museu obert de lloret

11www.lloretdemar.org

GUIA DEL MOLLMuseu Obert de LloretImagina i descobreix!

Fullet MOLL CATALA? 2:Fullet MOLL CATALÀ 2 3/12/08 18:19 Página 1

2

PresentacióBenvolguts i benvolgudes,

Amb aquesta guia, la vila de Lloret deMar us vol obrir les seves portes. Volser un instrument útil per a la vostraaproximació a la nostra tradició, a lanostra cultura, a la nostra història.

Una història que pas a pas, plana aplana vagi esdevenint vostra.

El renom de Lloret de Mar es deu a laseva important oferta turística d’oci.És cert que aquesta és la principalfont d’ingressos de la vila, el que l’haconvertida en una de les destinacionsmés freqüentades d’Europa.

Lloret de Mar és un poble que volcaels seus esforços any rere any peracollir milers de visitants d’arreu delmón i per oferir el millor de si mateix.

Però imagineu que, al costatd’aquesta gran oferta turística, en elvostre temps lliure podeu tambérelaxar-vos passejant per sumptuososjardins noucentistes? Voldríeucontemplar des de la torre d’uncastell del segle XI la platja on feia tansols uns minuts preníeu el sol?Creuríeu que al segle XIX salpavend’aquest poble grans fragatesconstruïdes aquí mateix en direcció al’Havana i Nova Orleans?

Imagineu! Perquè Lloret us convidaque el descobriu!

Xavier Crespo i Llobet

Alcalde de Lloret de Mar


3

Índex

Museu Obert de Lloret . . . . . . . . . . . . . . 4- Un museu sense murs . . . . . . . . . . . 4- La porta del Museu Obert . . . . . . . . . 5

Museu del Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Un cop d’ull enrere . . . . . . . . . . . . . . . . 13Centre històric de Lloret . . . . . . . . . . . . 17Jaciment de Puig de Castellet . . . . . . . 21Castell de Sant Joan . . . . . . . . . . . . . . 25Església Parroquial de Sant Romà . . . 29Cementiri modernista . . . . . . . . . . . . . . 33Jardins de Santa Clotilde . . . . . . . . . . . 39Can Saragossa . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Activitats turístiques,culturals i educatives . . . . . . . . . . . . . . 50Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50


4

1 Museu del Mar – Can Garriga2 Centre històric3 Jaciment de Puig de Castellet4 Castell de Sant Joan5 Església Parroquial de Sant Romà6 Cementiri modernista7 Jardins de Santa Clotilde8 Can Saragossa


5

Museu Obert de Lloret Descobreix un autèntic museu a l’aire lliure

Un museusense murs

El Museu Obert de Lloret (MOLL) és unaxarxa imaginària que permet ladescoberta de diversos llocs d’interèshistòric, cultural i natural. És un espaiobert, sense murs, que recorre diferentsemplaçaments per tot el territori i permetapropar-se al coneixement del patrimonide la vila.

L’idea d’un museu obert a l’aire lliurepermet el contacte directe amb elpatrimoni, fa que el visitant se sentipartícip i no un simple observador.

El visitant no està sol. Aquesta guia espresenta com una eina per podercomençar aquesta aventura. A més amés, els elements visitables estan dotatsde panells accessibles per a tothom queofereixen informacions complementàries.

La porta delMuseu Obert

L’inici de la descoberta té lloc al Museudel Mar, que juntament amb l’Oficina deTurisme esdevé la porta de benvingudaal Museu Obert de Lloret. Aquí es podentrobar tot tipus d’informacionsrelacionades amb el Museu Obert quesón útils per al visitant.

L’edifici on es troba el museu és conegutcom a Can Garriga ja que pertanyia aaquesta família. Els orígens d’aquestacasa estan directament vinculats ambl’època del comerç marítim amb lesAmèriques durant el segle XIX.

L’any 1860 Enric Garriga i Mataró,originari de Lloret de Mar, va tornar deCuba amb una gran fortuna i vaencarregar la construcció de la sevanova vivenda a l’arquitecte Fèlix de Azúa.

Fèlix de Azúa esdevindrà un arquitectede renom nacional gràcies a la sevaparticipació en les reformes de la plaçad’Espanya de Barcelona per a lapreparació de l’Exposició Universal del1929. També va construir l’edifici del’Ajuntament l’any 1872.

La ubicació idònia d’aquest edifici alpasseig Verdaguer i els seus orígensvinculats a un període històric tanemblemàtic per al poble el converteixen enla porta ideal del Museu Obert de Lloret.


6


7

Museu del Mar Un viatge al passat de la vila


8

El Museu del Mar es troba ubicat al’antiga Casa Garriga. Aquest edificipertanyent a la segona meitat delsegle XIX i situat al passeig Verdaguerés l’emblema d’un passat gloriós,quan alguns lloretencs ho deixarentot per anar a fer fortuna a lesAmèriques.

Vers l’any 1860, Enric Garriga iMataró va emprendre el seu periplecap a terres cubanes, concretamenta Cienfuegos, on juntament amb elseu germà va crear una empresa dematerials per a la construcció. ElsGarriga van fer una gran fortuna il’any 1887 van encarregar laconstrucció de la casa familiar a laseva vila natal, Lloret de Mar.

Aquesta casa, exemple pervivent de lapetjada dels indianos –els que anavena fer fortuna–, és una de les poquesque romanen a Lloret juntament ambla Casa Font o Can Comadran i estàsituada en ple casc antic.

L’any 1981 el Consistori del’Ajuntament va adquirir la casa perconvertir-la en un museu local. Amb elpas dels anys, la caducitat del modelmuseogràfic i la necessitat demodernització dels usos van conduira les reformes realitzades a travésd’un nou projecte, que va convertirCan Garriga en el nou Museu del Mar.

És més que un simple museu ja que,gràcies a la seva ubicació cèntrica iprivilegiada, s’ha convertit en lesportes del Museu Obert de Lloret(MOLL).


9

Gràcies a les noves tècniques demusealització i a la incorporaciód’elements didàctics i lúdics, elvisitant del Museu del Mar es veuimmers en un autèntic viatge per lahistòria de Lloret i la seva estretavinculació amb el mar.

Naveguem en la història

L’itinerari es troba dividit en cincàmbits: Fills del mar, Mediterrani, Lesportes de l’oceà, Lloret desprès delsvelers i Més enllà de la platja.

Un recorregut que va des de lanavegació de cabotatge realitzada enel Mediterrani fins a la gran navegaciód’altura a través de l’Atlàntic.

El visitant descobreix un Lloret on lesdrassanes treballaven frenèticament ila sorra de la platja estava ocupadaper dones que recosien xarxes perquèels homes poguessin fer-les servir pera la propera jornada de pesca.

En l’època daurada de la marinamercant, durant la primera meitat delsegle XIX, la vila vibrava amb elsperfums caribenys de productes com

els cigars, el cacau, el rom o lesfustes precioses com la caoba, queels indianos utilitzaven per decorar lesseves cases.

Durant la segona meitat del segleXIX, vers el 1860-70, la prosperitatvuitcentista va entrar endecadència. Els invents que el nousegle portarà amb si, sobretot elvaixell de vapor, suposaran ladesaparició a Lloret de l’ancestraltradició de la navegació a vela.

Es tornarà a les activitats de

subsistència com la pesca il’agricultura. Però el segle XX, ambles seves noves modes i el naixementde nous fenòmens de masses com eltemps lliure dedicat a les vacances,portarà l’activitat definitiva quecanviarà una vegada més l’economialocal: el turisme.

Des de ben entrats els anys 50,l’economia de la vila de Lloret s’hadedicat amb totes les seves energiesal sector terciari dels serveis i elturisme.


10

HorarisDe Juny a setembre de dilluns a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 20hDiumenge de 10 a 13 h i de 16 a 19 hD’octubre a Maig de dilluns a dissabte de 9 a 13h i de 16 a 19hDiumenge de 10 a 13 h i de 16 a 19 hÚltima entrada 45 minuts abans de l’hora de tancamentTancat: 25 desembre, 1 i 6 de generHoraris excepcionals: 17 de novembre i 24, 26 i 31 de desembre de 9 a 14 hPreu: 4 € Reduït: 2 €


11

1.1 L’onada del temps1.2 La llar dels Garriga Mataró1.3 La conquesta del mar

Àmbit 1. Fills del mar

2.1 Treure profit del vent2.2 El cabotatge, el comerç de la nostra mar2.3 Les vivències d’un viatge de Lloret a Cadis

Àmbit 2. Mediterrani

3.1 Navegant pel món3.2 Cop d’aixa: la construcció de vaixells d’altura3.3 Un comerç de risc3.4 Movent la càrrega3.5 Les terres d’Amèrica3.6 Les nissagues marineres de Lloret3.7 El llegat dels Americanos

Àmbit 3. Les portes de l’oceà

4.1 El mar, el bosc i l’horta4.2 La vida d’un poble4.3 El Lloret del record

Àmbit 4. Lloret després dels velers

5.1 Lloret mira al futur5.2 La porta del Lloret invisible

Àmbit 5. Més enllà de la platja

Planta baixa

Planta 1

Planta 2

Planta 1

Planta baixa


12


Un cop d’ull enrere Un breu recorregut per la història de Lloret

13


14

250 aCJaciments

ibèrics: Montbarbat,

Puig de Castelleti Turó Rodó.

Segle II dCSepulcre romà:

torre sepulcral romanaamb necròpoli de

tombes d’incineració.

966Primera referència a

Lloret: Loredo

1522Construcció de lanova Parròquia de

Sant Romà.

1788Revolta dels Joseps:

els pescadors esneguen a pagar eldelme del peix iagredeixen elscanonges de la

Catedral de Girona.

1872Nova Casa de la

Vila, obra de Fèlix deAzúa. Es porta a

terme la reforma delPasseig del Mar(passeig Jacint

Verdaguer).


15

1001Comtes deBarcelona,

delimitació delterritori.

1079La senyora Sicardis

ordena la construcciódel Castell de Sant

Joan i de l’Ermita deNostra Senyora de

les Alegries.

1217Donació de tots elsbéns i el castell als

canonges de laCatedral de Gironaper part de Guillem

de Palafolls. Lespabordies seran el

sistema de gestió dela vila des d’aquestnoment fins al 1790.

1914Constantí Ribalaigua, lloretenc denaixement, comença a treballar al’Havana. Serà ell qui servirà a ladècada dels 40 la seva especial

recepta del daiquiri a ErnestHemingway a El Floridita (l’Havana).L’escriptor el cita en las seva obra

Islands in the Stream (1970).

1916Consagració de les Capelles del

Santíssim i del Baptisteri a la Parròquiade Sant Romà. L’obra va ser

projectada per Bonaventura Conill iMontobbio pagada i finançada per

alguns indians com ara, Narcís Gelats iDurall i Nicolau Font i Maig lloretencs

establerts a Cuba.


16


17

Centre històric de Lloret Seguint la petjada de la història


18

10987

6

5

4

3

2

1


19

1 Museu del Mar - Can Garriga (1887)2 Passeig Mn. Jacint Verdaguer3 Casa de la Vila (1867 - 1872)4 Pabordia: Café Latino (s. XVI)5 Pabordia Hotel Bella Dolores (s. XIV)6 Antiga Torre de defensa del poble7 Capella dels Sants Metges (s. XV)8 Pabordia Nova: Can Marlés (1585, s. XVI)9 Parròquia de Sant Romà (1522, gòtic català).

Capelles modernistes (1916).10 Can Font o Can Comadran (1877)11 Casa Cabañas (Finals s. XIX)12 Carrer Vídues i Donzelles13 Carrer Josep Gelats i Durall14 Carrer Capità Conill i Sala

Narcís Gelats i Durall(Lloret, 1845 –l’Havana, 1929)Va arribar a l’Havana amb 14anys. Havia estat a Nova York iaprès els sistemes mercantilsamericans que va començar aaplicar a Cuba.Vers l’any 1870, va crear lafirma bancària Narciso Gelats &Cía. i va esdevenir un importantreceptor de contractes delsindustrials de l’illa.Va treballar per al Govern, laIntervenció i la República i vaesdevenir president de diversesiniciatives bancàries com perexemple Havana ClearingHouse.Quan l’hivern de l’any 1920nombroses banquesamericanes es van trobar enconflictes que van desembocaren el fatídic crac del 1929, laBanca Gelats va superar lesdificultats gràcies a la tenacitatdel seu president.L’estratègia de donar fins al’últim cèntim als clients, quepresos pel pànic volien retirar-ho tot dels seus comptes, i vaser un encert genial. Va fer queels clients no perdessin laconfiança en l’entitat.Va ser un important mecenesper a la vila de Lloret; l’any1916 va finançar la construccióde la Capella del Santíssimdissenyada per BonaventuraConill i Montobbio.

Visites guiadesal centre històricInformació i reserves oficinade turisme Museu del Mar.

12 141311


20


21

Jaciment dePuig de Castellet

Els orígens de Lloret


22

El món ibèric a Lloret de Mar

Els poblats ibèrics de Lloret són tres–Montbarbat, Puig de Castellet i TuróRodó– i la seva cronologia abasta desdel segle IV a. C fins el II a. De C.com a màxim, de quan es data eljaciment de Turó Rodó. A partird’aquest moment, ja ben entrat elsegle I a. de C., el món ibèric vadesaparèixer a causa del procésd’expansió dels romans.

Puig de Castellet, fortalesamarítima dels indigets

Els ibers, habitants autòctons de laPenínsula Ibèrica, s’organitzaven demanera tribal en funció del territori:laietans, cessetans, ilercavons,ilergets, ausetans i indigets. D’aquestúltim grup formaven part els habitantsdel poblat de Puig de Castellet.

El jaciment de Puig de Castellet, quedata del segle III a. de C., està situata 2 kilòmetres de Lloret de Mar enuna zona estratègica de domini visualque va de la desembocadura del

Tordera fins a la costa de Lloret. Ésun petit recinte de 650 m2 composatper unes 6 vivendes.

L’assentament està fortificat amb unaàmplia muralla i torres defensives, acausa de les dificultats bèl·liques quedes del 264 a. de C. fins al 146 a. deC. van sacsejar tota la Mediterrània:les Guerres Púniques. Del segle III a.de C., coincidint amb el dominicartaginès, data la construcció dereforç de la muralla del recinte.

Per tant, aquest recinte va estar actiudurant uns 50 anys des del 250 a. deC. fins al 200 a. de C. En aquestadarrera data ja estava abandonat.

Les excavacions s’han realitzat en laseva totalitat durant diverses fases: laprimera del 1968 al 1969, la segonadel 1970 al 1972 i la tercera i darrerafase del 1975 al 1986. Durant lesexcavacions, ha sortit a la llum granquantitat de material arqueològic:bàsicament ceràmica de producciólocal però també ceràmicad’importació d’estil àtic de diferentsprocedències (itàlica, grega ioccidental del taller de Roses).

Recentment el jaciment de Puig deCastellet ha estat incorporat a la Rutadels Ibers, un itinerari creat pelMuseu Arqueològic de Catalunya,

Restitució de l’interiorde Puig de Castelletvist des de l’oest


amb l’adequació portada a terme perl’Ajuntament de Lloret de Mar.

Com era una casa ibera

S’han considerat cases els espaisamb funció de vivenda on esportaven a terme les activitatsdomèstiques i de caràcter laboral. Elsmurs estaven formats per dues parts:cimentació i sòcol. La resta del mures feia d’argila, però aquesta part nos’ha conservat. Les cobertes esrealitzaven amb un entramat defustes que es cobrien d’elementsvegetals i una capa de terra batuda.

Les cases ibèriques presenten dues otres habitacions. Normalment la salas’utilitzava per a les activitatsdomèstiques i l’antesala per a lesactivitats laborals. Les restesarqueològiques trobades en elsfiferents espais ajuden als arqueòlegsa determinar-ne les diverses funcions.

23

0-1-2-3-6-10-11 Unitats familiars4-5-8 Espai col·lectiu

7-9 Espai defensiu

SECTOR NORD

SECTOREST

L’estructura dels espais eren utilitzats com a cases, llocs detreball, espais de defensa o centres de la vida comunitària.

10

9

78

11

2

0

1

3

4 5

6

Ent

rada

pri

ncip

al

ÀR

EA

CE

NTR

AL

El comerç dels ibersEls contactes comercials ambaltres pobles de la Mediterrànias’evidencien amb la troballad’objectes com aquest: unpenjoll de plata d’origen púnic ocartaginès. La formarepresentada sembla lasimplificació d’una figurahumana. Podria tractar-se de larepresentació del déu Bes. Undéu esperit de formesgrotesques que formava partdel panteó egipci i que era decaràcter molt popular. Lesseves propietats eren moltextenses i variaven segons lesdiverses èpoques:propiciatòries del part i de lafertilitat femenina, esperit de lamúsica i de la guerra segonsels atributs... També s’utilitzavacom a talismà protector del soncol·locant una figuraseva als peus del llit.L’advocació a Bes vaarrelar en culturesque mantinguerencontacte amb lacultura egípcia ipotser es va difondreentre els ibers dePuig de Castellet.

HorarisDe juny a setembre dissabtes idiumenges de 10 a 13 h i de16 a 20 hD'octubre a maig dissabtes idiumenges d’11 a 18 hTancat: Els dies 25 i 26 dedesembre i 1 i 6 de generPreu: 3 €Reduït: 1.5 €

Penjoll de platad’origen púnic o

cartaginès

Restitució de l’interiorde Puig de Castelletvist des de l’oest


24


25

Castell de Sant Joan El testimoni de l’època medieval


26

Els orígens del Castell de Sant Joansón els orígens de la vila de Lloret. Enel remot segle XI d. de C., les terresdelimitades com Loredo estavensenyorejades per Sicardis de Lloret(1031-1103).

Per disposició testamentària deSicardis, els terrenys feudals vanpassar a ser compartits per dos delsseus fills: Bernat Umbert, bisbe deGirona, i Bernat Gaufred, senyor laicque va esdevenir Senyor de Palafolls.

La jurisdicció compartida es vaestendre fins a l’any 1218, quan enmorir el bisbe Bernat Umbert, el feuva passar a pertànyer exclusivamenta la Seu del Capítol de la Catedral deGirona.

L’any 1790 el Comú i els habitants deLloret van demanar al Real Consejode Hacienda la incorporació delcastell i el seu terme al patrimoni reiala canvi del pagament de 8.000 lliuresal Capítol de la Catedral per la pèrduadels drets.

El plet, que va durar fins a l’any 1802,va concloure a favor dels habitantsde Lloret i va posar punt i final agairebé a vuit segles de senyoria, tot ique el Castell de Sant Joan vapertànyer al Capítol fins al 1807.

El conflicte bèl·lic que va enfrontarAnglaterra contra Espanya i França ique va concloure en la batalla deTrafalgar va tenir també un efectedesastrós per a la torre del Castell deSant Joan. L’any 1805 l’armadabritànica va bombardejar la torre, fetque va destrossar definitivament elrecinte fortificat. El castell varomandre en desús durant el segleXIX i va quedar reduït a un munt derunes.

La torre ha estat restaurada i es potvisitar, així com la resta del recinteque es troba senyalitzat.


27

On és la Capellade Sant Joan?El dia 23 de gener de l’any1079 el bisbe Berenguer Guifréde Girona va consagrar laCapella de Sant Joan, quesegons els documents estrobava dins el recinte fortificat.Durant el segle XVII, es coneixl’existència del culte a la Marede Déu del Castell, gràcies adiversos documents.Les recerques arqueològiquesno han pogut confirmarl’existència d’un espai de cultereligiós.L’any 1964 una part del castellva ser destruïda il·legalment perculpa de l’obertura d’un carrer.Les hipòtesis dels arqueòlegsapunten que potser la capellaes trobava en aquell sector.

HorarisDe juny a setembre de dimartsa diumenge de 10 a 13 h i de16 a 20 hD'octubre a març dissabtes idiumenges de 10 a 17 hD'abril a maig dissabtes idiumenge de 10 a 13 h i de 16a 20 hTancat dilluns no festius i elsdies 25 i 26 de desembre i 1 i 6de generPreu: 3 €Reduït: 1.5 €

Els usos d’un castell feudalLa construcció del castell al segle XI respon a lesnecessitats que l’estructura de poder feudal requeria:

Talaia Punt d’observació i controlvisual.Situat damunt un penya-segat de 60 metres d’alçadasobre el mar. La torre té 18metres d’alçada i permet uncontrol marítim de tot elterme amb contacte visualamb el Castell de Sant Joande Blanes.

Defensa Recinte emmurallat.

JurisdiccióAdministració de la justícia igestió dels impostos.Les sitges presents a l’interiordel castell des dels primerstemps són un indici del’emmagatzematge deproductes degut a larecaptació de delmes oimpostos.

ResidènciaHabitatge del senyor feudal.Ja des dels primers tempsen el testament de lasenyora Sicardis es fareferència a la seva “domus”. Tenim notícies que elscastlans que la van succeirtambé hi habitaven.

1

5

6

7

8

9

10

11

12

15

16

14

1317

3

2

4

1 Pati central2, 3 i 4 Recinte sobirà5 Torre de l’homenatge6 a 9 Habitacions del’ala nord (segle XVI)6 Forn9 Cuina

10 a 14 Habitacions del’ala est (segles XIII i XV)12 Vestíbul15 Cisterna16 Sala principal delcastell (segles XI a XIV)17 Parapet de proteccióde l’entrada

Recintesobirà:

Residència

Torre:Funció de

talaia

Sitges:Jurisdicció

Fortificació:Defensa


28


29

Església Parroquialde Sant Romà

Una empremta de l’art modernista


30

Quan Lloret era un escampall demasos i bordes, durant el segle XI, laparròquia de la vila es trobava cap al’interior. La funció de seu parroquialpertanyia a la que ara es coneix coma Ermita de les Alegries.

Ben entrat el segle XVI, es va escollirun nou emplaçament per a laparròquia: l’esplanada prop del marque es coneixia com a Sa Carbonera,on es descarregava el carbóprovinent del comerç marítim.

L’església fou bastida en l’estil gòticcatalà, va ser construïda entre elsanys 1509 i 1522, estava dotadad’elements de fortificació (portallevadissa, per exemple) i,originàriament, devia tenir una nauúnica.

Després, durant la resta del segle XVIi al llarg del segle XVII, es devienconstruir altres dependències i

sobretot capelles laterals, segons espot deduir de les informacions que hiha sobre diversos altars i retaules.

El retaule de l’altar major fouencarregat pels jurats de laUniversitat de Lloret, l’any 1541, alspintors Pere Serafí, conegut com loGrec, i Jaume Fontanet, i costà unes1.300 lliures que es van acabar depagar el mes d’octubre de 1559.

Aquest retaule fou identificat amb lespeces trobades a les golfes del templei, gràcies a aquest fet, es van salvarde la crema de l’any 1936 durant eldevenir de la Guerra Civil Espanyola.

L’interior de la nau és de finesproporcions i les estructures delpresbiteri i de la volta són molt aptesper ser pintades i fer d’aquestaesglésia una joia de l’art modern. Elsconstructors foren els BartoloméRuffi, pare i fill, i en Pere Capvern,


31

mestres d’obra i picapedrers de Girona. Les obrescostaren 3.000 lliures catalanes.

Les dues capelles laterals, la del Baptisteri i la delSantíssim Sagrament, són d’estil modernista, obra deBonaventura Conill i Montobbio de l’any 1916.

D’art modern hi ha, entre d’altres, una imatge depedra de la Verge de Loreto i una talla del Sant Crist,ambdues de l’escultor Monjo. Una llosa col·locada ala façana recorda els noms dels lloretencs caiguts: elrevolucionari Bonaventura Leal Andreu i MartíCatassús Blanch, morts durant la Guerra CivilEspanyola.

El retaule de l’altarmajor de Sant Romàde Lloret de MarAquest retaule fou obrat perPere Serafí entre els anys 1545i 1549. Col·laboren ambaquest autor els pintors idauradors Jaume Fontanet iJaume Forner (fill).S’estableix que el retauledisposarà de cinc caminsverticals. En els camins parellss’inclouran les pintures querepresentaran escenes de laPassió, altres del martiri deSant Romà, ordenat pel jutgeAsclepíades sota el mandat deDioclecià, i finalment altresdedicades a la Verge Maria. Elscamins senars seran destinats ales imatges dels sants i totsestaran separats per columnes.Les taules exposades a laCapella del Baptisteri del’església de Sant Romà són lesnou que s’han conservat del’antic retaule i segueixen duestemàtiques: la vida de Jesucrist(5) i la vida de Sant Romà (4).Les pintures que representenescenes de la Passió sesituaran a la part baixa delretaule, en forma de predel·la iseparades per imatges delsapòstols, vuit en total.Pere Serafí s’encarregaria depintar les taules del retaule itambé participaria en el pintatde les imatges escultòriques, iJaume Fontanet s’ocuparia dedaurar el retaule, aplicant or fi atots els elements arquitectònicsque constituïen l’obra de talla.

HorarisDe dilluns a diumenge de9 a 13 h Misses:Dies laborables a les 19 hDissabtes a les 18 h i a les 20 hDiumenges a les 12 h, 18 h i ales 20 h


32


33

Cementiri modernista El llegat dels indians a través de l’art funerari


34

El cementiri de Lloret de Marconserva la petjada del llegat indià. Lareforma del que fou el nou cementiriva ser impulsada a finals del segle XIXper un sector de població enriquit i lavinculació de les famílies a les qualspertanyien estaven tot sovintrelacionades amb les Amèriques, elcomerç d’ultramar i la conseqüentriquesa que això generava.

Des que es va construir la Parròquiade Sant Romà al segle XVI, elsvoltants d’aquesta eren utilitzats coma lloc d’enterrament. Es van proposardiverses ubicacions per al noucementiri allunyades del centreneuràlgic de la vida urbana. Aquestatendència que es va anar difonentprogressivament arreu de Catalunya,principalment per motius d’higienepública, no va ser ben vista pel poder

eclesiàstic. Els motius pels qualsl’església estava en desacord erenfonamentalment perquè consideravenaquesta mesura com una voluntat desecularització de la societat i un intentd’abandonament del culte.

L’any 1891 es va decidir el nouemplaçament per al cementiri. Elprojecte va ser encarregat l’anysegüent, el 1892, a l’arquitecteJoaquim Artau i Fàbregas. L’obra delnou cementiri va ser possible gràciesa la iniciativa privada: famílies ambestrets vincles amb el comerçd’ultramar i vinculades directamentamb la burgesia barcelonina, fet queva conduir a la participació en elprojecte d’arquitectes de renom comPuig i Cadafalch.


35

L’organització i distribució de l’espaidel cementiri està molt ben pautada iorganitzada. Sembla que l’arquitectehagi transportat les tendènciesurbanístiques pròpies de les gransciutats decimonòniques a l’interior dela “ciutat dels morts”: avingudes,passejos, placetes, illes de cases...Tot l’espai del cementiri estàorganitzat per unes pautes dejerarquia social.

A l’avinguda principal trobem elssepulcres dels comitents privats, elsindianos. A la part dreta i esquerra del’avinguda principal, s’hi distribueixenels hipogeus de segona i els detercera categoria. Allunyat d’aquestazona, hi ha un espai destinat a lesinhumacions civils i una altra als nobatejats. Els monuments històrics delcementiri han estat recentmentsenyalitzats amb panells explicatiusmultilingües.

Passejant per la ciutat dels morts

Panteó Costa i Macià(Puig i Cadafalch – 1902)

El panteó té una estructura decapella d’una sola nau. Hi observemunes gàrgoles i en el frontó, unsàngels que sostenen garlandes deflors, que en la tradició clàssica

simbolitzaven l’ascensió de l’ànima. Al’interior hi ha elementsmedievalitzants, com la clau de voltaamb calaveres (les quatre figures deles danses macabres de la mort: ladama, el rei, el papa i el cavaller). Lareixa està inspirada en les antiguesreixes romàniques.


36

Bonaventura Conill iMontobbio:introductor del modernisme a Lloret

Podríem considerar–lo com l’arquitecteper excel·lència del modernisme a Lloretde Mar. Va restaurar l’interior de laParròquia de Sant Romà, per a la qualtambé va dissenyar i construir la Capelladel Santíssim i la Capella del Baptisteri(1916). En les seves intervencions, hidestaquen la utilització d’elementsarquitectònics propers a l’obra d’AntoniGaudí, del qual va ser deixeble: la rajolavista vermella o el trencadís quedecorava tot l’exterior de Sant Romà.

Hipogeu Durall i Suris(Conill i Montobbio – 1903)

El tema central del monument sónl’àngel i la creu. Els dos elements estanentrellaçats físicament (per la part deldarrera) i conceptualment. La creu és elsímbol de la resurrecció que se serveixde la figura de l’àngel com a mitjancer.

Hipogeu Durall i Carreras(Conill i Montobbio – 1903)

Observem una vegada més el motiuiconogràfic recurrent de Conill iMontobbio: l’àngel orant. Gràcies a lesformes sinuoses de la base, les alesde la figura s’integren amb la cobertade l’hipogeu. Destaquen les mans i elrostre de l’àngel que són de marbreblanc.

Hipogeu Mataró i Vilallonga(Conill i Montobbio – 1907)

Hi podem observar més clarament lainfluència gaudiniana, en les formessinuoses i orgàniques. Com areferències simbòliques, hi destaquenl’espiga i la creu, símbols de la vida i laresurrecció respectivament. La figurade l’àngel hi continua present peròaquí esdevé una abstracció en elspetits caparrons alats.


37

El bé venç el malPanteó Esqueu i Vilallonga(Conill i Montobbio – 1909)

És una de les obres més complexes. Destaca elfet que l’arquitecte prescindeix de l’estructura decapella que caracteritza els panteons. L’elementsimbòlic més rellevant, el drac, sosté entre lesseves urpes una calavera i les taules de la lleipartides on hi ha escrit Lex. El drac és un animalque pertany al regne de les ombres,amenaçador amb la boca oberta. També hidestaca l’arc parabòlic sobre el qual s’eleva

orgànicament la creu. Aquests tipus d’arcsreinventats per Gaudí estan molt presents en laseva obra, com podem observar en el terrat dela Casa Milà o Pedrera. La inscripció de la creuEgo sum vita ens dóna la clau interpretativa delconjunt. Es tracta de la dualitat entre el bé i elmal. La creu és la promesa de salvació i vidaeterna; en la seva oposició trobem el mal queespera la distracció de l’incompliment de la LleiDivina per condemnar l’ésser.

Narcís Macià iDomènech (Barcelona, 1855 –l’Havana, 1933), Un dels indians més famosos vanéixer a Barcelona de parelloretenc i mare cubana en el sid’una família molt vinculada aAmèrica. Amb vocació per alsnegocis, l’any 1872 va marxarcap a l’Havana. Va començar atreballar a l’empresa tasajeraSerra & Barraqué, de la qualn’acabà essent l’amo exclusiu.L’any 1885 va contraurematrimoni amb la filla deBarraqué. Va ser president denombroses societats culturals ifilantròpiques fins a esdevenir-ho del Comité de SociedadesEspañolas, president depresidents de totes lessocietats regionals de l’illa.El seu rol en l’àmbit mercantilva ser molt destacable:president de la societatmercantil Nueva Fábrica deHielo, S.A., conseller directordel Banco Mercantil Americano,amb capital exclusiu americà,vicecònsol del Brasil al’Havana...Era un fervent catòlic (estava enpossessió de la Gran Creud’Isabel la Catòlica) i patriotacatalà. Del seu tarannà eraconeguda la seva tenacitat,senzillesa i pacifisme. Mai no vaintervenir en política partidista. Va morir a l’Havana deixant 6fills i 16 néts. “L’experiència dela vida m’ha ensenyat que unhome ha de ser bo, modest,estalviador i constant”.

Fàbregas i Barri, Esteve: Obradel calendari de Lloret de Mar,Impremta de Santa Cristina,Lloret de Mar, 1978

HorarisDe maig a octubre de dilluns adiumenge de 9 a 20 hDe novembre a abril de dillunsa diumenge de 9 a 18 h


38


39

Jardins de Santa Clotilde L’essència del jardí noucentista


40

El marquès de Roviralta vaencarregar l’any 1919 el projecte delsjardins de Santa Clotilde a un jovepaisatgista i arquitecte: Nicolau MariaRubió i Tudurí.

Els terrenys que ocupen actualmentels jardins estaven dedicats a laplantació de vinyes i el marquès elsva anar adquirint fins arribar a la sevaextensió actual de 26.830 m2.

Els jardins es troben situats sobre unpenya-segat amb vistes al mar, entrela cala Boadella i la platja de Fenals.La ubicació dels jardins fa que elmarc que els envolta, la MarMediterrània, es converteixi en unparticipant més de la granescenografia vegetal queaconsegueix crear Rubió i Tudurí.

L’arquitecte era un jove immers enles corrents artístiquespreponderants del moment, com elnoucentisme. Un moviment existent

a Catalunya que a principis de segleXX buscava la recuperació de laforma clàssica a través de la recercade la simetria, la proporció i l’ordre.Per transmetre aquests ideals en unespai com un jardí, Rubió i Tudurí seservirà de diversos factors, coml’anomenada art topiària queconsisteix en retallar la vegetació perdonar-li forma i crear espai.

Com que els jardins es troben sobreun penya-segat, hi havia moltsdesnivells a salvar i, per tant, va ser

imprescindible la creació d’escales irampes. Un manera que es vainventar per integrar aquestselements arquitectònics dins la naturavegetal que els envoltava és la quepodem observar en les gransescalinates. Entre esglaó i esglaó hiplanta heura de manera que siobservem l’escalinata des de baix fala impressió d’una cascada vegetal.

La vegetació que trobem als jardinsés pròpia de la conca mediterrània.Hi destaquen pins, til·lers, àlbers,


41

Nicolau Maria Rubiói Tudurí (Maó, 1891 –Barcelona, 1981) Va ser arquitecte, urbanista,dissenyador de jardins,escriptor, traductor, dramaturg iperiodista.L’any 1917 va ser nomenatdirector de Parcs i Jardins aBarcelona.L’aspecte més important de laseva trajectòria va ser laplanificació de jardins amb unconcepte del jardí integrat enl’entorn, amb una organitzacióde la natura sense violènciesgeomètriques seguint l’ideal delnoucentisme català en equilibriamb el Mediterrani. Va serdeixeble de Forestier, amb quiva treballar durant l’ExposicióUniversal de 1929 a Barcelona.El treball va consistir enenjardinar tota la zona ambvegetació pròpiamentmediterrània.Entre les seves obres destacael monestir de Montserrat, elsjardins del Palau Reial dePedralbes de Barcelona, elpavelló de Ràdio Barcelona alTibidabo i l’edifici de la MetroGoldwyn Mayer a Barcelona.

HorarisDe juny a setembre de dimartsa diumenge de 10 a 20 hD’octubre a març de dimarts adiumenge de 10 a 17 hD’abril a maig de dimarts adiumenge de 10 a 13 h i de 16a 20 hÚltima entrada 45 minuts abansde l’hora de tancamentTancat: Dilluns no festius i elsdies 25 de desembre i 1 i 6 degenerPreu: 4 €Reduït: 2 €


42

pitòspors i xiprers. Es té una curamàxima de les plantes en floracióperquè el seu aspecte sigui sempreflorit. És per això que, segonsl’estació, s’alternen diversesespècies.

Les fonts de les escalinates i delspetits estanys són també un aspectea tenir en consideració: els sortidorsde l’escala de les sirenes, fetes perMaria Llimona, sembla que tinguin undiàleg amb el mar. Les sirenes ambels braços alçats semblen dedicaruna oda al mar que les espera.

Si observem l’escala de les sirenesdes de la part superior, no hi haparaules millors que les de Josep Pla.En el seu llibre Guia de la CostaBrava, afirma que la gran escalinata,flanquejada de sobergs xiprers i

encarada sobre la punta de SantaCristina, produeix una impressióinesborrable i és un dels momentsmés bells de la costa.

Personatges mitològics com Venus iles sirenes, i busts que emulenl’escultura romana d’època imperialens submergeixen en aquest mónidíl·lic que representa el jardí.

La tradició clàssica mediterràniaconsta d’una profunda i antigavinculació de mites vers el mónvegetal. Un d’ells ha esdevingutemblemàtic amb els anys per motiud’un origen poètic de la vila de Lloret,degut a la seva similitud etimològicaamb la paraula “llorer”. Cupidoenvoltat d’un semicercle de llorer ensremet al mite d’Apol·lo i Dafne.

BlanesBarcelona

Entrada

Accès al jardí

Accès privat

Pg. dels Til·lers

Pça. de laBenvinguda

Pça. dels Sentits

Pça. deles Sirenes

Pg. Marquèsde Roviralta

Mirador deSa Boadella

Escalinatadel Mar

Pça. de laMediterrània

Estany

Pèrgola

MiradorRubió i Tudurí

Escaladels Lleons

Escala deles Sirenes

Pça. dela Pineda

WC

Girona-França

Pla

tja d

e S

anta

Cris

tina

Pla

tja d

e Fe

nals

Pla

tja d

e Ll

oret

Pla

tja d

e S

a B

oad

ella

Tossa de Mar

Lloretde Mar


43

Entrada

El mited’Apol·lo i Dafne

“(...) un pesatentorpiment li envaeixels membres, els seuspits delicats comencena ser envoltats per unafina escorça, els seuscabells creixentransformant-se enfulles, els seus braçosen branques; els peus,suara tan àgils, quedenfixats a terra, convertitsen arrels immòbils, elseu cap esdevé unacopa d' arbre. Nomésqueda d' ella la sevabellesa resplendent.Apol·lo, tanmateix,continua estimant-la;posa la mà dreta en eltronc i sent combatega encara el seucor sota la novaescorça; estreny ambels seus braços lesbranques com si fossinmembres i omple lafusta de besos; lafusta, però, refusa elspetons. El déu li digué:«Ja que no pots ésserla meva esposa, seràs,no ho dubtis, el meuarbre; ornaràs persempre, llorer, elsmeus cabells, la mevalira, el meu buirac;acompanyaràs elscabdills romans quanveus alegres cantin elseu triomf i el Capitolisigui testimoni de lesllargues desfilades(...)». El llorer vaassentir amb lesbranques novelles i vasemblar que haviaagitat la copa com sifos un cap.”

Ovidi: Metamorfosis, I,452-567. Traducció deFerran Aguilera.


44


45

Can Saragossa Un mas amb molta història


46

La història del mas de CanSaragossa segueix el ritme de lahistòria del poble de Lloret. En elsseus orígens era un dels masos mésantics de la vila. Les reformesmodernistes del segle XIX el vanconvertir en un lloc d’estiueig deluxe fins a la seva reforma com ahotel l’any 1954. Actualment acull enel seu interior les exposicionspermanents d’arqueologia ibèrica il’extensa Col·lecció Joan Llaverias.Les seves dependències allotgen laseu de la Unitat de PatrimoniCultural, entre d’altres, del’Ajuntament de Lloret de Mar.

Breu història d’un masamb molta història

Les primeres dades de l’existènciadel mas es remunten a l’any 1317.En aquella època el terme de Lloret

estava format per 26 masos i 9bordes, repartits per tot el territori. Lapesta negra no va fer excepció aCatalunya i va deixar molts masos enestat d’abandonament, però CanSaragossa, afortunadament no se’nva veure afectat. Un inventari de l’any1631, dona dades sobre la distribuciódel mas així com també sobre elbestiar i els cultius: arbres fruiters,blat, fesols, cigrons, faves i cols.

L’any 1885 Narcís SaragossaAmetller, metge cirurgià, va esdevenirpropietari del mas per herència. Ell vaser el responsable d’encarregar lesobres de remodelació de l’edifici quevan culminar l’any 1902. La reformava donar a l’edifici un aire de palauetmodernista, seguint els corrents delsestils historicistes neogòtics que tande moda estaven a inicis del segle XX.


47

Les èpoques successives van serd’esplendor per a Can Saragossaamb entreteniments de la societatbenestant d’estiuejants queconsistien en festes de luxe, balls dedisfresses i jocs de tennis. L’any 1954l’edifici es va convertir en hotel. Unhotel de 10 cambres anomenat HotelManyana que va estar enfuncionament durant deu anys.L’Ajuntament de Lloret de Mar vacomprar el mas l’any 1984, quan hivivien el matrimoni Joan Carbó Vilas iMaria Palaudelmas.

Les exposicionspermanents deCan SaragossaEl món ibèric a Lloret de Mar

Entre els segles VI i III abans de Crist,el sud i l’est de la Península Ibèricava veure el desenvolupament il’esplendor de la cultura ibèrica. Elsibers conformaven una societateminentment agrícola i sedentària.Vivien generalment agrupats enpoblats enturonats i emmurallats,

formats per cases de sòcols depedra, parets de fang i teuladesvegetals. Aquest estat d’urbanització,encara que era incipient, jacomportava una certa jerarquització iespecialització de la societat que esveia afavorida pel comerç, que elsibers efectuaven sobretot per viamarítima amb grecs i cartaginesos.Des d’un punt de vista tècnic icultural, posseïen importantsavenços, entre els quals cal destacarel treball del ferro per a eines i armesi la terrisseria, de la qual erenveritables experts. Però els ibers, tot i

pertànyer a una mateixa cultura,estaven políticament desunits acausa de les característiques de laseva societat i el seu sistemaeconòmic, i les lluites entre ells erenfreqüents. D’aquí que fos un pobleessencialment guerrer i que elselements defensius dels seus poblatsfossin ineludibles.

Jaciment de Montbarbat

El poblat ibèric de Montbarbat estroba en el cim de la muntanya delmateix nom, a 331 metres d’altitud,


48

visualment des del mar per la partmés alta del mateix turó. La sevasituació estratègica li permet dominarla línea de la costa des de ladesembocadura de la Tordera fins ala platja de Lloret i tota la planacircumdant, i tenir contacte visualdirecte amb els emplaçaments delspoblats ibèrics de Montbarbat, TuróRodó i Turó de Sant Joan de Blanes.

Jaciment de Turó Rodó

El poblat ibèric de Turó Rodó estàsituat sobre un petit promontoripeninsular de 40 metres d’alçada

ubicat al nord-est i molt a prop delnucli de Lloret de Mar. S’abocadirectament al mar per llevant i migdia;per ponent els seus vessants moren ala platja de Sa Caleta i es troba unit aterra ferma pel nord mitjançant unistme d’uns 50 metres d’amplada. És,doncs, un indret de fàcil defensa ambun ampli camp visual sobre la platja deLloret, la plana que la circumda, unbon tram de costa i les elevacions dela Serralada Litoral que tanquenaquest sector de la Costa Brava.

sobre la Serralada Litoral, a l’extremnord-occidental del terme municipalde Lloret, al límit amb Maçanet de laSelva. La seva situació el fa un llocestratègic, ja que és una talaia quedomina visualment tota la depressióde la Selva, els vessants de lesmuntanyes que l’envolten (Montseny,Guilleries i Cabreres), la partoccidental de les Gavarres i tota labaixa Tordera. Per tant, des deMontbarbat es controlaven dues deles vies de comunicació mésimportants del país. Una era la viaHeràclea (posterior via Augustaromana), que comunicava la

Península Ibèrica amb la restad’Europa. L’altra era la via marítima ifluvial que comunicava el litoral ambl’interior del país per l’eix de laTordera i la riera d’Arbúcies.

Jaciment de Puig de Castellet

El recinte fortificat ibèric de Puig deCastellet està situat a 2 kilòmetres alnord del nucli urbà de Lloret de Mar,a tocar de la urbanització RocaGrossa. S’erigeix en un esperó situatal vessant occidental del Puig deRossell, a 197 metres d’altitud, en unpetit replà prop del cim, amagat


49

Col·lecció Joan LlaveriasLa col·lecció està formada per unfons de 152 quadres amb dibuixos,aquarel·les i olis adquirits perl’Ajuntament de Lloret l’any 1982.

En l’exposició, es pot contemplartambé el quadre de gran format queva pintar Llaverias l’any 1921, Laprocessó de Santa Cristina. Unaescena que, segons Joan Domènech,“sembla com si l’artista, en una actitudd’evocació imaginària, pinti unaprocessó que no està passant enaquest moment, però que hi hapassat tantes vegades”.

Jo sóc Joan Llaverias

Joan Llaverias va néixer a Vilanova i laGeltrú l’any 1865. Estudià a l’Escolade Belles Arts de Barcelona, ondestacà per les seves habilitats en eldibuix. La recerca de paisatges iinspiració creativa el van portar avisitar l’Empordà i la Costa Brava. Vaser en aquest període, vers el 1905,quan començà a freqüentar la vila deLloret. Un poble encara verge, unpoble de pescadors i de capvespresd’estiu amb un assossec antic. A laciutat de Barcelona va col·laborarcom a dibuixant en revistes de granrenom com el Cu-Cut, on publicà

dibuixos de gran sagacitat còmica.Les seves obres es van exposar enles sales més freqüentades i moltesd’elles tenen relació amb Lloret. Desd’aquest moment, vers l’any 1914, elseu vincle amb el poble va ser cadavegada més intens. Durant la GuerraCivil (1936-1939), el pintor varomandre a Lloret i va col·laborar ambl’escriptor local Esteve Fàbregas iBarri per a la il·lustració de narracionsmarineres. Llaverias, el pintor deLloret, va morir d’una complicació debronquitis el dia 18 de novembre del1938. En el seu estudi va quedar unquadre a mig fer sobre el cavallet.

HorarisDe dimarts a dissabtede 9 h a 13 h i de 16 a 19 hDiumenge de 10 a 13 hTancat: Dilluns no festius iels dies 25 i 26 de desembrei 1 i 6 de gener.Horaris excepcionals:17 novembre,24 i 31 desembre de 9 a 14 hPreu: 3 €Reduït: 1.5 €


50

Activitats turístiques,culturals i educatives

Visites tallers per a adults i infantsMés informació:Oficina de Turisme – Museu del Mar Tel. 972 36 47 [email protected]

Visites guiades multilingües:català, castellà, francès i anglès

Programa pedagògic:Museu del Mar iJardins de Santa ClotildeMés informació:Lloret TurismeTel. 972 36 57 [email protected]

Serveis

Botiga del Museu del Mar.

Llibreria especialitzada en patrimoni icultura local.


51


52

Telèfons i dades d’interès

Oficina de Turisme Central

Av. Alegries, 317310 - Lloret de MarTel. 972 36 57 88Fax. 972 36 77 [email protected]

Oficina de TurismeMuseu del Mar

Passeig Camprodón i Arrieta, 1-217310 - Lloret de MarTel. 972 36 47 35Fax 972 36 05 [email protected]

Unitat de Patrimoni Cultural

Masia de Can Saragossa, s/n17310 - Lloret de MarTel. 972 34 95 73Fax 972 37 12 [email protected]

www.lloret.cat

www.lloretdemar.org


museu obert de lloret

Documents