��XQ�FREUHWDXOD�IORUHMDW�D�PRGR�GH�FUHX��GRV�WRYDOORODV�GHILO�\�FRWy��VLV�EHQDV�GH�VDQJUDU��VLV�EDUUHWLQHWHV�GH�WHOD��FLQF�WRFDGRV�GH�WHOD��WUHV�SOHFKV�GH�WHOD��XQDYDQRYD�GH�ILO�GH�FDQHP��VLV�WRYDOORQV�GH�ILO��WUHV�D[XJDPDQV�GH�ILO�GH�ERUUiV��FLQFK�FR[LQHUDV�GH�ILO�XQ�FREUHOOLW�GH�ILO��TXDWUH�IODVVDGDV�EODQFDV��VLV�PDUIHJDV�SOHQDV�GH�SDOOD��DOWUHV�WUHV�PDUIHJDVEX\GDV��VHW�FDGLUDV�SLQWDGDV��GRV�FRIUHV�EX\WV�PROWtVVLP�YHOOV�DE�VRV�SDQ\V�\�FODXV��XQD�FD[D�PROWYHOOD�DE�VRQ�SDQ\�\�FODX��WUHV�FDPLVDV�GH�FDQHP�GH�GRQD��PROW�XVDGDV��GHX�SHXV�GH�OOLWV�GH�IHUURQRXV��SLQWDWV�GH�EHUW�DE�VDV�WDXODV��R�SRVW�QRYDV�GH�DUEUH�EODQFK�(Q�OD�FX\QD��XQD�SDUROD�PLWMDQVHUD�GH�DUDP��OD�VHUUD�GHO�IRFK��GH�IHUUR��XQDV�JUDHOODV�GH�IHUUR��XQDSDOD�GH�IHUUR�SHU�WUDXUHU�IRFK��GROHQWLVVLPD��XQDV�IRUTXHWDV�GH�IHUUR�PROW�YHOODV��XQ�WUHVSHXV�GHIHUUR��XQDV�OOHYDV�GH�IHUUR��GRV�SDHOODV�GH�IHUUR��\�DOWUH�GH�DUDP��XQ�OOXP�GH�IHUUR�PROW�YHOO���XQDWDXOD�PLWMDQVHUD�PROW�YHOOD��XQD�DOWUH�WDXOD�PROW�SHWLWD�\�YHOOD��GRV�FROOHUDV�GH�OODXWy�JUDQV��RQVHQHWRVDV�GH�YLGUH��XQD�[HULQJD�GH�HVWDQ\�JXDUQLGD��DE�VD�FDSVDOHUD��XQ�FRVL�GH�WHUUD��XQD�EDQFD�SHUDQDU�D�UHQWDU�URED��QRX�EODQFKV�GH�OOLW�PROW�YHOOV�

I1*5(6�626�,�'(63(6(6�'(�/+263,7$/�'(�32%5(6�'(�6$17�)(/,8'(�*8Ë;2/6�����������(AHMSFG, Secció IV ,Ll. 37 Carpeta Hospital XVIII-XX)

���$1< 1749 1750 1751 1752

�,1*5(6626 42 lliures 49 lliures 54 lliures 77 lliures

�'(63(6(6 49 lliures 40 lliures 43 lliures 23 lliures

Fou a finals de la dècada de 1750 quan l'hospital rebé els tres llegats més importants fins el moment:el del doctor en medicina Pere Tauler, proper a les 3.000 lliures; el del mestre d'aixa Joan Perantoni,de 100 lliures, i el del traginer Narcís Arxer, de 200 lliures. Cal fer un especial esment en el llegatdel metge Pere Tauler. Pere Tauler nasqué a Sant Feliu de Guíxols el maig de 1701, fill del metge

1841. AHMSFG, Secció XIV, lligall 44

1851. AHMSFG, Secció XIV, lligall 44

1861. AHMSFG, Secció IV, lligall 60

1871. Julià i Figueras, Benet: " Comentaris sobre el Sant feliu de Guíxols del segle XVIII" dinsEstudis sobre Temes Guixolencs, nº 2, Sant Feliu de Guíxols, 1980

126 de 297

Joan Tauler. Treballà de metge a Sant Feliu i l'any 1746 ocupà la plaça de metge de l'hospital perdefunció del titular, el doctor Quirch, amb un sou conductat de 15 lliures anuals. Aquest càrrecimplicava tant visitar els pobres internats a l'hospital com els pobres de beneficència censats a lapoblació, en visita domiciliària. Morí sense descendència el 26 d'abril de 1758 i deixà dos hereus:a l'hospital li llegà tots els deutes per cobrar inscrits en el seu Llibre de Comptes de Visites, unes3.000 lliures segons l'estudiós Benet Julià; i a la seva criada Narcisa Costurer li deixà una casasituada entre la Plaça i el C/Forn i diferents vinyes, camps i hortes en la pròpia vila, a Vilartaguesi Sant Pol, amb la condició que si moria sense descendència passaria també a l'hospital.Amb els llegats esmentats, els regidors es veieren en disposició d'arranjar les quatre casetes queconformaven l'hospital i donar-li un aire més unificat. Nomenaren a Josep Cabanyes procurador del'hospital i aquest s'encarregà d'invertir en obres i material els llegats, mentre Cosme Patxotcontinuava la part administrativa de funcionament diari de la institució.L'any 1763 l'ajuntament va prendre possessió de l'hospital per refermar-ne el seu patronatge: el 20d'agost de 1763 els nous regidors, encapçalats pel regidor degà Cosme Patxot després de prendrepossessió de l'església els regidors es dirigiren a �OKRVSLWDO�GH�SREUHV��GH��OD�SUHVHQW�YLOD�GH�6DQW)HOLX� GH� *Xt[ROV� GH� OD� TXDO� \� GH� VDV� DQQH[RV� \� GHSHQGHQWV� GHO� GLW� +RVSLWDO� QH� VRQ� JHQHUDOVDGPLQLVWUDGRUV�\�GXHxRV�FRQIRUPH�VRQ�SUHGHFHVRUV�GH�DQWLTXLVVLP�WHPSV�D�HVWD�SDUW�OR�KDQ�VHPSUHHVWDW��<�GHVLWMDQW�HQ�GLW� QRP�FRQWHQXDU� OD�DQWLTXLVVLPD�SRVVHVVLR�TXH�GH�GLW�+RVSLWDO� \�GHPiVDQQH[RV�KDQ�JRVDW�\�ORV�FRPSHWHL[�\�YROHQW�SUHQGUHU�SRVVHVVLy�QH�SUHQJXHUHQ�GHO�PDWHL[�+RVSLWDO\�GH�WRWV�VRV�DQQH[RV�DE�ODV�VHQ\DOV�DFRVWXPDWV�GHQRWDQW�DTXHOOD�\�HQ�QR�GH�'HX�\�VHQV�FRQWUDGLFFLRGH�SHUVRQD�DOJXQD�SURWHVWDQW�\�GLKHQW�YROHU�SRVVHKLU��UHDO��DFWXDO�\�FRUSRUDOPHQW�R�TXDVL�SHU�OD�GLWD8QLYHUVLWDW� OR�GLW�+RVSLWDO���� .L'any 1765, acabat el seu mandat i les obres de l'hospital ,JosepCabanyes dóna els comptes del que ha pogut cobrar i el que s'ha gastat. Cobrat 1534 lliures; gastat:2226 lliures .Pels mateixos anys, Cosme Patxot, en els comptes normals de l'hospital ingressa 199lliures i en paga 425, invertides bàsicament en alimentar els 15 malalts que té cura de l'hospital enaquests set anys, ajudar als avis i passar malalts a Girona.L'ajuntament agraí les donacions i col×locà unes làpides sobre la porta de l'hospital que deien �&RQWLQXDGD�OD�SUHVHQW�REUD�GH�OR�TXH�GH[i�OR�'U�3HUD�7DXOH������� i ��)HWD�GH�����OOLXUHV�TXH�DEVRQ�WHVWDPHQW�GH[D�1DUFLV�$U[HU�9LQ\RODV�HQ�OR�DQ\������� làpides que amb les obres de l'any 1929es col×locaren, fins l'actualitat, en la façana exterior de l'edifici. S'havia millorat l'espai hospitalarii s'havia arranjat el conjunt de quatre cases que el formaven, deixant-les aptes per al lloguer. Ambla reforma, l'hospital adquiriria una nova dimensió, no ja només arquitectònica, sinó social, icomençà a rebre diversos llegats i donacions que s'ampliarien enormement a finals de segle i al llargdel segle XIX. L'hospital s'inquibia així directament i àmpliament en el teixit social de la vila, esconvertia en un mitjancer caritatiu. Molts ciutadans començaren a preferir deixar mandes a l'hospitali que els pobres resessin per ells, abans que encarregar cent o dues-centes misses als monjos delmonestir. No vol dir això que els llegats solucionessin els problemes econòmics de l'hospital, peròsí que es començà a notar un canvi de mentalitat en la població guixolenca respecte a la seva méspreuada institució de caritat.Citem, entre els més importants llegats d'aquesta segona meitat de segle els següents:1769, Pere Cateura, 20 lliures; 1775: Cosme Patxot, metge, 16 lliures;1781, Francesc Marçal, cirurgià, 50 lliures; 1788, Sebastià Vidal, 19 lliures;

1881. AHG, Diputació, Beneficència, 4344.38

1891. AHMSFG, Hospital, Capsa 4

127 de 297

1793: l'ajuntament dóna 115 lliures (20 del mestre que no va venir, 40 del lloguer magatzemsdarrera la casa del comú, i 55 dels sobrants de les despeses del comú);1794: Joan Marcé, ferrer, 18 lliures; 1794 : Anton Roura, comerciant 50 lliures;1797: Miquel LLop, carboner, 56 lliures; 1797: Anton Vidal 50 lliures;1798: Dr. Castellà, 15 lliures; 1799 Avi Peretus, 25 lliures;1799: Geroni Romaguera, 50 lliures; 1800: Josep Romaguera, 50 lliures;1800: Maria Ferrer, 100 lliures; Maria Amat: 25 lliures; Benet Dorca, 399 lliures;1801: Maria Fita, 25 lliures; Maria Ferrer, 50 lliures; Maria Gorgoll, 13 lliures; Cosme Busquets 26lliures;1802: Cosme Busquets, 48 lliures; 1803: Dalmau Busquets, son fill, 30 lliures; 1803:Cristófol Mauri, comerciant, 500 lliures; Francisca Ribas, 30 lliures;1804: Dalmau Busquets, carnisser,30 lliures; 1807: Bartomeu Bosch, 81 lliures;1809: sobrants d'un somatent, 107 lliures; Geroni Bassart, capità de galera, 16 lliures;1810: Francesc Patxot, 75 lliures; 1813: Margarida Salgás 50 lliures.I aquí acaba aquesta relació que arriba fins els final de la Guerra del Francès. Molts d'aquests llegats,sobretot els femenins, són llegats testamentaris de dones soles mortes a l'hospital a qui han deixatles seves escasses pertinències. Altres casos d'homes són donatius en vida com el cas dels carnissersBusquets, o bé són producte d'una presa corsària com la que fa Bartomeu Bosch o Geroni Bassart.Un cas curiós és el llegat fet per Joan Vendrell que en el seu testament dóna a l'hospital tot el queli deuen per haver servit al Rei i quan l'hospital vol cobrar-ho en veuen la dificultat ja que���FRP�ORUHDO�HUDUL�HVWi�VHPSUH�PHV�HQ�GLVSRVLFLR�GH�UHEUHU�TXH�GH�SDJDU�QRV�KDYHP�KDJXW�GH�FRQWHQWDU�DEODV�HVSHUDQVDV�GH�FREUDU�Malgrat els llegats, la precarietat de l'hospital és notòria i l'any 1765 els regidors escriuen una cartaal Bisbe de Girona demanant-li l'aplicació de determinats beneficis, que el Bisbe els negarà tot dientque no depenen d'ell. Vegem-ne l'explicació:�/RV�5HJLGRUHV�GH�OD�YLOOD�GH�6DQ�)HOLX�GH�*Xt[ROV�H[SRQHQ�D�9�,��TXH�HO�KRVSLWDO�GH�3REUHV�GH�ODPLVPD�YLOOD�GH�TXH�VRQ�'XHxRV�ORV�VXSOLFDQWHV��HVWDQ�IDOWRV�GH�UHQWDV�TXH�QR�SXHGHQ�PDQWHQHU�ODPLWDG�GH�ORV�HQIHUPRV�TXH�SRU�QHFHVLGDG�VH�KDQ�GH�UHFRJHU�HQ�pO��SRU�KDEHU�DXPHQWDGR�PXFKR�HO3XHEOR�. No cal oblidar que l'any 1764 fou d'extrema pobresa a les comarques gironines.

)81&,21$�0(17�(&21Ñ0,&�'(�/+263,7$/�'(�32%5(6�'(�6$17)(/,8�(1�/$�6(*21$�0(,7$7�'(/�6(*/(�;9,,,���HQ�OOLXUHV�FDWDODQHV�

�����$1< ,1*5(6626

�'(63(6(6&$5,7$76 (67$1&(

6

1��0DODOWV

1771 327 116 188(p: 173) 568 30

1772 456 693 78 (p:78) 277 11

1773 186 314 91 (p:76) 214 10

1774 202 200 76 (p:61) 219 11

1901. AHMSFG, Secció IV, lligall 60

128 de 297

1775 248 91 79 (p:60) 222 12

1791 347 179 16 726 46

1792 556 554 52(p:52) 668 43

1793 230 514 1424 81

1794 457 459 125(p:89) 756 52

1795 273 255 158(p:110) 690 22

�0LWMDQDDQXDO

������� ��������� ��������S����� ���������� ����������

1. p: caritats individuals en forma de donatius. La resta correspon al recollit enles capsetes de l'església

S'observa en línies generals un equilibri entre els ingressos i les despeses, però potser més interessantés notar els ingressos produïts per caritats dels guixolencs, per tal de veure l'interès per l'hospital. Elresultat és força irregular: mentre en la sèrie 1771-1775 les caritats representen el 42% delsingressos, en la sèrie 1791-1795 baixa a un 19% mostra irrefutable de les desgràcies i misèries queocasionà la Guerra Gran de 1793-1795, ja que no només arruïnà moltes economies familiarsguixolenques, sinó que l'hospital, en convertir-se en Hospital Militar, deixà d'interessar com a caritatciutadana. Invertir en l'hospital no significava pels guixolencs ajudar-se mútuament, sinó "regalar"diners als vinguts de fora.Respecte a les estades dins l'hospital, el promig de 571 estances anuals amb trenta-un malalts, ensdóna un terme mig de 18 dies d'estada per malalt, malgrat que les diferències entre una sèrie i altrasón notables, ja que si en la primera podem considerar els malalts propis del poble, en la segonal'augment de malalts i estances és degut a l'assistència als soldats.

Ja hem vist com el gruix dels ingressos de l'hospital provenen de tres fonts: el cobrament de censals,les caritats i captes dominicals i els donatius i llegats. Altres ingressos, per curiosos, provenen, i eranormal en la majoria de poblacions, d'unes determinades quantitats que es passaven a l'hospital delsbeneficis de festes i espectacles que es feien a la població. Així l'any 1780 l'hospital rep dues partidesdiferents, de 3 i 4 lliures respectivament, de comediants que actuaren en la població; i al llarg de lasegona meitat del segle XVIII, aprofitant que les obres havien deixat una sala gran en l'hospital, s'hifeien allí balls i saraus pels quals també es pagava un petit lloguer. Respecte als malalts militars caldir que el rei pagava una determinada quantitat per cada soldat malalt i que l'hospital tenia molta curade portar al detall les estances d'aquestos, àdhuc en impresos especials per no perdre cap partida, toti que sovint la dificultat de cobrar era enorme.Les següents dades poden servir de resum i de llum per veure el funcionament econòmic de l'hospitall'últim quart de segle. Els anys 1776 a 1792 l'administrador era Josep Dausà i va gastar enmanutenció dels malalts 1.155 lliures, 462 en medecines i 886 per a despeses extraordinàries. El reipagava, a través dels propis de la vila, 30 lliures anuals, o sigui 480 lliures i cobrà de la cura de

129 de 297

soldats i mariners 278 lliures, o sigui que l’hospital directament havia gastat 1746 lliuresTanmateix el funcionament en viu de l’hospital el podem seguir a partir de l’any 1792 quan elsregidors encarreguen la seva administració, junt amb altres tres prohoms, a Narcís Marsillach,prevere de l'església de Sant Joan. Marsillach es convertirà en l'ànima de l'hospital durant mig segle,i anotarà en un diari els fets més remarcables de cada any, les lluites entre diverses faccions del pobleper controlar l'ajuntament i l'hospital, les obres i multitud de dades que ens permeten conèixer,subjectivament i de primera mà, el funcionament hospitalari. Tota la vida de Marsillach anirà lligadaa l'hospital i quan ja vell i incapacitat, romandrà els seus últims temps en una caseta annexa al'hospital, deixarà a aquest tots els seus béns.Cal seguir doncs el manuscrit de Marsillach per entendre l'evolució de l'hospital. Marsillach, clerguemetòdic on els hagi, amb una lletra impecable, comença el quinze d'agost de 1792 fent un inventaridel que hi ha, no gaire diferent del que havíem vist de l'any 1745, però sí en més quantitat:�����OODQVROV�HQWUH�ERQV�\�XVDWV��GH�FDQHP�\�ERUUDV��OR�XQ�GHOOV�DE�VDUUHOO���YDQRYDV���FDPLVDV�XVDGDV�����GH�KRPH�\���GH�GRQD��\�GHVWDV�ODV���PROW�YHOODV��HVWRYDOODV��DL[XJDPDQV��FX[LQHUDV�DOJXQDV�GHOODV�PROW�SDVVDGDV��WRYDOORQV�PROW�SDVVDWV��WUDYHVVHUV�R�FDSVDOHUV��SDUHOOV�GH�PLWMDV�EODQFDV��SHVVDV�SHU�YHQDV��WURV�GH�GUDS�HQ�SHVVD�GH�ERUUDV���PDUIHJDV��IODVVDGDV��ODV�GRV�QRYDV�\�ODV�GHPpV�EDVWDQW�YHOODV�\�EUXWDV��WRYDOOROD�JXDUQLGD�GH�SXQWDV�\�SXULILFDGRU�SHU�OR�FRPEUHJDU��FREUHOOLW�EODX�GH�EXUGHWV�\�XQ�FREUHWDXOD�GH�ILO�\�FRWy�WDPEp�EODX��FX[LQV�PROW�SHWLW��OOLWV�G�HSHX�GH�IHUUR��WUDVSXQWLQV�G�HOODQD�\�DOWUH�GH�YLDW��WHODV�SHU�WUDVSXQWLQV��FDPSDQHWD�GH�FRXUH�DE�PDQHFK�GH�IXVWD��WDXODV��FDGLUDV�PROW�XVDGDV��FDGLUD�DE�EUDVVRV�SHU�SRUWDU�ORV�PDODOWV�DO�+RSVLWDO��VDQW�&KULVWR�PROW�YHOO��OOXPV�PROW�XVDWV��SDHOODV�YHOODV��FRVVL�PLWMj��FDQGHOHURV�GH�ODXWL��JXDUGDUURED��FDL[DV�PROW�XVDGDV�

1911. AHMSFG, Hospital, capsa 2

1921. AHMSFG, Hospital, Capsa 4 d'on prové la informació de l'hospital si no hi ha cap anotacióespecial

130 de 297

La primera anotació de Marsillach és un clar exponent del que representava l'hospital per a la gentde l'època: pobresa, misèria, lloc on era preferible no raure-hi, ja que ser-hi implicava ser pobre, estarsol o les dues coses alhora��OD�SULPHUD�PLUD�GHOV�QRXV�DGPLQLVWUDGRUV�GHVSXHV�GH�HQWUDU�HQ�SRVVHVVLRGH�VRQ�HPSOHR��IRX�GHVWHUUDU�HOV�DQLPRV�GHOV�SREUHV�OD�DYHUVLR�TXH�VHPSUH�KDYLDQ�WLQJXW�DO�+RVSLWDO\� H[FLWDU� DO�PDWHL[� WHPSV� HQ� ORV� GHPpV� OD� DILFLR� D� DTXHOOD� 6DQWD� &DVD�� ,� DL[L� GHVSUHV� GH� IHUEODQTXHMDU�WRW�OR�+RVSLWDO��VH�DGRUQDUHQ�GHFHQWPHQW�ORV�TXDUWRV�GHOV�PDODOWV�\�OD�VDOD�DE�DOJXQDVHVWDPSDV�TXH�FRPSUDUHQ�\�DOWUHV�TXH�GRQi�XQ�GHYRW�\�YXLW�FDGLUDV�GH�FRORU�GH�[RFRODWD��6H�GRQDUHQLJXDOPHQW�WRWDV�ODV�SURYLGHQFLDV�FRQGXHQWV�SHUD�TXH�ORV�PDODOWV�FRQGXLWV�D�HOO�IRVVHQ�WUDFWDV�DE�WRWDVVpR�\�OLPSLHVD��\�DOV�TXH�ORV�YLVLWDVVHQ�DE�DJDVDMR� Màrqueting en diríem avui dia, intentar acostarl'hospital al poble.Una de les obsessions dels nous administradors serà precisament considerar l'hospital com a lloc desantedat i respecte. Per aquest motiu, una de les seves primeres lluites serà evitar la celebració deballs, comèdies i saraus a la sala gran de l'hospital. No era gaire higiènic, sa ni caritatiu treure elsmalalts i inquibir-los a qualsevol lloc del poble quan per Nadal, carnestoltes o a l'estiu es feienaquestes representacions. Els administradors decidiren no donar més permisos, però les pressionsdel poble eren molt fortes i tant pel Nadal de 1792 com per Carnestoltes de 1793 hauran d'acceptaraquest "sacrilegi" fins que el nou ajuntament nomenat a mitjans 1793 acceptarà la petició i s'acabaranels espectacles dins l'hospital.El mateix 1793 i per aconseguir diners, el bisbe els concedeix permís per treballar per a l'hospitalels dies de festa. Aquest mateix any, al igual que feien totes les confraries guixolenques, l'hospitals'afegirà a l'anomenada "capta del vi" consistent en anar a demanar per les cases que han fet laverema. L'encarregat de la capta anava amb una capa amb un escut de ratina verda amb les armesde la vila.L'any 1794, en plena Guerra Gran, ple de malalts l'hospital i amb pocs ingressos, s'inventen un altresistema per fer diners: les extraccions o rifes. En la primera sortegen sis duros de plata i guanyennetes 12 lliures. Una altra rifa on sortegen 6 durillos deixa 14 lliures; la tercera sortegen un duro deplata i una imatge de la verge que ha donat una devota i els deixa 10 lliures i la quarta els deixa 13lliures.Aquest any 1794 és important en la vida de l'hospital perquè els administradors triaran la Verge dela Misericòrdia com a patrona, instaurant la seva festa el diumenge de Pasquetes, després de Pasquade Resurrecció. La primera festa, la de 1794, es féu a mitges ja que l'hospital estava ocupat per latropa: s'adornà un altar a l'entrada, portalada amb rams i flors, exposició d'una Verge que els haviendeixat, i escampada general per tot el paviment de flors i herbes aromàtiques La nit del dissabtequatre minyons pobres portaren la Verge a l'església de Sant Joan i es feren solemnes completes. Eldiumenge de Pasqüetes, missa amb rosari i tornada de la imatge de l'església a l'hospital. Aquestafesta arrelarà i veurem la seva celebració al llarg de tot el segle XIX, amb les seves picabaralles, altsi baixos.L'any 1795, acabada la guerra, els pobres malalts tornen a ocupar l'hospital. Els administradors hanaprès quelcom de Sanitat Militar i és que han observat que la tropa estava col×locada en cambradesi no en habitacions separades, millorant així la ventilació i amb més facilitat d'assistir als malalts�\MD�WDPEH�SHU�PHV�FRQVRO�GH�DTXHOOV�TXH�SRGHQ�FRQVRODUVH�ORV�XQV�DOV�DOWUHV��. Els regidors acceptenel canvi però els exigeixen que deixin almenys l'últim �TXDUWR�SHU�OKRVSLWDOHU�\�SHU�HYLWDU�XQDLQGHFHQFLD�DE�PRWLX�GH�KDYHUVH�GHL[DW�OR�+RVSLWDO�HQ�OD�VREUHGLWD�GLVSRVLFLR�GH�FDPEUDGDV��DE�WRWTXH�QL�KDYLD�SHU�KRPHQV�\�SHU�GRQDV��VH�PDQi�IHU�FRUWLQDV�SHU�SRVDU�HQWUH�OOLW�\�OOLW�\�SRGHUODV�FRUUHUDO�WHPSV�GH�EDL[DU�OR�PDODOW�DO�RULQDO�L'any 1797 al haver-hi més malalts, l'hospitalera es quedava a voltes sense menjar i es decideixassignar-li una quantitat fixa que és una ració de convalescent:��XQD�OOLXUD�GH�SD��PLWMD�FLWUD�GH�YL�PLWMD�WHUVD�GH�FDUQ�\�VD�FRUUHVSRQHQW�UDFLR�GH�DUURV�R�ILGHXV�� Construeixen una bomba al pou i un

131 de 297

safareig al seu costat per a la bugada.L'any 1798 compren a Barcelona una imatge de la Verge de la Misericòrdia, i fan la festa a l'engrós i el mateix any �DE�PRWLX�GH�DQDUVH�D�EDxDU�DO�HVWLX��HVWR�HV�GH�DQHJDUVH�DOJXQD�SHUVRQD��SHUSUHYHQLU�HQ�OR�SRVVLEOH�WDOV�GHVJUDFLDV� fan portar una màquina fumigatòria de Barcelona i tambéaprofiten per comprar instruments quirúrgics elementals.La vila creixia i el nombre de malalts anava en augment, de forma que els administradors es veierenen la necessitat de fer obres per anar ampliant els espais disponibles. L'any 1799 enderrocarenl'habitació dels hospitalers per fer més gran, amples i ventilades les cambrades d'homes i dones iocupen la casa del costat, propietat de l'hospital, comunicant-la amb el mateix, fent-hi una cuina,l'habitació dels hospitalers i una sala per als convalescents, amb una taula per a dotze persones,enderrocant la cuina que hi havia a la planta baixa. Col×loquen també una imatge del Sant Crist enla cambra dels homes a la qual anomenaran d'ara endavant "cambrada del Sant Crhisto" i una imatgede la Puríssima Concepció en la cambra de les dones anomenant-la " Cambrada de la Purísima"El mateix any, fructífer pel que veiem, compren un petit aparador per col×locar la Verge de laMisericòrdia sobre el balcó que dóna a l'hort de darrera l'hospital.L'any 1800 veu amb joia l'aprovació per part del Consell de Castella de les Ordinacions de laCongregació de la Puríssima Immaculada Concepció per tenir cura dels malalts, demanada perMarsillach l'any 1798. Convé analitzar detalladament aquesta creació perquè és un bon exponent dela caritat compartida . El document consta de dues parts: en la primera Narcís Marsillach fa unadetallada explicació del funcionament de l'hospital i les mancances que té; la segona part són lesordenacions pròpiament dites per millorar l'atenció al pobre malalt. Explica Marsillach al rei que després de moltes dificultats i feines �DTXHOOD�PLVPD�FDVD�TXH�DQWHVQR�SUHVHQWDED�PDV�TXH�KRUURUHV�\�FX\R�DOEHUJXH�GHVGHxDEDQ�DXQ�ORV�PLVPRV�3REUHV��KDFH�DKRUDWRGDV�ODV�GLOLJHQFLDV�GH�HVWRV�\�VL�HV�SHUPLWLGR�GHFLUOR�DVt��H[FLWD�DXQ�OD�HQYLGLD�GH�ORV�5LFRV��/D3REUH]D�\�OD�PHQGLFLGDG�WRPDQ�HQ�HOOD�XQ�VHPEODQWH�ULVXHxR��/DV�HQIHUPHGDGHV�GHVDSDUHFHQ�OXHJRSRUTXH�VH�VXEPLQLVWUDQ�WRGRV�ORV�DX[LOLRV�\�UHFXUVRV�GHO�DUWH��1L�VH�XQH�HVWH�LQIOX[R�D�ORV�HVWUHFKRVOLPLWHV�GH�DTXHOOD�FDVD��WRGD�OD�9LOOD�SDUWLFLSD�GH�VXV�VRFRUURV�\�WRGRV�ORV�,QGLYLGXRV�ORJUDQ�DXQVLQ� PRYHUVH� GH� VXV� RJDUHV�� PXFKRV� UHPHGLRV� SDUD� VXV� QHFHVLGDGHV� Explica que entre totsaconseguiren la màquina fumigatòria que permet als rics no operar-se fora del poble pagant moltsde diners i als pobres accedir també a aquest servei. Però falta quelcom: les minses rendes serveixennomés per pagar una infermera-hospitalera que, cansada durant el dia de fer menjars, bugades, tenircura dels malalts, ha de descansar de nits, deixant sols als malalts o bé demanant als veïns quevoluntàriament facin torns de nit quan hi ha un malalt greu. Per solventar aquest problema i donarestabilitat a la vigilància nocturna dels malalts proposa crear una Congregació depenent de l'esglésiade Sant Joan.Quin sentit té aquesta Germandat? Marsillach considera que els grans premis que dóna Déu als quecomparteixen part dels seus béns, no poden arribar a tothom ja que n'hi ha que ni tan sols tenen pera la seva subsistència i no poder oferir res Aleshores,, l'oferta que fa Déu als que socorren alspobres, no és només de donar diners sinó també de poder oferir altres serveis espirituals o corporals��$Vt�SXHV�HO�TXH�QR�SXHGH�GDUOHV�GLQHUR�R�FRVD�TXH�OR�YDOJD��\�SXHGH�DVLVWLUOHV�HQ�OD�FDPD��TXDQGR(QIHUPRV�FXLGDQGR�GH�VX�SHUVRQD�\�VLUYLpQGROHV�FRQ�PXFKR�DPRU��VLQ�GXGD�DGTXLULUi�JUDQGH�PpULWRGHODQWH�GH�'LRV��(V�FRQVWDQWH�\D��SXHV�QR�KD\�TXH�DOHJDU�HVFXVDV�\�DVt�VHD�(FOHVLiVWLFR�R�VHFXODU�&DEDOOHUR�R�$UWHVDQR��&RPHUFLDQWH�R�-RUQDOHUR��ULFR�R�PHQHVWHURVR��WRGRV�SXHGHQ�QHJRFLDU�D�ODVHJXUD�HQ�HVWH�SDUWLFXODU�.El capítol primer explica que���&RPR�HQWUH�ORV�REMHWRV�GH�HVWD�KHUPDQGDG�HO�XQR�\�PDV�SULQFLSDO

1931. ACA, Reial Audiència, Cartes Acordades, reg 1016, folis 8-31

132 de 297

FRQVLVWD�HQ�DVLVWLU�GH�QRFKH�D�ORV�HQIHUPRV�GHO�+RVSLWDO��QHFHVDULDPHQWH�\�SRU�UD]yQ�GH�GHFHQFLD�KD�GH�DEUD]DU�ORV�GRV�VH[RV��$Vt�SXHV��VHUDQ�DGPLWLGRV�D�HOOD�WDQWR�ORV�+RPEUHV�FRPR�ODV�0XMHUHV\�VLQ�GLVWLQFLyQ�GH�FODVHV�. Les obligacions dels Germans són: primer defensar el misteri de laPuríssima Concepció; segon,��DVLVWLU�GH�QRFKH�TXDQGR�SRU�VX�WXUQR�OH�WRTXH��FRQ�RWUR�FRPSDxHURD�ORV�HQIHUPRV�GHO�+RVSLWDO�; tercera, �DVLVWLU�LJXDOPHQWH�D�ORV�KHUPDQRV�FRQJUHJDQWHV�HQ�VXV�FDVDVTXDQGR�VH�KDOOHQ�HQIHUPRV�\�OR�QHFHVLWHQ�. Els congregants s'hauran de confessar abans d'ingressari comprometre's a no tenir vicis. Els càrrecs de la germandat seran: Pare Espiritual, el seu ajudant,un President, dos assistents, secretari, Mestre de novicis, tresorer, dos hospitalers, dos zeladors, dossagristans i un Caminador. Per a les dones, mestra de novícies, dues hospitaleres, dues zeladores,dues sagristanes i una Caminadora.Els càrrecs tindran una vigència de dos anys i els nous seran elegits el mes de novembre, per majoriadels congregants, votant, amb boles blanques i negres, d'una terna que haurà presentat el PareEspiritual i el President. Dos diumenges al mes, a la tarda, els congregants es reuniran per ferexercicis espiritualsLa festa de la Puríssima, el vuit de desembre, es celebrà amb honors, missa, sermó, exercicis obertsal públic i processó en la qual assistiran �� WRGRV� ORV� &RQJUHJDQWHV� FRQ� DWFKD� ORV� TXH� SXHGDQFRVWDUVHOD��\�ORV�TXH�QR��FRQ�XQD�YHOD��\�ORV�TXH�QL�XQR�QL�RWUR�SXHGDQ�SRU�VHU�PX\�SREUHV��TXHGHEHUiQ�VHU�PX\�SRFRV��VLQR�VH�OHV�SXHGH�GDU�OD�PLVPD�&RQJUHJDFLyQ��LUiQ�VLQ�OX]�Amb molta paciència i molt de treball l'hospital anava arrelant en la vida quotidiana. Per fer la festade la Verge de la Misericòrdia més esplèndida, l'any 1800, els administradors decidiren fer una captaper les cases de la vila per tal d'oferir, el dia de la festa, un dinar general a tots els pobres locals. Fouun altre encert que perdurà; l'any 1804 moltes cases del poble no només donaven pel dinar sinó queja s'oferien a cuinar-lo directament, alliberant d'aquesta tasca a l'hospitalera i l'any 1807 entreguixolencs i forasters, donaren menjar a més de dos mil pobres �SURYHQLQW�DL[z�GH�OD�JUDQ�PLVqULDVH�SDWHL[�JHQHUDOPHQW�. L'any 1802, per fer més popular la capta, escrigueren unes cobles per cantar-les mentre captaven, en la vigília de Pasqua���HQ�OORFK�GHOV�*RLJV�YXOJDUPHQW�GLWV�GHOV�2XV�L'any 1803 veurà un altre conat de lluita entre l'ajuntament i el monestir, quan el primer es queixaque l'hospital funciona amb dificultats mentre al monestir es van gastant els diners amb una almoinaque no soluciona cap problema del poble.Un poble realment crescut, de 6.000 habitants. Vegem-neles respostes que donà el consistori ganxó al "Interrogatorio sobre las poblacions de 1803" :�+DL�XQ�KRVSLWDO�SDUD�SREUHV�HQIHUPRV�GH�OD�YLOOD�TXH�QR�WHQJDQ�JDOOLFR��QR�WLHQHQ�FDSHOODQ�QLIDFXOWDWLYR�QL�PD\RUGRPR��Vt�TXH�HO�$\XQWDPLHQWR�QRPEUD�TXDWUR�SDUWLFXODUHV�GH�DGPLQLVWUDGRUHVGH�VX�EXHQ�UpJLPHQ�\�JRYLHUQR�\�PDQHMR�GH�VXV�UHQWDV��WHQLHQGR�XQD�HQIHUPHUD�TXH�VH�OD�PDQWLHQHQHQ�HO�PLVPR�+RVSLWDO�SDUD�FXLGDU�GH�VXV�HQIHUPRV��FXLR�Q~PHUR��XQ�WLHPSR�FRQ�RWUR��HV�GH�VLHWH�DRFKR�SRU�GtD" No es va quedar aquí l'ajuntament i al final, en una postdata, exposava les sevessolucions:� �� (O� KRVSLWDO�� D� PHQRV� GH� WHQHU� JUDQGH� ]HOR� ORV� TXH� FXLGDQ� GH� pO�� \� GH� WRPDUVHJUDQGtVLPDV�IDWLJDV��QR�SXHGH�VHU�ELHQ�DGPLQLVWUDGR�SRUTXH�VXV�UHQWDV�QR�OOHJDQ�QL�D�OD�PLWDG�GHVXV�JDVWRV��SRU�FXLR�PRWLYR�HVWi�PX\�DWUDVDGR�\�HO�PHGLR�TXH�VH�FRQVLGHUD�PiV�H[SHGLWR�SDUDUHPHGLDUVH�WRGR�HV�TXH�KDVWD�TXH�WXYLHVH�XQD�QHFHVDULD�VLWXDFLyQ�\�VRFRUUR�GH�UHQWDV�VHJXUDV��VHOH�FHGLHVH�SRU�6�0��HO�DUELWULR�FRPSHWHQWH�GH�FHQVDOHV�GH�OD�&DXVD�3LD�GH�3DxHOOOHV�GHO�0RQDVWHULREHQHGLFWLQR�GH�HVWD�YLOOD��GHGLFDGD�D�SOHLWRV��TXH�D�PHGLDGRV�GHO�VLJOR�SDVDGR�VH�IXQGy�HQ�YDORU�GHFDVL�PHGLR�PLOOyQ�GH�UHDOHV�\�KD�LGR�HQ�DXPHQWR��TXH�VH�UHGLWXDVHQ��������UHDOHV�DO�DxR��R�HODUELWULR�GHO�GHUHFKR�GH�PHUFDGHUtD�GHO�FRP~Q�GH�OD�YLOOD�\�DOJXQD�VXPD�DQXDO�GHO�SURGXFWR�GH�ODV%XODV�SDUD�SRGHU�FRPHU�FDUQH�HQ�ORV�GLDV�HQ�TXH�HUD�SURKLELGD��\�KD]HU�ULIDV�\�TXHVWDU�SRU�OD�YLOODFRQ�SURKLELFLyQ�GH�RWURV�SDUD�REMHWRV�QR�QHFHVDULRV� 1941. AHMSFG, Secció XIV, lligall 2

133 de 297

Com podem veure volia l’ajuntament matar dos trets alhora: si treia la Causa Pia del monestir nonomés aconseguia salvar econòmicament l'hospital, sinó que deixava al seu senyor jurisdiccionalamb un minvat capital per poder pledejar en contra de les constants demandes de l'ajuntament. I calrecordar que, abans i ara, els processos acostumaven a ser llargs, que vol dir costosos, i tot sovintels guanyava qui més tenia. Un any abans, l'abat del monestir encara havia pledejat contral'ajuntament i l'hospital perquè no estava d'acord amb les Ordenacions de la germandat d'ajuda al'hospitalL'any 1806 en plena guerra contra els anglesos, van portant malalts militars a l'hospital, l'ajuntamentels deixa les tres cases que conformen l'hospital i encara no en tenen prou, han de marxar els pobresmalalts i s'organitza una forta picabaralla entre els administradors i els militars que, finalment,marxen a Girona. La Guerra del Francès trencà aquesta evolució positiva i malmeté bona part delsesforços realitzats fins ara. L'hospital es tornà a convertir en Hospital Militar i l'economia del paísi de la vila es ressentiren de les destrosses de la guerra.

/(6�&$86(6�3,(6�'(�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6

La fundació de Causes Pies es remunta a la Baixa Edat Mitjana i funcionaran pràcticament fins elsegle XX. Una Causa Pia és un llegat de caràcter eclesiàstic que es deixa amb unes condicions moltconcretes en les quals intervenen quatre elements: el donador o creador de la Causa, el llegat quedeixa, l'administrador del llegat o Causa Pia i les clàusules d'afavoriment de la mateixa.El creador de la Causa Pia no té al llarg dels segles un perfil definit: hi ha laics i seglars, comerciantsi pagesos, mariners i metges. Respecte al llegat que deixa acostuma a fer-ho en el seu testament, maien vida, i la Causa començarà a funcionar a partir del seu òbit. El llegat pot ésser una quantitat endiners o bé una casa, un solar i a voltes també pot ésser una quantitat anual determinada de blat i fins

134 de 297

i tot, minoritàriament, una quantitat en diners anuals que els seus hereus i successors han d'invertircada any en el que el testador especifiqui en la Causa Pia. Majoritàriament, el llegat acostuma ésseruna quantitat en diners que no es pot minorar i el que es reparteix en la Causa Pia són les rendes queprodueix el llegat: si és una casa o terra, els censos o lloguer que se'n cobra; si són diners, es deixenen préstec (censal) i es reparteixen els interessos que produeix anualment Aquest testador deixasempre un administrador del llegat: acostuma ser un familiar, el rector de la parròquia o els regidorsde l'ajuntament, i tot sovint, una barreja de dos o tres d'aquests nomenats. La tasca d'aquestsadministradors consisteix en portar els comptes de la Causa Pia, cobrar-ne els rèdits i distribuir-neels beneficis d'acord amb les clàusules de la fundació. Finalment, les clàusules de la Causa Piapermeten conèixer la seva finalitat: per dotar donzelles pobres, per vestir pobres, per ajudar aestudiants, per repartir menjar als pobres de la població. Aquestes són les quatre clàusules que es vanrepetint al llarg dels segles. També s'acostuma especificar a qui va dirigida la Causa Pia: moltesvegades la causa especifica que només beneficiarà a la parentela àmplia del fundador, altres a tot elpoble en general i altres primer a la parentela i si no n'hi ha, a tot el poble.Tanmateix la Causa Pia més estesa i arrelada era la de dotar donzelles pobres per casar-se. Conegudaés la dificultat de moltes noies per casar-se a l'haver d'aportar un dot al matrimoni. El sistema del dot,àmpliament denunciat per arbitristes i projectistes, portava a moltes famílies a endeutar-se per podercasar la noia, entrant en una xarxa que, en economies ja de per si inestables, portaven tot sovint a lamisèria i a la indigència o bé a un endeutament crònic que no permetia la creació del més petitexcedent. "Casar donzelles pobres" tenia doncs una doble finalitat: un aspecte moral, ja que al casar-les se les treia del cercle viciós de la prostitució com a únic mitjà de subsistència i un aspecte social,ja que al casar-se i tenir fills aportarien més súbdits, o sigui més mà d'obra, més pagadors d'impostosi més soldats.El segon sistema més utilitzat de la Causa Pia consistia en les famoses i anomenades "Almoines delPa", existents quasi a cada poble. El fundador dedicava els rèdits anuals a donar pa, normalment uncop a l'any, o dos ( el cas de la poderosa Almoina del Pa de Girona que donava pa tres dies a lasetmana d'octubre a maig és un cas extraordinari). El dia triat acostumava tenir un significat moltconcret: l'aniversari de la mort del fundador, el dia de la seva onomàstica, per Sant Miquel, quans'havien acabat les recollides de l'estiu, i per Dijous o Divendres Sant, eren els dies més triats. Enaquest dia, els administradors invertien les rendes anuals del llegat en comprar i pastar pa, i repartir-lo després d'una missa, entre tots els pobres que hi assistissin. Lògicament, més que un ajut al pobre,era una manera d'honrar al fundador el qual es veia, un cop l'any, recordat per una munió de personesque resaven per ell.Un tercer sistema de repartiment de la Causa Pia era per vestir pobres. A la tardor normalment, itambé a finals de la primavera en comptats casos, els administradors invertien les rendes de la Causa en comprar roba i donar-la als pobres de la població que s'havien apuntat en una llista. El pobre esconfeccionava la roba d'hivern i a vegades, la clàusula de la Causa Pia obligava a tots els pobresajudats, a participar a una missa, amb la roba nova ja posada, en honor del fundadorFinalment, i minoritari, existia la causa Pia per "ajudar a estudiants a estudiar" i també era ladistribució a un o dos estudiants per poder completar estudis. Aquest tipus de Causa era quasiexclusivament per a la parentela del fundadorLes Causes Pies conegudes a Santa Coloma de Farners són molt escadusseres. Ni en la documentaciópatrimonial consultada, ni en els Manuals de Notaris de tot el segle XVIII consta la creació oexistència de cap fundació d'aquest tipus, mentre sí en consten de fundació de beneficis per a lesCongregacions, altars i Confraries diverses de la vila, però que no entren en l'àmbit d'aquest treballal no tenir cap mena d'incidència sobre la beneficència o assistència social. Sí en canvi s'han trobattres causes pies familiars en les anotacions de la Visita pastoral del bisbe gironí l'any 1828, i pel quesembla dir, serien causes creades el segle XVIII, malgrat que les tres són de caràcter purament

135 de 297

familiar: les tres són creades per clergues. Les de Joan Geronès i de Pere Llorell eren només perestudiar fills i filles de la seva parentela, mentre que la de Fèlix Rossell era per casar nois i noiesperò també només del seu llinatge.A Sant Feliu de Guíxols, les Causes Pies abunden. Possiblement per ser una vila molt més gran, ambel tràfec mariner i comercial que la feia molt més oberta, però també més feble i inestable, podriaser un motiu d'aquesta primera gran i notable diferència. Sant Feliu coneixia molt més profundamentla pobresa conjuntural i estructural que no Santa Coloma. Una vila marinera, amb un constant anari venir de comerciants, vaixells, pescadors i mariners, amb una població flotant, inestable icosmopolita, era més propensa a "caure en el pecat" que no una vila agrícola i forestal, bastanttancada en ella mateixa fins a meitat del segle XVIII com Santa Coloma. El poble de Sant Feliuconeixia més bé que el de Santa Coloma les desgràcies en forma de marits que no tornen de la mar,naufragis, corsarisme i pirateria, alts i baixos econòmics de comerciants enriquits que ho perdien toten un viatge. Per aquest motiu, i veurem que serà una constant fins el segle XX, Sant Feliu estavamés conscienciada pel tema de la pobresa i la creació, en aquest cas, de Causes Pies. La majoriad'elles foren creades en la Baixa Edat Mitjana i fins el segle XVII, mentre que en el XVIII en sónescadusseres, ja que la caritat dels guixolencs agafarà en aquest segle un nou objectiu: l'hospital, comajuda directa als seus conciutadans.Tanmateix una bona patacada per a les Causes Pies fou el decretde 1752 que rebaixava del cinc al tres per cent el que es podia cobrar per censals (diners deixats enpréstec) de forma que aquestes Causes Pies veieren disminuir en un 40% les seves rendes anuals, unmotiu més per no fundar-ne i buscar altres sistemes d'ajut al necessitat.Les Causes Pies existents el segle XVIII a Sant Feliu de Guíxols eren les següents:La Causa Pia de Pere del Bosch, instituïda l'any 1377 per casar donzelles i vestir pobres i unaAlmoina del Pa, totes dues Causes administrades pels regidors de l'ajuntament i de les quals enparlarem extensament més endavant.La Causa Pia de Bernat Cabanyas, mariner de Sant Feliu per a dotar donzelles del seu llinatge, fetael 16-5-1568: 50 lliures anuals amb un censal de 1000 de propietat.La Causa Pia de Salvi Prats, prevere de la Vall d'Aro, per a casar noies del seu llinatge. Capital: 2158lliures. L'administrador serà fins els seu besnét i quan aquest mori ho seran els regidors.La Causa Pia de Joan Baptista Pi, mercader de Sant Feliu, feta el 20-3-1648 per a casar donzellespobres i òrfenes : 50 lliures anuals. Les donzelles s'han de casar per Sant Joan de juny. Un any hade ser una de Sant Feliu i un altre una de Begur, el cinquè any no es fa i així augmenta el censal.La Causa Pia de Joan Llenvi, fundada el 1556 per noies que es casin i nois estudiar. L'any 1799tenia de rèdits anuals de tretze lliures. L'administrador n'era el procurador de l'hospitalLa Causa Pia del reverend Benet Pi, de la qual no sabem la seva creació ni el capital.La Causa Pia de Jaume Rosselló, prevere, dots per a noies casar i nois estudiar. El 1799 té 2.350lliures en censals que donen seixanta-tres lliures anuals. Administrador: la comunitat de St. JoanLa Causa Pia de Favar té trenta-cinc lliures en censos per casar noies. Administrador : la comunitatde St. JoanLa Causa Pia fundada per Cosme Patxot y Carrera per a casar noies i estudiar nois, amb un capital6265 lliures.La Causa Pia fundada pel doctor Geroni Rovira, prevere, per posar noies en matrimoni i nois estudiarde la parentela, amb un capital de 6.800 lliures

1951. Arxiu Diocesà de Girona, Viistes Pastorals a l'església de Santa Coloma l'any 1828

1961. AHMSFG, Secció IV, Lligall 36

136 de 297

Cal analitzar el funcionament d'alguna d'aquestes causes pies. La Causa Pia de Joan Llenví: era unparaire de Sant Feliu que va fer el seu testament l'any 1552 fundant la Causa del seu nom quecomençà a funcionar amb la seva mort el febrer de 1556. En el testament, LLenví deixa cinquantalliures a la seva muller i quan aquesta es mori, es pagarà a l'hospital vint sous anuals i altres vint-i-quatre sous a repartir anualment entre el clergat que assisteixi a la processó de l'Assumpció del mesd'agost. Si algun any no es fa la processó, els 24 sous aniran també a l'hospital. Deixa també, iaquesta és la Causa Pia, un capital de vint-i-dues lliures per maridar donzelles del seu llinatge i sino n'hi han, per a donzelles pobres que es casin aquell any, repartint-se entre totes elles les rendesper Nadal. Deixa també vint-i-dues lliures més per pagar els estudis de nois del seu llinatge i si non'hi ha, per estudiants pobres de la vila. L'estudiant ha de ser major de set anys i fruirà de les rendesdurant cinc anys. L'any que no hi hagués ni nois ni noies per donar les rendes, s'invertirien els dinersen misses. Per administrador d'aquesta Causa Pia, en Llenví nomenà el procurador de l'Hospital, quecobraria un ral per lliura utilitzada.Una altra causa en la qual els administradors també cobren unes quantitats per la feina i molèsties,és la Causa Pia del reverend Benet Pi. Aquesta Causa estava administrada per dos regidors, el batllei un procurador, i estava dividida en dues parts: l'anomenada Causa Pi de primera amb un capital de704 lliures invertits en censals que donen 36 lliures anuals de rendes i la Causa Pi de segona ambun capital de 200 lliures en moneda de plata i dos-cents sous invertits en censals que donen dissetlliures anuals que es reparteixen per la tercera festa de Nadal de cada any entre les descendents delseu llinatge. Els administradors es repartien quatre lliures per la feina de portar els comptes i triarles noies que havien de rebre el dot. Si hi havia poques noies que es presentaven per cobrar el dot,per no empipar-se i quedar bé amb tothom, els administradors intentaven pactar amb les aspirantsper tal que es repartissin el dot entre les dues o tres i així, per exemple, el 24 de juny de 1752 (SantJoan, una altra diada típica de Causes Pies) es presenten dues noies: Maria Cabanyas, muller deBenet Font i Maria Serra, muller de Joan Serra, mariner i ������HVVHQW�ODV�GRV�3REUHV�GH�6DQW�)HOLXVH�KDQ�FRQYLQJXW�HQ�UHSDUWLUVH�OD�SRUFLR�SHU�QR�H[SRVVDUVH�DE�FRQWLQJHQFLDV���� i així es reparteixen15 lliures entre les dues, en lloc de les 25 que es repartien abans, ja que amb la rebaixa dels censalsal 3% s'han reduït.Per observar el funcionament econòmic de les Causes Pies, les Taules mostren les persones oinstitucions que havien manllevat diners a préstec de la Causa Pia i el que pagaven de Pensió cadaany

&$86$�3,$�'(�3,��$120(1$'$�'(�35,0(5$. Situació de la Causa l'any 1729 (AHMSFG

1971. AHMSFG, Hospital, Capses 10 i 28

1981. AHMSFG , Secció IV, LLigall 60

137 de 297

XII, Culte i Clerecia LLigall 6, carpeta S. XVIIII " Comptes de les Causes Pies de Pi i Prats ")

3$*$'25 25,*(1 2),&, &(16$/ 3(16,g...Vilaret St. Feliu Mariner 50 ll. 2-10-0Eulàlia Sicars St. Feliu Vídua 150 ll. 7-10-0Làzaro Ribot St. Feliu Barriler 30 ll. 1-10-0Antoni Remus St. Feliu Barriler 40 ll. 2-00-0P. Ayguarunas St. Feliu Vídua 50 ll. 3-00-0Francesc Rigau St. Feliu Sastre 20 ll. 1-00-0Maria Falgueras " " Vídua 30 ll. 1-10-0Francesc Vila Sta. Cristina Pagès 40 ll. 2-00-0Pere LLoberas Sta. Cristina Pagès 40 ll. 2-00-0Pere Carbó Vall d'Aro Pagès 54 ll. 2-12-0Isidro Fabre Calonge Pagès 40 ll. 2-00-0Ajuntament St. Feliu ----- 160 ll. 8-07-6

Entre l'any 1701 i 1729 la Causa Primera de Pi va obtenir 279 lliures de rendes i en va repartir 210.La causa Segona de Pi tenia un sistema diferent de funcionament: el capital el tenia manllevat íntegrel'ajuntament i quan un any sorgia una descendent de Benet Pi, l'ajuntament li donava les disset lliuresque constaven en la fundació.Es pot observar doncs, com l'ajuntament a través dels regidors, l'hospital a través del seu procuradoro administrador o el rector del poble, controlaven la distribució d'aquesta multitud de causes piesprovinents de l'antic concepte de caritat cristiana. Serà precisament en aquest segle XVIII quansorgiran els problemes i les lluites per controlar la caritat a nivell local i general. Sant Feliu ensofereix un bon exemple del pas de la caritat cristiana local a la beneficència pública centralitzadaamb la problemàtica que representà per a la ciutat perdre el control de les dues Causes Pies méscarismàtiques que tenia: la de Pere del Bosc i l'Almoina del Pa .

/$�32/Ê0,&$�(175(�/+263,&,�'(�*,521$�,�/$-817$0(17�'(6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6�3(/�&21752/�'(�/$�&$5,7$7�$�),1$/6'(/�6(*/(�;9,,,

L'any 1770 l'il×lustrat barceloní i diputat de Catalunya F. Novell va proposar la creació d'un hospicicentral a Barcelona que recolliria tots els incapacitats del Principat i que es finançaria amb els dinersde les almoines del pa, causes pies i altres llegats caritatius que existien a totes les parròquies imunicipis del Principat. Tanmateix aquesta idea centralitzadora xocà amb les autoritatscorregimentals, de forma que el corregidor gironí, intentant avançar-se a la pèrdua del control de lacaritat que sorgiria de l'hospici barceloní, i d'acord amb el bisbe i l'ajuntament gironins, realitzà unaconsulta a tots els municipis per tal d'inventariar les fundacions caritatives i veure si amb elles seriasuficient per a fundar un hospici a la pròpia ciutat de Girona. Cal recordar que a Girona ciutat existial'Almoina del Pa, una poderosa organització caritativa propietària de terres, boscos, camps, molinsi cases i que donava pa tres dies a la setmana a tothom que s'acostés a les seves portes d'octubre amaig. Al mateix temps, s'estava construint a Girona una Casa de Misericòrdia amb el llegat delgironí Ignasi de Colomer per tal de recollir i educar les noies òrfenes i les noies amb possibilitat de 1991. Arxiu de la Corona d'Aragó, R. Audiència, reg. 810, ff290-346

138 de 297

perdre la moral. Si a aquestes dues poderoses fundacions s’hi podia afegir els petits llegats localspossiblement es podria construir i posar en marxa un hospici a Girona ciutat, evitant-se així el pasde tots aquests llegats a Barcelona. La carta que envià el corregidor, Joseph Ignacio de Castellví ide Pontarró, a tots els municipis és prou clara i entenedora:�8QR� GH� ORV� HVWDEOHFLPLHQWRV� PDV� XWLOHV� DO� ELHQ� SXEOLFR� L� GHO� (VWDGR� L� HQ� SDUWLFXODU� GH� HVWH&RUUHJLPLHQWR�L�2ELVSDGR��HV�HYLGHQWH�VHULD�HO�GH�XQ�+RVSLFLR�HQ�HVWD�&LXGDG�GRQGH�SXGLHVVHQUHFRJHUVH�XQLFDPHQWH�ORV�3REUHV�GHO�2ELVSDGR��SDUD�HYLWDU�FRQ�HVWH�PHGLR�OD�PHQGLFLGDG�L�WDPELHQOD�RFLRVLGDG�GH�PXFKRV�LQGLYLGXRV��TXLHQHV�PHGLDQWH�OD�DSOLFDFLRQ�TXH�VH�OHV�SURFXUH�SXHGDQ�HQDGHODQWH�VHU�XWLOHV�DO�(VWDGR��3RU�HVWH�PHGLR�VH�HYLWDULDQ�ORV�SHUQLFLRVRV�HIHFWRV�GH�OD�9DJDEXQGH]�VH�GDULD�DOJXQ�HVWLPXOR�D�ODV�)DEULFDV��VH�DXPHQWDULD�HO�&RPHUFLR�L�VREUH�WRGR�TXHGDULDQ�PDVVHJXURV�HQ�VXV�SURSLDV�FDVDV�ORV�/DEUDGRUHV�+D]HQGDGRV�L�GHPDV�9DVVDORV�XWLOHV�GH�VX�0DJHVWDG��Per aquest motiu es demana:��4XH�0DQGDV��3LDV�IXQGDFLRQHV�R�OLPRVQDV�KDLD�GH[DGDV�DGDSWDEOHV�D�OD�SUDFWLFD�GH�OD�IXQGDFLRQR�HUHFFLRQ�GH�HO�+RVSLFLR�GH�TXH�VH�WUDWD��H[SRQLHQGR�HO�QRPEUH�GH�ORV�TXH�GH[DURQ�DTXHOODV��HOWLHPSR� HQ� TXH� VH� LQVWLWXLHURQ� L� IXQGDURQ� L� FRQ� TXH� DXWKRULGDG��0DQLIHVWDUDQ� WDPELHQ� HQ� TXHFRQVLVWHQ�ODV�UHQWDV�GH�GLFKDV�0DQGDV��3LDV�IXQGDFLRQHV�R�OLPRVQDV�L�TXDQWR�VH�LPSHQGH�HQ�HOODVDQXDOPHQWH�L�SRU�TXLHQHV��6L�KDL�DOJXQDV�&RIUDGLDV�X�RWUDV�REUDV�SLDV�GHVWLQDGDV�SDUD�PDQWHQHU3REUHV�QHFHVLWDGRV��FXLDV�UHQWDV���TXH�WDPELHQ�H[SOLFDUDQ��SXHGDQ�XQLUVH�DO�+RVSLFLR���I dins els més clars esquemes absolutistes, s'ordena als justícies i ajuntament del poble que ambceleritat, promptitud i veracitat informin ràpidament �����GH�OR�FRQWUDULR�KDJR�UHVSRQVDEOH�D�ORVPLVPRV�-XVWLFLDV�L�$LXQWDPLHQWRV�GH�ORV�SHUMXLFLRV�TXH�VLQWLHUD�OD�&DXVD�SXEOLFD�VL�VH�YHULILFDUDDOJXQD�RPLVVLRQ���� tot donant-se un màxim de vuit dies per informar������FRQ�OD�LQWHOOLJHQFLD�TXHSDVDGR�GLFKR�WpUPLQR��HQYLDUp�FRQWUD�ORV�UHQLWHQWHV��6XJHWR�GH�PL�VDWLVIDFFLRQ�SDUD�TXH�D�VXV�FRVWDVHYDFXH�HO�HQFDUJR�TXH�VH�OHV�KD]H��*HURQD����GH�PDU]R�GH�������La resposta de l'ajuntament ganxó, amb data 5 de març de 1772, fou explícita i contundent: ��TXH�QR�VDEHPRV�TXH�KD\D�HQ�GLFKD�YLOOD�PDQGD��SLDV�IXQGDFLRQHV�QL�OLPRVQDV�DOJXQDV�GH[DGDVDGDSWDEOHV�D�OD�SUDFWLFD�GH�OD�IXQGDFLRQ�R�HUHFFLRQ�GH�+RVSLFLR�HQ�HVWD�FLXGDG�GH�*HURQD��4XHWDPSRFR�VDEHPRV�TXH�KD\D�&RQIUDULD�QL�RWUD�REUD�SLD�DOJXQD�GHVWLQDGD�SDUD�PDQWHQHU�SREUHVQHFHVLWDGRV��Però a Girona tiraren endavant la idea de l'hospici i aconseguiren del Consell de Castella el permísper a la seva fundació. Aquest hospici, presidit pel bisbe, estava basat en la Casa de Misericòrdia,l'Almoina del Pa gironina i una multitud detallada de causes pies per a maridar donzelles o per donarpa, de bona part de les parròquies del bisbat. Tanmateix, i tement-se respostes negatives odissimulades com la de Sant Feliu de Guíxols, tant el bisbe com el corregidor havien buscat altresfonts d'informació, de forma que s'assabentaren que a Sant Feliu de Guíxols existia una almoinaanomenada de Pere del Bosch per vestir pobres i dotar donzelles i una altra del pa cuit o del comúque rendien 68 lliures anuals, pagades per l'ajuntament i que foren commutades pel bisbe a favor del'hospici. L'obligació de tots els administradors d'aquestes almoines era lliurar els llibres de comptes,títols de fundació i propietat d'aquestes almoines a l'administrador de l'hospici per tal que fos aquestqui les gestionés a partir de la commutació de l'any 1778.L'ajuntament ganxó, com d'altres del bisbat, no acceptà aquesta commutació i començà tot un procésde reclamacions i plets que allargaren la situació fins a l'any 1792. L'ajuntament veia molt clar queperdre les almoines era perdre poder i influència. Cal aleshores explicar detalladament en quèconsistien les almoines de Sant Feliu per entendre després tot el procés que realitzà l'ajuntament perevitar la seva fugida cap a la capital gironina.

2001. AHMSFG, , XIV Estadística, lligall 44.

139 de 297

Dues eren les almoines qüestió de litigi: per un costat la provinent del llegat fet per Pere del Boscper vestir pobres i maridar donzelles, i per l'altre una de l'ajuntament per a donar pa cuit un cop al'any. Totes dues d'origen baix medieval s'havien anat confonent i barrejant de forma que es feiabastant dificultós desllindar-ne una de l'altra. La de Pere del Bosc es remunta a l'any 1377 quan:�$E�OR�XOWLP�\�YDOLGR�WHVWDPHQW�TXH�3HUH�GHO�%RVFK��FLXWDGj�GH�*HURQD�\�YHKL�GH�OD�9LOD�GH�6DQW)HOLX�GH�*Xt[ROV�IHX�DOV����2FWXEUH������HQ�SRGHU�GH�-DVSHUW�5XEHU��1RWDUL�3XEOLF�GH�GLWD�9LODGHVSXHV�GH�YDULRV�OOHJDWV�TXH�HQ�HOO�VH�FRQWHQHQ�L�GH�OD�LQVWLWXFLR�GH�KHUHWHUD�VXD�XVXIUXFWXDULD�TXHIHX�D�IDYRU�GH�0DUJDULGD�VD�0XOOHU�EDL[�ODV�SUHYHQFLRQV�TXH�HQ�HOO�VH�OOHJHL[HQ��GLVSRVD�TXH�WRWV�ORVGHPHV�EHQV�VHXV�PREOHV�\�LPPREOHV��GUHWV�\�DFFLRQV�KDJXWV�\�SHU�KDYHU�TXH�TXHGDVHQ��SDJDWV�\FXPSOHUWV�WRWV�GLWV�OHJDWV��OXHJR�TXH�PXULR�GLWD�VD�PXOOHU�R�GHL[DV�GH�FXPSOLU�ODV�SUHYHQFLRQV�D�HOODIHWDV�\�TXDOVHYRO�GH�HOODV�VH�YHQHVVHQ�\�HPSOHDW�VRQ�SURGXFWR�HQ�&HQVRV�\�UHGGLWV�VHJXUV�\�SHUSHWXRVIUDQFKV�\�OLEUHV�GH�WRWD�REOLJDFLR�R�FDUUHF��OD�PLWDW�GHOV�TXDOV�VH�LQYHUWLVVHQ�HQ�FRPSUDU�3DxRV�GH/ODQD�\�TXH�HVWRV� VH� UHSDUWLVVHQ�HQ� OD�YLJLOLD�GH� OD�)HVWD�GH� WRWV� ORV�6DQWV� HQWUH� ORV�3REUHV�R3HUVRQDV�QHFHVVLWDGDV�GH�OD�FLWDGD�YLOD�D�-XGLFL�GH�VRV�PDQXPLVVRUV��D�VDEHU��HO�5HFWRU�R�FDSHOOjTXH�DOHV�KRUHV�HUD�GH�OD�,JOHVLD�GHO�0RQHVWLU�GH�GLWD�9LOD��GH�1LFRODX�2OLYHU�GH�OD�PDWHL[D�\�GH�GLWD0DUJDULGD�VD�0XOOHU�\�HQ�IDOWD�GH�HVWRV�DO�GHO�5HFWRU�R�&DSHOOi�TXH�SHU�WRW�WHPSV�OR�IRV�GH�OD�,JOHVLDGHO�GLW�0RQHVWLU�\�DO�GHOV�-XUDWV�GH�OD�SURSLD�9LOD��<�TXH�OD�DOWUH�PLWDW�VH�UHSDUWLV�SHU�ORV�PDWHL[RVHQWUH�ODV�'RQVHOODV�SREUHV��3HUVRQDV�QHFHVVLWDGDV�\�DOWUHV�SLDV�REUDV�D�-XGLFL�GHOV�VREUHGLWV��TXDOVSLDV�&DXVDV�LQVWLWXKL�SHU�VDV�XQLFDV�\�XQLYHUVDOV�KHUHWHUDV�SHUD�GHVSXHV�GH� OD�PRUW�GH�GLWD�VD0XOOHU��SHU�GHVGH�OXHJR�TXH�HVWD�VH�WRUQDV�D�FDVDU�R�GH[DV�GH�YLXUHU�FDVWDPHQW��Després els jurats de la vila per millorar la dotació de la causa pia acudiren al rei Joan I d'Aragósol×licitant reial privilegi per establir i perpetuar una almoina segons la devoció dels fidels vilatansi aquest els el concedí amb data 9 de juny de 1393 des de València:��(Q�XVR�GH� FX\R�5HDO�3ULYLOHJLR� FRQYRFDGRV� WRGRV� ORV� YHFLQRV�GH� OD� YLOOD� VHJXQ� OR� WHQLDQ� GHFRVWXPEUH�\�FRQFXUULGR�OD�PD\RU�\�PDV�VDQD�SDUWH�GHOORV�\�HQWUH�HVWRV�ORV�-XUDGRV�\�VLQJXODUHV�\VX�%D\OH�DFRUGDURQ�TXH�FDGD�YHFLQR�HQ�ORV�GLDV�GH�'RPLQJR�\�RWURV�HQ�ORV�TXH�FRQFXUULDQ�D�OD,JOHVLD�GH�DTXHOOD�YLOOD��FRQWULEX\HVH�FRQ�OD�OLPRVQD�TXH�SXGLHVH�\�OH�GLFWDVH�VX�GHYRFLRQ�SDUD�ORVILQHV�H[SOLFDGRV��OD�TXH�VH�KDYLD�GH�SHUFLELU�SRU�ODV�SHUVRQDV�TXH�VH�GLSXWDVHQ�SDUD�HOOR�\�GLVWULEXLUGHO�PLVPR�PRGR�\�SRU�ORV�PLVPRV�-XUDGRV�\�&RQ]HMDOHV�GH�OD�YLOOD��I aquest acord es va fixar l'u de febrer de 1394 i s'havia practicat al llarg de quatre segles sense captrasbals ni novetatLa distribució de l'almoina la feia l'abat del monestir, com a capellà major de la parròquia ganxona,i tres regidors del comú. S'acostumava a fer pels volts del vint de setembre i es repartien vint lliures:cinc lliures a quatre donzelles. I el mateix dia es repartien setze canes de roba de cordellats a raód'una lliura cinc sous cada cana, o sigui també 20 lliures; enrasat, beneficiava per a vestir uns vint

2011. AHMSFG, Secció IV Beneficiència, LLigall 36, cubeta 44.Hi ha una altra versió resumida alcastellà prou aclaridora quan especifica que : "...se repartiese entre las Donzellas pobres onecessitadas de la sangre y parentela del Testador, anual y perpetuamente para que pudiesencasarse y entre otras Donzellas necesitadas y pobres, y personas indigentes y entre otras piascausas a Juicgio de los sobredichos con la prevencion de que no se entendiesen comprehendidos nilo fuessen entre estos las personas Religiosas y constituidas en Sagradas Ordenes"

2021. Id. informe del lletrat Pedro García, apoderat de l'ajuntament en la causa contra l'hospiciper la commutació de les almoines: " Los Jurats i Consell de la vila de San Feliu de Guixols ab acterebut en poder del Ramon Gayart, notari public de ella ab 1 de febrer de 1394 inseguint facultat yllicencia donada per D. Joan Rei de Aragó e Valencia de 9 de juny de 1393: Instituhiren una Almoynaper dita vila de pa i per vestir pobres y casar minyonas .."2.

140 de 297

pobres. De l'any 1676 a l'any 1709 i possiblement deu continuar tot i no tenir-ne informació, l'abatal×lega que fa la distribució per no deixar els pobres sense vestir però sens prejudici d'una causa quehi ha pendent a la Cort eclesiàstica de Girona i els jurats li responen que estan en possessió de ferla distribució i que si l'abat no hi està d'acord que vingui un altre capellà del monestir. Aquestafórmula es repeteix invariablement al llarg de tots aquests anys o sigui que devia haver-hi un pletpendent, que no hem pogut esbrinar, i volien deixar-ne constància, però sense perjudicar els afectats.El sistema utilitzat i el formulisme era el següent: primer l'abat, després el jurat en cap i després elsaltres dos jurats, cadascú triava una donzella a qui donava 5 lliures seguint aquesta fórmula:��3ULPR�OR�PROW�UHYHUHQW�-RDQ��DEDW�DVVLJQD�D�&DWKDULQD�9LGDO��GRQ]HOOD��ILOOD�GH�$QWKRQL�9LGDO�VLUXUJLj�GH�OD�SUHVHQW�YLOD�L�GH�OD�IRUDVWHUD������FLQF�OOLXUDV���L�OD�PDWHL[D�IyUPXOD�XVDYD�FDGD�MXUDWUna altra explicació d'aquestes almoines ens serveix per aprofundir en el sistema del seufinançament:����OD�XQD�OODPDGD�GH�OD�SLD�OLPRVQD�GH�SDQ�&RFLGR�TXH�HQ�SDUWH�VH�GLVWULEXLH�HQ� OD�9LJLOLD�GH1DYLGDG�GHO�6HxRU��L�HQ�SDUWH�HQ�HO�GLD�GH�3DVTXD�GH�5HVXUUHFFLRQ��FXLRV�UHGLWRV�DQXDOHV�FRQVLVWHQGH�XQD�SDUWH�HQ����OLEUDV�L�GH�RWUD�HQ�QXHYH�TXDUWHUDV�L�XQ�FRUWDQ�GH�WULJR�\�DVL�ELHQ�HQ�DOJXQRVFHQVRV�TXH�VH�SHUFLELDQ�HQ�FDGD�GH�OD�,VOD�GH�0DOORUFD�GH�OD�TXDO�KDELDQ�VLGR�DGPLQLVWUDGRUHV�\GHYLDQ�GDU�FXHQWD�ORV�5HJLGRUHV�GH�OD�PLVPD�YLOOD��\�OD�RWUD�IXQGDGD�\�GRWDGD�SRU�3HGUR�GHO�%RVFKFXLRV�UHGLWRV��DSOLFDGHURV�D�YHVWLU�SREUHV�GH�DTXHOOD�YLOOD��VH�LJQRUDEDQ����Aquestes eren les dues almoines públiques de Sant Feliu de Guíxols. Mentre la seva gestió, controli repartiment el realitzà el propi ajuntament no existí problema ni controvèrsia. Malgrat que s'havienperdut els títols de propietat de les almoines, els anys, el costum i la consuetud havien substituït lalegalitat escrita, i cada any l'ajuntament havia anat pagant les seixanta-vuit lliures que costaven lescauses pies. Tanmateix en el moment en el qual se'ls demanà des de Girona que invertissin lesseixanta-vuit lliures en l'hospici de Girona, la negativa de l'ajuntament fou total: no acceptaren lacommutació, ja que s'adonaren que així com fins ara les seixanta-vuit lliures beneficiava els propisvilatans ara, malgrat que l'hospici fos obert a tothom, l'almoina ja quedava com un fet més abstracte,més llunyà. Tot sovint quan hi havia casos de greu necessitat, l'ajuntament avançava diners del'almoina per socórrer una vídua, un malalt, o sigui que l'almoina tenia una funció específica moltconcreta, real i tangible. I al mateix temps donava un prestigi, un poder i una influència als regidorsi a l'abat. I no només un poder eteri o abstracte: l'almoina de Pere del Bosc estava formada per quaranta vessanes de terra a Calonge, dos horts a Sant Feliu i unes 911 lliures en censals, un boncapital sens dubte. Traspassar aquest capital a l'hospici de Girona implicava perdre aquestesprerrogatives. El que farà l'ajuntament serà al.legar que no existeixen els títols de propietat del'almoina per no haver de pagar. I d'aquesta manera començarà un litigi que durarà fins l'any 1792,el més llarg de tots els que hi hagué per la mateixa raó en altres pobles gironins que també es negareninicialment a centralitzar les seves almoines en l'hospici de Girona ciutat. Anem a veure doncs el

2031. AHMSFG, IV BENEFICIENCIA, lligall 11, cubeta 43"Distribucions benèfiques 1648-1709 "

2041. AHMSFG IV Beneficiència,lligall 60, cubeta 10, carpeteta 1512-1624) és un doc de l'any1624

2051. AHMSFG, IV Beneficiència, LLigall 36, Cubeta 44: "... desde dita ultima Institucio hancuydat de esta y de la antecedent los Jurats de dita Vila i ab est motiu se han confundit las rendasde una y altre de ditas dos pias memorias, motiu perque no se ha pogut fer reparacio de unas o altresni se pot saber quals pertanyen a una y quals a la altre."

2062. AHG, Hospici, Caixa 134, LLibre 611 "Llibre de censos"

141 de 297

procés que realitzà l'ajuntament per no haver de pagar les seixanta-vuit lliures a l'hospici de Girona.Aquest procés es troba en un llibre de l'Arxiu Històric de Girona intitulat��([SHGLHQWH�GHO�FHQVDO�GH���OLEUDV����VXHOGRV�GH�SHQVLRQ�TXH�HO�D\XQWDPLHQWR�GH�OD�9LOOD�GH�6DQW�)HOLX�GH�*Xt[ROV�KDFtD�DOD�3LD�0HPRULD�GH�OD�PLVPD��QRPEUDGD�GH�3DQ�&RFLGR��TXH�HQ�HO�DxR�GH������VH�DSOLFy�DO�5HDO+RVSLFLR��TXDO�H[SHGLHQWH�VH�WHUPLQy�HQ�����������Tal com hem dit, el bisbe Lorenzana realitzà la commutació de totes les causes pies i almoines dela diòcesi amb data 2 d'octubre de 1778. La primera resposta de molts ajuntaments i administradorsde causes pies fou negar-se taxativament a aquesta expoliació de les caritats locals, de forma que elbisbe el cinc de desembre del mateix any ja envia una carta a l'ajuntament ganxó tot dient-li queconeix les oposicions que fa a la commutació i els diu clarament que������D�PL�PH�WRFD�FRQRFHU�VLHOODV�VRQ�R�QR�DSOLFDEOHV�L�QR�D�HVWH�$\XQWDPLHQWR�GHWHUPLQDU��� Però la defensa dels drets localsobligà la Junta d'Administració de l'hospici a recórrer a la jurisdicció civil, i Pedro Escolano deArieta, secretari del Consell de Castella, escriu al Corregidor de Girona el 26 de juny de 1.779 totexplicant-li que el Bisbe ha escrit al Consell i����H[SRQLHQGR�TXH�SRU�OD�PDOD�VHQVDFLRQ�TXH�KD]LDQ�ORV�DGPLQLVWUDGRUHV�GH�GLFKDV�5HQWDV�L�REUDVSLDV�R�SRUTXH�SHUGLDQ�FRQ�OD�DSOLFDFLRQ�D�HO�+RVSLFLR�OD�OLEHUWDG�GH�IDYRUH]HU�VH�H[SHULPHQWDED�QRSRFD�UHVLVWHQFLD�HQ�PXFKRV��YDOLHQGRVH�G�HORV�$\XQWDPLHQWRV�SDUD�TXH�QR�WXELHVVH�HIHFWR�VHPHMDQWHGHVWLQR��QHJDQGRVH�D�OD�HQWUHJD�GH�OD�DGPLQLVWUDFLRQ�L�RFXOWDQGR�RWURV�ORV�WtWXORV�GH�SHUWHQHQFLD����de forma que es demana al corregidor que espavili els ajuntaments i administradors, i obeeixin elbisbe.En el cas concret de Sant Feliu de Guíxols en ser el propi ajuntament l'administrador, la Junta del'hospici li exigeix que pagui la pensió anual de les seixanta-vuit lliures i que dipositi els llibres decomptes i títols de propietat de les almoines; i l'ajuntament, amb data 19 de setembre de 1779,explica a l'hospici i al corregidor que s'han fet arribar al Consell de Castella dos informes: un delmonestir i l'altre del propi ajuntament sobre la possibilitat d'aplicar les almoines a les Diputacionsde Barri que l'ajuntament té intenció de crear a la vila, en semblar-li que hi ha la possibilitat de crearuna congregació de caritat a la ciutat amb les almoines existents. I és per aquest motiu que demanenque es pari la commutació de les almoines a l'hospici i que mentre durin els tràmits s'ordeni al'administrador de l'hospici que�����FHVH�\�VH�DEVWHQJD�GH�PROHVWDU�DO�$\XQWDPLHQWR�FRQ�QXHYRVUHFXUVRV�El propi apoderat de l'ajuntament en aquest plet és Pedro García que no s'està de dir que:����\�SDUHFH� VHU�PiV�DFUHKHGRUD� GLFKD�9LOOD� \� VXV� QDWXUDOHV� D� TXH� HQ� FDVR� GH� KDFHUVH� DOJXQDQRYHGDG� HQ� OD� GLVWULEXFLRQ� GHO� SURGXFWR� GH� GLFKDV� )XQGDFLRQHV� VH� DSOLTXH� HVWH� D� ODV� WDOHV'LSXWDFLRQHV�SDUD�DOLYLR�\�VRFRUUR�GH�3REUHV�-RUQDOHURV�\�FRQYDOHFLHQWHV�GH�HOOD�TXH�HO�TXH�KDJDVX�DSOLFDFLRQ�DO�UHDO�+RVSLFLR�UHIHULGR�GH�OD�FLXGDG�GH�*HURQD���Tanmateix Pedro García considera que el bisbe s'ha equivocat ja que la causa pia està feta per un laici no és religiosa per a commutar-la ja que està feta per a beneficiar la seva pròpia parentela i altres,de la qual cosa se'n trauran grans beneficis ja que amb la possibilitat de casar donzelles pobres:��VH�VHJXLUDQ�HO�DXPHQWR�GH�ODV�IDPLOLDV�\�SURSDJDFLRQ�GH�OD�HVSHFLH�KXPDQD�GH�PRGR�TXH�DFUHFHQODV�3REODFLRQHV�\�ORV�9DVVDOORV�GHO�6REHUDQR�\�GH�DTXL�SURYLHQH�HO�TXH�KD\D�FRQ�DEXQGDQFLD�*HQWHVSDUD� ODV�$UPDV� \� SDUD� OD�$JULFXOWXUD� \� SDUD� OD� SURIHVLRQ� GH� ODV�&LHQFLDV� \� $UWHV� OLYHUDOHV� \GHGLFDFLRQ�D�ORV�H[HUFLFLRV��RFXSDFLRQHV�\�GHVWLQRV�PHFDQLFRV�SUHFLVRV�HQ�ODV�UHSXEOLFDV�TXH�WRGRKDFH�IORUHFHU�HO�HVWDGR�\�FHGH�HQ�VX�PD\RU�ELHQ��$ORTXH�SRU�RWUD�SDUWH�VH�DJUHJD�OD�FLUFXQVWDQFLD

2073. Arxiu Històric de Girona, Secc. Hospici Almoina del Pa, CaIXA 134,Llibre 614. Tota lainformació que oferim a continuació correspon a aquest llibre i a documents solts que es troben aAHMSFG, IV Beneficiència, LLigall 36, Cubeta 44

142 de 297

GH� VHUYLU� WDOHV� IXQGDFLRQHV� \� ORV� VRFRUURV� TXH� SURGXFHQ� GH� SUHFDYHU� HO� DEDQGRQR� GH�PXFKDVPXJHUHV�\�ODV�PXFKDV�FXOSDV�\�RIHQVDV�D�'LRV�TXH�GH�HO�SURFHGHQ��3RU�FX\DV�FRQVLGHUDFLRQV�WDQQDWXUDOHV�\�REYLDV�FRPR�LQFRQWURYHUWLEOHV�VH�HYLGHQFLD�OD�LPSRQGHUDEOH�UHFRPHQGDFLRQV�TXH�WLHQHQVHPMDQWHV�IXQGDFLRQHV�SXHVWDV�HQ�SDUDQJRQ�FRQ�OD�GHO�+RVSLFLR�VHJXQ�OD�LQWHOLJHQFLD�GH�PLV�SDUWHV�GH�PRGR�TXH�QR�SXHGHQ�HVWRV�SHUVXDGLUVH�TXH�VHD�OD�DSOLFDFLRQ�GH�VXV�SURGXFWRV�D�RWURV�GHVWLQRVTXH�D�ORV�SRU�HOODV�SUHYHQLGRV���,�ILQDOPHQW�H[LVWHL[�HO���'HUHFKR�SULYLOHJLDGR�\�GH�SUHIHUHQFLD�TXHWLHQHQ�ORV�SREUHV�GH�OD�YLOOD�HQ�FRPSHWHQFLD�FRQ�ORV�GH�OD�FLXGDG�SDUD�VHU�VRFRUULGRV�HQ�HOOD�FRQ�HOSURGXFWR�GH�ODV�UHSHWLGDV�IXQGDFLRQHV�\�DXQ�WDPELHQ�OR�H[LJH�DVL�HO�LQWHUHV�GHO�(VWDGR�\�HO�GH�ODPLVPD� YLOOD� HQ� OD� TXH� FRPR� HQ� WRGRV� ORV� SXHEORV� KD\� -RUQDOHURV�� $UWHVDQRV�� PHQHVWUDOHV� \ODEUDGRUHV� FX\RV� DUYLWULRV� \� ODV� SURGXFFLRQHV� GH� VXV� WDUHDV�� RFXSDFLRQHV� \� GHVWLQRV�� QR� VRQEDVWDQWHV� QL� OHV� VXIUDJDQ� D� DOJXQRV� GH� HOORV� SDUD� PDQWHQHUVH� HQ� WRGR� HO� DxR� \� HQ� DOJXQDVWHPSRUDGDV�GHO��\�D�OD�YHUGDG�TXH�D�HVWRV�GH�QLQJXQ�VXIUDJLR�SXHGH�VHUOHV�HO�+RVSLFLR�GLFKR�QL�HVUHJXODU�VH�SLHQVH�HQ�UHGXFLUORV�R�OOHYDUORV�D�HO�\�TXH�DEDQGRQHQ�VXV�FDVDV��IDPLOLDV��RFXSDFLRQHV\�PLQLVWHULRV�\�SRU�FRQVLJXLHQWH�SDUHFH�IRU]RVR�\�GH�QHFHVLGDG�SURYHHUORV�GH�DTXHOORV�VRFRUURVSUHFLVRV� SDUD� VXEEHQLU� D� VXV� XUJHQFLDV� \� VDOLU� GH� ORV� DSXURV� TXH� SDGH]FDQ� HQWUH� DxR� HQ� ODVLQGLFDGDV�WHPSRUDGDV�\�SDUD�HOOR�QLQJXQ�RWUR�DUELWULR�R�PHGLR�SXHGH�SUHVHQWDUVH�PDV�RSRUWXQR�TXHHO�GH�OD�VXEVLVWHQFLD�\�FRQWLQXDFLRQ�GH�ODV�GRV�H[SOLFDGDV�IXQGDFLRQHV��Sens dubte, l’advocat havia exposat arguments de pes: per un costat un cant al poblacionisme,doctrina de moda al llarg del segle XVIII tot demostrant així que la causa per a maridar donzellestenia una finalitat molt clara i productiva; per l'altre costat, la productivitat de l'artesà que en nopoder crear excedent es podia veure abocat a la misèria passatgera: l'almoina el podia ajudar enaquests moments, el podia mantenir perquè tornés a produir, cosa que no passaria si l'almoina passésa l'hospici. Poblacionisme i productivitat, dos elements característics del segle XVIII, queden aquímolt ben representats en el pensament de Pedro García.I l'ajuntament el 21 de setembre de 1.780, exigeix a la Junta de l'Hospici que reconegui que:������QRKDYLD� VLGR� GHO� DQLPR� GHO� FLWDGR� 6U�� ,OPR�� FRPSUHKHQGHU� GLFKDV� 3LDV� /LPRVQDV� HQ� OD� UHIHULGDVROLFLWXG�� fet negat per la Junta de l'hospici la qual avisa el corregidor, qui ordenarà el lliuramentdels llibres per part de l'ajuntament el 27-9-1780; aquest obeeix, però es nega a continuar pagant lapensió de seixanta-vuit lliures al×legant que si no té els títols de propietat, perduts de fa temps, noté l'obligació de pagar: el censal no existeix, i tot el que han trobat en els llibres vells és que:��OD�8QLYHUVLWDW�GH�OD�9LOD�GH�6DQW�)HOLX�GH�*Xt[ROV�TXLVFXQ�DQ\�ID�\�SUHVWD�D�OD�3LD�$OPR\QD�GH�GLWDYLOD���������GH�SHQVLy�DQXDO�SHU�GLIIHUHQWV�GLDGDV��L�GH�GLYHUVRV�FHQVDOV�SHU�GLWD�8QLYHUVLWDW�FUHDWVD�GLWD�3LD�$OPR\QD�FRP�PHV�OODUJDPHQW�HV�GH�YHXUHU�HQ�OR�OOLEUH�YHOO��i aquest llibre no s'ha lliurat ni se sap on para. Tanmateix aquesta quantitat no correspon a la deseixanta-vuit lliures que reclama l'hospici de forma que encara és més complicat. Però, segons laJunta, amb els llibres es demostra que encara que no es trobi el títol d'imposició del censall'Ajuntament havia donat la pensió de seixanta-vuit lliures dels anys 1705 al 1777 pràcticament cadaany, de forma que el costum convertia en dret i deure el pagament de la pensió anual.Però la polèmica començava a sobrepassar les institucions i l'oposició i descontent del poble esmanifestava àmpliament: quan l'any 1781 el bisbe demanava a l'abat del monestir que fessinrecaptacions d'almoines entre els feligresos per donar a l'hospici, aquest no s'està de contestar-lisorneguerament que:����6H�VHxDOy�GLD�SDUD�OD�TXHVWD�JHQHUDO�FRPELGDQGR�SDUD�DXWKRUL]DU�HVWD�D�ORV�5HJLGRUHV�TXH�VLQHPEDUJR� QR� DVLVWLHURQ�� \� KDYLHQGRVH� H[HFXWDGR� SRU� GRV� 3�3�� 9LFDULRV� \�'�� %HQLWR� %DUUDTXHUUHFRJLHURQ�FDWRU]H�UHDOHV�GH�YHOORQ�\�QR�SHTXHxD�SRUFLRQ�GH�GHVYHUJXHQ]DV�\�VRQURMRV�D�FDXVD�GHOUHVHQWLPLHQWR�GH�ODV�*HQWHV�GH�KDYHUOHV�TXLWDGR�HO�3DQ�TXH�HQ�HVWD�)LHVWD�UHSDUWLDQ�ORV�GHPDV�DxRV

143 de 297

ORV�5HJLGRUHV����Començava doncs a ser tan enrevessat el procés que la Junta de l'hospici fa una consulta a l'advocatIgnasi Ferrer i el sis de juliol de 1784 aquest considera que l'Ajuntament ganxó ha de pagar, ja queencara que no existeixi l'escriptura del censal, hi ha testimonis, història, o sigui és vàlid, i posenl'assumpte en mans de l'Intendent General de Catalunya que el set de febrer de 1.787 demana al'hospici el títol de propietat de la causa pia, ja que mentre no la tingui no pot obligar l'Ajuntamenta pagar. El raonament de l'intendent, malgrat semblar purament burocràtic era molt senzill: si noexisteix el títol de propietat que obligui l'ajuntament a pagar les seixanta-vuit lliures anuals, vol dirque l'ajuntament feia l'almoina voluntàriament, de forma que només el Consell de Castella podiadecidir l'obligatorietat d'una almoina voluntària. Es tornà tot l'expedient a la Junta de l'Hospici ambun aclariment: o presentava el títol de propietat per poder exigir a l'ajuntament o tornava a començarel procés ara davant el Consell de Castella.Semblava que l'ajuntament tenia les de guanyar però el corregidor gironí el catorze de desembre de1.787 opina que s'havia d'amenaçar amb terrible pena a l'Ajuntament per tal que presentés els llibresantics de les rendes de la Pia Limosna, la qual cosa se'ls comunica amb amenaça de multa de 25lliures als membres de l'ajuntament si abans d'un mes no han complert.La immediatesa de l'ordre no tingué efecte i el vint-i-tres de maig de 1.788 l'Ajuntament contesta alcorregidor dient-li que si havia cessat en la contribució de les seixanta-vuit lliures era ����\D�SRU�QRFRQVWDU�GH�WtWXOR�GH�VX�LPSRVLFLyQ��\�\D�SRU�QR�KDYHUVH�KHFKR�OD�GLVWULEXFLRQ�GH�SDQ����Els papersels havia entregat tots a l'hospici i estaven disposats a satisfer la pensió ��VLHPSUH�TXH�OH�IXHVVHPDQGDGR�SRU�OHJtWLPR�VXSHULRU���El corregidor passà l'expedient al Real Consell i el seu fiscal,amb data 14-5-1789, decidí que����PHGLDQWH�UHVXOWDU�SRU�ORV�SDSHOHV�H[LVWHQWHV�HQ�OD�&RQWDGXUtD�*HQHUDO�GH�VX�FDUJR�VHU�YHUGDGHURFHQVDO�OD�PHQFLRQDGD�SHQVLyQ��GHELD�VXJHWDUVH�OD�H[SUHVVDGD�9LOOD�D�ODV�UHJODV�GHO�3DJR�GH�ORFRUULHQWH�GH�XQ�DxR�\�OR�GH�SDJDU�\�ORV�DWUDVRV�\�OXLFLRQ�FRQ�DUUHJOR�D�ODV�UHJODV�DFRUGDGDV���Quedava doncs molt clar que les autoritats havien validat el títol de propietat: es reconeixialegalment que l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols havia de pagar una pensió anual de seixanta-vuitlliures en concepte d'almoines. Tanmateix el fiscal tornava a posar un gerro d'aigua freda sobre laJunta de l'Hospici ja que malgrat acceptar l'obligatorietat de l'ajuntament a pagar, ordenava que fosl'Escrivania de Cambra qui decidís si aquesta quantitat s'havia de pagar a l'hospici de Girona o alspobres de la vila ganxona. La Junta no està d'acord que s'hagi de tornar a decidir si la pensió és pera l'hospici o per als pobres de Sant Feliu i presenta recurs al fiscal el 16-6-1789 per tal de no tornara començar els tràmits davant el Reial Consell, però el fiscal insisteix i passa al Consell de Castellaque el 12-2-1791 decideix que s'apliqui el que ja havia dictat anteriorment a favor de l'hospici.L'ajuntament encara es nega a pagar, s'amenaça recórrer a l'Intendent General, el tretze d'octubre de1791 hi ha un acord entre l'ajuntament i l'hospici i el 30 de desembre de 1791 l'ajuntament escripturaque deu a l'hospici des de l'any 1779 a l'any 1790 un total de 822 lliures i que continuarà pagantanualment a l'hospici la pensió de seixanta-vuit lliures que correspon a un censal perdut de 2283lliures.S'acabava així un llarg procés: quinze anys d'oposició al centralisme gironí, quinze anys per a canviarel concepte de caritat pel de beneficència en la mentalitat ganxona. Era evident que la caritat d'origenmedieval no havia solucionat els problemes estructurals de la pobresa gironina ( o europea ). L'intentde la creació de l'hospici de Girona, lloable, topà com acabem de veure amb forts interessos locals.Ningú no volia deixar de gestionar el capital de la caritat pública: repartir caritat era repartirclientelisme, poder, influència. I traspassant-lo a la capital gironina es perdia una eina per a controlar

2081. A.H.G. Secc. Hospici Caixa 5.3.1.9 LLibre 557 p. 589.

144 de 297

les mentalitats col×lectives, acostumades més al contacte directe, a les solucions passatgeres peròreals d'ajudar el pobre veí. L'hospici es veia així com un espoli de la solidaritat local, una institucióque impersonalitzava els costums col×lectius i els convertia en una màquina que treia el pobre delseu entorn i l'obligava a reciclar-se. L'ajuntament havia fet l'últim intent per preservar un conceptede societat que acceptava la pobresa, justament en un món naixent on la pobresa representava elfracàs social.

//,67$7�'(�3(5621(6�48(�)$1�&(1626�,�&(16$/6�$�/$�3,$�$/02,1$�'(�6$17)(/,8�'(�*8Ë;2/6, corresponent a l'herència de Pere del Bosc, i actualitzat a finals del segleXVIII FONT.- AHG. Secc. Hospici, Llibre 611120 32%/( 2),&, 3523,(7$7 &HQV�FHQVDOMartí Sardó Calonge Pagés 5 vessanes 2 q. formentPere Paradeda " Pagés 2 " 2,5 q "Pere Xifró " Pagés 2 " 2 q. "Anton Valmanya " Pagés 6 " 2,5 q. "Anton Valmanya " Pagés 6 " 0,5 q. "Antoni Massoni " Pagés 4 " 1,5 q. "Marti Margarit " Pagés 4 " 2 q. "Grau Valmanya " Sastre 1,5 " ---------Josep Ribas St. Feliu Treballador 25 ll 0 -9-0Josep Planellas " Mariner 10 ll 0 -6-0Pere Albertí Calonge Pagés 4vessanes --------Sebastià Vidal St. Feliu ------ 21 ll 0-12-7Pere Vilosa " ------ 7 ll 0- 4-6B.Riembau Vall d'Aro Treballador 8 ll 0- 4-9Joan Romeu Sta. Cristina Sastre 15 ll 0 -9-0Jaume Pou St. Feliu Mariner 6 vessanes 0- 0-10Jaume Albertí St. Baldiri ------- 25 ll 0 -15-0Jaume Albertí " ------- 10 ll 0 -6- 0Jaume Gordis Sta Cristina ------- 33 ll 0- 19-9Pere Torras Sta. Cristina ------- 33 ll 0- 19-9Pere Sami Vall d'Aro ------- 77 ll 2- 4- 2Josep Feliu St. Feliu Pescador 33 ll 1 - 0-3Domingo Valentí " Mestre d'Aixa 33 ll 1 - 0-3Francesc Falgueras " ---------- 33 ll 1 - 0-3Sebastià Comadira " Pescador 22 ll 0- 13-4LLorens Comas St. Feliu Pescador 25 ll 0- 15-0Benet Forest " Pescador 41 ll 1 - 4-7Antoni Surís " Pescador 15 ll 0 - 9-0

145 de 297

Damià Muntades " Treballador 8 ll 0 - 5-0Joan Puig " Teixidor 25 ll 0 -15-0Pere Cruanyes Vall d'Aro Pagés 20 ll 0 - 6-0B. Barceló " Pagés 20 ll 0 - 6-0? Serinyer St. Feliu ------- 40 ll 1 - 4-0Geroni Albertí " Pescador 25 ll 0 -15-0Nicolau Carreras " Pescador 29 ll 0 -17-0Josep Barri " Forner 30 ll 0 -18-0Joan Fonollet Calonge Treballador 40 ll 1 - 4-0Miquel Caymó St. Feliu Treballador 12 ll 0 - 7-4Antoni Comadira " Barriler Hort 0 - 5-0Isidro Salamó " Pescador Hort 0 - 5-0Francesc Auradell Sta Cristina Mestre Cases 30 ll 0 -18-0Thomàs Carreró St. Feliu Botiguer 24 ll 0 -15-7Francesc Amat " Sabater 25 ll 0 -15-0Antoni Sabater " -------- 19 ll 0 -11-3Juame Carreras " Mariner 21 ll 0 -12-7Josep Perich " Pescador 40 ll 1 - 4-0Joan Mani Calonge Pagés 30 ll 0 -18-0Jaume Castelló Vall d'Aro Pagés 11 ll 0 -6- 3Joan LLorens " Teixidor lli 13 ll 0 -7-10Ajuntament St. Feliu ----------------- 76-17-6Josep Rigau " Sabater 25 ll 0-15-0Tomàs Torrent " Mariner 14 ll 0 -8-9LLorens Comas " Pescador 25 ll 0 -15-0-----------------------------------------------------------------------------ll: lliures. X-Y-Z: lliures-sous-diners. q: quarteres

146 de 297

6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6�(1�(/�6(*/(�;,;

Sant Feliu de Guíxols doblà la seva població. Si l'any 1802 tenia quasi 6.000 habitants, el 1905 entenia 12.000. I no sense altibaixos importants: l'any 1850 Sant Feliu tenia només 5.000 habitants.L'epidèmia de còlera de 1837 i l'emigració a les Amèriques reduïren el potencial demogràfic i no seràfins a final de segle que es recuperarà. No hi ha dubte que el fet demogràfic més important del seglefou l'emigració: entre 1800 i 1866 marxaren més de 2.000 guixolencs ��SRU�IDOWD�GH�WUDEDMR� comexplica un document. Joves entre 12 i 20 anys eren els que majoritàriament buscaren fortuna a l'altracostat de l'oceà. I foren els que tingueren sort, els que triomfaren en els negocis els que recordarenel seu poble natal i l'ajudaren filantròpicament donant diners per construir places, fonts, construirl'asil Surís, ampliar l'hospital.....Aquest segle serà el segle del suro. Després de la davallada a finals del segle XVIII, anirà creixentaquesta indústria, l'any 1833 tindrà 60 fàbriques i 540 treballadors i viurà el seu esplendor entre1880 i 1899 quan ocuparà quasi un 38% de la població activa guixolenca, mentre que la marinerias'havia reduït a un 9%. Sant Feliu s'anava convertint, perillosament, en una vila depenent d'una solaactivitat.I al redós del suro la vila anava creixent: si el 1833 ja existien els dos carrers amples amb arbres,Portalet i el dels Arbres( futura Rambla Vidal), l'any 1834 s'inicià la construcció del passeig, estraslladava el cementiri al lloc actual, s'obria la carretera de Girona i l'Eixampla entre 1858 i 1865.El traspàs de segle veurà l'aparició dels grans edificis guixolencs. L'any 1882 s'inaugurava lail×luminació a gas de cases i carrers i arribava el telègraf, i l'any 1892 Sant Feliu es comunicava ambGirona a través del tren.No només creixia físicament Sant Feliu: socialment i políticament demostrà el seu tarannà obert iprogressista: el març de 1820 ja es proclamava a Sant Feliu la Constitució de 1812, s'expulsava elsmonjos del monestir que tornaren el 1823 amb la restauració absolutista però que marxarendefinitivament, vexats i insultats el juliol de 1835. Sant Feliu es treia definitivament el jou de lajurisdicció eclesiàstica que tants maldecaps, plets i lluites havia ocupat des del segle XIII. L'ermitade Sant Elm i el monestir foren el botí que aconseguí el municipi amb l'exclaustració. Però haviaquedat a Sant Feliu un esperit anticlerical que es manifestà, per exemple, amb l'actuació del republicàfederal Pere Caimó (1819-1872) al llarg de la seva vida pública i privada. Un altre elementcaracterístic de Sant Feliu és sens dubte el seu esperit associacionista social i lúdic ( Socors Mutus,casinos) però també laboral i reivindicatiu ( l'any 1872 l'AIT tenia 500 afiliats a Sant Feliu). A nivellpolític republicans i regionalistes representaven les dues opcions burgeses. Els primers amb el seudiari El Programa i els segons amb Llevor s'esbatussaven contínuament sempre amb avantatge pelsrepublicans que guanyaren totes les eleccions municipals.

147 de 297

/+263,7$/�'(�32%5(6�(1�(/�6(*/(�;,;

Acabada la Guerra del Francès el propi Narcís Marsillach continua la narració de la història del'hospital amb el següent aclariment: �� /D� FUXHO� JXHUUD� TXH� OR� DPELFLyV� 1DSROHRQ� %RQDSDUWHHPSHUDGRU�GH�ORV�)UDQFHVRV�DOVi�FRQWUD�OD�(VSDxD�SUHWHQHQW�VXEMHFWDUOD�D�VRQ�GRPLQL�\�GHO�TXDOSHU�OD�PLVHULFRUGLD�GH�'HX�KDYHP�JORULRVDPHQW�HL[LW��KDYLD�LQWHUURPSXW�OD�QDUUDFLR�GH�OD�KLVWRULDGH�DTXHVW�+RVSLWDO�Pràcticament enllestida la guerra, el mateix agost de 1813, els administradors de l'Hospital demanenal Bisbe que per comoditat dels malalts es pugui fer missa dins l'hospital en una capella que tenenanomenada de sant Narcís on hi ha la imatge d'aquest Sant i la Verge de la Misericòrdia. El mesd'octubre el Bisbe donava el seu consentiment per celebrar una sola missa cada diumenge i festius.El 29 d'octubre, diada de Sant Narcís, el reverend Benet Geli va oficiar la primera missa a l'hospital.Per motius que desconeixem, però que al repetir-se altres vegades, insinuen lluites d poder entrefaccions locals, el propi Narcís Marsillach havia plegat d'administrador i l'ajuntament n'havianomenat d'altres (Narcís Mallol, Antoni Romaguera i Antoni Massanés) que l'any 1814 intentarencanviar les tradicions que havia instaurat Marsillach amb la festa de la Verge de la Misericòrdia.Vegem amb quina recança, per no dir altra paraula, ho explica: �&RQWLQXDQW�1DUFtV�0DOORO� GH$GPLQLVWUDGRU�GHO�+RVSLWDO��\�SHU�DOWUH�SDUW��DE�PROWD�LQIOXHQFLD�HQ�OR�$MXQWDPHQW��KD�YROJXW�DTXHVWDQ\�TXH�HV�IHV�OD�IXQFLy�GH�0DULD�,OPD�GH�OD�0LVHULFRUGLD�HQ�OD�,JOHVLD�3DUURTXLDO�\�VL�EH�DE�ODGHVDSUREDFLR� GH� ODV� SHUVRQDV� VHQVDWDV� \� � MXGLFLRVDV� KD� KDJXW� GH� YHULILFDUVH��PHV� MD� DQWHV� GHFRQFORXUH� VHQ� KD� SHQHGLW� \� KD� DVHJXUWDW� TXH� VHULD� OR� XOWLP� DQ\�� SXHV� DO� YROHU� UHWRUQDUSURFHVLRQDOPHQW�D�0DULD�6DQWLVVLPD�DO�+RVSLWDO�KDQ�FRPSDUHJXW�XQDV�TXDQWDV�QR\DV�YHVWLGDV��TXLGH�SHUHJULQDV�DE�SDOODUGDV��TXL�GH�DOWUH�PRGR��SHU�DQDU�GLQV�OD�3URIHVVR�\�FRQVLGHUDQW�TXH�GLWDFRQFXUUHQFLD�PHV�QH�GHELD�RFDVLRQDU�GLVWUDFFLRQV�TXH�YHQHUDFLR�\�GHYRFLy��KD�DFXGLW�DO�3UHVLGHQWGH�OD�&RPXQLWDW�3DUURTXLDO�TXH�HV�OR�SDUH�)HUQDQGR�3RXSODQD�SHUTXH�KR�SULYiV�\�FRP�VH�KL�UHVLVWtVXQ�GHOV�PRQMRV�TXH�KR�KDYLD�PRJXW��ORV�KD�GLW�OR�PHQFLRQDW�0DOORO�TXH�DQWHV�TXH�VH�YHULILFiV�OD�WDODVLVWHQFLD�VH�WRUQDULD�OD�6DJUDGD�,PDWJH�SULYDGDPHQW�DO�+RVSLWDO�\�DE�HVWD�DPHQDVVD�VH�KD�ORJUDWDE�JUDQ�SHQD�GHO�GLW�0RQMR�TXH�QR�KL�DVLVWLVVHQ�Es dilucidava altra volta les bones i males relacions entre l'ajuntament i el monestir. La festa de

148 de 297

l'hospital s'havia instaurat l'any 1794 a l'església de Sant Joan, considerada des de sempre l'esglésiadel poble davant el poder monacal. Ara, un ajuntament partidari del monestir havia col×locatd'administradors seguidors seus, que intentaven treure poder a l'església de Sant Joan tot passant lafesta a l'església parroquial, dirigida pels monjos. No ens estranyi aquesta actuació. Pocs anys abans,el 1803 l'abat ja havia maniobrat per aconseguir uns càrrecs municipals favorables als seus interessosmitjançant un sistema d'insaculació que es va demostrar falsejat. El poble estava dividit: mentremolts comerciants i negociants que no depenien els seus negocis de la dinàmica del monestir s'havienoposat sempre al mateix, altres grups de menestrals, arrendadors dels drets senyorials, llogaters delmonestir eren partidaris de la primacia del monestir sobre la vila. L'hospital i l'església de Sant Joaneren dos clars exponents de la força de la vila davant el monestir. S'ha de veure doncs l'acte detraspassar la festa de la Misericòrdia com un triomf momentani del monestir que acabà malament,però que ens serveix per anar observant les tensions continues entre uns i altres, usant a vegades,l'hospital com a arma o escut.El mateix 1814 l'ajuntament provà la voluntat del monestir i portà allà els administradors del'hospital a fer la capta anual, negant-se l'abat del monestir a donar ni un ral al.legant que el monestirmai havia estat obligat a fer almoina per l'hospital.L'hospital, amb aquestes perspectives, anava refent-se de les patacades i destrosses de la Guerra delFrancès. La Festa de la Misericòrdia es tornarà a fer a l'església de Sant Joan, però s'anul×larà eldinar que es donava als pobres el diumenge de PasqüetesEl juliol 1820 Narcís Marsillach, altra vegada administrador, escriu a l'alcalde dient-li que ha sentitveus que la Sala gran de l'hospital la deixaran per��HO�%DLOH�R�VDUDR�GH�HVWDV�GRV�QRFKHV� i li comentaque molta gent que fa almoines ho veu malament i a més��YHPRV�SRU�RWUD�SDUWH�PX\�LPSURSLR�TXHXQD�FDVD�TXH�GHVSXHV�GH�OD�,JOHVLD�HV�OD�PiV�VDJUDGD��SRU�FX\R�PRWLYR�DFRVWXPEUD�QRPEUDUVH�6DQWR+RVSLWDO��KD\D�GH�VHUYLU�SDUD�XQ�DFWR�SURIDQR�FRPR�HV�HO�ED\OH��/D�FDVD�UHVSLUD�VDQWHGDW�� ORVTXDUWRV�WLHQHQ�LPDJHQHV�GH�OD�9LUJHQ�\�&ULVWR�\�FRQ�GHFLPDV�\�RFWDYDV�H[FLWDWLYDV�D�OD�SLHGDG�\�DOD�FRPSDVLRQ�KDFLD�ORV�LQIHOLFHV���En definitiva, en nom dels administradors demanen a l'alcalde queno deixi la sala per festes profanes. No sabem si es feren o no les festes però és l'última referènciaque trobem sobre aquest tema El novembre de 1821 Narcís Marsillach demana a l'ajuntament els deixi posar les mesures que hiha a la paret de l'església a la plaça pública i poder cobrar una quantitat mòdica per l'hospital ja queestan arruïnats i no tenen cap ingrésLa vila i l'hospital s'assabentaren de la Llei de Beneficència promulgada el 1822, en ple TrienniLiberal, i el desembre del mateix any l'alcalde constitucional Joan Thomàs, intentà posar ordre enel funcionament de l'hospital dictant un petit reglament, molt pràctic i quotidià que ens permetobservar diversos aspectes : en primer lloc es respecta el dret del malalt a saber la malaltia i lamedicació que se li dóna i en segon lloc s'observa que a l'hospital s'hi entrava i sortia qui volia i quanvolia�/R�0DJQtILFK�$MXQWDPHQW�&RQVWLWXFLRQDO�KD�UHVROW�OR�VHJ�HQW��HU�� 4XH�QR�VH�DGPHWLD�QLQJXQ�PDODOW�VHQV�RUGUH�\�ED[D�ILUPDGD�GH�)DFXOWDWLX�D�FjUUHFK�GH�TXLHVWi�OR�HVSHFLILFDU�VL�HV�SREUH�QHFHVVLWDW���� $O�<EHUQ�D�ODV���KRUDV�GHO�PDWt�\�D�OD�WDUGD�D�ODV���FRP�\�WDPEp�DO�(VWLX�DO�PDWt�D�ODV���\�D

2091. BORRELL I SABATER, MIQUEL: "Les lluites per al poder municipal entre el Monestir i laVila de Sant Feliu de Guíxols: La insaculació de l'any 1803" dins Estudis del Baix Empordà, nº15,1996

2101. AHMSFG, Secció IV, lligall 60

149 de 297

OD�WDUGD�D�ODV���VHUDQ�ODV�KRUDV�HVWDEOHUWDV�SHU�ODV�YLVLWDV�GHOV�VHxRUV�)DFXOWDWLXV���� /D�KRVSLWDOHUD�D�GLWDV�KRUDV�GHXUi�WUREDUVH�DO�+RVSLWDO�SHU�\QVWUXLU�\�RLU�GHO�IDFXOWDWLX�ORTXH�FRQYLQJD����� (V�i�FDUUHFK�GHO�&LUXUJLD�GH�0HV�OR�IHU�OD�&LUXUJLD�0D\RU�\�OD�PHQRU����� 4XDOVHYRO�SURYLGHQFLD��UHFHSWD�R�GLVSRVLFLy�TXH�OR�VHxRU�)DFXOWDWLX�VRQH�R�IDVVD��VLD�HQSDUDWJH�TXH�OR�PDODOW�SXJD�RKLUR�\�QR�HQ�DOWUH�DSDUWDPHQW��GHL[DQW�D�OD�SUXGHQFLD�GHO�VU��IDFXOWDWLXRPLWLU�KR�HQ�ORV�FDVRV�TXH�PLUH�FRQYHQLHQW����� 1LQJXQ�PDODOWV�SRGUD�HL[LU�GHO�KRVSLWDO�VHQV�OOLFHQFLD�GHO�IDFXOWDWLX���� 4XH� QLQJXQD� SHUVRQD� VH� DWUHYHVFD� D� HQWUDU� D� QLQJXQD� TXDGUD� VHQV� OD� OOLFHQFLD� GH� ODKRVSLWDOHUD��SHU�FHUWV�DEXVRV�VH�FRPHWHQ�DE�HVW�SUHWHVW�HQ�GHWULPHQW�GHO�KRVSLWDO����� 4XH�OD�SHUVRQD�TXH�FX\GLD�GHOV�PDODOWV�VH�FRPSRUWLD�DE�DJUDGR�\�TXH�QR�K\�KDJH�DOERURW���� (VWi�D�FDUUHFK�GHOV�$GPLQLVWUDGRUV�IHU�XQD�YLVLWD�GLDULD�DO�KRVSLWDO����� 4XDOVHYRO�SHUVRQD�SRGUi�\QVWUXLU�DO�$MXQWDPHQW�GH�WRW�GHIHFWH�QRWDEOH�TXH�VH�REVHUYLD�DOKRVSLWDO��VLQJXODUPHQW�GHOV�TXH�FDXVLDQ�SHUMXGLFLV��

Però res canvià, ja que l'entrada de les tropes absolutistes franceses tornà a situar a Ferran VII coma rei absolutista que anul×là les lleis que �VKDYLD�YLVW�REOLJDW�D�VLJQDU�GXUDQW�OD�UHYROXFLy�OLEHUDO�L'any 1827 l'ajuntament elegeix altra volta al reverend Narcís Marsillach com a administrador del'hospital, juntament amb els seglars Isidre Quintana, Joan Jofre, i Jaume Mauri. La població haviacrescut, cada vegada hi havia més malalts pobres a l'hospital i l'antic sistema d'una dona que feiad'hospitalera o el seu home d'hospitaler era caduc, ja que no donava l'abast i se'n ressentia tant elguariment dels pobres malalts com la fama de l'hospital. Els nous administradors presenten un plaa l'ajuntament per canviar els hospitalers per germanes. Les condicions proposades per triar aquestesgermanes eren les següents:"����1R�VDGPHWULHQ�FDVDGDV��QL��YLXGDV�DPE�IDPtOLD�R�FULDWXUHV�\�VL�VRQ�GRQVHOODV�GHXUDQ�WHQLUDORPHQRV����DQ\V�GH�HGDW��\�WRWDV�GHXUDQ�VHU�UREXVWDV��GH�ERQD�IDPD�\�FRVWXPV�����'HXUDQ�DVLVWLU�DOV�PDOODWV�DE�PROWD�FDULWDW�\�GXOVXUD�\�UHEUHU�DOV�TXH�HOV�YLVLWDQ��WDQW�GH�OD�9LODFRP�IRUDVWHUV��DE�DIDELOLWDW�\�DJUDGR�������6HPSUH�QKL�KDXUj�FRP�D�PtQLP�XQD�D�OKRVSLWDO��WDQW�VL�KL�KD�PDODOWV�FRP�QR��VL�QKL�KD�PpVGXQ��GHXUj�DQDU�VKL�SDVVHMDQW�L�DWHQHQW�ORV�����6HQFDUUHJDUDQ�GH�OD�QHWHMD�GH�OD�URED��FRVLU�OD��������7RFDUDQ�L�UHVDUDQ�O$QJHOXV�HQ�YHX�DOWD�L�HO�5RVDULEls avantatges que tindran les germanes seran els següents:1 .-Vestides i calçades per l'hospital amb roba blanca i interior2 .- Tindran per dormir��FDWUH�R�OOLW�SHWLW�DPE�PDUIHJD��WUDVSXQWL��FX[L��FX[LQHUD�\�OODQVROV"; se lesalimentarà; seran assistides quan estiguin malaltes; quan siguin velles seran mantingudes a l'hospital;podran plegar quan els sembli i els administradors els donaran una gratificació.A més d'elles , l'hospital tindria un hospitaler amb les següents tasques: acudir sempre que siguinecessari a l'hospital per anar a avisar al reverend; calmar els malalts; fer la capta tots els dilluns perl'hospital, i en la església quan hi hagi enterraments; treballar l'hort; netejar l'era i portar les einesde batre a la casa que li demanin i finalment portar els comptes del que li donguin per aquestestasques. L'hospitaler indria els següents beneficis: ser el fosser i cobrar per la feina d'enterrar; tenircasa franca a l'hospital; quedar lliure d'allotjament, bagatge i personal en el municipi; cobrar duespessetes per cada capta setmanal, i cobrar 1/3 del gra recollit.

2111. Ídem

2121. AHMSFG, Hospital, capsa 19, lligall 1

150 de 297

L'ajuntament no tan sols no aprovà el projecte, sinó que considerar que els administradors s'havienextralimitat amb les seves funcions, de forma que l'alcalde Francesc Arús els comunicà la sevadestitució el mateix dia i nomenà el prevere Miquel Pla, Pere Viader, Anton Romaguera i JoanCarreras com a nous administradors.Aquests, i continuant la dinàmica ja explicada l'any 1814, per quedar bé amb els monjos decidirenfer la vigília de la festa de la Verge de la Misericòrdia a l'església parroquial i l'ajuntament, percol×laborar-hi, decidir anar-hi en ple, amb atxes i insígnies. Malauradament, quan arribaren tots al'església, la trobaren quasi buida, només amb la llum d'una llàntia a l'altar on havia d'anar la Verge,i els frares cantant maitines en lloc d'acompanyar la processó. Una vertadera patacada per al'ajuntament i els nous administradors, menyspreats pel monestir. En canvi, l'endemà, diada de laPatrona de l'hospital, la festa es va fer a l'església de Sant Joan, i malgrat no ser-hi l'ajuntament, fouun èxit segons el cronista, subjectiu és clar, Narcís Marsillach, prevere de l'església de Sant Joan.Llegim com explica la festa���DSHQDV�KD�HL[LW�GHO�+RVSLWDO�OD�LPDWJH�GH�OD�0LVHULFRUGLD�DFRPSDxDGDGHOV�$GPLQLVWUDGRUV�DE�DW[D��KD�FRPHQVDW�OR�UHSLFK�GH�FDPSDQDV�HQ�OD�,JOHVLD�GH�6W�-RDQ��DL[t�FRPHQ�OR�KRVSLWDO�\�DO�DUULEDU�D�OD�SRUWD�GH�GLWD�,JOHVLD�HV�VDOXGDGD�GH�OD�5HYHUHQW�&RPXQLWDW�GH�HOOD�TXH�DE�FUHX�DOWD�OD�HVSHUD��DE�OR�IHVWLX�+\PQH�$YH�0DULD�6WHOOD��\�OXHJR�GHVSOHJDQW�OR�2UJD�VRVUHJLVWUHV�GH�WURPSDV�\�FODULQV��HQ�PLWJ�GH�XQ�QXPHUyV�FRQFXUV�GH�JHQW�TXH�KD�DFXGLW�D�REVHTXLDUD�OD�3DWURQD�GH�O+RVSLWDO��WUREDQWVH�LOXPLQDGD�OD�,JOHVLD�\�$OWDU�0DMRU�TXH�GH�DQWHPDQR�VH�WUREDFRPSHWHQPHQW�DGRUQDW��HV�SRUWDGD�SURFHVLRQDOPHQW�OD�GLYLQD�0DUH�GHOV�3REUHV�D�OR�GLW�$OWDU�\FRORFDGD� HQ� HOOD�� SDVVD� LPPHGLDWDPHQW� OD� 5HYHUHQW� &RPXQLWDW� D� FDQWDU� VROHPQHV� FRPSOHWDVDFRPSDxDGDV�GHO�2UJD�TXH�DE�VRQRUDV�WRFDWDV�DFDED�GH�UHDOVDU�OD�IHVWD�� Altra vegada, una més,les tibants relacions entre l'església de Sant Joan i el monestirAquests anys 1827 i 1828 els ingressos foren de 1196 lliures i les despeses de 1082 lliures L'abrilde 1829 els metges Sebastià Fabre, Narcís Quintana i Raimundo Saló es queixen que només cobrenentre tots 6 lliures per encarregar-se de l'hospital ja que tenen molta més feina doncs abans noméshi anaven els pobres de solemnitat però ara s'admet a tothom, transeünts inclosos. Demanen cobrar30 lliures cadascun, amenaçant amb la renúncia del càrrecL'any 1829 entraren uns nous hospitalers i es va fer un nou reglament o contracte, del quals citemles clàusules que permeten entendre millor el funcionament hospitalari i la seva total relació amb lavida religiosa:L'hospitaler-a es dedicarà totalment al servei de l'hospital, tractant als malalts amb amor, tindrà unsalari de 21 quartos diaris ��\�D�OR�PHQRU�GHVFXLW�GH�DVLVWLPHQW�DOV�PDODOWV�VH�WUDXUDQ�GHOV�KRVSLWDO��Sense el permís del metge no pot acceptar cap malalt a menys que el vegi molt greu, tant si és veícom foraster, �UHQWDQWORV�LPPHGLDWDPHQW�OD�URED�SHU�TXDQW�VH�YDJLDQ��QR�PHVFODQWVH�VL�\�HVWDQ�PROWVL�VRQ�PROHVWRV��QL�WDPSRFK�VL�ORV�DOWUHV�KRVSLWDOHUV�QR�IHLDQ�DVVy��R�VHOV�FRQFHGLD�DVVR�DOWUH�L'hospitalera només podrà sortir de l'hospital per anar a comprar o a buscar les medicines, il'hospitaler farà tots els encàrrecs i captes que se li encomanin.��6H�PDQD�\�SURKLEHL[�QR�IUHTXHQWLDWDEHUQDV��FDVDV�GH�MRFK�R�UHQHJDU��EDL[�SHQD�GH�GHVSDW[DUORV�\�VH�OL�RUGHQD�TXH�ORV�GLDV�IHVWLXVDVLVWHVFD�DOV�2ILFLV��6HUPy�\�5RVDUL��UHVDQWOR�D�PpV�GH�DL[y�WRWV�ORV�GLDV�GHVSXHV�G�HKDEHU�VRSDW�DEORV�PDODOWV�� WRFDU� OD�2UDFLR�DO�PDWt��PLWJ�GLD� \� YHVSUH�� WHQHLQW� VHPSUH�DLJXD�EHQHLGD�DO� OORFKGHVWLQDW� Als hospitalers se'ls cedeix l'hort per cultivar i d'ell s'hauran de treure les hortalisses per als malalts

2131. AHMSFG, Hospital, Capsa 8 i Secció IV, lligall 60

151 de 297

i les herbes medicinals. Per fer les bugades de la roba i per estavellar llenya se'ls donarà set rals perjornal. Tenen dret gratuït a foc, llenya, llum, sal, medicines, metge, cirurgià, roba de llit, i quedenexempts de pagar el cadastre i dels serveis personals. Cobrarà dues pessetes per cada capta que facii un sou extra d'una pesseta diària si té cinc o més malalts. També té dret a un terç del gra que es cullien l'era que té l'hospital, com també un terç del batre i a la capta del viL'any 1833, altra vegada amb un nou ajuntament, el regidor degà Lluís Domènech encarrega aMarsillach l'administració de l'Hospital. Naturalment, el primer que fan els nous administradors esrecuperar la festa de la Patrona per a l'església de Sant Joan, oblidant-se dels monjos i de l'església parroquial.Amb les noves lleis liberals sorgides amb la mort de Ferran VII i la construcció del nou cementiri,a les afores de la població, l'ajuntament deixà l'administració del mateix a mans de l'hospital: aquest s'encarregaria de la capella del cementiri, construir, vendre i conservar els ninxos, restant elsbeneficis per a l'hospital.L'any 1834, els administradors presenten un projecte de funcionament del nou cementiri quel'ajuntament no accepta. Causa? Els administradors havien proposat fer un afegit a cada lateral dela capella del cementiri per enterrar-hi, com a distinció i premi, ja que res no cobraven, els propisadministradors de l'hospital. L'ajuntament es va negar a concedir distincions i aquells rebutjarenencarregar-se del cementiri tot dient que no demanaven res de l'altre món, ja que totes les confrariesi germandats tenien certs privilegis. El cas és que l'ajuntament gestionà directament el cementiri ,malgrat que l'any 1836 tornarà a unir Hospital i cementiri, quedant-se els guanys per a l'hospital.Aquest venia els ninxos a sis duros de plata i cada cop que hi enterraven un nou cadàver es pagavendos duros més. L'any 1837, els administradors feren la benedicció de la recent construïda capella delcementiri i construïren un pou per regar els xiprers i tenir aigua per les constants obres d'ampliacióde ninxos.

&2037(� 6� '(� /+263,7$� /� '(� 32%5(6� '(� 6$17� )(/,8� '(*8Ë;2/6�(1�(/6�$1<6��������������$+06)*��6HFFLy�,9��OOLJDOO�����HQ�OOLXUHV�FDWDODQHV

��$�1�< ������������,���1���*���5���(���6���6���2���6 ���������'�(�6�3�(�6�(�6

Almoines

Rifes Censals

Lloguers 727$

/

Aliment s

Altres 727$/

1833 4.188 727 464 629������ 4.306 1.427�������

1834 3.997 1.224 446 822������ 4.369 1.430�������

1835 5.573 471 508 1.533������ 4.536 3.128�������

1836 5.082 303 1.063 1.242������ 5.601 2.460�������

2141. AHMSFG, Hospital, Capsa 10, lligall 13

152 de 297

1837 13.768 768 1.352 848 ������� 6.094 4.112 �������

1. Dins dels aliments es compta també les medicine s

L'any 1838 es caracteritzarà per les obres a l'hospital i les tensions personals. L'objectiu era traslladarla capella de la planta baixa al primer pis, lloc d'estada dels malalts els quals no tindrien aixídificultats per oir missa i resar.La capella a la planta baixa era molt humida, amb volta baixa sensepossibilitat d'ampliació i si la deixaven oberta la mainada hi anava a jugar i ho trencaven tot, o siguique la seva funció quedava molt limitada. L'ajuntament, amb data 19 de desembre de 1837 atorgàllicència als administradors per fer les obres ja que cinc devots els havien ofert diners sempre i quanno usessin� �SDUD�GLFKR�REMHWR� � ORV�GLQHURV�TXH�GHEHQ� VHUYLU�SDUD� OD�PDQXWHQFLyQ� GH� DTXHOORVLQIHOLFHV�SREUHV�HQIHUPRV�

Amb les obres s'intentava també eliminar la sala gran que havia servit per comèdies i saraus i darrerala nova capella encara hi quedava espai per una habitació que comuniqués amb les cambres,habitació que serviria de sagristia. Amb l'obra s'aconseguia anul×lar el pas d'aires dels balcons i laplanta baixa s'adequa per a traster. Les obres també serviren per reconvertir la casa del costat del'hospital tot fent-hi una habitació per aquell ciutadà que volgués anar-hi voluntàriament sense serpobre i s'hi construí un armari amb tota la coberteria i vaixella per no menjar amb la mateixa queels malalts de l'hospital. Aquesta habitació no tenia contacte directe amb l'hospital. Amb aquestesobres, l'hospital quedava de la següent manera:�4XDGUD�GHOV�KzPHQV�R�FDPEUD�GHO�VDQW�&ULVWR����OOLWV�GH�SHX�GH�IHUUR�L�XQ�EUDVVRO�DPE�PjUIHJD�LFRL[t�SHU�FDGDVFXQ8QD�FDSHOOD�DPE�VDQW�&ULVWR�VHW�FDGLUHV��VLV�TXDGURV�4XDGUD�GH�OHV�GRQHV��R�GH�OD�3XUtVLPD��VLV�OOLWV�GH�IHUUR�\�XQ�EUDVVRO��DPE�PjIHJXHV�L�FRL[LQV�FDSHOOD�G�HOD�3XUtVVLPD+L�KD�XQD�VDOD�GH� MXQWDV� �� DPE� WDXOD�� DUPDUL�� ��� FDGLUHV�� FDODL[HUDV�� OD� FDSHOOD�GH�1�6�GH� OD0LVHULFzUGLD��L�WRW�GH�FRVHWHV�SHU�GLU�PLVVDP�L�DOWUHV8Q�DOWUH�TXDUWR��XQ�DOWUH��XQ�TXDUWHW��PHQMDGRU�FXLQD��GXHV�FDVHV��FHQVRV�L�FHQVDOV��

El dia de la Patrona, malgrat no haver-se acabat del tot, es va fer una inauguració i les obrescontinuaren fins que el mes de setembre el nou alcalde les aturà. Sembla ser que l'alcalde i els nousregidors entrats entenien que l'obra era per fer-hi un cor i trona i que això podria donar pas a l'entradad'una comunitat religiosa fet que estranya a Marsillach ��GH�PRGR�TXH�FDXVj�JUDQ�DGPLUDFLy�DOV�GLWVDGPLQLVWUDGRUV�TXH�ORV�UHSUHVHQWDQWV�GH�OD�9LOD�GH�6DQW�)HOLX�GH�*XL[ROV�SRJXHVVHQ�KDYHU�FD\JXWHQ�OD�IODTXHVD�GH�FUHXUHU�R�GRQDU�RKLGRV�D�WDQ�HVWUDxDV�\�ULGLFXODV�QRWLFLDV��SHUTXH�DWpV�OR�HVWDW�HQTXHVWURED�OD�(VSDxD�HQ�OR�WHPSV�TXH�DTXHVWD�REUD�VH�KD�FRPHQVDW�\�GHELD�DFDEDUVH��QR�SRGLD�SHU

2151.

AHMSFG, Secció IV, lligall 42, 2

153 de 297

PRWLX�DOJXQ�OR�$MXQWDPHQW�FUHXUHU�TXH�VH�YHULILTXHV�OR�TXH�GHPRVWUDEDQ�WHPHU��\�PHQRV�HQFDUD�VLFDPELpV�OD�FRVD��SHUTXH�HQ�OR�SULPHU�FDV�QL�OD�1DFLR�SHUPHWHULD�OD�HQWUDGD�GH�QRXV�UHOLJLRVRV�\UHOLJLRVDV�TXDQW�KD�WUHW�WRWV�ORV�GHOV�UHJQHV��QL�ORV�0RQMRV�HQFDUD�TXH�WRUQHVVHQ�OD�SHUPHWHULDQWDPSRF��WRWD�YHJDGD�TXH�QR�SDUDUHQ�ILQV�D�KDYHU�IHW�PDU[DU�DOV�TXH�KL�KDYLD�FULGDW�OD�YLOD�D�OD�IL�GHOVHJOH�;9,�

Cal pensar que estem a l'any 1838. Tot just feia tres anys que el poble havia forçat la marxa delsfrares del monestir i només un any, 1837, de la desamortització eclesiàstica que donà la propietat delmonestir a l'ajuntament. Hi havia una sensibilitat extrema la qual aprofità el vertader protagonistad'aquest afer, el notari Josep Maria Sala per explotar aquests temors i convèncer l'ajuntament d'unfet impossible. El notari Sala era veí directe de l'Hospital i anava veient que les successives obresi ampliacions que es feien repercutien negativament en la seva propietat. En Sala inicià un vertaderprocés judicial contra les obres que durà anys i cada vegada que es feien obres a l'hospital, ellpresentava al×legacions i denúncies que mai reeixiren però que creaven un vertader trasbals i retarden els projectes hospitalaris

Malgrat els raonaments de Marsillach, l'ajuntament paralitzà l'obra i només va donar permís per ferunes escales a l'hort per pujar els malalts. Els administradors dimitiren al considerar vergonyós queuna obra feta amb permís de l'ajuntament, ara els nou entrats la privessin ��H[WUDQ\DQW�TXH�OD�SDUWGH�UHJLGRUV�YHOOV�TXH�KR�KDYLDQ�FRQFHGLW��FD\JXHVVHQ�HQ�OD�EDL[HVVD�GH�GHVDSURYDUKR�GHVSXHV��SHUOR� TXH� KDJXHUHQ� GH� VXIULU� GHOV� DPLFKV� HQ� VRV� FROODWJHV� PROWDV� ]XPEDV� D� TXH� QR� VDELHQ� TXHUHVSRQGUHU�

Les disquisicions que fa a continuació Marsillach en el seu Dietari, totalment subjectives, serveixenperò per analitzar la mentalitat i els greuges entre persones i autoritats, oferint una filosofia políticamunicipal molt interessant: ��QR�KD�GH�VHU�VHQVLEOH�D�XQD�SHUVRQD�TXH�VH�LQWHUHVVLD�\�WUHEDOOD�PROWSHU�GLWD�&DVD��TXH�HQWUDQW�XQ�QRX�$MXQWDPHQW�HQ�TXH�KL�KDJLD�XQ�LQGLYLGXR�TXH�WDO�YHJDGD�PD\�RUDUD�YHJDGD�KDXUi�HQWUDW�D�XQD�GH�ODV�FDPEUDV�GHOV�PDODOWV��SHU�KLSR�TXH�WLQJD�DE�DOJXQ�GH�VRVDGPLQLVWUDGRUV��R�SHU�DOJXQD�PLUD�R�LQWHUpV�SURSL��QR�OL�DFRPRGLDQ�ODV�GLVSRVLFLRQV�SUHVDV��GHVSUpVGH�EHQ�PHGLWDGDV��SHU�ORV�$GPLQLVWUDGRUV��UHVLVWHVFD�\�IDVLD�RSRVLFLR�D�HOODV��\�ORV�GHPpV�5HJLGRUVSHU� QR� GLVJXVWDUOR� DERQHQ� VRQ� GLFWDPHQ� VHQV� IHU� QLQJXQD� DWHQFLy� DOV� WUHEDOOV� \� PHULWV� GHOVDGPLQLVWUDGRUV"� 7RW� DL[z� SURYH� GH� XQ� HUURU� VREUH� HO� TXDO� FDPLQD� OR� DMXQWDPHQW� D� ORV� TXDOVFRPSRQHQ��&UHXHQ�TXH�HOOV�VRQ�WDQ�GXHxRV�GHO�+RVSLWDO�TXDQW�VRQ�5HJLGRUV�FRP�KR�VRQ�GH�OD�VHYDSURSLD�&DVD��,�HQ�DL[y�YDQ�PROW�HTXLYRFDWV��4XL�KD�IXQGDW�L�PDQWp�DO�+RVSLWDO�HV�HO�3REOH��3HUFRQVHJXHQW��DL[t�FRP�HO�3REOH�ORV�KD�HOHJLW�D�HOOV�SHU�PLUDU�SHU�HO�Ep�FRP~�\�QR�SHU�DO�SDUWLFXODU�GHFDGD�XQ��DL[t�WDPEp�KD�SRVDW�D�OD�VXD�GLUHFFLy�OR�JREHUQ�GHO�+RVSLWDO�HQ�HO�PRGR�PHV�FRQYHQLHQWSHU�DTXHVW�\�QR�SHU�VDV�PLUDV�SDUWLFXODUV�

Els nous administradors foren Josep Marimon, Josep Oliva, Anton Barcós, Jaume Jubert i JoanEsteva. Aquests, l'any 1839 dissenyaren i iniciaren un jardí botànic a l'hort de l'hospital amb plantesmedicinals per fer-lo més agradable; construïren uns pilars amb quatre arcades per atraure elsforasters que així potser deixarien alguna almoina i aixecaren un dipòsit sobre el pou, al mig delspilars i una bomba per pujar l'aigua i fer anar el sortidor del mig del jardí

2161. AHMSFG, Hospital Capsa 10 i Secció IV, lligall 42

154 de 297

Dins aquest constant estira i arronsa amb els canvis municipals, l'any 1840 torna a entrar NarcísMarsillach i es crea un càrrec d'administradora per un grup de senyores benestants que ajuden al'hospital amb tasques com cosir roba, fer-ne de roba, reciclar-la....El nou alcalde, Patxot, autoritzala fi de les obres. En Sala denuncia a la Diputació de Girona que l'hospital vol construir una capellapública amb cor a la sala, una escala de pedra a l'exterior i un campanar. Si es fa la capella, explicaSala, deixaria de pertànyer aquell espai a l'ajuntament, quan fins ara era de convalescència i �VHPHMDQWH�PHWDPRUIRVLV�LPSRUWDULD�QDGD�PHQRV�TXH�XQD�GRQDFLyQ�JUDWXLWD�D�OD�,JOHVLD��i si es fal'escala ocuparà un espai que és la placeta pública que té l'hospital davant.

L'ajuntament , el març de 1840 respon que la capella ja està feta i inaugurada des del 21 d'abril de1838 tot aprofitant la gran sala superior que només es feia malservir per comèdies i saraus; elcampanar ni s'ha pensat construir-lo; explica l'ajuntament que quan ja es feien les obres, es vacanviar l'ajuntament i va entrar-hi en Josep Sala, el qual va usar el seu càrrec per destituir elsadministradors i parar les obres.

L'any 1843 la festa de la Patrona, el diumenge de Pasqüetes, fou un èxit esclatant: rosari, goigs,processó cantant el Te Deum ��SHOV�FDUUHUV�GHOV�DUEUHV�ILQV�ODV�SHVFDWHULHV��FDUUHU�PDMRU��SODVVD�FDUUHU�GLW�GH�ODV�EROWDV��FDUUHU�GH�OD�1RWDULD�\�+RVSLWDO��$�OD�SODVVD�FDQWDQW�ODV�FREODV�D�IDYRU�GHVRV�PDODOWV��+L�KDYLD�WDQWD�JHQW�TXH�VKDYLD�GDQDU�DSDUWDQW�OD��D�FDGD��PRPHQW�SHU�SRGHU�SDVVDU�9HULWDW�HV�TXH�OR�WHPSV�DMXGi�PROW�D�WRW��SXHV�HVWLJXp�OD�WDUGD�PROW�TXLHWD��GH�PRGR�TXH�ILQV�ORV�FLULVSRGLDQ�SRUWDUVH�HQFHVRV�

Aquest any 1843 tindrà una importància vital per a l'hospital. Joan Font i Arxer, un guixolenc afincata Barcelona estava interessat en fer una donació a l'hospital i en Marsillach li proposà la construccióde dues habitacions per a convalescents, una per a homes i una altra per a dones, amb tres llitscadascuna.

La carta enviada per Narcís Marsillach a Joan Font el 7 de novembre de 1844 quan l'assumpte ja estàbastant lligat, és un crit sentit dels guixolencs els quals veien com molts compatricis seus s'enriquiena Barcelona, a Marsella, a les Amèriques i no s'enrecordaven del seu poble natal. La carta, per uncostat és un clar "Ja era hora" i per l'altra és una temença sobre la possibilitat que la donació nos'aprofités directament per a l'hospital:

�*UDQ�FRQWHQWR�GRQi��GLHV�SDVVDWV��D�HVWD�DGPLQLVWUDFLy�GHO�+RVSLWDO�DO�PDQLIHVWDUOL�ODV�EHQHYRODVLGHDV�TXH�GHPRVWUDED�HQYHUV�DTXHVWD�6DQWD�&DVD��SXHV�HUD�FRVD�EHQ�H[WUDxD�TXH�GH�WDQWV�GH�HVWDYLOD�TXH�KDQ�SURVSHUDW�HQ�$PHULFD�QLQJXQ�VH�KDJXHV�UHFRUGDW�GHO�+RVSLWDO�SHU�IHUOL�XQD�PDQGD�ROOHJDW��\�GHL[DU�XQD�PHPRULD�GH�VRQ�FDULWDWLX�SDWULRWLVPH��6L�OD�LQWHQFLy�GH�9�HV�WDO�TXH�DO�SDV�TXHREULD�HVWD�SRUWD�SHUTXH�DOWUHV�OR�VHJXHVFDQ��YXOJD�GHL[DU�XQD�PHPRULD�HQ�HVWD�YLOD��D�IDYRU�GHO+RVSLWDO�VHQVH�H[SRVDU�OD�VXD�GDGLYD�D�TXH�DOWUH�VH�OHQ�SRUWLD��TXDO�WHPRU�DSDU�KD�GHPRVWUDW��OD$GPLQLVWUDFLR�YD��D�SURSRVDUOL�XQ�PHGL��TXH�YHULILFDW�TXHGDUi�EHQ�DVHJXUDW��(V�HO�FDV�TXH�DTXHVW+RVSLWDO�HVWD�IDOWDW�GH�XQD�SHVVD�PROW�QHFHVVDULD�SHU�ORV�PDODOWV�TXH�D�HOO�VRQ�SRUWDWV��\�HV�XQDHVWDQFLD�SHU�OD�FRQYDOHFHQFLD�TXDQW�MD�VH�OOHYDQ��SXHV�QR�KL�KD�PHV�TXH�GRV�FDPEUDGDV��XQD�SHUKRPHQV�\�DOWUH�SHU�GRQDV��GH�TXH�UHVXOWD�TXH�TXDQW�QHFHVLWHQ�UHVSLUDU�ORV�FRQYDOHFHQWV�XQV�D\UHVSXUV�\�VDQV�SHU�UHFREUDUVH��QR�SRGHQ�ORJUDUORV�SHU�QR�SRGHU�HL[LU�GH�OD�FDPEUDGD�HQ�TXH�HVWDQ�ORVPDODOWV��\�DL[t�HV�TXH�DOJXQV�R�WRUQDQ�D�UHFDXUHU�R�WDUGDQ�PHV�D�UHFREUDU��DE�SUHMXGLFL�QR�VROV�GHVL�PDWHL[RV��VL�TXH�WDPEH�GH�OKRVSLWDO��1R�VH�SHQVLD�TXH�GLWD�REUD�IRV�GH�JUDQ�JDVWR��SXHV�SHUIRUPDU�GLWD�FRQYDOHFHQFLD�QR�VH�QHFHVLWDULD�PHV�TXH�IDEULFDU�GRV�VDOHWDV�R�TXDUWRV�HQ�TXH�FDELDQ

155 de 297

GRV�R�WUHV�OOLWV�HQ�FDGD�XQ��DE�XQ�WHUUDGHW�DO�GHEDQW�SHU�H[DODFLR�\�GLYHUVLR�GHOV�FRQYDOHFHQWV�TXHKL�KDJLD�

En Font acceptà tot i que quan se li presentà el pressupost, 1.066 duros, va reconèixer que era mésdel que ell pensava invertir, d forma que buscà a Barcelona altres guixolencs que l'ajudessin.Finalment, aportà 300 duros, l'Anton Vidal Calsada i els seus germans 300 duros més i els germansFrancesc i Geroni Patxot.466 duros. La resta fins els 1.263 duros finals que costà l'obra, l'aportarendiverses caritats des del mateix Sant Feliu.

El març de 1845 comencen les importants obres a l'hospital. Es projectà també fer una escala exteriorper pujar els malalts ja que amb l'actual, la llitera no hi passava i sempre els havien de pujar a forçade braços, fet que provocava més d'un ferit escales avall amb el braç o la cama trencats. L'escala seriapagada per un particular anònim com es dedueix d'aquesta acta d'ajuntament del 4 de març de 1845�GRQ�1DUFLVR�0DUVLOODFK��DGPLQLVWUDGRU�HQ�RUGHQ�SULPHUR�GHO�SURSLR�+RVSLWDO��KD�PDQLIHVWDGR�TXHRWUR�VXMHWR��TXH�GHVHDED�JXDUGDU�HO�DQyQLPR��KDEtD�SXHVWR�LJXDOPHQWH�D�VX�GLVSRVLFLyQ�OD�FDQWLGDGQHFHVDULD�SDUD�FRQVWUXLU�HQ�OD�SRUWDGD�GH�GLFKR�HGLILFR�XQD�YLVWRVD�HVFDOLQDWD�TXH�UHHPSOD]DUt�ODHVFDOHUD�PH]TXLQD��LQFyPRGD�\�SHVDGtVLVPD�TXH�DFWXDOPHQWH�H[LVWH�

Naturalment, el notari Josep Maria Sala s'oposà a l'obra i tornà a denunciar que l'ajuntament il'hospital volien ressuscitar el tema de la construcció de l'escala. Cal veure la resposta, cansada, del'ajuntament : �QR�VH�KD�SUR\HFWDGR�PHMRUD�DOJXQD�GH�FXDOTXLHU�FODVH�TXH�HO�RSRQHQWH�QR�KD\DLQWHQWDQGR�HVWRUEDUOD��(Q������UHFXUULy�SRUTXH�VH�HVWDED�HGLILFDQGR�FRQ�GRQDWLYR�SDUWLFXODU��XQDERQLWD�FDSLOOD�GHVWLQDGD�D�1�6�GH�OD�0LVHULFRUGLD��GHVSXpV�SRUTXH�VH�OD�DGRUQy�FRQ�XQ�FRUR��HQVHJXLGD� SRUTXH� HQ� VX� IDFKDGD� VH� DEULy� XQD� FODUDER\D� FLUFXODU�� GLFLHQGR� TXH� DTXHOOR� ROtD� DFRQYHQWR��SRVWHULRUPHQWH�KD�HVWDGR�LQWULJDQGR�FRQ�WRGR�HPSHxR��ELHQ�TXH�HQ�YDQR��SDUD�HVWRUEDUOD�FRQVWUXFFLyQ�GH�GRV�VDODV�GH�FRQYDOHVFHQFLD�TXH�VH�HVWiQ�FRQFOX\HQGR�\�SRU�~OWLPR��ILHO�D�VXVLVWHPD�GH�RSRVLFLyQ��DFDED�GH�DVLUVH�D�OD�FRQVWUXFFLyQ�GH� OD�SUR\HFWDGD�HVFDOLQDWD��DVt�FRPRPDxDQD�VH�RSRQGUi�D�OD�IDEULFDFLyQ�GH�XQ�VHJXQGR�SLVR��VHJXQ�HO�PLVPR�SXEOLFDPHQWH�WLHQH�GLFKR��Tanmateix l'ajuntament contraatacà tot dient que : ��0LHQWH�LQIDPDQWHPHQWH�HO�UHFXUUHQWH�FXDQGRGHMD�WUDQVOXFLU�TXH�HO�KRVSLWDO�YHVWLGR��FRQ�HO�URSDMH�GH�ORV�SREUHV��SRVHH�ELHQHV�GH�FRQVLGHUDFLyQTXH�VH�KDQ�RFXOWDGR�DO�*RELHUQR�GHIUDXGDQGR�D�OD�DPRUWL]DFLyQ�����DEULO������"

En el fons existia una qüestió urbanística sobre apropiació i ús d'espais encara no delimitatsclarament en els carrers de la vila. El dos de juliol de 1845 l'arquitecte de l'Acadèmia San Fernando,Carlos Llander signava un dictamen on decidia que per alinear les cases del C/ Mall i C/ Hospital,la casa d'en Sala i el propi hospital s'haurien d'avançar per fer una línia recta i per aconseguir fer lacantonada en corba en lloc d'angle recte. La façana de l'hospital quedaria correcte, amb una dobleentrada i un petit pati d'entrada on s'hi podrien plantar arbres. Amb aquestes condicions l'ajuntamentcedí un tros de terra a Sala perquè avancés la seva casa i l'hospital construiria l'escala, quedant aixíalineat aquell tros de carrer.i acabant-se els plets del notari contra l'ajuntament i l'hospital.

Els comptes de l'any 1847, per fer-nos una idea de l'economia acabades les primeres obres foren elssegüents : ingressos 7.995 rals ( 2.203 de lloguer finques i rendes pròpies i 5.791 per ingressos

2171. AHMSFG, Hospital, Capsa 10

2181. AHMSFG, Secció IV, lligall 42, 2

156 de 297

eventuals). Despeses: 7.795( 5.744 per queviures i combustible, 859 per farmàcia i 1.392 de sous ).Els anys 1849, 1850 i 1851 ingressen respectivament, 110, 88 i 85 malalts, amb una mortalitat del11,6% i tant els ingressos com les despeses continuen oscil×lant al voltant dels 7.000 rals

Per aquests anys es va refer el reglament dels hospitalers. Llarg però sucós:Els hospitalers haurien de tenir cura dels malalts,��IHUORV�OR�FDOGR�\�ODV�D\JXDV�TXH�RUGHQLDQ�ORV�6UV)DFXOWDWLXV�FRP�HQ�DPHQLU�VRV�DOLPHQWV�\�VXEPLQLVWUDUORV�KL��3.-4XDQW�VHOV�DYLVLD�TXH�KD�GH�SRUWDUVH�DOJXQ�PDODOW�DO�+RVSLWDO�\�VH�QHFHVVLWLD�OD�OOLWHUD�SHU�SRUWDUOR�FRPSRVWD�TXH�HVWLJD�DE�VRQ�WUDVSRQWL��IODVVDGD�\�FX[t��DQLUi�OR�+RVSLWDOHU��DMXGDW�GHO�TXH�KL�KDJLDDYLVDW�D�EXVFDUOR��\�PHQWUDV�DL[y�VH�YHULILTXLD��FX\GDUi�OD�+RVSLWDOHUD�GH�FRPSRQGUHUOL�OR�OOLW�\HVFDOIDUOL�MXQW�DE�OD�FDPLVD�TXHV�SRVDUD�DO�DUULEDU��\�HQIDUGDGD�WRWD�OD�URED�TXH�SRUWLD�OD�FRQGXLUDQHQ�OR�OORFK�TXH�HVWD�GHVWLQDW�DO�HIHFWH��,�GHVSUpV�VDYLVDUj�DO�PHWJH�SHUTXH�HO�YLVLWL����&RP�GH�OD�SXQWXDOLWDW�HQ�ODV�KRUDV�GH�SUHQGUH�ORV�PDODOWV�ODV�PHGLFLQDV��D\JXDV�\�FDOGR�GHSHQGHL[PROW�OR�DGHODQWDPHQW�R�OR�DWUDV�GH�OD�VXD�FXUDFLy��WLQGUDQ�PROW�FX\GDGR�ORV�+RVSLWDOHUV�D�QR�IDOWDUHQ�ODV�KRUDV�TXH�WLQJDQ�VHxDODW��D�TXDO�IL�DVVLVWLUDQ�LQGLVSHQVDEOHPHQW�XQ�R�DOWUH�D�WRWV�ORV�DFWHV�GHYLVLWD�TXH�IDVVLQ�ORV�IDFXOWDWLXV�DOV�PDODOWV��<�SHUTXH�D�OD�QLW�VH�REVHUYLD�OR�PDWHL[�RUGUH��DGYHUWLUDQDQWHV�GH�UHWLUDUVH��DO�VXEMHFWH�TXH�KDJLD�GH�YHWOODU��OD�UHJOD�TXH�KDXUD�GH�SUDFWLFDU�DE�ORV�PDODOWV�\�DO�PDWt��DQWHV�TXH�VHQ�YDJLD�GHO�+RVSLWDO�HO�TXH�KDYLD�YHWOODW��VH�LQIRUPDUDQ�DE�PROW�FX\GDGR�GHODV�QRYHGDWV�TXH�KDJLD�H[SHULPHQWDW�HQ�ORV�PDODOWV�SHU�PDQLIHVWDUKR�DO�IDFXOWDWLX�TXDQW�SDVVLD�ODSULPHUD�YLVLWD����3HUDTXH�QR�VLDQ�DVLVWLWV�DE�PHQRV�FX\GDGR�ORV�PDODOWV�D�OD�QLW�TXH�DO�GLD��D�TXDO�IL�HV�SDJDW�ORVXEMHFWH�TXHOV�YHWOOD��VH� LQIRUPDUDQ�ORV�+RVSLWDOHUV�GHOV�PDWHL[RV�PDODOWV��TXDQW�HVWLJD� IRUD� ORVXEMHFWH�TXH�KDJLD�YHWOODW��HO�PRGR�TXH�VH�KDXUD�SRUWDW��\�HQ�FDV�GH�QR�KDYHU�FXPSOLW�GHJXGDPHQWOD�VXD�REOLJDFLR��KR�PDQLIHVWDUDQ�DO�$GPLQLVWUDGRU���(Q�OR�PDWHL[�GLD�TXH�HQWULD�XQ�PDODOW�DO�+RVSLWDO��D�PHQRV�TXH�VLD�GH�DTXHOOV�TXH�SURSLDPHQW�KL�YDQSHU�PDOLFRUV��SHU�UHIHUVH�GH�OD�VXD�JUDQ�GHELOLWDW��FRP�TXH�HQ�OORFK�GH�UHFHSWDUVHOV�PHGLFLQD��VHOVGRQD�XQD�SLWDQVD�R�SODW�GH�VRSD��DE�OR�TXH�\�OR�ERQ�OOLW�TXH�WUREDQ��GRUPDQ�SHUIHFWDPHQW�WRWD�OD�QLW�IRUD�GH�HVWRV�FX\GDUDQ�ORV�KRVSLWDOHUV�GH�SRVDUOL�OOXP�HQ�OD�QLW�\�VL�KD�GH�SUHQGUH�HQ�HOOD�FDOGR�PHGLFLQD�R�D\JXD��VHOV�YHWOODUi����4XDQW�OR�IDFXOWDWLX��DO�SDVVDU�OD�YLVLWD��GLVSRVLD�TXH�VH�DGPLQLVWULD�DOJXQ�6DJUDPHQW�DO�PDODOW��VLQR�OL�GLX��TXH�VHULD�OR�PLOORU���TXH�KR�IDVVLD�DOJXQ�GHOV�KRVSLWDOHUV�OR�PHV�SUHVW�SXJD��SHUD�TXH�WLQJDWHPSV�SHU�SUHSDUDUVH��PDMRUPHQW�VL�KD�GH�UHEUHU�OR�6DJUDPHQW�GH�OD�3HQLQWHQFLD��\�DQWHV�GH�DYLVDUDO�&RQIHVVRU�FX\GDUi�GH�FRPSRQGUHU�GHFHQWPHQW�OR�OOLW����/R�GRQDU�ODV�DMXGDV��D�ODV�GRQDV��DL[L�FRP�OR�DVLVWLU�D�OD�FXUDFLR�GH�VRV�PDOV�\�DSOLFDUORV�ORV�UHPH\VRUGHQDWV�SHU�ORV�IDFXOWDWLXV��QR�HVVHQW�HQ�ODV�PDQV��EUDVVRV��SHXV�R�FDS��FRUUHUi�D�FDUUHFK�GH�OD+RVSLWDOHUD��<�OR�TXHV�GLX�SHU�OR�WRFDQW�D�ODV�GRQDV��VH�SUDFWLFDUi�DO�FRQWUDUL�WRFDQW�DOV�KRPHQV����

2191. AHMSFG, Hospital, capsa 8 i AHG, Fons Diputació, Beneficència, 4298.5

157 de 297

(OV�FRQYDOHFHQWV�PHQMDUDQ�DO�VHX�DLUH�VHQVH�IRUoDU�ORV��SHU�WDO�TXH�YDJLQ�DO�VHX�ULWPH����/R�VHxDODW�SHU�FDGD�PDODOW�TXH�HVWLJD�D�GLHWD�HV�PLWMD�WHUVD�GH�FDUQ�GH�PROWy�\�HVWDQW�D�UDFFLy��D�PpVGH�OD�FDUQ�VH�OL�GRQDUi�PLWMD�OOLXUD�GH�DUUyV�R�ILGHXV��XQD�OOLXUD�GH�SD�\�PLWMD�FLWUD�GH�YL�HQWUH�GLQDU\�VRSDU��\�DO�PDWt�GRV�RQVDV�\�PLWMD�GH�SD�SHU�VRSD�R�[RFRODWD��VL�KR�RUGHQD�HO�IDFXOWDWLX���/HV�KRUHVGHOV�jSDWV�VyQ�HO�GLQDU�D�OHV�RQ]H�L�HO�VRSDU�D�OHV�FLQF

A més l'hospitaler hauria de fer la neteja general de l'hospital, "�\�HQ�FDV�GH�VHQWLUVH�IHWRU�HQ�ODVFDPEUDGDV��ODV�IDUDQ�YHQWLODU�VL�KR�SHUPHW�OD�GLVSRVLFLR�R�HVWDW�GHOV�PDODOWV��R�Ep�IDUDQ�SHUIXPV�DEKHUEDV�RGRULIHUDV�� També passarien comptes amb l'administrador, tocaria les campanes, resarial'Ave Maria i el Rosari, faria una capta mensual pel poble i assistiria a la que feien un cop a l'any elsadministradors; assistiria a tots els enterraments per captar per l'hospital i no freqüentaria tavernesni cases de joc, ni blasfemaria ni renegaria. I considerant que l'hospital era l'encarregat del cementiri,l'hospitaler hauria de tenir nets d'herbes i arreglar les plantes dels camins del mateix

Per totes aquestes activitats els hospitalers tenien uns beneficis, bastant semblants al contracte jacomentat de l'any 1829, amb l'afegit que ara tindria el privilegi d'enterrar tots els morts de la vila,cobrant tres pessetes per cadascun.

L'any 1849 es promulgà la Llei de Beneficència que amb petites variants perdurà fins a les acaballesdel franquisme. A Sant Feliu, inseguint el dictat de la Llei, va constituir-se la Junta Local deBeneficència el 6 de novembre del mateix any. Com a president nat, l'alcalde de la vila Rafel Robert;el rector de la parròquia més antiga, Cayetano Geronés; els regidors Josep Bas Casas i Manuel Martí;el metge Joan Ricard, i els propietaris i comerciants Josep Bernich i Pau Brusi. En el primer balançque fan de l'hospital constaten que aquest any 1849 han ingressat 103 malalts a l'hospital, se n'hanmort 9 i s'han realitzat un total de 2.154 estances, que dóna un mitjana de 21 dies per malalt

Malgrat haver-se ja construït les dues sales de convalescència, no sense l'oposició de certs sectorsdel poble, explica Marsillach en una altra llibreta , falten diners per als convalescents i en Marsillachdemana una ajuda a Anton Vidal. Aquest li dóna 100 duros cada any (hi ha constància fins el 1856),ja que en Vidal no va voler participar en la Junta d'Auxilis que es va crear. Era un tracte privat entreVidal i Marsillach i no es portaven comptes, i en Marsillach invertia onze quartos diaris per cadaconvalescent, fins que, ja a punt de morir, va passar aquesta administració a l'hospital.Tanmateix.l'Anton Vidal havia edificat una sala de ball i teatre i va fer un llegat de part de les sevesrendes a l'hospital per comprar aliments per als malalts.

5(1'(6�352'8Í'(6�3(/�7($75(�9,'$/�,19(57,'(6�(1�&$5,7$7

ANY 1845 1846 1847 1848 1849 1850

LLIURES 265 232 164 41 40 49

�'HV�GH������HQ�DYDQW�PROW�SRFD�FRVD�KD�SURGXLW�MD�SHU�KDYHU�GLVPLQXLW�OD�DILFLR�DO�WHDWUR�\D�SHU

2201. AHMSFG, Hospital, capsa 10, lligall 13

158 de 297

KDYHUVH�IDEULFDW�DOWUHV�VDOHV�GH�EDOOV�\�PHGLDW�YDULDV�TXHVWLRQV�HQWUH�ORV�PXVLFKV�\�MXYHQW��FRPDFRVWXPD�D�VXFFHLU�HQ�WRWDV�ODV�FRVDV�HQ�HVWD�YLOD�

El 29 de juliol de 1853, la Junta de Beneficència rep una visita d'Inspecció que serveix per conèixerla situació de l'hospital quan ja s'anava aplicant el Reglament de 1852 el qual desenvolupava la Lleide Beneficència de 1849:�(O� HGLILFLR� FRQWLQHQH� HQ� HO� SULPHU� SLVR� GRV� FXDGUDV�� XQD� SDUD� KRPEUHV� \� RWUD� SDUD�PXMHUHV�SXGLHQGR�DFRPRGDUVH�HQ�FDGD�XQD�GH�HOODV�VLHWH�HQIHUPRV��(QWUH�ODV�GRV�FXDGUDV�KD\�XQD�HVSDFLRVDFDSLOOD�\�DO�GHWUiV�GHO�HGLILFLR�H[LVWHQ�GRV�SHTXHxRV�DSRVHQWRV�FRQ�GRV�FDPDV�FDGD�XQR�TXH�VLUYHQGH�VDODV�GH�FRQYDOHFHQFLD�SDUD�DPERV�VH[RV��/DV�SLH]DV�GH�ORV�EDMRV�VRQ�GHO�WRGR�LQVHUYLEOHV�SRUVX�KXPHGDG��/DV�PHMRUDV�TXH�SHUPLWH�HO�HVWDEOHFLPLHQWR�VRQ�PXFKDV�SHUR�HV�H[FXVDGR�HQXPHUDUODVSRU�OD�FDUHQFLD�DEVROXOWD�GH�PHGLRV�SDUD�UHDOL]DUODV��(Q�HO�KRVSLWDO�VH�PDQWLHQHQ�SRU�WpUPLQR�PHGLRXQRV�����HQIHUPRV�TXH�RFDVLRQDQ�XQDV�������HVWDQFLDV��+DYLD�PLOORUDW�HO�VLVWHPD�PqGLF"�$Q\VHQUHUD�HO�SURPLJ�GHVWDQFHV�SHU�PDODOW�HUD�GH����L�DUD�EDL[DYD�D�����/HV�UHQGHV�GH�OKRVSLWDO�HQDTXHVW�DQ\�HUHQ������UDOV�GHO� OORJXHU�GH�GXHV�FDVHV�������UDOV�GH�FHQVDOV�������UDOV�TXH�SDJDODMXQWDPHQW�SHU�VDODULV�GHO�PHWJH�L�PHGLFLQHV��L�XQV������UDOV�GDOPRLQHV��7RW�SOHJDW��HV�FRQVWDWD�QR�pV�VXILFLHQW�SHU�FREULU�OHV�GHVSHVHV��GH�IRUPD�TXH��SDUD�FXEULU�HO�GpILFLW�ORV�DGPLQLVWUDGRUHV�VHOR�SURFXUDQ�FRQ�VXV�DIDQHV�GH�SHUVRQDV�FDULWDWLYDV�DFRPRGDGDV�\�DIHFWDV�D�GLFKR�+RVSLWDO�

Les dues cases propietat de l'hospital eren al C/ Muralla, al costat mateix de l'hospital. Els metgescobraven 200 rals anuals, 150 rals el farmacèutic i 80 rals el sagnador. Aquests professionalstreballaven tots per torn a l'hospital i els metges, que n'hi havia quatre, es tornaven per trimestres

Respecte al moviment econòmic d'aquests anys (1847 a 1856) els ingressos es mantenen pels voltsdels 6.500-7.000 rals de velló ( un 30% correspon a lloguers i censals i la resta a caritats i donacions)i les despeses es mouen sobre els 7.000-7.500 rals de velló ( amb un 80% per manteniment i un 15%en sous), acumulant-se així un dèficit creixent.

L'any 1854, inseguint el creixement dels llegats i donacions, Josep Maria Vidal dóna a l'hospital �OD�SRVHVLyQ�GH�OD�FDVD�GH�EDxRV�GH�PDGHUD�DFWXDOPHQWH�VLWXDGD�HQ�OD�SDUWH�2�(��GH�OD�SOD\D�GH�HVWDYLOOD��TXH�SRVHtD�-RVp�0DUWt��HEDQLVWD�YHFLQR�GH�OD�PLVPD��FX\R�HGLILFLR�FHGH�SDUD�VLHPSUH�D�HVWH6DQWR�+RVSLWDO� amb la condició que els germans i familiars d'en Vidal s'hi puguin continuarbanyant.

El gener del mateix 1854 havia mort Narcís Marsillach, l'impulsor principal de l'hospital d'aquestaprimera meitat de segle. El succeí en el càrrec el seu nebot el prevere Josep Marsillach. En Narcíshavia mort massa aviat per veure les grans fites de l'hospital. L'any següent, el 1855, el comercianti hisendat guixolenc resident a Marsella, Anton Vidal i Calsada cedia a l'hospital l'usdefruit d'unsolar que havia comprat per 960 duros darrera mateix de l'hospital, ampliant-se així la vista iperspectives de la zona de convalescència i de l'eixida, arranjant-se una habitació per als que hanperdut el seny.

2211.

AHMSFG, Hospital, capsa 10, carpeta 13

2221. AHMSFG, Hospital, capsa 11

159 de 297

Però sens dubte el que hauria volgut veure en Narcís Marsillach era el projecte endegat el mateix1855 per Joan Font i Arxer per constituir una Junta de beneficència privada a Barcelona per ajudarl'hospital. La Junta estaria formada per guixolencs afincats a Barcelona i s'anomenaria Juntad'Auxilis. La idea de Font era crear un fons amb una forta aportació inicial i donar a l'hospital elsrèdits d'aquest capital. Amb aquest motiu enviaren una carta a tots els compatricis guixolencs deBarcelona i altres llocs i es creà aquesta Junta, de la qual parlarem en el proper capítol

Com a donatiu paral×lel a la creació de la Junta d'Auxilis, Josep Surís, guixolenc resident aL'Havana, deixà 20.000 duros per obres de beneficència a Sant Feliu, disposant que es nomenés unaJunta formada per l'alcalde, el rector i el jutge per tal que distribuïssin anualment el seu llegat enbeneficència, sense especificar-ne el seu ús concret

Entre la Junta d'Auxilis i el llegat Surís, la qual estudiarem àmpliament en altre capítol, a l'hospitalse li obriren enormes possibilitats, i l'any 1857 començaren les grans obres de reforma. Però amb elsdiners tornaren les discòrdies. Tothom volia estirar cap a casa. Uns volien aixecar un segon pis, altresrefer la capella, altres passar la cuina a la planta baixa. La Junta Surís que era de fet qui pagava lesobres, creia que un petit oratori era suficient per l'hospital, rebaixa que no acceptà el rector el qualaconseguí que encara que canviessin la capella de lloc, la refessin enterament en el nou emplaçamentamb la mala sort que al col×locar els ninxos de les imatges (dos a cada costat), rebentaren la paretmitgera del notari Sala i no pogueren continuar, de forma que la capella quedà irregular, amb unaimatge en un costat i dos a l'altra. Cansada de tanta religiositat, la Junta Surís es negà a pagar la novacampana, la pagaren els administradors de l'hospital però el capellà, ja molt enfadat, se l'emportà acasa seva i la va beneir a l'església amb dos padrins que no tenien res a veure amb els administradorsde l'hospital els quals es sentiren molt ofesos. Davant tot el desgavell, i aprofitant la normativa delnou Reglament de Beneficència, els administradors dimitiren, intervingué la recent creada Junta deBeneficència i començà una sèrie de lluites obertes i soterrades entre les autoritats civils ieclesiàstiques per controlar l'administració de l'hospital. L'alcalde, Rafael Patxot nomenarà undirector, Narcís Andreu i Rabell, ja que la Llei de Beneficència creava aquest càrrec que substituïaals administradors ("Llibre de notes Narcís Marsillach, continuat pel seu nebot)

Un dels promotors dels embolics era el reverend Joan Geronés que fins i tot arribà a desaparèixerde la nit al dia de Sant Feliu. Malgrat haver-hi ja un director, l'ajuntament nomenà nousadministradors que no acceptaren l'estat de comptes anteriors i l'ajuntament, per evitar perdreautoritat es va veure obligat el 28 de setembre de 1857 a prendre possessió de l'hospital davant notariper refermar la seva posició de propietari antic, únic i legal de l'hospital davant la forta intromissiódels nous administradors i la Junta Local de Beneficència.

La carta que envià l'alcalde Rafael Patxot al president de la Junta de Beneficència i al Govern del'Hospital és prou significativa de la tensió existent: ��&RQFOXLGDV�ODV�REUDV�GH�HQVDQFKH�GHO�KRVSLWDOHO�D\XQWDPLHQWR�KD�DFRUGDGR�UHQRYDU�OD�WRPD�GH�SRVHVLyQ�VROHPQH�GHO�HGLILFLR�FRPR�SURSLHGDG�GHO&RP~Q���� i els demanava que seria interessant que la Junta i el Govern de l'hospital hi assistissin,però��GHMD�DO�EXHQ�FULWHULR�GH�FDGD�XQD�OD�GHFLVLyQ�GHO�DFXHUGR�TXH�GHEDQ�WRPDU��Més tenses nopodien estar les relacions. Val la pena transcriure el ritual de la presa de possessió, que no difereixen res de les que es feien els segles XIV i XV: les autoritats municipals���VDOLHURQ�GHO�KRVSLWDO�\�HOVHxRU�DOFDOGH�FHUUy�SRU�GHQWUR�\�DEULy�OD�SXHUWD�GH�pO�HQ�VHxDO�GH�OD�FLYLO��QDWXUDO��FRUSRUDO�SRVHVLyQR�FXDVL�TXH�GH�GLFKDV�FRVDV�WRPDED��YROYLHURQ�D�HQWUDU�GLFKRV�VHxRUHV�\�D�YLVWD�GH�HOORV�SDVy�DOKXHUWR��DUUDQFy�KRUWDOL]D��FRJLy�WLHUUD�\�WRGR�OR�HVSDUFLy�HQ�VHxDO�GH�OD�SRVHVLyQ�TXH�LJXDOPHQWHWRPDED��OXHJR�VH�GLULJLy�FRQ�WRGR�HO�DFRPSDxDPLHQWR�D�OD�FRFLQD��DEULy�\�GLy�SRU�GRV�YHFHV�OLEUH

160 de 297

FXUVR�D� OD�SOXPD�GH�DJXD�TXH�SRU�VX�FRUUHVSRQGLHQWH�FDxR�UHFLEH�HO�+RVSLWDO�SURYHQLHQWH�GHOGHSyVLWR�HVWDEOHFLGR�HQ�HO�iQJXOR�GHO�KXHUWR�OODPDGR�GH�OD�,JOHVLD�GH�6DQ�-XDQ�%DXWLVWD�GH�HVWD�YLOOD�\�YROYLy�D�FHUUDU�OD�HVSLWD��WRPDGD�DVt�SRVHVLyQ�GH�GLFKD�SOXPD�GH�DJXD�SDVy�D�WRPDUOD�GH�OD&DSLOOD�GHO�PLVPR�+RVSLWDO�\�SDUD�HOOR�HQFHQGLy�\�PDWy�OD�OX]�GH�VX�OiPSDUD��DEULy�\�FHUUy�OD�SXHUWDH[WHULRU�TXH�GH�OD�JDOHUtD�GD�SDVR�D�OD�SURSLD�&DSLOOD�\�DVt�TXHGDURQ�FRQFOXLGDV�VHJXQ�HVWLOR��ODVSRVHVLRQHV�PHQFLRQDGDV�

Encara farien els administradors un últim intent de força quan invitaren a l'ajuntament el 6 denovembre a la inauguració de les noves obres i l'ajuntament els contestà que era ell qui haviad'invitar i no ser invitat, ja que era ell el propietari de l'hospital.

Mentre duraven les picabaralles el nou director de l'hospital , Joan Ricard elaborà l'octubre de 1857un reglament que serveix per veure el funcionament diari i pràctic de l'hospital en aquesta novaetapa:

�5(*,0(1�+,*,Ê1,&2����/DV�FDPDV�HVWDUiQ�VLHPSUH�FRUULHQWHV�SDUD�SRGHU�VHU�DGPLWLGRV�ORV�HQIHUPRV�LQGLVWLQWDPHQWH�\D�WRGDV�KRUDV����/DV�FDPDV�PiV�FyPRGDV�VRQ�ODV�GH�WUHV�WDEODV��FRQ�JHUMyQ���FROFKRQ�\�FDEHFHUD��WHQLHQGR�SDUDDEULJR��VDEDQD�\�FREHUWRU�HQ�HO�YHUDQR�\�PDQWDV�ODV�TXH�VH�QHFHVLWHQ�VHJXQ�HO�ULJRU�GH�OD�HVWDFLyQOR�H[LMD��GHELHQGR�FDPELDUVH�OD�SURSD�EODQFD�OR�PHQRV�GRV�YHFHV�DO�PHV��HQ�ORV�FDVRV�RUGLQDULRV�\ODV�TXH�FRQYHQJDQ�HQ�ORV�H[WUDRUGLQDULRV���� $QWHV� GH� OD� YLVLWD� IDFXOWDWLYD� GHEHUDQ� YHQWLODUVH� EDUUHUVH� \� UHJDUVH� ODV� FXDGUDV� WHQLHQGRSDUWLFXODU�FXLGDGR�HQ�SURFXUDU�TXH�HQ�WDOHV�DFWRV�HVWpQ�XQ�SRFR�DEULJDGRV�VREUH�WRGR�ORV�HQIHUPRVGH�DOJ~Q�FXLGDGR����&RPR�HQ�HO�ULJRU�GHO�LQYLHUQR�KDEUi�QHFHVLGDG�GH�DOJ~Q�FDORUtIHUR��VH�SURFXUDUi��TXH�HO�IXHJRQR�VHD�GH�FDUEyQ�PDO�HQFHQGLGR�\�Vt�GH�OHxD�\�DOJR�SDVDGR��SDUD�HYLWDU�HO�TXH�VH�YLFLH�OD�DWPyVIHUD\�UHVSLUDU�DVt�ORV�HQIHUPRV�DOJ~Q�JDV��PLItWLFR���� /RV� HQIHUPRV� D� OD� KRUD� GH� OD� YLVLWD� JXDUGDUiQ� UHVSHFWLYDPHQWH� FDGD� XQR� VX� SURSLD� FDPDFRQVHUYDQGR�VLHPSUH�HO�UHVSHFWR�\�GHFRUR�TXH�GHEHQ�VHU�WDQ�SURSLRV�HQ�HVWDEOHFLPLHQWRV�GH�HVWDFODVH��QR�SHUPLWLHQGR�VREUH�WRGR�HQ�GLFKD�KRUD�OD�HQWUDGD�D�SHUVRQD�DOJXQD�HVWDxD��SDUD�TXH�GHHVWH�PRGR�QR�SXHGD�SHUWXUEDUVH�OD�IRUPDOLGDG�GH�VHPHMDQWHV�DFWRV����/DV�KRUDV�GH�YLVLWD�VHUiQ�HQ�LQYLHUQR�D�ODV�VLHWH�GH�OD�PDxDQD�\�D�ODV�WUHV�\�PHGLD�GH�OD�WDUGH�\HQ�YHUDQR�D�ODV�VHLV�GH�OD�PDxDQD�\�D�ODV�FLQFR�GH�OD�WDUGH��GHELHQGR�HVWDU�XQ�SRFR�DQWHV�GH�HVWDVKRUDV�HQ�HO�HVWDEOHFLPLQHWR�ORV�HQIHUPRV�TXH�SRU�VXV�GROHQFLDV�SUHWHQGDQ�VHU�DGPLWLGRV��D�PHQRVGH�VHU�XQ�FDVR�PX\�JUDYH�TXH�HQWRQFHV�VHUi�DQWHV�YLVLWDGR�D�GRPLFLOLR$/,0(1726���/RV�DOLPHQWRV�GH�ORV�HQIHUPRV�VH�FRPSRQGUiQ�GH�FDOGR�VROR��GH�FDOGR�\�VRSD��PHGLD�UDFLyQ�\�UDFLyQ���$�ORV�HQIHUPRV�TXH�HVWDQ�D�FDOGR�VROR��VH�OHV�GDUi�FXDWUR�WD]DV�GH�HVWD�DO�GtD��XQD�D�ODV�VHLV�GH�ODPDxDQD��RWUD�D�ODV�RQFH��RWUD�D�ODV�FXDWUR�GH�OD�WDUGH�\�OD�~OWLPD�D�OD�KRUD�GHO�UHWLUR��WRGDV�HVWDVDOWHUQDGDV�FRQ�ODV�FRUUHVSRQGLHQWHV�EHELGDV�R�WLVDQDV���

2231. AHG, Fons Diputació, Beneficència, 4344.38

161 de 297

$�ORV�TXH�HVWDQ�D�FDOGR�\�VRSD�VH�OHV�GDUi�WUHV�SODWRV�GH�VRSD�DO�GtD��XQD�SRU�OD�PDxDQD��RWUD�DOPHGLRGtD�\�RWUD�SRU�OD�QRFKH�DOWHUQDGDV�FRQ�DOJXQDV�WDVLWDV�GH�FDOGR����$�ORV�TXH�HVWDQ�D�PHGLD�UDFLyQ�VH�OHV�GDUi�D�PDV�GH�ODV�WUHV�VRSDV�PHQFLRQDGDV��RQ]D�\�PHGLDGH�FDUQH��WUHV�RQ]DV�GH�SDQ�\�PHGLR�FXDUWLOOR�GH�SRUURQ�GH�YLQR�HQ�FDGD�FRPLGD�\�FHQD����$�ORV�TXH�HVWDQ�D�UDFLyQ�VH�OHV�GDUi�DGHPDV�GH�ODV�WUHV�VRSDV��HO�GXSOR�GH�FDUQH�\�SDQ�\�HO�PLVPRYLQR�TXH�D�ORV�GH�PHGLD�UDFLyQ��SURFXUDQGR�TXH�ORV�DOLPHQWRV�VHDQ�GH�OD�PHMRU�FDOLGDG�SRVLEOH����� 1R� VH� SHUPLWLUi� GHMDU� HQWUDU� QLQJXQD� FODVH� GH� DOLPHQWRV� QL� EHELGD� GH� DIXHUD�� \� VROR� VHFRQFUHWDUiQ�ORV�HQIHUPRV�D�OR�TXH�SDVH�HO�HVWDEOHFLPLQHWR��VLHQGR�D�FDUJR�GHO�IDFXOWDWLYR�DXPHQWDUR�GLVPLQXLU�OD�UDFLRQ�VHJXQ�VHD�OD�IXHU]D�GLJHVWLYD�GHO�GROLHQWH��FRPR�LJXDOPHQWH�SUHVFULELUOHV�FDOGRGH�JDOOLQD��OHFKH��YLQR�JHQHURVR�VHJ~Q�MX]JXH�FRQYHQLHQWH&219$/(&(1&,$����$�ORV�TXH�HQWUHQ�HQ�HVWH�HVWDGR�VH�OHV�GDUi�PHGLD�RQ]D�GH�EXHQ�FKRFRODWH�FRQ�SDQ�WRVWDGR�SRUOD�PDxDQD��D�ODV�QXHYH�XQD�OLJHUD�VRSD�GH�FDOGR�\�D�OD�KRUD�GH�OD�FRPLGD�XQ�SODWR�GH�VRSD��WUHVRQ]DV�GH�FDUQH�GHO�SXFKHUR�\�XQ�SHTXHxR�JXLVDGR�TXH�SRGUi�VHU�YDULDGR�FRPR�GH�FDUQH��SHVFDGREDFDODR��HWF�RFKR�RQ]DV�GH�SDQ�\�XQ�FXDUWLOOR�GH�SRUUyQ�GH�YLQR��SRU�OD�WDUGH�XQ�EL]FRFKR�FRQ�XQSRFR�GH�YLQR�\�SRU�OD�QRFKH�OR�TXH�VH�GD�D�ORV�UDFLRQDULRV����+DELWDUiQ�\�GRUPLUiQ�HQ�ORV�DSRVHQWRV�GHVWLQDGRV�DO�REMHWR��\�QR�HQ�ODV�VDODV�GH�ORV�HQIHUPRV����/RV�FRQYDOHFLHQWHV�HVWDUiQ�PDV�R�PHQRV�GtDV�D�MXLFLR�GHO�IDFXOWDWLYR127$63DUD�HO�PHMRU�VHUYLFLR�GHO�HVWDEOHFLPLQHWR�GHEHUi�HVWDU�ELHQ�VXUWLGR�GH�KLORV��YHQGDJHV��FRPSUHVDV\�XQD�FDMD�GH�LQVWUXPHQWRV�FRQ�ORV�GH�DPSXWDFLyQ�\�WUHSDQR��DOJDOLDV����SRU�OR�TXH�SXHGD�DFRQWHFHU�

Amb el nou reglament canvià totalment el sistema de funcionament de l'hospital i el 9 de març de1858 arribaren a Sant Feliu de Guíxols les Germanes Terciàries de Santa Teresa, procedents de Vic,per encarregar-se del funcionament de l'hospital. L'any següent l'ajuntament treia els administradorsque havien portat tots els embolics i tornava a col×locar al prevere Josep Marsillach d'administrador,depenent ara del propi ajuntament i de la Junta Local de Beneficència

El contracte entre la Junta de Beneficència i les germanes Terciàries, signat el 17 de març de 1858era el següent:1.- La Junta de Beneficència havia de proporcionar una habitació neta i àmplia per allotjar el nombrede germanes corresponent. En ella havia d'haver-hi : ��XQ�GRUPLWRULR�FRQ�FDPD�SDUD�FDGD�XQD��XQUHIHFWRULR� VXILFLHQWH��FRFLQD�FRQ�DODFHQDV��XQ�UHFLELGRU� FRQ� VLOODV�� XQ� FXDUWR�SDUD� HO� 6XSHULRUFXDQGR�SDVH�9LVLWD�\�XQ�RUDWRULR�2.- La Junta pagaria per endavant 1213 rals de velló anuals; dos rals per la serventa; els viatgesd'anada i tornada de les germanes i els superiors; despeses de medicines i metges, enterraments i funerals3.-�/D�-XQWD�SURYHHUi�GH�FDPD�\�URSD��XQ�MHUJyQ�GH�FDWUH��GRV�PDQWDV�ODQD��GRV�DOPRKDGDV�\�ODVViEDQDV�QHFHVDULDV�FRQ�VREUHFDPDV�SDUD�FDGD�XQD�\�XQ�FROFKyQ�SDUD�WRGDV�FRQ�FRUWLQDV�SDUD�ODGHELGD�VHSDUDFLyQ�GH�ODV�FDPDV��SURYHHUi�GHO�FRPEXVWLEOH�4.-L'Institut de les Hermanes Terciàries s'obliga a tenir les germanes que siguin necessàries permantenir l'hospital però les pot anar canviant quan li sembli.5.- Si s'estableix l'ensenyament les germanes estaran obligades a ensenyar gratuitament a totes les

2241.

AHG, Fons Diputació, Beneficència, 4343.6

162 de 297

nenes la doctrina cristiana, llegir, escriure, gramàtica castellana, aritmàtica i tota classe de labors6.-Les germanes cuidaran als malalts de dia i nit �HQ�WRGDV�DTXHOODV�FRVDV�TXH�QR�GHVGLJDQ�GH�VXVH[R�\�FRQGLFLRQ��GHO�DVHR�\�FRQVHUYDFLRQ�GH�ODV�URSDV�\�GHPDV�PXHEOHV�VLHPSUH�TXH�SDUD�HOOR�QRKD\DQ�GH�VDOLU�IXHUD�GH�pO�\�GHO�JRELHUQR�LQWHULRU�7.- La contracta es fa per temps indefinit però quan una de les parts vulgui plegar ha d'avisar un anysabans. Signat per l'alcalde Rafael Patxot

L'any 1859, el primer de les germanes a San Feliu de Guíxols, l'estat econòmic de l'hospital fou elsegüent: ingressaren 20.766 rals de velló ( dels quals 2.089 foren de caritats i 14.600 de donacions)i gastaren 24.126 rals ( 10.860 en manutenció, 1.141 en medicines, 2.219 en diversos i 9.906 de sousde les germanes i hospitalers) Les propietats de l'hospital, des de l'any 1857 eren: una casa al C/Processó llogada per 440 rals anuals; una casa al C/Creu llogada per 384 rals anuals; dues cases alcostat de l'hospital llogades per 320 i 384 rals; i un magatzem al C/Mall sota la zona de laconvalescència, llogat per 260 rals anuals.

/$�),/$17523,$�*8,;2/(1&$�'(/�6(*/(�;,;

Ja hem vist com en la segona meitat del segle XVIII diversos guixolencs donaren quantitatsapreciables que serviren per bastir un hospital més ampli, més adequat als malalts i per tant mésapreciat per tota la vila. En la primera meitat del segle XIX, foren moltes també les donacions, unesproducte de llegats testamentaris, normalment de malalts traspassats en el mateix hospital, però altresde comerciants, navegants i mariners que feien almoines esporàdiques o anuals. Ja en el segle XIX,cal recordar les obres de la convalescència fetes l'any 1837 amb el llegat de Joan Roig o bé lesreformes fetes l'any 1845 amb l'aportació de Font Arxer, els germans Vidal i els Patxot. El reverendNarcís Marsillach escrigué un sonet dedicat a aquests benefactors el mateix any 1845, sonet que foutranscrit en una làpida que es col×locà en l'hospital:

/iQJXLGR�VH�OHYDQWD�GH�VX�OHFKR

2251.

AHMSFG, Secció IV, LLigall 42, 2

163 de 297

HO�GROLHQWH�LQIHOL]��FRQVRODGR�VX�YLJRU�OHQWDPHQWH�UHFREUDGRDLUH�SXUR�GH�YLGD�DVSLUD�HO�SHFKR�<�GH�WHUQXUD�HQ�OiJULPDV�GHVKHFKRDO�YDFLODU�VX�SLH��\D�FRQIRUWDGR�GH�WDQWD�FDULGDG�DTXt�FHUFDGR¢TXLpQ�D�PL�DPRU��SUHJXQWD��WLHQHQ�GHUHFKR"/HH�HQ�HVWH�VHQFLOOR�PRQXPHQWRGH�ORV�TXH�HQ�WX�IODTXH]D�WH�VRVWLHQHQFRQ�JHQHURVD�PDQR��HO�FDUR�QRPEUH�-XVWR�VHUi�TXH�FRQ�WX�JUDWR�DFHQWRHVWDV�PRGHVWDV�EyYHGDV�UHVXHQHQ�£*ORULD�VLQ�ILQ�DO�ELHQKHFKRU�GHO�KRPEUH�

Narciso Marcillach, año 1845

És clar però que la veu popular feia córrer per tot Espanya aquest altre quartet anònim:�(O�VHxRU�'��-XDQ�GH�5REUHV&RQ�FDULGD�VLQ�LJXDO�IXQGy�HVWH�VDQWR�KRVSLWDO\�WDPELpQ�IXQGy�ORV�SREUHV�

La característica d'aquests llegats són els seus donants, majoritàriament guixolencs que han marxatde la vila i s'han establert a les Amèriques, a Barcelona, o a qualsevol port de la Mediterrània.Guixolencs carregats de diners que recorden la seva infància transcorreguda entre Sant Elm i la platjade Calasans, guixolencs que es convertiran en mecenes i filantrops. Uns pagaran de la seva butxacales primeres fonts públiques de la vila, ( l'any 1859:en Feliu Cabarrocas Torres a la plaça del mercati en Josep Carbó al carrer del Portalet); altres ajudaran a construir l'Escola municipal ( SalvadorVidal i Cibils) amb cent unces d'or, o bé pagaran l'arbrat del passeig (Salvador Vidal), i altres imajoritàriament, tindran un record pietós pels pobres i invertiran les seves almoines en millorarl'hospital, ja que amb les seves rendes no només es curaven els malalts dins les seves parets, sinó quees realitzava assistència hospitalària a les famílies pobres.

Així tenim el llistat de donants en la primera part del segle, quan l'hospital, lentament, anava agafantuna força social que reeixí en la segona meitat.

LLISTAT DE DONANTS A L'HOSPITAL1817

2261. AHMSFG, IV, Llig 53 i Hospital capsa 34, Memoria de 1915

2271.Citat per ANTONIO BALBÍN: Reseña histórica de la beneficencia, Madrid 1862,

2281.El llistat es troba a AHMSFG, IV, Llig 42 i el comenta Julià i Figueras, Benet en

"Solidaritat Guixolenca" dins Estudis del Baix Empordà, nº 15, 1996

164 de 297

Francesc Patxot 75 lliures d’almoina

Joan Reig 30 lliures d’almoina1819Anton Vidal 30 lliures d’almoina1820Anton Vidal 15 lliures d’almoina1821Anton Vidal 15 lliures d’almoina

Anna Carreras 50 lliures per testament1830Nicolau Bas Renda anual del lloguer d’una casa al C/Creu1834Gertrudis Xifra Pensió anual de dos censals de capital 200 lliures1835Manuel Busquets 375 lliures per testament1837Pere Durban 150 lliures per testament

Martí Pagès 50 lliures per testament

Catarina Fort 50 lliures per testament1839Anton Vidal menor 30 lliures d'almoina (enviades des de Marsella)1841Dalmau Busquets Propietat d'una casa al C/ Processó

Anton Vidal major 54 lliures d'almoina

Francesc Patxot 100 lliures per testament

Sebastià Vidal 100 lliures per testament1842Anton Vida menor 30 lliure d'almoina (enviades des de Marsella)1843Josep Esteba 60 lliures per testament

Joan Bussot 75 lliures per testament

Anton Vidal menor 75 lliures d'almoina (enviades des de Marsella)1844Anton Vidal menor 100 lliures d'almoina ( ídem)

Eren tants els llegats que la Junta va decidir col×locar en una làpida els seus noms i així l'any 1917

165 de 297

eren aquests els donants guixolencs que hi constaven

1857Joan Surís Llorens llegat Surís que beneficia l'hospital fins el 19061863Miquel Surís LLorens paga la reconstrucció de la capella1870Joan Surís Carles paga la cuina econòmica

Anna i Maria Blanch 7.720 pessetes per les rajoles de les sales dels malalts1876Sebastià Plaja Vidal 2.500 pessetes1877Francesc Aballí Esteva 2.100 pessetes1878Feliu Bascós Boet 2.500 pessetes

Narcís Sicars

Francesc Abras1881Francesc Llagustera Baguer 2.500 pessetes1882Josefa Buxó Ullastres 2.500 pessetes1884Daniel Llagustera Baguer 2.500 pessetes1891Feliu Vidal Busó 2.500 pessetes

Concepció Basart Valle 2.500 pessetes

Lorenza Campanería

Antònia Font1892Benet Pagès Moret 2.060 pessetes per fer l'escala interior1894Isabel Carbó Carreras 2.500 pessetes

Joan Sabater Oliver 2.500 pessetes1895Francesc de Vedruna1897

2291.

AHMSFG, Secció IV, lligall 42, doc 51 i Fons Hospital, Capsa 11

166 de 297

Martina Doussinague, vda J.M. Cibils 10.000 pessetes1898Pere Estrada Bernich 2.500 pessetes

Josep Remus Rufí 10.000 pessetes1899Junta de Fomento para gastos de guerras coloniales

Robert Pecher1900Dominga Juera Patxot 2.500 pessetes i un benefici eclesiàstic en la capella de

l'hospital1901Francesca Morera

Junta del llegat Antoni Vidal

E.S i C.S1905Joan Rifà Casas 2.500 pessetes1906Ramon Vidal Bordas1907Margarita Font Juera 2.500 pessetes

Rafael Valls Martí 10.000 pessetes1908Salvi Rabell Ribas 109.000 pessetes

Maria Vilaret Bosch

Margarita Font Juera 2.500 pessetes1909Ferran Romaguera 10.000 pessetes

Francesca Masmitjà 2.500 pessetes

Ernest Vidal Calzada 46.000 pessetes en obligacions i Deute Interior1912Maria Anna Bou Latorre1914Pere Rabell Vingut 15.000 pessetes1915Dolors Ball-llovera Bernich 5.000 pessetes

Emília Llagustera Surís Paga la construcció de les dues sales de tuberculosos1916Margarita Font Juera Paga la renovació del paviment de la sala de les dones

167 de 297

Jaume Font Gros 5.000 pessetes per material de cirurgia1917Lluïsa Ruscalleda Dóna la casa nº 22 de la Rambla Vidal1918Manuel Gispert Comas 5.000 pessetes1920Cristòbal Fraginals Dóna les cases nº 12 i 14 del C/Girona1922Narcís Rabell 2666 ptes1923Josep M Bernich Meitat del seu llegat a l'Hospital1924Àngela Nadal 6500 pessetes

.El mateix Antoni Vidal, des de Marsella, anava enviant diners anualment a Marsillach per ajudar alsmalalts. Però no hi ha dubte que totes aquestes caritats i donacions eren esporàdiques, depenien delmoment i la bona voluntat del donant, de forma que l'hospital no podia comptar mai amb unesquantitats fixes d'ingressos que li permetessin afrontar amb decisió el futur. La vida econòmica dela institució depenia d'un feble fil, les caritats individuals.

/$�-817$�'$8;,/,6

Per solucionar aquesta inseguretat , el guixolenc barceloní Joan Font Arxer aportà una idea que notardà en posar en pràctica: crear un fons fix anual amb el qual pogués comptar sempre l'hospital. Lafantàstica idea d'en Font consistia en reunir tots els guixolencs adinerats de Sant Feliu, Barcelona,però també de les Amèriques, i entre tots aportar una quantitat única per una sola vegada queinvertirien en valors segurs de forma que l'hospital comptés sempre amb una quantitat fix anual. Almateix temps, també proposava una aportació mensual.

L'any 1852 en Joan Font s'entrevistava amb Narcís Marsillach i el vuit de desembre en Fontconvocava un grup de guixolencs afincats a Barcelona, creant la "Comision de la Junta deBeneficencia del Santo Hospital de la Villa de San Feliu de Guíxols establecida en Barcelona".Aquest grupet redactà una carta per interessar en la Junta a altres compatricis informant-los que a part de la mensualitat buscarien una altra quantitat per invertir productivament i formar una rendafixa. Demanaven a cada compatrici que col×laborés amb una quantitat voluntària per una solavegada apart de la mensualitat. Pel seu valor documental reproduïm la carta que s'envià:

�%DUFHORQD�����GH�(QHUR�GH�����0X\�VHxRU�QXHVWUR��/D�FRPLVLyQ�GH�OD�-XQWD�GH�%HQHILHQFLD�GHO�6DQWR�+RVSLWDO�GH�OD�9LOOD�GH�6DQ)HOLX�GH�*Xt[ROV�HVWDEOHFLGD�HQ�HVWD�FDSLWDO��WLHQH�HO�KRQRU�GH�GLULMLUVH�D�9G�SDUD�PDQLIHVWDUOH�TXHHO�GtD���GH�'LFLHPEUH�~OWLPR�WXYR�OXJDU�XQD�UHXQLyQ�HQ�OD�FDVD�KDELWDFLyQ�GHO�VU�3UHVLGHQWH�0�,��6U-XH]�GH�SULPHUD�,QVWDQFLD�'��1DUFLVR�6LFDUV��FRPSXHVWD�GH�WRGRV�ORV�SDWULFLRV�GRPLFLOLDGRV�HQ�HVWD&LXGDG�DQRWDGRV�DO�PDUJHQ��HQ�OD�FXDO�VH�KL]R�SUHVHQWH�ODV�QHFHVLGDGHV�\�HVWDGR�GH�PLVHULD�HQ�TXH

168 de 297

VH�HQFXHQWUD�DTXHO�SLDGRVR�HVWDEOHFLPLHQWR�\�GHVSXpV�GH�KDEHU�GLVFXUULGR�VREUH�ORV�PHGLRV�TXHGHEHUtDQ�DGDSWDUVH�SDUD�UHPHGLDUOD��VH�DFRUGy�OR�VLJXLHQWH�

3ULPHUR��TXH�HQWUH�ORV�FRQFXUUHQWHV�VH�HVWDEOHFLHVHV��GHVGH�OXHJR�XQD�VXEVFULSFLyQ�PHQVXDO�SRU�HOWLHPSR�\�FDQWLGDG�TXH�FDGD�XQR�WXYLHVH�D�ELHQ�LPSRQHUVH

6HJXQGR�� 4XH� VLQ� SHUMXLFLR� GH� OD� PHQVXDOLGDG� HVWDEOHFLGD� VH� QRPEUDUtD� XQD� FRPLVLyQ� TXHSURFXUDVH�UHXQLU�RWUD�FDQWLGDG�DO]DGD�TXH�HQ�FODVH�GH�SURSLHGDG�GHO�6DQWR�+RVSLWDO�VH�LQYLUWLHVHSURGXFWLYDPHQWH�\�IXHVH�HO�SULQFLSLR�GH�IRUPDU�XQD�UHQWD�OHJDO�D�IDYRU�GH�GLFKR�(VWDEOHFLPLHQWR�\

7HUFHUR���4XH�D�OD�PD\RU�EUHYHGDG�SRVLEOH��OD�FRPLVLyQ�QRPEUDGD�GLULMLHVH�FLUFXODUHV�D�WRGRV�ORVFRPSDWULFLRV�UHVLGHQWHV�HQ�HO�(VWUDQJHUR��HQ�RWURV�SXQWRV�GH�(VSDxD�\�HQ�$PpULFD��VXSOLFiQGROHVVXV�DX[LOLRV�D�ILQ�GH�IRPHQWDU�OD�UHDOL]DFLyQ�GH�HVWH�EHQpILFR�SHQVDPLHQWR�\�OOHYDU�D�FDER�HVWDSLDGRVD�REUD�

&RQ�HVWH�PRWLYR�\�OD�HVSHFLDO�FLUFXQVWDQFLD�GH�VHU�9�XQR�GH�ORV�QREOHV�KLMRV�GH�DTXHOOD�PHQFLRQDGD9LOOD��HQFDUHFLGDPHQWH�OH�URJDPRV�TXH�HQ�FDOLGDG�GH�VRFRUUR�WHQJD�9�OD�JHQHURVLGDG�GH�FRQWULEXLUSRU�XQD�VROD�YH]�FRQ�DOJXQ�GRQDWLYR�YROXQWDULR�HQ�DOLYLR�GH�ORV�LQIHOLFHV�\�SREUHV�HQIHUPRV�TXH�VHUDOEHUJDQ�HQ�DTXHOOD�VDQWD�&DVD�

3DUD�GHVFDUJR�GH�ORV�LQIUDQVFULWRV�PHPRULD�\�YHUGDGHUD�VDWLVIDFFLRQ�GH�ORV�GRQDWDULRV��VXV�QRPEUHV\�UHVSHFWLYDV�FDQWLGDGHV�FRQVWDUiQ�LPSUHVDV�HQ�XQD�OLVWD�JXDUQHFLGD�GH�XQ�FXDGUR�TXH�VH�FRORFDUiHQ�HO�OXJDU�PiV�S~EOLFR�GH�DTXHO�VDQWR�(GLILFLR�D�ILQ�GH�TXH�SXHGD�VHU�OHtGD�SRU�FXDQWRV�VH�GLJQHQYLVLWDUOR�

6L�QR�IXHVH�GHO�DJUDGR�GH�9�TXH�VX�QRPEUH�VH�FRQWLQXDVH�HQ�OD�OLVWD��VtUYDVGH�9�SUHYHQLUOR�SDUD�VXRPLVLyQ�

La Comissió estava formada per Narcís Sicars, president; Josep Ramon Font, secretari i els vocalsRafael Patxot, Civils, Robert, Poncio Morera i Benet Aballí. Es va fer un quadre on sortien tots elsbenefactors d'aquesta Junta i s'instal×là a l'hospital el 1855.

0(0%5(6� ,1,&,$/6� '(� /$� -817$� '$8;,/,6� '(� /+263,7$/� '(� 6$17� )(/,8� '(*8Ë;2/6 (AHMSFG, Fons Hospital, Capsa 44, lligall 2)

'(�6$1�)(/,8�'(�*8Ë;2/6:Rafael Patxot, Francesc LLagustera, Pere Llagustera, Germans Viñas, Manuel Vilaret, Pau Brusi, JoanArxer, Josep Carreras, Josep Plaja, Bonaventura Plaja, Martí Aballí, Geroni Jordà, Jaume Cibils, Josep Pla,Antoni Carreras, Silvestre Anglada, Silvestre Esteva, Nicolau Morera, Miquel Nadal, Sebastià Andreu,

2301. AHMSFG, Hospital, Capsa 4, foli 72-74

169 de 297

Francesc Girbau, Josep Massanés, Feliu Arxer, Narcís Cubias, Benet Carreras, Benet Planellas, SebastiàAballí, Gerard Andreu, Josep Bussot, Pere Nadal, Josep Aballí, Jospe Mestres, Antoni Casas, CristòforMassanés

'(�%$5&(/21$: Agustí Robert, Joan Font i Arxer, Patxot i Cibils, Ponci Morera, Feliu Ferrer, NarcísSicars, Josep M. Barraquer, Antoni Morera, Marià Vicens, Joaquim Robert, Josep Quintanba, Josep Roura,Joan Morera, Jaume Buxó, Josep Morera, Narcís Buxó, Benet Calsada, Joan Rovira, Beent Avallí, PauCortada, Manuel Llinàs'(�0$56(//$: Joan Bernich, R.C'(�,7$/,$: Josep Paradís (pare i fill), Daniel LLagustera'(�6(9,//$�,�&$',6: Josep Robert i Andreu Anglada

'(�0$7$1=$6��&8%$�: Francesc Aballí, Sebastià Aballí, Felio Cabarrocas, Joan Cabarrocas, BenetEsteva, Gerard Andreu, Josep Carbó, Ramon Rosselló, Feliu Vivas, Salvador Ribas, Joan Bofill, NicolauAballí, Joan Ribas, Nicolau Ribas, srs Andreu i Buxó, Josep Masmitjà, Eduard Risech, Narcís Cubias, JoanCubias, Florenci Cabarrocas, Rufí Busquets, Josep Rosselló, Josep Durban, Francesc Balmaña, Joan Rigau,Dionís Ginés, Pere Garriga, Salvador Basas, Salvador Ferrer, LLuis Sala, Gerard Andreu Rabell, germansEstrada, Baldiri Surís, Antoni Rigau

'(�/+$9$1$��&8%$�: Josep Andreu, Benet Anglada, Geroni Llorens, Antoni Estrada, Beent Pla,Andreu Surís, Rafael Lloveras, Ramon Mauri, Joan Abras. Carles Remus, Joan Baguer, Enric Prats, JoanRoura, Josep Gorgoll, Agustí Estrada, Miquel Estrada, Pere Patxot, Joan Feliu, Frederic Abras, FrancescBaguer, Pere Baguer, Josep Llor, germans Bofill, Josep Pascual, Nicolau Gorgoll, Miquel Bosch, JoanEstrada, Jaume Font, Rafael Estrada, Simó Bosch, Josep Mercader, Bonaventura Deulofeu, Joan Anglada,Simó Batet, Roc Roure, Joan Juera, Josep Planellas, Josep Vilaret

'(�0217(9,'(2��Germans Civils38(%/2�'(�/$-$6��&8%$�: Josep Bofill

,6/$�'(�38(572�5,&2: Francesc Busó, Joan Pou, Bonaventura Plaja, Francesc Serra, Esteve Malaret,Benet Teixidor, germans Bascós, germans Roura, germans Iglesias, Joan Remus, Joan Maurí, Oriol Serra,Carles Sabater, Josep Romaguera, Francesc Jofre, Vicens Rabell, Joan Bosch

En el llistat de gent inscrita en la Junta d'Auxilis de Sant Feliu els que aporten més capital són RafaelPatxot i Francesc Llagostera, 200 duros cadascun, Pere Llagostera i germans Viñas 100 duroscadascun i la resta aporta de 50 a 10 duros. De Barcelona, posen 300 duros cadascun Agustí Robert,Joan Font Arxer i srs Patxot i Cibils; en Ponci Morera en posa 200; en Joan Bernich de Marsella, 300duros; Daniel Llagostera d'Itàlia, 200 duros; de Matanzas Francesc Abellí i Josep Carbó, 96 duroscadascun i la resta majoritària aporta 8 i 4 duros; a L'Havana Josep Andreu en posa 160 i la majoriaaporten 16 o 8 duros; a Montevideo, els germans Cibils, 200 duros; a Puerto Rico, Francesc Busóposa 350 duros i Joan Pou 200 duros. La suma total a 31 de desembre de 1855 és de 6.302 duros i1 ral

Amb els diners recollits la Junta comprà 100 obligacions del ferrocarril Barcelona-França al 2,25%;200 obligacions de la Diputació al 6%; 65 obligacions de la Catalana de Gas i Electricitat al 6%.L'any 1866 havia variat una mica la inversió, la qual pujava ja a 8.145 duros: Deute Diferit de l'Estat(3.240 duros); Deute Consolidat ( 1.785 duros); 16 accions de Fabril Algodonera de Reus (1120

170 de 297

duros); 40 obligacions del Ferrocarril de Barcelona a Girona ( 2.000 duros)

Potser preveient una possible desamortització amb el govern liberal arribat l'any 1854, la Junta noposà els títols a nom de l'hospital sinó del seu president. Foren afortunats, ja que la desamortitzacióde 1855 hauria malmès tots els esforços i aportacions dels guixolencs de la Junta. D'aquesta manera,doncs, l'hospital "tenia sense tenir": dos cops a l'any demanava una almoina a la Junta de Barcelona,el gener i juliol. L'Hospital no tenia rendes, demanava almoines i així es va continuar aquest sistemaque evidentment tenia els seus defectes, ja que depenia només de la bona voluntat de la famíliaSicars, la qual detentava legalment els títols que reditaven anualment.

La Junta d'Auxilis, atabalada i esporuguida davant la crisi econòmica i financera de l'any 1866 vaproposar passar els títols a l'ajuntament ganxó i el 21 de juny de 1866 Narcís Sicars i DanielLlagustera es lamentaven de��/D�WHUULEOH�\�SURORQJDGD�FULVLV�SRU�OD�TXH�SDVD�HVWD�&LXGDG�KD�KHFKROD�GHVJUDFLD�GH�QR�SRFDV�FDVDV�\�GH�DOJXQDV�6RFLHGDGHV�TXH�VLQ�HPEDUJR�GH�FUHHUVHODV�HQ�PX\VyOLGD�SRVLFLRQ��VH�KDQ�YLVWR�REOLJDGDV�D�KDFHU�VXVSHQVLRQ�GH�SDJRV�VDOLHQGR�SHUMXGLFDGtVLPRV�ORVTXH�GH�FXDOTXLHU�PRGR�KDELDQ�ILDGR�HQ�HOODV�VXV�FDSLWDOHV�. Patien pels dipòsits invertits en laSociedad de Crédito Mercantil i demanaren que els valors es custodiessin a Sant Feliu de Guíxolsen lloc de Barcelona i també proposaven ser substituïts dels càrrecs directius

Però l'alcalde va decidir esperar a ple estiu per fer una reunió �&XDQGR�DOJXQR�GH�ORV�PLHPEURV�GHOD�DFWXDO�MXQWD�VH�HQFXHQWUHQ�UHXQLGRV�HQ�HVWD�YLOOD�HQ�OD�SUR[LPD�WHPSRUDGD�GH�YHUDQR��VHJ~QDFRVWXPEUDQ�WRGRV�ORV�DxRV��3XHV�TXH�KDELHQGR�KHFKR�DOJXQDV�LQGLFDFLRQHV�VREUH�HVWH�SDUWLFXODUKH�QRWDGR�HQ�YDULRV�GH�ORV�VUHV�XQD�LQGLIHUHQFLD�WDO�TXH�QR�GHMD�OD�PHQRU�GXGD�GH�TXH�HQ�HVWRVPRPHQWRV�WRGD�JHVWLRQ�SDUD�FRQVHJXLU�ORV�GHVHRV�GH�XQD�MXQWD�IXHUD�LQ~WLO��

Finalment, el 8 de setembre de 1866 es fa la reunió a l'ajuntament. S'ha repensat la situació, esdemana als membres de la Junta que continuïn en els seus càrrecs i es nomena a més a FrancescCibils Puig de Barcelona i Josep Robert Cogoll de Sant Feliu per substituir a Joan Font Arxer i alrecent traspassat Rafael Patxot de Barcelona. La calma tornà a la Junta i començà una fortacol×laboració entre l'administració de l'hospital i la Junta, de forma que el 1871 quan es fa l'obra dela galeria, es paga entre la Junta de Barcelona i el llegat Surís. El 10 gener 1878 degut a la mort deNarcís Sicars es nomena president el seu fill Emili Sicars Palau.

Serà a partir de l'any 1910 quan Salvador Roca, administrador de l'hospital, nota un canvi en elpresident Sicars i desapareix la bona i constant relació entre la Junta de Barcelona i l'administracióde l'Hospital. En Sicars s'havia tornat molt reservat usant els fondos de la Junta, en Roca li demanauna reunió per cobrir les baixes, en Sicars no l' escolta contestant-li sempre���TXH�GHEtD�REUDUVH�FRQJUDQ�UHVHUYD�SRU�WHPRU�DO�*RELHUQR�R�DO�$\XQWDPLHQWR�TXH�OH�WUDWDUtD�HQ�LQFDXWDFLyQ�GHO�SULPHURR�GH�PDOYHUVDFLyQ�GHO�VHJXQGR��VLHQGR�LQ~WLOHV�H�LQHILFDFHV�PLV�IXQGDGRV�UD]RQDPLHQWRV�HQ�FRQWUD��L'octubre de 1913 mort Emili Sicars, en Roca parla amb el seu fill Narcís Sicars i tampoc en treu

2311. AHMSFG, Hospital, Capsa 4

2321. AHMSFG, Secció IV, lligall 53

2331. AHMSFG, Secció IV, lligall 53 i Fons Hospital Capses 28 i 4, Marsillach, f. 72-74

171 de 297

l'aigua clara, de forma que la única opció que veu es legalitzar la Junta d'Auxilis per tal de protegirel capital (acord de la Junta de l'Hospital 6-4-1916) proposta que també aprova l'ajuntament. Escomunica aquesta decisió a Narcís Sicars i a Salvador i Josep Vidal Largache, representants de laJunta d'Auxilis i aquests no contesten. En Roca s'assessora amb juristes, demana àdhuc laintervenció del bisbe de Girona, però res s'aconsegueix. Es convoca una gran reunió a l'hospital el23 de setembre de 1917 amb tots els successors dels que havien creat la Junta d'Auxilis i se'ls explicael cas. Bonaventura Plaja i Ferran Gispert, de Barcelona surten elegits per entrevistar-se amb Sicarsperò no arriben a cap acord.

L'ajuntament, la Junta de Beneficència i l'administració de l'hospital veuen que s'ha de trobar algunasolució, ja que saben positivament que els fondos invertits donen molt més que no la míseraaportació trimestral que reben i exigeixen aclarir els comptes, saber quin és el capital exacte invertit,en quins valors en concret,....

S'estava pagant el preu de l'ocultació de 1855. En aquells moments i davant l'embranzidadesamortitzadora del Govern, no va convenir deixar aquests fondos en nom de l'hospital, i moltmenys es va legalitzar la Junta d'Auxilis com associació. Es partia de la bona entesa i voluntat delssocis, sobretot del seu president, Sicars. Però el temps passà, les generacions noves tenien altresproblemes i preocupacions, Sant Feliu ja es veia molt lluny i havien desaparegut els socis fundadors,fills tots encara de la ciutat. Dit d'altra manera, malgrat anar-se enviant una quantitat fix trimestral,s'havia trencat el lligam solidari-caritatiu entre la ciutat guixolenca i la Junta d'Auxilis, que japràcticament no feia reunions i es limitava a complir amb el tràmit de l'enviament trimestral. Ambla particularitat que els valors estaven tots a nom de la família Sicars; legalment eren seus. I ara permotius que nosaltres desconeixem, es produïa aquest conflicte entre l'hereu Sicars i l'hospital. Irecordem-ho que tenia lloc en uns anys intensos: la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, estavacapgirant moltes economies catalanes. Mentre molts patrons, comerciants i empresaris s'enriquien,la majoria de treballadors, o bé perdia la feina, o bé veia com el seu jornal pujava molt més a poc apoc que el preu dels productes bàsics de roba, menjar i habitacle.

L'administrador de l'hospital Salvador Roca es lamenta que per protegir l'hospital ara s'hagi arribata l'extrem de deixar-lo desemparat, ja que legalment, la Junta d'Auxilis no existeix com a tal malgrattots saber que sí i ho escriu ��SDUD�TXH�ODV�JHQHUDFLRQHV�YHQLGHUDV� WHQJDQ�GH�HOOR�QRWLFLD�FRQH[DFWLWXG��HQFDUHFLHQGR�QR�VH�DSHOH�QXQFD�DO�VLVWHPD�GH�LQWHUSUHWDFLRQHV��TXH�SRU�FRQWUDULDV�D�ODLGHD�SULPLWLYD�VLHPSUH�SXHGHQ�UHVXOWDU�IXQHVWDV�

El procés durarà fins el juny de 1929, quan l'administrador Salvador Roca aconsegueix arribar a unacord amb en Sicars per saber el capital i valors exactes que tenia la Junta d'Auxilis (100 obligacionsdel ferrocarril de Barcelona a França, 200 obligacions de la Diputació de Barcelona i 65 obligacionsde Catalana de Gas i Electricitat). Es dipositen aquests valors en el Banc Hispano Americà il'hospital cobrarà cada any 8.291 pessetes en lloc de les 4.000 que els enviaven fins ara .

Acabada la guerra civil, la Junta de Barcelona continuà enviant diners a l'hospital però el mes de junyde 1940 va exigir que en la Junta no hi hagués cap representant de la Junta Administrativa de

2341. AHMSFG, Secció IV, lligall 53: "JUNTA DE AUXILIOS RESEÑA HISTORICA"

2351. Hospital, Capsa 11, LLibre d'Actes, folis 334-335

172 de 297

l'hospital ja que sembla que la seva presència, no s'explica el perquè, coarta els donatius, i a més nopoden assistir pràcticament a cap de les reunions que es fan a Barcelona.

Amb la postguerra de fons, la Junta va enviant mensualment a l'hospital quantitats que oscil×lenentre les 1.500 i 2.500 pessetes mensuals, producte dels valors dipositats i d'aportacions personalsde descendents guixolencs. L'any 1953, per celebrar el centenari de la Junta d'Auxilis aquesta dónaels diners per arreglar l'escala interior i posar-hi escalons de pedra artificial. L'any 1956 la Juntaenvia 20.000 pessetes.

L'any 1957, amb lleis més estrictes que controlaven qualsevol inversió, la Junta d'Auxilis deBarcelona proposà a l'hospital que aquest es fes càrrec directament dels Valors existents, ja queresultava cada cop més dificultós mantenir l'existència d'una associació "inexistent" que tenia unsforts lligams personals entre els seus membres quan es va crear però que ara, ja feia cent anys, ladispersió i desconeixement de molts dels hereus i successors l'havia difuminada. No era doncs,només la causa legal la que va portar a la dissolució de la Junta d'Auxilis, sinó també el pas deltemps, "l'oblit de la vila nadiva" de les noves generacions.

La mort de l'últim president i dipositari dels valors, el sr. Josep Manuel Vidal Largacha, precipitàla dissolució. Cal llegir l'explicació que feren els pocs membres de la Junta que quedaven en lareunió que tingué lloc a Sant Feliu de Guíxols el setze de setembre de 1957 per lliurar els valors: �/DMXYHQWXG�DFWXDO��QXHVWURV�KLMRV��\D�QR�VLHQWHQ��SRU�OD�WLHUUD�GH�VXV�DEXHORV�PiV�LQWHUpV�TXH�SRUFXDOTXLHU�RWUD�SREODFLyQ�YHUDQLHJD��GRQGH�VROR�DFXGHQ�GH�SDVR��VLQ�HO�PHQRU�FRQWDFWR�FRQ�ORVQDWXUDOHV�� LJQRUDQGR� VXV� QHFHVLGDGHV� VRFLDOHV� \� GRQGH� VH� VLHQWHQ� IRUDVWHURV� \� WRWDOPHQWHGHVYLQFXODGRV����+D\�TXH�WHQHU�HQ�FXHQWD�TXH�OD�-XQWD�GH�$X[LOLRV�HV�SUDFWLFDPHQWH�GHVFRQRFLGD�HLJQRUDGD�VDOYR�SRU�FRQWDGtVLVPR�QXPHUR�GH�SHUVRQDV�\�TXH�VX�IXQFLyQ�HV�SXUDPHQWH�DGPQLVWUDWLYD��Més clar i dur, impossible. Aquests últims membres de la Junta d'Auxilis, Bonaventura Plaja Tapis,Josep Estrada Mundet, Fernando Gispert Maury i Manuel Bosch Mauri no feien res més quereconèixer que el temps no perdona. Lliuraren a l'hospital 420.000 pessetes en valors i DeuteAmortitzable. Després de cent quatre anys d'existència, desapareixia el referent caritatiu i solidarimés important que havia tingut la ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Una Junta que havia estat lamostra palpable de l'arrelament a la terra d'una sèrie de guixolencs que lluny de la mateixa, oferiauna part dels seus guanys com a homenatge a la seva infància.

(/�//(*$7�685Ë6

El nou de novembre de 1855 es va convocar una reunió a l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, en

2361. AHMSFG, Hospital Capsa 38

173 de 297

la qual a més de participar-hi els regidors hi eren presents els membres de la Junta de Beneficència.El motiu de la reunió era assabentar-se el testament de Joan Surís, guixolenc emigrat i afincat aL'Havana:��OHJR�YHLQWH�PLO�SHVRV�SDUD�VX�VHUYLFLR�GH�%HQHILFHQFLD�D�IDYRU�GH�ORV�SREUHV�GH�OD�YLOODGH�6DQ�)HOLX�GH�*Xt[ROV�FRQ�OD�FRQGLFLyQ�H[SUHVD�GH�TXH�MDPiV�VH�HPSOHH�GLFKR�FDSLWDO�HQ�REMHWRV�R�QHJRFLRV�SURLELGRV�SRU�OD�OH\�QL�TXH�SXGLHUDQ�GDU�PRWLYR�DO�*RELHUQR�QL�D�QDGLH�SDUD�DSRGHUDUVHGH�WDOHV�IRQGRV�\�UHQWDV��\�VLHPSUH�\�FXDQGR�HVWR�VXFHGLHUH�SXHGDQ�PLV�KHUHGHURV�R�VXV�VXFHVRUHVDSRGHUDUVH�GH�PRWX�SURSLR�GH�ORV�H[SUHVDGRV�IRQGRV� En Joan Surís especificava en les clàusulestestamentàries que s'havia de crear una Junta amb l'alcalde com a president nat, dos regidors, elrector de la parròquia i un familiar del propi Surís. També especificava que els valors s'havien de dipositar en una arca tancada amb tres claus: una per al familiar, una altra per a l'alcalde i l'altre peral rector. La presa de decisions seria per majoria de vots. Un cop escoltat el testament, es nomenàa l'alcalde, Jaume LLoveras, com a president i als dos regidors Pere Puig i Joan Martí.

Vint mil duros. Joan Surís, per la seva llunyania de Barcelona, no havia volgut participar en la Juntad'Auxilis, però no hi ha dubte que en la seva mort havia pensat molt amb els seus compatricis. LaJunta Surís, com se l'anomenà, es convertí en un bon referencial caritatiu guixolenc. Quan l'hospitalrealitzà les ampliacions de l'any 1857 una bona part de les mateixes, més de dos mil duros, ho féuamb el llegat Surís, com ja hem comentat anteriorment I cada vegada que es feien obres, la JuntaSurís era requerida per col.laborar-hi, aportant en la majoria dels casos, el gruix del capital. Comhem vist en el testament, en Surís tenia també un vertader pànic als tentacles recaptadors idesamortitzadors de l'estat liberal, i a l'igual que la Junta d'Auxilis, va organitzar el seu llegat deforma que l'estat no se'l podés quedar. Per aquest motiu, no deixà els diners directament a l'hospital,ja que al ser propietat municipal, l'estat podia intervenir-hi com acabava de fer amb la Llei deDesamortització de Béns Civils del mateix any 1855. Teòricament, la Junta distribuïa els dinerssegons els seus propis acords, sense cap predisposició concreta. Tanmateix, era evident que si elllegat era per socórrer les necessitats de la pobresa guixolenca, l'hospital en seria el màximbeneficiari. I així fou. El sistema que utilitzà la Junta en tot el segle XIX des de la seva constituciófou "oferir en caritat" dos cops a l'any, l'abril i l'octubre, dos-cents duros cada vegada a l'hospital, elqual ho ingressava no com un valor fix i constant, sinó com una caritat esplèndida. D'aquestamanera, l'estat no es podria apoderar mai d'uns diners que, malgrat servir per a l'hospital, no eren del'hospital.

La segona funció del llegat Surís serví per fer l'anomenada caritat directa domiciliària. La Juntaacordava, també dos cops a l'any, el febrer i l'agost, donar 200 duros cada vegada al representantfamiliar en la Junta, en Josep Surís Reig els primers anys, i aquest els repartia entre els pobres de lavila segons les seves necessitats. I no hi ha dubte, i d'això difícilment se'n tindrà constància, que escreava amb aquest sistema un determinat clientelisme, una certa relació de dependència entre elbenefactor físic ( Josep Surís) i els pobres aliviats. Un vertader cas encara de distribució cristiana dela caritat típica de l'Antic Règim

Una altra de les activitats caritatives que feia la Junta era deixar diners en préstec, a baix interès, adeterminades persones que passaven un mal moment. Tanmateix el sistema d'inversions financeres

2371. AHMSFG, Secció IV, lligall 60

2381. El gruix de la documentació d'aquesta primera etapa del llegat Surís es troba al lligall 61,Secció IV, AHMSFG, on hi ha els Llibres d'Actes de la Junta

174 de 297

de la Junta és un bon exponent per veure com actuava la classe benestant ganxona en els seusnegocis. Malgrat que molts guixolencs feien els seus negocis i diners a Sant Feliu, invertien els seuscapitals en valors, deute de l'estat, obligacions diverses...que els administrava un parent seu radicata Barcelona. El clàssic esquema de l'hereu a la terra i el fadristern a Barcelona, donava els seus fruits.És aquest també, doncs, el cas de la Junta Surís, ja que els valors que tenia invertits, els portava,gratuïtament, el germà d'en Josep Surís, en Miquel Surís, establert Barcelona, el qual enviavatrimestralment els rèdits del capital. I no hi ha dubte que portava bé les finances, perquè malgrattotes les despeses extres fetes en l'hospital, els vint mil duros del llegat s'havien convertit en 169.124pessetes l'any 1886.

Més activitats de la Junta: socórrer als pobres en casos d'emergència produïts per un temporal, unaèpoca d'escassetat de feina...i així el febrer de 1887 a petició del mossèn, es reuní la Junta,�QHYDQGR��H�LQYDGLGD�OD�SREODFLyQ�SRU�XQ�PHWUR�GH�QLHYH�GH�HVSHVRU���PDQLIHVWDQGR�TXH�OD�FUXGHVDGHO�WLHPSR�\�HO�HVWDGR�DQyPDOR�HQ�TXH�VH�KDOODED�VXPLGD�OD�YLOOD�D�FRQVHFXHQFLD�GHO�PHWHRUR�TXHHVWDED�VRSRUWDQGR��LPSOLFDED�SURQWRV�VRFRUURV�HQ�HVSHFLH�\�PHWiOLFR�D�ODV�IDPLOLDV�SREUHV�SDUD�TXH�VLQ�GHPRUD��SXGLHUDQ�DFXGLU�D�VXV�SUHFLVDV�QHFHVLGDGHV��La Junta acordà socórrer als caps de famíliapobres amb un pa de tres o quatre lliures i una pesseta en metàl×lic. En total invertiren 227 pessetesen pa i 200 pessetes en metàl×lic.

Més inversions: el juny de 1887 la Junta pagava 300 pessetes per col×locar els timbres elèctrics quees posaren a cada llit de l'hospital per poder avisar el malalt a les germanes i l'octubre de 1889augmentaren en 50 duros la quota semestral que donava a l'hospital.

La Junta Surís confeccionava unes llistes de pobres que rebien una subvenció directa quinzenal dedues pessetes. El novembre de 1891 es queixa de l'enorme quantitat de pobres existents i no veientla possibilitat de reduir la llista, es redueix la quantitat que cobren de dues a una pesseta quinzenal.L'any 1893 a petició de l'administrador de l'hospital, la Junta canvia el sistema i quantitat: aportarà1.400 ptes trimestrals a l'hospital, en total 5.600 pessetes l'any, en lloc de les 2500 pessetes que hiaportava fins ara.

I és en aquest mateix any 1893, en la sessió del 14 d'octubre precisament, quan s'inicia un canviimportantíssim en el funcionament i finalitat de la Junta Surís. El vocal-regidor Josep Nadal,proposa construir un asil��GRQGH�WXYLHUDQ�DFRJLGD�DQFLDQRV�\�SREUHV�� La Junta aprova considerar-ho i estudiar-ho per veure'n les possibilitats de realització. Començarà ara una frenètica activitat queres té a veure amb la parsimònia i esperit relaxat amb què havia actuat aquests quaranta anysd'existència. Ofertes, subhastes, plànols, propostes ompliran les seves reunions. Inicialment, trienun solar de Gertrudis Surís���LQPHGLDWR�D�OD�ULHUD�7XHGD��\�DO�FDPLQR�TXH�FRQGXFH�DO�0DV�&DEDxDV�,però l'envergadura del projecte es va disparant i el maig de 1894 citen a l'arquitecte General Guitarttot explicant-li la intenció d'edificar un asil per orfes, desvalguts i pobres. Malgrat l'oposició delrector que ho veu desorbitat i exagerat, es redacten les bases del concurs per oferir terrenys, totexplicant a Guitart que entre terrenys i construcció, s'hi volen gastar unes 150.000 pessetes.

En la sessió del 4 de novembre de 1894 la Junta convoca en els periòdics locals el Concurs amb sisbases: els solars han d'estar fora del casc urbà però a una distància no superior a 1,5 kms; superfíciesuperior a tres vessanes; fàcil comunicació amb la població �WDQWR�SDUD�HO�PRYLPLHQWR�SHGHVWUH�FRPRHO�URGDGR� i disposar o poder disposar d'un cabdal diari de tres plomes d'aigua. Vuit propietarisoferiran els seus solars i el 29 de desembre de 1894 la Junta i el General Guitart trien el solar de lesgermanes Gumbau sempre que puguin demostrar que hi haurà aigua suficient. El solar està al final

175 de 297

del Carrer Nou del Garrofer i s’ofereix a 3.000 pessetes la vessana .

Després d'unes costoses i inacabables obres de prospecció per trobar aigua, l'agost de 1895decideixen comprar a les germanes Gumbau 4,5 vessanes a 2.000 pessetes la vessana i amb lacondició que les propietàries cedeixin els espais per construir les vies públiques necessàries. Percomprar la finca la Junta es va vendre (foren uns afortunats si pensem què va passar tres anys méstard) els 57 bitllets hipotecaris de Cuba que donaven un 6% i el 7 de març de 1896 es comprava lafinca per un valor total de 9.260 ptes.

Comprada la finca es refredaren les intencions de construir ràpidament un asil i la Junta retornà a lesseves activitats anuals: ajuda a l'hospital i repartiment entre els pobres. Tanmateix, a finals de l'any1899 l'alcalde Salvador Fàbregas capgirarà, ja definitivament, l'obsolet sistema caritatiu de lliurardiner en mà als pobres, ja que, segons ell, tantes petites quantitats a tants pobres no solucionava capproblema, de forma que s'acceptà que d'ara endavant només s'ajudaria als vertaderament necessitatsamb quantitats més altes, i per tant més salvadores i només es mantindrien ��DTXHOODV�FDQWLGDGHV�TXHHQ�FRQFHSWR�GH�DX[LOLR�VH�GDEDQ�D�ODV�PDGUHV�SREUHV�TXH�KDELDQ�GDGR�D�OX]�D�GRV�JHPHORV�\�D�ODVTXH�FRQ�GLFKR�DX[LOLR�VH�FRQWULEXtD�D�SDJDU�OD�QRGUL]D�

El creixement de la vila era evident i l'espai i l'especulació començaven a formar part dels negocisimmobiliaris i així no estranyi que el febrer de l'any 1900, un tal sr. Pascual va oferir a la Junta16.000 pessetes per als solars del futur asil. En només cinc anys el solar havia quasi duplicat el seupreu¡¡. Malgrat negar-se la Junta a tal avinença, serví per tornar a endegar el projectat asil: tornar-nea parlar, trobar solucions....

Tanmateix, la primera activitat de la Junta en el recent estrenat segle XX fou formalitzar uncontracte amb les germanes vetlladores de Sant Josep, mitjançant el qual aquestes estarien sempredisponibles per acompanyar de nit a malalts necessitats domiciliaris; rebrien en compensació 1.000pessetes anuals.

L'interès per construir l'asil creixia i l'abril de 1904 la Junta encarregava un pressupost del futuredifici a l'arquitecte municipal General Guitart; el 26 de juny del mateix any la Junta aprovava elsplànols del nou edifici i en la mateixa sessió s'acceptava la dimissió del secretari Benet Bosch i esnomenava pel càrrec en Jaume Xuclà Alsina. Val la pena seguir acuradament la Memòria del'arquitecte General Guitart per entendre no només l'arquitectura de l'edifici sinó la mentalitatganxona sobre la caritat. La memòria redactada el juliol de 1904 fou impresa per la impremta Viaderde Sant Feliu l'any 1905 i començava amb una introducció sobre el tarannà obert i caritatiu de laciutat:�6DQ�)HOLX�GH�*Xt[ROV��FRPR�WRGD�SREODFLyQ��UHJLVWUD�SRU�OH\�QDWXUDO�\�FRQVHFXHQFLD�VRFLDO�D�OD�YH]TXH� VXV� H[SOHQGLGHFHV�� D� TXH� OD� KDFH� DFUHHGRUD� VX� DEROHQJR� \� ODERULRVLGDG�� VXV� QHFHVLGDGHVFRQFHQWUDGDV�HQ�DTXHOORV�LQGLYLGXRV�TXH�SRU�VX�DYDQ]DGD�R�SUHPDWXUD�HGDG�IDOWRV�GH�WRGR�UHFXUVRQHFHVLWDQ�GHO�FRQFXUVR�DJHQR�SDUD�UHQHGLDU�VX�DIOLFLWLYD�VLWXDFLRQ�1XQFD�HQWUH�FLYLOL]DGRV�\�PHQRV�HQ�SREODFLRQHV�GH�HVStULWX�WDQ�DOWUXLVWD�FRPR�6DQ�)HOLX��KDQ�IDOWDGRWDOHV�DX[LOLRV�QL�VH�KD�FRQVHQWLGR�TXH�OD�PLVHULD�SXVLHUD�GH�UHOLHYH�GH�XQD�PDQHUD�GHVDSLDGDGDDTXHOODV�GLIHUHQFLDV�VRFLDOHV��7HVWLPRQLR�\�HMHPSOR�GH�HOOR�HV��QR�VRODPHQWH�OD�EHQHILFHQFLD�S~EOLFD�DO�HIHFWR�HVWDEOHFLGD��VLQR�ODSDUWLFXODU�\�HQ�HOOD�HO�KHUPRVR�UDVJR�GH�DOJXQRV�DFDXGDODGRV�JXL[ROHQVHV�Amb aquesta constància de la preocupació de les classes benestants per a la ajuda del veí necessitat,Guitart començava a justificar el seu projecte, basat en �SDEHOORQHV�DLVODGRV� SHUR� XQLGRV� SRU

176 de 297

JDOHULDV�R�HVFDOHUDV��per aprofitar el personal de servei.��1RV�LPSRQHPRV�GHVGH�OXHJR�OD�VHSDUDFLRQGH� VH[RV� HQWUH� ORV�PD\RUHV� GH� HGDG� \� WDPELHQ� VL� IXHUD� SUHFLVR� HQWUH� ORV� PHQRUHV� DXQTXH� QRULJXURVDPHQWH� L’edifici que presentava serviria per asilar a 10 dones, 5 homes, 5 nens i 5 germanesde la caritat en uns terrenys bons, airejats, amplis per distreure's, i a la vegada separats però propersal nucli urbà. L'edifici, segons Guitart s'havia de construir al bell mig del solar per aïllar-lo el màximpossible de les fresses exteriors i de les mirades indiscretes dels veïns, tot i que reconeixia quemalgrat dotar l'edifici���GH�IUDQFDV�FRQGLFLRQHV�HVWpWLFDV��OD�tQGROH�GHO�PLVPR�VLHPSUH�WLHQH�SDUD�ORVYHFLQRV�DOJR�GH�UHSXOVLYR� El sistema de construcció seria de tres pavellons organitzats de tal maneraque fossin fàcilment ampliables. La planta baixa seria per a serveis diürns (cuina, menjador,infermeria) i la primera planta per a dormitoris, un per a homes i l'altre per a dones, deixant la partcentral, comunicadora, com espai per als orfes i les germanes de la caritat. La construcció es fariaamb parets de rajols de 15 cms de gruix amb espais buits que fessin d'aïllant, ple d'aire o serraduresde suro. El sostre es faria amb bigues de ferro, la coberta de fusta i la solera amb teula plana. Elmosaic seria l'element del terra i el mateix Guitart considerava l'edifici dins la moda racionalista ambun toc de��JyWLFR�PRGHUQL]DGR�HQ�VXV�GHWDOOHV�\�OtQHDV�PiV�VLPSOHV�

El 3 d'agost de 1904, amb nodrida assistència d'autoritats i públic, es va posar la primera pedra a dosquarts de quatre de la tarda. Per a la construcció de l'edifici es va optar pel sistema de subhastapública de les obres: el paleta fou Joan Dardé que presentà un pressupost de 32.470 pessetes; elsfusters foren Domènec Giujaume i Miquel Buada per 7.725 pessetes i el pintor Jaume Soriano per1.190 pessetes; Miquel Coll construí les baranes i reixes de l'asil i vint llits de ferro per 16.00pessetes i Carles Miquel col×locà els vidres per 420 pessetes.

Mentre es va construint l'edifici, la Junta es ven 77 accions del Gas de Reus que els reporta 51.664pessetes per pagar les obres i decideixen reduir a la meitat els ajuts als pobres, per tal que es vaginacostumant a no disposar de l'almoina que fins ara se'ls donava, ja que amb la nova instituciódesapareixerà. El 26 de desembre de 1905 la Junta elimina l'almoina semestral oferta a l'hospital desde la creació del llegat, així com també la dels pobres, ja que el gener de 1906 funcionarà l'asil . El4 de gener de 1906 Josep Irla i Bosch, primer tinent d'alcalde es converteix en el president de la Juntade l'Asil Surís. Començà amb problemes, ja que la Junta de l'Hospital s'agafà molt malament laretirada de la subvenció semestral, que representava un 30% dels seus ingressos i passà el problemaa l'ajuntament, el qual decidí que s'estudiaria la solució més adequada.

No ha estat possible treure'n l'entrellat d'aquest afer. No hi ha dubte que la vila devia bullir aquestsanys amb el canvi que representava tenir dos centres assistencials: hospital i asil, amb l'agravant quees veia un negre futur per al primer sense l'ajuda fix de la Junta Surís. Hi havia un rerafons? Calveure l'alcalde com a eix de l'assumpte: ell era el president de la Junta de Beneficència, elrepresentant legal de la propietat de l'hospital i el president del Llegat Surís. Quin interès devia veureen deixar de traspassar diners a l'hospital? Els Manuals d'Acords del consistori no donen cap menade referència sobre una possible lluita o contraposició d'interessos entre republicans i regionalistesal veure's mermat l'hospital pel seu futur funcionament. Tanmateix, aquest 1906 representa un canvi:si fins ara el Llegat Surís era una Junta que repartia diners, ara s'ha convertit en una institució física

2391.

Memòria Guitart, any 1905, Arxiu Fundació Surís

177 de 297

i social, visible i concreta, tot cobrint una necessitat important en l’esquema assistencial guixolenc:els avis solitaris, els avis i àvies pobres incapaços de tirar endavant ells sols. En veurem el seu noufuncionament més endavant.

(/�//(*$7�9,'$/

Antoni Maria Vidal i Calzada nasqué a Sant Feliu de Guíxols l'any 1806. El seu pare era comercianti la família consta establerta a Marsella l'any 1828, on el pare establí les bases del seu negoci basaten el tràfec de mercaderies per a la Mediterrània, negoci que agafà el seu fill gran Anton Maria quanel pare, la mare i les germanes petites retornaren a Sant Feliu. Antoni Vidal es casà amb GertrudisNadal i tingueren un únic fill, Numa, nascut a Marsella el 1839. Antoni, dedicat al comerçd'importació i exportació, creà, juntament amb els seus germans, la societat naviliera "Vidal Frères"que no només feia rutes mediterrànies, sinó també a Amèrica i a la Xina. A mesura que li creixienels negocis, Vidal invertí en Borsa i empreses diverses, es relacionà amb l'alta societat francesa, eraamic de Ferdinand Lesseps, constructor del canal de Suez, del qual Vidal en tenia moltes accions,fou amic de l'emperador Napoleó III que l'honrà amb la Legió d'Honor i en una de les sevespropietats del sud de França s'hostatjà la reina espanyola exiliada Isabel II.

"Le catalan riche" l'anomenava l'emperador Napoleó III. I malgrat la riquesa, mai oblidar la seva vilanadiua ni els problemes de les classes menys privilegiades. La filantropia arribava en ell a grauextrem. Ja hem vist com havia fet un tracte privat amb l'administrador de l'hospital Narcís Marsillachtot donant-li una quantitat fix anual, així com els beneficis del primer teatre construint per ell mateixa Sant Feliu, "l'Alsina". Feia petites caritats a tots els espanyols emigrats amb necessitats i tambéajudava individualment a tots els guixolencs que li escrivien explicant-li els seus problemeseconòmics i familiars. A nivell municipal, va obrir la subscripció per les obres del nou portguixolenc l'any 1863 amb 6.000 duros i col×laborà en les despeses de la conducció de l'aigua potablea la vila.

Tanmateix fou en el seu testament, de 4 de març de 1867, un any just abans de morir-se, quan Vidalmagnificà el seu acte de caritat envers Sant Feliu. El testament, en la seva part caritativa, deixava300.000 francs per als establiments de beneficència de Marsella i �OHJR�SDUD�HO�3XHEOR�GH�6DQ�)HOLXGH�*XL[ROV��PL� SDWULD�� XQD� UHQWD� DQXDO� GH� TXLQFH�PLO� IUDQFRV� �GLJR� IUDQFRV� ��������� HQ� UHQWDIUDQFHVD�GHO�WUHV�SRU�FLHQWR��D�OD�TXH�VH�WHQGUi�TXH�GDU�HO�HPSOHR�VLJXLHQWH���RFKR�PLO�IUDQFRV��GLJR

2401.

La línia principal d'exposició d'aquest capítol està extreta de Torrent i Fàbregas, Joan "Benefactors guixolencs. Antoni Vidal (1806-1868)", Estudis del Baix Empordà, nº 7, any 1988, pp147-206

178 de 297

IUDQFRV��������VHUDQ�UHSDUWLGRV�WRGRV�ORV�DxRV�D�ODV�IDPLOLDV�SREUHV�PDV�QHFHVLWDGDV�GH�6DQ�)HOLXGH�*Xt[ROV��QR�SXGLHQGR�GDU�PHQRV�GH����IUDQFRV�QL�PiV�GH�����D�FDGD�XQR��GLFKR�UHSDUWR�GHEHUiKDFHUVH�FDGD�DxR�HO�GLD�GHO�DQLYHUVDULR�GH�PL�PXHUWH�/RV�UHVWDQWHV�������IUDQFRV�GHEHUDQ�VHUYLUSDUD�SDJDU�XQR�R�GRV�EXHQRV�PDHVWURV�D�ILQ�GH�TXH�ORV�KLMRV�GH�HVWH�SXHEOR�SXHGDQ�VHU�HQVHxDGRVJUDWLV��SDUWLFXODUPHQWH�GH�ORV�SREUHV��.

Quinze mil francs anuals aconseguits al 3% significà que havia dipositat en valors de l'estat francèsla quantitat de 500.000 francs, que en aquells moment representaven unes 470.000 pessetes.

El primer problema que es plantejà l'ajuntament, un cop es felicitaren tots plegats per la granaportació, fou saber qui seria l'administrador d'aquest llegat. L'estat francès, per pagar els interessosanuals, exigia la creació d'una Junta oficial i l'encarregat de crear-la, com a marmessor i executortestamentari, fou el fill d'Antoni Vidal, Numa. I aquí començaren els problemes que àmpliamentexplica Joan Torrent en el seu article. L'ajuntament estava acostumat a administrar i/o controlar elsdiners de la beneficència, bé a través de la Junta de Beneficència, bé nomenant l'administrador del'hospital o en el cas especial de la Junta Surís, amb una majoria de la Junta formada per càrrecsmunicipals. Amb aquesta idea va escriure a Numa tot oferint-li la creació de la Junta formada permembres de l'ajuntament, membres de la Junta d'ensenyament i dos o tres veïns solvents.(M.A 2febrer 1869). Numa Vidal no ho veia clar, va demanar dictamen a diversos advocats barcelonins,entre ells els guixolencs pare i fill Sicars, i després de barallar-se i tensar-se les relacions entre Numai l'ajuntament, el primer decidí el 15 de juny de 1871 creà la Junta Vidal formada per l'alcalde, eljutge municipal i el rector de la parròquia.

Es pot entendre les prevencions de Numa de donar un poder excessiu a l'ajuntament si consideremels anys en el quals té lloc tot el procés: ens trobem dins el Sexenni Revolucionari, amb unes JuntesRevolucionàries Municipals i una inestabilitat política i social preocupant. Numa no veia clardescansar tot el pes del llegat en uns consistoris inestables i optà per una solució que, evidentment,no agradà a l'ajuntament guixolenc que es veia menyspreat en el control del llegat.

Les dissensions no tardaren en arribar: la primera junta començà les seves activitats creant uncol×legi de 2on ensenyament, en lloc d'afermar la base de la primera ensenyança en la qual podienaccedir-hi fàcilment els fills de famílies pobres. El febrer de 1872 el nou alcalde Pere Caimó nonomés es negà a formar part de la Junta, sinó que el 24 de febrer va declarar il×legals tos els actesi acords de la Junta Vidal. Tanmateix aquest primer any el 4 de març, aniversari de la mort de Vidal,es va repartir l'almoina de la següent manera: 181 pobres a 10 duros cadascú, 1 pobre a 11 duros i18 pobres a 14 duros, en total 2.073 duros .

Començà un estira i arronsa entre l'ajuntament i el jutge municipal amb impugnacions creuades,denúncies, plets i el 19 de març de 1874, l'Audiència Territorial donava la raó a l'existència de laJunta i anul×lava els acords de l'ajuntament. L'ajuntament claudicà, el col×legi anà funcionant, cada4 de març es feia un repartiment als pobres que prèviament s'havien apuntat en una llista i no foudins el 28 de gener de 1880, amb l'alcalde Rafael Patxot quan l'ajuntament va reconèixer i dignificar

2411. AHMSFG, Secció IV, lligall 39

2421. AHMSFG, Hospital, Capsa 16, LLibre d'Actes f. 75

179 de 297

la figura d'Antoni Vidal tot posant una làpida en la Casa de la Vila amb el seu testament il'agraïment del poble.

Però les topades foren continues: l'any 1880 amb l'intent infructuós del jutge de portar els ParesEscolapis per encarregar-se del col×legi Vidal i l'any 1882 amb la pròpia dimissió de l'alcalde FerranJubert de la Junta Vidal. Aquesta dimissió anà acompanyada d'una carta de l'ajuntament a NumaVidal explicant-li el desastre amb què s'havia convertit la Junta.

L''any 1883 fou crític ja que amb l'embolic organitzat, els dos membres que quedaven de la Junta nocobraren a temps la renda anual i el 4 de març no es pogué repartir els 8.000 francs entre els pobresguixolencs. L'ajuntament nomenà una comissió per analitzar, amb advocats, de quina manera elllegat podia passar a mans municipals i en la mateixa sessió del 5 de març de 1883 els regidorsreunits feien constar en acta que� �� HQ� HVH�PRPHQWR� VH� KD� REVHUYDGR�TXH� ORV� EDMRV� GH� OD� FDVDFRQVLVWRULDO�VH�KDOODQ�RFXSDGRV�SRU�YDULDV�SHUVRQDV�SREUHV�GH�OD�SREODFLyQ��OR�PLVPR�TXH�SDUWH�GHOD� SOD]D� HVWDED� WDPELpQ� DWHVWDGD� GH� YHFLQRV� HQ� DFWLWXG� SDFtILFD�� SUHVHQWiQGRVH� OXHJR� DO$\XQWDPLHQWR�XQD�FRPLVLyQ�GH�FXDWUR�SHUVRQDV�TXH��HQ�UHSUHVHQWDFLyQ�GH�ORV�YHFLQRV�DOOt�UHXQLGRV�HQ�VX�P\RU�SDUWH�SREUHV��YHQtDQ�D�H[SRQHU�D�OD�&RUSRUDFLyQ�ORV�SHUMXLFLRV�TXH�VH�OHV�LUURJDEDQ�SRUQR�IXQFLRQDU�OD�-XQWD�GHO�OHJDGR�GHO�EHQHPpULWR�SDWULFLR�'��$QWRQLR�9LGDO��\D�TXH�ORV�SREUHV�QRKDEtDQ�SRGLGR�SHUFLELU�OD�OLPRVQD�

L'ajuntament proposà a Numa Vidal amplià la Junta a cinc membres per dispersar les tensions ievitar, com ara, que la Junta quedés reduïda a només dues persones. Res s'aconseguí, Numa esdesentengué de les petites picabaralles guixolenques i la Junta continuà funcionant amb dosmembres. No fou fins el 30 d'agost de l'any 1889 que l'ajuntament tornà a lloar la memòria del'insigne benefactor posant el seu nom al Carrer dels Arbres, el carrer més important del poble,convertit fins l'actualitat en la Rambla Vidal. L'any següent, 1890, l'alcalde Sebastià Cateura esreintegrà a la Junta Vidal la qual estudià la possibilitat d'ampliar l'ensenyament al batxillerat. Laresposta de l'ajuntament ( 20 de setembre de 1890) fou taxativa: ��'LVFXWLGD�DPSOLDPHQWH�HVWDFXHVWLyQ�\�UHVXOWDQGR�TXH�FRQ�HOOD�VH� IDYRUHFHUtDQ�SULQFLSDOPHQWH� ORV� LQWHUHVHV�GH� ODV� IDPLOLDVSXGLHQWHV��VH�DFXHUGD�GHVHFKDUOD�� No hi ha dubte de l'existència de faccions i interessos creats enla població que demostren l'interès d'aquestes "clases pudientes" en desviar la filosofia i la pràcticadel llegat Vidal de les classes pobres i aprofitar-se'n elles.

L'any 1891, davant la possibilitat que la Junta encarregués l'ensenyament del col×legi Vidal a unacongregació religiosa, l'ajuntament reinicià les gestions per aconseguir controlar el llegat. Requeríaltra volta un dictamen d'advocats i àdhuc s'entrevistaren a Marsella amb el propi Numa Vidal, elqual es desentengué altra volta de l'assumpte tot dient que ell ja havia complert suficientmentnomenant la Junta i que ja no era competència seva. Res s'aconseguí, els Germans de la DoctrinaCristiana arribaren a Sant Feliu de Guíxols l'any 1891 i la Junta Vidal lligà amb ells un tractemitjançant el qual els subvencionava per tal que els "hermanos" s'encarreguessin gratuïtament del'ensenyament dels pàrvuls i de l'idioma francès, i d'aquesta manera el col×legi Vidal es podriadedicar més a l'ensenyament elemental i el batxillerat. Segons l'estudi de Joan Torrent, lessubvencions entre 1891 i 1901 pujaren a 39.633 pessetes, o sigui unes 3.600 pessetes anuals, lameitat del llegat Vidal per ensenyament. Les relacions entre la Junta Vidal i l'ajuntament esnormalitzaren i aquest sistema funcionà fins l'any 1942 quan el col×legi Vidal desaparegué i s'integràen el Grup Escolar Gaziel.

Mentre l'organització i funcionament del col×legi, amb interessos creats per bona part de la població

180 de 297

portaren a la problemàtica que acabem d'analitzar, no hi hagueren tants problemes en l'altra part delllegat, els 8.000 francs anuals per repartir entre els pobres. El fet que fos una activitat que noméstenia lloc un cop l'any, sense més transcendència, féu més fàcil la seva gestió i administració. Unsdies abans del 4 de març, aniversari de la mort del fundador Antoni Vidal, la Junta passava unspapers per la població comunicant la possibilitat d'apuntar-se en una llista de pobres. Aquesta llistaera examinada per la Junta, i suposadament deurien demanar informació en casos dubtosos a la Juntade Beneficència, ja que no es podia socórrer a tots els que s'apuntaven doncs s'havia de complir lavoluntat del testador ( ni menys de 50 francs ni més de 250 francs). Els primers anys, el canviaproximat sortia a unes 47,5 pessetes la quantitat mínima ( els 50 francs) i aquest preu es va mantenirfins la Primera Guerra Mundial. El canvi favorable a la pesseta en aquesta època va fer que moltsanys els 8.000 francs es convertissin en nou o deu mil pessetes, fet que permetia subvencionar a méspobres. Així si l'any 1886 es donà l'almoina a 160 pobres, anys més tard, ja en ple segle XX, espogueren arribar a subvencionar 224 pobres. Durant la Primera Guerra Mundial, la renda del DeutePúblic baixà fins a 6.000 pessetes i la Junta es veié obligada a rebaixar, l'any 1917, la subvenció de47 pessetes a 40 pessetes per a subvencionar 150 pobres. L'any 1920 ja es situà l'almoina en 22pessetes, l'any 1925 cobraren 18 pessetes, i l'any 1927 147 pobres cobraren 10 pessetes. Larecuperació del franc l'any 1932 permeté donar 26 pessetes a cadascun dels 122 pobres llistats i l'any1936 145 pobres reberen 24 pessetes. Fou l'últim any de repartiment del llegat Vidal. Fins l'any 1950no es pogué cobrar el que restava del llegat i la reconversió del franc i la pesseta donà, com aliquidació del llegat Vidal, 14.033 pessetes, que es repartiren així: 4.000 pessetes per a l'HospitalMunicipal, 4.000 pessetes per a l'Asil Surís, i la resta a la família del darrer director del Col×legiVidal, Julià Bohigas .

/(6�$/75(6�'21$&,216�'(�/$�6(*21$�0(,7$7�'(/�6(*/(�;,;

181 de 297

No ens pensem però que la caritat i/o solidaritat guixolenca es limità a les grans aportacions que hemanalitzat. Ja abans com hem vist i darrera de la Junta d'Auxilis, del llegat Surís o Vidal, molts altresguixolencs i guixolenques, afincats a la població o enyorats en les parts més llunyanes dels mars,engruixiren les sempre buides arques de l'hospital, i així en el Llibre d'Actes de la Junta deBeneficència i a vegades en el Manual d'Acords de l'ajuntament, surten consignades diversesdonacions i llegats que, si bé no tenien la importància quantitativa dels anteriorment citats, foren tano més importants per mantenir viu l'esperit d'ajuda i de solidaritat entre els guixolencs.

La més matinera, arribades les germanes de l'hospital, és la que realitzava Ernest Vidal i Calzada,germà de l'Antoni Vidal. Ernest Vidal, que vivia a cavall entre Barcelona i Sant Feliu, fou diversesvegades regidor de l'ajuntament ganxó. Des de l'any 1859, Ernest donava una gratificació de duespessetes a cada pobre convalescent que sortia de l'hospital, i també s'encarregava de pagar el cirurgiài el barber. Anys més tard, el 1892, i per mantenir aquesta caritat va oferir a l'hospital vintobligacions del ferrocarril d'Almansa a Madrid d'un valor nominal de 9500 pessetes que redituavenun 3% . I en el seu testament de 15 febrer 1904 (morí el 7 de maig de 1909) deixà 25.000 pessetesa l'hospital en valors del Deute Perpetu Interior. Un record de l'hospital continuat al llarg de 50 anys.

Una altra donació important, que no afectà a l'hospital, fou la realitzada per Francesc Jofre Paradísen el seu testament de 29 de maig de l'any 1877. Jofre deixava 100 obligacions del ferrocarrilBarcelona-Saragossa amb un interès anual del 6% per dotar amb els beneficis tres noies pobresnaturals i veïnes de Sant Feliu de Guíxols sempre que es casessin dins l'any corresponent al sorteig.La junta estaria formada per l'alcalde, dos regidors, i els dos mestres més antics del poble i els dotsserien de 200 duros cadascun. L'any 1971 encara existia el llegat dels 200 duros tot i que des de 1964no es feia la publicació anual del que es cobrava. L'any 1972 l'ajuntament traspassà aquest llegat ala Junta de l'Asil Surís, la qual tornà a oferir un màxim de 1.000 pessetes per noia pobra casada. Elpatrimoni encara eren les mateixes cent accions del ferrocarril Barcelona-Saragossa amb un capitalnominal de 50.000 pessetes.

L'agost de 1877, pocs mesos després del llegat Jofre Paradis, la família Aballí i de los Ríos comunicala donació a l'hospital feta pel seu pare, el guixolenc Francesc Aballí Esteva, mort a Matanzas(Cuba), donació que pujava a 420 duros.

L'any següent encara es farà un clàssic repartiment d'almoina del pa, quan el 12 d'octubre de 1878,amb motiu de la vinguda del bisbe de Girona Tomàs Sivilla per beneir les tres campanes de laparròquia, les tres padrines i sufragants de les mateixes, Dominga Juera, Josefina Largacha de Vidali Concepció Tapís de Plaja, repartiren als pobres 500 pans de sis lliures i una pesseta a cada pobre( El Eco Guixolense, 13 octubre 1878)

L'abril de 1879 la Junta de Beneficència acordà posar una làpida a Narcís Sicars i LLigoña, que desde la Junta d'Auxilis de Barcelona havia ajudat sempre a l'hospital. La Junta també agraí a les

2431. AHMSFG, Fons Hospital, Capsa 11

2441. AHMSFG, Fons Hospital, capsa 16

2451. AHMSFG, Secció IV, lligalls 40, 43 i 49 i Llibre d'Actes Arxiu Surís

182 de 297

germanes Ana i Maria Blanch Baguer el donatiu en roba per valor de 1544 duros i decidí posar unaplaca a l'hospital amb el nom de les persones que fessin un donatiu superior a 1.000 pessetes.

A finals del mateix any, el novembre la Junta va rebre un donatiu de 500 duros de Sebastià Plaja iun altre de la mateixa quantitat de Feliu Bascós y Boet. L'any 1884 acceptà una almoina de 2.500ptes de la família de D. Manuel Llagostera Baguer

L'altre referència de donatius la trobem deu anys més tard, quan el gener de 1888 la Junta agraeixa Jaume Cibils, guixolenc resident a Montevideo, una remesa de robes i mobles. També es col×locauna làpida a nom de Feliu Vidal Busó per haver donat 2500 pessetes

El desembre de 1897 l'hospital rep un llegat de 10.000 pessetes de la viuda de Josep M Cibils. Ambaquests diners l'hospital efectuarà petites però necessàries reformes. L'any següent hi ha un llegat de2.500 pessetes de Pere Estrada Bernich. El mateix any Josep Remus Rufí consigna en el seutestament un donatiu de 10.000 pessetes quan es mori la seva esposa i usufructuària, Maria LLuïsaCibils, però aquesta ja els dóna en vida, amb la condició que s'inverteixin per comprar llits, construirsales per separar els malalts infecciosos i habilitar també un espai per a sala d'operacions

Si molts d'aquests llegats provenien de guixolencs emigrats, l'últim donatiu del segle serà d'unaustríac resident a Sant Feliu de Guíxols. El súbdit austríac R. Pecher havia edificat una fàbrica detaps i la seva casa en el camí de Mascanada, i com a reconeixement a la vila que havia posat el seunom a la plaça i carrer que havia construint, donà a l'hospital 1.000 ptes i altres mil l'octubre de 1899

/+263,7$/�'(�6$17�)(/,8�(1�/$�6(*21$�0(,7$7�'(/�6(*/(�;,;

Les germanes, allotjades en una de les cases veïnes propietat de l'hospital, anaven fent la seva feinaperò també anaven trobant inconvenients a l'estructuració dels serveis els quals volien adaptar a lesseves necessitats. El 13 de març de 1861 el seu Director General escrivia des de Vic a la Junta deBeneficència queixant-se que en l'oratori-capella de l'hospital no hi havia confessionari, obligant a les germanes anar a l'església, fet que significava descuidar les seves obligacions envers elsmalalts. La Junta, escoltada la petició d'instal×lar un confessionari, la passà a l'ajuntament perquèprengués les mesures oportunes

Més enrenou portà l'any 1861 una llei aprovada 29 juliol que obligava a tots els hospitals a tenir elcàrrec d'Aministrador-Dipositari, retribuït i amb dipòsit de fiança per exercitar-lo. Amb aquest càrreccessaven les Juntes de Govern de l'Hospital, ja que la llei considerava que hi havia masses

2461. AHMSFG, Manual Acords 17 març i 28 juny de 1895 i 8 d'octubre 1899

2471. El gruix documental d'aquest capítol correspon a AHMSFG, Hospital, Capsa 11, Actes de laJunta Municipal de Beneficència

183 de 297

interferències entre patrons d'hospital, Juntes de Beneficència, Juntes de Govern i Administradors.Ara, amb la Junta de Beneficència i l'Administrador-Dipositari es considerava que era suficient percobrir les necessitats assistencials de la població pobre malalta. Al mateix temps s'havia de crear unaJunta Parroquial �SDUD�VRFRUUHU�D�GRPLFLOLR��OD�V�QHFHVLGDGHV�WUDQVLWRULDV�GH�SRFR�WLHPSR� i unaJunta de Senyores per atendre la lactància i cura dels expòsits. D'aquesta manera els hospitalsquedaven en la seva pura funció assistencial sanitària.

La Junta de Beneficència, en la reunió del 25 agost, sorpresa pel canvi que això comportaràconsidera que aquesta llei ��QR�SXHGH�KDFHU�UHIUHQFLD�HQ�PDQHUD�DOJXQD�D�HVWD�+RVSLWDO�GH�HQIHUPRVSREUHV��GRQGH�WRGRV�ORV�DGPLQLVWUDGRUHV�KDQ�DFWXDGR�GH�IRUPD�LPSHFDEOH��VLQ�FREUDU��FRPR�ORV�PiVGLOLJHQWHV�SDGUHV�GH�IDPLOLD����; un hospital, segueixen, on fins i tot i tot l'últim administrador, elprevere Narcís Marsillach, quan ja no podia més es va instal×lar a viure en la casa del costat del'hospital i va repartir els seus pocs diners entre els pobres, �3XHGH�SXHV�HO�*RELHUQR�FRQILDU�HQ�ODYLUWXG�GH�ORV�KLMRV�GH�XQD�1DFLyQ�HVHQFLDOPHQWH�FDWyOLFD�TXH�VH�DUURMD�DO�WUDYpV�GH�ORV�PDUHV�\�GH�ORV�PiV�UHPRWRV�\�SHVWLOHQWHV�FOLPDV��SDUD�FDWHTXL]DU�\�FLYLOL]DU�D�XQRV�SREUHV� LGRODWUDV�\�HQSDUWLFXODU�HQ�ORV�GH�HVWD�YLOOD�TXH�PX\�IDFLOPHQWH�VDEUDQ�VDFULILFDU�XQD�PLQLPD�SDUWH�GHO�GLD�DOJXQDGH�VXV�FRPRGLGDGHV�\�DSOLFDU�VX�DFWLWXG��VX�LQWHOLJHQFLD�\�VX�GHVLQWHUpV�HQ�REVHTXLR�GH�OD�GH�VXVKHUPDQRV�\�FRPSDWULRWDV�HQIHUPRV�\�GHVYDOLGRV��Tanmateix, continuava la Junta, a Sant Feliu deGuíxols ningú acceptaria �XQ� FDUJR� UHWULEXLGR� D� FRVWD� GH� OD� LQGLJHQFLD�� SRUTXH� VH� FUHHUtDQGHVKRQUDGRV��al mateix temps que cessarien els seus donatius particulars dels benefactors���1R�ORGXGH�9�6���HVWD�-XQWD�FRQRFH�ODV�IXHQWHV�GH�GRQGH�GLPDQDQ�ODV�OLPRVQDV�FRQ�ODV�TXH�HO�KRVSLWDO�VHVRVWLHQH�\�SXHGH�DVHJXUDU�TXH�OR�PLVPR�VHUtD�FRORFDU�DO�IUHQWH�XQ�HPSOHDGR�UHWULEXLGR�TXH�VHJDUVHSRU� FRPSOHWR�� �1R� TXHUHPRV� TXH� FRQ� QXHVWUR� GLQHUR� GDGR� YROXQWDULDPHQWH�� HO� Q~PHUR� GHHPSOHDGRV�DXPHQWH!��HVWD�HV�OD�H[SUHVLyQ�XQiQLPH�TXH�VDOH�GH�WRGDV�ODV�ERFDV��� La petició finalera òbvia: demanar al Governador Civil que no apliqués l'ordre.

Però en la reunió de la Junta de Beneficència del 21 d'octubre del mateix 1861 ja han rebut l'ordretaxant i precisa del governador: dimissió de la Junta de Govern de l'hospital i nomenament d'unAdministrador retribuït. Ordena també el Governador la creació de la Junta Parroquial i la Junta deSenyores. La Junta nomena per la Parroquial als preveres Vidal Comte i Benet Arxer, a D JosepSendra, Joan Viñas, Ramon Massanes, Carles Sabater, Domènec Barris i de president el prevereCayetano Geronés, vocal de la Junta de Beneficència; i al mateix temps��HVWD�-XQWD�QR�FRQVLGHUDQHFHVDULR�HO�QRPEUDPLHQWR�GH�OD�-XQWD�GH�&DULGDG�GH�6HxRUDV�HQ�UD]yQ�D�TXH�QR�VH�WLHQHQ�PHPRULDHQ�HVWD�SREODFLyQ�GH�TXH�VH�KD\D�GDGR�D�OD�ODFWDQFLD�QLQJXQ�H[SRVLWR�\�TXH�FRPR�QR�HV�SREODFLyQGH�WUiQVLWR�GH�RWUDV�QR�SDVDQ�SRU�HOOD�H[SyVLWRV�SDUD�VHU�FRQGXFLGRV�D�OD�FDSLWDO�\�ILQDOPHQWH�ORVHQIHUPRV�SREUHV�FRPR�TXH�HV�WiQ�FXLGDGRV�SRU�KHUPDQDV�WHUFLDULDV�TXHGDQ�ELHQ�VHUYLGRV�\�DVLVWLGRV\�VHUtD�HQ�PHQRVSUHFLDU�R�GHVFRQILDQ]D�GH�HVWDV�HO�QRPEUDPLHQWR�GH�-XQWD�GH�6HxRUDV�.

Respecte a l'administrador de l'hospital apliquen una solució salomònica: nomenen a FrancescGirbau amb un sou anual de 2.000 rals. Un cop el Governador Civil li accepta el càrrec el 28d'octubre, en Girbau renuncia al seu sou a favor de l'hospital: feta la llei, feta la trampa.

L'any 1864 el personal de l'hospital era el següent: per un costat el personal extern ( metges,cirurgians, sagnadors). Els metges s'anaven tornant per mesos o trimestres en el servei de l'hospitali eren pagats a través de l'ajuntament. El personal intern i fix el formaven les germanes FrancescaPlanas, Teresa Escayolà, Maria Puig, Coloma Esplugues que cobraven 1.213 rals anuals entre totes,i el matrimoni format per Narcís i Maria Cosp, el primer com infermer amb un sou de 1.440 rals

184 de 297

anuals i la seva dona com a serventa amb un sou de 730 rals anuals

Respecte al moviment econòmic, els ingressos i les despeses oscil×laven al voltant dels 18.000-19.000 rals anuals. Els ingressos corresponien un 20% al lloguer de cases i finques i la resta a captes,almoines, donatius i subvencions de la Junta d'Auxilis de Barcelona i la Junta Surís. Respecte a lesdespeses, el 40% era per manutenció, un altre 40% per sous, i la resta per medicaments, capella,reposició de material i roba..Respecte al nombre de malalts i estances que es realitzen és bastant irregular amb una lleugeratendència a augmentar tant el nombre de malalts com el la mitjana d'estada a l'hospital

120%5(�'(�0$/$/76�,�(67$1&(6�$�/+263,7$/�'(�32%5(6�'(�6$17)(/,8�'(�*8Ë;2/6�(1�(/�3(5Ë2'(���������� ( AHMSFG, Hospital, Capsa 7)

���������$1<6 �1��0$/$/76 ����1��(67$1&(6 �0LWMDQDHVWDQFHV�0DO

1861 60 2.503 42 dies

1862 65 1.876 29 dies

1863 59 1.629 28 dies

1864 64 2.261 35 dies

1865 75 2.876 38 dies

323 11.145 34 dies

2481. AHG Diputació, Beneficència 4344.31-4344.40

185 de 297

'(63(6(6�(1�$/,0(17$&,Ï�$�/+263,7$/�'(�32%5(6�'(�6$17�)(/,8'(�*8Ë;2/6�/$1<����� ( AHG, Diputació, Beneficència, 4344.31-4344.40)

48$1�7,7$7�,�352'8&7( 35(8�81,7$5, ���727$/�5DOV�

2220 lliures de pa a 6 quarts la lliura 1.553

750 lliures de carn a 2 rals la lliura 1.500

30 arroves de vi a 26 rals l'arrova 720

675 lliures d'arròs i fideus a 1 ral la lliura 675

4 arroves de vinagre a 20 rals l'arrova 80

12 arroves d'oli a 60 rals l'arrova 720

80 lliures de sucre a 1,5 rals la lliura 120

348 quarteres de llet a 0,5 rals la quartera 174

20 lliures de xocolata a 6 rals la lliura 120

Llegums per a l'olla 135

Un afanega de sal 53

280 arroves de carbó a 4 rals l'arrova 1.120

300 arroves de llenya 300

Sabó i cendra per a la bugada 330

727$/ 7.600

L'any 1864 l'alcalde Rafael Patxot confecciona per a la Junta Provincial de Beneficència un informesegons el qual la població era de 6.434 habitants, i l'hospital de pobres tenia la següent dotació:��GRVFXDGUDV��FRQYHQLHQWHPHQWH�YHQWLODGDV���XQD�SDUD�KRPEUHV�\�RWUD�SDUD�PXMHUHV��FRQ�FDWRUFH�FDPDVGH�KLHUUR�FDGD�XQD�����FRUWLQDMHV�SDUD�GLYLGLU�ODV�FDPDV�����FROFKyQ�����MHUJRQHV������VDEDQDV����DOPRKDGDV�����IXQGDV�����PDQWDV�����FDPLVDV������SDUD�KRPEUHV�����SDUD�PXMHUHV�����SDUD�QLxDV����SDUD�QLxRV��\�XQD�EDWHUtD�GH�FRFLQD�� L'administrador n'era Francesc Girbau. 2491. AHG, Fons Diputació, Beneficència, 4344.38

186 de 297

L’hospital anava augmentant el seus serveis i el maig de1867 en lloc d’agafar una nova serventa queno en troben pel poc preu que paguen, augmenten en una germana més la comunitat, que constaràara de cinc membres.

La única notícia del funcionament de l'Hospital durant el Sexenni Revolucionari la tenim de l'octubre1871 quan en Sebastià Cateura construeix una fàbrica de taps per darrera l'hort de l'hospital, i ho fatot ple de finestres i obertures i la Junta demana aixecar una tàpia perquè des de la fàbrica no es vegila convalescència. La Junta Surís i la Junta d'Auxilis de Barcelona paguen l'obra. L'any següent, elmarç decideixen ampliar la capella esbotzant l'arc que sosté l'actual Coro i construir aquest en lagaleria que dóna a l'entrada

Amb la Restauració borbònica es reemprengué el sistema assistencial anterior a la revolució i l'any1876 per exemple, el pressupost municipal destinat a beneficència fou del 0%, mentre que l'any 1892era del 0,4% ( 329 pessetes de les 80.584 del pressupost municipal) i l'any 1896 havia baixat al 0,3%,mentre que l'any 1900 l'ajuntament destinava a beneficència 2427 pessetes, el 2,2% del pressupostmunicipal

Un canvi important tingué lloc començada la Restauració quan el mes de juny de 1877 la ReverendaMadre Superiora Provincial demanà la instal×lació en l'hospital d'un col×legi de pàrvuls i una escoladominical per adultes, aquesta última en caràcter gratuït . L'escola de pàrvuls ajudariaeconòmicament la migrada situació de la comunitat de germanes i l'escola d'adultes serviria percaptar noves adeptes a la congregació. La Junta acceptà sempre i quan no aquestes noves activitatsno perjudiqués als malalts i els deixà una habitació de la planta baixa. No tenim notícies delfuncionament d'aquestes escoles.

0�29,0(17�(&21Ñ0,&�'(�/+263,7$/�'(�32%5(6�'(�6$17�)(/,8'(� *8Ë;2/6� /(6� Ò/7,0(6� 'Ê&$'(6� '(/� 6(*/(� ;,; (AHMSFG,Hospital, Capsa 11), en pessetes

���$1< ,1*5(6626

�'(63(6(6

�����$1< ,1*5(6626

�'(63(6(6

1872 5.259 5.259 1892 8.084 7.985

1873 4.928 4.928 1893 7.811 7.420

1874 5.858 5.858 1894 6.686 6.563

1875 8.190 10.050 1895 7.389 7.194

1876 10.980 11.121 1896 10.856 7.989

2501. AHMSFG, Secció V, lligalls 54 i 63

187 de 297

1877 6.200 6.313 1897 21.476 7.354

1878 6.565 6.609 1898 9.027 9.636

1879 6.792 8.934 1899 5.462 4.242

1880 6.225 6.410 1900 7.307 10.252

Una situació econòmica que podríem qualificar d'estabilitzada és la tònica predominant en tota laRestauració. Els petits dèficits són eixugats per anys amb beneficis productes normalment de petitsllegats, ja que els grans llegats es posaven en un compte apart i servien bàsicament per obresd'ampliació, remodelació o conservació. Es pot observar al detall un any concret, el 1898 perexemple,1*5(6626:Remanent2.558Del llegat Surís3.000Junta BCN2.500altres 969

727$/ 9.027

'(63(6(6�salaris hermanes i infermers3.247queviures3.009begudes 948llum i combustible 449article varis 376metges i farmàcia 627obres i reparacions 838atencions religioses 239

727$/ 9.637

La comunitat religiosa cobrava 1.975 que corresponia al sou de cinc germanes, quan en realitat n'hi

188 de 297

havia set treballant, de forma que se les pujà a 2.555 pessetes anuals

L'any 1879 plegava en Francesc Girbau d'administrador a l'edat de 79 anys i s'encarregava del'hospital Eusebi Patxot Llagostera. L'any 1882 i serveix per veure el desastre financer que significàla desamortització civil per a les institucions benèfiques, la Junta encara estava intentant cobrar el3% del Deute Interior en el qual l'estat havia invertit la venda dels béns assistencials l'any 1855.

L'hospital viu, com ja hem vist també econòmicament, una plàcida època sense gaires ensurts nirenovacions importants. Seran els petits problemes i alegries els que serviran per copsar el dia a diahospitalari. Així el gener de 1884 l'administrador Patxot es queixa a la Junta que l'infermer JosepCosp Rosés no es vol quedar a les nits a dormir en l'habitació dels homes si hi ha algun malalt greu i decideixen substituir-lo pel seu germà Miquel amb el mateix sou: 45 ptes mes. El mateix any, laJunta decideix no acceptar l'antic metge del poble Francesc Castellà Concas que ofereix tot el queté per entrar a viure a l'hospital, ja que no hi ha espais ni habitacions per tals casos. Finalment, perestalviar algun diner, la Junta deixa de pagar les 125 pessetes anuals d'un escrivent llogatexpressament per a l'hospital i s'acorda que la seva feina la faci els dependents de la SecretariaMunicipal.

L'any 1884 veurà l'aparició a Sant Feliu de les Germanes Vetlladores Religioses de Sant Josep, deGirona. Fundada l'orde per Maria Gay Tibau, de Llagostera, l'any 1870 s'anà estenent per poblesgironins i ara se les reclamava a San Feliu. La seva tasca era tenir cura dels malalts a domicili. Eljuliol de 1884 el rector, l'ajuntament i el bisbat fan un tracte per tal que s'instal×lin a la vila:a) El primer any d'estada cobraran una subvenció diària de cinc pessetesb) L'ajuntament els havia de facilitar casa decent i moblada i atenció mèdicac) Les germanes es comprometien a tenir cura de tots els malalts pobres consignats com a tals pelrector i l'ajuntament i a la resta els cobrarien cinc rals diarisd) Assistirien als malalts en tot el que convingués " aunque a los varones solo los compatibles conla honestidad de su estado"e) Estarien sotmeses a la inspecció del rector de la parròquia.Les sis germanes que arribaren s'instal×laren al C/ Creu, l'any 1893 al C/ Penitència i el 1904 en unedifici amb oratori construït expressament al C/ Mall, lloc on romangueren fins que l'any 1966 esferen càrrec de l'hospital. L'any 1901 la Junta Surís els oferí 1.000 pessetes l'any per tal que n'hihaguessin sempre dues de disponibles per malalts pobres.

I així passen els anys, sense fets remarcables ni creixement de l'hospital tot i que l'any 1894 amb lesnoves tendències i coneixements mèdics i la proliferació de la tuberculosi, l'ajuntament va fer unestudi, que no reeixí, per vendre's l'hospital i edificar-ne un de nou a les afores, amb tots elsavantatges higiènics de llum, ventilació, amplis espais....

El segle XIX acaba amb una sentida queixa de l'administrador sobre la cada vegada més inversarelació entre nombre d'estadants, en augment, i ingressos, estancats. La solució, com sempre, passaràper fer una petició a la Junta Surís.

2511.

Àncora, 16-7-1981, E.Z

189 de 297

Cal veure finalment un dels sistemes més clàssics de sensibilització de l'hospital per estimular lacaritat del poble: les cobles. Les cobles cantades per l'hospitaler fent les seves captes per al poble obé les cobles escrites i penjades en grossos murals en les parets de l'hospital. Les primeres per excitarla devoció, caritat i magnanimitat dels veïns, amb amenaça inclosa si no col×laboraven. Les segonesper excitar la paciència i la fe dels malalts en una vida millor, on s'invertiren les seves penes enalegries i joia

����&2%/(6�&$17$'(6�3(5�/+263,7$/(5�(1�/(6�',$'(6�'(�3$648$

2.O cors debots y piadosusen esta festa pascualafavoriu generososlos malalts del hospital.L'hospital de aquestavila, de medis esta faltatper dar tota la asistenciaal malalt necesitat doneupues en abundancia senstemor a cadar mal.Y si hara dar no pudeua madida y cumplimendel que vostra cor bus dictafeu en vostra testamentque us sera de Deu pagata la patria celestialSia vos sian fideussian cuartus d egallinao de tusino los peus quetot ben be tot acompañaper fer a olla cabal

Lo pa que es tan necesariper fer sopa cuan cumbé ymesclar ab la vianda dels apatsper pasar be feu que sia blanchy tendra y esponjat con la ponalY de vi que non parlemaxó ja ba de callada procureuque sia vo y no causiaventrallada ,bo sera sinc deset cuartus y millor si es ralBona Pascua us desitjanpatisis sempre amats absalut t bosa plena y l'ornet de pecats desitjantusal de la vila com tambélos del Rabal AHMSFG, Hospital Capsa 23, llig 2

2&7$9(6�,�'Ê&,0(6�'(�/+263,7$/�'(�32%5(6�'(�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6�'(/$�6(*21$�0(,7$7�'(/�6(*/(�;,; (AHMSFG, Hospital, Capsa 10, Ll. 13)

1.-Aunque tu la propiedad / sobre tus riquezas tienes.Son del pobre esos tus bienes / Por derechos de caridadY si tu con crueldad / niegas tu favor y amparoAl necesitado, es claro / Que acreditas desde luego /Ser en avaricia un ciego / Y en ceguedad un avaro.

2.-Si no sacias liberal / al pobre ambirento eres necioY más si con tu desprecio / tiras a alimentarle mal

190 de 297

O crueldad sin igual / digna de detestacióntanto cuesta en la ocasion / viendo al pobre con zozobrasYa que tu no le des obras / franquearle tu compasión?

3.-Al pobre enfermo tu hermano / Dale la mano piadosoPues su estado lastimoso / Pide, no le des de manoSi así lo hicieres, es llano / que a ser feliz te disponesY Dios grato a tus acciones / Y en pagártelas, puntualCon su mano liberal / Te hechará mil bendiciones

4.-Si de los pobres enfermos en pos / para socorrerles vasGrato sacrificio harás / al querer del mismo DiosEl propio como a "alter nos" / Se mira con ojos píosY abomina los desvíos / con que un rico, quando menosteniendo los cofres llenos / Dexa a los pobres vacíos

5.-Al pobre de este Hospital / aquel que socorre, entiendeque en vez de perder su hacienda / multiplica su caudalMas si tú pata tu mal / das en el contrario abismo¿No harás un gran barbarismo / si yendo por tal senderopor no perder tu dinero / quieres perderte a tí mismo ?

6.-Del pobre enfermo en el seno / tus thesoros depositaque esta limosna bendita / te hará un provecho muy bueno.Si ella cayere de lleno / en este santo hospitalpor librarte a tí de mal / hará en tu favor cumplidoun nuevo que será oído / en el trono celestial.

7.-Da al pobrecito doliente / limosna con abundanciaprocura con tu substancia / aliviarle su accidentesi en ello eres diligente / de bienes un gran manojoalcanzarás sin enojo / y no teman tus tareasque quando tan bien te emplees / te mire Dios de mal ojo

8.-Si mucho tienes, sé ducho / al pobre mucho; y da pocosi poco; y serás un loco / en no dar poco ni muchoNinguna disculpa escucho / al mesquino y avarientoantes, firmemente, siento / que es un necio un importunoquien por no privarse de uno / se priva de gastar ciento

9.-Si a los pobres que en el gremio / se miran de este hospital

191 de 297

socorres con tu caudal / atesoras un buen premioEl mismo Dios en proemio / de tu suerte merecidaa que esperes te combida / la felicidad corrienteAcvá en la vida presente / como allá en la eterna vida

10.-La limosna hecha al doliente / pobre, libra con su agradode la muerte y del pecado / por influxo omnipotentefeliz el que diligente / con frequentarla se saciapues logra con su eficacia / desterra en fausta suertelas tinieblas de la muerte / con las luces de la gracia

11.-Fuerza es que al pobre desabras / con disgustos y zozobraspues quando el pide tus obras / tu solo le das palabrastu propio tus males labras / pues el mismo Dios por uecoquando tu con mortal eco / le estés por favor clamandoEn vez de darte un si blando / te dará con un no seco

12.-Por leyes del Cristianismo / a apiadarte te prevéndel pobre que será un bien / que tú te harás a ti mismoMas si en el opuesto abismo / te sumergiere tu engañocrecerá tanto tu daño / que serás con mal acopioinclemente con el propio / y cruel con el extraño

13.-Qui ab cara dusta y esquiva / al malalts pobre en son dolmira; al tal de un gran consol / Y a si de un gran bé se privano pues en la compasiva / carrera torcias ton pasY has de saber en tal cas / que no caminant tu aixierrarás ton curs y en fi / qual farás tal trobarás

14.-Quando al pobre tu rigor / agravia con mano u lenguaofendes para mas mengua / a su divino HacedorY honrarás a este Señor / con un modo principalSi haces que con tu caudal / sea el pobre socorridoquando te llama afligido / desde este santo Hospital.

15.-

Clama el pobre con gemido / implorando tu favor¿ Y tú con tanto rigor / les has de cerrar tus oídos?Si tus criminales olvidos / si adoptaren tal maldadPuedes temer que en verdad / tu dicha su paso yerreY que Dios mismo te cierre / las puertas de su piedad

192 de 297

Las quatro décimas que siguen, destinadas al examen o declamacion contra los ricos avaros, se haprocurado fuesen en lengua catalana, por parecer este idioma mas a proposito para el intento

16.-Si ets un rich ve ben fornit / y al malalt pobre un negatval mes ser pobre pelat / antes que ser rich podritque un rich dur y empedernit / en mitg de sa bella bullabé podrá fer tot quant vulla / que en loc el no ha de entrar ellque amés entrará un camell / per lo forat de una agulla

17.-Qui ab lo pobre gran o xich / es avaro, mesquí y sechva ben dirigit ? No ho creh / Podrà salvarse? men richaquell mateix que, com dich, / així secseja son suchsia marqués, compte o duch / sia un sabi o sia un sochmereix ser tiral al foch / puig es tant sech com un bruch

18.-tu que ven aqui inflamat / de un foch piados que te abrasavens molt be, perque esta casa / es casa de Caritatella fará ab propietat / que en lo bon desitg que tensde un be reciproch e inmens / tu y malalt quedeu igualtu ab lo merit de sos mals / y ell ab lo fruit de tos bens

19.-Qui, mirant per son profit / vulla ser un rich perfetab lo malalt y pobret / emplehi quant ha adquiritPero aquell que ni un ardit / vol donar per sa salutsa ganancia haura perdut / Y es veura en la eternitaten sa avaricia engañat / y en son negoci abatut

20.-Tant pagat y en mala hora / de sas grans riquesas viulo rich que al tenirlas riu / y quant ell no las tÉ, plora¡Ha infeliz! Si te enamora / un be que així fa ton mal¿perque ab diligencia igual / coneixent los bens primersno buscas los verdaders / dels magatzems celestials ?

22.-Christo en el pobre sin duda / quando ropa a tí te pidaquiere por tí ser vestida / la suma verdad desnudacomo tu piedad acuda / a una acción tan meritoriaChristo y tu en doble victoria / sereis, sin que el fin zozobreÉl arropado en el pobre / Y tú vestido en la Gloria

23.-Si Chisto por sus bondades / nuestros dolores tomó

193 de 297

y por nuestro bien cargó / con nuestras enfermedadesprocura tu con piedades / visitarle en caso talhazle llevadero el mal / a tanto afligido enfermoNo sufras que sea un yermo / por tu culpa este Hospital

24.-Quien hospeda al peregrino / Pobre, al mismo Christo hospedaY el propio señor le queda, deudor de un afecto finoOh peregrino destino ¡ / digno d emayor fomento ¡¿Y no causa sentimiento / ver que entre uno y otro esmaltesolo a esta villa le falte / tan santo establecimiento?

25.-En su lecho de dolor / un pobre enfermo arrestadoSe mira y encarcelado / implorando tu favorMitígale tú el dolor / con que le afligen sus penasvisita con manos llenas / y da alivio al miserableque así le harás tolerable / el peso de sus cadenas

26.-Si con piadoso sesvelo / das al muerto sepulturaLogras nuy útil usura / pues das tierra y cobras cieloserá más fino tu zelo / y de muy buenos presagiossi al tal entre sus naufragios / lea compañares cortésal sepulcro con tus pies / y al cielo con tus sufragios

27.-Quien da al pobre de comer / tanto a Dios sabe obligarque aumentado ha de cobrar / quanto en el llega a emprenderserá un muy buen mercader / quien tales comercios obrey siendo justo que sobre / tal premio cuente su manosocorra al enfermo sano / y más al enfermo pobre

28.-Contemplad a Christo y ved / que muere de sed no en vanono habrá algun samaritano / que le apague aquella sed ?Él implora tu merced / y si tú su amistad amashaz que tus piadosas llams / broten raudales a cientosen favor de los sedientos / que gimen en esas camas

29.-O tu, quien la indigencia y suerte escasa / letrado a procurar tu dolencialos piadosos oficios de esta Casa / ten por cierto que aquí la providenciasus auxlios te ofrece tan sin tasa / y te los prepara con tanta afluenciaque en ella lograr como mas te quadre / alivio, medicina, padre y madre

30.-El mismo Dios en este hospital santo / donde el pobre, el pupilo, la viuda

194 de 297

le enderezan su ruego y su quebranto / los oye, los consuela y los ayudaa sacar regocijos de su llanto / pues si lo adviertes, hallaras sin dudaque esas lagrimas son, si bien lo siente / al oido de Dios muy eloquentes

31.-Las lagrimas que fluyen en los ojos / de un enfermo y le bañan sus mejillassi ve un corazon pio sus despojos / tiennen virtud de obrar mil maravillaspues subiendo hasta el cielo, sus cerrojos / quebrantan, y allanando sus orillaslogran tal privilegio, tal soborno / que en el trono de Dios sirven de adorno

32.-No porque detenido en esta estancia / te veas, y acosado de doloreste olvides de sufrirlos con constancia / llora, sí, mas en caso de que llores /en tus lágrimas busca tu ganancia / y hallarasla sin duda, no lo ignoresque si ellas van alc ielo dirigidas / allí, y aquí seran bien admitidas.

195 de 297

6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6�(1�(/�6(*/(�;;

El 1900 significa no només un canvi matemàtic de segle sinó un canvi en el món del suro: si per uncostat no arriba a Sant Feliu matèria primera en abundància, per l'altra s'inicia la mecanització de lafeina que portarà a una creixent demanda de mà femenina per fer anar el ribot o garlopa, que norequeria ni força especial ni especialització prèvia. Si l'any 1910 Sant Feliu tenia 11.000 habitants,havia baixat a 9.000 el 1936 i eren 7.000 l'any 1940.

L'any 1901 hi havia encara 2734 homes i 453 dones treballant en la indústria del suro, molts d'ellsorganitzats en societats de socors mutus i cooperatives. Però la crisi suro-tapera anà agafant força,apareixia una creixent mecanització, una forta competència d'EEUU i Portugal, i unes continues lluites entre comerciants exportadors de suro i fabricants proteccionistes que en res beneficiavenl'estabilitat laboral. Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 amb la crema definitiva i irreversible del'església de Sant Joan fou un avís del malestar obrer. La Primera Guerra Mundial atià la crisi i deixàsense feina la major part de la població activa guixolenca, depenent excessivament i únicament delsuro. Fallida de caixes i bancs, comerciants i fabricants arruïnats, obrers sense feina, fam. L'any 1917�OD�GHVSHVD�PtQLPD�HQ�PDQXWHQFLy�GXQD�IDPtOLD�GH�TXDWUH�SHUVRQHV�HUD�GH������SHVVHWHV�GLjULHV�6L�HO�FDS�GH�IDPtOLD�JXDQ\DYD�XQ�Pj[LP�GH������SHVVHWHV�L�WHQLD�OD�VRUW�GH�SRGHU�WUHEDOODU�TXDWUHGLHV� D� OD� VHWPDQD�� HQFDUD� OL� IDOWDYHQ� ����� SHVVHWHV� SHU� SRGHU� VDWLVIHU� QRPpV� OHV� QHFHVVLWDWVGDOLPHQWDFLy�

I el cap de família a nivell laboral era moltes vegades un infant. Vegem sinó l'acta de la Junta deReformes Socials de Sant Feliu de 29 de novembre de 1923: la Inspecció de Primera Ensenyançahavia enviat una circular on es recordava a la Junta i als amos l'obligació dels nens d'assistir a classe,fet que havia provocat l'acomiadament de molts menors de les fàbriques on treballaven �\�DVt�KDQTXHGDGR�HQ�SDUR�IRU]RVR�DOJXQRV�QLxRV�\�QLxDV�TXH�HO�SURGXFWR�GH�VX�WUDEDMR�HV�HO�~QLFR�VRVWpQ�GHOD�IDPLOLD�SRU�LPSRVLELOLGDG�GH�ORV�SDGUHV�� La Junta, en una decisió salomònica, acorda aplicar lallei de 13-3-1900 i el reglament de 13-11-1900��TXH�HVWDEOHFH�TXH�ORV�PHQRUHV�TXH�VH�RFXSHQ�HQ�ODVLQGXVWULDV�QR�SRGUiQ�WUDEDMU�PiV�GH�VHLV�KRUDV�DO�GtD��TXHGDQGROHV�DVt�GRV�KRUDV�SDUD�DVLVWLU�D�ODHVFXHOD��TXH�VHUiQ�GH�QXHYH�D�RQFH�GH�OD�PDxDQD�R�GH�WUHV�D�FLQFR�GH�OD�WDUGH��

El final de la crisi, a mitjans anys vint havia deixat la indústria del suro tocada i sobretot, haviadeixat un pòsit amarg entre obrers i empresaris, entre burgesos i treballadors, pòsit que esclatàfortament en la Guerra Civil de 1936. Però ja abans havia tornat a aparèixer el fantasma de l'atur apartir del crack de 1929 i l'any 1931 l'ajuntament decidí construir la carretera de Castell d'Aro a laplatja de Sant Pol amb un pont sobre el Ridaura per solucionar l'atur forçós. L'obra costà 145-101

2521. Surós, J: " La CNT al Baix Empordà: Del Congrés de Sants a la Dictadura de Primo deRivera", Estudis sobre temes del Baix Empordà, nº 6, 1987

2531. AHMSFG, Secció I, LLigall 156 Actes Junta Reformes Socials 1923-1929

196 de 297

pessetes (14.400 de l'estat, 24.585 de l'ajuntament i 106.555 de la Generalitat) i s'acabà l'any 1935.Acabada l'obra l'ajuntament per continuar solucionant les necessitats dels aturats demanà un préstecde 20.000 pessetes a la Generalitat per fer el sanejament de la desembocadura de la clavegueracol×lectora de la Rambla Pi i Margall. Mentrestant s'havia construït el mercat cobert, els EstudisNous, s'incrementava l'ús de l'aigua potable, s'havia cobert la riera del monestir, Juli Garreta escriviales seves millors peces musicals, sorgien revistes i setmanaris de totes les tendències polítiques isocials i la ràdio feia la seva aparició.

La postguerra a Sant Feliu, com a tot Catalunya, fou dura i llarga. L'any 1939, 868 obrers treballavensis jornals a la setmana, 1.277 treballaven només tres jornals setmanals i 600 es trobaven aturats.Amb duresa, sacrifici i penalitats, s'anà sortint de la misèria a partir dels anys cinquanta i els 7.000habitants de 1940 es convertiren en 14.000 l'any 1975, una bona part d'ells degut a l'immigració delsanys seixanta que capgirà la població amb nous costums, parles i barris. Però sens dubte el fet mésimportant de la història recent ha estat la conversió de la ciutat en centre turístic. Això farà quel'agricultura i la pesca quedin com activitats residuals, el suro passarà de dels 1.517 treballadors del'any 1958 als només 624 de l'any 1970, un any on el sector turístic ja ocuparà el 54% de la poblacióactiva, davant el 35% de la indústria. El boom turístic portà beneficis i feina, però portà sens dubtea cometre errors irreparables en urbanisme així com en una manca de previsió de futur. Tanmateixel creixement turístic, estretament lligat a la construcció, portà també l'arribada d'emigrants ques'instal×laren en la ciutat marxant de la pobresa de les seves terres. Uns immigrants que ocuparendeterminades zones i barris de la ciutat que, sense infrastructures, es convertiren en un niu demarginalitat econòmica, però sobretot social.Cal llegir l'explicació que va fer l'alcalde ganxó Jordi Puig el novembre de 1960 quan demanava a la Junta de l'Asil Surís que vengués a l'ajuntament uns solars del Sot dels Canyers:����HO�HPSHxR�GH�QXHVWUR�D\XQWDPLHQWR�HV�VROXFLRQDU�HQ�OD�PHMRU�IRUPD�SRVLEOH�HO�SUREOHPD�GH�ODYLYLHQGD�HQ�HVWD�ORFDOLGDG��SXHVWR�TXH�VL�ELHQ�HVWH�SUREOHPD�HV�HO�GH�FDVL� WRGDV�ODV�FLXGDGHV�\SXHEORV�GH�(VSDxD��HQ�QXHVWUD�FLXGDG�VH�KD�DJUDYDGR�GH�IRUPD�LQXVLWDGD��XQ�SRFR�GHELGR�DO�WXULVPRSXHVWR�TXH�SRU�HVWD�FDXVD�PXFKDV�YLYLHQGDV�TXHGDQ�FHUUDGDV�HQ�HSRFD�LQYHUQDO�\�PXFKR�PiV�GHELGRD�OD�HQRUPH�DIOXHQFLD�GH�LQPLJUDQWHV�SURFHGHQWHV�GHO�6XU�GH�OD�SHQtQVXOD��ORV�FXDOHV�DO�HQFRQWUDUVHVLQ�DORMDPLHQWRV�VH�KDFLQDQ�HQ�EDUUDFRQHV�\�FKDERODV�LQVDOXEUHV�HQ�SULPLVFXLGDG�GH�VH[RV�QDGDHGLILFDQWH��VLQ�HO�PiV�PtQLPR�VHQWLGR�GH�OD�KLJLHQH�\�HQWUH�OD�PiV�LQFODVLILFDEOH�VXFLHGDG��FRVDVHVWDV�TXH�D�OD�ODUJD�SXHGHQ�SURYRFDU�VHULRV�FRQIOLFWRV�VL�SRU�GHVJUDFLD�VH�GHFODUDQ�HQ�DOJXQRV�GHHVWRV�IRFRV�DOJXQD�HQIHUPHGDG�GH�FDUiFWHU�HSLGpPLFR��

El problema era greu i no afectà només als immigrants i la habitacle es convertí en una vertaderamoneda de canvi que abocà a molts propietaris a fer negocis ràpids deixant al carrer a famílies quepagaven lloguers petits. La carta escrita al Governador Civil per F.P., guixolenc de la Plaça SantPere el març de 1958 és un document colpidor per veure el problema del turisme, la manca devivenda, la indigència i la degradació, i des de la seva senzillesa i faltes d'ortografia és un cant a ladistribució i igualtat social en ple franquisme :"�VRPRV�XQD�IDPLOLD�REUHUD�TXH�HVWDQ�DPHQD]DGRV

2541. AHMSFG, Secció V, lligall 279. Per conèixer més a fons l'evolució històrica cal llegir SantFeliu de Guíxols, d'Àngel Jiménez, 1998

2551.Actes Fundació Asil Surís 1939-1974

197 de 297

GH�GHVDKXFLR�SDUD�HO�GtD����GH�HVWH�PHV��GHVGH�TXH�HVWD�SREODFLyQ�OD�DQ�WRPDGR�SRU�DVDOWR�ORVWXULVWDV�QR�VH�HQFXHQWUD�QLQJXQD�FDVD�OLEUH�SDUD�DOTXLODUOD�\�HQ�FDPELR�KD\�FDVD�TXH�KDFH���DxRVTXH�QR�VH�D�DELHUWR�\�HVWD�DPXHEODGD�\�QRVRWURV�HVWDPRV�YLYLHQGR�HQ�XQD�SOD]D�TXH�FRQVWD�GH��YLYLHQGDV�TXH�WRGDV�HVWDQ�FHUUDGDV�HQ�LQYLHUQR�\�DELHUWDV�HQ�YHUDQR��OD�XQLFD�TXH�HVWD�DELHUWD�WRGRHO�DxR�HV�OD�TXH�DELWDPRV�QRVRWURV�\�WRGR�SRU�HVWRV�VHxRUHV�EHUDQHDQWHV�\�HQ�FDPELR�ORV�REUHURVTXH�QRV�KHFKDQ�D�OD�FDOOH�QR�HQFRQWUDPRV�XQ�WHFKR�QL�SRU�PHGLFLQD��WRGRV�ORV�SURSLHWDULRV�SRU�ODDQYLFLyQ� GHOV� GLQHUR� ODV� OORJDQ� D� ORV� VHxRUHV� EUDQHDQWHV�� 1RVRWURV� HVWDPRV� DSXQWDGRV� HQ� HOD\XQWDPLQHWR�\�KDFH�PDV�GH�XQ�DxR�\�PHGLR�SRU�XQDV����FDVDV�GH�UHQWD�OLPLWDGD��LQFOXVR�WHQHPRVHQWUHJDGD�XQD�SHTXHxD�FDQWLGDG�TXH�VHJXQ�GLJHURQ�HV�SRU�ORV�SODQRV�TXH�VL�ODV�KXELHUDQ�KHFKR�\DQRV�HQFRQWUDULDPRV�GH�PROHVWDUOH�D�9G��\�QRV�KDEULDPRV�DKRUUDGR�PXFKDV�DQJXVWLDV�DO�SHQVDU�HQHO�GLD�TXH�ED�DFHUFDQGRVH��(V�PX\�GH�ODPHQWDU�XQRV�WHQJDQ�WDQWDV�FDVDV�\�VH�FRQVWUX\DQ�WDQWRVKRWHOHV�\�FKDOHWV�\�RWURV�HQ�FDPELR�QR�HQFXHQWUDQ�XQD�FDVD�SDUD�SRGHU�HVWDU�FRQ�WUDQTXLOLGDG�\GLVIUXWDU�GH�ODV�KRUDV�OLEUHV�GHVSXHV�GHO�WUDEDMR�

Tanmateix Sant Feliu ha assolit els 18.000 habitants a finals de segle XX. L’any 1986 l’activitatindustrial ocupava un 40% de la població activa, i el sector terciari un 55% on destaca el sectorturisme basat més en les segones residències que no en l'hostaleria, i l'atur, que era de 1.100persones l'any 1995, baixava a 941persones l'any 1997. Un fenomen de nova aparició és l'augmentd'immigrants magrebins per cobrir el dèficit de feines socialment no acceptades pels guixolencs obé per ampliar el ram de la construcció sempre mancat de mà d'obra. Serà precisament aquestcol×lectiu, el més dèbil social i econòmicament, sobre qui es dirigirà una bona part de l'assistènciasocial guixolenca a l'entrar l'any 2.000.

/+263,7$/�(1�/(6�35,0(5(6�'Ê&$'(6�'(/�6(*/(�;;

2561. AHG, Fons Govern Civil, Secció Governació, Expedient 2718

198 de 297

Mèdicament començava bé l'hospital el segle: si l'any 1901 el mitjana d'estances per malalt era de5,03 a l'any 1905 havia baixat a 3,44 En canvi econòmicament, l'ensurt inicial no podia ser pitjor:el gener de 1906 la Junta Surís li comunicava l'acabament del donatiu semestral que des de l'any1855 li havia donat el qual representava, a l'engrós, un 30% dels ingressos de l'hospital.

Un problema es planteja a l'hospital en aquesta nova etapa: el destí dels diners dels llegats. Fins ara,tots els llegats havien servit per fer obres i millorar-ne la infrastructura i mai per cobrir les despesesde l'exercici anyal. Els dèficits anuals es cobrien amb els primers ingressos de l'any següent i aixís'anava arrossegant, però mai es tocaven els llegats personals. Ara l'hospital es troba sense lesentrades del llegat Surís, i malgrat rebre diversos donatius, continua el dèficit ja crònic. I eren unsbons donatius: el febrer de 1907 rebien 2.500 pessetes del llegat de Joan Rifà Casas; l'abril 2.500pessetes d'Anna Juera Iglesias; el juliol 10.000 pessetes de Rafael Valls Martí i el de 4 novembre de1907 la Junta de Beneficència llegia el testament de Salvi Rabell, mort a Barcelona el maig delmateix any, en el qual deixava 25.000 pessetes i la renda anual (750 pessetes) durant trenta anys dedues cases que tenia llogades. El setembre de 1908 Jaume Font Iglesias oferia 2.500 pessetes���SDUDHQORVDU�YDULRV�GHSDUWDPHQWRV�; Maria Vilaret Bosch donava 500 pessetes; el maig de 1909 FerranRomaguera Patxot donava 10.000 pessetes; Francesca Masmitjà Morera 2.500 pessetes i un donatiude 500 ptes de Maria Vilaret Bosch i el 15 de setembre del mateix 1909 arribava el llegattestamentari de Ernest Vidal Calzada de 25.000 ptes. Semblava com si l'abandó en el qual la JuntaSurís havia deixat a l'hospital hagués esperonat als guixolencs a augmentar els seus donatius.

En aquests anys l'ajuntament havia augmentat el pressupost de Beneficència: si l'any 1905 hidestinava el 2% ( 2.929 pessetes), l'any 1908 hi dedicà el 5% (7.829 pessetes distribuïdes així: 3.329despeses generals, 100 per a pobres transeünts i 3.100 per a subvencions a entitats benèfiques)

L'any 1910 va plegar d'administrador de l'hospital Joan Casas i es nomena per substituir-lo aSalvador Roca que ho serà fins l'any 1932 Amb en Roca l'administració emprendrà un caire mésmodern i empresarial i editarà una Memòria anual per donar a conèixer al públic el funcionamentde l'hospital aconseguint d'aquesta manera acostar-lo més a la vida quotidiana de la ciutat. Latremenda i constant lluita que tindrà Roca serà amb l'ajuntament. No serà mai un enfrontament, sinóuna constant petició per tal que aquest, com a propietari de l'hospital, se'n faci càrrececonòmicament, cobrint el dèficit anual. Serà una lluita en va: quan el novembre de 1910 la Juntaobserva el dèficit de la institució, l'alcalde proposa usar els diners dels llegats extraordinaris,proposta a la qual s'oposen la resta de membres, ja que aquests llegats sempre han estat per obres ino per despeses ordinàries. L'alcalde considera que l'ajuntament no ha d'invertir en l'hospital ja queel consistori té la intenció de construir-ne un de nou en un lloc més espaiós i en aquests momentsseria llençar els diners.

Però el cas és que l'hospital no es construïa, ni es construí, i el dèficit anava augmentant. Elnovembre de 1912, per evitar l'augment de les despeses, es veu en l'obligació de controlarestrictament la gravetat de cada malalt per treure'l el més aviat possible

I gran paradoxa, quan més problemàtica era la liquidesa de l'hospital, el dia a dia, més llegats rebiade patrimoni: el febrer de 1913 rebia dues cases del C/ Girona (100 i 102) donació d'Octavi Patxot

2571.

AHMSFG, Secció IV, lligall 60

199 de 297

Dalmau i dues cases més (C/ Sant Joan,32 i Sant Pere 31) donació del prevere Albert Bernis Serra.Tanmateix l'any següent, l'ajuntament s'oblidà de la construcció d'un nou hospital i acceptàcol×laborar directament en les reformes i manteniment de l'hospital

Les primeres obres que es faran seran dues sales per tuberculosos, pagades per la ja difunta EmíliaLlagostera Surís amb plànols de l'arquitecte Bernardo Pejoan i construïdes pel mestre d'obres MiquelPallí, enderrocant-se tota la part del C/ del May i fent-la nova

El cinc de novembre de 1913 comencen les obres, la Junta acorda fer un pontet per unir les duesgaleries i es col×loquen, en els ciments de la part nova, en l'anomenada primera pedra, un escrit ambuna petita història de l'hospital, la composició de la Junta de Beneficència, de l'hospital i del'ajuntament El febrer de 1914, per evitar que les sales es diguin sales de tuberculosos, els posen elsnoms dels pares de l'Emília Llagostera, sala Daniel la dels homes, i sala Francesca les dones, peròels hereus demanen canviar els noms i queden com a sala de Santa Emília i sala de Santa Elvira. Lafilantròpica donant no només pagava la construcció de les noves sales, sinó tot el material sanitarii científic més avançat per tal de prevenir i fer els tractaments adequats. Aquest mateix any, icontinuant la tònica donativa, reben en dues parts, 15.000 pessetes de Pere Rabell Vinguent i 5.000pessetes de Dolors Ball-llovera Bernich

El 20 de març de 1915 s'acaben les obres de les sales de tuberculosos i el 5 d'abril de 1915 es fa lainauguració oficial .L'acte tingué lloc a les onze del matí amb l'assistència de l'ajuntament en ple,presidit per l'alcalde Narcís Duran i Juera, la Junta de l'Hospital, els hereus d'Emília Llagustera iSurís, la Mare Superiora de les Carmelites, el capellà i metge de l'hospital, el rector de la parròquia,el jutge i el fiscal municipals, el cap i oficials del destacament d'Àsia, el capità de carrabiners, eldiputat provincial Josep Yrla, els representants del Cos Consular, funcionaris, ex-alcaldes,representants de les societats guixolenques i públic en general. La flor i nata de la població al voltantde l'hospital.

Val la pena, per analitzar la mentalitat del moment envers l'hospital, transcriure determinatsfragments del discurs llegit, en català, per Daniel Girona, parent i hereu de confiança d'EmíliaLLagustera. Per a Girona, l'hospital de Sant Feliu l'any 1912, des del punt de vista arquitectònic erahorrorós���1R�VROV�SHU�OHPSODoDPHQW�GHO�HGLILFL�GLQV�OD�FLXWDW��YROWDW�GHGLILFLV�SDUWLFXODUV�TXH�TXDVLODXIHJXHQ�� DOJXQV� VROV� VHSDUDWV� SHU� OLQWHUPHGL� GHVWUHWV� FDUUHUV�� DGKXFK� SHU� OD� GLVSRVLFLyDUTXLWHFWzQLFD�LQWHULRU�GHO�PDWHL[��PHV�VHPEODQW�D�OHV�FRQVWUXFFLRQV�GH�OHGDW�PLWMDQD�TXH�QR�SDVDGDSWDW�DOV�DFWXDOV�DYHQoRV�GH� OD�VFLHQFLD� L�HO�FULWHUL�PHGLFDO�PRGHUQ��PH� IHX� OHIHFWH�GH�TXHOVPHQWDW�HGLFLIL�QR�VROV�QR�FXPSOLD�ORV�ILQV�VDQLWDULV�D�TXH�HV�GHVWLQDW��DGKXFK�FRQVWLWXLD�XQD�PHQDoDFRQVWDQW�\�SRGLD�DGHYHQLU�XQ�IRFXV�GLQIHFFLy�SHUD�OD�FLXWDW���3DUODQW�DPE�OD�VHYD�WLD�(PtOLD�DTXHVWDGHFLGt�DUUUHODU�OD�VLWXDFLy�SHUTXq�VH�QDSURILWHVVLQ��HOV�GHVYDOJXWV��DTXHOOV�TXL�IUHWXUHQ�OR�JRULPHQWGH�OOXUV�PDOV��\�XQ�EDOVDP�FRQVRODGRU�D�OOXUV�GRORUV��DTXHOOV�TXL�OD�PLVHULD�REOLJD�GH�FHUFDU�XQ[RSOXFK��OR�TXDO�QR�SRGHQ�WUREDU�HQ�OOXUV�YLYHQGHV�PDQFDGHV�GH�oR�TXL�HV�PHV�QHFHVVDUL�D�OD�YLGD�

�4XH�OREUD�EHQqILFD�GH�OD�PHYD�WLD�(PtOLD�/ODJXVWHUD�VHUYHL[L�GRQFKV�GH[HPSOH�DOV�SRGHURVRV�\SULYLOHJLDWV�GH�OD�IRUWXQD�D�IL�GH�TXH�HQ�QRVWUD�&DWDOXQ\D�\�HQ�VSHFLDO�HQ�DTXHVWD�&LXWDW�GH�6DQW

2581. AHMSFG, Manual Acords 2 abril 1913

2591. AHMSFG, Fons Hopsital, Capsa 11, LLibre d’Actes Junta, folis 106-107

200 de 297

)HOLX�GH�*Xt[ROV��WDQW�FDVWLJDGD�HQ�OHV�SUHVHQWV�FLUFXQVWDQFLHV��WLQJD�QRPEURVRV�LPLWDGRUV��&DU�ODFDULWDW�HV�OD�PHV�VXEOLP�GH�OHV�YLUWXWV��HV�OREUD�VRFLDO�TXL�DFREOD�PHV�OHV�YROXQWDWV��OD�TXL�OOLJD�ORVFRUV�SHU�ODIHFWH��OR�TXL�XQHL[�WRWV�ORV�VHUV�PHV�GHVLQWHUHVVDGDPHQW�\�OD�TXL�GRQD�OD�YHULWDEOH�SDX�DOVSREOHV�

4XH�VHUYHL[L�GH�FRQVRODFLy�DOV�KXPLOV��DOV�GHVYDOJXWV��DOV�PDODOWV�TXL�FRQHJXLQ�TXL�KL�KD�DQLPHVFDULWDWLYHV�TXL�SHQVHQ�TXH�OV�EHQV�GH�IRUWXQD�QR�VRQ�GRQDWV�SHUD�VHUYLU�H[FOXVLYDPHQW�DOV�TXL�OVSRVVHKHL[HQ��TXH�UHFRQHJXHQ�TXH�KL�KDQ�FRUV�QREOHV�TXL�VHQWHQ�IRQGDPHQW�OOXU�GHXUH�GH�UHSDUWLU�OHVULTXHVHV�HQWUH�OOXUV�VHPEODQWV�QHFHVVLWDWV�

4XH�HOV�SREUHWV�ODFFHSWLQ�DTXHVWD�REUD��VHQV�KXPLOLDFLy�QL�VHQV�RUJXOO��VL�QR�DE�DTXHOOD�VHUHQRUTXH�GRQD�OD�SOHQD�FRQFLHQFLD�GH�OD�GLJQLWDW�KXPDQO��\�VHQWLQ�DPRU�\�DJUDKLPHQW�HQYHUV�DTXHOOV�TXLIUXHL[HQ� OR�PHV�JUDQ�SODKHU�TXDQW� IDQ� OR�Ep�GRQDQW�SD�DOV� FRVVRV� \� FRQVRODFLy�D� ODQLPD�GHOVPLVVqUULPV�L�GHVYDOJXWV�. No hi ha dubte que aquest discurs es podia haver fet perfectament en elsegle XVIII i tindria la mateixa vigència: la caritat com a virtut fonamental, la teoria de lacomunicació.

Inaugurades les sales de tuberculosos, comencen les obres de la primera secció, de les tres en lesquals han dividit l'hospital per anar-lo reformant per fases i el desembre del mateix any ja s'ha acabatla primera i la segona secció. Tanmateix les millores fetes permeteren fer convenis i l'hospitals'encarregà de curar els associats de Mútues i Socors Mutus, quedant-se el 50% del que cobrava elmalalts diàriament. Era el primer acte de confiança de la població "no pobre" envers l'hospitalguixolenc. Aquest, de totes maneres, recordava als nous malalts que s'havia d'estimular l'estalvi i lacaritat i evitar que els malalts es quedessin més dies del compte a l'hospital .

Un hospital que amb les noves obres i sales, canviarà el seu reglament, que no havia tocat des del1857. En el nou reglament d'aquest 1915 la Junta de l'hospital estaria formada per l'alcalde com aPresident, un regidor i set ciutadans que actuarien com a vocals. Tots els càrrecs serien gratuïts ivoluntaris, i els vocals podrien plegar quan volguessin.

L'administrador, nomenat per l'ajuntament a proposta de la Junta, era l'encarregat del funcionamentgeneral de l'hospital, projectar els pressupostos, controlar el funcionament diari, fer els cobramentsi pagaments,.... La Junta es reuniria mensualment. Els vocals, per torns setmanals visitarien elsmalalts, les germanes continuaven estant les Carmelites de la Caritat, abans anomenades "HermanasTerciarias de N S del Carmen" des de que arribaren el 1858 : estava al seu càrrec la cura i vigilànciadels malalts, inventari, material, disponibilitat llits...

La roba blanca s'hauria de canviar cada 15 dies, cada dia es ventilarien les habitacions, els malaltshaurien de respectar-ho tot, no podrien tenir efectes personals ni acceptar-ne de ningú; el públicpodria visitar els malalts el diumenge matí i els familiars els dijous i diumenges.Els metges visitariencada matí a les nou, per torns dictats per l'ajuntament i cobrarien directament d'ell.

2601. AHMSFG, Fons Hospital, Capsa 11, Actes Junta, folis134-142

2611. AHMSFG, Secció IV, lligall 60

201 de 297

La nova sala quirúrgica la podien usar els metges, tant si operaven a pacients de l'hospital com defora cobrant-se en aquest cas 50, 35 o 20 pessetes �VHJXQ�OD�SRVLFLRQ�VRFLDO�GH�OD�IDPLOLD���Hi hauriahabitacions de pagament a cinc pessetes diàries

Respecte al capellà, que no era triat per l'hospital sinó que tenia un benefici particular, hauria devisitar cada dia els malalts, consolar-los, celebrar les misses i se li assignaria una habitació per viureen l'hospital.

L'infermer hauria de fer una col×lecta mensual pel poble i cada diumenge passaria el plat a l'esglésiaparroquial; hauria d'escombrar les voreres, treballar l'hort i��FXLGDU�D�ORV�HQIHUPRV�YDURQHV�HQ�WRGROR�TXH�VH�FRQFHSWXH�LQGHFRURVR�SDUD�ODV�KHUPDQDV�; Hauria de dormir a la sala dels homes.

L'alimentació dels malalts era variada i es modificava segons que el malalt estigués a dieta, mitjaració o ració completa.-Dieta: caldo o llet-Mitja ració: esmorzar a les set amb sopa o xocolata; a les onze del migdia,���VRSD�FRQ�XQ�SRTXLWRGH�FDUQH�GH�SROOR�R�SHVFDGR�KHUYLGR��D�ODV���VRSD�\�KXHYR�R�SHVFDGR�KHUYLGR�; i a més entre àpat iàpat, tasses de caldo o llet.-Ració entera o completa: esmorzar igual; a la una, ��VRSD�FRQ�FRFLGR�R�XQ�SODWR�GH�FDUQH�R�SHVFDGR�D�ODV���VRSD��YHUGXUD�\�SODWR�GH�FDUQH�R�SHVFDGR�� A la nit caldo o llet. Pa en cada àpat i un vas devi.

Per deixar constància dels donadors i per tal de servir d'exemple constant als guixolencs, al fer lesobres es col×locaren unes plaques i làpides, alguna de les quals encara perduren:�$�OD�PHPRULD�GHO�5GR�'��1DUFLVR�0DUFLOODFK�3EUR�TXH�FRQVDJUy�VXV�DKRUURV�VXV�PRPHQWRV�\�VXH[LWHQFLD�DO�DOLYLR�GH�ORV�HQIHUPRV�GH�HVWH�KRVSLWDO��'HGLFD�HVWD�LQVFULSFLyQ�OD�-XQWD�GH�%HQHILFHQFLDDJUDGHFLGD�HQ����DEULO�GH�������IHWD� � GH� ���� OOLXUHV� TXH� DE� VRQ� WHVWDPHQW� GH[i�1DUFLV� $U[HU� \� 9LQ\RODV� HQ� OR� DQ\� ������ L� �&RQWLQXDGD�OD�SUHVHQW�REUD�GH�OR�TXH�GH[i�OR�0��'��3HU�7DXOp�HQ�������/D�JUDQ�SLHGDG�GHO�VU�'��-XDQ�6XUtV�\�/ORUHQV�DXPHQWy�\�PHMRUy�HVWH�DVLOR�GH� OD�KXPDQLGDGGROLHQWH�FRPSDUWLHQGR�VX�IRUWXQD�FRQ�VXV�SDWULFLRV�SREUHV��/HJy�SDUD�DFWRV�GH�EHQHILFLHQFLD�YHLQWHPLO�GXURV��/ORU�\�JUDWLWXG�D�VX�PHPRULD��������$� ORV�GLVWLQJXLGRV�FRPSDWULFLRV�'�-XDQ�)RQW�\�$U[HU�� \�'��1DUFLVR�6LFDUV� \�/OLJRxD�SRU� VXVGHVYHORV�HQ�IDYRU�GH�HVWH�DVLOR��7ULEXWR�GH�UHFRQRFLPLHQWR�D�VX�PHPRULD�\�D�ORV�TXH�VHFXQGDQGR�VXLGHD�ILJXUDQ�HQ�OD�OLVWD�JHQHUDO�GH�GRQDGRUHV�SDUD�GLFKR�HVWDEOHFLPLHQWR��$� OD�PHPRULD�GH�'��0LJXHO�6XUtV� \�/ORUHQV�TXH� FRVWHy� HQ������ ODV�REUDV�GH� UHHGLILFDFLyQ� \HPEHOOHFLPLHQWR�GH�HVWD�FDSLOOD��5HHGLILFDW�\�PREODW�D�H[SHQVDV�GH�'RQ\D�(PLOLD�/ODJXVWHUD�L�6XUtV��(Q�SURYD�GDJUDLPHQW�OD�-XQWDDGPLQLVWUDWLYD�GH�O+RSVLWDO�OL�GHGLFD�DTXHVWW�UHFRUG��0&0;,9��5HHGLILFDW�D�H[SHQVDV�GH�'RQ\D�(PLOLD�/ODJXVWHUD�L�6XUtV������

2621.

AHMSFG, Secció IV, lligall 60

2631. AHMSFG, Hospital, Capsa 44, Lligall 2

202 de 297

Un hospital cada vegada més renovat que des del gener de 1916 disposarà d'un total de nougermanes, però un hospital també amb problemes constants. La mort d'Emili Sicars, president de laJunta d'Auxilis de Barcelona, havia creat un problema, ja que el seu fill es convertí en el noudipositari i titular nominal dels valors dela Junta d'Auxilis i com hem vist abans, començaren greusproblemes per controlar i cobrar les quantitats exactes . No és motiu aquest entrebanc perquè el juliolde 1916 es canviï la cuina econòmica que funcionava des del 1870. El mateix any, amb el llegatde 5.000 pessetes de Jaume Font, cansada la Junta d'haver de fer tantes làpides individuals, acordacol.locar una làpida ùnica on s'aniran inscribint els noms dels benefactors. Aquest mateix setembrede 1916, Lluïsa Ruscalleda Sentí dóna a l'hospital la casa nº 32 de la rambla Vidal i l'hospital la llogaa la Companyia de Telèfons Peninsular per 1.000 pessetes l'any. La que després es convertirà en laCompanyia Telefónica Nacional de España no en marxarà fins la dècada dels setanta. A final d'any, continuant la perspectiva històrica dels administradors i membres de Junta, es col.loca dins la paretde la façana del C/ Hospital una ampolla on s'expliquen totes les obres fetes en aquests dos anys1915 i 1916, i malgrat rebre el juliol de 1917 ,10.000 pessetes de Rafael Esteva Arxer, el novembredel mateix any es paren les obres de la tercera fase per manca de diners, tot i que l'obra estava moltadelantada i podria usar-se

Quines eren les fases o secccions de les obres de l'hospital? Conèixer-les ens servirà per saber comera exactament l'edifici l'any 1916:�6HFFLyQ�SULPHUD��DSDUDWR�PRQWDFDUJDV�GHVGH�OD�FRFLQD�GHO�SLVR�EDMR�D�ODV�GHO�SULPHUR�\�VHJXQGR�7HFKR�GH�OD�VDOD�GHVWLQDGD�D�KRPEUHV�HQ�HO�SULPHU�SLVR��DUUHJOR�GHO�VHJXQGR�HQ�OD�SDUWH�VXSHULRUGH�DTXHO�FRQ�JDOHUtD�SRU�SDUWH�GHO�KXHUWR��\�PDV�DUULED�WHUUDGR�FXELHUWR�\�GHVFXELHUWR�%yYHGD�RFXELHUWD� GH� OD� FDSLOOD� FRQVWUX\HQGR� YDULRV� GHSDUWDPHQWRV�� LQFOXVR� OD� VDOD� GH� RSHUDFLRQHV�6HSULQFLSLy�HQ�DEULO������\�WHUPLQy�MXOLR�����6HFFLRQ�VHJXQGD��KDFHU�QXHYR�SLVR�R�SODQWD�GH�OD�VDOD�GH�PXMHUHV�SRU�UD]yQ�GHO�PDO�HVWDGR�GH�ODVYLJDV� GH�PDGHUD�� \� WRGD� OD� SDUWH� VXSHULRU� GH� OD� VDOD��&DPELRV� HQ� HO� VDOyQ� UHFLELGRU�6DOD� GH$GPLQLVWUDFLyQ�HQ�HO�VHJXQGR�3LVR�\�FRQVWUXFFLyQ�GH�HVFDOHUD�GHVGH�HO�SURSLR�VHJXQGR�SLVR�KDVWDORV�WHUUDGRV�LQLFLR�MXOLR������\�WHUPLQD�GLFLHPEUH�����6HFFLyQ�WHUFHUD��7RGR�HO�HGLILFLR�DQWLJXR�SRU�OD�SDUWH�GH�OD�FDOOH�+RVSLWDO�VH�FRQVWUX\H�GH�OD�IRUPDVLJXLHQWH��%DMRV�SDUD�KDELWDFLyQ�5YGR�&DSHOOiQ�\�HQIHUPHUR�(O�SULPHU�SLVR��DSRVHQWRV�SDUD�ODV+HUPDQDV�6HJXQGR�SLVR�SDUD�KDELWDFLRQHV�GH�SDJR��3DUWH�VXSHULRU��WHUUDGR�FXELHUWR�\�GHVFXELHUWR�,QLFLD�VHWLHPEUH������

L'any 1917 tingué lloc a Sant Feliu un fenomen curiós com fou la construcció davant el passeig delsGuíxols, de les Drassanes Mayol, l'últim intent que es fa per recuperar la construcció de vaixells, endesús de feia anys. L'amo de l'empresa ofereix a l'hospital les parets de les drassanes que donen alPasseig dels Guíxols i al Casino Guixolense per tal que l'hospital ho exploti per llogar-les a lesempreses que es vulguin anunciar amb cartells.

L'octubre de 1918, mentre la Junta batalla amb Sicars per normalitzar la situació de la Juntad'Auxilis, es rep un llegat de 5.000 pessetes de Manuel Gispert Comas, i el novembre del mateix anycomençarà una vertadera baralla entre l'administrador de l'hospital Salvador Roca i el prevere Lluís

2641.

AHMSFG, Hospital, Capsa 23

203 de 297

Patxot, beneficiat de la capella de l’hospital. Aquest, segons sembla, viu de rendes i no es preocupade l'atenció espiritual en la capella, no compleix cap dels deures inherents al benefici creat i noreconeix l'autoritat de l'administrador de l'hospital, alegant que la capella no forma partadministrativa de l'hospital

Cal seguir aquesta petita història per observar les relacions de poder dins l'hospital i la seva expansiócap a instàncies superiors, Ajuntament i Bisbat. El 15 de març de 1855 es va crear un benefici pera la capella de l'hospital i al considerar-se interessant i avantatjós, en aquell moment l'administradorno s'hi va oposar tot i que es va fer sense oficialitzar-ho. El beneficiari havia d'atendre espiritualmentals malalts, fer missa per ells cada dia abans de les nou del matí, atendre la direcció espiritual de leshermanes, el 12 de cada mes celebrar una missa en honra del donant del benefici que era una dona,i cada dia en la missa resar per la donant i la seva família. Cap problema va haver-hi amb el primerobtentor però sí amb el segon, Rafael Patxot.

El 10 desembre 1914 l'administrador es queixa al Vicari Capitular tot dient-li que el capellà li ha dedemanar llicència per fer actes extraordinaris en la capella, cosa que no fa mai. El Vicari parla ambel beneficiari Lluís Patxot i l'avisa de les normes que ha de complir. Res més sabem fins el 4 d'agostde 1919 quan el beneficiat té una mala entesa amb l'administrador i l'insulta. Llegim com ho explicael propi administrador:�8Q�FDVR�LQDXGLWR�\�TXH�QXQFD�KXELHUD�LPDJLQDGR�PH�REOLJD�D�PROHVWDU�OD�DWHQFLRQ�GH�OD�-XQWDGHELHQGR�UHIHULUPH�DO�5GR�'�/XLV�3DW[RW��EHQHILFLDGR�GH�HVWH�+RVSLWDO��6X�FLQLVPR�\�GHVIDFKDWH]�HVWDO�TXH�KDVWD�PH��GD�SHQD�D�PL�DYDQ]DGD�HGDG�H�LGHDV�VDQDV�\�UHOJLRVDV�WHQHU�TXH�RFXSDUPH�GHHOOR�� La queixa s'origina perquè fa temps tenen avisat en Patxot que ha de comunicar al'administrador cada vegada que faci una funció extraordinària i ell no ho fa mai i l'altra dia va enviaruna carta a en Roca que deia �� 6DOYDGRU� 5RFD�� 6DOXGR� D� VX� PDMHVWDWLFD� SHUVRQD� DO� &RPEHV*XL[ROHQVH�'HVHR�VHD�OD�~OWLPD�OD�SUHVHQWH��\�VLUYH�SDUD�URJDUOH�TXH�QR�PH�PDQGH�DYLVR�DOJXQRSRUTXH�HVWR\�REOLJDGR�D�QR�DWHQGHUOH�QL��UHVSHWDUOH�QL�REHGHFHUOH��3ULPHUDPHQWH�\D�VDEH�TXH�WHQJRPLV�GLJQtVLPRV�VXSHULRUHV�\�GHPiV�DXWRULGDGHV�HFOHVLjVWLFDV�D�TXLHQHV�JXVWRVR�UHYHUHQFLR�FRQ�ILOLDODSUHFLR�\�VXPR�UHVSHWR�(Q�HO�+RVSLWDO�GH�6DQ�)HOLX�WRGD�PL�FRQVLGHUDFLRQ�\�UHVSHWR�DO�VU�$OFDOGH�VHD�FDUOLVWD�VHD�DQDUTXLVWD��FRPR�SUHVLGHQWH�GH�OD�-XQWD�\�FRPR�DXWRULGDG�SRSXODU��<�WDPELHQ�DWRGRV�ORV�VHxRUHV�GH�OD�-XQWD�WRGR�PL�UHVSHWR��(Q�HO�+RVSLWDO�FRPR�VDFHUGRWH�\�FRPR�SDUWLFXODUHVWR\�FRQ�HO�PD\RU�HQWXVLDVPR�VXSHGLWDGR�D�ORV�SREUHV�HQIHUPRV��PLV�KHUPDQRV��$�9��SUHVXQWXRVRLJQRUDQWRQ�DEVROXWDPHQWH�QDGD��FRPR�SUDFWLFDPHQWH�VH�OR�GHPXHVWUR��SRUTXH�FRQ�VXV�LQPXQGRVVDOLYD]RV�VH�KD�KHFKR�PHUHFHGRU�GH�PL�PDV�IRUPDO�GHVSUHLR��9��6U�6DOYDGRU��FXLGLV�GH�GDOW��MR�GHDEDL[��1R�PH�FDQVDUi�SDUD�QDGD��OD�,JOHVLD�\�VXV�VDFHUGRWHV�VLHPSUH�KDQ�VLGR�SHUVHJXLGRV��/DIpUUHD�FRURQD�GHO�NDLVHU�VH�DSODVWy�SDUD�VLHPSUH���1R�VH�SRQJD�HQIHUPR���(PSH]DUp�OLVWD�PRQXPHQWRDO�FHORVR�HWF����

L'administrador explica a la Junta que amb aquesta carta ha tocat sostre i recorda que el 1914 ja vaavisar al Vicari Capitular, el desembre 1915 en la inauguració de les obres de l'hospital davant delBisbe, en Patxot ��VH�SHUPLWLy�XVDU�OD�SDODEUD�VLQ�SHGLUOR��KDEODQGR�GH�GHPRFUDFLD�PRGHUQD�\DXWRQRQRPtD�SDUD�YHQLU�DO�FDVR�GH�TXH�VH�OH�SHUPLWLHVH�REUDU�HQ�OD�&DSLOOD�DOHJDQGR�TXH�WRGRV�VXVLQWHUHVHV�HUDQ�SDUD�HO�+RVSLWDO���� i va ser escridassat pel propi alcalde.��6X�DIHFWR�DO�+RVSLWDO�IXHGH�QRPEUH�SXHV�HQ�FLHUWD�RFDVLRQ�\�D�SUHVHQFLD�GH�OD�0DGUH�6XSHULRUD� WXYR� OD�GHVIDFKDWH]�GH

2651. Tot el tema del prevere Patxot es troba a AHMSFG, Hospital Capsa 23 i Capsa 11: Llibred’Actes folis 191-194, 199-200, 202-203, 209-210, 217, 227.

204 de 297

GHFLUPH�TXH�SRU�ULFR�TXH�IXHVH�QDGD�GHMDUtD�DO�+RVSLWDO����Es va negar a participar en la subscripcióper eixugar el dèficit de l'hospital, en la subscripció amb motiu d'una epidèmia recent no va voleracompanyar als de la Junta a recollir diners i a més deia tothom que els diners no s'invertien bé; elbisbe l'havia obligat a complir al peu de la lletra les clàusules del benefici i ell continuava fent elque volia, sense presentar-se a la sala de malalts ni administrar el viàtic.

La Junta de l'hospital formula una denúncia al Bisbe; el Vicari General obre un expedient a Patxoti es decideix que la Junta intervingui i eviti que l'administrador s'enfadi amb el beneficiat. Davantla suposada parcialitat del Bisbat defensant al beneficiat, la Junta respon el 19 de novembre quel'administrador sempre ha estat molt amable i condescendent i que���GHYLHQGR�DGHPiV�WHQHUVH�HQFXHQWD�TXH�WRGRV�ORV�TXH�HQ�HO�+RVSLWDO�HMHUFHQ�DOJXQD�IXQFLyQ�R�SUHVWDQ�VHUYLFLRV�WLHQHQ�HO�GHEHUGH�SRQHUVH�GH�DFXHUGR�FRQ�pO�TXH�HV�VX�VXSHULRU�LQPHGLDWR�. L'administrador, enfadat, demana undictamen per evitar que l'ajuntament el critiqui a ell si sembla que actua per debilitat ocondescendència. La Junta de l'hospital considera que s'ha arribat a un grau d'incompatibilitat entreel beneficiat, l'administrador i la Junta de forma que aquesta demanarà els serveis del rector delpoble per fer misses i actes religiosos a la capella, independentment dels que faci el propi Patxot. Almateix temps, ordenen a la Mare Superiora que s'encarregui d'ara endavant de tot el material de lacapella i la roba i que faci un inventari de tot l'hospital. En una paraula, es prescindia del beneficiatde l'hospital.

El 30 d'octubre de 1919 la Junta llegeix un escrit d'en Patxot dirigit a Roca que diu:��6U�6DOYDGRU5RFD��5XHJR�D�9�WHQJD�SRU�QR�UHFLELGDV�\�SDUD�Pt�GR\�SRU�QR�HVFULWDV�DTXHOODV�SDODEUDV�TXH�9UHFLELy�HQ�DJRVWR�SDVDGR�\D�TXH�QR�IXHURQ�HVFULWDV�SDUD�PROHVWDUOH�\�QXQFD�SDUD�LQMXULDUOH� LaJunta l'accepta tot i reconèixer que està fet per mandat superior i no per penediment �SXHV�GH�RWURPRGR�HVWDUtD�UHGDFWDGD�VL�KXELHVH�YHUGDGHUR�UHPRUGLPLHQWR�GH�OD�RIHQVD�, ja que en Patxot continuasense respectar les clàusules del benefici..

Dos anys més tard encara durava l'animadversió: el març de 1921 la Junta demana al rector que lideixi un vicari per fer les funcions del Dijous i Divendres Sant a l'hospital i aquest contesta que liés impossible per falta de personal. Abans que les faci en Patxot, anul×len les funcions i així hocomuniquen a l'ajuntament. Aquest mateix any arribarà el dictamen que la Junta havia demanat aBarcelona.

En ell, els advocats consideren d'entrada que la capella forma part de l'hospital, ja que ni tan sols téaccés directe al carrer, i que aleshores la capella s'ha de subjectar a les normes de l'Hospital o siguique el capellà-beneficiari ha de dependre del règim comú de l'Hospital i �GHVGH�OXHJR�QR�VH�WUDWD�GHTXH�OD�-XQWD�R�HO�$GPLQLVWUDGRU�GHO�+RVSLWDO�PDQGHQ�DO�FDSHOOiQ��/D�PLVLyQ�D�TXH�HVWi�OODPDGRGHQWUR�GHO�+RVSLWDO�H[FOX\H�GHV�GH�OXHJR�HVWD�IRUPD�GH�UHODFLyQ��SHUR�HOOR�QR�VLJQLILFD�TXH�VHD�ORPiV�SURFHGHQWH�HO�TXH�HO�EHQHILFLDGR�HVWDEOH]FD�HO�UpJLPHQ�GH�OD�FDSLOOD�FRQ�DEVROXWD�LQGHSHQGHQFLDGHO�UpJLPHQ�WRWDO�GHO�KRVSLWDO��(O�PRWLYR�HV�FODUR��HO�EHQHILFLDGR�QR�HV�QL�SXHGH�VHU�XQ�5HFWRUDXWyQRPR�FRPR�OR�HV�DTXHO�D�TXLHQ�VH�FRQItD�OD�GLUHFFLRQ�GHO�FXOWR�GH�XQD�,JOHVLD�� O sigui quesegons Josep M. Planas, degà de la Facultat de Dret de Barcelona, a qui s'ha encarregat aquestinforme l'any 1921, el beneficiari s'ha d'avenir a les normes generals. Una victòria legal de la Juntadavant el beneficiat. Tanmateix en Lluís Patxot consta encara com a beneficiat l'any 1952 i crea unafundació anomenada Fundació Pou de Pedrieux��DE��������SWHV�TXH�VHPEOD�KD�GRQDW�XQD�SLDWHVDGRQD�L�TXH�VHUYLUj�SHU�HOV�PDODOWV�SREUHV�GH�OKRVSLWDO�" 2661. AHMSFG, Hospital, Capsa 44 lligall 3

205 de 297

Mentre va batallant amb el prevere Patxot i amb en Siscars, en Salvador Roca no s’oblida en totesles reunions de la Junta de l'hospital d'exigir a l'ajuntament més aportació econòmica per a l'hospital,ja que el dèficit continua trasbalsant el bon funcionament. El novembre de 1918 l'hospital es ven unacasa del C/ del Raig per 2.125 pessetes. El fet curiós d'aquesta venda és que l'hospital no en tenia captítol de propietat, però sí de possessió. Al no reclamar ningú la propietat es vengué per normalitzar-ne la situació i fer diners per netejar els deutes. El maig de 1919, la Junta pacta amb els hereus deSalvi Rabell i l'hospital renuncia a cobrar durant trenta anys les 750 pessetes de lloguer de les duescases. En compensació, els hereus donen a l'hospital 75.000 pessetes en Deute Públic de l'Estat. Ambaquest tracte L��FRQVLGHUiQGRVH�HO�PH]TXLQR�VDODULR�TXH�SHUFLEHQ�ODV�KHUPDQDV�GH�HVWH�+RVSLWDO�FRQHO�TXH�GHEHQ�PDQWHQHUVH�\�YHVWLUVH��FRPR�WDPELpQ�PDQWHQHU�\�SDJDU�D�OD�VLUYLHQWD��DO�H[WUHPR�GHTXH�OD�DOLPHQWDFLyQ�HUD�GHILFLHQWH�SRU�HO�DXPHQWR�GHO�SUHFLR�GH�ORV�FRPHVWLEOHV��VLQ�TXH�OR�TXHSHUFLEtDQ� EDVWDUH� SDUD� VX� VRVWpQ� FXDO� SURFHGtD�� GHELHQGR� WHQHU� HQ� FXHQWD� TXH� DGHPiV� GH� ODDVLVWHQFLD�D�ORV�HQIHUPRV�GH�GtD�\�GH�QRFKH��VH�KDOOD�D�VX�FDUJR�HO�ODYDU�OD�URSD�\�WRGR�FXDQWRSUHFLVD�SDUD�HO�DVHR�\�OLPSLH]D����, la Junta decideix que les actuals nou germanes que hi ha al'hospital passin de cobrar 9 ptes diàries a 12 ptes, i l'infermer Miquel Cosp se'l puja de 62 pessetesa 75 pessetes mensuals

L'any 1920 l'hospital rep en donació de Cristòfol Fraginals les cases nº 12 i 14 del C/Girona; l'any1921, per rendibilitzar les seves instal×lacions, es signa un contracte amb la societat La PrevisiónGuixolense per tal que els seus associats s'operin i siguin assistits a l'hospital. Continuava així lareconversió de l'Hospital de Pobres de Jesucrist en un hospital obert a tota la població, que oferia unsserveis mèdics i un material cada vegada més especialitzat. El metge, que si fins feia poc, curavaexclusivament amb els seus coneixements, sofrirà una positiva evolució mitjançant la qualnecessitarà cada vegada més material, estris i aparells que no pot anar traginant de casa en casa i quetot sovint, no pot comprar per tenir-los a la seva consulta. D'aquesta forma, el poble aniràreconvertint una casa de caritat, bastant temuda per a tothom, en una clínica, entesa com a institucióon es realitzen activitats mèdiques i quirúrgiques. L'hospital serà cada cop més freqüentat per lapoblació, no ja com a pobres, sinó com a usuaris.

Amb aquesta nova dimensió, l'hospital oferirà tres classes d'estances: les gratuïtes, com sempre, pera les famílies pobres, continuant la finalitat primera de la seva fundació; les de primera classe, peraquelles famílies o malalts que tenen capacitat econòmica i que usen l'hospital o bé perquè restensols o bé perquè en veuen els avantatges sanitaris; i les de segona classe, que paguen sis pessetesdiàries, que són aquelles famílies d'ingressos normals,��QL�ULFV�QL�SREUHV� com en deien els mateixosadministradors

Els primers anys de la dècada de 1920 veuran més llegats per a l'hospital : dels germans RabellCabrero es reben 7.000 pessetes de la venda de la casa de la Rutlla, 8; un altre llegat important del'any 1922 és el deixat per Josep Mª Bernich, comentat en el capítol de les fundacions. Rep tambél'hospital el llegat d'Angela Nadal consistent en tretze títols de Deute Municipal de Barcelona, valornominal de 6.500 pessetes. L'any 1927, Alejandra Nadal Mieras deixa a l'hospital la casa nº 59 delC/ Salmeron i Ramona Andreu Rosello la casa nº 3 del C/ Girona. L'hospital anava ampliant les

2671. AHMSFG, Secció IV, lligall 42

206 de 297

seves propietats, pugen el sou de les nou hermanes i la seva serventa a 1,5 pessetes diàries (450pessetes al mes entre totes) i reedifiquen la galeria de l'hort.

,�1*5(66�26�,�'(63(6(�6�'(�/+263,�7$/�081,&,3$�/�'(6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6�(1�(/�3(5Ë2'(����������� (AHMSFG,Hospital , Capsa 44, LLig 3)

�$1< 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 1924

,1*�11753

19211

14569

28110

18894

20232

18809

23873

30240

27908

'(63� 1657

817723

15847

23121

20770

23334

21350

24015

31871

27908

Els ingressos consisteixen, de mitjana, en l'aportació d'un 27% de l'ajuntament; la Junta d'Auxilisun 20%; les almoines un 25% i la resta entre els lloguers i els llegats fixes. Entre les despeses, elssalaris s'emporten un 25%; els queviures un 50% i entre metges i farmàcia un 10%.

El febrer de 1928 Concepció Patxot Llagostera dóna 5.000 pessetes per acabar la façana i col×locar-hi la imatge de la Verge de la Misericòrdia. Seguint la tradició dels últims anys, dins la creu de lafaçana col×loquen una ampolla amb un escrit i, de les dues propostes presentades, s'escull al'escultor Oliver el qual, per 4.000 pessetes esculpirà la imatge amb marbre d'Itàlia i pedra de Gironaen la base.

El desembre de 1928, Salvador Vidal Largacha dóna tres cases: Sant Pere,nº 13; Clavé, nº 7 i SantJoan nº 16, i el setze de març de 1929 amb una gran cerimònia es col×loca la Verge en la sevafornícula a catorze mestres d'alçada amb la presència de l'alcalde Pere Torres i l'administradorSalvador Roca Carreras 14 metres d'alçada. La imatge amida 1,86 metres i amb el peu i corona 2,28metres i té un pes total de 780 quilos

El juny del mateix any s'aclareix definitivament l'assumpte de la Junta d'Auxilis de Barcelona il'hospital passarà a cobrar 8.291 pessetes a l'any en lloc de les 4.000 que els enviaven aquest últimsanys.Més bé no podia acabar aquest any 1929: amb data cinc de desembre de 1929, el Jurat

2681. AHMSFG, Hospital, Capsa 11

2691. AHMSFG, Hospital, Capsa 11, Actes Junta, folis 305-306

2701. Ídem, folis 321-322 i Secció IV, lligall 53

207 de 297

Internacional de Premis de l'Exposició Internacional de Barcelona concedia la Medalla d'Or al'Hospital Municipal de Sant Feliu de Guíxols per la seva organització, funcionament, millores isistema de Memòries per informar a la ciutat.

Aquest mateix 1929 l'administrador Salvador Roca presenta una Memòria en la qual, desprésd'explicar les principals etapes de les obres de l'hospital, n'especifica la distribució :�%DMRV���&DSLOOD�$OPDFpQ�+DELWDFLyQ�GHO�(QIHUPHUR�2WUR�GHSDUWDPHQWR�VLQ�WHUPLQDU�&UX]�5RMD�&RFLQD� PX\� HVSDFLRVD� FRQ� GHVSHQVD� \� RWURV� GHSDUWDPHQWRV�5HIHFWRULR� SDUD� ODV� +HUPDQDV�/DYDGHURV�(VWXID�\�FDOHIDFFLyQ��H[FOXVLYR�D�ODV�VDODV�GH�ORV�WXEHUFXORVRV�$SRVHQWRV�SDUD�GHPHQWHV�6DOD�GH�DXWRSVLDV�\�FDGiYHUHV�$OPDFpQ�-DUGtQ�

3LVR�3ULPHUR���&RUR�GH�OD�&DSLOOD�6DOD�SDUD�KRPEUHV�6DOD�UHFLELGRU�GH�HQWUDGD�6DOD�SDUD�PXMHUHV�'HSDUWDPHQWR�SDUD�GLYHUVRV�XVRV�\�UHSDUWLU�ODV�FRPLGDV��H[LVWLHQGR�JULIRV�FRQ�DJXD�IUtD�\�FDOLHQWH�+DELWDFLRQHV�GH� ODV�+HUPDQDV��6DOD�SDUD�KRPEUHV� WXEHUFXORVRV�FRQ�JDOHUtD�\� URSHUtD�\�RWURVGHSDUWDPHQWRV�D�XWLOLGDG�GH�ORV�PLVPRV��*DOHUtDV�HQ�HO�SDWLR�FRQ�XQ�SXHQWH�TXH�ODV�XQH�

3LVR�6HJXQGR���6DOD�GH�RSHUDFLRQHV�FRQ�VX�DQWHVDOD�\�XWHQVLOLRV�UHVSHFWLYRV��5RSHUtD��GRV�VDODVLJXDOHV� D� OD� GHO� SULPHU� SLVR� SDUD� LQIHFFLRVRV�� TXH� FDGD� XQD� GH� HOODV� SXHGH� GLYLGLUVH� SDUD� ODVHSDUDFLyQ�GH�HQIHUPHGDGHV�R�VH[RV��'HVSDFKR�GHO�$GPLQLVWUDGRU�\�GH�OD�-XQWD��'HSDUWDPHQWRSDUD�GLYHUVRV�XVRV��FRPR�HQ�HO�SULPHU�SLVR�\�FRQGLFLRQHV�LJXDOHV��$SRVHQWRV�SDUD�HQIHUPRV�GHSDJR��2WURV�TXH�HVWiQ�VLQ� WHUPLQDU��(Q�HO�HGLILFLR�GH� ORV� WXEHUFXORVRV��HQWHUDPHQWH� LJXDO�D� ORGHWDOODGR�GHO�SULPHU�SLVR�

7HUUDGR���([LVWH�XQD�SDUWH�FHUUDGD��RWUD�FXELHUWD�\�JUDQ�H[WHQVLyQ�GHVFXELHUWD�FRQ�XQ�DVFHQVRU�SDUDODV�URSDV�GHVGH�ORV�ODYDGHURV�GHO�SODQ�WHUUHQR

/DV�FDPDV�GLVSRQLEHOV�ILMDV�VRQ����HQ�OD�VDOD�GH�KRPEUHV�\����HQ�OD�GH�PXMHUHV����HQ�FDGD�XQD�GHODV�GRV�VDODV�GHO�VHJXQGR�SLVR����HQ�FDGD�XQD�GH�ODV�GRV�VDODV�SDUD�WXEHUFXORVRV��XQD�HQ�FDGD�XQDGH�ODV�WUHV�KDELWDFLRQHV�GH�SDJR�

Les propietats i valors de l'hospital en aquest 1929 eren :-Edifici de l'hospital al C/ Hospital nº 4-6-8 i C/May, nº 5. Valor: 250.000 ptes-Cases nº 114 i 116 del C/ Girona d0nades per Octavi Patxot l'any 1913. Valor: 2.000 i 6.000pessetes. Produeixen 558 pessetes de lloguer a l'any-Cases nº 12 i 14del C/ Girona, donades per Cristòfol Fraginals l'any 1920. Valor: 2.500 i 12.500.Produeixen 720 pessetes d elloguer a l'any.-Casa nº 37 del C/ Sant Pere i nº 32 del C/ Sant Joan donades pel reverend Albert Bernis l'any 1913.Valor 15.000 i 10.000 pessetes-Casa nº 32 de la Rambla Vidal, donada per Lluïsa Ruscalleda l'any 1916. Valor: 15.000 ptesirendeix 1.000 pessetes de lloguer a l'any.-Casa nº 59 del C/ Salmeron donada per Alejandra Nadal l'any 1927. Valor: 5.000 ptes i rendeix 250pessetes de lloguer a l'any.

2711. AHMSFG, Secció IV, lligall.53

2721. AHMSFG, Hospital, capsa 44, lligall 3

208 de 297

-Casa nº 3 del C/ Girona, donada per Ramona Andreu l'any 1927. Valor: 7.500 pessetes i rendeix 390 pessetes l'any de lloguer.-Casa nº 7 del C/ Clavé, nº 10 del C/Sant Joan i nº 13 del C/ Sant Pere, donades per Salvador Vidall'any 1928. Valor: 2.500, 2.000 i 16.000 pessetes-Làmina instranferible de capital 5.749 pessetes al 4%VALORS:donats per Salvi Rabell:48.000 ptes Deute Exterior al 4%11.000 ptes Deute Amortitzable al 3%7.000 ptes Deute Municipal de Sant Feliu de Guíxolsdonats per Ernest Vidal:27.000 ptes Deute Amortitzable al 3%10.925 ptes Deute Municipal Sant Feliu de Guíxolsdonats per Pere Rabell:51.500 ptes Deute Amortitzable al 3%Donats per Teresa Prats: 1.750 ptes Deute Municipal de Sant FeliuDonats per Angela Nadal: 5.250 ptes Deute Municipal de Sant FeliuAltra donació: : 2.000 ptes Deute Municipal de Sant Feliu

Abans de l'arribada de la Segona República, l'hospital rebrà el 16 de maig de 1930 el llegat de10.000 pessetes ofert per Roberto Robert Surís, comte de Torroella de Montgrí. Amb aquests dinerses farà un contracte de 7.050 pessetes amb la Casa Núria de Barcelona per posar calefacció central. Aquest any 1930 l'ajuntament es dedicà íntegrament a la beneficència invertint el 9,9% del seupressupost a aquesta partida, 48.002 pessetes, la més alta dels Pressupostos després de la deDespeses Generals. La distribució fou la següent: auxilis mèdics farmacèutics: 13.302; Hospital:32.000; Institucions benèfiques municipals: 2200; Socors i trasllat de pobres transeünts 5.500

2731.

AHMSFG, Hospital, capsa 13, Llibre 7

2741. AHMSFG, Secció V, lligall 157

209 de 297

/+263,7$/�'85$17�/$�5(3Ò%/,&$�,�/$�*8(55$�&,9,/����������

L'arribada de la República canviarà totalment el concepte clàssic d'Hospital de Pobres i una de lesprimeres tasques del nou ajuntament serà crear una Junta administrativa que elabori un reglamentque serà aprovat el divuit de febrer de 1932 per l'ajuntament. És interessant comentar-lo perobservar la revolució que va significar la República en el clàssic concepte de caritat i assistènciasocial. En l'article primer especifica molt clarament que l'hospital és de propietat municipal, i perevitar transvasaments de fondos, prohibeix que qualsevol bé del mateix pugui servir per altra finalitatque la pròpia de l'hospital, fet importantíssim que acontentava tots aquells que sempre temien quel'ajuntament, un moment donat, pogués usar els béns de l'hospital per altres finalitats L'article segoncanvia l'antic nom d'Hospital de Pobres pel d'Hospital Municipal. L'article tercer explica que�/REMHFWH�GH�O+RVSLWDO�pV�DFROOLU�JUDWXLWDPHQW�HOV�PDODOWV�SREUHV��L�DPE�GHWHUPLQDGHV�UHWULEXFLRQV�PHQWUH�KL�KDJL�OOLWV�GLVSRQLEOHV��D�DOWUHV�PDODOWV��DL[t�FRP�WRWV�DTXHOOV�PDODOWV�TXH�SURYLQJXLQGDFFLGHQW�R�DWHPSWDW�RFRUUHJXW�GLQWUH�HO�WHUPH�PXQLFLSDO�

L'article quart és una declaració de principis morals i ètics característics d'una República que lluitava per separar Església i Estat:���'LQWUH�O+RVSLWDO�VREVHUYDUj�HO�UHVSHFWH�PpV�DEVROXW�DOV�LGHDOV�GHFDGDVF~�L�D�OD�OOLEHUWDW�GH�FRQVFLqQFLD�L�QR�HV�SHUPHWUj�HQ�OHV�VHYHV�GHSHQGqQFLHV���H[FHSFLy�IHWDGDTXHOOHV�GXVDQoD�SDUWLFXODU���FDS�PDQLIHVWDFLy�QL�RVWHQWDFLy�GH�UHV�TXH�WLQJXL�XQD�VLJQLILFDFLyR�FDUjFWHU�GRJPjWLF��UHOLJLyV�R�SROtWLF� Els trets anaven, evidentment per a les germanes i el capellà.Si fins ara religió i hospital eren inseparables ara s'intentarà desllindar la tasca assistencial de leshermanes de les seves creences religioses. L'asèpsia, no només higiènica, sinó també moral, esconvertiria per pocs anys, en una característica de l'hospital guixolenc.

Per ser admès a l'hospital es requerien tres condicions: ser natural o veí de Sant Feliu de Guíxols,trobar-se en la més absoluta pobresa i exhibir la papereta d'admissió signada per l'alcalde o eldirector de l'hospital, un cop vist el certificat mèdic corresponent. Si aquest malalt pobre intern al'hospital heretava, hauria de pagar les despeses ocasionades sempre que no pugessin a més d'un vint-i-cinc per cent de l'herència.

Respecte al règim administratiu de l'hospital el capítol tercer del Reglament crea una Junta autònomapresidida per l'Alcalde, i formada pel Regidor Síndic i cinc veïns nomenats per l'ajuntament (Director, Sots-Director, Comptador, Tresorer i Secretari)

La tasca primordial de l'alcalde-president era convocar i presidir les reunions; el Director haviad'anar cada dia a l'hospital, portar el registre de malalts, procurar que es faci tot segons el reglament,signar les ordres de pagament....; el Comptador portava la comptabilitat, el tresorer el Llibre de Caixai el secretari el Llibre d'Actes. Els membres de la Junta farien la seva tasca gratuïtament, el seunomenament seria en caràcter indefinit i es reunirien un cop al mes.

210 de 297

El sistema de proveïment de l'Hospital seria per licitació, buscant sempre el preu més avantatjós isi dos comerciants oferien el mateix preu, els serien repartides les compres.Els metges serien nomenats per l'ajuntament i pagats per l'hospital, amb l'obligació de visitar un copel dia als malalts, convocar juntes de metges quan ho creguessin oportú, instruir a l'infermer de totel que calgui pel bon servei i cura dels malalts, avisar al Director de qualsevol irregularitat queobservessin en el seu àmbit, controlar tot sovint el bon estat dels aliments subministrats als malalts,vigilar de no parlar al malalt��GH�UHV�TXH�WLQJXL�WHQGqQFLD�SROtWLFD�QL�UHOLJLRVD� i finalment complirles ordres rebudes de la Junta.

L'enorme preocupació del reglament, ja observat en l'article quart, és la llibertat de consciència,sobretot religiosa, i l'intent, general al règim republicà espanyol, de separar l'església de l'estat. Calrecordar les lleis d'Associacions religioses, tota la política republicana legalitzant el divorci, elsmatrimonis civils..... L'article 29, que transcric sencer, n'és la prova més palpable �(O�VHUYHL�UHOLJLyVVROV�VDGPLQLVWUDUj�DOV�PDODOWV�TXH�DL[t�KR�GHPDQLQ�SHO�VHX�SURSL�LPSXOV�L�YROXQWDW�R�KR�WLQJXLQ�MDGHVLJQDW�SHU�HVFULW�DXWRULW]DW�DPE�OD�VHYD�SUzSLD�ILUPD��WDO�DFWH�HV�UHDOLW]DUj�DPE�WRWD�SUHFDXFLyL�GLVLPXODGDPHQW�D�IL�TXH�QR�VH�QHQWHULQ�HOV�DOWUHV�PDODOWV��DL[t�PDWHL[�HV�SURFXUDUj�SHU�WRWV�HOVPLWMDQV�TXH�SDVVL�GHVDSHUFHEXW�XQ�FDV�GH�PRUW�SURFXUDQW�TXH�QR�HV�WRTXLQ�FDPSDQHV�L�QR�SHUPHWHQWOOXPLQjULHV��FDQWV�QL�FHULPzQLHV�GH�FDS�FODVVH�HQ�WRW�HO�IURQWLV�GH�O+RVSLWDO�

Amb aquest reglament, el vint de febrer de 1932 va plegar d'administrador Salvador Roca Carrerasel qual ho era des de l'any 1910 i es va constituir la nova Junta administrativa:Alcalde-president: Paulí MargouRegidor Síndic: Antoni Bargeli,Director: Miquel MassósSots-Director: Feliu VidalComptador: Manuel JanóTresorer: Emili BatetSecretari: Joan Maura

Tota la filosofia d'aquesta nova Junta es troba en "El Programa" de la Festa Major de l'any 1934, ones dediquen quatre pàgines a explicar al públic en general què era, què és i què ha de ser un hospital.�$QWLJDPHQW�HOV�KRVSLWDOV�HUHQ�HOV�OORFV�RQ�DQDYHQ�D�SDUDU�HOV�PDODOWV�TXH�WRWKRP�DEDQGRQDYD��(UDSHU�WDQW�KXPLO�OLDQW�SHU�OHV�SHUVRQHV�TXH�HV�WUREDYHQ�HQ�WDQ�GRORUyV�FDV��3HU�DTXHVW�PRWLX��VHPSUHIRX� PLUDW� OKRVSLWDO� DPE� YHUWDGHUD� UHSXJQjQFLD�� (O� VHQWLPHQW� GH� WULVWRU� TXH� VDSRGHUDYD� GHOGLVVRUWDW��HQ�WDO�FDV��HUD�SURX�SHU�HVFXUVDU�OL�HOV�GLHV�GH�OD�VHYD�YLGD��DJUHXMDQW�VH�WRW�VHJXLW��$QDYHQ�GRQFV��D�PRULU�KL��QR�D�FXUDU�VKL>���@�0pV�WDUG��HQ�OHV�QDFLRQV�GH�GDYDQWHUD��HOV�KRVSLWDOV�YDUHQDQDU�FDQYLDQW�GH�PDQHUD�GqVVHU��$TXHVWHV�QDFLRQV��HQ�OOXUV�SUHVVXSRVWRV��GHVWLQDUHQ�TXDQWLWDWVFRQVLGHUDEOHV�SHU�HO�VRVWHQLPHQW��GHVHQYROXSDPHQW�L�SHUIHFFLRQDPHQW�GH�OOXUV�HVWDEOLPHQWV�EHQqILFV�$L[t�FRPHQoDUHQ�D�DIOXLU�DOV�KRVSLWDOV�OHV�FODVVHV�PLWMHV�L�ILQV�OHV�DGLQHUDGHV�

2751. AHMSFG, Hospital, Capsa 23, LLigall Vicens

2761.AHMSFG, Hospital, Capsa 38, Llibre d’actes Junta

211 de 297

$�FDVD�QRVWUD�KD�SDVVDW�OR�PDWHL[��VL�Ep�PpV�WDUG�L�PpV�OHQWDPHQW��SHU�OD�PDQFD�GH�FXOWXUD�L�VREUDGDSUHQVLRQV�D�TXq�KDYHQ�HVWDW�VRWPHVRV��3HUz��D�PHVXUD�TXH�HO�QRVWUH�LQWHO�OHFWH�KD�DQDW�PLOORUDQW�WDPEp�KDQ�DQDW�SHUIHFFLRQDQW�VH�L�DPSOLDQW�VH�HOV�QRVWUHV�HVWDEOLPHQWV�EHQqILFV��$GKXF�HQV�KDYHPKDJXW�GH�YDOGUH�GH�FDQYLDU�HO�QRP�GKRVSLWDO�SHU�HO�GH�48,17$�'(�6$/87��&/,1,&$��6$1$725,�HWF�SHU�IHU�ORV�PpV�DVVHTXLEOHV��(QFDUD�DYXL��SHU�GLVVRUW��HV�WUREDULD�SHUVRQD�TXH�HV�GHL[DULD�PRULUD�FDVD�VHYD��DEDQV�GH�WUDVOODGDU�VH�D�OKRVSLWDO�SHU�pVVHU�DWqV�L�FXUDW��+DYHP�GH�SURFXUDU�SHU�WRWVHOV�PLWMDQV�TXH�DL[z�GHVDSDUHL[L�GHO�WRW�

La solució proposada en l'article és procurar que els hospitals siguin més confortables, més alegres,millor atesos, amb parets i mobles de colors clars, amb sales clares, airejades i espaioses orientadesal migdia, amb jardins i flors: �6KD�GDUULEDU�DO�SXQW�TXH�FDS�PDODOW�KDJL�GpVVHU�FXUDW�D�OD�VHYDSUzSLD�FDVD��TXDQ�DL[z�HVGHYLQJXL�XQ�IHW��DOODYRUV�PLUDUHP�OKRVSLWDO���GXQD�DOWUD�PDQHUD��-D�QRVHUj�HO�OORF�WHQHEUyV��VLQy�HO�OORF�RQ�HV�YD�D�FHUFDU�OD�VDOXW��OD�YLGD�

Aquest any 1934, l'hospital Municipal de Sant Feliu tenia edificat un perímetre de 1.040 m2, ambuna façana de 38 metres d'amplada, 17 metres d'alçada i un jardí de 530 m2L'edificació comprenia planta baixa, dos pisos i en certa part de l'edifici tres pisos. Disposava de tressales de 17x6,70 metres i dues sales de 15x5,70 metres, capaces per uns noranta llits. L'hospitaldisposava de llum elèctrica i aigua corrent en tot l'edifici, gas en determinades zones, calefacciócentral, timbres elèctrics en els llits, i dos ascensors. Hi havia una capella, una sala de dements, undipòsit de cadàvers i una sala d'operacions amb tot el material necessari. La sentida queixa de laJunta Administrativa és el fet que l'hospital no s'hagués pogut instal×lar a les afores de la població,on l'aire i la tranquil×litat ajudarien molt més als malalts.

I una bona prova general de la preocupació per la diguem-ne assistència social fou el pressupost del'ajuntament l'any 1932 quan s'arribà a dedicar el 10,8% del mateix a aquesta partida: 14.043 pessetesper auxilis mèdic farmacèutics ( 2.750 al metge titular de sanitat, 2.500 al tocòleg, 2.143 alfarmacèutic titular, 825 a la matrona, 825 al practicant, 4.000 de medicaments, 300 per trasllatmalalts, 300 per enterraments pobres i 400 per velatoris), 36.940 pessetes per a l'hospital, 2.700 en subvencions a institucions benèfiques ( 2.000 a l'Asil Surís, 200 a la Creu Roja, 500 a la Junta deProtecció a la Infància) i finalment 600 pessetes per a transeünts.

El març de 1932 la Junta acceptava el primer llegat d'aquesta nova etapa, 2.500 pessetes donades per Joan Roig Camós i el novembre del mateix any el pintor Olegari Casellas pintava l'hospital igratuïtament decorava el vestíbul. El desembre del mateix any l'infermer Rosendo Arabia demanavaun augment de sou (ara cobra tres pessetes) tot dient que era el sou d'un manobre quan ell va entrara treballar a l'hospital però que ara els manobres cobraven vuit i nou pessetes, i que els metges abanscobraven 500 pessetes i ara en cobraven 4.000 mentre a ell no l'havien apujat. Apart de la peticióeconòmica concreta, la carta de l'infermer a la Junta té el seu valor testimonial, per veure les feinesconcretes que feia a l'hospital com a infermer i com a servent ��DFRPSDxDU�DO�PHGLFR�GXUDQWH�ODVYLVLWDV�� FXUDU� D� � ORV� HQIHUPRV� YDURQHV� FRQ� XQWXUDV�� IULFFLRQHV�� PDVDMHV�� HPSODVWRV�

2771.

AHMSFG, Seció IV, lligall 53, El Programa

2781. AHMSFG, Secció V, lligall 179

212 de 297

PDQFKLXODV�YHQWRVDV�� FRUULHQWHV� HOHFWULFDV�� LQGLFFLRQHV�� EDxRV�� ODEDMHV�� WRTXHV�� XO]HUDV�� OODJDV�WXPRUHV��FRUWDGXUDV��JROSHV��OLPSLDUORV�VL�YLHQH�HQ�PDODV�FRQGLFLRQHV��KDFHU�OD�OLPSLH]D�GH�WRGRVORV�XWHQVLOLRV�TXH�VH�VLUYHQ��GRUPLU�HQ�OD�VDOD�GH�ORV�HQIHUPRV��DVHR�D�ORV�HQIHUPRV�FRQWDJLRVRV�\SHOLJURVRV�� ORFXUD� H� LQIHFLyQ�� YHVWLU� D� ORV� GLIXQWRV� \� WUDVODGDUORV� DO� GHSyVLWR� \� FXLGDU� GH� ORVHQWLHUURV��JUDWLV�D�ORV�GH�EHQHILFHQFLD�&RP�D�VLUYHQW���HVWDU�D�ODV�RUGHQHV��KDFHU�WRGRV�ORV�HQFDUJRV�UHIHUHQWHV�DO�+RVSLWDO�\�D�ORV�6UHV�GHOD�-XQWD�DGPLQLVWUDWLYD�\�D�VX�FDVR�OD�0DGUH�6XSHULRUD��/HYDQWDUVH�SRU�OD�PDxDQD�D�ODV�������SDUDKDEULU�HO�+RVSLWDO�\�FHUUDU�D�ODV���GH�OD�QRFKH��HQFHQGHU�\�FXLGDU�OD�FDOHIDFFLyQ�D�VX�WLHPSR�\�TXHQR�VH�DSDJXH�GXUDQWH�HO�GLD��EDFLDU�\�OLPSLDU�ORV�ODYDGHURV�FDGD�GLD��GHVLQIHFWDU�FROFKRQHV�\�URSDVGH�ORV�HQIHUPRV�FRQWDJLRVRV�\�OLPSLDU�\�FXLGDU�OD�PDTXLQD�GH�GHVLQIHFWDU��SDVDU�D�EXVFDU�OLPRVQDFDGD�PHV�D�ODV�FDVDV�DFRVWXPEUDGDV��LU�DO�2ILFLR�GH�OD�3DUURTXLD�D�SDVDU�OD�YDQGHMD�ORV�'RPLQJRV\�GLDV�VHxDODGRV��&XOWLYDU�HO�KXHUWR�VLQ�WHQHU�GHUHFKR�GH�SDUWLFLSDU�GH�OR�TXH�VH�FRVHFKD��OLPSLDUHO�SDWLR�\�IDWFKDGDV��KDFHU�OLPSLH]D�JHQHUDO�GHO�+RVSLWDO�GH�SDUHGHV��YHQWDQDV�\�FULVWDOHV�WUHV�YHFHVDO�DxR��OLPSLDU�FLQFR�WXPEDV�HQ�HO�&HPHQWHULR�GH�IDPLOLDV�TXH�KDQ�KHFKR�VXV�GHMDV�HQ�HVWH�KRVSLWDO\�RWUDV�FRVDV�SRU�HO�HVWLOR��.

0$/$/76�,�(67$1&(6�'(�/+263,7$/�081,&,3$/�'(�6$17�)(/,8'(�*8Ë;2/6�(/6�$1<6���������� (AHMSFG, Hospital, Capsa 23)

��$1< �+20(6 ���'21(6 ���727$/ �(67$1&(6

0L� WMDHVWDQFHV

������� 51 61 112 7091 19,42

������� 73 72 145 7957 21,8

Només es pujà una petita quantitat a l'infermer, el qual va tornar a queixar-se. L'octubre de 1934Dolors Garcia dóna una casa al C/ Metges, nº 9 i el gener de 1935 augmenten el sou de les germanesde 2 a 2,5 pessetes diàries. Respecte a l'atenció al malalt cal veure l'espectacular increment que haviasofert l'hospital en nombre de malalts, però també enl la mitjana de dies d'estances per malalt,relativament alt. L'origen dels ingressos de l'any 1935 mostra clarament ara ja sí, la tremendaparticipació dels fons públic municipals en el manteniment de l'hospital:lloguer finques4.300 ptesredits de valors en custòdia 14.667 ptesgermandats de socors mutus4.320 ptes.malalts que paguen4.101 ptesalmoines

2791.

AHMSFG, Hospital, Capsa 44, LLigall 7

213 de 297

889 ptesllegat Bèrnich 940 ptesJunta d'Auxilis3.791 ptesAjuntament 120.000 ptes

Tanmateix, la donació més important de l'hospital en l'època republicana la va fer el matrimoni JosepEstrada i Rosa Coll el dotze d'agost de 1936, començada la guerra civil, però preparada i pactada demolt abans. El matrimoni Estrada Coll donava els seus béns a partir entre l'hospital i el Casal delsVells ( abans Asil Surís); es creava una Comissió per repartir els béns i el matrimoni passaria a viurea l'Asil i cobraria cent pessetes mensuals per a les seves petites despeses particulars. La donaciócomprenia edificis, accions i obligacions i censos:Casa 23 C Ferrer i GuàrdiaFàbrica i casa del carrer del Sol, n 21 i 23Cens de pensió anual de 40 ptes del sr Miquel Massós25 accions Banc Español del Rio de la Plata1 acció Banc Comercial de Barcelona37 accions Nou Casino La Cosntància55 obligacions Ferrocarril Almansa-Valencia Tarragona al 4%50 obligackions Deute Municipal de Barcelona any 1906 al 4,5%75 accions Catlana del gas i Electricitat al 6%50 accions Crèdit Local Interprovincial al 6%14 títols Deute Amortitzable al 4%60 obligacions ferrocarril Madrid-Saragossa-Alacant al 4,5<%33 bons Exposicion de Barcelona 6%30 cèdul.les Caixa d'Emisions al 5>15 obligacions Unió Elèctrica de Catalunya5 títols de deute Amortitzable al 4% de 1935

L'última informació documental que tenim de l'hospital durant la guerra correspon al nou desetembre de 1936 quan el Comitè Antifeixista ordena a la Junta treure totes les imatges religiosesde l'hospital,les quals han de deixar a l'entrada de l'hospital per tal que se les emportin.

&$5,7$7��%(1(),&Ê1&,$�,�62/,'$5,7$7�(1�(/6�6(*/(6�;,;�,�;;

2801.

AHMSFG, Hospital, Capsa 38

214 de 297

Si l'hospital era la institució caritativa per excel×lència, altres sistemes de beneficència proliferarena Sant Feliu, ja que cal tenir en compte que l'hospital solucionava només una de les múltiples facetesen què es presentava la pobresa: la malaltia. En el segle XIX moltes foren, com hem vist lesdonacions a l'hospital i la creació de fundacions per ajudar a la pobresa guixolenca ( Col×legi Vidal,Junta Surís, Junta d'Auxilis). Tanmateix el segle XIX veurà aparèixer altres sistemes alternatius ala clàssica caritat-beneficència: la mecanització i industrialització portarà a diversos intents actiusde defensar-se davant els reptes del futur, que donaran lloc al mutualisme i al cooperativisme, onl'anomenada "aristocràcia obrera" intentarà organitzar-se davant la indefensió oficial del seu status.Al seu costat es mantindran les institucions caritatives com l'hospital o el recent creat Asil Surís, obé l'Associació de Senyores de Sant Vicens de Paül, de caire totalment caritatiu, i apareixeran elsorganismes creats oficialment a principis del segle XX com la Junta de Protecció de Menors o laJunta de Reformes Socials, al costat de sistemes municipals esporàdics com la Cuina Econòmica omés a llarg termini com les Caixes d'Estalvi. Tot plegat un aiguabarreig de fundacions, institucionsi organismes difícilment unificables ja que partien de pressupòsits i filosofies irreconciliables, i quemostren, sense aprofundir gaire, les divergents respostes de cada estament a la "questió social",qüestió que un encara veien com un problema individual, altres com una revolució política i altrescom un intent d'incidir en les grans decisions de funcionament del poble o del país. Si ja existientantes interpretacions per analitzar les causes de la pobresa, mitigar-ne les conseqüències es convertiaen un altre trencaclosques que perdura encara avui dia.

/(6�62&,(7$76�'(�62&256�08786

Les societats de socors mutus foren un dels sistemes utilitzats en el món obrer per subvenir a totauna sèrie de necessitats que no els resolia un estat liberal ni molt menys els patrons de les sevesempreses. Assegurar un pecuni en cas de malaltia, llarga malaltia o mort foren fites importants enla segona meitat del segle XIX.

L'any 1845 consta la societat La Antigua Taponera de la qual no en sabem res.L'any 1853 la JuntaProvincial de Beneficència ja constatava l'existència a Sant Feliu de la Societat "La Concordia" sotala invocació de la Mare de Déu del Remei . Aquesta Societat va imprimir els seu reglament l'any1857.

L'objecte de la Societat consistia en �SURSRUFLRQDU� PHGLRV� GH� DVLVWHQFLD� D� ORV� VRFLRV� HQ� VXVHQIHUPHGDGHV�\�IDFLOLWDU�DOJ~Q�VRFRUUR�FXDQGR�OOHJXHQ�SRU�GHVJUDFLD�D�LPSRVLELOLWDUVH�(art 2). LaJunta de la societat estava formada per cinc persones, i a més hi havia els càrrecs de Clauers, Oïdorsde Comptes, Inspectors i Caminadors. Cada soci s'havia d'inscriure en una llista pel càrrec per el quales considerés més idoni i en la qual podria ser votat i elegit.

La quota d'entrada dels socis era de vint rals de velló i quatre rals mensuals, que tot plegatconformaria el fons general. A més, hi hauria un fons particular amb el pagament de quatre rals

2811. Citat per Ferrer i Gironès, Francesc: Els moviments socials a les comarques gironines,Girona, 1998, pàg 57

215 de 297

anuals.

La Societat pagaria: onze rals �SDUD�ORV�HQIHUPRV�FX\D�LQGLVSRVLFLyQ�OHV�REOLJXH�D�JXDUGDU�FDPD�FRQFDOHQWXUD�; sis rals��SDUD�ORV�TXH�SDGH]FDQ�DOJ~Q�PDO�YLVWR�SHUR�VLQ�FDOHQWXUD��FRPR�WXPRUHV��WDMRVR�FRUWHV�; dos rals diaris pels malalts crònics (a partir de sis mesos) i també dos rals a tots els socisque arribessin als setanta cinc anys. En el primer i segon cas només es cobrava a partir del setè diade malaltia. En cas de mort s'abonarien quatre duros per pagar els funerals.

Si algun soci anava, per prevenció a ��WRPDU�DLUHV�QDWLYRV��DJXDV�PLQHUDOHV�R�VDOXGDEOHV��EDxRVK~PHGRV�R�VHFRV� no cobraria; sí que ho faria si formava part de la curació de la malaltia ja existent,sempre que no passés de quinze dies. Les medicines usades per curar la malaltia serien pagades perla societat, sempre que el soci portés la recepta mèdica����QR�GHELHQGRVH�OD�OHFKH�FRQVLGHUDUVH�FRPRPHGLFLQD�DXQTXH�VHD�RUGHQDGD�SRU�HO�IDFXOWDWLYR�

Podien ser socis tots els individus de qualsevol ofici , excepte els mariners, entre 18 i 35 anys is'havia de presentar un certificat mèdic de bona salut. Per evitar engany, durant el primer mes de lasol×licitud la Junta indagaria per diversos mitjans sobre la salut de l'aspirant.

L'any 1862 consta una altra societat, la�6RFLHGDG�6HJXURV�0XWXRV�GH�4XLQWDV, encarregada de recollirun fons per lliurar als nois d'anar a la guerra. L'any 1887 consta a Sant Feliu la mútua /D)UDWHUQLGDG; l'any 1893 /D�*XL[ROHQVH i l'any 1906�/D�5HIRUPDGD��totes femenines Ja en elsegle XX es va crear una altra societat de socors mutus anomenada�/D�-XYHQWXG�*XL[ROHQVH, de laqual disposem del Reglament de l'any 1908 que reformava el de 1907 que devia ser el constitutiu.En aquests anys la presidenta era Teresa Prats i la secretària Maria Martí.

La finalitat de la Societat era �SURSRUFLRQDU�PHGLRV�GH�VXEVLVWHQFLD�D�VXV�DVRFLDGDV�GXUDQWH�VXVHQIHUPHGDGHV�WHPSRUDOHV�\�IDFLOLWDUOHV�DOJ~Q�VRFRUUR�HQ�FDVR�GH�LPSRVLELOLGDG�R�PXHUWH�� El nombred'associades era il×limitat, havien de tenir entre 16 i 40 anys, estar bé de salut comprovada ambrevisió mèdica, i portar com a mínim quatre mesos de residència a Sant Feliu. La quota d'entradaera d'una pesseta si era menor de 35 anys i de tres pessetes si es tenia entre 35 i 40 anys; la quotamensual d'una pesseta. Els càrrecs de la Societat eren els clàssics d'aquestes societats, elegits persufragi directe entre les associades, gratuïts i obligatoris i es renovaven, per meitat, cada sis mesos;

Les associades a més de la quota d'entrada i mensual, havien de pagar deu cèntims per cadaassociada morta. Totes les associades, per torn, feien de visitadores per anar a les cases de lesmalaltes a veure com evolucionava la seva malaltia; per aquest motiu ��OD�DVRFLDGD�HQIHUPD�TXH�VHKDOOH�FREUDQGR�XQ�HVWLSHQGLR�QR�SRGUi�WHQHU�OD�SXHUWD�GH�VX�FDVD�FHUUDGD�FRQ� OODYH��GHELHQGRIDFLOLWDU�OD�SURQWD�HQWUDGD�HQ�VX�GRPLFLOLR�D�ODV�9LVLWDGRUDV��VLQ�QHFHVLGDG�GH�HVSHUDU�D�TXH�VH�OHVIUDQTXHH� HO� SDVR�� 7DPSRFR� SRGUiQ� SUDFWLFDU� WUDEDMRV� GH� QLQJXQD� FODVH� QL� GHGLFDUVH� D� ORVTXHKDFHUHV�GRPpVWLFRV� (Art 27)

Els subsidis a cobrar variaven segons el grau de malaltia :el subsidi de primera classe era per les malalties d'estar-se al llit amb febre o fractura i es cobrava

2821. AHG, Junta Beneficència, caixa 4363 i 4344.30

2831. Ídem Ferrer, pàgs. 57, 103 i 134

216 de 297

tres pessetes diàries.el subsidi de segona classe correspon a malalties que es pot abandonar el llit per prendre aires i pertumors, talls,..i cobraven dues pessetes.el subsidi de tercera classe correspon a la convalescència i cobraven una pessetael subsidi de quarta classe correspon a una malaltia crònica i cobraven cinquanta cèntims diaris.

Transcorreguts dotze mesos des del començament de la malaltia aquesta es considerava crònica. Lesassociades que cobressin per estar de baixa, ��QR�SRGUDQ�WUDVQRFKDU�QL�FRQFXUULU�D�ORV�VLWLRV�TXH�ODDWPyVIHUD�X�RWUR�REMHWR�OHV�VHD�SHUMXGLFLDO��GHELHQGR�HVWDU�UHWLUDGDV�HQ�VX�FDVD��HQ�YHUDQR�D�ODV�VLHWH\�HQ�LQYLHUQR�D�ODV�FXDWUR�GH�OD�WDUGH�(art 43) ni evidentment podien fer cap mena de treball, ni dinsni fora de casa seva.

La societat no cobria els parts ni les possibles malalties derivades d'ells ni de l'embaràs. Avortar sis'estava cobrant per baixa implicava perdre el subsidi. També quedaven excloses del subsidi �ODVHQIHUPHGDGHV�FRQRFLGDV�FRQ�HO�QRPEUH�GH�VHFUHWDV�R�EXVFDGDV��FRPR�VRQ��ODV�YHQpUHDV��VLILOtWLFDVFORUDVLV��ODV�TXH�VH�DGTXLHUHQ�D�FRQVHFXHQFLD�GH�DOJ~Q�YLFLR�\�ODV�SURGXFLGDV�SRU�KDEHU�DWHQWDGRFRQWUD�VX�YLGD� (art 49)

Les germanes associades que no paguessin els rebuts mensuals, amaguessin qualsevol mal o noparticipessin en les tasques assignades, serien expulsades.

L'any 1924 consta una altra societat mutual, /D�3UHYLVLyQ�amb 1860 associats, la més gran deGirona, de la qual tampoc en tenim informació.

L'any 1939 un decret obligà a fusionar-se totes les mutualitats, però a Sant Feliu continuaren el seucamí separadament fins que l'any 1954 s'ajuntaren /D�%HQpILFD�*XL[ROHQVH� /D�5HIRUPDGD, /D�1RYD*XL[ROHQVH, les tres femenines, juntament amb /D�3UHYLVLyQ�*XL[ROHQVH i /D�1XHYD�$UPRQtD,formant la 8QLyQ�0XWXDOLVWD que perdurà fins l'any 1978

(/�&223(5$7,9,60(�$�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6�&20�$�6,67(0$�'(3527(&&,Ï�0Ò78$

��(O�PiV�VDQWR��HO�PiV�KXPDQR�PyYLO�JXLDED�QXHVWUD�YROXQWDG��/$�(;7,1&,Ï1�(1�/2�326,%/('(�/$�0,6(5,$��. Amb aquestes paraules es fundava la cooperativa de Palafrugell /D�(FRQyPLFD3DODIUXJHOOHQVH l'any 1870 i són paraules prou entenedores com per copsar el significat inicial delcooperativisme, comentat teòricament en un altre capítol.

2841. ÀNGEL JIMÉNEZ: Sant Feliu de Guíxols, 1998, pàg 274

2851. Un article molt complert sobre cooperativisme l'ofereix Àngel Jiménez i Navarro a Estudisdel Baix Empordà, nº 2, 1983, "Moviment cooperatiu a Sant Feliu de Guíxols 1885-1939" pp 243-302, del qual agafo les idees i dades bàsiques.

2861.FERRER I GIRONÈS; ob. cit , pàg 87

217 de 297

A Sant Feliu el cooperativisme neix a finals del segle XIX, totalment lligat a la lluita obrera. Elcooperativisme serà una manera més de defensar-se de l'agressió patronal, una manera d'aixoplugar-se davant les crisis i les caresties. La primera cooperativa de consum coneguda a Sant Feliu ésl'anomenada /D�(FRQRPtD fundada l'any 1885. Control democràtic, adhesió lliure i voluntària, fonscol×lectiu irrepartible, interès limitat al capital. Dels beneficis se'n feien tres parts:: fons de reserva,millora del local i retorn als socis en proporció a les compres. L'any 1891 ja tenia 829 socis i l'any1898 n'era director Narcís Duran que després fou alcalde de Sant Feliu. Tanmateix una sèrie deproblemes d'ordre religiós i polític encara avui desconeguts portà a una escissió de la cooperativacreant-se�/D�8QLRQ l'any 1899 i�/D�*XL[ROHQVH l' any 1898. Segons sembla la cooperativa anàmalvivint fins l'any 1908, quan la seva fallida serví per crear-ne una de nova, la de l'$WHQHX�6RFLDO

La Guixolense sorgida l'any 1898 perdurà fins l'any 1939. El seu màxim dirigent fou Rafael Piñolfins l'any 1932. Era de caire republicà i tenia friccions amb la de l'Ateneu Social, més catòlica i dedretes. Els socis fundacionals majoritàriament eren tapers, seguits de fusters, pagesos, jornalers ipaletes En el reglament imprès l'any 1901 consta com a objecte de la societat �TXH�ORV�VRFLRV�SXHGHQDWHQGHU�OR�PHMRU�SRVLEOH�D�VXV�QHFHVLGDGHV�\�PHMRUDPLHQWR�GH�VX�FRQGLFLyQ�PRUDO�\�PDWHULDO��FRQORV�EHQHILFLRV�TXH�REWHQJDQ�QR�VROR�HQ�OD�YHQWD�DO�PHQXGHR�VL�TXH�WDPELpQ�HQ�ORV�TXH�VH�HODERUHQR�SRU�ORV�FRQWUDWRV�TXH�VH�KDJDQ�� Un altre objectiu era��HVWDEOHFHU�HO�FUpGLWR�PXWXR�HQWUH� ORVVRFLRV� . La Junta fixa una duració inicial de cent anys per a la societat i cada soci, a l'ingressar,havia d'aportar la quantitat de cent pessetes, al comptat o en terminis prefixats. L'any 1919 crearenuna mutualitat per malaltia i vellesa. L'any 1921 tenia 893 socis. L'any 1931 es va definir dins lacooperativa la secció de mutualitat. Per un costat, els socis que arribaven a un determinat volum deconsum, percebrien en cas de malaltia, 2 pessetes diàries. Tanmateix, els socis en general, pagantuna quota de 1,20 a 2 pessetes rebrien quatre o vuit pessetes diàries en cas de malaltia. L'any 1935tenia 1.029 socis. L'any 1939 es fusionaren La Guixolense i la Cooperativa Obrera amb el nom de�&RRSHUDWLYD�GH�FRQVXPR�5GR��6DQWRV�%RDGD�

Una altra cooperativa fou La Unión ( 1899-1923). El seu primer gerent fou Salvi Pujol, la sevamajoria de socis eren obrers i estava sota la tutela dels federals

Una entitat que tingué més èxit fou la�&RRSHUDWLYD�2EUHUD�GH�O$WHQHX�6RFLDO, fundada el novembrede 1908 per mossèn Sants Boada. Era una secció de l'Ateneu Social i quedava a ell supeditat, deforma que hi mancava l'esperit de lliure adhesió, tenia un caire religiós bastant declarat i la sevafinalitat era �� HO�PLOORUDPHQW�PRUDO� L�PDWHULDO� GH� OD� FODVVH� REUHUD� Creixé bastant, amplià lesinstal×lacions i obrí una sucursal, arribant a tenir fins i tot una Caixa d'Estalvis L'any 1910 tenia 626socis i el 1916 n'eren 1.320. L'any 1928 es deslligà de l'Ateneu Social i es constituí com a entitat ambpersonalitat jurídica pròpia amb el nom de &RRSHUDWLYD�2EUHUD�

/(6�&$,;(6�'(67$/9,6

2871. AHG, Reglaments 3/227

218 de 297

Sense aprofundir en el tema que s'escapa una mica de la investigació, però sí per la relació existent,cal citar a Sant Feliu de Guíxols la creació de Caixes d'Estalvis per a obrers. L'ideal de la burgesiacatalana i europea era treure l'obrer de la misèria però no a través de la beneficència i/o caritat, sinóa través del treball i l'estalvi. La reconversió dels Monts de Pietat en Caixes d'Estalvis ajudarà enaquest procés.La Caixa d'Estalvis de l'Ateneu Obrer es fundà l'any 1907, abans que la Cooperativa,tot i que el seu funcionament popular arrancà a partir de 1911. Segons els mateixos promotors ��/DSULPHUD�UHLYLQGLFDFLy�TXH�GHX�DJLWDU�OD�FODVH�REUHUD�HV�OD�SHQVLy�SHUD�OD�YHOOHVD��/REUHU�TXHVPHUVDOD�VHYD�YLGD�HQ�HO�WUHYDOO�Wp�GUHW�D�TXH�DJRWDGHV�OHV�VHHYV�IRUVHV�QR�VLJXL�OOHQVDW�FRP�WUDVWR�LQ~WLO�DXQD�FDVD�GH�EHQHILFqQFLD� de forma que la seva finalitat era: ��KDFHU�SURGXFWLYDV�ODV�HFRQRPLDV�GHODV�FODVHV�WUDEDMDGRUDV�� La Junta de Govern la formaven l'alcalde, el rector i el jutge. L'any 1918s'aprovarà el seu reglament i se la considerarà com a beneficència particular . L'any 1931 ambl'arribada de la República, Mossèn Sans Boada tingué por que la municipalitzessin i s'integrà dinsla Caixa de Pensions

L'any 1909 Ferran Romaguera, amb testament fet el novembre de 1902, llegà 15.000 pessetes���DOSXHEOR�JXL[ROHQVH�UHSUHVHQWDGR�SRU�VX�&RUSRUDFLRQ�PXQLFLSDO�GHVWLQDGDV�D�OD�IXQGDFLRQ�GH�XQ0RQWHStR�R�&DMD�GH�DKRUURV��amb la condició que l'ajuntament n'hi posés 15.000 més i així poderconstituir una Caixa d'Estalvis. La Caixa de l'Ateneu Social intentà quedar-se amb aquest llegat, peròdiversos propietaris i empresaris feren donacions per tal que l'ajuntament arribés a cobrir la quantitati tiri endegar la caixa �SDUD�VRFRUUR�GH�SREUHV�REUHURV� que l'ajuntament constituí com una Caixadeslligada de l'altra: així va néixer la Caixa Municipal d'Estalvis de Sant Feliu de Guíxols ��SDUDIRPHQWDU�HO�DKRUUR�GH�SHTXHxDV�FDQWLGDGHV��PHGLDQWH�LPSRVLFLRQHV��HVSHFLDOPHQWH�GH�ORV�REUHURV\�GHPiV�YHFLQRV�HQ�JHQHUDO� La crisi de la I Guerra Mundial fou forta i si els ròssecs de la Caixa erende 130.000 ptes el 1912 baixaren fins a 63.000 ptes el 1922.

/(6�)81'$&,216�&$5,7$7,9(6�'(/�6(*/(�;;�$�6$17�)(/,8�'(*8Ë;2/6

(/�//(*$7�&,9,/6

Instituït per Lluïsa Civils Estrada, vídua de Josep Remus Rufí, amb testament fet l'any 1913. LluïsaCivils vivia a Gènova i deixà a l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols la casa del seu marit JosepRemus i 50.000 pessetes per crear una escola. No es portava documentació d'aquest llegat fins queel 24 de juny de 1932, l'alcalde s'assabenta que aquest llegat funciona sense llibre d'actes ni decomptabilitat i obre un Llibre d'Actes. La part del llegat dedicat a la pobresa correspon a uns títolsdipositats el 13 de gener de 1926 per valor de 40.000 pessetes, fruit de les 30.000 pessetes deixades

2881. AHMSFG, Fons Cooperatives, Circular 22-7-1911 i AHG, Beneficència, llig 164-165

2891. AHG, Caixes d'Estalvis, 1881-1930 i Beneficència, lligalls 164 i 165

219 de 297

per Lluïsa Civils en el seu testament de l'any 1913, amb la condició que les seves rendes esrepartissin entre famílies pobres de Sant Feliu el dia quatre de maig de cada any, aniversari de lamort del seu marit .

Disposem de les dades de l'any 1933: el llegat rendeix un benefici de 932 pessetes i es reparteixen6 pessetes a 149 famílies pobres que s'havien apuntat a la llista. L'any 1935 es cobren 1251 pessetesi es reparteixen entre 196 famílies pobres. No tenim constància de l'existència d'aquesta llegatacabada la Guerra Civil.

5HQGD� DQXDO� L� SHVVHWHV� UHSDUWL� GHV� D� FDGD� SREUH� FRUUHVS� RQHQW� DO//HJDVW�&LYLOV

�$Q\ 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925

5HQGD

80 77 116 116 116 120 120 120 120 120

�3WV 15 15 15 10 10 10 10 10 10 10

/$�)81'$&,�&/$5$�-8%(57�'(�3$7;27

El 24 de gener de 1920 Rafael Patxot, veí de Barcelona i descendent de guixolencs crea una fundacióen record de la seva mare �GHVWLQDGD�D�PLOORUDU�OD�VLWXDFLy�GH�OHV�GRQHV�QHFHVVLWDGHV�TXH�YLVTXLQ�D6DQW�)HOLX�GH�*Xt[ROV." Aquesta quantitat es compartirà, alternadament, entre l'assegurança maternali la pensió per a la vellesa, de conformitat amb les condicions següents:1.-L'ofrena de recordança es farà cada any el 24 de gener, dia de naixença de la seva mare2.-Podran optar-hi �/HV�GRQHV�JXL[ROHQTXHV��PDULGDGHV�L�HQPDLQDGDGHV�TXH�SDVVLQ�QHFHVVLWDW�L�WLQJXLQHO� PDULW� FDWDOj�� UHVLGHQW� D� 6DQW� )HOLX� GH� *Xt[ROV�� OHV� YLXGHV� JXL[ROHQTXHV� HPPDLQDGDGHV� LQHFHVVLWDGHV� TXH� VLHQ� YLXGHV� GH� PDULW� FDWDOj� L� UHVLGHL[HQ� D� 6DQW� )HOLX� GH� *Xt[ROV�� OHV� GRQHVSDODIUXJHOOHQTXHV�HQPDLQDQDGHV�L�QHFHVVLWDGHV��DE�WDO�TXH�VLHQ�HQPDULGDGHV�DPE�JXL[ROHQF��R�YLXGDGH�JXL[ROHQF�L�UHVLGHQW�D�6DQW�)HOLX�GH�*Xt[ROV��OHV�YHOOHWHV�JXL[ROHQTXHV��QHFHVVLWDGHV�L�TXH�YLVTXLQD�6DQW�)HOLX�GH�*Xt[ROV�. La citació de Palafrugell és degut a què la seva mare era natural d'aquestavila.3.-6HQWHQGUj�SHU�JXL[ROHQFD�OD�GRQD�QDGD�D�6DQW�)HOLX�GH�*Xt[ROV�ILOOD�GH�SDUHV�JXL[ROHQFV

2901. AHG, Beneficència, lligall 164 i AHMSFG, Secció IV, lligalls 52 i 57

2911. AHMSFG, Secció IV, lligall 58

220 de 297

���3HU�D�SRGHU�JDXGLU�ORIUHQD�QR�QL�KDXUi�SURX�DE�OD�PDWHULDOLWDW�GHVVHU�XQD�GRQD�QHFHVVLWDGD��VLQyTXH�HV�SRVDUi�JUDQ�HVPHQW�HQ�OHV�TXDOLWDWV�PRUDOV�TXH�GLJQLILTXLQ�HO�FDV�TXH�VH�WUDFWL�GDIDYRULU���/HV�GRQHV�DVLODGHV�QR�SRGUDQ�RSWDU�HQ�DTXHVWD�IXQGDFL���(O��YDORU�GH�OD�RIUHQD�VHU�GH�GXHV�PLO�SHVVHWHV�TXH�QR�HV�GRQDU�SDV�HQ�PHWDOLF�VLQ�HQ�IRUPD�GHOOLEUHWD�GH�SUHYLVL���/RIUHQD�WLQGUi�XQ�FDUjFWHU�DOWHUQDWLX��XQ�DQ\�DVVHJXUDQoD�PDWHUQDO�L�ODOWUD�SHQVLy�SHU�D�OD�YHOOOHVD��L�����/D�OOLEUHWD�GH�OD�&DL[D�0DWHUQDO�VHUi�XQD�UHQWD�WHPSRUHUD��OD�SHQVLy�SHU�D�OD�YHOOHVD�SRGUi�VHU�XQDSHQVLy�WHPSRUHUD�R�YLWDOLFLD�����/D�)XQGDFLy� ODGPLQLVWUDUj� XQ� SDWURQDW� IRUPDW� SHU� ODOFDOGH�� HO� UHFWRU�� L� XQD� WHUFHUD� SHUVRQDQRPHQDGD�SHU�DOJ~�GH�OD�IDPtOLD�3DW[RW����(O�GHVHPEUH�GH�FDGD�DQ\�HV�IDUDQ�OHV�VRO�OLFLWXGV��DFRPSDQ\DGHV�GH�OD�SDUWLGD�GH�QDL[HQoD

El primer any que es va fer, el 1920, es presentaren set dones, de les quals cinc foren excloses perno ser filles de pare guixolenc. La dona escollida va rebre la llibreta de la Caixa de Pensions amb2.000 ptes i tindria una renda mensual de 60 ptes mes fins absorbir el capital i els interessos al 3,5%.

L'any 1921 se'n presenten dues: una vídua amb dos fills, i una casada amb cinc fills: l'alcalde creuque s'ha de donar a la vídua, l'altre vocal a la que té més fills i el rector diu que la vídua no es vamaridar per l'església o sigui que no la pot votar i li donen a la casada amb cinc fills.

/$�)81'$&,�02176(55$7�3$7;27�,�5$%(//

S'instaura el 8 de març de 1919 en record de la filla de Rafael Patxot, infanta morta el febrer de 1919.S'obre una llibreta dotal a la noieta guixolenca més pobre, filla de pares guixolencs i nascuda elmateix any en el qual s'adjudica. La idea és anar posant diners de forma que a l'arribar la noia a lamajoria d'edat (25 anys) trobi 5.000 ptes.

Tant aquesta fundació com la de Clara Jubert de Patxot les anul×là el propi Patxot l'any 1932.

)81'$&,�7(5(6$�(675$'$�'(�%(51,&+

Teresa Estrada Bernich fa testament el 8 de novembre de 1912 i deixa 1.000 pessetes a laConferència de Senyores de San Vicente de Paül per distribuir entre els pobres; a les germanes delspobres del C/ Borrell de Barcelona, tota la seva habitació i 2500 ptes��SDUD�D\XGDU�DO�VRFRUUR�GH�ORV

2921. AHMSFG, Secció IV, lligall 58

2931.AHG, Beneficència, lligalls 164 i 165

221 de 297

SREUHV�TXH�WLHQHQ�DOEHUJDGRV�\�DVLVWHQ;" a la Comunitat de Religioses que tenen cura de l’hospitalde Sant Feliu els deixa la seva casa del C/Processó 19-23. Al mateix temps, deixa a la comunitat degermanes de l'hospital 10.000 pessetes per donar, com ella feia en vida, cinc pessetes a cada pobreque sortís de l'hospital

)81'$&,�%(51,&+�'85$1

Josep Maria Bernich Duran mort a Barcelona el 22 d'abril de 1922 i d'acord amb el testament fet el25 de juny de 1915 deixa a la ciutat de Sant Feliu la casa i hort del C/ del Mall o camino de SanAmans i la casa del C/ Major, nº 32, amb la condició que ��OD�PLWDG�GH�OD�UHQWD�OtTXLGD�DQXDO�TXHSURGXFHQ�GLFKDV� ILQFDV�VH�HQWUHJDUi�FRPR� OLPRVQD�DO�+RVSLWDO�GH� OD�&DULGDG�GH�6DQ�)HOLX�GH*Xt[ROV�� �1R�REVWDQWH� VL� D� MXLFLR�GH� ORV� VUHV�0pGLFRV�R�SRU�TXHMDV� GH� ORV� SREUHV� HQIHUPRV� VHREVHUYDVHQ�GHILFLHQFLDV�HQ�HO�VHUYLFLR�GHO�+RVSLWDO�\�EXHQ�FXLGDGR�\�DVLVWHQFLD�GH�ORV�DOEHUJDGRVHQ�HO�PLVPR��D�FDXVD�WDO�YH]�TXH�VH�KXELHVH�VXVEWLWXLGR�HO�VHUYLFLR�GH�KHUPDQDV�UHOLJLRVDV�SRU�RWUDFODVH�GH�HQIHUPHUDV�R�SRU�FXDOTXLHU�RWUR�PRWLYR����� autoritza als administradors a retirar el llegati distribuir-lo en altres obres benèfiques. �/D�RWUD�PLWDG�GH�GLFKDV�UHQWDV�VH�GHVWLQDUi�D�VRFRUURV�\DX[LOLRV�GH�ODV�SHUVRQDV�R�IDPLOLDV�QHFHVLWDGDV�HQ�OD�IRUPD�\�PDQHUD�TXH�VH�FRQVLGHUH�PiV�SUiFWLFD\�FRQYHQLHQWH���\D�VHD�GLUHFWDPHQWH�SRU�PHGLR�GH�ORWHV�GH����SWDV�FDGD�XQR�TXH�VH�GLVWULEXLUDQDQXDOPHQWH� HO� GLD� ��� GH� IHEUHUR�� DQLYHUVDULR� GHO� IDOOHFLPLHQWR� GH� PL� 6HxRU� SDGUH�� R� \D� SRUPHGLDFLRQ�R�LQWHUYHQFYLRQ�GH�DOJXQD�DVRFLDFLyQ�EHQpILFD�" Els administradors del llegat eren elrector de la parròquia i l'administrador de l'hospital. Si l'estat o diputació o qui fos volgués quedar-seel llegat, no s'acceptaria. Amb llicència del Bisbe els administradors podien vendre les finques idedicar els diners a la mateixa funció. El valor de les propietats era el següent: camp, hort i duescases del C/May camí de Son Amans, un total de setze vessanes valorat en 5.240 pessetes i la casadel C/ Major, de 106 m2, valorada en 6750 pessetes. El 4 d'abril de 1930 es va vendre una part dela finca, els camps, i el 2 de gener de 1935 es va vendre una altra part a l'ajuntament.

L'any 1952 es va iniciar un expedient per convertir el llegat en Beneficència Particular, petició quees concedí el febrer de 1953. En aquests moments la casa estava valorada en 25.000 pessetes, la restade terra en 40.000 pessetes i existia també una sèrie de títols de Deute Amortitzable.El llegat continuà la seva tasca. L'any 1954, per exemple, presentava la següent comptabilitat:

$Q\�����Ingressos: rendes de finques: 1500 ptes; rendes de l'estat: 907 ptesTOTAL: 2407 pessetesDespeses: contribucions....539; a l'hospital: 900; als pobres; 900TOTAL: 2539 pessetes

$Q\������Ingressos: rendes finques: 4080; valors estat: 1429. TOTAL: 5520Despeses: contribucions...1756; Hospital: 1881. Pobres: 1881

2941.

AHG, Beneficència, llig 165 i AHMSFG, Hospital, capses 11 i 44

222 de 297

TOTAL: 5518

$Q\�����Ingressos: finques: 3000; valors: 883; interessos llibretes: 23708.TOTAL: 27592Despeses: Quota empresarial: 7952; Hospital: 10265 Pobres: 10265TOTAL: 28482

Per Ordre del 29 de juny de 1984 la Generalitat aprovava el llegat Bernich com a Fundació Privada.Amb la nova reglamentació, a més dels dos patrons que hi havia fins ara (director hospital i rectorparròquia més antiga) la llei obligava a una tercera persona, anomenant-se al rector de la parròquiade Santa Maria

/$� -817$� '(� 3527(&&,Ï� $� /$� ,1)¬1&,$� ,� 5(35(66,Ï� '(� /$0(1',&,7$7

Les Juntes foren creades l'any 1908. A Sant Feliu els primers anys aquesta Junta no feia res més querecollir i guardar el 5% que li tocava de les entrades i localitats d'espectacles públics, sense realitzar-ne cap mena d'inversió, i no fou fins l'any 1914 que agafà un vertader caire assistencial, quan l'alcalde publica un ban dient que a partir de l'u de febrer funcionaria una cuina per als pobres enl'asil Surís; alimentats els pobres d'aquesta manera, l'alcalde prohibia la mendicitat pública. El 14de febrer es va dirigir una circular als veïns explicant la tasca de la Junta i demanant una subscripcióque no va tenir èxit. La Junta demanà aleshores la col×laboració de la premsa i les associacionsciutadanes i fou un èxit: feren una vetllada artística el 25 de juny al teatre Novetats i una festa de laFlor el primer dia de la Festa Major. Tanmateix la crisi de la Primera Guerra Mundial portàvertaders problemes econòmics i laborals a Sant Feliu i les activitats d'aquesta Junta es diluïrendavant problemes més importants que es resolgueren parcialment amb la instal×lació d'una CuinaEconòmica com veurem més endavant .Els ingressos d'aquests primers anys d'activitat foren:-5% dels espectacles de l'any 1910 a 1914:2864 ptesSubscripcions voluntàries3216-Vetllada artística al Novetats 519-Festa de la Flor2056-Donatius 50

TOTAL 8706 pessetesINVERSIÓ PER A INFANTS

2951. El gruix de la documentació es troba a AHMSFG, Secció IV, Lligall 44

223 de 297

-Pagament Dides:100 ptes-LLet a infants361-"Glaxó" als infants222-Caldo a parteres120-Medicaments a infants 52-Pa i sabó 19-Robes233-Socors en metàl.lic 72

727$/ ������SHVVHWHVINVERSIO MENDICITAT: 35.829 racions repartides als pobres: 7.176 ptesLlegim la veu de la Junta intentant entendrir la consciència dels guixolencs:�/D�JDQD�TXH�VKD�WDSDW�DPE�OHV��������UDFLRQV�UHSDUWLGHV��HOV�HQWHUUDPHQWV�GDOEDWV�TXH�KDQ�GHL[DWGHQWULVWLU�HOV�QRVWUHV�FDUUHUV�SHU�OD�OOHW�L�HO��*OD[R��DPE�TXH�VKDQ�DUUHQFDW�LJQRFHQWHV�YLFWLPHV�DOD�DQHPLD�SUHPDWXUD��OHV�IRQWV�GH�YLGD�SHU�DOV�LQIDQWV�TXH�VKDXULHQ�HVWURQFDW�D�QR�VHU�YLJRULW]DGHVSHU� HO� FDOGR� VHUYLW� D� OHV� SDUWHUHV� LQGLJHQWV�� HO� SDWLU� IUHW� TXH� VKDQ� HVWDOYLDW� OHV� FUDLDWXUHWHVGLVVRUWDGHV�DPE�OHV�UREHV��TXH�VHOV�KL�KD�SURSRUFLRQDW�SHU�D�DEULJDU�HO�VHX�FRV�WHQGUH��WRW�KD�GH�VHUPRWLX�GH�OD�PpV�GROoD�VDWLVIDFFLy� i la Junta demana la cooperació d ela gent per no tornar a veureels miseriosos de porta en porta després d'un any d'haverse evitat aquell trist espectacle.

Acabada la Guerra Mundial, es va retornant lentament i feixugament a la normalitat. L'abril de 1919el president de la Junta informa �TXH�KDELqQGRVH�GDGR�SRU�WHUPLQDGR�HO� IXQFLRQDPLHQWR�GH�OD&RFLQD�FRQzPLFD�PXQLFLSDO�TXH�VH�HVWDEOHFLy�FRQ�PRWLYR�GH�OD�FULVLV�GH�WUDEDMR�TXH�HQ�HVWD�FLXGDGVH�SURGXMR�D�FRQVHFXHQFLD�GH�OD�UHFLHQWH�JXHUUD�PXQGLDO��HO�D\XQWDPLHQWR�KD�DFRUGDGR�SRQHU�D�ODGLVSRVLFLyQ�GH�HVWD�-XQWD�GLFKD�FRFLQD�

I altra volta trobem oposades les diferents teories i conceptes sobre la caritat, la beneficència il'assistència social: si amb les 2.000 pessetes de fons de que disposa la Junta el senyor rector les volutilitzar per comprar roba als nens més pobres, l'alcalde opina que no arribarà per gaire i proposaagafar els nens i nenes més raquítics i portar-los de Colònies escolars vint dies a la muntanya perrefer-los. La Junta acceptà la proposta municipal, molt més adequada al concepte de prevenció queno al de simple caritat

La Junta entra dins una rutina típica, repartint bons de llet, cobrint petites despeses de les famíliesmés pobres i de diversos transeünts. Però els abusos apareixeran i el desembre de 1923 el president

2961.

AHMSFG, EL PROGRAMA, nº 586, 6-3-1915)

224 de 297

es queixa que moltes famílies abusen de la despesa de llet condensada i acorden realitzar un controlexhaustiu de qui la necessita realment, fet que demostra que s'havia entrat en una dinàmica de"cultura de la pobresa": unes famílies a les que per norma ja es considerava pobres que anavenabusant de la prestació benèfica.L'any 1925 concretament el que pagaven les institucions lúdiques a la Junta era el següent: CinemaMundial 600 ptes anuals; Salón Novedades, 1800 ptes anuals; Ateneu Deportiu i Guíxols Sport 10ptes per partit jugat a casa. La resta d'espectacles esporàdics que es fessin (teatres, varietés) pagarienel mateix dia de fer-lo, el 75% del 5% de la recaptació.

Per donar més força i pressupost a les Juntes, la R.O. de 20 de setembre de 1924 permetia gravaramb una quota benèfica els viatgers que fessin nit a la ciutat. El 30 de juny de 1925 la Junta posavaaquestes quotes per als hotels de Sant Feliu:-Hotels amb habitacions que cobren de 1 a 3 ptes/dia: taxa de 0,25 ptes;-Hotels amb habitacions de 3 a 5 ptes/dia: taxa 0,50 ptes;-Hotels amb habitacions més cares de 5 pessetes/ dia: taxa d'1 pta.

Aquest impost no es cobrava per dia, sinó d'una sola i única vegada, tant si el viatger restava una nitcom 30 nits a l'hotel. Per posar-ho a la pràctica, la Junta cita tots els empresaris hotelers i es posend'acord per dividir-se en quatre categories i fer més fàcil el cobrament d'aquesta taxa, que es traduiràen un impost mensual:Hotels de primera Categoria que pagaran 15 ptes /mes: Miquel Mallol, Ernesta Pi, Miquel Murlà.Hotels i hostals de segona categoria que pagaran 8 ptes/mes: Sever Mestres, Rosa Jurbat Vidua Oller,Francesca Ambrusé.Hotels i hostals de tercera categoria, que pagaran 5 ptes/mes:Narcís Vicens.Hotels i hostals de quarta categoria, que pagaran 3 ptes/mes: Dolors Franquesa i Josep Augé.

La Junta buscava noves fonts d'ingressos controlant que cap organitzador d'espectacles s'escapés depagar un tant. Així l'any 1925 gravà els bars Royal, Novelty i Metropolo amb 15 pessetes mensualsper espectacles, ja que en feien sovint. L'any 1926 la Junta constatà que el casino El Guixolense feiacinema cobrant entrada i el cafè conegut com La Paella feia titelles, de forma que els demanà tambéuna quantitat fix, de 15 ptes/mes en el cas del Casino Guixolense.

Un exemple: l'any 1927 el casino El Guixolense ingressa 13.760 ptes per les 64 funcions fetes alllarg de l'any i paga 688 pessetes i l'any 1932 n'ingressa 40.704 i paga 2035 pessetes. El mateix 1927,Pere Rius, propietari dels Banys Sant Telm paga 75 pessetes per les deu festes de temporada quefa i l'any 1928 en el C/ ESpeciers hi ha l'hostal de Ramon Marquès que paga 96 pessetes anuals dequota benèfica.

El gener de 1928 el president explica que està "DFHQWXjQGRVH�FDGD�GtD�PiV�OD�FULVLV�TXH�GHVGH�KDFHWLHPSR�YLHQH�VXIULHQGR�OD�FODVH�REUHUD�GH�HVWD�FLXGDG��OR�FXDO�PRWLYD�PD\RU�Q~PHUR�GH�SHWLFLRQHVGH�VRFRUURV��de forma que la Junta decideix treure les 2.533 ptes que tenen a la Caixa d'Estalvis perajudar als obrers.

Des de 1925 a 1934 els ingressos i despeses oscil×laven sobre les 4.000 pessetes. Els ingressosprovenien de les activitats lúdiques fixes ( Cinema Mundial, Salo Novedades, Bar Monopol, Casino

2971. AHMSFG, Secció XXIX, lligall 16

225 de 297

Guixolense, Futbol de l'Ateneo i Quotes de Viatgers) i activitats esporàdiques com eren els balls demàscares de cada gener i febrer i les obres de teatre que es representaven amb periodicitat mensuali a l'estiu fins i tot setmanal. Les despeses es distribuïen així:Consejo Superior 5%Represión Mendicidad25%Personal y material 8%Tribunal Provincial16%Protecció a la Infància35%Junta Provincial10%

Durant la República, aquests eren els negocis que pagaven mensualment a la Junta:(QWLWDW���� ����H Les Noies25 50H Marina25 50H Murlà15 30El Sabre8 10La Estrella8 10Fonda S Telmo5 7,5Rest Sant Jordi15H. Monumental30Salon Novedades169Cine Mundial64Saloin Guixolense57Banys S.Telm75 (anual)Banys S'Agaró75 (anual)Rest Costa Brava36(anual)6 mensuals

226 de 297

El mateix 1933 la Junta fa un tracte amb Assumpció Massaguer �GXHxD�GH�XQ�HVWDEOHFLPLHQWR�HQ�HOTXH�VH�YHQGHQ�OLFRUHV�\�EHELGDV�GH�WRGDV�FODVHV��D�SUHFLRV�VXSHULRUHV�D�ORV�GH�RWURV�HVWDEOHFLPLHQWRVGH�FRQVXPR� i li cobren 5 ptes mensuals. I el mateix tracte fan amb Agustina Piosa Clavero i ambNieves Sauri de Pinto que pagarà 10 pessetes mensuals. Aquestes tres cases eren les cases deprostitució de Sant Feliu de Guíxols.

/$�&8,1$�(&21Ñ0,&$����������

La crisi suro-tapera provocada per la Primera Guerra Mundial afectà profundament les economiesde la classe treballadora, més feble davant qualsevol conjuntura desfavorable: molts obrers del suroes quedaren sense feina i àdhuc els treballadors del port notaren fortament la minva d'importacionsi exportacions del suro. Si l'any 1914 Sant Feliu tenia 2.688 treballadors del suro, l'any 1918, quanacaba la guerra, en queden 1.179. Només cal mirar el moviment de la Caixa d'Estalvis Municipal deSant Feliu per adonar-nos del creixement de la crisi: si els mesos anteriors a l'agost de 1914, inicide la Gran Guerra, el promig d'imposicions i de reintegres era de 200 i 35 respectivament, de l'agostal desembre es capgirà totalment: 20 imposicions i 400 reintegres de mitjana. I no només a nivellpopular: les banques Girbau i Cia i Succesors de R. Valls feren suspensió de pagaments afectant amolts fabricants que tancaren les seves fàbriques o bé les obriren a temps parcial.

Davant aquesta crítica situació, l'ajuntament es veié obligat a trobar solucions per als aturatsguixolencs i evitar una explosió social. En la sessió municipal de 13 d'agost de 1914 es creà unaJunta d'Auxilis, sostinguda a través d'un repartiment voluntari entre rendistes, propietaris i qualsevolguixolenc solidari. Aquesta Junta estava constituïda per disset membres ( sis representants de l'ajuntament, quatre representants de les societats obreres, tres representants de les cooperatives deconsum i quatre representants dels donants i/o contribuents). L'ajuntament aportà per aquesta Juntael 10% dels sous dels funcionaris municipals i reduí a la meitat la despesa en enllumenat públic. Espressupostaren obres per donar feina (carretera de Tossa a Sant Feliu) i finalment es crearen lesCuines Econòmiques a totes les poblacions que vivien del suro.

A Sant Feliu, a través de les gestions del diputat a Corts, Salvador Albert, aconseguiren de Madrid30.000 pessetes el setembre de 1914 per a la construcció de la carretera de Tossa a Sant Feliu, toti que es demanà al diputat que n'aconseguís 20.000 pessetes més les quals es s'assoliren el novembredel mateix any ( 25.000 pessetes).

La Junta d'Auxilis aconseguí en la primera subscripció voluntària la quantitat de 25.664 pessetes ien repartí 28.730 pessetes en bons a les famílies obreres. Aquests bons portaren els seus problemes:

2981.

AHMSFG, Secció XXIX, lligall 16

2991. Extret de l'article "La cuina econòmica de Sant Feliu de Guíxols 1915-1918" de SantiagoHernández Bagué, i l'article "Primer semestre de crisi social a Sant Feliu de Guíxols" d'AngelJimenez , ambdós dins Jornades Patrimoni i Història Local, Sant Feliu 1997 i ampliat amb citestextuals extretes de l’AHMSFG

227 de 297

si per un costat sempre era difícil avaluar el grau de pobresa de cada família, per l'altra els propisinteressats feien petites trampes i intercanvis amb els productes als quals tenien dret amb els bonsa les botigues. El mateix agost de 1914 la Junta va emetre un comunicat on s'especificaven lesquantitats que corresponien a cada família segons els seus membres i on s'avisava als botiguers queno admetessin aquelles persones que volien intercanviar bons per diners en efectiu o per a productesde luxe.

A mesura que passaven les setmanes, la situació es feia més angoixant, augmentava el nombre defamílies necessitades i disminuïen les quantitats aportades. Les denúncies entre els diferents grupssocials anaren creixent, els representants dels obrers denunciaren la creixent despreocupació dels ricsi proposaren més solidaritat de les classes benestants, un descompte del 10% als que cobraven sousalts, l'inici d'obres públiques i més contribució per part de les germandats i mútues. Res aconseguireni abandonaren la Junta l'octubre de 1914.

Per observar la tensió creada cal veure l'editorial del setmanari regionalista CIUTAT NOVA que,dins els més clàssics esquemes liberalistes enfurismà al món obrer guixolenc:

�/D�VROXFLy�VLPSOLVWD�TXH�GRQHQ�PROWV�HV� OD�GH�IHU�TXOV�ULFKV��HOV�TXH�SRGHQ��GRQJXLQ�PpV�SHUDWHQGUH�HQ�HOV�QHFHVVLWDWV�>���@$QDU�D�IHU�XQ�SUHVVXSRVW�H[WUDRUGLQDUL��GH�EHQHILFLHQFLD�SHU�VRFRUUHHOV�REUHUV�VHQVH�IHLQD�HV�FDVL�EH�LPSRVVLEOH��SXLJ�XQLFDPHQW�VH�SRGULD�FREULU�DPE�XQ�UHSDUWLPHQWJHQHUDO���6RYLQW�VHQWLP�ODPHQDVVD�GXQD�UHYROWD�SRSXODU�L�VL�GHVJUDFLDGDPHQW�DTXHVWD�HVFODWpV�TXHGDULD�UHGXLGD�D�XQ�GHVIRJDPHQW�TXH�SRGULD�RFDVLRQDU�GDQ\V�L�YLFWLPHV��SHUR�TXHQ�GHILQLWLYD�QRSRGULD�UHSRUWDU�FDS�EHQHILFL�SUjFWLF�SHU�DOV�REUHUV�L�VHJXUDPHQW�HOV�GHVRUGUHV�KDXULHQ�IHW�PDU[DUGDTXt�DQ�HOV�ULFV�TXH�QR�WHQHQ�SUHFLVVLy�GHVWDUVH�HQ�QRVWUD�FLXWDW�L�VRQ�HOV�TXH�SRGHQ�PpV�HQ�DMXGDUDOV�FLXWDGDQV�QHFHVLWDWV��1L�ODMXQWDPHQW�QL�HOV�UHYROXFLRQDULV�SRGHQ�SRUWDU�XQD�VROXFLy�TXH�KD�GHYHQLU�XQLFDPHQW�GHOV�VHQWLPHQWV�FDULWDWLXV�GH�QRVWUHV�FLXWDGDQV��(VSHUHP�TXH�WRWKRP�IDUi�OR�TXHSRGUi�SHU�DX[LOLDU�DQ�HOV�QHFHVLWDWV��L�DQFDU�TXH�VLJXL�WULVW�GLU�KR��OD�QRVWUD�FULVL�LQGXVWULDO�WH�XQDJUDQ�SDUW�GH�GHILQLWLYD��SHU�OR�TXH�QR�IDUDQ�PDODPHQW�HOV�REUHUV�TXH�HVWDQ�VHQVH�IHLQD�GH�PLUDU�GHEXVFDU�QHQ�DOWUHV�SREODFLRQV�� MD�TXH� HV� IDFLO� GH�SUHYHXUH�TXOH�PDO�GXUDUj�PpV� WHPSV�TXH�QRGXUDUDQ�HOV�DX[LOLV�SUHVWDWV�( CIUTAT NOVA, nº 221, 26 setembre 1914)

La resposta no es féu esperar i EL PROGRAMA, setmanari dels republicans federalistes quegovernaven l'ajuntament esclatà el 3 d'octubre en la seva editorial:��/D�FLXWDW�Wp�HO�GHXUH�GH�JDUDQWLUHOV� PHGLV� GH� VXEVLVWHQFLD� DOV� LQGLYLGXV� TXH� OLQWHJUHQ�� GDWHQGUHOV� HQ� OHV� VHYHV� QHFHVLWDWV�� GHVRFRUUHOV� HQ� WRWD� FDODPLWDW�� /D� FLXWDW�� HQ� DTXHVW�PRPHQW� GDQJXQLD�� WH� HO� GHXUH� LQHOXGLEOH� GHVRVWHQLU�DOV�TXL�DPE�HO�VHX�WUHEDOO�OKDQ�HQULTXLW��7RWV�HOV�TXL�GLQWUH�OD�FLXWDW�VKDQ�HQULTXLW�HVWDQREOLJDWV�DO�FXPSOLPHQW�GDTXHVW�GHXUH��1R�WRWKRP�KD�IHW�QL�ID�WRW�OHVIRUo�TXH�SRW��'qX�IHUVH�SHUSDWULRWLVPH�����(V�UHWUHXHQ�HOV�VHQWLPHQWV�FDULWDWLXV�SHU�D�HVSHUDU�TXH�WRWKRP�IDUj�HO�TXH�SRGUi��SHUyVHQV�VHQ\DOD�TXH�OR�TXH�OV�ULFKV�SRGUDQ�IHU�HV�DQDUVHQ�SHU�D�HYLWDUVH�PROHVWLHV�L�FRPSURPLVRV�DIHJLQW�TXH�HOV�SREUHV�KDXULHQ�GDQDU�VH�DEDQV�SHU�D�GHL[DU�DOV�ULFV�HQ�SDX��/D�GHVSREODFLy�FRP�VROXFLy� DOFRQIOLFWHJ���������������������������������������������������������������������������I��������������������������������������������GHO�WUHEDOO��

Mentrestant, la segona subscripció que havia organitzat la Junta fou un fracàs i aquesta proposà al'ajuntament la creació d'una Cuina Econòmica com ja tenien a Palamós, ja que semblava que aquestsistema seria més pràctic i engrescaria més als donants.No deixava de ser un sistema que permetia

228 de 297

controlar exactament on s'invertia el diner, malgrat que significava encara més una humiliació al'obrer.

En la sessió municipal del 10 de desembre de 1914��/D�-XQWD�GH�$X[LOLRV�H[SRQH�TXH�KDELHQGRDELHUWR�XQD�VHJXQGD�VXEVFULSFLRQ�SDUD�DUELWUDU�UHFXUVRV�GHVWLQDGRV�DO�VRVWHQLPLHQWR�GH�ORV�REUHURVVLQ�WUDEDMR��HO�UHVXOWDGR�GH�OD�PLVPD�QR�KD�VLGR�VDWLVIDFRULR��GiQGRVH�FRPR�PRWLYR�GH�OD�DEVWHQFLyQGH�VXEVFULSWRUHV�HO�GH�VX�GLVFRQIRUPLGDG�FRQ�HO�VLVWHPD�GH�UHSDUWR�GH�ERQRV�TXH�VH�VLJXH�\�VX�GHVHRGH�TXH�VHD�VXVWLWXLGR�SRU�HO�GH�OD�FRFLQD�HFRQyPLFD�� la proposta de la Junta de comprar la Cuinarestà pendent per una altra reunió que tingué lloc el 15 de desembre quan l'alcalde informà que enel transcurs de la sessió havia rebut un plec on vàries societats obreres protestaven �FRQWUD� HOHVWDEOHFLPLHQWR�GH�OD�&RFLQD�(FRQyPLFD�SRU�FRQVLGHUDUOD�GHQLJUDQWH� mentre que els membres dela Junta d'Auxilis es defensaven dient ��TXH�D�QLQJXQR�OH�PXHYH�PDOTXHUHQFLD�KDFLD�ORV�REUHURV�.La sessió es torna a suspendre i es reemprén el 18 de desembre: en ella s'explica que les set societatsobreres que es queixaren foren invitades per la Junta per exposar les seves queixes i propostes i noes dignaren presentar-se, limitant-se a enviar un comunicat . La Junta es reafirma en la instal×lacióde la Cuina com a única solució vàlida i el regidor Salvador Gruart es lamenta del mal concepte deCuina que tenen els obrers doncs���/D�&RFLQD�(FRQyPLFD�SXHGH�GDU�YHQWDMD�D�ORV�REUHURV�VLQ�VHUPRWLYR�GH�KXPLOODFLRQ�SDUD�QDGLH�SXHVWR�TXH�QR�VH�HVWDEOHFH�H[FOXVLYDPHQWH�SDUD�ORV�QHFHVLWDGRVGH�DX[LOLR�VLQR�TXH�D�HOOD�SRGUiQ�DFXGLU�WRGRV�ORV�REUHURV�HQ�JHQHUDO��FRPR�VROXFLyQ�DO�SUREOHPDGH�VXEVLVWHQFLDV��'HELHQGR�FRQVLGHUDUVH�DTXHOOD� LQVWLWXFLyQ�FRPR�XQD�PHMRUD�GH�QHFHVLGDG�HQSREODFLRQHV�LQGXVWULDOHV�DXQ�HQ�ODV�pSRFDV�GH�QRUPDOLGDG��+DFH�REVHUYDU�TXH�OD�-XQWD�GH�$X[LOLRVDO�SURSRQHU�HO�HVWDEOHFLPLHQWR�GH�OD�&RFLQD�(FRQyPLFD��QR�GHVFXLGD�TXH�D�PDV�GH�OD�DOLPHQWDFLRQWLHQH�HO�LQGLYLGXR�RWUDV�QHFHVLGDGHV�GH�RUGHQ�KLJLpQLFR�TXH�QR�SXHGHQ�GHMDU�GH�VHU�DWHQGLGDV��FRPRDVt�WDPELpQ�VH�KD�GH�WHQHU�HQ�FXHQWD�DTXHOODV�SHUVRQDV�TXH�SRU�VX�HVWDGR�GHOLFDGR�QHFHVLWDQ�XQUpJLPHQ�GH�DOLPHQWDFLyQ�OiFWHR��� Amb tots aquests raonaments, el consistori aprovavafacultar a la Junta fer un repartiment voluntari per a la Cuina i si aquest tenia èxit, instal×lar-la. LaJunta encara va escriure un article en EL PROGRAMA el 24 de desembre defensant la implantacióde la cuina: ��QR�pV�SURSL�QL�MXVW�TXV�YXOJXL�KXPLOLDU�PpV�GH�OR�ILQV�DYXL�DOV�REUHUV�VHQVH�IHLQD�SHUTXH�FRQVLGHUHQ�PpV�KXPLOLDQW�TXH�UHEUH�ERQRV��DQDU�D�SDUDU��HO�SODW�SHU�D�UHEUH�ODOPRLQD�GH�ODVRSD��/D�-XQWD�FRQVLGHUD�TXH�pV�HTXLYRFDW��TXH�QR�HV�WUDFWD�GDQDU�D�EXVFDU�XQD�VRSD��VLQy�GRV�SODWVYDULDWV�FDGD�jSDW� L�TXH� OD�&XLQD�(FRQyPLFD�TXH� WDPEp�SRGULD�DQRPHQDU�VH�5HVWDXUDQW�SHU�DREUHUV��HVWj�IRUD�GHO�FRQFHSWH�GDOPRLQD�TXH�KXPLOLD��SHU�HVWDU�RYHUWD�QR�VROV�DOV�REUHUV�SDUDWV��VLQRD�WRWV�HQ�JHQHUDO��SXL[�HVWpQ�OHV�VHYHV�YHQWDWJHV�ILQV�DQ�DTXHOOV�TXH�JXDQ\HQ�XQ�VDODUL��RIHULQW�HOV�KLXQD�ERQD�QXWULFLy�D�XQ�FRVW�EDUDWtVVLP�QR�SRGHQW�SHU�WDQW�FRQFHSWXDUVH�GHQLJUDQW��QL�LQGLJQH��QLKXPLOLDQW����

Tanmateix a inicis de 1915 es suspengueren els treballs de la carretera a Tossa de Mar a l'acabar-seels diners i l'ajuntament veié que la única solució era endeutar-se fortament cosa que no feren perno hipotecar el futur. El 15 de gener de 1915 l'ajuntament aprovava els comptes anteriors de la Juntad'Auxilis, es feia càrrec del dèficit resultant, acordava repartir bons mentre s'instal×lava la cuina il'alcalde reclamava més ajuda i participació per part de l'estat en la carretera de Tossa.

El regidor sr Soler��VH�ODPHQWD�TXH�SRU�SDUWH�GHO�JRELHUQR�VH�HVWXGLHQ�SRFR�ORV�SUREOHPDV�TXHDIHFWDQ�GLUHFWDPHQWH�D�OD�YLGD�GH�OD�QDFLyQ� i que no veu que la solució passi pels pressupostos del'ajuntament i l'alcalde explica que ja no es pot fer més i que� �VHUtD� GH� SpVLPR� HIHFWR� TXH� HOD\XQWDPLHQWR�TXH�KD�H[SUHVDGR�HO�FULWHULR�GH�TXH�ORV�IDEULFDQWHV�GHEtDQ�VRVWHQHU�DO�SHUVRQDO�TXHWHQtDQ�RFXSDGR��GHVSLGLHUD�DO�VX\R� per estalviar més. El sr Vinyas, de la minoria catalanista, exposaque acceptaran el que decideixi la majoria i �FDOLILFD�HO�UHSDUWR�JHQHUDO�GH�PHGLGD�H[WUDRUGLQDULD

229 de 297

\� FRQVLGHUD� TXH� DO� D\XQWDPLHQWR� IiOWDOH� SUHVWLJLR� SDUD� DFXGLU� D� WDO� PHGLGD�� GHELGR� D� KDEHUDSUREDGR�XQ�SUHVXSXHVWR�RUGLQDULR�HQ�HO�FXDO�ILJXUDQ�ODV�FRQVLJQDFLRQHV�SDUD�JDVWRV�FRPR�VL�VHQDGDUD�HQ�OD�DEXQGDQFLD��. De res serviren les queixes de l'oposició i l'ajuntament acordà fer unrepartiment general de 82.000 pessetes (15.000 pessetes a la Junta per repartir en bons i 67.000pessetes per instal×lar la Cuina Econòmica)

El 25 de gener es signa el contracte entre l'ajuntament i l'empresa barcelonina " Talleres HereterS.A", mitjançant el qual aquesta es compromet a lliurar en un termini de deu dies una cuina ambquatre calderes capaces per produir vuit-centes racions, per un preu total de 2210 pessetes entrefabricació i instal×lació. Mentre s'esperava la seva posada en funcionament l'ajuntament repartí15.000 pessetes en bons als obrers sense feina, augmentant-se en 6.000 pessetes més el mes de febrerde 1915 i amb 2.150 pessetes de més el febrer ja que la Cuina no començà a funcionar fins a finalsdel mateix mes.

L'empresa Henry Bucknall &Sons Limited va cedir gratuïtament els locals nº 24-26 del C/ Gironaper a la seva ubicació i l'ajuntament organitzà el funcionament de la cuina posant-se d'acord amb elsfabricants que encara treballaven oferint-los intervenir en l'administració de la cuina amb la condicióque lliuressin setmanalment les llistes d'obrers que treballaven i quants dies ho feien. Alguns d'ellss'aprofitaren de l'ocasió i rebaixaren els jornals dels obrers tot comptant en l'ajuda de la cuina i laJunta d'Auxilis es va veure obligada a proposar a l'ajuntament que fixés uns preus mínims: 2pessetes per a les dones i els sous habituals abans de la crisi per als homes

El funcionament de la Cuina Econòmica era el següent: cada setmana es llistava les ajudes perfamília en funció del nombre de persones que hi tenien dret, especificant-se el que eren vals de laCuina Econòmica del que eren vals per higiene, descomptant-se dels totals si la família tenia alguntipus d'ingrés. Les condicions d'admissió eren les següents: inscriure's prèviament, ser natural de SantFeliu o viure-hi des d'abans de l'agost de 1914, haver estat treballant en la indústria surera o d'altrerelacionada amb la crisi, o ser pescador, o bé ser fill de mare vídua o abandonada pelmarit.Tanmateix era l'ajuntament qui tenia l´última paraula si hi havia alguna reclamació contra elsacords de la Junta d'Auxilis.

El setmanari Ciutat Nova en el seu nº 251 del 2 d'abril de 1915 explicava el reglament ifuncionament de la Cuina Econòmica

���(O�UHSDUWLPHQW�GH�VRFRUV�GHX�IHUVHO�PDWt�GH�FDGD�GLXPHQJH�SHU�ILQV�HO�GLXPHQJH�VHJ�HQW�UHJLQWOD�WDXOD�TXH�VHJXHL[3(5�&$'$�)$0Ë/,$7,&.(76�376�GH�OD�&�(� %2126�+,*,(1( 727$/��LQGLYLGXR���� � ����� ���� ��������� � ������L�VXFFHVVLYDPHQW L�VXFFHVLYDPHQW/HV�IDPLOLHV�TXH�WLQJXLQ�DOJXQ�LQJUpV�DTXHVW�HV�GHVFRPSWDUj�GHO�WRWDO�L�OR�TXH�UHVWL�VHOV�KL�GRQDUiDPE�WLFNHWV�VROV��VHQVH�ERQRV

230 de 297

��1R�SRGUj�VRFRUUHV�D�FDS�IDPtOLD�TXH��QR�KDJL�VLJXW�SUqYLDPHQW�LQVFULWD�L�DFRUGDW�SHU�OD�-XQWD�TXHDTXHOOD�Wp�GUHW�DO�VRFRU��3HU�GHWHUPLQDU�GLW�GUHW��VHUi�PHQWUHV�4XH�OD�IDPLOLD�GH�UHIHUHQFLD�VLJD�QDWXUDO�GDTXHVWD�FLXWDW�R�YHwQD�GH�OD�PDWHL[D�DEDQV�GH���DJRVW����4XH�VLJXL�DIHFWDGD�SHU�OD�FULVL��FRQVWLWXLQW�HO�VHX�PHGL�GH�VXVEVLVWHQFLD�HO�WUHYDOO�HQ�OHV�IDEULTXHVGH�OLQGXVWULD�VXUHUD�WDSHUD�R�IHLQHV�GHULYDGHV�GDTXHOOD�LQGXVWULD3HU�H[FHSFLy�SRGUj�OD�-XQWD�VRFRUUH�D�GLVFUHFLR�VHYD�OHV�FULDWXUHV�GH�GRQD�YLXGD�R�DEDQGRQDGD�SHOPDULW��QDVFXGHV�HQ�DTXHVWD�FLXWDW�L�TXH�OD�PDUH��VHQVH�SHUWHQHL[H�D�OLQGXVWULD�VXUHUD�WDSHUD�V�WURYLLQGLUHFWDPHQW�DIHFWDGD�SHU�OD�FULVL��/HV�IDPLOLHV�GH�SHVFDGRUV�LQWHJUDGHV�SHU�LQGLYLGXRV�TXH�WLQJXLQ�GUHW�D�VRFRUV��SHU�D�DTXHVWV�GHXUDGHVFRPSWDUVH� GHO� QRPEUH� GLQGLYLGXRV� GH� OD� IDPtOLD� �� DOV� SHVFDGRUV� L� GHO� VRFRU� TXH� DL[LV� OLFRUUHVSRQJXL�OLQJUpV�SURGXFWH�GH�OD�SHVFD��3HU�D�IDFLOLWDU�OD�PLVVLy�GH�OD�-XQWD�D�SUHF�GH�OD�PDWHL[D�RUGHQj�ODOFDOGLD�DOV�IDEULFDQWV��MHIHV�GHWDOOHU�L�SDWURQV�GH�EDUTXHV�TXH�SURSRUFLRQHVVLQ�WRWV�HOV�GDWRV�QHFHVVDULV�UHIHUHQWV�DOV�JXDQ\V�GHOVVHXV�REUHUV��/D�-XQWD�TXHGD�IDXOWDGD�SHU�D�VRVSHQGUHOV�VRFRUV�SHOV� WHPSV�TXH�MXWJL�FRQYHQLHQW�D�DTXHOOVVRFRUUHJXWV�TXH�VHOV�KL�SURYL�HQJDQ\�HQ�HOV�GDWRV�TXH�OD�-XQWD�QHFHVVLWL�L�OV�KL�GHPDQL��&RQWUDOV�DFRUGV�GH�OD�-XQWD�SRGUj�UHFODPDUVH�D�ODMXQWDPHQW"

L'1 d'abril de 1915, fet el contracte amb els proveïdors, el regidor Vinyas, de la minoria, es queixaque l'ajuntament s'ha fet càrrec de voler solucionar tota la crisi quan la realitat és que la crisi no ésmunicipal sinó industrial i l'encarregat d'arreglar-ho hauria de ser l'estat i la Cambra de Comerç �(OD\XQWDPLHQWR�VH�KD�SUHRFXSDGR�GH�DSDJDU�HO��KDPEUH�SHUR�OR�TXH�ORV�REUHURV�GHVHDQ�HV�WUDEDMR�i proposa que els fabricants facin uns llistats setmanals dels dies i obrers que treballen per portar uncontrol.

La cuina funcionà des del febrer de 1915 que oferí 14.910 racions fins el desembre de 1918 i l'abrilde 1919 es tornaren els locals a l'empresa Bucknall i es cedí la Cuina Econòmica a la Junta deProtecció de Menors. El final de la I Guerra Mundial tornà a obrir el comerç marítim i la indústriasuro-tapera es rellançà.

L'any 1916 es serviren 125.554 racions i el 1918 43.063, sempre a la baixa, senyal que lentamentanaren millorant les condicions laborals i econòmiques.

La Junta d'Auxilis rebé donacions diverses: Bonaventura Plaja, guixolenc barceloní, recollí 3275pessetes entre guixolencs i estiuejants barcelonins a Sant Feliu. Joan Remus, des de Lisboa envià 250pessetes i altres donants oferiren aportacions que oscil×laven entre les 15 i les 100 pessetes. L'agostde 1916 l'Orfeó Granollerí va fer un concert a Sant Feliu i a la tornada recolliren 1.292 pessetes queenviaren a la Junta d'Auxilis.

/$�&21)(5Ê1&,$�'(�6(1<25(6�'(�6$17�9,&(1d�'(�3$h/�����������

A Sant Feliu de Guíxols es fundà el set de novembre de 1878 i la seva finalitat era l'assistència morali material dels pobres de la ciutat. El president d'honor n'era sempre un sacerdot i la Conferència

231 de 297

tenia els càrrecs típics de qualsevol associació: presidenta, vice-presidenta, tresorera, secretària ivocals. Hi havia tres tipus de sòcies: actives, honoràries i aspirants. Les primeres eren les queportaven el pes de l'associació, visitaven els pobres, feien les reunions....Les honoràries eren aquellesque col×laboraven monetàriament i les aspirants eren les que s'iniciaven en la doctrina de laConferència per poder-hi entrar. L'any de la seva fundació hi havia trenta-quatre associades activesi disset d'honoràries que visitaven setmanalment i atenien a vint-i-dos famílies pobres. Ingressaren2.708 pessetes i en repartiren 1.091 en aliments. El sistema de funcionament per ajudar als pobresconsistia en un estudi que es feia de les famílies necessitades i que demanaven l'ajut i si esconsiderava que hi havia necessitat i eren famílies honestes se les "adoptava". Adoptar una famíliaimplicava que aquesta era protegida per la Conferència, la qual setmanalment li donava uns bons percomprar pa, llet, carn i arròs. Depèn de les necessitats de cada família en rebien més o menys. Acomençaments del segle XX la Conferència no només adoptava famílies sinó també individualmentnenes pobres a les quals se les pagava l'educació religiosa en el col×legi de monges de Sant Feliu.

Malgrat tenir una importància molt més petita i reduïda, cal esmentar que el tretze de febrer de 1888es creà la Conferència de senyors amb trenta-cinc socis actius, deu d'honoraris i deu de protectors.L'any 1925 tenia vuit socis actius i dotze d'honoraris i tenia adoptades set famílies, distribuint 600mpessetes durant l'any. No tenim més informació d'aquesta Conferència masculina.

Respecte a la Conferència de Senyores, establerta en totes les ciutats i pobles importants, es reuniencada setmana per resar, comentar les altes i baixes de les famílies adoptades, les incidències hagudesi el repàs dels comptes. Anualment es feien quatre Juntes Generals: el primer Diumenge deQuaresma; per la festa del Bon Pastor; el 19 de juliol, diada de Sant Vicenç de Paül i el 8 dedesembre, festa de la Purísima Concepció. L'any 1923 crearen el Rober de Sant Vicenç de Paül quetenia 35 sòcies actives i trenta-una d'honoràries. Les primeres cosien i confeccionaven una peça deroba al mes i les segones col×laboraven econòmicament comprant la roba. Repartien roba entre lesfamílies adoptades i proporcionaven vestits de Primera Comunió a tots els nens i nenes pobres.

En l'arxiu parroquial es conserven els llibres d'actes des de l'any 1905 fins la seva dissolució l'any1969, amb el parèntesi buit de 1936 a 1941, any en el qual es tornà a posar en funcionament laConferència.

Les presidentes de la Conferència segons les dades de les actes foren: Jacinta Pascual de Pascual (ja ho era el 1905- 1923), Mercè Casanovas de Sabater ( 1923-1927), Rosa Sabater de Ruscalleda(1927-1936 i 1941-1952), Catalina Turón (1952-1961) i Asumpció Pascual (1961-1969), tot i queaquesta última etapa es funcionà amb bastant provisionalitat en els càrrecs.

Els ingressos provenien de cinc fonts: les quotes de les afiliades, les col×lectes setmanals, lescol×lectes extraordinàries, els donatius i la caixeta de Sant Antoni per Pa dels Pobres situada enl'església parroquial. Les despeses consistien bàsicament en bons per aliments, donant-se molts pocsdiners en metàl×lic com a clàssiques almoines

232 de 297

029,0�(17�(&21Ñ0,&�'(�/$�&21)(5Ê1&,$�'(�6(1<25(6'(�6$17�9,&(1d�'(�3$Ô/�'(�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6������������$U[LX�3DUURTXLDO�

����� ����� ����� ����� ����� ����� ����� �����

Bons de Pa 4266 3105 2734 2996 2993 2735 7 kgs 840kg

Bons de Carn 661 870 1479 830 2202 1268 73

Bons d'arròs 653 951 584 501 1694 1942

10ptes

123kgs

Bons de llet 1136 2621 3009 7830 3756 1201 1100lit

858lit

Ajuda metàl.lica 775pts

972pts

823pts

53pts

310pts

Extres 56pts

46pts

Roba 107pts

488pts

141pts

88pts

38pts

Famíliesadoptad.

65 58 63 77 54 47 15 12

Nº sòcies 107 70 65 70 100 99 48 89

Col.lec tes extres 73pts

47 74 57 107 408

Col. normals 641pts

584 593 462 1748 1304 2458 3371

Donatiu s 1706pt

2145 1410 738 543 207 700 745

Quotes sòcies 1663pt

1317 1161 1375 1633 1626 1316 5079

Pa St Antoni 532pts

790 651 903 1549 1531 124510262

233 de 297

/+263,7$/�'85$17�(/�)5$148,60(�,�/$�75$16,&,����������

Acabada la guerra civil, i amb l'entrada de les tropes franquistes, començava un nou futur per alsguixolencs: per uns més agradable, per altres més trist, però per a tots diferent. El dos d'abril de1939 es constituïa la nova Junta de l'hospital inseguint el reglament de l'any 1932. L'Alcalde-President n'era Vicenç Gandol, el Regidor Síndic Guillem Tell Guri, de Director Joan Massós, deSots-Director Rogeli Barneda i de vocals Joan Sabater, Enric Batet i Lluís Balmanya. Les germanescarmelites continuaren encarregant-se de l'hospital. La primera tasca de la nova Junta fou tenir unsentit record per a l'antic director Miquel Massós, mort en un bombardeig.

El 17 de juliol de 1939, l'alcalde Vicenç Gandol Jordà envia un informe a la Junta Provincial deBeneficència de Girona on explica que: �GHELGR� D� ODV� DQRUPDOHV� FLUXQVWDQFLDV� GHO� PRPHQWR�FRQVHFXHQFLD�GH�OD�FULPLQDO�VXEYHUVLyQ�PDU[LVWD�ORV�LQJUHVRV�GH�HVWD�,QVWLWXFLyQ��KRVSLWDO��KDQVXIULGR�XQD�PHUPD�WDQ�FRQVLGHUDEOH�TXH�OD�LPSRVLELOLWDQ�GH�FRQWLQXDU�HQ�HO�GHVHPSHxR�GH�ORV�ILQHVSRU�OD�TXH�IXH�FUHDGD� i presenta un pressupost restrictiu per enllestir l'any amb 45.000 pessetesd'ingressos i 58.000 de despeses.

Tanmateix les peremptòries necessitats vitals els fan veure que la guerra ha portat una disbauxa enl'administració, no hi ha fondos, l'ajuntament no col×labora, i tot plegat en uns moments en els quals hi ha més gent necessitada per les pròpies desgràcies i misèries de la guerra. Per solucionar aquestgreu problema, i per ordre del governador de Girona, s'acorda obrir una subscripció "voluntària"entre tots els veïns i així, el 24 de novembre de 1939 el delegat governatiu crea una quota temporal

3001. El gruix documental d'aquesta època es troba a AHMSFG, Hospital, Capsa 38, Llibred'Actes

3011. AHG, Junta de Beneficència, lligall 164

234 de 297

Pro Hospital que afecta tots els contribuents guixolencs, els quals paguen 1, 2 o 5 pessetes segonsla seva classe impositiva.

La Creu Roja de Girona dóna 48 pots de carn, 1 caixa de llet condensada i 2,5 quilos de xocolata enpols i el governador civil 2.500 ptes i el juny els dóna 3.000 pessetes més, mentre l'ajuntament esdecideix a col×laborar amb 2.500 pessetes. En aquests primers moments de la postguerra lesgermanes cobraven 2 pessetes diàries

El 22 de setembre de 1939 l'ajuntament aprova un Reglament per a l'hospital que és pràcticamentidèntic a l'aprovat l'any 1932. L'hospital es defineix com a municipal, la seva funció és acceptar itenir cura dels els malalts pobres, la Junta estarà formada per veïns de la ciutat que no cobraran pelscàrrecs que ostentin. El president serà l'alcalde i el vice-president el rector de la parròquia. Elsmetges seran pagats meitat per meitat entre l'hospital i l'ajuntament, la capella de l'hospital restaràoberta al públic en general i qualsevol capellà podrà visitar en qualsevol moment als malalts.

Per recuperar la normalitat religiosa, característica del nou règim, l'octubre de 1939 la Junta d'Auxilisde Barcelona compra una campana nova que es beneirà el set de març de 1940 amb els noms deMisericòrdia, Josepha i Pilar.

El dèficit de l'hospital anava creixent i el gener de 1940 ja pujava a més de 20.000 pessetes. Dins elpaternalisme característic de l'època el governador de Girona va aportar 10.000 pessetes. Era unafegit, ja que no es solucionava el fons del problema, sinó que simplement es tapava, de forma queel setembre del mateix any la Junta estudia vendre les finques i propietats de l'hospital per aconseguirliquidesa, malgrat veure'n les dificultats ja que la majoria de llegats especificaven clarament que noen permetien la venda, sinó simplement disfrutar-ne dels fruits i rendes.Les propietats i valors del'hospital en aquest 1940 eren els següents:�3523,(7$76�9DORU�FDVDC/ Girona 1165000 ptesIdem 1141500 ptesidem 38000idem 12-1420000C/ Metges 95000C/Sta Magdalena 595000Rambla Vidal 32,20000C/ Clavé,715000C/St Joan, 10

3021. AHMSFG, Secció IV, lligall 53

235 de 297

3000

9$/256Deurte amortitzable de l’estat al 5%15000Deute Exterior de l’estat46000Deute amortitzable estat 3%5150050 oblig municipi SFG250006 làmines de Deute Interior 30001 acció Banc Comercial BCN 2001 làmina Deute Interior Perpetu 2001 làmina de Beneficència 5749

El mateix any 1940 començaren de nou les donacions: Mercè Vilaret dóna 2000 pessetes i elnovembre el metge Antoni Vidal Lladó dóna un aparell de Raigs X. Però els problemes econòmicseren greus i el febrer de 1941 el dèficit pujava ja a 28.000 pessetes. Quan la Junta demana mésimplicació de l'ajuntament, com a propietari oficial i legal de l'hospital, aquell contesta que���HOD\XQWDPLHQWR�VH�YH�HQ�OD�LPSRVLELOLGDG�GH�DFXGLU�D�UHPHGLDU�OD�VLWXDFLyQ�GHO�+RVSLWDO�0XQLFLSDOGHELGR�DO�GpILFLW�PX\�LPSRUWDQWH�TXH�D�VX�YH]�WLHQH�HO�3UHVXSXHVWR�0XQLFLSDO�� La desesperadasituació porta a la decisió de la Junta a vendre un Dipòsit de làmines de Deute Amortitzable de valornominal 15.000 ptes, mentre la Junta de Barcelona, que va normalitzant també la seva situació, enviaun taló de 2.500 pessetes. Els ingressos d'aquest 1940 foren de 47.069 pessetes i les despeses pujarena 75.500 pessetes

35(6683267��2),&,$/�',1*5(6626�,�'(63(6(6�'(�/+263,7$/�'(32%5(6� '(� 6$17� )(/,8� '(� *8Ë;2/6� /$1<� ����� (AHG, Junta deBeneficència, Lligall 164)

�����������������,�1�*�5�(�6�6�2�6 ����������������'�(�6�3�(�6�(�6

Lloguers 3.000 Sous germanes 7.300

Ren des 4.400 Sous metges 1.000

3031. AHG, Junta de Beneficència, lligall 164

236 de 297

M alalts SocorsMutus

3.300 Sous infermers 5.000

Malalts de pagament 8.400 Qu eviures 37.200

Almoines i donatius 18.900 Comb ustible i llum 4.000

Llegat Bernich 2.000 F armàcia 5.000

A juntament 27.000 Altres 7.500

������727$/ ���������� �����727$/ ��������

El gener de 1942 el prevere Lluís Patxot Cros regala a l'hospital l'armónium que hi havia a la capella.El gener de 1943 el dèficit era de 26.000 pessetes i l'octubre de 1943 l'exadministrador SalvadorRoca Carreras, actual Administrador Honorari, fa donació a l'hospital dels censos procedents de lafamília Marsillach, que eren els seus avantpassats, junt amb una casa de camp i terreny que l'envolta.Rep també l'hospital l'herència de Gertrudis Rabassa ( les 2/3 parts de la casa nº 2 del C/ EstretaAntiga, i les 2/3 parts d'un hort a Mascanada i la casa nº 18 del C/ Major )

Com era l'hospital l'any 1942? Segons l'informe que es va enviar a la Junta provincial deBeneficència de Girona la superfície construïda era de 972 m2 , tenia 156 metres de façana; un hortde 424 m2; 1 pavelló; 8 sales amb 10 llits cadascuna; dos pisos amb mosaic; il×luminació naturali elèctrica; 50 forats oberts a patis i 34 al carrer; dues grans superfícies vidrades en la sala; unquiròfan asèptic; una galeria en el primer pis i una en el segon; un magatzem de roba; un dequeviures. Nou germanes; tres servents i un infermer; dos montacargues; dos parallamps; telèfon;12 lavabos a pressió i sifon; 12 urinaris, sis per pis; lavabos amb aigua freda; dos banys, dos deportàtils, i dues dutxes; 87 llit ( 77 gratuïts i 10 de pagament); cuina econòmica, de carbó, de gas ielèctrica; sala d'autòpsies i de raigs X; dos metges de sala i un total de 154 malalts amb 9696estances, amb un mitjana diari de 30 llits ocupats; el pressupost anual voltava les 70000 pessetes(rendes: 35000, subvencions: 11000, altres: 24000)

L'anòmala situació del país no ajudava gens ni mica i el començament de l'any 1944 el dèficitarribava a les 32.000 pessetes. Josefa March dóna les cases nº 30 del C/ Major i nº 16 del C/ SantAntoni i el febrer de 1945 la Superiora General de les Germanes Carmelites reclama elsendarreriments de les germanes que ja pugen a 15.894 pessetes. La única solució que troba la Juntaper sortir del pas és redimir censos per tenir una mínima liquidesa i el gener de 1945 s'aconsegueixreduir per primera vegada el dèficit a 30.995 pessetes, el gener de 1945 ja només és de 22.934pessetes i el gener de 1947 baixa a 12.271 pessetes .

Però l'esforç que es feia era extraordinari i el juny de 1949 els proveïdors es queixen que no cobren 3041. AHG, Junta Provincial de Beneficència lligall 164

237 de 297

, amenacen de no servir més gènere a l'hospital i la Junta decideix vendre's la casa del C/Estret, nº2. Mentrestant, l'ajuntament acorda que el rector de la parròquia formi part de la Junta de l'Hospital,amb el càrrec de vice-president nat. L'any 1950 el director de l'hospital és Manuel Carrera Mestrei l'ajuntament ja col×labora amb 40.000 pessetes en el manteniment de l'hospital. Aquest any 1950els ingressos són de 167.232 pessetes i les despeses de 165.351 pessetes

L'any 1951 l'hospital rebrà un donatiu anònim de 25.000 pessetes ( un 15% del pressupost del'hospital) que s'anirà repetint al llarg dels anys i que permetrà fer petites reformes com canviar lacuina econòmica, pintar parets....... A finals de 1952, i per celebrar el centenari de la Junta d'Auxilisaquesta paga l'arranjament de l'escala interior posant escalons de pedra artificial i el desembre delmateix any es rep un important donatiu de 25.000 pessetes de Joan Domènech Viñas.

,1*5(662�6�,�'(63(6(6�'(�/+263,7$/�081,&,3$/�'(�6$17�)(/,8�'(*8Ë;2/6�/$1<����� ( AHMSFG, HOSPITAL, capsa 29, llig 7)

���������,�1�*�5�(�6�6�2�6 ������������������'�(�6�3�(�6�(�6

Remanent 9.087 Quev iures 81.162

Finques i rendes 21.044 Co mbustible 19.908

Junta d'Auxilis 7.244 Medicines i metges 3.077

Pagament residents 56.604 Sous i salaris 17.688

Don atius 68.285 Obres 46.259

Subvencióajuntament

40.000 Altres 39.333

Altres 28.927

������727$/ ����������� �������727$/ ��������������

El desembre de 1955 l'hospital es ven a l'ajuntament l'anomenada "Casa Vermella" donada per l'ex-administrador Salvador Roca per tal de construir-hi habitacles socials i amb els diners arreglen elsegon pis. Aquests anys ingressos i despeses es mouen al voltant de les 350.000 pessetes anuals.

L'any 1959 la Junta compra una rentadora elèctrica "Delfin" per 48.500 pessetes ja que a lesgermanes, la majoria grans, se'ls fa cada dia més pesada la bugada. L'any 1960 Anna Rosselló deixala casa nº 8 de la Rambla José Antonio i el juliol de 1961 el nou director de l'hospital, quan aquestdisposa de 59 llits, és Manuel Vicens Moner. Una de les seves primeres tasques serà acceptar ladonació feta per Victòria Sagrera de la casa nº 4 del C/Capmany.. Aquest mateix any 1961, JavierPascual de Zulueta, propietari de la recent creada plaça de braus, dóna 40.000 pessetes, donatiu que

238 de 297

anirà repetint durant molts anys consecutius. El setembre de 1962 l'hospital rep la important donacióde Rafaela Malert Pujol de tres solars a la zona Tueda (en total 1500 m2) i una casa al C/ Trafalgar. El març de 1963 l'hospital ven a la Companyia Telèfonica un solar a Mascanada per 130.333pessetes

Mentrestant, els pressupostos van pujant i aquest mateix any els ingressos ja depassen les 750.000pessetes i les despeses pugen a 557.000 pessetes. L'any 1964, Rosa Pascual Pascual dóna, en valors,100.778 ptes

L'octubre del mateix any veurà un canvi d'administrador, ja que Manuel Vicens, director de l'hospitaldes de 1961, és nomenat alcalde. La nova junta estarà composada per ell mateix, però ara com apresident; vice-president: Narcís Ruscalleda Sabater; director; Josep Hereu Vidal; sots-director:Josep Granollers Bordas; tresorer: Josep Maruny Estrada; comptador: Albert Irla Serrats; i secretari:Claudi Isern Llorens.

Durant aquests anys, van rebent diversos donatius en diners, com el de la Caja de Ahorros Provincialde Gerona, que fa un donatiu anual de 15.000 ptes, el de Manuel Bosch, de 25.000 pessetes; o enespècies com l'enorme quantitat de llaunes que dóna el comerciant Antoni Oliveras

L'any 1965 Rosa Pascual Pascual fa un nou donatiu de 150.000 pessetes destinades exclusivamenta la instalació d'una cambra frigorífica a la cuina; l'empresa Delta Films, que acabava de rodar unapel×lícula a la plaça de braus de Sant Feliu, ofereix 1.500 pessetes i el sr. Cros dóna 10.000 pessetesper celebrar el casament del seu fill .Aquest 1965 hi ha a l'hospital 52 malalts de beneficència, 21de tarifa reduïda i 11 de tarifa completa que paguen 100 pessetes diàries.

L'any 1966 les tarifes d'estada a l'hospital són de 150 pessetes per als habitants de Sant Feliu icomarca i de 200 pessetes per als turistes i forasters. El setembre de 1966 Josep Estrada Mundetofereix a l'hospital 25.000 pessetes en títols i es van repetint petits donatius, a voltes anònims.

L'any 1966 es importantíssim en la vida de l'hospital: les germanes carmelites de la Caritat,instal.lades a l'hospital des de 1858, degut a la crisi vocacional i la manca de personal volen retirarles germanes de l'hospital per dedicar-les a tasques de captació de noves adeptes i de vocació. LaJunta buscarà un substitut a la gran tasca feta per les germanes, el nou d'octubre es dóna per dissoltala comunitat de les germanes carmelites a l'Hospital, se'ls fa un agradable comiat el 2 de novembrei l'endemà, dia tres de novembre de 1966 arriben les Germanes de Sant Josep que vivien a Solius perfer-se càrrec de l'hospital.

L'any serà important per una sèrie de canvis que significaran més rendibilitat social de l'hospital.Ja hem vist com l'hospital, de dècades enrera, no es limitava a ser un "hospital de pobres", sinó quehavia intentat, i en part aconseguit, aprofitar l'estructura per convertir-se en una clínica, entesa aquícom a institució que ofereix serveis mèdico-quirúrgics. Dels anys vint ja s'havia instal×lat una salad'operacions, diversos especialistes visitaven i operaven particularment en l'hospital, s'havia fettractes amb diverses mútues guixolenques per tractar els seus malalts en l'hospital i ara en aquest any

3051. AHMSFG, Hospital, capsa 44, lligall 6

239 de 297

1967 la comadrona Joaquima Sala, obtingut el permís de la Junta per visitar i atendre en una sala del'hospital, farà que l'hospital, caracteritzat com a espai trist, zona de malaltia i mort, escolti els critsdels tres primers infants guixolencs nascuts a l'hospital de la ciutat. L'hospital es convertia a travésde la ginecologia, en zona de vida. Amb aquesta perspectiva la Junta farà un conveni entre lacomadrona i el Seguro de Enfermedad per oficialitzar els parts a l'hospital i l'any 1969 s'aconseguiaque un tocoginecòleg de Girona visités un cop a la setmana en l'hospital. El mateix 1967, JosepFuster dóna 150.000 pessetes per instal×lar un ascensor i es posa calefacció a totes les dependènciesde l'hospital.

Les donacions van continuant ( Pascual Molins, Dolors Masferrer, Diputació de GironaPere Piferrer..., la més important serà la de 650.000 pessetes de Joan Domènec Viñas), mentre lesgermanes cobren una asignació mensual de 6.000 pessetes. L'any 1968 la Junta compra un aparellde respiració artificial, el sr. Malart regala un aparell de Raigs X i reconverteixen l'hort de l'hospitalen jardí. El gener de 1969 es compra una assecadora Miele per a la roba i es crea un vertaderDispensari a l'hospital amb visites de diverses especialitats

Més informació estadística.:l'any 1969 l'hospital disposa de 1237 m2, dels quals 528 són edificats,i total construïts 853 m2. Disposa de 9 sales d'un llit, 4 sales de més de set llits, en total 59 llits; 2banys; 2 dutxes, 10 lavabos; 2 urinaris; 1 cuina a gas, 1 de butà 1 electricitat, 1 rentador mecànic,2 manuals, 1 assecadora mecànica, aigua calenta, calefacció de carbó, central, 1 ascensor, 1montacargues, 1 elevaplatos, 1 telèfon, 6 extintors, 9 llits per al personal, no té instal×lacionsmèdiques, ni quiròfan, ni laboratoris, cap servei ni especialitat mèdica, , 2 metges, 1 enfermera jefe,1 enfermera, 1 capellà, 7 germanes, 8.580 estances amb 148 ingressats, 15 malalts de beneficència(5.400 estances), 85 distingits (tarifa reduïda, 2.782 estances) i 48 privats (tarifa completa, 398estances), i el reglament vigent és el de 1939. �(O�FRVWH�SURPHGLR�GH�ODV�HVWDQFLDV�SRU�GtD�TXH�VHLQGLFDQ� HQ� HVWH� IRUPXODULR� HV� SURGXFWR� GH� OD� JHQHURVLGDG� GH� OD� SREODFLyQ� ORFDO��PDULQHURV� \FRPHUFLR�� TXH� IDFLOLWD� DUWtFXORV� JUDWXLWDPHQWH� VLHPSUH� TXH� OD� RFDVLyQ� HV� SURSLFLD�� DSDUWH� GHLPSRUWDQWHV�GHVFXHQWRV�TXH� VRQ� WHQLGRV� HQ� FXHQWD� HQ� OD� DGTXLVLFLRQ� GH� ORV� GLYHUVRV� DUWtFXORV�7DPELpQ�HV�GH�FRQVLGHUDU�OD�$GPLQLVWUDFLyQ��TXH�HV�HMHUFLGD�SRU�XQD�-XQWD�GH�YHFLQRV�FRQ�FDUiFWHUJUDWXLWR��FRPR�WDPELpQ�SRU�ORV�UHGXFLGtVLPRV�HPROXPHQWRV�TXH�SHUFLEHQ�ODV�UHOLJLRVDV�GH�6DQ�-RVpH�LJXDO�ORV�PpGLFRV�GH�OD�SODQWLOOD�DFWXDO�

El canvi era important: per primera vegada a la història de l'hospital els malalts de pagamentsuperaven àmpliament als de beneficència. Estadísticament, acabava de desaparèixer "l'Hospital dePobres de Jesucrist" fundat el segle XIV. Les innovacions mèdiques, l'allargament de l'esperança devida, l'increment de les assegurances de jubilació, els canvis en la vida familiar que comportaven unaugment de la solitud dels ancians, havien capgirat les funcions de l'hospital que s'anava convertintlentament en un geriàtric on cada vegada serien menys els indigents que no podien pagar ni una partde les estances. L'hospital es començava a veure una alternativa, ni que fos, temporal, per resoldreels problemes que plantejaven a les naixents classes obreres i mitjanes els ancians familiars. Elmitjana d'estances corrobora aquesta nova funció de l'hospital: els malalts de beneficència amb unmitjana de 360 estances l'any representen encara el concepte antic de l'hospital: ancians pobres senserecursos ni família que romanen tot l'any en l'hospital, la seva tomba en vida. En canvi els malaltsde pagament ( tarifa reduïda o completa) representen el nou concepte: malalts joves i grans que, perimpossibilitat de ser atesos en la pròpia família ( tothom treballa els anys seixanta, què fer-ne dels

3061. AHMSFG, Hospital, capsa 44, lligall 6

240 de 297

avis?) passen la seva malaltia i convalescència en la institució assistencial. Estances curtes, un mesen els de tarifa reduïda i una setmana els de tarifa completa, el temps necessari per refer-se d'unaoperació, o una malaltia passatgera

Els anys setanta, amb aquest important canvi en les funcions de l'hospital, veuran un augmentnotable de les donacions, en quantitat de pessetes i donants. Citar, per ser la més important, ladonació que, anualment, del 1971 al 1983 feia la sra. Carme León Fuster, de un milió de pessetes¡¡¡. El mateix 1971 el féu dues vegades: una pel juliol i l'altra pel desembre: dos milions en un any quanel pressupost de l'hospital era d'uns set milions anuals era realment una bona injecció moral ieconòmica per a la institució.

I això sense comptar altres donatius que, evidentment per més petits no menys importants, ajudavena mantenir l'hospital en una bona situació financera (família Fuster Marcó- Catalina Vicens i altresmés petits; Caixa de Pensions, Hispano Americà, Angela Bonal Mestres, el sr. Zulueta que continuala seva aportació anual.....).

Amb aquesta bonança, la Junta el novembre de 1971 substituí la cuina de carbó per la de gas butà i l'octubre de 1973 la Junta decideix obrir un llibre de donants. El novembre del mateix any, al sermolt grans en Josep Hereu i en Marfuny hi ha un canvi a la Junta i Manuel Vicens Moner torna dedirector a l'hospital. Aquest any, on la sra. León donarà dos milions més, la sra Dorotea FalgueresAmetller s'hi afegirà donant un milió. Amb aquests diners, la Junta vol ampliar el Dispensari, elConsultori i ampliar les sales que donen al jardí. Aquest any 1974 els ingressos de l'hospital pugena 7.628.666 pessetes i les despeses a 7.492.000 pessetes

Però la bonança econòmica no portà la tranquil×litat institucional. L'abril de 1975 l'alcalde presentaa les autoritats superiors un projecte de legalització de l'hospital, projecte que ni tan sols l'hacomentat o ensenyat a la Junta de l'hospital. Aquesta protestarà i llogarà advocats per rebatrel'informe de l'ajuntament, aconseguint que els lletrats dictaminin que l'Hospital té personalitat pròpia,independent i autònoma de l'ajuntament. Amb aquesta dicotomia hospital municipal-ens autònomcomençarà un estira i arronsa entre l'ajuntament i la Junta de l'hospital que durarà pràcticament finsl'any 1988.

,1*5(�6626�,�'(63(6(6�'(�/+263,7$/�081,&,3$/�'(�6$17�)(/,8�'(*8Ë;2/6�/$1<����� (AHMSFG, Hospital, capsa 31)

��������������,�1�*�5�(�6�6�2�6 �����������������'�(�6�3�(�6�(�6

Finques i rendes 933.924 Queviures 811.311

Paga ment residents 2.838.282 Com bustible 228.860

Donatius 1.116.158 Med icines i metges 45.466

Sub vencióajuntament

100.000 Salaris i S.S 919.176

Altre s 43.972 Obres i impostos 2.307.608

241 de 297

A ltres 218.788

TOTAL 5.032.336 TOTAL 4.531.209

Cal aturar-se per analitzar els informes i dictàmens que es feren aquests anys per definir la legalitatjurídica de l'hospital, perquè serveixen per comprovar l'existència de maneres diferents de veure'nla seva funció, la seva finalitat i per tant, la seva relació amb el poble, entès tant com a ens polític(ajuntament) però també a com a ens social ( societat civil.

La dialèctica s'inicia amb l'informe elaborat pel secretari i l'interventor de l'ajuntament l'abril de1975: en primer lloc, ambdós aporten dades per considerar l'Hospital com a municipal, tantl'immoble com els béns: així per exemple, el document del Registre de la Propietat de l'any 1915,l'existència del reglament de l'any 1939, i el catàleg d'Hospitals fet per l'estat l'any 1973, per noremuntar-se a segles passats. Definida la propietat, consideren que el reglament de 1939 no atorgacapacitat jurídica a l'hospital i és il×legal ja que no fou elaborat per l'ajuntament sinó per la pròpiaJunta . A continuació, fan una declaració de principis tot considerant l'Hospital com un servei públicde caràcter assistencial, fet que implica que segons la reglamentació vigent, hagi de ser consideratmunicipal. Aclarida per ells la propietat física i jurídica, dels tres sistemes de gestió existents (directe, mixta o indirecta) ells proposen funcionar amb la gestió directa. I dintre d'aquest donen aescollir quatre possibilitats:A) Gestió directa per la pròpia corporació sense òrgan especial d'administració, portada directamentper funcionaris municipals.B)Gestió directa per la pròpia corporació amb òrgan especial d'administració: Un conselld'administració i un gerent sense personalitat jurídica. En el Consell, la meitat més un dels membreshaurien de ser regidors.C) Fundació Pública de Serveis: es descentralitza el servei dotant aquesta figura jurídica de potestatsadministratives; es tracta del naixement d'un ens públic local, amb estatuts propis aprovats perl'ajuntament.D) Gestió directa en forma de societat privada municipal, donant-ho a una persona que ho gestioni

La proposta dels informants era la Fundació, de forma que l'actual junta hauria d'elaborar un nousestatuts on es delimités clarament la tutela i control de l'ajuntament sobre aquest ens, es fes uninventari i s'aprovés tot en el Ple per poder començar la nova gestió.

No agradà a la Junta de l'hospital la proposta, tant per la forma ( no se'ls havia consultat) com perel fons ( tenien un concepte menys municipalitzat de l'hospital), de forma que encarregaren els seuspropis informes jurídics. El maig del mateix 1975 l'advocat Joan Botanch Dausà emet un informebastant contrari al municipal. Analitzant el funcionament de l'Hospital, creu que sempre hafuncionat com a establiment de beneficència. privat, ja que es nodreix de béns donats per particulars,té personalitat jurídica pròpia (té béns inscrits a nom seu, intervé en les escriptures) i el protectoratel porta a terme l'administració Local. Fins i tot, segons Botanch, el mateix ajuntament ha reconegut

3071. AHMSFG, Hospital, Capses 29 i 44 i Secció IV, lligall 3

242 de 297

diverses vegades l'entitat jurídica de l'Hospital al haver-li comprat béns. Conclusió: segons Botanch, l'hospital té personalitat jurídica pròpia, autònoma i independent i els béns que té inscrits lipertanyen amb caràcter exclusiu.

L'altra informe demanat per la Junta al lletrat Jordi Xifra Heras no era tant favorable a l'hospital:malgrat reconèixer que secretari i interventor, com a funcionaris municipals s'excedien defensantl'ajuntament, creia que l'hospital no tenia personalitat jurídica pròpia i la Fundació seria el que mésbé aniria a l'hospital ja que legalitzaria una situació anòmala produïda des de l'aprovació delreglament de 1939

Però altres temes preocuparen als guixolencs aquest 1975: la mort del general Franco, els canvispolítics i les eleccions, les assemblees democràtiques,.....tot plegat qüestionà bastant els últimsajuntaments sorgits en les acaballes del franquisme, de forma que els informes i dictàmens quedarenendreçats.

A nivell operatiu, l'any 1976 l'Institut Nacional de Previsió demanava a l'hospital uns locals per alservei nocturn d'urgències, locals pels quals pagaren 12.000 pessetes. El gener de 1977, hi havia unsuperàvit a l'hospital 5.633.123 pessetes. Malgrat tot, les relacions institucionals no funcionaven iels comptes d'aquest any foren criticats i quasi invalidats per l'interventor i el secretari del'ajuntament.

El gener de 1978 la Junta augmenta a 15.000 pessetes mensuals el sou de cada germana ja que notenen seguretat social; l'abril del mateix any comença a funcionar el dispensari nocturn i d'urgènciesi el gener de 1979 estan pràcticament enllestides les obres del nou dispensari.

L'any 1979, amb les eleccions democràtiques municipals, s'organitza un nou ajuntament i el 15 dejuny de 1979 l'alcalde i dos regidors es fan càrrec de l'Hospital Municipal, tot lamentant que s'hagihagut d'acceptar la renúncia de l'anterior Junta per adequar el funcionament de l'Hospital a la Lleide Règim Local.

Un any més tard, es constitueix la nova Junta Directiva. El 26 de juny de 1980 es fa la primera reunióde la Junta formada pel president-nat, l'alcalde Manuel Montfort; Regidor Síndic: Joan Vilà;Director: Jordi Ros Moncé; Sot- director: Manolita Valls i Vergeli; Tresorer: Faust Valls;Comptador: Angelina Ginesta; i Secretari: Josep Canadell. Una de les primeres tasques de la novajunta és inscriure les germanes de l'hospital en el règim de la Seguretat Social tot signant uncontracte el 15 de setembre 1980 entre les Germanes de Sant Josep de Girona i la Fundació PrivadaBenèfica Hospital Municipal de Sant Feliu de Guíxols. En el contracte s'especifica que les germanesresidiran a la part de l'edifici de Clausura, prestaran assistència als malalts, es respectarà la llibertatreligiosa del malalts, �VLHQGR�LQYLRODEOH�HO�GHUHFKR�D�OD�9LGD�\�OD�6DOXG�HO�IXQGDPHQWR�PiV�VyOLGRGHO�GHUHFKR�FRP~Q��QLQJXQD�FRQVLGHUDFLyQ�MXVWLILFD�HO�UHFXUVR�HQ�HO�FHQWUR�D�OD�(XWDQDVLD�DFWLYD�6H�VDOYDJXDUGDUi��HQ�WRGR�PRPHQWR��HO�UHVSHWR�D�OD�YLGD�\�OD�GLJQLGDG�KXPDQD�" L'administradorpagarà totes les despeses de manutenció, llum, aigua, culte, capellà,. i finalment �/D�&RPXQLGDGSHUFLELUi�SRU�FDGD�+HUPDQD�XQD�JUDWLILFDFLyQ�HTXLYDOHQWH�DO� VDODULR�YLJHQWH�HQ�(VSDxD�FRPRUHPXQHUDFLyQ�GHO�VHUYLFLR�SUHVWDGR��7HQGUi�WDPELpQ�GHUHFKR�D�SDJDV�GREOHV��YDFDFLRQHV�\�GtD�OLEUHVHPDQDO� . 3081. AHMSFG, Hospital, Capsa 44, lligall 3

243 de 297

Solucionat el problema legal de les treballadores de clausura, la tasca fonamental d’aquesta Juntaprovisional fou elaborar uns estatuts o reglament que servissin de base al nou funcionament del'hospital. L'abril de 1981 el rector de la parròquia presenta uns estatuts per analitzar entre tots, peròla tensió va creixent ja que sembla haver-hi divergències notables entre els membres de la Junta iels representants municipals, com comprova la Junta quan el juny de 1983 rep de l'ajuntament unsestatuts bastant diferents de la proposta que ells havien presentat, ja que segons la proposta del'ajuntament es tracta de fet de posar l'hospital sota la tutela i control de l'ajuntament, mentre que laJunta opina que la Junta Administrativa hauria d'estar allunyada de la política municipal. La Juntafins i tot estudiarà una proposta de la Generalitat de convertir l'Hospital en una fundació privada.Tanmateix, entremig d'aquests embolics institucionals, la Junta vol invertir cinc milions per ampliari aconseguir més llits.

I tornaren a començar els dictàmens jurídics. El novembre de 1983 l'advocat Josep Servat Rodríguezde Barcelona dictamina que l'Hospital és una institució que, des del punt de vista patrimonial és detitularitat de l'ajuntament, però que té personalitat jurídica pròpia i naturalesa assimilada a unaFundació Pública de caràcter assistencial i per tant els seus òrgans d'administració tenen capacitatd'obrar.

La polèmica Junta-Ajuntament traspassà les fronteres de l'hospital i s'estengué per tot el poble. Lapremsa se'n féu ressò. L'agost de 1985, en el 3XQW�'LDUL el regidor de Sanitat Francesc Cruz acusavaa la Junta de l'Hospital de no haver complert el mandat de redactar uns estatuts, motiu pel qual seriaara la pròpia regidoria de Sanitat i els serveis tècnics de l'ajuntament qui els redactarien, creant unpatronat amb àmplia participació ciutadana. Segons Cruz, l'hospital no oferia els serveis que esmereixia una ciutat com Sant Feliu, ja que no tenia raigs X, ni comptava amb una plantilla fixd'especialistes i els serveis de toco-ginecologia i fisioteràpia es feien només a nivell particular,llogant els especialistes els locals a l'hospital. L'ajuntament tenia la intenció d'arribar a un acord ambl'Institut Català de la Salut per ampliar els serveis i l'ambulatori, fet al qual s'oposava l'actual Juntaalegant que seria obrir l'hospital a un ens forani.

Dies més tard, en el 3XQW�'LDUL�de 4-9-1985, la Junta contestava les declaracions del regidor, totdient que l'hospital havia de fer la seva funció geriàtrica sense ampliar especialitats i creia quel'hospital havia de ser una fundació privada sota el control de l'ajuntament i la Generalitat. Alegavala Junta que si l'hospital es convertia en un ens públic municipal segurament marxarien les germanesi això comportaria unes despeses de 86 milions anuals. La Junta estava en contra del reglament del'ajuntament ja que en ell tant el secretari com l'interventor formaven part de la Junta a més del'alcalde i regidors de forma que �IDULHQ�EDOODU�OKRVSLWDO�DO�ULWPH�SROtWLF�GH�ODMXQWDPHQW��/D�-XQWDKD�GHVWDU�IRUPDGD�SHU�SHUVRQHV�LGzQLHV��LQGHSHQGHQWPHQW�GHO�VHX�WDUDQQj�SROtWLF� La Junta no creiatampoc amb l'ampliació de les especialitats ja que s'havia llogat un espai per cardiòlegs, oftalmòlegsi dermatòlegs i plegaren per manca de gent.

L'any següent la Junta rep encara un altre dictamen fet per Carles Valcarce Magdalena el qual,resseguint i citant tots els informes previs conclou que l'hospital era una fundació pública queparticipava del caràcter d'establiment de beneficència amb personalitat jurídica pròpia amb plenaautonomia vivint dels seus propis mitjans. Més enrevessat impossible

La picabaralla s'allargassà fins l'any 1988 quan en el B.O.P nº 101 de 23 d'agost 1988 es publicarenoficialment els Estatuts de l'Organisme Autònom Municipal "Hospital de Sant Feliu de Guíxols",

244 de 297

vigent actualment. S'acabaven així quinze anys d'indecisió, de dubtes de si l'hospital era un ens propio depenent de l'ajuntament......

En els estatuts, l'ajuntament constitueix un organisme autònom municipal amb personalitat jurídicapública i patrimoni propi però depenent de l'ajuntament segons la normativa de la Llei Municipalde Règim Local.

L'article 4 detalla els objectius de l'hospital: l'atenció sòcio-sanitària en els seus aspectes preventius,assistencials, rehabilitadors i de reinserció social, la potenciació de la medicina preventiva,l'epidemiologia, la docència i l'educació, tot respectant-se els drets dels beneficiaris o usuaris delservei i en particular dels drets dels malalts, àdhuc el de disposar de l'assistència religiosa que esculli

L'article 5 especifica les facultats de l'hospital: adquirir béns, alinear-los, gravar-los, administrar elseu patrimoni, contractar obres, serveis i personal, acceptar o rebutjar herències o donacions,aconseguir ajuts, organitzar les activitats pròpies de la institució.....

El Títol II del reglament es dedica a explicar els òrgans de govern: Junta Rectora, President i Vicep-president. La Junta Rectora, òrgan màxim de govern estarà constituïda pel President, que en seràl'alcalde de Sant Feliu o el regidor en qui delegui; el vice-president serà el regidor de Sanitat iServeis Socials; un vocal designat per cada Grup Municipal integrant de la Corporació, un membredel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat i quatre vocals designats pel PleMunicipal, a proposta del President, entre persones representatives per la seva tasca en interès de laCiutat . Amb veu però sense vot, assistiran a les sessions de la Junta Rectora el secretari il'interventor de l'ajuntament. Els càrrecs de la Junta Rectora no seran remunerats

Les funcions de la Junta Rectora són les clàssiques d'aquests òrgans col×legiats: aprovar i modificarels estatuts, el Reglament de Règim Intern, nomenament de càrrecs directius, expedientsdisciplinaris, aprovació de tarifes i taxes, representar l'organisme, elaborar la Memòria anual....

La Junta nomenarà un gerent que executarà tots els actes acordats en Junta, informarà la Junta iprendrà les mesures necessàries pel bon funcionament dels serveis.

La Corporació Municipal tindrà la tutela de l'Hospital i serà aquesta qui aprovarà els acords de laJunta Rectora en les següents matèries: Modificació d'estatuts i reglament de Règim Intern,aprovació de la plantilla de personal, dels pressupostos, de l'inventari, balanços i dissolució del'organisme autònom

3$75,021,�'(�/+263,7$/�081,&,3$/�'(�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6(1�/$�'Ê&$'$�'(����� ( AHMSFG, HOSPITAL)

245 de 297

FINCA VALORCADASTRE

FINCA VAL ORCADASTRE

Sant Amanç, 21 no consta Ligonya, 10 2.408.616

Sant Joan, 24 4.969.157 Santa Magdalena, 64 2.501.550

Anselm Clavé, 10 4.414.209 Bujonis, solar no consta

Rambla Vidal, 44 6.844.790 Rambla Vidal, 35 8.271.613

Castell d'Aro, 28 1.254.149 Metges, 17 6.947.086

M ajor, 12 10.873.296 Girona, 142 1.039.839

Sant Domènec, 63 4.962.612 Giro na, 144 4.393.981

Sant Domènec, 58 7.699.531 Girona, 13 4.864.624

Major, 7 9.370.196 Sant Pere, 43 3.992.063

Major, 30 4.931.529 H. Cortés, solar no consta

Sant Antoni,18 1.258.856 1/3 Portalet/S.Roc 3.073.494

Trafalg ar, 69 5.896.630 Pecher, 7 26.108.877

Trafalgar, solar 726.415 1/2 Horta Bernich no consta

Trafalg ar, solar no consta 1/2 Mercé, 41 7.986.953

Creu, 60 2.377.147 Hospital Municipal 73.263.509

/$�%(1(),&Ê1&,$�'85$17�(/�)5$148,60(

Poca és la informació que en tenim. Per llei continuava existint la Junta de Beneficència encarregadad'anar solventant els petits problemes quotidians dels pobres estructurals, en base de petites ajudesper comprar llet i bons alimentaris. La poca informació disponible és de caràcter general i corresponben bé a la postguerra amb la creació de l'Auxilio Social, organisme creat a l'Espanya franquista elmateix 1936 i que ara es traslladà a la resta del país. L'Auxilio Social a Sant Feliu de Guíxols vahabilitar uns menjadors comunitaris i el 8 de març de 1939 va inaugurar la Cocina de la Hermandadamb capacitat per a 1.000 places i el juliol del mateix any el Centro de Alimentación Infantil nº 1

246 de 297

amb 33 places. El juliol de 1939 s'havien repartit 32.136 racions i a finals de 1940, mig milió. L'octubre de 1939 s'inaugurava un altre Menjador Infantil L'Auxilio Social feia dues o trescol×lectes cada mes i també obria unes subscripcions "quasi obligatòries". El juliol del mateix 1939recapten 3.193 pessetes. Una altra font d'ingressos de l'Auxilio Social eren els ingressos de l'instaurati obligatori Dia del Plato Único ( l'últim trimestre de 1939 en recullen 4.000 ptes). Un altre ingrés,voluntari i de caràcter familiar era el que sorgia DIA SIN POSTRE. Tanmateix en els hotels es feienseveríssims controls per tal que complissin el Dia del Plato Único

L'Auxilio Social depenia directament de Falange i no de l'ajuntament. El mateix rector reconeixiaque no volia fer la competència a l'Auxilio Social i les senyores de la conferència de Sant Vicens dePaül ajudaven ��VXSOLHQGR�ODV�GHILFLHQFLDV�TXH�DSDUHFHQ�HQ�HO�VHQWLGR�HVSLULWXDO�PHGLDQWH�OD�$FFLyQ&DWyOLFD�. Però no funcionava prou bé el servei perquè el propi consistori en la sessió del 19 degener de 1940 l'alcalde no s'estava de queixar-se de��OD�ODPHQWDEOH�LPSUHVLyQ�TXH�WLHQH�VREUH�HOIXQFLRQDPLHQWR�GH�$X[LOLR�6RFLDO�SRU�OD�H[LJXLGDG�H�LQVXILFLHQFLD�GH�ODV�UDFLRQHV�TXH�VXPLQLVWUDQTXH� VRQ� GH� WRGR� SXQWR� LQFDSDFHV� GH� VRVWHQHU� D� ORV� GHVJUDFLDGRV� TXH� DOOt� DFXGHQ�� KDELHQGRLQWHUHVDGR�GLYHUVDV�YHFHV�GHO�6U��'HOHJDGR�/RFDO�XQD�PHMRUD�HQ�HVWH�6HUYLFLR�\�QR�KDELHQGR�ORJUDGRHO�PHMRU�p[LWR��FUHR�H�VOOHJDGR�HO�PRPHQWR�GH�TXH�HO�$\XQWDPLHQWR�LQWHUYHQJD�D�ILQ�GH�KDOODU�ORVPHGLRV�QHFHVDULRV�D�HVWH�HVWDGR�GH�FRVDV��$ILUPD�TXH�KR\�VH�GDQ�GRV�HVFDVtVVLPDV�UDFLRQHV�TXHGHEHQ�VDWLVIDFHUVH�FRQ�XQ�SUHVXSXHVWR�GH������FpQWLPRV�SRU�SHUVRQD�\�SRU�DPEDV�UDFLRQHV� Desprésd'unes gestions fetes a Girona es destituí a l'encarregat del servei, Josep Julià Canadell, fet queconfirmava la mala gestió del servei benèfic.

L'any 1942, per exemple, Auxilio Social cobrava 2760 rebuts d'una pesseta mensual, feia dos capteso "cuestaciones" al mes que li donaven un mitjana de 750 ptes/mes. El mes de novembre del mateixany serviren 4500 racions en els menjadors.

Continuà també la Junta de Protecció de Menors i Repressió de la Mendicitat de la qual tenim dadesde tota la dècada de 1940. La Junta continuava cobrant el 5% sobre totes les entrades delsespectacles, però es canvià el sistema de repartiment: el 2% al Consejo Superior, el 20% per alTribunal Provincial de Menores, el 10% com a remuneració per al Delegado Especial, un 10% pera material i personal, un 32% per a infants de la localitat i un 16% per reprimir la mendicitat.

Les sèries de diners cobrats per la Junta serveixen per tenir una clara visió de la vida festivaguixolenca de la postguerra. El cinema era la principal distracció dels guixolencs, seguida del futboli els balls i a l'estiu la Festa Major portava el circ, els cotxes elèctrics.....Al mateix temps també caldestacar l'aportació dels hotels i hostals així com la continuïtat d eles cases de prostitució que notancaren les seves portes com sí ho feren a Santa Coloma per ordre de l'alcaldia.

3091. AHMSFG, Secció IV, lligall 56. Segons l'article 2 del Decret 17-V-1940, l'Auxilio Socialhavia de prestar assistència benèfica "en favor de los indigentes pata proporcionarles los mediosindispensables de vida ( alimento, vestido, albergue) y los cuidados sociales complementarios."També havia d'ajudar als orfes, parturientes, convalescents,etc i cal dir que malgrat successivesderogacions parcials del seu articulat, perdurà legalment fins la Constitució de 1978

3101. ÀNGEL JIMÉNEZ: Sant Feliu de Guíxols, 1998, pàg 281

3111. AHMSFG, Secció X, lligall 201 b

247 de 297

El cinema Victòria disposava de 800 localitats de preferent i 400 de general, cobrant 3 ptes i 1,45respectivament i feia cinema els diumenges i festius. El Cinema Oriente tenia 420 localitats depreferent i 220 de general al mateix preu que el Victòria i el Cinema Novedades tenia 424 localitatsde preferent i 300 de general a 2,40 i 1 ptes respectivament. Tanmateix en l'Orient i el Victòria esfeien a voltes sessions de ball i recitals. Un altre cinema que també pagava els impostos a la Juntade Menors era el conegut com La Catequística que no funcionava a l'estiu. El Casino Guixolensetenia un mitjana de 155 socis i el Casino La Constància en tenia 720 i també feien cinema i balls iespectacles sobretot a l'estiu, a l'igual que les Terrasses de Sant Telm Els hotels que cotitzaven erenel Marina, el Murlà, Les Noies, la Fonda El Sabre, la fonda Sant Telm Casa Cruañes i casa Buxó,alguns d'ells funcionant només a l'estiu. L'hotel Costa Brava i La Gavina l'any 1939 els havientraspassat a la Junta de Protecció de Menors de Castell D'Aro. Cotitzaven també les tres cases deprostitució de Nieves Saurí, Agustina Piosa i Assumpció Massaguer. El futbol també pagava per lesentrades venudes en els partits jugats a Sant Feliu, com també ho feien totes les parades de la FestaMajor. Així per exemple, l'any 1945 el Circo Dorado va cotitzar 800 ptes, els Autos elèctrics 1500ptes i la resta de parades ( guinyols, tir, tómbola, carrusel, tir al colom...) pagaren 380 pessetes

Tanmateix les dificultats de cobrar a vegades eren enormes: l'any 1946 la Junta es queixava que elcinema Orient estava endeutat i no pagaven les quotes fixades, el Cafè Orient tampoc pagava, el clubde futbol devia encara 628 ptes de l'any anterior i les Terrasses de Sant Telm s'havia d'empaitarcontinuadament a l'amo per poder cobrar. L'any 1947 es va denunciar a l'Hotel Murlà perquè noposava el segell de Protecció de Menors a totes les altes de clients

$3257$&,216�$�/$�-817$�'(�3527(&&,Ï�'(�0(1256�'(6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6�����������( AHMSFG, XXXIX, llig 6) enpessetes

�������������� �������������� ���������������

febre r

agos t

nove b

febrer

agost

noveb

febrer

agost

noveb

Cine Victoria489 483 212 234 550 700 700 700

Cine Oriente299

49

419 512 212 494 394 315

Cine Novedades176 113 137 674 108 199

Cine Catequística 15 15

15 15 15

Casino la Constancia 13

248 de 297

139 818 213 208 788 208

Casino Guixolense 759 109 862

Agustina Piosa 5 5 5

Asunción Massaguer 8 8 8 30 30 30 30 30

Nieves Sauri 15 15 15 50 50 50 50 50

Hotel Marina 4 70 16 200

Hotel Les Noies 9 79 22200

200

200

Hotel Murlá 8 20 5 349

40

Fonda San Telmo 5 15 7 30 60 15 15 15

Fonda El Sable 2 10 3 75 15

Futbol 50 200

200

200

Terrazas San Telmo 55 28 200

Tanmateix amb l'acabament de la postguerra la lenta recuperació econòmica de finals dels cinquantai seixanta les inversions municipals en beneficència eren mínimes: l'any 1959 era del 0,6%, 44.600pessetes distribuïdes així: 2.000 pessetes de medicaments per a malalts pobres, 8.400 per estadesde malalts pobres en centres de la Diputació de Girona, 1.900 per a trasllats de malalts pobres, 100per a transeünts, 1.000 per al Tribunal Tutelar de Menores, 1.200 pessetes per a la Ficha Azul deAuxilio Social, 2.000 per enterraments de beneficència i 10.000 pessetes per aliments per a personesnecessitades. L'any 1966 en plena voràgine econòmica, turística i migratòria, la inversió enbeneficència s'havia reduït a un 0,3% dels 12.415.000 d pressupost municipal, distribuït en elsmateixos apartats que l'any 1959

Finalment, el maig de 1941 a través d'una ordre-petició de l'Episcopat Provincial es va tornar aformar la Conferència de Senyores. La seva tasca en la difícil postguerra fou no tant mantenir

3121. AHMSFG, Expedients 1959 i 1966

249 de 297

famílies, ja que els queviures que podien aconseguir eren escassos, sinó en mantenir l'esperitd'honestetat i cristianisme d eles famílies més pobres, convertint-se en certa manera en la "policiamoral" de la població. Llegim-ne l'informe fet l'any 1946:��'LFLHPEUH��8QD�VRFLD�VH�LQWHUHVy�SDUD�TXH�LQJUHVDUD�HQ�HO�&RQYHQWR�GH�ODV�55�$GRUDWULFHV�XQDFKLFD�GH����DxRV�TXH�LED�SRU�PDO�FDPLQR�\�HUD�OD�GHVKRQUD�GH�VXV�HQFDUJDGRV�TXH�QR�SRGtDQGRPLQDUOD��6H�OH�GLHURQ�YDULDV�SUHQGDV�GHO�URSHUR�GH�$FFLyQ�&DWyOLFD��/RV�WtRV�KLFLHURQ�FRQVWDU�VXDJUDGHFLPLHQWR��1DYLGDGHV��&RQ�OD�FRRSHUDFLyQ�GH�OD�3URWHFFLyQ�GH�0HQRUHV��XQD�VRFLD�YLVLWD�D�YDULDV�FKLFDV�GHHVWD�FLXGDG�UHFOXtGDV�HQ�HVWH�EHQpILFR�HVWDEOHFLPLHQWR��REVHTXLDQGRODV�FRQ�GXOFHV�\�WXUURQHV��0D\R�� XQD� VRFLD�� HQWHUDGD� GH� TXH� DQGD� SRU� ODV� FDOOHV� GH� 6DQ� )HOLX� XQD� FKLFD� GH� ��� DxRV�DEDQGRQDGD�\�UHFRJLGD�HQ�FDVDV�QR�PX\�UHFRPHQGDEOHV��VH�KDFH�FDUJR�GH�HOOD�\�YHQFLHQGR�PXFKDVGLILFXOWDGHV�SXHGH�LQJUHVDUOD�HQ�HO�+RVSLWDO�GRQGH�SHUPDQHFLy�WUHV�VHPDQDV�DO�FXLGDGR�GH� ODV5HOLJLRVDV��'HVSXpV�GH�PXFKRV�WUDEDMRV�\�QHJDWLYDV�ORJUy�HQWUDUOD�SURYLGHQFLDOPHQWH�HQ�HO�&ROHJLRGHO�%XHQ�3DVWRU��GH�3DODX��OD�3URWHFFLyQ�GH�0HQRUHV�VH�KDFH�FDUJR�GH�OD�SHQVLyQ��HO�URSHUR�GH$FFLyQ�&DWyOLFD�HQWUHJy�HO�HTXLSR�\� VH� UHFDXGDURQ�����SWDV�SDUD�XQ�FROFKyQ��6X�SDGUH��SHyQFDPLQHUR��DJUDGHFLGtVLPR�D�ODV�&RQIHUHQFLDV��ILUPy�FRQIRUPH�OD�GHMDUtD�HQ�PDQRV�GH�ODV�55�KDVWDWHUPLQDU�VX�IRUPDFLyQ��0D\R�� RWUD� VRFLD�� YHQFLHQGR� PXFKDV� UHSXJQDQFLDV�� YLVLWy� FRQ� JUDQ� FHOR� D� XQD� VHPLJLWDQDWXEHUFXORVD�LQVWUX\pQGROD�HQ�ODV�YHUGDGHV�GH�QXHVWUD�6DQWD�5HOLJLyQ�\�ELHQ�SUHSDUDGD��OD�DFRPSDxyD�OD�3DUURTXLDO�GRQGH�FRQIHVy�\�FRPXOJy�GLVIUXWDQGR�FRPR�GLMR�HOOD�PLVPD�GH�OD�SD]�TXH�GHMD�ODWUDQTXLOLGDG� GH� XQD� EXHQD� FRQFLHQFLD�� (Q� VXV� ~OWLPRV� GtDV� ODV� VRFLDV� KLFLHURQ� ODV� RSRUWXQDVGLOLJHQFLDV�� SXGLHQGR� LQJUHVDU� HQ� HO� +RVSLWDO� GRQ� GH� PXULy� KDELHQGR� UHFLELGR� ORV� 6DQWRV6DFUDPHQWRV�-XQLR��XQD�VRFLD�SURFXUD�LQJUHVH�HQ�HO�$VLOR�XQD�SREUH�DGRSWDGD�-XQLR��8QD�PXMHU� YLFLDGD� D� TXLHQ� OD� &RQIHUHQFLD� KDEtD� \D� VRFRUULGR� HQ� DxRV� DQWHULRUHV�� VHSUHVHQWD�D�XQD�VRFLD�SLGLHQGR�VH�EDXWLFHQ�VXV�KLMRV�GH����\����DxRV��HVWD�VH�KDFH�FDUJR�GH�ORV�QLxRV\�HPSLH]D�VX�SUHSDUDFLyQ�FRQ�JUDQ�GLILFXOWDG��\D�TXH�OD�QLxD�HVWi�VRUGD�GHELGR�D�VX�HQIHUPHGDG�3XHGH�LQJUHVDUOD�HQ�HO�+RVSLWDO�GRQGH�VH�OD�QXWUH�\�VH�OD�SUHSDUD�GHELGDPHQWH�\�GHVSXpV�GH�XQ�PHVHV�EDXWL]DGD�VROHPQHPHQWH�MXQWR�FRQ�VX�KHUPDQR�TXH�PiV�DGHODQWDGR�HQ�5HOLJLyQ�SXHGH�DO�PLVPRGtD�KDFHU�VX�3ULPHUD�&RPXQLyQ��/RV�DSDGULQDURQ�OD�3UHVLGHQWD�GH�-XYHQWXGHV�GH�$FFLyQ�&DWyOLFD\�RWUR�EHQHIDFWRU��-XOLR��8QD�VRFLD�SDJD�HO�FROHJLR�D�ODV�55�GHO�&RUD]yQ�GH�0DUtD�SDUD�TXH�GXUDQWH�ODV�YDFDFLRQHVHVWp�UHFRJLGD�XQD�QLxD�LQGyFLO�\�FDOOHMHUD��-XOLR��6H�GDQ�WRGDV�ODV�IDFLOLGDGHV�SDUD�TXH�VH�EDXWLFH�SURQWDPHQWH�D�XQ�QLxR�GH�SDGUH�LQGLIHUHQWH�/R�DSDGULQDURQ�GRV�MyYHQHV�GH�$FFLyQ�&DWyOLFD�\�OD�3DUURTXLD�OR�KL]R�JUDWXLWDPHQWH-XOLR��2WUD�VRFLD�VH�LQWHUHVy�SDUD�TXH�XQD�DGRSWDGD�HQIHUPD�GHO�SXOPyQ�HQWUDUD�UiSLGDPHQWH�HQHO�+RVSLWDO�SURYLQFLDO��GRQG�SHUPDQHFH�WRGDYtD�2FWXEUH��8QD�VRFLD�VH�SUHRFXSD�SDUD�TXH�VH�EDXWLFH�XQ�QLxR�VLHWHPHVLQR�\�HQIHUPL]R��TXH�GHVSXpVGH�XQ�PHV�GH�QDFLGR�VX�IDPLOLD�GLIHUtD�WRGDYtD�HO�EDXWL]R�SRU�PRWLYRV�SRFR�UD]RQDEOHV��/D�SDUURTXLDOR�KL]R�WDPELpQ�GH�EHQHILFHQFLD�

3LGDPRV�D�1XHVWUR�6HxRU�VH�GLJQH�EHQGHFLU�HVWDV�DFWLYLGDGHV�\�WDPELpQ�DTXHOODV�TXH�SRU�TXHGDURFXOWDV�QR�VRQ�PHQRV�DJUDGDEOHV�D�VXV�GLYLQRV�RMRV��4XH�VX�JUDLD�DXPHQWH�QXHVWUR�DPRU�KDFLD�ORVSREUHV�\�HQFLHQGD�HQ�QXHVWURV�FRUD]RQHV�DTXHOOD�FDULGDG�WDQ�UHFRPHQGDGD�SRU�(O�\�SRU�QXHVWURVHJXLGRU�\�3DWUyQ�QXHVWUR�6DQ�9LFHQWH�GH�3D~O� 3131. La informació de la Conferència de Senyores està extreta en la seva totalitat dels Llibresd'Actes de la Junta existents en l'Arxiu Parroquial

250 de 297

Malgrat aquestes actuacions, la Conferència no va assolir la importància i abast dels seus primersseixanta anys. En les actes de les reunions s'observa ara una preocupació creixent per la pròpiasalvació i actuació de les sòcies a base de sacrificis, exercicis espirituals, reflexió conjunta....Primerles dificultats de la postguerra, després la tasca d'Acció Catòlica, més endavant el canvi social quesignificà el turisme i la immigració i finalment la implantació de Càrites a nivell provincial feren quela tasca de la Conferència quedés força diluïda i que malgrat mantenir en un centenar el nombre desòcies, no passessin d'una quinzena les famílies adoptades. Una queixa bastant constant al llarg deles reunions dels anys seixanta és la poca quantitat de sòcies assistents, fet que provocà fins i totla suspensió d'alguna que altra reunió. El set de gener de 1969 la Conferència de Senyores de SantVicenç de Paül fa la seva última reunió. Presidida pel rector de la parròquia es dóna per dissolta laConferència després de 91 anys de funcionament i es dona a Càrites Diocesana el remanent de14.063 pessetes existents.

/$6,/�685Ë6�(1�(/�6(*/(�;;

El mes de gener de 1906 començà a funcionar l'Asil Surís, destinat, segons el Reglament,���DODFXOOLPHQW�GH�YHOOV�TXH�VLDQ�SREUHV�\�GH�FULDWXUHV�yUIDQV�GH�SDUH�\�PDUH� Si el deure de l'Asil eradonar allotjament, aliment i vestuari als assistits, aquests havien de guardar una conducta exemplartan dins com fora de l'asil,��UHEHQW�SURILWRVDPHQW�ODV�DGYHUWHQFLDV�TXH�SRGUDQ�GDUORVKL�OD�-XQWD�\ODV�*HUPDQDV�GH�OD�&DULWDW�

Els asilats podien sortir a passejar tots els dijous i diumenges, de ben dinat a la posta del sol i �WDQVROV�DE�SHUPtV�GH�OD�*HUPDQD�6XSHULRUD�SRGUDQ�GHL[DU�GH�SUHVHQWDUVH�D�ODV�KRUDV�HVPHQWDGDV�\VRUWLU�DOV�GLDV�QR�DVVHQ\DODWV�.

A nivell d'admissió o expulsió, l'asil no podia admetre, ni que ja en fos resident, aquells asilats quetinguessin malalties com la histèria, epilèpsia, neurastènia..... Els asilats reconeixien i respectavencom a superiors seus als membres de la Junta Surís i a les germanes de la caritat i s'obligaven aconservar �OD�PDMRU�QHWHGDG�HQ�OD�VHYD�SHUVRQD��UREDV��PREOHV�\�GHPpV��TXHGDQW�DEVROXWDPHQWSURKLELW�HVFXSLU�D�WHUUD��TXH�VRQ�OOHQJXDWMH�VLD��HQ�OR�VHQWLW�PRUDO��VHPSUH�GHFRUyV�\�FRUUHFWH��WDQGLQWUH�FRP�IRUD�GH�O$VLO� (art 9)

Les condicions per ser admès a l'asil eren les següents:1.-Ser orfe i pobre entre tres i dotze anys2.-Ser pobre, sexagenari i desemparat, natural de Sant Feliu o amb un mínim de deu anys de residència.

3141. El gruix de la documentació aquí treballada es troba en els Llibres d'Actes de la Junta aAHMSFG, IV, Ll 60, anys 1906-1932 i a l'arxiu Fundació Privada Surís Actes 1932-1998)

251 de 297

No serien admesos els que patissin malalties infeccioses, del cervell, venèries o alcoholisme . Elsasilats podrien donar-se de baixa quan ho creguessin oportú. Si l'asilat rebia algun subsidi, l'asil se'nquedaria el 66%. El reglament venia signat per Josep Yrla, Tinent d'alcalde-president, el 31 de generde 1906

El dos de febrer les quatre Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul començaren la seva tasca. LaSuperiora era Sor Dolores Serdà, les germanes tenien una serventa que cobrava 20 pessetes al mesi els primers ancians admesos foren Maria Viader Rovira, Poncia Viader Salvatella, Esteve Torrenti Maties Llauger. El primer nen admès, orfe de pare i mare fou Andreu Pujolà Delforn, que ingressàel set de març de 1906

Val la pena llegir la crònica del setmanari guixolenc LLEVOR feta el 17 de febrer de 1906, quan lapremsa fou invitada a conèixer les noves instal×lacions i ��D�UHFRUUHU�OHV�GHSHQGHQFLDV�GH�ODLURVDFRQVWUXFFLy�VHQFLOOD�L�HOHJDQW�TXH�ODUTXLWHFWH�PXQLFLSDO�VU�*XLWDUW�KD�FRQFHEXW�\�SRUWDW�D�ERQ�WHUPHPDOJUDW�OR�UHGXLW�GH�ODV�FRQGLFLRQV�HFRQRPLFDV�GLQV�ODV�TXH�GHYLD�PRXUHV�(Q�DTXHVW�$VLO��SHU�HYLWDU�OD�FUXGHVD�\�HOV�HIHFWHV�GHOV�FDPELV�H[WHULRUV�GH�WHPSHUDWXUD��VHV�IHW�TXHODV�SDUHWV�\�WHXODGDV�WLQJXHVVLQ�OD�FRUUHVSRQHQW�FDPEUD�DLVODGRUD��VHQV�SHUMXGLFDU�OD�VROLGHVD�GHOFRQMXQW�/D�FRQVWUXFFLy�pV�HQFDUDGD�D�PLWMRUQ�HQ�IRUPD�GH�(�DMHJXGD�SUHVHQWDQW�ODV�EUDQFDV��HOV�WUHV�FRVVRVGHGLILFL�D�OD�SDUW�DQWHULRU��XQLWV�DO�IRQV�SHU�HVSD\RVRV�FRUUHGRUV��6H�FRPSRQ�GH�XQ�VRWHUUDQL�TXHRFXSD�ODOD�GH�SRQHQW�\�VH�FRPXQLFD�DE�OD�FXLQD��GH�EDL[RV�L�XQ�SLV�/DV�FDPEUDV�UHVXOWDQ�EHOODPHQW�LOXPLQDGDV�\�DOOHJUHV��\�HQ�HOODV�GHJXW�D�OD�DOWLWXW�GHO�OORFK�HQ�TXHHVWj�EDVWLW�OHGLILFL��VKL�GLVIUXWD�GXQD�YLVWD�HVSOpQGLGD�(Q�HOV�GHWDOOV�GH�OD�FXLQD��HQ�ODV�VDODV�GH�UHQWDU�VH�\�GH�EDQ\��HQ�OD�GLVWULEXLy�JHQHUDO��HQ�IL��VKL�QRWDODFHUW�GXQD�LQWHOOLJHQWD�GLUHFFLy��SHU�OR�TXH�IHOLFLWHP�FRUDOPHQW�DO�VU�*XLWDUW��(O�VHUYH\�GH�O$VVLOHVWj�HQFRPDQDW�D�TXDWUH�*HUPDQHV�TXH�MD�VKDQ�SRVVHVVLRQDW�GH�VRQ�FjUUHFK����

El mes de març, la Junta inicia una subscripció mensual per mantenir l'asil, encapçalada per la sra.Teresa LLagustera, vídua Suris; els srs Condes de Llar i les germanes Emília i Elvira Llagustera.Amb més bons patrons no podia pas començar l'Asil Surís, de forma que quan la Junta organitza unasubscripció a Barcelona entre ascendents guixolencs, troben una favorable acollida que els reportauns bons ingressos.

El juny de 1906 hi ha un canvi de superiora, ara ho serà Dolors Batlle, i la Junta accepta a les Hijasde la Caridad Francesas que tenen convent a Girona per tal que dues d'elles vinguin a prendre banysportant quatre nens orfes, i pagant 1 pesseta diària cadascun per a la manutenció. Les despesesmensuals calculades en aquests primers anys eren de 427 pessetes; el setembre de 1907 reben lafactura de 3.175 pessetes de l'arquitecte Guitart i es posen d'acord per pagar-la en cinc anys , tot i quel'any 1913 encara li deuen 3.000 pessetes¡¡¡ i acorden aleshores pagar-les-hi en un termini de sisanys¡¡¡

.Els ingressos de 1907 foren: Interessos del llegat (6.540 ptes); subscripcions i almoines(1.200 ptes),TOTAL: 7.740 ptes. Les despeses es distribuïren així: Manutenció (4.800 ptes); Sou germanes (480

3151.

AHMSFG, Fons Hemeroteca, Setmanari LLEVOR, nº 239

252 de 297

ptes); vi i oli (850 ptes); Medicines (100 ptes); Almoines (250 ptes); altres (900 ptes), TOTAL:7.380 ptes. L'abril de 1908 la Junta estudia la proposta de posar llum elèctrica, fan comptes i veuenque les despeses van augmentant, tots tenen molt clar que no poden tocar el capital de llegat, deforma que decideixen la dràstica mesura de no acceptar més peticions d'asilats

Tanmateix no només l'economia no funcionava, sinó que la relació amb les germanes es vadeteriorant. L'agost de 1908 reben una carta de la Madre Superiora de las Hijas de la Caridad de laCasa Central �ODPHQWDQGRVH�TXH�VHJ~Q�VXV�QRWLFLDV��ODV�KHUPDQDV�GH�HVWH�DVLOR�SDVDQ�DSXURV�DFDXVD�GH�OD�HVFDVH]�GH�UHFXUVRV�QR�FRQWDQGR�FRQ�OR�VXILFLHQWH�SDUD�VX�DOLPHQWDFLyQ�\�OD�GH�ORVDVLODGRV�SRU�OR�TXH�OODPD�OD�DWHQFLyQ�GH�OD�-XQWD�SDUD�TXH�VH�OHV�DXPHQWHQ�ORV�UHFXUVRV�HQ�OR�TXHIXHUH�QHFHVDULR�

La Junta designa un infermer, Ramon Mateu, amb caràcter fix per atendre els avis malalts amb unsou de 15 pessetes mensuals i accepten només una asilada i encara perquè pagarà 0,50 ptes diàries.En aquest 1908, al no acceptar asilats, els ingressos pujaren a 13.000 pessetes i les despeses a 12.900pessetes. Però la relació amb les Germanes s'anava tibant, l'abril de 1909 torna haver-hi un canvi deSuperiora, i la Junta decideix rescindir el contracte que tenien amb les Hijas de la Caridad i el vintde juny de 1909 arriben de València, les Hermanitas de los Ancianos Desamparados. En elcontracte fet entre ambdues parts s'especificava que l'asil es mantindria amb 2.500 pessetestrimestrals que la Junta lliuraria a la Germana Superiora. La Junta pagaria a més, qualsevoldesplaçament de les germanes per motius de malaltia. Les germanetes s'encarregarien del règiminterior de l'asil i del seu funcionament i administració, podent-se rescindir el contracte per ambduesparts sempre que s'avisés amb dos mesos d'antelació.

Amb el nou contracte i les noves germanes, tornen a admetre asilats, amb algun dels quals tindranvertaders problemes, ja que entraven i sortien com volien, no feien cas de les germanes i la Juntahagué de prendre mesures dràstiques que en algun cas, anys més tard, arribarà a l'expulsió de l'asilat.Per evitar moltes d'aquestes, diguem-ne fugues, la Junta decidí cercar l'asil i pel preu de 11,85pessetes el metre lineal el paleta Joan Casademunt començà a construir un mur de mamposteria de2,5 metres d'alçada, tot i que les disponibilitats econòmiques faran que només n'acabi dos dels quatreque havia de tenir.

Una bona notícia per a la ciutat i sobretot per a l'asil fou la decisió de l'ajuntament presa el 9 de junyde 1910 de comprar 300 cadires per col×locar a l'estiu en els Passeigs de Mar, cedint-ne la sevaexplotació i beneficis a l'Asil. Aquest llogava uns empleats, els cadirers, a qui si els primers anys elsdonava el 40% de la recaptació, el 1912 ja només els dóna el 25%. L'abonament d'una cadira per totala temporada era de cinc pessetes. De promig, l'Asil ingressava netes unes 900 pessetes pertemporada, i era tant bo el negoci i tanta la demanda que l'any 1926 ja disposaven de més de 1.100cadires, llogant-ne a l'hivern a diverses societats com el casino la Constància

L'any 1911 l'asil rep el primer donatiu anònim, de 2000 pessetes amb la condició que serveixi perconstruir la porta exterior de l'edifici.

No tot eren però flors i violes. La lluita política es portava a qualsevol racó i el setmanari CiutatNova, representant de la minoria regionalista en l'ajuntament, va acusar a la Junta Surís, presididaper l'alcalde republicà, d'adquirir finques d'amagat i no declarar el que realment tenia l'asil. En unareunió extraordinària feta el 24 de novembre de 1912, la Junta protestà formalment de talsacusacions, llogà un advocat per emprendre les accions legals oportunes i envià a la Junta Provincial

253 de 297

de Beneficència de Girona els valors i propietats del llegat Surís, que eren els següents: apart del'edifici, disposava de 30.000 pessetes en Deute Amortitzable al 5%; 100 obligacions de DeuteFrancès; 90.000 pessetes en Deute Interior al 4%; 29 obligacions de "Orense Primitivas" i 70Obligacions de "Norte de España Prioridad".Tanmateix aquesta falsa denúncia devia estimular als guixolencs ja que a partir d'aquest momentl'Asil rebrà diversos i importants donatius: el desembre de 1912 reben 2.500 pessetes de MariaRobert i Surís; el febrer de 1913, 20.000 pessetes d'Octavi Patxot; el març, la casa nº 55 del C/Processó, donada pel reverend Albert Bernis, i altres llegats menys importants de forma que la Juntadecideix col×locar una làpida per cada donatiu superior a les 2500 pessetes

0�29,0(17�(&21Ñ0,&�'(�/$6,/�685Ë6�(1�(/�3(5Ë2'(����������( AHG, Junta de Beneficència, LLigall 164)

,1*5(6626

��������� ���������� ��������� ��������� ���������

Inte ressos 5.750 5.370 5.420 5.210 5.393

Cadires Passg

------- 484 943 1.195 1.311

727$/ ��������� ���������� ���������� ���������� ����������

'(63(6(6

P ersonal 556 560 560 560 560

Queviures 5.079 5.072 5.325 5.793 5.945

Combust ible 669 628 685 710 720

Obres 1.375 1.401 1.143 933 1.230

3161. AHG, Beneficència, lligalls 164-165

254 de 297

Vari s 1.185 775 982 815 972

�727$/ ��������� ���������� ���������� ����������� �����������

El mes de juliol de 1914 decideixen substituir el molí de vent de l'asil per un de més modern ipràctic ofert per una casa francesa de Narbona però el començament de la Gran Guerra no permetràel canvi.

Malgrat la forta crisi que patia la població suro-tapera guixolenca, que obligà a la instal×lació d'unaCuina Econòmica, l'asil anà rebent llegats i donatius: el maig de 1915, 5.000 pessetes de Dolors Ball-llovera Bernich, amb les quals construiran el Pavellón-Secadero. Els ingressos aquest 1915 foren de18.642 pessetes i les despeses de 14.985 pessetes.

L'agost de 1916 reben 5.000 pessetes de Jaume Font Gros amb la condició que s'inverteixin enacabar tota la tanca exterior; el gener de 1917 reben la casa nº 10 del C/ Salmeró, donada per JosefaFont que es vendran per 4.500 pessetes l'any 1919; el juliol, reben 5.000 pessetes del llegat de RafaelEsteva Arxer; el novembre, 5.000 pessetes d'Isidre Ginesta Bosch.

Tanmateix, la carestia i la inflació obligarà la Junta, per segona vegada, a no augmentar el nombred'asilats i obrir una llista d'espera per quan es produeixin baixes. I si l'any 1920 augmenten a 8pessetes l'abonament de les cadires del passeig i a deu cèntims l'ús per una sola vegada, el juny de1921 acorden que ��HQ�FRQVLGHUDFLyQ�D� OD� ODPHQWDEOH�VLWXDFLyQ�HFRQyPLFD�TXH�DWUDYLHVD�HVWDFLXGDG�ORV�SUHFLRV�SDUD�OD�RFXSDFLyQ�GH�VLOODV�VHDQ�GH���SWDV��SDUD�HO�DERQR�GH�WHPSRUDGD�\�FLQFRFpQWLPRV�SDUD�OD�VLOOD�

El juliol de 1920 reben, des de Lisboa, un donatiu de 1900 pessetes fet per Joan Remus i el setembrede 1921 reben 5.000 pessetes i la casa nº 131 del C/ Algavira de Dolors Batet

L'any 1922 l'Asil fa una contracta per 20 pessetes mensuals amb l'empresa d'aigües Vda. de Pere CollRigau amb la qual podrà usar tota l'aigua potable que vulgui per netejar, cuinar, rentar, regarl'hort...L'any 1924 persisteixen els problemes econòmics, tenen 17 asilats i dels set que demanen perentrar només n'accepten tres.

Més donacions durant la dictadura de Primo de Rivera: el 1926, Rosa Rigau els dóna la casa nº 11del C/ Estret Antiga; el 1927, Alejandra Nadal els dóna les cases 63 i 65 del C/ Salmeró; el 1930 elmarquès de Robert ofereix 5.000 pessetes; el mateix any, Dolors Colomer dóna la casa nº 12 del C/Jofre i reben un donatiu anònim de 2.500 pessetes

L'any 1928 construeixen��XQD�EDUDQGLOOD�GH�KLHUUR�GHVGH�OD�FDVLOOD�GH�HQWUDGD�KDVWD�HO�HGLILFLR�DVLORFRQ�HO�ILQ�GH�HYLWDU�ODV�PROHVWLDV�TXH�RFDVLRQD�D�ODV�KHUPDQLWDV�FRPR�DO�SXEOLFR�OD�GLVWDQFLD�TXHPHGLD�HQWUH�OD�FDOOH�\�HO�HGLILFLR� Respecte als ingressos obtinguts de les cadires del Passeig, a partirde l'any 1926 i per evitar-se maldecaps, lloguen el servei al millor postor el qual serà durant moltsanys Bonaventura Feliu que pagarà unes 1.500 pessetes netes per temporada. Però la construcció dela zona residencial a la platja de Sant Pol, significarà l'inici de la competència turística i d'esplai aSant Feliu i acabada la temporada de 1930, la Junta es queixa que les cadires han rendit poc��GHELGRD�ORV�UHSHWLGRV�IHVWHMRV�TXH�KDQ�WHQLGR�OXJDU�ORV�GLDV�IHVWLYRV�HQ�ORV�EDxRV�GH�6DQ�3RO�\�/D�7DEHUQD��

255 de 297

Aquest mateix any 1930 plegarà, als vuitanta anys d'edat, el secretari de la Junta Jaume Xuclà, queho feia des del 1906.

A l'iniciar-se la República l'any 1931 els béns de l'asil eren els següents:

90.000 ptes nominals de Deute Interior57.600 pessetes63 obligacions Prioridad Norte19.215 pessetes29 obligacions Orense Primitivas 5.582 pessetes30000 ptes nominals Amortitzables al 5%24.750 pessetes100 obligacions F.C. Directos30.750 pessetes40000 ptes nominals Deute Interior12.800 pessetes20 obligacions Plaça Mercat10.000 pessetes

TOTAL 160.697 pessetesFINQUESVALORC/Dos de Maig3.000 pessetesC/ Caymó, 97971.800 pessetesC/ Salmeró, 636.400 pessetesC/ Salmeró, 656.400 pessetesC/ Estrecha Antigua3.800 pessetesC/ Maragall3.600 pessetesC/ Wifredo3.600 pessetesC/ Algarabiasense valorar

El setembre de 1932 la Junta aprova un pressupost presentat per la casa Fill de R. Loubat per posarcalefacció central per 14.800 ptes, la qual pagaran amb el llegat de 15.000 ptes deixat per EmíliaMató Puig, vídua Suñer. Les despeses anuals de la calefacció, calculades en unes 1.000 pessetesintentaran aconseguir-les amb una subscripció popular anual, iniciada per una vetllada al SalóCatalunya feta l'agost passat que havia deixat 500 ptes de benefici a l'Asil. Per iniciar la subscripció,el novembre de 1932 reben 1.000 pessetes de Josep Irla, en aquests moments Comissari de la

256 de 297

Generalitat a Girona. L'any següent la Junta acorda buscar solucions si les 2.000 pessetes trimestralsde despeses de manutenció no són suficients, ja que fins ara restringien l'alimentació als residentsi es decideix que aquesta mesura no és la més adequada, de forma que compren 250 cadires de balcaper augmentar els ingressos obtinguts amb el seu lloguer en el Passeig de Mar. L'any 1935 l'Asilestava ple i les despeses superaven els ingressos, de forma que la Junta va demanar a l'ajuntamentque augmentés la subvenció, proposta que no tenim constància que reeixís. Abans de la guerratanmateix, la Junta es congratulà de la donació del matrimoni Estrada a repartir entre l'Asil il'Hospital.

Durant la Guerra de 1936, l'Asil es convertí en l'anomenat Casal dels Vells, el qual es manteniaexclusivament de les aportacions municipals ja que no cobrava de les rendes pròpies ni dels lloguersde les seves antigues propietats, ingressant només el lloguer de cadires del Passeig que a l'estiucontinuava regentant Bonaventura Feliu . La Madre Superiora es convertí en la Directora de lesinfermeres.

Acabada la guerra, l'Asil, anomenat ara Asilo Municipal tenia com administrador a Pere Campistol,i es trobava en la pura ruïna, al no cobrar res dels lloguers o rèdits que li corresponien segons lesseves propietats i valors . A partir del setembre de 1939 es normalitzaren els cobraments de lloguers,censos i cadires del Passeig i els ingressos reals de l'asil aquest 1940 foren de 10.496 pessetes i ateniaa 34 asilats que li costaven 27.922 pessetes. Entre 1939 i 1944 s'ingressaren 27.632 pessetes, gastant-se la mateixa quantitat. L'any 1942 per sortir de la ruïna l'Asil es va vendre la casa del C/ Guifré,12 i la del C/Estret 22

3523,(7$76�,�9$/256�'(�/$6,/�685Ë6�/$1<����� (AHG, Beneficència,llig 165)

3523,(�7$76 3HVVHWHV �9$/256 �3HVVHWHV

C/ Dos de Maig 3.000 58 obligs Generalitat Catal 29.100

C/ St Domènec, 9 1.800 20.000 ptes Deute Interior 12.800

C/ Sta Magdalena,63 6.400 20 obligs Plaça Mercat 10.000

C/ Sta Magdalena, 65 6.400 90000 ptes Deute Interior 57.600

C/ Estrecha Antigua 3.800 60 obligs Prioridad Norte 19.915

C/ Maragall, 55 3.600 29 obligs Orense Primitiva 5.582

C/ Wifredo, 12 3.600 100 obligs Ferrocarriles 30.750

3171. AHMSFG, Secció IV, lligall 54

3181. AHMSFG, Secció IV, lligall 55

257 de 297

C/ Girona, 45 5.000

.

El novembre de 1940 l’ajuntament aprovava els nous estatuts de l’anomenat "Asilo Municipal-Fundación Juan Surís y Llorens". L'article segon explicitava que tot l'Asil i el que a ell pertanyia era��GH�H[FOXVLYD�SURSLHGDG�GH�HVWH�0XQLFLSLR�. L'article tercer recordava que la finalitat de l'Asil,inseguint la voluntat del seu donador, era dedicar-se als pobres de la ciutat, que fossin sexagenaris,naturals o veïns de Sant Feliu amb deu anys de residència a la ciutat. Copiant els altres estatutsnegava l'entrada als malalts de ��PpGXOD�� LQIHFFLRVDV��YHQpUHDV��GH� OD�SLHO�\�DOFRKROLVPR�� Mésrevolucionari era l'article cinquè que obligava als familiars de l'asilat a cooperar amb unes quotesdictades per la pròpia Junta. Si algun asilat rebia una herència havia de lliurar-la a l'Asil si voliacontinuar ingressat i si arribava a cobrar alguna pensió havia també de lliurar-la tota o una partdictada per la Junta. Per ingressar s'havia de portar un Certificat de Pobresa expedit per l'ajuntamento el jutge, Certificat mèdic i Certificat de Baptisme. Els articles novè i quinzè donaven tot el podera la Mare Superiora en el tracte i disciplina dins l'Asil i en la possibilitat de sortir de passeig o permísi l'article onzè coartava la llibertat de l'asilat ja que si aquest volia abandonar l'Asil havia decomunicar-ho a la Junta i era aquesta la que prenia l'última decisió. A l'ingressar en l'Asil l'asilathavia de fer donació al mateix de qualsevol bé moble o immoble que tingués

A nivell organitzatiu es creava una Junta Administrativa nomenada per l'alcalde amb aquest com apresident, un administrador, secretari, tresorer i vocal i una Junta de Consell formada per l'alcalde,el rector amb funcions de Co-administrador i dos regidors de l'ajuntament. L'Asil tindria un capellàamb dret a habitacle i nòmina equivalent a la de Vicari parroquial; les Germanetes dels Pobrestindrien dret a una retribució i els càrrecs es renovarien cada dos anys.

El mes de maig de 1945 Eduard Figueres Maurí dóna 5.000 pessetes a l'Asil i la Junta, recordantvells temps, grava una placa de marbre amb la donació.

El juliol de 1949 l'ajuntament decideix que la col×lecta anual que es feia a favor de l'hospital i del'Asil, d'ara endavant sigui només a favor de l'hospital i que les germanetes de l'Asil passin cada mespels carrers i cases a demanar com ja feien abans de la guerra.

02�9,0(17�(&21Ñ0,&�'(�/$6,/�685Ë6�(1�(/�3(5Î2'(�����������$U[LX�6XUtV�

������ ������� ������ ������ ������ ������ ������

,QJUHV�VRV 13.783 43.257

134.132

120.844

224.765

441.708

588.161

'HVSHVHV 13.326 43.257

133.661

105.100

215.628

298.221

588.066

258 de 297

,1*5(66�26�,�'(63(6(6�'(�/$6,/�685Ë6�(/6�$1<6�����,�������$U[LX�$VLO�6XUtV�

,1*5(662�6 1953 1965 1953 1965 '(63(6(6

Pensions residents 28% 26,4%

29,4%

36,5%

Queviures

Subsidis oficials 9,3%

35% 15,3%

12% Combustible

Rendes 7,8%

---- 53,5%

47,5%

Obres

Donatius 38%

15% 1,8%

4% Altres

Altres 16,9%

24,4%

L'any 1950 l'administrador és Joan Bager, el qual rep un donatiu anònim de 25.000 pessetes el qualen un primer moment el volen dedicar a construir un pavelló d'infermeria, tot i que més tarddecideixen guardar els diners per compensar el dèficit existent. Finalment, es venen la casa del C/Joan Maragall 55, arrangen la calefacció i construeixen l'infermeria masculina confiant en donatiusque aniran rebent. El gener de 1953 la tenen acabada i pensen construir la de les dones. La crisieconòmica s'anava solventant i l'any 1957 s'aconsegueix un bon benefici de forma que la Juntaacorda construir una capella a continuació de l'oratori existent. Tot i que es posa la primera pedrael setembre de 1957 fins el juny de 1964 no es consagrarà, i es beneeix el juny de 1966. La tardançaté la seva explicació si es considera que quan s'acabaven els donatius e paraven les sobres fins l'anysegüent.

L'any 1960 tindrà una forta importància per al poble i per l'Asil ja que l'ajuntament demanarà aaquest que els vengui els terrenys del Sot dels Canyers per construir habitacles econòmiques i ungrup escolar en aquesta zona per solventar el greu problema d'habitatge, barraquisme, insalubritati perill social que significava l'amuntegament en condicions indignes de multitud de famíliesemigrants L'ajuntament comprarà tota la propietat de 6 vessanes per 500.000 ptes, 100000 a l'actei la resta en 4 anys.

259 de 297

L'any 1961 amb l'administrador Joan Domènec, hi haurà un fort increment dels ingressos de l'Asilja que a més del cobrat per la venda de Sot dels Canyers, el propietari de la plaça de braus JavierPascual de Zulueta, com ja feia amb l'hospital, donarà 25.000 pessetes i Josep Julià Casadevall endonarà 2.500. Aquest mateix any obtindran l'energia gratuïtament a l'acceptar la proposta de laCompanyia Elèctrica d'instal×lar dins el pati de l'Asil una caseta amb transformador i també esvendrà la Junta la casa del C/ Dos de Maig, nº 18 i cobraran 182.500 ptes de la part que tenien enla venda d'una altra casa al C/ Capmany nº 4

L'any 1964, mort Joan Domènech l'administrador serà Rogeli Barneda i l'any següent canvien lacaldera i calefacció de carbó per una moderna de gas-oil. L'any 1966 l'Asil rep un llegat de 50.000pessetes provinent de l'herència de Rafael Esteva. Inicialment havia deixat els diners al seumarmessor Ferran Gispert per tal que aquest els distribuís entre els pobres i en Gispert així ho haviafet, donant quantitats a famílies riques i conegudes per tal que ajudessin als necessitats, però ara enGispert veia cada vegada més inviable prosseguir aquest sistema i encarregava a l'Asil la inversiódel llegat, el qual es dedicà a construir un pòrtic amb galeria per poder parar el sol els ancians,galeria que es construirà l'any 1968 amb un pressupost de 475.000 pessetes. La Congregació religiosade l'Asil aportarà 450.000 pessetes d'una herència deixada a les hermanes per Josefa Alsina quejuntament amb les 650.000 pessetes deixades per l'ex-administrador Domènech seran suficients perfer la galeria dels homes i pensar en construir la de les dones en base a donatius diversos entre elsqual destacaran les 100.000 pessetes donades per Narcís Ruscalleda, de forma que en total esrecullen unes 300.000 ptes, a les quals s'hi ajuntaran el maig de 1971 les 80.826 pessetes quecorresponen a l'Asil de la liquidació de l'herència tripartita Arxer Guasch ( Asil, Hospital,Conferència de Senyores de Sant Vicens de Paül ja desapareguda)

Tanmateix i com passà amb l'hospital aquest 1971 s'iniciaran els esplendorosos i quantiosos donatiusde Carme León Fusté, senyora d'ascendència guixolenca que estiueja a la ciutat. El juliol , rebend'ella un milió de pessetes, i un altre el juliol de 1972 que serviran per arreglar els dormitoris de lesdones i dels homes. En aquest any l'administrador era Josep Juanola i el secretari Rafael Albiol,mentre continuava de molts anys abans el tresorer Pere Rigau.

Amb les bones perspectives econòmiques es decideix ampliar el pavelló de les dones, ja que la fortademanda en deixa a moltes sense plaça com també aquesta mancança provoca la separació dematrimonis que ingressarien junts si hi haguessin places. El projecte preveu una planta baixa permenjador i infermeria, una primera planta amb 14 llits i un segon pis amb sis habitacions doble pera matrimonis, amb balcons, ascensors i banys. L'any 1975 un cop rebut un altre milió de Carme Leónes fa l'ampliació que afectarà també les dependències culinàries. Serà el mateix any en el qual l'Asils'anomenarà Residencia de Ancianos i en el qual plegarà Pere Rigau de tresorer substituït per JosepIlla. Però el canvi de nom coincidí amb un canvi general en el país i l'any 1976, quan Carme Leóntorna a donar un altre milió, es concedeix convertir l'Asil Surís en una fundació de beneficènciaparticular amb una Junta formada per l'alcalde de la ciutat, el rector de la parròquia i un representantde la família Surís . El seu patrimoni era el següent:Una finca de 15.000 m2 valorada en 30.000.000 de ptes; un edifici de 2500 m2 valorat en32.500.000 ptes; mobiliari valorat en 2.000.000 ptes; les cases dels carrers Sta Magdalena, 63 i 65;St Domènec, 47; Girona, 58; Algavira 131 i 133, totes valorades en 1.500.000 i diversos títols iobligacions de la Cia Telefónica, Deute Perpetu Interior i Altos Hornos de Vizcaya.

3191.

260 de 297

029,0(�17�(&21Ñ0,&�'(�/$6,/�685Ë6�(1�(/�3(5Î2'(����������(Arxiu Surís)

����� ������� ������ ������ ������ ������

,1*5(6626 9.283.358

16.537.708

22.383.849

24.246.285

37.190.995

59.907.280

'(63(6(69.083.358

9.527.058

20.253.425 22738.51

2

35.164.666

45.033.750

INGRESSOS I DESPESES DE L'ASIL SURÍS ELS ANYS 1979 I 1997(Arxiu Asil Surís)

INGRESSOS 1979 1997 1979 1997 DESPESES

Remanent 29% ----- 24,1%

30% Personal

Pensions residents 46% 84,8%

48% 19,4%

Queviures

Subsidis oficials 2% 0,2% 4,6% 11% Combustible

Donatius 23% 8,6%11,3%

7% Obres

Altres ----- 6,4%

12% 35,2%

Altres

El dotze de maig de 1977 es va constituir el Patronat sorgit de la nova classificació de l'Asil formatper Pere Albertí, alcalde de la població; mossèn Carles Puigvert rector de la parròquia més antigai Pere Rigau, representant de la família Surís. Els patrons nomenen una Junta Administrativaformada per Sor Anna Maria Fernández, superiora de la comunitat; Esteve Brada Josep Illa i Rafael

BOE nº 239 de 5d'octubre de 1976, que classifica de Benefico Particular la Fundació Asil

Surís i AHG, Beneficència, lligalls 164-165

261 de 297

Albiol aquest com a secretari, tot i que Brada no accepta el càrrec que ocuparà Pere Taberner.Segons el reglament elaborat el mateix 1977, la Junta Administradora tindria amplies competènciesen les despeses diàries dels residents, comunitat i personal; conservació i reparació de l'edifici;ingressos i sortides de residents, contractació personal, moviments econòmics diaris i mensuals,administració de finques; i proposaria al Patronat l'execució de les obres extraordinàries i préstecs.La Junta hauria de donar comptes anuals al Patronat.

Aquests anys els donatius conformaran una bona part del pressupost de l'Asil, ja que al milió quetorna a donar Carme León s'hi afegeixen 2.311.000 pessetes més d'altres donants per fer obres enl'edifici ( pavelló de les dones: banys, rober, infermeria, sala d'estar i ascensor en el pavelló delshomes)

El patronat veurà els corresponents canvis: l'abril de1979 el primer alcalde de la democràciapostfranquista, Pere Monfort es converteix en el president del Patronat i l'octubre del mateix any hoserà Josep Vicente, nou alcalde de Sant Feliu. Entre 1982 i 1984 l'Asil rep més de vint milions endonatius per anar fent obres i el mateix 1984 Patronat i Junta han de presentar una al×legació al PlaGeneral D'Ordenació Urbana que preveia partir en dos la finca per crear una via de descongestiócirculatòria.

Aquest mateix any 1984 s'elaboren uns estatuts que seran aprovats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el juny de 1987, quan dos membres del Patronat i l'Asil ja s'han mort:mossèn Carles Taberner i Pere Taberner, estan substituïts per mossèn Pere Matamala i per Joan Claràrespectivament.

Els estatuts definien l'asil com a Fundació Privada Asil Surís que tenia per objecte prestar asil alsancians majors de 65 anys d'acord amb la cabuda de l'establiment Casa-Asil, seu de la Fundació. LaCasa-Asil i tots els béns inventariats s'havien de destinar exclusivament a la finalitat d'empara delsancians necessitats. Per ingressar en la Casa-Asil es donava preferència als habitants de Sant Feliui als veïns que hi portessin residint un mínim de deu anys, excloent-se aquelles ancians amb malaltiesinfeccioses o alcoholisme. L'article 5è confirmava la gratuïtat de l'estada dels ancians si bé els quecobressin una pensió hauran d'ingressar una quantitat mai inferior al 80% de la mateixa. Els estatuts,d'acord amb la legislació vigent, donaven plena entitat jurídica al Patronat per actuar sense travesi aquest creava una Junta Administrativa de quatre persones, amb secretari i tresorer, per organitzarpràcticament l'Asil. L'article 22è destinava un 80% dels ingressos del Patronat per millorar l'atenciói qualitat de vida dels asilats i la resta per invertir en millores d'instal×lacions. Finalment, esreglamentava que si la Fundació s'extingia els seus béns passarien a altres entitats o fundacions dela ciutat sense ànim de lucre i amb finalitats anàlogues.

Els donatius continuaren: l'any 1989 reben un milió de Carme Font Vidal; un altre milió de MiquelMurlà; 150.000 pessetes del matrimoni Romero Gallardo i deu milions de l'herència de JosefinaCalvet Pascual, germana del conegut escriptor Gaziel, a més d'una casa a Barcelona que plantejaràalguns problemes amb els nebots de Josefina Calvet. Aquest 1990 la Fundació es ven per 18 milionsla casa del C/ Mercè, nº 41 i per 4,5 milions la casa del C/ Sant Domènec, 121 i veu el canvi dediversos personatges en els seu organigrama: plega per malaltia el secretari Rafael Albiol queportava disset anys en el càrrec, s'efectua el relleu de Pere Rigau per Carles Nadal, representant dela família Surís i el canvi d'alcalde, ara Antoni Juanals i Román.

Els començaments dels noranta foren importants: el juliol de 1991 té lloc a l'ajuntament de Sant

262 de 297

Feliu una reunió extraordinària de Patronat i la Junta amb l'advocat i el gerent de la ComunitatGeneral de les Hermanitas de los Ancianos Desamparados. Tema: tractar de la titularitat de la Casa-Asil. El gerent i advocat de la Comunitat Religiosa plantegen la necessitat de fer obres per valor de600 milions considerant la precarietat de l'asil, tot oferint que si el Patronat no pot assumir-ho, laComunitat sí pot ja que compten amb 138 Cases repartides per tot Espanya. Aquest oferimentsignificaria canviar la titularitat fins ara del Patronat pel de la Comunitat Religiosa ,deixant elmateix nom a l'Asil.La Comunitat religiosa al.lega al seu favor que durant vuitanta-cinc anys haportat el centre, n'ha format part, n'ha patit les mancances i misèries i n'ha ajudat a la sevaprosperitat. Les hermanites no marxarien, no es podrien vendre l'edifici o obtenir-ne rendiments ambfinalitat lucrativa. Davant la repercussió que tindria en el poble, els patrons demanen de termini finsel setembre del mateix any per estudiar la proposta.

S'allargà la reflexió. L'any 1992 el Patronat demanà a l'ajuntament un informe per tal de gestionarl'asil sense la comunitat religiosa, informe que efectuà Rosa Forns, cap dels Serveis Socialsmunicipals. L'informe elaborat preveia canviar la finalitat de l'asil i convertir-lo en una Residència-Llar per a Gent Gran per aconseguir el benestar dels residents per tal que fossin ells mateixos elsprotagonistes de la institució. L'informe analitzava el personal que hi hauria en la nova situació, tasques que faria, horaris, àpats, organització general del centre, llibertat del resident, respecte alsseus hàbits, així com l'increment econòmic que suposaria substituir la comunitat religiosa perpersonal laboral. Segons la previsió, les despeses normals amb la comunitat eren de 41 milions isense la comunitat s'incrementarien a 50 milions.. No es veié factible i el gener de 1993 la Fundaciócedia oficialment l'ús de la finca i edifici a la Comunitat Religiosa. La cessió finalitzaria quan lesHermanites de los Ancianos Desamparados s'extingissin com a congregació religiosa o deixessin deprestar els serveis als ancians desemparats. La Congregació seria l'encarregada de les obres dereforma i reparació de l'Asil. Si mai l'abandonessin tindrien dret a rescabalar les inversions fetes. LaFundació podria continuar donant diners a la Comunitat per ajudar-la si ho considerava oportú i elmateix 1993 els lliuraven 4,5 milions per acabar les obres començades.

L'any 1993 la Fundació venia per 5 milions la casa nº 72 del C/Girona i l'any 1994 ingressava 18milions per la meitat de la venda, conjunta amb l'hospital d'una casa del C/ Mercè i el mateix 1994rebia un llegat de 7 milions de Catalina Garcia Viladevall, del qual en donaren 3,5 milions a lacomunitat per continuar petites reformes; l'any 1996 compraren a l'Asil una cambra frigorífica pervalor de set milions i l'any 1999 lliuraven a la Comunitat religiosa 32 milions per efectuar mésreformes en la zona dels homes. A finals de segle XX les propietats de la Fundació són: C/ SantaMagdalena, nº 58 i 60; Sant Joan, 32; Sant Domènec, 155; Sant Bonaventura, 35,1er,1ª; Algavira 165i 167; Alba 42; LLuna, 85; Sant Joan 32 i Sant Pere 17.

'$'(6�(67$'Ë67,48(6�'(�/$�)81'$&,Ï�35,9$'$�$6,/�685Ë6���������� (Arxiu Surís)

1982 1985 1991 1998

Nombre de residents 50 53 53 61

Mitjana d'aportació econòmica mensual 14.091 19.717 29.570 48.148

3201. Arxiu Serveis Socials Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

263 de 297

Mitjana d’edat 77 78 78 82

Mitjana de temps d’estada en l’asil 4a 9mesos

5 a 1 mes 4 a 6mesos

4a 4mesos

El nombre de germanes els últims vint anys ha oscil×lat al voltant de les vuit i en la proporciógeneral d'homes i dones aquestes representen sobre un 65%. Tanmateix l'evolució de les entradesa l'asil des de la seva fundació permeten veure un augment de l'esperança de vida dels asilats aixícom la problemàtica que representa tractar amb residents més grans, molts amb dificultatsd'autonomia.

�120%5(�',1*5(66$76�$�/$6,/�685Ë6�3(5�6(;(6�,�('$7������������$U[LX�$VLO�6XUtV�

Homes Edat Dones Edat Total H iD

Edat

1906-1910 23 60,9 19 73,3 42 67,1

1911-1915 12 68,5 13 73,7 25 70,9

1916-1920 15 68,7 13 71,2 28 69,9

1921-1925 8 66,3 13 71,0 21 68,6

1926-1930 19 70,0 18 73,8 37 71,9

1931-1935 22 67,5 16 74,3 38 70,9

1936-1940 16 69,8 20 69,5 36 69,6

264 de 297

1941-1945 16 70,1 11 72,6 27 71,3

1946-1950 17 70,1 22 75,3 39 72,7

1951-1955 22 71,9 23 72,6 45 72,2

1956-1960 15 72,0 23 72,8 38 72,4

1961-1965 19 75,8 17 72,8 36 74,3

1966-1970 19 78,6 26 73,3 45 75,9

1971-1975 41 74,1 36 75,1 77 74,6

1976-1980 43 67,1 36 76,7 79 71,9

1981-1985 33 74,7 49 78,1 82 76,4

1986-1990 22 72,1 51 76,9 73 74,5

1991-1995 34 79,8 60 82,0 94 80,9

�727$/ ����� ���������� ����� �������� ������ ��������

&$3�(/�6(*/(�;;,��(/�5(37(�'(�/$�62/,'$5,7$7

/+263,7$/�$�),1$/6�'(/�6(*/(�;;

3211. La documentació està extreta de les Memòries de l'Hospital efectuades per la gerència

265 de 297

Amb els nous estatuts, la Junta Rectora inicià el projecte pel qual s'havia creat: convertir l'hospitalen una residència assistida per als ancians de la població. L'espai físic de l'hospital l'any 1988 era elsegüent:

Planta Baixa: capella, recepció consultoris, dos consultoris, un dispensari, ascensor, menjador de lesgermanes, cuina, 3 habitacions per emmagatzemar aliments, 1 cambra frigorífica, 1 cambracongeladora, bugaderia, pati enjardinat, morgue, habitacle particular

Planta Primera: Entrada principal de l'hospital, sala de deu llits per homes, sala d'estar, "office", 5habitacions individuals amb bany, sortida a la galeria, despatx-sala de cures, bany del personal, 3habitacions de dos llits sense bany, 5 habitacions de 3 llits sense bany, menjador, sala d'estar, despatxde la germana superiora, bany adaptat, 2 lavabos WC, 1 bany, 1 WC, perruqueria, vestuari personalfemení, 1 habitació petita de un llit sense bany.

Planta Segona: despatx d'administració, sala de deu llits per a dones, sala de deu llits per a dones,2 sales d'estar intercomunicades, 1 sala d'estar, 3 habitacions de 2 llits sense bany, 6 habitacions deun llit sense bany, 1 habitació de dos llits amb bany, 5 habitacions d'un llit amb bany, menjador,despatx per cures, office, 1 bany, 2 lavabos amb WC

Planta tercera: 2 terrasses cobertes, 2 terrasses descobertes

Els baixos de l'hospital s'utilitzaven com a dispensaris i estaven llogats o cedits a diferents personeso entitats, com el Centre d'Atenció Primària de l'ICS, Centre d'Atenció Psiquiàtrica de la Diputació,ATS, psicòleg i ginecòleg privats

Respecte al funcionament del centre, a nivell d'admissió no existia un barem confeccionat i era laMare Superiora i la Junta qui decidia, cas per cas, la seva admissió. A nivell mèdic, no hi haviaservei propi i cada malalt tenia el seu propi metge de capçalera. A nivell professional, només la MareSuperiora tenia el títol d'ATS i la resta de germanes disposaven de diversos diplomes d'Auxiliars deClínica o similars.A l'hospital hi treballaven 23 persones: 6 germanes religioses 7 auxiliars de Clínica 1 ajudant de planta 5 netejadores 3 cuineres 1 bugaderiaEls seus sous oscil×laven entre les 39.000 i les 61.000 ptes mensuals i les germanes cobraven216.000 ptes al mes entre totes i estaven assegurades.

Respecte als 76 malalts residents, existia una vertadera diversitat de pagament, depenent de la sevadisponibilitat econòmica i el tipus d'habitació que ocupava: 32 persones pagant780 ptes/dia 6 persones pagant 950 ptes/dia17 persones pagant1160 ptes/dia

266 de 297

8 persones pagant1375 ptes/dia 7 persones pagant1750 ptes/dia 1 persona pagant1333 ptes/dia 1 perdona pagant1033 ptes/dia 1 persona pagant1300 ptes/dia 1 persona pagant673 ptes/dia 1 persona pagant573 ptes/dia 1 persona gratuïta

Tanmateix les noves normatives aparegudes al llarg dels any vuitanta situava l'hospital sempre perdarrera de les exigències, ja que no complia molts dels requisits diversos: extintors, dutxesgeriàtriques, passamans en els passadissos, instal×lació elèctrica antiga i perillosa, habitacions senseventilació directa al exterior, manca d'espais de teràpia ocupacional, manca d'espai per a farmàciahospitalària, manca de llibre-registre d'assistits, de reglament de règim intern i d'organigrama,....mancances no imputables a res més que a les exigències de les noves normes que milloraven elsistema asssistencial català en base a la creació de noves necessitats i noves solucions.

Econòmicament la majoria del patrimoni de l'hospital estava en condicions de lloguer a particulars,dels quals se'n treia un rendiment anual de 726.310, mentre les despeses d'aquest patrimoni encontribucions ja pujava a 487.995 ptes. O sigui que poc era el rendiment del patrimoni immobiliari,ja que la majoria de pisos i finques estaven encara llogats a preus antics, molt baixos.

,1*5(6626�'(�/+263,7$/�081,&,3$/�'(�6$17�)(/,8�'(*8Ë;2/6�(/6�$1<6������,����� ( Memòries de l'Ens Autònom HospitalMunicipal Sant Feliu de Guíxols)

��������&21&(37( �������������� ��������������

Valors i amortitzacions 154.639 ------

LLoguers finques i varis 870.625

2.100.000

Lloguer dispensari 689.394 -------------

267 de 297

Ingressos dels residents 27.545.350 77.541.000

Donatius 1.088.143 -------------

Altres 105.704 53.939.000

TOTAL 30.503.903 133.580.000

NOTA : A altres ingressos de 1997 corresponen a 18 milions de subvenció del'ajuntament, 7 milions de l'estat i 29 milions de l'ICASS

'(63(� 6(6� '(� /+263,7$/�081,&,3$/� '(� 6$17� )(/,8� '(*8Ë;2/6�(/6�$1<6������,����� ( Memòries de L'Ens Autònom)

�������&21&(37( ����������������� �������������������

Alimentació 5.169.639 12.500.000

Combustible 2.271.519 5.270.000

Assegurances 3.669.649 22.100.000

Salaris 11.871.497 69.155.000

Medicaments 524.668

Manteniment 4.839.824

Impostos 507.106

Altres 443.213

TOTAL 29.297.115 133.588.000

L'hospital, en aquesta nova etapa, continuà prestant els serveis clàssics que ja existien ( acolliment,avituallament de transeünts pobres, cuina, neteja, bugaderia,) i inicià els nous serveis de Centre deDia, Servei de Càtering portant menjar a determinades famílies o persones, Servei de préstec dematerial ortopèdic, Rehabilitació i Teràpia Ocupacional, Servei d'analítiques, i assistènciapsiquiàtrica als ingressats.

268 de 297

Les característiques més destacables dels ancians que volien ingressar l'any 1992, per exemple, eren:més grans de 75 anys, residents a Sant Feliu de Guíxols, amb uns ingressos inferiors a 59.000ptes/mes; majoritàriament sense família o vivint sols, amb un 25% en habitacles en males condicionsi un 75% que precisen atencions periòdiques i continuades d'infermeria.

Dels 78 ingressats, 15 homes i 63 dones, amb un 76% més grans de 80 anys, l'última professió delsusuaris és el 32% feines de la llar i el 35% fàbrica de suro. De procedència catalana el 92%El servei mèdic té dues hores diàries de dedicació a l'Hospital

L'any 1995, la Memòria té molt clar que l'objectiu actual del centre és l'atenció residencial per a lagent gran a través d'una residència assistida que acull a persones grans que a causa de les sevesmancances físiques psíquiques i socials, no poden continuar vivint en el seu domicili i precisentractaments preventius i/o rehabilitadors permanents i control mèdic i farmacològic continuat

('$76�'(/6�5(6,'(176�$�/+263,7$/�081,&,3$/�'(�6$17�)(/,8'(�*8Ë;2/6�/$1<�����

('$76 ����+20(6 ����'21(6 �����727$/ ��������

65-74 anys 7 6 13 16

75- 84 anys 8 23 31 40

85-94 anys 8 20 28 36

més de 94 anys -- 6 6 8

//2&� '(� 1$,;(0(17� '(/65(6,'(176�$�/+263,7$/�081,&,3$/'(� 6$17� )(/,8� '(� *8Ë;2/6� /$1<����

Nascuts a Sant Feliu Guíxols 40 51%

id província de Girona 12 15%

id resta de Catalunya 11 14%

id resta d'Espanya 13 17%

269 de 297

id estranger 2 3%

TOTAL 78 100%

El 91% resideixen a Sant Feliu de Guíxols i el 8% a Calonge, Santa Cristina i Castell d'Aro-Platjad'AroProfessió: 29 feines de la llar, 14 fàbrica de suro, 5 netejadores, 4 modistes, 4 manobres, 3 conserges,3 comerç, 2 tèxtil, 2 pescadors i la resta d'oficis diversos, des d'un pagès passant per un equilibristade circ, un maquinista de tren, un drapaire, un pintor artístic o un traductorEl 22% són analfabets, el 74 % estudis primaris, el 3% estudis superiors, i l1 % estudisuniversitaris.El 60% té familiars i el 40% no

7(036�'(67$'$�(1�(/�&(175(�$1<�����

1 any 29 37%

1 a 5 anys 28

36%

6 a 10 anys 18 23%

11 a 15 anys 2 3%

16 a 20 anys 1 1%

1,9(//�'(�'(3(1'Ê1&,$

Autònom 6%

Dependència lleu 26%

Dependència moderada 15%

Dependència severa 19%

Dependència total 34%

El diagnòstic principal dels residents és: 26 amb demència senil, 13 amb accident cardio-vascular,8 amb malaltia d'Alzheimer, 8 amb insuficiència cardíaca

PERSONAL FIX:

270 de 297

ATS coordinador1Fisioterapeuta1Auxiliar de clínica10Ajudants de pis4Cuina2Neteja6Administració1

PERSONAL TEMPORALTerapeuta Ocupacional1Auxiliars de clínica4Auxiliar administrativa1Ajudants generals6Neteja3

PERSONAL AMB CONTRACTEAssessor jurídic1Metge1Comunitat religiosa6

PERSONAL AMB COMISSIÓ SERVEISgerent1

Serveis que s'ofereixen: servei mèdic, servei d'infermeria, servei de teràpia ocupacional i activitatsde lleure, servei de rehabilitació funcional, serveis generals (administració, cuna, bugaderia, neteja)

Els preus que paguen els residents són:estada a sala....77000 ptes mesHàbits de 2 llits103000

271 de 297

Habitació d'un llit114000Hàbit 1 llit amb bany126000

Les persones que no tenen recursos s'acullen a la reducció de preus públics. Els preus que han defer efectius les persones amb reducció són del 100% dels ingressos de la persona en casosd'incapacitat judicial i del 85% en cas que no existeixi incapacitat judicial. També si tenen béns hande fer un contracte de penyora que liquidaran els seus hereus. L'any 1997 hi ha hagut 26 personesamb reduccióAquest 1997 s'està duent a terme el projecte d'un nou centre i per aquest motiu es venen totes lespropietats de l'hospital.

(/6�6(59(,6�62&,$/6

L'any 1975, a les acaballes del franquisme, l'ajuntament de Sant Feliu elaborava unes "Ordenanzasdel Servicio de Asistencia Benéfico-Sanitario", que partia dels dos punts bàsics de la Llei de RègimLocal de l'any 1953: el dret que tenien les famílies pobres a l'assistència mèdico-farmacéutica i laconfecció d'un Padró Municipal de Beneficència.

L'article 5 de les Ordenances especificava qui es considerava pobre a Sant Feliu de Guíxols:a) Aquelles famílies que, constant com a mínim de 4 persones, no guanyessin el salari mínimb) Aquelles persones que visquessin de treballs temporals, sempre que els dies treballats no passessinde la meitat dels dies laborals de l'anyc) Aquelles famílies que per diverses circumstàncies tinguessin una forta desproporció entre els seusguanys i les seves necessitats, segons decidís la pròpia Junta de Beneficència

L'article 6è especificava que el padró es renovaria anualment i que no es podrien posar en el Padróels beneficiaris de la Seguretat Social. Per cobrir aquestes necessitat, l'any 1979 les inversionsmunicipals en beneficència foren de 45.000 pessetes en medicaments i de 1000 pessetes per atranseünts, un pressupost de 0,03% del pressupost municipal.

Anys més tard, el 1984, i ja en ple funcionament dels Serveis Socials de l'ajuntament ganxó,s'elaboraren unes Ordenances mèdico-farmacéutiques. En elles s'eliminava l'antic Padró Municipalde Beneficència i es creava el 3DGUy�G$VVLVWqQFLD�6DQLWjULD�0XQLFLSDO, que es renovaria cada anypel Consell Municipal de Sanitat i que seria aprovat pel Ple de l'ajuntament. En aquestes ordenancesl'article 12 considerava pobre la família que cobrava el salari mínim o menys, o bé aquella que percircumstàncies extraordinàries el Consell Municipal la hi considerés. Aquestes famílies serien atesespels Serveis Sanitaris amb Assistència Primària al dispensari, a domicili, i fruirien també del'assistència farmacèutica.

Serà però aquest 1984 quan s'organitzaran funcionalment els Serveis Socials Municipals a Sant Feliude Guíxols. La Llei de Règim Local obliga als municipis de més de 20.000 habitants a disposar deServeis Socials. Malgrat no tenir-ne aquesta obligació pel seu nombre d'habitants, l'ajuntament

3221. La documentació està extreta dels Serveis Socials de l'ajuntament de Sant Feliu

272 de 297

guixolenc optà per oferir aquest servei en lloc de traspassar-lo al Consell Comarcal del BaixEmpordà. En la Memòria d'aquest any, la Coordinadora d'aquests serveis, Rosa Forns, deixava moltclar que el primer objectiu era superar la imatge de beneficència substituint-la per la de ServeisSocials com a dret del ciutadà. En aquest primer any es va millorar el funcionament de la Llard'Infants com a servei a les mares treballadores, es potenciaren les Beques de Menjador Escolar peralumnes amb necessitats econòmiques i/o d'integració familiar, i s'ajudà als pobres transeünts oferint-los menjar, dormir i bitllet cap a Caldes de Malavella o Palamós.

Per comprendre la problemàtica ganxona en aquests anys, res millor que escriure els tipus i casostractats pels Serveis Socials Municipals i la seva evolució a finals de segle, tot recordant que SantFeliu l'any 1992 tenia una població desocupada de 971 persones sobre 16.051 habitants i l'any 1996havia augmentat a 1.122 sobre una població de 17.430 habitants (Anuaris El Punt)

352%/(0¬7� ,48(6� 3/$17(-$'(6� $/6� 6(59(,662&,$/6�081,&,3$/6�'(�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6

����������� ������������ ������������

75(%$// 46 17,5%

18 3,3% 113 13,3%

(&2120,$ 48 18,3%

153 28,2%

238 28,1%

)$0Ë/,$ 25 9,5%

133 24,6%

61 7,3%

+$%,7$7*( 17 6,65%

23 4,2%

17 2,0%

6$/87 51 19,4%

155 28,6%

253 30,1%

6(59(,662&,$/

75 28,7%

60 11,1%

163 19,2%

�����727$/ 262 100%

542 100%

845 100%

Malgrat que la majoria de problemàtiques no es presenten mai soles, sinó que acostumen ser lainterferència de dues o tres, cal comentar-les individualment. Les problemàtiques de treballcorresponen a persones sense feina i joves en busca de la primera feina. Els problemes econòmicssón majoritàriament famílies sense ingressos o ingressos insuficients. Els problemes familiars

273 de 297

corresponen a famílies monoparentals amb mares solteres o vídues majoritàriament, problemes dedones maltractades i de relacions familiars deteriorades. Els problemes d'habitatge coincideixen ambdesnonaments per manca de pagament o bé en casos concrets en la inexistència dels serveis bàsicsen habitacles antics. Els problemes de salut engloben l'assistència sanitària d'avis solitaris, malaltsmentals, disminucions, drogodependències...I finalment dins el paràgraf genèric de Serveis Socialss'englobarien els casos de marginalitat social, inadaptació social derivats de trastorns psicològics,mendicitat...

Per solucionar casos concrets, crònics i repetitius, els Serveis Socials s'organitzaren en temes icampanyes i els serveis prestats foren els següents:Cap nen sense llibre21Dinem a l'escola11Emergències socials39Reduccions contribucions1Escola Bressol per a tots17Reducció quota Hospital1Assisten. Sanit Municipal38

Tanmateix la tasca primordial dels Serveis Socials municipals més que solucionar problemes, ésintentar prevenir-los. En les prospeccions i anàlisi feta a la població l'any 1990 s'havien detectat elssegüents graus i tipus de risc de marginalitat i pobresa:Famílies amb infant en risc44Famílies monoparentals23Infants/aodolescents en risc208Persones grans soles110Alcohol/Toxicom15Malalts mentals23Disminuïts75Manca Habitatge23

En funció d'aquestes dades es va elaborar un Pla de Treball pel període 1991-1994, amb l'objectiud'atendre a la vellesa en risc social, a la infància i a altres grups considerats de risc( famíliesmonoparentals, disminuïts). Per dur-ho a terme es va confeccionar un doble programa:

274 de 297

1.-Programa d'atenció Individual i Familiar: per ajudar, informar resoldre un problema concret.Inclou la informació, l'ajuda a domicili, el tractament psico-social individual i familiar.

2.-Programa d'actuació comunitària, consistent en divulgar els serveis socials, conèixer la realitatsocial, sensibilitzar els col×lectius, informar a les institucions socials.

La realització pràctica d'aquest doble programa consistia en potenciar el voluntariat social, escolabressol, casal d'estiu, llibres a l'escola, ajuda als toxicòmans, dinar a l'escola, hospital per a tots iassistència farmacèutica.

Evidentment en una societat dinàmica i activa aconseguir els objectius no vol dir eliminar les causesdels problemes ni tan sols els problemes, ja que els individus tractats, ajudats o recuperats tenenbastant facilitat, per les seves pròpies condicions socio-econòmiques i psico-socials, de tornar aentrar ràpidament en una dinàmica de marginació creixent. Al mateix temps, a aquests col×lectiusi individualitats en tractament s'hi afegeixen constantment nous elements. Així l'any 1997 observemcom els problemes atesos i resolts són els mateixos que deu anys abans amb persones diferents: cadavegada més el col×lectiu magrebí, per exemple, utilitza més els Serveis Socials, sobretot en aspectesd'infants com beques de llibres, menjador, escola bressol....

Deixant de banda les funcions clares d'atenció dels Serveis Socials, cal destacar dues activitats moltimportants per evitar a Sant Feliu la marginació, primer pas cap a la pobresa social. En primer llocels anomenats Pretallers fins l'any 1996 i a partir d'aquest any anomenats Unitats d'EscolaritzacióExterna. Els Pretallers foren creats l'any 1985 com un equipament social diürn per a nois-es de 12a 16 anys amb fort fracàs escolar, rebuig a l'escola i per tant, fortes possibilitats de marginació,pobresa i delinqüència. L'objectiu era aconseguir la integració al món actiu laboral a aquestcol×lectiu problemàtic, a través del desenvolupament integral, promovent la seva autonomia adultai motivant-lo a realitzar unes tasques agafant confiança a través d'oficis manuals. L'ofici que es faservir a Sant Feliu és la fusteria i en el Pretaller els alumnes aprenien aquest ofici i feien tasques perdiversos col×lectius ganxons: Casal Tueda, Hospital, escoles....El promig d'alumnes ha estat d'unsquinze i el curs 97-98 hi ha 19 alumnes, mitja d'edat 14,05 anys; l'activitat bàsica continua estant lafusteria i es realitza un protocol de seguiment per quan el noi plega.

L'altra activitat endegada des dels Serveis Socials, per evitar en aquest cas la marginació social ésel Programa d'Atenció a la Gent Gran, que controla i lliga els diferents mecanismes per tald'aconseguir una plena integració i cura dels ancians solitaris de la població. En primer lloc a travésde la Xarxa Informal de Serveis Socials existent d'antuvi com la família i els veïns o bé en grupsorganitzats de més recent creació (Creu Roja, Amics dels Malalts i la Gent Gran, Càrites, Grups devoluntaris ganxons).

En un segon grau més especialitzat es troba la Xarxa Formal:1.- Serveis Socials d'Atenció Primària: primer punt d'accés on s'informa a l'ancià on ha d'anar2.- Servei d'Ajuda a Domicili: suport a persones que presenten un nivell de dependència baix i quepoden continuar vivint al seu domicili3.- Casals per a la gent gran: llocs on es relacionen per vèncer la solitud4.- Residència assistida (l'hospital) per a persones grans no autònomes

L'any 1997 el personal dels Serveis Socials de l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols era el següent:

275 de 297

Cap d'Àrea: Rosa Forns,Tres diplomades en Treball Social, quatre Treballadores familiars, una auxiliar administrativa, unpsicòleg i un conserge

35(668326726�081,&,3$/6�'(�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6(1�6(59(,6�62&,$/6

1993 1997

'�(�6�3�(�6�(�6

Fons Català de Cooperació 200.000 2.500.000

Casal Gent Gran Tueda 9.642.000 8.662.000

ACAS 480.000

Voluntariat Ganxó 200.000

EBASP / Pre-Tallers 31.597.000 36.664.443

Disminuïts P´siquics Baix Empordà 3.850.000 2.900.000

Associació Àngelus Girona 300.000

Residència Hospital Municipal 105.351.000 143.979.000

Subvenció a Creu Roja 2.800.000 2.677.000

Subvenció Asil Surís 360.000 360.000

�������727$/�'(63(6(6 ���������������� �����������������

��,�1�*�5�(�6�6�2�6

276 de 297

Finançament propi 154.100.000 81.897.015

Dep. Benestar Social 37.504.000 37.289.340

DG Justícia Juvenil 750.000 696.000

Aportacions usuaris 45.636.000 78.541.000

������727$/�,1*5(6626 ���������������� �����������������

% del Pressupost Municipal 4% 4,1%

Destaca com a diferència notable que si l'any 1993 el finançament propi, o sigui el diner aportatdirectament per les arques municipals representava un 45% dels ingressos, l'any 1997 representanomés un 41% mentre que l'aportació dels usuaris passa d'un 29% del total d'ingressos a un 40%(Arxiu Serveis Socials)

/$�62&,(7$7�&,9,/��/(6�21*�6L'any 1969 es va extingir la Conferència de Senyores de Sant Vicens de Paül. S'enllestia un centenariconcepte de caritat cristiana discriminatòria, on tant o més important que la necessitat del pobre esvigilava la seva actuació moral i social. No deixava de ser una forma entre altres de controlar lacaritat cap a finalitats partidistes típiques encara de la burgesia noucentista: ajudar al que no portaproblemes, al que no es rebel×la, al dòcil. A començaments dels setanta va fracassar el primer intentd'endegar activament Càritas i no fou fins el 1975 que mitjançant l'empenta de Manolita Vallss'organitzà aquesta associació. La seva principal tasca es relacionà directament amb el món emigrantque en aquests anys encara malvivia una bona part en condicions deplorables: la zona coneguda comLa Bòvila n'és el típic exponent de famílies senceres amuntegades en minuscles "habitacles". la tascade Càritas fou doncs ajudar aquests grups més febles utilitzant els clàssics sistemes de recollida dedonatius ( el primer dels qual fou de 25.000 pessetes donats per ...Ensesa), festivals benèfics iingressos de quotes de socis. Les despeses anaven a comprar roba, aliment i medicament per aquestesfamílies. Un cop mig cobertes les necessitats més vitals, el grup de Càritas amplià el seu suportpagant menjador i escoles de nens-es de famílies pobres i actuant d'intermediari entre elles i lesinstitucions caritatives que en aquells moments eren bàsicament de caire provincial: Llar d'Infants( hospici), Psiquiàtric de Salt i Hospital de Santa Caterina, i més endavant amb l'escola especialMater Dei. La voluntat i el dinamisme més que l'organització eren la base d'aquest primer grup deCàritas que plegà a mitjans dels vuitanta. Actualment la funció de Càritas, anomenada CàritesInterparroquial ( parròquia Mare de Déu dels Àngels i parròquia de Santa Maria) queda més cobertaper un conjunt de Serveis Socials municipals, provincials i de la Generalitat de Catalunya i actuenbàsicament en dos temes: rober i acolliment. Amb el primer assorteixen de roba a les famíliesnecessitades i amb l'acolliment s'intenta analitzar la problemàtica de cada cas per ajudar-lodirectament o bé per dirigir-lo a l'entitat més adequada a la seva problemàtica.

277 de 297

EVOLUCIÓ DEL PRESSUPOST DE CÀRITES INTERPARROQUIAL DESANT FELIU DE GUÍXOLS 1986 I 1996 ( Arxiu parroquial )

�������������� ������������

�,�1�*�5�(�6�6�2�6

Quotes dels afiliats 266. 567 (23%)

409.535 (24%)

Caixeta de les dues parròquies 297.827 (25%)

469.144 (29%)

Donatius 457.000 (39%)

369.000 (22%)

Col.lecta de Corpus 94.821 ( 8%)

220.074 (13%)

Altres 65.000 ( 5%) 213.506 (12%)

�������7�2�7�$�/��,�1�*�5�(�6�6�2�6 ������������ ���SWHV

��������������

'�(�6�3�(�6�(�6

Alim ents 550.000 ( 55%)

850.772 ( 53%)

Medicaments 150.000 ( 15%) 210.537 ( 13%)

Altres ajuts ( pagament rebuts, beques) 120.000 ( 12%) 312.303 ( 19%)

Altres 177.000 ( 18%) 246.759 ( 15%)

�����7�2�7�$�/����'�(�6�3�(�6�(�6 ������������� ���������������

278 de 297

279 de 297

,9(/6�//(*$76�7(67$0(17$5,6�(1�(/6�6(*/(6�;9,,,�,�;,;

//(*$76��7(67$0(17$5,6�$�6$17$�&2/20$�'(�)$51(56

PERÍO DE NºTestaments

Deixes per amisses

Deixes apobres

Deixes al'hospital

Deixes aconfraries

1726-1730 8 8 0 0 0

1780-1784 84 54 0 0 1

1826-1830 24 18 1 2 1

1880-1884 101 14 0 0 0

TOTAL 217 94 1 2 2

//(*�$76�7(67$0(17$5,6�$�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6

PERÍODE Nºtestaments

Deixes per amisses

Deixes apobres

Deixes al'hospital

Deixes aconfraries

1726-1730 61 59 1 1 0

1780-1784 80 76 1 8 0

1826-1830 119 29 0 3 0

3231. Els Manuals de Notaris del segle XVIII es troben a l'AHG i els del segle XIX a l'Arxiu HistòricComarcal de Santa Coloma de Farners i La Bisbal respectivament

280 de 297

1880-1882 135 14 2 0 0

TOTAL 395 178 4 12 0

S'ha agafat unes sèries de cinc anys que al llarg de dos segles poden mostrar la mentalitat col×lectivaenvers la caritat en el moment precisament, la mort, que és quan s'han de passar els comptes ambDéu

Abans d'analitzar els llegats testamentaris cal recordar la diferent situació jurídica dels dos hospitals,Santa Coloma i Sant Feliu, ja que mentre el primer depenia del senyor jurisdiccional, el de Sant Feliuera municipal des dels seus inicis, fet que d'entrada pot explicar la tendència més forta a deixar-himandes, ja que es sabia que era per al poble i que era el propi poble (l'ajuntament) qui hoadministrava.

Cal dir abans de res, que no tothom feia testament. En la sèrie 1780-1784 es fan 80 testaments i encanvi moriren 549 colomencs. En la sèrie 1826-1830 en moriren 623 i en la de 1880-1884, enmoriren 687. A Sant Feliu en el període 1726-1730, moriren 482; 1780-1784, moriren 781guixolencs, en el de 1826-1830, en moriren 770; i en 1880-1882, en moriren 610. O sigui que enel segle XVIII, feia testament un 15% de la població i en el XIX puja al 18% a Sant Feliu i romanidèntic a Santa Coloma. Però bé, sens dubte feia testament o bé la gent que en tenia necessitat (vídues ) o bé la gent ben situada econòmicament, que en principi són els que podien oferir méscaritats

Els dos elements preponderants en els testaments són les dones vídues i les dones casades. Despréscomença la diversificació: a Sant Feliu predominaran els negociants, els mariners i els patrons debarca, mentre que a Santa Coloma els pagesos seran els més nombrosos.

No es tracta aquí de fer una anàlisi socio-professional dels testaments, sinó senzillament deixarconstància del tipus de gent que els feia per esbrinar possibles relacions entre la caritat i el sexe, oentre la caritat i l'estatuts.Cal dir que es fa molt difícil, ja que els llegats de les sèries analitzades sónmolt escadussers.

La clàssica caritat cristiana directe al pobre, de donar-li una almoina es troba molt poc, ja que sabemque és un sistema que al llarg del segle XVIII s'intentà anar eliminant. L'any 1726 en el seutestament, Antonio de la Concha, administrador de la sal de Sant Feliu de Guíxols ofereix, en el diade la seva mort���XQ�GLQHU�D�OD�SRUWD�GH�FDVD�VHYD�D�WRWV�HOV�SREUHV�TXH�UHVLQ�SHU�HOO�DTXHOO�GLD�.L'any 1826, en el testament de Maria Victori deixa tota la seva roba interior per a les dones pobresde Santa Coloma de Farners.L'any 1880, una vídua propietària de Sant Feliu ofereix 25 cèntims acada pobre que assisteixi al seu enterrament. La caritat directe, que era la que s'utilitzava normalmenten vida, donant l'almoina al pidolaire, deixant diners en les col×lectes i captes que e feien a cadapoble, no té doncs gaire ressò en el moment final, en el moment de "fer el repàs" i oferir els bénsdefinitivament.

Més èxit tenia els llegats a l'hospital. Una institució més o menys sòlida, però molt més efectiva que

281 de 297

l’almoina directe. El diner deixat a l’hospital era correctament administrat i se’n sabien els seusresultats. Cal dir que les deixes testamentàries a Sant Feliu són molt més abundants i riques que aSanta Coloma, ja que els ciutadans tenien molt en compte de qui era i com funcionava l'hospital. ASanta Coloma, fins ben entrada la segona meitat del segle XIX l'hospital depenia del Duc d'Híxar,que n'era el patró mentre que a Sant Feliu el patró n'era l'ajuntament. O sigui, l'hospital ganxó era" més" dels ganxons que el de Santa Coloma dels colomencs. Uns donaven saben que allà es quedavai s'administrava i els altres n'eren rebecs ja que "era del senyor", no del poble.

Un bon exemple és que en tot el segle XVIII els colomencs ni mencionen l'hospital en els seustestaments. A San Feliu, en canvi, l'any 1729 el treballador Garau Patxot deixa a l'hospital de pobres��XQD�YDQRYD�EODQFD�TXH�WLQFK�HQ�PDV�FD[DV�\�XQD�IODVVDGD� i la resta dels seus béns al seu fill, ambla condició que si aquest mort sense descendència passarà tot a l'hospital. L'any 1780 el sastre JoanFerrer deixa vint-i-cinc lliures a l'hospital, el 1781 el patró de barca Roch Roure n'hi deixa 50, el1782 el prevere Joan Vicens hi deixa sis lliures, el taper Antoni Marsal n'hi llega 25, el patrópescador Rafael Bosch n'hi deixa 25 i l'escultor Josep Massanes hi deixa���OHV�VHYHOOHV�GH�SODWD�GHOVSHXV�\�[DUUDWHUHV�\�XQV�ERWRQV�WDPEp�GH�SODWD�� L'any 1783 el negociant Pere Cateura funda unaniversari amb 75 lliures i si algun any no es fa el dia indicat ( Sant Pere) la pensió haurà d'anar al'hospital de pobres

En el segle XIX, a Santa Coloma, amb l'hospital nou construït amb els diners de l'obreria parroquial,les deixes testamentàries continuen estant escasses. L'any 1826, Maria Victori després de diversesmandes, deixa la resta dels seus béns perquè es facin uns encants i amb els diners���UHHGLILFDUDTXHOOD� VDQWD� &DVD� SHU� UHFROOLPHQW� GH� SREUHV� PDODOWV� TXH� WDQW� KR� QHFHVVLWD�� L'any 1828 elmenestral Antich Oliveras deixa cent lliures a l'hospital

A Sant Feliu, l'any 1826 el prevere Ramon Barraquer deixa 33 lliures a l'hospital; l'any 1830Gertrudis Rabell, vídua de mariner, deixa cinquanta lliures, i el mateix any, el comerciant NicolauBas �GHL[R�\�OOHJR�HQ�EHQHILFL�\�XWLOLWDW�GHOV�3REUHV�0DODOWV�GHO�6DQW�+RVSLWDO�GHVWD�YLOOD�OR�XVGHIUXLWGH�OD�PLD�FDVD�TXH�KDELWR��HV�GLU�ORV�DUUHQGDPHQWV�R�UHQGD�TXH�SURGXHVFD�GLWD�FDVD��SXHV�QR�YXOOTXH� VH� YHQJXLD�� QL� TXH� DOWUH�PRGR� VH� DOLQHH� VLQR� TXH� OD� UHQGD� TXH� GRQLD� HQ� DUUHQGDPHQW� VHLQYHUWHVFD�HQ�DOLYLR�GH�ORV�PDODOWV��TXHGDQW�D�FjUUHFK�GHOV�DGPLQLVWUDGRUV�TXH�DUD�VRQ�\�VHUDQ�HQOR� VXFFHVLX�� OR� DUUHQGDUOD�� FREUDU� VRQ� DUUHQGDPHQW� SHU� LQYHUWLUOR� HQ� HO�PRGR� TXH� MD� KH� GLW� \SURFXUDU�OD�VXD�FRQVHUYDFLR�IHQW�HQ�HOOD�ODV�REUDV�\�UHSDURV�QHFHVVDULV�I l'any 1881, el propietari resident a Barcelona Francesc Suñer Patxot deixa 1/3 dels seus béns alspobres de Sant Feliu a través de l'hospital

Tanmateix, sabem o veurem que sobretot a Sant Feliu, es feren molts llegats dels quals n'aportemels llistats en el seu lloc corresponent. Però en la mostra analitzada aquí s'observa encara una certapor, temença o desconfiança envers la funció cristiana del pobre. Entenem-nos: al llarg de la sevavida, la comunitat cristiana posava sempre al pobre com un intermediari entre Déu i els homes. Peròel colomenc, guixolenc o cristià en general tenia molt clar que una cosa era la realitat quotidiana il'altra l'eternitat. En la caritat quotidiana, el donant tenia molt clar que oferir una almoina al pidolaireque l'envestia a qualsevol carrer o que mostrava les seves deficiències físiques o mentals a la portade l'església, era un acte de caritat, un intercanvi teòric: �MR�HW�GRQR�ODOPRLQD��WX�UHVHV�SHU�D�PL�, quea més es veia recompensat amb el premi terrenal, el prestigi social de ser vist donant. En canvi, enel moment crucial d'anar-se a trobar amb Déu, en el moment de fer el repàs a la vida que s'allunya,la futura ànima cristiana en general s'oblida del pobre com a intermediari i s'aferra al intermediariinstitucional clàssic i influent: el capellà. A l'hora de la veritat, es desconfia del paper mediador del

282 de 297

pobre davant Déu i s'inverteix en misses i aniversaris.

La taula mostra que en el segle XVIII, el 67% dels colomencs i el 96% dels guixolencs inverteixendiners en misses resades per salvar la seva ànima, mentre que confien en els pobres per fer aquestatasca el 0% dels colomencs i el 6% dels guixolencs.En el segle XIX, s'observa tanmateix unatendència inversa: l'església deixarà en bona part d'acumular el monopoli: el 30% dels guixolencsi el 27% dels colomencs continuaran invertint part dels seus diners testamentaris en misses per a lasalvació de la seva ànima, mentre que el 2% dels colomencs i dels guixolencs es recordaran delspobres i de l'hospital. La davallada del fervor religiós en els llegats testamentaris és claríssim, peròno ajuda tampoc a substituir el capellà pel pobre o l'hospital.

6,78$&,Ï� 62&,2�352)(66,� 21$/� '(/67(67$0(17$5,6�$�6$17�)(/,8�'(�*8Ë;2/6

SITUAC IÓ 1726-1730 1780-1784

1826-1830

1880-1882

Viuda 6 7 30 28

Casada 16 11 16 27

Donzell a 2 4 11

Negociant 3 7 10 8

Treballador 8 8 8

Mari ner 4 12 6

Patró barca 9 7 1

Mestre d'aixa 3 6

283 de 297

Pescador 6 3 1

Traginer 3 4 1

Taper 2 2 10

Fuste r 1 3 1

Sastre 1 2 2 1

Pagès 1 2 2 17

Metge 2 2

Hortalà 2

Propiet ari 1 11

Prevere 1 1 1 1

Corde r 1 2 1

Altres 8 13 12 13

TOTAL 61 80 119 135

6,78$&,� 62&,2�352)(66,21$/� � '(/67(67$0(17$5,6�$�6$17$�&2/20$�'(��)$51(56

SITUAC IÓ 1726-1730 1780-1784 1826-1830 1880-1884

Vídua 3 5 8 19

Casada 2 26 2 16

284 de 297

Donzella 2 6

Pagès 2 8 3 46

Treballa dor 12 2 1

Fuster 4 1 1

Comerci ant 2

Corder 3 4

Serrador 1 2

Teixidor de lli 4 1

Carret er 1 2

Altres 1 17 6 4

TOTAL 8 84 24 101

9&21&/86,216�+,67Ñ5,48(6�,�','¬&7,48(6��81�02'(/�

&$7$/¬�'$66,67Ê1&,$�62&,$/

La xarxa caritativa dels pobles catalans provenia, sense canvis notables, de la seva creació a partirdels segles XIII-XIV i consistia bàsicament en dos elements: l'hospital de pobres i les causes pies.L'hospital de pobres era una institució que depenia del comú o universitat (ajuntament) o bé depeniadel senyor jurisdiccional. Segons que el patró fos el poble o el senyor, la seva evolució, el seuarrelament a la societat, les seves millores estaran sempre condicionades a aquest fet . En el cas del'hospital del comú tot sovint aquest serà una eina més que usarà a voltes el poble per enfrontar-se

285 de 297

al seu senyor jurisdiccional i així es veu repetidament en el cas de Sant Feliu ja en el segle XVI quanfan venir als agustins i també en el segle XIX quan es realitzen constants canvis d'administradorssegons l'ajuntament sigui favorable o contrari al monestir. Si en canvi l'hospital és del senyorjurisdiccional, difícilment creixerà: el poble, la societat local no el té seu, no el controla i per tantles caritats que li dóna per a la seva subsistència són minses, tan escasses que aquests hospitals localssubsistiran en precàries condicions i no progressaran fins ben entrat el segle XIX quan elsajuntaments n'assumeixin el patronat. Un bon exemple el trobem a Santa Coloma quan a finals delsegle XVIII, interessats en ampliar l'església, el duc d'Híxar cedeix al poble el solar de l'hospital ambla condició que en construeixin un de nou. I només amb pressions el poble assumirà aquesta novaedificació, mentre el bisbe recordava al duc d'Híxar que �ORV�YHFLQRV�QR�DSOLFDUiQ�VXV�OLPRVQDV�DXQ�+RVSLWDO�GHO�FXDO�QR�WLHQH�HO�3DWURQDWR����

Respecte a les Causes Pies dues eren les més conegudes i escampades arreu de Catalunya: l'almoinadel Pa i el dot per casar donzelles, mentre altres dues eren més minoritàries: el dot per nois estudiari les almoines del Vestuari. El sistema de fundació, administració i repartiment eren idèntic arreudel país. Respecte a la fundació de les causes cal dir que tenen el seu moment àlgid fins el segleXVII mentre que el segle XVIII per les raons que comentarem més endavant, pràcticament no se'nfunda cap. Una important característica de les Causes Pies és el seu arrelament en el poble, de formaque s'arriben a considerar un dret consuetudinari que portarà els seus problemes a finals del segleXVIII quan s'intenten centralitzar i uniformitzar. I aquest dret ve donat perquè la majoria de Causes,si en els seus inicis eren administrades directament pels hereus o llinatge del fundador, el pas deltemps farà que la seva administració recaigui en mans de la universitat o ajuntament, o bé del rectorde la parròquia, els dos estaments bàsics de la societat catalana pre-industrial. Cal dir també que tantl'hospital com les Causes Pies representen un element més de poder local que crea un clientelismei que no hi ha dubte que la caritat era una eina més del poder local per controlar la comunitat.

Tot el sistema caritatiu català existents des de l'Edat Mitjana començà a trontollar a partir de l'any1752 quan una Ordre Reial baixava del 5 al 3% les pensions o rèdits que s'havien de cobrar delscensals o préstecs fets. Una bona part dels ingressos del sistema caritatiu català estava basatprecisament en el cobrament d'aquestes pensions, ja que la major part dels llegats rebuts en formade donacions s'invertien en censals, sistema de préstec sense amortització, només amb pagamentanual i indefinit d'interessos al 5% ( pensió). El sistema caritatiu català estava basat en l'hospital ien les causes pies ( dots a donzelles, almoines del pa) i els seus ingressos provenien de dues fontsen el cas dels hospitals ( pensions cobrades dels censals i caritat), i d'una font en les causes pies (pensions cobrades de la quantitat assignada en la creació de la causa). Si econòmicament la mesuraserví per reactivar l'economia, a nivell assistencial significà un vertader fracàs a curt termini, ja quees reduïren en un 40% els ingressos d'hospitals i causes pies. Però aquesta rebaixa del 5 al 3% tinguéa llarg termini un doble al×licient: per un costat s'acabaren la fundació de Causes Pies que ja anavende baixa al llarg de tot el segle i com a conseqüència la caritat es direccionà cap a la instituciócaritativa per excel×lència: l'hospital. I no amb donacions per invertir en censals, sinó en donacionsper millorar l'estructura física i arquitectònica de l'hospital. L'esperit crític i racionalitzador de laIl×lustració al donar-se compte que repartir pa un cop a l'any no ajudava a ningú, recolzat per lanorma depreciatòria del 5 al 3% feren veure als catalans que només l'hospital podria complir unafunció precisa i sistemàtica en l'entramat social. I allí dedicaren les seves inversions. I com sempreaquest raonament serveix per als pobles que tenien hospitals amb patronat municipal, cas de SantFeliu de Guíxols que a partir del mateix 1752 fa una important ampliació del seu hospital en basea llegats exclusius per obres, mentre Santa Coloma continua la seva lenta decadència en mans delpatró Duc d'Híxar, totalment despreocupat de les empreses que no rendissin un capital.

286 de 297

I si l'any 1752 l'ordre reial canviava la mentalitat catalana en les seves mandes i deixes al proïsme,vint anys més tard un altre fet plasmà a la pràctica el que ja es venia discutint decennis abans: l'estatde la pobresa i dels pobres, l'obligació de mantenir-los o la necessitat de controlar-los, la famosarelació treball-productivitat-riquesa en un segle XVIII on Catalunya es despenjava definitivamentde la resta del país i s'obria a la naixent indústria, al comerç i a l'agricultura de producció iexportació. Podria permetre's una economia comercial mantenir pobres vergonyants, rodamóns, tolitsprofessionals, pidolaires, ociosos i murris? Quan els regidors de Banyoles expliquen al corregidorde Girona que per "Bagamundos y olgazanes" entenen no només als que volten d'un lloc a l'altresinó també " ORV�TXH�WLHQHQ��)DPLOLD�\�TXH�QR�WLHQHQ�HO�GHYLGR�FXLGDGR�GH�WUDEDMDU�SDUD�VXVWHQWDUOD\�DKXQ�OR�SRFR�TXH�JDQDQ�OR�JDVWDQ�OD�PD\RU�SDUWH�SRU�ORV�0HVRQHV�MXJDQGR�\�FRPLHQGR����, podemdir que la mentalitat ha canviat. I aquest canvi es tradueix en un cert rebuig al gandul, al pobreprofessional. I les institucions il×lustrades trobaran, o creuran trobar, una solució amb la creació delsHospicis, com a llocs de reclusió i tancament per aconseguir una societat neta i asèptica: tothomtreballant i el que no vulgui o no pugui, apartat, tancat, marginat.

I aquesta solució s'aplicà a Barcelona i Girona en la dècada de 1770. Nogensmenys les dues diòcesistenien dos bisbes dignes representants de la il×lustració catòlica: Josep Climent a Barcelona i Tomàsde Lorenzana a Girona. L'hospici significà certament un canvi important en la mentalitat catalanade l'assistència social, diguem-ne caritat. Si l'any 1752 el pas del 5 al 3% havia afectat només lesrendes i ja havia portat canvis, la fundació dels hospicis afectà no només les rendes sinó les persones.En primer lloc, el capital: els bisbes il×lustrats, els corregidors, els arbitristes tenien molt clar queles almoines i les causes pies en res ajudaven al país, ans al contrari, servien només per mantenir unsistema caritatiu obsolet, basat en la caritat indiscriminada. Per aquest motiu Lorenzana i Climentaconseguiren els permisos necessaris de la Corona i el Vaticà per "apoderar-se" de totes aquestespetites rendes locals i invertir-les en les grans institucions de tancament: els hospicis. Aixòsignificava treure poder a cada poble, agafar-li una de les eines tradicionals de creació declientelisme, suprimir uns sistemes de caritat que s'havien convertit en clàssics, rutinaris,consuetudinaris, tradicionals, populars. I això no agradà als pobles: ni l'elit local, marmessora de lesrendes caritatives, ni el propi poble, que veia com se li escolava una tradició, acceptà de bon gratperdre poder en nom de la uniformització i rendibilització que propugnaven els il×lustrats. En ladècada de 1770, els pobles catalans veieren de manera clara, el centralisme uniformitzador, la pèrduade poder davant la capital. I malgrat les fortes reaccions com en el cas de Sant Feliu, es crearen elshospicis , creixeren i amb ells desaparegué tot un sistema de relacions locals caritatives provinentsde cinc-cents anys enrera.

Però no només significà una pèrdua de poder local col×lectiu. La creació de l'hospici significà uncanvi total en el concepte social. Amb l'hospici es priva la llibertat de la persona en un dobleaspecte: per un costat se la tanca, se la reclou en un món irreal que en res se sembla al món exterior.I per l'altra costat i per primera vegada a Catalunya, es separa al pobre o marginat del seu entorn.Amb l'hospici, el català començarà a veure el pobre, el marginat, la incapacitat com un destorb, comun element aliè a la seva pròpia societat. Fins a finals del segle XVIII els catalans estaven acostumatsa veure, conviure, ajudar o menysprear al pobre: el tenien al costat, el veien cada dia pidolant,gemegant, demanant ajuts.....i aquesta constància, aquest contacte diari del català amb el pobre feiaque aquest es veiés com un element més del teixit social. El pobre era la constant publicitat que

3241. A.H. Banyoles, 1.8.2.1.1., Llibre d’Ordres.

287 de 297

tothom podia raure en qualsevol moment en la pobresa; el pobre era necessari per tocar de peus aterra, per no fer volar la imaginació, però sobretot l'orgull, i pensar-se que un era superior; el pobreera l'eterna espasa de Dàmocles dels que anaven bé; el pobre era " un possible futur" de l'artesà, delcomerciant o del jornaler. En definitiva, el pobre era un element important i necessari en lamentalitat col×lectiva. L'hospici intentarà capgirar aquest panorama: dones soles, vídues, avisdesemparats, orfes, noies en perill de perdre la virginitat....tot el ventall de misèries humanes querecordaven al català que ell en podia formar part, desapareixeran dels pobles. L'hospici significaràuna neteja selectiva, classista en els pobles catalans. L'hospici plasmarà el pensament il×lustratdicotòmic que dividia els ciutadans en dues classes: productors i no productors. I la seva tasca seràeliminar els no productors: en primer lloc apartant-los dels productors per evitar la contaminació;en segon lloc reciclant-los en productors.

Tanmateix l'hospici, i no és aquest el lloc per insistir-hi, va fracassar com a lloc de reclusió i netejasocial. Ni es va millorar la productivitat del país ni es va aconseguir eliminar totalment els rodamónsni els ociosos. Paral×lelament, el poble rebutjà l'hospici. I defensà els seus pobres !! Els bansconstants del bisbe Lorenzana i el corregidor gironí o barcelonès són prou eloqüents com perobservar una ocultació dels pobres de cara a la justícia. Els pobles no enviaven els seus pobres al'hospici, i aquests entraven en comptagotes, perseguits i "caçats" per oficials expressament nomenatsper aquesta funció, ja que els propis justícies locals feien la vista grossa A la llarga però el que síaconseguí la creació dels hospicis fou aquesta nova consideració del pobre com un delinqüent, comun marginat social que tindria la seva màxima expressió en la mentalitat burgesa-liberal del segleXIX. Els hospicis, malgrat fracassar, havien començat a preparar al poble a rebutjar els seus pobresi considerar la pobresa com a signe de fracàs social i d'estupidesa individual.

El final del segle XVIII reservava encara una altra sorpresa: el deficient estat de l'economiaespanyola obligà al ministre Godoy l'any 1798 a fer una desamortització dels béns d'hospicis,hospitals i altres institucions caritatives que si bé no va quallar plenament sí representava un avísper a futures actuacions. El poble menut, el català de poble, anava veient una creixent intromissióde l'estat en un tema que fins ara s'havia portat entre el propi poble i l'església local, o sigui el rectoro els monjos. El poble català anava veient que encara que fos ell qui fes la caritat aquestas'administrava cada vegada des de més lluny. Es preparava, sens dubte, l'estat liberal.

La Constitució de Cadis de 1812 abolí el règim senyorial i oficialment, desaparegueren els patronatsdels senyors sobre hospitals i institucions benèfiques, cas de Santa Coloma de Farners. Malgratretenir el patronat l'ajuntament a partir d'ara, la situació d'aquests hospitals quedarà fosca fins afinals de segle quan amb la creació dels Registres de la Propietat, els ajuntaments es faran seuslegalment aquests edificis que si bé posseïren al llarg de tot el XIX no n'eren propietaris, estant lasituació un xic confusa tot i que en línies generals cap antic patró senyorial reclamà cap dret depossessió o propietat.

La llei de 1822 que donava amplis poders als municipis en temes benèfics no es pogué aplicarpràcticament i no serà fins la Llei de 1849 i el reglament de 1852 que els pobles catalans podranaplicar els seus mecanismes assistencials a través de les creades Juntes de Beneficència. La idea decaritat, que persistirà, es barrejarà amb el concepte liberal de beneficència, entesa no com un dretdel ciutadà marginat, sinó com un control de l'estat per evitar aldarulls. Els Padrons de Pobres queefectuarà cada municipi en són una bona prova. El Padró, elaborat per la Junta de Beneficència iaprovat per l'ajuntament implicava, una vegada més, el control de l'elit sobre les capes més feblesde la societat: jornalers, vídues, avis, orfes. El clientelisme n'és una prova palpable i l'ús que en fa

288 de 297

l'ajuntament de Sant Feliu quan l'any 1883 vol expulsar la Junta Vidal és una clara mostra de lautilització dels pobres amb finalitats partidistes.

Si el Reglament de 1852 organitzava clarament el funcionament benèfic, tres anys més tard una altrallei vindria a capgirar aquest món: la Llei de Desamortització de 1855 tornava posar en entredit lacapacitat executiva dels municipis, a rastres sempre de les instàncies superiors. La llei obligava a lesinstitucions benèfiques ( hospitals en la majoria de pobles) a vendre's les seves propietats i béns icol×locar el 80% de les vendes en Deute Públic de l'Estat. Fou un vertader crit d'alerta que mostràuna vegada més la capacitat de supervivència i adaptació del poble davant una agressió externa. Lallei significà una altra empenta favorable als hospitals, ja que la majoria de llegats que es deixarena partir de la mateixa indicaven clarament que eren per fer obres i millorar les condicions higièniquesi sanitàries de l'hospital. Al mateix temps, la societat civil, temorosa de l'afany recaptador de l'estat,organitzarà uns mecanismes d'ajuda benèfica paral×lels a les instàncies oficials. Sant Feliu, peròmolts altres pobles, en són un paradigma: una bona afluència de diner producte bàsicament delsguixolencs que feren fortuna, portarà a la creació de les Juntes ( Junta d'Auxilis, Junta Surís..), bendotades econòmicament i deslligades totalment de l'entramat oficial.

Així, la caritat i beneficència catalana en la segona meitat del segle XIX quedarà organitzada de lasegüent manera:

a) La caritat cristiana clàssica, representada en dues institucions: la Conferència de Senyores de SantVicens de Paül n'és l'exemple més ampli i escampat arreu de Catalunya. L'ajuda directa al necessitatdonant-li aliments, roba i a voltes diners en metàl×lic perdurarà fins l'actualitat. Per l'altra costat, lacaritat cristiana ressorgirà amb les ordes religioses femenines que ocuparan tots els hospitalscatalans, controlant des d'ells el poder que havia anat perdent l'església des de mitjans segle XVIII.

b) Les institucions oficials: representades per l'Hospital i la Junta de Beneficència a nivell local i perl'Hospici, Hospital Provincial i Casa de Maternitat a nivell superior

c) Les iniciatives particulars: fruit d'una mentalitat burgesa emprenedora que no té cap mena deconfiança amb un estat llunyà, voraç recaptador, burocràtic i clientelista

d) Les associacions: en forma de cooperativisme i mutualisme, com a resposta defensiva davant laincapacitat de l'estat i dels patrons d'assegurar els mínims vitals.

Precisament aquest últim punt portarà, fracassada la política de la Restauració, a l'anomenada "qüestió social" amb la qual s'entrarà al segle XX. Uns inicis de segle on en els pobles es notarà moltlentament tota l'obra reformadora dels governs ( pensions, invalidesa, treball dones i nens...) i encanvi, una vegada més, seran els propis pobles, ells mateixos, prescindint una vegada més de l'estat,els que s'hauran d'organitzar per combatre les crisis periòdiques, en forma d'institucions fixes ( LaCaritat, a Santa Coloma de Farners) o efímeres i puntuals ( La Cuina Econòmica a Sant Feliu deGuíxols).

Uns anys també on els pobles s'adaptaran definitivament a les noves necessitats sanitàries i aniranreconvertint els seus hospitals: en les primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu mésimportant de la xarxa hospitalària catalana: l'aparició de les malalties infeccioses i contagioses i lautilització creixent de material mèdic i quirúrgic, aniran reconvertint els hospitals de pobres enclíniques. L'hospital deixarà de ser un lloc maleït en el qual coexistiran cada vegada més, malalts

289 de 297

passatgers provinents d'una Mútua o particulars, amb avis i àvies pobres i abandonats. Els anys trentaprecisament, la Sanitat triomfarà per sobre de la Beneficència en els hospitals locals. I això implicaràuna creixent preocupació de les autoritats municipals envers l'hospital, de forma que la partida depressupostos dedicat al mateix augmenta notablement en els anys trenta. Raons? Vàries, i entre altress'ha de consignar que ara l'hospital era més de tots, era un apartat més de l'administració local, erauna eina necessària no ja només per als pobres, sinó per a mutualistes, per a jornalers i artesans, pera obrers industrials i amos que eren atesos en determinades especialitats quirúrgiques. En definitiva,per electors.

I és precisament aquest canvi de mentalitat en relació a la visió de l'hospital que farà que la majoriade donacions es dirigeixin a aquest. Quedaran restes, anecdòtiques, de causes pies i fundacions ambclàusules especials i concretes, però serà l'hospital, com a nova casa de salut, a on anirà dirigida lacapacitat caritativa i benèfica, solidària ara ja, dels catalans. Si abans els donants oferien per simplealtruisme ja que no comptaven mai anar a raure a l'hospital, ara qui ofereix en vida sap que estàmillorant un servei que possiblement utilitzarà. Caritat, solidaritat o inversió de futur? De tot hihavia.

El franquisme tallà els intents renovadors i l'assistència social se'n tornà a dir beneficència. El lentprogrés aconseguit en el concepte i funcions de l'hospital quedaren aturats, i Acció Catòlica il'alcalde es convertiren en els dos punts referencials de la beneficència local, deixant a la Junta deBeneficència la gestió dels hospitals a cada poble. I no serà fins els anys setanta que ressorgirà enels mateixos pobles un nou sistema d'entendre la caritat. L'emigració arribada a la majoria de poblescatalans portarà darrera seu una profunda problemàtica social originada pel desarrelament del'immigrat, sous baixos, xoc de cultures i nivells de vida molt distanciats......Tot plegat originaràdesestructuracions no només en els nou arribats, sinó en els propis catalans. Els barris perifèrics i insalubres formaran part de molts pobles catalans. I un fenomen de convergència es donarà: lesnoves joventuts catòliques locals, que no han fet la guerra i només han viscut la postguerra de petits,començaran a qüestionar el paper de l'església i el seu alineament amb els rics i en el cas concretcatalà, amb el franquisme i tot el que significava de repressió de la llengua i la cultura. Aquestesjoventuts, atiades per capellans progressistes, començaran a denunciar situacions socials precàriesi si per un costat ajudaran a aquests nous pobres amb la creació del que s'anomenarà Caritas, perl'altra s'adonen que estan vivint en un estat incapaç de solucionar els problemes que planteja elmateix estat. A nivell social es tradueix en l'aparició de Caritas com a alternativa a la incapacitatmunicipal, provincial o estatal d'assumir el nou ordre que s'està creant en els pobles catalans.L'aparició de Caritas s'ha de veure doncs preferentment, no com una necessitat de certes personesd'ajudar als altres (que hi era, certament) sinó com la resposta d'un col×lectiu que comença a obrirels ulls i observa que l'estat no soluciona els problemes que l'envolten. Caritas tindrà més uncomponent de Justícia que no de Caritat. Tampoc es tracta de pensar que fou una revolució: Caritasestava controlada per la jerarquia eclesiàstica, formava part dels organismes oficials de Beneficència,però a nivell local és un intent de rebutjar un ordre establert, de buscar sortides on l'estat només hiposava ulls clucs, i sobretot i és important, sorgeix del propi col×lectiu cristià la primacia de laJustícia sobre la Caritat, pas essencial per arribar a la Solidaritat. El cristià actiu de poble dels anysseixanta, compromès amb el catalanisme, amb uns naixents ideals democràtics, no usarà la caritatper salvar-se ell mateix sinó per salvar al proïsme: Solidaritat.

Aquests procés es repetirà a partir dels anys vuitanta amb la globalització. La incapacitat delsorganismes internacionals per solucionar no ja les causes, sinó les conseqüències delsubdesenvolupament i la pobresa, portaran a la creació de les ONG,S que amb diversos aspectes,

290 de 297

facetes i llocs palien la inoperància d'uns organismes anquilosats, lents, burocràtics i per tant gensinnovadors.

A nivell institucional, els pobles catalans veuran, amb la Constitució de 1978 i les lleis que seguiran,reconeguts els seus drets essencials de previsió: invalidesa, malaltia, vellesa, orfandat, assistènciasanitària, i finalment l'atur. I es veurà reconegut com un dret del ciutadà, sense contraprestacions.Es treballi o no es treballi, si té el dret. Ciutadà, no súbdit. A nivell local, dos són els models catalansd'assistència, solidaritat, caritat o la barreja de les tres: el públic i el privat.

Els Serveis Primaris d'assistència pública parteixen també de dos supòsits diferents: local i/ocomarcal. Mentre la llei ordena que els municipis superiors a 20.000 habitants han de tenir els seusServeis Socials propis, dóna la possibilitat als pobles inferiors a 20.000 habitants a disposar d'unsServeis Socials gestionats des dels Consells Comarcals. Segons la història, idiosincràsia, capacitatde gerència, problemàtica social i perquè no dir-ho, color polític de cada consistori, cada municipis'ha organitzat al seu aire. I així en els dos casos analitzats, Sant Feliu de Guíxols manté una àmpliaxarxa de Serveis Socials mentre Santa Coloma l'ha traspassat al Consell Comarcal, malgrat manteniruna regidoria amb aquest nom.

Però continua l'assistència privada, entesa en sentit ampli com la que no pertany als organismespúblics. Aquesta assistència privada pot ser laica o religiosa, amb o sense ànim de lucre, individualo col×lectiva, institucional o associativa

Majoritàriament, en els pobles catalans, l'assistència social no té ànim de lucre i la podem dividir eninstitucional o associativa. La primera és la més típica: una institució, anomenada Fundacióparticular, regida normalment per un Patronat ( Asil Surís a Sant Feliu, Hospital geriàtric a SantaColoma) on les institucions públiques ( ajuntament, Consell Comarcal, Diputació) poden estar-hirepresentades però no ser-ne majoritàries. Responen a la històrica por i temor de la població ainvertir diners i esforços en institucions públiques que depenen d'avatars polítics incontrolables icíclics ( desamortitzacions, traspàs de fons de la institució assistencial a la municipal....) i que avuidia semblen suficientment reglamentats per evitar aquests traumes locals.

En segon lloc, les associacions. Associacions caritatives i associacions resolutives, totes necessàries.Entre les primeres cal destacar la més estesa per tot Catalunya, de caire religiós: Càrites. La sevafunció és resoldre els problemes immediats dels necessitats locals. No entra dins seu, a nivell local,resoldre les causes de la pobresa, sinó les seves conseqüències: alimentar, vestir, i dirigir al lloc mésadient al necessitat és la seva important tasca. En segon lloc, les associacions resolutives. Sónaquelles que normalment operen fora de la localitat, quasi sempre en l'anomenat Tercer Món: MansUnides o Intermón en són dos exponents. La seva funció és conscienciejar a la gent dels poblescatalans per tal que col×laborin econòmicament, no a resoldre les necessitats vitals directes d'un grupde necessitats, sinó a donar-los-hi els elements, estris i coneixements per tal que aquest grup puguiresoldre per ell mateix la seva subsistència.

3$87(6�3(5�$�/$3/,&$&,Ï�','¬&7,&$

L'última part del Projecte de llicència contemplava com a objectiu l'aplicació pràctica d'aquest treballa ESO com a crèdit variable o bé com a treball d'investigació en el segon curs de batxillerat.Aleshores, la investigació realitzada al llarg de la llicència permet marcar unes pautes per treballara nivell d'Ensenyament Secundari Obligatori el tema de la caritat-solidaritat en poblacions no

291 de 297

excessivament grans.

Al meu entendre el més adequat és la utilització de tota la�3DUW�7HzULFD de la investigació per partdel professor per muntar la base d'un Crèdit Variable: evolució doctrinària i filosòfica de la caritat,beneficència i solidaritat; evolució legislativa; relació entre beneficència i "qüestió social"; diversesformes de practicar la caritat, la beneficència i l'assistència social al llarg dels segles: causes pies,obres públiques, hospitals, olles públiques, associacions, mutualisme, ONG,S.....En definitiva,aquesta investigació de llicència retribuïda pretenia precisament oferir tota aquesta informació aqualsevol professor o departament.

Un cop organitzada la part teòrica, cal organitzar el treball amb els alumnes, la metodologia ques'usarà i el fet que s'investigarà. Cal considerar que tot dependrà de les )RQWV�GH�7UHEDOO que espuguin utilitzar, ja que no té sentit carregar la part teòrica sense que després l'alumne no puguiinvestigar en el seu entorn. Aleshores el professor ha de conèixer de quin material i documentaciódisposa : Arxiu municipal, Arxiu Comarcal, Arxiu parroquial, Arxiu associatiu i Bibliografia. Ésimportant perquè, al nivell en què es treballa, tampoc té sentit saber que han existit hospitals, causespies, fundacions....si no en resta material fàcilment consultable.

I és en funció de les Fonts de Treball disponibles que el professor muntarà tota l'activitat de lainvestigació, la 0DWqULD�D�,QYHVWLJDU. Aquesta s'investigarà del més proper al més llunyà i en ella jas'entrarà a organitzar el 7UHEDOO�G$U[LX i el 7UHEDOO�GH�&DPS, començant sempre per aquest últim.

El 7UHEDOO�GH�&DPS consisteix en la recollida d'informació per part dels alumnes en petits grupsmàxim de tres, de totes les organitzacions i institucions de caire benèfic-social existents actualmenten la seva població. La idea és retrospectiva: partir del que hi ha per veure què hi havia i perquèexisteix el que hi ha en l'actualitat.

El 7UHEDOO� GH�&DPS, d'acord amb les conclusions d'aquesta investigació, servirà per constatarl'existència dels diversos mecanismes assistencials: públics ( Ajuntament, Consell Comarcal), privats( si existeixen), socials religiosos i socials laics (sense ànim de lucre: ONG,S bàsicament). Laprimera fase del Treball de Camp serà doncs llistar aquests mecanismes d'ajut social i fer-ne unaprimera separació entre�$VVRFLDFLRQV ( Càrites, Mans Unides, ) i ,QVWLWXFLRQV ( Hospital, Asil, ServeisSocials, Geriàtric).

La segona fase del Treball de Camp consisteix en conèixer la finalitat de cada institució o associació,saber a qui es dirigeix, quins problemes intenta resoldre, quin àmbit agafa, com funciona....

La tercera fase del Treball de Camp consisteix en analitzar el funcionament actual d'aquestsmecanismes: ingressos, despeses, sistemes de recollida de fons, quotes de socis, publicitat....

L'alumne, finalitzat el Treball de Camp, ha aconseguit submergir-se en el tema. Sap que existeixenuns col×lectius marginals en el seu propi entorn que necessiten ajut. És el moment de la retrospecció,de la reflexió, d'aplicació del que ha après en la Part Teòrica: sempre han existit aquests col×lectius?Sempre en el poble s'ha actuat de la mateixa manera, amb els mateixos mecanismes? O bé han existital llarg dels anys altres sistemes d'ajut?

No es tracta evidentment de fer una tesi sobre les causes de la pobresa i la marginalitat: és el mésfàcil i primari a simple vista, però molt més complexa a mesura que s'utilitza l'anàlisi i no els tòpics.

292 de 297

Es tracta en canvi que l'alumne es pregunti com s'han solucionat aquests problemes i així poderentrar en el 7UHEDOO�G$U[LX.

Aquesta segona fase requereix una bona preparació prèvia per part del professor. Un ArxiuMunicipal, Parroquial o Comarcal no és, d'entrada, un lloc on alumnes de Quart d'ESO puguinconsultar alegrement la documentació. En primer lloc, el professor haurà mirat l'inventari de l'arxiucorresponent i la bibliografia que sobre el tema local existeixi. I de la Bibliografia precisament ésper on es començarà: l'alumne rebrà la bibliografia local que sobre el tema existeixi, la llegirà i escomentarà. Pràcticament cada poble té el seu erudit o historiador que en revistes locals o Centresd'Estudis Comarcals ha investigat i publicat sobre aquest tema, sobretot sobre els hospitals locals.Per aquí ha de començar l'alumne: conèixer tot el que hi ha publicat.

Després i només després, el professor guiarà als alumnes a l'Arxiu o Arxius i permetrà que esconsulti un fons molt concret d'un tema molt concret: per exemple, un estat de comptes del segleXIX de l'hospital local per comparar-ho amb un d'actual; o bé un Reglament antic per comparar-hotambé amb un d'actual, o les Actes de la Junta de Beneficència d'un període concret.

La consulta a l'Arxiu no ha de servir, insisteixo, en "trobar coses noves", en investigar, que no és lafeina dels alumnes, sinó en constatar "in situ" l'existència de mecanismes de defensa en el seu pobleanteriors als actuals. L'objectiu final és que a través de la Bibliografia i de l'Arxiu observin quinsmecanismes hi havia, quin sentit tenien ( per exemple, els dots de donzelles), quin concepte es teniad'un hospital de pobres, i sobretot qui s'encarregava de la caritat i assistència social ( església,ajuntament, particulars) per poder comparar en el moment actual qui se n'encarrega i poder aixíbuscar similituds i diferències.

�0(72'2/2*,$&RQIHFFLy�WHzULFD�GHO�&UqGLW�9DULDEOH�SHU�SDUW�GHO�3URIHVVRU7UHEDOO�GH�&DPS�$OXPQHV-LListat dels serveis que ofereix la comunitat-Breu investigació sobre cadascun: orígens, finalitat, titularitat, funcionament, financiació...7UHEDOO�G$U[LX�3URIHVVRU:-Seleccionar bibliografia local-Seleccionar fons documentals7UHEDOO�G$U[LX�$OXPQHV�-Resumir i elaborar petita història a través de la Bibliografia-Treballar directament amb la documentació original&RQFOXVLRQV�-Evolució de l'assistència social en la comunitat

293 de 297

9, %�,�%�/�,�2�*�5�$�)�,�$

ALONSO SECO, J.M: La asistencia social y los servicios sociales en España, Madrid 1997ÁLVAREZ-URíA, FERNANDO: Miserables y locos: Medicina mental y Orden Social en la Españadel siglo XIX, Barcelona 1983ANDERSON, MICHAEL : Aproximaciones a la historia de la familia occidental 1500-1914, Madrid 1988ANES, GONZALO : Las crisis agrarias en la España moderna, Madrid 1970ANES,G: " Sociedad y Economía " ponència Actas del Congreso Internacional sobre Carlos III yla Ilustración , Madrid 1989, Vol. IIARIAS MIRANDA, JOSé: Reseña histórica de la beneficencia española, Madrid 1862BALBíN DE UNQUERA, ANTONIO: Reseña histórica de la beneficencia, Madrid 1862BARBAZA, Y: El paisatge humà d ela Costa Brava, Barcelona 1966BARDET,J.P.: " La sociète et l'abandon "Enfance abandonnée et société en Europe. XIVè-XXèsiècle, Rome 1991BENASSAR, BARTOLOME: Los españoles: actitudes y mentalidad, Barcelona 1978BOADAS I RASET, J.:" Aproximació a les transformacions del litoral català a la primera meitat delsegle XVIII: el cas de Sant Feliu de Guíxols " Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya, Barcelona 1984, Volum IBORRELL I SABATER, MIQUEL: Santa Coloma de Farners al segle XVIII, Santa Coloma, 1997BORRELL I SABATER, MIQUEL: "Les lluites pel poder municipal entre el monestir i la vila deSant Feliu de GUíxols: la insaculació de l'any 1803" Estudis sobre el Baix Empordà, nº 15, 1996BORRELL I SABATER, MIQUEL: "La polèmica entre l'hospici de Girona i l'ajuntament de SantFeliu de Guíxols pel control de la caritat a finals del segle XVIII" Estudis del Baix Empordà, nº 16,1997BORRELL I SABATER, MIQUEL: "Els fills de pares incògnits: la xarxa asssitencial ganxona alsegle XVIII" Patrimoni i Història Local, Sant Feliu de Guíxols, 1996BOSCH CARRERA,Mo DOLORS: " Cataluña, una excepción al problema de los vagos " PEDRALBES, Revista d'història moderna, any VIII nº 8/I, Barcelona 1988CALLAHAN,J. WILLIAM:" Caridad, sociedad y economía en el siglo XVIII" Moneda yCrédito.Revista de Economía" nº 146, Madrid 1978CALLAHAN W.J:Iglesia, poder y sociedad en España 1750-1874, Madrid 1989CAMPORESI, PIERO: El pan salvaje, Madrid 1986CARASA SOTO, PEDRO: " La historia y los pobres : de las bienaventuranzas a la marginación"en Historia Social nº 13, Valencia 1992CARASA SOTO, PEDRO: Historia de la beneficiencia en Castilla y León Valladolid 1991CARASA SOTO, PEDRO: " La pobreza y la asistencia en la historiografia española contemporánea" Hispania, nº 176, Madrid 1990CARBONELL, MONTSERRAT : Sobreviure a Barcelona. Dones, pobresa i assistència al segleXVIII, Barcelona 1997

294 de 297

CARBONELL, MONTSERRAT: " El treball de les dones a la Catalunya moderna" Més enllà delsilenci: les dones a la història de Catalunya, Barcelona 1988CARBONELL,MONTSERRAT i CARRASCO,EVA:"Pobres, rebels i prostitutes: dones imarginació en l'antic règim ", L'Avenç nº 142 Barcelona 1990CARRERAS PANCHON, ANTONIO: El problema del niño expósito en la España ilustrada,Salamanca 1977CARRERA, MARTA : " La història de les mentalitats col.lectives a Catalunya", L'Avenç nº 106,Barcelona 1987CASADO., DEMETRIO: Introducción a los servicios sociales , Madrid 1994CASEY,J, CHACON,F et alter : La familia en la España mediterránea, Barcelona 1987CASTELLS, NARCIS I ALBERCH, RAMON : La població de Girona. Segles XIV - XX, Girona1985CASTELLS,N. PUIGDEVALL,N I REIXACH F:L'hospital de Santa Caterina, Girona 1989CASTRO, DEMETRIO: "La acción social en 1800-1868" Historia de la Acción Social Pública enEspaña, Madrid 1990CODINA, ANGEL:" Consells als hereus " Revista de Girona nº 79, Girona 1977CONGOST I COLOMER, ROSA: Notes de societat. La Selva 1768-1862, Santa. Coloma de Farners1992CONGOST, ROSA: Els propietaris i els altres: la regió de Girona 1768-1862, Vic 1990CRUZ, RAFAEL: " La Républica y la Guerra Civil" Historia de la Acción Social Pública enEspaña, Madrid 1990CUESTA, BERNARDO: Globalización, Pobreza y Responsabilidad solidaria, Salamanca 1997DE LA CALLE VELASCO, Mª DOLORES: " Sobre los orígnes del Estado social en España", Ayer,nº 25, Madrid 1997DIEZ R., FERNANDO: " Estructura social y sistema benéfico-asistencial en la ciudad pre-industrial" Historia Social nº 13, València 1992DOMINGUEZ ORTIZ, ANTONIO: Sociedad y estado en el siglo XVIII español, Barcelona 1976ELORZA, ANTONIO: "El pauperismo y las asociaciones obreras en España 1833-1868" Estudiosde Historia Social, nº 10-11, Madrid 1979ESTEBAN DE VEGA, MARIANO, Coord: "Pobreza, Beneficencia y Política Social", Ayer, nº 25,Madrid 1997ESTEBAN DE VEGA, MARIANO: "La Asistencia liberal española" Historia Social nº 13 València1992FATICA,M: Il problema della mendicità nell'Europa moderna. Secoli XVI-XVIII, Napoli 1992FELIPE MONLAU, PEDRO: Remedios del Pauperismo, Madrid 1846, facsímil Estudios deHistoria Social nº 10-.11, Madrid 1979FERNANDEZ UGARTE, MARIA et aliï: Linaje, familia y marginación en España ( ss. XII - XIX), Múrcia 1992FERRER I GIRONÈS, FRANCESC : L'economia del set-cents a les comarques gironines, Girona1993FERRER I GIRONÈS, FRANCESC: Els moviments socials a les comarques gironines, Girona, 1998FOESSA, Informe: "V Informe sociológico sobre la situación social en España. Sociedad para todosen el año 2000", Revista Documentación Social Madrid 1995FONTANA, J.: " La fi de l'Antic Règim i la industrialització 1787 - 1868 ", Història de Catalunya, Vol. V, Barcelona 1988FOUCAULT,M.: Vigilar y castigar, Madrid 1978GARCéS SANAGUSTíN, ANGEL: Las prestaciones económicas en el ámbito de la protecciónasistencial, Barcelona 1998

295 de 297

GARCíA, MARGARITA: " La Acción Social en 1939-1975" Historia de la Acción Social Públicaen España, Madrid 1990GARCíA MARíN, JORGE: Aproximación sociológica a los servicios sociales, La Coruña, 1993GENERALITAT DE CATALUNYA: Legislació bàsica del Sistema Català de Serveis Socials,Barcelona 1994GENERALITAT DE CATALUNYA: Disposicions Generals de Serveis Socials, Barcelona, 1992GEREMEK, BRONISLAW: La piedad y la horca (Historia de la miseria y la caridad en Europa ), Madrid 1989GEREMEK,B: La estirpe de Caín. La imagen de los vagabundos y de los pobres en las literaturaseuropeas de los siglos XV al XVII, Madrid 1991GOGLIN, JEAN-LOUIS: Les misérables dans l'Occident médieval, París 1976GRACIA CARCAMO,J. Mendigos y vagabundos en Vizcaya ( 1766-1833), Bilbao 1993GRAS,M I PEREZ,M.A: " Alimentació i societat a la Catalunya Moderna " Pedralbes. Revistad'Història Moderna nº 11 Barcelona 1991GUILLÉN, ANA M.: " Un siglo d eprevisión social en España", Ayer, nº 25, Madrid 1997GUILLERÉ, CHRISTIAN: " Assistance et charité à Gérone au début du XIVème siécle " Lapobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, Barcelona 1981 Vol IGUTIéRREZ, MERCEDES: " Crisis social y acción pública en el último cuarto del siglo XIX" Historia de la Acción Social Pública en España, Madrid 1990GUTTON J.P.: La société et les pauvres en Europe ( XVIéme-XVIIIéme siècles ) París 1974HERNáNDEZ IGLESIAS, FERMíN: La Beneficencia en España, Madrid 1876HERNÁNDEZ S: "La cuina econòmica de Sant Feliu de Guíxols (1915-1918) Patrimoni i Històrialocal, Sant Feliu 1996HERR,R: España y la revolución del siglo XVIII , Madrid 1973HUFTON, O.H.: " Los horizontes del pueblo: vida y muerte entre los más pobres " El siglo XVIII,Barcelona 1972HUNECKE,V: " Intensità e fluttuazioni degle abbandoni dal XV al XIX secolo" Enfanceabandonnée et société en Europe. XIVè-XXè siècle, Rome 1991JIMÉNEZ, ÀNGEL: Sant Feliu de Guíxols: Una lectura històrica, Sant Feliu 1998JIMÉNEZ, ÀNGEL: La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu 1995JIMÉNEZ, ÀNGEL: "Moviment corporatiu a Sant Feliu de Guíxols" Estudis del Baix Empordà, nº2, 1983JIMÉNEZ , ÀNGEL: " Primer semestre de crisi social a Sant Feliu de Guíxols, als inicis de ladepresió econòmica de la primera guerra mundial ( juliol 1914-gener 1915), Patrimoni i històrialocal, Sant Feliu 1996JIMENEZ DE SALAS, MARIA: Historia de la asistemcia social en España en la Edad Moderna,Madrid 1958JULIÀ, BENET: " Notes guixolenques del segle XVIII " Revista de Girona nº 105, 106, 108, 127JULIÀ, BENET: "Comentari sobre el Sant Feliu del s. XVIII", Publicacions del Museu Municipal1980, nº 2JULIÀ, BENET: "Cultura guixolenca del XVIII" Ancora nº 2100, Sant Feliu de Guíxols,1988JULIÀ, BENET "Afliccions econòmiques dels guixolencs després de la Guerra Successió" Estudissobre Temes del Baix Empordà 1986 nº 5JULIÀ, BENET: "Solidaritat guixolenca. Segle XIX" Estudis del Baix Empordà, nº 15, 1996KRAUSE, MARIANNE: " La legislación sobre beneficencia a finales del siglo XIX" Historia dela Acción Social Pública en España, Madrid 1990LASLETT,P.: El mundo que hemos perdido, explorado de nuevo, Madrid 1987LOPEZ ALONSO, CARMEN: La pobreza en la España medieval Madrid 1986

296 de 297

LóPEZ ALONSO, CARMEN: "La Pobreza en el pensamiento político de la primera mitad del sigloXIX" Historia Social nº 13, València , 1992LóPEZ ALONSO, CARMEN: "La acción social en el Antiguo Régimen" Historia de la AcciónSocial Pública en España, Madrid 1990LOPEZ ALONSO, CARMEN, Coord: Cuatro siglos de acción social: de la beneficiencia al bienestarsocial Madrid 1988LóPEZ KELLER, ESTRELLA: " Hacia la quiebra de la mentalidad liberal" Historia de la AcciónSocial Pública en España, Madrid 1990LYS,C - SOLY,H.:Pobreza y capitalismo en la Europa preindustrial 1350-1850, Madrid 1984MARTíNEZ, ESTHER: " El nacimiento de los Seguros Sociales" Historia de la Acción SocialPública en España, Madrid 1990MARTÍNEZ SHAW, C. Coord: " L'assistència pública a la Barcelona Moderna " L'Avenç nº 190,Barcelona 1986MAZA ZORRILLA, ELENA: "La horizontalidad de las solidaridades. El mutualismo en la Españacontemporànea", Ayer, nº 25, Madrid 1997MIRó, JOSEP ET ALIï: La Catalunya Pobra, Barcelona 1974MONTANARI, MASSIMO: El hambre y la abundancia. Historia de la alimentación en Europa ,Barcelona 1993MONTERO, FELICIANO: Orígenes y antecedentes de la Previsión SocialMONTOJO MONTOJO, V ( ed ): Linaje, familia y marginación en España (ss. XIII-XIX) Murcia1992NADAL, JORDI: La población española. Siglos XVI a XX, Barcelona 1973OLLER CASTELLO, TONI : " La atención institucionalizada de la marginación en la edadmoderna" La història i els joves historiadors catalans, Barcelona 1984PALACIO MORENO, J.I.: La Institucionalización de la Reforma Social en España (1883-1924),Madrid 1988PALOMEUQE LÓPEZ, MANUEL: "La intervención normativa del Estado en la "cuestión social"en la España del siglo XIX", Ayer, nº 25, Madrid 1997PEREZ ESTEVEZ, ROSA: El problema de los vagos en la España del siglo XVIII, Madrid 1976PÉREZ, XAVIER: "Santa Coloma l'any 1894", Programa Festa Major 1994PEREZ MOREDA, VICENTE : " Consum deficitari, fam i crisis demogràfica a l'Espanya dels seglesXVI-XIX " Estudios de Historia Agraria nº 5, Barcelona 1985PLAN Integral de Desarrollo de los Servicios Sociales en Barcelona, Barcelona 1997PUIGVERT I SOLÀ, JOAQUIM M. :"Miséries de l'any 1764. Narració d'una crisi alimentària al'antic régim per un clergue de la comarca de La Selva" Manuscrits nº 1, Barcelona 1985PUJOL, JORDI: L'Estat del Benestar: el repte de la solidaritat, Barcelona, 1996ROCA, S: Hospital municipal de enfermos pobres de San Feliu.Reseña histórica del mismo ymemoria de la administración" S.Feliu de Guíxols 1915RULLE, MICHEL: " El Montepío obrero: anacronismo o modelo?" Estudios de Historia Social, nº30, Madrid 1984RUMEU DE ARMAS, ANTONIO: Historia de la Previsión Social en España, Madrid, 1942-44SARRAILH, JEAN: La España Ilustrada de la segunda mitad del s. XVIII, Madrid 1979SOUBEYROUX, JACQUES: " El encuentro del pobre y la sociedad: asistencia y represión en elMadrid del siglo XVIII" Estudios de Historia Social nº 20-21, Madrid 1982THOMPSON,E.P.: Tradición, revuelta y consciencia de clase Barcelona 1979TORRENT , JOAN: " Benefactors guixolencs. Antoni Vidal (1806-1868), Estudis del BaixEmpordà, nº 7, 1988TRINIDAD FERNANDEZ, PEDRO:" Penalidad y gobierno de la pobreza en el Antiguo Régimen"

297 de 297

Estudios de Historia Social nº 48-49, Madrid 1989TRINIDAD FERNáNDEZ, PEDRO: " Trabajo y pobreza en la primera industrialización" Historiade la Acción Social Pública en España, Madrid 1990VELAZQUEZ MARTINEZ, M: Desigualdad, indigencia y marginación social en la Españailustrada: Las cinco clases de pobres de Pedro Rodríguez Campomanes, Murcia 1991VVAA Historia de la Acción Social Pública en España, Madrid 1990VVAA: "La pobreza en España, hoy", Revista de Documentación Social nº 96, Madrid 1994V.V.A.A."ESPAÑA en el siglo XVIII: homenaje a P. Vilar " Barcelona 1985VALLECILLO CAPILLA, MANUEL: Politica demográfica y realidad social en la España de laIlustración. La situación del niño expósito en Granada 1753-1814, Granada 1990VILAR, PIERRE : Catalunya l'Espanya moderna, Barcelona 1986WOOLF, STUART : Los pobres en la Europa moderna, Barcelona 1989WOOLF,S, director Espaces et familles dans l'Europe du sud a l'age moderne, París 1993WOOLF, S: "Els pobres i què fer-ne: un debat a l'època de la Restauració a Europa i Itàlia " Recerques nº 24 Barcelona YÁÑEZ, CÈSAR: "L'emigració guixolenca a Amèroca durant el segle XIX", L'avenç, nº 99, 1986