BercaINFORMACIÓ D’ACTUALITAT D’ALGEMESÍ FEBRER 2018

Un monument recorda els 26 algemesinencs que van morir en l’accident d’avió de 1972

El club de piragüisme Scooter rep el Guardó d’Honor a

proposta de les entitats locals

Núm. 251

Algemesí acull l’acte de constitució de la Federació Coordinadora

de Muixerangues

Foto: Toni Roig

Berca 3

MARTA TRENZANO RUBIOPSPV-PSOEAlcaldessa d’AlgemesíHisenda, Festes, i Promoció del Valenciàmtrenzano@algemesi.net @martatrenzano

PERE BLANCO VEGAEUCultura, Esports i Informàtica pblanco@algemesi.net

MARC VENDRELL MARTÍNEZEUComunicació, Protocol, Treball, Ocupació, Formació i Participació Ciutadanamvendrell@algemesi.net@VendrellMarc

PAU MONTALVÀ GIRBÉSPSPV-PSOEUrbanisme, Medi Ambient i Patrimoni pmontalva@algemesi.net @PauMontalva

FINA MACHÍ LLOPISEUEducació, Igualtat, Infodona, i Agermanamentfmachi@algemesi.net

ANNA GIRBÉS CASTELLPSPV-PSOEBenestar Social, Tercera Edat, Cooperació, Solidaritat i l'Omicagirbes@algemesi.net

ASENSIO GARCÍA MACHÍEUSanitat, Personal. Seguretat Ciutadana i Protecció Civilagarcia@algemesi. net

ANTONIO GARCÍA MARTÍNEZPSPV-PSOEAgricultura, Serveis Públics, Parcs i Jardins i Cementeriagarciam2@algemesi.net

PALMA EGIDO AGULLÓPSPV-PSOEIndústria, Comerç, Promoció Econòmica, Mercat,Turisme i Joventutpegido@algemesi.net

VICENT R. GARCÍA MONTPortaveu Partit Popularvrgarcia@algemesi.net

JOSEP A. BERMÚDEZ ROSESPortaveu Més Algemesíjabermudez@algemesi.net@JosepBermudez

Berca

Butlletí d’Informació Municipal · Número 251 · febrer 2018 · www.algemesi.net

Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidor de Comunicació: Marc Vendrell. Redacció, maquetació, imprenta i distribució: UTE Carbe Produccions SL - Repart-Coal SL. Correcció i assessorament lingüístic: Agència de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí. Publicitat: Sucromèdia (Tel.: 609 75 75 80). Tiratge d’aquest número: 12.500 exemplars. Depòsit legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084. Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·laboradors i opinants.

Governar en minoria no és gens fàcil. Cal arribar a acords permanentment amb la resta de forces polítiques per tirar endavant els projectes que tenim en ment. El pressupost d’un ajuntament és fonamental per donar seguretat al treball diari que realitzem tant els polítics com els treballadors de la casa, ja que garanteix tindre uns comptes, tant d’ingressos com de despeses, que agilitzen i donen cobertura a totes les accions que emprén l’Ajuntament.

El primer any de legislatura vàrem pactar una proposta pressupostària amb Més Algemesí que ens va permetre tirar endavant programes com la Xarxa de llibres, millorar les condicions dels col·legis públics i escoles infantils municipals així com impulsar inversions com la biblioteca del Raval i la millora de l’accessibilitat de les nostres voreres.

El segon any va ser amb el Partit Popular amb qui arribàrem a un acord per aprovar uns pressupostos que ens han permés impulsar projectes com la nova gespa del camp de futbol del poliesportiu, que serà una realitat aquest any 2018, o impulsar el pla de dinamització econòmica conjuntament amb ACSA i EMPAL, que començarà a donar els seus fruits enguany.

Arribats al tercer any de legislatura i després d’unes converses llargues i difícils, hem aconseguit pactar els pressupostos del 2018 de nou amb Més Algemesí. Aquests comptes ens permetran mantindre tota la inversió en política social i educativa que teníem com a objectiu al llarg de la legislatura. A més, ens ofereixen el finançament necessari per impulsar la construcció d’un nou pavelló esportiu auxiliar i per millorar, considerablement, els serveis de recollida del fem i de neteja viària.

Com veuen, malgrat les dificultats, no estem amb els braços creuats i apurem totes les opcions que se’ns presenten per garantir a la ciutadania d’Algemesí que els projectes, els programes i les inversions que necessita la nostra ciutat vegen la llum encara que, per a aconseguir-ho, hàgem de deixar de costat les nostres diferències polítiques. Crec que cal actuar amb responsabilitat pel bé comú i així seguirem fent-ho mentre estem al capdavant del consistori.

Vull també aprofitar aquestes línies per felicitar l’AD Scooter Club que recentment ha sigut homenatjat amb el guardó d’honor de la ciutat. Més de seixanta anys dedicats al piragüisme, a motivar els més joves en la pràctica de l’esport i a tindre cura del riu Xúquer, un riu que ens ha donat la vida. Un reconeixement més que merescut. Enhorabona a tota la família de l’Scooter.

Marta Trenzano Rubio Alcaldessa d’Algemesí

4 Berca

Sra Alcadessa, regidores i regidors de la corporació municipal, públic assistent, molt bona nit.

En primer lloc, en nom de l’Agrupacio Es-portiva Scooter Club de Algemesí, d’ara en avant Scooter, és just donar les gràcies al ju-rat que ens va proposar i a l’Excel·lentíssim Ajuntament que va aprovar, per unanimitat, la concessió del Guardó d'Honor de la Ciutat de Algemesí, per la tasca realitzada al llarg dels nostres 60 anys de vida.

Guardó que rebem amb orgull, humilitat i responsabilitat. Tractaré d’explicar esta apa-rent contradicció.

Després vorem el magnífic treball audio-visual realitzat pels professionals del Berca, però abans repassaré la història de l’Scooter.

Vàrem nàixer en març de 1958 en ajun-tar-se un grup d’entusiastes de tota índole social. El que hui anomenaríem una agrupa-ció transversal, units per una emblemàtica motocicleta, l’Scooter.

El primer president va ser don Joaquín Carpi, més conegut com el metge Carpi i el primer secretari, don Enrique Lloret, més conegut per Lloret el practicant. El seu entu-

siasme transcendix les típiques excursions, i prompte organitzen la Setmana Esportiva on caben tota classe d’activitats esportives. Amb el temps, l’aparició del 600 fa retroce-dir la moto i sorgix l’oportunitat d’introduir la pràctica d’un nou esport, el piragüisme.

Lloret, home entusiasta i visionari, idea donar un gran protagonisme al riu Xúquer i concep una competició que a més, vertebre les dos riberes.

Després d’unes primeres edicions en pa-tins i una de local, naix el seu gran projecte, una davallada des de Sumacàrcer fins a Culle-ra en tres dies de carrera.

Aconseguix per a este esdeveniment un títol que només es dóna a una prova per es-port, el Trofeu Francisco Franco de piragüis-me. El seu propòsit, més que honrar el nom, es servir-se del nom que ens obri les portes de la Confederació del Xúquer, de Govern Civil, de la Diputació, dels Ministeris d'In-formació i Turisme i el de la Marina. Les de l’Ajuntament de Algemesí sempre estigueren obertes per al club.

Els temps canvien i la davallada va adap-tant-se fins a arribar al format actual.

Mentrestant, a més de l’esport, hem orga-nitzat en anys successius l’elecció de la reina de les festes i els últims jocs florals. També vam col·laborar buscant entre els canyars dels marges del riu la xiqueta que va fer des-aparéixer sa tia i que en la seua demència repetia, «la xiqueta al riu». Una busca, per desgràcia infructuosa.

Forem avançats en la incorporació de la dona al piragüisme. En els anys 70, algunes dones d’Algemesí, València i Antella van competir per tota Espanya, en pla d’igualtat amb els hòmens representant l’Scooter.

En els anys 80 comença a funcionar l’Es-cola, al capdavant de la qual hi ha monitors qualificats i un entrenador nacional, Ricardo Sales, en instal·lacions diferenciades per a dones i hòmens.

La Federació Espanyola ens va premiar en el nostre 50é aniversari amb l’organització d’una prova valedora per a la Copa d’Espan-ya, organització que va ser lloada i que no haguera sigut possible sense la inestimable col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació i la Confederació.

En l’àmbit esportiu prompte comencem a

El club de piragüisme Scooter rep el Guardó d’Honor a proposta de les entitats locals

Algemesí va celebrar el 20 de gener el seu naixement com a poble independent

Entrega de corones a Bernat Guinovart i Doménec Gamieta al parc de Salvador Castell. Foto: José M. Furió.

L’Scooter Club ja ha entrat en la relació de col·lectius locals que compten amb el guardó d’honor d’Algemesí. A proposta dels col·lec-tius, associacions i altres entitats de la ciutat, s’ha lliurat el Guardó d’Honor de la Ciutat d’Algemesí, a títol col·lectiu, a l’Associació Espor-tiva Scooter Club, un dels clubs de piragüisme nacional més antic, per la seua trajectòria de moltes dè-cades competint a escala nacional i internacional en què ha partici-pat en competicions olímpiques, i molts dels seus esportistes han for-mat part de la selecció nacional en les categories juvenil i sènior. S’ha guanyat un renom tant en els cam-pionats d’Espanya, com d’Europa i mundials. A més, amb la creació d’una Escola de Xiquets, té assegu-rat el futur del club.

En l’acte celebrat en el Teatre Mu-nicipal, el president de l’entitat, Car-los Carrascosa, ha destacat l’antigui-tat i la trajectòria del club al llarg de 60 anys d’existència: «En són moltes les generacions que han rebut una educació esportiva i humana gràcies al Club Scooter. Som un dels clubs de

piragüisme més antics d’Espanya i podem fer gala que estem molt re-coneguts dins d’aquest esport».

L’alcaldessa, Marta Trenzano, va lliurar el quadre acreditatiu del guar-dó i va destacar que són «pioners del món de la piragua i un planter d’es-portistes que, des de fa 60 anys, han dedicat hores del seu temps a la pràc-tica de l’esport i a motivar els jóvens a practicar-lo. La piragua necessita aigua, i ací entra el riu Xúquer, un ele-ment clau en la història i el present d’Algemesí. Vosaltres cuideu i voleu el riu, clau de la vida i l’agricultura. Un dels nostres espais naturals de què hem de tindre cura i respecte».

Algemesí celebra el dissabte 20 de gener el dia de Sant Sebastià de Vila, festa en què la ciutat comme-mora la seua independència gràcies als privilegis atorgats i que van arri-bar a la ciutat de la mà de Bernat Guinovart i Doménec Gamieta. Un acte on participen entitats locals com la Societat Musical d’Algemesí, l’Escola Municipal de Tabal i Dolçai-na, la Milícia Efectiva de l’Associació Napoleònica Valenciana i la Schola Cantorum.

Berca 5

obtindre resultats destacats. Primer, els ger-mans José i Vicente Díez.

En el 68, un accident de trànsit va privar Antonio Moya de ser olímpic a Mèxic.

Després van ser olímpics Ricardo Sales i José Ramón Naval en Munic 72. Sales es va mantindre en la selecció un altre cicle olímpic, però per lesió no acudí a Montreal. Naval renuncià per motius militars, havia de tornar a fer la mili.

Naval fou campió d’Europa juve-nil i els dos participaren en campio-nats mundials i d’Europa.

Junt amb Moya, Sales i Naval, Enrique Montrull, Joaquin Montiel, Teresa Garcia i Emilia Ortiz van guan-yar i van aconseguir llocs d’honor en campionats d’Espa nya i diverses competicions al llarg de tota la nos-tra geografia.

Franco Niclós i Juan Castell foren internacionals juvenils.

Este és el passat del qual estem orgullosos.

Amb humilitat, afrontem el present on destaquen en la categoria de veterans Ximo Roig, Borja, i Salvador Fontana, diversos anys sense baixar del pòdium en el Cam-pionat d’Espanya; i Vicente Cucarella, l’Avi, campió en diverses ocasions, l'última per a majors de 70 anys. A més, Fontana ha sigut

àrbitre internacional, en europeus, mun-dials i olimpíades.

Per clubs fórem campions d’Espanya en el 2008 en aigües tranquil·les i en el 2009, en rius, en veterans.

Tenim la responsabilitat en la formació de les noves generacions, nascudes en la nostra escola i que van aconseguint resultats desta-cats en les diverses categories.

Cal valorar que en la piragua es competix en primera divisió, amb l’elit.

No sols els hem de formar com a esportis-tes, també els inculquem valors per a saber guanyar, saber competir, saber perdre. Uns valors que els han de traslladar a tots els àmbits de les seues vides, a la relació amb

els pares, germans, professors, companyes i companys, educar-los en el respecte, en la igualtat, sense distinció de sexe, raça ni religió.

Hem de ser conscients que ara Algemesí ens mirarà amb més atenció, i no és només una ciutat de 28.000 habitants, es la pàtria de Doménec Gamieta, de Bernat Guinovart, de Mossen Curçà, de Joan Baptista Cabani-

lles, de la Beata Josefa Naval, d’Alber-to Tortajada, de Salvador Castell, de Martí Dominguez i Leonardo Borràs. De l’alberg de pelegrins del Camí de Sant Jaume, del Museu de la Festa, de la Setmana de Bous, de la Festa de la Mare de Déu, Patrimoni Immate-rial de la Humanitat per la UNESCO.

Tots ells ens vigilaran des del cam-panar, en versos de Martí Domínguez «de front un home fort; de costat, un xic fadrí»; i com diu Raimon, «al vent, la cara al vent, les mans al vent». Avant Scooter!

Probablement m’hauré deixat d’anomenar algú amb mèrits més que sufi-cients. No ha sigut la meua intenció, demane disculpes. Per acabar un sentit record per a Enrique Lloret, la seua labor no va ser sempre valorada com es mereixia.

Miguel Ortega López

L'alcaldessa entrega el guardó al president de l'Scooter.

6 Berca

OFICINAMUNICIPAL D'INFORMACIÓAL CONSUMIDOR

Atenció:de dilluns a divendres

de 9.00 a 14.00 h

DRET A COMPENSACIONS PER OVERBOOKING, RETARDS I CANCEL·LACIONS DE VOLS

El Reglament (CE) 261/204 del Parlament Europeu estableix les nor-mes sobre compensacions econòmiques i assistència als passatgers davant d’aquestes incidències.

Si et consideres afectat, informa’t i reclama.

Sagaç, crítica i valenta és l’obra Senyals de fum de Pablo Be-llot, que s’ha alçat amb el primer premi en el certamen d’Algemesí que compleix la seua 13a edició amb un rècord de participació de

285 obres a concurs. El jurat —format per José Luís Pérez Pont, director del Consorci de Museus; Ester Alba, degana de la Facultat d’Història i Geografia de València; José Sanleón, pintor i escultor; Esteve Adam, pintor, i Marisol Salanova, crítica d’art— ha tingut una àrdua labor de preselecció i selecció final de 20 pintures fi-nalistes.

L’organització assenyala que aquesta edició suposa la ratifica-ció d’aquest premi com un dels certàmens més importants del pa-norama espanyol gràcies a l’objectivitat d’un jurat que es consti-tueix de manera renovada cada edició amb personalitats del món de l’art, de la universitat, dels museus i de la cultura.

L’exposició és un plat fort del panorama artístic ja que suposa un itinerari per les diverses facetes del concepte, formes i expressions de la pintura contemporània a partir d’obres procedents de diversos punts d’Espanya. La mostra podrà ser visitada fins a l’11 de març.

Pablo Bellot guanya el XXIII Premi de Pintura «Ciutat d’Algemesí»

Es tracta del Premi de Narrativa Infantil Enric Lluch i el Premi Fundació Caixa Rural de Poesia Infantil

Una vegada tancat el termini de presentació d’originals, el nombre d’obres presentades demostren la bona acollida d’aquest concurs. Al I Premi de Narrativa Infantil Enric Lluch, s’hi ha presentat un total de vint-i-sis obres, mentres que al I Pre-mi Fundació Caixa Rural de Poesia Infantil ho han fet vint-i-nou poema-ris. Tots els originals s’hi ha presentat amb pseudònim i acompanyats per una plica.

L’èxit de la primera convocatòria demostra que, tant la dotació del premi com les entitats convocants, han sigut un revulsiu per als escrip-tors i escriptores de literatura in-fantil. D’una banda, l’Ajuntament d’Algemesí ha volgut donar-li el nom d’un autor algemesinenc prestigiat en aquest àmbit. D’altra, la Fundació Caixa Rural ha apostat per la poesia infantil i ha

creat el primer premi exclusiu per a aques-ta modalitat literària a més d’assignar-li una dotació temptadora.

El jurat del premi de narrati-va està format per l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano; els escriptors Enric Lluch i Francesc Gisbert i un representant de l’editorial Andana que és la que publicarà les obres guanyadores. Igualment, Andana aporta dos representants al jurat de poesia infantil; i completen aquest jurat, el regidor de Cultura, Pere Blan-co; el director general de la Caixa Rural, Francisco Soler, i Andreu Galán, escriptor i especialista en poesia infantil.

Ja està publicada en la web municipal i en la de l’editorial el llistat dels títols rebuts. Un altre incentiu d’aquests premis és el fet que, juntament amb el lliurament

de premis en el mes d’abril, apareixeran publicades les obres guanyadores.

Un total de 55 obres s’han presentat a la primera edició dels Premis Literaris Ciutat d’Algemesí

Acte de presentació dels premis.

Berca 7

L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, ha presentat en la Fira Internacional de Turisme de Madrid, Fitur, l’Assemblea Internacio-nal de Ciutats Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, que tindrà lloc del 6 al 8 de setembre en la nostra ciutat.

La reunió internacional de la coneguda com ICCN coincidirà amb la celebració de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, la qual cosa suposarà un impuls nacional i internacional a les festes algemesinenques, declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Una cita que coincideix, a més, amb l’any europeu dels patrimonis culturals i que ja li han valgut a la festa d’Algemesí per a ser portada del catàleg El Patrimonio Cultural en España, que edita el Ministeri d’Afers Exteriors.

«Signàrem un conveni amb l’Agència Valenciana de Turisme per a dur a terme l’organització d’aquest esdeveniment i que servisca

L’Ajuntament presenta en Fitur la seu de l’Assemblea de Ciutats Patrimoni de la Humanitat que tindrà lloc del 6 al 8 de setembre a Algemesí

Berca Grup de Danses després de l'actuació a Madrid.

per a impulsar la imatge i coneixement tant d’Algemesí com de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, així com de la Comu-nitat Valenciana», ha assegurat Marta Trenzano, que ha com-paregut al costat de Josep Gisbert, de l’Agència Valenciana de Turisme, i del director del Museu de la Festa, Julio Blasco.

L’alcaldessa ha assenyalat que un esdeveniment d’aquestes característiques servirà per a mostrar altres atractius de la ciutat que s’inclouen en un vídeo junt amb altres centres d’atracció com els paratges naturals o la ruta modernista, a més del Museu de la Festa.

La presència d’Algemesí s’ha acompanyat amb l’actuació de Berca Grup de Danses amb el ball dels gegants Jaume I i Na Vio-lant, i les danses de nanos i gegants, junt amb l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina.

Autoritats a Fitur.

8 Berca

Des de la Regidoria de Cultura hem creat un carnet cultural, que et perme-trà obtindre els avantatges següents: descomptes en espectacles, informa-ció de promocions puntuals per correu electrònic, així com de les noves pro-gramacions, entre d’altres.

El carnet et permetrà la compra d’una entrada per espectacle a un preu especial, que es podrà adquirir en ho-rari de taquilla, sempre que hi haja dis-ponibilitat. El Carnet Cultural genera un descompte sobre el preu general de l’entrada.

Per a gaudir d’aquesta promoció, només has d’anar a la taquilla del teatre en horari de dimarts i dijous, de 18.00 a 20.00 hores, i presentar el teu DNI.

El seu preu és 2 €.

AVANÇ PROGRAMACIÓ 2018OBRA CIA DATA I HORA PREU

Concert Amics poetes Paco Muñoz Dissabte 27 de gener 19.30 h

6 € 5 € (venda anticipada Internet) 5 € (estudiants/jubilats) 4 € (carnet cultural)

Concerto a Tempo d'Umore

Orquestra CambraEmpordà

Dissabte 10 de febrer19.30 h

7 € 6 € (venda anticipada Internet) 6 € (estudiants/jubilats) 5 € (carnet cultural)

Y sin embargo te quiero Boira Musical Dissabte 24 de febrer19.30 h

7 € 6 € (venda anticipada Internet) 6 € (estudiants/jubilats) 5 € (carnet cultural)

Concert Aljub Divendres 2 de març22.30 h

6 € 5 € (venda anticipada Internet) 5 € (estudiants/jubilats) 4 € (carnet cultural)

Vis a vis Alberto Ferrer i el Quintet Casulana

Dissabte 24 de març19.30 h

6 € 5 € (venda anticipada Internet) 5 € (estudiants/jubilats) 4 € (carnet cultural)

Zarzuela a la carta Boira Musical Dissabte 24 d'abril19.30 h

7 € 6 € (venda anticipada Internet) 6 € (estudiants/jubilats) 5 € (carnet cultural)

Els quatre genets de l'apocalipsi

Teatres Generalitat Valenciana

Divendres 4 de maig22.30 h

7 € 6 € (venda anticipada Internet) 6 € (estudiants/jubilats) 5 € (carnet cultural)

De vents i terra Spanish Brass i la SM Algemesí

Dissabte 5 de maig19.30 h

7 € 6 € (venda anticipada Internet) 6 € (estudiants/jubilats) 5 € (carnet cultural)

Programació cultural febrer 2018

Aquesta temporada hem creat un nou abonament que permetrà l’entrada als espectacles següents:- Dissabte 24 de febrer: Y sin embargo te quiero (19.30 h). Teatre musical- Dissabte 21 d’abril: Zarzuela a la carta (19.30 h). Teatre musical- Divendres 4 maig: Els quatre genets de l’apocalipsi, una producció dels Teatres de la Generalitat, de la famosa no-

vel·la de Vicente Blasco Ibáñez (22.30 h)

El preu de l’abonament és de 15 € (Els abonaments es vendran fins a esgotar l’aforament dins els termes establits per la legislació vigent). El podrà adquirir del 23 de gener al 15 de febrer al Teatre Municipal en horari de dimarts i dijous de 18.00 a 20.00 hores.

Important: En el moment de l’adquisició és imprescindible aportar el DNI dels titulars dels abonaments.

Nou abonament

TEATRE MUNICIPAL D’ALGEMESÍ

Carnet cultural

REGIDORIADE CULTURA

Berca 9Algemesí (96 248 32 02) · Sollana (96 321 20 13)

www.cliniksaludodontologos.com

Cliniksalud Odontólogos Dres. Mazón & Saavedra

Somos especialistas en Implantología con las técnicas más avanzadas: TAC 3D, Escaner ITERO, Implantes inmediatos.

Odontopediatría y OrtodonciaTratamos niños desde la edad de 1 año

Óxido NitrosoLogopedia

Invisal ing Teen

TRATAMIENTO ORTODONCIA INVISIBLE CON ESCANEADO DENTAL

ÓXIDO NITROSO

10 Berca

Una plaça de la zona del Pla s’ha convertit en un espai de re-cord a les 26 víctimes algemesi-nenques que van perdre la vida en l’accident aeri el 7 de gener de 1972. Un monument recorda les víctimes que moriren aquell dia quan es desplaçaven a treballar a les Illes Balears.

El monument és un projecte de l’escultor Leonardo Borràs, al qual ha donat forma finalment l’arqui-tecte Josep Carrasco i que ha que-dat situat en un espai públic que, a poc a poc, ja pren el nom de plaça del Record. El grup municipal Més Algemesí va presentar una moció perquè es portara avant aquest re-coneixement que ja és una realitat.

Segons ha explicat Josep Carrasco, «par-tint de l’estudi de la maqueta de Leonardo Borràs, plantegem un monument de carac-terístiques formals similars a la maqueta, interpretem la maqueta, la realitzem amb un material diferent, però volem mantin-dre la imatge. Plantegem un monument escultòric d’uns cinc metres d’altura, rea-litzat amb ferro pintat de blanc. El fet de realitzar el monument amb ferro ens per-met introduir característiques en el disseny

del monument que no té la maqueta, com puguen ser els buits o la materialització en elements».

S’hi han plantat 19 moreres, arbre de connotacions especials a la ciutat, un arbre per individu i família morts en l’accident. Es tracta de recordar les persones, les famí-lies; de donar vida a les víctimes a través de les moreres. Cada morera tindrà en la seua base una placa amb el nom d’una persona i un focus de llum que projectarà un feix de llum ascendent.

Familiars de les persones que moriren en l’accident, la corpo-ració municipal, personalitats de la cultura de la comarca i alge-mesinencs i algemesinenques es van acostar fins a aquesta zona per a participar en la inauguració d’aquest monument que recorda les víctimes d’aquest tràgic acci-dent aeri.

Per part dels familiars, Ylenia i Irina Giménez van destacar la importància de tindre un lloc on poder recordar els seus familiars: «En els temps de l’accident, els familiars es van quedar molt des-emparats, a molts quilòmetres de distància; i hui tenim un lloc on poder vindre i recordar-los».

L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Tren-zano, ha assenyalat que «fa quaranta-sis anys Algemesí va rebre un colp molt fort en perdre 26 veïns. Ha passat molt de temps, però per fi s’han donat les condicions i cir-cumstàncies per a retre homenatge a la seua memòria».

Per la seua banda, el regidor de Cultura, Pere Blanco, va destacar que es tracta d’un projecte de tots: «La unanimitat i l’acord ha sigut absolut des del principi».

Un monument recorda els 26 algemesinencs que van morir en l’accident d’avió de 1972 quan viatjaven a Eivissa per a treballar

Un moment de la inauguració. Foto: Toni Roig.

L’Ajuntament d’Algemesí ha dut a terme una nova neteja del llit del riu Magre. En aques-ta ocasió, l’actuació d’una pala ha arreplegat un total de tres tones de resi-dus. Els treballs de ne-teja s’han centrat en la zona més urbana del riu, per on està la cone-guda com passarel·la dels Maristes.

«Tornem a po-sar-nos mans a l’obra en el riu Magre. Cal recordar que no és competència munici-pal però el paisatge i l’entorn el gaudim els veïns i veïnes d’Al-gemesí, i per tant, no podem esperar més. Hem intervingut en diverses ocasions i hem rea-litzat tasques amb els col·legis i voluntariat sobre el riu ma-

teix», assegura el regidor de Medi Ambient i Urbanisme, Pau Montalvà. Per al regidor, «el Riu Magre creiem que és un

entorn que cal posar en valor, i en això estem centrant els nos-tres esforços aquesta legislatu-ra».

De fet, en els últims me-sos ja s’han coordinat diverses campanyes de neteja del riu

Magre. Amb l’actuació a la zona de la Xopera, en la zona delimi-tada per la desembocadura del riu Magre, el riu Xúquer i l’antic

ramal del Magre, confor-mant un triangle d’ele-vat valor ecològic i pai-satgístic, s’hi van recollir un total de 22.000 kg de restes vegetals i 3.000 kg de residus urbans.

Fa pocs mesos es va fer la neteja en la zona coneguda del Molí Nou, amb una retirada d’unes 100 tones de residus sòlids de tots tipus. Uns

mesos enrere, de la mà del col·legi Escolapis i dins un pro-jecte Erasmus+, es va realitar una acció de sensibilització i el seu alumnat va retirar uns 2.000 kg entre la zona del riu i la zona del bosc de ribera.

L’Ajuntament d’Algemesí retira 3 tones de residus en una nova actuació de neteja del llit del riu Magre

Ha mort l'exregidor José Rubio Domingo. Va ser por-taveu d'Alianza Popular a l'Ajuntament d'Algemesí en la legislatura de 1987 a 1991. Una persona vincula-da també al sector comer-cial de la ciutat i seguidor de la Setmana Taurina de la ciutat.

Berca 11

AhorA en Algemesí

tu compAñíA de confiAnzA te trAe gAs nAturAl de cepsA

probablemente la oferta más completa del mercadoLlámanos y te asesoramos en el 96 242 58 57

Además, cambie a cepsa grAtis su botella en los siguientes puntos de venta de Algemesí:

• ESTACIÓN DE SERVICIO LA CALANDRIA• ESTACIÓN DE SERVICIO SAN CRISTOBAL• ESTACIÓN DE SERVICIO SARAS (ANTIGUA ARBONA)• COPAL CARBURANTS• ELECTRODOMÉSTICOS NOU PONS• OFICINA CEPSA (c/ Arbres 63)

grupo inVersor lA riBerA, agencia comercial de cepsa en Algemesí

(c/ Arbres 63)

El fisioterapeuta Enrique Lluch ha rebut el XVIII Premi Fundació Grünenthal a la Investigació en Dolor

Al paranimf de la Universitat de Salaman-ca s’ha lliurat el Premi Fundació Grünenthal a la Investigació en Dolor 2017. Un guardó que reconeix els projectes més innovadors sobre el dolor, tant en l’àmbit epidemiològic com experimental, farmacològic i clínic.

Enrique Lluch, doctor fisioterapeuta al-gemesinenc, ha merescut la distinció en la categoria d’investigació clínica pel seu treball que ha desenvolupat un mètode clínic capaç d’identificar la presència de l’anomenada sensibilització central en pacients que pa-teixen dolor de genoll a causa de l’artrosi.

Aquest estudi l’ha dut a terme amb la col·laboració del grup d’investigació Pain In Motion al qual pertany. Lluch es mostra molt satisfet amb aquest reconeixement i apun-ta: «Hem trobat un sistema per quantificar el dolor del pacient que, mitjançant una taule-ta i un software informàtic permet registrar l’àrea del dolor dels pacients amb artrosi de genoll».

La Fundació Grünenthal va nàixer l’any 2000 amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels pacients amb dolor. Amb aquesta premissa, les seues activitats se sustenten en el desenvolupament d’iniciatives relacio-nades amb la investigació, la formació i la di-vulgació científica i social, per tal de mitigar les repercussions del patiment i del deterio-

rament de la qualitat de vida dels pacients afectats pel dolor.

La Càtedra Extraordinària del Dolor «Fun-dació Grünenthal» de la Universitat de Sala-manca col·labora en aquest certamen i tant el rector de la universitat com el director de

la càtedra extraordinària formen part del ju-rat qualificador dels treballs presentats. Un treballs que han de ser originals, de caràcter independent, publicats o acceptats per a la seua publicació en revistes científiques i que han de versar sobre el dolor.

12 Berca

Els regidors de l’equip de govern –PS-PV-PSOE i Esquerra Unida– i de Més Alge-mesí han arribat a un acord per aprovar els pressupostos municipals de 2108. Les negociacions continuades entre les tres formacions han servit per a traure enda-vant els comptes anuals, perquè en cas contrari, s’haurien de prorrogar els comp-tes de l’any passat.

El pressupost per a 2018 és de 19.173.870 euros, quasi un milió d’euros més respecte l’any passat gràcies a les im-portants subvencions de les Generalitat i la Diputació. La inversió més forta serà la construcció del nou pavelló cobert, amb

un pressupost global estimat d’1.600.000 euros, així com el finançament necessari perquè entre en vigor el nou contracte de recollida de fem i neteja viària.

També es considera important conti-nuar l’aposta al Pla de dinamització econò-mica, al mateix temps que es manté la des-pesa social com ara les ajudes assistencials, el programa de Xarxa de llibres i el plans d’ocupació. Pel que fa a la piscina d’estiu enguany es destinaran 50.000 euros per a fer-ne el projecte i la remodelació es farà en càrrec als pressupostos de l’any 2019.

Per a l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, «estem satisfets amb l’acord de pressuposts perquè es manté la línia de treball iniciada en aquesta legislatura i ens permetrà l’agilitat financera i comptable necessàries per a treballar amb una hisen-da municipal sanejada i que ha baixat con-siderablement el deute municipal».

El primer tinent d’alcalde, Pere Blanco, en nom d’Esquerra Unida, ha destacat la importància que aquest acord per als pres-supostos d’enguany «tinga una continuïtat al llarg del que resta de legislatura, tal com oferíem des de l’equip de govern a l’inici de les converses».

Per la seua banda, des de Més Algemesí, el seu portaveu, Josep Bermúdez, ha desta-

cat que el nou pressupost que es portarà al ple municipal és més social que l’anterior, atés que es destinen 45.000 euros a la re-forma del Centre de Participació del Raval o en es fan els projectes RIU i Barri-Escola.

Per a Josep Bermúdez, si es descompten la pujada del nou contracte del fem i nete-ja, queden pocs diners per a invertir. Des de Més Algemesí, «considerem important enguany finançar totalment el nou pavelló, invertir en el centre del Raval i continuar l’aposta per la dinamització econòmica. El govern ha escoltat les nostres propostes, nosaltres les seues, i finalment hem pac-tat els millors pressupostos possibles per a Algemesí. Hem aparcat altres diferències i hem posat el benestar d’Algemesí per da-munt dels interessos de partit».

L’equip de govern i Més Algemesí acorden els pressupostos municipals per a 2018

El comptes municipals seran de 19.173.870 euros, quasi un milió d’euros més que l’any passat per les subvencions de les administracions valencianes

El nou pressupost con-templarà la construcció del nou pavelló cobert, el nou servei de recollida de fem i neteja viària, i millo-rarà l’esforç inversor en dinamització econòmica i polítiques socials

El Museu Valencià de la Festa ha inaugurat l’exposició «La metamorfosi de l’espai urbà. Algemesí, 1879-2018», impulsada per la Regidoria de Medi Ambient i Urbanisme de l’Ajuntament d’Algemesí.

La mostra suposa un important atractiu i desperta un gran interés per als estudis de la història local i la difusió general, al presentar al públic general plànols que, generalment, desconeixem. Concretament, s’hi exposen algunes de les obres cartogràfiques referents al nostre poble i desconegudes fins al mo-ment, tot partint del primer plànol com-plet a escala, de 1879, de Pérez de Rozas i iniciativa de la Séquia Reial del Xúquer, enllestit per revisar l’estat cadastral del parcel·lari una vegada finalitzades les obres del ferrocarril Grau de València-Xàtiva de

1854, i que mostren un espai urbanitzat ben diferent al que els nostres ulls hi veuen ara.

Amb aquest punt d’arrancada, s’ha pretés

fer un recorregut cronològic per la me-tamorfosi d’Algemesí amb les propostes d’eixample de 1893, l’estat en 1905, els projectes de 1930, 1954, o 1975, per acabar amb l’estat actual. Una exposi-ció única i inèdita que proporciona una perspectiva històrica i ens posa davant d’una realitat ben diferent del nostre lloc, que ens fa replantejar la nostra mi-rada i dóna llum a moltes incògnites: com eren els carrers que ara transitem?, des de quan existeix el mercat munici-pal?, i el parc?, i el carrer on vivim hui?

Una invitació privilegiada a endin-sar-nos en l’espai viscut per personatges com Benet Ballester o Segura de Lago i, al mateix temps nostre. Una oportunitat única per veure-hi l’Algemesí dels nos-

tres avantpassats, el poble des d’una altra mi-rada a través de la seua evolució cartogràfica.

«La metamorfosi de l’espai urbà. Algemesí, 1879-2018», la nova exposició del Museu Valencià de la Festa que mostra

l’evolució del nostre poble al llarg dels darrers 140 anys

Detall del plànol de Juan de Roxas (1765).

La Quiropráctica, tercera profesión sanitaria en el mundo, se dedica al bienestar de nuestra preciosa y delicada columna vertebral. Si sufres dolores de espalda y cuello, es una señal de alarma que te envía tu columna vertebral. Cuídala, es la llave de tu salud.

Indicaciones principales de la QuiroprácticaLUMBALGIAEl dolor lumbar o lumbalgia, afecta al 80% de la población en algún que otro momento de su vida. Muchas veces ocurre sin circunstancias particulares. Al corregir los desplazamientos vertebrales, llamados su-bluxaciones vertebrales, el Dr. Quiropráctico repara la causa de dolor.

CIÁTICAEs el resultado de una irritación del nervio ciático y generalmente se manifiesta con un dolor en la pierna. El ajuste quiropráctico disminuye la inflación sobre el nervio ayudando a tener una recuperación óptima.

HERNIA DISCALGracias a cuidado quiropráctico, pacientes crónicos por debilidad del disco recuperan el equilibrio estructural y así se quita la presión por el disco. Se puede evitar la cirugía en la mayoría de los casos.

DOLORES DE CABEZAJaquecas, migrañas o cualquier dolor de cabeza pueden surgir porque el cuello trabaja en exceso para tratar de recuperar la curva normal de las cervicales. Al reposicionar las vértebras en su sitio, el Dr. Quiro-práctico trata a la vez el dolor y raíz del problema.

DOLOR DE CUELLOLa cervicalgia puede ser el resultado de malos hábitos posturales, de un golpe o un accidente. Los ajustes quiroprácticos son muy eficaces para corregir los desplazamientos, responsables del mal funciona-miento de esa zona tan importante del cuerpo.

DOLOR EN EL HOMBRO, BRAZO, MANOBraquialgia, tendinitis, parestesis, hormigueos… muchas son las do-lencias provocadas por subluxaciones vertebrales en las cervicales. La Quiropráctica permite quitar el pinzamiento del nervio branquial res-ponsable del dolor o del mal funcionamiento del brazo.

MAREOS Y VÉRTIGOSMuchas veces están provocados por la pérdida de conexión entre el ce-rebro y los receptores neurológicos de las cervicales. Esos casos desa-parecerán gracias al cuidado quiropráctico.

FIBROMIALGIA Y FATIGA CRÓNICAComplejos de subluxaciones crónicas provocan desequilibrio de la co-lumna vertebral que puede manifestarse como dolores y rigidez de los músculos, trastornos del sueño, fatiga crónica y, muy frecuentemen-te, episodios depresivos acompañados de crisis de ansiedad. La quiro-práctica mejora mucho la calidad de vida de las personas que padecen estos síntomas.

SALUD Y BIENESTARTodo el mundo requiere un chequeo de su columna vertebral regular-mente. Así como te limpias los dientes todos los días, o te das cuenta de que comer sano es importante o haces ejercicio todos los días, pero… ¿qué haces para mantener tu columna vertebral sana, sin subluxa-ciones vertebrales?

¿Dolores de espalda y cuello?

Este mes especialHaz la primera consulta a mitad de precio.

Normal: 72 €

Este mes paga 36 €Incluye:

• Un examen espinal computerizado de última generación.

• Un examen neurológico y ortopédico especial de la quiropráctica.

• Un posturómetro.

• Un análisis de su equilibrio.

• Una detección de sus subluxaciones.

• Un informe completo sobre el estado de su columna vertebral.

Primer Centro Quiropráctico en AlziraCoge cita y aprovéchate

www.salud-quiropráctica.comPlaça Major, 6 • TELF: 96 022 18 50

Tens un projecTe innovador empresarial

o d’auToocupació?

l’ajunTamenT d’algemesí T’ajuda a posar-lo en funcionamenT.

- lloguer d’un local compartit al centre polivalent per 50 euros al mes durant 6 mesos

- T’ajudem a redactar el pla de viabilitat de l’empresa

- assessorament de l’agència de desenvolupament d’algemesí

programa viver d’empreses

+ infoAgència de Desenvolupament d’AlgemesíPlaça d’Argentina, 1Tel. 96 201 76 00

AGÈNCIA PER AL DESENVOLUPAMENT D’ALGEMESÍ

Berca 15

Aguas de Valencia SA/Global Omnium, conces-sionària del Servei d’Aigua Potable i Clavegueram d’Al-gemesí, millora globalment l’eficiència del proveïment d’aigua en aconseguir op-timitzar les sinèrgies de les inversions realitzades conjuntament per l’Ajunta-ment d’Algemesí i l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) i dis-posar de la col·laboració dels tècnics municipals i de la Direcció General de l’Ai-gua (DGA) de la Conselleria de Medi Ambient.

Entre totes les parts implicades s’ha aconse-guit millorar significativa-ment l’eficiència hidràulica i energètica, i també la qualitat de l’aigua subministrada a Algemesí. Tot açò, sols dos anys després de la posada en servei de les primeres inversions municipals.

Els objectius aconseguits són estalviar als últims dos últims anys 206.000 metres cúbics d’aigua, millorant en 7 punts per-centuals el rendiment de la xarxa, gràcies a la inversió municipal en la sectorització de la xarxa de distribució i a l’anàlisi diària de les dades generades per la monitorització dels cabals i pressions dels sectors.

També es treballa en millorar la qualitat de l’aigua distribuïda als veïns, ja que al dis-minuir les pèrdues a la xarxa, s’ha aconse-

guit augmentar, sense modificar les tarifes, la concentració d’aigua sense nitrats provi-nent del Sistema en Alta de la Ribera, i per tant poder subministrar aigua amb un con-tingut en nitrats inferior als 30 mil·ligrams per litre (el màxim permés és de 50 mg/l).

S’ha reduït el consum energètic en més de 210.000 kW-h/any, que equival a deixar d’emetre més de 86 tones de CO₂, que equivaldrien a les emissions d’uns 57 vehicles en un any. Tot açò gràcies al canvi dels equips motobomba per altres de ma-jor eficiència; a incorporar nous equips de control provinents dels projectes presen-tats a l’IVACE i al canvi en la forma en què

s’injecta l’aigua provinent del Sistema en Alta de la Ribera, que ha sigut pos-sible per la col·laboració dels tècnics de la DGA.

Per als pròxims anys s’espera consolidar aquestes millores i conti-nuar avançant en aquesta línia d’eficiència global, per tal de garantir que l’abastiment d’aigua a Algemesí siga eficient i sostenible, tant mediam-bientalment com econò-micament.

Per al regidor d’Urba-nisme i Medi Ambient, Pau Montalvà, «parlem d’un tema molt sensible com és l’aigua: és objec-tiu d’aquest ajuntament

ser eficient en el seu ús i, junt amb l’em-presa concessionària, en la seua distribu-ció. No podem permetre fuites d’aigua que facen que l’aigua es perda i no puga ser aprofitada».

Per al regidor, «aquesta eficència s’ha assolit també en la despesa energètica que per al seu transport i proveïment requereix: un estalvi energètic comporta una millora ambiental evident i, com a conseqüència, un estalvi econòmic important. I pel que fa a la qualitat, a la Ribera, especialment, hem patit problemes de nitrats i, amb les diferents inversions que hem realitzat, hem abaixat també la seua concentració».

Aguas de Valencia i l’Ajuntament d’Algemesí estalvien 206.00 metres cúbics d’aigua i milloren

la qualitat de l’aigua distribuïda

Les obres al carrer de la Mare de Déu de la Salut.

Emissions de Berca Tv en Ribera Tv

De dilluns a divendres

15.45 i 21.00 h

Dissabte i diumenge

16.45 hores

16 Berca

Activitats associacionsDissabte 10 de febrerBarzil Carnival, a càrrec de Trabukatu18.30 hores . Recorregut: Pl. Pouet, C/ Berca, Pl. Major, C/ València, Pl. dels ÀngelsDimecres 14 de febrerDonació de sangDe 17.00 a 20.30 hores Sala d'exposicions de l'ajuntamentDimecres 21 de febrerRecepció de ninots en l'Escola TallerD'11.00 a 14.00 hores i de 17.30 a 19.30 horesArranjament del local de l'Exposició del Ninot19.30 hores · Museu de la FestaDissabte 24 de febrerGran Cridà Fallera de les Falleres Majors de la CiutatInauguració de l'Exposició del Ninot 201819.15 hores · Plaça Major i Museu de la FestaDel 25 de febrer al 4 de marçVisita amb entrada lliure a l'Exposició del Ninot 2018D'11.00 a 14.00 hores i de 17.30 a 19.30 horesMuseu de la Festa

ESPORTS ASSOCIACIONSDissabte 3 de febrer

Jornada 17. Algemesí C.F. Juvenil – C.F. Ràcing DA Algemesí A Mecaveni-da “C”Estadi Municipal · 16.00 h

Jornada 16. Chem Mecanitzats VDB – CB Aldaia C - Pavelló cobert · 16.00 h

Jornada 19. Algemesí C.F. 2ª Regional – U.E. La Mancomunitat “A”Estadi Municipal · 18.00 h

Balonmano Maristas 1ª autonòmica femenina – BurjassotPavelló cobert · 18.00 h

Jornada 15. Club Fútbol Sala Bar Gol de Oro – SuecaPavelló cobert · 20.00 h

Diumenge 4 de febrer

Jornada 18. Club Balonmano Maristas 1ª Nacional – VillarealPavelló cobert · 12.00 h

Dissabte 10 de febrer

Jornada 17. Club de Bàsquet Junior – Pego - Pavelló cobert · 16.00 h

Jornada 17. Club de Bàsquet Senior – Quart - Pavelló cobert · 18.00 hores

Jornada 16. Club Fútbol Sala Bar Gol de Oro – TavernesPavelló cobert · 20.00 h

Diumenge 11 de febrer

Jornada 17. Club de Bàsquet Veterans – Almussafes - Pavelló cobert · 18.00 h

Dissabte 17 de febrer

Jornada 18. Chem Mecanitzats VDB – Jovens del GraoPavelló cobert · 16.00 h

Jornada 19. Algemesí C.F. Juvenil – Ciutat d’Alzira Futbol Base “B”Estadi Municipal · 16.00 h

Jornada 21. Algemesí C.F. 2ª Regional – U.E. L’Alcúdia “B”Estadi Municipal · 18.00 h

Diumenge 18 de febrer

Jornada 20. Club Balonmano Maristas 1ª Nacional – Salesianos AlacantPavelló cobert · 12.00 h

Dimarts 20 de febrer

GALA DE L’ESPORTTeatre Municipal · 19.30 h

Dissabte 24 de febrer

Jornada 19. Club de Bàsquet Júnior – Oliva - Pavelló cobert · 16.00 h

Jornada 19. Club de Bàsquet Sènior – Oliva - Pavelló cobert · 18:00 h

Jornada 7. Club de Bàsquet Cadet – Oliva - Pavelló cobert 20.00 h

Diumenge 25 de febrer

Matinal d'Handbol prebenjamí i benjamíPavelló cobert · 9.30 h

Jornada 19. Chem Mecanitzats VDB – AlaquàsPavelló cobert · 18.00

Dies 5, 12, 19 i 26 de febrer Pla Municipal de Promoció de la SalutTaller: «Benestar emoncional», a càrrec de la Dra. Am-paro Pelechano.Lloc: aulari del Teatre Municipal · Hora: 17.00 hores

Dimarts 13 de febrerJosep Antoni Domingo, professor i historiador ens acompanyarà i explicarà la fundació i la història de la basílica de Sant Jaume in situ.Cal acudir allí a les 17.00 hores

Dimarts 20 de febrer Visita a la fàbrica de Danone-Aldaia Eixida: 15.30 hores · Preu: 6 € Venda de bitllets en l’Associació: 13 de febrer a les 16.00 h

AMES DE CASA TYRIUS · FEBRER

20 de febrerEleccions per la renovació parcial de la Junta Directiva i Assemblea General OrdinàriaLlar del Jubilat, c/ Sant Sebastià, 12De 10.00 a 17.00 horesEl quadre de candidats està en el plafó de la mateixa Llar. El vot és per a elegir els 7 candidats que formaran part de la Junta Directiva els pròxims 4 anys. 21 de febrerAssemblea General OrdinàriaCasal de Festes (c/ Nou del Convent, 82)Primera convocatòria: 17.15 horesSegona convocatòria: 17.45 horesL’ordre del dia i la documentació reglamentària es podran arreplegar en la Llar dels Jubilats o en el Casal de Festes el mateix dia de l’Assemblea.

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES D’ALGEMESÍ

Berca 17

AGENDA CULTURALCONCERT

CONCERT D'HIVERN Banda Simfònica d'AlgemesíAmb la col·laboració del pianista Jordi Pellicer

Dissabte 3 de febrer19.00 hores

Teatre Municipal

FEBRER 2018CONCERT TEATRAL

CONCERTO A TEMPO D'UMOREJordi Purtí Orquestra de Cambra de l'Empordà

CONFERÈNCIA

EL MOVIMENT CAMPANERI LA FESTAA càrrec de Francesc LlopAPYLDEA

Divendres 16 de febrer19.00 hores

Sala d'actes del Casino Lliberal

COMÈDIA PER A JOVES

NO ESTEM BÉAmb Eugeni Alemany i Maria JuanOrganitza: Regidoria de Joventut

Dissabte 17 de febrer20.00 horesTeatre Municipal

CINE

PAGO JUSTO

Diumenge 18 de febrer18.30 horesTeatre Municipal

Dissabte 10 de febrer19.30 horesTeatre Municipal

GALA DE L'ESPORT

Dimarts 20 de febrer19.30 horesTeatre Municipal

ESPORT

CLUB DE LECTURA

BILBAONEW YORK BILBAODe Kirmen Uribe

Dijous 22 de febrerDe 18.30 a 20.00 hores

Biblioteca Municipal

MÚSICA

PRESENTACIÓ-CONCERT DISC

ROCK ROADDel guitarrista Toni Cotolí

Dissabte 17 de febrer12.00 hores

Llibreria Samaruc

CINE INFANTIL

ZOOTRÓPOLISA càrrec de Francesc LlopAPYLDEA

Diumenge 11 de febrer12.00 hores

Teatre Municipal

Preu: 3 € · Socis SMA: 1,5 €Venda d’entrades: a la Secretaria de la Societat Musical del 29 de gener al 2 de febrer de 17.00 a 20.00 hores i a les taquilles del Teatre una hora abans del concert.

XARRADA

UN PASSEIG PER LA MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANAA càrrec de David ReigOrganitza: Escola de Tabal i Dolçaina d'Algemesí

Dissabte 10 de febrer17.00 hores

Sala d'actes del Casino Lliberal

Preu: General 7 €, venda anticipada per Internet 6 €Estudiants i jubilats 6 € (venda en taquilla)Carnet Cultural 5 € (venda en taquilla)Venda d’entrades: En taquilla: Dijous 8 de febrer, de 18.00 a 20.00 hores · 1 hora abans de l’espectacleEn Internet: www.instanticket.es · Tel. 902 444 300

Preu: General: 4 €, venda anticipada per Internet 3 €Menors de 14 anys, estudiants i jubilats 3 € (en taquilla)Carnet Cultural 3 € (en taquilla)Venda d’entrades: En taquilla: dijous 8 de febrer, de 18.00 a 20.00 hores i 1 hora abans de l’espectacleEn Internet: en www.instanticket.es · Tel. 902 444 300

Preu: General 5 €, venda anticipada per Internet 4 €Estudiants i jubilats 4 € (venda en taquilla)Carnet Cultural 3 € (venda en taquilla)Venda d’entrades: En taquilla: Dijous 15 de febrer, de 18.00 a 20.00 hores i 1 hora abans de l’espectacleEn Internet: www.instanticket.es · Tel. 902 444 300

PRESENTACIÓ LLIBRE

NOTES D'UN DESFICIÓSDe Joan Fuster

Participaran: Francesc Pérez Moragón, di-rector d’honor i assessor extraordinari de l’Espai Joan Fuster de Sueca i coeditor de llibre i Nel·lo Pellisser, professor de la UV, coeditor i autor del pròleg.

Dijous 22 de febrer Dissabte 1 19.30 horesSala d'actes del Casino Lliberal

LECTURA

ANIMACIÓ LECTORA INFANTILAmb Ana Canet

Divendres 23 de febrer18.00 horesBiblioteca Municipal

TEATRE MUSICAL

Y SIN EMBARGO TE QUIEROJordi Purtí Orquestra de Cambra de l'Empordà

Dissabte 24 de febrer19.30 horesTeatre MunicipalPreu: General 7 €, venda anticipada per Internet 6 €Estudiants i jubilats 6 € (venda en taquilla)Carnet Cultural 5 € (venda en taquilla)Venda d’entrades: En taquilla: dijous 22 de febrer, de 18.00 a 20.00 hores i 1 hora abans de l’espectacleEn Internet: www.instanticket.es · Tel. 902 444 300

XXIII PREMI PINTURA "CIUTAT D'ALGEMESÍ"

SALA D'EXPOSICIONS MUNICIPAL

Fins a l'11 de març

23 de febrer: Lliurament del XIII Premi Cientifico-tècnic «Ciutat d’Algemesí» Sala de plens 19.30 h

28 de febrer: Lliurament del XX Premi per l’Ús i la Dignificació del Valencià. Sala de plens 19.30 h

Museu de la Festa · febrer 2018EXPOSICIONS PERMANENTS EXPOSICIONS TEMPORALS

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Ajuntament d’Algemesí

LA PLAÇA DE BOUS D’ALGEMESÍ MUSEU TAURÍ

Ajuntament d’Algemesí (de dimecres a dissabte): Matí: d'11.00 a 14.00 hores

Vesprada: de 17.30 a 19.30 hores

Dilluns : tancat

Horari

AULA PERMANENT DE NATURA

EXPOSICIÓ D'ESCULTURA CERÀMICA

LA PROCESSÓ DE LA MARE DE

DÉU DE LA SALUT EN ESCULTURES CERÀMIQUES,

DE LUIS MANUEL CABALLERO

ACTES:La metamorfosi de l'espai urbà. Algemesí, 1879-2018Inauguració: Divendres 2 de febrer de 2018, 19.30 h. Museu Valencià de la Festa (intervindran: Pau Montalvà Girbés, regidor de Cultura de l'Ajunta-ment d'Algemesí; Vicent Girbés Clarí, arquitecte de l'Ajuntament d'Algeme-sí; David Pous Benito, historiador i comissari de l'exposició).Organitza: Regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Algemesí.

Dimarts i diumenges: d'11.00 a 14.00 hores

LES FESTES TRADICIONALSDEL TERRITORI VALENCIÀ

Universitat de ValènciaAjuntament d'Algemesí

LA METAMORFOSI DE L'ESPAI URBÀ.

ALGEMESÍ, 1879-2018Ajuntament d'AlgemesíRegidoria d'Urbanisme

Fins al 20 de febrer

DÍES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

MES

GENER 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1

FEBRER 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9

MARÇ 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

ABRIL 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

MAIG 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1

JUNY 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1

JULIOL 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2

AGOST 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3

SETEMBRE 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3

OCTUBRE 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4

NOVEMBRE 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4

DESEMBRE 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5

Servei d'urgències

ALGEMESÍ 2018

Des del 2 de febrer

VOCALS: GRAFIES D'UNA LLENGUA

Organitza: Falla la Malva d'Alzira

EXPOSICIÓ DEL NINOT 2018

24 de febrerInauguració després de "La Crida"

Ha sigut el primer curs en què els alum-nes de postprimària de Baasneere i els poblats de la rodalia han pogut fer classe en un aulari condicionat prop de casa. Ara arranca la segona fase a poc a poc per a completar la construcció de quatre despat-xos, una sala de professors, una secretaria, un local per acollir la instal·lació elèctrica d’origen solar, i latrines per a l’alumnat i el professorat.

Algemesí Solidari està ultimant les ne-gociacions amb l’empresa constructora de la ciutat d’Ouguadougou , la capital del país, per a poder iniciar les obres el més aviat possible.

Com ja es va realitzar amb les obres de l’aulari, el nou edifici es construirà amb murs i voltes de blocs de BTC, fets ma-nualment amb terra crua a pressió, i una sobrecoberta de xapa metàl·lica per a re-duir l’impacte climatològic de la zona. En aquesta part d’Àfrica es registren tempe-ratures molt baixes o per damunt dels 40 graus depenent de l’època de l'any.

Al mateix temps, un grup de voluntaris de la Càtedra UNESCO de construcció amb terra de la Universitat Politècnica han visi-tat Baasneere per a fer un taller de voltes de 15 dies de durada per a ensenyar els treballadors locals a construir voltes amb la tècnica valenciana de la volta tapiada. Es preveu que durant uns 7 mesos estaran treballant unes 12 persones en les obres. La seua direcció es farà des d’Algemesí pels autors del projecte i per un arquitecte a

peu d’obra com ja es va realitzar amb les obres de l’aulari.

Algemesí Solidari ha estat durant tot l’any recaptant els diners suficients per a poder continuar les obres amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes i diver-ses entitats d’Algemesí.

Una vegada finalitzada aquesta fase, co-mençarà la redacció dels projectes per a construir la biblioteca, un laboratori de cièn-cies i habitatges per al professorat.

L’ONG disposa de més de 300 socis de la

ciutat i la col·laboració activa de milers de ciutadans en les diverses campanyes de soli-daritat que es realitzen durant l’any.

En l’última edició de Pobresa Zero, Alge-mesí va ser la tercera ciutat de tota la Comu-nitat Valenciana en participació després de València i Alacant.

El treball es realitza en col·laboració de l’Ajuntament d’Algemesí, de tots els centres escolars de la ciutat, públics i privats, Càritas, la parròquia Maria Auxiliadora i una desena d’em-preses locals, que augmenta d'any en any.

Comença la segona fase de construcció del Centre de Secundària de Baasneere a Burkina Faso

La Universitat Politècnica de València es troba ara mateix impartint un taller de cons-trucció de voltes a la localitat africana, un projecte que impulsa Algemesí Solidari

Nuevas Instalaciones en Avenida País Valencià nº 151Tel. 96 242 10 31 · Fax: 96 201 51 91 ·46680 ALGEMESÍ

20 Berca

El regidor de Sanitat, Asensio García, i la regidora d’Edu-cació, Fina Machí, han donat suport al programa «Algemesí camina», que porta a terme el centre de salut en col·laboració amb l’Ajuntament d’Algemesí. Abans de començar l’activitat s’han repartit motxilles als participants. El grup ix tots els di-marts i divendres a les 9.30 h des de la porta del Centre de Sa-lut d’Algemesí de la plaça de la Ribera, i la dinàmica consisteix en uns minuts d’escalfament, marxa lleugera d’uns tres quarts d’hora a través d’un circuit tancat de 4 km de recorregut i es-tiraments per a concloure.

Amb l’arribada dels Reis d’Orient l’any 1918 va nàixer Teresa Pla, una algemesi-nenca que acaba de complir 100 anys acompanya-da dels seus fills, néts i rebesnéts.

El dia del seu aniversari i per ce-lebrar els cent anys de vida, l’alcaldessa de la ciutat, Marta Trenzano i part de la corporació municipal, va visitar sa casa al carrer de Jau-me I per fer-li entrega d’un ram de flors en el dia del seu aniversari, un encontre on va estar acompanyada pels seus familiars i amics.

Aquesta veïna va tindre les forces suficients per a apagar els ciris que marquen la seua història centenària i, envoltada de familiars, va agrair la visita de les autoritats en una data tan especial. En com-plir 100 anys, resulta inevitable per als familiars de Teresa recordar que ella ha sigut testimoni directe dels esdeveniments més impor-tants del nostre poble.

L’Ajuntament d’Algemesí va presentar un projecte en el mes de novembre per a netejar el riu Ma-gre i habilitar un passeig fluvial en el seu llit valorat en 60.000 euros. La negativa de la CHX a autoritzar el seu desenvolupament suposarà que l’Ajuntament perda una ajuda econòmica de fins a 50.000 euros de la Diputació de València.

La CHX, institució que depén del govern d’Espanya, és la com-petent i responsable de mantindre net el llit del riu Magre i de rea-litzar actuacions de millora. Però, davant la seua passivitat i nul·la acció, la Regidoria de Medi Am-bient, preocupada pel lamentable estat del riu, va redactar un projecte de re-cuperació que, per a sorpresa de tots, no veurà la llum pel bloqueig de l’entitat esta-tal al passeig fluvial.

L’alcaldessa, Marta Trenzano, ha asse-gurat que «no ens sorprén que, davant la imminent fi de la legislatura, el PP utilitze les institucions per a obstaculitzar projec-tes importants i necessaris en els municipis en els quals no governa. Estem acostumats al despotisme de la dreta. Però avantposar interessos electoralistes al desenvolupa-ment sostenible dels pobles i ciutats és roí i maliciós».

Cal destacar la diferència de prioritats i maneres d’actuar de la CHX i la Diputació

de València. Segons ha explicat el regidor de Medi Ambient, Pau Montalvà «mentre l’entitat estatal, dirigida pel govern d’Es-panya, ens nega un projecte de millora del riu la realització del qual hauria de ser res-ponsabilitat seua, la Diputació de València ofereix ajudes als municipis perquè pu-guem dur a terme el treball que la Confe-deració no fa».

Montalvà ha manifestat que «curio-sament, la Confederació ens autoritza a netejar el riu sabent que eixa tasca és responsabilitat seua i, en canvi, ens nega la possibilitat de realitzar una actuació de condicionament de les espècies arbustives que elimina les exòtiques i aposta per es-pècies de ribera».

El regidor ha afegit que «els tre-balls que es volien desenvolupar comprenien des del col·legi Nues-tra Señora de la Salud fins al riu Xúquer abastant un total d’11,38 hectàrees, així com la construcció d’un passeig fluvial de 2,4 quilòme-tres en el llit del riu. Un projecte de cost zero per a la CHX».

L’Ajuntament recorrerà la decisió

L’equip de govern local ha anunciat que presentarà un re-curs de reposició a la resolució de la CHX ja que no comparteix en absolut l’argumentació amb què sostenen la negació.

L’argument de la CHX per a negar la viabilitat del projecte és que «suposa una perillositat per a les persones si concorren fenòmens de precipitacions». Aquesta justificació, a ulls de l’Ajuntament, resulta absurda, perquè l’accés al riu per als via-nants ja és una realitat amb independència que es construïsca un passeig fluvial o no. A més que, pel que fa a la perillositat, és molt pitjor no netejar el riu.

Pau Montalvà ha conclòs que «ens fa la sensació que la Confederació prefereix deixar morir el riu abans que començar el debat sobre que cal fer i ens posa excuses no justificades i que en absolut s’ajusten a la realitat».

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer tomba el projecte de recuperació ambiental del riu Magre

Teresa Pla compleix 100 anys

Algemesí ha acollit l’acte de constitució de la Federació Coordinadora de Muixeran-gues. El Museu de la Festa serà la seu de la fe-deració que acull 21 muixerangues. En l’acte han estat presents els principals exponents institucionals de la cultura valenciana, amb el seu principal representant, el conseller de Cultura, Vicent Marzà, així com el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos.

Els presidents de les colles que conformen la federació han signat l’acte de constitució de la FCM. Una signatura que ha estat pre-cedida d’un pinet per cada una de les colles signants. Les 21 muixerangues han omplit el claustre de pinets amb les seues respecti-ves indumentàries, en un moment simbòlic d’unió i cohesió a l'acte solemne, que va cul-minar amb la interpretació en directe de la peça La Muixeranga d’Algemesí.

La nova federació naix amb voluntat d’organitzar i coordinar les diferents agru-pacions, velles i noves, i de vetllar per la seua seguretat, així com per a difondre el fet muixeranguer i actuar com una única veu davant els diferents estaments socials,

polítics i culturals. La FCM constarà de pre-sidència, tresoreria, una àrea tècnica, una comissió de garanties i les diferents comis-sions de treball necessàries per dur a terme els seus objectius.

Entre les finalitats de l’entitat destaca: di-fondre, promoure i dignificar el fet muixeran-guer i les muixerangues com a tradició i ex-pressió cultural valenciana; facilitar el diàleg i la coordinació entre les muixerangues, ges-tionar els seus interessos comuns, aconse-guir els recursos necessaris per al seu funcio-nament òptim, ajudar les colles menudes o en formació, recolzar la investigació i realitzar funcions de representació davant les institu-cions, entre d’altres.

Muixerangues que formen part de la Federació

Muixeranga d’Algemesí, Nova Muixeranga d’Algemesí, Muixeranga Negrets de l’Alcúdia, Ball de Locos de l’Olleria, Muixeranga de La Safor, Muixeranga de Sueca, Muixeranga de València, Muixeranga de Cullera, Muixeranga de Vinaròs, Conlloga Muixeranga de Castelló, Muixeranga d’Alacant, Jove Muixeranga de València, Muixeranga La Torrentina, Muixe-ranga de La Plana, Muixeranga de Carlet, Muixeranga d’Alginet, Muixeranga de Xàtiva, Muixeranga de la Marina Alta, Muixeranga de Guadassuar la Carabassota, Muixeranga del Campello, Colla Corball de Cultura Popu-lar de l’Alacantí.

Algemesí acull l’acte de constitució de la Federació Coordinadora de Muixerangues

El Museu de la Festa serà la seu de la nova entitat

La nova federació naix amb voluntat d’organitzar i coordinar les diferents agru-pacions, velles i noves, i de vetllar per la seua seguretat, així com per a difondre el fet muixeranguer i actuar com una única veu.

Emissions de Berca Tv en Ribera Tv

De dilluns a divendres

15.45 i 21.00 h

Dissabte i diumenge

16.45 hores

22 Berca

PRESENTACIONS FALLERES FEBRER 2018

3 de febrer: Falla Plaça del Cid (Centre Polivalent · 19.00 hores)

4 de febrer: Falla Plaça del Cid Infantil (Centre Polivalent · 17.00 hores)

10 de febrer: Falla Plaça Cabanilles (Centre Polivalent · 19.00 hores)

17 de febrer: Falla Plaça Tres Moreres (Centre Polivalent · 19.00 hores)

Banderes per NepalGràcies. Gràcies, perquè hui 44 xiquets i xiquetes de

Haku tenen un lloc on anar i aprendre, un lloc per com-partir i, sobretot, un lloc on poden ser allò que són: in-fants.

No havia ocorregut cap terratrémol més gran a Nepal des d’aquell 25 d’abril de 2015 i, des d’aleshores, han passat dos anys i els habitants continuen recuperant-se a xicotets passets, al més pur estil nepalí.

I aquesta història comença amb una parella d’algeme-sinencs, Joanma i M Àngels, amants de la muntanya, que després d’alguns viatges a Nepal crearen forts vincles amb gent local que els han unit per sempre.

Fou poques setmanes després del terratrémol quan plantejaren la idea d’un projecte solidari per tal d’ajudar al seu benvolgut país: Nepal. Amb la intenció de donar-li forma al projecte decidiren realitzar un viatge directa-ment allí amb l’ajuda d’un grup de gent disposada a viure de primera mà la situació del país després del sisme.

El primer pas fou posar-se en contacte directe amb diverses ONG perquè els contaren en persona les neces-sitats bàsiques.

Amb aquesta iniciativa, es van utilitzar banderes d’oració nepalís, un article originari i exclusiu del país, per a vendre-les i recollir la major quantia possible de diners. El projecte que més necessari i útil a llarg ter-mini van trobar va ser la construcció d’una escola per a xiquets en un del pobles més afectats, Haku. L’associació que duu a terme aquest projecte és Healing Haku i van tindre el plaer de reunir-se amb Dinesh, el seu responsa-ble, nascut a Haku.

És llavors quan va nàixer «Banderes per Nepal». Actualment, l’escola ja és una realitat! Tots els qui heu

col·laborat amb la compra de banderes o que heu parti-cipat en alguna de les diferents activitats que s’han fet al llarg de l’any com ara el concert de bols tibetans, eixides al mercat, Pobresa Zero, Trobada d’Escoles en Valencià… heu fet possible aquest repte. Ara més que mai, les nos-tres banderes onegen alegres als balcons, terrasses i es-tabliments del nostre poble.

També cal agrair la col·laboració d’ACSA, associació de comerços d’Algemesí no vinculats a aquesta associació, i a altres pobles per l’ajuda desinteressada en aquest projecte.

Finalment, s’han aconseguit un total de 10.000 euros que, a través d’Algemesí Solidari, ja s’han fet arribar a l’organització Healing Haku de Nepal. També els contac-

tribunaoberta

tes d’aquesta organització, Edyta i Dinesh, ens han fet arribar els justificants de les inversions realitzades acompanyats d’algunes fo-tografies que mostren el que no té preu. L’alegria de xiquets pràc-ticament sense recursos que, després de més de dos anys, poden tornar a anar a l’escola.

Gràcies de nou per haver fet possible aquest projecte. Ara sols ens queda poder disfrutar d’aquestes fotografies.

Berca 23

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’IES Sant Vicent Ferrer ha organitzat una Master Class amb la participació de la model d’Algemesí, Zaira Bas, i el pilotari de Castelló de la Ribera, Ricard Sentandreu.

Aquesta classe magistral s’eng-loba dins de les activitats iniciades per l’AMPA de l’institut amb la finalitat d’oferir a l’alumnat expe-riències personals i professionals contades de viva veu per profes-sionals joves que siguen per a ells un referent en valors.

En la primera Master Class, amb el lema «El camí dels valors», participaren dos joves amb una llarga i exi-tosa trajectòria professional. Per una ban-da, la model internacional Zaira Bas, que compagina la seua carrera en el món de la moda entre Espanya, Milà i Miami amb els estudis del Grau Professional de Publicitat i Relacions Públiques i amb el seu vessant d’influencer en les xarxes socials. Zaira va

quedar Top 8 en el Concurs Internacional de Miss Earth representant a Espanya en la seua edició del 2014.

Per altra, Ricard Sentandreu, jugador professional de Pilota Valenciana en la mo-dalitat de Raspall, és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, ha obtingut els màsters de Secundària i de Gestió Es-portiva i és coordinador de PilotaViu.com,

un diari digital de pilota valencia-na i de madelpilota.com. Ricard va ser campió Individual Sub-23 en 2008, 3r classificat Individual Pro-fessional en 2009 i en 2016 es va proclamar campió de la XXIII Lliga Professional.

Els dos ponents feren un repàs de les seues trajectòries profes-sionals des dels inicis, recordant a l’alumnat que ells també havien es-tat al seu lloc amb dubtes respecte a quin grau triar, i remarcant que tot l’esforç realitzat i la constància als estudis i a les seues professions ha obtingut la seua recompensa. Per altra banda, també comenta-

ren que han tingut entrebancs en les seu-es experiències professionals, però que les equivocacions o els fracassos també són part del procés d’aprenentatge i que t’aju-den a superar-te. Especialment, els recoma-naren que es dedicaren professionalment a allò que els fera feliços i que seguiren el seu camí amb il·lusió i determinació.

Master Class amb Zaira Bas i Ricard Sentandreu a l’IES Sant Vicent Ferrer

L’AMPA de l’IES Sant Vicent organitza diverses activitats dins el programa d’iniciatives d’orientació professional i en valors a l’alumnat

BODES – BATEJOS – COMUNIONSo qualsevol altre esdeveniment

Contacta amb nosaltres. T’oferim tot tipus de detalls per aquest dia tan important de la teua vida. Et dissenyem la teua invitació personalitzada

i t’assessorem sense compromís.

SUCROMÈDIAC/ Lluís Vives, núm. 6- baix · ALGEMESÍ

Tel. 96 242 18 92 - 609 757 580

Perquè estem molt prop de tu. Estalvia’t preocupacions. Nosaltres et donem solucions per a tot. A més, els teus convidats t’ho agrairan.

ARTS GRÀFIQUES:

Reprografia

Fotocòpies digitals A4 - A3

Impremta ràpida

Fotos carnet

Enquadernació

Flyers, fulls, díptics, tríptics i revistes

Samarretes personalitzades

24 Berca

Aquesta simpàtica dansa tan nostrada, senzilla i alegre, la trobem escampada per tota Europa en l’àmbit de la festa, ja siga pagana o religiosa. I en són molts els llocs on s’ha interpre-tat històricament i, fins i tot, recuperat en els darrers temps. El ben cert és que el seu origen resulta, si més no, prou difícil d’establir i la seua denomina-ció i indumentària, pel mateix caràcter efímer de la dansa, ha variat al llarg de la història.

Coneguda també com a dansa d’Arets en alguns indrets, dansa de Gitanetes a l’Alcúdia, o dansa de Cer-colets a Catalunya, aquesta varietat de denominacions ens dóna idea de l’enorme varietat i difusió que ha tin-gut aquesta manifestació folklòrica. Fins i tot, una dansa d’Arquets la po-dem trobar representada en una pin-tura ceràmica dihuitesca del claustre (chiostro maiolicato) del convent de Santa Chiara de Nàpols, interpretada per xiques que ballen al so d’un violí.

La característica principal de la mateixa dansa és, òbviament, la utilit-zació d’uns arcs florals amb els quals es realitzen diferents moviments co-reogràfics; i la seua roba, de trets de vegades pastorívols o bucòlics, solia també confeccionar-se a l’holandesa o a la polonesa.

En l’actualitat, és una manifestació que podem trobar escampada a moltes poblacions valencia-nes on s’ha interpretat històri-cament o on s’ha recuperat re-centment a les festes patronals o a la processó del Corpus.

De fet, la procedència ori-ginària d’aquesta es troba en la festivitat del Corpus Christi de València, on també és conegu-da com a dansa de Poloneses. Al Cap i Casal la introducció d’aquesta dansa data del 1846 i el significat mític que se li ha donat afirma que la dansa sim-bolitza l’alegria dels llauradors per la festivitat del Corpus. Hui en dia però, de la mateixa manera que al nostre poble, és interpretada per xiques adolescents.

Com tots sabem, a Algemesí, ja fa al-gunes dècades les mateixes xiquetes que interpretaven el ball de la Carxofa a Alge-

mesí s’encarregaven també de la dansa dels Arquets, tot separant-se en dos grups diferents a partir del 1988. És per això que l’arquet utilitzat per a la dansa i que li dóna nom a la comparsa és en realitat un aret adornat amb papers de colors, el qual en dos terços de la seua circumferència s’en-greixa a manera de globus, i que les xique-tes abans es penjaven al muscle per tenir les mans lliures i poder ballar la Carxofa.

Quant a la música, Edgar Cano relata-va al seu conegut treball com aquesta era originària del Corpus de València, i la seua introducció als arquets d’Algemesí fou re-cent, segurament en època de la Secció Femenina.

El vestit utilitzat en aquesta dansa en l’actualitat està compost per un vestit blanc, semblant al de les combregadores, adornat per una faixeta de color a la cintu-ra i una cinta del mateix color al cap. Com és conegut, aquesta indumentària és alter-

nada per les seues intèrprets amb el vestit usat per al ball de la Carxofa, açò és, bru-sa blanca i falda de color (blau, groc, rosa, etc.) amb tres randes horitzontals, mentre que els cabells són adornats amb una cinta del mateix color que la falda. Es completa aquesta vestimenta amb davantal negre, jupetí sense passar, calces blanques i es-pardenyes.

Així les coses, aquesta seria una imatge que resultaria ben xocant per als nostres veïns de fa un segle i mig. Perquè curio-sament, en el segle XIX aquesta dansa era interpretada per homes i coneguda amb el nom de «Danza del Jardín». Segurament dirigida per Jeroni Curçà, mestre també de

la Carxofa i de les Pastoretes als anys quaranta del segle XIX, en què la docu-mentació parla genèricament de dan-zas, els orígens d’aquest ball podrien ser encara més llunyans. De fet, en els anys 1835 i 1836 es mencionen «las danzas de muchachos y muchachas» y «las dansas de ninos y niñas», les quals no farien referència al ball dels Pastorets, com en alguna ocasió s’ha afirmat, sinó a les danses dels Arquets i de la Carxofa, que ja llavors figuraven conjuntament i en plural.

Les referències documentals d’aquella comparsa anomenada del Jardí, l’actual dansa dels Arquets, apa-reixen en l’any 1870, quan se li paguen a José Girbés Climent vint reals de ve-lló per «arreglar las danzas de la Al-carchofa y Jardín» i, posteriorment el 1874, quan se li’n paguen 60 a José Es-crivá, mestre també del ball de la Car-

xofa, per dirigir-la: «veinte para el maestro de la danza de los arcos y los demás a los dansadores de la misma».

Precisament, en aquella dè-cada dels setanta del segle XIX se cita el lloguer de la indumen-tària d’aquest ball a la Casa Insa, formada llavors per catorze inte-grants més el mestre i els dos bo-targues, tot mantenint-se davall el nom de «Danza de los Jardine-ros», una denominació ja oblida-da però que també apareix a al-tres poblacions segurament per a fer referència a un ball d’arquets o arets, com ara Alzira, interpre-

tada al segle XIX pel gremi dels Fusters; a Albalat, citada el 1861 o a Gandia, també present en aquesta època.

D’altra banda, aquesta també figurava al conegut ball de Torrent, novament in-terpretat per xics, com també ocorria en

Ball dels Arquets o dansa del Jardí?

Els dansadors en una il·lustració del ball de Torrent.

El Rotllo del Corpus, de fra Bernardo Tarín y Juaneda, segle XIX.

Berca 25

la mateixa època a altres poblacions valencianes, com ara a la dansa dels Arquets de Carcaixent, citada en els anys 1872 i 1879, i ballada per homes que vestien pantalons de punt blanc uns i pantalons blaus de llana amb tires roges i galó daurat altres, més jaqueta morada de llana o de pana de color corinti amb ornaments rojos i galons daurats, mà-negues blanques de ba-tista, pitets rojos de llana i gorres a l’antiga blaves amb plomes.

En el cas de la indu-mentària utilitzada llavors a Algemesí val a dir que aquesta constava

de pantalons o calces blanques, tonellets rojos, cuirasses negres –dotze de vellut

i dues de verdes fetes de retalls–, capeta quadrada a l’esquena i gorres emplo-mades. També val a dir que davall aquesta denomina-ció de dansa del Jardí o de Jardiners apareix encara ci-tat el seu lloguer a la Casa Insa els anys 1872, 1873, 1876, 1879, 1880 i 1881.

A més a més, si bus-quem en aquella llunyana dècada de 1880 trobarem que era Mauricio Felip l’en-carregat de la dansa, ja ci-tada pel dipositari d’aquell any, Joaquín Llopis Pelecha-no, com a «danza de los ar-cos», i per la qual pagà al mestre 84 reals. La darrera

menció al recordat Mauricio Felip com a encarregat d’aquest ball i el de la Carxo-fa serà del 1888 i, curiosament, a partir d’aquesta època ja passa a ser denominat com a dansa d’Arquets.

El mateix ocorrerà els anys 1884, 1888 i 1892 en les notes de lloguer de la Casa Insa, en la qual apareix com a «Danza de Arqui-tos» i la indumentària de la qual és descrita el 1892 d’aquesta manera: «traje de volan-tes con gorra y pirigallos», és a dir, semblant a la dels volants, a l’antiga espanyola.

És de suposar, per tant, que llavors el ball encara seria interpretat només per homes i, com s’ha pogut comprovar, dirigit pel mateix mestre encarregat de la dan-sa de la Carxofa, aquesta sí, interpretada ja aleshores per xiquetes. Amb tot, sobre quan passà el ball dels Arquets –o dansa del Jardí– a ser ballat per xiques és una qüestió que encara resta per estudiar.

Enric Olivares

Una dansa d’arquets al claustre del convent de Santa Chiara de Nàpols.

El ball dels Arquets d’Algemesí. Foto: Ximo Bueno.

Emissions de Berca Tv en Ribera Tv

De dilluns a divendres

15.45 i 21.00 h

Dissabte i diumenge

16.45 hores

26 Berca

La majoria d’aquells malnoms tenien un llarg recorregut: passaven de pares a fills i es mantenien “vius” durant diverses gene-racions; però n’hi havia d’altres que —per motius que ara no vénen al cas— no perduraven, no tenien continuïtat: naixien i morien amb els personatges que els generaven. Aquest és el cas de Bocanegra, el Calaveron, Ventre Agre, el Barón, la Lleteta, Talo, Calcetins Blancs, Llegonet, Burrera, la Boba, el de sa Tia, Moniatet, Palmes, Cap de Mis-to, a Ull, Canyeta, les Guapes, el Bobo, Manies, Botifarra, Boti-furga... i Carassa, el malnom del personatge a qui hui recordem.

Francisco Pérez Castillo va nàixer el 26 de febrer de 1911 al carrer de Sant Doménec, al Poble Nou; era fill de Francisco Pérez Pérez, guarda rural, i de Sa-turnina Castillo Cuevas, matrimoni natural de Jarafuel, a la Vall de Cofrents, que es va establir a Algemesí el 1903. La parella, quan arribà al poble, venia amb una filla de huit anys, Matilde; ací nasqueren Fran-cisco, l’any 1911, i Consuelo, el 1914. Entre les dues filles hi havia una diferèn-cia d’edat de dèneu anys, cosa que aleshores era prou normal.

De ben menudet, Paco es va manifestar com un xiquet alegre i desinhibit que tenia el costum de fer carasses. «Vinga, Paquito, man-te, fes-nos una carassa» —li deia sa mare per a mostrar les habilitats del fill a familiars i coneguts—. I el bonàs de Paco no es feia de pregar, ben al contrari, com que se sentia el centre d’atracció d’aquell reduït pú-blic, ho feia amb molt de gust. I així, amb aquestes actuacions espontà-nies, xino-xano, Paco va anar creant i perfilant tot un variat repertori de ganyotes d’allò més còmiques i estrambòtiques.

Paco deixà l’escola molt prompte per a treballar en el camp, primer carrejant ta-ronges al cap amb un cabasset de palma per a traure-les del camp al camí, després de colmeret enfilant-se per les branques més altes d’aquells tarongers enormes —autèntiques catedrals si les compararem

amb els actuals—, i, finalment, de colli-dor. I com que, entre broma i broma, Paco va seguir fent espectacle per als collidors

desplegant l’ampli ventall de carasses que d’infant havia assolit, algú de la quadrilla de collidors el va batejar amb l’apel·latiu de Paco Carassa, i com a Paco Carassa va entrar a formar part de l’imaginari col·lectiu.

L’any 1945, Paco abandonà les feines del camp i es posà a treballar per a Vicente Roig, que tenia un negoci d’ordina-ri al carrer del mestre Lozano, actualment carrer dels Gans, on la família de Paco feia anys que s’havia traslladat a viure.

Cal recordar que l’ordinari era la persona que tenia una empresa dedicada al trans-port i distribució de mercaderies, una mena d’embrió del que a dia de hui són les empreses de missatgeria, tant de moda i tan eficients. Paco era l’encarregat de re-partir a domicili els paquets que el seu amo rebia d’altres pobles, tasca que feia en un carret de mà.

En una d’aquelles entregues domici-liàries, Paco va conéixer Teresa Soler López, una bona xica, seriosa i formal que servia en casa d’una família benestant. Tots dos prompte congeniaren i, després d’un curt festeig, prepararen el casament. Va ser una boda molt peculiar que va escandalitzar les beates del barri perquè primer es va consumar la unió carnal que la cerimònia

religiosa. Com que el sacerdot —no sabem per quina raó— va ajornar la cerimònia de casament ja acordat, i com que els fami-liars ja tenien comprades les ensaïmades i la xocolata del desdejuni —la boda era a les 9 del matí— i ja havien adquirit les pro-visions del convit, la parella i els familiars més pròxims decidiren celebrar la unió sense que els enamorats hagueren passat per la vicaria. Així que, en acabar el ban-quet, com que la parella no va renunciar al viatge de noces, agafaren la maleta i se’n van anar a València capital, on passaren uns dies allotjats en casa d’uns familiars, tal com havien previst. Ja de tornada, les bea-tes aconsellaren a la parella que es casaren per l’església el més prompte possible, com Déu mana, i així deixarien d’estar en pecat mortal. I ambdós entraren en raons i nor-malitzaren la relació de parella davant de Déu i de l’Església.

Paco i Teresa es posaren a viure de llo-guer al carrer de l’Aviador Franco número 10, on vivien també Salvador Cerveró —amic de Paco—, sa mare —Julia—, i una altra inquilina, Vicentica, la filla dels maso-vers del Teular de Gori. Quin contrast entre aquella època i l’actual! Aleshores algunes

cases estaven ocupades per dues i tres famílies —com podem veure en aquest cas—, i hui en són moltes les cases i els pisos que estan des-habitats.

Teresa, a més d’atendre les fei-nes domèstiques, per aportar di-ners a l’economia familiar, acudia a altres cases a llavar la roba i a realit-zar altres activitats.

Amb el pas del temps, vingué al món la descendència: primer, Fran-cisco José i després, Teresa Cristina. Tots dos —misteris de la vida!— no van eixir al pare sinó tot el contra-ri, van ser dos nadons ben bonics,

de cabell negre i arrissat. I quan algú feia referència a aquell contrast tan evident en presència de Paco, ell somreia orgullós.

Perquè era vox populi que Paco no res-ponia a l’arquetip de bellesa masculina: celles amples, orelles grans, nas voluminós i lleugerament tort a causa d’una desviació de l’envà nasal, boca menuda i amb uns llavis excessivament prims... No debades

Teresa Soler López, la dona de Paco.

Paco CarassaQuan Algemesí era més menut, molta gent era més coneguda

pel malnom que per les pròpies senyes d’identitat. Però, a me-sura que el poble ha anat creixent, els malnoms, a poc a poc, han anat caient en desús o han passat a utilitzar-se ens grups molt restringits.

Paco Carassa, a l'esquerra, en una celebració familiar.

Berca 27

Paco va ser declarat campió en el concurs de lletjos que va organit-zar Radio Algemesí al Teatre Es-panyol el dia en què es va celebrar la final del campionat del concurs musical Hacia la Fama de l’any 1953, crec recordar. L’aparició de Paco Carassa en l’escenari men-tre Talo llegia el veredicte del ju-rat que va elegir el guanyador del concurs va ser apoteòsica. Com si de l’angelet del Misteri d’Elx es tractara, Paco va aparéixer al sos-tre de l’escenari subjecte amb una mena d’arnés i, lentament, a poc a poc, anà baixant a l’escenari sa-ludant el públic i fent tot tipus de carasses. El públic, que omplia el teatre de gom a gom, es va alçar de les butaques i va començar a aplaudir amb entusiasme. I Paco, per un moment, es va sentir el rei de l’univers. A l’endemà, l’actuació estel·lar de Paco era el plat del dia en totes les con-verses. I en la paret d’un edifici del carrer de la Muntanya prop de la plaça Major, es van exposar al públic les fotos de Paco i de Xixeta, campió i finalista del concurs.

Com a premi, Paco va rebre la tela per a confeccionar-se un vestit, obsequi de la botiga de roba i teixits d’Avelino Domingo, regal que li vingué molt bé a Paco perquè un sastre li va fer un vestit que va estrenar el dia de la primera comunió de la seua fi-lla, Teresa Cristina. Segur que estaria fet un dandi.

Quan Paco portava deu anys recorrent el poble arrossegant el carret de mà i re-partint la mercaderia, Vicent, l’Ordinari, en una rebotada, tancà el negoci i se n’anà del poble. Aleshores Paco es va quedar molt despagat. Sense feina, hagué d’agafar el ca-bàs de palma i les alicates i tornar de nou a

collir taronja, i quan acabava la campanya dels cítrics i mimvava la feina en el camp i planejava l’atur com un voltor per damunt dels caps de la gent més pobre, es dedicava a tot allò que li reportava un jornal per a poder passar casa. Feia treballs ocasionals al camp, treballs de neteja en els edificis municipals, treballava en el Teatre Espa-nyol i ajudava Pepe Ferragud a repartir els prospectes de mà de les pel·lícules de cine i a penjar els cartells anunciadors... Final-ment, per a poder cobrar la jubilació, Paco hagué de treballar els últims anys en la re-paració i l’asfaltat de camins rurals. Un dia, un dels membres de la seua antiga quadri-lla de collidors va passar per on ell estava treballant i, en veure’l, li va dir: «Recollons, ara ja no et diran Paco Carassa, et diran Paco Camino!», jugant amb el nom artístic d’un torero famós de l’època.

Paco va formar part de la Muixeranga entre les darreries dels anys 50 i inicis dels

60 quan dirigia la colla el mes-tre Antoni Blay, el Barbero, i, en diverses ocasions, va eixir també de cirialot en la proces-só de la Mare de Déu. Entre la gent més humil, era una pos-sibilitat més de guanyar-se un jornal. Eren altres temps.

I què va ser dels fills de Paco? Doncs Francisco José es casà amb una xica de Los Pe-drones i se’n van anar a viure a aquell llogaret, pedania de Requena, i allí continua la pa-rella; i Teresa Cristina va emi-grar a Alemanya, se n’anà en un d’aquells autobusos que eixien del carrer de la Capella ple d’algemesinencs cap a Hep-penheim, a la fàbrica de ge-lats Langnese Iglo —«al Polo», l’anomenava popularment la

gent—. Allí conegué un gallec, es casaren i allí continuen encara.

Pel que fa a Paco va morir l’any 1980, a l’edat de 69 anys, se’n va anar tranquil-lament, silenciosament, estant al llit. No sabem si, en el moment del traspàs, li va fer una carassa a la mort. No m’estranyaria.

Teresa, la dona, se’n va anar al seu en-contre un any després.

Sovint, en eixe continu mirar enrere, m’apareix la imatge del bonàs de Paco arrossegant el carret de mà, o entregant-me un prospecte de mà del Teatre Espanyol, o jugant al parxís en el bar. Lamentablement, a mi mai em va fer una carassa, tantes com en va regalar al llarg de la seua vida.

Lluís Escartí

Agraïment als qui han col·laborat en aquest treball, especialment a Matilde Berenguer, ne-boda de Paco, i a la seua filla Matilde.

Recanvis electrodomèstics Accessoris aire condicionatMaquinària fred comercial

ALGEMESÍ 46680Av. Generalitat, 23

VALÈNCIA 46006Av. Peris i Valero, 48

XÀTIVA 46800Pl. País Valencià, 4

ALZIRA 46600C/ Francisco Bono,1

www.coera.es coera@coera.es

96 242 48 69666 58 09 13

96 374 15 82666 58 25 45

96 228 34 00666 58 24 18

96 241 34 01666 58 41 45

BODA

5 €NO DEJE QUE

SUS RECUERDOS SE DETERIOREN

TODOS LOS FORMATOSBETA Y SUPER 8 CONSULTAR

MARTINS96 242 04 14

C/ Sant Josep de Calaçans, 3

VERTMATIC

REPARACIÓN DE PERSIANAS

PUERTAS AUTOMÁTICASTOLDOS

665 673 723

Paco, el primer a la dreta. Inicis anys 60.

28 Berca

Berca 29

2 MESOS PER A LA GESTIÓ PÚBLICA DEL NOSTRE HOSPITAL

A partir del proper 1 d’abril la gestió del hospi-tal de la Ribera deixarà d’estar en mans del banc de Sabadell i de CENTENE (un fons d’inversió nord-americà) i passarà a estar gestionat per la Conselleria de Sanitat com la majoria de centres hospitalaris del País Valencià.

Un hospital que atendrà més de 260.000 per-sones de la Ribera, i que segons la conselleria garantirà els mateixos o millors nivells d’atenció. La nostra salut ja no serà el benefici d’unes em-preses que es lucren amb els diners públics.

Cal reconéixer i agrair la tasca de la Platafor-ma, els partits, els sindicats i les distintes associa-cions que s’han mobilitzat per aconseguir aquesta reversió.

Esquerra Unida, i especialment el nostre col·lectiu d’Algemesí hem estat capdavanters a defensar la gestió pública com la millor garantia d’eficiència, de qualitat i d’equitat.

I una fita històrica per a les persones que creiem que la nostra salut és important i no ha d’estar en mans d’empreses privades.

Per una Sanitat Pública, Universal,Gratuïta i de Qualitat

ESQUERRA UNIDAALGEMESÍ

30 Berca

L'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de la Comunitat Valenciana ha fet entrega, du-rant el sopar anual de socis, d'un reconeixement al Museu Valen-cià de la Festa, i al seu alberg, per la difusió del camí i l'atenció dispensada als pelegrins que es-cullen la ruta del «Camí de Lle-vant» per a arribar a Santiago de Compostel·la.

L'Ajuntament d'Algemesí va crear el primer alberg de pe-legrins en el 2002 i per ell han passat nombrosos caminants, la majoria d'ells estrangers, entre els qui destaquen alemanys, ho-landesos, francesos, britànics, italians, canadencs, nord-ame-ricans o australians. Cal apuntar també que als dos darrers anys s'ha incrementat la presència de pelegrins xinesos i japonesos.

El Camí de Sant Jaume, en la seua ruta medieval que parteix de la ciutat de València, redes-coberta en 1991, ha enregistrat un nombre creixent de pelegrins

que trien el seu recorregut. «L'augment és constant, amb un total de 720 pelegrins en el que va de 2017, la qual cosa re-presenta un 10 % més respecte al mateix període de l'any ante-rior», ha indicat María Ángeles Fernández, presidenta de l'As-sociació d'Amics del Camí de Santiago de la Comunitat Valen-ciana, segons un comunicat de l'agència AVAN.

Algemesí presenta en el seu recorregut nombroses al·lu-sions als símbols compostel-lans. La petxina de pelegrí, símbol per excel·lència del caminant, apareix en les ma-ces municipals del segle XVII, situades en el sala de plens de l'Ajuntament d'Algemesí. A més, la basílica de Sant Jaume, dedicada al sant patró dels pe-legrins, també està ornamen-tada amb nombroses petxines, i l'antic escut municipal repre-senta la imatge de Sant Jaume sobre un camí empedrat.

El Museu Valencià de la Festa rep el màxim reconeixement del Camí de Sant Jaume per la seua implicació en la difusió i atenció als pelegrins

L’escuderia d’Algemesí, Orelac Racing VerdNatura, ha iniciat les primeres proves d’entrenament de cara als Campionats del Món Motul FIM Superbike i Supersport que començaran en breu. L’equip compta amb l’argentí Tati Mercado per al primer campio-nat i l’algemesinenc Nacho Calero per al se-gon. Mercado pilotarà una Kawasaki ZX-10RR i Nacho Calero, la Kawasaki ZX-6RR. L’Orelac Racing s’estrenarà enguany en el Mundial de Superbike, per la qual cosa està realitzant un gran treball en el taller per a adaptar-se a l’exigent competició que començarà amb la primera carrera a la fi de febrer.

El pilot d’Algemesí, Nacho Calero, va ar-gumentar: «Aquesta és la primera vegada que utilitze la meua moto des del novembre passat, així que em prendré les coses amb tranquil·litat des del principi. No va anar ma-lament i treballem prou en l’engranatge de la moto, entre altres coses. És possible que tin-guem algunes peces noves i estic segur que continuarem millorant».

El director de l’equip, Giulio Bardi, va dir:

«Vam fer una prova per a Nacho i estic con-tent perquè tot el que vam fer va ser en la direcció correcta. El projecte de Superbike és un gran pas i una novetat per a nosaltres

perquè l’estem començant des de zero, sense molt de temps abans de la primera carrera. Tots estem aprenent junts, però estic molt feliç de com van les coses».

L’equip algemesinec, Orelac Racing, comença el somni del Campionat del Món de Superbike

Dissabte 3 de febrerCURS DE MARXA NÒRDICA

Diumenge 4 de febrerDINAR DE GERMANOR CAMA 2018Alberg El Teularet, Lugar Tejari-co, S/N, 46811 Navalón

Dissabte 10 de febrerPROJECTE CRESTES I ARESTES DEL PAíS VALENCIàTavernes de la Valldigna

Diumenge 11 de febrer10.30–11.30 horesFEMECV: 2ª ProvA DEl CAMPIONAT DE LLIGA DE CXM (La Vall d'Uixò)

Dissabte-diumenge17 i 18 de febrerJAVALAMBRE: EXCURSIÓ AMB RAqUETESJavalambre

Dissabte 24 de febrer3º PROVA COPA DE MARXA NÒRDICA FEMECV (ALGEMESí) C.A.M.A.Algemesí

Diumenge 25 de febrerFEMECV: 3ª ProvA DEl CAMPIONAT DE LLIGA DE CXM (Callosa de Segura)