ndex de contingut -...

- 1-

AL PRIORAT I RIBERA D’EBRE

INFORME DE DISPONIBILITAT DE BIOMASSA

ÍNDEX DE CONTINGUT 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS................................................................................ 5

1.1. Introducció ...................................................................................................... 5 1.2. Objectius ......................................................................................................... 6

2. FONTS I TIPUS DE BIOMASSA............................................................................. 7 2.1. Què és la biomassa? ...................................................................................... 7 2.2. Tipus de biomassa.......................................................................................... 7

3. DESCRIPCIÓ GENERAL...................................................................................... 10 3.1. Àmbit d’estudi ............................................................................................... 10 3.2. Població ........................................................................................................ 10

3.2.1. Distribució de la població ...................................................................... 11 3.2.2. Característiques dels habitatges........................................................... 12 3.2.3. Sectors d’activitat .................................................................................. 13

3.3. Estat natural.................................................................................................. 14 3.3.1. Superfície forestal ................................................................................. 15 3.3.2. Superfície agrícola ................................................................................ 15 3.3.3. Superfície protegida i figures de protecció............................................ 16 3.3.4. Fauna i flora .......................................................................................... 18 3.3.5. Climatologia .......................................................................................... 19 3.3.6. Risc d’incendi ........................................................................................ 20

3.4. Mercats ......................................................................................................... 21 3.4.1. Aprofitaments forestals ......................................................................... 21 3.4.2. Indústria de primera transformació de la fusta...................................... 22 3.4.3. Indústria agroalimentària....................................................................... 24 3.4.4. Productors i distribuïdors de biocombustibles....................................... 25

3.5. Identificació d’agents clau............................................................................. 27 4. CARACTERITZACIÓ DELS RECURSOS AGROFORESTALS............................ 28

4.1. Recursos forestals ........................................................................................ 28 4.2. Recursos agrícoles ....................................................................................... 31

4.2.1. Residus agrícoles llenyosos.................................................................. 31 4.2.2. Conreus abandonats............................................................................. 32

4.3. Xarxa viària ................................................................................................... 33 5. QUANTIFICACIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL PRIMÀRIA............................. 34

5.1. Consideracions de càlcul .............................................................................. 34 5.1.1. Limitacions ecològiques i econòmiques................................................ 34 5.1.2. Restriccions comercials ........................................................................ 34 5.1.3. Restriccions d’accessibilitat .................................................................. 34

5.2. Distribució de la superfície forestal accessible ............................................. 34 5.3. Quantificació de la biomassa forestal aprofitable ......................................... 36

6. QUANTIFICACIÓ D’ALTRES BIOMASSES.......................................................... 37 6.1. Residus de cultius llenyosos......................................................................... 37 6.2. Cultius energètics ......................................................................................... 37 6.3. Conclusions de la biomassa potencial .......................................................... 39

7. DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA D’APROFITAMENT.................................... 40 7.1. Condicionants i limitacions............................................................................ 40

7.1.1. Limitacions faunístiques........................................................................ 40 7.1.2. Limitacions de protecció........................................................................ 40 7.1.3. Limitacions de risc d’incendi ................................................................. 40 7.1.4. Limitacions fitosanitàries ....................................................................... 41 7.1.5. Limitacions fisiogràfiques ...................................................................... 41 7.1.6. Resum dels condicionants i limitacions................................................. 42

7.2. Logística del subministrament d’estella forestal ........................................... 43

- 1-

7.2.1. Aprofitament.......................................................................................... 45 7.2.2. Estellat .................................................................................................. 45 7.2.3. Transport............................................................................................... 47 7.2.4. Emmagatzematge i assecat.................................................................. 48 7.2.5. Tamisat (opcional)................................................................................. 51 7.2.6. Subministrament de l’estella ................................................................. 52

7.3. Avaluació dels costos d’obtenció de la biomassa......................................... 52 8. AVALUACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA POTENCIAL.............................. 55

8.1. Habitatges..................................................................................................... 56 8.1.1. Habitatges disseminats ......................................................................... 57 8.1.2. Habitatges aglomerats .......................................................................... 58

8.2. Edificis públics .............................................................................................. 60 8.3. Indústria ........................................................................................................ 61 8.4. Instal·lacions ramaderes ............................................................................... 62

8.4.1. Engreix d’aus ........................................................................................ 62 8.4.2. Engreix de porcs ................................................................................... 62

8.5. Conversió de la demanda tèrmica actual a bioenergia ................................. 64 8.5.1. Demanda potencial de biomassa forestal en l’escenari de màxima implementació de la bioenergia............................................................................. 64 8.5.2. Demanda potencial de biomassa forestal segons l’objectiu de consum d’energia primària que es preveu en el Pla de l’Energia de Catalunya per a l’any 2015 65

9. BALANÇ I CONCLUSIONS................................................................................... 66 10. POTENCIAL DE CREACIÓ D’OCUPACIÓ....................................................... 68

10.1. Referència..................................................................................................... 68 10.2. Mobilització de tota la Biomassa Forestal Primària disponible a l’àmbit d’estudi...................................................................................................................... 68 10.3. Objectiu Pla de l’Energia de Catalunya ........................................................ 68

11. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................. 69

ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Comarques i municipis de l'àmbit d'estudi...................................................... 10 Taula 2. Distribució de la població (en nombre d’habitants) segons el tipus d’habitatge...................................................................................................................................... 11 Taula 3. Nombre d’habitatges per municipi en funció de la seva tipologia................... 12 Taula 4. Nombre d’habitatges principals que disposen d’instal·lacions de calefacció segons el combustible .................................................................................................. 12 Taula 5. Superfície dels diferents Espais d'Interès Naturals (EINs) presents a l’àmbit d’estudi ......................................................................................................................... 16 Taula 6. Xarxa Natura 2000 a l’àmbit d’estudi.............................................................. 17 Taula 7. Superfície (%) segons el risc d'incendis ......................................................... 20 Taula 8. Indústries agroalimentàries de l'àmbit d'estudi ............................................... 24 Taula 9. Productors i subministradores de biocombustibles que operen a l’àmbit d’estudi ......................................................................................................................... 25 Taula 10. Superfície de l’àmbit d’estudi segons el tipus de coberta............................. 28 Taula 11. Distribució de superfícies de la coberta forestal de l’àmbit d’estudi ............. 28

- 2-

Taula 12. Superfície forestal d'arbrat dens................................................................... 28 Taula 13. Existències de la massa forestal de l’àmbit d’estudi..................................... 29 Taula 14. Existències per hectàrea de la massa forestal a l’àmbit d’estudi ................. 30 Taula 15. Balanç de les existències en volum a l’àmbit d’estudi .................................. 30 Taula 16. Balanç de les existències en volum i hectàrea a l’àmbit d’estudi ................. 30 Taula 17. Distribució de superfícies de la coberta de conreus de l’àmbit d’estudi ....... 31 Taula 18. Superfície dels cultius llenyosos de l’àmbit d’estudi ..................................... 31 Taula 19. Superfície dels conreus abandonats de l’àmbit d’estudi............................... 32 Taula 20. Densitat de la xarxa viària forestal a l’àmbit d’estudi.................................... 33 Taula 21. Superfície accessible.................................................................................... 35 Taula 22. Volum de fusta i biomassa disponible anual de l’àmbit d’estudi (en m3) ...... 36 Taula 23. Volum de fusta i biomassa disponible anual de l’àmbit d’estudi (en t30) ....... 36 Taula 24. Producció dels residus de poda dels cultius llenyosos................................. 37 Taula 25. Quantitat de poda aprofitable (tms/any) a l’àmbit d’estudi............................ 37 Taula 26. Biomassa potencial provinent de cultius energètics llenyosos ..................... 38 Taula 27. Resum de la biomassa potencial que hi ha a l’àmbit d’estudi ...................... 39 Taula 28. Distribució de pendents de la massa forestal arbrada.................................. 41 Taula 29. Cronograma de les limitacions a la Noguera................................................ 42 Taula 30: Avantatges i desavantatges dels diferents tipus d'estellat ........................... 46 Taula 31: Característiques de l'estellat en verd o sec .................................................. 47 Taula 32. Costos d’obtenció de l’estella forestal segons els diferents sistemes d’aprofitament ............................................................................................................... 53 Taula 33. Costos del transport d'estella ....................................................................... 53 Taula 34. Cost del transport de troncs.......................................................................... 54 Taula 35. Costos d'emmagatzematge d'estella ............................................................ 54 Taula 36. Graus-dia i zona climàtica dels municipis de l’àmbit d’estudi ....................... 57 Taula 37. Consums potencials de biomassa (t30/any) dels habitatges disseminats de l’àmbit d’estudi .............................................................................................................. 58 Taula 38. Consums potencials de biomassa (t30/any) dels habitatges aglomerats de l’àmbit d’estudi .............................................................................................................. 59 Taula 39. Estimació del consum tèrmic de les indústries manufactureres de l’àmbit d’estudi(t30/any) per sector d'activitat............................................................................ 61 Taula 40. Consum anual estimat del sector avícola a l’àmbit d’estudi ......................... 62 Taula 41. Estimació del consum d'energia total i necessitats tèrmiques de cada tipus de bestiar porcí ............................................................................................................. 63 Taula 42. Consum anual estimat del sector porcí a l’àmbit d’estudi............................. 63 Taula 43. Demanda potencial de biomassa forestal, en un escenari de màxima implementació............................................................................................................... 64 Taula 44. Demanda potencial de biomassa forestal per al compliment de l’objectiu estimat a la comarca del Solsonès, segons el Pla de l’Energia de Catalunya per al 2015.............................................................................................................................. 65

- 3-

Taula 45. Llocs de treball implicats en la mobilització de tota la biomassa forestal primària de l’àmbit d’estudi ........................................................................................... 68 Taula 46. Llocs de treball implicats en el compliment del PER 2015-2020 .................. 68

ÍNDEX DE GRÀFICS Gràfic 1: Evolució de la població a l’àmbit d’estudi (període 2000-2010)..................... 11 Gràfic 2. Percentatge de població ocupada segons el sector d'activitat (any 2001) .... 13 Gràfic 3. Distribució de les cobertes a l’àmbit d’estudi ................................................. 14 Gràfic 4. Distribució de la superfície forestal de l’àmbit d’estudi .................................. 15 Gràfic 5. Distribució de la superfície agrícola de l’àmbit d’estudi ................................. 15 Gràfic 6. Evolució dels aprofitaments forestals a l’àmbit d’estudi(període 2001-2009) 21

- 4-

1. Introducció i objectius

1.1. Introducció L’impuls de les energies renovables és fonamental per poder evolucionar cap a un model de sostenibilitat energètica de futur, i en un context de crisi com l’actual, pot afavorir el desenvolupament socioeconòmic i la creació de llocs de treball d’una manera sostenible. El sector de les energies renovables és innovador i té unes previsions de creixement importants, i dins d’aquest, la biomassa llenyosa pot esdevenir, avui dia, una de les renovables amb més potencial a casa nostra. La biomassa llenyosa, i més encara la biomassa forestal primària, és la renovable que més pot ajudar a la creació de nous llocs de treball, fet fonamental, sobretot en l’àmbit rural, ja que fixa població i afavoreix la cohesió social i territorial i el desenvolupament local. A casa nostra, l’acumulació de biomassa en les zones boscoses és cada vegada més gran ja que els aprofitaments forestals suposen només el 30% del creixement del bosc. Això és degut principalment a la poca rendibilitat econòmica de les explotacions forestals i a la sortida comercial reduïda de la seva fusta, la qual cosa porta a que una part important dels boscos es trobin subexplotats. Aquesta situació comporta un augment important del risc d’incendi, sobretot pel que fa a Grans Incendis Forestals. Segons el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013: “la gestió sostenible de la massa forestal per obtenir biomassa i prevenir incendis és un mètode adequat per a l’equilibri territorial del medi, protegir la flora i fauna, aportar recursos energètics renovables i generar economia i ocupació local”. Amb l’objectiu general de sensibilitzar i posar de relleu els avantatges econòmics, socials i ambientals que es deriven de l’aprofitament energètic de la biomassa, i de contribuir a la consolidació d’aquest sector emergent, l’Associació Catalana de Municipis, el Centre tecnològic Forestal de Catalunya, el Consorci Forestal de Catalunya, la Federació d’Empresaris Instal·ladors de Catalunya i Qnorm van posar en marxa, a finals del 2010, el projecte INNObiomassa, dins el qual s’emmarca el present estudi. El projecte està subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors, regulat per l’Ordre TRE/293/2010. INNObiomassa és un projecte que consta de 4 grans accions que s’han anat desenvolupant de forma paral·lela: Acció 1.- Diagnòstic del consum i del potencial d’aprofitament energètic Acció 2.- Formació professional i creació d’ocupació Acció 3.- Certificació d’un producte de qualitat Acció 4.- Comunicació, divulgació i transferència El present estudi forma part de l’acció 1 en la que es pretén fer una diagnosi del consum i del potencial d’aprofitament energètic de la biomassa tèrmica en 6 àrees pilot de Catalunya, estudiant la disponibilitat de biomassa i demanda energètica, realitzant diagnosis municipals i elaborant Plans d’acció comarcal. Aquestes àrees pilot, com és l’àrea del Solsonès, han estat escollides per ser zones amb elevada superfície forestal o tenir un elevat índex d’atur i mostrar a la vegada interès cap al sector de la biomassa.

- 5-

1.2. Objectius L’objectiu principal d’aquest estudi és el d’avaluar i diagnosticar la capacitat de penetració de la biomassa com a font d’energia a l’àrea del Solsonès, tenint en compte que l’estudi del mercat des del punt de vista de l’oferta i de la demanda es considera crític per emprendre una estratègia orientada a l’impuls de les renovables a nivell comarcal. Els punts principals que s’analitzen són:

• Disponibilitat del recurs i cost del seu aprofitament i transformació, fent especial èmfasi en el potencial de biomassa forestal primària (aquella que s’extreu directament del bosc, a través dels treballs de manteniment i millora).

• Avaluació de la demanda i necessitats energètiques dels sectors més interessants a l’hora d’implementar la bioenergia

• Potencial de creació d’ocupació

- 6-

2. Fonts i tipus de biomassa

2.1. Què és la biomassa? Segons defineix l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), el terme biomassa engloba tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, incloent els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial d’aquesta matèria orgànica. L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes i transformada en energia, acumulant-se a les seves cèl·lules. Després pot ser traspassada per la cadena alimentària al regne animal. Aquesta energia emmagatzemada es pot alliberar sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament energètic. Existeix una gran diversitat de productes que es poden considerar biomassa. N’hi ha de tipus forestal, agrícola, del sector ramader i agroalimentari i de tipus residual. També hi ha els cultius destinats de manera específica a la producció d’energia (cultius energètics). Segons la Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’abril de 2009 relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, es defineix la biomassa com la fracció biodegradable dels productes, material de rebuig i residus d’origen biològic procedents d’activitats agràries -incloses les substàncies d’origen vegetal i d’origen animal-, de la silvicultura i de les indústries connexes -incloses la pesca i l’aqüicultura-, així com la fracció biodegradable dels residus industrials i municipals.

2.2. Tipus de biomassa La biomassa que s’utilitza actualment amb finalitats energètiques té diferents orígens:

• Restes forestals (o biomassa forestal primària): procedents de treballs silvícoles de millora, desbrossament de matoll, obertura de franges tallafoc, perímetres de protecció prioritària, aprofitaments comercials i bosc menut. Es tracta dels arbres no valoritzables en l’activitat de la indústria forestal, com poden ser els arbres de diàmetre petit, bifurcats, morts en peu i torts.

• Subproductes derivats d’indústries de la fusta. Els residus d’indústries forestals es poden agrupar en:

o Residus d’indústries de primera transformació. Són aquells residus que s’obtenen en indústries que processen directament el tronc que arriba del bosc. S’inclouen aquí les serradores, les indústries dels conglomerats, les indústries de pasta de paper, etc.

o Residus d’indústries de segona transformació. Són aquells residus que s’obtenen en indústries, la matèria primera dels quals és fusta ja elaborada en indústries de primera transformació. S’inclouen aquí totes les indústries cel·lulòsiques que compren pasta; indústries de la fusta per construir portes, finestres i mobles, etc.

• Residus de fusta recuperada: derivats de totes les activitats econòmiques i socials alienes al sector forestal, tals com residus de la construcció, demolició d’edificis, palets, etc. No totes les fustes són aptes, ja que en alguns casos poden tenir altres elements adherits com les pintures o els tractaments que incorporen, i això fa que variï el comportament i les característiques com a combustible.

- 7-

• Residus agrícoles. Els residus agrícoles inclouen els residus generats en els cultius agrícoles, que poden classificar-se en:

o Restes de conreus llenyosos (sarments, poda, etc.). La biomassa residual aprofitable dels cultius llenyosos són els residus de poda i els residus de l’arrencada de la plantació.

o Restes de cultius herbacis (com ara palla, tiges de gira-sol o canyes de blat de moro). La majoria dels residus herbacis provenen de la collita del gra i estan formats per les restes de la part aèria de la planta seca (fulles, tiges i/o inflorescències), que queden al camp després de la collita.

• Residus d’indústries agrícoles i agroalimentàries. Són aquells residus que s’obtenen en indústries de fabricació d’oli d’oliva, elaboració de fruits secs, indústries vinícoles, etc. S’inclouen aquí la brisa del raïm, el pinyol o la sansa de l’oliva, les closques dels fruits secs, les clofolles d’arròs, etc.

• Cultius energètics lignocel·lulòsics: són plantes de creixement ràpid (herbàcies o llenyoses) cultivades expressament amb l’objectiu de ser transformades en energia (tèrmica i/o elèctrica). A més, també hi ha els cultius energètics oleaginosos, utilitzats per a produir biodiesel (colza, girasol, soja, etc.), i els cultius alcoholígens, utilitzats per a produir bioetanol (canya de sucre, panís, sorgo dolç, etc.).

o Cultius herbacis lignocel·lulòsics: mostassa d’Abissínia (Brassica carinata), card (Cynara cardunculus), sorgo (Sorghum bicolor), etc.

o Cultius llenyosos lignocel·lulòsics: pollancre (Populus sp.), paulònia (Pawlonia sp.), salze (Salix sp.), etc.

• Altres biomasses residuals. És la que es genera en altres activitats humanes relacionades amb processos productius dels sectors agrícola, forestal o ramader, i també la produïda en els nuclis urbans (deixalles i aigües residuals bàsicament). Inclou fangs d’EDARs (estacions depuradores d’aigües residuals), residus d’instal·lacions agropecuàries (fems, purins, etc.), i residus sòlids urbans (RSU, dels quals només es contemplen les restes llenyoses de podes i de jardineria, i els residus voluminosos).

En la següent figura es presenta un esquema dels tipus de biomassa segons el seu origen:

- 8-

Sector forestal Sector agrícola

Llum del sol

Fotosíntesi

Figura 1. Tipus de biomassa segons el seu origen

Cultius energètics

Vegetació

Residus

orgànics que poden ser

valorats enèrgicament

a través del procés de

digestió anaeròbia

Purins de porc Fems

Sector ramader

Subproductes generats per les

indústries de transformació de la

fusta.

Costers, serradures, escorces i encenalls.

Productes i residus provinents dels treballs de manteniment i millora de les masses forestals. (és la biomassa forestal primària) Productes i residus provinents de les podes, tallades i aclarides, entre d’altres.

Indústria transformació de la fusta

Residus de polpes de fruites, greixos animals, residus d’excorxador, etc

Els RSU, els fangs generats a EDAR o els olis vegetals ja usats.

Indústria agroalimentària

Residus que es generen de les activitats agrícoles Restes de poda d’arbres fruiters, la palla dels cereals, la canyota de blat de moro, etc.

Biomassa de tipus residual

Conreus de plantes de creixement ràpid que es destinen de forma específica a obtenir energia Conreus productors de biomassa lignocel·lulòsica (eucaliptus, pollancre, etc.) i conreus d’oleaginoses (colza, girasol, etc.).

Residus municipals

Restes de poda i jardineria

Residus voluminosos

(fusta neta provinent de la

recollida selectiva i de la petita

activitat industrial).

Biomassa susceptible de ser utilitzada energèticament

Font: CFC, 2009

- 9-

3. Descripció general El coneixement de l’entorn físic i socioeconòmic de la zona d’estudi és un punt fonamental a l’hora d’aplicar possibles estratègies de desenvolupament.

3.1. Àmbit d’estudi L’àmbit d’estudi són els 19 municipis que es mostren a la Taula 1, pertanyents a les comarques del Priorat, Ribera d’Ebre i Baix Camp.

Taula 1. Comarques i municipis de l'àmbit d'estudi Priorat Ribera d’Ebre Baix Camp

Bellmunt del Priorat Capçanes Falset Guiamets, els Marçà Masroig, el Molar, el Pradell de la Teixeta Torre de Fontaubella, la

Benissanet Garcia Ginestar Miravet Móra d’Ebre Móra la Nova Rasquera Tivissa

Colldejou

El Priorat és una comarca situada al bell mig de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. És una comarca amb un relleu molt accidentat i sense cap plana. És vorejada de serres força altes, en les quals destaquen les muntanyes de Prades a l’est, i les serres de l’Argentera, d’en Jover i Llaberia al sud. Pel nord, el Priorat és tancat per la serra de la Llena. La comarca de la Ribera d’Ebre s’estén al llarg de 40 km a banda i banda del riu Ebre, en la seva entrada a Catalunya.

Mapa 1. Àmbit d'estudi

3.2. Població L’àmbit d’estudi comprèn 19 municipis, amb una població de 21.557 habitants. Móra d’Ebre és la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre i la ciutat més poblada de l’àmbit d’estudi amb gairebé 5.800 habitants (representant el 26,9% de la població de l’àmbit d’estudi). A continuació ve Móra la Nova amb gairebé 3.300 habitants (el 15%) i Falset, la capital del Priorat, amb gairebé 3.000 habitants (el 13,6%).

- 10-

Gràfic 1: Evolució de la població a l’àmbit d’estudi (període 2000-2010)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Bellmun

t del

Priorat

Beniss

anet

Capça

nes

Collde

jou

Falset

Garcia

Ginesta

r

Guiamets,

els

Marçà

Masroi

g, el

Mirave

t

Molar, e

l

Móra d'

Ebre

Móra la

Nov

a

Pradell

de la

Teixeta

Rasqu

era

Tivissa

Torre d

e Fon

taube

lla, la

Terme municipal

Pobl

ació

(nº h

ab)

Font: INE (2011)

La densitat de població l’any 2010 a l’àmbit d’estudi és de 34,9 hab/km2, on la major densitat es dóna a Móra la Nova amb 203,3 hab/km2 i la densitat més baixa la trobem a Tivissa amb 8,6 hab/km2 (IDESCAT, 2011). 3.2.1. Distribució de la població A l’àmbit d’estudi, el 94% de la població viu en nuclis poblacionals (població aglomerada), mentre que el 6% restant ho fa en habitatges disseminats (població disseminada).

Taula 2. Distribució de la població (en nombre d’habitants) segons el tipus d’habitatge

Població (2010) Terme municipal Disseminada Aglomerada Total

Bellmunt del Priorat 3 347 350 Benissanet 140 1.123 1.263 Capçanes 9 422 431 Colldejou 10 171 181 Falset 154 2.781 2.935 Garcia 69 525 594 Ginestar 158 864 1.022 Guiamets, els 1 328 329 Marçà 73 580 653 Masroig, el 8 550 558 Miravet 64 734 798 Molar, el 10 287 297 Móra d'Ebre 110 5.685 5.795 Móra la Nova 129 3.109 3.238 Pradell de la Teixeta 23 165 188 Rasquera 84 882 966 Tivissa 141 1.671 1.812 Torre de Fontaubella, la 4 143 147 Total 1.190 20.367 21.557

Font: INE (2011)

- 11-

3.2.2. Característiques dels habitatges A l’àmbit d’estudi pràcticament tots els habitatges són familiars (només un 0,03% tenen la consideració d’habitatges col·lectius) i, d’aquests, gairebé el 67% són habitatges principals. Com a habitatges col·lectius es consideren els hotels, pensions, albergs, hospitals, col·legis, casernes militars, etc.

Taula 3. Nombre d’habitatges per municipi en funció de la seva tipologia

Habitatges familiars Terme municipal Principals No principals

Habitatges col·lectius

Bellmunt del Priorat 134 180 0 Benissanet 379 223 0 Capçanes 154 109 0 Colldejou 58 38 0 Falset 895 363 2 Garcia 201 201 0 Ginestar 292 151 0 Guiamets, els 107 44 0 Marçà 256 174 0 Masroig, el 208 115 0 Miravet 282 80 0 Molar, el 112 98 0 Móra d'Ebre 1.579 511 1 Móra la Nova 1.006 323 0 Pradell de la Teixeta 75 64 0 Rasquera 273 192 0 Tivissa 636 442 0 Torre de Fontaubella, la 56 36 0 Total (nº) 6.703 3.344 3 Total (%) 66,7 33,3 0,03

Font: INE (2011)

El 87% dels habitatges principals de l’àmbit d’estudi disposen de sistema de calefacció, essent els combustibles més utilitzats el petroli (34%) i l’electricitat (22%). La fusta (en forma de llenya, principalment) només representa un 0,1% del total de combustibles de calefacció.

Taula 4. Nombre d’habitatges principals que disposen d’instal·lacions de calefacció segons el combustible

Terme municipal Gas Electricitat Petroli Fusta Carbó Altres No calefacció

Bellmunt del Priorat 25 31 43 0 27 0 8Benissanet 21 42 145 0 29 1 141Capçanes 17 19 76 0 41 0 1Colldejou 9 5 4 0 39 0 1Falset 196 98 391 0 41 29 140Garcia 24 57 76 0 36 2 6Ginestar 36 35 131 0 20 2 68Guiamets, els 40 11 43 1 9 1 2Marçà 8 15 131 0 4 4 94Masroig, el 33 53 77 0 37 7 1

- 12-

Terme municipal Gas Electricitat Petroli Fusta Carbó No Altres calefacció Miravet 25 32 121 0 46 0 58Molar, el 14 32 37 0 21 0 8Móra d'Ebre 464 527 383 2 108 20 75Móra la Nova 238 301 279 1 42 3 142Pradell de la Teixeta 10 6 35 0 20 3 1Rasquera 37 22 93 0 115 0 6Tivissa 64 145 186 0 142 5 94Torre de Fontaubella, la 3 11 30 0 7 3 2Total (nº) 1264 1442 2281 4 784 80 848Total (%) 18,9 21,5 34,0 0,1 11,7 1,2 12,7

Font: INE (2011)

3.2.3. Sectors d’activitat La distribució de la població activa per sectors d’activitat és un indicador molt gràfic de la importància de cadascun dels sectors a la comarca. A nivell de Catalunya, el sector serveis és el sector que ocupa a un major de percentatge de població (62%), mentre que el sector agrícola només n’ocupa a un 2%. En canvi, als municipis de l’àmbit d’estudi, tot i no invertir-se la situació, el percentatge de població ocupada al sector de l’agricultura és més important (8% al municipi del Baix Camp i 21% als municipis de les comarques del Priorat i Ribera d’Ebre).

Gràfic 2. Percentatge de població ocupada segons el sector d'activitat (any 2001)

8%

25%21%

16%

48%

20%

2%

25%

62%

19%

49%

15%14%

21%

45%

10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Baix CampPrioratRibera d'EbreCatalunya

Font: IDESCAT (2011)

- 13-

3.3. Estat natural El paisatge de l’àmbit d’estudi es caracteritza per grans extensions de conreus agrícoles a la part central, envoltats de superfície forestal.

Mapa 2. Mapa de cobertes del sòl de l’àmbit d’estudi

De les 61.829 ha que té l’àmbit d’estudi, gairebé 42.000 ha (el 67% de la superfície) es corresponen a terrenys forestals, 18.300 ha (el 30%) a conreus i 1.200 (el 2% restant) a improductiu artificial (com per exemple, els nuclis urbans).

Gràfic 3. Distribució de les cobertes a l’àmbit d’estudi

1%

30%

67%

0%

2% Aigües continentalsConreusHorta familiarImproductiu artificialTerrenys forestals

Font: CREAF-MCSC (2005-2007)

- 14-

3.3.1. Superfície forestal De les gairebé 42.000 ha de terrenys forestals que hi ha a l’àmbit d’estudi, 23.000 ha (el 55%) pertany a boscos (20.000 ha de les quals són boscos densos), 16.000 ha (el 38%) són matollars, i 1.700 ha (el 4%) són prats i herbassars.

Gràfic 4. Distribució de la superfície forestal de l’àmbit d’estudi

1%

4%

38% 48%

7%0%1%

1%

0%

Boscos clars Boscos densos Boscos de ribera Matollars Plantacions Prats i herbassars Roquissars Sòls nus forestals Tarteres


3.3.2. Superfície agrícola De les 18.300 hectàrees de conreus que hi ha a l’àmbit d’estudi, gairebé 12.800 ha (el 70%) es corresponen a conreus llenyosos, 3.500 ha (el 19%) a vinyes, 1.000 ha (el 6%) a conreus herbacis i 700 ha el (4%) a conreus en transformació.

Gràfic 5. Distribució de la superfície agrícola de l’àmbit d’estudi

1% 4%6%

70%

0%

19%0%

Basses agrícoles

ConreusabandonatsConreus entransformacióConreus herbacis

Conreus llenyosos

Hivernacles

Vinyes


- 15-

3.3.3. Superfície protegida i figures de protecció A l’àmbit d’estudi hi ha gairebé 25.400 ha compreses dins 10 Espais d’Interès Naturals (EINs) (veure Taula 5), les quals coincideixen pràcticament amb les 25.400 ha incloses a la Xarxa Natura 2000 (veure Taula 6).

Taula 5. Superfície dels diferents Espais d'Interès Naturals (EINs) presents a l’àmbit d’estudi

Nom espai Municipis Superfície del municipi dins

l'espai (ha) Aligars-Serra Fulletera Miravet 684,53 Rasquera 25,18 Total àmbit 709,71 Total Aligars-Serra Fulletera 3.409,48 Illes de l'Ebre Miravet 12,71 Móra d'Ebre 20,20 Móra la Nova 9,86 Total àmbit 42,77 Total Illes de l'Ebre 98,06 Muntanyes de Tivissa-Vandellòs Ginestar 9,45 Tivissa 6.711,04 Total àmbit 6.720,49 Total Muntanyes de Tivissa-Vandellòs 13.924,79 Pas de l'Ase Molar, el 891,63 Garcia 2.544,29 Total àmbit 3.435,92 Total Pas de l'Ase 7.769,50 Riu Siurana i planes del Priorat Bellmunt del Priorat 57,74 Masroig, el 20,78 Molar, el 34,38 Falset 1.037,76 Garcia 111,26 Total àmbit 1.261,92 Total Riu Siurana i planes del Priorat 2.879,17 Serra de Llaberia Colldejou 1.113,68 Capçanes 1.923,64 Guiamets, els 106,44 Falset 431,68 Torre de Fontaubella, la 317,09 Marçà 428,74 Pradell de la Teixeta 275,96 Tivissa 3.481,53 Total àmbit 8.078,76 Total Serra de Llaberia 10.350,40 Serres de Cardó-el Boix Rasquera 2.405,16 Total àmbit 2.405,16 Total Serres de Cardó-el Boix 16.143,96 Serres de Pàndols-Cavalls Benissanet 859,12 Miravet 186,33 Móra d'Ebre 1.528,09 Total àmbit 2.573,54 Total Serres de Pàndols-Cavalls 9.647,53 Serres de Pradell-l'Argentera Pradell de la Teixeta 77,64 Total àmbit 77,64

- 16-

Nom espai Superfície del

Municipis municipi dins l'espai (ha)

Total Serres de Pradell-l'Argentera 197,51 Tossal de Montagut Tivissa 90,40 Total àmbit 90,40 Total Tossal de Montagut 1.290,16 Total EINs de l'àmbit d'estudi 25.396,31

Font: DGMN (2009) Taula 6. Xarxa Natura 2000 a l’àmbit d’estudi

Nom espai Municipis Superfície del municipi dins

l'espai (ha) Riberes i Illes de l'Ebre Benissanet 5,89 Móra d'Ebre 32,86 Móra la Nova 28,60 Tivissa 47,34 Total àmbit 114,69 Total Riberes i Illes de l'Ebre 487,33 Riu Siurana i planes del Priorat Bellmunt del Priorat 57,74 Falset 1.037,76 Masroig, el 20,78 Molar, el 34,38 Garcia 111,26 Total àmbit 1.261,92 Total Riu Siurana i planes del Priorat 2.879,17 Serra de Montsant-Pas de l'Ase Molar, el 891,63 Garcia 2.544,29 Total àmbit 3.435,92 Total Serra de Montsant-Pas de l'Ase 19.531,53 Serres de Cardó-El Boix Rasquera 2.405,16 Total àmbit 2.405,16 Total Serres de Cardó-El Boix 16.143,96 Sistema prelitoral meridional Benissanet 859,12 Miravet 883,56 Móra d'Ebre 1.528,09 Rasquera 25,18 Total àmbit 3.295,95 Total Sistema prelitoral meridional 51.679,79 Tivissa-Vandellós-Llaberia Capçanes 1.923,64 Colldejou 1.113,38 Falset 431,68 Ginestar 9,45 Guiamets, els 106,44 Marçà 428,74 Pradell de la Teixeta 275,96 Tivissa 10.192,57 Torre de Fontaubella, la 317,09 Total àmbit 14.798,95 Total Tivissa-Vandellós-Llaberia 24.532,38 Tossal de Montagut Tivissa 90,40 Total àmbit 90,40

- 17-

Nom espai Superfície del

Municipis municipi dins l'espai (ha)

Total Tossal de Montagut 1.290,16 Total Xarxa Natura 2000 de l'àmbit d'estudi 25.402,99

Font: DGMN (2010)

Al Mapa 3 hi ha les figures de protecció existents a l’àmbit d’estudi. Mapa 3. Espais protegits de l’àmbit d’estudi

3.3.4. Fauna i flora

Fauna Els amfibis són, sens dubte, el grup de vertebrats més conegut de la zona. Cal destacar la seva elevada abundància en el quadrant nord-occidental de l’espai natural protegit. Destaca la presència de la granota verda, el tòtil, el gripauet de punts o salamandra. Entre els rèptils destaca la presència de la tortuga mediterrània, localitzada a l’entorn del turó de la Miloquera a Marçà. A la Serra de Llaberia hi abunden altres rèptils com serps i llangardaixos. El llangardaix ocel·lat és el de majors dimensions. Les tres serps mediterrànies per excel·lència són la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca (Rhinechis scalaris) i la serp de ferradura (Haemorrhois hippocrepis). Per últim, l’escurçó ibèric (Vipera latasti) una serp verinosa és present a la Serra de Llaberia, sobretot en roquissars i les zones més elevades, inaccessibles i tranquil·les. La població d’ocells de la Serra de Llaberia és molt nombrosa i representativa en espècies lligades a ambients mediterranis. En ambients forestals destaquen les espècies de pícids (picots) i rapinyaires. Espècies com el cargolet, la mallerenga cuallarga i el raspinell comú són espècies típiques d’ambients forestals.

- 18-

La gran abundància d’afloraments rocosos fa que la Serra de Llaberia sigui un lloc de cria de moltes espècies rupícoles, destacant l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) i la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax). A més, a les muntanyes de Tivissa i Vandellòs també s’hi pot trobar el falcó pelegrí (Falco tinunculus) i la cabra salvatge (Capra hispanica). Els mamífers de la Serra de Llaberia són un grup important de fauna. El grup de més interès conservacionista és sens dubte el dels quiròpters, amb nombroses citacions de presència confirmada a diferents masos de l’EIN i rodalies.

Flora La vegetació del Priorat és de caràcter principalment mediterrani boreal. L’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) és la clímax principal. A les terres occidentals, de clima més sec i continental, el substitueix el carrascar (Quercetum rotundifoliae). L’alt Montsant i, sobretot, el vessant obac d’aquesta muntanya porta un bosc submediterrani de roure valencià amb pinassa i pi roig (Violo-Quercetum fagineae). L’alzinar ha estat suplantat en gran part pel bosc de pi blanc, que primitivament devia ésser limitat als terrenys abruptes, molt secs, i per garrigues i brolles. En el paisatge actual la vegetació és força diferent segons la natura de la roca: calcàries i conglomerats sostenen brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern i, als indrets frescals o d’altitud elevada, pastures de jonça i fenal; les llicorelles i els granits es destaquen per llur vegetació calcífuga (brolles d’estepes i brucs, etc.) (Grup Enciclopèdia Catalana, 2011a). La vegetació natural de la Ribera d’Ebre és acusadament mediterrània a tota la comarca. A la part més continental, en contacte amb les Garrigues, el carrascar és la vegetació potencial més important, però l’extrem occidental pertany ja al domini de la màquia de garric i arçot. La part més marítima, de Cardó i de Tivissa, etc., correspon al domini de l’alzinar típic i, a la part baixa del vessant litoral, al de la màquia de llentiscle i margalló. En el moment actual totes aquestes diferències són dissimulades pel predomini molt general de les brolles calcícoles amb pi blanc. A les riberes dominen l’àlber i l’om, així com els canyars (Grup Enciclopèdia Catalana, 2011b). 3.3.5. Climatologia El clima del Priorat és Mediterrani Prelitoral Nord, malgrat que l’extrem oest presenta característiques del clima Mediterrani Continental Sec. El total anual a la comarca és escàs amb una distribució irregular de la precipitació. Trobem dues zones amb trets diferenciats, la zona del Montsant on el règim pluviomètric és PTEH i el règim tèrmic és fresc a l’estiu i fred a l’hivern, i la resta de la comarca on el règim pluviomètric és TPHE. El règim tèrmic a l’estiu és calorós. L’amplitud tèrmica anual és elevada arribant a valors molt elevats. El mes de juliol destaca per la seva aridesa. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a octubre (METEOCAT, 2011a). El clima a la Ribera d’Ebre és Mediterrani Litoral Sud a la part meridional de la comarca i Mediterrani Continental Sec a la part septentrional. La distribució de la precipitació és irregular i amb un total anual escàs. L’estació més plujosa és la tardor i la menys plujosa l’estiu, amb un període àrid que comprèn els tres mesos. El règim tèrmic es caracteritza per estius calorosos i hiverns moderats més acusats a mesura que pugem en altura. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig fins a octubre. Si bé són remarcables les abundants boires a l’hivern al voltant del riu Ebre (METEOCAT, 2011b).

- 19-

3.3.6. Risc d’incendi El “Mapa de risc d’incendi forestal estival” s’elabora tenint en compte factors històrics d’incendis, el tipus de vegetació, l’orografia i el clima.

Mapa 4. Risc d'incendi a l’àmbit d’estudi

El 64% de la superfície de l’àmbit d’estudi és considerada zona de risc d’incendi alt o molt alt.

Taula 7. Superfície (%) segons el risc d'incendis

Risc d'incendis Superfície (%) Baix 36Alt 16Molt alt 48

Font: DMAH (2010)

- 20-

3.4. Mercats 3.4.1. Aprofitaments forestals A l’àmbit d’estudi s’aprofiten aproximadament 1.000 m3/any, dels quals el 66% són coníferes i el 33% llenyes. Al Gràfic 6 es presenta la sèrie històrica de tallades de fusta i llenya des de l’any 2001 fins al 2009.

Gràfic 6. Evolució dels aprofitaments forestals a l’àmbit d’estudi(període 2001-2009)

0

1.000

2.000

3.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Mile

rs d

e m

3

ConíferesPlanifolisLlenyes

Font: Servei de Gestió Forestal-DMAH (2011)

La principal espècie de coníferes que s’aprofita és el pi blanc (Pinus halepensis). Quant a l’aprofitament per llenya, les espècies més utilitzades són les alzines i roures (Quercus sp.).

- 21-

3.4.2. Indústria de primera transformació de la fusta La indústria de primera transformació de la fusta és aquella que processa la fusta en roll que prové del bosc i n’elabora determinats productes o bé els prepara per a que altres indústries (anomenades de segona transformació) en puguin fer productes acabats per al consumidor final. Els productes que es poden obtenir en la indústria de primera transformació de la fusta són els següents:

• Trituració: per aquest destí s’utilitza la fusta en roll de pitjor qualitat, així com els subproductes i fusta reciclada. De la fusta de trituració se’n poden elaborar diferents tipus de taulers i pasta de paper.

• Embalatge: aquest tipus d’indústries són les que consumeixen la major part de la fusta extreta dels boscos de Catalunya, principalment per produir palet. De l’enorme varietat de productes associats a l’embalatge elaborats amb fusta, es poden destacar: palet, palot, caixa, bobina i encofrat.

• Estructural: aquesta indústria elabora bigueria, cabirons i llates. • Desenrotllament: consisteix en extreure una làmina de 3-4 mm de gruix a partir

dels troncs. L’espècie més utilitzada a Catalunya és el pollancre. Es pot elaborar diferents tipus de fulloles i taulers.

• Pals: utilitzats per a línies aèries elèctriques i telefòniques, tractats en autoclau amb creosota o sals hidrosolubles.

• RTI (roll tornejat impregnat): és un producte de primera transformació de la fusta procedent d’aclarides i aclarides de plançoneda, normalment de coníferes.

• Puntals i estaques: semblants als pals però de menor dimensió. S’utilitzen tant per apuntalar mines com en agricultura i ramaderia. Es poden obtenir com a producte derivat del RTI.

Al llarg del procés productiu de les indústries de primera transformació de la fusta es generen uns determinats subproductes, els quals són:

• Escorça: tot i que la fusta podria no escorçar-se abans del serrat, actualment l’escorça presenta un elevat valor de mercat degut a una gran diversitat d’usos: mulching, compost, estacions depuradores d’aigües residuals, combustible, etc.

• Serradures: la serradura és un subproducte que s’obté en totes les serradores. La proporció varia en funció del diàmetre de la fusta serrada, la tecnologia emprada en el serrat i el producte final que es fabrica. La demanda de la serradura està fortament determinada pel mercat local, el qual està integrat majoritàriament per fons de pa que necessiten generar calor, granges que busquen material per absorbir els lixiviats i fer jaços, empreses de neteja i clients particulars.

• Triturables: o Costers: les serradores venen aquest subproducte majoritàriament a la

indústria de tauler. En cas que no sigui així, els costers es venen com a llenya a empreses (per exemple, forns de pa) o particulars del mercat local com a font d’energia.

o Llenya o retalls de serra: en aquest apartat s’inclouen tots aquells retalls de fusta que no són ni fusta serrada ni costers i que no es trituren (puntes de pal, culs de pal, trossos de roll amb defectes, i rebuig del serrat). Actualment podem trobar molt poques empreses que

- 22-

comercialitzin aquest tipus de subproducte al detall al mercat local. En general tot material classificable com a llenya o retalls es ven a la indústria de tauler.

o Estella: actualment aproximadament el 23,4% del material generat per les serradores és fusta en forma de subproducte triturable i, per tant, moltes serradores trituren els costers sense escorça, els retalls de fusta de serra i les llenyes sobrants amb l’objectiu de donar major valor afegit als subproductes i obtenir un millor preu de venda, ja que l’estella es paga millor que els retalls.

Considerant un radi de 50 km des del límit de l’àmbit d’estudi, no hi ha cap empresa que es dediqui a la primera transformació de la fusta.

- 23-

3.4.3. Indústria agroalimentària Les principals indústries agroalimentàries que generen un subproducte susceptible de ser valoritzat com a energia són les següents:

• Indústria de fabricació d’oli d’oliva: o Pinyol o pinyolada d’oliva: subproducte agrícola format únicament per la

part llenyosa de l’oliva una vegada s’ha extret l’oli i s’ha assecat i netejat.

o Pinyola o sansa de l’oliva: subproducte assecat i netejat provinent de l’extracció de la pinyolada. Format pel pinyol d’oliva i restes de la pell i de la polpa de l’oliva.

• Indústria vinícola: o Brisa de raïm: subproducte sòlid que s’obté en fer vi. El composen la

rapa, la pellofa, el pinyol i la polpa que resta després de premsar. Per a utilitzar-lo com a biocombustible ha de ser pròxim al lloc d’elaboració, ja que en tenir un gran volum per unitat calorífica el transport no resulta rendible.

o Farina de polpa de raïm: la polpa s’obté de separar les llavors de la brisa.

o Granet de raïm: està format per les llavors del raïm. • Indústria dels fruits secs (avellana, ametlla, etc.): closques dels fruits secs

A l’àmbit d’estudi hi ha 17 empreses que es dediquen a la fabricació d’oli d’oliva, i 73 a l’elaboració i criança de vins. Totes elles amb possibilitat de generar subproductes adequats per ser utilitzats com a biocombustibles.

Taula 8. Indústries agroalimentàries de l'àmbit d'estudi Nombre d'empreses

Municipi Fabricació d'oli d'oliva

Elaboració i criança de vins

Bellmunt del Priorat 0 8Benissanet 1 2Capçanes 0 2Colldejou 0 0Falset 0 19Garcia 1 1Ginestar 3 4Guiamets, els 1 3Marçà 0 6Masroig, el 1 6Miravet 1 3Molar, el 0 6Móra d'Ebre 2 2Móra la Nova 1 1Pradell de la Teixeta 0 1Rasquera 3 2Tivissa 3 7Torre de Fontaubella, la 0 0Total àmbit 17 73

Font: Camerdata (2011)

- 24-

3.4.4. Productors i distribuïdors de biocombustibles

L’Institut Català de l’Energia (ICAEN), a través del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), l’any 2009 elaborà una base de dades d’agents del sector de la bioenergia a Catalunya. A la Taula 9 hi ha un llistat de les empreses subministradores de biocombustibles que s’inscrigueren en aquesta base de dades i venen els seus productes als municipis de l’àmbit d’estudi.

Taula 9. Productors i subministradores de biocombustibles que operen a l’àmbit d’estudi Comarca Nom empresa Localitat Telèfon

Llenya Alt Empordà ECODELCLOS Figueres 972671235Bages Biocombustibles Obradors Callús 938360067Garraf Serradora Campamà, SL Vilanova i la Geltrú 938934811Pallars Jussà Biomaspallars Sant Romà d'Abella 686815052Pla de l'Estany Recuforest, SL Cruïlles 972643129Selva Serveis del Consorci Forestal de Catalunya, SCCL Santa Coloma de Farners 972842708Solsonès Fustes Jané, SL Solsona 973480146Urgell CODEGAINT Anglesola 973308454Vallès Oriental Explotacions Forestals Santiago Cassí Martínez Sant Celoni 938670740

Estella forestal Baix Ebre Jardineria Forestal, S.L. El Perelló 977442228

Barcelonès Fresal Innovación, SL - gestión de residuos de madera, valorización y trituración L'Hospitalet de Llobregat 933357129

Garraf Serradora Campamà, SL Vilanova i la Geltrú 938934811Gironès BURES PROFESIONAL, SA Vilablareix 972405095Osona Wattverd Centelles 938812097Pallars Jussà Biomaspallars Sant Romà d'Abella 686815052Selva DMP - Serveis en Biomassa Arbúcies 639139507Selva Serveis del Consorci Forestal de Catalunya, SCCL Santa Coloma de Farners 972842708Selva Forestal Soliva, S.L. Santa Coloma de Farners 972843178Vallès Occidental Kapelbi Catalunya, S.L. Terrassa 937832721Vallès Oriental Explotacions Forestals Santiago Cassí Martínez Sant Celoni 938670740

Estella industrial Bages Biocombustibles Obradors Callús 938360067Berguedà SERRADORA BOIX, SL Puig-Reig 938290900Solsonès Fustes Jané, SL Solsona 973480146Garraf Serradora Campamà, SL Vilanova i la Geltrú 938934811Gironès BURES PROFESIONAL, SA Vilablareix 972405095

Pèl·lets Segrià GEIS CATALANS, S.L. Lleida 973210298Alt Empordà ECODELCLOS Figueres 972671235Bages Biocombustibles Obradors Callús 938360067

Barcelonès Fresal Innovación, SL - gestión de residuos de madera, valorización y trituración L'Hospitalet de Llobregat 933357129

Garraf Serradora Campamà, SL Vilanova i la Geltrú 938934811Gironès SBI - Solucions Bioenergètiques Integrals, S.L. Celrà 972493411Osona Wattverd Centelles 938812097Osona Grans del Lluçanès, S.L. Sant Martí d'Albars 938129011Osona Comercial Instalrux Metall Malars (CIMM) Vic 938864104

- 25-

Comarca Nom empresa Localitat Telèfon Pla d'Urgell Natural 21, SL Linyola 973575425Selva DMP - Serveis en Biomassa Arbúcies 639139507Urgell CODEGAINT Anglesola 973308454Vallès Occidental Kapelbi Catalunya, S.L. Terrassa 937832721Vallès Oriental Rebrot i Paisatge, SL La Garriga 938605134

Briquetes Urgell CODEGAINT Anglesola 973308454

Closques de fruits secs Segrià GEIS CATALANS, S.L. Lleida 973210298Bages Biocombustibles Obradors Callús 938360067Osona Wattverd Centelles 938812097Pallars Jussà Biomaspallars Sant Romà d'Abella 686815052

Pinyol o pinyola Segrià GEIS CATALANS, S.L. Lleida 973210298Bages Biocombustibles Obradors Callús 938360067Baix Llobregat García-Munté Energía, SL El Prat del Llobregat 932479160Urgell CODEGAINT Anglesola 973308454

Restes de poda Vallès Oriental Explotacions Forestals Santiago Cassí Martínez Sant Celoni 938670740Gironès BURES PROFESIONAL, SA Vilablareix 972405095

En color gris i negreta hi ha les empreses de les comarques limítrofes a l’àmbit d’estudi. Font: AFIB-CTFC i ICAEN

- 26-

3.5. Identificació d’agents clau A Catalunya hi ha un gran nombre d’agents públics i privats que intervenen en l’estudi, control, promoció i venda de serveis basats en la generació d’energia amb biomassa. Els organismes catalans referents en l’aprofitament energètic de la biomassa són els següents:

• Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural – Generalitat de Catalunya

• Departament de Territori i Sostenibilitat - Generalitat de Catalunya • Xarxa de Municipis – Diputació de Barcelona • Institut Català de l’Energia (ICAEN) • Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) • Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) • Consorci Forestal de Catalunya (CFC)

Altres agents clau són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADFs), les quals són associacions formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, i tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. A l’àmbit d’estudi hi ha 6 ADFs, les quals inclouen els següents municipis (OFC, 2011):

• ADF Colldejou: Colldejou • ADF La Torre de Fontaubella: la Torre de Fontaubella • ADF Marçà: Marçà • ADF Miravet: Miravet • ADF Rasquera: Rasquera • ADF Sant Lluís: els Guiamets

- 27-

4. Caracterització dels recursos agroforestals 4.1. Recursos forestals Segons el CREAF-MCSC (2005-2007), la superfície total de l’àmbit d’estudi és de 61.830 ha, essent la superfície forestal el 68% de l’àrea total de la zona i els conreus el 30%.

Taula 10. Superfície de l’àmbit d’estudi segons el tipus de coberta Superfície

Tipus de coberta ha %

Aigües continentals 416 0,7Conreus 18.300 29,6Horta familiar 68 0,1Improductiu artificial 1.234 2,0Terrenys forestals 41.811 67,6Total àmbit 61.829

Font: AFIB-CTFC a partir de CREAF-MCSC (2005-2007)

De les 41.800 ha que es corresponen a terrenys forestals, el 48% d’aquestes pertany a la categoria d’arbrat dens, mentre que el 38% són matollars.

Taula 11. Distribució de superfícies de la coberta forestal de l’àmbit d’estudi Superfície


Arbrat clar 2.983 7,1Arbrat dens 20.190 48,3Improductiu natural 937 2,2Matollars 15.984 38,2Prats i herbassars 1.716 4,1Total àmbit 41.811


Segons el CREAF-MCSC (2005-2007), la superfície forestal de bosc arbrat dens al Solsonès és de gairebé 20.200 ha. S’entén com a bosc arbrat dens el terreny poblat amb espècies forestals arbòries com a manifestació vegetal dominant i amb una fracció de cabuda coberta (FCC) superior o igual al 20%. Alhora, es considera com a espècies principals aquelles que tenen una representació superior al 2% de superfície arbrada dins l’àmbit d’estudi, essent la superfície forestal de 19.500 ha.

Taula 12. Superfície forestal d'arbrat dens

Superfície forestal Espècie

ha % Arbutus unedo 11 0,1Pinus halepensis 17.634 87,3Pinus sylvestris 18 0,1Pinus nigra 220 1,1Pinus pinaster 5 0,0Platanus sp 2 0,0Populus sp 4 0,0Quercus faginea 124 0,6Quercus ilex 1.890 9,4Quercus pubescens 8 0,0Altres caducifolis 16 0,1

- 28-

Superfície forestal Espècie

ha % Altres coníferes 4 0,0Bosc de ribera 254 1,3Total espècies arbrades 20.190 Total espècies principals 19.524

Les espècies considerades principals (representació > 2%) són les ressaltades en ombrejat verd clar. Font: AFIB-CTFC a partir de CREAF-MCSC (2005-2007)

Així doncs, a l’àmbit d’estudi les espècies principals són el pi blanc (Pinus halepensis) i l’alzina (Quercus ilex).

Mapa 5. Existències forestals a l’àmbit d’estudi

Taula 13. Existències de la massa forestal de l’àmbit d’estudi

Espècie Superfície

(ha)

Nombre de peus vius

(peus)

Nombre de peus morts

(peus)

VAE (m3)

Biomassa fusta (t)

BAT (t)

Pinus halepensis 17.634 6.983.186 309.204 670.294 291.334 610.425Quercus ilex 1.890 1.710.413 26.489 79.724 48.664 106.548Total àmbit 19.524 8.693.599 335.694 750.018 339.997 716.973

VAE: Volum amb escorça (m3); BAT: Biomassa aèria total (t) Font: AFIB-CTFC a partir de SIBosC (CREAF-DMAH, 2011) i CREAF-MCSC (2005-2007)

- 29-

Taula 14. Existències per hectàrea de la massa forestal a l’àmbit d’estudi

Espècie Densitat (peus/ha)

AB (m2/ha)

FCC (%)

VAE (m3/ha)

Biomassa fusta (t/ha)

BAT (t/ha)

Pinus halepensis 396 9 34 38 17 35 Quercus ilex 905 12 58 42 26 56 Total àmbit 650 11 46 40 21 45

AB: Àrea basimètrica (m2/ha); FCC: Fracció de Cabuda Coberta (%);VAE: Volum amb escorça (m3); BAT: Biomassa aèria total (t)

Font: AFIB-CTFC a partir de SIBosC (CREAF-DMAH, 2011)

Taula 15. Balanç de les existències en volum a l’àmbit d’estudi

Espècie Creixement

(m3/any) Aprofitaments

(m3/any) Mortalitat (m3/any)

Increment net (m3/any)

Pinus halepensis 15.789 4.031 1.075 10.683 Quercus ilex 992 214 199 580 Total àmbit 16.781 4.245 1.274 11.262

Font: AFIB-CTFC a partir de SIBosC (CREAF-DMAH, 2011) i CREAF-MCSC (2005-2007)

Taula 16. Balanç de les existències en volum i hectàrea a l’àmbit d’estudi

Espècie Creixement (m3/ha/any)

Aprofitaments (m3/ha/any)

Mortalitat (m3/ha/any)

Increment net (m3/ha/any)

Pinus halepensis 1,31 0,33 0,09 0,88 Quercus ilex 1,18 0,25 0,24 0,69 Total àmbit 1,24 0,29 0,16 0,79

Font: AFIB-CTFC a partir de SIBosC (CREAF-DMAH, 2011)

- 30-

4.2. Recursos agrícoles

4.2.1. Residus agrícoles llenyosos La biomassa residual aprofitable dels cultius llenyosos, des d’un punt de vista energètic, es composa de:

• Residus de poda: generalment es realitza de forma anual, a l’hivern. En el cas de l’olivera, la poda es realitza cada dos o tres anys i a l’inici de la primavera.

• Residus de l’arrencada de la plantació: es produeixen al final de la vida útil de la plantació, i normalment es realitza a finals de tardor i hivern (època de parada vegetativa). Aquest residu consta de branques fines, branques gruixudes, tronc i les arrels principals.

De les 18.300 ha que es corresponen a conreus (segons CREAF-MCSC, 2005-2007), el 70% d’aquestes pertanyen a conreus llenyosos, el 19% a vinyes i tan sols el 6% a conreus herbacis.

Taula 17. Distribució de superfícies de la coberta de conreus de l’àmbit d’estudi Superfície


Basses agrícoles 17 0,1Conreus abandonats 272 1,5Conreus en transformació 705 3,9Conreus herbacis 1.049 5,7Conreus llenyosos 12.796 69,9Hivernacles 1 0,0Vinyes 3.460 18,9Total àmbit 18.300 Font: AFIB-CTFC a partir de CREAF-MCSC (2005-2007)

Els conreus llenyosos més abundants a l’àmbit d’estudi són l’olivera, els fruits secs i la vinya a les zones de secà, i la fruita dolça i els fruits secs a les zones de regadiu.

Taula 18. Superfície dels cultius llenyosos de l’àmbit d’estudi Secà Regadiu

Cultiu llenyós ha % ha %

Olivera 4.909 39,7 51 1,3Vinya 3.058 24,7 402 10,3Cítrics 0 0,0 39 1,0Fruiters de fruita dolça 87 0,7 2.264 58,3Fruits secs 4.299 34,8 1.122 28,9Altres 16 0,1 8 0,2Total àmbit 12.369 3.887

Font: AFIB-CTFC a partir de DARPAM (2009) i CREAF-MCSC (2005-2007)

- 31-

4.2.2. Conreus abandonats A l’àmbit d’estudi hi ha 207 ha de conreus abandonats, els quals poden ser utilitzats per a plantar-hi cultius energètics lignocel·lulòsics, és a dir, plantes de creixement ràpid (herbàcies o llenyoses) amb l’objectiu de produir energia tèrmica i/o elèctrica.

Taula 19. Superfície dels conreus abandonats de l’àmbit d’estudi

Tipus de conreu Secà Regadiu Total Conreus herbacis 68 20 88Fruiters 73 12 86Oliverars 33 0 33Total àmbit 175 32 207

Font: AFIB-CTFC a partir de CREAF-MCSC (2005-2007) En aquest estudi només tindrem en compte la possibilitat d’implantació d’espècies llenyoses, ja que el projecte INNObiomassa té l’objectiu d’impulsar la biomassa tèrmica a escala petita-mitjana i la combustió d’espècies herbàcies a aquesta escala és molt més dificultós. Una premissa bàsica dels cultius energètics és la de no entrar en competència amb l’agricultura de destí alimentari. Per aquesta raó s’ha de considerar sempre com a terreny potencial per a un cultiu energètic el terreny agrícola abandonat (retirada) o forestal. S’entén per cultiu energètic llenyós, o cultiu forestal en torn curt, la pràctica silvícola en la qual plantacions d’alta densitat d’espècies llenyoses de creixement ràpid produeixen biomassa en terrenys agrícoles o en terrenys forestals fèrtils, degradats o no, mitjançant un sistema de gestió intensiva i amb un torn de tallada d’entre 1 i 10 anys. Les espècies llenyoses que poden ser conreades a l’àmbit d’estudi són:

• En zones de regadiu: o Els pollancres (Populus sp.): cultivat a Europa a rotació curta per a

producció de cel·lulosa, és àmpliament cultivat i conegut a Espanya. o Els salzes (Salix sp.): cultivats a països europeus més freds i humits. A

Espanya no assoleix grans produccions, ja que resisteix malament la sequera.

o La paulònia (Paulownia sp.): encara està en estudi a Espanya i no se’n tenen resultats.

• En zones de secà: o La robínia o falsa acàcia (Robinia pseudacacia): sobreviu i creix bé en

aquells llocs considerats massa pobres per altres espècies llenyoses. S’ha de tenir en compte el seu caràcter invasor.

o Els plataners (Platanus x hispanica): el Platanus occidentalis és cultivat extensament al sud-est d’Estats Units. Tot i els bons resultats que sembla tenir, la seva implantació a gran escala és difícil degut a les dificultats que presenta a l’hora d’arrelar.

- 32-

4.3. Xarxa viària La xarxa viària, el seu pendent i el seu estat poden influir en el cost de l’aprofitament en determinar les distàncies de desembosc, el tipus de maquinària que hi pot accedir i el temps dels desplaçaments. Així mateix, una densitat de pistes insuficient pot deixar àrees on no sigui possible realitzar cap aprofitament.

Mapa 6. Xarxa viària de l’àmbit d’estudi

A la Taula 20 es mostra la densitat viària existent a l’àmbit d’estudi, per tal de tenir una idea aproximada del nivell de vies en relació a la superfície forestal.

Taula 20. Densitat de la xarxa viària forestal a l’àmbit d’estudi

Tipus de via Densitat viària (m/ha)

Xarxa primària 14,3Xarxa secundària 11,0Camins rurals 145,8Altres 10,1Total Solsonès 181,2

Font: AFIB-CTFC a partir de l’ICC (2011)

- 33-

5. Quantificació de la biomassa forestal primària 5.1. Consideracions de càlcul Per a procedir al càlcul del potencial anual sostenible per a bioenergia, es tindran en consideració les següents limitacions: 5.1.1. Limitacions ecològiques i econòmiques Per a evitar possibles processos erosius i que l’aprofitament sigui viable econòmicament (i, per tant, pugui haver-hi un cert grau de mecanització), només es realitzaran els aprofitaments en aquells boscos que estiguin capitalitzats (és a dir, la fracció de cabuda coberta haurà de ser igual o superior al 70%), de manera que la fracció de cabuda coberta dels peus que quedin al bosc sigui suficient per a garantir l’estabilitat del sòl front processos erosius. 5.1.2. Restriccions comercials Per fer el càlcul del potencial anual sostenible per a bioenergia, es tindran en compte les següents limitacions comercials:

• Es considera utilitzables per a energia aquella part de la biomassa que no tingui un circuit comercial establert.

• El diàmetre comercial per les coníferes es suposa a partir de la classe diamètrica 20 cm.

• Així doncs, per biomassa es considera: o Quercínies: s’aprofiten els peus sencers (fustes i branques de l’arbre

sencer per totes les classes diamètriques) o Coníferes: s’aprofiten els peus sencers de classe diamètrica inferior a

20 cm i només la capçada (punta i branques) de les classes diamètriques igual o superior a 20.

5.1.3. Restriccions d’accessibilitat Des d’un punt de vista de la mecanització, només aquells boscos situats a una determinada distància dels camins i en determinades pendents es consideren accessibles. Per tant, els boscos accessibles són els que estan situats a:

• Pendent < 30%, i a una distància màxima dels camins de 400 metres • Pendent entre 30 i 60%, i a una distància màxima de 75 metres • Pendent entre 60 i 100%, i a una distància màxima de 35 metres

5.2. Distribució de la superfície forestal accessible La superfície accessible es calcula tenint en compte les restriccions esmentades d’accessibilitat (pendent i distància màxima a la pista). Per a les restriccions ecològiques (FCC>70%), s’ha creuat la superfície de bosc arbrat (FCC>20%) de la tercera edició del Mapa de Cobertes del sòl de Catalunya (CREAF, 2005-2007) amb la superfície capitalitzada (FCC>70%) del Mapa Forestal d’Espanya a Catalunya (DGB, 2000-2001).

- 34-

Mapa 7. Superfície forestal accessible

Així, resulta que la superfície accessible és del 66% respecte al total de la superfície de bosc arbrat.

Taula 21. Superfície accessible

Espècie Superfície

arbrada (ha)

Superfície accessible

(ha) %

accessible

Pinus halepensis 17.634 12075,6 68,5 Quercus ilex 1.890 842,2 44,6 Total àmbit 19.524 12.918 66,2

Font: AFIB-CTFC a partir de CREAF (2005-2007) i DGB (2000-2001)

- 35-

5.3. Quantificació de la biomassa forestal aprofitable El càlcul de la biomassa disponible s’ha fet a partir dels valors mitjans de volum fuster amb escorça, volum de llenyes grosses i increment net anual per hectàrea de les parcel·les del Tercer Inventari Forestal Nacional (IFN3) i de l’Inventari Ecològic Forestal de Catalunya (IEFC) de la Noguera (CREAF-DMAH, 2011), tenint en compte la superfície accessible (CREAF-MCSC, 2005-2007 i DGB, 2000-2001). Per a conèixer la quantitat de fusta i biomassa que es pot aprofitar anualment s’ha de tenir en compte el temps de pas (o rotació) entre classes diamètriques, el qual depèn del creixement anual de cada espècie i del seu volum amb escorça. Això equival a assumir un creixement diametral constant en totes les classes diamètriques, la qual cosa es considera suficientment aproximada en boscos irregulars, i suposa que cada any s’aprofita únicament el creixement de l’espècie. Tenint en compte totes aquestes consideracions, el volum de biomassa disponible a l’àmbit d’estudi és de gairebé 17.000 m3/any, i el de biomassa d’arbres petits de poc més de 6.600 m3/any.

Taula 22. Volum de fusta i biomassa disponible anual de l’àmbit d’estudi (en m3)

Espècie BFP total (m3)

BFP-petits(m3)

BFP total(m3/any)

BFP-petits (m3/any)

Pinus halepensis 710.572 242.834 15.600 5.331 Quercus ilex 99.473 101.655 1.301 1.329 Total àmbit 810.045 344.489 16.901 6.661

BFP total: biomassa forestal primària, tenint en compte tots els arbres; BFP-petits: biomassa forestal primària dels arbres petits (CD<20cm) i capçades dels arbres grans (CD>20cm)

Font: AFIB-CTFC a partir de CREAF-DMAH (2011), CREAF-MCSC (2005-2007) i DGB (2000-2001)

Per a la transformació d’unitats de m3 a tones al 30% en base humita (t30) s’ha considerat una densitat mitjana ponderada entre la densitat de l’escorça i la densitat de la fusta.

Taula 23. Volum de fusta i biomassa disponible anual de l’àmbit d’estudi (en t30)

Espècie BFP total (t30)

BFP-petits(t30)

BFP total (t30/any)

BFP-petits (t30/any)

Pinus halepensis 444.344 151.852 9.755 3.334 Quercus ilex 57.647 58.911 754 770 Total àmbit 501.991 210.763 10.509 4.104

BFP total: biomassa forestal primària, tenint en compte tots els arbres; BFP-petits: biomassa forestal primària dels arbres petits (CD<20cm) i capçades dels arbres grans (CD>20cm)

Font: AFIB-CTFC a partir de CREAF-DMAH (2011), CREAF-MCSC (2005-2007) i DGB (2000-2001) En resum, podem dir que la biomassa disponible màxima a l’àmbit d’estudi (BFP total) és de 10.500 t30/any, mentre que la mínima (BFP-petits) és de 4.100 t30/any. D’aquesta biomassa, no obstant això, una part pot anar destinada a llenyes, principalment les alzines.

- 36-

6. Quantificació d’altres biomasses 6.1. Residus de cultius llenyosos La producció de biomassa residual de cultius llenyosos depèn no només de l’espècie de cultiu llenyós, sinó també si es tracta d’una plantació en secà o en regadiu.

Taula 24. Producció dels residus de poda dels cultius llenyosos Producció poda

(tms/ha/any) Cultiu llenyós Secà Regadiu

Olivera 0,40 0,80 Vinya 1,00 1,90 Cítrics 0,59 Fruiters de fruita dolça 0,99 1,65 Fruits secs 0,57 2,00 Altres 0,20 0,40 Total 0,63 1,22

Font: Fundació Abertis (2004-2005)

La producció potencial aprofitable de cultius llenyosos és tota aquella biomassa que no queda inclosa en el mercat, ja sigui com a combustible o com a fusta de luxe. Tampoc es considera biomassa residual la part que està associada a l’autoconsum familiar de les explotacions, on és tradicional la utilització com a combustible de la fusta d’arrancada d’espècies com la perera o la pomera. Aquest autoconsum s’estima en un 80% de la fusta d’arrancada associada d’aquestes espècies (Fundació Abertis, 2004-2005). La Taula 25 mostra la quantitat total potencialment aprofitable, tot i que s’han de considerar les importants variacions interanuals causades per la forta dependència del clima en la producció de plantacions de secà particularment i la influència d’altres factors.

Taula 25. Quantitat de poda aprofitable (tms/any) a l’àmbit d’estudi Cultiu llenyós Secà Regadiu Total Olivera 1.964 41 2.005Vinya 3.058 763 3.822Cítrics 0 23 23Fruiters de fruita dolça 86 3.736 3.822Fruits secs 2.450 2.245 4.695Altres 3 3 6Total àmbit 7.562 6.812 14.373Font: AFIB-CTFC a partir de Fundació Abertis (2004-2005)

Així, a l’àmbit d’estudi es podrien aprofitar unes 14.370 tms/any de restes de cultius llenyosos.

6.2. Cultius energètics En aquest estudi, per a la quantificació de la biomassa potencial que pot haver-hi a l’àmbit d’estudi a través de la implantació dels cultius energètics, tenim en consideració la plantació de les següents espècies en els conreus abandonats de la comarca:

• En les zones de regadiu, el pollancre, ja que és l’espècie més estudiada a nivell espanyol i, alhora, necessita reg per al seu millor creixement.

• En les zones de secà, el plataner, ja que és una espècie interessant en les zones sense reg.

- 37-

Així, la biomassa potencial a l’àmbit d’estudi és d’unes 2.888 t30/any. Taula 26. Biomassa potencial provinent de cultius energètics llenyosos

Tipus de cultiu Superfície (ha)

Producció (tms/ha/any)

Biomassa potencial (tms/any)

Biomassa potencial (t30/any)

Pollancre 32 14 454 552 Plataner 175 11 1.924 2.336 Total àmbit 207 2.378 2.888


Les produccions dels cultius energètics poden presentar un rang tant ampli degut a la influència de diferents factors, tals com el clima de la zona, tipus de sòl, clon escollit, presència de plagues o malalties, tècniques de cultiu (reg, fertilització i control de males herbes), torn de tallada i densitat de plantació. Els valors de producció del pollancre són valors obtinguts en experiments i plantacions d’Espanya. En canvi, els valors del plataner són d’Estats Units, ja que a nivell d’Espanya encara no hi ha resultats de la seva producció, i és per això que hem considerat el valor més baix del rang. A causa de l’alta productivitat que ofereixen els cultius energètics, la seva utilització es veu lligada fonamentalment al subministrament de grans plantes energètiques. Els cultius energètics constitueixen la font de biomassa que pot oferir en teoria un major potencial de producció de biomassa, però el seu desenvolupament està fortament influenciat per les polítiques agràries, ambientals i les necessitats d’alternatives d’ús de la superfície agrícola. A més, es requereix un important desenvolupament tecnològic per a reduir els costos de producció d’aquest tipus de biomassa.

- 38-

6.3. Conclusions de la biomassa potencial A l’àmbit d’estudi hi ha una biomassa potencial mínima de poc més de 27.500 t30 i un màxim de gairebé 34.000 t30 que poden ser aprofitades cada any per a la generació d’energia tèrmica

Taula 27. Resum de la biomassa potencial que hi ha a l’àmbit d’estudi

Tipus de biomassa Biomassa potencial (t30/any)

Biomassa forestal primària - màxim 10.509Biomassa forestal primària - mínim 4.104Llenyes 770Cultius llenyosos 20.533Cultius energètics 2.888Total àmbit (màxim) 33.931Total àmbit (mínim) 27.526

Màxim: BFP (màxim) + Cultius llenyosos + Cultius energètics; Mínim: BFP (mínim) + Cultius llenyosos + Cultius energètics

• Biomassa forestal primària - màxim: aquest valor de biomassa és tenint en compte tota la fusta disponible que hi ha al bosc, és a dir, tant d’arbres grans com petits i, per tant, s’ha de tenir en compte que una part d’aquesta biomassa pot anar destinada a les indústries de primera transformació de la fusta.

• Biomassa forestal primària – mínim: es refereix als peus sencers (fustes i branques de l’arbre sencer) de les coníferes de classe diamètrica inferior a 20 cm i només la capçada (punta i branques) de les classes diamètriques igual o superior a 20 cm; per les quercínies (alzines i roures) es considera que s’aprofiten els peus sencers

• Llenyes: es refereix als peus sencers (fustes i branques de l’arbre sencer) de l’alzina i roure de fulla petita, que el seu destí pot ser per llenya.

• Cultius llenyosos: és la quantitat de poda aprofitable dels cultius llenyosos dels municipis de l’àmbit d’estudi.

• Cultius energètics: es refereix a la biomassa potencial que podria haver-hi a l’àmbit d’estudi si s’utilitzés la superfície actual de conreus abandonats per la plantació d’espècies llenyoses de curta rotació per la producció d’energia.

- 39-

7. Descripció de la tecnologia d’aprofitament 7.1. Condicionants i limitacions 7.1.1. Limitacions faunístiques La riquesa faunística a l’àmbit d’estudi és remarcable i destaquen especialment alguns espais com la serra de Llaberia o les serres de Cardó – el Boix, veritables reserves d’espècies protegides.

Fauna Les principals espècies de la fauna estrictament protegides són:

• Serra de Llaberia: o Anillochlamys sp. o Antrocharidius sp. o Bythiniella batalleri o Leptothyplus sp. o Lithobius sp. o Pyrenaearia molae

• Serres de Cardó – el Boix: o Xeroplexa arturi

Flora Les principals espècies de la flora estrictament protegides són:

• Serres de Cardó – el Boix: o Knautia rupicola o Linaria glauca o Salix tarraconensis

Cap d’aquestes espècies, tant de fauna com de flora, impedeixen o limiten els aprofitaments forestals. 7.1.2. Limitacions de protecció A la zona d’estudi hi ha àrees que estan compreses en diferents figures de protecció, tals com els EINs (Espais d’Interès Natural) (veure Taula 5) i la Xarxa Natura 2000 (veure Taula 6). Les mesures de protecció dels EINs i Xarxa Natura 2000 són compatibles amb l’execució d’aprofitaments forestals productius. 7.1.3. Limitacions de risc d’incendi Durant el període d’alt risc d’incendi forestal, del 15 de juny al 15 de setembre, no es poden realitzar aprofitaments forestals en els següents municipis declarats zones d’alt risc (Decret 64/1195):

• Bellmunt del Priorat • Benissanet • Capçanes • Colldejou • Falset

• Garcia • Ginestar • Marçà • Masroig, el • Miravet

- 40-

• Molar, el • Rasquera • Móra d’Ebre • Tivissa • Pradell de la Teixeta • Torre de Fontaubella, la

7.1.4. Limitacions fitosanitàries En relació a aspectes fitosanitaris, es recomana deixar la fusta al bosc el menor temps possible per tal d’evitar el risc de propagació d’escolítids i altres insectes (barrinadors), pels quals no s’aconsella la realització de treballs forestals durant els mesos de la seva reproducció (maig-juny). La possible presència de plagues dels pins, principalment Tomicus piniperda o T. minor (perforadors dels brots), limitarà el temps de permanència de la fusta a bosc. Els Tomicus ataquen totes les espècies de pins. En cas de detectar-se presència de Tomicus, s’ha de tenir en compte que aquesta espècie comença la seva activitat al començament de la primavera i que no es completa el cicle (emergència de nous adults) fins a tres mesos després de la còpula. Aquest temps limita el temps de permanència de la fusta a bosc, poden ser necessari fins i tot estellar la fusta abans d’aquests tres mesos si es detecta presència d’aquesta plaga. S’aconsella tractar la fusta abans que els insectes l’abandonin (en cas de detectar presència d’adults; si hi ha larves, el marge és més ampli tot depenent del grau de desenvolupament). D’igual manera, s’haurà d’aprofitar per energia tota la fusta i branques de més de 6 cm, donat que els insectes es poden desenvolupar en branques i troncs d’aquest diàmetre. 7.1.5. Limitacions fisiogràfiques Pel que respecta a la fisiografia, el pendent i la pedregositat són els factors que més condicionen el desembosc, ja que limiten l’entrada de maquinària i la seva capacitat per a maniobrar. El rang de pendents que hi ha a la superfície forestal arbrada de l’àmbit d’estudi segueix la distribució segons la Taula 28.

Taula 28. Distribució de pendents de la massa forestal arbrada

Rang de pendents (%) Superfície (%) 0-30 43,0

30-60 46,360-100 9,7>100 1,0

El 89% de la superfície forestal es troba en pendents inferiors al 60%.

- 41-

Mapa 8. Distribució de pendents de l’àmbit d’estudi

En presència de pedregositat s’accentuen les limitacions de desplaçament per als diferents mitjans mecanitzats, i és més agreujant per al tractor agrícola. Els animals, en situació de poca pedregositat, poden evitar més fàcilment aquestes àrees, a diferència dels mitjans mecanitzats. També s’ha de tenir en compte la presència i abundància de sotabosc, ja que pot dificultar la mobilitat de maquinària i personal pel terreny. Tanmateix, influeix en la capacitat de desembosc amb mitjans que arrosseguin la fusta en dificultar-lo, i en aquells que l’extreuen suspesa, dificultant la visibilitat. La pluja també dificulta els treballs forestals, ja sigui directament o degut a l’estat en que queda el terreny.

7.1.6. Resum dels condicionants i limitacions Degut a totes les limitacions esmentades, els mesos en què es poden realitzar aprofitaments forestals a l’àmbit d’estudi és del 16 de setembre al 14 de juny, tal i com mostra la Taula 29, tot i que els mesos de maig i juny s’ha de vigilar amb el risc de plagues, principalment en els boscos de pins.

Taula 29. Cronograma de les limitacions a la Noguera G F M A M J J A S O N D Fauna i flora Protecció Incendis Plagues

Època aprofitament Font: AFIB-CTFC

- 42-

7.2. Logística del subministrament d’estella forestal De forma general, durant l’aprofitament forestal la fusta es classifica segons els possibles destins que pugui tenir en funció del seu diàmetre i qualitat:

Figura 2: Esquema dels destins de la fusta

Font: AFIB-CTFC

Prenent en consideració només la transformació de la fusta en estelles, a la Figura 3 podem observar l’esquema general del seu procés d’aprofitament, processat i subministrament. L’aprofitament inclou des de la tallada de l’arbre fins el transport al lloc d’emmagatzematge (anomenat magatzem o pati) i el subministrament inclou el transport de les estelles des del pati fins a les sitges de les calderes. Els sistemes de producció d’estella depenen sobretot de l’estellat. Segons el moment de la cadena on es realitzi, es diferencia el sistema operatiu. Els més habituals són l’estellat a pista o carregador i l’estellat a pati, podent haver-hi una tercera opció, a planta, en casos puntuals de plantes amb grans consums, com poden ser les de generació elèctrica o cogeneració.

- 43-

Figura 3: Esquema del procés d’aprofitament i subministrament de la biomassa forestal primària en forma d’estelles

Estellat a pista o carregador

Transport de l’estella

Desembosc (arbre sencer o esbrancat)

Subministrament de l’estella

Emmagatzematge de l’estella

A l’aire lliure Amb protecció Sota cobert

Transport de l’arbre (sencer o esbrancat)

Estellat a pati

Emmagatzematge de l’arbre

Tallada de l’arbre

Font: AFIB-CTFC Així, el procés d’aprofitament i subministrament de l’estella comprèn les següents fases:

• Aprofitament: tallada i desembosc de l’arbre • Processat: estellat a pista o pati • Transport: segons on es processa el material, el transport és de l’estella o de

l’arbre • Emmagatzematge: opcionalment, de l’arbre; i, generalment, de l’estella • Subministrament de l’estella

La selecció d’un o altre sistema s’efectua d’acord a diversos factors físics i econòmics. Els més destacats són: característiques de la biomassa, lloc on s’ubica i característiques del terreny, distància a recórrer, estat de la xarxa viària i volum d’estella que es vol produir.

- 44-

7.2.1. Aprofitament Un cop tallat l’arbre, aquest ha de ser escapçat, però, com que l’objectiu és l’aprofitament energètic en forma d’estella o triturat, no cal que sigui desbrancat o trossejat. L’objectiu és obtenir la màxima quantitat possible de biomassa forestal deixant la màxima quantitat d’acícules i branquillons sobre el terreny per evitar part de l’extracció de nutrients i, alhora, reduir costos. No obstant això, la valoració de desbrancar o no també depèn dels requeriments de la instal·lació quant a acceptació de clor i metalls alcalins continguts en les branques. Generalment, és recomanable una baixa presència de fulles, escorça i material fi, ja que condiciona la qualitat de l’estella final i determinarà el bon funcionament de les calderes, sobretot en les domèstiques. Per a la tallada s’utilitza bàsicament la serra mecànica o processadora, i el desembosc es fa mitjançant tractor amb cabrestant, skidder o autocarregador.

7.2.2. Estellat

7.2.2.1. Estellat a peu de pista És necessari que el material sencer o esbrancat sigui prèviament desemboscat, apilat a peu de pista el més arran possible perquè sigui accessible, sense trossejar i disposat de forma transversal a l’eix de la pista. El material s’estella amb una estelladora de potència petita o mitjana (inferior a 200 CV), mòbil, acoblada a un tractor o màquina automotriu, la qual pot portar incorporat un remolc propi (10 – 15 m3 de capacitat) i un braç d’alimentació mecanitzada. L’estelladora es desplaça per la pista, on recull la biomassa (manualment o mecànicament), estella el material i el diposita al remolc del tractor o un d’addicional. El requeriment d’una estelladora d’alta mobilitat fa que la productivitat sigui més baixa que en el cas d’utilitzar una estelladora fixa o semimòbil. A més, aquest sistema requereix unes bones condicions del terreny (poca pendent) i pot presentar problemes en cas d’èpoques o zones molt humides. Alhora, requereix un important esforç de coordinació en el període que dura l’estellat, ja que el transport de l’estella i l’estellat han d’estar estretament sincronitzats per tal que cap d’ells estigui aturat. L’estelladora sempre ha de disposar d’un remolc buit o semiplè per dipositar l’estella, i el camió sempre ha de disposar d’un remolc ple per transportar sense haver d’esperar a l’estelladora. Tot i així, aquest sistema pot ser viable en l’aprofitament d’àrees petites i útil quan l’espai del carregador és reduït.

7.2.2.2. Estellat a carregador En aquest sistema d’aprofitament, la biomassa és desemboscada, concentrada i apilada a un carregador. Generalment s’utilitza una estelladora mòbil, però que pot ser més robusta i de major potència que en el cas de l’estellat a peu de pista. El rendiment (en quantitat d’estella produïda) és major que en el casos anterior, ja que no hi ha temps morts pel desplaçament de l’equip d’estellat fins al remolc. Tanmateix, es requereix un desembosc previ del material sencer o sense trossejar fins al punt d’estellat. Quant a les limitacions que presenta aquest sistema, ha d’existir prou espai per a la circulació de maquinària i de tal manera que es minimitzi l’addició d’impropis a l’estella.

- 45-

7.2.2.3. Estellat a pati Es requereix el material prèviament desemboscat, concentrat i apilat a un pati en el qual s’estellarà el material i s’emmagatzemarà. L’existència d’un magatzem condicionat per a la realització d’aquestes activitats facilita la concentració de la fusta, els equips de processat i l’estella generada en un mateix lloc. Per contra, això encareix el transport de l’estella a les instal·lacions més llunyanes del magatzem. En aquest cas s’utilitza un equip d’estellat de potència mitjana o gran (superior a 200 CV), fixa o semimòbil, amb alimentació mecanitzada que va dipositant l’estella directament sobre el lloc on serà emmagatzemada (generalment gràcies a una tremuja mòbil). Ha d’existir prou espai per a la circulació de maquinària i de tal manera que es minimitzi l’addició d’impropis a l’estella. L’estellat es pot realitzar tant amb la fusta verda (acabada de tallar) com en sec (després d’uns mesos d’emmagatzematge i assecat) i, a part del rendiment, també afecta a la qualitat de l’estella (veure Taula 31).

7.2.2.4. Estellat a pista vs. carregador o pati A continuació, a la Taula 30, es presenta un quadre amb els avantatges i inconvenients de cada tipus d’estellat, per tal d’ajudar a escollir la millor opció en cada cas particular.

Taula 30: Avantatges i desavantatges dels diferents tipus d'estellat Tipus d’estellat A peu de pista A pati

Avantatges

‐ Viabilitat en l’aprofitament d’àrees petites

‐ Menys dependència del vehicle de transport

‐ No requereix un emmagatzematge intermedi

‐ Més independència entre el desembosc i transport amb camió

‐ Es fan servir estelladores més eficients i robustes (amb més productivitat)

‐ Cost d’estellament més baix ‐ Treballs més o menys continuats

durant tot l’any ‐ Millors condicions de control de la

qualitat d’estella ‐ Permet controlar en certa manera el

procés d’aprovisionament

Desavantatges

‐ Problemes en cas d’èpoques o zones molt humides (terreny i material)

‐ Estelladores amb productivitat més baixa

‐ Control més difícil de grans volums de producció de combustible forestal

‐ Requeriment de pistes amb poc pendent

‐ Requeriment de grans àrees d’explanació per la biomassa

‐ Necessitat de bon accés a la xarxa viària

‐ Requeriment d’una bona coordinació entre estellament i transport de subministrament

Font: Adaptat per Afib-CTFC de Laurier et al (1998)

L’estellat a pati és el cas més recomanable per plantes amb grans consums d’estella, on un dels puntals fonamentals per a l’aprovisionament és l’existència de magatzems o patis per compensar tota mena de fluctuacions en la cadena de proveïment, tant previstes com imprevistes, i també cert assecat del material.

- 46-

7.2.2.5. Estellat en verd vs. en sec A més, l’estellat es pot realitzar tant en verd (arbre acabat de tallar) com en sec (deixant assecar l’arbre uns mesos):

Taula 31: Característiques de l'estellat en verd o sec

Material a estellar Característiques Característiques de les estelles de la producció Fusta verda ‐ Facilitat d’estellat ‐ Pèrdua de material durant l’assecat (10 – 12%

de matèria seca en mesos) (acabada de tallar) ‐ Lleu desgast de les ganivetes ‐ Desenvolupament de podridures que poden

irritar i crear al·lèrgies ‐ Estellat sense pols ‐ Taxa de partícules en suspensió que

s’incrementa notablement ‐ Possible presència de

fullam ‐ Adients per ser cremades després d’un curt

emmagatzematge ‐ Presència de branquillons i elements llargs ‐ Presència de fullam que incrementa el contingut

de cendres Fusta seca ‐ Més difícil d’estellar

(fusta més dura) ‐ Poca o gens pèrdua de material, deguda a

l’absència total o parcial de podriments (després de varis mesos de tallada) ‐ Més desgast de les

ganivetes ‐ Taxa de partícules en suspensió constant ‐ Poden ser conservades més temps sense

degradació ‐ Estellat amb més pols ‐ Poc o gens fullam

Font: Adaptat per Afib-CTFC de Laurier et al. (1998)

El més recomanable és estellar en verd, ja que la fusta seca (principalment quan baixa del 30% en base seca) guanya en duresa i, aleshores, el procés d’estellat gasta més energia, requerint també més temps i, per tant, augmenta el seu cost. No obstant això, hi ha empreses que prefereixen estellar en sec perquè així l’emmagatzematge posterior d’aquesta estella seca és més fàcil i no hi ha tantes variacions d’humitat a l’interior de la pila d’estella. Tanmateix, s’ha de tenir en compte l’ús final d’aquesta estella i els requeriments de la instal·lació a subministrar. Un elevat contingut de fulles redueix el poder calorífic del material i incrementa la generació de cendres, podent provocar problemes de corrosió a les calderes i disminuint la qualitat del producte. Per aquest motiu, sobretot per a calderes petites amb requeriments de qualitat més elevats, és recomanable que:

• Pel cas de frondoses, l’aprofitament es realitzi quan ja han perdut la fulla. • Pel cas de les coníferes, es deixin passar uns dies entre la tallada i l’estellat per

tal que el contingut de fulla sigui més baix.

7.2.3. Transport Segons on es realitzi l’estellat, el transport serà del material sencer (restes senceres dels arbres) o bé de l’estella.

7.2.3.6. Transport del material sencer El transport es realitzarà des del bosc on s’ha realitzat l’aprofitament fins al pati d’emmagatzematge. S’ha de treballar a escala de bosc o municipi, ja que els costos de transport de la biomassa forestal primària sencera (principalment arbres petits i torts) poden ser molt elevats. Els principals equips que es necessiten per al transport de la fusta sencera són vehicles de transport convencional de fusta, preferentment tot terreny de 2 o 3 eixos.

- 47-

7.2.3.7. Transport d’estella El transport es realitzarà des del bosc on s’ha realitzat l’aprofitament fins al pati d’emmagatzematge. S’ha d’assegurar que existeix mobilitat per a la maquinària a les pistes, així com capacitat portant suficient del sòl. Generalment el transport de l’estella es realitza amb contenidors intercanviables de caixa tancada de 10, 20, 30... map (m3 aparents d’estella). Aquest sistema pot ser interessant només en els casos en què la planta o magatzem estiguin a poca distància, ja que d’aquesta manera el vehicle que realitza el desembosc (tractor amb remolc o camió amb contenidor) pot fer també el transport fins a planta i no ha de traspassar el material a un altre mitjà de transport.

7.2.4. Emmagatzematge i assecat Un dels puntals fonamentals per a l’aprovisionament és l’existència de magatzems o patis per compensar tota mena de fluctuacions en la cadena de proveïment, tant previstes com imprevistes, i també cert assecat del material. És a dir, serveix per acopiar la biomassa d’una temporada i assecar-la fins el moment del lliurament a la sitja. Les característiques que haurien de tenir aquests patis són:

• Zones planes sense vegetació (per exemple: camps en guaret, abocadors clausurats, etc.)

• Bon accés per a vehicles d’arribada i de sortida (si pot ser, pista asfaltada o carretera)

• Proximitat a una bàscula per a poder efectuar les pesades • Suficientment allunyats de la superfície arbòria • Propers a un punt d’aigua (per cas d’incendi) • Tenir una part plana, preferentment pavimentada, ben drenada per l’estella

En aquests patis, la biomassa es pot acopiar sencera o estellada.

7.2.4.8. Emmagatzematge de restes forestals De forma opcional, es pot deixar el material sencer a l’aire lliure durant uns mesos per tal que perdi una part important de la humitat abans de ser estellat. Habitualment, a Europa, la fusta es deixa un any a l’aire per a realitzar l’estellat en sec i passar directament al lliurament de l’estella en grans plantes, sense emmagatzematges intermedis d’estella.

7.2.4.9. Emmagatzematge d’estella L’assecat de l’estella es pot fer a l’aire lliure, amb tèxtil protector o sota cobert.

Emmagatzematge a l’aire lliure És l’opció més senzilla i econòmica. Es realitza normalment en determinades circumstàncies:

• Temporalment en el temps de producció • En el lloc d’estellament per al seu posterior transport • En llocs d’emmagatzematge, ben exposats per afavorir l’assecat (principalment

a l’estiu)

- 48-

S’ha de tenir en compte que si la pila es fa sobre terra (sense estar pavimentat) es perd aproximadament un pam de l’estella de la part inferior de la pila per tal d’evitar la barreja amb pedres i sorra. A més, hi ha el risc de rehidratació de la pila.

Emmagatzematge amb tèxtil protector Es pot cobrir amb un tèxtil. Al mercat hi ha diversos tipus de tèxtils (per exemple, el Toptex o el Lesto) que tenen la propietat de permetre l’evaporació de la humitat de la pila però impedeixen que la pluja o la neu mullin directament l’estella, amb la qual cosa s’afavoreix el seu assecat. És un teixit de polipropilè que no és atacat pels agents ambientals i la seva vida útil és aproximadament de 5 anys. En aquest cas, és recomanable que el terra estigui pavimentat, ja que així no hi haurà increments d’humitat ni pèrdues d’estella per impureses. Els principals avantatges del tèxtil és que no requereix molta inversió inicial i que permet flexibilitat per a escollir el lloc d’emmagatzematge (ja que és mòbil). Un desavantatge és que si es formen plecs s’hi acumula l’aigua i deixa de ser efectiu. Tampoc és efectiu en superfícies horitzontals.

Sota cobert Si està ben dissenyat, l’assecat és més segur. És important controlar alguns aspectes del disseny tals com la ventilació, l’aïllament i l’accés. Els seus principals avantatges són:

• Major capacitat per m2 ocupat (si el cobert és amb parets) • Protecció efectiva davant l’aigua (rehidratació) • Segons la construcció, es redueix l’aportació de pedres i sorra pel vent

Els principals inconvenients és que requereix una major inversió inicial que els tèxtils i que és fix. Tanmateix, també es pot fer servir per aquest efecte un magatzem ja existent (per exemple, de palla).

Fenomen de la termogènesi A l’interior de les piles d’estella hi tenen lloc una sèrie de processos físics, químics i biològics que comporten un increment de la temperatura i variacions en el contingut d’humitat, causant un característic efecte xemeneia: circulació d’aire des dels costats cap a la part superior de la pila, on es pot arribar a acumular molta humitat (fenomen de termogènesi). Per tant, el flux d’humitat és vertical, el qual genera una acumulació d’aigua i una humitat de vapor. Així doncs, durant l’emmagatzematge, les propietats de les estelles poden variar degut a aquests processos que tenen lloc a l’interior de les piles. Des del punt de vista de l’assecat, les pèrdues de material i els canvis del contingut d’humitat tenen un gran impacte.

- 49-

Foto 1: Efecte xemeneia en les piles d'estella

Autor: Afib-CTFC

Hi ha molts factors que afecten a l’escalfament de les piles: • humitat superior al 30% en base humida (ja que la humitat determina la

presència de microorganismes), • contingut elevat de fulles/acícules i escorça, • mida de les estelles (distribució granulomètrica i superfície específica), • forma de la pila (cònica o trapezoïdal), • condicions ambientals (règim de pluges), • estació d’emmagatzematge, • estat de la fusta (temps transcorregut des de la tallada), • tipus de coberta (si n’hi ha), • mida de la pila (amplada i alçada principalment, ja que delimiten la zona de la

pila aïllada de les condicions ambientals), • grau de compactació, • la seva gestió (volteig cada cert temps, aireig assistit amb un ventilador..., ja

que el volteig o la seva ventilació, per exemple, afavoreixen la proliferació de microorganismes aerobis).

Aquest increment de la temperatura, tot i que és beneficiós per a l’assecat del material, ha de ser controlat per a evitar l’autocombustió de la pila, que té lloc en aquelles piles on la capacitat per a dissipar la calor generada en el seu interior és defectiva, acumulant-la en el seu interior. El procés de piròlisi té lloc a partir de temperatures de 200 – 250 ºC que, unit a una elevada presència d’oxigen, podria provocar la combustió. Tanmateix, les temperatures més altes es detecten durant la primera setmana d’emmagatzematge, i normalment estan entre els 60 i 80ºC. Una altra conseqüència important de l’existència d’un procés de termogènesis és la pèrdua de matèria seca que comporta i, per tant, la motivació d’un canvi de la qualitat del combustible. Aquesta variació de la qualitat suposa la reducció del contingut energètic del material, que es reflecteix en la disminució de la quantitat de carboni i en els increments del contingut en cendres i del percentatge de lignina.

- 50-

Característiques de les piles d’estella Les piles d’estella han de ser de forma cònica i regulars, per tal que el seu comportament sigui simètric en els seus talls transversals. També és important que el material sigui el més homogeni possible quant al seu contingut d’humitat i granulometria, evitant l’excessiva concentració de material molt fi, el qual pot dificultar el pas de l’aire i afavorir el risc d’autoignició. Generalment, es deixa el material en piles sota cobert, ben airejades i evitant condensacions al sostre, i sobre un terra pavimentat que faciliti la posterior recollida. Independentment del tipus de coberta que s’utilitzi, la mida de les piles està condicionada per la humitat de les estelles, el contingut d’acícules i escorça, i la granulometria. En el cas d’estelles amb una humitat superior al 30% en base humida, un contingut elevat d’acícules i escorça i amb molta presència d’elements fins, es recomanen piles de fins a 200 m3 i 3 – 4 m d’alçada màxima. Com més seca estigui l’estella, més grossa podrà ser la pila. Amb un estellat més gruixut es facilita l’assecat, però s’ha d’anar en compte que la granulometria de l’estella estigui dins els paràmetres admissibles de la caldera que volem subministrar, perquè sinó haurem de fer un tamisat, incrementant així el cost de les operacions. Com s’ha comentat anteriorment, el procés d’assecat natural de la fusta mai assolirà valor finals mitjans menors als corresponents a l’equilibri amb la humitat ambient. En el cas de la biomassa forestal assecada naturalment a Europa, aquesta humitat d’equilibri pot variar entre el 15 i 25%hbh depenent de la localització i estació de l’any. Generalment, en 3 - 4 mesos d’emmagatzematge la humitat a l’interior de les piles pot descendir del 50 al 25%hbh, apta per a ser utilitzada en calderes domèstiques, encara que poden quedar zones humides al cim i la base de la pila

7.2.5. Tamisat (opcional) Els requeriments de l’aprofitament de l’estella per a bioenergia està condicionat al tipus d’instal·lació on es destina (humitat, granulometria i composició). Les calderes de mida petita requereixen una humitat inferior al 30% en base humida, absència d’impureses i granulometria homogènia d’uns 5 cm. Les calderes de major potència admeten un ventall molt més ampli d’humitats i granulometries. Aquestes característiques són sempre subjectes al model específic de caldera i sistema d’alimentació, que fixen els requeriments concrets de la instal·lació. Aleshores, en funció dels requeriments de les instal·lacions a subministrar, pot ser necessari un garbellat de l’estella per tal de retirar elements fins que puguin dificultar l’alimentació o el procés termoquímic de conversió energètica. Els elements gruixuts sempre es poden re-estellar, si la maquinària i la capacitat dels operaris ho permeten. Això permet obtenir fraccions d’estella molt més homogènies i, per tant, de major qualitat; però, per contra, encareix el producte final i genera fraccions de mida diferent que també cal valoritzar.

- 51-

7.2.6. Subministrament de l’estella La última etapa del procés és la distribució i venda de l’estella, és a dir, el transport de l’estella dels patis o magatzems fins a les sitges dels clients. El cost d’aquesta etapa depèn directament de la distància de transport i de la capacitat del mitjà que s’utilitzi. També és important saber si es pot descarregar directament a la sitja o no. El tipus de vehicle a utilitzar pel transport d’estella s’escull a partir de la distància necessària a recórrer, el volum d’estella, l’estat i qualitat de les carreteres i accessos, i el tipus de descàrrega de l’estella a la sitja. Per minimitzar el cost d’aquest transport, una altra condició important a establir és que els clients disposin de sitges amb capacitat suficient per:

• Poder abastir-se durant el període de màximes necessitats (mínim uns 15 dies) • Emmagatzemar tota la capacitat del mitjà de transport que s’utilitzi més un 25%

per mantenir sempre una reserva mínima d’estella (per exemple, un remolc de 10 m3 necessitaria una sitja de 12,5 m3).

Així mateix, cal vetllar perquè durant la fase de subministrament (des del pati d’emmagatzematge fins a la sitja) l’estella no es mulli ni hi entrin impureses, cobrint-la o deixant-la a recer en cas de pluja.

7.3. Avaluació dels costos d’obtenció de la biomassa

7.3.1.1. Costos d’aprofitament Els costos d’aprofitament varien bàsicament segons el lloc on s’estella la fusta i el sistema de desembosc. Quan l’estellat es realitza a peu de pista el cost de desembosc disminueix respecte el sistema d’estellat a carregador (ja que s’ha de desemboscar l’arbre una distància menor), però, en canvi, el cost de l’estellat és superior (ja que l’estelladora té un rendiment més baix en haver-se de desplaçar per la pista). El sistema que comporta un cost més baix d’estellat és el que es fa a planta o centre d’emmagatzematge estellant trocs ja processats. En aquest cas, es poden utilitzar estelladores fixes de gran potència i alt rendiment. De totes manera, en aquest sistema es porta a terme el desbrancat dels arbres, que fa augmentar considerablement el cost de la tallada. Per poder valorar el cost total dels diferents sistemes és important també tenir en compte els costos de transport, que varien en funció de la distància i de si es transporta tronc o estella. A la següent taula es presenten els costos (en forma de barems) de l’obtenció d’estella segons els diferents sistemes. Per poder fer la comparació s’inclou un cost estimat del transport, tot i que aquest també varia en funció del vehicle utilitzat i la distància a recórrer.

- 52-

Taula 32. Costos d’obtenció de l’estella forestal segons els diferents sistemes d’aprofitament

Operació Cost (€/t50)

Sistema 1. Estellat a peu de pista Tallada sense desbrancar i arrossegament 9 - 15 Estellat a peu de pista 15 – 21 Transport d’estella 12,5 – 20,5 Total 36,5 – 56,5

Sistema 2. Estellat a carregador Tallada sense desbrancar i arrossegament 9 – 15 Desembosc de l’arbre sencer 7 – 9 Estellat a carregador 9 – 15 Transport d’estella 12,5 – 20,5 Total 37,5 – 59,5

Sistema 3. Estellat de troncs a planta o magatzem Tallada, despuntat, desbrancat i arrossegament 15 – 24 Transport de troncs 9 – 12 Estellat a planta o magatzem 6 – 12 Total 30 - 48

Font: CFC, 2009

7.3.1.2. Costos de transport El transport de la biomassa forestal des de carregador (o pista) fins a planta o centre d’emmagatzematge (lloc on es valora la biomassa), es pot realitzar amb diferents tipus de vehicle en funció, principalment, de la distància a recórrer.

Transport d’estella Els vehicles utilitzats i el cost per al transport d’estella segons distància són:

Taula 33. Costos del transport d'estella Distància Vehicle més adient Cost

Curta (3-4 km)

Autocarregador o tractor agrícola amb remolc acoblat amb una càrrega útil d'unes 5-10 tones. Té una mobilitat pel bosc superior a la d'altres vehicles.

Mitjana (10-30 km)

Tractors d'alta velocitat, amb bona mobilitat fora de pista. Té certs avantatges d'accessibilitat en terrenys forestals, però és més ràpid per carretera que el tractor convencional.

No es disposa de dades de costos per aquests dos tipus de transport, ja que no s'han utilitzat en les diferents experiències conegudes

Mitjana –Llarga (30-45 km)

Camions amb contenidor, amb una càrrega útil d'estella d'unes 8-12 tones. 12,5-20,5 €/t50

Llarga Camions amb remolc, amb una càrrega útil d'estella d'unes 24-28 tones. 9-9,5 €/t50 (45 km)

Font: CFC, 2009

- 53-

Transport de troncs En el cas d’utilitzar el sistema d’aprofitament en què es fa l’estellat de troncs (arbres desbrancats) a planta, els vehicles que es poden utilitzar per al transport de troncs són:

• Camió de 3 o 4 eixos, que pot transportar 11 o 16 tones respectivament. • Tràiler, que pot transportar 21 tones. Aquest vehicle és útil per a distàncies

llargues. Els costos en funció de la distància són:

Taula 34. Cost del transport de troncs

Distància Cost del camió de 3 o 4 eixos Cost del tràiler

(€/t50) (€/t50) 10 km 8,50 13,0030 km 10,50 14,0050 km 12,00 15,00

Els costos del tràiler ja inclouen els costos del desembosc. Font: CFC, 2009

Com es comprova, per distàncies curtes és més econòmic l’ús del camió de 3 o 4 eixos.

Emmagatzematge d’estella Segons el tipus d’emmagatzematge, la despesa d’aquesta fase varia. Com a dades estimatives, els costos d’emmagatzematge per m2 ocupat de superfície amb estella són els següents:

Taula 35. Costos d'emmagatzematge d'estella Cost

(€/m2/any) Tipus Consideracions

A l'aire lliure 1 Terreny pavimentat sense altres consideracions Sota tèxtil 2 Considerant el Top Tex, amb una vida útil de 5 anys

Considerant un cobert a amortitzar en 25 anys, sense parets laterals, pavimentat i variable quant a la resta de característiques

Sota cobert 3-10

Font: AFIB-CTFC

- 54-

8. Avaluació de la demanda energètica potencial L’avaluació de la demanda energètica actual i potencial de bioenergia forestal és un pilar fonamental en el plantejament d’una estratègia en l’aprofitament de la biomassa amb finalitats energètiques, quantitats i condicionants. En aquest apartat es realitza una estimació del consum energètic en aplicacions tèrmiques, i s’avaluen diversos escenaris de desenvolupament potencial de l’activitat de la bioenergia. Tanmateix, cal tenir en compte que el desenvolupament de la bioenergia forestal passa per l’avaluació de les característiques i condicions de cada instal·lació individual (per exemple, requeriments d’espai i accessibilitat, o bé ubicació urbana – rural), que fan més o menys adient que sigui subministrada amb biomassa forestal primària, altres biomasses (com per exemple les llenyes o pèl·let), o altres energies renovables o no. Les instal·lacions de producció de calor amb biomassa forestal requereixen una inversió inicial més elevada que en sistemes convencionals amb el mateix nivell d’automatismes. Per això s’utilitzen per a necessitats tèrmiques constants i elevades, on l’economia del preu de la biomassa respecte el preu del combustible fòssil permet amortitzar més ràpidament la inversió. L’ús de la biomassa forestal primària per a calefacció és especialment recomanat en aquells habitatges que compleixen alguns dels següents requisits:

• caldera instal·lada amb més de 15 anys (de gas natural o gasoil) • de propera renovació • de futura construcció (edificis col·lectius) • amb demanda de climatització alta i constant • amb espai per la sitja i la descàrrega

Així, en funció de les necessitats de cada grup potencial de consumidors es pot diferenciar:

• Particulars: o Masia o Casa individual dins una població o Bloc de pisos o Casa de segona residència

• Edificis públics: o Ajuntament, centres d’ensenyament... o Centres penitenciaris, hospitals... o Instal·lacions esportives amb o sense piscina

• Usos industrials: o Hotels, cases rurals o Hivernacles, granges d’engreix o Forn de pa, formatgeries o Empreses (deshidratadores d’alfals, bodegues, assecadores de panís,

extractores d’oli...) o Plantes de generació d’energia elèctrica

• Xarxa de distribució de calor (district-heating)

- 55-

Les aplicacions més habituals al sector de la biomassa forestal són les tèrmiques per a calefacció. Així mateix, també es pot realitzar la bioenergia forestal en l’obtenció de fred, aprofitament d’energia elèctrica, cogeneració (tèrmica i elèctrica) o trigeneració (calor, electricitat i fred). Per motius d’eficiència (>90%), en aquest estudi es considera principalment la demanda potencial per aplicacions tèrmiques de generació de calor, separada segons el sector de consum: habitatges, edificis públics i indústria. En els apartats següents es presenta un càlcul estimatiu per a cadascun dels sectors, en base a les següents consideracions:

• Població disseminada i en nuclis: en base a valors mitjans d’estadística de població, nombre de persones per llar i superfície mitjana dels habitatges.

• Edificis públics: en base a dades obtingudes de consum real d’equipaments de l’àmbit d’estudi que han mostrat interès en la instal·lació de calderes de biomassa.

• Indústries: en base a valors del INE (Instituto Nacional de Estadística, 2010), EUROSTAT; dades empresarials de la base de dades SABI (Bureau van Dijk, 2010) i de la Comissió Europea.

• Instal·lacions ramaderes: a partir d’estimacions de les necessitats de calefacció en base a BREF (MMA, 2003) per l’engreix d’aus i MARM (2004) per l’engreix de porcs.

La biomassa forestal és la més abundant a l’àrea d’estudi i és la que pot contribuir més a l’equilibri territorial, al foment de l’ocupació i a la prevenció d’incendis. Per això, aquest tipus de biomassa és el que es tindrà en compte principalment a l’hora de determinar la demanda potencial d’aquest combustible, i concretament s’avaluarà la demanda potencial d’estella forestal. Encara que l’ús del pèl·let pot ser una bona alternativa en instal·lacions de baixa potència i de poc espai per a l’emmagatzematge i la col·locació d’equips, l’ús de l’estella és més rendible en edificis grans com solen ser els habitatges disseminats, equipaments públics com els pavellons, piscines i escoles, entre d’altres, establiments de serveis com els hotels, cases de turisme rural i càmpings, les granges i les indústries.

8.1. Habitatges És important establir els càlculs correctes en relació a la demanda tèrmica de l’habitatge a l’inici del disseny del projecte, ja que aquest càlcul té una influència considerable tant econòmicament com en l’adequat funcionament de la caldera. Si el sistema de calefacció amb biomassa substitueix a un sistema de calefacció d’un edifici existent, la demanda anterior és la millor base pel càlcul de la demanda i també de la potència necessària. El requisit de potència real es pot calcular a partir de l’energia tèrmica demandada (incloent el rendiment de la caldera) dividint-ho pel nombre d’hores equivalents a màxima potència que corresponen al clima local i a l’ús de l’edifici. Si el sistema s’instal·la en un edifici de nova construcció, la potència tèrmica i la demanda de calefacció es calculen considerant les pèrdues de calor pels tancaments de l’edifici (definides per la zona climàtica específica) i els grau-dia inferiors a la temperatura de disseny. Els graus-dia de calefacció és un indicador del grau de rigor climàtic d’un lloc, ja que relaciona la temperatura mitjana amb una certa temperatura de confort per a calefacció. Quan es parla de graus-dia de calefacció s’acostuma a realitzar el càlcul en base als 15 ºC, ja que se suposa que la temperatura de confort dins de l’habitatge és de 18 ºC i que aquesta diferència de 3 ºC prové d’aportacions de calor d’elements

- 56-

interiors a l’habitatge (persones, il·luminació, electrodomèstics) i de la captació de radiació solar per part de l’edifici. Segons el Código técnico de la edificación (CTE, 2006), la demanda energètica dels edificis es limita en funció del clima de la localitat en la qual s’ubiquen, de la zonificació climàtica i de la càrrega interna en els seus espais. A més de les pèrdues pels tancaments, també es consideren les pèrdues per l’orientació. En aquesta situació s’ha considerat el pitjor dels casos (orientació nord), incrementant així un 20% la totalitat de les pèrdues per manca d’hores de sol i il·luminació. Així mateix, se suposa que els habitatges compleixen tots els requeriments del CTE (2006).

Taula 36. Graus-dia i zona climàtica dels municipis de l’àmbit d’estudi

Municipi Graus-dia Zona Climàtica

Bellmunt del Priorat 1.515 C2 Benissanet 1.200 B3 Capçanes 1.272 C2 Colldejou 1.569 C1 Falset 1.566 C2 Garcia 1.221 B3 Ginestar 1.181 B3 Guiamets, els 1.310 C2 Marçà 1.516 C2 Masroig, el 1.318 B3 Miravet 1.171 B3 Molar, el 1.506 C2 Móra d'Ebre 1.214 B3 Móra la Nova 1.225 B3 Pradell de la Teixeta 1.641 C1 Rasquera 1.230 B3 Tivissa 1.214 C2 Torre de Fontaubella, la 1.564 C2 Total àmbit 1.357 B3

Font: CTE (2006) i Margarit et al. (2003)

8.1.1. Habitatges disseminats Es considera com a habitatges disseminats aquelles edificacions disperses que no formen nuclis de població concrets. Per tant, aquests habitatges disseminats o rurals són els que millor es poden adaptar a la implantació d’un sistema de calefacció amb caldera domèstica de biomassa perquè generalment disposen d’espai per instal·lar la sitja i la caldera, ja que l’estella és de menor densitat energètica i ocupa més espai que una quantitat equivalent de, per exemple, gasoil. Les hipòtesis que hem utilitzat pel càlcul de consum d’estella als habitatges disseminats del Solsonès són:

• 1 planta d’alçada 3,5 m, 2 portes i 6 finestres a cada habitatge • Pèrdues de calor/habitatge = 1% • Orientació nord • Potència necessària de la caldera = 15 kW • Rendiment de la caldera = 90% • Poder calorífic de l’estella de Pinus halepensis = 3.354 kWh/t30

- 57-

Taula 37. Consums potencials de biomassa (t30/any) dels habitatges disseminats de l’àmbit d’estudi

Municipi Nombre

habitatges disseminats

Necessitats habitatge (kWh/hab)

Necessitats municipi

(kWh)

Biomassa per

habitatge (t30/hab)

Biomassa per

municipi (t30)

Bellmunt del Priorat 1 14.203 14.203 4,2 5Benissanet 27 12.731 343.737 3,8 103Capçanes 1 11.925 11.925 3,6 4Colldejou 2 14.709 29.418 4,4 9Falset 29 14.681 425.749 4,4 128Garcia 4 12.954 51.816 3,9 16Ginestar 3 12.529 37.587 3,7 12Marçà 16 13.710 219.360 4,1 66Masroig, el 2 13.983 27.966 4,2 9Miravet 21 12.294 258.174 3,7 78Móra d'Ebre 48 12.879 618.192 3,8 185Móra la Nova 36 12.996 467.856 3,9 140Pradell de la Teixeta 2 15.004 30.008 4,5 9Rasquera 4 13.049 52.196 3,9 16Tivissa 20 11.381 227.620 3,4 68

216 13.269 2.866.003 4,0 855Total àmbit Tones expressades al 30% d’humitat en base humida (30%hbh), que és aproximadament la humitat a la

que es consumeix l’estella a les calderes. Els municipis dels Guiamets, el Molar i la Torre de Fontaubella no apareixen perquè no tenen habitatges

disseminats. Font: AFIB-CTFC a partir de CTE (2006), INE (2001) i Margarit et al. (2003)

El consum estimat dels habitatges disseminats de l’àmbit d’estudi presenta valors entre 3,5 i 4,5 t30 d’estella, necessitant una caldera de 16 – 21 kW de potència. S’ha de tenir en compte que les calderes d’estella o policombustibles es comencen a amortitzar, respecte a les de gasoil, a partir de potències de calefacció de 35- 40 kW. En total, si s’utilitzés biomassa per escalfar tots els habitatges disseminats de l’àmbit d’estudi, es necessitarien aproximadament unes 855 tones d’estella seca (al 30% d’humitat en base humida). 8.1.2. Habitatges aglomerats Els habitatges aglomerats o agrupats són aquells que formen nuclis de població, amb carrers, places i altres vies urbanes. En aquests nuclis, una opció a tenir en compte és la instal·lació de xarxes de calor (o district heating en anglès), consistent en una central de generació de calor (amb una caldera de potència mitjana o gran de biomassa) connectada a diferents habitatges a través d’una xarxa de distribució, permetent que els habitatges accedeixin a aquest tipus d’energia, competint amb les energies convencionals, amb tots els avantatges econòmics i mediambientals que això comporta. La seva aplicació és idònia en edificis o barris de nova construcció o en entorns urbans densificats, ja que optimitza el transport de combustible i la distribució de calor. En els habitatges ja existents, les xarxes de calor tenen possibilitats reduïdes d’implantació immediata, ja que significaria un gran esforç econòmic en obra civil i canonades aïllades per a connectar la planta de producció de calor als habitatges, a més de la gran inversió inicial (que ja per si sola és molt més elevada front a altres tipus de calefacció amb combustibles tradicionals).

- 58-

Aquesta opció presenta major interès en cas d’obra i urbanització nova, amb una preparació prèvia del sistema de connexions, disminuint els costos i presentant-se com una solució amb importants beneficis ecològics i econòmics. Tot i que a continuació es presenten les dades de consum en zones de població aglomerada, les dificultats comentades fan poc viable plantejar la conversió d’aquests sistemes actuals a bioenergia forestal. Les hipòtesis que hem utilitzat pel càlcul de consum d’estella als habitatges disseminats del Solsonès són:

• 1 planta d’alçada 3,5 m, 2 portes i 6 finestres a cada habitatge • Pèrdues de calor/habitatge = 1% • Orientació nord • Potència necessària de la caldera = 15 kW • Rendiment de la caldera = 90% • Poder calorífic de l’estella de Pinus halepensis = 3.354 kWh/t30

Taula 38. Consums potencials de biomassa (t30/any) dels habitatges aglomerats de l’àmbit d’estudi

Municipi

Nombre habitatges aglomerats

Necessitats habitatge

(kWh/hab/any)

Necessitats municipi (kWh/any)

Biomassa per habitatge (t30/hab/any)

Biomassa per municipi (t30/any)

Bellmunt del Priorat 133 9.590 1.275.470 2,9 381Benissanet 352 9.246 3.254.592 2,8 972Capçanes 153 9.315 1.425.195 2,8 426Colldejou 56 11.074 620.144 3,3 185Falset 866 10.380 8.989.080 3,1 2.676Garcia 197 9.228 1.817.916 2,8 542Ginestar 289 9.403 2.717.467 2,8 810Guiamets, els 107 9.333 998.631 2,8 298Marçà 240 9.496 2.279.040 2,8 680Masroig, el 206 10.446 2.151.876 3,1 641Miravet 261 8.549 2.231.289 2,6 666Molar, el 112 11.128 1.246.336 3,3 372Móra d'Ebre 1.531 9.398 14.388.338 2,8 4.287Móra la Nova 970 9.168 8.892.960 2,7 2.649Pradell de la Teixeta 73 10.822 790.006 3,2 236Rasquera 269 9.160 2.464.040 2,7 735Tivissa 616 8.408 5.179.328 2,5 1.547Torre de Fontaubella, la 56 12.281 687.736 3,7 205Total àmbit 6.487 9.801 63.581.610 2,9 18.953

Tones expressades al 30% d’humitat en base humida (30%hbh), que és aproximadament la humitat a la que es consumeix l’estella a les calderes

Font: AFIB-CTFC a partir de CTE (2006), INE (2001) i Margarit et al. (2003)

El consum estimat dels habitatges aglomerats de la comarca presenta valors entre 2,5 i 3,7 t30 d’estella, necessitant una caldera de 12 – 17 kW de potència. S’ha de tenir en compte que les calderes d’estella o policombustibles es comencen a amortitzar, respecte a les de gasoil, a partir de potències de calefacció de 35- 40 kW. En total, si s’utilitzés biomassa per escalfar tots els habitatges aglomerats de l’àmbit d’estudi, es necessitarien gairebé unes 19.000 tones d’estella seca (al 30% d’humitat en base humida).

- 59-

8.2. Edificis públics En general, cada tipus d’equipament públic té unes necessitats tèrmiques diferents, essent les escoles i sobretot les piscines cobertes climatitzades les que més consumeixen. L’aplicació de calefacció amb biomassa en aquestes instal·lacions és especialment interessant per l’elevat i constant consum que solen tenir i pel seu potencial exemplificador. Per determinar les necessitats tèrmiques dels equipaments municipals de l’àmbit d’estudi, s’han recopilat les dades de consum real d’un total de 7 equipaments. Cal tenir present que les enquestes realitzades demanaven consums tèrmics dels equipaments que els semblaven més susceptibles de poder-se escalfar amb biomassa, de manera que n’hi poden haver que no s’han tingut en compte en cap enquesta. A la Taula 39 es mostra quina és la demanda d’energia tèrmica anual de cada equipament estudiat i el seu consum estimat d’estella. Taula 39. Estimació de les necessitats tèrmiques de les instal·lacions públiques de l'àmbit d'estudi

Municipi Tipus equipament Nombre d'edificis

Superfície (m2)

Demanda energètica (kWh/any)

Consum estella

(t30/any) Capçanes Escola 1 250 37.500 10,7 Capçanes Sala polivalent 1 125 18.750 5,4 Capçanes Casal de la gent gran 1 370 55.500 15,9 Capçanes Casal dels joves 1 40 6.000 1,7 Marçà Escola 1 400 60.000 17,1 Marçà Local d'entitats 1 450 75.000 21,4 Marçà Sala polivalent 1 800 120.000 34,3 Total àmbit 7 2.435 372.750 106,5

Així doncs, a l’àmbit d’estudi hi ha uns 7 equipaments que podrien ser aptes per la instal·lació de calderes de biomassa, degut a les seves elevades necessitats tèrmiques i la possibilitat d’utilitzar biomassa. Si tots aquests equipaments analitzats posessin calderes de biomassa, necessitarien poc més de 100 t30/any d’estella.

- 60-

8.3. Indústria Per estimar el valor de consum tèrmic en biomassa de les diferents indústries de l’illa, s’ha partit del llistat de les empreses existents a la comarca de la base de dades SABI (Bureau van Dijk, 2010), i del consum d’energies fòssils (EUROSTAT, 2010) i ingressos i despeses d’explotació (INE, 2010) segons la classificació del CNAE 2009 (Classificació Nacional de les Activitats Econòmiques). S’ha seleccionat només aquells sectors industrials on la biomassa pot presentar-se com una opció viable. Taula 40. Estimació del consum tèrmic de les indústries manufactureres de l’àmbit d’estudi(t30/any)

per sector d'activitat

Sector d'activitat Nombre d'empreses

Necessitats empresa

(MWh/emp/any)

Necessitats sector

(MWh/any)

Biomassa per empresa

(t30/emp/any)

Biomassa per sector (t30/any)

Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics

1 7.712 7.712 2.299 2.299

Fabricació de begudes 1 1.540 1.540 459 459Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 1 3.022 3.022 901 901

Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips

1 483 483 144 144

Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles; cistelleria i esparteria

3 603 1.810 180 539

Indústries de productes alimentaris 6 1.124 6.743 335 2.007

Indústries manufactureres diverses 2 252 505 75 150

Total àmbit 15 2.105 21.815 627 6.500Font: AFIB-CTFC a partir de les dades de SABI (Bureau van Dijk, 2010), EUROSTAT (2010) i INE (2010)

A l’àmbit d’estudi hi ha unes 15 empreses que podrien ser aptes per la instal·lació de calderes de biomassa, degut a les seves elevades necessitats tèrmiques. El sector d’activitat que té unes majors necessitats energètiques és el de fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics, com són les empreses de fabricació d’elements de formigó, guix i ciment; fabricació de ciment, calç i guix; o bé la indústria de la pedra. Si totes les indústries manufactureres de la comarca posessin calderes de biomassa, necessitarien unes 6.500 t30/any d’estella.

- 61-

8.4. Instal·lacions ramaderes A les granges d’engreix d’aus i porcs es necessita grans quantitats d’energia tèrmica, ja que els animals requereixen temperatures elevades de confort, principalment quan són petits, per tal d’assegurar el seu desenvolupament i supervivència. Així, el control de l’ambient millora el benestar dels animals i contribueix a assolir els objectius productius de l’explotació. En la cria porcina i avícola, la informació sobre el consum d’energia es centra principalment en la calefacció i ventilació dels sistemes d’allotjament. 8.4.1. Engreix d’aus L’energia consumida en una granja d’avicultura de carn s’utilitza fonamentalment en la distribució del pinso, calefacció en les primeres fases del cicle i ventilació de la nau. L’ús de calefacció només és necessari en naus de cria i engreix de pollastres (anomenats broilers). Segons BREF (MMA, 2003), el consum estimat d’energia per a calefacció de les granges d’engreix de pollastres és entre 13 i 20 Wh/au/dia.

Taula 41. Consum anual estimat del sector avícola a l’àmbit d’estudi

Tipus engreix Nombre animals Necessitats per animal

(kWh/au/dia)

Necessitats anuals

(kWh/any) Biomassa (t30/any)

Pollastres d'engreix 521.023 0,0165 2.579.064 769,0 Cria 4.794 0,0165 23.730 7,1 Recria 11.332 0,0165 56.094 16,7 Total àmbit 537.149 2.658.887 792,8 0,0165

Pollastres d’engreix: animals destinats a l’engreix (broilers); Cria: pollets destinats a la reproducció o posta des del naixement als 30 dies; Recria: aus amb edat d’1 a 5 mesos destinades a la posta.

S’estima que l’ús de la nau és de 300 dies a l’any Font: AFIB-CTFC a partir de BREF (MMA, 2003) i DAAM (2008a)

Per tant, si totes les explotacions ramaderes de bestiar avícola utilitzessin calefacció amb biomassa forestal, necessitarien poc més de 790 t30/any d’estella. 8.4.2. Engreix de porcs La cria intensiva de bestiar porcí inclou la gestió i el maneig de diferents fases de producció amb diferents tipus d’animals i necessitats. El procés productiu complert pot desenvolupar-se en una mateixa instal·lació (cicle tancat), tot i que també existeixen altres sistemes on les diferents fases de producció (reproducció, transició i engreix) es troben en diferents ubicacions. L’energia consumida en una granja de porcs s’utilitza fonamentalment en la il·luminació, calefacció i ventilació. Per tant, els factors que més influeixen en el consum d’energia són les condicions climàtiques i els equipaments utilitzats a les granges per a controlar l’ambient interior, aspecte clau en el manteniment del benestar dels animals i dels rendiments productius. La calefacció s’utilitza principalment per a cobrir les necessitats dels animals més joves, de manera puntual i localitzada. Quantificar l’energia consumida a les explotacions porcines és complex degut a la falta d’homogeneïtat dels sistemes. A més, les tecnologies aplicades als sistemes de producció, dels quals depèn enormement el consum d’energia, varien substancialment en funció de l’estructura i la producció de les granges. A la Taula 42 es presenta una estimació del consum d’energia total (MARM, 2004) i de les necessitats tèrmiques (DMAH, 2009) de cada tipus de bestiar porcí.

- 62-

Taula 42. Estimació del consum d'energia total i necessitats tèrmiques de cada tipus de bestiar porcí

Tipus de bestiar porcí (plaça) Consum d'energia(kWh/plaça/dia)

Estimació necessitats tèrmiques

(kWh/plaça/dia) Truja en cicle tancat (inclou mare i la seva descendència fins al final de l'engreix) 2,10 - 4,69 0,835

Truja amb garrins fins a deslletament (de 0 a 6 kg) 0,96 - 2,44 0,418 Truja amb garrins fins a 20 kg 1,47 - 3,71 0,637

0,20 - 0,26 0,057 Truja de reposició Garrins de 6 a 20 kg 0,11 - 0,55 0,147 Porc de 20 a 50 kg 0,04 - 0,06 0,022 Porc de 50 a 100 kg 0,05 - 0,07 0,027 Porc d'engreix de 20 a 100 kg 0,09 - 0,14 0,051 Verros 0,20 - 0,26 0,103

Font: MARM (2004) i DMAH (2009)

Les necessitats tèrmiques més elevades són a les explotacions amb truges de cicle tancat, truges amb garrins fins al deslletament, i a les de garrins d’engreix fins a 20 kg, que són les que necessiten calefacció pels garrins. La Taula 43 mostra les dades discriminades per tipus d’engreix i el seu consum energètic anual (en kWh i t30).

Taula 43. Consum anual estimat del sector porcí a l’àmbit d’estudi

Tipus engreix Nombre places

Necessitats per animal

(kWh/plaça/dia)

Necessitats anuals

(kWh/any) Biomassa (t30/any)

Truja en cicle tancat (inclou mare i la seva descendència fins al final de l'engreix) 1.707 0,835 427.585 127,5Truja amb garrins fins al deslletament (de 0 a 6 kg) 614 0,418 77.024 23,0Garrins de 6 a 20 kg 7.215 0,147 318.170 94,9Total àmbit 9.536 0,467 822.779 245,3

S’estima que l’ús de la nau és de 300 dies a l’any Font: AFIB-CTFC a partir de DAAM (2008b) i DMAH (2009)

Així, si totes les explotacions ramaderes de bestiar porcí d’aquestes 3 categories fiquessin instal·lacions de biomassa, necessitarien unes 245 t30/any.

- 63-

8.5. Conversió de la demanda tèrmica actual a bioenergia Després d’avaluar i quantificar la demanda tèrmica actual dels sectors que es consideren més interessants a l’hora de poder implementar la bioenergia cal analitzar quina és la quantitat de biomassa necessària per cobrir aquesta demanda. El grau d’implementació de la bioenergia pot venir condicionat per molts factors (tipus de combustible utilitzat actualment, consum anual, espai disponible, ...) i dependrà també de les mesures de promoció i suport que es realitzin. Segurament hi ha determinats sectors en què la conversió de la demanda a biomassa llenyosa pot ser major i més ràpida i zones on, pel fet de no disposar de xarxes de gas natural, es puguin plantejar objectius més ambiciosos. De totes maneres, com que no és possible fer una valoració objectiva de quin pot ser aquest grau d’implementació, es plantegen dues hipòtesis. D’entrada es planteja l’escenari de màxim desenvolupament de l’ús de la biomassa com a font d’energia en els sectors analitzats per poder-ho comparar amb la quantitat total de biomassa disponible a la comarca. A banda d’això, però, també es planteja un segon escenari prenent com a referència l’objectiu en biomassa llenyosa que es proposa per a l’any 2015 en el Pla de l’Energia de Catalunya. D’acord amb els eixos de la política energètica catalana, la Generalitat de Catalunya va elaborar el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (aprovant-ne una modificació l’any 2009) en el que es proposa desenvolupar l’aprofitament de les energies renovables fins al seu potencial tecnico-econòmic. Aquest Pla contempla dos escenaris, essent l’escenari IER (Intensiu en Eficiència energètica i energies Renovables) el que es caracteritza per potenciar al màxim les tecnologies d’estalvi i d’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, contemplar un increment destacat dels recursos públics destinats a potenciar-ho, contemplar un programa específic de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic, etc. L’objectiu concret en biomassa que s’estableix en l’escenari IER per a l’any 2015 és de 306,6 kteps de consum d’energia primària (179,6 kteps de consum d’energia final i 126,9 kteps de consum energètica per a la generació elèctrica).

8.5.1. Demanda potencial de biomassa forestal en l’escenari de màxima implementació de la bioenergia

En el cas que es produís un desenvolupament màxim de l’ús de la biomassa com a font d’energia tèrmica en els sectors considerats més interessants, la demanda potencial d’estella forestal seria de gairebé 8.500 t30/any. Aquest valor no inclou els habitatges dels nuclis urbans perquè, com s’ha comentat, tècnicament i econòmica és inviable que es pugui incorporar biomassa en tots aquests habitatges. Per un tema d’espai, d’accés i de poc consum, gairebé queda limitat a aquells casos en què es poden instal·lar xarxes de calor, sobretot en edificacions de nova construcció.

Taula 44. Demanda potencial de biomassa forestal, en un escenari de màxima implementació Necessitats

anuals (MWh/any)

Biomassa (t30/any) Sector

Habitatges disseminats 2.866 855Edificis públics 373 107Indústria 21.815 6.500Instal·lacions ramaderes 3.482 1.038Total àmbit 28.536 8.499

- 64-

8.5.2. Demanda potencial de biomassa forestal segons l’objectiu de consum d’energia primària que es preveu en el Pla de l’Energia de Catalunya per a l’any 2015

En aquest apartat es calcula quina és la quantitat de biomassa necessària per poder assolir l’objectiu previst en el Pla de l’Energia de Catalunya per a l’any 2015. L’objectiu per a la biomassa a Catalunya és que el consum d’energia primària en base a aquesta font d’energia renovable sigui de 306,6 ktep, però d’aquesta quantitat, només 179,6 ktep corresponen a consum d’energia final. La resta està previst que sigui per a la generació elèctrica. Per poder analitzar el cas de l’àrea objecte d’estudi es parteix de la hipòtesi teòrica que aquest objectiu es reparteix per igual entre tots els municipis de Catalunya. Així doncs es considera un objectiu per a l’àmbit d’estudi de 5,8 ktep en total i de 3,4 kteps corresponents a consum d’energia final (ús tèrmic). Encara que el present estudi es centra en l’aprofitament de la biomassa per a la generació d’energia tèrmica, a banda dels càlculs referents a l’objectiu de consum d’energia final, a continuació també es mostren els càlculs referents a l’objectiu de consum d’energia primària, que inclou la generació d’electricitat. D’aquesta manera es pot analitzar després si la biomassa disponible a l’àrea d’estudi seria suficient per a cobrir l’objectiu de consum d’energia tèrmica i també elèctrica. En aquest cas no es diferencia la demanda potencial de biomassa forestal segons sectors, sinó que es dóna una sola dada, ja que l’objectiu del Pla els engloba tots.

Taula 45. Demanda potencial de biomassa forestal per al compliment de l’objectiu estimat a la comarca del Solsonès, segons el Pla de l’Energia de Catalunya per al 2015

Objectiu Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 per

comarca Consum d’energia a partir de

biomassa

ktep/any

Demanda potencial de biomassa forestal

(t30/any) MWh/any

11.837 Consum d’energia final (ús tèrmic) 3,4 39.702

20.208 Consum d’energia primària 5,8 67.776

- 65-

9. Balanç i conclusions D’acord amb els resultats de demanda potencial i de disponibilitat de biomassa, es pot concloure que la biomassa disponible a l’àrea d’estudi (incloent la biomassa forestal primària, la dels cultius llenyosos i els cultius energètics) podria cobrir el 100% de la demanda de tots els sectors considerats interessants per a la implementació de la bioenergia (excloent habitatges aglomerats). Si es fa referència només a la biomassa forestal primària (BFP), també es podria cobrir el 100% de la demanda potencial en l’escenari de màxima implementació. El sector amb més demanda potencial és el de la indústria, que requeriria 6.500 t30/any.

Demanda potencial en l’escenari de màxima implementació: 8.499 t30/any Total altres tipus de biomassa disponible: 23.421 t30/any Total biomassa forestal primària disponible: 10.509 t30/any

Pel que fa al Pla de l’Energia de Catalunya, l’objectiu que s’estableix per al 2015 quant a consum d’energia final (ús tèrmic) a partir de biomassa és de 3,4 ktep (dada extrapolada per municipi), que equivalen a 11.837 t30/any i que, segons s’indica al mateix Pla, tant poden incloure biomassa forestal com agrícola. A partir de les dades de disponibilitat, es comprova com aquest objectiu es podria assolir sobradament utilitzant la biomassa forestal primària disponible a l’àmbit d’estudi. Quant a consum d’energia primària, s’estableix un objectiu de 5,8 ktep per l’àmbit d’estudi, que equivalen a 20.208 t30/any. Per tant, per poder assolir aquest objectiu també n’hi ha prou d’utilitzar la biomassa disponible a l’àmbit d’estudi.

Biomassa per consum d’energia primària: 20.208 t30/any

Total altres tipus de biomassa disponible: 23.421 t30/any Demanda potencial de biomassa segons objectiu del Pla de l’Energia de Catalunya: Biomassa per consum d’energia final (ús tèrmic): 11.837 t30/any

Total biomassa forestal primària disponible: 10.509 t30/any Segons dades de l’ICAEN, a Catalunya el consum d’energia tèrmica i elèctrica generada a partir de biomassa era de 93,7 ktep al 2010. Si considerem també la hipòtesi teòrica que aquest consum es reparteix per igual entre tots els municipis, s’obté un consum d’1,8 ktep. Així doncs, per assolir l’objectiu del Pla de l’Energia pel 2015 (5,8 ktep en l’àmbit d’estudi), en 5 anys caldria augmentar més de tres vegades el consum actual. Aquest augment tant considerable es podria portar a terme tenint en compte la biomassa que hi ha als municipis de l’àmbit d’estudi. En definitiva, es pot dir que la disponibilitat de biomassa no és en cap cas un factor limitant per seguir el camí marcat per l’administració pública en matèria d’energia produïda a partir de biomassa, i que amb la biomassa disponible es podria aconseguir l’objectiu de consum d’energia tèrmica plantejat per l’any 2015. El que cal doncs, és que des de l’Administració s’intensifiquin les mesures de promoció, es desenvolupin programes específics de recerca i desenvolupament tecnològic i es destinin més recursos públics per potenciar al sector. A banda d’això però, també és important la conscienciació i l’esforç d’empreses, institucions i ciutadania.

- 66-

Pel que fa al consum potencial d’energia a l’àmbit d’estudi, cal dir que la zona presenta grans consums d’energia tèrmica, i que en cas que tots els establiments dels sectors analitzats substituïssin els sistemes de calefacció actual per calderes de biomassa, seria necessària tota la biomassa disponible, incloent tant la biomassa forestal primària com la procedent de residus agrícoles o residus de la indústria agroalimentària.

- 67-

10. Potencial de creació d’ocupació

10.1. Referència La referència que s’utilitzarà és que per a la mobilització de 10.000 tones de fusta (al 50% humitat) es poden crear el següent nombre de llocs de treball: Llocs de treball directes: 11,5

• Tallada i desembosc de biomassa: 9,5 • Transport: 1 • Estellat: 1

Llocs de treball indirectes i induïts: 33

10.2. Mobilització de tota la Biomassa Forestal Primària disponible a l’àmbit d’estudi

Així doncs, per mobilitzar tota la Biomassa Forestal Primària disponible a l’àrea d’estudi (és a dir, les 10.509 t30/any que equivalen a 14.713 t50/any) es crearien els següents llocs de treball:

Taula 46. Llocs de treball implicats en la mobilització de tota la biomassa forestal primària de l’àmbit d’estudi

Llocs de treball Llocs de treball directes 16 Tallada i desembosc 14 Transport 1 Estellat 1 Llocs de treball indirectes i induïts 18 Total àmbit 34

10.3. Objectiu Pla de l’Energia de Catalunya En cas que només s’aprofités la biomassa que es fixa en el Pla de l’Energia de Catalunya com a objectiu pel 2015 es crearien els següents llocs de treball: L’objectiu fixat per al consum d’energia final (ús tèrmic) a partir de biomassa és de 16.572 t50/any.

Taula 47. Llocs de treball implicats en el compliment del PER 2015-2020 Llocs de treball Llocs de treball directes 20 Tallada i desembosc 16 Transport 2 Estellat 2 Llocs de treball indirectes i induïts 20 Total Solsonès 40

- 68-

11. Bibliografia • Camerdata, 2011. Fichero de Empresas. Consultat l’agost del 2011

http://www.camerdata.es/php/Productos/prod_consulta.php• CFC, 2009. L’Observatori de la biomassa. Consultat el juliol del 2011

http://observatoribiomassa.forestal.cat/• CREAF-DMAH, 2011. Sistema d’Informació dels Boscos de Catalunya (SIBosc)

• CREAF-MCSC, 2005-2007. Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC)

• DAAM, 2008a. Estadístiques ramaderes. Cens de pollastres i gallines de Catalunya. Enquesta febrer de 2008. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. Consultat el juliol del 2011

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DE_Departament/DE02_Dades%20i%20estadistiques/02%20Superficies%20censos%20ramaders%20i%20produccio%20agraria/02_Estadistiques%20ramaderes/AVIRAM/Pollastres%20i%20gallines/Fitxers%20estatics/Cens%20pollastres%20i%20gallines%20-%202008.pdf

• DAAM, 2008b. Estadístiques ramaderes. Censos de bestiar porcí. Enquesta agost de 2008. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. Consultat el juliol del 2011

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DE_Departament/DE02_Dades_estadistiques/02_Superficies_censos_ramaders_i_produccio_agraria/02_Estadistiques_ramaderes/Documents/Fitxers_estatics/PORCI08.pdf

• DAAM, 2009. Superfícies, rendiments i produccions dels conreus agrícoles comarcals. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya

• Decret 64/1195, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

• DGB, 2000-2001. Mapa Forestal de España (MFE)

• DGMN, 2009. Relació d’espais inclosos en el Pla, amb indicació de comarques i municipis. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Consultat el maig del 2011

http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Espais%20naturals/Espais%20naturals%20protegits/Dades%20i%20superficie/Superficie%20dels%20espais%20inclosos%20en%20el%20PEIN/Annex%201%20Superficie%20per%20espai/documents/annex1.pdf

• DGMN, 2010. Superfície dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 per municipis i comarques. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Consultat el maig del 2011

http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Espais%20naturals/Espais%20naturals%20protegits/La%20planificacio%20dels%20espais%20naturals%20protegits/Xarxa%20Natura%202000/Xarxa%20Natura%202000%20a%20Catalunya/Documents/43_114452.pdf

- 69-

http://www.camerdata.es/php/Productos/prod_consulta.php

http://observatoribiomassa.forestal.cat/
















• DMAH, 2009. Estudi de viabilitat de la bioenergia a la comarca d’Osona. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

• DMAH, 2011. Cartografia bàsica

• Fundació Abertis, 2004-2005. La biomassa com a font de matèries primeres i d’energia: Estudi de viabilitat al Montseny i Montnegre-Corredor (memòria final).

• Grup Enciclopèdia Catalana, 2011a. Gran Enciclopèdia Catalana. El Priorat. Enciclopèdia Catalana SAU. Consultat al maig del 2011

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052768&BATE=el%2520Priorat

• Grup Enciclopèdia Catalana, 2011b. Gran Enciclopèdia Catalana. La Ribera d’Ebre. Enciclopèdia Catalana SAU. Consultat al maig del 2011

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0055392&BATE=la%2520Ribera%2520d%2520Ebre

• ICAEN, 2011. Instal·lació de calderes de biomassa en edificis. Institut Català d’Energia. Generalitat de Catalunya

• ICC, 2011. Informacions comarcal i municipal, xarxa viària. Institut Cartogràfic de Catalunya.

• IDESCAT, 2002. Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat (IAE). Solsonès. Institut d’Estadística de Catalunya. Consultat el maig del 2011

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=2&V3=1036&V4=339&ALLINFO=TRUE&PARENT=100&CTX=B&V1=35&VOK=Confirmar

• METEOCAT, 2011a. Climatologia. Priorat. Servei Meteorològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Consultat al setembre del 2011 http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/Priorat.pdf

• METEOCAT, 2011b. Climatologia. Ribera d’Ebre. Servei Meteorològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Consultat al setembre del 2011 http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/RiberaEbre.pdf

• MMA, 2003. Documento de referencia de Mejores Técnicas Disponibles en la Cría Intensiva de Aves de Corral y Cerdos. Documento BREF. Ministerio de Medio Ambiente.

• Mundet, R. i Capó, J.; 2007. Guia per a la classificació de la fusta en peu. Aplicacions i transformació de la fusta dels boscos catalans. Consorci Forestal de Catalunya.

• OFC, 2011. Guia Forestal. Observatori Forestal Català. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Consultat al maig del 2011. http://www.observatoriforestal.cat

• Rodríguez, J. i Correal, E.; 2006. El mercat de la fusta en roll a les empreses de primera transformació a Catalunya. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Treball promogut pel Centre de la Propietat Forestal de Catalunya.

- 70-







http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/Priorat.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/Priorat.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/RiberaEbre.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/RiberaEbre.pdf

http://www.observatoriforestal.cat/