Carles Cuerva Claver 17 de juny de 2011 Tutora: Sònia Diaz

“Això vol dir que qui dóna contingut i forma a aquesta xarxa sou vosaltres” www.escolescompromeses.org

ÍNDEX

1 Identificació de les practiques polítiques ....... .......... 7

2 Justificació de l’elecció del centre i de l’àmbit de les

pràctiques polítiques .............................. .......................... 8

3 Definició del sector o àmbit de les pràctiques ... ...... 9

4 Caracterització del centre de pràctiques......... ........ 11

4.1 Òrgans de govern............................... .................. 11

5 El Pla de Treball de les pràctiques polítiques i el seu

desenvolupament.................................... ........................ 13

6 Desenvolupament del Pla de Treball de les

Pràctiques Polítiques.............................. ........................ 14

7 Valoració del centre de pràctiques ............... ........... 16

8 Valoració de les pràctiques polítiques realitzade s. 17

9 Documentació consultada .......................... .............. 18

1 Identificació de les practiques polítiques El centre on s’han realitzat les pràctiques ha estat la Fundació Rafael Campalans, ubicada al carrer Trafalgar, 12, entresòl, 1a, de Barcelona. Concretament, s’ha treballat al departament d’Anàlisi de Polítiques Públiques, dirigit per Mireia Bel, sota la direcció de Jaume Bellmunt, secretari de la citada fundació. L’inici de les pràctiques van ser el 12 d’abril i el final el 10 de juny de 2011, amb una pausa temporal degut a les eleccions municipals que es van celebrar el dia 22 de maig de 2011. L’horari de treball va estar vinculat al meu propi horari laboral, assisstint en general els dimecres i dijous tarda, de 16.00 a 18.00, i els matins de dijous i divendres de 9.00 a 14.00.

8

2 Justificació de l’elecció del centre i de l’àmbit de les pràctiques polítiques

L’elecció del centre de pràctiques s’inicia en el moment que l’equip directiu del Màster planteja als alumnes si volen realitzar el treball final de màster o volen realitzar les pràctiques polítiques. En aquell moment, el meu desig personal era realitzar les pràctiques a alguna institució en referència a les infrastructures, ja sigui el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya o el Ministeri de Foment. En el primer cas va ser impossible pel canvi de color polític de la institució, i en el segon cas no es va poder aconseguir. Llavors aparegué la possibilitat de realitzar-les a l’Àrea d’Infrastructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, però al final tampoc pogué ser. Finalment, sorgí l’oportunitat de realitzar-les a la Fundació Rafael Campalans, la qual estava iniciant un estudi per avaluar de manera objectiva l’acció dels governs de progrés a la Generalitat de Catalunya (2003-2010), i en el cas que m’imcumbeix, un estudi sobre el plantejament de les infrastructures, sota el nom de “La Catalunya en xarxa: més aprop de la Catalunya-ciutat?”. Per experiència prèvia com a càrrec administratiu del grup municipal de l’Entesa per Igualada (PSC-ICV) i com a interès personal, l’obra de govern en referència a les infrastructures la coneixia, per tant podia ser un estudi interessant d’iniciar. Tot i no conèixer l’entitat prèviament més a fons, però ho vaig trobar una opció interessant.

9

3 Definició del sector o àmbit de les pràctiques L’àmbit de les pràctiques, com s’ha indicat anteriorment, és l’avaluació de polítiques públiques, concretament les polítiques públiques d’infrastructures desenvolupades pels Governs de la Generalitat dirigits per Pasqual Maragall i José Montilla. L’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), institució formada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Jaume Bofill, opina que l’avaluació de polítiques públiques consisteix a analitzar i valorar el seu disseny, la seva implementació, els seus resultats i efectes finals, i la relació entre recursos emprats i impactes finals obtinguts, sempre amb relació a les problemàtiques socials o situacions de partida que motiven l’actuació pública. L’avaluació permet conèixer com es desenvolupen les politiques i quin valor final aporten a la societat. És, per tant, una eina molt valuosa de millora de l’acció de govern i també de rendició de comptes a la ciutadania. Ivàlua resumeix en 4 punts el per què pot ser interessant avaluar una política pública:

1. Per generar coneixement útil per a la presa de decisions sobre com funcionen les polítiques públiques i quins efectes reals tenen sobre les problemàtiques socials que les motiven

2. Per millorar l’eficàcia de l’acció de govern, promovent dissenys de polítiques públiques de més qualitat i el seguiment sistemàtic dels seus resultats i impactes

3. Per millorar l’eficiència de l’acció de govern, mitjançant la mesura sistemàtica de la relació recursos / resultats de les polítiques i programes públics

4. Per facilitar el rendiment de comptes dels governants a la ciutadania i la transparència en l’acció de govern

Els beneficis concrets que aporta l’avaluació per als decisors públics és permetre millorar la qualitat de les polítiques públiques perquè posa a disposició dels governants informació rigorosa sobre:

• els problemes socials que fan necessària una actuació pública • les diferents alternatives que un directiu públic pot prendre en

consideració a l’hora d’abordar els problemes socials • la bondat del disseny estratègic i operatiu de les actuacions públiques • la qualitat en la provisió de serveis o en l’execució de les activitats

previstes (compliment de la programació; nivell de satisfacció d’usuaris; recursos consumits...)

• el públic objectiu al que realment s’està adreçant la política i si és el previst inicialment o no

• els efectes o impactes reals que, finalment, s’han aconseguit • la relació entre els efectes o impactes i el cost necessari per generar-los

10

Els beneficis concrets que per la ciutadania aporta la difusió dels resultats de l’avaluació és permetre una més gran transparència en l’acció de govern i una major responsabilització i rendiment de comptes per part dels poders públics davant la ciutadania. Promou, per tant, una participació informada de la ciutadania en els afers públics.

11

4 Caracterització del centre de pràctiques La Fundació Rafael Campalans és una entitat sense ànim de lucre que es constitueix el 1979 que, a través de la recerca i l'anàlisi, té com a objectiu principal la difusió del pensament socialista democràtic. Laboratori d'idees del PSC, la nostra Fundació desenvolupa la seva feina al voltant de cinc grans eixos: impulsar la reflexió entorn al federalisme; seguir l'evolució del debat sobre la socialdemocràcia; elaborar estudis sobre polítiques de benestar; oferir idees per tal d'avançar en la construcció europea; i avaluar i elaborar propostes d'implementació de polítiques d'immigració. La Fundació difon la seva recerca a través de l'edició de diverses publicacions periòdiques, d'entre les quals destaquen la nova col·lecció frc Llibres, la Revista FRC de Debat Polític i els Papers de la Fundació. A més, des de la Fundació s'impulsa l'organització de conferències i seminaris, i la coordinació de grups de treball, dels quals sorgeixen treballs monogràfics que s'editen dins la nostra col·lecció Debats.

4.1 Òrgans de govern La Fundació Rafael Campalans es regeix per un Patronat i una Comissió Executiva. El Patronat és qui fixa les línies generals de l'activitat de la Fundació i és integrat per un màxim de 50 persones, elegides per la Comissió Executiva del PSC. La Comissió Executiva de la Fundació és qui té cura d'aplicar els acords fixats pel Patronat i està integrada pel president, el director, el secretari, el tresorer i membres del Patronat. President: Isidre Molas Batllori Secretari: Jaume Bellmunt Tresorera: Núria Pey de la Iglesia Vocals: Meritxell Batet Lamaña Marcel Prunera Rocío Martínez-Sampere Rodrigo Lidia Santos Arnau Director: Albert Aixalà Blanch

12

Relacions institucionals i internacionals: Esther Niubó Secretaria i Administració: Cristina López, Asel·la Viñas, Carles Aumedes Comunicació i Publicacions: Cristina González Edicions: Rafael Pascuet Arxiu Històric: Laura Durendes Anàlisi Electoral: Francesca Parodi Anàlisi de Polítiques Públiques: Mireia Bel

13

5 El Pla de Treball de les pràctiques polítiques i el seu desenvolupament

Com s’ha citat anteriorment, l’objectiu era l’anàlisi de les polítiques dels governs catalanistes i d’esquerres. Concretament, efectuar els treballs preparatoris per procedir a una descripció analítica de les polítiques aplicades pels governs catalanistes i d’esquerres entre el desembre de 2003 i el desembre de 2010. El senyor Bellmunt els va plantejar tres possibles vies per realitzar aquest treball de plantejament:

1. Cenyir-se a l’estructura del govern i de l’administració. Probablement es simplifiqui així la recerca, però a costa de perdre la necessària flexibilitat per copsar la transversalitat de les polítiques.

2. Cenyir-se a un esquema convencional de polítiques públiques (Polítiques de sanitat, polítiques d’habitatge, polítiques de seguretat ciutadana,...). En certa manera, es reprodueixen els problemes de la primera opció, encara que es doni més marge a la transversalitat.

3. Plantejament problemàtic que inclogués d’entrada una certa tesi i que per tant tingués una orientació qualitativa, de manera que el punt de partida fos la intencionalitat programàtica per poder confrontar-la amb les realitzacions posteriors. En el cas que ens toca, “La Catalunya en xarxa: més aprop de la Catalunya-ciutat”.

Finalment es va optar per aquest últim punt, ja que el meu coneixement del tema veia clar aquesta línia. Les tasques a realitzar previstes van ser:

• Identificar i localitzar les fonts documentals originals. • Identificar la bibliografia existent • Identificar i localitzar persones clau. • Elaborar un esquema conceptual per poder buidar la informació. • Buidar fonts i bibliografia

14

6 Desenvolupament del Pla de Treball de les Pràctiques Polítiques

El desenvolupament del Pla de Treball es va decidir, atenent el calendari electoral i la disponibilitat de temps dels dos alumnes que començàvem les pràctiques a la Fundació Rafael Campalans, que hores presencials a la Fundació serien com a mínim la meitat de les hores de pràctiques i la resta serien hores a treballar personalment fora la fundació. La Fundació va posar a disposició els fons de la mateixa, però destaca en especial un fons digital amb l’acció de govern dels anys 2003 fins el 2010. Aquest fons incloïa preguntes parlamentàries, discursos del President, balanços, argumentaris, resums, explicacions, i dades comparatives de l’acció de govern, entre d’altres. D’aquests, destacaria la presència dels balanços de govern, els quals en el seu moment van ser publicats i penjats a les webs dels departament administratius corresponents de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquí, el primer pas va ser consultar aquest fons digital, sobretot el que fa al pla de Govern i el seu balanç. D’aquí es van poder extreure uns primers punts a desenvolupar per poder demostrar el títol del treball. Amb això, vaig iniciar la redacció del document-treball que adjunto com annex, el qual establia l’anàlisi de les xarxes d’infrastructures, enteses com les de transports, energia, residus i telecomunicacions, en tres punts de vista:

• La dicotomia Barcelona- Madrid. • La dicotomia centralisme/nacionalisme i xarxa/socialisme. • La planificació de les xarxes, del separatisme a la integració.

De tots tres, els dos primers són molt clarament polítics, l’últim és més tècnic. Amb tot, aquest plantejament de l’anàlisi va ser enviat a Jaume Bellmunt el qual comentà que no estava tant segur del segon, ja que històricament s’havia acusat el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) d’ésser excessivament metropolità, de Barcelona. Paral·lelament, vaig recordar que l’any 2010 la Generalitat havia organitzat justament una exposició al Palau Robert sobre les xarxes d’infrastructures, de les comentades anteriorment, la qual vaig poder visitar, i que exemplificava el model de país que volien les forces d’esquerres, fonamentalment el PSC, partit que dirigia la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. Apart d’això, es va recopilar altre bibliografia d’interès, com els documents d’anàlisi del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el catàleg de l’exposició de 150 anys d’obres públiques a Catalunya o el Pacte Nacional d’Infrastructures. També comentar l’existència del document “Catalunya cap al 2020. Visions sobre el futur del territori” (Generalitat, 2003) , el qual en un dels seus punts diu:

“Cal continuar insistint en les actuacions més emblemàtiques de promoció de la identitat, la cohesió social i el reequilibri dutes a

15

terme els darrers anys, com TV3, el desplegament territorial dels Mossos d’Esquadra, l’Eix transversal o el Canal Segarra-Garrigues, els polígons de l’INCASOL o les polítiques de Benestar Social, per exemple. “

Amb aquest recull bibliogràfic es podia fer una primera aproximació a l`anàlisi de les polítiques d’infrastructures dels governs de progrés. Amb tot, es de considerar important que a partir de la lectura del llibre “Espanya, capital París” de Germà Bel es poden trobar algunes de les bases per tal de poder verificar el fet que el nacionalisme català tendeix al centralisme barceloní, encara que no ho pugui admetre, cosa la qual Pasqual Maragall, ex-President de la Generalitat de Catalunya, va anomenar “Barcelonisme avergonyant”. Una de les altres línies per poder verificar la diferència de polítiques d’infrastructures és a través dels planejaments sectorials de les mateixes. Citant els casos del Pla d’Infrastructures Ferroviàries de Catalunya 2003 – 2025 de l’últim govern de CiU, on les actuacions ferroviàries majoritàriament estan situades a enfortir el centralisme barceloní, plantejant d’una manera efímera actuacions que tendissin a trencar la radialitat d’aquestes infrastructures. O el cas de l’Eix Transversal Viari el qual es va plantejar petit, coneixedors que seria una infraestructura viària d’alt ús, i l’èxit del mateix ha donat la raó. O el fet que els eixos no radials, com el cas de l’Eix Diagonal, tingués una previsió llarga de finalització amb CiU i en canvi amb els governs de progrés es posés tot sencer en construcció. De l’anàlisi pressupostari, el qual s’ha fet una petit aproximació, destaca el fet que la L9 del metro copsa un volum d’inversions molt elevat, marcant d’una manera decidida les balances d’inversions de les comarques. Aquest fet cal tenir-lo present en l`anàlisi pressupostari, tot recordant que va ser una obra iniciada a bombo i plateret per CiU el 2003, la qual no disposava de tots els seus estudis de costos, però sense plantejar cap gran obra fora de l’àmbit metropolità per tal de compensar aquest greuge comparatiu.

16

7 Valoració del centre de pràctiques Pel que fa la valoració del centre de pràctiques, les instal·lacions estaven en bon estat, i els equipaments per fer el treball també. El fons digital d’acció de govern considero que és molt interessant per treballar-lo, i a més és una molt bona feta per la Fundació. Amb tot, per part del personal de la Fundació no hi hagut molta interacció dialèctica, però el tracte ha estat del tot correcte.

17

8 Valoració de les pràctiques polítiques realitzade s El tema de les infraestructures és una passió professional i personal, de manera que l’anàlisi de les mateixes també suposa una gran passió. I crec que ha estat molt positiu el fet de poder marcar unes pautes d’un anàlisi que la mateixa activitat política m’ha portat a fer per tal que l’Ajuntament d’Igualada pogués presentar al·legacions als planejaments que anaven sorgint. D’aquesta manera, per aquesta part la valoració que en faig és positiva per haver descobert una manera de veure les infrastructures diferent, però quelcom interessant. No obstant, en quan a aprenentatge polític certifico que no ha estat abundant ja que la meva visió ha estat més tècnica que política, i crec que m’ha faltat algú amb més punt de vista polític per analitzar els temes. Segurament la falta de temps m’ha impedit aprofundir en temes que crec poden ser d’interès per explicar a la ciutadania i societat en general les diferències de models que tenen Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya.

18

9 Documentació consultada “Obres públiques a Catalunya: present, passat i futur”, Real Academia de Ingeniería, 2003

• Llibre fruït d’una exposició del mateix any que permet una visió de l’evolució de les infraestructures i el seu planejament.

“Pacte Nacional d’Infraestructures” “Espais”, Revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques “Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015” “Observatori de projectes i debats territorials a Catalunya”, http://territori.scot.cat

• Pàgina web que permet la consulta de projectes o debats territorials específics, amb un recull i repàs històric de cadascun d’ells.

• El fet que anualment es vagin actualitzant els debats ho converteix en una eina de consulta indispensable.

• Els projectes són relatius a tot tipus d’infarestructures. “Informe Ordenació del Territori i Urbanisme”, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, 09/09/2010 “Informe Transports”, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, 09/09/2010 Germà Bel “Ferrocarril i transports” http://youtu.be/5RMyqzaV8s8 “Espanya, capital París”, Germà Bel, 2010 Fons digital d’acció de govern de la Generalitat de Catalunya, 2003-2010. “Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori”, Mcrit, Generalitat de Catalunya, 2003.

ANNEX

1

LLAA CCAATTAALLUUNNYYAA EENN XXAARRXXAA:: MMÉÉSS AAPPRROOPP DDEE LLAA

CCAATTAALLUUNNYYAA--CCIIUUTTAATT?? PPLLAANNTTEEJJAAMMEENNTT -- AANNTTEECCEEDDEENNTTSS La concepció de les infraestructures i el planejament territorial ha estat sempre motiu de controvèrsia política al llarg de la història del nostre país. Així, el disseny de les infraestructures, especialment les de transport han motivat un ampli debat sobre la idoneïtat del pas de les mateixes, debat que ha anat creixent conforme la democràcia avançava al nostre país i la societat civil ha tingut una major possibilitat d’emetre el seu judici i valorar els esdeveniments. En el cas català, ens trobem que el debat s’ha dirigit en tres direccions. La primera la trobem amb l’eterna comparativa Barcelona – Madrid, una endèmica rivalitat política, social i esportiva que ha centrat en aquests dos municipis el pes de Catalunya i d’Espanya, respectivament. Això traslladat a les infraestructures ha suposat que hi hagués una certa competició en qui en feia més d’infraestructures en virtut de poder justificar qui ho feia millor. En aquest debat hi ha jugat el govern de la Generalitat, però també el govern central. La segona direcció la trobem en el debat sobre el centralisme dels serveis i infraestructures. La concepció territorial del nacionalisme tendeix a concentrar poder en un punt, i dirigir les inversions per què aquest esdevingui cada vegada més important, més ben dotat, més sobredimensionat. Això ho fa per situar la ciutat capital com a símbol del país (o estat), i remarcar-ne el seu pes específic. En canvi, les forces de progrés tendeixen a establir o construir xarxes, entenent l’equilibri territorial com un dret d’accessibilitat en el seu sentit ampli de la paraula. D’aquesta manera, en comptes d’haver-hi un megapol central existeix un gran pol liderador que és acompanyat per altres de mitjans i petits. La tercera direcció la trobem en el debat sobre la planificació de les xarxes de infrastructures, històricament dissenyades i pensades de manera separada, però que la necessitat de buscar una major eficiència i eficàcia en la construcció d’infaestructures ha portat a tenir una visió més integradora del conjunt, i per tant optimitzadora de recursos econòmics i territorials, entenent-se territorials com ocupació del sòl. De les tres direccions citades, és la que té menys caràcter polític a priori.

ANNEX

2

PPLLAANNTTEEJJAAMMEENNTT –– LLEESS CCLLAAUUSS Atenent a les tres direccions de debat marcades anteriorment, la valoració de l’obra dels governs progressistes que han governat Catalunya entre 2003 i 2007 hauria de seguir les tres òptiques citades, ja que es creu que podria ser la forma òptima per poder encarar una valoració transversal del tema. El per què del nom de l’anàlisi podria ser “La Catalunya en xarxa: més a prop de la Catalunya-ciutat” parteix principalment de la segona òptica citada, en la contraposició dels plantejaments centralistes que té el nacionalisme conservador que va governar des del 1980 fins el 2003 i els plantejaments en xarxa de les forces progressistes, les quals copien i traslladen com a model de país el model de ciutat que han anat teixit com a forces municipalistes majoritàries. En certa manera, el model federal que el PSC defensa, un model de col·laboració, de xarxa, seria un possible exemple.

ANNEX

3

AAPPRROOXXIIMMAACCIIÓÓ AA LLAA LLÍÍNNIIAA CCEENNTTRRAALLIISSMMEE -- XXAARRXXAA Germà Bel al seu llibre “Espanya, capital París”, quan parla del centralisme espanyol, explica que:

• L’homogeneïtat territorial era fruït d’una visió nacionalista, ja que perseguia el “objetivo no explícito (y posiblemente inconsciente, de tanto como creían en la realidad de la nación) que era dar una “imagen única” del cuerpo social”. És a dir, aconseguir la nació compacta i homogènia, que és el principal fonament ideològic de qualsevol nacionalisme.

Per tant, és un element intrínsec al nacionalisme el fet del centralisme, encara que el cas espanyol no seria un exemple clar que pel progressisme no ho sigui. Centrant-nos en el cas català, els governs de caire conservador que van governar Catalunya fins el 2003 plantejaven una Catalunya centralitzada a Barcelona, buscant aquest element de pes per la capital del país. Així el desenvolupament de la planificació sectorial marcava unes línies clares on aquelles actuacions que seguien aprofundint en la radialitat de Barcelona hi eren presents, deixant les actuacions de caire transversal en dubte sota la premisa de “a l’espera d’estudis”. Un exemple d’això el trobem en el Pla d’Infrastructures Ferroviàries de Catalunya 2003-2025, aprovat pel govern de CiU l’any 2003. En concepte generals, situava les actuacions per millorar les connexions amb la ciutat comptal, i comptades actuacions fora la Regió Metropolitana. Però destaca el fet que marcava la línia 9 de metro i un eix ferroviari que passés per les capitals de comarca de la Regió Metropolitana, i ho remarcava com elements estructurals del país. Remarcar PAÍS. El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya 2006-2026, igual que el Pacte Nacional d’Infrastructures (horitzó 2020), en l’apartat d’infrastructures ferroviàries apostaven d’una manera clara per la consecució de tres traçats ferroviaris per trencar la radialitat: la L9, la Línia Orbital ferroviària i l’Eix Transversal Ferroviari. Els dos documents entenien tots tres elements com un sol paquet necessari per tal de cohesionar el territori, a la vegada que són apostes estratègiques pel transport de persones i mercaderies, aquest últim el gran oblidat de les polítiques ferroviàries. El segon element seria el de les infrastructures viàries. Mentre Barcelona es dotava d’accessos viaris d’alta capacitat amb múltiples autopistes (C-32 Pau Casals, Túnels de Vallvidrera i la seva continuació fins Manresa, ...), o sobretot es destinaven recursos a aquelles vies que connectessin millor amb Barcelona, com el Túnel de Bracons, altres infrastructures que trencaven aquesta radialitat avançaven a un ritme menor. Citar tres exemples:

• L’Eix Diagonal, carretera que uneix Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa, inclosa al Pla de carreteres del 1985, només tenia construït un poc més de la meitat del tram entre Vilafranca i Igualada, i el 2003 iniciava la meitat del tram Igualada – Manresa. El 2009 s’inicien les obres de tot l’Eix complet, amb la prevista finalització d’algun tram a finals de 2011.

ANNEX

4

• El Pla d’autovies o Eixos viaris, actuava en 7 traçats de la xarxa viària, dels quals més de la meitat no eren radials respecte Barcelona. Destaca el Reus – Alcover, C-14, el qual registrava una important sinistralitat, va ser el primer finalitzat, ja que la dificultat tècnica no era molt elevada.

• El segon Pla d’autovies o Eixos viaris tenia 9 actuacions, de les quals 2 eren directament radials a Barcelona. D’aquest Pla destaca la C-12, l’eix que uniria Lleida amb Tortosa.

Dins de les infrastructures viàries citar una infrastructura clau i símbol que la radialitat es podia superar: L’Eix Transversal Viari, carretera que uneix Cervera amb Girona a través de Manresa, Vic, entre d’altres. El seu dimensionament de mínims i amb vocació de no ser una carretera troncal del país va provocar que el resultat final no dongués a l’abast de les necessitats. D’aquesta manera es va convertir en una de les carreteres amb més accidents del país, amb nivells de trànsit molt elevats. Si bé la via enllaçava amb les vies radials de Barcelona cap al Pirineu, cap a França i l’interior peninsul·lar, no estava dissenyada per ser el fil d’enllaç entre aquestes vies, fil que havia de mallar la xarxa viària a l’interior del país, possibilitant noves rutes de transport i majors possibilitats econòmiques als territoris interiors. Heus ací que els governs de progrés sí que van entendre aquest paper i van iniciar els tràmits pel seu desdoblament sencer, no de trams concrets com l’anterior govern conservador havia plantejat; tot això dins d’un planejament territorial i sectorial que concebia l’Eix com un element troncal del país, amb la mateixa categoria que pot tenir l’AP-7. La plasmació d’això seria en els pressupostos de la Generalitat, però en el moment de realitzar l’anàlisi tenir en compte un element important: la L9 de Metro. Des de l’inici de la seva construcció ha estat un element que ha marcat els pressupostos, i els últims dos anys ha marcat d’una manera contundent el balanç d’inversions per comarques. És per això que es fa necessari extreure aquesta inversió de l’anàlisi pressupostari, ja que suposaria un element distorsionador que faria extreure conclusions precipitades a priori.

ANNEX

5

BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA –– “Obres públiques a Catalunya: present, passat i futur”, Real Academia de Ingeniería, 2003

• Llibre fruït d’una exposició del mateix any que permet una visió de l’evolució de les infraestructures i el seu planejament.

“Pacte Nacional d’Infraestructures” “Espais”, Revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques “Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015” “Observatori de projectes i debats territorials a Catalunya”, http://territori.scot.cat

• Pàgina web que permet la consulta de projectes o debats territorials específics, amb un recull i repàs històric de cadascun d’ells.

• El fet que anualment es vagin actualitzant els debats ho converteix en una eina de consulta indispensable.

• Els projectes són relatius a tot tipus d’infarestructures. “Informe Ordenació del Territori i Urbanisme”, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, 09/09/2010 “Informe Transports”, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, 09/09/2010 Germà Bel “Ferrocarril i transports” http://youtu.be/5RMyqzaV8s8 Espanya, capital París”, Germà Bel, 2010 Fons digital d’acció de govern de la Generalitat de Catalunya, 2003-2010. “Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori”, Mcrit, Generalitat de Catalunya, 2003. “Catalunya del XX al XXI. Viatge visual al futur del país” La Vanguardia, Port de Barcelona, 1999