moulanoviolencia 02 cat · l’activitat que propo- sem es pot fer personalment o en grup: es...
TRANSCRIPT
Uni
tat d
idàc
tica
2
D’ID
ENTITA
TS?TAAA
TTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS????????
VA D
E FE
TS
L’AU
TOC
RÍT
ICA
ww
w.m
oula
novi
olen
cia.
net
info
@m
oula
novi
olen
cia.
net
Un
proj
ecte
de
Am
b el
sup
ort d
e
CA
SCÓ
N,
P. (
2016
). .
Bar
celo
na:
Cát
edra
U
NES
CO
sob
re P
az y
Der
echo
s H
uman
os.
LED
ERA
CH,
J.P.
(20
10).
. B
arce
lona
: Icà
ria.
OLI
VELL
A,
M.,
(201
6).
Alli
ber
em-n
os d
e la
vio
lènc
ia i
la
pas
sivi
tat.
Bar
-ce
lona
: Eq
uilib
ra.
ROSE
NB
ERG, M
.B. (
2015
). N
onvi
olen
t C
omm
unic
atio
n. E
ncin
itas:
Pud
dle
D
ance
r Pr
ess.
SOLS
, J. (
2009
). A
trap
ats
en la
vio
lènc
ia. C
amin
s d
e so
rtid
a. B
arce
lona
: C
lare
t.
XIR
INA
CS,
L.M
. (2
009)
. .
Bar
celo
na:
Ab
adia
Ed
itors
.
Cre
ació
de
cont
ing
uts:
Xav
ier
Gar
í de
Bar
bar
à, M
arta
Bur
gue
t A
rfel
is,
Joan
Mor
era
Peric
hD
isse
ny i
maq
ueta
ció:
Ara
ntza
Cad
enas
Ara
n i P
ilar
Rub
io T
ugas
Prod
ucci
ó au
dio
visu
al: N
ereu
Stud
io
La to
talit
at d
’aqu
est l
libre
, tan
t el c
ontin
gut c
om e
l dis
seny
est
an s
otm
esos
so
ta l
licèn
cia
<<
Rec
one
ixem
ent-
No
co
mer
cial
-Ob
res
deriv
ades
>>
que
pod
eu c
onsu
ltar a
la x
arxa
a h
ttps
://c
reat
ivec
omm
ons.
org
/lic
ense
s/?l
ang
=ca
«Mou
la n
ovio
lènc
ia»
és u
na a
pos
ta p
edag
ògic
a p
er in
icia
r pro
cess
os -
Acc
edei
x a
tot
el m
ater
ial
ww
w.m
oula
novi
olen
cia.
net
Cad
a un
itat
did
àcti
ca i
nco
rpo
ra u
n se
gui
t d
e m
ater
ial
2
Din
àmic
a Re
-CO
Rdem
: hem
exp
lota
t per
teni
r la
raó?
INFA
NTS
Mos
tran
t el d
ibui
x es
com
ença
un
diàl
eg a
mb
el
gru
p. Q
uè v
eiem
en
el d
ibui
x? Q
uè e
ns v
ol
com
unic
ar?
Ens
hi h
em t
roba
t? L
lavo
rs, e
ns
agra
da te
nir l
a ra
ó? E
ns e
nrab
iem
per
vol
er-la
te
nir?
S’a
com
pany
a el
s ne
ns a
ent
endr
e qu
e to
ts d
os te
nen
raó,
seg
ons
la p
ersp
ectiv
a. E
s co
mpa
rteix
en e
xem
ples
vis
cuts
. Què
pod
ríem
re
cord
ar p
er n
o se
guir
toss
uts a
mb
el 6
o e
l 9?
JO
VE
S
-na
tges
: A e
xplo
ta p
er d
efen
sar l
a se
va p
osic
ió
dava
nt B
. A
nalit
zar
l’act
itud
i la
form
a am
b
què
ha a
ctua
t A, i
con
tras
tar-h
o am
b le
s de
B.
Qui
ns e
lem
ents
han
blin
dat c
adas
cú i
no h
an
haur
ia d
’hav
er e
stat
l’act
itud
d’A
? A
con
tinua
ció,
or
gani
tzar
una
repr
esen
taci
ó en
què
dife
rent
s -qu
en e
lem
ents
neg
atiu
s i a
ltern
ativ
es p
ositi
ves.
AD
ULT
S
en l
a p
rop
ost
a p
er a
jo
ves.
Rec
olli
m e
ls
sent
imen
ts i
la t
ensi
ó. A
con
tinua
ció
cal f
er
una
pro
jecc
ió p
erso
nal:
qua
n m
’ha
succ
eït
a m
i, ex
per
imen
tant
aq
uest
a te
nsió
i f
úria
pos
ar e
n co
mú
per
par
elle
s o
en g
rup
gra
n.
els
elem
ents
que
no
ajud
en a
trob
ar l’
acor
d
que
to
ts d
os
pre
teni
en,
i el
s q
ue h
auri
a ca
lgut
pot
enci
ar.
1410Po
liedr
e: la
dife
rènc
ia d
e l’a
ltre
m’e
nriq
ueix
Un
del
s sí
mp
tom
es d
’una
per
sona
fo
na-
men
talis
ta é
s q
ue la
sev
a vi
sió
raq
uític
a d
e
la d
iver
sita
t: l
a so
l in
com
odar
, i
tend
eix
a vo
ler
hom
ogen
eïtz
ar s
ense
res
pec
tar-
la n
i in
clou
re-la
. Per
aq
uest
mot
iu, u
na p
ossi
ble
«v
acun
a» c
ontr
a el
pen
sam
ent m
onol
ític
és
dav
ant m
eu, p
er m
és q
ue m
’ent
ossu
dei
xi a
d
ir q
ue v
eig
tota
la re
alita
t, la
ver
itat é
s q
ue
les
care
s am
agad
es d
el d
arre
re n
o le
s p
uc
veur
e. C
al q
ue e
m m
ogui
per
ob
serv
ar-lo
en la
per
cep
ció
de
la re
alita
t d’a
lgú
altr
e en
un
ext
rem
op
osat
al m
eu i
que
com
ple
ti la
vi
sió
del
pol
ied
re. A
que
sta
met
àfor
a en
s fa
co
mpr
endr
e co
m d
’impo
rtan
t és
la h
umili
tat
per
més
que
est
igui
allu
nyat
de
mi (
i pot
ser
pre
cisa
men
t p
er a
ixò!
) sem
pre
enr
iqui
rà la
m
eva
per
spec
tiva
de
la re
alita
t.
Prop
osem
una
din
àmic
a p
er a
tot
es l
es
edat
s: S
’em
bolic
a am
b pa
per u
na p
i-lo
ta g
egan
t, i s
’esc
riuen
núm
eros
gr
ans
a to
t al v
olta
nt, q
ue o
cu-
pin
tot
a la
sup
erfíc
ie (c
ald
rà
vig
ilar
que
no
més
tin
gui
n un
a le
ctur
a, p
er e
xem
ple
am
b un
a lín
ia a
la b
ase
del 6
dam
unt d
’una
taul
a al
cen
tre
de
la s
ala.
Es
div
idei
x el
gru
p
en d
os, i
els
par
ticip
ants
s’a
linee
n
els
uns
nom
és v
eura
n un
a se
mie
sfer
a i e
ls
altr
es l’
altr
a. D
eman
ar-lo
s q
ue, p
er e
qui
ps,
se
nse
mou
re’s
ni t
ocar
la
pilo
ta,
arrib
in a
su
mar
tot
s el
s nú
mer
os d
e la
pilo
ta a
l més
av
iat p
ossi
ble
. Per
don
ar-h
i em
oció
, es
cro-
nom
etre
n un
s m
inut
s d
e te
mp
s p
er a
cab
ar.
S’ad
onar
an q
ue n
o p
oden
si e
ls a
ltres
no
els
es v
eura
n fo
rçat
s a
coop
erar
per
gua
nyar
to
ts d
os
gru
ps
ple
gat
s (s
i al
gun
gru
p f
a tr
ampa
mov
ent-
se, o
dic
tant
núm
eros
fals
os
s’av
alua
l’ac
tivita
t d
esxi
fran
t le
s m
etàf
ores
se
gon
s l’e
dat
del
s d
estin
atar
is: l
a p
ilota
és
el p
rob
lem
a o
real
itat
que
tin
c al
dav
ant.
In
icia
lmen
t cre
c q
ue la
mev
a p
ersp
ectiv
a és
l’ú
nica
. Per
ò si
sum
o el
que
vei
g n
o ob
tinc
el re
sulta
t co
rrec
te. H
aig
de
coop
erar
am
b
d’al
tres
, dem
anar
-los
com
ho
veue
n, p
erqu
è p
ugui
co
mp
rend
re m
és p
ersp
ecti
ves
del
núm
ero
resu
ltant
). Po
dem
com
par
tir
exp
eriè
ncie
s d
’hav
er v
iscu
t un
co
nflic
te i
dem
anat
aju
t a
altr
es p
erso
nes
per
enr
i-qu
ir-m
e. I
si l’
altr
a pe
rson
a és
el m
eu a
dve
rsar
i, q
ue
se s
itua
just
al c
osta
t més
al
luny
at d
e m
i? C
reie
u qu
e in
tent
ar c
ompr
endr
e la
sev
a pe
rspe
ctiv
a m
’enr
i-q
uiria
i ac
osta
ria la
sol
ució
? Po
sem
-ho
a d
ebat
.
les
ne
c
q s
13
9Re
vert
ir e
l mec
anis
me
fona
men
talis
ta: p
ensa
r
Are
ndt i
fer u
n fò
rum
. En
aque
st c
onte
xt d
e
Are
ndt
va a
nalit
zar
la b
anal
itat
del
mal
a
par
tir d
e le
s p
arau
les
d’E
ichm
an a
l jud
ici d
e Je
rusa
lem
. Ens
enya
r a p
ensa
r, do
ncs,
és l
’ein
a pe
r rev
ertir
mec
anis
mes
fona
men
talis
tes
que
no p
ense
n pe
r ells
mat
eixo
s, s
inó
que
entr
en
en a
ques
ta ro
da d
’aut
omat
ism
e m
ecan
icis
ta.
Qua
lsev
ol c
ompo
rtam
ent o
hàb
it in
terio
ritza
t no
més
es
pot t
renc
ar fe
nt-lo
con
scie
nt, i
aix
ò re
que
reix
el p
ensa
men
t.
Paut
es p
er a
l deb
at:
• -
• Q
uine
s ac
cio
ns d
e q
uè e
t
• • C
reus
que
les
sit
uaci
ons
• C
on
sid
era
sit
uac
ion
s e
n
tene
n co
ber
tes
les
nece
s-si
tats
bàs
ique
s ca
uen
en e
l -m
eten
res
old
re-h
o t
ot
a
El p
ensa
r ac
omp
anya
la
vid
a i
és,
en
si m
atei
x, la
qui
nta
essè
ncia
de
l’est
ar
viu;
i co
m q
ue la
vid
a és
un
pro
cés,
la
seva
qui
ntae
ssèn
cia
nom
és p
ot re
sid
ir en
el p
rocé
s de
l pen
sam
ent r
eal i
no
en
un re
sulta
t tan
gibl
e o
en u
n pe
nsam
ent
conc
ret.
Una
vid
a se
nse
pen
sam
ent é
s p
ossi
ble
, per
ò no
aco
nseg
ueix
des
en-
volu
par
la s
eva
essè
ncia
; no
nom
és li
m
anca
sen
tit, s
inó
que
a m
és n
o és
ple
-na
men
t viv
a. E
ls h
omes
que
no
pen
sen
són
com
els
som
nàm
bul
s.
Are
ndt,
H. (
1978
). M
ind
. Nov
a Yo
rk: H
arco
urt
Bra
ce
Jova
novi
c, p
àg. 1
91
41H
eroi
o d
icta
dor?
Les
pers
ones
líde
rs te
nen
un c
aris
ma
espe
cial
p
er a
treu
re e
ls a
ltres
cap
a u
na d
irecc
ió. H
i ha
mol
tes
man
eres
de
lider
ar: a
lgun
es s
’as-
sem
ble
n a
les
del
s he
rois
pos
ant t
ot e
l que
só
n al
ser
vei d
els
altr
es; d
’altr
es s
’ass
embl
en
a d
icta
dor
s q
ue p
rete
nen
situ
ar e
ls a
ltres
al
seu
serv
ei; i
hi h
a d’
altr
es fo
rmes
inte
rmèd
ies,
de
tota
men
a. T
u ta
mbé
pot
s te
nir l
ider
atge
s m
és p
ositi
us o
més
neg
atiu
s en
un
gru
p o
en
un
altr
e. S
egui
r un
líder
no
vol d
ir d
eixa
r d
e p
ensa
r: é
s im
por
tant
dis
cern
ir ca
p a
on
t’est
à p
orta
nt! C
om?
L’ac
tivita
t q
ue p
rop
o-se
m e
s p
ot fe
r p
erso
nalm
ent
o en
gru
p: e
s tr
acta
d’o
mp
lir e
ls b
uits
de
la d
reta
am
b e
ls
AN
TÒN
IMS
corre
spon
ents
a a
ques
tes f
rase
s.
Des
prés
d’h
aver
om
pler
t els
bui
ts, p
ropo
sem
algu
ns d
els
trets
pro
pis
dels
fona
men
talis
mes
FON
AMEN
TALI
STA
-
FONA
MENT
ALIS
TA←
←
Po
r irr
acio
nal d
e l’a
ltre
que
port
a a
dem
onitz
ar-lo
N
o és
incl
usiu
: exc
lou
i det
esta
col
·lect
ius
Pr
ojec
ta la
sev
a po
r gen
eran
t por
: tot
és
amen
aça
El
s ar
gum
ents
tene
n m
és p
es p
erqu
è el
s di
u el
líde
r,
no p
erqu
è si
guin
raon
able
s
La
inse
gure
tat p
erso
nal e
l dom
ina,
i pe
r aix
ò re
spon
als
raon
amen
ts d
e m
aner
a vi
olen
ta
N
omés
tole
ra a
limen
tar-s
e de
l seu
pro
pi d
iscu
rs: a
TV,
dia
ris, a
mic
s, ll
ibre
s
So
spita
sov
int d
els
altr
es, i
mira
d’a
sseg
urar
-se
que
no e
l tra
eixi
n
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
......
......
......
......
......
......
.
+
01 L
a nu
eva
ultr
ader
echa
02 P
reve
ntin
g
viol
ent
extr
emis
m
thro
ugh
educ
atio
n
5
Qua
n en
un
cotx
e al
gun
a co
sa f
a so
roll,
el
mec
ànic
obr
e la
cai
xa d
’ein
es i
posa
a tr
eba-
llar.
Qua
n en
les
mev
es r
elac
ions
hum
anes
ob
rir l
a p
ròp
ia «
caix
a d
’ein
es».
Co
men
ça
per
l’au
tocr
ítica
, i s
osp
ita: n
o se
rà q
ue e
stic
ve
ient
la re
alita
t def
orm
ada?
Est
ic s
ent i
njus
t en
alg
unes
dec
isio
ns?
Podr
ia
mill
orar
la p
ersp
ectiv
a? L
’au-
tocr
ítica
que
ap
licar
em n
o és
au
toex
igèn
cia:
té m
és a
veu
re
amb
des
arm
ar c
ons
truc
tes
fals
os q
ue a
mb
em
pèn
yer l
a vo
lunt
at.
Prop
osem
fer
aq
uest
a se
ssió
en
una
bib
li-ot
eca,
o b
é p
orta
nt m
ater
ial.
El g
rup
tind
rà
algu
na c
arac
terís
tica
com
una
(iden
titat
cul
tu-
ral,
polít
ica,
loca
l, d’
activ
itat…
), i s
i no
és a
ixí,
cad
a m
emb
re t
rob
arà
la id
entit
at q
ue s
ent
com
a p
ròp
ia. L
a p
rop
osta
és
fer u
n es
forç
a
cont
raco
rren
t de
la in
èrci
a q
ue v
ol d
efen
sar
la id
entit
at, i
inve
stig
ar e
n ca
nvi a
ccio
ns d
o-lo
rose
s pro
tago
nitz
ades
per
aqu
esta
iden
titat
al
llar
g d
e la
his
tòria
. Es
trac
ta d
e d
esco
brir
el
s gr
isos
, i to
t con
eixe
nt-lo
s ap
rend
re a
teni
r cr
iteri
per
reb
utja
r ta
mb
é el
dol
or q
ue l
a
bus
qui
en
llib
res
d’h
istò
ria, h
emer
oteq
ues,
p
rog
ram
es d
e rà
dio
o T
V, w
ebs
d’u
n ce
rt
rigor
… s
obre
tot
els
de
sig
ne c
ontr
ari
a la
p
ròp
ia id
entit
at, p
osan
t l’in
terè
s a
trob
ar u
nes
qua
ntes
acc
ions
que
m
anife
stin
evi
dèn
cies
cla
res
de
dol
or i
d’in
just
ícia
. Ale
shor
es:
1. E
s co
mp
arte
ixen
en
veu
alta
els
«en
un-
ciat
s» d
e le
s no
tície
s o
les
acci
ons
que
ha
n d
eixa
t fe
rida
a al
gú.
2. A
ssum
int
que
la
llei
de
l’ull
per
ull
(la
llei d
e Ta
lió) a
cab
a en
un
món
de
cecs
, en
s p
reg
unte
m s
i no
vo
lem
lid
erar
un
món
dife
rent
, d
e ju
stíc
ia i
de
pau
. D
ins
d’a
que
sta
volu
ntat
, dei
xem
uns
inst
ants
de
sile
nci:
soc
capa
ç de
con
dem
nar d
intre
m
eu a
llò q
ue «
els
meu
s» v
an f
er,
sens
e d
eixa
r d
e d
efen
sar
el q
ue s
oc i
pen
so?
3. D
esp
rés
del
sile
nci,
la p
erso
na q
ue g
uia
llanç
a el
rep
te d
’un
canv
i in
terio
r: l
’im-
emp
assa
r» l
a m
eva
idea
a l
’ad
vers
ari,
cap
a l
a d
efen
sa d
e la
prò
pia
id
entit
at
asse
gur
ant q
ue e
ls m
itjan
s em
pra
ts c
on-
tene
n ja
l’o
bje
ctiu
que
per
seg
uim
–la
p
au i
la ju
stíc
ia–,
i p
er ta
nt s
ent c
apaç
os
de
cond
emna
r to
ta a
troc
itat
i in
just
ícia
vi
ngui
d’o
n vi
ngui
. Aix
ò ho
nora
rà la
cau
sa
per
què
la f
arà
més
inno
cent
, i p
er t
ant
tam
bé
més
con
vinc
ent.
2Es
trat
ègie
s i e
ines
per
a l’
auto
crít
ica
12Us
pro
pos
em e
l ca
s se
güe
nt p
er t
reb
alla
r en
gru
p, a
tal
l de
dile
ma:
En C
isco
ha
esta
t de
fa te
mps
un
treb
alla
dor
la L
aia
i en
Mar
cel —
els
dos
pro
pie
taris
— ja
fa
tres
mes
os q
ue e
ls c
ompt
es n
o el
s su
rten
. D
esp
rés
de
dife
rent
s in
dic
is, s
osp
iten
d’e
n C
isco
. Ells
mat
eixo
s ha
n es
tat i
nves
tigan
t i,
per
ple
xos,
han
vis
t en
Cis
co d
e ni
t en
du-
ent-
se c
aixe
s d
’ous
en
una
furg
onet
a. A
ra
els
pro
pie
taris
es
pla
nteg
en q
uatr
e op
cion
s p
ossi
ble
s:
1. D
enun
ciar
en
Cis
co, p
rese
ntan
t les
pro
ves
a la
pol
icia
.2.
Par
lar
dire
ctam
ent
amb
en
Cis
co,
mos
-tr
ar-li
les
prov
es d
el ro
bato
ri i p
regu
ntar
-li
el p
er q
uè.
Prov
ocar
que
ho
reco
neg
ui
i aco
mia
dar
-lo.
3. P
lant
ejar
un
pla
per
aco
mia
dar
en
Cis
co.
Sabe
m q
ue té
una
fam
ília
que
en d
epèn
i
a sa
ber
que
el s
eu p
are
és u
n lla
dre
. Se
nse
dir-
li re
s d
e le
s p
ro-
ves,
bus
car r
aons
per
d
ir-li
que
no
este
m
cont
ents
am
b la
sev
a fe
ina
i que
hem
dec
idit
pac
tar
un a
com
iad
amen
t.4.
Reu
nir
els
treb
alla
dor
s d
e la
gra
nja,
co-
men
tar
un p
la d
e fu
tur
per
am
plia
r le
s na
us,
i pro
pos
ar-lo
a e
ll co
m a
per
sona
q
ue li
der
i aq
uest
a no
va e
tap
a. D
onar
-li
una
fort
a re
spon
sab
ilita
t p
er v
etlla
r q
ue
tiri e
l neg
oci e
ndav
ant.
Entr
e el
gru
p, p
er q
uina
op
ció
us d
ecan
teu?
cons
eqüè
ncie
s p
ot t
enir
cad
ascu
na d
e le
s o
pci
ons
pro
po
sad
es?
Qui
n se
ntim
ent
us
gen
era
com
a p
rop
ieta
ri, c
adas
cuna
de
les
opci
ons?
Pla
nteg
eu t
amb
é le
s re
spon
sab
i-lit
ats
que
se’
n d
eriv
en. Q
uina
op
ció
seria
la
més
coh
eren
t am
b e
l fet
d’in
teg
rar l
’ad
ver-
sari?
Qui
ns g
reug
es p
odria
ten
ir aq
uest
a op
ció
més
incl
usiv
a? P
ense
u al
tres
op
cion
s p
ossi
ble
s q
ue c
onsi
der
eu q
ue t
amb
é l’i
n-te
grin
, qui
nes?
En e
l tra
nscu
rs d
el d
e-ba
t, ca
l ana
r con
side
-ra
nt c
riter
is c
om a
ra:
Què
don
a m
és p
au
als
prop
ieta
ris?
Qui
-na
dec
isió
far
à m
és
bé
a m
és g
ent?
Qui
nes
acti
tud
s p
rèvi
es c
ald
rà q
ue
ting
uin
els
pro
pie
tari
s p
er p
rop
osa
r un
a
treb
all
en e
qui
p a
mb
qui
sab
em q
ue h
a tin
gut
aq
uest
a co
nduc
ta. C
om n
o ca
ure
en
la in
gen
uïta
t ni
en
la im
pun
itat,
sal
vant
les
qua
litat
s q
ue p
ugui
ten
ir l’a
dve
rsar
i? T
enir
en c
ompt
e qu
e re
fer l
a im
atge
de
l’adv
ersa
ri no
sol
s d
epen
drà
de
com
ens
el m
irem
els
al
tres
, si
nó d
e re
fer-
la t
amb
é in
tern
amen
t el
l mat
eix.
Per
met
re’s
el p
erd
ó.
Qui
orie
nta
la d
inàm
ica
pot p
ropo
sar b
usca
r m
omen
ts d
e la
his
tòria
mun
dia
l en
què
s’h
a p
artit
d’a
que
sta
incl
usió
de
l’ad
vers
ari e
n la
so
luci
ó d
e si
tuac
ions
pol
ítiq
ues,
eco
nòm
i-q
ues,
soc
ials
…
8So
luci
ons
inte
gran
t l’a
dver
sari
11
Al l
larg
del
dia
els
fets
i el
s p
ensa
men
ts e
ns
evoq
uen
sent
imen
ts i
emoc
ions
. La
ràb
ia é
s la
rea
cció
san
a a
una
situ
ació
d’in
just
ícia
, i
és c
anal
itzab
le e
n m
últip
les
form
es d
e re
i-vi
ndic
ació
cre
ativ
a. L
’od
i és
un
sent
imen
t d
ifere
nt:
una
aver
sió
inte
nsa,
que
pod
em
op
tar
per
alim
enta
r o
bé
per
des
esti
mar
co
nsta
ntm
ent.
És
esse
ncia
l des
cob
rir d
’on
ve: l
’od
i sol
aca
bar
en
viol
ènci
a, i
pre
veni
r-la
imp
licar
à ca
nalit
zar
la r
àbia
per
què
no
es
tran
sfor
mi e
n od
i din
s no
stre
, ni e
s re
prim
eixi
que
sen
tim, i
per
met
em-n
os d
’exp
ress
ar-h
o d
e m
aner
es n
o vi
olen
tes.
Prop
osem
un
exer
cici
d’im
agin
ació
(ad
apta
-b
le a
dife
rent
s d
estin
atar
is, p
artin
t d’e
xem
-p
les
adeq
uats
a c
ada
fran
ja d
’ed
at).
M’h
i aj
udar
à ta
ncar
els
ulls
i vi
sual
itzar
el m
omen
t en
què
ho
vaig
viu
re o
pre
senc
iar.
• • •
-
mal
amen
t d
e ve
rita
t en
la m
eva
man
era
• ens
fem
els
uns
als
altr
es é
s un
prim
er p
as
per p
oder
ges
tiona
r-ho.
Pos
em-h
i nom
: ràb
ia,
odi,
indi
gnac
ió, r
esse
ntim
ent,
rem
ordi
men
t…
seg
ons
sig
uem
ag
ents
rece
ptiu
s (I)
, pas
sius
(II
) o a
ctiu
s (II
I) d
e le
s si
tuac
ions
que
viv
im.
Lleg
iu e
l te
stim
oni
de
l’Ike
r i
com
ente
u-lo
ar
ran
de
la g
estió
de
l’od
i:
Mire
u i
com
ente
u co
m L
atifa
aco
nseg
ueix
ca
nalit
zar
la r
àbia
en
com
pro
mís
soc
ial:
7Rà
bia
i odi
04 «
Ver
que
el
hear
t
6Will
y Br
andt
, can
celle
r de
la R
FA, v
isita
el 1
970
el m
onum
ent e
n ho
nor a
les v
íctim
es d
el g
ueto
de
Var
sòvi
a qu
e el
naz
ism
e va
ord
enar
ext
er-
min
ar. A
mb
una
actit
ud in
èdita
i in
espe
rada
, va
mos
trar
al m
ón l’
empa
tia p
el d
olor
del
s al
tres
que
oca
sion
à el
seu
paí
s, a
mb
l’afa
ny
reco
nèix
er p
er se
mpr
e le
s fro
nter
es c
omun
es.
Qui
na a
ctitu
d m
ostr
a el
lide
ratg
e de
l can
celle
r al
eman
y? B
usca
inf
orm
ació
sob
re c
om v
a re
bre
l’o
pin
ió p
úblic
a al
eman
ya,
euro
pea
, in
tern
acio
nal,
aque
sta
actit
ud,
i des
cobr
eix
què
n’op
inav
a el
seu
gab
inet
, el s
eu p
artit
i el
Par
lam
ent a
lem
any
al re
spec
te.
Treb
alle
m:
A p
artir
del
s fe
ts d
e la
RFA
el
1970
, b
usca
rel
ats
de
la h
istò
ria
del
teu
hem
esm
enta
t. M
omen
ts h
istò
rics
en q
uè e
ls
d’u
n b
ànd
ol s
ente
n co
mp
assi
ó i l
’exp
ress
en
vers
els
del
bàn
dol
con
trar
i, el
s q
ue e
ls v
an
teva
cer
ca, c
entr
a’t
en u
n fe
t co
ncre
t. S
i és
dire
cte
d’a
que
ll g
reug
e, q
ue n
o q
ued
i sot
a
seva
his
tòria
de
vida
fa q
ue a
ques
ta p
erso
na
et re
sulti
més
pro
per
a? A
lgun
a vi
vènc
ia q
ue
va te
nir d
e p
etit
pot
aju
dar
-te
a en
tend
re e
ls
gre
uges
que
ha
com
ès?
Pod
ries
mira
r d
e tr
obar
qua
litat
s en
aq
uest
a p
erso
na?
conè
ixer
-lo m
illor
en
dire
cte,
et
pro
pos
em
un e
xerc
ici d
’imag
inac
ió d
’imat
ges
i esc
enes
p
er t
reb
alla
r l’e
mp
atia
i la
com
pas
sió:
• • •
Enl
loc
de m
irar-l
o co
m n
’és
d’im
plac
able
, con
tem
plo
la s
eva
frag
ilita
t co
m a
per
sona
nec
essi
tada
. Em
fa p
or q
ue
els
seus
fets
?
• •
3H
uman
itza
r l’a
dver
sari
din
s m
eu
7
INFA
NTS
Cin
c ne
ns s
urte
n al
dav
ant.
Es d
ona
el d
ibui
x d’
un n
inot
a c
adas
cú (t
ots
són
pers
ona)
. Es
do
na t
amb
é un
lla
pis
de
colo
r d
ifere
nt a
ca
das
cú,
i to
thom
pin
ta e
l p
rop
i ni
not
del
se
u co
lor.
Es p
enge
n el
s ni
nots
a la
pan
xa.
nom
és c
onec
el m
eu c
olor
i el
s al
tres
em
fan
por.
No
els
vull.
Per
aix
ò, in
tent
em a
rren
car
els
nino
ts d
’altr
es c
olor
s. (2
) Els
altr
es c
olor
s só
n lle
tjos,
hi
vole
m p
inta
r el
nos
tre
colo
r al
dam
unt.
(3) E
ls a
ltres
col
ors
són
dife
rent
s de
l meu
, per
ò jo
puc
ress
egui
r la
silu
eta
del
seu
nino
t am
b el
meu
col
or, i
ell/
a vi
ceve
rsa
(1) l
a po
r fe
ia q
ue t
otho
m (n
inot
s) e
stig
ués
en p
erill
. En
la (
2) h
em s
alva
t le
s p
erso
nes
(nin
ots)
per
ò so
m in
tole
rant
s am
b el
s al
tres
(id
entit
at o
col
or),
i vol
em im
posa
r el n
ostr
e co
lor s
ubst
ituin
t l’a
ltre.
Nom
és a
la (3
) l’a
ltre
colo
r en
rique
ix e
l meu
nin
ot i
vice
vers
a. A
(1
, 2, 3
) les
acc
ions
ser
an b
ones
o d
olen
tes,
pe
rò s
empr
e s’
haur
ien
de s
alva
r les
per
sone
s i r
espe
ctar
les
iden
titat
s (c
olor
s). N
omés
qua
n un
a id
entit
at e
ns fa
por
hi h
aurà
vio
lènc
ia.
4Pe
rson
a, id
enti
tat,
fets
. A
pren
guem
a d
ifere
ncia
r-ho
!
03 L
a lle
ona
que
ret
rob
a el
seu
cr
iad
or
A. P
erso
na: t
ot é
sser
hum
à. S
empr
e sa
lvar
l’al
tre
per
dign
itat
hum
ana.
B.
Iden
tita
t:
-ca
seg
ons
l’ide
ari,
la h
istò
ria v
iscu
-da
… R
espe
cto
que
no t
ots
tingu
in
la m
eva,
tot i
no
com
part
ir le
s al
tres
.C
. Fet
s: c
ond
emna
ble
s o
no s
egon
s
106Re
butj
ar l’
inde
fens
able
per
se:
ava
nçar
con
tra
tota
vio
lènc
ia
T’ha
pas
sat m
ai q
ue e
l teu
gru
p fa
ci u
na c
osa
que
creu
s que
és p
rofu
ndam
ent i
njus
ta?
Com
ha
s re
acci
onat
? Et
s ca
paç
de c
onde
mna
r-ho,
en
cara
que
aix
ò et
supo
si re
buig
o ti
ngui
con
se-
qüèn
cies
? En
l’ac
tivita
t par
tirem
de
tres n
ivel
ls:
• • •
INFA
NTS
Per u
n gr
up d
e 20
infa
nts e
s dib
uixe
n 25
car
tes
amb
un n
úmer
o 1
verm
ell,
35 a
mb
un 2
ver
d
i 40
amb
un 3
neg
re. E
s de
ixen
bar
reja
des
de
cap
per
aval
l dam
unt
d’un
a ta
ula.
Cad
ascú
ag
afa
una
cart
a, i
escu
ll un
a pa
rella
. Si u
n de
ls
dos
infa
nts
(o to
ts d
os) t
é un
1, l
’altr
e ai
xeca
el
dit i
cal
len
(si d
iuen
una
par
aula
han
per
dut,
i cal
que
bus
quin
una
altr
a pa
rella
). El
s al
tres
in
fant
s ha
n d’
esta
r sem
pre
aler
ta p
er s
i alg
ú ai
xeca
el d
it i f
er-h
o el
ls ta
mbé
, dei
xant
el q
ue
estig
uess
in fe
nt. N
omés
qua
n to
ts a
ixeq
uen
el
dit e
n si
lenc
i, la
par
ella
que
teni
a l’1
l’en
treg
a a
el g
uia
de l’
activ
itat.
Si le
s pa
relle
s te
nen
dos
2, s
e’ls
pod
en q
ueda
r i v
an a
bus
car u
na
altr
a ca
rta.
Si t
enen
un
2 i u
n 3,
el 2
es
nega
a
entr
egar
-lo,
se’l
que
da
i ag
afa
una
nova
ca
rta,
per
ò el
3 s
egue
ix b
usca
nt u
na n
ova
pare
lla. S
i ten
en d
os 3
, jug
uen
a 3
rond
es d
e «p
edra
, pap
er, t
isor
es»:
qui
gua
nya
estr
ipa
el
seu
3 i v
a a
busc
ar u
na n
ova
cart
a, p
erò
el
perd
edor
seg
ueix
bus
cant
una
nov
a pa
rella
. El
joc
s’ac
aba
quan
el g
uia
hagi
recu
pera
t tot
s
vuln
eren
allò
abs
olut
!). Q
ui la
sof
reix
aix
eca
el
dit,
recl
ama
just
ícia
a to
thom
, i la
rest
a s’
ha d
e
es re
ndei
xi i
entre
gui l
’1 (n
o-co
oper
ació
). El
s 2
als
altr
es, p
erò
dem
ano
que
resp
ectin
de
mi
(cre
ence
s…).
Qui
teni
a un
2 e
s ne
gava
a c
edir
guan
ya q
ui é
s ca
paç
de re
nunc
iar a
l que
vol
pe
r arr
ibar
al p
acte
?
JO
VE
S
La m
atei
xa a
ctiv
itat
que
els
infa
nts
amb
va-
riant
s. M
enys
car
tes
de c
ada.
Se’
ls p
rese
nten
ab
ans
els
tres
niv
ells
de
verit
at.
Qua
n un
a pa
rella
es
trob
a ha
d’e
scriu
re, a
mb
una
fras
e d
arre
re la
car
ta (
dife
rent
cad
a ve
gad
a),
un
(1:
asse
tjam
ent
esco
lar,
2: v
el d
’una
don
a
es ll
egei
xen
els
1 re
colli
ts, i
els
2 q
ue c
adas
cú
guar
da. P
er q
uè é
s út
il se
r pr
ou ll
iure
s co
m
per p
oder
est
ripar
el 3
?
AD
ULT
S
El
gui
a p
rep
ara
una
llist
a d
e re
alit
ats
en
RELA
TIU
. A d
ebat
: com
ens
pod
em tr
ebal
lar
dan
ya e
l gra
u A
BSO
LUT:
és
SEM
PRE
con-
dem
nab
le i
ind
efen
sab
le v
ing
ui d
’on
ving
ui.
Com
det
ecta
r le
s p
ròp
ies
viol
ènci
es?
9
La d
ita p
op
ular
«et
s m
és t
oss
ut q
ue u
na
ban
ya d
e m
arrà
» fa
ref
erèn
cia
als
anim
als
corn
uts
que
llui
ten
don
ant
cop
s d
e b
anya
aque
st e
scen
ari é
s re
alm
ent
per
illós
: llu
itar
amb
la b
anya
imp
lica
crea
r mol
tes
víct
imes
i s
ovin
t té
un p
oder
des
truc
tor d
esm
esur
at. -
car t
erce
res
vies
. Don
ar c
ops
«d’id
entit
at»
a l’a
ltre
per
què
sig
ui a
ccep
tad
a és
tan
ridíc
ul
com
pre
tend
re q
ue a
lgú
es tr
egui
la ja
que
ta
amb
més
ràf
egue
s d
e ve
nt b
ufan
t. U
n xo
c d
’idee
s en
roca
des
no
tind
rà m
ai s
oluc
ió p
er
més
que
insi
stim
, com
els
xoc
s de
bany
es d
els
en le
s p
erso
nes
que
hi h
a d
arre
re le
s id
ees
i en
les
seve
s ne
cess
itats
real
s se
rà e
l prim
er
pas
per
co
mp
rend
re,
reti
rar
blin
dat
ges
i
imp
lica
renu
ncia
r a
les
prò
pie
s id
entit
ats:
re
spec
tant
-les
po
dem
bus
car
sati
sfer
les
ne
cess
itats
de
cad
ascú
.
En l
a d
inàm
ica
es p
rop
osen
due
s op
cion
s ro
le-p
lay)
:
• - -
•
-
Els
dos
gru
ps
o p
erso
nes
com
ence
n am
b
la m
atei
xa f
rase
: «v
ull
la v
aca»
, o
bé
«vul
l -p
ontà
niam
ent,
i s
’han
de
bus
car
man
eres
d
e re
sold
re’l.
Si q
ued
en m
assa
blo
que
jats
, el
gui
a ha
urà
de
med
iar
fent
les
pre
gun
tes
segü
ents
. Si h
o re
sole
n el
ls m
atei
xos,
un
cop
• -
• • • -
• -
(En
l’exe
mp
le d
e la
vac
a, ja
al n
ivel
l d’in
te-
ress
os t
rob
aran
que
un
vol l
a p
ell i
l’al
tre
la
carn
. En
el c
as d
e l’a
igua
, si l
es n
eces
sita
ts
són
salv
ar p
rop
ieta
ts i
so
-b
revi
ure,
po
den
co
op
erar
p
er re
serv
ar l’
aig
ua p
er s
o-br
eviu
re i
apag
ar e
l foc
am
b
sorr
a, o
tran
spor
tar o
bjec
tes
junt
s… e
tc.).
5C
onve
rtir
un
xoc
d’id
enti
tats
en
un d
iàle
g
de p
erso
nes
8
AD
ULT
S
Ana
litza
r el t
ext d
e Ri
char
d F
orer
, esc
rit d
es-
prés
d’u
n pr
océs
d’a
utoc
rític
a re
spec
te d
e la
se
va id
entit
at ju
eva
fona
men
talis
ta i
d’h
aver
JO
VE
S
Com
ente
u en
gru
p le
s fra
ses s
egüe
nts.
El g
uia
• -
• • «N
o es
tor
nare
n en
emic
s no
stre
s a
caus
a
prin
cip
als
i p
rest
igio
ses
org
anitz
acio
ns d
e d
rets
hum
ans,
la
mev
a in
cred
ulita
t i
com
-m
oció
es
van
conv
ertir
en
ràb
ia e
nver
s el
s m
eus
ger
man
s is
rael
ians
per
les
seve
s in
jus-
se’m
girà
ale
shor
es c
ap a
din
s a
mes
ura
que
tot
par
ant
aten
ció
a aq
uest
a llu
ita.
El m
eu
rost
re s
’enc
eng
ué i
una
fúria
per
la ju
stíc
ia
va b
ullir
din
s m
eu p
er c
ausa
del
sof
rimen
t d
’un
gru
p è
tnic
sen
cer q
ue jo
hav
ia ig
nora
t co
ntín
uam
ent.
Els
crits
de
mili
ons
ni ta
nt s
ols
m’h
avie
n im
mut
at. O
nade
s de
rem
ordi
men
t re
corr
egue
ren
el m
eu c
os i
em v
aig
est
rem
ir d
avan
t la
idea
de
que
jo h
avia
reb
utja
t le
s se
ves
recl
amac
ions
con
sid
eran
t-le
s p
rop
a-g
and
a i m
entid
es.
Em v
a av
erg
onyi
r ha
ver
dem
onitz
at t
ota
una
cultu
ra i
jutja
t la
sev
a g
ent
com
a ir
recu
per
able
. En
reco
nèix
er la
m
eva
inhu
man
itat,
em
vai
g o
blig
ar a
con
-
neg
ació
. Mol
tes
de
les
pos
icio
ns q
ue h
avia
pr
es e
n no
m d
’Isra
el i
cont
ra e
l pob
le p
ales
tí er
en d
e fe
t inc
orre
ctes
. Aq
uest
es p
osic
ions
, ta
n p
reva
lent
s en
la m
eva
cultu
ra, m
’hav
ien
Hav
ien
pres
form
a du
rant
els
vul
nera
bles
any
s
els
rela
ts h
abitu
als
del
s m
eus
par
es, r
abin
s,
prof
esso
rs d
’esc
ola
dels
diu
men
ges,
fam
iliar
s i a
mic
s. (.
..) L
a ve
rgon
ya i
el d
esco
ncer
t que
se
ntia
van
retr
oced
ir, i
una
fort
a tr
iste
sa e
m
va e
nvol
tar p
er c
ausa
del
trac
te o
pres
siu
que
tant
s p
ales
tins
havi
en p
atit.
(...)
Sen
se s
aber
si
el d
olor
que
hav
ia s
entit
pod
ia to
rnar
, em
va
ig a
don
ar q
ue s
’hav
ia o
ber
t en
mi u
n cl
ar
sent
it d
e lli
ber
tat.
Trad
ucci
ó d
e FO
RER,
R. (
2010
).
Com
pas
sion
. Alb
uque
rque
: Ins
ight
Pre
ss.
Pàg
. 29-
31.