monestir santa maria d'escarp.pdf
TRANSCRIPT
-
El Monestir de Santa Maria dEscarp: 800 anys dhistria Quadern didctic 29/04/2014 Monestir de lAigua Maria Jess Llavero, Judith Carrion, Victor Velez, Anna Sez
-
Aqu teniu un esquema en qu podeu veure representada la societat de lpoca
medieval.Fixeu-vos que t forma de pirmide, i aix t una explicaci: la pirmide t unabase
ampla i una punta molt estreta. Aix simbolitza la quantitat de gent quehi havia a cada
estament.
Fou un temps en qu el rei era el primer dentre els nobles, per aix ocupa la cspide de la
pirmide,tot i que era un senyor feudal ms. Per sota del rei hi havia els nobles. Aquests tenien
moltes riqueses iprivilegis i a vegades es dedicaven a lluitar. En lltim estament shi trobava la
major part de la poblaci:els pagesos, que es dedicaven a treballar la terra, i els artesans i
comerciants de les ciutats.
El rei i nobles podien jutjar, castigar i dictar ordes illeis sobre els camperols, tambels cobrava
impostos, imposava peatges a les mercaderies que travessaven els seus dominis i regulaven el
dret de caa, pesca i explotaci dels boscos.Els privilegis de nobles i eclesistics suposaven no
treballar en oficis manuals no pagar drets ni impostos. La resta de la poblaci no teniacap
privilegio.
-
El poble no elegia els seus dirigents, el poder tenia un carcter sagrat. La seva legitimitat
depenia de la successi dinstica, per calia que fos legitimat (recolzat) per la mxima
autoritat religiosa.
El ser dun estament o un altre no tenia a veure amb els diners ni les propietats, ni amb la
intelligncia, ni el valor, ni amb la sort. Noms es podia pertnyer a cada estament per
naixementi noms en casos excepcionals es podia accedir a lescala superior de la pirmide
social.
Els nostres pobles tenien una quarta part de la poblacidara, noms aquella que els recursos
que en tenien a labast els permetia: els camps de cultiu, les pastures, laigua, etc. Els temps
eren violents, cavallers mercenaris i nobles que volien acrixer la seves riqueses atacaven a
camperols i esglsies que estaven sota la protecci daltres nobles o del rei. Per aquesta ra els
habitants dels pobles sarraulien entorn a castells o monestirs buscant la seva protecci.
Els camins eren difcils i la gent no es movia tant com ara dels seus pobles i viles. Els pobles es
relacionaven en les festes, fires i mercats on sintercanviaven productes, es feien tractes. El
calendari de tota aquesta activitat venia fixat pel calendari religis.
Els monestirs eren eines per repoblar territoris que per causa de les guerres, per les seves
dificultats de comunicaci o altres raons shavien quedat sense habitants o b en llocs que la
riquesa de les seves terres feia preveure que es podria assentar una vila.
-
El clergat secular, el conformen aquells que han estat nomenats pel bisbe corresponent
per exercir per delegaci la cura dnimes en parrquies, esglsies i ermites.
En el cristianisme, els monjos, estan, encara ara, agrupats en lo que es coneix com clergat
regular, ipertanyien a ordes monstiques com els benedictins, cistercencs, cartoixos,
franciscans, etc., en oposici al clero secular o seglar.
-
CISTERCENCS, ELS MONJOS BLANCS
El Cster s una orde que va sorgir com a reacci a lorde dominica, rica important i acomodada
en el luxe.El principal objectiu dels fundadors delCster va imposar la prctica estricta de la
Regla de San Benet i el retorn a la vida contemplativa, ms a prop del cristianisme originari, la
pobresa, lausteritat i lapropament a la natura.
La regla de Sant Benet: Ora et Labora, s a dir, resar i treballar. Els cistercencs buscaven viure
del seu treball i per aquesta ra no volien donacions de terres ms enll de les que poguessin
treballar els monjos que formaven cada comunitat i allunyant-se del luxe buscaven poder
dedicar ms temps a loraci
Lalba, lescapulari i la cogulla
-
ORGANITZACI DEL TEMPS
La vida dels monjos sadaptava a les estacions i a lhorari solar, aix a lhivern lhora dinici de la
jornada s ms tard que a lestiu. En torn a aquest horari es repartien en treballs manuals, les
oracions en comunitat ila lectura devocional privada. Els treballs eren completament
necessaris en una primera poca per a aconseguir la supervivncia material de la comunitat
monstica.
-
VOCABULARI
-
El 1213 el mn estava immers en batalles duns contra els altres. Hi havia que eren pel territori
com el conflicte que mantenia Pere I, el catlic, amb Sim de Montfort que li va arrabassar
Carcassona i Besiers i que se enfrontaren en la batalla de Muret en setembre de 1213 on el rei
Pere va ser venut i mort. Tanmateix abans daquesta derrota va haver negociacions en les que
van participar tres monjos de lorde del Cster, Ral de Fontfreda, Pere de Castellnou i Arnau
Amalric, que en aquell moment era abat de Citeaux (1200-1212). Sembla que daquesta relaci
va sorgir la primera idea de fundar un monestir cistercenc en Escarp, un territori que havia
estat incorporat feia molt poc temps a la corona catalano-aragonesa; una zona que es trobava
en el lmit de terres que pertanyien al senyoriu de Montcada. El cas s que en 1213, acabada la
batalla de Muret i enterrat el rei Pere I, larquebisbe envi amb els privilegis atorgats a un grup
de monjos del Cster que sarribaren fins la confluncia del Segre amb el Cinca, en un lloc que
complia tots els requisits ideals de lorde per la fundaci duna nova casa de lorde.
Els primers anys van ser difcils, per van millorar quan Jaume I va confirmar els privilegis i va
ampliar les donacions atorgades en la fundaci del Monestir. Va ser aleshores quan es va
iniciar les millors dcades dEscarp. Va participar en la conquesta del Regne de Valncia i
Mrcia amb diners i guerrers i el rei els recompens amb donacions de terres i el perms de
fundaci de nous monestir (el de Benifass), tamb van participar en la conquesta de Mallorca.
Van ser els millors temps: els seus abats intervenen en conflictes entre les comunitats de
Poblet i Santes Creus entre altres; van ampliar les seves donacions i van ampliar el Monestir.
Noms passades unes poques dcades, va comenar a tenir problemes de supervivncia, el
bisbat de Lleida els va reclamar part de les rendes i la casa dels Montcada una part de les
propietats. El 1591, grcies a la intervenci de labat de Poblet Oliver Boteller, el papa va cedir
el patronatge del monestir a Felip II. Aix volia dir que les seves propietats i rendes eren
intocables, tot i que una part anava al rei i a ms aquest tenia el dret de triar labat entre un
trio proposat pel convent.
La primera meitat del XVII va ser un segle de creixement econmic i de poblaci. s en aquest
moment que es documenta una nova ampliaci i la reforma de lesglsia, es construeix la
portalada i el campanar que encara est en peu. Durant la guerra dels Segadors (1640-1652)
sutilitza una part de caserna i va ser el primer cop que sabem que es fortifica amb un mur a
tot el voltant dels diferents edificis que formaven el Monestir. A partir daleshores tots sn
problemes. Van crixer els conflictes i les resistncies dels vens de la Granja i Massalcoreig
creixen, pel pagament de delmes i primcies, per ls de laigua, de les barques o de
lobligatorietat ds del mol o del forn.
Durant la guerra de successi (1702-1714) les tropes de Felip V tornen a installar-se en el
Monestir com si fos una caserna en el seu pas cap a Lleida en el 1707 i refan les fortificacions
que shavien fet durant la guerra dels segadors, sembla que aleshores noms es qued un nic
monjo, Francesc Llop, els dems havien anat a refugiar-se a Poblet. Al final del segle XVIII la
comunitat dEscarp es veu obligada a donar a la nova rama cistercenca dels trapenses, el
priorat que encara posseen en Maella.
-
Redudes les propietats, amb dificultats per cobrar les rendes, amb menys monjos dels
necessaris per poder portar el Monestir. En el segle XIX les tropes de Napole tornen a ocupar
el Monestir i a refer i ampliar els murs de defensa en els lmits dels dos rius al 1809 guerra del
Francs. El rei Ferran VII torna al 1814 i lany 1820 va ser desamortitzat per primer cop i ja de
forma definitiva en 1838, quan ja va deixar dexistir definitivament.
.
Fundaci 1213
1223
Fundaci de Sta Maria de Benifass
Conquesta de Valncia amb Jaume I 1230
Va participar en la conversi
al Cster del monasterio de Lavaix
1583 La comunitat dEscarp estava
formada per quatre monjos de
Poblet.
1591 El Papa va cedir el patronatge del
monestir a Felipe II
1264 Donaci al Monestir de lesglsia de
Santa Susana en Maella
1268 Fundaci del Monestir de Ntra. Sra.
De GratiaDei en Valncia
1838 El ms de juny de 1838 es posaven
a la venda els bns de la
desamortitzaci de Mendizbal
1645-
1650
Ocupaci del Monestir i conversi
en caserna
1707-
1714
Ocupaci del Monestir i conversi
en caserna
1808-
1814 Ocupaci del Monestir i conversi
en caserna
1796 Donaci a la Trapa del Priorat de
Sta. Susana en Maella
Batalla de Muret
Mort de Pere I
1238 Conquesta de Valncia per Jaume I
1266 Conquesta de Mrcia per Jaume I
1272 Creaci dels Consolats del Mar
1588
1585
Derrota de lArmada Invencible
Corts de Mons
1591 El Concili Tarraconense (reuni de
bisbes obliga a predicar en catal
1640-
1652
Guerra dels Segadors
1702-
1714
Guerra de Successi
1789-
1799 Revoluci Francesa
1812
Guerra del Francs
Constituci liberal
1837 Nova constituci liberal
Abolici del delme
-
MONESTIR DESCARP
-
ESTILS ARQUITECTNICS POSSIBLES
XI-XIII
XIV-XVI
XVII-XVIII
-
VOCABULARI ELEMENTS ARQUITECTNICS
-
N 1: Antiga capella de Sant Esteban, funerria, del segle XII. N 2: Infermeria vella del
segle XII. N 3: Claustre de Sant Esteban o de la infermeria, segle XIII. N 5: Biblioteca del
segle XIV. N 6: Sala Capitular. N 7: Capella primitiva, desprs sagristia antiga. N 8:
Pandes del claustre del segle XIII. N 9: Panda de principis del segle XIII, la ms antiga. a:
Lavabo en el claustre. N 10: Antic dormitori de conversos, desprs convertit en llagars. N
11: Cuina i dependncies. N 12: Refectori de finals del segle XII. N 13: Calefactori i
barberia. N 14: Antic refectori de conversos i desprs bodegues. N 15: Atrio del claustre
encarregat per labat Copons. N 16: Sagristia nova del segle XVIII. P.R.: Porta Reial que
dna accs al conjunt del monestir.