nexe 39. anticsupf

nexenexeRevista de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra

número 39 primer quadrimestre del 2008 2,50 euros (gratuïta per als socis d’AnticsUPF)

Notícies pàgina 8

AnticsUPF a Facebookactualitat pàgina 18

Inaugurem trajecte de l’AVEreportatge pàgina 14

Finançament per a emprenedors

Graduació 2007Graduació 2007

01. N39corregit.qxd 14/5/08 12:07 Página 1

la 2 i la 3

és forçosament dife-rent dels que el precedeixen. Com a usua-ris, probablement haureu detectat dis-funcions en el normal desenvolupamentdels Antics Alumnes. Vull avançar-vos,ja en aquest punt, les meves disculpespels inconvenients que aquestes disfun-cions us hagin pogut causar. Disculpesde les quals participen –segons m'han fetarribar– el personal tècnic i els membresde la Junta Directiva de l'Associació.

En aquest punt, i a títol merament infor-matiu, volem explicar algunes de les mo-tivacions d'aquestes circumstàncies. Enprimer lloc, el passat mes de novembreMarta Fernández, secretària tècnica delsAntics UPF, va decidir ampliar els seushoritzons professionals. Aprofitemaquestes línies per desitjar-li el millorper al futur. Tot i els esforços que els An-tics Alumnes han fet els darrers anys pergarantir una estructura professional iuna atenció al soci adequada a les sevesnecessitats (i que amb una legítima sen-sació d'orgull detallàvem als passats edi-torials), s'han vist superats per les con-tingències imprevistes i imprevisiblesque ens han succeït als darrers mesos.Així, la vacant en la Secretaria va coinci-dir en el temps amb una importat malal-tia que ha patit la nostra directora gene-ral, la Maria Olivé. Afortunadament, estroba en les darreres fases de recuperaciói, així que els metges li ho permetin, enstornarà a obsequiar amb la seva energia ibon fer: recupera't Maria.

Per desgràcia, l'actualitat més punyenttambé colpeja l'entorn més immediatdels Antics Alumnes. Fa uns dies conei-

xíem la notícia del traspàs de Mercè Sa-la Schnorokowski, presidenta del ConsellSocial de la Universitat Pompeu Fabra.Les paraules que en aquests momentspuc aportar sobre Mercè Sala resulteninsignificants comparades amb les glo-ses que aquests dies apareixen perarreu. De tota manera, i molt singular-ment en l'àmbit que ens pertoca, vullremarcar que Mercè Sala va fer unaaposta decidida per l'Associació d'AnticsAlumnes de la UPF: va creure en la nos-tra missió i ens va encoratjar a posar elsmitjans necessaris per poder prestar unservei de qualitat, tant als socis com ala Universitat. I el més important, ensva convèncer de la capacitat que tenimels Antics Alumnes d'assolir aquestesfites, de la possibilitat del canvi. Resu-mint, va propiciar la professionalitza-ció dels Antics UPF de la qual, com deiaabans, ens sentim tan orgullosos.

Llegia al diari, la frase que ella ha man-tingut els darrers dies com a capçalerade la seva web: “Allò inesperat és el quecanvia les nostres vides” (Anatomia deGrey). Penso que aquest pensament po-sitiu es materialitza a diari en el nostreentorn proper. Estic segur que Laura Vi-ves, que s'està incorporant al nostreequip tècnic assumint les tasques de se-cretària, deu pensar el mateix. Senseles circumstàncies que ens han impeditdesenvolupar l'activitat normal de l'as-sociació, ella no estaria col·laborant araamb nosaltres. I aquest petit detall emmostra com, tot i les adversitats, es potconstruir un projecte de servei públicde qualitat. Si, Mercè, tenies raó, so-bretot en allò més important: es pot.

EL MOTIU D’AQUEST EDITORIAL

edicióMònica Fernández Aguilera ([email protected])

col·laboradorsDavid ÁlvarezThais BufornMàrius ComoreraGlòria-Mireia MontanyàRoger de LlúriaFrancisco José MoyaMurphyJavier NicolásMaria OlivéAndreu OrteJoan PlanasPatricia Pérez AlamancosDavid RodríguezEva-Maria SansFerran SimarroMontse Vives

maquetacióMaría Ferreiro ([email protected])

correccióGabinet Lingüístic de la UPF. Marta Herrero

impressió IMGESAISSN: 1886-7707dipòsit legal: B-22952-96

suportnexe s’edita amb el suport del ConsellSocial de la Universitat Pompeu Fabra

tirada2.000 exemplars

subscripcionsSi no n’ets soci, també pots rebre nexeper només 8 euros l’any, enviament inclòs(Espanya). Més informació: [email protected]

publicitatSi vols anunciar-te a la revista, et podem informar de les condicions i les tarifes a [email protected] trucant al 93 542 27 59.

L’OPINIÓ DE L’ASSOCIACIÓNOMÉS S’EXPRESSAA L’EDITORIAL

Publicació trimestral de l’Associació d’AnticsAlumnes de la Universitat Pompeu FabraMaig del 2008

Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra> president: Joan Planas> vicepresidenta: Montse Vives> tresorer: Andreu Orte> secretari: David Álvarez

nexe Editorial

Nota legalAnticsUPF disposa de les teves dades de caràcter personal en virtut de la teva condició d’associat o en raó de la cessió feta per la Universitat Pompeu Fabra amb l’es-pecífic objectiu d’enviar-te aquesta revista. En aquest darrer supòsit, si no ens comuniques el contrari, incorporarem les teves dades (nom, cognoms, estudis i adreça)al nostre fitxer per tal de mantenir-te informat de les activitats que realitza AnticsUPF. Sigui com sigui, AnticsUPF et garanteix et tot moment el dret d’accés, rectifica-ció, oposició i cancel·lació d’aquestes dades. Per tal de fer-ho efectiu, si et plau, posa’t en contacte amb nosaltres. Les nostres dades surten a la contraportada.

2

ES POT

Joan Planas IglesiasPresident


4 Acte de graduacióEls Antics UPF, pont amb la Universitat

8 Notícies AnticsUPFAntics Alumnes a la xarxa, esports, blocs…

11 Roger de LlúriaMés de set anys d'aquesta secció

12 RecercaEscoLab apropa la Universitat a secundària

14 Finançament per a emprenedorsOpcions de finançament, ajuts i subvencions

18 2 hores i 30 minutsViatge inaugural Barcelona-Camp de Tarragona

20 Ni blanc ni negreEurovisió centra el debat dels col·laboradors

21 CuinaPractiquem amb productes belgues

22 Racó de lectura.Novetats editorials…

24 ProtocolEl teatre analitza un acte protocol·lari

26 NautiliaCom visitar i crear micropaïsos

28 Viatges d'estar per casaLes Falles i el món groc

29 Murphy“Qualsevol solució amaga problemes”

30 aaa+

31 Avantatges que tenim per ser membres de l'AAAUPF

vida AnticsUPF

reportatges

idees

avantatges comercials

continguts

3


nexe 39 primer quadrimestre del 2008Acte de graduació

Text

os: R

edac

ció

/ Fo

togr

afie

s: E

va G

uilla

met

EN AQUESTA SECCIÓ... ACTE DE GRADUACIÓ (4) // NOTÍCIES AnticsUPF (8) // BLOCS (10) // ROGER DE LLÚRIA (11) // RECERCA (12) // REPORTATGES (14)

Antics UPF,l'enllaç amb els ques'acaben de graduarUn any més les instal·lacions de la Universitat han estatescenari per al darrer acte de més de 1.000 estudiants queobtenen un títol, i que el recullen de mans dels màximsrepresentants institucionals, mentre celebren amb cava,ofert pels Antics Alumnes, el seu gran èxit.

4

l’Antics UPF es consoli-da any rere any comel pont d'enllaç entreels graduats i gradua-des i la Universitat.Una mostra més és la

nostra presència durant l'acte degraduació de la Universitat PompeuFabra. En aquest acte, que se cele-bra anualment, els Antics Alumnesde la UPF ens acostem per primeravegada a tots aquells graduats i gra-duades que han aconseguit el seu tí-tol, després de compartir anys d'es-tudi, alegries i patiments amb com-panys i professors. És una celebra-ció, en què els Antics UPF tenimmolt a oferir.

Els Antics Alumnes de la UPF tenenmolt a dir a tots aquells que deixenla Universitat, perquè un dels seusprincipals objectius és desenvoluparla xarxa dels antics alumnes. El fet


de compartir una formació dins elmarc de la Universitat afavoreix laidentificació entre tots nosaltres iens pot facilitar la creació de nousvincles en altres àmbits, ja siguinprofessionals, d'amistat o, senzilla-ment, contactes per al nostre futur.

TRANSCURS DE L'ACTE Prop de1.000 graduats de divuit titulacions,acompanyats per familiars i amics,han recollit un diploma acreditatiude l'acabament dels seus estudis.L'acte, organitzat amb la col·labora-ció del Consell Social, ha tingut tressessions durant el dissabte 15 de de-sembre, dues presentades perEduard Boet, professor del Departa-ment de Periodisme i de Comunica-ció Audiovisual (a les 12.00 i a les16.00 hores), i la tercera, per CarlesPérez, periodista (a les 19.30 hores).Cadascuna de les sessions ha comp-tat amb una “lliçó de graduació”, acàrrec dels professors Vicente López,catedràtic de Ciències de la Compu-tació i Intel·ligència Artificial, amb"Una clase en el umbral"; Jacint Jor-dana, catedràtic de Ciència Política ide l'Administració, que va pronun-ciar "El temps de l'experiència co-mença..."; i Helena Ramalhinho, do-cent del Departament d'Economia iEmpresa, sota el títol "Què aportenels estudiants a la Universitat?".

A més, també ha tingut lloc el par-lament d'una graduada en repre-sentació de la promoció 2007. Quanta les personalitats que han dirigitles seves paraules a l'auditori, s'hacomptat amb Conxa Oliu, presidentade la Comissió Econòmica; CarlesCastells, president de la ComissióAcadèmica, i Josep Joan Moreso.L'acte ha acabat amb la interpreta-


nexe 39 primer quadrimestre del 2008Acte de graduació

ció del Gaudeamus igitur, per part delCor de la UPF.

PATROCINI D’ANTICSUPF Desprésdel lliurament de diplomes, els An-tics UPF han patrocinat la tradicio-nal copa de cava que s'ha repartit en-tre tots els assistents. A més, hemaprofitat per treballar en la nostranetwork, que es posiciona com el re-ferent dels recent graduats davant dela Universitat. Un cop acabats els es-tudis, l'Associació serà el seu vincle iel seu vehicle per poder beneficiar-sede pertànyer a un col·lectiu, que ca-da dia és més gran, i que cada diaestà més present a la societat. L'Asso-ciació creixerà amb gent que vol sen-tir-se identificada amb un nom iamb una manera de fer.

A través del nostre estand, presentdurant les tres sessions, els AnticsUPF han pogut parlar amb totsaquells graduats i graduades quehan volgut acostar-s'hi, i una vega-da més, els membres de la Junta Di-rectiva d'Antics UPF han fet d'amfi-trions i han explicat totes les nove-tats i tots els avantatges que ofereixuna associació que ja té més de deuanys d'existència i que sempre havetllat pel futur de tots els graduats igraduades.

En aquest sentit, hem de destacarque enguany també ens han visitatpersonalitats de l'àmbit cultural.L'escriptor Quim Monzó es va interes-sar per la funció dels Antics UPF, jaque havia assistit a la graduació delseu fill, en Periodisme.

Un cop més ens sentim orgullososde la feina ben feta, i de comptar ca-da cop més amb nous socis. Peraquest motiu, l'acte de graduació ésper als Antics UPF el millor lloc perno deixar perdre cap antic alumne, idonar a conèixer la seva importànciaentre tots els graduats i graduades

6


www.anticsupf.net

d'aquest últim any. Amb aquesta fi-nalitat, continuarem treballant permantenir la nostra presència i visi-bilitat en un acte de màxima re-llevància per a tots nosaltres, enquè podem compartir i aprendreamb tots aquells que deixen la Uni-versitat, però que volen estar al diade tantes altres coses, sense perdreaquest nexe, o aquesta vinculacióamb aquells que un dia els van do-nar l'oportunitat de créixer en la se-va formació. A partir d'ara, els An-tics UPF volen acompanyar-los enun moment en què s'enfronten a lavida real i al món professional, ofe-rint-los tota una sèrie d'avantatges ide comoditats per ajudar-los a la se-va estabilitat i prospecció, ja sigui através de nous contactes o de novesoportunitats de feina, entre d'altresserveis.�

7


8

nexe 39 primer quadrimestre del 2008notícies AnticsUPFTe

xtos

: Dav

id R

odríg

uez

(Eco

, 199

5)

un autèntic maldecap per ala secretària tècnica, tant pelcost monetari, com tambéper les qüestions logístiques(l’ensobrament o la tramesaa l’oficina de correus). Va serllavors quan vam decidirapostar pels butlletins infor-matius via newsletter (elnexe News), i vam desterrarles comunicacions postalsper a les comunicacions quela normativa marca (les con-vocatòries d’assemblea) o pera casos puntuals (la tramesade la Nadala).

Tot i la creixent facilitat ambquè podíem interactuar amb

versitat. Cada tramesa decorreu acabava amb unimportant feix de cartesretornades i amb el conven-ciment que ben poca gentrebia la comunicació.

Però tot això, afortunada-ment, ha passat a millorvida. Gràcies a la Web 2.0podem apropar-nos a tots elsantics alumnes, estiguin ono associats, mitjançant elsgrups d’alumni disponibles axarxes com Facebook, Linkedino Xing. L’única cosa que cal éssol·licitar l’ingrés al grup ipassar a formar part de lacomunitat.

La idea última, però, és noquedar-se només amb lamera pertinença a un deter-minat grup d’una determi-nada xarxa social. Aquestsespais ens permeten, percitar-ne un exemple, la pos-sibilitat de compartir lesfotografies de la nostra èpocauniversitària amb aquellsamics o antics companys alsqui n’havíem promès unacòpia però que mai no els vaarribar. O també la possibili-tat de poder establir contactedirectament amb algun com-pany al qui feia anys li haví-em perdut la pista.

El canvi de la Web 1.0 a laWeb 2.0 també hauria de serun motor de canvi per a lanostra organització. Finsara, hem parlat molt d’AA-AUPF i hem centrat molt elsnostres esforços en els nos-tres associats. A partir d’ara,haurem de parlar de comuni-tat Antics UPF i de centrar-nos més en el conjunt delsalumni. Ara que tenim l’o-portunitat d’arribar-hi, nol’hauríem de desaprofitar.�

Fins llavors el correuelectrònic de l’Associa-ció només servia per

interactuar (i encara demanera parcial) amb serveisde la Universitat. Vaig haverd’esperar una temporada percomençar a rebre informa-cions via correu electrònic.De fet, al número de generdel 98 d’aquesta revista s’in-formava a tots els associatsde la possibilitat de deixarl’adreça de correu per incor-porar-la a un directori quellavors comptava amb 36adreces.

La pàgina web va arribar pocdesprés. Francisco José Moyava dissenyar la primera pàgi-na que, coses de la vida, vahaver d’hostatjar-se en unservidor gratuït (coses de laUniversitat...). Aquella pri-mera pàgina era puramentinformativa, i se centrava enels serveis que oferíem. Pocdesprés, quan finalmentvam poder hostatjar la pàgi-na al servidor de la casa, vaarribar la possibilitat depreinscriure-s’hi via Inter-net, una modalitat que cadacop va anar agafant mésimportància i que va fer queno haguéssim d’imprimirnoves butlletes d’inscripciódurant força temps. La webha viscut dues grans actua-litzacions (la primera va serel 2001, i la segona encaraestà en curs), i va camí d’es-devenir un portal electrònicper interactuar amb l’Asso-ciació, des de donar-se d’altafins a matricular-se en semi-naris o en jornades.

Els motius econòmics tambévan ajudar a digitalitzar-nos. Cada tramesa d’un but-lletí informatiu en paper era

Ha plogut molt des d'aquella tarda primaveral del 96 en què vaig anar a inscriure'm a l'Associació.Mentre emplenava la butlleta d'inscripció al despatx del carrer Còrsega em va sorgir un dubte: on posarla meva adreça de correu electrònic? La pregunta va descol·locar la Reyes (la secretària tècnica enaquella època), ja que va ser un dels primers cops (potser el primer) que un soci li plantejavacomunicar-se per correu electrònic.

ACTE DE GRADUACIÓ (4) // NOTÍCIES AnticsUPF (8) // // BLOCS (10) // ROGER DE LLÚRIA (11) // RECERCA (12) // REPORTATGES (14)

Antics UPF 2.0

els socis, continuàvem ambun problema crònic: comarribar al conjunt d’anticsalumnes, fossin o no asso-ciats? Aquest ha estat un delsnostres grans maldecapscada cop que hem volgutorganitzar una trobada ober-ta a tots els alumni, com perexemple la Diada del Gra-duat. En el millor dels casosl’única informació de quèdisposàvem era d’unes adre-ces postals, algunes de lesquals tenien més d’una dèca-da d’antiguitat i es referienal pis d’estudiants en el quals’allotjaven quan van fer ladarrera matrícula a la Uni-

Noms dels grups

LINKEDIN: UPF Alumni - Antics UPF

Nota: per unir-te al grup cal que facis una cerca amb el nomi que facis clic sobre el logo que apareixerà als resultats.

FACEBOOK: Antics UPF

http://www.facebook.com/group.php?gid=6803878060

XING: UPF Alumni - Antics UPF

https://www.xing.com/net/anticsupf/


www.anticsupf.net

Us faig arribar un petitresum de l’experiència ala Marató de Barcelona.

Si en faig un resum ràpid, diriaque ha anat bé, per ser laprimera Marató i ser la culmi-nació de molts mesos depreparació. Fer 10 km ràpid ésuna cosa (46:48, marca a millo-rar aviat), fer una mitja marató(1 h:44) és un tema més seriós;però fer una marató sencera isense parar ja són paraulesmajors (4 h:33).

Anem a pams. Avui tenia difer-ents objectius: en primer lloc,acabar la Marató i disfrutar-la;en segon lloc, fer menys de 4hores, i en tercer lloc, acostar-me a les 3 h:45. Com a bon debu-tant he comès errades de prin-cipiant, potser ja en el segon itercer plantejaments. Si ara lidigués a algú quins serien elstres objectius de la primeramarató jo ho deixaria en:acabar, acabar i acabar.

Si hagués de parlar del circuit dela Marató de Barcelona diria que,com Barcelona, no té un perfilpla. Els primers 4 km puges deplaça Espanya fins a la Diagonal,passant per Sants i el Camp Nou.Baixes uns 6 km fins a la GranVia, on fas 2 km plans. Pels 12 o13 aproximadament puges pelpasseig de Gràcia (quina pujada,fot) i més amunt fins quasil’Hospital de San Pau en un tramde 3 km (km 15) per arribar a laSagrada Família i anar pla pelcarrer Mallorca fins a laMeridiana (que també fa unalleugera pujada) i començar abaixar passant pel Pont deCalatrava (km 20) amb l’objectiu,després, de fotre una bona voltaper la sortida de Barcelona direc-ció Girona per la Gran Via, i totala zona de Diagonal Mar de 10km per arribar al Fòrum (km 30).

La Marató de veritatPer aquesta zona, abans d’arrib-ar al final de la Gran Via (km 25,aproximadament) han aparegutdolors musculars que m’han fetcompanyia fins al final, i l’ob-jectiu de fer menys de 4 horess’ha esfumat (fins aquí anava“prou bé”, amb un ritme aproxi-mat de 5:35/km).

Al Fòrum apareix per primeravegada el sol amb tota la sevaforça (ja no hi ha ombres ni edi-ficis) i anem vorejant elMediterrani fins a la torreMapfre, per desviar-nos perarribar al parc de la Ciutadella ipujar (un cop més) cap a l’Arc deTriomf. Aquí, la Laia, que jam’havia donat suport tres copsanteriorment, em dóna begudamàgica i, el més important, emtransmet paraules màgiques(“estic molt orgullosa”, “ho estàsfent molt bé”, “et falta poc”…).Per a mi ha sigut el momentmés emocionant; quasi em posoa plorar. Jo aquí estava molttocat, molt. Podia córrer, però eldolor era tan gran que nomésanava una mica més ràpid queuna persona caminant; estavafent més de 7 minuts per cadaquilòmetre.

Passat l’Arc de Triomf encarahem pujat una mica més pergirar a l’esquerra i anar cap a laplaça Catalunya i baixar pelPortal de l’Àngel, passar perdavant la catedral, fer un tramde la Via Laietana de baixada igirar a la dreta pel carrer Ferran,direcció les Rambles.L’Ajuntament de Barcelona i elPalau de la Generalitat ni els hevist; no podia treure la vista delterra (que no era d’asfalt, eracom d’unes llambordes que emdestrossaven els peus). A lesRambles, de baixada, hi haviamolt d’ambient; a Colon, també

i després a la dreta capal Paral·lel i pujar. En girar capa la ronda Sant Pau m’esper-aven els meus pares i la mevaàvia; també ha sigut emotiu.Em faltaven poc més de 2 km iestava molt, molt, matxacat;però he pensat que podia fer unpetit esforç al final. Quan vaigfer la mitja marató fa dues set-manes anava bastant alt depulsacions (entre 160 i 170);sobretot al final, cap a les 180.Avui, des dels dolors muscularsno he aconseguit acostar-me ales 160 ni de broma: anavaentre 148 i 152 pulsacions perminut. He “apretat” unamiqueta en arribar al carrerSepúlveda, quasi al km 41, ihe vist una cosa que no es veuquan vas en cotxe…, que fapujada al final! Quan ja s’a-cabava el carrer Sepúlveda iarribàvem al Paral·lel he vist unveterà que ja havia acabat i queens animava a tots per entrarsense caminar a la meta (no hodeia per mi J) . Estava molt aprop del final; he pujat l’últimtram del Paral·lel abans de laplaça Espanya i m’hi he trobat,abans de girar cap a l’esquerra,un senyor (de més de 50 anys)que anava pitjor que jo i quecaminava. Li he donat ànims im’ha dit alguna cosa que m’hafet pensar que era francès.

Llavors li he dit (en francès, jasé que és una mica surrealistael moment, i més, a menys de200 metres de l’arribada) ques’havia d’arribar a la meta cor-rents (ho havia après feia 100metres), i m’ha dit que li feienmal les cames i que tenia ram-pes. Jo li he dit (“moi aussi”, quevol dir, “jo també”). En aquestmoment he tingut un atac defraternitat i li he dit queaniríem junts fins a la meta il’he estat animant en francès

(excepte el moment que la Laiam’ha fet la foto). Al final hemarribat junts a la meta i m’hadonat les gràcies (en castellà,que per a un francès té mèrit).M’ha fet molt feliç i he pensatque acabar la Marató era el mésimportant; no pas el temps quehi havia invertit.

El que més m’ha sobtat de laMarató ha estat com la mevament ha pogut lluitar i vèncer eldolor de les meves cames i lesganes d’aturar-se. Suposo quehauria d’haver entrenat diferento potser hi ha altres motius perals dolors; però això no era unaexcusa per aturar-se.

Bé, fins aquí aquesta para-grafada. Gràcies pel vostresuport, i si qualsevol de vos-altres s’hi anima, jo l’hi acom-panyaré (però d’aquí a un mesli diré com a avituallament oal seu costat) que ara toca recu-perar-se.�

La Marató de Barcelona 2008

De Ferran Simarro Quetglas, a aquells que m’han aconsellat o acompanyat en els meus

entrenaments (a peu, en bici o corrent).

Els antics alumnes som aficionats a l’esport, i així ho demostra lacrònica del nostre company, que s’ha atrevit amb la cursa més duradel calendari esportiu.

AnticsUPF

Nota al peu


ACTE DE GRADUACIÓ (4) // NOTÍCIES AnticsUPF (8) // BLOCS (10) // ROGER DE LLÚRIA (11) // RECERCA (12) // REPORTATGES (14)

Blocs nexe 39 primer quadrimestre del 2008

10

Han passat anys. Lhasa ésuna ciutat molt més granque als anys cinquanta i

seixanta, en molt bona partdegut a la immigració internaque el règim xinès ha anat pro-mocionant. L’obscurantisme haestat enorme, i només el DalaiLama donava mostres del quesuposa tenir un líder espiritual ipolític a l’exili.

La proximitat dels Jocs Olímpicsa Beijing i la potencialitat de lesnoves tecnologies han fet reflotarel tema. Arran de les protestes alcarrer, fonamentalment per partdels monjos tibetans, s’ha estèsun suport a la causa.

A continuació en destaco dosexemples que m’han semblat inte-ressants pel seu particularisme.

El primer és el bloc Beijing WideOpen http://beijingwideopen.org/ en elqual una activista per la inde-pendència, Lhadon Tethong, parladels Jocs Olímpics i el Tibet.

Aquesta senyora no és cap aficio-nada. Porta molt temps parlant d’a-quest tema en àmbits acadèmics i ésforça seguida des del món anglosa-xó, aprofitant que va créixer al Ca-nadà i que el seu anglès és perfecte.

El segon bloc és igualment rei-vindicatiu, però molt ric endocumentació. S’anomena“The Soul of Tibet” (l’ànima del Ti-bet) http://thesouloftibet.blogspot.com/,i barreja opinions personals ambenllaços a articles de diaris de reco-negut prestigi com el New York Timeso vídeos de corresponsals de la CNNo de la BBC.�

El Tibet i els Jocs Olímpics de Beijing

Durant els darrers mesos hem presenciatun nou capítol del conflicte entre la Xina iel Tibet. Cap de nosaltres hi vivia; peròhem sabut part de la història per algunapel·lícula que recrea una vida tranquil·laentre muntanyes amb un aire de puresaespiritual. I de ben segur que el móntibetà és un referent per a molta gent,atreta per aquells estereotips o per,simplement, el suport per un pobleoprimit.

� http://thesouloftibet.blogspot.com/

� http://beijingwideopen.org/

Text

: Red

acci

ó


tius. Mai no han entès que unacosa és discrepar, com molt sovintes fa des d'aquesta columna, i unaaltra impedir l'exercici de dretsfonamentals. A un servidor, perexemple, no li sembla correcte quela Universitat cedeixi espaisgratuïts perquè els candidatsvagin a donar mítings als seus, jaque es tracta d'una activitat priva-da i que per tant hauria de ser ta-rificada de la mateixa manera quees fa amb qualsevol altra entitatquan vol dur a terme activitatsprivades. Però no per això inten-tarà rebentar l'acte, arrencarà elscartells o posarà silicona a lesportes de l'aula.

El que aquest cop ha estat diferentés que, per primera vegada, s'hagifet efectiva una clàusula de sus-pensió dels ajuts econòmics aaquelles organitzacions que nos'han desmarcat dels actesvandàlics. El Sindicat d'Estudiantsdels Països Catalans ha vist coml'aixeta de la subvenció directa,però també de la indirecta (via ces-sió d'espais), quedava talladadesprés que declinessin assistir auna reunió amb la resta d'associa-cions estudiantils per tractar l'as-sumpte dels incidents que repeti-dament es produeixen a la

Universitat. Probablement notinguin res a veure amb aquells

qui van provocar els inci-dents; però el fet de no

voler consensuar unsmínims de respectedemocràtic els ha decondemnarnecessàriament a

l'ostracisme econòmic.

El segon fet ressenyableha estat un acord del

Consell de Govern definals de gener pel qual

es crea un règim san-cionador per castigar a

Roger de Llúria

11

revista Nexeacull aquesta columna. El primerarticle de qui signa aquestes rat-lles, a la primavera del 2001, co-mentava la inauguració de l'edi-fici Roger de Llúria i la culmina-ció de la part principal del cam-pus de la Ciutadella. A partir dellavors aquest espai s'ha dedicata comentar, amb major o menordetall, situacions que han anatpassant a la casa o al seu entorn.

Al llarg d'aquests anys hi hahagut dos temes recurrents, itots dos tenen un vincle encomú: la desmesurada toleràn-cia demostrada per les autoritatsde la casa davant d'actituds ober-tament intolerants. L'espectaclede veure com grupuscles d'estu-diants impedien activament l'ex-ercici dels drets més fonamen-tals, o l'absolut menyspreu cap ala salut dels no-fumadors perpart d'aquells qui, fent cas omísa la normativa, s'entestaven afumar allà on no tocava, hanestat objecte de denúncia desd'aquestes pàgines. I malaurada-ment molts cops semblava ques'estava clamant en el desertdavant d'uns silencis que esdeve-nien còmplices per omissió, mal-grat que en privat es constatésamb preocupació la deriva queanaven prenent cert tipus d'ac-cions.

Afortunadament, però, les coseshan començat a canviar i allòque des d'alguns estaments esveia com a consubstancial a lavida universitària ara ja ha deixat de ser “normal”. Laprimera prova la tenim amb lafermesa amb què els òrgans degovern han tractat l'“affaireNadal”. No es tractava del primerincident que hi ha hagut contrapersones o organitzacions que nosón de la corda d'aquests col·lec-

Si tens algun tema que creus que no hem tractat i que mereix una avaluació del nostre Roger de Llúria,no dubtis a fer-nos-el arribar.

A peu de pàgina

Rog

er d

e Ll

úria


JA FA SET ANYS QUE LA

www.anticsupf.net

11

totes aquelles persones que con-tinuen incomplint la normativaantitabac. Segons que diu la notaoficial: Per acord del Consell de Govern dela Universitat Pompeu Fabra, l'in-compliment d'aquesta norma potser susceptible d'incoació d'expe-dient disciplinari, d'acord amb elsreglaments que siguin d'aplicació.En el cas dels estudiants les san-cions poden arribar, depenent dela gravetat de l'incident i del'eventual reincidència, fins a lasuspensió del dret a assistir aclasse per un període prolongat detemps.

A tots els edificis de la Universitathi haurà personal autoritzat quevetllarà pel compliment d'aquestanorma i que podrà demanar alspossibles infractors que s'identi-fiquin.

Malauradament el text no enu-mera les possibles sancions a lesquals s'haurien d'enfrontar mem-bres del PDI o del PAS que incom-plissin la normativa i que persis-tissin en la seva actitud tot i seradvertits de la seva conducta.Segurament els casos que han por-tat a adoptar aquesta normativahan estat deguts gairebé en exclu-siva a estudiants; però la notainformativa dóna a entendre que al'hora de complir les normes sem-bla que hi ha castes i castes.

Com no podia ser d'una altra man-era, qui signa aquestes línies esfelicita de totes dues accions, tot ique pensa que han trigat massa aarribar. Segurament si s'haguésestat més ferm temps enrere laPompeu Fabra no hauria tingut eltrist privilegi de sortir als mitjansde comunicació per les accionsd'una colla de personatges ambactituds impròpies d'allò que rep-resenta una universitat.�

JA ERA HORA


nexe 39 primer quadrimestre del 2008

12

recerca

stem parlant d'Esco-Lab, una mena de jor-nada de portes obertesdels estudiants de

secundària, però molt centrada enels projectes de recerca.

Hem pogut contrastar els nostresdubtes sobre l'encabiment d'aquestprojecte en aquestes problemà-tiques de la societat amb el profes-sor Lluís Garrido, secretari acadèmicdels Estudis d'Informàtica, a quiagraïm la seva disponibilitat i ràpi-da disposició a informar a tots elslectors i lectores de Nexe.

Expliqui'ns una mica com va sorgir laidea de fer arribar la recerca alsalumnes de secundària?La idea de fer arribar la recerca alsalumnes de secundària a través del'activitat de l'EscoLab va sorgir, defet, de l'Ajuntament de Barcelona,que va promoure la iniciativa deBarcelona Ciència 2007. Durant

mà part de la recerca realitzada alnostre departament, i fer-losadonar que gràcies a les novestecnologies es poden solucionarproblemes quotidians així comdesenvolupar noves maneres derelacionar-se entre si. L'EscoLabs'organitza a la nostra escola pre-sentant aquelles investigacionsen les quals l'alumne que ensvisita pot participar-hi interacti-vament.

Suposo que alguns projectes tenenforça simpaties, especialment aque-lls amb més repercussió mediàtica,com per exemple el reactable (tam-bé tractat a nexe)?Sí, el reactable n'és un clar exem-ple, i és segurament una de lesraons que fa que les escoles s'a-puntin al nostre EscoLab. Però,un cop aquí, es queden sorpresode les diferents activitats de re-cerca que es realitzen al departa-ment. Un exemple que voldriaTe

xt: A

ndre

u O

rte

(PO

L, 20

02)

EscoLab permet que elsestudiants desecundàriapuguin veure deprimera mà partde la recercarealitzada i fer-los adonarque gràcies ales novestecnologieses podensolucionarproblemesquotidians.»


e«

l'any passat, el Comissionat deCultura Científica de l'Ajunta-ment de Barcelona va promouretot un seguit d'activitats a la ciu-tat de Barcelona entre exposi-cions, homenatges, conferències,simposis, tallers i festes ciu-tadanes. Una d'aquestes inicia-tives va ser promoure l'EscoLab,l'objectiu del qual és acostar alsalumnes de secundària la recercaque es fa a les universitats. L'anypassat, l'Escola Superior Politècni-ca de la UPF ja va participar al'EscoLab amb el lema “Vibra ambles noves tecnologies”. Gràcies a lagran acceptació que va tenir de lesescoles que ens van visitar, aquestany 2008 hem decidit tornar arepetir l'experiència.

Quina valoració feu de l'experiència?La valoració que faig d'aquesta ex-periència és molt positiva, ja quepermet que els estudiants de se-cundària puguin veure de primera

EscoLab, apropant la Universitatals centres de secundàriaAquest mes plantegem una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona en la qual l'Escola Superior Politècnicade la UPF va participar molt activament per segon any consecutiu. Hem sentit a parlar de la importànciad'estimular a l'institut l'esperit emprenedor, però també de la mancança de professionals vinculats a lesTIC, necessaris per a un canvi en el model productiu intensiu en coneixement. En aquest entorn, aquestaidea ens ha semblat molt interessant.


www.anticsupf.net

13

destacar és el reconeixedor de caresinstal·lat a la tercera planta del De-partament i desenvolupat pelCISTIB, o l'espai interactiu ADA de-senvolupat per l'SPECS.

Actualment hi ha un debat molt pu-nyent, tant des de les facultats tèc-niques com des dels col·legis d'engi-nyers, sobre la manca d'estudiants desecundària que volen estudiar carrerestècniques: com creu que el mónacadèmic pot despertar l'interès perles carreres tecnològiques i com creuque aquesta iniciativa pot ajudar amillorar aquesta situació?Des de fa temps que hi ha una man-ca de comunicació entre les escolesde secundària i les universitats, icrec que les universitats hand'aprofitar iniciatives com les deBarcelona Ciència 2007. Aquestainiciativa, que va néixer amb l'ob-jectiu d'aconseguir un programa es-table que perduri al llarg del temps ino ser només un esdevenimentpuntual, ha de servir de plataformaper a aquelles universitats que vul-guin acostar el món de la recerca alpúblic en general i, en particular,als estudiants de secundària. Lesuniversitats en les quals s'im-parteixen titulacions tecnològiqueshan de mostrar a aquests estudiantsque encara queda molt de camí perrecórrer i que la tecnologia pot serutilitzada per ajudar les persones enel seu dia a dia.

Però com a mínim, resulta parado-xal, sota el meu punt de vista, queen el moment de major quotidiani-tat de les noves tecnologies, l'estu-diant de secundària no se senti atretdel tot per les carreres tecnològi-

ques. Jo n'apunto dues de les quesento més sovint en el meu entorn:el problema de percepció de dificul-tat de les titulacions i la percepcióde no rebre un ensenyament pràc-tic que estimuli l'alumne.

Sota el meu punt de vista es podenesmentar diverses raons per lesquals creiem que l'alumne d'avuien dia no se sent atret per les titula-cions tecnològiques. Entre aquesteses poden mencionar la de la percep-ció de la dificultat d'aquest tipus detitulacions degut al nivell dematemàtiques demanat i els gen-eralment baixos sous que esguanyen a l'estat espanyol un cophan acabat la titulació. La raód'això és que actualment pràctica-ment qualsevol persona que hagicursat una titulació, sigui o no tec-nològica, pot exercir d'informàticmentre que, per exemple, la medic-ina o l'arquitectura només podenser exercides per les persones quehan cursat la titulació correspo-nent. Degut a això hi ha actual-ment una percepció errònia de lescapacitats per a les quals estàpreparat un tecnòleg. Finalment,crec que els mitjans de comunicacióaudiovisuals (cinema, televisió, rà-dio, etc.) també tenen un gran im-pacte en aquesta davallada de l'in-terès per les carreres tecnològiques.

Potser l'estudiant d'aquí espera que al'institut li estimulin molt la creativitat,com sembla que ens arriba ambl'estereotip dels instituts nord-ameri-cans, que organitzen fires d'inven-cions. És aquest un model real?Es tracta, com bé dius, d'un modelideal que no crec que reflecteixi la

realitat. Jo crec que no hem demenysprear el nostre sistema edu-catiu de secundària, en què elsalumnes tenen una primera opor-tunitat d'acostar-se al món de la re-cerca en realitzar el seu treball derecerca al batxillerat. I, con-següentment, una de les maneresque té la universitat per acostar-seal món de la secundària és mit-jançant la participació activa en eldesenvolupament d'aquests pro-jectes. No es tracta d'esperar quesiguin els professors de secundàriaels que es posin en contacte amb launiversitat en cas necessari, sinóque ha de ser la mateixa universitatla que es posi en contacte amb lesescoles de secundària per proposarprojectes de recerca.

Interpreto llavors que la nova ubicacióde la UPF al campus de Ca l'Aranyópot ser una oportunitat per a la UPF,pel fet de situar-se encara més a propde les empreses; però serà una opor-tunitat per ser més a prop dels insti-tuts? Creu que sent propers al teixitproductiu la situació de la qual par-làvem abans pot millorar?La ubicació de les carreres rela-cionades amb la comunicació i lestecnologies de la comunicació alcampus del 22@ permetrà un con-tacte més directe amb les empresesde comunicacions i audiovisualsque s'hi instal·lin, així de ben se-gur. En concret, la Fundació Barce-lona Media serà una de les encar-regades d'establir projectes decol·laboració entre les empreses del22@ i la UPF. Aquest fet pot millorarla visió del món universitari comdesconnectat del món real, sempreque aquesta informació arribi alpúblic. Però tot i això, crec que launiversitat ha de ser proactiva i queha de continuar cercant novesformes d'establir relacions amb elsinstituts. La nostra experiència ensha mostrat que el més efectiu és elcara a cara, la interacció directa en-tre el món universitari i el de l'ins-titut.�

Més informació a:

• http://www.bcn.cat/ciencia2007(Ajuntament de Barcelona)

• http://escoab.servehttp.com(projecte EscoLab)

• http://youtube.com/watch?v=LSbGWNU2Syo(vídeo de la UPF sobre aquesta iniciativa)

• http://www.barcelonamedia.org/(Fundació Barcelona Media)


14

nexe 39 primer quadrimestre del 2008reportatge

La realitat, però, ha estat ben dife-rent a com t'ho havies imaginat:ni les idees genials per fer-te mi-

lionari a l'estil “google” es troben cadadia, ni treballes menys que abans, nit'han donat cap premi, ni t'has fet ric,ni res de res. La realitat és que, fins ara,has treballat molt per desenvolupar laidea de negoci, fer el pla d'empresa, ferles previsions econòmiques i financeresa 3/5 anys, crear la teva societat limita-da, etc.

El que impulsa a un emprenedor a crearla seva pròpia societat o a treballar comautònom és la confiança que es té enuna idea o projecte i la il·lusió per dur aterme un somni. Malauradament,moltes vegades els somnis no es com-pleixen per una manca de previsió,d'informació o de coneixements.Moltes vegades les idees no es podendur a terme perquè no es troba el fi-nançament adequat o perquè les enti-tats financeres no copsen el fantàsticprojecte que es vol dur a terme.

Per què el banc o la caixa no creu en elnostre projecte? Per què no veu el seufutur? Per què no ens ajuda en els inicisi s'implica en el nostre projecte? Bàsica-

ment, perquè el banc no és qui vol em-prendre; el banc vol deixar diners a certpreu i recuperar-los a un cert termini...En definitiva, l'entitat financera ges-tiona el risc i, si té dubtes, no s'ar-riscarà.

Llavors, la gran qüestió és: Com puc

aconseguir els diners que necessito

per engegar la meva empresa? Aramirarem d'aclarir una mica les opcionsde què disposa un emprenedor.

Opcions de finançament Com tots sabeu hi ha una font de fi-nançament que és ben rebuda per lesentitats financeres, els socis del pro-jecte, fins i tot els vostres pares... Sí,ho dic seriosament; aquesta font és:EL PROPI ESTALVI. Sona bé, oi?: neces-sitem certa quantitat d'euros i els tenimestalviats a la nostra entitat financerade referència (si us plau, res de “chirin-guitos” financers com Forum-Afinsa i

companyia). D'això en diem, tècnica-ment, finançament amb recursospropis.

Quina quantitat han de suposar els re-cursos propis? El 100%? El 80%? Comgairebé tot en la vida: depèn. Molts su-posem que els recursos propis són elsmés econòmics per a l'empresa i que,per tant, han de ser el més elevats pos-sible. Però, pensem-ho: si hem deposar els nostres diners en un negoci,quina rendibilitat voldrem per a ells?Un 3%? Un 10%? Bé, com a mínim vol-drem tant com ens dóna el banc per ferun dipòsit sense risc... De fet, hau-ríem d'exigir molt més perquè el riscde perdre els diners invertits en un ne-goci de nova creació és molt més altque el del dipòsit bancari. En definiti-va, els recursos propis són els més carsper a l'empresa, sobretot si compteuamb socis capitalistes que no treballena l'empresa i que volen veure resultatsaviat.

Per això, en comparació, el finança-ment mitjançant deute és méseconòmic. Hi ha qui diu que l'ideal ésque l'empresa tingui un 30% de fonspropis (capital social, reserves...) versusRe

dacc

ió: P

atric

ia P

érez

Ala

man

cos

(AD

E, 20

02)(

pala

man

cos@

gmai

l.com

)

«El que impulsa a un emprenedor acrear la seva pròpia societat o atreballar com autònom és la confiançaque es té en una idea o projecte.»

Finançament per a emprenedors

Ja està! Ja ho tens tot pensat! Has decidit“muntar-t'ho pel teu compte”, crear la tevaempresa, ser el teu propi cap, prendredecisions sobre el futur, aconseguir elreconeixement que no trobes a la teva feinaactual, triomfar a la vida...


nexe 35 ™ quart trimestre del 2006

un 70% de recursos aliens (finança-ment bancari, de proveïdors, etc.);però normalment, per a nous projecteses necessitarà un compromís més grande recursos propis.

Per aconseguir els recursos aliens quenecessitem podem acudir a un banc o auna caixa d'estalvis; podem mirar detrobar inversors, podem buscar lacol·laboració d'empreses de capital derisc... No entrarem a explicar els dife-rents vessants del finançament alièperquè podríem escriure un llibre; elque mirarem de detallar una mica sónels ajuts i el finançament en les condi-cions especials que ens podem trobar.

Ajuts estatals i d'altres contesEl nostre país no és on més es dóna su-port als emprenedors; però algunesfonts d'ajuda sí que hi podem trobar. Acontinuació, us en diem unes quantes:

INSTITUT DE CRÈDIT OFICIAL (WW.ICO.ES):Aquesta entitat pública signa, cadaany, convenis amb les entitats fi-nanceres per oferir fons a un preupactat per promoure el desenvolupa-ment empresarial. Aquests préstecstenen l'avantatge de no tenir comis-

www.anticsupf.net

15


nexe 39 segon quadrimestre del 2008

16

reportatge

sions. Si esteu començant, els més in-teressants per a vosaltres són:

Emprenedors 2008:

per a microempreses. L'ICO aporta el90% del projecte (sense IVA) amb elmàxim de 200.000 € i a un termini de3, 5 o 7 anys. El tipus d'interès és Euri-bor 6 mesos + 1 punt.

ICO PYMES 2008

per a microempreses, es finança el 90%de la inversió a un preu d'Euribor a 6mesos + 0,65 a 3, 5, 7 i 10 anys (per aimmobles).

Préstec Plan Avanza (TIC)

Es finança el 100% d'equips informàticsnous per a l'empresa; el termini és de 3anys i no es cobra cap interès. Fins a50.000 €.

ICO Microcrèdits 2007-2008: en aquestpréstec les entitats financeres no us po-den demanar avals ni garanties addi-cionals; però l'import màxim és de25.000 €. Es finança fins al 100% de lainversió a un termini d'entre 1 i 7 anys.

ALTRES AJUTS I SUBVENCIONS

Promoció de l'ocupació autònoma:

És una subvenció a fons perdut per apersones inscrites a l'atur que es facinautònomes.

Capitalització de la prestació d'atur:

s'han de tenir pendents de cobramentmés de 3 mesos de prestació d'atur.Serveix per fer-se autònom o crear unasocietat i permet cobrar una part de laprestació de cop.

Exempció de l'Impost d'Activitats

Econòmiques (IAE)

Durant els 2 primers períodes imposi-tius i, posteriorment, amb certescondicions.

Bonificació de la base de cotització

Per a nous treballadors autònoms de 30anys o menys i dones de 35 o menys: re-ducció del 30% de la base mínima decotització a la Seguretat Social durantels primers 15 mesos.

Barcelona Activa, l'agència dedesenvolupament local de l'Ajuntament deBarcelona, impulsa des de 1999 estratègiesinnovadores per promoure la iniciativaemprenedora, el creixement empresarial, lainnovació, les oportunitats professionals il'ocupació de qualitat. Motiu pel qual s'haconvertit en un referent en l'àmbit del suporta la creació i creixement i en el foment del'ocupació de qualitat.

En el mateix sentit, Barcelona Activa cooperaamb les diferents administracions i elsprincipals agents de la ciutat per proporcionarals seus clients -persones innovadores ambidees de negoci, empreses en creixement ipersones que volen progressarprofessionalment- els factors necessaris peral desenvolupament professional iempresarial amb qualitat i sentit de futur.

L'agència ofereix a tothom que vulguisessions informatives sobre els programes,les activitats i els serveis que poden oferir al'hora de crear una empresa pròpia. De lamateixa manera, també assessoren sobre lesdiferents formes jurídiques existents permuntar una empresa, els tràmits, elfinançament i les subvencions existents.

Dues propostes tenen especial rellevància: elCentre per a la Iniciativa Emprenedora iBarcelona Emprèn en Igualtat. El primer ésun espai d'autoús que pot ajudar-te a dur aterme la teva idea de negoci. L'altre és unprograma de suport i d'acompanyament a lacreació d'empreses adreçat als col·lectiussegüents: dones amb responsabilitatsfamiliars, persones amb discapacitats,persones immigrades extracomunitàries ipersones en risc d'exclusió social.

Barcelona Activa, amb els emprenedors


17

www.anticsupf.net

ON TROBAR INFORMACIÓ? Internet és un pou de saviesa on tro-barem un munt d'informació; us endestaco algunes webs:

www.cidem.com

(Centre d'Innovació i DesenvolupamentEmpresarial): té un apartat específic desuport a l'emprenedor. També detallaels diferents productes de finançamentbancari, el funcionament de les soci-etats de garantia recíproca que serveix-en com a avalistes d'empreses i de pro-jectes nous, etc. Posen a la vostra dis-posició la base de dades FISUB, on tro-bareu tots els programes, subvencions iajuts de la Generalitat de Catalunya,l'estat espanyol i la Unió Europea.

www.gencat.cat:

Hi trobareu un apartat del Servei deCreació d'Empreses, on teniu moltíssi-ma informació. Podeu trobar lesadreces de les entitats col·laboradores ala vostra població per poder obtenir as-sessorament en persona.

ALTRES WEBS:

www.emprendemosjuntos.es,www.crear-empresas.com, www.fac-toremprende.com,www.ceaje.es(Confederació Espanyola d'Associacionsde Joves Empresaris)www.aijec.es (Associació Independent de Joves Em-presaris de Catalunya)

www.adicae.net(Associació d'Usuaris deBancs, Caixes i Assegu-rances), entre d'altres.

Per tancar, només dir-vosque per ser emprenedors'ha de ser valent i tenirmolta confiança en unmateix i en la idea de ne-goci. Els tràmits sónllargs, hi ha obstacles pelcamí, moltes idees fra-cassen; però també hi haemprenedors que hanaconseguit l'èxit... Pen-sa-ho!, tot i les dificul-tats, TU pots ser un em-prenedor amb èxit! No hoperdis de vista!�

«Per ser emprenedor s’ha de servalent i tenir molta confiança en unmateix i en la idea de negoci.»


El 20 de febrer del 2008 es va inau-gurar, sense celebració i per impe-ratiu legal preelectoral, la línia

d'alta velocitat entre les dues capitals.Són 621 km aptes fins a velocitats de 350km/h; en proves s'ha arribat als 404km/h, de via doble electrificada a 25 kv,amb estacions a Atocha, Guadalajara-Yebes, Calataiud, Saragossa-Delicias,Lleida, Camp de Tarragona i Sants. Perreduir els temps de viatge en els serveisdirectes, s'han construït variants,bypass, a Saragossa i a Lleida. La línia escaracteritza per disposar del sistemaERTMS de seguretat en l'explotació de lalínia. És el sistema que gestiona el tràn-sit i la seguretat en la circulació de trens.Actualment està en servei la primerafase, ERTMS-I, que permet la circulacióde trens fins als 300 km/h.Posteriorment es posarà el marxal'ERTMS-II, que permetrà la circulació detrens fins a 350 km/h. S'ha de dir que la

circulació de trens per damunt dels 200km/h està totalment automatitzada grà-cies a aquest sistema.Construir aquesta infraestructura ha su-posat un cost de 7.083 milions d'euros, el50% dels quals han estat finançats per laUnió Europea, en un terreny que ha re-querit un esforç tècnic important per lesdificultats orogràfiques. Hi ha 21 km detúnels i gairebé 10 km de viaductes repar-tits al llarg dels 621 km. És la línia d'altavelocitat amb més altitud, 1.200 metres,assolits en el Puerto de Alcolea entreGuadalajara i Sòria. Tenint en compte queMadrid i Saragossa se situen a 600 metresi a 200 metres d'altitud, respectivament.

ANTECEDENTSEls estudis per desenvolupar una líniad'altes prestacions de Madrid a Barcelonaes remunten al 1988. Les línies fer-roviàries tenien un problema greu en l'-explotació del servei: el coll d'ampolla.

Trajectes en què la via doble es convertiaen via única en llocs orogràficamentcomplicats. En aquests punts el trànsitde trens de mercaderies i viatgers es difi-cultava per la saturació de capacitat de lalínia, amb retards i molèsties per als viat-gers, hipotecant un augment futur delservei. El pas de Despeñaperros entre laManxa i Andalusia suportava un granvolum de trànsit en via única. Era undels més complexos i amb més dificul-tats, especialment a la nit, en què granquantitat de trens exprés nocturns i mer-cants, ascendents i descendents, coin-cideixen en un espai molt reduït. Peròtambé era especialment complicat el pasentre Calataiud i Saragossa, en la Ricla.Per solucionar aquests inconvenients esva estudiar la construcció de noves vari-ants per augmentar la capacitat de leslínies, en una època de reestructuracióeconòmica de la societat espanyola.L'Expo de Sevilla va ser el detonant ol'excusa per accelerar la construcció d'unalínia nova i així alliberar de trànsit elPuerto de Despeñaperros. Una línia ini-cialment concebuda com a convencional,però que finalment es va decidir constru-ir en ample UIC i característiques d'altavelocitat, i que es convertiria en l'actualLAV de Madrid a Sevilla.Però els problemes de l'altre coll d'ampo-lla a la línia de Saragossa continuen enun període de recessió econòmica, i no ésfins al 1993 que es licita la construcciód'una nova variant ferroviària entreCalataiud, Saragossa i Lleida.Al 1996 es decideix que aquests tramsnous en construcció formarien part d'unanova línia d'alta velocitat entre Madrid iBarcelona. Un any més tard es crea elGestor d'Infraestructures Ferroviàries(GIF), que se'n fa càrrec de la construcció.Al 1999 ja estan en obres els 471 km de LAV

reportatge nexe 39 primer quadrimestre del 2008

REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) // ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

JAV

IER

NIC

OLÁ

S

18

En Javier Nicolàs ha viatjat en aquest primer trajecte i ens explica la seva crónica2 hores i 30 minuts. És el que vam trigar a fer el trajecte directe entre Barcelona i Madrid en l'AVE de Renfe,un tren de Siemens sèrie 103. Vam travessar el sistema ibèric a 300 km/h i vaig baixar-me a Atocha ambvuit minuts abans de l’hora prevista.

Els AnticsAlumnesinauguren la líniaBarcelona-Camp de Tarragona


entre Madrid i Lleida; però no és fins al2002 que un pacte polític signat entre elgovern central del PP, CiU –que presideixla Generalitat– i els alcaldes del Baix Llo-bregat i del Barcelonès permet arribar a lasolució final de construir i entrar en serveiel tram del Prat a l'Hospitalet pel Gornal iSants. Es pacta la continuïtat de la líniacap a França amb un túnel per sota deBarcelona i una nova estació central a laSagrera de grans dimensions. I d'aquí aPerpinyà. A l'octubre del 2003 es va posaren marxa el servei d'AVE amb els trensAlstom de la línia de Sevilla, a 200 km/h,entre Madrid i Lleida.Amb l'entrada al govern central al 2004s'adjudiquen les obres fins a Sants i esfixa una data per a la inauguració, el 21de desembre del 2007. Finalment,després de dos mesos de retards per pro-blemes constructius a l'Hospitalet, elprimer tren surt de Barcelona a les 6.00del matí del 20 de febrer del 2008.El servei es posa en marxa amb 17 trensper cada sentit, però hi ha un compromísd'anar ampliant el nombre de trens enfunció de la demanda. A finals d'abril esposen en servei els regionals d'alta veloci-tat AVANT entre Lleida i Barcelona, ambparada al Camp de Tarragona, amb untemps de viatge aproximat d'una hora iabonaments multiviatge.Hi ha una gran expectativa d'èxit, quepermetrà canviar la cultura de mobilitatentre les dues grans ciutats. Al 2004 vanutilitzar el corredor ferroviari entreMadrid i Barcelona al voltant de 2,1 mil-ions de viatgers; al 2007 van ser 3 milionsi mig de viatgers, i al 2008 les previsionsse situen en els 6 milions. Al 2011 les esti-macions calculen gairebé 8 milions depassatgers al corredor. Pel que fa al tra-jecte directe en tren entre Barcelona iMadrid, va ser utilitzat el 2007 per900.000 viatgers. L'avió, en el mateixperíode i trajecte, va atreure 4,8 milionsde viatgers.

SOSTENIBILITATPer tant, l'objectiu és aconseguir guan-yar quota a l'avió, i consolidar el ferroca-rril com un mitjà de transport de referèn-

cia, no tan sols en qualitat i rapidesasinó també en sostenibilitat. L'alta velo-citat serveix per contribuir a reduir lesemissions de CO2 a l'atmosfera. SegonsAlberto García Álvarez, de la Fundación deFerrocarriles Españoles, per cada passat-ger que es passi de l'avió a l'AVE, s'eme-tran 58 kg de CO2 menys a l'atmosfera. Sipel contrari el viatger canvia el vehicleprivat per l'AVE, serien 51kg la quantitatd'aquest gas d'efecte hivernacle que esdeixarien d'emetre.

PROBLEMESPerò no ha sigut fàcil construir aquestapart de la línia de Madrid a França. Desdel principi multitud de problemes tèc-nics i polítics han contribuït a dilatar elperíode de construcció, Utilitzada com aarma entre els partits polítics, l'alta ve-locitat no és només un mitjà de transportatractiu; és una important eina de verte-bració territorial i de desenvolupamenteconòmic.La inauguració fins a Lleida va estar car-acteritzada per una posada en marxa enprecari, amb una velocitat màxima de200 km/h perquè el sistema de seguretatpioner en el món, ERMTS, encara no es-tava prou desenvolupat. Però no nomésaixò, sinó que una sèrie de fets en la pre-sentació del tren a càrrec del ministreCascos va permetre descobrir deficiènciesserioses en la infraestructura de la línia.També es van descobrir dolines i inesta-bilitats en el terreny a Saragossa i aMontblanc, i es van reforçar els túnels

per problemes en la composició del sòl.L'estació del Camp de Tarragona va serdissenyada com una estació modesta.Però el canvi de govern del 2004, amb elministeri en mans del partit socialista,va fer modificar l'estació per ampliar-la,dotant-la d'un major nombre de vies, iaixí preparar-la per a un escenari de futuren què el Camp de Tarragona serà el nusde connexió amb el corredor del Mediter-rani.Però el problema més greu han sigut lesobres a l'entrada de Barcelona, on els es-vorancs i el trencament del túnel delsFGC, per una deficient execució de lesobres per part de l'empresa adjudicatària,va deixar sense servei de rodalies la líniade Vilanova i dels FGC. La mobilitat al'Àrea Metropolitana de Barcelona va serun calvari per a molts. Miraculosamentper a alguns, amb un retard de dosmesos, la LAV va quedar llesta per entraren servei al febrer del 2008.

FUTURAra comença un nou període en què lesobres no s'aturen i la línia d'alta velocitatcontinua cap a França pel túnel delPertús, on tots els trams estan adjudicats,inclòs el túnel entre Sants i la Sagrera.Quan tinguem finalitzada la xarxa cata-lana d'alta velocitat, hi haurà a Barcelonadues estacions centrals: Sants, des d'onpartiran els trens cap al nord, i la Sagrera,des d'on partiran els trens cap al sud. ElsTGV francesos arribaran a la ciutat com-tal, els regionals d'alta velocitat recor-reran Catalunya de Lleida a Figueres ambcontinuïtat, sense estacions en cul de sac.Es podrà fer realitat la intermodalitatd'AVE i avió, complementant-se amb al-tres formes de transport. I sobretot, laLAV permetrà deixar lliure les vies con-vencionals de trens de llarg recorregut perdedicar-les exclusivament a serveis de ro-dalies.I tot plegat, si finalment aquesta alta ve-locitat arriba a ser un èxit, com ho és araa França, ens adonarem que el ferrocarrildels problemes i la controvèrsia hanascut petit. I tornarem a començar.�

www.anticsupf.net

19


nexe 39 primer quadrimestre del 2008ni blanc ni negre

20

que no aporta res a la història dela música, és la representant espanyola al Festival d'Euro-visió, i si ningú no hi posa remei (amb una tonada pitjor,em temo) serà la cançó de l'estiu i de la resta de l'any.

La cançó, a pesar de ser escrita a quatre mans per PedroGuerra i Santiago Segura, és repetitiva, enganxosa, i ambuna posada en escena d'allò més cutre. La visió de RodolfoChiquilicuatre, amb la seva guitarreta de joguina, no presa-gia res de bo. Però la part positiva és que ni ell ni la cançópretenien res. El Chiqui Chiqui és una paròdia fàcil del regga-eton i de les cançons amb coreografia incorporada, tipusMacarena, i en Rodolfo representa que és un cantant qual-sevol d'aquells d'una sola cançó.

I aquí, en la manca de pretensions, rau el seu encant. Pre-sentant-se a la selecció per a un festival decrèpit, ambuna gala final que ja era tota una declaració d'intencions,“Salvemos Eurovisión”, han aconseguit desbancar una po-bra noia que portava un munt d'anys fent classes de cant.I també d'altres opcions igual de cutres, però amb preten-sions de seriositat.

Ara, l'actor que fa de Rodolfo s'ha vist atrapat en la sevapròpia broma, i haurà d'actuar al Festival d'Eurovisió. Te-nint en compte, però, que altres països presenten un galldindi de roba o un avi que canta rap, potser cal un replan-tejament del Festival. Ja no ha de ser aquella exhibició pa-triotera i de repartiment de vots entre països “amics”, per-què potser la televisió ja no és el lloc per a espectacles mu-sicals de qualitat. Ni per a espectacles de qualitat en gene-ral. Primera, perquè hi ha un sector enganxat a Patrícies,Estapasandos i similars, acostumat a la cutror des de fatemps. I segona, perquè hi ha un altre sector amb méspretensions intel·lectuals, fascinat per la cutror com a op-ció conscient. Així s'explica l'èxit de gent com els MojinosEscozíos; o la sèrie d'Internet Calico Electrónico, que protago-nitza un entranyable i groller antiheroi, o algun èxit mu-sical anterior, com l'Opà, yo viasé un corrá, en què el Koalacantava amb gran sentiment la seva determinació de ferun corral per a tota mena de bestiar, amb un videoclip enquè es veia la realització del corral, amb uns quants paletsvells i un somier.

El que és segur és que aquest any molta genttornarà a mirar-se la gala d'Eurovisió, i re-cordarà el nom del representant espanyol,dues coses que no passaven des de la “Rosa de España”. I què carai, posatsa no guanyar, almenys ens faremun tip de riure. �

això ho sap tothom. Peròquan les coses molen tant, acostuma a haver-himotius pregons i obscurs, i la veritat és que es troba afaltar una anàlisi del filòsof Gustavo Bueno, d'aquestfenomen sociològic, com les que ens feia a la primera edi-ció de Gran Hermano.

Que Espanya enviï Rodolfo Chikilicuatre al Festival d'Eu-rovisió té a veure amb un sentiment molt humà: elressentiment, i amb una manera de pair-lo: la ven-jança. El fet és que, després de finals dels gloriososanys seixanta, quan Espanya va guanyar dues vegadesel Festival, no ha tornat a fer-hi res, mai més; arrib-ant al paroxisme de la situació amb Remedios Amaya iels seus zíropoins, zeropuá, i amb una recaiguda impor-tant l'any de la primera Operación Triunfo i la Rosa. Aque-stes injustícies històriques, juntament amb el sentitde l'humor, han fet que aquest any s'hi presenti aque-sta cançó, barreja de venjança i de catarsi col·lectiva.

Està vist que riure fa molt de bé a les persones; tant,que molts se senten ja satisfets enviant el senyor Chi-kilicuatre i tant els fa guanyar o perdre. D'altres no hohan entès així i pensen que el país farà el ridícul os'omplen la boca d'altres grans conceptes, com lail·lusió del jovent i la música. No entenen que el chiki-chiki representa l'arribada de la postmodernitat a lacultura de masses; que és la resposta d'una societat de-screguda a un format televisiu pompós i grandilo-qüent, en què els jurats d'experts deixen pas al mòbil iels seleccionadors professionals deixen pas a Internet;en què l'espectacle, el construeixen els espectadors,com en la Web 2.0. No se n'adonen que és un signe del'Espanya multicultural, ja que subverteix mitjançantl'humor un gènere com el reguetón, que es pren tan se-riosament a si mateix. I aquesta és una altra virtut dela cançó, que permet pair un altre malestar, que permetriure, una vegada més, del que s'ha patit.

Eurovisió és un programa de televisió especial, moltantic i al servei de grans idees i passions: Europa i elsestats, els nacionalismes i l'europeisme, la música,

les aliances i les desavinences entre veïns, tot decoses que fan normal que hi hagi tensió.

Però aquest any Espanya no hi va a patiruna altra tragèdia, sinó que hi va a fercomèdia i a divertir-s'hi, i hi va de la màde dues de les seves perifèries: Catalunya

i Amèrica. Per tot això, aquest any, elFestival d'Eurovisió torna a ser

important.�

EL TXIQUI-TXIQUI

Montse Vives David Álvarez

La Montse Vives (DRET, 1995) i el David Álvarez (HUM, 1998) presenten les dues cares de la moneda sobre temes d'actualitat, molts dels quals ens afecten en el nostre dia a dia.Nota al peu

AQUESTA TONADA INFECTA,

Ni b

lanc

ni n

egre

LA RECONQUESTA...

EL CHIKI-CHIKI MOLA MOGOLLÓN,




www.anticsupf.netcuina

a cuina belga és tan desconegudacom el mateix país. Els lectors d'A-gatha Christie recordaran les em-prenyades de Poirot quan el confo-nien amb un francès. Però, quinsplats belgues podem citar? En gene-

ral és una cuina gormanda i poc preten-siosa, que presumeix de donar qualitatfrancesa en quantitats alemanyes. S'hibarregen, per raons geogràfiques, in-fluències franceses i holandeses, i tambémedievals, en les formes de cocció i en elscondiments. Entre els productes destaquen els mus-clos, cuinats de mil maneres. Com a pro-ductes de l'horta, els espàrrecs i les endí-vies, descobertes per atzar en brotar unaarrel de xicoira, i que amb successives mi-llores genètiques ha arribat fins a les queconeixem ara. També en destacarem laxocolata, convertida en bombons, algunsd'ells tan delicats que duren només unsquants dies, i la cervesa, que no només esbeu, sinó que intervé en alguns plats. Pel que fa a les elaboracions, els belgueses consideren els inventors de les patatesfregides; però entre els seus plats destaca-rem el Waterzooi, una mena d'estofatamb nata; receptes de conill diverses; lesanguiles en salsa verda; els estofats o car-bonades; les croquetes de gamba, i els go-fres. El nostre menú se centrarà en plats clàs-sics, però tenint en compte que anem decara a la calor (si és que el temps no s'hatornat del tot boig), hem procurat evitarestofats i salses excessivament cremoses.Comencem amb uns espàrrecs a la fla-menca, una manera senzilla però diferentde servir espàrrecs blancs. En segon lloc,les “moules et frites”, uns musclos a lamarinera que se solen servir amb un platde patates fregides. I de postres, unes ga-letes de canyella, les speculoos, que servi-rem amb un gelat de vainilla. �

l

21

Espàrrecs a la flamenca 2 manats d'espàrrecs blancs, 4

ous durs, 150 g de mantega fosa,suc d'una llimona, julivert, sal ipebre.

Peleu els espàrrecs, des d'unamica més avall de la punta fins alfinal, i tallant el darrer quart. Feu-los bullir dins d'aigua salada uns 30minuts, en un recipient prou amplecom perquè estiguin ajaguts sensetrencar-se. Escorreu-los icol·loqueu-los als plats. Piqueu dosdels ous durs i barregeu-los amb lamantega, el suc de llimona, la sal, elpebre i el julivert picat. Aboqueu-hoper damunt dels espàrrecs, i guar-niu-ho amb els altres dos ous, arodanxes.

Moules Marinière4 kg de musclos (amb clos-

ca); 2 cebes, 1 porro, 2 branquesd'api, 2 gots de vi blanc sec, 2gots d'aigua, oli o mantega,sal i pebre.

Netegeu bé els musclos. En una ollagran, feu fondre la mantega o escal-feu l'oli, i feu-hi suar les verdurestallades. Remeneu-ho bé, salpebreu

i afegiu el vi i l'aigua. Quan bulli, afoc viu, afegiu els musclos i reme-neu amb una cullera de fusta, debaix a dalt perquè tots s'obrin. N'hiha prou amb uns minuts. Ja hopodeu servir, acompanyat si voleud'un plat de patates fregides.

Speculoos250 g de farina, 175 g de sucre

moré, 100 g de mantega, 1 pessicde sal, una culleradeta de canyella i una culleradeta debicarbonat de soda.

Aboqueu la farina damunt la super-fície de treball, i doneu-li forma devolcà. Al mig poseu-hi el sucre, lasal, el bicarbonat i la mantega talla-da a daus. Treballeu-ho amb els ditsa poc a poc i, si cal, afegiu-hi unamiqueta d'aigua perquè es lligui.Formeu una bola de pasta, i deixeu-ho reposar fins a l'endemà. Llavors,esteneu la massa i talleu-la segonsla vostra imaginació, o amb motllesper a galetes, o amb un got cap peravall. Enforneu-les, amb el forn pre-escalfat però a foc suau, uns 45minuts o fins que es torrin lleugera-ment. Podeu servir-les tèbies ambuna bola de gelat de vainilla.

les receptes

Nota al peu

LA CUINA BELGA

Els musclos que no s'obrin ofereixen poques garanties de frescor; per tant, és més prudent llençar-los.


entrevista

22



“El poblament és un llenguatge en elqual la societat s'expressa, s'hi reflecteix”Víctor Farías Zurita, professor de la Facultat d'Humanitats de la UPF, ha guanyat el XXIV premi FerranSoldevila de biografia, memòries i estudis històrics que atorga anualment la Fundació Congrés de CulturaCatalana pel treball El mas i la vila a la Catalunya medieval. Estudi sobre els fonaments d'una societatsenyorialitzada: el nord-est català (segles XI-XIV). Una detallada i innovadora recerca d'història delpoblament medieval que es troba en vies de publicació i que deixa enrere el tòpic que diu que al'edat mitjana ciutat i camp eren dues realitats separades.

Com descriuria el seu treball? És lareelaboració de la tesi doctoral quevaig presentar el 1999. El períodetractat va del segle XI al XIV i heestudiat els dos tipus de poblamentespecíficament medievals i l'articu-lació que hi ha entre les dues tipolo-gies de poblament. El treball tédues parts ben diferenciades. Laprimera tracta l'origen i la històriade l'hàbitat rural dispers propi de laCatalunya Vella, és a dir, el mas. Lasegona, l'hàbitat urbà pel que fa al'origen i a la història de la ciutatpetita o mitjana en el mateix terri-tori; és a dir, el que anomenemvila.

Quin interès científic representa l'es-tudi del mas i de la vila a la Catalunyamedieval? És un tema que s'haviatractat molt poc. No hi ha cap mo-nografia que hagi estudiat de mane-ra detallada la història del mas i dela vila. Amb aquest treball, el quehe fet és tractar-ho per primera ve-gada de manera realment detalladaper intentar entendre millor el fun-cionament d'això que anomenemsocietat feudal.

Quina metodologia de treball ha se-guit? He dut a terme una recerca dedeu anys i he revisat des dels perga-mins del segle XI fins als protocolsnotarials del XIV. El llibre està basaten una recerca arxivística realmentdetallada. Els arxius en els quals hetreballat són, bàsicament, els de Gi-rona i els de Barcelona: l'Arxiu de laCatedral Barcelona, l'Arxiu de la Co-rona d'Aragó, l'Arxiu Històric de Gi-rona, l'Arxiu del Monestir de Mont-serrat, entre d'altres.

Com podem situar el seu estudi: Elmas i la vila a la Catalunya medieval?El meu estudi és la continuació d'u-

na sèrie de tradicions historiogràfi-ques: història social, econòmica idepoblament; algunes de les qualshan estat molt importants per a mia l'hora d'afrontar la meva recerca.En primer lloc, una tradició impor-tant és la història del poblamentfrancesa (Charles Higounet, PierreToubert) i la història social de la Ca-talunya medieval (Pierre Bonnassie,Josep M. Salrach); en segon lloc, lahistòria urbana de petita escalaimpulsada pels historiadors angle-sos (Rodney Hilton, Christopher Dyer); i, en tercer lloc,és important, sobretot per la refle-xió teòrica sobre el tema, la geo-grafia històrica d'origen alemany.La urbanització materialitza unesrelacions socials en l'espai. Per en-tendre la urbanització medieval enparticular i el poblament medievalen general has d'entendre a més la

“Per entendrequè va ser lasocietat feudal,la història deles petitesciutats és moltmés importantque l'estudi deles gransciutats.”

«

TEXT

: GLÒ

RIA

-MIR

EIA

MO

NTA

NY

ÀIP

UIG

- (4

TH

UM

)

societat que crea aquest poblament.El mas no és quelcom que sorgeixespontàniament; reflecteix una so-cietat, la societat feudal, que creaaquest tipus d'hàbitat.

Per entendre la societat medieval,des d'un punt de vista urbà, quins ele-ments són importants? Per entendrequè va ser la societat feudal, lahistòria de les viles és molt més im-portant que l'estudi de les grans ciu-tats com Barcelona i Girona. Tot ique això no vol dir que no calgui es-tudiar les grans ciutats. Cal estudiarel fenomen d'urbanització a petitaescala per entendre el que va ser l'e-dat mitjana quant a història del po-blament, però també quant a histò-ria de la societat, de l'economia i dela cultura. El poblament és sempreun llenguatge en el qual la societats'expressa, s'hi reflecteix.�


racó de lectura nexe 39 primer quadrimestre del 2008

Franco, el gran manipulador

Editorial Base ha presen-tat de la mà de l'historia-dor Paul Preston Franco. Elgran manipulador, una obraque desmunta totes lesmentides difoses pel rè-gim franquista sobre la fi-gura del dictador, algunesde les quals s'han mantin-gut fins avui dia. Prestondestrueix els mites i ana-

litza permanents manipulacions de la realitat durantgairebé quaranta anys.

El més destacat biògraf del general Franco, PaulPreston, presenta un dictador traïdor a la República, amés de venjatiu fins a la crueltat més extrema i lliuraten cos i ànima al nazisme alemany i al feixisme italià.La relació del dictador amb la Falange, els Borbons, elsmilitars i les grans potències mundials és analitzadaper l'autor des d'una perspectiva nova i desmitificado-ra, en aquest nou llibre imprescindible per compren-dre un dels períodes més tràgics de la història contem-porània del nostre país. En definitiva, una obra de lec-tura molt recomanada.�

Barri Xino. Una crònicade postguerra

Un nen de 10 anys ens fauna crònica dels seus re-cords dels anys 1939, 1940 i1941, al barri Xino de Barce-lona, un barri on hi hamisèria, però també confra-ternitat i una ànima carita-tiva, la mare d'enSebastià, l'Esperança.

Ell és en Sebastià Sorribas (1928-2007), que duranttants anys ha fet gaudir a petits i grans amb la se-va obra El zoo d'en Pitus, el llibre infantil en catalàmés venut, amb més de 400.000 exemplars.

Amb aquesta obra pòstuma, Barri Xino. Una cròni-ca de postguerra, ens acosta a un capítol trist de lavida dels ciutadans de Barcelona, i en especialdel barri Xino, al cor del Raval, on la margina-ció social, la pobresa, la prostitució o la delin-qüència eren el pa de cada dia. Però el Sebastiàera, malgrat tot, un nen que despertava a la se-va joventut, i per això ens acosta d'una maneramolt tendra capítols que emocionen el lector ique li fan entendre la crua realitat d'aquellsanys de misèria en un dels barris més pobres dela capital catalana.

Desaparegut a finals del 2007, aquesta obra deSebastià Sorribas cobra importància perquè és elseu darrer testimoni d'una etapa que inevitable-ment va marcar la seva personalitat i que el vaconvertir en un escriptor excepcional pels valorsi els ideals que va transmetre sempre a travésde les seves obres.�

racó

de

lect

ura

Centenari del naixementd’Anna Maria Dalí

En l'any que se celebra elcententari del naixementd'Anna Maria Dalí, la ger-mana de l'artista interna-cional, Salvador Dalí, lamagnífica biògrafa Anto-nina Rodrigo publica unaobra tendra i senzilla so-

bre la relació entre Salvador i Anna Maria, la seva ger-mana petita.

Els anys d'infància i joventut que els germans Dalí vanpassar a Figueres, Vilabertran, Cadaqués; la novaamistat amb Federico García Lorca; els jocs d'infante-sa, les seves lectures, les seves aficions, els familiars iels amics que els van envoltar des de ben petits…Tot això i més és el que ens explica Antonina Rodrigoa Anna Maria Dalí i Salvador, una obra basada en lescontínues converses que l'autora granadina havia tin-gut amb Anna Maria Dalí, que va obrir-li els arxiuspersonals i li va oferir fotografies inèdites que s'in-clouen en aquest llibre, a la vegada que fets poc divul-gats que pertanyien a la màxima intimitat de la famí-lia i que Rodrigo aconsegueix que Anna Maria li trans-meti.�

Les avantguardes a Catalunya

Ferran Aisa presenta el seudarrer llibre Les avantguardes.Surrealisme i revolució, unaanàlisi profunda dels movi-ments artístics i culturalsque durant les primeres dè-cades del segle XX van arri-bar a Catalunya. La sevaobra és la primera que rela-

ciona els principals corrents: romanticisme, da-daisme, futurisme, realisme i tots els movi-

ments d'avantguarda, posicionant la capita ca-talana com un nou far de difusió d'aquestesnoves tendències. Ja no són només Zuric o No-va York; Barcelona també té un lloc molt im-portant en la història de les avantguardes, i Fe-rran Aisa és l'encarregat de desvelar-nos-ho.

Els protagonistes del llibre són Joaquim Torres-Garcia, Rafael Barradas (tots dos uruguaians),Francis Picabia, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí,J. V. Foix, entre altres. Grups de poetes, prosis-tes, músics, artistes plàstics, líders obrers ipolítics progressistes introduïen a Catalunyanous models ideològics, noves estructures so-cials, maneres diferents d'entendre la cultu-ra i l'art, i per posar-lo al servei d'una causarevolucionària que es va veure trencada ambla ruptura provocada per l'arribada del fran-quisme.�

Mòn

ica

Frer

nànd

ez (

HU

M, 9

6, P

ER99

)



24

L'obra: Protocol per a camaleons

rotocol per a camaleonsés una obra de tea-tre sobre protocolde la CompanyiaToni Albà. Va serestrenada al Festi-

val de Teatre de Tàrrega al 2005i, després d'un procés de rees-tructuració, va arribar al SAT!Sant Andreu Teatre (Barcelona)al novembre del 2007. Actual-ment, està de gira per diverseslocalitats espanyoles i, a la tar-dor del 2008, tornarà a la carte-llera del SAT.

Al llarg d'una hora i mitja, sisactors donen vida a 22 personat-ges. L'obra pren com a base l'acted'inauguració d'una exposicióuniversal de pintura i com a de-sencadenant principal de l'argu-ment, un incident protocol·lari.Aquest incident donarà lloc a unconjunt de situacions que provo-caran la participació activa i elriure del públic.

Deixant de banda l'aspecte cò-mic i aprofundint en el contin-gut de l'obra, l'espectador potdescobrir alguns dels punts clauque s'han de considerar en l'or-ganització d'un acte: ordenacióde les autoritats, segons els cri-teris de precedència i d'ubicaciód'aquestes a l'àrea de cadires; or-dre d'arribada dels convidats allloc on se celebrarà l'acte; im-portància de la seguretat, elsmitjans de comunicació i l'estè-tica general de l'acte; ordre delshimnes i de les banderes; ade-quació de la vestimenta quans'assisteix a un acte; necessitatde contractar una assegurançaper cobrir els possibles danys,entre altres. A la vegada, el fil

argumental permet incloure te-mes d'actualitat del món polític isocial.

L'espectador se submergeix enuna història hipotètica, però quereflecteix la tensió a la qual sesotmeten constantment els orga-nitzadors d'un acte i, molt espe-cialment, els responsables deprotocol. És un bon exemple detot allò que no s'ha de fer per or-ganitzar un acte: improvisar iposar-se nerviós. A més, remarcala cura pels detalls i la necessitatd'“assaig, assaig, assaig”, per tald'assegurar-se que tot es desen-voluparà segons les previsions fe-tes i de localitzar possibles errorsque s'hauran de resoldre abansque comenci l'acte.

Protocol per a camaleons aconse-gueix donar un toc de color enclau d'humor a un tema tanseriós com és el del protocol idescobrir una part de l'entre-llat que implica organitzar unacte.�

protocolREPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

El protocol al teatreAra que, cada cop més, els esdeveniments internacionals amb una forta repercussió mediàtica tenen unmajor ressò, què succeiria si un imprevist de darrera hora fes trontollar el correcte desenvolupamentd'un acte? Una possible solució l'ofereix Protocol per a camaleons.Després de fer l'anàlisi d'aquesta obra, Eva-Maria Sans Blas (TRAD, 2001) entrevista a Toni Albà, coautor,actor i codirector de l'obra.

Punts que cal considerar• Figura del cap de protocol• Seguretat• Mitjans de comunicació• Elements de què cal tenir cura:

- Banderes- Himnes- Convidats- Vestimenta

• Assegurança• Assaig, assaig, assaig• Evitar la improvisació

p Fitxa de l’acteAutors:Toni Albà,Miquel Àngel Fernández,Constanza Aguirre,Jordi Soriano,José A. Pérez,Josep Pla,Albert Requena,Arcadi Garrigai Montsant Ciurana.

Actors:Toni Albà,George Lansbury, José A. Pérez,Josep Pla, Albert Requenai Arcadi Garriga.

Direcció:Miquel Àngel Fernández iToni Albà.

Ajudant de direcció:Montsant Ciurana.


www.anticsupf.net

25

Per què una obra sobre protocol?Penso que sempre hi ha hagut proto-

col; però, ara, estem molt més acostu-mats a veure-ho a la televisió. I, sobre-tot, en tota la quantitat d'esdeveni-ments de posada al dia de la política desque hi ha la democràcia. Cada dia veiemactes de protocol. Normalment, no pas-sa res, si tot funciona. Però, fa moltagràcia quan penses tot el que pot passarsi no funciona el protocol.

Com va sorgir la idea?Va sorgir a partir d'Els bufons del regne,

una altra obra que fèiem en què sortia elrei. Hi havia un tros que feia riure molt.I, a partir d'aquí, vam dir: “Fem unaobra que parli sobre protocol”. Ens vamfixar en actes culturals i també polítics.Se'ns va acudir el tema de l'exposicióuniversal de pintura, perquè treus pes ala part política.

Quin missatge es vol transmetre amb l'obra?

Hi ha diversos missatges; de la matei-xa manera que estem dient que el proto-col és molt important, també penso queestem dient que l'ésser humà sempre espot equivocar. D'altra banda, hi ha elmissatge que importa més l'aparença,més el marc que l'obra en qüestió.

Creu que els espectadors es queden no-més a la superfície (dient allò de m'ha agra-dat molt, és molt divertida) o realment en-tenen el que està passant?

Penso que molta gent es queda a la su-

perfície. Molta altra veurà una sèrie degags encadenats. I, els qui entenen,suposo que comprenen que la situacióés més greu del que és. Sempre quepassa una cosa d'aquestes, el que és in-teressant és que els que són encarre-gats de portar-ho a terme, ho vulguintirar endavant malgrat tot, inventant-se una cosa que és impossible!

Per què el títol de Protocol per a camale-ons?

De fet, hi havia molts títols i va sermolt discutit. Hi ha diversos sentits.Primer, la capacitat de transformacióque té tota la gent que es dedica al pro-tocol. Després, perquè a darrere delsdecorats també hi ha un altre especta-cle. Nosaltres també érem camaleonscanviant-nos per fer els diferents per-sonatges. I, finalment, una miquetaper la qüestió del temps. Costa moltpreparar tot l'acte. El temps és terrible-ment curt. Quan arriba el momentcosta molt que aquest temps passi. Ésuna cosa que també té el camaleó: ésmolt lent, té un temps pesat.

Si els de protocol són camaleons, quinesaptituds o característiques han de tenir?

Jo penso que han de tenir una sangfreda impressionant, capacitat de re-soldre qualsevol tipus de problemessense que es noti, i han de tenir unequip al darrere brutal perfectamentcoordinat. T'ho estic dient així per so-bre i de memòria. Però ha de ser algúmolt capacitat, amb una educació ex-

quisida i amb un do de llengües pel quepugui sorgir.

Els caps de protocol de la vida real tam-bé pateixen crisis d'estrès i d'ansietat comel personatge de l'obra?

Sí, sí; això és normalíssim. Ansietat,depressions; jo en conec uns quants.

D'alguna manera, tota aquesta tensió esreflecteix al cartell de l'obra, no?

Sí que hi ha un quadre i ell està empa-quetat amb els pops, aquests del trans-port, de lligar les vaques. És una menade teranyina d'una cosa que té un sen-tit efímer i ambulant. Passa allà i enaquell moment. A l'endemà, ja no hiha res. Quan penses, d'aquí a 300 anysningú no sabrà que això va passar. Comnosaltres no sabem quin va ser l'actemés multitudinari de l'antiguitat.

Pensa que l'obra funcionaria a Madrid?A Madrid, ara mateix, penso que no.

L'obra funcionaria a França; estic apunt de començar la traducció alfrancès. Seria una comèdia que caldriatenir en compte. Hauríem de fer unaadaptació canviant-ne alguns perso-natges; els altres existeixen a tot arreu.Algunes coses canviarien. La qüestiódels himnes, per exemple. Quan feml'obra fora de Catalunya no posem elsSegadors; això només es pot fer aquí.Posem l'Himne de l'alegria.

Com definiria el protocol?Són normes de comportament esta-

blertes, arrelades i estudiades per espe-cialistes i que, a més a més, canvien acada país. Totes les disposicions són di-ferents a cada país.

El protocol també és teatre. Som i enscomportem. L'ésser humà sempre ésd'una manera i, en canvi, socialment,es comporta d'una altra. Jo vull saberdel personatge, no qui és el que em des-patxa darrere del taulell d'una farmàciasimpàticament, sinó qui és quan estreu la bena de farmacèutic i va pel ca-rrer; com és realment aquesta persona.L'être et l'apparaître, que diuen els france-sos. La màscara i la contramàscara, ésmolt semblant a això.

Del món del protocol, què en destaca-ria?

Del món del protocol, en destacaria lanecessitat que allò que s'ha calculatsurti tal com s'ha calculat o millor. No?Això per la part positiva. Per la part ne-gativa, penso que moltes vegades pot-ser no seria tan necessari.�

Toni Albà : “El protocol també és teatre”


però al món hi haun munt de persones que han de-clarat la independència de casa se-va, del seu camió o d'una platafor-ma petrolífera. I aquestes personesno només han fet això, sinó quetambé han dissenyat una bandera,han emès passaports i monedes is'han proclamat 'reis', 'reines' o'primers ministres'.

L'editorial de guies de viatges Lo-nely Planet ha fet una recopilaciódels 'millors' micropaïsos a la guiaMicronations. The LP Guide to Ho-me-Made Nations. Vagi per enda-vant que es tracta de llocs creatsamb un cert sentit de l'humor i queno entra en conceptes més serio-sos, com petits estats reals (Vaticà,Mònaco) o en conflicte.

Els micropaïsos són, en certa ma-nera i com declara un dels coautorsde la guia, la continuació del som-ni de petits de crear-nos un mónpropi, on nosaltres érem els res-ponsables absoluts i on tot, clicks iarganboys inclosos, ens havia d'o-beir. Però com adults que som, arala proposta és més complexa. Segu-rament el més difícil, a llarg termi-ni, és que algun altre país els reco-negui o, per què no, la mateixaONU. Però no hem de defallir!

Els micropaïsos volen, com lesparòdies, ser un reflex deformat dela realitat. Com més aspectes de larealitat deformem, més completserà el nostre nou estat. D'aquestamanera, molts dirigents es prenenmolt 'seriosament' la seva feina ifins i tot han elaborat un corpus le-gal (constitució) i promouen el tu-risme.

DESTINACIONS ESTRANYESVisitar micropaïsos és una granmanera de fer viatges estranys.Molts dels llocs de la guia es podenvisitar i, de vegades, aquest turis-me aporta microingressos. Segura-ment, el lloc més popular d'aquestgrup és Sealand, una plataforma

26


Mary Lane, a Dayton, Nevada.Molòssia té 4 habitants; una zonahorària pròpia, GMT-8+39 minuts;una moneda, el valora (dividit en100 futtrus); armada (un vaixell in-flable); un observatori astronòmic(un telescopi)... Sa excel·lència Ke-vin Baugh, president de Molòssia,és un dels microdirigents més ac-tius. A l'any 2000, va crear el Co-mitè Olímpic Micronacional, queva organitzar els primers Jocs Olím-pics Intermicronacionals.

Així està el món. A la guia hi hamoltes més propostes arreu, per sihi ha algun microviatger interes-sat. La Wikipedia té un llistat moltcomplet de molts d'aquests llocs,amb vincles a articles més deta-llats: http://en.wikipedia.org/wiki/Mi-cronationBon microviatge!�V

iatj

arFr

anci

sco

José

Moy

a

nautilia

petrolífera al mar del Nord, a uns10 km de la costa anglesa, que es vadeclarar independent el 1967.

Sealand agrupa tots els elements queun bon creador de micropaïsos ha detenir en compte. Hi ha un cap de l'es-tat, el príncep Michael; té una mone-da pròpia, el dòlar de Sealand; unabandera; un himne, i ha tingut unacerta 'interacció diplomàtica' amb al-tres països (encara que sigui per pro-blemes legals i conflictes).

En certs moments, si no es disposad'un territori per independitzar, elmés fàcil és declarar efectivament laindependència de la pròpia casa, comdeia Ikea. Segurament, aquí el millorexemple és el de la República deMolòssia, que “limita per tots els cos-tats amb l'estat de Nevada (EUA)”. Elseu territori és el de la casa del 226 de

Com visitar (i crear) micropaïsosIkea, la cadena sueca de botigues de mobles, proclamava al final dels seus anuncis un “benvingut a larepública independent de casa meva”. Aquest és el requisit perquè neixi un micropaís: només cal dir-ho ija està fet. Si alguna vegada heu pensat a tenir el vostre propi país, penseu que no esteu sols. En aquestmón us poden acompanyar un munt de 'reis', 'presidents' i fins i tot, 'arxiducs'.

POTSER NO HO SABEM,

REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)

A la imatge, un recull de l'imaginari de Molòssia: el seu president amb la flota naval, la microxarxa de trens,el monument commemoratiu de la batalla del Gos Mort, un bitllet i un segell.


2828


veure la vida, de nodrir-se de leslliçons que s'aprenen dels mo-ments dolents i dels bons”.

Sí, ja sé que tot plegat sona unamica infantil –naïf, que quedamés fi–, com allò que diu de “sicreus en els somnis, ells es crea-ran”. Però què voleu que us digui,jo a aquest paio me'l crec i he dedir que poques vegades m'hanarribat tan bones vibracions d'al-gú com m'han arribat d'ell. No ésque sigui un déu –com ell soliadir-nos de broma durant el cursde guió–, però sens dubte ha pas-sat a ser un dels meus grocs. Ambel seu permís.

I què carai és un groc?, us pregun-tareu. I si no us ho pregunteu aquíestic jo per preguntar-ho. Doncs ungroc és, segons definició de l'autor,una persona especial a la teva vida,que es troba entre els amics i elsamors –però que no és cap delsdos–; però amb qui no és necessarimantenir-hi contacte permanent oesporàdic. Resumint, i ara això jam'ho dic jo, algú que no és ni el teuamic –o amiga– ni la teva dona –o elteu home– ni tampoc la teva mare–o pare–, ni per descomptat la so-gra –o el sogre–, però que si te'l tro-bessis un dia per casualitat tindriesgrans desitjos d'abraçar. L'única pe-ga és que, segons l'Espinosa, nomésen pots tenir 23 de grocs. A què es-peres per comptar quins són elsteus?�

Nexe em vademanar que li

avancés el tema sobre el qual versa-ria el text que teniu entre mans,se'm va acudir proposar-li la festavalenciana per excel·lència, les Fa-lles, que de manera periòdica tincl'honor de visitar.

A més, enguany es produïa un fetinsòlit que no passava des de 1913 ique no es repetirà fins al 2285. Lesfestes de la capital del Túria s'ajun-taven amb la Setmana Santa, per laqual cosa els visitants –autòctons ituristes– abarrotaven i embotien elscarrers i les places de València, ones van plantar més de 1.000 monu-ments de cartró pedra. De fet,aquesta coincidència festera és elmés insòlit que ha passat durant elsdarrers anys en el món faller, enquè el pes de la tradició i el conser-vadorisme frenen la majoria d'in-tents d'innovació.

Les obres dels artistes fallers cadacop s'assemblen més entre elles iencara que les temàtiques –cada copmés lights– siguin diverses, els re-sultats finals evoquen més els deco-rats d'EuroDisney –un mundo de co-lor y fantasíaaaa, mágico mundo decoloreeees; algú se'n recorda?– queno pas idees amb el substrat irònic iel component satíric que, atenentals seus orígens, haurien de lluirtan emblemàtiques creacions.

Via

tges

d’e

star

per

cas

aM

àriu

s Co

mor

era

QUAN LA DIRECTORA DEL

VIATGE AL MÓN GROC

L'estètica preciosista de les falles“industrials” –patrocinades pelsector privat– ha anat imposant-se a l'ètica criticista de les fallespopulars, i les caricatures del po-der ja només són això: caricaturesdel que havien estat.

Deia que aquest article havia deversar sobre les Falles si no fosperquè pel camí es va creuar unmón molt més imaginari encaraque el de les Falles: el món groc.Tot comença amb l'assistència aun taller de guió impartit per l'ac-tor, guionista i director de cine-ma, teatre i televisió Albert Espino-sa. Només per situar el personat-ge us diré que ha escrit títols comPlanta 4a i Va a ser que nadie es perfectoa més de dirigir No me digas que tebese porque te besaré, de propera es-trena. La seva vida, però, tambéés de pel·lícula. Ras i curt: va pa-tir càncer durant deu anys i téuna cama amputada. Aquest his-torial clínic, però, no és el queatorga cinematograficitat –parau-la en català que m'acabo d'inven-tar, en castellà només té 38 entra-des al Google– a la seva existènciasinó a la manera com s'hi enfron-ta: contra el tumor, humor. Ambamor a la vida, sense temor a lamort. I sobretot, descobrintlliçons. 23 lliçons-descobrimentsque l'Albert Espinosa ha recopilaten el seu llibre El món groc. Diu ellque aquest món és el nom que haposat “a una forma de viure, de

viatges d’estar per casaREPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)


www.anticsupf.net

29

torrada haurà quedat plena depèls de totes maneres i resultaràdel tot immenjable. Amb aixòhaurà quedat demostrat que enshaurem gastat diners d'una ma-nera ben poc intel·ligent en unatorrada, perquè no ens l'arriba-rem a menjar mai.”

Un dels corol·laris de la Llei deMurphy diu que “qualsevol solu-ció amaga nous problemes”.Aquella tarda vaig pagar jo elscafès perquè, d'alguna manera,vaig pensar que tenia un deuteamb la Llei i la seva més lleial se-guidora, que va deixar anar, benalt perquè la sentís el cambrer,que no pensava tornar mai mésen aquell bar per la mala relacióqualitat-preu. Jo, com sempre,vaig pagar i vaig callar.�

mantega cap avall és proporcio-nal al preu de la catifa…”. “Ésclar!”, va dir ella, entusiasmada,imaginant-se la catifa persa méscara del món i el seu tràgic final.Vaig somriure. Ja la tenia al sac iben lligada. “Si partim de la pre-missa que els gats cauen semprede peu, què pot passar si li lli-guem un pa amb mantega a l'es-quena?”. Vaig tornar a somriure.

Ella no va trigar ni dos segons arespondre'm. “Primer: segura-ment el gat s'haurà menjat lamantega abans de caure. Segon:si el gat no es menja la torrada, isuposant que no es trenqui elcoll per la caiguda, seguramentsortirà corrents per evitar méstortures. Tercer: si el gat nosurt corrents, que podríem dirque seria el millor dels casos, la

la llei de Murphy

amiga quetot ho veu negre. I dic “tinc lasort” perquè, cada cop que que-dem per fer un cafè, veig la vidades d'una altra perspectiva, enclara reacció al seu pessimismerecalcitrant. És a dir, quan ellaemfatitza el costat negatiu de totallò que l'envolta, jo miro de tro-bar-hi el costat positiu per ani-mar-la i, de passada, m'adonoque les coses tenen un costat po-sitiu, que tot és qüestió de bus-car-lo o d'imaginar-se'l.

Un dia, però, en què jo ja estavafins al capdamunt de les sevesqueixes (va començar per “el me-tro va cada dia pitjor”, seguit de“segur que no trobem lloc a capcafeteria”, “a la terrassa fa fred iet cobren més car”, “a dins hi hamassa fum i la gent parla acrits”, i acabant amb “el paper devàter deu ser una espècie en ex-tinció a tots els bars on vaig”),vaig decidir distreure-la de tantaagror amb un dilema. Tot citantl'arxifamosa Llei de Murphy,vaig voler anar encara més enllàper tenir-la calladeta una bonaestona. Vaig començar amb unafrase per portar-la cap al meu te-rreny. “Ja saps que la probabilitatque una llesca de pa amb mante-ga caigui amb el costat de la

La ll

ei d

e M

urph

y M

urph

y

TINC LA SORT DE TENIR UNA

LLEIS DE MANTEGA

REPORTATGE (18) // NI BLANC... (20) // CUINA (21) ENTREVISTA (22) // PROTOCOL (24) // NAUTILIA (26) // VIATGES (28) // MURPHY (29)


3030

Foto

:Eva

-Mar

ia S

ans.

Cen

tre

Cul

tura

l Can

Fab

ra.

aaa+

Si participeu a l'activitat proposada o si voleu proposar-ne una o parlar del vostre lloc preferit per descarregar

adrenalina, etc., podeu escriure a [email protected]. La vostra aportació serà ben rebuda!Nota al peu

UNA ACTIVITAT PER A CADA DIA . Eva-Maria Sans Blas (TRAD, 2001)

L'oferta d'activitats nocturnes es completaamb:

- Tallers (risoteràpia, musicoteràpia,automassatge,etc.)

- Xerrades- Cicles de cinema- Conta-contes

Idiomes oferts- Català- Anglès- Francès- Italià- Alemany- Portuguès

Altres biblioteques que ofereixen grups deconversa d'idiomes:

• Biblioteca Vila de GràciaTorrent de l'Olla, 10408012 BarcelonaTel.: 93 284 77 90

• Biblioteca Vapor VellJoan Güell, 14-2208028 BarcelonaTel.: 93 409 72 31

• Biblioteca Guinardó - Mercè RodoredaCarrer de les Camèlies, 76-8008024 BarcelonaTel.: 93 455 20 29

esprés d'invertir hores i horesestudiant un idioma és moltfàcil perdre'n el coneixementadquirit si aquest no es practi-

ca. Horaris incompatibles amb l'activitatprofessional fan gairebé impossible queles persones interessades a mantenir i amillorar el nivell d'un idioma es puguininscriure a les classes que proposen lesdiferents escoles de llengües. Dins delcamp cultural i lingüístic barceloní,destaca la proposta de diverses bibliote-ques: grups de conversa en horari noc-turn.

Aquests grupssón oberts a totesaquelles personesque comparteixenl'interès pelsidiomes. La bibliote-

ca posa a l'abast dels participants materi-al de suport (gramàtiques, diccionaris,diaris internacionals, etc.). Els grups sónautònoms, de manera que no hi ha capprofessor que els guiï, i són els mateixosparticipants els responsables de crearl'ambient idoni per a l'aprenentatge.

Els grups de conversa s'emmarquendins del programa “Barcelona Bona Nit”,que es promou des de l'Ajuntament deBarcelona per completar l'oferta nocturnade la ciutat. La directora de la Biblioteca

Ignasi Iglésias, Esperanza Paños, comen-ta que “aquests grups són una bona opor-tunitat per a les persones que estudienllengües, a més d'un punt de trobada i unbon complement per a la formacióacadèmica”.

La Biblioteca Ignasi Iglésias, que for-ma part de la Xarxa de Biblioteques de laDiputació i que està ubicada al CentreCultural Can Fabra, rep el sobrenom deBiblioteca Can Fabra. El Centre Culturalocupa actualment el que havia estat laFàbrica del Rec. A finals del segle XIX iinicis del segle XX, Ferran Puig i Gilbertva construir i desenvolupar la seva indús-tria de filatures -primer com FilaturesFabra i posteriorment com CompañíaAnónima de Hilaturas Fabra i Coats,després d'haver-se fusionat amb l'empre-sa anglesa J&P Coats- a Sant Andreu delPalomar. Can Fabra, juntament amb elCentre Cívic de Sant Andreu i el TeatreMunicipal Sant Andreu, són els encar-regats de programar les activitats cultur-als al districte de Sant Andreu.�

Hora: 21.30

Idioma DiaAlemany DimartsAnglès DimecresCatalà DillunsFrancès Dimarts

d

ONBiblioteca Ignasi IglésiasSegre, 24 08030 BarcelonaTel.: 93 360 05 50

Per a més informació:http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,121995261_125176734_1,00.html


Nits d'idiomes a laBiblioteca Can Fabra


www.anticsupf.net

31

avantatges

nexe us presenta una tria de les ofertes i dels descomptes que ofereix l’Associació als seus membres

SALUTUnipsa-SanitasPreus especials de l’assegurança mèdica (46,41 euros), independentment d’edat i sexe.INFO 93 488 08 37

QualimèdicCondicions especials als seus serveis.INFO www.qualimedic.net i SÍLVIA LOZANO, 93 240 01 10

AllianzAssegurances mèdiques a preus especialsper a socis i familiars (de 30,07 a 34,06 ¤)INFO ÁNGELES PESQUERA, TEL. 656 300 675

Institut Català de la RetinaCondicions especials graduats i familiars de 1r grauINFO www.icrcat.com

Clínica Baviera Condicions especials a l’operació de correccions demiopia i astigmatisme amb làserINFO CÈLIA ALONSO. Dep. Comercial 93 260 05 10

SERVEIS JURÍDICSRibas y Martín, Asesores y Abogados SLPrimera visita gratuïta i 20% de descompte en elsserveis. INFO 93 347 25 14 / www.ribasimartin.com

Mellado & Associats, Gabinet JurídicPrimera visita gratuïta i 20% de descompte en elsserveis. INFO 93 818 25 52

VG / AdvocatsPrimera visita gratuïta i descomptes especials enels serveis. INFO 93 318 06 41

FORMACIÓIDEC5% de descompte en màsters i postgraus. INFO www.upf.es/idec

JEFCondicions especials als cursos.INFO www.joveempresafabra.org

PEIPreus de comunitat universitària (un 25% dedescompte en el 2n idioma triat) als cursosd’idiomes.INFO 93 542 19 21, [email protected] i www.upf.es/pei/

PANGEAPreus especials. INFO 93 401 56 64 ihttp://www.pangea.org/pangea/curses.shtml

RACC20% de descompte en la matrícula de les sevesautoescoles i un any gratuït com a soci del RACC.

EVIUPreus especials i accés preferent en els cursosd’idiomes. INFO www.eviu.com

UOC Els nostres associats poden accedir a la formacióde postgrau de la UOC amb un 10% de descomptesobre els preus de venda al públic. L’oferta inclou màsters, postgraus,especialitzacions i actualitzacions.

Per beneficiar-se del descompte és necessaripresentar el carnet de soci d'AnticsUPF. Es pot accedir a la informació sobre els cursos:http://www.uoc.edu/masters/cat/web/index.html.

ESPORTS I OCIÀmfora Diving CenterCondicions especials als cursos de submarinisme. INFO www.lamfora.com

5 Oceans10% de descompte en totes lesseves activitats nàutiques i de vela.

INFO Joan de la Matta a [email protected] i http://www.5oceans.es

Estació Nàutica BadiaOfertes en activitats nàutiques. INFO www.estacionauticabadia.com

Rubber River10% de descompte a les seves activitatsd’esports d’aventura.INFO www.rubber-river.com

GHT HOTELSDescompte d’un 10% (segons la tarifa vigent)INFO [email protected]

Altitud Extrem10% de descompte en cursos de muntanya.INFO www.altitudextrem.com [email protected]

DiR10% de descompte en la quota mensual.INFO 901 30 40 30 i 93 450 48 18,[email protected] i www.dirfitness.es

Restaurantes GAMT10% de descompte en àpats a la cartai menús per a grups a preus de majorista.

INFO reserva prèvia a: Cristina Garcia, 666 52 43 52 – 93 301 00 37 [email protected]: www.restaurantesgamt.com

TNCFins al 15% de descompte en el preu de lesentrades i altres promocions.INFO www.tnc.es

VIATGESSol MeliáTarifes preferents als seus hotels amb elcodi especial d’AnticsUPF.INFO www.solmelia.com (i introduint-hi el codi)

Roc Blanc HotelsDescompte fins al 20% en els seus serveis.INFO www.RocBlancHotels.com

FINANCESCaixa CatalunyaAvantatges financers exclusius per a AnticsUPF.INFO Qualsevol oficina de Caixa Catalunya,Tel. 902 43 88 43, www.caixacatalunya.es

TecnocrèditCondicions especials en aquesta entitat del grupBanc Sabadell, com exempció de comissions, préstecs a interès reduït...INFO sabadellatlantico.com

LA SELECCIÓ D’AQUEST ANY TOTS ELS AVANTATGES

Consulta: 30 euros. Preus especialsen correccióper làser, i finsa un 20% dedescompteen altrestractaments iserveis.INFO93 362 49 90

Contractació individual:35 euros/any. Familiar -fins a cinc persones-:60 euros/any.INFO

902 15 89 40 [email protected]

Consulta les seves activitats. Podràs gaudir fins a un 50% de descompte

INFO

www.fundacio.lacaixa.es/centros/caixaforumbcn_ca.html


nexe

AnticsUPFRamon Trias Fargas, 25-27, despatx 40.069 08005 Barcelona

Tel.: 93 542 27 59 / Fax: 93 542 25 32a/e: [email protected]: www.anticsupf.net

Vinyeta de Javier Nicolás([email protected])

`


nexe 39. anticsupf

Documents