news enginyers xina / febrer - març 2013
DESCRIPTION
La revista dels enginyers catalans a la XinaTRANSCRIPT
20
13
//
FE
BR
ER
- M
AR
Ç
LA XINA HA ENTRAT EN UNA ERA D’INCREDULITAT, CREUEN EN LA OPINIÓ PÚBLICA, NO EN
EL GOVERN; LA GENT CREU EN ELS MICROBLOGS, NO EN LES NOTÍCIES DE LA NIT; LA GENT
CREU EN ELS RUMORS, NO EN LA PROPAGANDA OFICIAL; LA GENT CREU EN EL SEU PROPI
JUDICI, NO EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
HAN ZHIGUO (ECONOMISTA, “ON THE LOSS OF THE GOVERNMENT’S CREDIBILITY”). CHINA WEEKLY VOLUME Nº 051, OCTOBER 2012.
NEWSENGINYERSXINA
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Equip de redacció:
Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,
Martha Hobart Burela i Patrícia Lluch Fahl d’AIB, Agrupació d’Intèrprets de Barcelona.
Equip de corresponsals:
Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – Hong Kong, Marc Boix – Kai-
ping, Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Beijing, Salvador Mestre – Nantong, Xavier de Vicente – Shenzhen, Girbal Balart – Jiangmen,
Pablo Trujillo – Hong Kong, Santi Codina – Suzhou i Leire Mancisidor – Kunshan (Shanghai).
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 BarcelonaTel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat
WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN
Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu elec-trònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han orga-nitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desem-bre, de Protecció de Dades de Caràcter Perso-nal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis,
celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.
Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel-lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans se-güents: per correu electrònic a [email protected], per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per es-crit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona.El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials
de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa respon-sable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions in-closos en els articles d’opinió.
Pots enviar comentaris, suggeriments, subs-cripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:
Difusió del NEWS:
Maquetació i Disseny Gràfic:
CORRESPONSALS 4
EDITORIAL 6
ACTIVITATS DE 2013 8
NOTÍCIES 12
INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ 14
VIURE I TREBALLAR A LA XINA 28
THIS IS XINA 33
BORSA DE TREBALL 34
LINKS D’INTERÈS 35
SUMARI NEWSENGINYERSXINA
4
CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
5
Marc BoixKAIPING
Albert FerrariKAIPING
Xavier de VicenteSHENZHEN
Santi CodinaSUZHOU
Girbal Balart JIANGMEN
Raül GuerraHONG KONG
Roger SallentGUANGZHOU
Sara FustéGUANGZHOU
John WallerBEIJING
Cristina CastilloSHANGHAI
Irene Fiol SHANGHAI
Gil Serra SHANGHAI
Eduard Carreira SHANGHAI
Guillem Pagès SHANGHAI
Sergi Escorihuela SHANGHAI
Alexis Roig SHANGHAI
Leire MancisidorKUNSHAN (SHANGHAI)
SalvadorMestre NANTONG
Àlex Quinteri HONG KONG
Pablo Trujillo HONG KONG
6
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
Eugenio Bregolat Ambaixador a la Xina fins gener 2013
És palès que l’economia és l’eix de la nostra relació bilateral. Tot i que avui les relacions
econòmiques amb la Xina són molt més intenses i suposen xifres molt superiors a les en-registrades fa algunes dècades, continuen estant per sota de les seves possibilitats. Si el 1990 s’havien establert a la Repúbli-ca Popular només mitja dot-zena d’empreses espanyoles (i una vintena més a Hong Kong), avui n’hi ha unes 600. Malgrat això només suposen un u per mil del total de 600.000 empre-ses estrangeres. Les nostres ex-portacions suposen el 0,45% de les importacions xineses, tenint en compte que la participació d’Espanya a l’exportació glo-bal frega el 2%. És a dir, venem a la Xina només una cinquena part d’allò que venem al món en conjunt. A més, la inversió espanyola a la Xina, fins i tot després de les importants in-versions fetes per Telefónica, BBVA i La Caixa, suposa no-més el 0,3% de la inversió es-trangera acumulada a la Xina. Així doncs, només un de cada 300 dòlars que han arribat a la Xina era procedent d’Espanya. Aquestes no són les xifres que correspondrien a la novena po-tència econòmica del món en les seves relacions amb la que d’aquí a poc, si no hi ha impre-vistos, passarà a ser la primera potència econòmica.
Fa un quart de segle les nos-tres empreses quasi no sortien a l’exterior i quan ho van fer varen començar, com és lògic, pels indrets més propers, cone-guts o fàcils. De fet les nostres grans empreses es van conver-tir en multinacionals a Iberoa-mèrica, on gaudim d’avantat-ges comparatius que hem de continuar aprofitant. No hem de considerar que la Xina i Àsia són alternatives, sinó comple-ments i diversificació de riscos. Avui, per fi, les nostres empre-ses miren cap a la Xina. La Xina que d’aquí un parell d’anys es convertirà en el primer impor-tador del món, està recondu-int el seu model econòmic per passar d’un que està basat en la inversió i l’exportació a un altre que ho estigui en el consum. L’eclosió del consum a la Xina en els propers anys i dècades serà un dels capítols centrals de l’economia mundial. Al desem-bre del 2012 el President Hu Jin-tao va declarar que la Xina es-pera importar per valor de vuit bilions de dòlars en els propers cinc anys. Les empreses capa-ces d’oferir béns i serveis atrac-tius per a la Xina tindran grans oportunitats.
La relació econòmica hispano-xinesa ha adquirit noves dimen-sions, per exemple les compres de deute públic o la inversió per part d’aquest país, que, a més de fàbrica del món, s’està
convertint, amb la seva munta-nya de reserves, en el banquer del món. Una altra d’aquestes dimensions és, evidentment, el turisme. D’aquí pocs anys la Xina serà el primer emissor de turistes. Convé dur a terme grans operacions de promoció turística (com les que prepara Tourespaña amb Ferran Adrià o el Real Madrid). La xifra actual de turistes xinesos, uns 150.000 el 2012, suposa enys del 0,2% del total de turistes que rep Es-panya. El turisme és, doncs, la gran esperança per tal de com-pensar, al menys parcialment, l’enorme dèficit comercial.
Considero que, amb excepci-ons, ni la classe política ni la ciutadania en general s’adonen de la veritable dimensió del res-sorgiment de la Xina. I el mateix es podria dir de la classe política i la ciutadania europees. Hem de fer renovats esforços per aconseguir una major implan-tació de les nostres empreses a la Xina i també de les empreses xineses a Espanya, i ho hem de fer mitjançant una concertació entre el sectors privat i públic, i sense perdre l’ànim davant de les dificultats.
EDITORIAL LES RELACIONS ECONÒMIQUES ENTRE ESPANYA I LA XINA
7
English Version Versión original en castellano
The economy is obvi-ously the hub of our bilateral relations. Although economic
relations with China today are much closer and produce much higher figures than a few decades ago, they are still be-low their possibilities. Whereas in 1990 only half a dozen Span-ish companies had set up in the People’s Republic (plus some twenty more in Hong Kong), today there are 600. But among more than 600,000 for-eign companies, this is only 1 per thousand. Our exports account for 0.45% of Chinese imports, whereas Spain’s share in worldwide exports is close to 2%. In other words, what we sell to China is only a fifth of what we sell to the world as a whole. And Spanish invest-ment in China is only 0.3% of overall foreign investment in China, even after major invest-ments like Telefónica, BBVA and La Caixa, which means that only one of every 300 dol-lars entering China came from Spain. These are not figures that would be expected of the ninth world economic power in its relations with the country that, barring the unexpected, is on its way to becoming the top economic power.
Our companies barely went abroad a quarter century ago and, logically, began by reach-ing out to what was closest, best known and easiest. In-deed, our large companies be-came multinational in Latin America, where we have com-parative advantages that we need to continue maximizing. China and Asia should not be seen as an alternative but as a complement and a diversifica-tion of risk. Today our compa-nies are finally looking toward China. In a couple of years China will become the world’s leading importer and is point-ing its economic modelin a new direction, moving from one based on investment and export to one based on con-sumption. The emergence of consumption in China in the coming years and decades will be one of the central chapters in the world’s economy. Presi-dent Hu Jintao said in Decem-ber 2012 that China expects its imports to be worth eight trillion dollars in the next five years. Companies capable of offering goods and services attractive to China will have enormous opportunities.
Spain-China economic rela-tions have taken on new dimen-
sions, such as the purchase of public debt and investment by the country that is not only the world’s factory but with its mountain of reserves is becom-ing the world’s banker. Tourism is obviously another of these dimensions and in a few years China will be the leading pro-vider of tourists. Now is the time to undertake major tourist pro-motion operations (like those being prepared by Tourespaña with FerránAdriá and the Real Madrid football club). The cur-rent figure for Chinese tourists, some 150,000 in 2012, is less than 0.2% of the total number of tourists coming to Spain. Tourism is therefore the great hope to be able to offset the enormous trade deficit, at least partially.
I estimate that, barring excep-tions, neither politicians nor the general public are aware of the true dimension of China’s reemergence. And this is true for politicians and the public in Europe. We need to double our efforts to enhance the presence of our businessesin China and Chinese businesses in Spain, on the basis of agreements be-tween the public and private sectors, without letting the dif-ficulties discourage us.
EDITORIAL ECONOMIC RELATIONS BETWEEN SPAIN AND CHINA
8
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
Albert Ferrari. Industrial Manager, SEDAL Group. Membre cofundador del Grup Xina
ACTIVITATS
Aquesta jornada pretenia donar llum i respostes a les inquietuds dels pro-fessionals i empreses per importar i exportar els seus productes a la Xina.
El tema va despertar molt d’interès fins el punt de superar els 80 assistents.
L’acte va començar amb la benvinguda i presen-tació de les activitats del GT-Xina per part de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Indus-trial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball Xina.
Posteriorment es va procedir a la presentació dels ponents de la jornada per part d’Albert Ferrari, director industrial de SEDAL, S.L i moderador de la jornada, per deixar finalment temps per un torn obert de paraula.
En primer lloc va intervenir Xavier Lluch, assessor extern del Port de Barcelona, que va destacar la importància de saber escollir adientment el tipus d’Incoterms a aplicar, tenint clar els riscos que re-alment podem assumir des de la distància i en tot el llarg de la operació, i en aquest sentit va sug-gerir evitar condicions CIF i escollir condicions FOB o equivalents. També va fer una exposició de l’activitat del port de Barcelona que no deixa de créixer any darrera any.
Posteriorment va intervenir Víctor Urruchi,de l’empresa AROLA expert en transitaris interna-cionals, que va exposar que en el flux Xina-Cata-lunya les transaccions són cada cop amb menys pes tot i que amb més quantitat d’operacions i sempre a favor de la Xina. També va fer una de-tallada exposició pel que fa a les necessitats a ni-
RESUM JORNADA 9 DE GENER 2013“REPTES PER IMPORTAR I EXPORTAR A LA XINA”
El proppassat 9 de gener va tenir lloc la jornada “Reptes per importar i ex-portar a Xina”, organitzada per la Comissió Política Industrial i Innovació
Tecnològica: GT Xina
vell documental, costos i evolució dels diferents processos tant en el procés d’importació com el d’exportació. Va quedar palès la importància de la selecció de l’operador transitari més adient i que el flux Xina-UE és encara dèbil i complex pel que fa a la informació disponible.
Finalment va intervenir Cristina Castillo, inves-tigadora associada de la càtedra de logística del Port de Barcelona al CEIBS (Xina), on va exposar el servei de suport que poden donar a les empre-ses que exporten a la Xina en els aspectes logístics i de SupplyChain i la informació que es troba a la nostra disposició a la web del CEIBS. Va desta-car la importància de tenir clar, com a premissa prèvia abans de qualsevol procés d’exportar a la Xina, què cal fer i preparar tant a nivell documen-tal com de certificacions. Va insistir en les parti-
cularitats d’aquest gran país fins el punt que la praxis a cada port és diferent.
El torn de paraula va oferir un interessant debat sobre diferents qüestions però va destacar les in-quietuds per les certificacions CCC i el paper del China Certification & Inspection Group en aquest procés.
Realment els temes dels ponents individualment podien donar per una sola jornada i no descartem poder-ho desenvolupar en properes jornades.
9
2013
10
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 1 2
6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 913 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 1620 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 2327 28 29 30 31 24 25 26 27 28
S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6
3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 1310 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 2017 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 2724 25 26 27 28 29 30 28 29 3031
S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 1
5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 812 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 1519 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 2226 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29
30
S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 1 2 3
7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 1014 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 1721 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 2428 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31
S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 58 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 1215 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 1922 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 2629 30 27 28 29 30 31
S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6 7
3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 1410 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 2117 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 2824 25 26 27 28 29 30 29 30 31
Chinese public holidays Working weekend Weekend Women's Day (normally it's half-working day holiday for women, but it is not a compulsory holiday)
Yearly Calendar 2013
February
AprilMarch
January
November
September
December
October
August
May
July
June
I
ON MB E I
O A
N
NSEUDNFL
O
DESTSDES
N
YESYI
OST
E
OTAOXUSU
S
UHGUTRID
E
CIENOPOI
C
AS.EFRN0
visit us onesixstudio.com
12
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
Clima per als negocis a la Xina 2013 Informe de la consultora InterChina sobre les expectatives per als nego-cis per al proper any, i que prediu un creixement econòmic sostin-gut però més lent, més fragmentat i amb més incertesa, així com un augment dels costos laborals.
Informació: Interchina Consulting
El Banc Mundial millora les perspec-tives de creixement d’Àsia el 2013El Banc Mundial ha elevat les seves estimacions de creixement econò-mic per al 2013 per a la Xina i els països en desenvolupament d’Àsia Oriental, amb la previsió que la re-gió es beneficiï de la demanda in-terna i d’una lleugera recuperació global. En concret la Xina creixerà 8,4% el 2013 impulsada per estímuls fiscals i projectes d’inversió.
Informació: CNN Expansión
El PIB de la Xina igualarà al dels Estats Units el 2020El producte interior brut (PIB) de la Xina arribarà a els 12,3 bilions d’euros el 2020, prop de la mida de l’economia dels Estats Units el 2012, segons una projecció econòmica oficial difosa per Xinhua. D’altra banda el ministeri de Comerç xinès ha assegurat que s’assolirà l’objec-tiu de créixer 7,5% aquest any.
Informació: CNN Expansión
Xina fabricarà el 2013 més cotxes que EuropaLa Xina, primer mercat automo-bilístic mundial, superarà durant aquest exercici per primer cop en la història el volum de producció de les fàbriques d’Europa. Es cal-cula que la Xina produirà uns 19,6 milions d’automòbils al país al llarg del 2013, i Europa uns 18,3 milions d’unitats.
Informació: The Financial Times
Xina promourà la indústria biotec-nològicaEl govern xinès prestarà més aten-ció al desenvolupament de la indús-tria biotecnològica per fer front als problemes relacionats amb el crei-xement de la població, la seguretat alimentària, la conservació energè-tica i la protecció mediambiental. La producció del sector augmentarà a un ritme mitjà anual de més del 20 per cent entre 2013 i 2015.
Informació: Roca Junyent
Informació: China Radio Internati-onal
Situació immobiliària a la Xina 2012 Actualització anual del BBVA Rese-arch sobre l’evolució recent, les po-lítiques i les perspectives del sector de la propietat residencial a la Xina. Aquesta anàlisi destaca la modera-ció de preus dels habitatges xinesos que es produeix des de 2011, tot i que encara queden bosses de so-brevaloració.
Informació: BBVA Research
Indra implanta a la Xina el seu segon simulador d’Airbus A320Indra ha lliurat a Beijing Capital Airlines el segon Simulador de Vol Complet (FFS) Airbus A320, després d’obtenir de l’Autoritat Aeronàutica Xina (CAAC) la certificació de ‘nivell D’, que acredita el màxim nivell de realisme possible. El nou simulador està situat a la ciutat de Sanya, a l’illa de Hainan
Informació: Finanzas
Xina manté la nota d’AA+ per a la qualificació creditíciaDagong Global, l’agència xinesa de qualificació creditícia, ha decidit mantenir la nota d’AA+ per a la qua-lificació creditícia a iuans de la Xina, i de AAA amb perspectiva estable
per a la qualificació creditícia en di-vises, indicant que els riscos finan-cers han disminuït i que l’economia xinesa té “clares perspectives de creixement” a mitjà i llarg termini.
Informació: China Internet Infor-mation Center
Xina es converteix en la primera potència eòlica i hidràulica del mónLa Xina s’ha convertit en el primer país del món per capacitat de gene-ració eòlica i hidràulica instal·lada, segons el Consell d’Electricitat de la Xina. La capacitat eòlica instal·lada de la Xina s’ha incrementat un 60% en la passada dècada, i la generació actual s’ha multiplicat per 118 res-pecte a la de fa deu anys.
Informació: Pueblo en Línea
ALTRES NOTÍCIES
Portal de la Càmara Europea de Co-merç a Xina.
http://www.europeanchamber.com.cn/en/home La web de la Càmara ofereix in-formació sobre les activitats que desenvolupen, un apartat de pu-blicacions, un newsletter i diver-sos serveis pels seus membres. Cal destacar l’informe anomenat “The Position Paper” que elaboren cada any i que proporciona informació procedent de les empreses europe-es que fan negocis a la Xina.
Més informació de l’informe “The Position Paper. 2012-2013”
http://www.europeanchamber.com.cn/en/chamber-publications
NOTÍCIESSELECCIÓ DEL BUTLLETÍ D’ECONOMIA DE CASA ÀSIA
13
Dinar de nadal enginyers corres-ponsals a la xina
El proppassat 28 de desembre va te-nir lloc una memorable jornada-di-nar a la seu dels EIC a Via Laietana de Barcelona amb la presencia del degà Sr. Joan Vallvè, del president de la Comissió de Política Indus-trial i Innovació Sr. Jordi Guix, del president de la Comissió de les Ad-ministracions publiques Sr. Miquel Subirachs i de 16 enginyers del GT-Xina, incloent part dels membres fundadors, que varen poder estar presents en l’acte aprofitant les va-cances nadalenques a Catalunya.
A banda de conèixer-nos millor tots plegats, donat que alguns no ens coneixíem personalment, el dinar va servir per poder incidir i sugge-rir aquelles activitats que poden ser útils pels enginyers que es troben treballant en aquest immens país que és la Xina a més dels que s’hi poguessin incorporar en el futur. Les aportacions varen ser molt va-luoses i seran desenvolupades en les properes reunions del grup per anar essent cada vegada més útils al col·lectiu en qüestió a la vegada que més participatius des de la Xina..El degà, Sr. Joan Vallvè, va manifes-tar que en els més de 150 anys de
l’AEIC, era el primer cop que s’orga-nitzava un acte d’aquest tipus i que havia de ser motiu d’orgull de tots els presents. Sens dubte que hi hau-rà nova trobada per l’any vinent a banda de les que es puguin organit-zar a la Xina com ja va ser el cas de Shanghai en el mes d’abril de 2012.En acabar es va fer la fotografia ad-junta a tots els presents a l’acte, com a record de l’efemèride.
ALTRES NOTÍCIES
14
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
INFORMACIÓ
15
I ARTICLES D’OPINIÓ
16
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
Afinals dels anys setanta Guandong va caure en gràcia per dos motius: per ser la regió més propera a Hong Kong i Ma-cau, i per trobar-se prou lluny de Beijing i
dels centres tradicionals de la vida política del règim com per ser utilitzada sense risc com a subjecte d’un experiment d’obertura econòmica que, després de més de vint anys d’èxit sense precedents, l’ha con-vertit en una de les províncies més riques (produeix el dotze per cent del rendiment econòmic del país), la major exportadora i importadora de béns , i la de major població, així com la regió amb la legislació més liberal de la República Popular de la Xina.
El seu cor, al delta del riu Perla, format entre altres per les ciutats de Guangzhou (la capital) i Shenzhen (la ciutat més pròspera), es concentra en tan sols quaranta mil quilòmetres quadrats (el 0.4 per cent del territori de la Xina) el 8.7 per cent del producte interior brut del país, pràcticament el 40 per cent del seu comerç, i el trenta per cent de les inversions de capital estranger.
Aquesta zona és avui dia un dels centres manu-facturers i econòmics més importants del món, però els seus orígens són extremadament humils.
Shenzhen, per exemple, era el 1987 una simple llo-garet de pescadors amb tot just trenta mil habitants vivint en una àrea de tres quilòmetres quadrats. Els informes del partit de l’època assenyalen que el subdesenvolupament era tan gran que no existia ni un sol semàfor en el lloc. Avui dia Shenzhen és la se-gona major ciutat de la província de Guangdong, és llar de més de deu milions de persones i s’estén per més de dos mil quilòmetres quadrats. El seu creixe-ment està lluny d’aturar-se. El juliol d’aquest any el servei d’intel·ligència de la revista The Economist la va identificar com una de les megalòpolis emer-gents del país. El govern està clarament maniobrant per a una eventual fusió amb Hong Kong després de la integració definitiva de la regió autònoma a l’estat xinès.
Tota la prosperitat de Shenzhen es deu, de fet, a la seva proximitat amb l’excolònia britànica. El po-litburó, liderat per Deng Xiaoping, va planificar l’obertura econòmica a consciència establint les primeres zones econòmiques especials en punts de contacte amb la Xina exterior: Shenzhen com a pont amb Hong Kong, Zhuhai amb Macau, Shantou amb les comunitats xineses a l’estranger (com font tradicional d’immigració) i Xiamen amb Taiwan.
XINA PROVÍNCIA A PROVÍNCIA: GUANGDONG
Enric G. Torrents. Escriptor i empresari, FOC Group
17
Hainan, província de la qual vaig tractar en l’arti-cle anterior, va ser establerta zona econòmica es-pecial tant per la seva proximitat amb Hong Kong i Macau, com per ser també el lloc d’origen de la major part de les comunitats xineses de països veïns del sud est asiàtic, com Singapur, Tailàndia, Vietnam i Filipines. Cal afegir una altra dada més, i és el fet que Hainan va ser part integral de la pro-víncia de Guangdong fins a 1988, data en què es van establir les primeres zones econòmiques es-pecials. Els vincles històrics entre totes les regions esmentades són profunds i es remunten a segles d’història, massa complexos com per ser tractats en aquesta sèrie articles.
Cal assenyalar, però, que van ser les renaixents relacions amb les comunitats xineses a la diàspo-ra què van rellançar el país amb un ímpetu sense paral·lel durant els primers anys de l’obertura, com un ressort alliberat de sobte després després de dècades d’un ostracisme auto-imposat pel rè-gim de Mao Zedong.
La missió encarregada a les zones econòmiques especials va ser múltiple, però abans que res se’ls va encarregar exercir el rol d’intermediari entre el món exterior i la resta del país, encara d’esquena a l’economia global. Se’ls va ordenar crear enlla-ços en ambdues direccions, cap a fora i cap a dins, per trasplantar a la resta de regions de la Xina les tecnologies que poguessin assimilar, reinvertir els capitals rebuts en altres regions, i liderar així la marxa del país cap al desenvolupament d’una economia més pròspera.
“tota la Xina desenvolupada s’enfron-ta avui al final d’un període de la seva història recent. Afortunadament bona part dels seus governants van ser cons-cients des d’un principi que el model de creixement basat en l’ús intensiu de capital humà no qualificat no era sos-tenible a mitjà i llarg termini”
La classificació d’aquesta operació com un ro-tund èxit es deu molt més que a fredes xifres i estadístiques macroeconòmiques. Segons els barems del Banc Mundial, els nivells de pobresa al país han caigut des del vuitanta-cinc per cent de la població a principis dels anys vuitanta, a menys del quinze per cent en aquests moments, essent l’objectiu declarat del govern l’eradicació completa d’aquesta xacra en el curs de les pròxi-mes dècades.
De totes les zones econòmiques especials Shenzhen va ser, des del principi, la més activa i dinàmica. Totes van gaudir de llibertat de movi-ment polític per implementar reformes, però va ser aquesta la que va apostar amb més força per la innovació i la tecnologia, la creació d’una cultu-ra de millora contínua, i la que va saber aprofitar millor l’establiment d’indústries manufactureres estrangeres per “aprendre creant”.
Són justament aquestes qualitats les úniques que ara li serveixen per encarar amb garanties una nova etapa en el seu desenvolupament. No només van aprofitar l’oportunitat que suposava poder oferir condicions preferents i mà d’obra extremadament barata (procedent del camp i altres regions) per atreure capital estranger, assi-milar tècniques noves i crear ocupació, sinó que van crear també un entramat empresarial propi amb un fort component de alta tecnologia. Em-preses locals com Huawei (la major companyia de telecomunicacions del món, amb una planti-lla de més de cent quaranta mil persones -amb pràcticament la meitat dedicades a investigació i desenvolupament-), ZTE (el quart major produc-tor de telèfons mòbils del món) i Great Wall Com-puter Group, són exponents clars d’aquest poder.
“una crisi generalitzada de lideratge podria posar fi a la carrera per al des-envolupament iniciada amb tant èxit, fins i tot de manera més decisiva que la corrupció i l’hermetisme polític, la manca de llibertats i d’un estament ju-dicial autònom, creïble i eficaç”
Ja el 1998 les indústries d’alta tecnologia suposa-ven un quaranta per cent de la producció indus-trial de la ciutat, reflex innegable del vehement i confés desig d’avançar a un estadi de desenvolu-pament basat en l’ús intensiu dels mitjans tecno-lògics per guanyar competitivitat, cap a una eco-nomia posicionada en la part alta de l’escala de producció, aportant el més alt valor afegit possi-ble. Per il·lustrar encara més aquesta situació, per aquestes dates Shenzhen sola produïa ja més del setanta per cent de les pantalles de cristall líquid usades al món, el trenta-tres per cent dels telè-fons sense fil, el trenta per cent dels ordinadors i el vuitanta per cent dels disquets.
Tota la Xina desenvolupada s’enfronta avui al fi-nal d’un període de la seva història recent. Afor-tunadament bona part dels seus governants van
18
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
ser conscients des d’un principi que el model de creixement basat en l’ús intensiu de capital humà no qualificat no era sostenible a mitjà i llarg ter-mini. La transició, però, no és un procés senzill. La reestructuració econòmica pot fàcilment des-carrilar en molts punts, o fins i tot col·lapsar es-trepitosament.
La desocupació, un fenomen desconegut durant anys, està començant a deixar-se notar en totes les ciutats que, com Shenzhen, atragueren du-rant anys quantitats ingents de nous treballadors. Molts, davant el tancament de les seves empre-ses i la manca d’oportunitats, estan tornant a les seves províncies o regions d’origen, acabant així una altra línia de transferència de riquesa de la Xina d’avantguarda econòmica i la Xina pobra. L’any dos mil vuit, per exemple, els efectes de la crisi econòmica global van suposar el tancament d’aproximadament cinquanta mil empreses a Shenzhen, amb al voltant de trenta milions de persones afectades directa o indirectament. Totes les fàbriques i indústries que en el seu dia es van aprofitar d’una situació que els permetia mante-nir costos extremadament baixos, es troben da-vant la encruada de relocalitzar (o bé a altres paï-sos amb salaris més baixos i moneda menys forta, o bé a l’interior del país, on els sous són encara extremadament baixos), actualitzar i avançar a nivells superiors de producció qualificada, o bé tancar.
La relocalització d’empreses suposa un avanç en onades de la riquesa, que deixa però cert buit en les zones on s’origina el moviment. Per als que el procés tan just comença, és el principi d’una història cíclica com la iniciada a la vila de pesca-dors de Shenzhen vint anys enrere. Per aquells en l’altre extrem, és el principi d’una etapa en què l’educació i la creativitat són els seus recursos més eficaços, sinó els únics, per fer-se un lloc en una lliga econòmica superior.
Hong Kong mateix va perdre en el seu mo-ment la part més baixa de la seva indústria cap Shenzhen. Dues dècades més tard, amb les di-ferències degudes i el desfasament que encara existeix entre ambdues regions, les seves econo-mies han o estan experimentat processos simi-lars, i comencen a tractar-se d’igual a igual. Una altra zona econòmica especial de Guangdong aparellada amb la seva respectiva zona adminis-trativa especial, Hengqin i Macau, estan comen-çant també a parlar-se de tu a tu, maniobrant cada vegada més decididament cap a un procés de profunda integració.
Aquests moviments es fan manifestos en projec-tes com, per exemple, la construcció i adminis-tració conjunta d’una gran àrea dedicada a edu-cació, logística, conferències, congressos i altres usos -en el cas de l’antiga colònia portuguesa i Hengqin-. O en el desenvolupament d’una àrea dedicada a l’investigació i la tecnologia en el meandre del riu de Shenzhen -en el cas de Hong Kong i aquesta ciutat-. En aquest cas ambdues ciutats, a més, han fet públics en paral·lel els seus plans de desenvolupament per al dos mil trenta, amb objectius comuns.
“a més de tot tipus de productes al món, Guangdong és també exportado-ra a la resta de la Xina d’un model de govern liberal construït durant el seu procés d’experimentació per a l’ober-tura econòmica”
Les zones especials van ser l’embrió d’una nova Xina. Des 2001, però, -en ser admès el país a l’Or-ganització Mundial del Comerç- l’excepció es va convertir en la norma. Les prebendes que un dia van gaudir, incloent una injecció constant d’in-versions en infraestructures per part del govern central i corporacions foranes, així com la seva singularitat i relaxació de l’autoritat central, es van generalitzar, i suposen ara, com a màxim, un avantatge marginal. Tot això és positiu, i suposa la reafirmació del procés iniciat. Com a conse-qüència, moltes altres regions i ciutats han vist també créixer les seves economies de manera espectacular en els últims temps.Algunes, com Guangzhou -la tercera ciutat més gran de la Xina, la major al sud del país, i curi-osament declarada ciutat amiga de Barcelona des de 2003-, tenen una tradició comercial que es remunta molt més enrere que l’obertura eco-nòmica. Més coneguda com Canton en alguns països, Guangzhou és seu de la més important fira de comerç internacional de la Xina inaugu-rada el 1957. La capital està també expandint ràpidament, si s’escau en procés d’integració amb la veïna ciutat de Foshan, amb més de set milions d’habitants en la seva prefectura. Juntes acumularien aproximadament vint milions de persones en un dels majors centres econòmics d’Àsia. Plans futurs d’integració a major escala en la totalitat del delta del riu Perla -incloent Pa-nyu, Dongguan, Huizhou, Zhongshan, Chencun, Nanhai, Shunde, Jiangmen i fins i tot Shenzhen i Hong Kong- han estat desmentits pel govern. Les ciutats de la regió estan, en qualsevol cas, altament interconnectades per autopistes, vies
19
fèrries i altres infraestructures de transport i co-municacions.
La sostenibilitat del desenvolupament de la regió i del país passen per l’habilitat de coordinar les seves ciutats i regions com peces perfectament greixades d’una maquinària amb objectius clars i definits, plans traçats amb sentit i la capacitat de marcar un rumb i seguir-lo a llarg termini. És important que totes les regions segueixin actu-ant d’acord un pla major, orquestrades.
Fins a quin punt el partit comunista de la Xina està preparat i gaudeix de la vitalitat, capacitat d’adaptació i suport suficient per seguir condu-int el país de manera efectiva en aquestes noves circumstàncies és una incògnita encara per re-soldre. Probablement els models posats en pràc-tica en altres països no siguin tampoc els ade-quats per governar a pràcticament dos bilions d’éssers humans cap a un futur més pròsper.
Una crisi generalitzada de lideratge podria posar fi a la carrera per al desenvolupament iniciada amb tant èxit, fins i tot de manera més decisiva que la corrupció i l’hermetisme polític, la manca de llibertats i d’un estament judicial autònom, creïble i eficaç. El partit se sap perdut si el des-content social creix, ja sigui per les pressions dels desclassats que no gaudeixen dels beneficis del progrés econòmic experimentat pel país, o bé per les majors exigències d’una classe mitja-na i alta cada dia més pròspera i occidentalitza-da . És per això que a més de tot tipus de produc-tes al món, Guangdong és també exportadora a la resta de la Xina d’un model de govern liberal -personificat en la figura de Wang Yang, cap pro-vincial del partit i membre del politburó-, cons-truït durant el seu procés d’experimentació per a l’obertura econòmica.
A diferència de models conservadors de tall maoista, el model de Guangdong concedeix un major pes a la societat civil, al tercer sector, als sindicats de treballadors i a les forces del mercat lliure per protegir i promoure el benestar soci-al. El paper de les zones econòmiques especials serà d’ara endavant, i cada vegada de manera més evident, el de zones polítiques especials, actuant com laboratoris de prova per a la crea-ció de nous models de govern i possibles vies de democratització, abans de la seva aplicació en la resta de ciutats i regions del país.
Sigui el que sigui el que passi en el futur, Guangdong és i serà una de les províncies més
vibrants del gegant asiàtic, un dels punts als quals la comunitat internacional hauria de pres-tar més atenció, i una de les destinacions més atractives per a tots aquells professionals i em-presaris interessats en establir noves relacions comercials amb la Xina, especialment en el sec-tor serveis i l’alta tecnologia.
DADES SOBRE LA PROVÍNCIA:
Població: 104.305.000 (creixement del 70% des de 1997) Territori: 178.000 km2 Densitat de població: 536 / km2 Capital: Guangzhou
Principals sectors econòmics: terciari (46%) secundari (49%), primari (5%), dades del 2009. Objectius: 50% sector terciari, 20% manufactu-res alta tecnologia el 2015
Salaris: Salari mínim d’un treballador a temps complet: 1,320 RMB / mes (increment del 65% des de 2009) Salari mitjà interprofessional: 2,729 RMB / mes
Renda per capità: 50,295 RMB el 2011 (incre-ment del 500% des del 1997, del 200% des de 2005)
Producte interior brut: PIB 2011: 5’30 tril·lions de RMB (creixement del 1.666% des de 1980, 10% des de 2010 - del qual el sector secundari contribuir un 11’3% més que el 2010, terciari 9’5%) Creixement actual: (PIB 2011-12): 10%
Balança comercial: Total: 9.100 milions de dòlars el 2011 Exportacions: 5.300 milions de dòlars el 2010 Importacions: 3.800 milions de dòlars el 2010
Inversió directa estrangera: 3.824 bilions de dòlars el 2011, (increment anual del 67%), 786 nous projectes aprovats (increment del 20% des 2010)
Majors companyies: Suning, Wuliangye, Vanke, Ping an Insurance, Xina Merchants Bank, Xina Merchants Securities Co, Huawei i ZTE Corpo-ration.
Aquest article correspon a la sèrie Xina, provín-cia a província, de la qual és el segon lliura-ment. Per a qualsevol observació o comentari si us plau no dubteu en escriure a:
20
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
20
Durant els últims 30 anys la població a la Xina ha crescut en més d’un 30%, pas-sant dels gairebé mil milions de perso-nes del 1978 als més de mil tres-cents
milions actuals (el que representa pràcticament un 20% de la població mundial). Al mateix temps, la continua migració de la població rural cap a les grans ciutats ha comportat que actualment al vol-tant del 50% de la població xinesa visqui en zones urbanes, mentre que es pronostica que més de 1.000 milions de persones ho faran al 2030. Aques-tes dades ens fan entendre la magnitud de les ne-cessitats xineses en quant a habitatge i, alhora, ens donen una idea de la importància de incloure cri-teris sostenibles per tal d’establir un sector cons-tructiu més respectuós amb el medi ambient.
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A LA XINA
La superfície en construcció no ha deixat d’incre-mentar-se durant els últims anys, arribant fins a més de 8.000 milions de metres quadrats en cons-trucció durant el 2011. Aquest fenomen, junta-
ment amb el fort comportament especulatiu del mercat, ha preocupat enormement al govern, que veu com el seu país corre el risc de patir una greu bombolla immobiliària. En aquest sentit s’han adoptat mesures per tal de racionalitzar la oferta d’habitatges i intentar frenar l’escalada de preus, com per exemple establir requisits més estrictes per accedir a crèdits bancaris o suspendre els crè-dits a aquelles persones que ja en disposen d’un.
Paral·lelament als riscos de caire econòmic que comporta aquest agegantat moviment urbanístic, les conseqüències mediambientals són múltiples. La construcció comporta la reducció del sòl dispo-nible per a usos agrícoles o forestals (tant degut al propi edifici com a les infraestructures necessàri-es associades); el consum d’ingents quantitats de recursos com aigua, energia o materials de cons-trucció (s’estima que durant el 2011 la Xina va consumir el 46% de la producció mundial d’acer); i per últim la emissió de importants quantitats de contaminants, ja sigui durant la fase de construc-ció com durant la fase d’ús de l’edifici.
SOS TENIBILITAT A LA XINA (I I) CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE
Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects
Evolució de la superfície en construcció a nivell nacional
[Font: National Bureau of Statistics of China]
21
Fins ara el model de construcció ha prioritzat ma-ximitzar el benefici amb un temps de construc-ció mínim, fet que ha compromès seriosament la qualitat de la construcció. Així, es constata que la vida mitjana dels edificis a la Xina és sensible-ment inferior a les de Europa o els EUA. Cada dia que passa es fa més evident que davant les actu-als magnituds de creixement poblacional, desen-volupament urbanístic i limitació de recursos, la Xina s’ha de plantejar un nou model de construc-ció que fomenti un creixement més moderat, efi-cient i respectuós amb el medi ambient.
El XIIè Pla Quinquennal estableix prioritats per millorar l’eficiència energètica a l’edifica-ció i per arribar a l’objectiu nacional de reduir la intensitat energètica en un 16% fins al 2015. Algunes d’aquestes mesures inclouen fomen-tar el compliment de codis nacionals per a l’ús energètic en l’edificació, la implementació de programes de gestió energètica en edificis d’oficines i grans instal·lacions comercials i la promoció d’instal·lacions energèticament efici-ents, com xarxes de calor al nord del país, sis-temes d’il·luminació eficient o producció inte-grada de renovables. En aquest marc d’acció es van aprovar durant el 2010 les primeres ajudes per Empreses de Serveis Energètics (ESEs), tot i que aquest mercat no té encara un impacte sig-nificatiu.
CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE
És en aquest context en el que la construcció sostenible i les certificacions mediambientals
comencen a ocupar un lloc destacat en el mercat xinès. A dia d’avui, la demanda d’edificis sensibi-litzats amb el medi ambient sol estar protagonit-zada per part d’un creixent nombre d’empreses que han incorporat polítiques ambientals inter-nes en el seu model de negoci o que senzillament hi veuen un potencial estalvi econòmic.
El fet d’aplicar criteris de sostenibilitat, i especi-alment el fet de certificar-ho mitjançant alguns dels sistemes disponibles, comporta nombro-sos beneficis. En primer lloc es redueixen els costos de operació de l’edifici degut a l’estalvi en els consums d’aigua i energia; es fomenta el consum de materials d’origen local i es redueix la quantitat de residus que finalment acaben als abocadors; es redueix l’emissió de gasos cau-sants de l’efecte hivernacle; es fomenta un am-bient més saludable a l’interior dels edificis, el qual s’ha comprovat que repercuteix positiva-ment en el rendiment dels treballadors; i final-ment, el promotor o propietari obté un reconei-xement públic per l’esforç que ha dut a terme, la qual cosa sol anar associada a un increment del valor econòmic de l’edifici.
A la Xina s’implementen bàsicament tres siste-mes de certificació: el LEED americà, el 3 Star System xinès i el BEAM a l’àrea de Hong Kong. Tots ells són voluntaris i es basen en metodolo-gies d’anàlisi molt similars que avaluen l’edifici segons categories que es ponderen d’acord amb el seu impacte. A la taula següent es poden veure les principals categories d’anàlisi, que són molt similars per als 3 sistemes:
CATEGORIA OBJECTIU
PARCEL·LA Minimitzar l’impacte de l’edifici en els ecosistemes i recursos aquàtics.
AIGUA Reduir el consum d’aigua potable.
ENERGIA I ATMOSFERAMillorar l’eficiència energètica de les instal·lacions i reduir les emis-
sions.
MATERIALSUtilitzar materials de construcció sostenibles i reduir la generació de
residus.
QUALITAT AIRE INTERIOR Millorar la qualitat de l’aire i il·luminació per als usuaris.
INNOVACIÓ Ús de tecnologies innovadores.
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
22
El resultat final es representa amb l’obtenció d’un nivell determinat (com una nota) que només pot estar expedit per una organització acreditada.El sistema britànic BREEAM (Building Research Establishment’s Environmental Assessment Met-hod) també compta amb alguns edificis registrats a la Xina, tot i que la seva implantació és encara molt minoritària.
LEED®, LEADERSHIP IN ENERGY AND ENVI-RONMENTAL DESIGN
El sistema LEED va ser desenvolupat el 1998 pel US Green Building Council (USGBC) i és actu-alment la certificació més reconeguda a nivell mundial. Aquesta organització sense ànim de lucre ha desenvolupat un ampli ventall de sis-temes de classificació per adaptar-se a tot tipus d’edificis i fins i tot a nivell de desenvolupaments urbanístics. Es poden certificar edificis de nova construcció o rehabilitacions, edificis existents, edificis comercials, escoles, cases o barris sen-cers, entre d’altres. Per tal d’aconseguir la certi-ficació, s’han de complir certs prerequisits i un mínim de crèdits en el conjunt de les categories. Segons el nombre de crèdits obtinguts el nivell de la certificació és, de menys a més puntuació: Cer-tificat, Plata, Or i Platí.
La Xina és actualment el segon país amb més edificis LEED, només per darrere dels EUA i amb més de 1.000 propietats registrades. Els sistemes més comuns emprats són el New Construction i el Core & Shell, que certifiquen edificis de nova construcció i edificis sense un ús futur específic respectivament. Sovint aquest últim sistema es combina amb la certificació xi-nesa 3 Star System.
HK- BEAM®, HONG KONG - BUILDING ENVI-RONMENTAL ASSESSMENT METHOD
El BEAM va ser introduït a Hong Kong el 1996 per la BEAM Society (organització no governamental) i compta amb el suport del HK Green Building Council. Molt similar al LEED, cobreix la certi-ficació de tot tipus d’edificis nous i existents, ja siguin oficines, residencials, escoles, hospitals o complexes sencers. Atenent als resultants de la certificació, l’edifici rep les etiquetes de Bronze, Plata, Or o bé Platí.
Al maig de 2012, el BEAM comptava amb 230 edi-ficis emblemàtics i més de 50.000 unitats residen-cials certificades, essent el 75% del total d’edifi-cis avaluats de propietat pública. Els interessos de BEAM es dirigeixen també ara a la veïna Xina continental, on ja s’han certificat edificis tant a Shanghai com Shenzhen.
3 STAR SYSTEM
Aquest sistema de certificació vas ser desenvo-lupat pel Ministry of Housing and Urban-Rural Development (MOHURD) el 2006. Aquest mi-nisteri és el responsable de regular el sector de l’edificació i supervisa la construcció i l’apli-cació de normativa nivell local mitjançant co-missions provincials. Addicionalment, dispo-sa també d’instituts d’investigació per donar suport i assistència tècnica a la indústria de la construcció.
El sistema compta amb dos tipus classificaci-ons, una per a edificis residencials i una per a edificis públics, on s’analitzen diferents cate-gories en les que s’ha d’obtenir un mínim de
Evolució del nombre de nous registres per a certificacions LEED a Xina.
[Font: US Green Building Council]
23
Pearl River Tower, Guangzhou. Compta amb el nivell màxim de certificació LEED (platí) i,
entre d’altres estratègies d’eficiència energètica, disposa de quatre aerogeneradors per generar
part de l’energia que consumeix
punts. Tot i que aquest sistema està basat en el LEED, la certificació per edificis de nova cons-trucció incorpora també l’avaluació en l’opera-ció de l’edifici, per la qual cosa la certificació només es pot obtenir al cap d’un any d’estar l’edifici en funcionament. Hi ha la possibilitat d’obtenir una precertificació en fase de disseny si aquest compleix uns requisits mínims, la qual cosa serveix als promotors com a eina de màrqueting per atraure inversors i potencials ocupants. Pel mateix motiu, alguns edificis ob-tenen primer la certificació LEED Core & Shell i un cop en funcionament sol·liciten el 3 Star System, obtenint així una doble certificació.
Els nivells que es poden obtenir en la certifi-cació s’estableixen per nombre d’estrelles, des d’una fins a tres. El nivell d’una i de dues estre-lles el poden atorgar els organismes provincials autoritzats (instituts de recerca o universitats), mentre que la màxima qualificació només es pot obtenir amb prèvia supervisió directa del ministeri.
24
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
Bank of China, Hong Kong. Disposa de la certificació BEAM
per edificis existents amb la màxima qualificació (platí).
24
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
25
World Expo Center, Shanghai. L’edifici World Expo Center, de
l’exposició mundial 2010 de Shanghai va obtenir tres estrelles
en el 3 Star System.
LA GESTIÓ DEL AIGUA A TAIWAN
Lluís Sala. Biòleg especialitzat en regeneració d’aigües i gestió sostenible dels recursos hí-drics. Editor del blog Sinalunya (http://sinalunya.com)
En tant que coneixedor dels temes de regeneració i reutilització d’aigües ur-banes per la meva experiència profes-sional durant dues dècades, l’agost del
2009 vaig rebre una invitació per anar el mes següent a donar una conferència a la National Taipei University of Technology deTaiwan, en el marc d’unes jornades dedicades a aquest tema. Des d’aleshores he tingut ocasió de tornar dues vegades més a Taiwan i de fer-hi unes altres tres xerrades, una a la National Taiwan Univer-sity (2010) i dues a la Chaoyang University of Technology de Taichung (2010 i 2012). A banda del coneixement directe que s’ha anat derivant
del contacte amb gent de l’àmbit universitari taiwanès relacionat amb el tractament i la gestió dels recursos hídrics, ja en la primera visita l’any 2009 vaig poder assistir a una reunió amb tèc-nics de l’Agència de Recursos Hídrics de Taiwan, en la qual van explicar els principals condicio-nants de la política hidràulica del país.
Una de les coses que més em va sorprendre va ser el saber que Taiwan té la segona major plu-viometria mitjana d’entre totes les dels països del món (2.510 mm/any). Em vaig preguntar que com era que el reciclatge de l’aigua podia interessar a un país amb un règim pluviomètric
26
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
tan generós, perquè a priori caldria esperar que a Taiwan l’abundància d’aigua caiguda del cel hauria de ser suficient com per garantir un sub-ministrament adequat amb el qual atendre les diverses demandes. Igual que passa en el nos-tre país, l’agricultura s’emporta la major part de l’aigua disponible i representa el 70% de la demanda total (12.400 hm3/any), mentre que la indústria en consumeix el 20% (3.500 hm3/any) i l’abastament urbà el 10% restant (1.700 hm3/any per a 23 milions d’habitants). No obstant, la realitat sempre és més complexa del que sem-bla i en aquests moments a Taiwan el govern i l’Environment and Development Foundation estan treballant activament per desenvolupar un pla nacional de reutilització industrial de l’aigua, amb l’objectiu d’assegurar el subminis-trament a un sector clau per a l’economia del país, especialment el seu sector de fabricació de semiconductors.
Però si Taiwan té un règim de pluges tan generós, la pregunta és, per què es necessita regenerar i reutilitzar l’aigua? La resposta tampoc és senzilla i són diversos els factors que incideixen i con-dicionen la política hidràulica d’aquest país. Per una banda tenim la relativa escassedat d’embas-saments (capacitat total, 3.500 hm3, davant dels 55.340 hm3 d’Espanya), que és deguda a dues
raons principals: els forts pendents dels rius tai-wanesos i la ubicació de la illa en una zona de gran intensitat sísmica, seguint la línia que co-mença al Japó i arriba fins les Filipines. Taiwan és una illa llarga i estreta amb una serralada central amb pics de fins quasi 4.000 metres de altitud, la qual cosa fa que els pendents dels rius siguin realment pronunciats (Figura 1). En l’èpo-ca monsònica els rius arrosseguen gran quanti-tat de sediments, alguns de mida important, que omplirien els embassaments en un breu període de temps. Alhora, el risc de trencament dels em-bassaments durant els terratrèmols no faria altra cosa que empitjorar les possibles conseqüències sobre la població, por la qual cosa és un tipus d’infraestructura de limitada implantació. Les principals fonts d’aigua de Taiwan són la cap-tació directa en rius, que s’estima en uns 8.700 hm3/any, majoritàriament per a rec agrícola, i l’explotació dels aqüífers de les planes al·luvials costaneres, dels quals s’extreuen anualment uns 5.400 hm3/any i amb els quals s’abasteix a la in-dústria i a les ciutats.
L’elevada densitat de població del país (642 ha-bitants per km2), molt concentrada en la seva costa oest, juntament amb la demanda d’aigua per a usos industrials fan que en aquesta zona els recursos per càpita disponibles no siguin
molt generosos. I si a tot això li afegim que el 80% de la pluja anual cau entre maig i octubre, ens n’adonarem de com és d’important que les pluges arribin puntualment a la següent prima-vera. Davant d’aquest panorama, les autoritats han escollit desenvolupar un pla de reutilització d’aigües urbanes per ajudar a cobrir las deman-des industrials i, especialment, per assegurar el subministrament d’aigua a un sector tan estra-tègic per al país.
Davant d’aquesta situació, i malgrat les dificul-tats inherents de treballar en mercats tan allu-nyats i desconeguts com aquest, les empreses catalanes del sector de l’aigua poden aportar tecnologia, però sobretot know-how, al món del tractament i la gestió de l’aigua a Taiwan. La
feina realitzada a Catalunya en el camp de la re-generació i reutilització de les aigües depurades té ja quasi 25 anys d’experiència i són diversos els projectes que s’han executat sota l’empara de diverses administracions (l’Agència Catala-na de l’Aigua, el Consorci Costa Brava i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres) o bé ja directament en el camp industrial, la qual cosa permet aplicar aquestes experiències en d’altres indrets del món que inicien ara aquest camí o que es troben amb necessitats similars. Les empreses consultores, enginyeries i cons-tructores que han treballat en aquesta mena de projectes poden tenir noves oportunitats en països com Taiwan, on l’ús intensiu de l’aigua requereix cada cop més el seu correcte tracta-ment i posterior reciclatge.
Figura 1. Comparativa dels pendents dels rius taiwanesos (Dajia, Zhuoshui i Tamsui) amb altres rius del món
(Font: http://www.wra.gov.tw/public/Data/100profile/img/p2-2-s.jpg).
C/ Moià 1, 2º | E-08006 BARCELONA
Especialistes en fiscalitat internacionalC
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
faldo_firma_PRINT.pdf 1 07/09/2012 11:31:18
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
VIURE I TREBALLAR A LA XINA
28
29
Desprès d una hora i mitja d’es-pera a l’avió, sense moure’ns (per raons de control aeri) i de dues hores de vol, arribo a un aeroport petit en una ciutat del centre de la Xina. A l’aeroport m’espera el xofer del distribui-dor qui abans de saludar-me, i com si es tractes d’una pel.lícula de James Bond em dona el seu mòbil...
- “Director Peijie (és el meu nom xinés per Pagès). Perdo-na que no t’hagi pogut venir a buscar a l’aeroport, però hem tingut algunes complicacions al projecte i estem aquí solu-cionant-ho tot. El petit Wang (el nom del xofer) et portara cap aquí, no et preocupis que quan arribis estarà tot resolt... No hi ha cap problema, això ho tenim al sac...”
- “D’acord doncs, fins ara...”
En principi anava a una visita de cortesia per un projecte d’un hotel de 5 estrelles que el cap de vendes m’havia dit que teníem a la butxaca. Be, sembla que hi haurà imprevistos, com sempre... Pujo al cotxe amb el petit Wang, el xofer, i anem cap al projecte.
El xofer té clarament ganes de conversa, deu ser el primer cop que esta a soles amb un estranger...
- “Director Peijie, veig que par-la molt bé el xinès, que fa molt temps que és a la Xina?”- “Sí, sí,... ja fa mes de sis anys”.- “Director Peijie li puc fer una pregunta?”- “És clar que sí, tantes com vulgui”
- “Vostès ,els espanyols mengen pa en comptes d’arròs, oi que si?”- “Sí, per nosaltres l’acompanya-ment al menjar és el pa”.- “Com us podeu atipar men-jant pa? Jo per molt que mengi pa em queda la panxa buida... Si no menjo un bol d’arròs no em quedo tip...”És una pregunta molt típica i ja tinc una resposta “estàndard”.- “Bé, el pa que mengem a Eu-ropa no és tan tou com el de la Xina i és més consistent... De totes maneres això del menjar és una qüestió de costums...”- “Sí, sí, té raó, és una qüestió de costums.... Llavors a vostè li agrada el menjar Xines?”- “ Sí, el menjar xines és molt va-riat, m’agrada molt, sobretot les verdures. També és veritat que hi ha coses a les que no crec que
GUILLEM PAGÈS. Enginyer Industrial (Shanghai)RESPECTE, PACIÈNCIA I FLEXIBILITAT
30
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
m’acostumi mai com el menjar molt picant, o menjar peus de pollastre, medusa i coses així...”- “Ah, el picant no li agrada doncs... Quina llàstima perquè miri que n’és de bo...” - “La seva dona esta aquí a la Xina?”- “Sí, la meva dona i dos fills, vi-vim tots a Shanghai”-”Vostè és del Barça o del Ma-drid?”- “Del Barça”-“El futbol espanyol m’agrada molt, no em perdo ni un par-tit... El futbol xinès no val res! Els xinesos som bons als jocs de pilotes petites: el ping pong, el bàdminton,... Però amb els jocs d’equip no ens en sortim... Hi ha un refrany xinès que diu: “un xinès sol és com un drac, dos xi-nesos junts son com un cuc” …” (Els encanten els refranys...)
La conversa segueix durant una horeta i em fa preguntes molt típiques: en general el xinesos (sobretot els de l interior) tenen molta curiositat pels estrangers i les preguntes que fan la gent amb un nivell cultural baix son força inversemblants i curiosa-ment similars: “A Espanya, quin idioma parleu?”; “L’espanyol s’escriu igual que l’anglès?”; “Però les lletres, són les matei-xes?”; “I a prop d’on està Espa-nya?!; “I també feu servir iuans xinesos?!; “Que és millor Espa-nya o la Xina?”; “Podeu tenir mes d’un fill a Espanya?!; “El sistema de seguretat social esta molt bé a Europa ,oi?”; “L’escola també la paga el govern?”; “I si et que-des sense treball, et paguen!?”; “A Barcelona, també hi ha tantes cues de cotxes?”; “Quants quilò-metres quadrats té Espanya?”
Finalment sortim de l’autopista i arribem al project. El projecte, com és habitual a la Xina, des-taca molt en relació amb el seu entorn… Un projecte impres-sionant però típic per a la Xina.
El projecte inclou 1000 habi-tatges (en tres fases) i un edifici (que fa dos cops l’alçada de la torre Mapfre de Barcelona) que és l’hotel que ens ha portat fins aquí.
- “Hola director Peijie”, em diu el distribuïdor a l’hora que em sa-luda al baixar del cotxe. - “Hola director Zu, com ho te-nim això?”- “El president Xu vol negociar el preu amb tu, diu que no es fia de les condicions que li estem donant...”- “Però amb el descompte que havíem quedat, n’hi haurà prou?”-”Em temo que no… vinga anem, anem que el president Xu està esperant…”
Entrem en una caseta d’obra gran, a dins hi ha una taula de reunions enorme amb unes ca-dires enormes, tot és enorme…Desprès de les presentacions de les respectives empreses, de dues tasses de te i d’un parell d’anècdotes de l’últim viatge del president Xu a Europa, entrem en matèria:
- “Necessito per aquest hotel 450 wàters, 450 lavabos i 450 banye-res i les aixetes respectives...”- “Sí, miri. Per hotels d’aquest ni-vell i degut al volum del seu grup immobiliari, clarament tenim molt interès en treballar amb vostès a llarg terme, és per això que hem preparat unes condici-ons especials que són les que li presento al document següent”.- “A veure... aquest preu està per sobre del meu pressupost... és inacceptable, em temo que no podrem col·laborar...”, diu el pre-sident Xu deixant el document a sobre la taula.- “Home, si vol podem mirar de canviar per un model d’aixeta més econòmic, perquè les aixe-tes que han escollit són la gama més alta, són fabricades a Espa-
nya i s’han d’incloure els costos d’importació, de transport... “ - “No, no,... Jo vull aquests mo-dels, això no es pot variar i m’has de fer un bon descompte addi-cional sinó, no vull saber res de vosaltres...”
Al cap de dues hores de discutir els avantatges de l’aixeta que ha triat, de beure’ns dos litres de te i de marxar de la taula i tornar deu vegades, arribem a un com-promís molt raonable.
- “Director Peijie, quan obrim ha de venir a l’hotel un cap de set-mana a descansar, aquest serà el millor hotel de la ciutat”.- “Ja ho crec, moltes felicitats pel seu projecte. És realment impressionant i gràcies per la seva confiança”, li dic jo mentre estenc la mà per acomiadar-me.- “Espera, abans que marxeu, una cosa més, m’has d’assegurar que m’ho pots entregar tot demà passat perquè obrim l’hotel d aquí 37 dies”, em diu mentre em tornen a omplir la tassa de te... - “Ostres, ara miro quins nivells de estoc tenim, però dos dies és molt just...”- “Tenim estoc a la Xina de tot menys de les aixetes, les aixetes per avió tardaran dues setmanes i haurien d’assumir el cost del transport...”- “Dues setmanes no pot ser! m’ho heu d’entregar tot demà passat, em d’obrir d’aquí 37 dies i no ens podem retardar ni un dia !!!”
Desprès de tres hores de ne-gociació per una aixeta que en principi no es podia canviar de model sobre cap circumstància, acabem entregant una aixeta di-ferent a un preu diferent (man-tenint el descompte acordat) i entregant el producte a l’obra al cap de cinc dies (molt ràpid donat la localització remota del projecte). L’hotel sobre parcial-ment al cap de 60 dies...
31
Després graduar-me en Engi-nyeria Industrial per la Universi-tat de Navarra i treballar diversos anys a Alemanya i Barcelona, em vaig embarcar, a l’estiu del 2010, en què ha estat fins ara el major repte personal i professional de la meva vida: la direcció d’una fàbrica de productes mèdics, participada al 50% per dos socis espanyols i situada al polígon in-dustrial que el grup Mondragón té a Kunshan, província de Ji-angsu.
Deixant de banda les evidents diferències culturals, considero que el més difícil del meu pro-jecte ha estat compaginar dues realitats completament dife-rents: d’una banda, la realitat
espanyola del sector mèdic, sub-mergida en una autèntica bata-lla de preus i amb marges molt estrets i, l’altra, la realitat xinesa, en ple boom econòmic.
Preocupats pel seu futur i da-vant l’elevada inflació de preus que perceben en el seu dia a dia, els xinesos esperen incre-ments salarials anuals de, com a mínim, el 15%. En cas de no veure la seva demanda satisfe-ta, no dubten a canviar d’em-presa. Els treballadors directes ho tenen relativament fàcil. En moltes províncies xineses, in-closa la de Jiangsu, el govern incrementa el salari base al vol-tant d’un 20% anual, en el marc d’un pla estratègic per poten-
LEIRE MANCISIDOR. Enginyera Industrial (Shanghai)GENERAL MANAGER EN PLANTA PRODUCTIVA A KUNSHAN (SHANGHAI) OIARSO (GRUP MONDRAGÓN)
Versión original en castellano
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
ciar el consum intern del país. D’aquesta manera, el salari dels treballadors directes puja de manera automàtica, ja que sol estar referenciat al salari base. Els treballadors indirectes, el salari sol ser fix i independent del salari base, solen haver de recórrer a la negociació. Ho fan de manera directa i en els mo-ments més insospitats i, a dife-rència d’Europa, aspectes com el rendiment o els seus resultats professionals no els semblen tan rellevants com l’habitual “és que tot s’està tornant molt car” a l’hora de negociar.
Per a una fàbrica com la nostra, enfocada a la producció i expor-tació a Espanya de productes mèdics de baix cost i baix mar-ge, consolidar un equip de bons professionals xinesos és molt complicat en aquest context. Aquest ha estat, sens dubte, el meu major repte a la Xina: for-mar un equip de xinesos compe-tent i de confiança partint d’una situació inicial, a la meva arriba-da, una mica catastròfica.
Com a mètode per contrarestar el limitat pressupost salarial, ha estat necessari treballar du-rament en mètodes alternatius per tal de retenir les persones i formar un equip competitiu. Entre ells, nombroses activitats de “team building” i continus reconeixements dels èxits ob-tinguts. Els xinesos no estan acostumats a que se’ls recone-guin els mèrits ni se’ls donin les gràcies per ells, de manera que, quan això els passa, ho agra-eixen profundament. Recordo una ocasió en la qual un col-laborador em va confessar que mai abans li havien agraït res a nivell laboral. No obstant això, ara que veia que jo ho feia amb ell, pensava adoptar el mateix mètode amb els seus com-panys i subordinats. Em va cri-dar molt l’atenció que m’agraís l’haver mostrat aquesta nova possible manera de comuni-cació, cosa que per a nosal-tres resulta totalment evident. D’altra banda, i al contrari del que moltes vegades s’escolta, considero que els xinesos sí
valoren, al marge del salari, el treballar en un entorn de bon ambient laboral.
Ara que m’apropo la fi d’aquesta etapa (tinc previst traslladar-me a Hong Kong a mitjans del 2013 per cursar un MBA gràcies a una beca de La Caixa), estic conten-ta amb els progressos realitzats i l’equip consolidat. La seva esta-bilitat dependrà, en gran mesu-ra, de l’evolució dels costos a la Xina i de la capacitat d’adaptació del model de negoci de la fàbrica als nous temps. És probable que el model tradicional de fabricar a la Xina per exportar a Espanya deixi de ser rendible, almenys per a aquest tipus de productes, a curt-mig termini. No obstant això, hi ha innombrables mer-cats per al sector mèdic a tots els països asiàtics, sense oblidar, precisament, a la pròpia Xina. Espero que l’equip format i el coneixement acumulat servei-xin de base per expandir i diver-sificar el negoci comercialitzant els nostres productes en aquests països.
Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:
Cobertura integral del 100% dels riscos
THIS IS CHINA ! EL SEGELL DE L’EMPRESA, PODER ABSOLUT !!
És important que aquells que vulguin establir-se a la Xina recordin que una vegada constituïda una empresa amb totes les llicències, es rep de l’estat un segell, que a nivell operatiu serveix per validar totes les transaccions ofi-cials, signatures de contractes, etc. En resum, aquell que tingui el segell té el poder de l’empresa, i per tant ha d’estar en un lloc segur de persones amigues de l’aliè.Hi ha vegades que els gerents de les empreses es desplacen d’una ciutat a una altra amb el segell, només per signar un document. En això, la Xina segueix mantenint una burocràcia de les del segle passat.
THIS IS CHINA! PROPIETAT PRIVADA A LA XINA ? La propietat privada a la Xina, és un valor molt diferent del que tenim a occident. Evidentment en sortir del comunisme de Mao, a la Xina no existia propietat privada. L’obertura del país cap a occident, començada per Den Xiaoping fa més de 30 anys, va ser provocant que l’economia fos cada vegada més capitalista encara que el sistema polític seguís sent de partit únic.Era evident que un capitalisme ferot-ge com el xinès, no podia basar-se en l’absència total de propietat, ja que el sector immobiliari ho demanava amb urgència. El sistema escollit ha
33
TH
IS I
S X
INA
estat el de concessions, inicialment van ser per pocs anys, però poc a poc han estat sent augmentades fins ac-tualment que se situen en els 70 anys per a habitatges.La nova llei del 2007 estableix la protecció de la propietat privada, però diferència la rural de la ur-bana. Si bé la terra segueix sent de l’Estat, aquesta pot ser usdefruitada durant setanta anys, el que planteja el dubte sobre el futur dels habitat-ges urbanes transcorregut aquest termini. Com encertadament asse-nyala Patrick A. Randolph, asses-sor del govern xinès, estem davant d’una llei que permet “jugar amb les joguines fins que l’Estat decideixi endur-se-les”.La nova llei protegeix per igual la propietat privada i la pública. Dota, a més, als propietaris d’ha-bitatges de recursos processals per defensar-se dels abusos dels cons-tructors. La terra rural manté el seu caràcter col·lectiu, el que impossi-bilita als seus posseïdors adquirir títols privats de propietat o gravar amb hipoteques. Aquestes res-triccions evitaran que milions de camperols venguin les seves terres a preus irrisoris a inversors sense escrúpols, situació que era vista pel
govern com una amenaça a aquest desenvolupament harmònic que ha estat, fins al dia d’avui, el seu estendard.Per als xinesos aquesta és una bona solució, i de fet la cultura és molt semblant a l’Espanyola dels anys de bonança, una parella acabada de ca-sar, sol comprar-se el pis i no llogar, hi ha la necessitat de propietat.
THIS IS CHINA ! DUES COLLI-TES D’ARRÒS
Una cosa que em va sorprendre molt el primer estiu a Xina (Guandong province) és que un dia em vaig tro-bar que no podia accedir a les ofici-nes per la porta principal doncs havi-en barrat el pas amb una escampada al carrer d’alguna cosa que em recor-dava al pinso per ocells.Vaig haver de preguntar què signifi-cava allò i de seguida em van infor-mar que pel juliol i el novembre els recollidors d’arròs aprofiten els car-rers asfaltats del polígon industrial per escampar la collita i així facilitar que s’assequi. Posteriorment, i un cop sec, el passen per una màquina que li treu la pell i surt el gra que ja coneixem.
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
34
BORSA DE TREBALLCOATINGS YOUNG PROFESSIONALS CHINA TECHNICAL SERVICES (M/F)We are looking for ambitious graduates (m/f) to develop their career in Shanghai, China via our Young Profession-als Asia Program for positions in Technical Services. We are the world’s leading chemical company because we offer intelligent solutions for our customers and for a sustainable future. We link and develop people with diverse talents all over the world. For you, this means a variety of ways to advance. Not only your performance but also your per-sonality matter to us. At BASF, careers develop from opportunities.
What you can expect:For a duration of 12-18 months you will be based at the BASF Coatings headquarters in Muenster(Germany) and at our sites in Europe before starting your career at BASF Coatings in China. The training period in Europe offers you the chance to become familiar with the variety of our worldwide company operations and to prepare yourself for your future assign-ment at BASF Coatings in China. Within your target position, you will have the opportunity to gain experience in ensur-ing customer satisfaction and improvement of service and product quality. You will support the plant service team and coordinate technical and economical tasks. Your employment will be based on a contract with BASF Coatings in China.
What we expect:We are looking for self-starting, committed candidates who will enjoy working with business and technology inter-faces and continually develop the company through their commitment. You have earned an above-average Master’s degree in a chemical-related subject such as Fine Chemicals; an MBA degree is advantageous. In addition to your fluent Chinese and English skills, your basic German skills are beneficial. You have advance experience with Win-dows and MS Office packages. You show excellent customer orientation and conflict management skills and are able to think strategically. You are a strong leader and enjoy working in teams. Additionally, you are cooperative, communicative and open-minded.
We offer:Expect on-going support from your personal mentor from management as well as regular feedback meetings throughout the program. For your professional and personal development we offer comprehensive training mod-
ules to prepare you for every challenge ahead. Please submit your application documentsin English.Expect to be surprised by the exciting rangeof career opportunities at BASF.
Working area: EngineeringLocation: BASF Coatings GmbH, MünsterWorking hours: Full-timeContract Type: Permanent
Reference code ES52321958_JB_3Please apply online at www.basf.com/career or in writing to BASF Services Europe GmbH, Recruiting Services Europe, PO Box 11 02 48,
10832 Berlin, GermanyFor more information please con-tact: Tel.: 00800 33 0000 33 E-Mail: [email protected]
35
LINKS D’INTERÈSCentre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat
Casa Àsiawww.casaasia.es
China International Machine Toolwww.cimtshow.com
ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior)www.icex.es
China Dailywww.chinadaily.com.cn
Casa de España . Shanghaicasaespanashanghai.com
Sinalunyawww.sinalunya.com
Casal Català de Shanghaiwww.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#
Institut Confuci (Barcelona)www.confuciobarcelona.es
China Yiwu International Machinery Industry Fairwww.jixie-expo.com
Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xinahttp://jjw.mei.gov.cn/english/index.htmlhttp://cmif.mei.gov.cn
CHINE PLUS. La revue de pressewww.chine-plus.com
CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Servicewww.china-briefing.com
BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGEwww.bswomenb.com
CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Onlinehttp://www.cantonfair.org.cn/en/
ACC10 Invest in Cataloniawww.investincatalonia.com
China Association for Science and Technologywww.cast.org.cn
36
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ
ANY XINA EUROPA I CATALUNYA
580 – 500 aC Lao Tse Pitàgores. La Dama d’Elx
1000 – 1275 dC Descoberta de la brúixola
(1000 dC) El Romànic. Marco Polo a la
Xina (1275 dC)
1856 - 1860 dC Segona Guerra de l’Opi. Els
anglesos ocupen BeijingNarcís Monturiol inventa el submarí. Unificació d’Itàlia
1937 - 1945 dC Front Unitari Nacionalistes i
ComunistesSegona Guerra Mundial
1978Deng Xiaoping: obertura i mo-
dernització del paísDemocràcia a l’Estat Espanyol
REFERÈNCIES HISTÒRIQUES
AMB LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT DE:
AMB EL PATROCINI DE:
NE
WS
EN
GI
NY
ER
S X
IN
A 2
01
3 /
/ F
EB
RE
R -
MA
RÇ