motivació adults
TRANSCRIPT
ELEMENTS RELLEVANTS DE MOTIVACIÓ A L’AULA DE LLENGUA
(ADULTS)
Ponents:
GARRIGA DURAN, HUMBERT
RAMON VINGUT, PAULA
Novembre 2011
INTRODUCCIÓ
Per aconseguir una societat desenvolupada socialment i econòmicament, cal que totes
les persones tinguin accés a l'educació, entre elles els adults. Davant una societat
canviant com la nostra cal estar actualitzant i ampliant els coneixements, per aquesta
raó, l'educació en adults també és una necessitat. Ara més que mai, en un món
multicultural i globalitzat, és necessari aprendre més d'una llengua, a banda de la
materna.
Aprendre una llengua és el resultat de la unió d'un conjunt de processos: la llengua
materna, els recursos cognitius, la motivació, els trets de la personalitat, l'edat, el temps,
els factors contextuals... Cal tenir en compte tots aquests processos per obtenir millors
resultats en l'ensenyament de llengües. En aquest sentit, les estratègies didàctiques
motivadores que emprin els docents hauran d'estar en relació amb les necessitats dels
alumnes adults.
La motivació és un dels factors principals en l'aprenentatge de llengües, per a alumnes
de qualsevol edat, no només adults. La motivació per estudiar una llengua està
relacionada estretament amb l'existència d'una necessitat per aprendre-la. Els motius
principals per aprendre una L2 en un adult són:
1
- Personals: per interès propi, per ajudar els fills, per parlar català en les relacions
personals...
- Professionals: per obtenir una feina, per exigències laborals...
- Socials: perquè és la llengua que es parla en aquesta terra...
El Marc europeu comú de referència dins les seves competències generals fa esment a
la motivació:
Sobre l'activitat comunicativa dels usuaris o aprenents no només influeixen els seus
coneixements, la seva capacitat de comprendre i les seves habilitats, sinó també factors
personals lligats a la pròpia personalitat i caracteritzats per les actituds, les
motivacions, els valors, les creences, els seus estils cognitius i els trets de la
personalitat que contribueixen a la seva identitat personal (Marc europeu, 2003, p.
127).
ELS FACTORS DE MOTIVACIÓ A L’AULA DE LLENGUA - ADULTS
L'aprenentatge en adults
Aprendre una llengua es pot fer en qualsevol moment i a qualsevol edat. Les
característiques dels alumnes adults respecte dels nens o adolescents són diferents: els
adults tenen unes motivacions diferents, són més responsables, tenen uns objectius clars,
busquen utilitat en allò que aprenen, ja compten amb una gran quantitat de
coneixements previs, són més insegurs, mostren més ansietat, el seu ritme
d'aprenentatge és més lent i la seva capacitat de memorització és menor, etc. El
professor de llengua haurà de tenir en compte aquestes diferències així com una sèrie
d'actituds, positives i negatives, de l'alumne, per adaptar les seves classes i obtenir
millors resultats.
Què és la motivació?
La motivació és un dels factors principals en l'aprenentatge de llengües. Segons R. C.
Gardner (1985, p. 10) la motivació és pot definir com la combinació d'un esforç per
aconseguir un objectiu (aprendre una llengua), un desig (d'aprendre una llengua) i unes
actituds positives (envers l'aprenentatge d'una llengua). La motivació afecta el ritme
2
d'aprenentatge (un alumne més motivat aprendrà més de pressa, en canvi un alumne
desmotivat, anirà més a poc a poc) i l'èxit en l'assoliment dels objectius proposats (un
alumne motivat, aconseguirà els objectius que s'hagi proposat, amb més o menys esforç;
en canvi, un alumne desmotivat difícilment els aconseguirà).
En general, es pot parlar de dos tipus de motivació, la motivació a llarg termini i la de
curt termini. La primera fa referència a la motivació global, és a dir, la motivació que
tenen els alumnes per aprendre una segona llengua (motivació integradora o
instrumental, extrínseca o intrínseca). La segona es refereix a la motivació que hi ha
dins l'aula per aprendre la llengua i que està relacionada amb les activitats formatives
que tenen lloc a classe.
Quan ens fixem en els motius que impulsen un adult a estudiar una segona llengua (o
L2), els podem dividir en dos grans grups: el primer, que hem anomenat motivació
integradora, és, com sabem, el desig d’identificar-se amb una altra cultura i una altra
mentalitat. La segona és de caire més pràctic; per això l’anomenem motivació
instrumental. És la que provoca el desig d’aprendre una llengua per raons bàsicament
sociolaborals i pragmàtiques.
La motivació que predomina en l’adult és la instrumental, malgrat que hi ha casos de
persones jubilades que estudien per plaer o per tenir la ment ocupada. Per a poder
desenvolupar amb eficàcia la seva tasca, l’estudiant necessita l’eina de la llengua.
Imaginem-nos el cas d’un venedor que desitja introduir el seu producte en un mercat
estranger; és obvi que el fet de dominar la llengua dels seus potencials clients dóna un
avantatge psicològic important enfront dels possibles competidors que es veuen obligats
a emprar una lingua franca (normalment l’anglès). Des del punt de vista del client,
sempre és més agradable que el venedor es dirigeixi a ell en la seva pròpia llengua; el
client tendeix a reaccionar seguint la “llei del mínim esforç”.
És indiscutible, però, que no n’hi ha prou amb la motivació instrumental o extrínseca:
cal una voluntat d’aprendre, una motivació d’ordre cultural i social. No hi ha dubte que
la constatació dels bons resultats obtinguts afavoreix el sentiment d’autoestima i
paral·lelament fa disminuir l’ansietat i la inhibició; és un factor positiu.
3
L'ansietat
Segons Heron (1989: 33), l’ansietat existencial té tres components que interactuen entre
ells: l’ansietat d’acceptació, l’ansietat d’orientació i l’ansietat d’actuació. que
provoquen, en un entorn d’inseguretat, que l’individu se senti vulnerable. Aquest
fenomen apareix en el cas de l’estudiant adult com a factor negatiu, perquè es veu
abocat a una situació que no domina. L’adult es distingeix del nen per un sentit del
ridícul més acusat; el fet de veure que “no se’n surt” pot provocar-li un sentiment de
rebuig: “jo no serveixo per això”. Des de l'aparició de l'enfocament comunicatiu, les
situacions d'ansietat han augmentat pel fet que les expressions orals cobren una major
importància. Una altra causa de conflicte pot ser la comparació amb els altres
estudiants; quan ell veu que un cert company “en sap més” i això el fereix (pensem que
el sentit de competitivitat està molt desenvolupat entre els professionals), poden
aparèixer dues possibilitats de comportament: o bé l’estudiant llença la tovallola
–“desmotivació intrínseca” (Ryan i Deci 2000, 2002) – o bé fa tot el que es troba al seu
abast per superar l’altre –ja no és una motivació pragmàtica, és simplement demostrar a
l’altre que ell és millor–.
Motivació extrínseca vs. Motivació intrínseca
La “motivació extrínseca” és la que s’origina amb l’objectiu de satisfer una exigència
exterior –pares, entorn, etc.–, quan es treballa sota pressió –per exemple, per aconseguir
un lloc de treball–, per raons d’autoestima, o bé per aconseguir una fita en sí mateixa –
aprovar un examen–.
La “motivació intrínseca” és la que empeny l’estudiant a arribar a l’objectiu com a
finalitat en sí mateixa, és a dir, sense (o amb) pocs estímuls exteriors. És, en certa
manera, un desafiament personal que provoca una sensació gratificant –recordem
l’exemple abans citat, de la persona jubilada que estudia una llengua com a manera de
conservar i millorar les seves capacitats–.
La tasca del professor
4
La tasca dels professors és fomentar la motivació, protegir-la i mantenir-la, per això
caldrà tenir en compte els alumnes (nens, adolescents o adults) i les seves necessitats.
En una aula, els professors han d'estimular diferents factors emocionals positius,
principalment, la motivació, però també l'autoestima, l'empatia i crear un ambient
d'estudi favorable per tal de facilitar el procés d'aprenentatge d'una segona llengua i
evitar els factors negatius.
Per tant, el rol que juga el docent és decisiu: cal que augmenti l’autoestima de
l’estudiant i la seva motivació, però sense caure en el parany d’induir-lo a competir, i
cal que conegui les necessitats de l'estudiant. És per això que l‘estratègia a seguir estarà
sempre en funció de les capacitats individuals de l’estudiant: si és una persona
extravertida o introvertida, si té molta o poca sensibilitat gramatical, si té molta o poca
habilitat d’aprenentatge inductiu...1. El docent ha d'evitar els sentiments negatius a
l'aula: por a la frustració, al ridícul..., en tant que no ha de fomentar un sistema
competitiu a classe, les activitats en grup no han de ser amb alumnes de nivell diferents,
no ha de fer crítiques negatives... L‘aula ha d'esdevenir, doncs, un “entorn amb capacitat
reparadora de la motivació” (Lorenzo, 2004: 309-310). El docent ha d'estar en
condicions d’estimular l’estudiant a fi que pugui triar la seva pròpia línia d’aprenentatge
i, per aquesta raó, i per tal de mantenir i augmentar el poder motivador a l'aula, el
docent ha de connectar les activitats formatives amb les necessitats de l'alumne adult.
L’avaluació convencional pot tenir efectes positius en funció de les millores individuals
dels estudiants, però no si se la compara amb la dels companys; si, com ja hem
comentat, l‘estudiant es fixa com a objectiu ser millor que els altres, desapareix la
motivació intrínseca.
Actituds de l'adult a l'hora d'aprendre una llengua
Hem esmentat que l’edat té un paper fonamental a l’hora d’aprendre una altra llengua.
D’una part, l’experiència –si l’estudiant ja domina altres llengües o està acostumat a
l’estudi– juga a favor; en contra, hi ha els inconvenients inherents a l’edat adulta:
preocupacions, salut, pèrdua de memòria, fallades de concentració... Existeix una sèrie
d'actituds de l'alumne adult respecte a l'aprenentatge, a part de la motivació, que també
1 Vegeu Carroll (1962): Modern Language Aptitude Test (MLAT).
5
influeixen en el resultat de l'aprenentatge d'una llengua estrangera. Aquestes actituds
estan molt relacionades amb la motivació. Per exemple: si un alumne adult troba
avorrides les classes d'un professor perquè el seu mètode no té en compte les seves
necessitats, ja que no es basa en experiències comunicatives que li siguin útils,
segurament aquesta persona perdrà l'interès i deixarà d'assistir a classe.
Algunes de les actituds de l'adult respecte a l'aprenentatge són:
- Resistència: a vegades l'adult oposa resistència al canvi que suposa l'educació, és a dir,
la novetat és vista com una amenaça.
- Interès: l'adult va a classe per convicció pròpia, la qual cosa significa que el nivell
d'exigència de l'adult serà més gran. L'adult abandonarà l'estudi si no veu clars els
objectius o que el seu esforç no respon a les seves necessitats.
- Curiositat limitada: l'adult recorre a l'ensenyament en la mesura que aquest respon a
una necessitat, generalment. Per tant vol conèixer la connexió entre les tasques que
realitza i l'objectiu. Té una economia de l'esforç.
- Impaciència: l'alumne adult sol ser més impacient a conseqüència de l'economia de
l'esforç i del temps.
- Responsabilitat: l'adult no es veu com un element passiu en l'aprenentatge, ja que està
habilitat a assumir responsabilitats. Se sent proper al docent i serà participatiu, però
rebutjarà l'estil autoritari.
- Emotivitat: els factors emotius, positius i negatius, juguen un paper important en
l'ensenyament. La por a la frustració i al ridícul són grans, i s'accentuen en els alumnes
amb menys nivell formatiu.
- Motivació: en l'adult les motivacions poden anar des del desig de millora laboral fins a
la satisfacció de frustracions.
Estratègies per millorar la motivació en l'aula d'adults
6
Fins aquest moment, hem tractat principalment la motivació global, però no hem de
deixar de banda la motivació a curt termini. Segons Dörney (2001) existeixen diverses
estratègies que poden ajudar a fomentar i mantenir la motivació a curt termini dins l'aula
i que estan relacionades, sobretot, amb activitats formatives dins l'aula. Es distingeixen
quatre punts generals que llavors es divideixen en diverses propostes:
Crear condicions bàsiques motivadores
o Conducta apropiada del professor: el professor ha d'estar motivat i ha de
proporcionar models positius als alumnes.
o Atmosfera agradable a classe: cal crear un entorn relaxat i agradable a
l'aula.
o Cohesió de grup i normes grupals adequades: s'han de realitzar activitats
que promoguin les activitats en grup per tal de fomentar la cohesió entre
els alumnes i el professor: activitats extracurriculars, activitats en grups
que no siguin sempre els mateixos, activitats inicials de curs per rompre
el gel entre els alumnes, etc.
Animar l'autoavaluació de l'estudiant
o Promoure atribucions motivacionals
o Promoure la retroalimentació motivadora: cal fer crítiques constructives
a l'alumne adult que reforcin la seva motivació i l'ajudi en el seu
aprenentatge.
o Augmentar la satisfacció dels alumnes: principalment, els elogis, ajuden
a motivar els alumnes adults més poc predisposats a l'aprenentatge.
o Oferir recompenses d'una manera motivadora: les bones notes o,
principalment, els elogis.
Generar motivació inicial
o Augmentar els valors i actituds dels estudiants cap a la llengua estudiada:
cal fer activitats de tipus sociocultural per millorar aquest aspecte,
familiaritzar-los amb la cultura de la llengua que aprenen...
o Augmentar les expectatives d'èxit: cal proporcionar-los prou informació
perquè puguin solucionar les activitats amb èxit, oferir ajuda i que els
7
alumnes s'ajudin entre ells, eliminar els possibles obstacles en el procés
d'aprenentatge...
o Augmentar l'orientació de metes: el grup ha de tenir clar la direcció del
procés d'ensenyament i un propòsit comú.
o Fer el material important per als alumnes: el professor ha de relacionar el
material emprat amb la vida real dels alumnes, és a dir, els ha de ser útil.
o Crear creences realistes en els alumnes sobre el seu aprenentatge
Mantenir i protegir la motivació
o Fer un aprenentatge estimulant i divertit: rompre la monotonia de les
classes amb activitats diferents, fer activitats interessants per als
alumnes, implicar-los més en les activitats...
o Presentar les activitats de forma motivadora: explicar el propòsit i la
finalitat de la tasca, proporcionar estratègies adequades per poder
solucionar una activitat...
o Establir metes específiques d'aprenentatge
o Protegir l'autoestima dels alumnes i augmentar la seva autoconfiança: a
través d'activitats amb altes expectatives d'èxit, amb estratègies
d'aprenentatge...
o Permetre als alumnes mantenir una imatge social positiva: cal evitar la
competitivitat i les situacions que promoguin la crítica, i en
conseqüència, els sentiments negatius, com l'ansietat.
o Promoure la cooperació entre els alumnes: a través d'activitats en grup.
o Crear autonomia de l'alumne: cal deixar que els alumnes decideixin
sobre el seu procés d'aprenentatge, delegar-los funcions pròpies del
professor (que donin ells explicacions, etc.)...
o Promoure estratègies automotivadores d'aprenentatge: per tal de
controlar l'emoció, el compromís, l'ambient i la societat, i donar
estratègies metacognitives.
8
CONCLUSIONS
Existeix una gran quantitat de factors que intervenen en el procés d'aprenentatge i tots
ells estan interelacionats en el procés d'adquisició d'una segona llengua, però el més
important, és la motivació. En els adults la motivació és un factor essencial per obtenir
èxit en l'aprenentatge d'una llengua estrangera. Les característiques individuals que
poden presentar els estudiants adults (procedència, nivell cultural, diferents motius per
aprendre una llengua, interès determinat, curiositat limitada, grau de responsabilitat,
etc.) influeixen en gran manera en la forma que tindrà el professor de fer classe i de fer
que ells aprenguin la llengua.
L'estudiant adult experimenta, principalment, una motivació extrínseca, aprèn per raons
externes a ell, encara que hem vist que sense la combinació d'aquesta motivació
extrínseca amb la motivació intrínseca, probablement l'aprenentatge no seria
satisfactori. Així mateix, és important tenir en compte els factors de desmotivació que
es poden donar entre els alumnes, i que el docent ha de saber-los identificar i solucionar.
Entre els estudiants adults, alguns dels factors negatius que influeixen en el procés
d'aprenentatge d'una llengua són la inseguretat, la falta d'interès, i, principalment,
l'ansietat, és a dir, el temor a realitzar actuacions en una llengua estrangera, per por a fer
el ridícul.
Finalment, el paper del professor és decisiu en la motivació de l'estudiant adult i en la
seva autoestima. Cal que el docent tingui en compte les necessitats de l'alumne, les
seves motivacions per aprendre una llengua, ha d'evitar sentiments negatius a l'aula i
per això no ha de fomentar la competitivitat. És a dir, ha d'estimular l'estudiant i ha de
convertir l'aula en un entorn motivador.
9
Bibliografia
Obres en paper
BASTONS, Núria; BERNADÓ, Cristina; COMAJOAN, Llorenç. «Anàlisi factorial
dels motius d'aprenentatge del català com a llengua segona i relació amb el
nivell, el temps d'estada, l'edat i el centre d'estudis dels alumnes». Catalan
Review, núm. 22, p. 71 - 94
CARROLL, J. B. (1962). Citat a: SOLÉ I SANOSA, M. Mercè (coord.).
Metodologia de l’ensenyament de la llengua catalana. Mòdul 2, p. 23. UOC,
2005
DECI, R.; RYAN, M.D. «The what and why of global pursuits: human needs and
the self-determination of behaviour». Psichological inquiry 11 (4), 2000, p. 227-
268.
DECI, R.; RYAN, M.D. Handbook of self-determination research. Rochester: The
University of Rochester Press, 2002.
DÖRNEY, Zoltán. Motivational strategies in the language classroom.
Cambridge: Cambridge University, 2001.
GARDNER, Robert. Social psychology and second language learning: The role of
attitudes and motivation. Londres: Arnold, 1985.
LORENZO (2004). Citat a: RAMAJO, Ana. «La importancia de la motivación en el
proceso de adquisición de una lengua extranjera». Pàg. 19. Universitat Antonio
de Nebrija, 2008.
MALLART I NAVARRA, Joan. «Fonamentació i didàctica de la motivació a l'àmbit
de les llengües». Barcelona: Revista catalana de pedagogia, 2007-2008, p. 105-
129.
MARQUÈS GRAELLS, Pere. «Enseñanza de adultos». Barcelona: Departament de
Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació UAB, 2004 (última revisió
09/07/2005).
MIQUEL, Lourdes. «Reflexions sobre la metodologia d'ensenyament de llengua a
immigrants». Llengua i ús, núm. 34, 2005.
RAMAJO, Ana. «La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de
una lengua extranjera». Universitat Antonio de Nebrija, 2008.
SOLÉ I SANOSA, M. Mercè (coord.). Metodologia de l’ensenyament de la llengua
catalana. Mòdul 2. UOC, 2005
10