1

nº 27 - març 2002- donatiu 1,20 euros nº 27 - març 2002- donatiu 1,20 euros nº 27 - març 2002- donatiu 1,20 euros nº 27 - març 2002- donatiu 1,20 euros nº 27 - març 2002- donatiu 1,20 eurosEditorial i pàgines centrals:Editorial i pàgines centrals:Editorial i pàgines centrals:Editorial i pàgines centrals:Editorial i pàgines centrals:La UE no es pot reformar.Per una Europa Unida i Socialista pàg 3,10-11

Apropament EUiA / IC-VApropament EUiA / IC-VApropament EUiA / IC-VApropament EUiA / IC-VApropament EUiA / IC-V pàg 4 pàg 4 pàg 4 pàg 4 pàg 4CGT Catalunya: Un pas enreraCGT Catalunya: Un pas enreraCGT Catalunya: Un pas enreraCGT Catalunya: Un pas enreraCGT Catalunya: Un pas enrera pág 5-6 pág 5-6 pág 5-6 pág 5-6 pág 5-6

Sindical:Sindical:Sindical:Sindical:Sindical:RENFE, Telefònica,Champion, Escoles Bressol pàg 7-9

Contra la LOU pàg 12-138 de març8 de març8 de març8 de març8 de març pàg 14 pàg 14 pàg 14 pàg 14 pàg 14PHN: No, no, no!PHN: No, no, no!PHN: No, no, no!PHN: No, no, no!PHN: No, no, no! pàg 15-16 pàg 15-16 pàg 15-16 pàg 15-16 pàg 15-16

Internacional:Internacional:Internacional:Internacional:Internacional:Balanç Porto alegre, ColòmbiaBalanç Porto alegre, ColòmbiaBalanç Porto alegre, ColòmbiaBalanç Porto alegre, ColòmbiaBalanç Porto alegre, Colòmbia pàg 17-20 pàg 17-20 pàg 17-20 pàg 17-20 pàg 17-20

Especial Especial Especial Especial Especial Argentinazo.Argentinazo.Argentinazo.Argentinazo.Argentinazo.Anul.lació del deute!Anul.lació del deute!Anul.lació del deute!Anul.lació del deute!Anul.lació del deute!

22(de "The Guardian")

CAlA

IX D

E SA

STRE

La nostra críticarecomana...

EN TIERRADE NADIE (NOMAN’S LAND)

El directorbosnià DanisT a n o v i cs’acosta a laguerra del seupaís amb claud ’ h u m o r ,d ’ h u m o rabsurd. D’aquelltipus d’humor

que fa somriure però que no fa maleïda gràcia, volem dir. Comt’acostes a una guerra terrible, de lluita cos a cos, mentre unpaio –ben vestit i ben menjat, i amb un casc blau al cap- miracom et jugues la pell i una càmera de TV et filma perquè et vegila resta del món?

La guerra de Bòsnia van ser més coses de les que mostraDanis Tanovic, però aquí apunta –i encerta- sobre el paper sinistre(i també absurd, ridícul i criminal) jugat per l’ONU, i sobre la inutilitatdels mitjans de comunicació que no entenen allò que filmenperquè només cerquen el show. “La nostra desgràcia paga bé”dirà un soldat bosnià en un moment de la pel.lícula.

Mentre somrius la ràbia se t’instal.la a les vísceres i veus soldatsserbis amb uniforme i soldats bosnians amb samarreta i sabatilles.La metafòrica imatge final (que no té ni una gota de sang) etrecorda que vam deixar sol el poble bosnià (per si ho haviesoblidat).

Nota d’aclariment:Nota d’aclariment:Nota d’aclariment:Nota d’aclariment:Nota d’aclariment: Una grip inoportuna i la implacable llei delmercat (ha estat en cartellera menys setmanes del que estavaprevist) no ens han permés veure “The Navigators” de Ken Loach.Demanem disculpes per no poder oferir la nostra opinió alrespecte.

"Declara la independència de les lleis de lescorporacions"

Tret de la Web

8 de març8 de març8 de març8 de març8 de març

Datesambcoratgede dona

5 de març 18715 de març 18715 de març 18715 de març 18715 de març 1871Neixement de RosaNeixement de RosaNeixement de RosaNeixement de RosaNeixement de RosaL u x e m b u r g ,L u x e m b u r g ,L u x e m b u r g ,L u x e m b u r g ,L u x e m b u r g ,revolucionària rus-polaca,assassinada per la seva lluitaintransigent en favor de latransformació socialista delmón, i en concret al front dela revolució obrera aAlemanya.

2 de febrer de 1980,2 de febrer de 1980,2 de febrer de 1980,2 de febrer de 1980,2 de febrer de 1980,Assassinat de YAssassinat de YAssassinat de YAssassinat de YAssassinat de YolandaolandaolandaolandaolandaGonzález,González,González,González,González, companya,revolucionària trotskista ,basca, militant del movimentestudiantil secundari,assassinada per la seva lluitaen aquest per l'anomenatBatallón Vasco-Español.

Fins elFins elFins elFins elFins elsocialisme,socialisme,socialisme,socialisme,socialisme,

siemprsiemprsiemprsiemprsiempre!e!e!e!e!

3

S

EDIT

ORIA

L

La UE és la concr La UE és la concr La UE és la concr La UE és la concr La UE és la concreció de laeció de laeció de laeció de laeció de laglobalització a l'Europaglobalització a l'Europaglobalització a l'Europaglobalització a l'Europaglobalització a l'EuropaOccidental: el projecte delOccidental: el projecte delOccidental: el projecte delOccidental: el projecte delOccidental: el projecte delgran capital i el dels estats.gran capital i el dels estats.gran capital i el dels estats.gran capital i el dels estats.gran capital i el dels estats.Una rUna rUna rUna rUna realitat que arruïnaealitat que arruïnaealitat que arruïnaealitat que arruïnaealitat que arruïnapobles i els porta a lapobles i els porta a lapobles i els porta a lapobles i els porta a lapobles i els porta a lamisèria,... Contra la UEmisèria,... Contra la UEmisèria,... Contra la UEmisèria,... Contra la UEmisèria,... Contra la UEalcem la defensa delsalcem la defensa delsalcem la defensa delsalcem la defensa delsalcem la defensa delstrtrtrtrtreballadors i els pobles...eballadors i els pobles...eballadors i els pobles...eballadors i els pobles...eballadors i els pobles...una Europa Unida iuna Europa Unida iuna Europa Unida iuna Europa Unida iuna Europa Unida iSocialista,Socialista,Socialista,Socialista,Socialista,

e succeeixen les reunions de la UE i arriba laprimera cimera de caps d’estat i de Govern aBarcelona. Els temes que centraran la reunió

són: accelerar la desregulació del mercat de treball,liberalitzar els mercats financers, del gas i l’electricitat,les xarxes de transport europeu, avançar en laprivatització de serveis públics i pensions. Tot un pla detreball.

Els plans que impulsa el nou eix Blair- Aznar- Berlusconipoden trobar resistència al nucli dur París-Berlín, perquèes troben en processos electorals i són reticents aprendre decisions poc populars. Blair, amb Aznar iBerlusconi, no només destaquen per voler imposar unanova retallada als drets i l’estabilitat laboral, en particular,contra els costos de l’acomiadament (Berlusconi acabade fer una llei en aquest sentit), sinó que també handestacat pel seu alineament complet amb Bush i la sevapolítica de guerra contra el terrorisme, i han sortit reforçatsdel gir de la situació internacional després de l’11 desetembre i la guerra a Afganistan. És, doncs el sectormés reaccionari i fan bandera del reforçament repressiudirecte de la lluita contra “el terrorisme”.

La decisió de celebrar la reunió a Barcelona és unademostració de força de l’Estat. De fet és el tercer intent:el primer a propòsit de la desfilada militar, després apropòsit de la reunió del BM que es va suspendre. Araper fi l’Estat pot gastar-se una fortuna per demostrarqui mana en aquest país. Per això han preparat unallarga llista de mesures per convertir la ciutat en un fortíblindat contra les protestes. Un batalló de jutges ja esprepara per a les detencions massives amb judicis ràpids,s’alcen murs per aïllar la zona calenta, es tallen avingudescrucials per a la vida quotidiana, s’envien milers depolicies per reforçar el control, ... Cada vegada més aprop de l’estat policial. Les detencions d’estudiants aSevilla, la càrrega contra els cotoners a Andalusia ocontra la municipal a Madrid són mostres de la novabrutalitat policial que impulsen. Després de la suposadalluita contra el terrorisme l’Estat prepara un atac brutalcontra el nacionalisme basc, ara amb la possibleil.legalització de Batasuna. Però darrera sgueixen totsels que es resisteixin als seus plans.

S’han convocat manifestacions contra la cimera: lade la Confederació de Sindicats Europeus (CES) deCCOO i UGT, el dijous al matí. Actes descentralitzats eldivendres –amb menció de la vaga de RENFE- i eldissabte la manifestació unitària. Com passa davant decada cimera es dibuixen dos corrents: la que exigeiximpulsar la UE reformant el seu contingut i la ques’enfronta a la UE com a Europa del capital. El debatentre reforma o rebuig a la UE és inevitable i essencialque es produeixi. La CES ens diu que és possible recolzarla construcció de la UE dotant-la d’un major contingutsocial i solidari. Però la realitat demostra el contrari: cadapas en la construcció de la UE suposa un altre atac alstreballadors i un retrocés. Un exemple d’això va ser elcamí cap l’euro amb els plans de Maastricht, els deConvergència i ara els d’Estabilitat, plans plens deretallades en serveis públics, privatitzacions, flexibilitat iprecarietat laboral, ... I és que la UE és el projecte deles multinacionals no el de “tots els europeus” i elsinteressos de la gran patronal són justament els oposats

als dels treballadors i la joventut. Per això és utòpic ireaccionari dir que es pot construir la UE al servei delstreballadors, mentre es col.labora amb els seus plans.Davant d’aquesta política de la CES i els seus sindicats,és necessari impulsar corrents s ind ica lsimpulsar corrents s ind ica lsimpulsar corrents s ind ica lsimpulsar corrents s ind ica lsimpulsar corrents s ind ica lsinterinterinterinterinternacionals per una pol í t ica de sol idar i tat inacionals per una pol í t ica de sol idar i tat inacionals per una pol í t ica de sol idar i tat inacionals per una pol í t ica de sol idar i tat inacionals per una pol í t ica de sol idar i tat imobilització.mobilització.mobilització.mobilització.mobilització.

La UE és la concreció de la globalització a l’EuropaOccidental: el projecte del gran capital i el dels estats.Una realitat que arruïna pobles i els porta a la misèria,com a Argentina, que es manifesta comprensiva ambla política d’extermini de Sharon contra el poble palestí,que recolza la croada contra el terrorisme de Bush. Peraixò contra la UE alcem la defensa dels treballadors i elspobles: fora la UE, per una Europa Unida i SocialistaEuropa Unida i SocialistaEuropa Unida i SocialistaEuropa Unida i SocialistaEuropa Unida i Socialista,que posi la producció al servei de les necessitats de lamajoria i respecti el dret ple a l’autodeterminació delspobles.

Per nosaltres és positiu que, tot i les diferències, lamanifestació central de dissabte sigui unitària. La claués que hi hagi una connexió entre els problemes realsdels treballadors, la joventut, els pobles, amb lesmobilitzacions contra les cimeres –siguin de la UE, oaltres- és a dir que quan parlem de defensa delst r e b a l l a d o r sestem dient quesiguin els de Lear,els de Nestlé, oMiniwatt, així comels immigrants, oels joves ques’enfronten a laLOU, amb lesseves pancartes iexigències els quehi siguin iencapçalin la lluitacontra la cimera.Si aquestaconnexió esprodueix, l’avançestà assegurat, sino podem trobar-nos davant den o v e smanifestacions importants però que es quedin en un odos dies de protestes.

Tots a les mobilitzacions contra la Cimera.Contra els acomiadaments. Prohibició

d’acomiadar a tota empresa amb beneficis.Contra les privatitzacions. Defensa de tots els

serveis públics.Fora les lleis d’estrangeria que segreguen la

població immigrant.Fora la legislació contra el terrorisme. Drets

i llibertats individuals i dels pobles.Solidària amb els pobles. Anul.lació

immediata de tot eldeute exterior ambArgentina.

44

Acostament entrAcostament entrAcostament entrAcostament entrAcostament entre IC-V i EUiAe IC-V i EUiAe IC-V i EUiAe IC-V i EUiAe IC-V i EUiA

Frutos a la seva recent elecció com asecretari general del PC el 5 de març. Laseva candidatura, amb Llamazares coma segon, va obtenir 79 vots davant dels21 d’Angeles Maestro. Frutos va ser quiva propugnar el pacte de govern PSOE-IU a les darreres eleccions. El Congréstambé va resoldre recolzar els “Crítics” deCCOO: semblava que això hauria de portara aprofundir el consens amb els oficialistes,davant el fet que a la direcció d’aquestsapareix la d’IC, al menys a la CONC catalana.

Mals auguris.

IC a l'esquerra oEUiA a la dreta?

El 23 de febrer el Consell Nacionald’EUiA aprovava una proposta deresolució, amb el 80,5% dels vots iel recolzament complet deLlamazares, d’acostament cap aIC-V per a “obrir el diàleg, des del’autonomia d’ambduesorganitzacions, per veure si hi hacondicions d’aconseguir un acordelectoral en el proper cicle”. IC-Vho discutirà a partir del 9 de març.

El document d’EUiA justifica aquestpossible acord en base a actuacionsconjuntes (contra la globalització,contra la guerra, en defensa del’ensenyament públic i l’escolabressol) i a la rectificació d’IC de

deixar d’anar a les llistes del PSC,el que segons EUiA suposa un gir al’esquerra. Per posar només uncomentari respecte a la unitatd’acords, xoca que es destaqui eltreball conjunt en el tema d’escolabressol, doncs a part d’una iniciativalegislativa popular molt genèricad’impuls de la xarxa públicad’aquesta etapa educativa, larealitat a l’Ajuntament de Barcelonaés l’ofensiva del Govern d’esquerres(inclosa IC-V) per acabar amb elmodel públic actual.

Per entendre bé la proposta calassenyalar que en la II Assemblead’EUiA es va votar una orientació aCatalunya per impulsar un canviprogressista front el govern de CiUrecolzat pel PP. És a dir, la possibilitatd’arribar a un acord electoral ambIC s’inscriu en el recolzament globala Maragall com alternativad’esquerres. Sobre aquest particularel document actual d’EUiA asseguraque només comptant amb lapresència de l’esquerratransformadora (EUiA) serà efectiuun veritable canvi a Catalunya ambMaragall. Així doncs trobaríem aCatalunya una versió similar a l’acordde govern IU-PSOE de les últimeseleccions, ja que EUiA no estàdiscutint si davant la necessitatd’optar entre un nou Govern de CiUi un altre de PSC-IC-ERC donariael seu vot a aquest últim, sinó queestà discutint la seva participaciódirecta en aquest govern.

És des d’aquest punt de vista queno es tracta que IC-V doni un gir al’esquerra, ja que la presència o noen les llistes socialistes va ser i ésun acte de comptabilitat electoral,sinó d’un gir a la dreta d’EUiA queen les anteriors eleccions vandefensar una alternativa a l’esquerrade Maragall. És evident: Maragall noha canviat de programa, IC tampocd’estratègia, però EUiA sí. Peròaquest fet, el de participar d’un frontdarrera un candidat socialista no és

una qüestió menor en el que va serla ruptura entre IC i IU. Recordem,el 1997 es va produir la ruptura entreIC i IU i va ser en el marc del’expulsió del Partido Democráticode la Nueva Izquierda (PDNI) de IU.El motiu no va ser altre que elrecolzament que va donar aquestaorganització majoritària a Galícia aun acord electoral amb el PSOE ales autonòmiques. Llavors Anguita,que impulsava la política de les duesvoreres i la identificació PSOE=PP,va impulsar la ruptura en el PSUCconformant PSUC-viu. La debilitata Catalunya era tal que va haver dedonar entrada en el procés derecomposició d’IU a Catalunya aaltres forces, com el PCC, POR...El procés va semblar molt obert finsque va arribar la I Conferència onAnguita va imposar les sevescondicions i la seva subordinació aIU. La majoria del Congrés va acatar,encara que molts delegats vanmarxar del mateix.

Però no es tracta només d’un gircap a la dreta d’EUiA sinó tambéd’IU. El començament d’aquest gires va donar a la calor de les últimesgenerals que, a la vegad,apreparaven la VI Assemblea i lasubstitució d’Anguita. Es va arribara l’acord de Govern amb el PSOE(Frutos-Almunia). Tant l’aparell delPCE com Llamazares van recolzaraquesta política. Però va ser unapolítica similar a Galícia la que haviaportar a la ruptura. Ja llavors tota laruptura s’estava posant en qüestió.Ara aquesta polít ica arriba aCatalunya, però aquí es més greudoncs l’espai electoral el manté ICper sobre de l’EUiA. Objectivamentla ruptura del 97 està qüestionada inomés serà qüestió de temps imètode que el retrobament esprodueixi. Al menys des de daltsembla tot preparat i Llamazares,que manté excel·lents relacions ambSaura, ho té clar. El mateix semblapassar en els llocs de direcció

5

LLLLL’escuet comunicat de pr’escuet comunicat de pr’escuet comunicat de pr’escuet comunicat de pr’escuet comunicat de premsaemsaemsaemsaemsafacilitat per el nou Secretariatfacilitat per el nou Secretariatfacilitat per el nou Secretariatfacilitat per el nou Secretariatfacilitat per el nou SecretariatPermanent de CGT dePermanent de CGT dePermanent de CGT dePermanent de CGT dePermanent de CGT deCatalunya, explicant la sevaCatalunya, explicant la sevaCatalunya, explicant la sevaCatalunya, explicant la sevaCatalunya, explicant la sevaversió del recent VII Congrés deversió del recent VII Congrés deversió del recent VII Congrés deversió del recent VII Congrés deversió del recent VII Congrés del’organització, és un compendil’organització, és un compendil’organització, és un compendil’organització, és un compendil’organització, és un compendide la seva política: “Lade la seva política: “Lade la seva política: “Lade la seva política: “Lade la seva política: “Lacandidatura de Juan Carlos delcandidatura de Juan Carlos delcandidatura de Juan Carlos delcandidatura de Juan Carlos delcandidatura de Juan Carlos delVal va obtenir el 76% dels votsVal va obtenir el 76% dels votsVal va obtenir el 76% dels votsVal va obtenir el 76% dels votsVal va obtenir el 76% dels votsdels més de 200 delegats quedels més de 200 delegats quedels més de 200 delegats quedels més de 200 delegats quedels més de 200 delegats quevan assistir ahir al Congrés devan assistir ahir al Congrés devan assistir ahir al Congrés devan assistir ahir al Congrés devan assistir ahir al Congrés dela CGT celebrat a Manresala CGT celebrat a Manresala CGT celebrat a Manresala CGT celebrat a Manresala CGT celebrat a Manresa(Barcelona). Del Val substituirà a(Barcelona). Del Val substituirà a(Barcelona). Del Val substituirà a(Barcelona). Del Val substituirà a(Barcelona). Del Val substituirà ala secretaria general del sindicatla secretaria general del sindicatla secretaria general del sindicatla secretaria general del sindicatla secretaria general del sindicata Catalunya a Diego Rejón, quea Catalunya a Diego Rejón, quea Catalunya a Diego Rejón, quea Catalunya a Diego Rejón, quea Catalunya a Diego Rejón, queva renunciar el dissabte passatva renunciar el dissabte passatva renunciar el dissabte passatva renunciar el dissabte passatva renunciar el dissabte passata presentar-se a la reelecció.a presentar-se a la reelecció.a presentar-se a la reelecció.a presentar-se a la reelecció.a presentar-se a la reelecció.Aquesta decisió va fer queAquesta decisió va fer queAquesta decisió va fer queAquesta decisió va fer queAquesta decisió va fer queabandonessin el Congrés nouabandonessin el Congrés nouabandonessin el Congrés nouabandonessin el Congrés nouabandonessin el Congrés noudelegacions, que representendelegacions, que representendelegacions, que representendelegacions, que representendelegacions, que representenun 23% de l’organització,un 23% de l’organització,un 23% de l’organització,un 23% de l’organització,un 23% de l’organització,encara que és poc probableencara que és poc probableencara que és poc probableencara que és poc probableencara que és poc probableque es donin de baixa delque es donin de baixa delque es donin de baixa delque es donin de baixa delque es donin de baixa delsindicat” (el Periódico, 25/2/sindicat” (el Periódico, 25/2/sindicat” (el Periódico, 25/2/sindicat” (el Periódico, 25/2/sindicat” (el Periódico, 25/2/02).02).02).02).02).

Ni una línia sobre amb quinaNi una línia sobre amb quinaNi una línia sobre amb quinaNi una línia sobre amb quinaNi una línia sobre amb quinapolítica sindical la CGTpolítica sindical la CGTpolítica sindical la CGTpolítica sindical la CGTpolítica sindical la CGTdefensarà els interessos delsdefensarà els interessos delsdefensarà els interessos delsdefensarà els interessos delsdefensarà els interessos delstreballadors/es, ni fidelitat altreballadors/es, ni fidelitat altreballadors/es, ni fidelitat altreballadors/es, ni fidelitat altreballadors/es, ni fidelitat alutilitzar xifres i percentatgesutilitzar xifres i percentatgesutilitzar xifres i percentatgesutilitzar xifres i percentatgesutilitzar xifres i percentatges(Regió 7 cita exactament 18(Regió 7 cita exactament 18(Regió 7 cita exactament 18(Regió 7 cita exactament 18(Regió 7 cita exactament 18delegacions com les que vandelegacions com les que vandelegacions com les que vandelegacions com les que vandelegacions com les que vandonar el vot a la candidatura dedonar el vot a la candidatura dedonar el vot a la candidatura dedonar el vot a la candidatura dedonar el vot a la candidatura dedel Val, i els més de 200del Val, i els més de 200del Val, i els més de 200del Val, i els més de 200del Val, i els més de 200estàvem abans de la retirada deestàvem abans de la retirada deestàvem abans de la retirada deestàvem abans de la retirada deestàvem abans de la retirada deles delegacions... ), ni menysles delegacions... ), ni menysles delegacions... ), ni menysles delegacions... ), ni menysles delegacions... ), ni menysencara de les raons deencara de les raons deencara de les raons deencara de les raons deencara de les raons del’abandonament del congrés perl’abandonament del congrés perl’abandonament del congrés perl’abandonament del congrés perl’abandonament del congrés peruna part –superior a la queuna part –superior a la queuna part –superior a la queuna part –superior a la queuna part –superior a la quesenyalen- de delegacions.senyalen- de delegacions.senyalen- de delegacions.senyalen- de delegacions.senyalen- de delegacions.Mètode i política van de la màMètode i política van de la màMètode i política van de la màMètode i política van de la màMètode i política van de la màd’una volta de cargol més al gird’una volta de cargol més al gird’una volta de cargol més al gird’una volta de cargol més al gird’una volta de cargol més al gira la dreta del que ja vàrema la dreta del que ja vàrema la dreta del que ja vàrema la dreta del que ja vàrema la dreta del que ja vàremparlar després del XIV Congrésparlar després del XIV Congrésparlar després del XIV Congrésparlar després del XIV Congrésparlar després del XIV CongrésConfederal celebrat aConfederal celebrat aConfederal celebrat aConfederal celebrat aConfederal celebrat aValladolid.Valladolid.Valladolid.Valladolid.Valladolid.

Una direcció que neix ambUna direcció que neix ambUna direcció que neix ambUna direcció que neix ambUna direcció que neix ambmètodes burocràticsmètodes burocràticsmètodes burocràticsmètodes burocràticsmètodes burocràtics

Denunciar els mètodesantidemocràtics, (com tantes

VII Congrés de CatalunyaVII Congrés de CatalunyaVII Congrés de CatalunyaVII Congrés de CatalunyaVII Congrés de Catalunya

CGT:un pas enrera

(...)

d’EUiA després del fracàs en leseleccions i la pràctica liquidaciódel sector crític a Catalunya aarribar a un acord amb elsoficialistes d’IC a CCOO enl’últim congrés de Catalunya.

Però, i per sota? Per a moltsmilitants d’esquerra EUiA erauna altra cosa. Era mantenir unaposició d’esquerres front elprojecte IC, que el veuen ambraó un projecte socialdemòcrata.Per a ells la qüestió electoral eranomés la punta d’un iceberg quedemostrava la renúncia –darrerael PSOE- a una política realmentd’esquerra i revolucionària. Elsentit d’EUiA era tornar arecomposar l’espai d’aquestaesquerra. Llavors, avui comdeuen viure el gir cap a IC? Ésprobable que per a alguns d’ellsaquest sigui el final d’un camí ise’n vagin a casa desencantats,però per a una majoria demilitants compromesos en lalluita sindical i social, que veuenl’ofensiva imperialista al món il’ofensiva del govern del PP jano hi ha res que esperar per aenfrontar el curs de la direcció,que porta a la liquidació del partitdavant IC-V, i buscar acordd’unitat d’acció amb els partits iorganitzacions que se situen al’esquerra revolucionària. Dins deCCOO per l’ impuls d’unaveritable corrent d’esquerres,aquesta pot ser una primeratasca. L’ofensiva de tancamentsi acomiadaments no es potdeixar passar. O bé entre laJoventut escolaritzada buscantacords concrets en la l luitacontra les reformes educativesdel PP. És en aquests espais ien les lluites concretes que lidonen forma on ens trobarem.

En aquest marc, fa poc s’hacreat Rojos, roges com a correntinterna a EUiA, a partir delsanomenats “Transversals”. Nocomparteix l’estratègia electorald’acostament a IC i crida a ungir a l’esquerra. Compartimaquests titulars però en el passatrecent no hem vist una políticacoherent a aquest postulat dinsCCOO, per exemple en l’últimaassemblea crítica a Madrid. Calaixecar, o no, una correntclassista i d’esquerra dins elsindicat? Aquesta és avui unaqüestió decisiva.

Josep Lluís del Alcázar.Barcelona

vegades hem fet davant decongressos de CCOO o sancions iexpulsions en aquest sindicat en elque militen companys/es del nostrepartit), és una cosa que ha de fer-se amb minuciosa escrupolositat nosolament perquè nosaltres noapliquem mètodes de confusió, sinóperquè qui ja els ha usat una

vegada, no té inconvenient a tornara utilitzar-los. Així doncs ho diemperquè: no van tenir inconvenienten anul·lar una delegació senceraque no els era propensa,qüestionant la seva assembleamentre donaven per bones altresen que seccions sindicals senceresno apliquen el confederalisme enels seus pagaments; es van negarels drets estatutaris de les minoriesallà on eren majoria, a la vegadaque s’exercia –i ningú els hi vanegar- allà on no ho eren ... tot unespectacle marcat per la lògica del’aparell en la qual és vàlid el queem recolza, i el mateix no ho ésper qui no va a votar-me.

66

(...)

Va ser per tot això que els nostrescompanys estan entre els delegatsque van abandonar el Congrés, perno avalar un procés al que aquesttipus de maniobres havien despullatde legitimitat. Va ser també per totaixò que en la mateixa intervencióen què Diego Rejón explicitava laretirada de les delegacions, ho feiatambé de la seva candidatura.

Mètodes i políticaMètodes i políticaMètodes i políticaMètodes i políticaMètodes i políticaTot i això, és un error pensar que

les maniobres antidemocràtiques esqueden en això. Tenen una finalitatque les transcendeix i és la políticaal servei de la qual s’efectuen.L’estalinisme vadonar un amplirepertori de mesuresb u r o c r à t i q u e s ,s e m p r ea c o m p a n y a d e sd’una política que,tot i les ziga-zaguesaparents –en algunscasos de discursmolt radical -,posseïen un fi lconductor: el controlde l’aparell sobrel’organització i elstreballadors/es pertal de garantirl’aplicació depolítiques que noanaven a favord’elles/s.

Veiem sinó, com elrerafons polític d’aquests mètodesno serveixen per a fer de la CGTuna eina eficaç al servei de la classeobrera sinó que aprofundeixen el gira la dreta com abans dèiem, al partirde: 1.- un sectarisme en la lluita delstreballadors que va en detriment dela resposta i la mobilització; 2.- unatendència al corporativisme radicalque també debilita la resposta perfora del propi centre a l’empara deldiscurs que les respostes generalscal donar-les en els movimentssocials, i 3.- la tendència a ladissolució del sindicat en elsmoviments socials, en nom de lanegació de partits i dels propissindicats, cosa que els porta aesborrar el contingut de classe enles lluites que diuen socials.

Davant el brutal atac de lesmultinacionals per fer-nos menjar laseva crisi, la unitat d’acció quedaen mans del nou SP reduïda als“afins” es a dir, els que tinguin les

nostres mateixes idees: així, neguenla unitat de la classe –que inclousine qua non una política decididasobre les direccions reformistes queencara segueix tenint la classeobrera -; ho extrapolen a nivellinternacional, amb la qual cosa encap moment se’ls cola una mencióde la revolució argentina –segurament perquè no troben“afins”-, i conclouen amb la negativaa que la CGT de Catalunya tinguisecretaria d’internacional, entenentque això es solament qüestió deMadrid, en un model de centralismeque deixa clara la seva concepciója no solament internacional sinótambé del problema nacional. Aixíarmats, assenyalen la prioritat d’uns

moviments socials als quals, ambtant radicalisme, s’obliden ni tantsols d’analitzar. La intransigènciaque semblen tenir amb els sectorsdel moviment obrer, es volatilitzaquan parlen dels moviments socials.Obliden el reformisme decomunicats com els de Seattle, elsdel subcomandant Marcos o ATTAC.La dissolució i confiança és tal queen la política impulsada per laFederació Local de Barcelonadavant la cimera de la UE, les sevesposicions venen a ser les dels“radicals” suprimint d’un cop deploma la participació diferenciada eldia 14 com a bloc alternatiu a la CES(Confederació Europea de Sindicats)davant els probables milers detreballadors que convocarà. Iencara abans que això, a lasetmana del congrés, – a lamobilització de l’eix d’immigrants dela Campanya Contra l’Europa delCapital del passat 2 de març-

desapareixen les banderes de laCGT per dissoldre-la en el moviment- en contrapartida a la mateixamanifestació del passat 23 de gener.En aquest terreny, arriben al’extrem, que per reforçar elmovimentisme, creen una Àread’Immigració –que no unaSecretaria- a la CGT per els sensepapers que a partir d’ara no podranafiliar-se al sindicat d’Oficis Variscom a aturats. Així després de tantsescarafalls radicals, acaten la divisiódel PP dels treballadors/esimmigrants i amb ella posen fi al’exemplar política portada a termeper CGT d’afiliació dels irregulars quea més de situar al sindicat a lacapçalera de la defensa dels

c o m p a n y simmigrants, haviaportat als duess e n t è n c i e sfavorables del TSJreconeixent alssense papers elsmateixos dretslaborals que aqualsevol treballadorautòcton.

Amb tot aquestbagatge de políticasindical, no va serestranya l’entradade representants deCNT així que vamacabar de sortir lesdelegacions queabandonàvem elcongrés, doncs,almenys per un

sector, l’objectiu de fons sembla serl’acostament o la fusió amb ells.

El camí que ens queda comafiliades/s de CGT és doncs difícil,però no hi ha un altre: seguirdefensant les nostres idees en el seusi i construint organització sindical.Probablement no estarà exempt denoves mesures burocràtiques, peròés un repte que cal abordar si, comnosaltres, estem convençuts de lanecessitat d’una alternativa sindicalrevolucionària – llegeixi’s de classe,democràtica, internacionalista y pera la l luita- per el conjunt delstreballadores/s i sectors populars.

Víctor Messeguer.Administració Pública CGT

M Esther del Alcazar.Ensenyament CGT.

7

SIND

ICAL

Pública

PúblicaPública

PúblicaPÚBLICA!!

Després de la decisió majoritàriadels treballadors/es de rebutjar el plade l’Ajuntament (veure LI n.26), elGovern municipal ha decidit dividirles Escoles Bressol en dues xarxes:la primera amb les 39 actualsescoles que continuaran tal i comfuncionen, la segona amb les vuitescoles que obrirà pel propersetembre, que ho farà sota el noumodel. Recordem que en comptesde dos educadors/es per classe elnou model en fixe un educador/a,més personal eventual per cobrir leshores que manquen per completartota la jornada, és a dir, de 8 a 9 delmatí, al migdia mentre dormen elsnens i nenes, i de 5 a 6 de la tarda.D’aquesta manera hi haurà duesmenes d’Escola Bressol pública,una de primera categoria en elscentres vells, i una de segona ambprecarietat i fins i tot sense que elpare o mare pugui coincidir mai ambl’eduador del seu fill/a.

És davant aquesta situació queun grup de pares, mares ieducadors/es, ha decidit començaruna campanya en defensa del’Escola Bressol Pública: exigeixenque hi hagi ampliació de l’EscolaBressol però amb una sola xarxa,amb el model que ha funcionat finsara i que ha demostrat àmpliamentels seus resultats.

La campanya es troba importantsobstacles: el primer la unanimitatmunicipal que formen en aquesttema tant la majoria “d’esquerres”al govern com la dreta a l’oposició.Però també compten amb el suportdels dos gran sindicats: UGT iCCOO, que amb la declaració oralel primer i amb una declaracióescrita el segon, han manifestatque culpen als treballadors que vanvotar no de la divisió de la xarxad’Escola Bressol decidida perl’Ajunatment, i que pensen seguirdefensant el preacord que vansignar, encara que va sortir el no.Podria arribar a ser un dret dequalsevol seguir defensant unaproposta que ha estat rebutjada perla majoria dels treballadors, encara

que normalment i per a mantenir lacohesió dels col·lectius detreballadors és exigible acceptar lamajoria. Però el que no pot ser ésque després que els treballadors/es han rebutjat una proposta delsdelegats sindicals, aquestssegueixin defensant-la en tan querepresentants dels treballadors.Amb honestitat, només caben duesopcions: o acceptar la majoria isubordinar-se a ella o dimitir com arepresentants dels treballadors, ipermetre que altres que defensenel no puguin negociar a nom de lamajoria. El pitjor és que aquestaactitut de CCOO i UGT debilita moltla legítima resposta dels educadors/es i aprofondeix la divisó delcol·lecitu: només l’Administració ensortirà beneficiada d’això.

És realment contradictori quementre les forces del Governmunicipal de Barcelona imposen unretrocés a l’Escola Bressol quegestionen, com a mínim alguns delmateixos partits, impulsin unaIniciativa Legislativa Popular alParlament de Catalunya en la quedemanen entre altres coses que la“Generalitat garantirà la qualitat i lacoherència de la diversitat demodels de llars d’infants que larealitat catalana demana, ...”Potser que comencessin ellsaplicant-ho, no?

Aquestes són dificultats reals,però fins ara s’han produit dos fetspositius indiscutibles: 1, el resultatdel no en el referèndum ha permésque el proper curs hi hagin 39Escoles Bressol que mantenen eldoble torn amb personal fix; 2,producte de la pressió –segons diuCCOO en el seu Informa de febrer-l’Ajuntament renuncia a donar lacontractació del personal eventuala empreses privades com havia dit.

La lluita actual té trascendènciamés enllà de les escoles Bressol deBarcelona, doncs la Generalitat téal calaix el Decret de Regulació delperiode 0-6 que va haver de retirarel passat curs per la reacció encontra que va provocar.

Pot ser que amb el moviment queara comencem no s’aturi el modelprecari en les vuit noves escoles,però la lluita no s’acaba aquí, doncsserà una evidència el greugecomparatiu que introdueixl’Ajuntament en les noves escoles,la qual cosa pot permetre ampliarel moviment el proper curs perreunificar les dues xarxes en lesmillors condicions, és a dir, amb elmodel que ara funciona.

La clau des d’ara es ques’aconsegueixi anar tancantl’esquerda oberta entre elstreballadors/es, mentre lacampanya comença a trobarsuport, que en trobarà. De moments’ha començat una recollida de

signatures i adhesions, es programaun acte reivindicatiu davant Pça S.Jaume i una posterior entrega designatures amb concentraciótambé davant l’Ajuntament enalgun ple municipal.

6 de març de 2.002.

Montserrat Julià iJosep Lluís del Alcázar.

BarBarBarBarBarcelonacelonacelonacelonacelona

Campanya en defensa del'escola bressol pública

88

SIND

ICAL

L’empresa SupermercatsChampion, que pertany al grupCarrefour, en un acte de clararepressió sindical acomiada eltreballador Fran, només uns diesdesprés que l’empresa tinguésnotif icació oficial que aquesttreballador era un membre delConsell de la USMR de CCOO iResponsable de Joventut de laComissió Executiva de la ComarcaSud de CCOO-Madrid, i ho faal·legant motius disciplinaris sensecausa real que ho justifiqui.

E l mot iu rea l deEl mot iu rea l deEl mot iu rea l deEl mot iu rea l deEl mot iu rea l del ’l ’l ’l ’l ’ACOMIADAMENT és que e l és que e l és que e l és que e l és que e ltrtrtrtrtreballador Feballador Feballador Feballador Feballador F.José Muñoz Murillo.José Muñoz Murillo.José Muñoz Murillo.José Muñoz Murillo.José Muñoz Murillova va va va va exigir rexigir rexigir rexigir rexigir realitzar la jorealitzar la jorealitzar la jorealitzar la jorealitzar la jornada laboralnada laboralnada laboralnada laboralnada laboralque marca el seu Conveni, i elsque marca el seu Conveni, i elsque marca el seu Conveni, i elsque marca el seu Conveni, i elsque marca el seu Conveni, i elsseus drets sociolaborals, així comseus drets sociolaborals, així comseus drets sociolaborals, així comseus drets sociolaborals, així comseus drets sociolaborals, així comel seu dret a la llibertat sindicalel seu dret a la llibertat sindicalel seu dret a la llibertat sindicalel seu dret a la llibertat sindicalel seu dret a la llibertat sindical.....Mostra de les condicions queMostra de les condicions queMostra de les condicions queMostra de les condicions queMostra de les condicions queimperen a l ’empresa són lesimperen a l ’empresa són lesimperen a l ’empresa són lesimperen a l ’empresa són lesimperen a l ’empresa són lesjo rjo rjo rjo rjo rnades de t rnades de t rnades de t rnades de t rnades de t reba l l queebal l queebal l queebal l queebal l queexcedeixen de molt el màximexcedeixen de molt el màximexcedeixen de molt el màximexcedeixen de molt el màximexcedeixen de molt el màximlegal, amb hores extraordinàrieslegal, amb hores extraordinàrieslegal, amb hores extraordinàrieslegal, amb hores extraordinàrieslegal, amb hores extraordinàriesno reconegudes, i per tant nono reconegudes, i per tant nono reconegudes, i per tant nono reconegudes, i per tant nono reconegudes, i per tant noretr ibuibles en descans i queretr ibuibles en descans i queretr ibuibles en descans i queretr ibuibles en descans i queretr ibuibles en descans i queafavoririen la contractació d’unaafavoririen la contractació d’unaafavoririen la contractació d’unaafavoririen la contractació d’unaafavoririen la contractació d’unaaltra persona; no donant el diaaltra persona; no donant el diaaltra persona; no donant el diaaltra persona; no donant el diaaltra persona; no donant el dialliure que els hi correspon a leslliure que els hi correspon a leslliure que els hi correspon a leslliure que els hi correspon a leslliure que els hi correspon a lesca ixeres, a més de canv iarca ixeres, a més de canv iarca ixeres, a més de canv iarca ixeres, a més de canv iarca ixeres, a més de canv iarconstantment els torconstantment els torconstantment els torconstantment els torconstantment els torns de trns de trns de trns de trns de treballeballeballeballeballi cridant a treballar en els seus diesi cridant a treballar en els seus diesi cridant a treballar en els seus diesi cridant a treballar en els seus diesi cridant a treballar en els seus dieslliures i festius sense cap tipus delliures i festius sense cap tipus delliures i festius sense cap tipus delliures i festius sense cap tipus delliures i festius sense cap tipus decompensació. Per denunciar totscompensació. Per denunciar totscompensació. Per denunciar totscompensació. Per denunciar totscompensació. Per denunciar totsaquests fets va ser represaliat, iaquests fets va ser represaliat, iaquests fets va ser represaliat, iaquests fets va ser represaliat, iaquests fets va ser represaliat, iprevisiblement, va ser aquest elprevisiblement, va ser aquest elprevisiblement, va ser aquest elprevisiblement, va ser aquest elprevisiblement, va ser aquest elmotiu real de l’acomiadamentmotiu real de l’acomiadamentmotiu real de l’acomiadamentmotiu real de l’acomiadamentmotiu real de l’acomiadament“suposadament disciplinari”.“suposadament disciplinari”.“suposadament disciplinari”.“suposadament disciplinari”.“suposadament disciplinari”.

Pel caire injust i injustificable dePel caire injust i injustificable dePel caire injust i injustificable dePel caire injust i injustificable dePel caire injust i injustificable del ’acomiadament EXIGIMl ’acomiadament EXIGIMl ’acomiadament EXIGIMl ’acomiadament EXIGIMl ’acomiadament EXIGIMLLLLL’ IMMEDIA’ IMMEDIA’ IMMEDIA’ IMMEDIA’ IMMEDIATTTTTA READMISIÓ delA READMISIÓ delA READMISIÓ delA READMISIÓ delA READMISIÓ delcompany FRAN, així com quecompany FRAN, així com quecompany FRAN, així com quecompany FRAN, així com quecompany FRAN, així com quel’empresa el restitueixi al seu llocl’empresa el restitueixi al seu llocl’empresa el restitueixi al seu llocl’empresa el restitueixi al seu llocl’empresa el restitueixi al seu llocde treball amb tots els seus drets.de treball amb tots els seus drets.de treball amb tots els seus drets.de treball amb tots els seus drets.de treball amb tots els seus drets.

Davant aquest atemptat contra lall ibertat sindical i els dretsfonamentals dels treballadors,CCOO de la Comarca Sud ha

El passat 28 de febrer a Gironatreballadors i treballadores deTelefònica es concentraven davantla seu de l’empresa convocats pelComitè d’Empresa (CCOO, UGT,CGT...) per protestar contra lapolítica de segregació de Telefònica.

S’ha tingut el coneixement delsplans de l’empresa encaminats atraspassar a una nova filial total’activitat, totes les persones i totsels actius de l’àrea d’immobiliari, aixícom d’altres plans de segregació del’activitat d’àrees (Logística, ServeisInformàtics, T-Gestiona...)

A més de la signatura amb 27empreses col·laboradores d’uncontracte de 5 anys que suposa nonomés la segregació de l’activitatd’un període de temps important,sinó l’adjudicació de territoris ambatenció integral (100% de l’activitat).

Tots coneixem la voluntat del’empresa de continuar amb eldesmembrament de Telefònicad’Espanya SAU.

Davant aquests fets qualificats pelComitè d’Empresa com a moltgreus i no obtenint resposta alrequeriment fet pel Comitè

Contra lessegregacions!

TTTTTelefònicaelefònicaelefònicaelefònicaelefònica

MadridMadridMadridMadridMadrid

Champion:represàliasindical

llençat una campanya de recollidade signatures pels treballadors,resolucions per a seccions sindicals,comitès d’empresa, organit-zacions... i accions en la lluita per ala readmissió del company Fran.

Des de Lluita Internacionalistadenunciem aquesta situació idonem suport tot fent extensió dela campanya.

Miquel – CCOO – CCOO – CCOO – CCOO – CCOO

Intercentres a Telefònica perquèdoni explicacions dels seus plans,el Comitè d’Empresa de Girona haacordat fer assemblees informativesperquè siguin aquestes les quedonin suport a les mobilitzacions ques’estan duent a terme.

Els objectius que el Comitè haplantejat a tota la plantilla són:

- Exigir la retirada dequalsevol projecte de segregació/externalització.

- Exigir el manteniment del’ocupació i les condicions de treballa Telefònica d’Espanya SAU

- Exigir la retirada delprojecte de l’empresa que declaramenys prioritari el 60% de la plantilla.

Les mobilitzacions continuaranplantejant vaga per aquest mes demarç. L’exemple combatiu delscompanys i companyes de Girona iel seu pla de lluita fa necessariestendre’l a la resta dels territorisper fer front comú contra els plansde Telefònica.

MiquelMiquelMiquelMiquelMiquel . CCOO

9

CGT no es vend!CGT no es vend!CGT no es vend!CGT no es vend!CGT no es vend!

El gustamarg dela Nestlé

RenfeRenfeRenfeRenfeRenfe

Vagael 15!

Donant continuïtat a l’aturadarealitzada el 15 de febrer pelpersonal de circulació, el pròxim 15,coincidint amb la cimera de la UEde Barcelona que abordarà temeslaborals, privatitzacions, ... elsferroviaris posaran sobre la taula lasituació de les privatitzacions delsector, així com reivindicacionssalarials incomplertes del convenianterior.

A la vaga s’hi afegiran interventorsi taquil leres, tant per temeseconòmics, com per les reduccionsde plantilla que s’acosten. Perquèper a ambdós sectors, laprivatització es materialitza en laproliferació dels vigilantsd’empreses privades que vanjugant el paper de control quepoguessin tenir tradicionalmenttaquilleres i interventors. Si a aixòsumem que a aquests últims se’lsbaixa dels trens, és clar que laRENFE apunta a una substancialretallada per a un personal lesfuncions del qual s’estantraspassant a les empreses deseguretat privades.

No és aquesta l’única concreciódel procés de privatització: eltancament de múltiples tallers anivell estatal, com el de Cornellà aCatalunya, les sobrecàrregueshoràries per no contractació delpersonal de relleu, etc. són mostresd’un procés que no fa sinó recaureen el deteriorament d’un serveipúblic essencial com és el transport,junt amb la precarització de lescondicions laborals i salarials delstreballadors.

Per això, i a les portes ja el pròximconveni, la CGT ha estat impulsantassemblees de treballadors que hanconclòs en aquesta aturada ambel doble objectiu que s’acompleixiel conveni anterior i aprofitar lacimera per denunciar la situació deprivatitzacions del transport públic.

Corresponsal

SIND

ICAL

Els propers 12 i 13 de març esveurà a magistratura de Girona eljudici contra uns altres 7 membresdel Comitè de NESTLE (6 de CGT i1 de CCOO), contra la sanció desuspensió de treball i sou entre 15 i45 dies.

El dia 23/01/02 sortia als mitjansde comunicació de Girona lasentència favorable per alstreballadors, en la qual es reconeixiaque treballaven per sobre de 80decibelis i per tant en condicions depenositat, i obligava l’empresa apagar un plus del 25% del sou base-amb els endarrerimentscorresponents- a tots elstreballadors subjectes a aquestescondicions, i als qui anteriorment leshaguessin patit. Això suposaaproximadament 2.000.000 deptes/treballador.

Aquest mateix dia tenia lloc a lamagistratura nº1 de Girona el judiciper acomiadament amb data del 2/11/01 del president del Comitè,Antonio Lozano Lazo. La sentència,amb data 6/2/02, reconeix la nul.litatde l’acomidament per atentarcontra el dret d’informació i perpersecució sindical. I condemnal’empresa NESTLE a la readmissiódel company Antonio, a més depagar una indemnització de 3,2milions de pessetes per danysmorals.

Les maniobres de la multinacionalper “liquidar” l’acció honesta delsnostres companys del Comitè deNESTLE han anat des de l’oferimenta Antonio Lozano de 150 milions depessetes per tal que acceptésl’acomiadament improcedent, finsla pressió sobre la resta del Comitèperquè acceptessin d’inculpar aAntonio Lozano a canvi de no obrirmés expedients (dels 11 membresdel Comitè, se’ls han obertexpedients sancionadors a 7 ambsuspensió de treball i sou de 15 a45 dies).

NESTLE no només atenta contra

les l l ibertats fonamentals, iconcretament la llibertat sindical,sinó que tracta de silenciar AntonioLozano i els seus companys delComitè, així com la CGT, perquèvol impedir un procés judicial en curssobre la utilització de “substànciesen el procés productiu”.

Amb aquest atemptat a la llibertatsindical NESTLE vol amagar unapossible sentència contra la salutpública, desfavorable per al’empresa.

Una vegada més la CGT -elsindicat dels treballadors/es-,Antonio Lozano -el nostrerepresentant entre els treballadors

de NESTLE- i la resta de companysexpedientats demostren que lahonestedat, la fermesa i lacoherència són els nostres millorstrets d’identitat. Que el nostrequefer quotidià no és només ladefensa dels interessos delstreballadors, sinó també delsciutadans per la defensa de laqualitat i la seguretat enl’alimentació.

TTTTTots contra la rots contra la rots contra la rots contra la rots contra la repreprepreprepressió sindicalessió sindicalessió sindicalessió sindicalessió sindicala NESTLE!a NESTLE!a NESTLE!a NESTLE!a NESTLE!

TTTTTots contra la impunitat de laots contra la impunitat de laots contra la impunitat de laots contra la impunitat de laots contra la impunitat de lamultinacional!multinacional!multinacional!multinacional!multinacional!

TTTTTots per la segurots per la segurots per la segurots per la segurots per la seguretat laboral ietat laboral ietat laboral ietat laboral ietat laboral isanitària!sanitària!sanitària!sanitària!sanitària!

Esperem la vostra assistència elsdies 12 i 13 de març a les 10 hs delmatí al Jutjat de lo Social a Girona.

Armando Varo, CGT

1010

La UE no ésLa UE no ésLa UE no ésLa UE no ésLa UE no ésrrrrreforeforeforeforeformablemablemablemablemable

La declaració de la CES davantde la cimera de Barcelona posal’accent en voler “Més Europa” perresoldre els problemes delstreballadors. Demana una “EuropaSocial i solidària” amb serveis públicsde qualitat, amb protecció social,una sanitat millor, igualtat entrehomes i dones, que lluiti contra lapobresa i l’exclusió, ... i ho demanaa la UE, a aquella que en aquestsanys no ha fet res més que impulsarel desmantellament dels serveispúblics i de la seguretat social, queva recolzar la privatització de sectorsde sanitat, va estendre ladiferenciació salarial amb llocs de

treball precaris i va aprofundir lapobresa i l’exclusió, ... i ara esprepara a Barcelona per aprofundir-hi. Però és més, la CES demana ala UE que sigui el model d’un tipusde globalització centrada en elsuport al desenvolupament delspobles, en la justícia social i elrespecte dels drets humans.Cinisme? O és que no hem vist la

La resposta a la cimera de Barcelona divideix lesaigües entorn a la UE. Com ja va passar al II FòrumSocial de Porto Alegre, un ampli sector de l’esquerra,amb tots els components del sindicalisme majoritari dela Confederació Europea de Sindicats (CES) - CCOO iUGT aquí- i els partits parlamentaris de l’esquerra,apunten totes les crítiques cap a l’acceptació delcapitalisme com a sistema econòmico-social, peròdonant-li un major contingut social. Un altre sector, enquè ens trobem, se situa davant de la necessitat de laruptura amb aquest sistema econòmic.

La UE no es pot rLa UE no es pot rLa UE no es pot rLa UE no es pot rLa UE no es pot reforeforeforeforeformarmarmarmarmar

Europa:

UE participar en l’expoliació brutalde l’anomenat tercer món, ara unbon exemple en són el paper de lesmultinacionals espanyoles aArgentina; o enviant tropes desprésdels EUA a Afganistan, o discutintl’entrada de dictadures com la turcaque manté una guerra crueld’ocupació contra el Kurdistan.Quin exemple ens donaran les vellespotències europees de civisme ambel seu passat colonial?

Però la CES segueix, arainterpel.lant la patronal per a què“dirigeixi d’una manera socialmentresponsable el procés derestructuracions industrials”. O sigui,que el centre no és impedir elstancaments i els acomiadamentssinó exigir que es facin ambresponsabilitat patronal. Però faltala cirereta, acabar demanantcomprensió al Consell d’Europa pera què la liberalització de mercats esfaci amb garanties per l’ocupació iamb el límit dels serveis públicsessencials. És a dir que d’entradano s’oposa al procés deprivatitzacions.

Com més ens arriben lesprivatitzacions, els atacs alssistemes de protecció, retallades enserveis públics, més ens diuen quen’hi ha d’haver més de la sevaEuropa –la UE- per millorar ensanitat o en solidaritat. La declaracióde la CES seria simplementlamentable i fins i tot grotesca si nofos que darrera d’aquestespolítiques hi ha avui a Europa milionsde treballadors enquadrats en elssindicats que la composen.

No hi ha una UENo hi ha una UENo hi ha una UENo hi ha una UENo hi ha una UEmés social.més social.més social.més social.més social.

La CES ens presenta la UE comuna ampolla que fins avui s’hadesequilibrat de la banda delsempresaris, però que n’hi ha prouamb omplir la part dels treballadorsper equilibrar-la. Però aquesta realitates contradiu amb el que ha passat.

Donat que l’avanç de la UE ha tingutun sol sentit, el de servei a lesmultinacionals i que tots els avançosque elles han imposat han estat acosta d’un retrocés delstreballadors. No es tracta dedesequilibris, sinó del fet que ells hanimplementat el seu projecte, la UE,contra els treballadors. No hi ha capcamí que beneficii alhora el patrómultinacional i els treballadors.

La UE és el projecte de laglobalització capitalista a l’EuropaOccidental, i com a tot el món laglobalització ha estat un atac brutala les conquestes laborals delstreballadors. La globalització suposaun extraordinari procés deconcentració de capitals. Així elsentit decisiu de la constitució delMercat únic europeu va serpermetre a les multinacionalsquedar-se quasi del tot els mercatsdels 15, destruint la petita i mitjanaproducció; imposant privatitzacionso directament amb el tancamentd’empreses als Estats en multitudde sectors que va portar lareconversió industrial. Aquestaampliació de la base material de lesmultinacionals que els permetéssituar-se als nivells d’altres gegantsamericans i japonesos es va fer acosta dels drets dels treballadors.Aquest i no cap altre va ser l’objectiu.I van aconseguir-ho,necessàriament els treballadors vanveure com retrocedien les sevescondicions amb més atur, augmentde ritmes, més precarietat, ...

Però va arribar un segon objectiu,que va ser que aquestes mateixesmultinacionals tinguessin uninstrument financer més potent ambquè lluitar també en el mercat demonedes i divises. I això va serl’euro. Òbviament ningú no potseparar l’euro dels plans deMaastricht, Convergència, i araEstabil itat que imposen mésretallades, privatitzacions,abaratiment de l’acomiadament,flexibilitat i precarietat.

11

És reaccionari esperar que un dia,l’avenç del projecte de la seva UEvagi en el sentit contrari a l’actual,és a dir, a favor dels treballadors,mentre es col.laboradirectament amb la UEen la sevaconstrucció com fala CES. La UE ésésésésésl’Europa delcapital, no pasl’Europa de tots.Per això ensenfrontem a la UEamb lesreivindicacions dels treballadors, endefensa dels seus drets. Només lalluita de classes i la mobilització potaturar l’avenç dels seus plans.

No hi ha una UE aNo hi ha una UE aNo hi ha una UE aNo hi ha una UE aNo hi ha una UE afavor dels pobles.favor dels pobles.favor dels pobles.favor dels pobles.favor dels pobles.

Des d’altres sectors de l’esquerraes posa l’accent en la llibertat delspobles. Ens diuen que ara en elmarc de la UE sí que serà possibleque les nacions oprimides durantdecennis puguin trobar el seu propil loc a Europa sense haver desupeditar-se a l’Estat opressor. Perexemple hem llegit aquestsraonaments del PNV, però tambéde l’esquerra abertzale. Però unavegada i una altra els alts dignatarisde la UE –fa poc Prodi, el presidentde la Comissió- responen: “la UEés un acord entre els estats”. I,efectivament, totes les mesures queha pres la UE han estat en el sentitde donar suport i reforçar el paperdels estats davant de lesreivindicacions democràtiques delspobles. Les tímides peticions quecentenars d’electes bascos van fera la presidència del parlamenteuropeu van ser duramentcriticades i menyspreades. Però enpolítica exterior es fa el mateix: aBòsnia la UE va rebutjar inicialmentel seu dret a la independència –coma Txetxènia- i només el costosíssimpreu pagat en vides pels bosnians

va imposar l’existència de Bòsniacontra els plans pactats derepartiment de Bòsnia entreCroàcia i Sèrbia. Però ¿ha fetalguna cosa pel que fa Irlanda delNord? Res que no fos recolzar Blair,o ¿a Espanya? Recolzar elcentralisme d’Aznar.

Ara la UE s’afanya a impulsar labatalla contra el terrorisme i imposarun greu retrocés en els dretsdemocràtics individuals i col.lectius.Altre cop tornem a lesmultinacionals que necessitenestats forts que els assegurininternament i a l’exterior els seusinteressos davant dels treballadorsi pobles que no volen sotmetre’s alsseus dictats.

Si és reaccionari el discurs queens arriba des de la CES que noexplica la reforma possible de la UEa favor dels treballadors, no ho ésmenys la que ens diu que éspossible la reforma de la UE a favordels pobles. Aquesta és l’Europadels Estats contra els pobles.

Més EurMés EurMés EurMés EurMés Europa?: sí,opa?: sí,opa?: sí,opa?: sí,opa?: sí,però la UE no.però la UE no.però la UE no.però la UE no.però la UE no.

Nosaltres volem més Europa. Elnostre projecte polític davant de laUE no és reforçar els estats actualsi les fronteres, al contrari, el nostreés un projecte internacionalista: lalliure unió de tots els treballadors enun món sense fronteres. Però

aquest camí és l’oposat a la UE,defensem que sota el capitalismeno és possible avançar i consolidarmillores per als treballadors: elsinteressos d’aquests sónirreconciliables amb els de lesmultinacionals. S’enfrontaradicalment i dràstica a laglobalització capitalista, perquè sotad’aquest règim de producció no éspossible ni la solidaritat ni la llibertat.

Defensem un projecte d’Europasocialista, la qual cosa vol dir quesiguin els treballadors –és a dir, lamajoria- els que controlin els criterisde producció i la distribució, quecontrolin el poder polít ic. Ésnecessari que la producció no tinguiper objectiu l’enriquiment d’unsquants a costa de la majoria sinóque faci prevaler els interessos inecessitats de la majoria. Moltsdiran que aquest projecte ja es vaprovar i va fracassar a l’exURSS il’Est europeu. Nosaltres contestemque en aquests estats no va existir-hi cap socialisme sinó un règimestalinista opressor del treballador idels pobles. És impossible defensarels interessos de la majoria quanaquesta està privada de tota críticaal poder, de la possibil itatd’autoorganitzar-se, en definitiva,d’exercir el poder polít ic. Elsocialisme serà amb democràciaobrera o no serà.

Defensem una Europa unidasense fronteres, però moltprobablement el camí més ràpid isegur per arribar-hi és establir elprincipi incondicional del’autodeterminació nacional delspobles. ¿Per què? Perquè captreballador no té cap intrès enimposar a un poble la unió contrala seva voluntat. Els suposatsbeneficis que suposa la unitat segurque tindria contrapartides tan gransper l’opressió que altra vegada esreproduiria, que s’ha de rebutjar.Només amb la garantia completade la llibertat és possible establirunitats reals i sòlides entre elspobles. Aquest és el camí cap auna Europa Unida.

Per això diem a la CES: perquènosaltres sí que volem més Europa,una Europa dels treballadors i elspobles, diem NO a la UE. Per unaEuropa Unida i Socialista.

unida i socialista

1212

Sevilla: rSevilla: rSevilla: rSevilla: rSevilla: repreprepreprepressióessióessióessióessió

A lacacera del'estudiant

En una operació conjunta del’Ajuntament del PSOE i la Delegaciódel Govern la policia va acabarviolentament amb un desallotjamentde matinada l’acampada contra laLOU que el Comité General deHuelga havia mantingut durant 50dies a la plaça de l’Ajuntament deSevilla. L’endemà atacava el Rectoramb una Junta de Govern peraplicar la LOU, intentant així trencaruna de les reivindicacionsfonamentals del CGH: la insubmissióde la Hispalense a la LOU. Elsestudiants van reaccionar intentantentrar a la sala on se celebrava laJunta, cosa que va provar d’impedirun exèrcit de guàrdies de seguretatdel Rector. Però tampoc amb aixòen tenien prou i, immediatament, vacomençar una campanya decriminalització vinculant-los amb elsanomenats movimentsantiglobalització –recordem que lacimera més important de lapresidència espanyola de la UE hade tenir lloc a Sevilla el mes de junyque ve- amb l’ajut indispensable delRector que va interposar unadenúncia als jutjats i expulsantcautelarment 6 estudiants de laUniversitat. Amb això la Delegaciódel Govern va considerar que teniales condicions idònies per començaruna cacera de bruixes en tota regla.

A la sortida d’una assemblea delCGH als locals de la CGT trescompanys van ser detinguts; totseguit va ser detingut l’advocat que

...Tornem-hi!Tot just després de

la fi del períoded’exàmens, l’activitatr e c o m e n ç a v apreparant la reunió dela CEME i el 26 defebrer amb unaconcentració davantde Rectorat ensolidaritat amb lescompanyes i companysdurament reprimits del CGHde Sevil la, en què vanparticipar uns 200estudiants. Desprésarribava la notícia que elJutjat ContenciósAdministratiu número 1de Girona denegava lesmesures cautelars per lesquals sol.l icitàvem que leseleccions a Rector es fessin d’acordamb la LRU (vegeu el LI anterior) ino pas segons la LOU.L’argumentació de la jutgessaRovira pivotava sobre el brillantargument que no hi hauria capproblema per executar la sentènciasi era favorable quan sortís (fer arales eleccions segons la LOU i d’aquíun any invalidar el procés, refer leseleccions segons la LRU i anul.lartotes i cadascuna de les resolucionsdel rector mal escollit… capproblema!). Davant d’això lesassemblees van passar al pla B:boicot.

Pe r al 4 de març, dia de leseleccions, doncs, va convocar-sevaga a totes les facultats –exceptea l’Escola Politècnica Superior- i unseguit d’activitats a més dels piquetsa totes les facultats sense excepció.La jornada va ser tot un èxit, ambel 100% de les activitats aturades ales facultats d’Educació,Econòmiques, Ciències i a l’Escolad’Infermeria i amb una afluènciamolt baixa d’estudiants a Dret,Lletres i l’EPS. Pel que fa a laparticipació el percentatge delsestudiants que van votar va ser deltot testimonial (menys del 4%) ambcasos ben aclaridors com eld’Educació on es va passar del 32%

UdG: les assemblees rUdG: les assemblees rUdG: les assemblees rUdG: les assemblees rUdG: les assemblees reempreempreempreempreemprenenenenenenenenenenles mobilitzacionsles mobilitzacionsles mobilitzacionsles mobilitzacionsles mobilitzacions

a les eleccions al Claustre del mesde novembre i el 34% a la consultaparal.lela contra la LOU de lesassemblees a l’1% (13 vots) enaquestes eleccions de la LOU. Labotifarrada popular a la LOU va sertambé tot un èxit, mentre que laconcentració que va tenir lloc alvespre davant de rectorat il’assemblea posterior van tenirmenys participació de l’esperada.

La campanya continuarà amb lesjornades de debat de “La universitatque volem”, que prepararan unesborrany per a què ratifiquin lesassemblees de manera que elsestudiants de la UdG que participinals tallers entorn de la LOU i launiversitat pública al Fòrum deSalamanca hi portin la veu de lesassemblees.

Per al dia 7 de març lesassemblees, coincidint amb lamobilització estatal de secundàriacontra la revàlida i les lleis d’FP i deQualitat, convoquen amb laPlataforma Revolucionàriad’Estudiants de Secundària i laCEPC, una aturada de classes i unamanifestació pel centre de Gironaque anirà de la Delegació Territoriald’Ensenyament a la Subdelegaciódel Govern. A la tarda la sessió

prevista de les jornades de debatabordarà l’accés a la universitat i lasituació de l’ensenyament secundaridavant l’amenaça del PP i estàcoorganitzada també, en aquestcas, amb la PRES i la CEPC. Perúltim s’ha iniciat ja la campanya perpreparar una anada massiva alFòrum i la manifestació del 17, 18 i19 de març a Salamanca.

Tralla, UdG

13

Els dies 15 i 16 de febrer va tenirlloc a la UdG la segona trobada dela CEME, a la qual van assistircompanys en nom d’assemblees icol.lectius d’una vintenad’universitats de tot l’Estat, entreells de Sevilla i de Santiago deCompostela. El balanç generalitzatera que el moviment estava aturatdesprés del període de vacances iexàmens, però també després dela crisi de la convocatòria“alternativa” a la mani de l’1 dedesembre a Madrid, l’aprovaciódefinitiva de la LOU i lacontraofensiva del Govern i delsRectors.

La Coordinadora va preparar unpla de lluita que passa perrecomençar la recollida de firmescontra la LOU, preparar el Fòrum ila gran manifestació que han detenir lloc a Salamanca els dies 17,18 i 19 de març coincidint amb laCimera de Ministres de Cultura dela UE i veure com encararconjuntament amb secundària la

A los jóvenes piqueterosA los jóvenes piqueterosA los jóvenes piqueterosA los jóvenes piqueterosA los jóvenes piqueterosAl Congreso Nacional de PiqueterosAl Congreso Nacional de PiqueterosAl Congreso Nacional de PiqueterosAl Congreso Nacional de PiqueterosAl Congreso Nacional de Piqueteros

Seguimos con atención el proceso de movilización que estais llevando a cabo, junto al conjunto del movimientopiquetero. Sabemos que estais con las universidades cerradas por vacaciones, y aún así os hemos visto en lasmovilizaciones, sufriendo las “gaseadas” y la represión y defendiendo los derechos de los trabajadores y elpueblo argentino.

Queremos también denunciar el bombardeo a que nos somete el gobierno y patronal españolas tratando deque nos sumemos a la “defensa de los intereses españoles en Argentina”, ¡como si nuestros intereses tuvieranalgo en común con los suyos!. Bien al contrario, nuestros intereses, están junto a los de los trabajadores y elpueblo, como demostramos en las masivas movilizaciones contra la Ley Orgánica de Universidades. Una leyque ha impuesto el gobierno español del PP para profundizar aún más la privatización de la enseñanza,arrancándola de su papel como servicio público y alejándola de los trabajadores y sectores populares paraponerla al servicio de las multinacionales. Es por eso que llamamos a la movilización en apoyo de vuestrasreivindicaciones, exigiendo la anulación de la deuda externa argentina sea con el estado español u otrosgobiernos de la Unión Europea, y la exigencia a las empresas españolas con intereses en Argentina de respetarlas condiciones laborales y sociales de sus trabajadores.

Compañeros, vuestra lucha es nuestra lucha.Girona, 17 de febrero de 2002

Coordinadora estatal del movimiento de estudiantes:Coordinadora estatal del movimiento de estudiantes:Coordinadora estatal del movimiento de estudiantes:Coordinadora estatal del movimiento de estudiantes:Coordinadora estatal del movimiento de estudiantes:UdG (Universitat de Girona), UAB (Universitat Autónoma de Barcelona), UB (Universitat de Barcelona), UdLl

(Universitat de Lleida), UdA (Universitat d’Alacant), UIB (universitat de les Illes Balears), UdS (Unversidad deSalamanca), UPN (Universidad Pública de Navarra), UdSC (universidad de Santiago de Compostela), UH(Universidad Hispalense, Sevilla), Coordinadora de Asambleas de escuelas y facultades de las universidadesde Madrid, UdZ (Universidad de Zaragoza), UdV (Universidad de Valladolid), UAC (Universidad A Coruña).

Reunió de la CoorReunió de la CoorReunió de la CoorReunió de la CoorReunió de la Coordinadora Estatal deldinadora Estatal deldinadora Estatal deldinadora Estatal deldinadora Estatal delMoviment Estudiantil (CEME)Moviment Estudiantil (CEME)Moviment Estudiantil (CEME)Moviment Estudiantil (CEME)Moviment Estudiantil (CEME)

Pla de lluita

CONT

RA L

A LO

Uva anar a assistir-los –advocat deCGT i membre del CGH-; van seguirdetencions domiciliàries i també ala concentració de l’endemà davantdels jutjats. El balanç total, 15detinguts que van tenir segrestats48 hores a comissaria i unasuposada llista negra amb 50 nomsamb la qual amenaçava la policia.Immediatament va començar unacampanya de solidaritat exigintl’arxivament immediat de la causa,la l l ibertat sense càrrecs delsdetinguts i la readmissió de lescompanyes i companys expulsats.

Des d’aquestes pàgines, unavegada més, volem fer-los arribar totel nostre suport.

nova ofensiva del PP contral’ensenyament públic amb larevàlida, la llei de Qualitat i la d’FP.La Coordinadora, a més, va ferpúblic un comunicat de suport ambles companyes i companys deSevilla, va convocar una jornada delluita estatal pel 26 de febrer i vaengegar una campanya de recollidade firmes contra la repressió.

Alhora es va fer una reflexió sobrecom s’ha de desenvolupar aquestacoordinació que estem impulsant, is’ha decidit tirar endavant un butlletímensual per centralitzar totes lesactivitats que tinguin l loc alscampus de tot l’Estat i després deldebat a totes les assemblees per ala pròxima convocatòria es preparàuna plataforma reivindicativacomuna. Per últim la Coordinadorava enviar un comunicat desolidaritat als joves piqueterosargentins. La pròxima trobada aSalamanca.

Tralla, UdG

1414

Tornem a celebrar el 8 de març,Dia de la Dona Treballadora, patintla discriminació a la que ens abocal’estat capitalista, entre d’altresproblemes importants. Tanmateixals països d’Occident, ambl’anomenat estat del benestar, elstriomfs de les lluites del conjunt detreballadores/s van ser triomfs pera nosaltres les dones, amb l’accésal treball, amb les nostres lluites a

les empreses pel dret de “a igualtreball, igual salari”, pels drets socialsde serveis públics per la cura delsfil ls, pares malalts, planificaciófamiliar…una situació que ha canviatvalors en el quefer quotidià en tempsde bonança, i que ha fet possibleun canvi qualitatiu en la vida demoltes dones.

8 de març8 de març8 de març8 de març8 de març

En lluita amb les multinacionals i el PP!Amb la dona argentina!!

Treballadores:

(segueix a pàg 16)

Pero avui, en una situació derecessió econòmica, el capital noestà disposat a baixar la seva taxade beneficis i ho fa a costa de lestreballadores/s, repercutint en mésgran mesura sobre les dones.

A Occident es va acabar l’estatdel benestar i tot allò que va implicar:el dèficit públic el resolen o bédisminuint els serveis públics deprimera necessitat o bé privatitzant-

los, ho fan amb les escolesi l lars d’infants, amb lasanitat i la cura dels nostrespares, i dificulten lacontinuitat de la dona en elmón laboral tot afavorint latornada a la llar (es torna aentendre per què mai nos’ha erradicat de les nostresments que les de casa sóntasques especialment per adones). Mesures com laprivatitzacio dels serveis demenjador de les escolesbressol de l’Ajuntament deBarcelona l’any passat, oles actuals mesures desupressió del doble torn iincrement de la precarietat,van de la mà de les lleisprivatitzadores de l’educaciódel PP que preveuenl’escola concertada tambéper als períodes educatiusanteriors als 6 anys,incrementant la privatitzacióque dificultarà l’accés aamplis sectors de filles/s dedones treballadores.

Les Reformes Laboralsque va aprovar el capital li serveixenavui per parar la seva crisi a costade les treballadores/s, repercutint entotes/s nosaltres amb contracteseventuals, abaratiment del’acomiadament, flexibilitat horaria icontractes a temps parcial. Però,de nou, les Reformes Laborals hancreat situacions de discriminació per

a la dona perquè la porten aacceptar els contractes eventuals ia temps parcial per tal que li“permetin” la cura de la família queavui ja no li garanteix l’Estat. Comabans, el nostre salari tornarà a serd’ajut a la família, i en definitiva dedoble jornada laboral,cosa que maino va deixar d’existir però que araserà a més baix cost.

Una altra de les conseqüènciesde la crisi econòmica del capital sónels milers de treballadores/s quearriben de països que han estatexpoliats -a partir de guerres perinteressos econòmics o per robatoride les seves riqueses amb elconsentiment dels governs locals- ique es veuen obligats a deixar laseva terra per buscar feina. La lluitade les treballadores/s argentines/sés una mostra exemplar de com elspobles es rebel·len contra l’expoli, icom les dones prenen la primera líniano només a les cassolades iorganitzacions barrials pel menjar,sinó tambe en piquets i talls decarreteres, desenvolupant elsprimers embrions de “mujerespiqueteras”.

Però als qui fugen de la misèrial’imperialisme els prepara lleisd’estrangeria que, amb l’aparençade controlar-ne l’entrada, tenen perobjectiu real mantenir a lestreballadores/s immigrants en estatd’irregularitat, sense drets laboralsni jurídics que els protegeixin, igarantint així mà d’obra barata pertreure’n més gran benefici. Aixòquan no les/els empeny a unaeconomia submergida de les qualsla dona immigrant és especialmentvíctima, tot arribant a l’extrem deles xarxes de prostitució de per vidacom a forma de pagament de laseva fugida de la misèria.

Si ens aturem en els efectes de

15

Les grans manifestacions encontra del Pla HidrològicNacional i el transvasament del’Ebre han obert un fort debatentorn les necessitats reals, laplanificació i la gestió delsrecursos hídrics i la viabilitat,o no, de les propostes desolució que aporta la llei.

El consum d’aigua aEspanya

Espanya és en aquest momentel país de la UE que té un majorconsum per càpita d’aigua (530 m3

front els 62 d’Holanda o els 71d’Alemanya). La major partd’aquest consum es destina al’agricultura –un 80%- mentre quenomés un 20% es destina a lapotabil ització per al consumdomèstic i a la indústria. Però la basede l’economia espanyola no ésl’agricultura ja que aquestarepresenta aproximadament un 3%del valor afegit, i el regadiuconcretament, que genera dosterços de la renda agrària, aportapoc més de l’1%.

A més, Espanya és el país on mésregulats estan els recursos hídricssuperficials –deu vegades més queAnglaterra per exemple- amb unaja extensa xarxa d’embassaments,pantans i canalitzacions.

Les polítiques sobre l’aigua enaltres països de climatologiasemblant –l’anomenat climamediterrani- com pot ser Califòrniaals EEUU posen de manifest laincidència que té el seu preu sobreel consum d’aigua. Actualmenttrobem grans diferències en el preude l’aigua, tant de la destinada peral consum urbà com de la destinadaa l’agricultura. Així, ciutats comBarcelona tenen l’aigua molt méscara que d’altres com Sevilla ongeneralment a l’estiu hi harestriccions de subministrament, oles Palmes de Gran Canària quel’obtenen a partir de plantesdesalinitzadores a un elevat cost. (...)

No, no, no!Pla HidrPla HidrPla HidrPla HidrPla Hidrològic Nacionalològic Nacionalològic Nacionalològic Nacionalològic Nacional

P.H.N

.

Però aquestes diferències sónencara més notables pel que fa al’aigua destinada a l’agricultura deregadiu ja que mentre molta partde la zona costanera –que l’obté apartir de pous de les seves aigüessubterrànies o freàtiques- ha depagar el seu cost, les gransextensions interiors que en els últimsanys s’han convertit en terres deregadiu la tenen totalmentsubvencionada i el cost de les gransinfrastructures corre a càrrec delspressupostes de l’Estat. Aquestasituació fa que no hi hagi inversions

en innovacions en quan a lestècniques de regadiu i que sigui latècnica d’inundació la mésutilitzada encara que representa undespesa molt important d’aigua.

Quines solucions aporta elPHN a l’actual desequilibri?

La resposta és cap, ja que davantd’aquesta situació el govern del PPproposa una llei que hom podriapensar que està plena de bonesintencions si la seva lectura esqueda en el seu article 2 on esrecullen els objectius que tothompodria compartir:

“a) Aconseguir el bon estatecològic del domini públic hidràulic

b) Satisfer les demandes d’aiguapresents i futures a través d’unaprofitament racional, sostenible,equilibrat i equitatiu de l’aigua, quepermeti al mateix temps garantir lasuficiència i qualitat del recurs pera cada ús i la protecció a llargtermini dels recursos hídricsdisponibles

c) Aconseguir l’equil ibri iharmonització del desenvolupamentregional i sectorial, per aconseguirla vertebració del territori nacional

d) Reequilibrar les disposicions delrecurs, protegint la seva qualitat ieconomitzant els seus usos, enharmonia amb el medi ambient i elsdemés recursos naturals”.

Però que es concreten amb unespropostes d’actuació que es basenúnicament en l’execució de gransobres d’infrastructura destinada aaugmentar la ja excessiva regulacióde les aigües superficials totpotenciant un model dedesenvolupament que països de lesmateixes característiquesclimàtiques –com ja hem dit,Califòrnia amb forts problemes desubministrament- han canviat ja faanys per altres de més sosteniblesambientalment. Així, el PHN preveula construcció de més d’uncentenar de nous grans pantans –el que representa un fort impacteambiental- i el transvasamentd’aigua de les conques interiors –principalment de la conca de l’Ebre-a les zones de la costa mediterrània–Múrcia, Alacant- i al Sud.

La llei no preveu les necessitatsd’adequar la disponibilitat d’aiguacom a base per a poder planificar idiversificar la base econòmica peral desenvolupament de les diferentszones del país. Així segueixpotenciant un desenvolupament pera la costa mediterrània basat enl’agricultura intensiva i el turisme,dues activitats que necessiten unelevat consum d’aigua, en lloc de

1616

(...)

(ve de la pàg 14)

la crisi imperialista sobre el nostrepaís, directament trobem la donaa l’ull de l’huracà dels ERO(Expedient de Regulaciód’Ocupació) i els tancaments: latèxtil MITASA a Alfarràs i Castellar,o la metalúrgica LEAR a Cervera,són exemples propers on el gruixdels companys que veuen perillar elsseus llocs de treball són dones. Peròsi aixequem una mica la vista,també trobarem dones en les“solucions” de flexibilitat laboral quepatronal i sindicats han signat decara a la negociació col·lectiva del2002, prioritzant les jornades atemps parcial per “compatibilitzar”treball i família i aprofundir la“inserció” laboral de la dona. Nopodem deixar-nos enganyar: lainserció laboral no pot anar de la màde treballs de segona amb reduccióde jornada i sou que signifiquen a lapràctica la liquidació de la reducció

de jornada per llei i sense còmputanual. El nostre dret és a un treballdigne i en les mateixes condicionssalarials i laborals que els nostrescompanys, i és un dret de totes/sla lluita per les 35 hores amb elmateix salari, com també ho és ladefensa dels llocs de treball quetenim i la lluita contra expedients deregulació d’ocupacio i tancamentsempresarials. Necessitem, més quemai, ser part de les organitzacionssocials i polítiques per reivindicar elsnostres drets:

SocialsSocialsSocialsSocialsSocials····· Escoles i Llars d’infantsEscoles i Llars d’infantsEscoles i Llars d’infantsEscoles i Llars d’infantsEscoles i Llars d’infants

públiques i gratuïtes. No a les lleispúbliques i gratuïtes. No a les lleispúbliques i gratuïtes. No a les lleispúbliques i gratuïtes. No a les lleispúbliques i gratuïtes. No a les lleiseducatives del PPeducatives del PPeducatives del PPeducatives del PPeducatives del PP. No a la política. No a la política. No a la política. No a la política. No a la políticade l’Ajuntament de Barcelonade l’Ajuntament de Barcelonade l’Ajuntament de Barcelonade l’Ajuntament de Barcelonade l’Ajuntament de Barcelonarespecte les Escoles Bressol.respecte les Escoles Bressol.respecte les Escoles Bressol.respecte les Escoles Bressol.respecte les Escoles Bressol.

····· Sanitat i Serveis socialsSanitat i Serveis socialsSanitat i Serveis socialsSanitat i Serveis socialsSanitat i Serveis socialspúblics i gratuïts.públics i gratuïts.públics i gratuïts.públics i gratuïts.públics i gratuïts.

····· Contra les privatitzacions.Contra les privatitzacions.Contra les privatitzacions.Contra les privatitzacions.Contra les privatitzacions.

LaboralsLaboralsLaboralsLaboralsLaborals····· Contra les ReformesContra les ReformesContra les ReformesContra les ReformesContra les Reformes

Laborals. Contra els ERO i elsLaborals. Contra els ERO i elsLaborals. Contra els ERO i elsLaborals. Contra els ERO i elsLaborals. Contra els ERO i elstancaments, per la p lenatancaments, per la p lenatancaments, per la p lenatancaments, per la p lenatancaments, per la p lenaocupació. Solidaritat amb LEAR.ocupació. Solidaritat amb LEAR.ocupació. Solidaritat amb LEAR.ocupació. Solidaritat amb LEAR.ocupació. Solidaritat amb LEAR.

····· Pe ls drets de lesPels drets de lesPels drets de lesPels drets de lesPels drets de lestreballadores immigrants.treballadores immigrants.treballadores immigrants.treballadores immigrants.treballadores immigrants.

····· A igual treball igual salari.A igual treball igual salari.A igual treball igual salari.A igual treball igual salari.A igual treball igual salari.Reducció de jorReducció de jorReducció de jorReducció de jorReducció de jornada laboral i nonada laboral i nonada laboral i nonada laboral i nonada laboral i nopas contractes a temps parcialpas contractes a temps parcialpas contractes a temps parcialpas contractes a temps parcialpas contractes a temps parcialque rque rque rque rque redueixen la joredueixen la joredueixen la joredueixen la joredueixen la jornada a costanada a costanada a costanada a costanada a costadel nostre salari.del nostre salari.del nostre salari.del nostre salari.del nostre salari.

Solidaritat amb la lluita deles treballadores argentines!

potenciar alternatives sosteniblesamb les condicions mediambientalsde la zona.

La cirera del pastís. Eltransvasament de l’Ebre

Les grans extensions de “fàbriquesd’hortalisses” en que s’ha convertitel llevant i la costa mediterràniad’Andalusia i la potenciació d’unaindústria turística fa necessari unamajor aportació de recursos hídricsa la zona. La “gran solució” ésportar-la del teòricamentexcedentari Ebre.

Les mobilitzacions en contra deltransvasament -les més grans enmolts anys- han permès que s’obrísun debat al carrer i per part delsexperts en el tema entorn de lasituació actual i futura de la utilitzaciói gestió de l’aigua al nostre país i,més en concret, sobre la viabilitato no del transvasament de l’Ebre.

Per analitzar si un projecte comaquest és o no sostenible hemd’estudiar la seva sostenibilitatambiental, la seva sostenibilitateconòmica i la seva sostenibilitatsocial.

Sostenibilitat ambiental.- Totsels estudis, excepte aquells fets pelMinisteri, estan d’acord en lainsostenibilitat del transvasamentd’aigua de l’Ebre per diversos

motius. Cal destacar que en elsestudis realitzats pel Ministeri no estenen en compte fets vitals com elcabal ecològic necessari perconservar una estructura especialcom és el Delta de l’Ebre endiscordància amb lesrecomanacions de les pròpies

directrius de la Unió Europea; elsresultats del principals estudis sobreles repercussions que tindrà el canviclimàtic en el règim de precipitacionsi que es calcula comportarà unadisminució del seu cabal en un 17%;i les fluctuacions actuals del seurègim que poden significar quedurant alguns mesos d’estiu o béno es pugui transvasar aigua o queno en baixi.

Sostenibilitat econòmica.-

Actualment l’aigua destinada alregadiu està fortamentsubvencionada, però els actualsacords de convergència ambEuropa imposen que el preu del’aigua ha de ser tal que permetil’amortització de les infrastructures.El govern declara que el preu seràbaix ja que bona part del cost deles infrastructures serà sufragat perles empreses elèctriques ques’instal·laran el l larg del seurecorregut. Però els estudis mésoptimistes dubten de lesdeclaracions del govern i preveuenun cost difícil de sostenir pelsagricultors, destinataris finals delpossible transvasament.

Sostenibilitat social.- De nou laseva realització torna a potenciar eldesenvolupament de les zonescostaneres en detriment de zonesinteriors ja fortament despoblades iper a les quals són importants nousprojectes de desenvolupament.

Així les coses, només queda unaconclusió:

No sobra aigua ni calengrans embassaments!

No al transvassament: ni del'Ebre, ni del Roîne, ni d'enlloc!

Aturem aquest PlaHidrològic!

Anna Morelló

17

La LIT-CI i en particular lasecció brasilera, el PSTU, vatenir una destacadaparticipació en el II FòrumSocial de Porto Alegre.Reproduïm a continuació elbalanç publicat a la premsadel PSTU, Opiniao Socialista,núm. 128.

La segona edició del Fòrum SocialMundial va ser més gran que laprimera en tot els aspectes. Mésgran en nombre, reunint prop de50.000 persones. Més gran tambéen les seves contradiccions. Aquestany va ser visible la confluència dedos fòrums diferents: d’una bandael majoritari oficial, en el qual ONGs,intel·lectuals, representants de totsels matisos de la socialdemocràciadiscutien “civil itzadament”propostes d’humanització delcapitalisme; i d’altra el minoritari delluita anticapitalista i antiimperialista,com es va demostrar en lamanifestació d’obertura, lamanifestació de solidaritat ambArgentina, l’acte contra l’ALCA, elsseminaris promoguts per l’MST, elPSTU i la LLiga Internacional delsTreballadors-Quarta Internacional(LIT-CI). El Fòrum oficial, amb mésde 800 seminaris i conferències vabuscar demostrar la tesi de laciutadania planetària i l’horitzó delpossible. Mentre, allà prop, larevolució argentina apuntava ensentit oposat, per una sèried’esdeveniments que es vanorganitzar sota la bandera de queun món socialista és possible.

Estat burgès democràtic iparticipatiu?

Una de les teories més divulgadesal Fòrum oficial i defensada perintel·lectuals com Susan George,Ignacio Ramonet i Toni Negri. Estracta de l’autonomia de les (...)

PorPorPorPorPorto Alegrto Alegrto Alegrto Alegrto Alegreeeee

Dues perspectives:dos fòrums

INTE

RNAC

IONA

L

empreses multinacionals i la pèrduade funció dels Estats. Segonsl’informe oficial del Fòrum “elsconferenciants van destacar, a més,que el capitalisme financer ja noprecisa l’Estat Nacional i cap de lesseves institucions democràtiques.En aquest buit polític, les institucionseconòmiques i f inanceresgovernaran el món en nom delcapital, per això la política de donarespai a la tecnocràcia per actuar”.Conclouen també que “lademocràcia exercida amb eficàciadesarma al capital. L’autoritat delpoble i la que d’ella emana és l’únicinstrument eficaç en la lluita contrala globalització”. A partir d’aixòarriben per art de màgia a latransformació democràtica del’Estat, amb el gran exemple delPressupost Participatiu. En aquestsentit, Raül Pont, exprefecte de Porto Alegre, vaapuntar “a la necessitat deconstruir les gestions enbases locals, ambautonomia i participaciópopular, perquè lescompetències siguin atesessegons la demanda local”.

Abans aquests sectorsreformistes deien que seriapossible “transformar”l’Estat burgès i que no eranecessari destruir-lo a travésd’una revolució. Araavancen en la seva teoria,afirmant que les gransempreses privades ja nonecessitaran l’Estat. Així arriben ala increïble conclusió que l’Estatcom superestructura abstracta persi sol “des de que funciona com arègim democràtic” seria unacontraposició al capital. Els quidefensen aquesta tesi xoquen ambla vida real. L’Estat imperialistanord-americà, que posseeix unrègim democràtic, que estàimposant l’ALCA, acaba de

promoure la guerra contral’Afganistan i ara avança amb el PlaColòmbia. L’Estat imperialistafrancès, dirigit per lasocialdemocràcia, va recolzar laguerra contra l’Afganistan, i defensaels interessos de les multinacionalsfranceses. Però cal dir més. ElPressupost Participatiu de PortoAlegre opina només sobre el 10%del pressupost de la ciutat, i la sevaaprovació està subordinada a lacambra de regidors i al governmunicipal. Es pot veure claramentque la gestió dels governs locals inacionals pels representantsd’aquesta teoria no ha canviat enres el caràcter dels Estatsburgesos. Per altra banda és bencert que Toni Negri, abans un líderguerri l ler, i la DS1 , en la qualparticipa Raül Pont, abans una

corrent trotskista, avui estanintegrats alegrement a l’Estatburgès i reverencien la“democràcia” de les multinacionalscom un valor universal.

Economia capitalistasolidària?

Una altra de les propostes

1818

(...)

àmpliament difoses al Fòrum vaser la d’una “economia solidària”.Aquesta és una versió sofisticadade la proposta d’una economiacapitalista orientada cap al mercatintern. L’alternativa al capitalismeglobalitzat seria la generalització deles associacions autogestionàries,cooperatives, organitzacions deconsum comunitàries, etc. Tot iaixò, una vegada més, aquestespropostes xoquen amb la realitat del’economia mundial controlada pergrans empreses multinacionals. Noper casualitat no es parla de lesgrans empreses automobilístiques,petrolieres, alimentàries, sobre els

grans bancs, etc. Una economiarecolzada en petites empreses seriaretornar al passat precapitalista.Com deia Rosa Luxemburg la seva“realització general implica lasupressió del mercat mundial i elparcelament de l’actual economiamundial en petits grups deproducció i intercanvi localitzats, enconclusió es tracta del retrocés delcapitalisme cap a l’economiamercantil de l’Edat Mitja”. Perencobrir la seva impotència derespondre al control del mercatmundial per les multinacionals, elsdefensors de l’”economia solidaria”van fer altres propostes com ara “unBanc Mundial Ètic” i “unaOrganització Mundial del ComerçJust”. Serviria també la defensad’una “taxa d’atur ciutadana” i un“índex de misèria humanitari”. Pernosaltres, o s’expropien aquestesempreses marcant un camí

anticapitalista o la situació seguiràexactament com està.

Taxa Tobin: ¿solució perl’especulació financera i per lapobresa mundial?

Una altra de les icones del Fòrumoficial va ser, una vegada més, laTaxa Tobin. Els defensors d’aquestataxa sobre el capital financer opinenque seria un fre a l’especulació i almateix temps generaria un “fons percombatre la pobresa”. Aquest fonsseria administrat amb lademocratització d’algunesinstitucions com el FMI. La dimensióde aquesta taxa varia entre els seusdefensors, entre el 0,1% i el 1%,

fixant-se en generalal voltant del0,25%. Aquestataxa, tot i això,incidiria noméssobre una part delmoviment de ca-pitals (les trans-accions de canvisque especulen ambles monedes nacio-nals), deixant debanda tot l’enormemoviment de capi-tals com els títols dedeute públic, i lesaccions de lesborses. Es tractad’una proposta queno alteraria en res elcontrol totalitari iparasitari dels gransbancs i empreses

imperialistes sobre les financesmundials. L’experiència dels “fons”socials ja és coneguda en elsnostres països. La CPMF de Brasil,una taxa que grava els treballadorsi el poble en general, també va sercreada per “generar inversions perla salut”. La situació dels hospitalspúblics brasilers respon per si solaals defensors de la Taxa Tobin.

Una aula de democràcia?

Un dels més grans acords delFòrum oficial és la defensa de lademocràcia i del pluralisme. Però aimportants moviments se’ls vaimpedir participar, empobrint ladiscussió i limitant l’articulació de leslluites. En primer lloc, Fidel Castrova ser “convidat” a no anar, en undiscurs directament pronunciat perBernard Cassen, un dels ideòlegsdel Fòrum. Tenim enormes

diferències amb Castro, però la sevaabsència va debilitar el mateixllançament de la campanya contral’ALCA, discutida en la conferènciade L’Havana del passat novembre.Pitjor encara va ser el vet a les“organitzacions armades” coml’Ejército Zapatista i les FARCcolombianes2 . És importantobservar que en l’edició anterior delFòrum, una de les activitats ambmés gran audiència va serprecisament la promoguda per lesFARC. Aquest boicot delsorganitzadors es va donar en elmoment que l’imperialisme nord-americà es preparava per llençarl’ofensiva que ara està en plenaebullició, menys d’un mes desprésdel Fòrum. Al nostre entendre, ladiscussió sobre el Pla Colòmbia il’articulació d’una àmplia campanyacontra l’agressió imperialista hauriade ser, al contrari, un dels eixos delFòrum. Però la fal·làcia dels“demòcrates” pacifistes va serevident. Estaven presentsrepresentants d’altres“organitzacions armades”, o sigui degoverns imperialistes. Elsrepresentants del govern francès,per exemple, van ser molt benrebuts. Es tracta d’un Estat que vausar recentment el seu poder bèlica Iugoslàvia i va recolzar la guerracontra l’Afganistan.

L’altre Fòrum, d’acciódirecta i de socialisme

Aquesta altra edició del Fòrum,feliçment, quasi no va tenir unamajoria reformista i antidemocràtica.Va ser possible verif icar uncreixement de la presència de milersd’activistes disposats a participar enles manifestacions, articular lesproperes passes de la lluita i discutiruna alternativa anticapitalista iantiimperialista, composant, de fet,un Fòrum paral·lel. En aquest altregrup van participar organitzacionscom l’MST (articulat com VíaCampesina), partits de l’esquerrarevolucionària (com el PSTU i elspartits de la LIT-CI), i activistesindependents. Aquest altre fòrum vatenir una enorme importància. Enprimer lloc perquè va llançar unacampanya continental contral’ALCA amb una manifestació ambmés de 20.000 persones. Aquestacampanya realitzarà un plebiscit quese celebrarà al setembre a Brasil ifins l’abril del 2003 en d’altres païsosd’Amèrica Llatina. Així, aquest “altre

19

Colòmbia:Colòmbia:Colòmbia:Colòmbia:Colòmbia:

El maig de l’any passat, vam tenirl’oportunitat d’entrevistar GuillermoNavarro Jiménez en el seu viatge al’estat espanyol encapçalant lacampanya internacional contra el PlaColòmbia. Guillermo Navarro ha estatcatedràtic de Ciència Econòmica iDesenvolupament en universitats del’Equador i consultor nacional iinternacional. Quan va visitar el nostrepaís acabava de publicar el llibre PlanColombia, ABC de una tragedia. Desprésdel seu viatge, hem mantingut el

contacte i davant la ruptura de les negociacions per Pastrana,li vam demanar l’opinió. Aquest és l’article que ens ha enviat.

L’ascens del bel·licisme que s’anava observant des del 4 de gener –data de la primera amenaça del govern colombià d’interrompre el procésde negociació i recerca d’una sortida política al conflicte- va acabar perimposar-se el 20 de febrer del 2002, amb el discurs a la nació del presidentPastrana, en el qual anunciava: “he decidit posar fi a la zona de distensióa partir de la mitjanit d’avui i he donat totes les ordres que fan al cas a lesnostres Forces Militars perquè retornin a la dita zona, tenint especial curaen la protecció de la població civil. També he reiterat l’ordre de combatrea la resta del país a tots els grups il·legals i de realitzar operacions nonomés defensives sinó també ofensives”. Declaració feta a les set delvespre, cosa que determinava que entre la declaració unilateral i l’inici deles accions hi havia només cinc hores, violant l’acord d’anunciar qualsevoltrencament amb 48 hores d’antelació, com reconeix la referència alrespecte del propi president Pastrana en el seu discurs.

La possibil itat quetriomfés la imposicióguerrerista l’anunciavena crits una sèried’esdeveniments, entreels quals cal citar laq u a l i f i c a c i ód ’ “ o r g a n i t z a c i o n sterroristes estrangeres”que EEUU havienendossat a les FARC il’ELN (després dels fetsde l’11 de setembre)cosa que assegura unmajor compromís delsEEUU en el conflicte. Percert que el presidentPastrana en el seudiscurs no va dubtar aqualificar les FARC com a terroristes. Un segon element delator: lesdeclaracions de l’alt comandament militar colombià en el sentit que lesFARC “es van rearmar notòriament mentre dialogaven amb el govern”, fetque només és una excusa si es recorda que el president Pastrana en eldiscurs assenyalava de manera clara i irrefutable que “avui, gràcies a lesinstruccions que jo mateix vaig impartir i vaig vigilar des del primer dia del

(...)

INTE

RNAC

IONA

L

"El bel.licismes'imposa a la pau"

Fòrum” va assegurar que a PortoAlegre no només es discuteix,sinó que també s’articula la lluitade les masses.

En segon lloc, fins i tot en lesconferencies i seminaris “oficials”van existir referències d’esquerraimportants per a la lluita actual,com a contrapunt a la majoria.El belga Eric Toussaint, directordel Comitè per l’Anul·lació delDeute del Tercer Món, vadefensar el no pagament deldeute extern i va afirmar que“aquest tema no és per oficineso per negociacions amb elgovern: és per una acciómassiva dels pobles”. En tercerlloc, el MST, la Consulta Popular,sectors de l’Església vinculats alsmoviments camperols i la VíaCampesina van impulsar elTribunal del Deute Extern i elseminari sobre Socialisme. ElMST era en realitat el centre del’articulació alternativa a PortoAlegre, encapçalant també lacampanya i la manifestaciócontra l’ALCA. Aquestaalternativa podria ser encaramés evident si l’MST haguéspolemitzat públicament contra ladirecció del Fòrum sobre laprohibició a la participació de lesFARC o la seva paràlisi en relacióa les lluites anticapitalistes. Enquart lloc aquest altre Fòrum vaabordar la discussió sobre larevolució en curs a l’Argentinaamb un acte de solidaritat i unseminari amb les organitzacionsd’esquerra revolucionàriad’aquest país. El PSTU i lacorrent internacional de la qualsom solidaris, la LIT-CI, enssentim orgullosos d’haver estatel partit de l’esquerrarevolucionària amb méspresència en aquest altreFòrum.

Eduardo Almeida,direcció nacional del PSTU

1 Corrent del PT impulsat pelsmilitants del Secretariat Unificat.

2 Nota editorial: HB també vaser exclosa del Fòrum ambl’argument que “és el mateix queETA”... mentre Garzónparticipava com a ponent enuna mesa sobre drets humans.

2020

(...) Perl’anul·laciódel deuteexternargentí!

S’ha posat en marxarecentment una campanyaunitària, de què LluitaInternacionalista forma part, perl’anul·lació del deute extern del’Argentina amb l’estat espanyol.

Arrencarà amb unamanifestació el 23 de març aBarcelona, davant del ConsolatArgentí (Passeig de Gràcia/GranVia) a les 18h, cobrint una primeraetapa amb el lliurament de lessignatures al Ministeri d’AfersExteriors a Madrid el maig, durantla cimera Iberoamericana de laUE. La idea és acabar-la a Sevillaamb una altre lliurament massiude signatures, durant la cimeraeuropea de caps d’estat.

Tens el full de recollida adjunten aquest diari.

Col· labora! Recul lCol · labora! Recul lCol · labora! Recul lCol · labora! Recul lCol · labora! Recul lsignatures i fes-nos-lessignatures i fes-nos-lessignatures i fes-nos-lessignatures i fes-nos-lessignatures i fes-nos-lesarribar per e-mail o al fax:arribar per e-mail o al fax:arribar per e-mail o al fax:arribar per e-mail o al fax:arribar per e-mail o al fax:93 307 21 8493 307 21 8493 307 21 8493 307 21 8493 307 21 84.

meu govern, Colòmbia comptaamb unes Forces Armades mésgrans, més professionals, méscapacitades i millor dotades de totala seva història”, i això reverteixl’argument. I uns tercer i quartelements que anunciaven l’èxitguerrerista: l’informe “secret” de laintel·ligència dels EEUU, divulgat perla revista Cambio, sobre lapresència de coets terra-aire a lazona de distensió; i la visió des delpoder que les FARC i l’ELN nocompten amb una base política desuport, com ho confirmen lesparaules del president Pastranaquan diu “avui ningú a Colòmbia nocreu que la guerrilla sigui una opciópolítica i el seu suport popular éspràcticament zero”.

Davant tot el que s’ha exposataquí, lalògica delsguerreristescolombiansés verita-b l e m e n tsimplista:si al poderacumulatper lesf o r c e sa rmadesde Colòm-bia s’afe-geix unm a j o rs u p o r tmilitar delsEEUU, i is’escurcen

els termi-nis per al reinici de lesaccions militars, doncs la soluciómilitar al conflicte colombià estariaassegurada, més encara si lesFARC no compten, segons la sevaapreciació, amb el suport social dela població. Posició simplista, donatque oblida el fracàs de les passadesaccions militars a gran escala queigualment van pretendre acabaramb les forces insurgents, laimpossibilitat de la participació militardirecta dels EEUU, després de laderrota del Vietnam, simplisme queha conduït a un empantanament del’exèrcit colombià a la zona dedistensió, com ho anunciainexorablement, en la lògica militar,la incomunicació per terradeterminada per la voladura delsponts que condueixen a la zona, eltall dels serveis de comunicacions,llum i aigua que ja s’observa, i lapresència de les FARC a l’entorndels centres poblats ocupats perl’exèrcit colombià.

Així plantejat el problema, lasolució militar no es constituirà enun simple passeig com vanpretendre presentar-ho els mitjansde comunicació social. Un conflictemilitar brutal i perllongat mostra laseva amenaça, i, amb això, tota lainhumanitat que és pròpia dequalsevol guerra. Estem encara atemps d’aturar-ho. No permetemque els vils interessos del’imperialisme nord-americà, ques’amaguen darrere el Pla Colòmbia,sotmetin el poble colombià a ladesesperança de la guerra.

5 de febrer de 2002Guillermo Navarro Jiménez

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràsAp. Correu 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correu 206 CP- 17080 de GironaAp. Correu 92 CP-28320 de Madride-mail: luchaint@retemail.es

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesió en castellà o encatalà) enviant les teves dades a l'apartat de correu i fent l'ingrés per un anyal compte corrent: La Caixa 2100- 3459-31- 2100220515 (3.300 pesseteso 20 euros si te l'hem d'enviar per correu dins de l'Estat espanyol i 3.000pessetes si cal fer-ho fora de l'estat espanyol). La subscripció de lliuramenten mà és de 2.200 pessetes i la podeu fer posant-vos en contacte ambqualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada en els articlessignats.