nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora: document:...

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 1

NÚM.: 14 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: Ordinària DATA: 27 d’octubre de 2015 HORA: 18:05 DOCUMENT: ACTA _________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en: 1ª convocatòria. ASSISTENTS:

Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Javier López Cegarra Fàtima Taleb Moussaoui Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Xavier Garcia Albiol Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez (en el moment en què es dirà) Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel

Rubén Guijarro Palma Teresa González Moreno (en el moment en què es dirà)

Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González Secretari acc. Albert Müller i Valentí Interventor Julián Álamo Guijarro Tresorera Lluïsa Osa Farré ORDRE DEL DIA

Aprovar l’acta núm. 13 corresponent a la sessió ordinària que va tenir lloc el dia 29 de setembre de 2015.

Presa de possessió de la senyora Teresa González Moreno del càrrec de regidora d’aquest Ajuntament.

Declaració institucional en contra de la violència masclista.

I.- PART RESOLUTIVA

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 2

COMISSIÓ INFORMATIVA DE BADALONA DEMOCRÀTICA 1. Designar els representants de l'Ajuntament davant el Consell General de l'Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

2. Designar els representants de l'Ajuntament davant la Fundació Institut en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol.

3. Designar els representants de l'Ajuntament a la Fundació Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras.

4. Designar els representants de l'Ajuntament davant la "Xarxa de Ciutats pel Clima" de la FEMP.

5. Designar els representants de l'Ajuntament al Consorci LOCALRET i a la Junta de Demarcació Barcelona-Besòs del Consorci.

6. Designar el regidor Àlex Mañas Ballesté com a representant de l'Ajuntament davant la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

7. Designar el representant de l'Ajuntament davant el Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord.

8. Designar els representants de l'Ajuntament al Consorci per a la Normalització Lingüística.

9. Designar els representants de l'Ajuntament davant la Comissió Política del Litoral.

10. Designar representans de l'Ajuntament en el Consorci de Salut i Atenció Social de Catalunya i a la Comissió de Salut Pública del Consorci.

11. Designar el representant de l'Ajuntament davant el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

12. Designar els representants de l'Ajuntament davant el Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer.

13. Nomenar els membres del Patronat de la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet

14. Aprovar la despesa corresponent als interessos de demora generats per l'impagament d'una quota del préstec signat en data 09-04-2003.

15. Aprovar provisionalment les modificacions dels textos i/o tarifes i/o quotes de les Ordenances Fiscals reguladores d'impostos i taxes per a la seva vigencia a partir de l'1 de gener de 2016.

16. Aprovar la rectificació per error material del text de l'Ordenança Fiscal núm. 2 reguladora de l'impost sobre activitats econòmiques.

17. Modificar el pressupost de l'Ajuntament 2015, en pròrroga del de 2014.

18. Aprovar l’aplicació del règim especial de reintegrament del saldo deutor corresponent a la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l'Estat de l’exercici 2013.

19. Aprovar la pròrroga per termini d'un any del contracte de serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes de Pomar, Pomar industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montalegre.

20. Donar compte de la inclusió de la gestió dels cementiris municipals dins l'àmbit competencial de Badalona Pròspera i Sostenible.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE BADALONA EDUCADORA, JUSTA I INCLUSIVA 21. Designar els representants de l'Ajuntament al Consell Escolar Municipal (CEM).

COMISSIÓ INFORMATIVA DE BADALONA HABITABLE, PRÒSPERA I SOSTENIBLE 22. Aprovar les factures presentades per l'empresa ACSA SA corresponents a l'actualització de preus aplicats a la continuïtat del servei de manteniment de paviments i

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 3

clavegueram durant el període de juliol a desembre de 2010 i de gener a agost de 2012 (RETIRAT)

PROPOSICIONS URGENTS Autoritzar a Marina Badalona S.A. la novació d'una operació d'un crèdit sindicat amb Vaixabank per import de 5.797.725,00 Euros II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS 1.Moció del grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C’s per tal de millorar el servei de transport adaptat complementari per a persones amb discapacitat.

2. Moció del grup municipal de Convergència i Unió de suport al president Mas, l’exvicepresidenta Ortega i la consellera Rigau amb motiu de la seva imputació per l’organització del 9N.

3. Moció del grup municipal de Convergència i Unió de suport als afectats de talidomida.

4. Moció del grup municipal d’ICV-EUiA i ERC de suport per exigir una nova llei reguladora del dret a l’habitatge que cobreixi les mesures mínimes per fer front a l’emergència d’habitatge.

5. Moció del grup municipal del PSC i ICV-EUiA de suport als treballadors i treballadores de l’empresa Valeo de Martorelles.

6. Moció dels grups municipals del ERC, ICV-EUiA, PSC, CiU, Ciutadans, PP i GBC perquè l’escola Lola Anglada sigui un institut.

7. Moció del grup municipal del PSC de suport a la creació de la prestació “Garantia +55”.

8. Moció del grup municipal de Guanyem Badalona en Comú contra l’atur i la pobresa.

9. Moció del grup municipal de Guanyem Badalona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya per declarar Badalona ciutat insubmisa a la Llei Wert. (RETIRADA)

10.Moció del grup municipal de Guanyem Badalona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya per declarar Badalona municipi oposat a l’aplicació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP).

11.Moció del grup municipal del Partit Popular de reprovació contra l’alcaldessa de Badalona.

INTERVENCIÓ DELS CIUTADANS AL PLE PRECS I PREGUNTES DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

SENYORA ALCALDESSA: Bona tarda a tothom, comencem senyor secretari si us plau. SENYOR FERNÁNDEZ: Fer una petita apreciació i és que tot i que ja vaig parlar amb la secretària que no es podia rectificar el posicionament del vot en un punt de l’Ordre del Dia, volia deixar constància a l’Acta d’’aquest Ple, que en el punt 23 el Partit Popular va votar en contra, però volia votar a favor, va ser un error. Aprovar l’acta núm. 13 corresponent a la sessió ordinària que va tenir lloc el dia 29 de setembre de 2015. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’acta de la sessió que va tenir lloc el dia 29 de setembre de 2015, la qual va ser aprovada per unanimitat per 25 vots.

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 4

Presa de possessió de la senyora Teresa González Moreno del càrrec de regidora d’aquest Ajuntament.

SENYOR SECRETARI: El dia 15 d’octubre de 2015 el senyor Carlos Granados Pérez, President de la Junta Electoral Central, ha expedit una credencial de regidora, a favor de la senyora Teresa González Moreno, que per ordre de llista de candidats del Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrès, és a qui li correspon prendre possessió del càrrec de regidora en substitució, per renúncia, del senyor Jordi Serra Isern. La senyora Teresa González Moreno ha presentat la declaració de béns i per tant, està en lliure disposició de prendre possessió del càrrec de regidora de l’Ajuntament. SENYORA ALCALDESSA: Senyora Teresa González Moreno pot procedir al jurament o promesa del càrrec d’acord amb la vigent Llei Electoral. SENYORA TERESA GONZÁLEZ: Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de regidora de l’Ajuntament de Badalona amb lleialtat al Rei i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat i l’Estatut d’Autonomia. SENYORA ALCALDESSA: Declaro la presa de possessió del càrrec de regidora a favor de la senyora Teresa González i imposa a la senyora González la medalla oficial de regidora que li correspon i li fa entrega de la insígnia d’or i esmalts que distingeix la condició de nova regidora com a càrrec electe i membre del Ple. Seguidament la nova regidora passa a ocupar el seu escó. En aquest moment s’incorpora a la sessió el regidor Daniel Gràcia Álvarez, el qual passa a ocupar el seu escó. Declaració institucional en contra de la violència masclista. La violència masclista no és un problema que afecti només a l’àmbit privat. Al contrari, es manifesta com a símbol brutal de la desigualtat existent en la nostra societat, desigualtat basada en els encara arrelats valors patriarcals. Les violències masclistes es dirigeixen a les dones pel sol fet de ser-ho, per ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims d’igualtat, llibertat, respecte i capacitat de decisió. Totes les persones i entitats, especialment les públiques, estem emplaçades, no només a manifestar-nos i contribuir a eradicar la violència masclista, sinó a reactivar i millorar la prevenció, la detecció i la resposta. Disposem d’un marc legal fonamentat en la Llei Integral contra la violència de gènere de 2004, la Llei del Parlament de Catalunya de 2008 i el Conveni d'Estambul, ratificat el 2014. Malgrat això, les dones segueixen patint violència en tots els àmbits i de diverses formes, i el nombre d’assassinats masclistes es manté en xifres esgarrifoses. En els últims mesos, la violència de gènere ha segat la vida de dones i menors commocionant a tota la societat. Hem patit un repunt de feminicidis, convertint l’estiu de 2015 en un període tràgic, en el qual s’han registrat el major nombre d’assassinats masclistes des de 2010. Una violència davant la qual no podem ni volem romandre impassibles. Els ajuntaments, com a institucions més properes a la ciutadania, som imprescindibles per a la prevenció, detecció i l’atenció social, jurídica i psicològica, així com per a la sensibilització de tota la població. És per això que tots els dies de l'any ens comprometem a dedicar tots els recursos personals, materials i polítics en favor de la igualtat i per a la prevenció i l’atenció jurídica, social i psicològica a les víctimes de violència masclista per a la seva recuperació. Des del govern municipal, garantirem una atenció estable i de qualitat, que n’inclogui la rehabilitació, l’avaluació i el seguiment, així com una gestió publica directa dels serveis per a la igualtat i contra la violència de gènere. Aquestes mesures hauran de ser garantides, molt especialment, en els centres educatius i en totes les etapes escolars, però també hem d’impulsar la sensibilització contra el sexisme en l’activitat cultural, d’organització de festes, de seguretat i convivència, en els mitjans de comunicació, i en totes les actuacions i serveis de competència municipal. Promovent l’eradicació del sexisme, la segregació, l’assetjament i els estereotips sexuals en totes les nostres actuacions i serveis.

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 5

Continuarem i millorarem els programes per a les dones o altres víctimes de la violència masclista especialment vulnerables, perquè sofreixen situacions de discriminació múltiple, com els i les immigrants, persones amb diversitat funcional, en situació de desocupació o dependents. Eliminant, d’aquesta manera, la victimització múltiple en els processos d’atenció. Per això, l’Ajuntament de Badalona es compromet a treballar, juntament amb les entitats locals dels diversos àmbits i, molt especialment, aquelles més sensibles a aquesta problemàtica concreta i que hi han dedicat notables esforços al llarg de molt de temps, per tal d’assolir una ciutat més justa per a tots els badalonins i badalonines. En aquest context, des de l'Ajuntament de Badalona, donem suport a les marxes que confluiran a Madrid convocades pel moviment feminista, també el de Badalona, per manifestar-nos contra la violències masclistes, el proper 7 de novembre de 2015.

Llista de dones assassinades a Catalunya aquest 2015:

- 21 de gener, Sandra, 39 anys. Agressor parella. Terrassa (Barcelona).

- 24 de febrer, Nom i cognoms desconeguts, 59 anys. Martorell (Barcelona). Agressor fill. Xifra no oficial. - 30 de març. Sense identificar, 24 anys. Agressor parella. Lleida. - març, G.M., 32 anys. Agressor conegut. Barcelona. (Zona franca). - 7 de juny, Nom i cognoms desconeguts, 70 anys. Barcelona. Agressor fill. Xifra no oficial.

- 26 de juny, Sense identificar, 41 anys. Barcelona. Agressor parella.

- 5 de juliol, Nom i cognoms desconeguts, 60 anys. Barcelona. Agressor fill. Xifra no oficial.

- 5 de juliol, Nom i cognoms desconeguts, 36 anys. Barcelona. Agressor germà. Xifra no oficial.

- 12 de juliol. S.I. Calella (Barcelona). En investigació, detingut company actual.

- 31 de juliol, Sandra García, 45 anys. Assassinada a Utrecht (Holanda); resident a Sabadell (Barcelona). Feminicidi íntim. - 5 d’agost. Maryna, 45 anys. Castelldefels (Barcelona). Agressor parella. - 5 d’agost. Sense identificar, 7 anys. Castelldefels (Barcelona). Agressor pare.

- 5 d’agost, Nom i cognoms desconeguts, 12 anys. Castelldefels (Barcelona). Agressor pare. Xifra no oficial. - 5 agost, C. M. J., 55 años. Rubí (Barcelona). Agressor fill. Xifra no oficial.

- 12 d’agost. Olga, 44 anys. Castelldefels (Barcelona). Agressor ex parella.

Afegir que en alguns casos aquestes víctimes no consten en el recompte oficial que té uns paràmetres que a vegades triga molt a incloure-ho, fins que s’acaben totes les investigacions. Dediquem ara un minut de silenci sisplau. Moltes gràcies. COMISSIÓ INFORMATIVA DE BADALONA DEMOCRÀTICA En aquest moment el regidor Xavier Garcia Albiol surt del Saló de Sessions. 1. Designar els representants de l'Ajuntament davant el Consell General de l'Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les Eleccions locals, que van tenir lloc el dia 24 de maig. És per això, que esdevé necessari la representació d’aquesta Corporació davant l’Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. D’acord amb l’art. 13.3 els Estatuts de l’associació, l’Ajuntament de Badalona participarà en el Consell General de l’Associació amb dos representants. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim local, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril Text refós de la Llei municipal i de Règim local de Catalunya, els Estatuts de l’Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 6

Barcelona i d’altra normativa d’aplicació, proposo al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER. Cessar els senyors Xavier Garcia Albiol i Ramón Riera Macia com a representants de l’Ajuntament de Badalona en el Consell General de l’Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. SEGON. Nomenar el regidor senyor Oriol Lladó i Estelller i el regidor senyor Àlex Mañas Ballesté com a representants de l’Ajuntament de Badalona en el Consell General de l’Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. TERCER. Notificar aquest acord a les parts interessades. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 2. Designar els representants de l'Ajuntament davant la Fundació Institut en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig. És per això, que esdevé necessari renovar la representació d’aquesta administració municipal davant la Fundació Institut en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. Atès que l’article 20.1.2 e) dels Estatuts vigents de l’esmentada Fundació disposa que el Patronat està format, d’entre altres membres, per una persona designada per l’Ajuntament de Badalona. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l’article 43 i concordants del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre els Estatuts de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i altra normativa d’aplicació, en exercici de les referides atribucions legals, DISPOSO: PRIMER. Cessar la senyora Sònia Egea Pérez com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Fundació Institut en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. SEGON. Designar al regidor senyor Francesc Ribot i Cuenca representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Fundació Institut en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. TERCER. Notificar aquest acord als interessats i a la Secretaria de la Fundació de referència. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 3. Designar els representants de l'Ajuntament a la Fundació Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig. És per això, que esdevé necessari renovar la representació d’aquesta administració municipal davant la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Carreras, del qual és soci conjuntament amb d’altres entitats locals. D’acord amb els estatuts d’aquesta fundació, publicats en el DOGC de data 15 de desembre de 2010, el Patronat de la fundació és un òrgan col·legiat constituït, entre d’altres per l’alcalde/ssa de Badalona ja que mitjançant l’acord de Ple de data 21 de desembre de 2010, es va acordar la participació de l’Ajuntament en la fundació i es va nomenar l’alcalde com a representant.

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 7

Les entitats locals poden constituir associacions d’àmbit estatal o autonòmic i associar-se en organitzacions per a la protecció dels seus interessos comuns, segons preceptuen la disposició addicional 5 de la Llei reguladora de Bases de Règim local i els articles 133 i següents del Text refós de la Llei municipal i de Règim local de Catalunya. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les bases del règim local, Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els Estatuts de la Fundació privada de referència, proposo al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió informativa de Badalona Democràtica, l’adopció del següent ACORD: PRIMER. Cessar Xavier Garcia Albiol com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Carreras. SEGON. Nomenar l’alcaldessa, M. Dolors Sabater i Puig com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Carreras TERCER. Notificar aquest acord als interessats. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 4. Designar els representants de l'Ajuntament davant la "Xarxa de Ciutats pel Clima" de la FEMP. L’Ajuntament de Badalona forma part integrant de la “Red Española de Ciudades por el Clima” de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, en virtut d’acord de l’Ajuntament en Ple adoptat el 28 de juliol de 2005. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Consistori resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig de 2015. Per això, esdevé necessari renovar els representants d’aquesta administració municipal davant la “Red Española de Ciudades por el Clima”. Atès que les entitats locals poden constituir-se en associacions per a la protecció dels seus interessos comuns, i es regiran pels seus estatuts, segons estableix la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, disposició addicional 5a i Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, articles 133 al 136. Atès que d’acord amb l’article 22.1 lletra b) de la vigent Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals són competència del Ple de l’Ajuntament. En base a tot l’exposat, proposo al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen per la Comissió informativa de Badalona Democràtica, l’aprovació del següent ACORD: PRIMER. Nomenar el regidor senyor Àlex Mañas Ballesté com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Red Española de Ciudades por el Clima” de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. SEGON. El responsable tècnic de l’Ajuntament de Badalona davant la “Red Española de Ciudades por el Clima”, serà el senyor Josep Montes Carretero, cap del Departament d’Ecologia Urbana del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat. TERCER. Notificar aquest acord als interessats. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular.

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 8

5. Designar els representants de l'Ajuntament al Consorci LOCALRET i a la Junta de Demarcació Barcelona-Besòs del Consorci. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig. És per això, que de conformitat amb el que estableix l’article 38, lletra c) del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament, règim jurídic de les entitats locals esdevé necessari renovar els representants d’aquesta Administració en els òrgans de govern del Consorci Local per al Desenvolupament de les xarxes de Telecomunicacions i de les noves Tecnologies (LOCALRET). Així mateix, per acord de l’Assemblea general d’aquest Consorci, l’Ajuntament va ser nomenat membre de la Junta de Demarcació Barcelona-Besòs. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases del Règim Local, Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova la Refosa de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 11 dels Estatuts, que regulen que els representants dels municipis en els òrgans de govern han de ser membres electes, el Reglament d’organització, funcionament, règim jurídic de les entitats locals, proposo al Ple de l’Ajuntament que, previ dictamen de la Comissió informativa de Badalona Democràtica, adopti el següent ACORD: PRIMER. Cessar els representants de l’Ajuntament de Badalona, Mª Jesús Hervàs Mínguez i Ramón Riera Macia en el Consorci LOCALRET i en la Junta de Demarcació Barcelona-Besòs. SEGON.- Designar el regidor José Antonio Tèllez Oliva com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Consorci LOCALRET. TERCER. Designar el regidor senyor Oriol Lladó i Esteller com a representant en la Junta de Demarcació Barcelona-Besòs. QUART. Notificar el presents acord als interessats i a la Secretaria General del Consorci LOCALRET. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 6. Designar el regidor Àlex Mañas Ballesté com a representant de l'Ajuntament davant la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. L’Ajuntament de Badalona forma part integrant de la “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”, del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, en virtut d’acord de l’Ajuntament en Ple adoptat el 29 de juliol de 1997. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Consistori resultant de les Eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig de 2015. Per això, esdevé necessari renovar el/la representant d’aquesta Administració Municipal davant la “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteniblitat”. Les entitats locals poden constituir-se en associacions per la protecció del seus interessos comuns i es regiran pels seus estatuts, segons estableix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, disposició addicional cinquena i el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya arts.133 a 136 i concordants. De conformitat amb l’article 22.1 lletra b) de la vigent Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals són competència del Ple de l’Ajuntament. En base a tot l’exposat, proposo al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen per la Comissió informativa competent l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Cessar la senyora Sònia Egea Pérez com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteniblitat, del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 9

SEGON.- Nomenar el regidor senyor Àlex Mañas Ballesté com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteniblitat, del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. TERCER.- Notificar aquest acord als interessats. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 7. Designar el representant de l'Ajuntament davant el Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les Eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig i d’acord amb l’article 38 c) del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, en relació amb l’article 22.1 b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, procedeix nomenar els representants de la Corporació en els òrgans col·legiats de les entitats supramunicipals. Atesa la petició formulada per la presidenta de l’Assemblea Comarcal Creu Roja Barcelonès Nord, en la qual demanava la designació d’un representant de l’Ajuntament de Badalona en el Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord. D’acord amb l’article 20 del Reglament general orgànic de la Creu Roja, aprovada pel seu Comitè Nacional en data 29 de juliol de 1998, són òrgans de govern, entre d’altres, els Consells Comarcals. D’acord amb l’article 10, apartat dos, dels Estatuts de la Creu Roja Espanyola, l’Ajuntament del municipi en el qual tingui la seu el Comitè Local, comarcal o insular, podrà designar un representant que, tal com disposa l’article 21, apartat nou del Reglament general orgànic, tindrà la condició de “membre designat” del Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord. Vista la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, Reglament general orgànic de la Creu Roja, aprovat pel Comitè Nacional en data 29 de juliol de 2006, i els Estatuts de la Creu Roja Espanyola. Vist l’informe jurídic emès per la cap del Servei de la Secretaria General en relació a aquest expedient. En base a tot l’exposat, proposo al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen per la Comissió informativa de Badalona Democràtica, l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Cessar a la senyora Sònia Egea Pérez com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant el Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord. SEGON.- Nomenar l’alcaldessa senyora M. Dolors Sabater i Puig com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant el Comitè Comarcal de la Creu Roja al Barcelonès Nord. TERCER.- Notificar aquest acord a les parts interessades. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 8. Designar els representants de l'Ajuntament al Consorci per a la Normalització Lingüística. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Consistori resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig de 2015. Per aquest motiu, i de conformitat amb el que estableix l’article 38, lletra c) del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització,

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 10

funcionament, règim jurídic de les entitats locals, esdevé necessari renovar els representants d’aquesta Administració al Consorci per a la Normalització Lingüística. D’acord amb la normativa reguladora de les entitats locals, en especial els estatuts del Consorci de referència, article 7, relatiu al Ple d’aquest Consorci, i l’article 18, relatiu al consell que es constitueix en cada Centre de Normalització Lingüística; la Llei 7/1985 de 2 d’abril de bases del règim local, Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, Estatuts del Consorci de referència, el ROFJ i d’altra normativa aplicable, proposo al Ple de l’Ajuntament, l’adopció del següent acord: PRIMER.- Cessar els anteriors representants de l’Ajuntament de Badalona en el Ple del Consorci de Normalització Lingüística i en el Consell del Centre Normalització Lingüística Badalona-Sant Adrià, senyors Juan Fernández Benítez i Montserrat Salgado Romero. SEGON.- Nomenar com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística a la regidora Eulàlia Sabater Díaz. TERCER.- Nomenar com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Consell del Centre de Normalització Lingüística de Badalona-Sant Adrià, a la regidora Eulàlia Sabater Díaz i Agnès Rotger Dunyó. QUART.- Notificar el present acord als interessats. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 9. Designar els representants de l'Ajuntament davant la Comissió Política del Litoral. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig. És per això, que de conformitat amb el que estableix l’article 38, lletra c) del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització, funcionament, règim jurídic de les entitats locals (ROFJ) esdevé necessari renovar els representants d’aquesta Administració en els òrgans de govern de la Comissió Política del Litoral. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i d'altres d'aplicació, proposo al Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Democràtica, l’aprovació del següent ACORD: PRIMER. Cessar la senyora Sònia Egea Pérez com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Comissió Política del Litoral. SEGON. Nomenar el regidor Àlex Mañas Ballesté representant de l’Ajuntament de Badalona davant la Comissió Política del Litoral. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 10. Designar representants de l'Ajuntament en el Consorci de Salut i Atenció Social de Catalunya i a la Comissió de Salut Pública del Consorci. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig. És per això, que de conformitat amb el que estableix l’article 38, lletra c) del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament, règim jurídic de les entitats locals esdevé necessari renovar els representants d’aquesta Administració en els òrgans de govern del Consorci de Salut i Atenció Social de Catalunya, abans Consorci Hospitalari de

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 11

Catalunya, que va canviar de nom d’acord amb la modificació dels seus estatuts publicats al DOGC de data 22 de gener de 2010. L’article 7 dels estatuts de l’esmentat Consorci disposa que la Junta General constitueix el seu òrgan suprem de deliberació i decisió, la qual està integrada per cadascun dels alcaldes o persona facultada pels mateixos dels Ajuntaments que formen part del Consorci i un vocal representant de cadascuna de les entitats privades i dels centres sanitaris i sociosanitaris del Consorci. D’acord amb l’article 12, també s’ha de designar un representant en la Comissió de Salut Pública del Consorci. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, Estatuts del Consorci de referència, Reglament d’organització, funcionament, règim jurídic de les entitats locals i d’altra normativa d’aplicació, proposo al Ple de l’Ajuntament, que previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Democràtica, adopti el següent ACORD: PRIMER. Cessar a la senyora Sònia Egea Pérez com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant el Consorci de Salut i Atenció Social de Catalunya i davant la Comissió de Salut Pública del Consorci. SEGON. Nomenar com a representants de l’Ajuntament de Badalona al regidor, senyor Francesc Ribot i Cuenca davant el Consorci de Salut i Atenció Social de Catalunya i a la regidora senyora Agnès Rotger i Dunyó davant la Comissió de Salut Pública del Consorci. TERCER. Notificar aquest acord a les parts interessades i al Consorci de referència. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 11. Designar el representant de l'Ajuntament davant el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig. És per això, que esdevé necessari renovar la representació d’aquesta administració municipal davant el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual és soci conjuntament amb d’altres entitats locals. D’acord amb l’article 6 dels estatuts de Fons Català de Cooperació al Desenvolupament tots els seus socis han de nomenar un representant. Les entitats locals poden constituir-se en associacions per la protecció de llurs interessos comuns i es regiran pels seus estatuts, article 18, segons estableix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, disposició addicional cinquena i el Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya arts.133 a 136 i concordants. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les bases del règim local, Decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els estatuts de reguladors del Fons de referència i d’altres que resulten d’aplicació, proposo al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen per la Comissió Informativa competent, l’aprovació del següent ACORD: PRIMER. Cessar el senyor Miguel Jurado Tejada com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. SEGON. Designar el regidor senyor Àlex Mañas i Ballesté com a representant de l’Ajuntament de Badalona davant el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. TERCER.- Notificar aquest acord als interessats i a la gerència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta.

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 12

Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. 12. Designar els representants de l'Ajuntament davant el Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig. És per això, que esdevé necessari renovar la representació d’aquesta Administració Municipal davant el Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer. Badalona, juntament amb el Consell Comarcal del Barcelonès, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs és membre nat del Patronat, el qual està integrat per un mínim de 12 membres i correspon a cadascun dels membres fundadors designar dos representants; tot i això de conformitat amb la regulació prevista en els corresponents Estatuts, articles 9 i 10. Les entitats locals poden constituir associacions d’àmbit estatal o autonòmic i associar-se en organitzacions per a la protecció dels seus interessos comuns, segons preceptuen la disposició addicional 5 de la Llei reguladora de Bases de Règim local i els articles 133 i següents del Text Refós de la Llei municipal i de Règim local de Catalunya. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les bases del Règim local, Decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els estatuts de la Fundació privada de referència, proposo al Ple de l’ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Democràtica, l’adopció del següent ACORD: PRIMER. Cessar el senyor Miguel Jurado Tejada i el senyor Juan Fernández Benítez com a representants de l’Ajuntament de Badalona davant el Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer. SEGON. Nomenar el regidor senyor Oriol Lladó i Esteller i el regidor senyor Javier López Cegarra representants de l’Ajuntament de Badalona davant el Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer. TERCER.- Notificar aquest acord als interessats i a les Secretaries Generals del Consell Comarcal del Barcelonès i dels Ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. En aquest moment el regidor Xavier Garcia Albiol entra al Saló de Sessions i passa a ocupar el seu escó. 13. Nomenar membres del Patronat de la Fundació Badalona Capital europea del Bàsquet. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Consistori resultant de les eleccions locals que van tenir lloc el dia 24 de maig de 2015. En aquesta mateixa data va prendre possessió del càrrec d’alcaldessa la senyora Maria Dolors Sabater i Puig. Un cop constituïda la Corporació, esdevé oportú la renovació dels membres del Patronat de la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet. De conformitat amb els vigents estatuts d’aquesta Fundació, concretament els seus articles 17 i 18, el patronat estarà constituït per un mínim de 7 membres i un màxim de 13, el

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 13

nomenament i cessament dels quals ha d’ésser acordat pel Ple de l’Ajuntament de Badalona. Vistes la Llei 7/1985 de dos d’abril, reguladora de les bases del Règim local; Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Llei 5/ 2001, de 2 de maig de Fundacions, els Estatuts de la Fundació de referència i d’altra normativa que resulti d’aplicació, l’alcaldessa proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent ACORD: PRIMER. Cessar els senyors Xavier Garcia Albiol, Jordi Villacampa i Amorós, Rosendo Gabara Cañada, Joaquim Padrós Simón, Josep Puig i Sió, José Carlos Pliego Losada, Miguel Jurado Tejada, Juan Fernández Benítez, Daniel Gràcia Álvarez, Francesc Serrano Villarroya, Daniel Sánchez Arranz, Ferran Falcó i Isern, Jordi Subirana i Ortells com a patrons de la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet. SEGON. Nomenar els membres del Patronat de la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet que a continuació es relacionen: Presidenta: L’ajuntament de Badalona, representat per l’alcaldessa de la Corporació, senyora Maria Dolors Sabater i Puig. Patrons: - Jordi Villacampa Amorós - Josep Puig i Sió - Rosendo Gabara Cañada - Oriol Lladó i Esteller - Maria Ángeles Gallardo Borrega - Juan Fernández Benítez - Ruben Guijarro Palma - Jordi Subirana i Ortells - Juan Miguel López González - Enric Vidal Famadas - Antoni Forteza i Brugué - Rafael Mendoza Navas TERCER. Els patrons nomenats exerciran els seus càrrecs gratuïtament per un període màxim de 4 anys a partir de la seva acceptació, de conformitat amb el previst als corresponents Estatuts. QUART. L’Ajuntament de Badalona accepta de forma expressa el càrrec de president del patronat als efectes previstos a l’article 33.5 de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. CINQUÈ. Facultar l’alcaldessa tan àmpliament com calgui per a la realització i formalització de totes les actuacions que de conformitat amb l’ordenament jurídic s’hagin de dur a terme per a l’executivitat del present acord. SISÈ. Notificar el present acord als interessats. SENYORA ALCALDESSA: Si em permet, voldria intervenir per presentar i aprofitar per donar resposta a la resposta que hem presentat al grup Socialista d’una pregunta que va fer en el Ple anterior. La proposta que es presenta i donant resposta a la pregunta que feia sobre què passava amb aquesta fundació, aquesta fundació, la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet és una fundació que fins ara ha estat vigent, el Patronat que tenia, però que ha fet, considerem des del govern que ha fet un desestiment de les seves funcions, no té aprovats els comptes a 30 de juny, havia de fer-ho abans del 30 de juny i davant d’aquesta situació, que considerem de certa irresponsabilitat com a patronat. Tenint en compte que és una fundació que està integrada en el sector públic municipal, jo en qualitat d’alcaldessa i en nom del govern i amb l’objectiu de preservar aquest benefici i aquest bé públic municipal, hem fet una sèrie de gestions, entre elles recuperar la documentació de la fundació, que inexplicablement havia sortit fora de la Casa de la Vila. Parlar amb els juristes que hi havia contractats, amb els representants de l’empresa que porten la comptabilitat i veient diferents regidors i estaments de l’Ajuntament, i fruït d’aquestes reunions i consultes, doncs varem fer aquesta recuperació de la documentació i es procedeix al cessament dels membres del Patronat i nomenar una nova composició. Aquesta és la proposta que es presenta avui en el Ple.

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 14

SENYOR FERNÁNDEZ: No pensava intervenir en aquest punt, però jo crec que és irresponsable també amagar-se segons quines consideracions sobre aquest punt per dir-les després en el Ple. Vull dir, això s’ha parlat en dues Juntes de Portaveus i no s’havien fet aquestes declaracions que acaba de fer l’alcaldessa. En tot cas, ens congratulem des del nostre grup municipal, que després de quatre mesos de govern s’hagin posat a resoldre aquest tema i s’hagin posat ha posar ordre en aquest tema. Gràcies. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem –MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 10, del grup municipal del Partit Popular. 14. Aprovar la despesa corresponent als interessos de demora generats per l'impagament d'una quota del préstec signat en data 9.04.2003. Identificació de l'expedient: Tipus de resolució: Aprovar la despesa corresponent als interessos de demora

relacionats amb la liquidació d’una quota pendent del préstec signat en data 9.04.2003

Òrgan que resol: Ple Caràcter: Exhaureix la via adiministrativa Interessat: INSTITUT CATALÀ DE FINANCES NIF: Q5855055I Expedient: 020900-FEXP2015/000001 Referència addicional: 201500023230

Fets

1. En data 17.12.2002, l’Ajuntament de Badalona va signar un conveni de col·laboració amb el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya per a l’ampliació de la residència Domènech i Montaner al municipi de Badalona. En el Pacte Segon d’aquest conveni, l’Ajuntament de Badalona es comprometia a sol·licitar un préstec a l’Institut Català de Finances per un import total de 1.430.408,81 euros. 2. En data 9.04.2003, l’Institut Català de Finances va concedir a l’Ajuntament de Badalona un préstec per import de 1.430.408,81 euros destinat a l’ampliació de la residència per a gent gran Domènech i Montaner (Núm. 34/04793). 3. La Generalitat de Catalunya, mitjançant resolució de data 16.11.2005 va atorgar a l’Ajuntament una subvenció pluriennal de 1.478.089,10 euros, per al període 2005-2009, en concepte d’interessos i amortització derivats del préstec núm. 3404793 formalitzat amb l’Institut Català de Finances, abans esmentat. La consellera d’Acció Social i Ciutadania, en data 10.12.2007, va dictar una resolució per la que es modificava l’apartat primer de la resolució de 16.11.2005 citada, pel que fa a l’import de la subvenció concedida i el període, quedant amortitzat el préstec 3404793 en la seva totalitat. 4. En data 24.01.2007 consta a la comptabilitat de l’Institut Municipal de Serveis Personals (IMSP) l’entrada no pressupostària per import de 271.593,44 euros corresponent a la subvenció de la Generalitat de Catalunya vinculada al préstec de l’Institut Català de Finances. En data 19.04.2007 l’Ajuntament de Badalona efectua un ingrés pendent d’aplicació per import de 271.593,44 euros corresponent a la liquidació de l’IMSP de la quota de la subvenció rebuda per a l’amortització del préstec esmentat.

Aplicació pressupostària Id. Op. Núm. op. Import

2015 N 212 9341 35200 A 12015000021352/1 94.858,08

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 15

5. El tresorer accidental, en data 27.11.2014, va emetre un informe en què proposava efectuar el pagament de 271.593,40 euros a l’Institut Català de Finances (NIF: Q5855055I) corresponent al requeriment del pagament d’una quota pendent del préstec núm. 3404793, signat per l’Ajuntament de Badalona en data 9.04.2003, i instruir procediment de devolució d’ingressos per aplicar al pressupost de l’exercici actual la quantitat corresponent. En data 1.12.2014 es va realitzar el pagament de la quota impagada. 6. En data 9.01.2015 l’Institut Català de Finances va requerir a l’Ajuntament el pagament dels interessos de demora fins al 12.01.2015 per import de 94.858,08 euros, generats per l’impagament de la quota abans esmentada. En data 12.01.2015 el tresorer accidental va informar la proposta de pagament d’aquests interessos de demora i degut a la urgència de liquidar aquest deute, en data 13.01.2015, es va efectuar el pagament pendent d’aplicació per import de 94.858,08 euros comptabilitzat amb el número d’operació 201500001526. 7. La Intervenció municipal va informar en data 28.04.2015 la despesa amb càrrec a la partida 212-9341-35200 (Interessos de demora), operació núm. 12015000021352/1 (201500023230) corresponent a l’aplicació pressupostària del pagament dels interessos de demora efectuat. Fonaments de dret 1. La clàusula novena del préstec atorgat per l’Institut Català de Finances en data 9.04.2003, citat en l’antecedent segon, estableix que les demores que es produeixin, tant en el pagament del principal com en el dels interessos, comissions o altres despeses, produiran un interès igual al que resulti d’afegir dos punts percentuals sobre el tipus d’interès vigent de l’operació en cada moment. Aquest tipus d’interès de demora es revisarà anualment i s’aplicarà durant el temps que passi fins al pagament efectiu, sense que calgui cap seguiment i/o requeriment ulterior. 2. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació de l’expedient que ha provocat aquest pagament conforme les previsions de l'article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 3. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l’aprovació d’aquest reconeixement de crèdit és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 4. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar l’expedient de despesa núm. 020900-FEXP2015/000001 per un import total de 94.858,08 euros, pel concepte del pagament dels interessos de demora generats per l’impagament d’una quota del préstec signat per l’Ajuntament de Badalona en data 9.04.2003 per import de 1.430.408,81 euros, corresponent a l’aplicació pressupostària del pagament pendent d’aplicació efectuat amb el número d’operació 201500001526:

Interessat NIF

Concepte Núm. Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)

Núm. operació pendent

d’aplicació Institut Català de Finances Q5855055I

Interessos relacionats amb liquidació d’una quota pendent d’un prèstec

020900-FEXP2015/ 000001

212-9341-35200 12015000021352/1 (201500023230)

94.858,08 201500001526

Secretaria General

Ple sessió núm. 14 / 27-10-15 16

Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem – MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 13, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió i el Partit Popular. 15. Aprovar provisionalment les modificacions dels textos i/o tarifes i/o quotes de les Ordenances Fiscals reguladores d'impostos i taxes per a la seva vigència a partir de l'1 de gener de 2016. Identificació de l’expedient

Tipus de resolució: Aprovació provisional de les modificacions dels textos i/o tarifes i/o quotes de les ordenances fiscals reguladores d’impostos i taxes, per a la seva vigència a partir de l’1 de gener de 2016.

Òrgan que resol: L’ajuntament ple

Caràcter de la resolució: No exhaureix la via administrativa

Núm. expedient: 114/ORD-2/15

Fets 1.En data 17 d’agost de 2015, s’han iniciat els tràmits de modificació de la redacció actual de les vigents ordenances fiscals, per tal de proposar a l’òrgan municipal competent la revisió del seu text articulat i/o les tarifes o quotes vigents. A tenor de les propostes que s’indiquen, cal revisar les ordenances fiscals següents:

Secretaria General

Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió núm.14 /27-10-15 pag. 17 [email protected] – www.badalona.cat

Secretaria General


Secretaria General


3. Consten en l’expedient els informes tècnics i jurídics respecte de les propostes formulades. 4. Consta en l’expedient els informes de la intervenció de l’ajuntament. Fonaments de dret 1. Les modificacions proposades són expressió de la manifestació de la potestat reglamentària de les corporacions locals en matèria d’ordenació dels tributs municipals, conforme al que preveuen, entre d’altres, els articles 12, 15 i 16 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març (TRLRHL). Concretament estan emparades, respectivament:

1) per l’article 15.3 i 10 de la llei reguladora de les hisendes locals i l’article 16 de la llei general pressupostaria i l’article 82.2a) de la llei general tributària.

2) les propostes s’adeqüen i tenen el seu empara, respectivament, en els articles 74.4 i 72 de la llei reguladora de les hisendes locals.

3) les propostes s’adeqüen i tenen el seu empara en l’article 95.6 de la llei reguladora de les hisendes locals.

4) Les propostes s’adeqüen i tenen el seu empara en l’article 95.6 de la llei reguladora de les hisendes locals.

5) les propostes s’adeqüen i tenen el seu empara en l’article 103.2, a) i d) de la llei reguladora de les hisendes locals.

6) les propostes s’adeqüen i tenen el seu empara en l’article 20 i següents de la llei reguladora de les hisendes locals.



9) les propostes s’adeqüen i tenen el seu empara en l’article 20 i següents de la llei reguladora de les hisendes locals

2. L’òrgan competent per adoptar acords de modificacions d’ordenances fiscals és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22.2 lletra d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL). 3. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1. de la LRBRL i 26.4 de la LRJPAC. 4. Per a l’adopció d’aquest acord, serà necessari l’informe previ de l’interventor d’acord amb el que disposa l’article 214 i ss del reiterat TRLRHL aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març, i conforme les previsions de l’article 123.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, caldrà sotmetre aquesta proposta a estudi, informe i consulta de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica. 5. El procediment d’aprovació de les modificacions proposades a les vigents ordenances fiscals serà l'establert en els articles 17,18 i 19 del TRLRHL. 6. De conformitat amb el que es preveu en l’article 10.2 de la Llei del Parlament de Catalunya 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i el que disposa el reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Badalona, malgrat que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial, i entre d’altres, de l’administració local, l’administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin un testimoni traduït al castellà de tot allò que els afecti. 7. D’acord amb previsions de l’article 15 del vigent Reglament de Participació Ciutadana s’ha convocat la sessió d’audiència pública preceptiva. 8. Un cop adoptat l’acord provisional, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de trenta dies hàbils, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de major difusió en el mateix àmbit territorial, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se

Secretaria General


hauran de ser resoltes pel Ple de la corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme el que preveuen els preceptes indicats. 9. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al regidor de l'àmbit de Badalona democràtica per tal que inclogui a l’ordre del dia de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica i, si escau, de l’Ajuntament Ple per a la seva ulterior resolució la següent proposta: PRIMER. APROVAR provisionalment les modificacions dels textos, tarifes i/o quotes de les ordenances fiscals que es relacionaran, per a la seva vigència a partir de l’1 de gener de 2016, en el sentit següent: Modificacions dels textos, tarifes i/o quotes que es proposen: 1) ORDENANÇA FISCAL GENERAL Article 15. Pagament i terminis de cobrament: On diu: “(...)

ORDENANÇA FISCAL NÚM.

OF PERIODE

PAGAMENT DATA CÀRREC

DOMICILIACIONS 1ª frac. 02.052ª frac. 02.09Impost sobre béns

immobles 1 Del 05.04 al 05.06

3ª frac. 04.11

1ª frac. 03.06

2ª frac. 02.09Impost sobre activitats econòmiques

2 Del 06.05 al 08.07

3ª frac. 04.11

Impost sobre vehicles de tracció mecànica

3 Del 05.02 al 05.04 02.04

Taxa pel serveis de cementiris (conservació i ornat)

7 Del 05.02 al 05.04 02.04

Taxa per entrada de vehicles (guals) i reserva d’espais (reserva d’aparcament)

20 Del 05.02 al 05.04 02.04

Taxa per ocupació de vol, sòl i subsòl de la via pública

21 Del 05.02 al 05.04 02.04

Taxa per mercats municipals i encants

22 Del 05.02 al 05.04 02.04

Taxa per activitats a la via pública instal·lació comercial fixa permanent (quioscos)

23 Del 05.02 al 05.04 02.04

Secretaria General


1r trim. 03.01

2n trim. 03.04

3r trim. 03.07

Preu públic utilització instal·lacions esportives

IX ABONAMENTS TRIMESTRALS

4rt trim. 03.10

Preu públic eliminació residus activitats

XII Del 03.05 al 03.07 02.07

(...) 4. La quota corresponent als subjectes passius que domiciliïn el pagament de l’IBI de naturalesa urbana, i/o l’IAE es fraccionarà en tres terminis del 33 per cent del deute els dos primers i el 34 per cent el tercer. (...)” Ha de dir: “(...)

ORDENANÇA FISCAL NÚM.

OF PERIODE

PAGAMENT DATA CÀRREC

DOMICILIACIONS1ª Fracció 2 de maig

2ª Fracció 1 de juliol

3ª Fracció 1 de

setembre

Impost sobre béns immobles urbans

1 De l’1 d’abril al 2 de

juny

4ª Fracció 2 de

novembreImpost sobre béns immobles rústica

1 De l’1 d’abril al 2 de

juny 1 de juny

1ª Fracció 1 de juny

2ª Fracció 1 de

setembreImpost sobre activitats econòmiques

2 Del 2 de maig al 4 de

juliol

3ª Fracció 2 de

novembre

Impost sobre vehicles de tracció mecànica

3 Del 5 de febrer al 5

d’abril 1 d’abril

Taxa pel serveis de cementiris (conservació i ornat)



Taxa per entrada de vehicles (guals) i reserva d’espais (reserva d’aparcament)



Taxa per ocupació de vol, sòl i subsòl de la via pública

21 Del 15 de gener al 15

de març 1 de març

Taxa per mercats municipals i encants

22 1ª Fracció

Del 5 de febrer al 5

d’abril 1ª Fracció 1 d’abril

Secretaria General


2ª Fracció

De l’1 de juliol al 2

de setembre

2ª Fracció 1 de

setembre

Taxa per activitats a la via pública instal·lació comercial fixa permanent (quioscos)



1r trim. 4 de gener

2n trim. 4 d’abril

3r trim. 4 de juliolPreu públic utilització instal·lacions esportives

Annex IX

Abonaments trimestrals

4rt trim. 3 d’octubre

Preu públic per la recollida de residus sòlids urbans

Annex XII

Del 2 de maig al 4 de juliol

1 de juliol

(...) 4. La quota corresponent als subjectes passius que domiciliïn el pagament de l’Impost sobre béns immobles de naturalesa urbana es fraccionarà en quatre terminis del 25 per cent del deute, i/o l’Impost sobre activitats econòmiques es fraccionarà en tres terminis del 33 per cent del deute els dos primers i el 34 per cent el tercer. (...)” Article 28. Liquidació: classes On diu: “(...) 1. Les liquidacions tributàries seran provisionals o definitives. 2. Es consideraran definitives les liquidacions practicades amb la comprovació prèvia del fet imposable. (...)”. Ha de dir: “(...) 1. Les liquidacions tributàries seran provisionals o definitives. 2. Es consideraran definitives les liquidacions practicades amb la comprovació prèvia del fet imposable. 3. Per raons de cost i eficàcia, no es practicaran liquidacions quan resultin quotes inferiors a 10 euros, excepte en el cas de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, taxes i preus públics. (...)”. Article 61. Dispensa de garanties.

Secretaria General


On diu: “(...) Sense perjudici del que estableixen els articles anteriors, es pot dispensar totalment o parcialment l’obligat tributari de la constitució de les garanties a què es refereixen, en els casos següents a) Quan la suma dels deutes tributaris sigui de quantia inferior a 10.000 Euros de principal. (...)” Ha de dir: “(...) Sense perjudici del que estableixen els articles anteriors, es pot dispensar totalment o parcialment l’obligat tributari de la constitució de les garanties a què es refereixen, en els casos següents: a) Quan la suma dels deutes tributaris sigui de quantia inferior a 18.000 Euros de principal. (...)” 2) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES Referent a la bonificació per família nombrosa: On diu: “(...) 2. Gaudeixin d’una bonificació en la quota íntegra de l’impost que correspongui a la seva residència habitual, els subjectes passius que tinguin la condició de titulars de família nombrosa i que els seus integrants estiguin empadronats en el municipi, sempre que es compleixin els requisits següents:

Tenir el títol de família nombrosa, atorgat pel departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, o altre organisme competent.

Que tots els integrants de la família estiguin empadronats en el mateix domicili i aquest sigui el seu domicili habitual.

Que el valor cadastral d’aquesta residència habitual sigui inferior a 54.001,00 euros. Que ni el subjecte passiu ni els demès integrants de la família siguin titulars de més

bens urbans (llevat d’una plaça d’aparcament que puguin considerar-se com a annex a l’habitatge) que el que motiva aquest benefici tributari.

Que ni el subjecte passiu ni els demés integrants de la família nombrosa tinguin deutes pendents de pagament en període executiu amb la hisenda municipal, llevat que aquests, trobant-se pendents de pagament en període executiu, tinguin concedit, a la vegada, ajornament o fraccionament, o estigui vàlidament acordada la seva suspensió.

La bonificació haurà de ser sol·licitada pel subjecte passiu de l’impost cada any, abans de l’acabament del període general voluntari de pagament previst en el calendari del contribuent per l’any en curs, i serà únicament d’aplicació a l’exercici al que es refereix. Quan a les altes en el padró de contribuents de l’impost que originin liquidacions referides a diferents exercicis,

Secretaria General


la bonificació haurà de ser sol·licitada dintre del termini voluntari de pagament de les corresponents liquidacions. Per tal de justificar l’aplicació d’aquesta bonificació, l’interessat haurà d’adjuntar a la seva sol·licitud, entre d’altres:

Acreditació del títol de família nombrosa Declaració del subjecte passiu de l’impost, justificativa que ni ell ni els demés

integrants de la família son titulars de més béns urbans d’ús residencial que el que motiva aquest benefici tributari.

En cas de concurrència amb altres beneficis fiscals regulats en aquesta ordenança, s’aplicarà exclusivament el que resulti més favorable al contribuent. La quota líquida de l’impost, una vegada aplicada aquesta bonificació, no serà inferior en cap cas a 6,00 euros. La bonificació regulada en aquest article serà del 90 per cent de la quota íntegra de l’impost. (...)” Ha de dir: “(...) 2. Gaudiran d’una bonificació en la quota íntegra de l’impost que correspongui a la seva residència habitual, els subjectes passius que tinguin la condició de titulars de família nombrosa, sempre que es compleixin els requisits següents:

Tenir el títol de família nombrosa, atorgat pel departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, o altre organisme competent.

Que tots els integrants de la família estiguin empadronats en el mateix domicili i aquest sigui el seu domicili habitual. Quan per causa de divorci o separació matrimonial, un dels cotitulars no es trobi empadronat en el domicili familiar, no tindran dret a aquest benefici fiscal. Així doncs, la totalitat de la bonificació serà aplicada en el rebut que li pertoqui abonar a la persona empadronada en el domicili familiar.

Que ni el subjecte passiu ni els demès integrants de la família siguin titulars de més bens urbans (llevat d’una plaça d’aparcament i/o traster que puguin considerar-se com a annex a l’habitatge) que el que motiva aquest benefici tributari.

Que ni el subjecte passiu ni els demés integrants de la família nombrosa tinguin deutes pendents de pagament en període executiu amb la hisenda municipal, llevat que aquests tinguin concedit ajornament o fraccionament, o estigui vàlidament acordada la seva suspensió.

El valor cadastral de la residència habitual ha de ser inferior a 50.000,01 euros. El percentatge de bonificació serà el que figura a continuació:

Valor cadastral de la residència habitual

Percentatge de bonificació sobre la quota íntegra de l’impost

Fins a 30.000 90 %

De 30.000,01 a 40.000,00 70 %

Secretaria General


De 40.000,01 a 50.000,00 50 %

La bonificació haurà de ser sol·licitada pel subjecte passiu de l’impost cada any, abans de l’acabament del període general voluntari de pagament previst en el calendari del contribuent per l’any en curs. Quan les altes en el padró de contribuents de l’impost originin liquidacions referides a diferents exercicis, la bonificació haurà de ser sol·licitada dintre del termini voluntari de pagament de les liquidacions. Per tal de justificar l’aplicació d’aquesta bonificació, l’interessat haurà d’adjuntar a la seva sol·licitud, entre d’altres:

Acreditació del títol de família nombrosa Declaració del subjecte passiu de l’impost, justificativa que ni ell ni els demés

integrants de la família son titulars de més béns urbans d’ús residencial que el que motiva aquest benefici tributari.

La quota líquida de l’impost, una vegada aplicada aquesta bonificació, no serà inferior en cap cas a 10,00 euros. En cas de concurrència amb altres beneficis fiscals regulats en aquesta ordenança, s’aplicarà exclusivament el que resulti més favorable al contribuent. (...)” Referent al tipus de gravamen: On diu: “(...) Article 4. Tipus de gravamen 1. El tipus de gravamen general i supletori aplicable a tots els béns immobles urbans del municipi és el 1,04 per cent i un 1,08 per cent en funció dels usos d'acord amb les previsions de l'article 72.4 del TRLRHL. 2. El tipus de gravamen aplicable als béns immobles rústics és el 0,799 per cent. 3. El tipus de gravamen aplicable als béns immobles de característiques especials és el 1,30 per cent. (...)” Ha de dir: “(...) Article 4. Tipus de gravamen 1. El tipus de gravamen general i supletori aplicable a tots els béns immobles urbans del municipi és el 0,946 per cent i un 0,982 per cent en funció dels usos d'acord amb les previsions de l'article 72.4 del TRLRHL. 2. El tipus de gravamen aplicable als béns immobles rústics és el 0,799 per cent.

Secretaria General


3. El tipus de gravamen aplicable als béns immobles de característiques especials és el 1,30 per cent. (...)” Referent a la disposició transitòria segona, que passa a ser disposició transitòria única On diu: “En el cas que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2015 aprovi l’aplicació del coeficient de l’1,10 dels valor cadastrals del municipi, el tipus de gravamen general i supletori aplicable a tots els béns immobles urbans del municipi és el 0,946 per cent i un 0,982 per cent en funció dels usos d’acord amb les previsions de l’article 72.4 del TRLRHL. El tipus de gravamen aplicable als béns immobles rústics és el 0,799 per cent. I el tipus de gravamen aplicable als béns immobles de característiques especials és el 1,30”. Ha de dir: “En el cas que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2016 aprovi l’aplicació del coeficient de l’1,10 dels valor cadastrals del municipi, el tipus de gravamen general i supletori aplicable a tots els béns immobles urbans del municipi és el 0,86 per cent i un 0,893 per cent en funció dels usos d’acord amb les previsions de l’article 72.4 del TRLRHL. El tipus de gravamen aplicable als béns immobles rústics és el 0,799 per cent. I el tipus de gravamen aplicable als béns immobles de característiques especials és el 1,30”. Supressió de la disposició transitòria primera. 3) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 3, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA On diu:

“(...) Article 2. Beneficis fiscals 1.Gaudiran d’una bonificació del 75% de la quota de l’impost:

tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de vehicle elèctrics o híbrids. tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de vehicles de consum de

carburants biocombustibles com biogàs, gas natural comprimit, metà, hidrogen o derivats d’olis vegetals.

tots aquells vehicles que emetin emissions inferiors a 120 grams de CO2. 2. Gaudiran d’una bonificació del 100% de la quota de l’impost:

Aquells vehicles que siguin considerats d’interès històric. Els vehicles de més de 25 anys. Pel reconeixement d’aquesta bonificació es prendrà

com a referència la data de la seva fabricació o, si aqueta no es conegués, la data de la seva matriculació, o en el seu defecte, la data en que el corresponent model es va deixar de fabricar.

(...)”

Secretaria General


Ha de dir: “(...) Article 2. Beneficis fiscals 1. Gaudiran d’una bonificació del 100% de la quota de l’impost:

a) Tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de vehicles considerats d’interès històric.

b) Els vehicles de més de 25 anys. Pel reconeixement d’aquesta bonificació es prendrà com a referència la data de la seva fabricació o, si aquesta no es conegués, la data de la seva matriculació, o en el seu defecte, la data en que el corresponent model es va deixar de fabricar.

2. Gaudiran d’una bonificació del 75% de la quota de l’impost:

a) Tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de turismes i vehicles mixtes adaptats, autobusos, camions i furgonetes 100% elèctrics d’autonomia estesa.

b) Tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de turismes i vehicles mixtes adaptats, autobusos, camions i furgonetes híbrids endollables que comptin amb una autonomia mínima de 40 km.

c) Tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de turismes i vehicles mixtes adaptats, autobusos, camions i furgonetes que utilitzin com a combustible l’hidrogen.

3. Gaudiran d’una bonificació del 50% de l’impost:

a) Tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de turismes i vehicles mixtes adaptats, autobusos, camions i furgonetes de benzina amb homologació Euro 6 o superior i emissions de CO2 inferiors a 120 gr/km.

b) Tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de turismes i vehicles mixtes adaptats, autobusos, camions i furgonetes híbrids amb motor tèrmic de benzina amb homologació Euro 6 o superior i emissions inferiors a 120 gr/km.

c) Tots els subjectes passius que acreditin la titularitat de turismes i vehicles mixtes adaptats, autobusos, camions i furgonetes que utilitzin exclusivament com a combustible el GLP, gas natural i biogàs, i justifiquin que, d’acord amb les característiques del seu motor, no poden utilitzar un carburant contaminant.de consum de carburants biocombustibles com biogàs, gas natural comprimit, metà, hidrogen o derivats d’olis vegetals.

(...)” Respecte de l’aplicació d’exempcions i bonificacions: On diu: 4. Per a l’aplicació de les bonificacions fiscals previstes a l’article 2.1 d’aquesta Ordenança, els titulars hauran de portar la documentació acreditativa de les característiques tècniques dels vehicles. Així mateix, els vehicles hauran de ser homologats de fàbrica i adequats a la seva classe i model” “(...) Ha de dir:

Secretaria General


4. Les bonificacions previstes a l’article 2.2 i 2.3 d’aquesta ordenança seran d’aplicació a l’exercici corresponent a la primera matriculació definitiva i als 4 exercicis següents. Per a la seva aplicació, els titulars hauran d’aportar la documentació acreditativa de les característiques tècniques dels vehicles. Així mateix, els vehicles hauran de ser homologats de fàbrica i adequats a la seva classe i model” Incorporació d’una disposició transitòria: Aquelles bonificacions de l’article 2.1 de l’ordenança fiscal núm. 3 per a 2015, que ja estiguessin concedides a 31/12/2015, gaudiran del benefici per última vegada durant l’exercici 2016 i desprès s’incorporaran al padró sense cap tipus de bonificació, amb tributació al 100%. Això no obstant, els esmentats vehicles, si compleixen els nous requeriments exigits, tindran dret a l’aplicació de les noves bonificacions, prèvia sol·licitud expressa, amb un límit màxim, per tots els casos, de 5 anualitats bonificades. 4) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 4, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA On diu: “(...) Article 2. Beneficis fiscals 1. Gaudiran d’una bonificació del 95% de la quota de l'impost que s’acrediti com a conseqüència de la transmissió de terrenys i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudi, limitatius del domini, realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels cònjuges, ascendents o adoptants i descendents o adoptats. Aquest benefici fiscal restarà condicionat als requisits següents: (...) b) Que el valor cadastral del sòl corresponent a la finca objecte de transmissió en l’exercici en què tingui lloc sigui inferior a 60.000 euros. (...)” Ha de dir: “(...) Article 2. Beneficis fiscals 1. Gaudiran d’una bonificació del 95% de la quota de l'impost que s’acrediti com a conseqüència de la transmissió de terrenys i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudi, limitatius del domini, realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels cònjuges, ascendents o adoptants i descendents o adoptats. Aquest benefici fiscal restarà condicionat als requisits següents: (...) b) Que el valor cadastral del sòl corresponent a la finca objecte de transmissió en l’exercici en què tingui lloc sigui inferior a 30.000 euros. (...)”

Secretaria General


On diu: “(...) Article 5 Tipus de gravamen La quota d’aquest impost serà el resultat d’aplicar a la base imposable el tipus corresponent al 27% únic per a tots els períodes. (...)” Ha de dir: “(...) Article 5 Tipus de gravamen La quota d’aquest impost serà el resultat d’aplicar a la base imposable el tipus corresponent al 30% únic per a tots els períodes. 5) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 5, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS INSTAL·LACIONS I OBRES Article 3 Beneficis fiscals Eliminar l’apartat 1.8 de l’article 3.1. i tornar a anomenar els apartats 1.9, 1.10, i 1.11, que seran els apartats 1.8, 1.9, i 1.10. Tornar a anomenar els apartats restants núm. 2, 2.1.1, 2.1.2, i 2.2, que seran els apartats 2, 3 i 4, i reordenar i harmonitzar el contingut dels mateixos (sense que canviï la seva regulació) per una millor sistemàtica en la seva aplicació, en el següent sentit: “... 2. Podran gaudir d’una bonificació d’entre el 25% i el 95% sobre la quota de l’impost, les instal·lacions, obres o construccions que, sense que hi concorri el supòsit d’obligat compliment per l’ordenança de sistemes de captació d’energia solar a Badalona, tinguin per objecte la primera instal·lació en tots els serveis i/o elements de l’immoble, d’un o diversos sistemes homologats descrits en les lletres següents: a) producció d’aigua calenta sanitària en captador solar, sempre que l’aportació solar sigui

d’un mínim del 60% de la demanda anyal d’energia necessària per a l’escalfament d’aigua sanitària, incloent si és el cas, l’escalfament d’aigua de les piscines.

b) incorporació d’instal·lacions d’aprofitament d’energia fotovoltaica d’una potència mínima de 2 KWP.

En aquest cas la bonificació serà en tots els casos del 50% llevat que de forma motivada l’òrgan encarregat de la resolució n’estableixi un altre, dintre dels límits generals fixats en aquest apartat. Així mateix, l’import resultant de l’aplicació d’aquesta bonificació, sumat a la d’altres bonificacions fiscals municipals atorgades per aquest motiu, no podrà ser superior al del cost total de la instal·lació dels sistemes col·lectors homologats corresponents. Aquesta bonificació serà aplicada a la liquidació definitiva de l’impost, prèvia justificació mitjançant factura, de les despeses efectivament realitzades i presentació de la homologació dels sistemes col·lectors d’energia solar atorgada per l’administració competent. 3. Podran gaudir d’una bonificació del 50% sobre la quota de l’impost, les instal·lacions, obres o construccions que tinguin per objecte la primera instal·lació en tots els serveis i/o elements de

Secretaria General


l’immoble de què es tracti, d’un o diversos sistemes de recollida i aprofitament d’aigües pluvials en tot tipus d’usos, en què concorrin qualsevol de les següents circumstàncies:

a) quan d’acord amb els índexs de pluviometria del terme municipal, la captació previsible sigui suficient per cobrir completament la demanda d’aigua, a excepció de la d’ús de boca. b) quan la instal·lació de captació aprofiti el 100% de la superfície susceptible d’aprofitament.

En qualsevol cas, per gaudir d’aquest benefici fiscal caldrà adjuntar a la sol·licitud que es formuli a l’efecte, memòria justificativa on quedin detallats els següents extrems: superfície de captació, capacitat i característiques del dipòsit d’emmagatzematge, consum d’aigua de l’activitat, amb detall dels diferents usos i periodificació al llarg de l’any. 4. Podran gaudir d’una bonificació del 90% sobre la quota de l’impost, les instal·lacions, obres o construccions que tinguin per objecte la supressió de barreres arquitectòniques i les condicions d’accés i habitabilitat dels discapacitats. Disposicions comunes a totes les bonificacions: Totes aquestes bonificacions han de ser sol·licitades expressament en el termini de presentació de l’autoliquidació provisional. A excepció de les bonificacions regulades als apartats 2 i 5, els subjectes passius podran aplicar-se en el moment de practicar l’autoliquidació provisional, les bonificacions que escaiguin pels imports o percentatges mínims previstos a la mateixa, sense perjudici de la regularització tributària que reglamentàriament correspongui en practicar la liquidació definitiva, i l’inici si escau, pel departament gestor, del corresponent expedient administratiu sancionador pel gaudi indegut dels beneficis tributaris imputats. En cas de concurrència de dos o més supòsits de bonificació, s’aplicarà exclusivament el que resulti més favorable al contribuent..." Incorporar un punt 5è abans de les disposicions comunes a totes les bonificacions que dirà: “...5. Podran gaudir d’una bonificació del 50% sobre la quota de l’impost, les instal·lacions, obres o construccions referents als habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. Aquesta bonificació serà aplicada a la liquidació definitiva de l’impost, prèvia justificació mitjançant la certificació on s’acrediti la destinació de les obres a habitatges de protecció oficial en règim de lloguer emesa per l’administració competent.” 6) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 16, REGULADORA DE LA TAXA PELS SERVEIS DE PROTECCIÓ DE LA SALUT On diu: Taxa per serveis de protecció de la salut

Ha de dir: Taxa per serveis sanitaris

Suprimir de l’article 5. Tarifes, tot l’apartat referit a la ‘zoonosi’ 7) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 20, REGULADORA DE LA TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES I RESERVA D’ESPAIS Article 5. Eliminar de l’article 5.I, apartat 2, la reserva horaria ‘G De 0 a 24h (permanent) i modificar

el segon paràgraf del mateix apartat en el sentit d’eliminar l’horari G.

Modificar de l’article 5.I, apartat 3, en el sentit d’eliminar l’horari G i especificar l’horari S (hores especials). Igualment afegir el text següent: ‘En aquelles zones on les places d’estacionament estiguin marcades de forma individualitzada, les reserves de parada s’hauran de sol·licitar tenint en compte la longitud de places senceres’

Secretaria General


Modificar de l’article 5.I, apartat 6, en el sentit d’eliminar ‘a partir del primer metre lineal’ i redactar aquest apartat amb el següent text: ‘Per la reserva d’estacionament destinat a facilitar la maniobra de vehicles en les entrades i sortides a garatges o altres recintes, per cada metre lineal o fracció se satisfaran: Per metre lineal o fracció: 101,91 EUR.’

8) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 21, REGULADORA DE LA TAXA PER LA UTILITZACIÓ PRIVATIVA O PELS APROFITAMENTS ESPECIALS CONSTITUÏTS EN EL VOL, SÒL I SUBSÒL DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL Article 5: Es modifiquen els apartats que quedan redactats en el sentit següent: Modificar el text de l’article 5. Epígraf II, apartat 6, en el sentit d’incloure el text ‘i/o

enderroc de bases i subbases de formigó’ quedant el text de la següent manera: ‘Treballs per incidències de serveis públics (aigua, gas, electricitat,…) i/o localització del tub del clavegueró i/o enderroc de bases i subbases de formigó’. Afegir un paràgraf en el mateix apartat del segúent tenor literal: ‘Treballs de comprovació del tub de clavegueró existent i tasques de neteja derivades de la reparació: a) Per hora d’equip…56,81€/h.’

9) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 23, REGULADORA DE LA TAXA PER ACTIVITATS EN EL DOMINI PÚBLIC Article 5 de tarifes: Es modifiquen els apartats que quedan redactats en el sentit següent: - apartat 1.4 en el sentit següent:

“1.4 Disposició comuna a tots els subepígrafs Les activitats a què es refereixen els epígrafs anteriors, organitzades i/o desenvolupades per entitats i/o associacions veïnals sense ànim de lucre inscrites en el Registre Municipal d'Entitats, es considerarà, d'acord amb la present ordenança, que no tenen caràcter comercial, per la qual cosa no satisfaran cap quantitat encara que hauran de sol·licitar igualment una autorització, sempre que la seva realització s’ajusti a aquestes condicions següents: 1.4.1 Que siguin desenvolupades i organitzades per les mateixes entitats a través seus mitjans propis i exclusius, i sempre que no cedeixin a tercers, ni en tot ni en part, l'organització, gestió i/o explotació de l’activitat. 1.4.2 Que l’activitat es dugui a terme amb motiu i/o ocasió de celebracions culturals, recreatives, i/o esportives, de reconegut prestigi i/o interès municipal 1.4.3 Que els ingressos derivats de la realització de l’activitat reverteixin, en tot cas i sense excepció, en la mateixa entitat.”

- - apartats 4 (obres fetes a la via pública) i 5 (obres auxiliars de la construcció), en el sentit d’afegir el següent paràgraf:

Secretaria General


Tota obra està subjecte a una llicència d’obres tramitada des del departament de llicències d’obres, el qual haurà d’incloure, a petició dels interessats, l’ocupació de via pública per contenidors, tanques d’obra, ponts penjats, bastides, grues torres, ascensors, sínies o altres aparells elevadors, tant s’instal·lin en el perímetre de l’obra o fora de l’esmentat perímetre. La tramitació d’aquestes ocupacions correspondria al departament de llicències d’obres, previ informe favorable del departament de mobilitat

SEGON. Aquestes modificacions entraran en vigor l’1 de gener de 2016 un cop s’hagin publicat íntegrament en el Butlletí Oficial de la Província, i continuaran en vigor mentre no s’acordi modificar-les o derogar-les. TERCER. SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 30 dies hàbils, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de major difusió en el mateix àmbit territorial, per tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que, de produir-se, hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, als efectes previstos a l’article 123 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament Ple que resolgui de conformitat, si escau. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. SENYORA ALCALDESSA: Passo la paraula al regidor Téllez. SENYOR TELLEZ: Moltes gràcies alcaldessa. Bona tarda senyors regidors, veïns que són a la Sala i també veïns que són a la Plaça en diferents reivindicacions i també en el Ple al carrer que organitza l’Àgora Ciutadana. Bé, aquestes són, aquesta és la proposta que fa el govern perquè s’aprovin inicialment, perquè s’obri el debat d’al·legacions dels diferents grups municipals i de les entitats que vulguin fer-ho, a partir d’aquesta aprovació inicial d’avui i els 30 dies hàbils per presentar aquestes al·legacions. Son les primeres ordenances que presenta aquest govern, hem volgut fer un esforç, entenem que hi havia molt de marge de millora pel que fa a la transparència i a la participació en aquestes ordenances. Hem fet una audiència en la qual hi van assistir més de 100 persones, al barri de més densitat de població de Badalona. Ens congratulem de la participació d’aquesta audiència pública, cosa que demostra la nostra tesi, que quan formes més i millor, hi ha més persones interessades en el tema dels impostos i economia, que a vegades sembla tan ferragós i que la gent no hi pugui estar interessada. Reafirmar que és el primer pas seriós d’aquest govern cap a una Badalona més justa i més social. Cal destacar que som més ambiciosos i s’ha fet alguna crítica per part de la ciutadania, dels grups municipals aquí representats de què s’esperaven més. Per tant, ens congratulem que les bones expectatives que tothom té dipositades en aquest govern, fins i tot l’oposició, nosaltres les compartim, però volem reafirmar això, que és el primer pas cap a un nou sistema fiscal, cap a un sistema d’ordenances local, que al final acabi fent, que pagui més qui més té i que pagui menys qui menys té. El procés participatiu d’aquestes ordenances no només ha estat local, hem fet també un esforç perquè també no va ser, els municipis que estan liderats per candidatures ciutadanes o de transformació social, no nomes a Catalunya sinó també a diferents llocs de l’Estat. Hem parlat amb regidories d’Hisenda d’altres ciutats catalanes, per compartir el debat de les ordenances també hem fet una reunió a Saragossa amb diferents capitals de l’Estat, que també compartíem interessos i propostes en el debat d’ordenances i hem consensuat també aquestes propostes amb diferents agents socials i polítics, així com institucions i administracions. També hem treballat de manera coordinada amb diferents àrees tècniques de l’Ajuntament, cosa que ens han dit internament que feia temps que no es feia i en definitiva, voldríem haver estat més ambiciosos, però pensem que és un primer pas, com deia, però que en un futur volem aprofundir en alguns aspectes com la tarificació social, que ara no

Secretaria General


tenim les eines, però hem de començar a treballar en aquest sentit. Una de les conclusions d’aquestes trobades que hem fet amb diferents capitals de l’Estat i d’altres municipals de Catalunya, és que les lleis de l’Estat són injustes i deixen poc marge, tenim poc poca sobirania els municipis per tal de poder aplicar els impostos de manera més progressiva i més social com ens agradaria. Les eines que s’han tingut fins ara per poder aplicar progressivitat en els impostos són les subvencions, que en aquest cas a Badalona no han funcionat com calia i ens agrairia redifinir el pla de subvencions, un pla estratègic de cara a l’imminent, d’intentar coordinar millor com funcionen totes aquestes subvencions i revisar criteris per tal que pugin funcionar i més gent se’n pugui beneficiar, perquè ha estat un fracàs quan hem explicat a les diferents audiències ha estat un fracàs estrepitós, aquestes subvencions. En definitiva per resumir molt i esperant la confiança d’aquest Ple, per tal que s’aprovin inicialment aquestes ordenances i per tant, puguin fer les al·legacions pertinents, que segurament n’hi haurà d’interessants i que puguem treballar conjuntament, per a la seva aprovació definitiva. Resumint molt, en pla titulars per no allargar-me, que som molts grups i segurament tothom voldrà parlar. Hem inclòs més facilitats de pagament en el principal impost que es recapta en aquest Ajuntament, que és l’IBI, passar a 4 terminis en llocs de 3, com fins ara, que fins ara sempre s’havia dit, que no es podia fer així. Nosaltres ho hem mirat amb l’ens de gestió i creiem, no creiem, estem convençuts que això serà possible i això donarà sortida a una de les reivindicacions de molts col·lectius ciutadans i veïnals d’aquesta ciutat que demanaven més facilitats per poder pagar i liquidar aquesta quota de l’IBI amb l’Ajuntament. També deixar sense efectes l’augment del 10% del valor cadastral, baixant un 10% la quota de l’IBI, també en el primer pas fins que no trobem fórmules de tarificació social com es fa en d’altres ajuntaments, avançar cap a la tarificació patrimonial i aquelles bonificacions de l’IBI fer-les per Patrimoni, seria un primer pas en això que deia de què pagui més qui més té i que pagui menys qui menys té. També hem inclòs algunes novetats, de les quals n’estem molt orgullosos, com incentius per a la construcció d’habitatges protegits de lloguer, també hem actualitzat alguna de les ordenances com la de vehicles, per tal d’incentivar mesures contra la contaminació dels vehicles i d’aquesta també n’estem especialment orgullosos perquè ha estat una reivindicació que en els últims anys moltes entitats veïnals han reclamat que és eliminar la taxa d’ocupació de via pública, per tal de facilitar la presència als carrers de les entitats, eliminant aquesta taxa que les gravava. En aquest sentit, tornar a confiar que hi haurà la confiança d’aquest Ple, per tal que aquesta aprovació inicial pugui passar i donar temps a què es puguin presentar les al·legacions pertinents, obrir temps per a la negociació i mirar les propostes que presentin els grups municipals, però també que les de les entitats puguin ser possibles, per tal de fer una aprovació final d’aquestes ordenances. Bé, m’he deixat de dir que no són tan ambicioses com voldríem, evidentment, hi estem treballant i de cara a l’imminent ens agradaria introduir-hi més novetats, sobretot aquelles que avancin en tarificació social, però que tocant quatre coses i sobretot millorant la gestió, puguem garantir una previsió de mig milió d’euros de cara a l’imminent, cosa que ens ajudaria a confeccionar un nou pressupost, que jo crec que a aquesta ciutat li manca. Moltes gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Téllez. Passem doncs al torn de paraules, hi ha alguna paraula sobre aquest punt, sí, si, de menor a major. El grup de Ciutadans. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos en principio voy a explicar que mi voto será el de abstención, por responsabilidad y esta abstención porqué hay dos impuestos que son obligatorios como el impuesto de tracción de vehículos y el impuesto de Bienes Inmuebles y nosotros en nuestro programa el impuesto de Bienes Inmuebles nuestra propuesta inicial es congelarlo. A pesar del gobierno que su intención era subirlo y gracias a los grupos de la oposición, el IBI no va a subir, se va a mantener, es el motivo de la abstención, De todas formas no es suficiente el esfuerzo que se ha hecho porqué el Índice de Precios al Consumo interanual ha bajado un 0’9%, por tanto, lo lógico es que los impuestos bajasen. Quiero añadir que en el periodo de alegaciones, Ciudadanos, que tiene como objetivo fundamento el de crear empleo, va incidir en aquellos aspectos de los impuestos que pueden generar empleo. Por eso pensamos que los impuestos que son potestativos, es decir que no son obligatorios como el impuesto de construcciones y obras y el impuesto de Plus-Valía no se pueden tener al tipo máximo. Es decir, el impuesto de Plus-Valía que tiene como referencia el valor catastral del

Secretaria General


suelo, si el valor catastral del suelo este año ha subido un 10% y además, subimos del 27 al 30% el impuesto de Plus Valía estamos aumentando el impuesto dos veces. Siendo además, un impuesto que puesto que los precios de las viviendas han bajado considerablemente, estás pagando por una Plus Valía que no existe, o sea es un impuesto, no obligatorio por el que pagamos algo que en realidad no se ha tenido Plus-Valía. Por lo tanto, la propuesta de Ciudadanos en el periodo de alegaciones será mantener el tipo al 27% como mínimo. Luego, referido al empleo, el empleo se crea de dos maneras, una es haciendo que las familias y las personas tengan mas dinero y otra es facilitando que cualquier actividad económica que tenga que ver con el empleo, pague las menos tasas y menos impuestos. Por lo tanto, el impuesto de construcciones y obras, que tenemos un tipo de gravamen del 4% es el máximo permitido por ley, no podemos mantenerlo en ese tipo. Nosotros propondremos en el periodo de alegaciones que el impuesto de construcciones y obras baje del 4% al 3’5%. Queda por último referirme a los precios públicos, los precios públicos hay que considerar que tienen que estar de acuerdo con el mercado en cada actividad laboral, pero sí que y en eso seguramente otro grupo municipal nos apoyará. Hay servicios, como el de tele asistencia que para personas con unos ingresos pequeños no se debería cobrar nada. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, el grup d’Iniciativa per Çatalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, sisplau, portaveu vol fer alguna intervenció. Convergencia i Unió? SENYOR FALCÓ: Bona tarda, alcaldessa, regidores i regidors, ciutadans que ens seguiu en aquest Ple. Aquest debat d’ordenances s’inicia avui, com bé han dit els meus predecessors en la paraula, acabarà quan aprovem definitivament les ordenances fiscals per a Badalona de l’any 2016. Per tant, tenim molt de camí per recórrer i tenim una oportunitat de posar-nos d’acord i d’enraonar al voltant del què és el que hem d’aconseguir ingressar per poder continuar fent les polítiques que s’estan fent i si pot ser millorar-les i ampliar-les. Ara bé, escoltant la intervenció del grup del govern, no només la que s’ha fet avui si no la que s’ha estat explicant als mitjans de comunicació i en d’altres llocs, un té la sensació d’una autocomplaença, que crec que no és justificada. No crec que es pugui afirmar que aquest govern ha fet un esforç pel fet d’haver convocat una audiència pública que de fet sempre s’ha convocat i sempre ha tingut un èxit relatiu, és veritat que 100 persones sobre 217.000 son més que vint persones sobre 217.000, però tampoc no és un gran èxit que hi hagi hagut una audiència pública, una, per parlar de les ordenances fiscals. Nosaltres ens preguntem i qüestionem, si aquesta és la participació que es pretén per part d’aquest nou jover, perquè pensem que la participació per a l’elaboració de les ordenances fiscals, a tenor del què hem escoltat que havia de ser la nova política de l’Ajuntament, podria o hauria d’haver estat diferent. Ja ho veurem en el mes que ara tindrem per endavant, però jo m’imagino que haurem de veure com en els districtes, en els territoris, en els barris, a les associacions, a les entitats, arriba un debat viu sobre per què fem unes ordenances fiscals, quin sentit tenen, una explicació pedagògica del què són els nostres ingressos, dividits per impostos, per taxes, per preus públics, una oportunitat pel debat real sobre el que necessita aquest Ajuntament ingressar i per què ho necessita ingressar, perquè cal saber quines són les seves despeses. En definitiva, un exercici de pedagogia, de recollida d’opinions, de debat i també d’aportacions de la gent que puguin fer millorar-ho. Em sembla que aquest és l’autèntic debat que ara tenim al davant, a nosaltres ens agradaria que es fes, però en tot cas, no creiem que es puguin qualificar aquestes ordenances com les de la participació, tampoc creiem que es puguin qualificar com un gran trencament amb el passat i menys encara, que les puguem qualificar com més justes, més equitatives o més progressistes. Ens sembla que és una proposta d’ordenances francament, moguda per la inèrcia, segurament per les presses de presentar-ho en el termini que pertocava, però sense una reflexió profunda sobre el cantiret que tenen i la necessiten que tenen. Què diuen les ordenances? les ordenances ens conviden a la congelació, d’altra banda, el mateix que feia l’anterior govern i l’anterior govern i igual que el que han fet un munt de governs. No sabem si aquest govern està d’acord amb augmentar impostos i taxes perquè els augments que se’ns proposen doncs tampoc són significatius, ni permetran fer les batalles en matèria de política social que aquest govern ens havia promès. Tampoc no sabem si les volem rebaixar, en tot cas, el que sí que sabem és que ens proposen una congelació. Si hem de fer un detall del què nosaltres creiem que és la síntesi de la seva proposta, diríem que hi ha una

Secretaria General


neutralització de l’augment de l’IBI que es deriva de la revisió cadastral. Un canvi en la possibilitat de bonificar l’impost de les famílies nombroses, atenent una fórmula nova de xifrar la bonificació en funció del valor cadastral de l’habitatge, una bonificació fins al 50% de la llicència d’obres per a les promocions públiques d’habitatge de lloguer. Una bonificació de l’impost de vehicles, si són elèctrics, o que contaminin menys, un augment aquest sí de l’impost de la Plus-Vàlua, però cap canvi en cap preu públic, ni cap taxa. Aquesta és l’essència de la proposta, no sé si es pot qualificar de renovadora, de diferent, de més justa o de més equitativa. Em sembla que són termes, que si els apliquéssim a aquesta proposta serien excessius. Passo ara, a aquesta segona part de la meva intervenció a fer-los la nostra proposta, que és el que mirarem de vestir en forma d’al·legacions i que ens agradaria poder acordar si no tot en part, amb el govern. Avançant-los ja que ens semblaria absurd votar en contra de l’aprovació inicial de les ordenances perquè les necessitem i que per tant, el nostre serà un vot d’abstenció perquè puguin tirar endavant i perquè els estenem la mà per poder-ne parlar. Podem estar d’acord a congelar l’impacte en el rebut de l’IBI de la revisió cadastral, en això em sembla que aquest Ajuntament es va conjurar en els darrers anys, a fer-ho d’aquesta manera i vostès no trenquen aquest acord polític, que ja existia, però tampoc no ens generen cap proposta nova. Nosaltres els proposarem en aquest període d’al·legacions que comença avui, a afegir un 5% de rebaixa que s’incorpori a la neutralització del 10% que vostès han dut a aquest Plenari. De fet, el nostre programa electoral proposava una rebaixa de l’IBI del 15% i aquesta proposta que els fem, és a mig camí entre el que nosaltres proposàvem i el que vostè proposen, i és un intent de buscar el seu acord. No estem d’acord, d’altra banda, amb el plantejament que fan per bonificar l’IBI de les famílies nombroses. Creiem que no pot anar vinculat al valor cadastral dels habitatges, ha d’anar, segons el nostre criteri, de totes, totes, vinculat a la renda familiar disponible. I això és el que fa tothom a tot arreu, això a més és el més just, fixin-se que fins i tot si volen aprovar la seva proposta com la tenen avui plantejada, deixaran fora de la possible bonificació 21.000 habitatges de la ciutat que superen els 50.000 euros del valor cadastral. Això vol dir que deixaran fora les famílies nombroses que aquí hi puguin viure, ens sembla discriminatori, excloent, jurídicament discutible, en tot cas reiterem que ens agradaria poder fixar un criteri de bonificació per a les famílies nombroses basat en la renda i que pogués ser d’aquesta manera més just. Tampoc no diuen res de les famílies monoparentals i del tracte que creiem que hauria de ser euqivlanet al de les famílies nombroses i també els demanarem que per a les famílies monoparentals, aquelles que tenen només un recurs per tirar endavant tota la resposta ciutadana que han de donar a la pressió fiscal, doncs també ho tinguem en compte. L’any passat , segons les dades que ens han donat 450 famílies nombroses es van acollir a la bonficació de l’IBI, voldríem posar sobre la taula que hi ha a Badalona dades que no coincideixen amb les que ens han donat vostès, perquè vostès ens parlaven d’unes 1.400 famílies i les dades que hem extret nosaltres del Departament de Benestar, xifra el nombre de famílies nombroses a Badalona en 3.300. En tot cas, ens sembla que aquí sí que hi ha, en aquesta matèria en totes les bonificacions que proposem, un gran exercici de transparència a poder fer, un gran exercici d’informació a poder fer, perquè allò que podem políticament pactar, que pugui ser bo, arribi a l’univers més important de gent possible, perquè ningú que pogués estar cridat a rebre una bonificació no faci l’esforç en aquest cas de demanar-la. Sobre la qüestió de bonificar un 50% la llicència d’obres, la de reformes, la de construccions pera promocions públiques d’habitatge social, nosaltres els proposarem afegir els habitatges dels propietaris particulars que en tinguin un de buit, el vulguin posar a la borsa municipal d’habitatge de lloguer i el vulguin arreglar. Que aquests propietaris de Badalona que puguin tenir un pis i el vulguin posar a la borsa d’habitatge social de Badalona, puguin també tenir una bonificació d’aquesta llicència, perquè ens sembla, em surt la paraula trampós, no vull dir trampós, vull dir en tot cas, ens sembla poc ambiciós que en una ciutat on no preveiem que hi hagi promocions de caràcter públic d’habitatge de lloguer, plantejar aquesta proposta per part seva, no deixar de ser un dejavu, no deixa de ser un anunci, però que probablement tindrà poca profunditat, perquè una possibilitat de bonificar aquest impost de la llicència d’obres, aquesta taxa tingui èxit, creiem que fer-ho arribar als propietaris particulars sempre i quan posin l’habitatge al servei de la nostra borsa d’habitatge de lloguer, potser una bona solució. Arribem al capítol de la Plus-Vàlua, no podem entrar, no caurem en la demagògia de dir-los que aquest

Secretaria General


és un impost en el qual no hi estem d’acord, perquè no hi estem d’acord, però nosaltres hem governat, hem votat moltes ordenances fiscals i l’Impost de Plus-Vàlua hi ha estat sempre. Per tant, si que ens sembla que és un impost injust, que és una doble tributació claríssima que ha tingut invalidacions de caràcter judicial,quan s’ha judicialitzat la qüestió, que hi ha sentències que invaliden la capacitat dels ajuntaments de cobrar aquest Impost de la Plus-Vàlua i que necessitem com a municipis en general, parlo en general, amb l’estar i d’acord amb l’Estat i amb la Generalitat, mirar de substituir aquests impost i anar progressivament a procurar la seva eliminació. SENYORA ALCALDESSA: Senyor Falcó, li queda un minut. SENYOR FALCÓ: Nosaltres els posem, vostès ens proposen pujar del 27 al 30% aquest impost, nosaltres els podríem posar l’exemple de Mataró que cobra un 15, però en tot cas, sí que els diem, és que l’impost de la Plus-Vàlua, amb l’Impost de la Plus-vàlua, nosaltres no hi estem d’acord. Acabo i acabo perquè se’ns acaba el temps. Les besses, les molles són la concessió, gairebé l’autoconcessió dels 7 euros que s’estalviaran les entitats que facin activitats al carrer, si volen ajudar a les entitats sense afany de lucre, jo crec que haurien d’haver apostat per fer canvis en els preus públics de lloguer d’equipaments esportius o culturals o de protecció de la Guàrdia Urbana. Tot això vostès no ho proposen, es queden amb l’anunci i em sembla que és de fet, una proposta poc ambiciosa. A efectes pràctics no ens negaran que aquestes són unes ordenances continuistes quan fins i tot segueixen vigents les taxes públiques pel llibre de fotografies Badalona Ciutat de primera, que es va editar a l’anterior mandat. Per tant, dibuixades les nostres propostes en matèria fiscal presentarem les al·legacions i avui procedirem a un vot d’abstenció. Moltes gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Falcó. Esquerra Republicana-Avancem-MES, té alguna cosa a dir? doncs el Partit Socialista si us plau. SENYOR GUIJARRO: Bona tarda senyora alcaldessa, regidors, regidores, bona tarda als ciutadans que esteu avui aquí presents, també als que ens veuen per streaming. Bé, ho hem parlat repetidament a l’entorn del debat sobre les ordenances fiscals i és que des del grup municipal Socialista considerem que es tracta d’unes ordenances socialment poc ambicioses, i no es tracta de l’expectativa o no, que pugui generar el govern, es tracta de mirar amb objectivitat la proposta que ens presenta el govern en aquestes ordenances. És una llàstima perquè és una eina per aprofundir en la redistribució, en la progressivitat, a la justícia social i entenem que el discurs del govern s’ha quedat en bones intencions, però que li ha faltat aprofundir en aquelles mesures que veritablement podrien dotar Badalona d’unes ordenances d’una veritable justícia social. De tota manera, nosaltres ens abstindrem en el sentit d’aprovar inicialment que es passi el tràmit de l’aprovació inicial d’aquestes ordenances i al·legarem en el sentit del què ja hem explicat i és que ens preocupa que el govern hagi oblidat el tema de les teleassistències, un tema que crec que tots els partits polítics portàvem en el nostre programa electoral i buscar un tramat perquè el màxim de persones puguin beneficiar-se de quelcom del què és del tot necessari i és poder prémer un botó per tal de tenir assistència mèdica, i que et pot costar la vida en aquest cas i que hem de mirar que s’universalitzés al màxim possible. Escoles bressol, importantíssim i recordar que a l’any 2012 es va fer una puja molt considerable del preu públic de les escoles bressol a Badalona, que hi ha ciutats del voltant amb un preu mensual d’escoles bressol, parlem de taxa d’escolarització de l’entorn de 50 euros menys, portar un nen a una escola bressol de Santa Coloma representa 50 euros menys, que portar un nen a una escola bressol de Badalona, que es diu aviat. Lamentem profundament que d’això se n’hagin oblidat. Equiparar a les famílies monoparentals als beneficis que puguin tenir també les famílies nombroses, parlava el regidor Falcó del nombre de famílies nombroses que hi ha a la ciutat de Badalona, però és que de famílies monoparentals en tenim mil sis-centes i escaig i és un col·lectiu oblidat que creiem que unes ordenances fiscals progressistes en aquest sentit ho haurien d’incloure i a més creiem que és una eina a les ordenances fiscals en les que es pot aprofundir també en l’ordre de crear ocupació i proposarem una bonificació del 30% a l’ICIO, per a empreses que creïn ocupació, en aquest cas ciutadans i ciutadanes de Badalona. Tanmateix, tot això ja ho hem expressat i portarem a les al·legacions i serà part de la negociació que el govern estimi les al·legacions del grup municipal socialista, per saber si hi haurà aprovació definitiva d’aquestes ordenances fiscals o no. Així que per concloure, ens

Secretaria General


abstenim, esperant que hi hagi bona voluntat per tal que les esmenes i les al·legacions del grup Socialista siguin ateses i que aquesta ciutat pugui tenir ordenances d’aquí a trenta dies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. El portaveu del Partit Popular. SENYOR RIERA: Gràcies senyora alcaldessa, bona tarda-nit a tothom. Nosaltres en aquesta aprovació, en aquest tema de les ordenances, ja varem manifestar que creiem que són unes ordenances decebedores, però no perquè esperéssim gran cosa de vostès, sinó perquè vostès havien volgut crear una expectativa que era un govern que venia revolucionar-ho i a canviar-ho tot com un mitjó i la sorpresa nostra, i per això dic que són decebedores és que han presentat una sèrie de conceptes, una sèrie d’ordenances com a mesures estrella que són les que aplicàvem nosaltres. És a dir, vostè ens ha explicat no les ordenances, vostè ens ha explicat que s’ha reunit, que ha viatjat, ha explicat que ha anat a veure, però les ordenances no ens les ha explicat, perquè no hi ha pràcticament ordenances per explicar. Nosaltres també presentàvem les ordenances davant la ciutadania, en el Museu i jo crec que en el Museu, una de les últimes vegades que jo les vaig presentar, crec que 100 persones també hi eren, són molt poques, però ho varem fer en el Museu, no ho varem fer al barri de la Salut, ho varem fer al Museu i va venir la gent que va voler venir, es va asseure’s, els ho varem explicar i prèviament abans havíem parlat amb els grups polítics per veure si hi havia algun punt de coincidència, si hi havia alguna cosa que es podia arribar a algun acord i presentar unes ordenances a la societat badalonina ja treballades i amb uns mínims de possibilitats de sortir endavant. Per a nosaltres és decebedor que vostè diguin que faran més fraccions en el pagament domiciliat de l’IBI, però si és el millor, però si això nosaltres ho varem intentar, per l’Ajuntament és molt millor i pel contribuent segurament també. Perquè a l’ajuntament li va més bé cobrar-ho en quatre vegades, que amb tres, que amb dos, que en una, perquè va més repartit en el temps. Per tant, és bo per a tots dos, el que passa és que la Diputació ens va dir i m’ha dit la Diputació, la gerent de l’Organisme Autònom de Gestió Tributària, que això tècnicament, de moment no és possible. A vostè li han dit que sí, el temps posarà cadascú allà on li pertoca, si m’han enganyat a mi, o l’han enganyat a vostè. Si a mi m’han dit que no es pot fer i després es pot fer, doncs resultarà que m’han donat una informació errònia, si és a l’inrevés al que l’han enganyat serà a vostès. Nosaltres ho varem intentar, perquè varem creure que era una bona mesura, la va proposar el senyor Mañas i jo li vaig dir que em semblava una bona mesura, perquè ens permetia fer una recaptació més esglaonada i pel contribuent era millor perquè feia quatre pagaments, i que ho feia Barcelona, perquè Barcelona ho fa pel seu compte. Per tant, nosaltres al dependre de la Diputació, la Diputació ens posava problemes i ens deia que tècnicament no podia ser. Jo he telefonat a l’Organisme Autònom i m’han dit que no pot ser, almenys per aquest any, vostès diuen que sí, bé, al gener ens veurem, veurem qui tindrà raó. És decebedor perquè parlen d’una baixa del tipus impositiu de l’IBI congelant així la quota a pagar, però si això és una decisió que vaig prendre jo, quan per imposició ens varem augmentar el cadastre, ens va augmentar la , sí, si, no digui que no, perquè aquí hi ha l’interventor i el secretari, no em digui que no, varen donar instruccions per equilibrar-ho de manera, perquè això no es produeix des de fa un any, això fa més temps que es produeix, l’únic any que no ho varem fer, perquè no podíem fer-ho i perquè per imperatiu legal havíem d’aplicar-ho, va ser el primer any que ens varen augmentar un 10% directament des de Madrid, des del Ministeri ho varem haver d’aplicar, però quan després el cadastre de Barcelona ens ha anat aplicant augments, nosaltres hem anat baixant, el mateix que fa vostè. Exactament igual són les mesures que varem prendre nosaltres en el seu moment fa tres anys, l’únic que varem aplicar va ser el primer augment, que era d’un 10%, aquest sí, però la resta anàvem equilibrant. Fins i tot una pregunta, el segon tinent d’alcalde que es va produir aquí si pensàvem augmentar l’IBI, li varem dir que estàvem utilitzant aquest sistema d’equilibri perquè el ciutadà de badalona no pagués més IBI d’un any que amb l’altre. Per cert, nosaltres no varem poder abaixar els impostos perquè estàvem en un pla d’ajust, vostès sí que podem abaixar-los, l’IPC està per sota zero, podrien baixar com a mínim l’IPC, és poc, però alemanys seria tot un gest, nosaltres no ho podíem fer estàvem en un pal d’ajust, vostès han aconseguit sortir del Pla d’Ajust gràcies a la nostra gestió, doncs bé, ara podrien abaixar aquest percentatge. Diferenciació de la bonificació de l‘IBI en famílies nombroses, aquesta han organitzat aquí un galimaties, passant a bonificar no la família nombrosa, és a dir, aquí no és té en compte si la família té més fills o

Secretaria General


menys fills, o són 5 o 5 membres, sinó quin tipus d’habitatge tenen. I em sembla que aquest és un impost que està destinat a bonificar aquelles persones que són famílies nombroses, no quin tipus de pis tenen, estem gravant el pis, o sigui estem bonificant la família o estem gravant en funció del pis on estan vivint. Nosaltres teníem un tram únic, em sembla recordar de 54.000 euros i vostès han fet aquí aquest galimaties aquí, que de valor cadastral inferior a 30.000 euros, bonificació del 90%, vol dir que si una família té 25 fills i té un valor cadastral de 40.000 euros, no té bonificació o si el té de 54.000 no té bonificació, si el té de 45.000 sí, el 50%, però si el té de 54.000 euros no. Ara que tingui 15 fills, home, això és una cosa a reconsiderar i a tenir , és una de les al·legacions que li presentarem, em sembla que hem de fer un tram una mica més lineal per afavorir que aquest impost bonifiqui realment a les famílies nombroses, prescindint del tipus d’habitatge que tenen, això sí, posant un topall. Recuperen el tipus de l’impost de Plus-Vàlua, o sigui, càrrega fiscal pels ciutadans de Badalona perquè la Plus-Vàlua la pagarà aquest tipus del 30%, vostès diuen que els valors cadastrals de la ciutat són molt baixos, ara ja no en són tant, això s’està corregint de mica en mica. Una altra cosa és que vostès equilibrin l’IVA, però el valor cadastral està pujant perquè el cadastre els està utilitzant, vostè ho sap això. Per tant, dir que el valor cadastral dels habitatges de Badalona és baix, ja no és u argument massa vàlid, perquè de mica en mica això s’està normalitzant. Aquesta és una activitat que es va posar en marxa fa tres o quatre anys i que vostès ho continuen, nosaltres com dèiem abans el que fèiem equilibrar-ho pel rebut de l’IBI, però per la Plus-Vàlua, sí que tindran en compte els nous valors cadastrals. Per tant, aquest 30% serà sobre el valors cadastrals actualitzats, alerta, perquè aquí diu, que els valors cadastrals de la ciutat són molt més baixos que la mitjana de la província, això ja no és tant veritat. Nosaltres en aquestes ordenances, si no fos per un parell de contradiccions i del galimaties quest de les famílies nombroses, gairebé les podríem votar a favor, però si són les nostres. Si és que la majoria de les coses que es fan aquí, escolti les entitats sense ànim de lucre no pagaran per ocupar espai públic, nosaltres a l’entitat sense ànim de lucre els varem retirar l’IBI, perquè va ser un acord amb Convergència i Unió, els varem retirar l’IBI. Per tant, són unes ordenances en les quals esperàvem molt de vostès i han quedat una mica amb aquest sabor descafeïnat d’unes ordenances per sortir de l’apuro, per sortir del pas i sense cap tipus de projecció de cara al futur, perquè la situació que viu ara Badalona, no té res a veure amb la que hi havia en el 2010 i el 2011. Era una situació molt difícil econòmicament parlant, ara es poden fer moltes més coses perquè la situació ha canviat, afortunadament, no és un moment boiant, no estem en el millor moment del món, però sí que és veritat que no té res a veure amb l’any 2012, sobretot. Per tant, parlen de la millora d’incentius contra la contaminació de l’impost de vehicles, està bé l’incentiu, nosaltres també varem presentar uns incentius, que suposo que mantindran pels vehicles industrials dels autònoms que fèiem també una bonificació per ells, espero que això, ja que no està aquí, que també va ser un acord amb Convergència i Unió. SENYORA ALCALDESSA: Senyor Riera, hauria d’anar acabant, queda un minut. SENYOR RIERA: Molt bé. Per tant, nosaltres ens abstindrem en aquestes ordenances amb la idea de presentar al·legacions que espero que ho tindran en compte, almenys nosaltres varem tenir en compte algunes al·legacions o bastant al·legacions que ens presentava l’oposició, perquè estàvem en minoria com vostès. Per tant, els presentarem algunes millores a aquestes ordenances, que esperem ens les tinguin en compte, per veure si al final podem arribar a unes ordenances consensuades. Ja sé que sóc molt optimista, però m’ho permeto una mica així. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Riera, hi ha petició de paraula pel segon torn d’intervenció. Abans de passar al segon torn, senyor Téllez. SENYOR TÉLLEZ: Sí, perquè tinguin dret a contestar algunes coses, explicaré alguns conceptes i si volen tenir el dret de rèplica, doncs endavant. Primer agrair el to i la coherència, perquè si troben que són poc ambicioses i s’abstenen, jo crec que és coherent i per tant, agrair la seva coherència en aquest sentit. El senyor Falcó ha posat uns adjectius a aquestes ordenances que jo no he posat, jo sempre que dit que aquestes ordenances són un primer pas, no és un pas definitiu, la participació hem dit que el marge de millora era molt ample, hem avançat una mica, amb el temps que hem tingut, perquè evidentment el procés participatiu ha de ser molt més ampli. Una cosa que hem introduït en aquesta audiència, és precisament una cosa que vostè ha dit, que és la pedagogia, que ens agradaria que tots els grups municipals en

Secretaria General


fossin responsables en aquest sentit i ens ajudessin a ser més pedagògics alhora d’explicar les ordenances i la sobirania fiscal que tenen els ajuntaments, perquè trobem moltes vegades que s’ha fet molta demagògica sobretot amb l’impost de l’IBI, dient que tenim l’IBI més alt de la galàxia i tal i hem trobat que no és així i hem fet un esforç a l’audiència pública d’explicar com es calcula l’IBI, el valor cadastral, conceptes que són molt difícils d’explicar a la ciutadania, però creiem que són importants que fem aquest pedagogia que vostè demanava, a l’audiència pública ho varem fer, ho hem de continuar fent, i ho continuarem fent durant tot el mandat i demanem a aquest Ple, que ens ajudin, sobretot vostès que també han tingut experiència de govern, a fer aquesta feina pedagògica, que trobo que és fonamental en aquests debats. Sobretot m’han demanat motles modificacions de preu públic, a nosaltres ens agradaria que les modificacions dels preus públics anessin acompanyades amb el debat de pressupostos, perquè primer necessitem quan podem recaptar, per després mirar quins preus públics podem rebaixar o no, que evidentment una música que ha sonat aquí en el Ple, ens agrada, ho tenim en el programa les organitzacions que estem governant, però que evidentment ens toca actuar amb responsabilitat i hem de mirar els números en global i jo crec que aquí, en el debat de pressupostos ens tocarà posar-nos d’acord i acompanyar les modificacions del preu públic amb els pressupostos en general. Tothom vol abaixar impostos és una cosa que ja ens esperàvem, però ens agradaria també que quan es demana que es baixin impostos, sobretot s’ha fet una proposta concreta, que és rebaixar l’IBI un 5%, ens agradaria que anés acompanyat en aquesta feina pedagògica també que hem de fer amb la ciutadania, que quan diem de rebaixar un impost expliquem que volem retallar a canvi, rebaixar un 5% l’impost de l’IBI suposa que aquest Ajuntament deixarà de recaptar 2’5 milions d’euros i això suposaria deixar de netejar durant tres mesos o deixar de pagar a la policia durant tres mesos. Jo crec que estaria bé en aquesta feina pedagògica que el que diem de retallar, quan diguem de rebaixar impostos, sobretot diguem què volem retallar, perquè si no estarem enganyant la ciutadania i estarem fent una política populista, que també ens critiquen a nosaltres. Sobre les famílies, el tant per cent de famílies nombroses és el Departament de Benestar de la Generalitat i ens han dit 1.450, ja parlarem senyor Falcó a veure qui té la informació incorrecta, però jo crec que aquesta és una cosa que hem d’aclarir i m’ofereixo que tots dos parlem amb el Departament de Benestar i aclarim aquesta xifra. Sobre les Plus-Vàlues estem a la cua de recaptació en Plus-Vàlua i com deia el senyor Riera, això tindrà, sense entrar en les qualificacions d’aquest impost que podríem compartir i jo crec que el senyor Falcó ho ha explicat molt bé. Jo crec que l’estar per sota de la mitjana, a la meitat de la mitjana, de la mitjana de la província en el valor cadastral afecta sobretot aquest impost, Mataró té vostè ja ho ha dit molt bé el 15% de l’Impost de Plus-Vàlues, però recapta en canvi el doble, pràcticament el doble, una mica més del doble que nosaltres, perquè té uns valors cadastrals molt més alts que nosaltres, és un debat que hem d’encarar i que hem de fer aquesta feina pedagògica que vostè deia. No hem oblidat la teleasistencia i l’escola bressol, bé tot això ho he explicat que crec que ho hem d’acompanyar en el debat de pressupostos, però que evidentment en aquest temps que s’obre d’al·legacions hem de compartir aquestes inquietuds. Ens agradaria que les al·legacions no fossin només en fer rebaixes d’impostos, en fer rebaixes de preus de serveis, si no també que ens ajudessin, perquè jo crec que és també es la seva obligació com a grups de l’oposició, com augmentar ingressos. Ens agradaria també escoltar propostes en aquest sentit. Sobre la Diputació que deia el senyor regidor, nosaltres ens hem reunit amb la Diputació, ens han dit que el padró de l’IBI es tanca a l’abril i que per tant, podem cobrar al maig. M’agradaria que no haguessin enganyat ni a vostè ni a mi, suposo que haurà canviat alguna cosa, i espero que la Diputació no enganyi ningú. En tot cas, com vostè ha dit veurem si funciona o no funciona aquest cobrament en quatre terminis i evidentment aquest argument que com que ara hem sortit del pla d’ajust podem tornar a abaixar impostos i tornar al escenari abans del pla d’ajust, jo suposo que tothom ha de ser responsable i que ningú voldrà que tornem entrar al pla d’ajust. Per tant, si quan es va entrar en el pla d’ajust ens van obligar a augmentar els impostos perquè segurament estaven molt per sota de la mitjana de la província, com hem comprovat. Jo crec que ningú ens pot demanar que tornem a l’escenari previ a entrar en el Pla d’ajust. Jo crec que és una mic irresponsable en aquest Ple, parlar en aquests termes, i simplement tornar a agrair el to del debat i tornar a agrair l’abstenció de tots els grups del Ple. Jo crec que hi marge per a

Secretaria General


la negociació evidentment, aquest és un primer pas com deia, no posar tots els adjectius que aquí s’han dit, és un primer pas cap a una tarificació i progressiva de les taxes i dels impostos d’aquest Ajuntament. Jo crec que s’ha explicat també moltes vegades que s’hauria de fer una tarificació per renda de molts dels impostos, hi estem completament d’acord, però vostès també haurien de saber que no tenim accés, que com Ajuntament no tenim accés a la renda de les famílies, que crec que és una cosa que hem de mirar com d’altres municipis ho estan fent, perquè és possible, però que mai s’ha fet un esforç. Tots els governs que han passat per aquest Ajuntament, històricament, mai han fet un esforç per avançar en aquest sentit. Nosaltres hi estem compromesos i aquests viatges i aquestes coses que se’ns ha criticat que fem, és precisament això, per trobar d’altres models d’altres ajuntaments que estan fent el que vostès estan demanant avui que fem, i ho farem, que és avançar cap a la tarificació per renda i així no aplicar alguns trams. Jo crec, creiem, que els trams mai són un galimaties, sinó que precisament és avançar cap a una tarificació no lineal, sinó progressiva, evidentment la de patrimoni no és la més justa de tots, la més justa seria per la renda, aquestes dades no les tenim, hem d’avançar per tenir-les i el proper any ens agradaria poder presentar unes ordenances, que es basin en la tarificació social per renda. I com vostès, aquí tothom ho ha demanat, espero tenir el suport d’aquests grups quan arribi aquest moment. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Téllez, passem ara a aquest segon torn de paraules. Senyor Mañas sisplau. SENYOR MAÑAS: Algunes qüestions, primer de tot una prèvia dir que a mi se’m felicitava molt, se’m deia que tenia molt bones idees que me les tindrien en compte per a l’any vinent, però mai se’m va acceptar una al·legació d’ordenances fiscals, durant tres anys, sempre se’m deia molt bona idea, a l’any que ve ho tindrem en compte, aquest any no ens ha donat temps. Perquè dic això, perquè a més concretament en el tema del pagament fraccionat a quatre mesos, durant dos anys el govern anterior en aquesta Sala de Plens podem mirar l’Acta que deia, es molt bona idea, però no hem tingut temps, no ho hem pogut fer i l’any que ve ho aplicarem i això ho podem mirar a l’Acta. Però també m’agradaria fer alguna reflexió com a grup municipal, nosaltres no estem a favor de baixar l’IBI, no estem a favor de abaixar l’únic import a la propietat que existeix a l’Estat Espanyol i que si miren el rebut de l’IBI del què paga una família badalonina, doncs o estem a la mitjana de les ciutats de l’entorn o molt sovint, si ens comparem amb ciutats molt semblants a nosaltres amb criteris de renda, com l’Hospitalet de Llobregat, quan miren el resultat del rebut final, estem molt per sota del què paga una família de l’Hospitalet de Llobregat. I ho diem amb claredat perquè volem fer pedagogia i volem fer pedagogia no només com a grup sinó a govern durant un any i esperem que vostès ens acompanyin a fer aquesta pedagogia, l’IBI és l’únic impost a la propietat que es paga a l’Estat Espanyol i dissortadament és l’únic mecanisme important d’ingrés propi de l’Ajuntament, no només de Badalona, sinó de tots els ajuntaments de l’Estat Espanyol i vostès ho saben. És el percentatge més gran dels ingressos municipals propis i tenim un sistema fiscal i una Llei d’Hisendes Locals, que ens permet tenir pocs mecanismes per augmentar els ingressos dels ajuntaments, quan és l’ajuntament i vostès també ho saben perquè tots els grups d’aquesta Sala han governat excepte el grup de Ciutadans, quan és l’Ajuntament, no només el de Badalona si no qualsevol ajuntament el que rep totes les pressions socials i totes les demandes der la ciutadania. Volia contestar algunes qüestions, primer, per ordre,al senyor Juan Miguel López de Ciutadans, realment estem segurs que podem coincidir amb vostè en què no volem que sigui l’impost de construcció el motor de la reactivació econòmica d’aquesta ciutat, i el motor de la creació de nova ocupació d’aquesta ciutat. Nosaltres esperem i estem segurs que podem coincidir en la majoria de grups d’aquesta Sala de Plens en què el model ja no és el de la construcció, en què abaixar realment l’impost de construcció no ha de ser la política de foment, ni de promoció de l’economia, ni de promoció de l’ocupació a la nostra ciutat. Aquesta és la política antiga de les dues darreres dècades, i esperem poder coincidir amb vostès de cara al futur i poder assentar les bases d’un creixement econòmic diferent a la nostra ciutat, que no passi per a la construcció. A més, li diré una cosa, un dels problemes que varen tenir els ajuntaments de tota Espanya, de tot l’Estat Espanyol, és que van confiar els seus augments de pressupostos municipals ordinari, confiant en un ingrés que era extraordinari, que era l’impost de construccions. L’impost de construccions que augmentava en època del boom

Secretaria General


immobiliari, feia que molts ajuntaments augmentessin la seva despesa corrent i el seu pressupost ordinari, quan era un impost que era conjuntural a causa d’una estructura econòmica determinada i a l’augment de la construcció. Després parlem molt de l’augment cadastral, l’augment cadastral no ens ha caigut del cel per imperatiu diví, el dia 31 de gener del 2013 un alcalde que es deia Xavier Garcia Albiol, adreça una carta a la gerència regional del cadastre de Catalunya, on diu, que a partir de l’any 2014 i per a anys successius s’augmenti l’actualització de valors cadastrals del nostre municipi, situant-los a l’entorn homogeni del 50%. És el senyor Xavier Garcia Albiol qui a l’any 2013 demana l’augment cadastral a la ciutat de Badalona, senyor Riera, la firma l’alcalde, suposo que com que vostè era el regidor d’Hisenda la marginació deu ser seva, és un document públic, jo ja li vaig ensenyar en el mandat anterior i feien que no amb el cap, però jo aquesta carta no me l’ha he inventat. Respecto al grup municipal de Convergència i Unió hi ha una proposta del senyor Falcó que no he entès, i com que no l’he entesa i estem disposats a escoltar propostes, m’agradaria si ens la podem clarificar. Vostès parlen de què estan a favor de la bonificació de l’impost de construccions en promocions d’habitatge públic de lloguer i que ens proposaran que fem extensiva aquesta bonificació a aquells propietaris que incloguin el seu habitatge a la borsa pública de lloguer. El que no entenc de la seva proposta és, és com propietari, que posi el seu habitatge a la borsa pública de lloguer, i no paga impost de construccions. Per tant, no sé, si la seva, no?, un propietari que el seu habitatge el posa a disposició de la borsa de lloguer és un habitatge existent, no paga impost de construccions. Per tant, no entenc la seva proposta i demano si ens la pot clarificar. Després respecte a un debat, que jo crec que és un debat interessant i que hem de fer sobre el tema de les exempcions a les famílies nombroses. Quan estem parlant de fer determinades exempcions a nivell de propietat, les dades que jo tinc en aquest moment si són , crec dades de l’any 2013, estem al 2015, per tant, no han d’haver variat molt, és que hi ha 80.283 habitatges a la ciutat de Badalona, d’aquestes 65.620 tenen un valor cadastral per sota dels 50.000 euros. Per tant, no estem, quan fem determinats posicionament o determinades propostes afectant a gran nombre de famílies majoritàries de la nostra ciutat, o si ampliem la bonificació, no estarem ampliant la bonificació a un nombre determinat de famílies important, de la nostra ciutat. I és més, el sentit comú ens pot dir, ho podem esbrinar d’aquí a l’aprovació definitiva, que aquests 15.000 habitatges que no estan per sota dels 50.000 euros de valor cadastral, el sentit comú ens pot dir que potser són les rendes més altes o les propietats de més valor, òbviament de la ciutat de Badalona. Per tant, el que pretén el govern és fer una mesura amb més contingut social aplicant aquesta mesura, però estudiarem les seves propostes i després agrair també el to i dir una cosa, també sobretot al grup del Partit Socialista. Estem molt a favor d’aplicar la tarifació social, sobretot a les escoles bressol, si repassen les al·legacions rebutjades en els darrers no quatre anys, sinó vuit anys, veuran que hi havia una proposta alternativa de tarifació social, que en els darrers dos anys, a més a més adjuntàvem per trams de renda i fèiem una proposta. Estem molt d’acord de tirar-ho endavant, però els recordo que avui no aprovem els preus de les escoles bressol, que s’aproven a final de curs. Per tant, el que volem és treballar-ho no només amb vostès, si no amb tots els grups d’aquesta Sala de Plens, per poder portar aquesta proposta de cara al curs 2016-2017. G`racies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Mañas, té la paraula el senyor Lladó. SENYOR LLADÓ: bona tarda a tots i a totes, regidors, regidores, gent de la Sala i la gent que ens pugui estar seguint per streaming. En dues coses intentaré ser breu, una és remarcar el que ha dit el tinent d’alcalde Téllez de què això és un primer pas i així ens ho prenem i hi ha marge de millora. Jo crec que de les paraules que avui hi ha hagut, és veu clarament aquest marge de millora i per tant, ho celebrem, i aquí s’obren uns dies unes setmanes de molta feina, esperem que en aquesta feina doncs, a més a més, de les propostes dels partits polítics aquí representats, doncs també la ciutadania s’hi afegeixi. La ciutadania organitzada en plataformes i entitats i la ciutadania en general. En aquest sentit remarcar algunes coses, una és que en el procés d’elaboració d’aquesta primera proposta, que remarquem, que és una primera proposta hi ha hagut unes sessions i unes reunions prèvies en algunes d’aquestes plataformes ciutadanes organitzades. Per tant, ja s’ha intentat recollir a l’avançada alguns d’aquests plantejaments, L’altra, també s’ha referència a això, a una certa ironia en què l’ànim de

Secretaria General


participació d’aquesta primera proposta d’ordenances, doncs era insuficient o senzillament era comparable al que hi havia hagut fins ara. Jo crec que això s’ha parlat, el nombre d’assistents a la sessió de divendres en comparació a la vintena escassa que hi assistien habitualment. Jo crec, per a i aquest no és l’indicador més a assenyalar, per a mi és que s’ha fet un esforç de comunicació, de comunicació a la xarxa, que hi ha un accés fàcil des de la pàgina web de l’Ajuntament de la proposta que s’està discutint, que aquesta informació, no es una informació en brut, si no que és una informació que s’ha intentant treballar també a nivell de gràfics, amb un esforç de pedagogia que jo crec que val la pena remarcar. Després també que la sessió d’audiència pública que es va fer al Centre Cívic de la Salut, es va gravar i es pot consultar amb facilitat amb un navegador mínimament actualitzat. Per tant, accessible a bona part de la ciutadania. Això d’una banda, de l’altra, alguns aspectes que em semblen important, remarcant això, que és un primer pas, que les següents volem que siguin molt més ambicioses i seran molt més ambicioses, i és aquesta voluntat de veure el tema també en la seva visió global. Estem parlant d’un problema estructural de finançament dels ajuntaments i això no ho podem oblidar, i en això estem treballant, aquí és molt important compartir informació amb d’altres ajuntaments i treballar també per una nova , en aquest cas, des del nostre punt de vista, per una nova república que doni les eines i reconegui, com li pertoca el paper que tenen els ajuntaments a la vida quotidiana dels ciutadans i a la solució dels problemes reals de la ciutadania. I finalment i amb això acabo, alguns conceptes que ha sortit, que han sortit en el debat, que van sortir a la sessió d’audiència pública, que han sortit avui i que jo crec que és saludable que parlem i que siguin incorporats amb naturalitat i amb normalitat, conceptes com la tarificació social, com bonificacions vinculades amb el lloguer social, un concepte massa oblidat en aquesta ciutat, amb la necessitat de tenir bona informació, de tenir bons sensus, de tenir uns recursos doncs, posats al dia per fer la gestió pública. en definitiva, celebrar això, que fem una aprovació inicial, que ara bé el moment més important i que és un moment doncs entre tots aportar les idees i d’intentar que a l’aprovació provisional, aquestes ordenances, les ordenances fiscals de la ciutat de Badalona responguin al màxim als reptes que tenim plantejats com a ciutat. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Lladó. Té la paraula el senyor López, després el senyor Falcó SENYOR LOPEZ GONZÁLEZ: Yo quería discutirle al regidor de Badalona Próspera. Es cierto que los pocos impuestos que hay de patrimonio es el IBI, pero hay que tener en cuenta que cuando el patrimonio crece en renta o no crece en renta. Tu puedes gravar el patrimonio de las personas cuando este patrimonio está aumentando de valor, la realidad como usted acaba de decir es que existen 90.000 viviendas en Badalona, muchas de ellas como también se ha dicho aquí, son de un valor catastral muy bajo. Estas viviendas pagan un IBI, entonces si el valor de esta vivienda ha bajado, tiene sentido bajar el impuesto que la grava, y esto no es de un sentido, ni de otro. Y por lo que respecta al impuesto de construcciones y obras, que si se ha autorizado en su tiempo, en el boom inmobiliario para recaudar los ayuntamientos, en este momento muchas personas rehabilitan sus viviendas, las fachadas de las calles están digamos de alguna manera no están arregladas. Yo creo que tener el tipo de gravamen del impuesto de construcciones y obras al 4% que es el máximo no beneficia que se haga actividad económica en la construcción, pero no hablo de construcción de grandes viviendas porqué no hay promociones, sino que estoy hablando de rehabilitación de viviendas sobretodo. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor Falcó sisplau. SENYOR FALCÓ: Si, alguns aclariments al senyor Mañas i també d’alguna intervenció, només global. Em referia quan fèiem aquesta proposta, no a l’impost de construccions si no a l’Ordenança fiscal núm. 14, que és la taxa per llicències urbanístiques, l’article 2.d preveu obres d’edificació tant de nova planta com d’ampliació, o reforma, així com de conservació, reparació o millora i els subjectes passius són els que atenguin aquesta qualificació sobre aquesta taxa que nosaltres parlàvem de fer aquesta proposta de bonificació o d’ajuda als qui decideixin arreglar-se l’habitatge i dedicar-lo a la borsa de lloguer. Dit això, que és una anècdota a mi em sembla més rellevant posar sobre la taula de debat i reiterar el que representa fer una proposta de bonificar l’impost de construccions a les promocions d’habitatge públic de lloguer, quan sabem que a l’agenda propera de la ciutat de Badalona, aquestes no existeixen i que si acaben

Secretaria General


existint seran les que es puguin fer a Sant Roc que seran de remodelació, de canvi d’habitatge, en cap cas de lloguer. Per tant, em sembla que jo puc no haver dit la taxa o l’impost correcte, ara ho he aclarit, però em sembla pitjor que es pretengui fer un anunci sobre un fet, que serà de molt poca profunditat o de molt abast. Dit això, em sembla que no és la contribució, l’IBI, l’únic impost que grava la propietat, em sembla que avui mateix hem parlat de la Plus-Vàlua i que podríem parlar de l’IVA, per posar només dos exemples sobre el que, com gravem la propietat. I en tot cas, em sembla també significatiu recordar-los que això a la primera de les meves intervencions no ho he dit, que és sorprenent, veure com per exemple, amb l’impost de la Plus-Vàlua vostès s’han oblidat de deixar-ne exempts, aquells habitatges que estiguin en una fase d’execució hipotecària o bé estiguin en una fase de dació en pagament. És francament sorprenent que el seu govern això no ho hagi tingut present, almenys nosaltres no ho hem sabut trobar, però en tot cas, si hi fos perfecte, si no hi fos, nosaltres ho al·legarem perquè això existeix no als municipis d’aquesta xarxa que vol canviar al món, si no en municipis com Mataró, com Sant Cugat, com Barcelona i com Reus, en els quals aquesta mesura es va prendre quan governava la nostra formació política. Per tant, d’aquest tema no n’hem parlat , no ho hem sabut llegit. En tot cas, com al·legació com a proposta si no hi fos, que queden exempts de la Plus-Vàlua els habitatges objecte d’execució hipotecària i els habitatges objecte de dació en pagament, mirarem que hi siguin. M’agrada el pragmatisme que s’assumeix quan un està al govern i té responsabilitats, el pragmatisme de proposar que al costat de les rebaixes d’impostos siguem capaços de proposar d’on retallem el pressupost. Em sembla que és un pas endavant, que ens ajuda a tots en la cultura democràtica que cal tenir quan s’exerceix govern i quan s’exerceix oposició. En tot cas, l’exemple de Mataró d’aquest 15% de gravamen, de tipus n’era un exemple. Jo crec que la nostra proposta anirà a mantenir-nos en el 27% que és el que tenim avui i en afegir aquestes dues puntualitzacions que els feia anteriorment, perquè sóc perfectament conscient que de segons què no podem prescindir. Altra cosa és que siguem capaços d’obrir un debat, sobre quines despeses fem i quines són realment prescindibles i sobretot en com executem nosaltres la nostra capacitat de tenir ingressos. Em pregunto quan, quin nivell d’inspecció té l’Ajuntament de Badalona, quants inspectors té l’Ajuntament de Badalona al carrer de la seva enorme plantilla disposats a revisar guals, a revisar frau en guals en superfície de persones amb minusvalidesa, a repassar bonificacions que s’hagin pogut atorgar i que en aquest moment es podria requerir que els diners siguin retornats, perquè aquelles instal·lacions solars que es van fer, o aquelles qüestions que es van fer per poder obtenir la bonificació, doncs, no existeixen, no han tingut manteniment, estan fora diguem d’ús. Crec que tenim molt de marge amb la inspecció per augmentar ingressos, tampoc per convertir-los en un municipi molt ric, però sí per augmentar ingressos amb una millor inspecció. Crec que ingressaríem més, si espaviléssim millor les llicències, aquí si que no els dono cap deure perquè ningú no se n’ha sortit. Per tant, aquest és un tema altament complexa... SENYORA ALCALDESSA: Vagi acabant senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Portar inversions i propostes per tenir més diners l’Ajuntament, n’hi havia una que s’havia començat a estudiar, que era alliberar les places concessionades d’aparcament a 50 anys, amb la qual cosa, l’Ajuntament podria estudiar el poder rebre uns ingressos molt i molt notoris, en funció d’aquest alliberament de places en concessió. Poso alguns exemples perquè vegin que si volen poden parlar de tot. Em fa por d’altra banda, que entrem en el discurs que a Badalona hem d’aturar la construcció al 100% perquè amb estudis a la mà, l’Àrea de Barcelona, nosaltres som Barcelona, necessita habitatges de reposició i habitatges de nova construcció. Això són les dades, no les necessiten a Moià, no a Mollerusa, no a la gran majoria de ciutats del país, però l’Àrea de Barcelona resulta que sí que en necessita... SENYORA ALCALDESSA: Senyor Falcó SENYOR FALCÓ: Per tant, estiguem amatents a donar bé les llicències, espavilar l’Estrella, espavilar el Sant Crist, espavilar el Gorg i d’aquesta manera podrem obtenir m és ingressos. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor Riera. SENYOR RIERA: Gràcies alcaldessa. Bé, jo en primer lloc dir, que quan parlo que ens han enganyat ho dic en sentit irònic, ho dic perquè quedi clar, però no ens coneixem massa, no

Secretaria General


hem tingut massa debats i utilitzo a vegades un llenguatge, que si no s’interpreta bé. Hi ha una cosa que estic molt content, perquè si no fos perquè vostè porta barba, perquè no està assegut en el lloc del senyor Lladó, diria que el que parlava era jo. Parlant de dir, si voleu que no..., més despesa digueu-me com busco més diners, vull dir, aquesta frase l’he dita jo aquí, per tant, benvingut al club, i que home, això sí que m’ha causat una certa alegria. Seriosament, jo espero i desitjo que la Diputació els pugui fer els quatre terminis, a nosaltres ens deien que no, si reviséssim les Actes com diu el senyor Mañas, veuríem que la meva explicació era, és una bona idea perquè permet a l’Ajuntament recaptar de forma esglaonada. Per tant, és molt millor i és molt millor pel contribuent, però la Diputació ens deia que no, jo he parlat amb la gerència de la diputació fa un mes i m’ha dit que era molt complicat per aquest any. Això és el m’han dit, si ho aconsegueixen, fantàstic, però a mi la gerència de l’organisme m’ha dit que és molt complicat, en deixo constància perquè és l’explicació que em varen donar. Nosaltres senyor Mañas les al·legacions que ens presentaven érem un govern en minoria i per tant, varem tirar les ordenances, a excepció de les primeres que les varem haver de presentar dues vegades o prorrogar-les no me’n recordo ja, les havíem aprovat sempre perquè acceptàvem, nosaltres amb el Partit Socialista havíem acceptat al·legacions, havíem accepta al·legacions de Convergència i Unió i seves, la veritat és que no, però n’hi havia alguna, que d’alguna cosa ens impossibilitava la situació que teníem en aquells moments de legalitat. Hi havia una carta de l’alcalde, de quina data és la carta? del 2013, i que diu aquesta carta sí m’agradaria que la llegís perquè no la recordo i estaria bé que jo la recordés. SENYORA ALCALDESSA: Senyor Mañas. SENYOR MAÑAS: Un moment, és que havia tancat la tablet. Adreçada, li llegeixo com vostè em demana al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, gerència regional del cadastre de Catalunya –Barcelona-Travessera de Gràcia, 58. “Senyor/a, En relació a la vostra carta de data 30 de gener del 2013 us comunico que l’Ajuntament de Badalona d’acord amb l’article 32.2 del Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, sol·licita a la Direcció General del Cadastre l’aplicació, els valors cadastrals dels béns immobles urbans del seu terme municipal dels coeficients que s’estableixin per a l’any 2014. Així com per anys successius per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, fins que l’actualització dels valors cadastrals del municipi es situï en un entorn homogeni del 50% pel que fa al valor del mercat, prèvia apreciació pel Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques de la concurrència dels requisits legalment establerts. Atentament, l’alcalde, Xavier Garcia Albiol, 31 de gener del 2013.” SENYOR RIERA: 31 de gener del 2013 li dic perquè les coses no hi ha, sempre li dic jo, li he dit moltes vegades quan jo estava allà i vostè estava aquí, que les veritats a mitges són les pitjors mentides. Nosaltres en el gener del 2013 el cadastre pretenia aplicar-nos de forma directa les actualitzacions del cadastre i nosaltres varem escriure aquesta carta per dir, que esglaonadament i a partir de l’any següent perquè al 2013 encara estàvem en una situació molt conflictiva, encara estàvem conflictius, no era el 2012, però estàvem molt conflictius, no estàvem en condicions de poder assumir una situació com aquella. Per tant, els varem demanar que a partir de l’any següent apliquessin aquest sistema que volien aplicar en el mateix any. I d’aquí ve, i li explico, si jo he fet tota aquesta paròdia és perquè quedessin clares les dates i el per què d’aquesta carta, perquè com comprendrà una de les últimes coses que nosaltres haguéssim fet com a govern, i que vostès tampoc faran, serà fer un cadastre, perquè vostès no ho faran i nosaltres tampoc l’haguéssim fet. Però ens obligava el cadastre, el gerent del cadastre i estan fent revisions cadastrals al centre, ho sap vostè igual que jo, ho estan fent ells, no nosaltres, però ens ho estan fent, no podem fer, tenir unes limitacions els ajuntaments, ho sabien vostès quan nosaltres estàvem aquí dalt i si no ho sabíem, doncs deurien actuar per ignorància, però vostè ens fustigava molt en aquests temes. En aquestes qüestions estem lligats de peus i mans, perquè si el cadastre ens ho augmenta, nosaltres no podem negar-nos-hi i varem sol·licitar que ho fessin a partir del 2014, ho diu la carta, perquè si no ens ho aplicaven el mateix 2013 i ens ho aplicaven no esglaonadament com ho estem fent ara, si no els ho demanàvem i fèiem aquesta sol·licitud, ens ho aplicaven pràcticament de cop. Nosaltres varem demanar que ens ho esglaonessin i així ho vareg fer. Per tant, quedi clar, que l’augment del cadastre no el varem reclamar nosaltres, ens va venir contra el que vostè ha dit abans per,

Secretaria General


jo dic imperatiu legal, per entendre’ns, no? i nosaltres varem aplicar un sistema que vostès de manera intel·ligent l’han continuada, em sembla bé, però varem ser nosaltres els primers que ho varem posar en marxa. Per tant, queda aclarida aquesta famosa carta qeu vostè ha ensenyat dues o tres vegades. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Riera, el señor Téllez per tancar el debat. SENYOR TÉLLEZ: Sí molt breu. Bé mai acceptaria entrar en un club en el qual hi hagués un regidor d’Hisenda del Partit Popular. Per tant, jo crec que el seu club és d’abaixar impostos , ja ho ha dit. És el de buidar l’administració de recursos per tal de poder privatitzar, és la política del Partit Popular en molts ajuntaments, el nostre club és el de que pagui més qui més té, i que pagui menys, qui menys té. Per tant, jo crec, que tot i que m’assec prop d’on s’asseia vostè i que jo tinc barba i vostè no, jo crec que som de clubs diferents, perquè és així. Sobre les Plus-Vàlues, aclarir alguns temes. Hi ha sentències en tots els sentits, és un impost que jo crec que el senyor Falcó ho ha explicat molt bé, que està en entredit moltes coses i que hauríem de fer algun debat sobre això, però que no només té en compte l’augment del valor del pis, de la propietat en sí, si no també del valor dels terrenys. Jo crec que el valor dels terrenys a Badalona des de l’any 1998 han augmentat bastant, tenim més sector públic, tenim més serveis, per tant, tenim clar això, que només és el valor de la propietat sinó també el valor del terreny, que en això jo crec que Badalona sí que ha patit molts canvis. Aclarir també senyor Falcó, que segurament vostè va votar una llei com a diputat del Parlament, una llei que va fer en el 2014 la Generalitat que ja exempció de la Plus-Vàlua a les dacions en pagament. Per tant, no calia que nosaltres, ni cal que vostès, li dic perquè s’estalviï la feia de fer una al·legació perquè això la Llei de la Generalitat, que vostè va votar com a diputat del Parlament ja ho contempla per sort i gràcies a les mobilitzacions i reivindicacions que ha fet la FAVB. Sobre la inflació que s’ha comentat, que es parla que la inflació és negativa, la inflació interanual, també hem mirat molts indicadors, no només en pressions interanuals, si no que hem tingut també en compte la inflació subjacent, que és aquella que no té en compte, de totes el productes energètics i alimentaris no elaborats, que són aquells productes que presenten majors fluctuacions i que aquesta inflació subjacent és positiva. Per tant, jo crec que sent una responsabilitat que en base a la inflació interanual que sí que és veritat que ha baixat, no tinguessin en compte la inflació subjacent que ha augmentat. SENYOR ALCALDESSA: Molt bé, doncs passem a la votació. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria simple. Vots a favor: 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem- MES i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió, Socialista i Partit Popular. 16. Aprovar la rectificació per error material del text de l'Ordenança Fiscal núm. 2 reguladora de l'impost sobre activitats econòmiques. Identificació de l’expedient

Tipus de resolució:

Resolució referent a l’aprovació de la rectificació per error material del text de l’ordenança fiscal núm. 2, reguladora de l’Impost sobre Activitats Econòmiques.

Òrgan que resol: L’ajuntament ple

Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa

Núm. expedient: 113/ORD-1/15

Fets

Secretaria General


1.Per part del departament de gestió i control d’ingressos de l’àmbit Badalona Democràtica, s’ha presentat una proposta per la que cal revisar l’ordenança fiscal núm. 2, reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques. 2. La proposta es concreta en una rectificació d’ofici de l’errada material de transcripció detectada a l’annex de l’Ordenança fiscal núm. 2 El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 25 de febrer de 2003, va aprovar entre d’altres, el següent acord: “Aprovar definitivament la denominació plaça del Vapor l’espai lliure de nova urbanització situat dins de l’àmbit del Pla Parcial de les Guixeres que és confluència dels vials nous denominats carrer del Plàstic i carrer de la Mecànica, al barri de les Guixeres. És la plaça 11 de la Modificació del Projecte d’Urbanització de les Guixeres. (BOPB 06/08/2002)”. S’ha detectat una errada material de transcripció a l'annex de l'Ordenança fiscal núm. 2, - aprovada provisionalment per acord de l’Ajuntament Ple de data 27 d’octubre de 2009 y en no haver-se presentat cap reclamació contra l’esmentat acord, es va publicar la seva aprovació definitiva en el Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona núm. 305, de data 22 de desembre de 2009- regulador de la taula de categories fiscals de les vies públiques a efectes de l’Impost sobre activitats econòmiques, i a la vista de la mateixa es considera adequat procedir a la rectificació d’ofici que consta a continuació, de conformitat amb el que preveu l’article 105.2 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, atès que a l’annex consta el carrer del Vapor quan aquest carrer no ha estat mai aprovat ni existeix en el nomenclàtor municipal d’espais públics. On diu: TIPUS NOM CATEGORIA (...) (...) (...) carrer de Vapor C (...) (...) (...) Ha de dir: TIPUS NOM CATEGORIA (...) (...) (...) plaça del Vapor C (...) (...) (...) Fonaments de dret 1. La modificació proposada te el seu empara en l’article 105.2 de la llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. L’òrgan competent per adoptar acords de modificacions d’ordenances fiscals, i per tant de les seves rectificacions, és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22.2 lletra d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL) 3. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1. de la LRBRL i 26.4 de la LRJPAC. 4. Un cop adoptat aquest acord s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província. 5. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al regidor de l'àmbit de Badalona democràtica per tal que inclogui a l’ordre del dia de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica i, si escau, de l’Ajuntament Ple per a la seva ulterior resolució la següent proposta:

Secretaria General


PRIMER. RECTIFICAR l’errada material observada en l’acord de l’ajuntament ple de data 27/10/2009, d’aprovació provisional de les modificacions de l’ordenança fiscal núm. 2, reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques, acord elevat a definitiu, en el sentit següent: Rectificació de la errada material On diu:

TIPUS NOM CATEGORIA (...) (...) (...) carrer de Vapor C (...) (...) (...)

Ha de dir:

TIPUS NOM CATEGORIA (...) (...) (...) plaça del Vapor C (...) (...) (...)

SEGON. Aquesta rectificació entrarà en vigor l’endemà de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, als efectes previstos a l’article 123 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament Ple que resolgui de conformitat, si escau. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per unanimitat. Vots a favor: 27. 17. Modificar el pressupost de l'Ajuntament 2015, en pròrroga del de 2014. Fets L’Alcaldessa-Presidenta, ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. L ’ Interventor General ha informat la proposta presentada. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Secretaria General


Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipals tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Expedient

Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Increments Disminucions

020700-MC2015/000017 105-9331-62500 Adquisició mobiliari i estris 2013-008 4.279,53 020700-MC2015/000017 331-3350-62334 Equipaments Teatre Zorrilla 2008-296 4.279,53

SEGON.- APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2015, en pròrroga del de 2014, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Crèdits extraordinaris:

Expedient

Aplicació pressupostària

Descripció

Projecte

Import

0315-MC2015/000005 440-92440-48908008 Subvenció finalista Associació de Voluntaris de Badalona

20.000,00

TOTAL 20.000,00

Increments:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import

082200-MC2015/000014

213-9204-22104 Recursos Humans – Vestuari de personal 3.900,00

0745-MC2015/000007

213-9204-22104 Recursos Humans – Vestuari de personal 602,79

020700-MC2015/000017

312-231002-22603 Publicacions diaris oficials 1.325,49

020700-MC2015/000017

431-1723-21000 Reparacions, mant. I conservació 35.000,00

020700-MC2015/000017

441-1322-22104 Vestuari de personal G.U. 57.933,86

020700-MC2015/000017

322-3420-22100 Energia elèctrica - Esports 40.801,62

020700-MC2015/000017

323-3231-22100 Energia elèctrica - Educació 63.312,89

020700-MC2015/000017

331-231006-22100 Energia elèctrica – Cultura – Gent Gran 1.539,56

020700-MC2015/000017

331-3332-22100 Energia elèctrica - Cultura 30.587,69

Secretaria General




020700-MC2015/000017

421-1650-22100 Energia elèctrica – Enllumenat públic 476.807,65

020700-MC2015/000017

431-1722-22100 Energia elèctrica – Medi Ambient 8.375,40

020700-MC2015/000017

440-3332-22100 Energia elèctrica – Cultura – Participació Ciutadana

24.247,64

020700-MC2015/000017

331-3332-22102 Gas – Equipaments culturals 6.000,00

020700-MC2015/000017

331-3332-22101 Aigua – Equipaments culturals 8.000,00

020700-MC2015/000017

100-9220-22711 Assessoria jurídica 100.000,00

020700-MC2015/000017

421-9331-22100 Energia elèctrica - edificis municipals 110.075,01

020700-MC2015/000017

105-9331-62500 Adquisició mobiliari i estris 2013-008 4.279,53

020700-MC2015/000017

421-3231-22700 Serveis de neteja – Equipaments escolars 1.346.500,00

020700-MC2015/000017

421-231002-22700 Serveis de neteja – Acció social 180.000,00

020700-MC2015/000017

421-3332-22700 Serveis de neteja – Equipaments culturals 87.500,00

020700-MC2015/000017

421-9331-22700 Serveis de neteja – Edificis municipals 630.500,00

020700-MC2015/000017

421-1630-22700 Serveis de neteja – Neteja viària 1.300.000,00

020700-MC2015/000017

421-1650-21003 Manteniment enllumenat públic 25.000,00

020700-MC2015/000017

421-1530-21002 Manteniment de paviments 60.000,00

020700-MC2015/000017

421-1530-22700 Servei de neteja de clavegueram 20.000,00

020700-MC2015/000017

421-1530-21000 Reparació, manteniment i conservació claveguerons

50.000,00

020700-MC2015/000017

312-231002-22101 Aigua - Acció Social 5.000,00

020700-MC2015/000017

322-3420-22101 Aigua - Esports 88.000,00

020700-MC2015/000017

323-3231-22101 Aigua - Educació 16.000,00

020700-MC2015/000017

421-1530-22101 Aigua - Via Pública 3.000,00

020700-MC2015/000017

421-9331-22101 Aigua - Edificios Municipales 33.000,00

020700-MC2015/000017

322-3420-22102 Gas - Esports 55.000,00

020700-MC2015/000017

323-3231-22102 Gas - Educació 90.000,00

020700-MC2015/000017

421-9331-22102 Gas - Edificis Municipals 13.000,00

020700-MC2015/000017

421-1650-21901 Manteniment mobiliari urbà 25.000,00

TOTAL 5.000.289,13

Disminucions:



0315-MC2015/000005

312-231002-48906

Subvencions convocatòria entitats 20.000,00

082200-MC2015/000014

323-3231-22200 Servei de telecomunicacions 3.900,00

0745-MC2015/000007

221-1640-21200 Edificis i altres construccions 602,79

020700-MC2015/000017

210-9310-22603 Publicacions diaris oficials 1.325,49

020700-MC2015/000017

212-0110-91300 Amortització préstecs mig i llarg termini fora sector públic

4.579.699,44

020700-MC2015/000017

331-3333-62334 Equipaments Teatre Zorrilla 2008-296 4.279,53

020700- 212-0110-31000 Interessos préstecs llarg termini 410.481,88

Secretaria General


MC2015/000017 TOTAL 5.020.289,13

TERCER.-SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYORA ALCALDESSA: Passo la paraula al senyor Téllez. SENYOR TÉLLEZ: Sí molt breu, es presentar una mica aquesta modificació que és una quantitat gran d’un total de cinc milions d’euros aproximadament. Explicar que és a causa de la manca de dotació pressupostària suficient per els gran contractes de serveis que són bàsicament la neteja viària, la neteja d’equipaments, el subministrament de llum, gas i agua dels diferents equipaments municipals i que amb aquesta modificació el que intentem és fer front al pagament d’aquestes despeses. Jo crec que com hem explicat d’altres vegades, el tram modificacions pressupostàries esperem, bé esperem no, estem convençuts que és la darrera modificació pressupostària d’aquest any, d’aquest valor tan gran, segurament en quedarà alguna de petita per portar en el Ple, però d’aquest valor segurament és la darrera i que, és la dificultat de treballar amb un pressupost prorrogat des del 2014 i la dificultat de treballar amb diferents contractes que estan en continuïtat de serveis, cosa que suposa unes majors despeses i una pitjor gestió dels recursos públics i que és voluntat d’aquest govern presentar en breu en aquest Ple i donar suport a aquelles que els grups municipals ens donin suport en aquelles qüestions que es garanteixi una millor gestió i eficiència d’aquests recursos públics, amb l’aprovació d’un nou pressupost per a l’any vinent, un nou pressupost anual adequat i que es revisi en general els serveis actualment contractats. SENYORA ALCALDESSA: Alguna paraula? doncs passem a la votació. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem- MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú Abstencions: 10, del grup municipal del Partit Popular. 18. Aprovar l'aplicació del règim especial de reintegrament del saldo deutor corresponent a la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l'Estat de l'exercici 2013. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL RÈGIM ESPECIAL DE REINTEGREMENT DEL SALDO DEUTOR CORRESPONENT A LA LIQUIDACIÓ DEFINITIVA DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS TRIBUTS DE L’ESTAT DE L’EXERCICI 2013. El 3r. Tinent Alcalde titular de l’Àmbit de Badalona Democràtica, en exercici de les facultats que li atorga el Decret de l’Alcaldia de data 29 de juny de 2015, sotmet el present acord a l’aprovació del Ple. Vista la Providència del Tinent d’alcaldia de l’Àmbit de Badalona Democràtica de data 16 d’octubre de 2015. Que les dades corresponents a la liquidació definitiva, de l’Ajuntament de Badalona, de la Participació en els Tributs de l’Estat (PTE) de l’exercici 2013 dóna una saldo deutor de 2.958.080,50 euros. Pel que es refereix a la devolució d'aquest saldo deutor, cal recordar que encara que en l'article 72 de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per l’any 2015 estableix l’habitual procediment de cancel·lació dels saldos deutors, a càrrec de les Entitats Locals, que se’n derivin de la liquidació definitiva de la PTE de l'any 2013, el Reial Decret Llei 17/2014, de 26 de desembre, de mesures de sostenibilitat financera de les comunitats autònomes i entitats locals i altres de caràcter econòmic inclou el règim especial de reintegraments d’aquests saldos deutors.

Secretaria General


Així, aquest reintegrament es podrà fraccionar en un període de 10 anys, no aplicant-se el règim aplicable amb caràcter general i contingut en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2015. Aquesta flexibilització de la devolució dels saldos deutors de la liquidació de l'any 2013 de les Entitats locals, s’ha habilitat amb el mateix procediment que per les liquidacions negatives de 2008 i 2009 amb un termini de devolució de 120 mensualitats, a comptar des de gener de 2016, i sempre que ho sol·licitin les pròpies Entitats locals afectades i compleixin amb requisits continguts en el mencionat Real Decreto Llei. L’aplicació d’aquest règim especial de reintegraments dels saldos deutors requereix la presentació de la sol·licitud per part de l’Ajuntament de Badalona al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per mitjans telemàtics i amb signatura electrònica de l’Interventor, amb anterioritat a 1 novembre 2015. Aquesta sol·licitud haurà de ser aprovada prèviament pel Ple de la corporació local. Cal tenir en compte que aquesta mesura excepcional només s'aplicarà un aquelles Entitats Locals que, a banda de sol·licitar-ho, hagin presentat la liquidació dels Pressupostos de la totalitat d'Entitats Integrants de la Corporació corresponents a l’exercici immediat anterior a aquell en què es calculi aquella, a més de preveure complir a 31 de desembre de 2015 amb l'objectiu d'estabilitat pressupostària i amb el límit de deute públic que estableixen els articles 51 i 53 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, 5 de març, i que el seu període mitjà de pagament no superi en més de 30 dies el termini màxim que estableix la normativa de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, d'acord amb el període mitjà de pagament que publiquin en el mes d'octubre de 2015, conforme al Reial Decret 635/2014, de 25 de juliol, pel que es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les Administracions Públiques i les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament que preveu la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Per tot això, es proposa a l’ajuntament Ple l’adopció dels següents acords: PRIMER.- Aprovar la presentació de la sol·licitud, al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, per l’aplicació del règim especial de reintegrament del saldo deutor corresponent a la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’estat de l’exercici 2013. SEGON.- Facultar de manera indistinta a l’Alcaldessa i/o al Tinent d’Alcaldia de l’Àmbit de Badalona Democràtica per l’adopció d’acords i la realització d’aquells actes que resultin necessaris per l’efectivitat del present acord. TERCER.- Facultar a la Intervenció General per al tràmit electrònic dels procediments derivats del present acord. QUART.- Remetre certificat del present acord al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. CINQUÈ.- Traslladar el present acord a l’Àmbit de Badalona Democràtica, a la Intervenció General i a la Tresoreria Municipal. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. SENYORA ALCALDESSA: Alguna intervenció o paraula? Senyor Fernández. SENYOR FERNÁNDEZ: Es pot explicar? SENYOR TÉLLEZ: Com comentava abans és un contracte en continuïtat de serveis que hem de fer la pròrroga per tal de continuar mantenint el servei. SENYORA ALCALDESSA: El dictamen 18. SENYOR TÉELEZ: Perdó. Aquí potser necessito l’ajuda de l’interventor, que en aquest moment no hi és. Bàsicament és el deute que tenim, bé, el reintegrament que hem de fer dels tributs a l’Estat i ens donen la major facilitat de pagament. Això és així, si no m’equivoco perquè ara no tinc el dictamen a mà. SENYORA TRESORERA: Un aclariment, els pressupostos es liquiden, i l’aportació de l’Estat ve donada per l’aportació de l’IBI, de l’Impost de la Renda i de l’Impost de Societats. Es tanquen dos anys després de l’exercici, a l’any 2013 es va tancar ara a l’any 2015. Els diners

Secretaria General


que han donat a compte són superiors al tancament. Això vol dir que nosaltres hem de retornar a l’Estat aquesta quantitat i aleshores l’Estat ho retorna en un ajornament, que a partir de l’any que ve nosaltres haurem de liquidar. Això ja va passar anteriorment als anys 2011 i 2012. El senyor interventor també podrà afegir alguna cosa. SENYORA ALCALDESSA: És correcta, no cal?. SENYOR INTERVENTOR: Correctíssim. SENYORA ALCALDESSA: Senyor Riera té la paraula. SENYOR RIERA: Que és de la PTE està clar, el que passa és que la pregunta era quina quantitat, o sigui quin és el diferencial entre els que ens varen donar i el que hem de retornar, bé és igual, tampoc és un tema cabdal. SENYOR TÉLLEZ: Em comprometo a passar-li per escrit. SENYORA ALCALDESSA: Com que ho varem aprovar a la sessió informativa no portem el dictamen. SENYOR INTERVENTOR: Dos coma vuit milions aproximadament. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per unanimitat. Vots a favor: 27. 19. Aprovar la pròrroga per termini d'un any del contracte de serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes de Pomar, Pomar industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montalegre Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació pròrroga pel termini d’1 any del contracte de

serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes (Exp. 94/CONC-16/07) de Pomar, Pomar industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montalegre.

Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessats URBACET, SL (CIF B65064412) Número d’ expedient: 94/CONC-16/07

Antecedents 1. En sessió de data 3 de novembre de 2009 la Junta de Govern Local va acordar, entre d’ altres, resoldre l’ expedient de contractació indexat amb el número 94/CONC-16/07 relatiu a la prestació dels serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc Montigalà, parc anomenat G-5 i part de l’Av. Puigfred i zones adjacents (Lot 1) i Pomar Industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montealegre (Lot 2) de Badalona amb l’ adjudicació del segon lot a què s’ ha fet referència a favor de la proposició presentada per l’empresa URBASER SA amb CIF A79524054, conforme a les condicions establertes als plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques particulars reguladors del contracte de referència, per una durada de sis anys, prorrogables per dos períodes de màxim un any més cadascun d’ells, per un import de 2.116.380,54 euros (IVA i demés despeses exigibles incloses), a raó de 352.730,09 euros/any, i conforme la resta de condicions i compromisos oferts amb la seva proposició que van ser presos en consideració en fase de valoració de les ofertes i que van ser determinants d’aquesta adjudicació. 2. Amb data 20 de novembre de 2009 l’ Ajuntament de Badalona i URBASER SA van subscriure el contracte de referència, amb efectes des del mateix dia de la seva formalització. 3. El preu anual del contracte a què s’ ha fet referència en l’antecedent primer d’ aquest document ha sofert modificacions durant la vigència d’ aquest contracte atenent els canvis impositius de l’ IVA que es va produir al mes de juliol de 2010, resultant un preu anual de 356.026,68 euros (impostos inclosos) a satisfer al contractista per a la prestació dels serveis que en constitueixen el seu objecte, amb una repercussió mensual de 28.482,13 euros. 4. Per resolució de l’alcalde, de data 7 de juliol de 2011, es va aprovar la cessió contractual de URBASER, SA en favor del CET URBACET, SL, la part dispositiva de la mateixa es transcriu literalment, en part suficient a continuació:

Secretaria General


“PRIMER.- Aprovar la cessió dels contractes indexats amb els números 31/CONC-5/06 relatiu als serveis de manteniment i reparació del mobiliari urbà i 94/CONC-16/07 lot número 2, relatiu al servei de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes de Pomar, Pomar Industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montalegre de Badalona, respectivament, adjudicats a l’empresa URBASER SA (CIF A79524054), a favor de la societat URBACET SL (CIF B65064412) sota condició suspensiva que la cessió es formalitzi en document públic del qual la Corporació ha de rebre una còpia perquè quedi constància en l’expedient de contractació de cadascun dels contractes cedits.” 5. En compliment del requeriment previst a la resolució transcrita a l’antecedent anterior, en data 2 de setembre de 2011, va tenir entrada en el Departament Central de Contractació, còpia compulsada de l’escriptura pública, de data 1 de setembre de 2011 de cessió dels contractes de referència atorgada davant el Notari don Julian Fuentes Martínez, amb número de protocol 1889. 6. Per resolució de l’alcalde, de data 30 de juliol de 2012, ratificada a la sessió de la Junta de Govern Local celebrada en data 14 de setembre de 2012, es va procedir a la modificació del contracte de referència, comportant entre d’altres la supressió de determinades prestacions de caràcter no essencial i complementari a la prestació principal així com la reducció del preu del mateix associada a l’esmentada supressió de prestacions, d’acord amb allò previst a l’informe tècnic de 23 d’abril 2012 emès pels serveis tècnics municipals encarregats del control i seguiment del contracte de referència, la part dispositiva de la mateixa que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “PRIMER.- Aprovar l’ expedient contradictori relatiu a la modificació del lot número 2 del contracte de serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes (Exp. 94/CONC-16/07) relatiu a la prestació d’ aquests serveis a les zones verdes de Pomar, Pomar Industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montealegre de Badalona, adjudicat en data 9 de novembre de 2009 per la Junta de Govern Local a l’ empresa URBASER SA, amb CIF A79524054, en els termes que resulten de l’ informe tècnic emès en data 23 d’ abril de 2012 pels serveis tècnics municipals encarregats del control i seguiment del contracte de referència en resposta a les al·legacions formulades pel contractista, suposant una disminució del preu del contracte de 22.279,80 euros/any, quedant aquest establert en 333.746,88 euros/any (356.026,68 € – 22.279,80 €), amb una repercussió mensual de 27.812,24 euros. SEGON.- Reajustar a la baixa (concretament per l’ import de 4.554,45 euros) l’ import de la garantia definitiva constituïda en garantia de la bona execució i compliment del contracte de referència per una quantitat global de 84.655,22 euros, havent-se reduït el seu preu arran la tramitació de la modificació contractual objecte d’ aquest document.” 7. En data 3 de setembre de 2012 ambdues parts contractuals van subscriure l’annex al contracte que serví per formalitzar dita modificació contractual, que suposava, d’ acord amb l’ exposat, un disminució del preu del contracte de 22.279,80 euros/any, quedant aquest establert en 333.746,88 euros anuals a raó de 27.813,24 euros/mes, com a conseqüència de la supressió de les prestacions a què s’ha fet abans referència. 8. El preu anual del contracte a què s’ha fet referència a l’antecedent tercer d’aquest document ha sofert una nova modificació atenent els canvis impositius de l’IVA, que es van produir al mes de setembre de 2012, resultant un preu anual de 339.927,27 euros (impostos inclosos) a satisfer al contractista per a la prestació dels serveis que en constitueixen el seu objecte, amb una repercussió mensual de 28.327,27 euros. 9. En data 12 de juliol de 2013 els serveis tècnics municipals responsables de la del control i el seguiment de l’ execució d’aquest contracte van emetre un informe tècnic – que un cop modificat arran les indicacions donades pel Departament Central de Contractació va tenir entrada en aquest Servei el dia 8 d’octubre de 2013 - en què posava de manifest la necessitat de reajustar a la baixa el preu d’ aquest contracte com a conseqüència de la situació de crisi econòmica que estava patint les administracions públiques així com també perquè zones verdes que fins ara venien essent mantingudes per la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència de l’Habitatge, van quedar incorporades en l’objecte d’aquest contracte. D’acord amb els termes recollits a l’esmentat informe tècnic la modificació proposada suposava l’incorporació de 19.265 m2 de zones verdes i elements vegetals, així com el pagament dels rebuts per

Secretaria General


subministrament d’aigua dels mateixos (superfície que deixa de gestionar la Generalitat de Catalunya), suposant un increment del preu del contracte en 57.795,00 euros anuals, quedant establert el preu del contracte en 397.722,24 (339.927,24 + 57.795) euros anuals amb una repercussió mensual de 33.143,52 euros, amb manteniment dels seu preu atesa la supressió de les obligacions previstes en les clàusules 20 del PPTP i 22 del PCAP reguladors d’aquest contracte i instaren a aquest Departament per a la tramitació de l’ expedient administratiu corresponent en ares a dur a terme dita modificació. 10. A la vista de la documentació antecedent, en data 17 de juliol de 2013 aquest Departament va trametre un ofici a URBACET SL en què se li comunicà la proposta de modificació contractual instada pels serveis tècnics municipals responsables de la gestió d’aquest contracte i se li atorgà un termini d’audiència de 10 dies hàbils per examinar les actuacions instruïdes i presentar les observacions que consideri convenients. Transcorregut el termini d’ audiència atorgat al contractista, aquest no va formular cap al·legació ni consideració en relació a la modificació contractual proposada en l’ esmentat informe. 11. La modificació contractual que va ser aprovada per la Junta de Govern Local, celebrada en data 29 de novembre de 2013, amb l’adopció dels acords que es transcriuen, en part suficient, a continuació: “PRIMER.- Aprovar la modificació del lot 2 del contracte de serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes (Exp. 94/CONC-16/07) relatiu a la prestació d’aquests serveis a les zones verdes de Pomar, Pomar Industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montealegre de Badalona, adjudicat en data 9 de novembre de 2009 per la Junta de Govern Local a l’ empresa URBASER SA (CIF A79524054), cedit per acord d’alcaldia de data 7 de juliol de 2011 en favor de l’ empresa URBACET SL (CIF B65064412) i modificat mitjançant resolució d’ alcaldia de data 30 de juliol de 2012 ,en els termes que resulten de l’informe tècnic emès en data 12 de juliol de 2013 posteriorment modificat en data 31 de juliol de 2013 pels serveis tècnics municipals encarregats del control i seguiment del contracte de referència. SEGON.- La modificació a què es refereix l’ acord precedent es materialitza amb:

- La incorporació dins l’ objecte d’ aquest contracte d’ una superfície de 19.265 m2 (segons la descripció gràfica que figura en el document 1 que acompanya l’ informe tècnic a què s’ha fet referència en l’ acord anterior) de zones verdes i elements vegetals, el que suposa, consegüentment i amb aplicació d’ allò previst a la clàusula 1 del Plec de prescripcions tècniques particulars que el regula, un increment del preu del lot 2 d’ aquest contracte que es quantifica en 57.795,00 euros/any (19.265 m2 x 3 euros/m2)

- L’ assumpció per part de l’ Ajuntament de les despeses derivades del subministrament d’aigua a la nova superfície (cost de manteniment dels comptadors i pagament dels rebuts que se’n puguin derivar del seu consum), costos que ja es venien assumint per l’Ajuntament des de que la Generalitat n’ havia deixat de prestar els serveis de neteja a la superfície a què s’ha fet referència en el paràgraf anterior.

- La supressió de les obligacions previstes en les clàusules 20 i 22 del Plec de prescripcions tècniques i de clàusules administratives particulars reguladors d’aquest contracte, respectivament.

D’ acord amb l’ exposat i per al cas d’ aprovar-se aquesta modificació, el nou preu del lot 2 d’aquest contracte queda establert en 397.722,24 (339.927,24 + 57.795) euros anuals, amb una repercussió mensual de 33.143,52 euros, entenent-se per actualitzat a tots els efectes legals. TERCER.- Mantenir l’ import de la garantia definitiva inicialment constituïda en garantia de la bona execució i compliment del lot 2 del contracte de referència pels motius exposats en el fonament tretzè d’aquesta resolució.” 12. En data 12 de desembre 2013 ambdues parts contractuals van subscriure l’ annex al contracte que serví per formalitzar dita modificació contractual referida a l’antecent anterior. 13. En data 10 de setembre de 2015 (amb registre d’entrada número 27070), el contractista URBACET, SL (CIF B65064412) ha presentat escrit sol·licitant la possibilitat de pròrroga del contracte de referència per una anualitat més, això és , del 20 de novembre de 2015 al 19 de novembre de 2016.

Secretaria General


14. En data 6 d’octubre de 2015 va entrar en aquest Departament Central de Contractació un Informe de motivació i proposta de pròrroga contractual, de data 29 de setembre de 2015, emès per la cap del Departament de Gestió del Verd Urbà i Espais Naturals, del Servei de Sostenibilitat i Medi Ambient, de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, responsable d’aquest contracte, en el qual posava de manifest el seu interès en prorrogar- lo pel termini d’1 any, això es, pel període compres entre el dia 20 de novembre de 2015 i el dia 19 de novembre de 2016, amb les mateixes condicions existents. Des d’aquest Departament es va donar audiència al contractista mitjançant ofici en data 6 d’octubre d’enguany, al qual va respondre expressament el proppassat dia 13 d’octubre acceptant les condicions de l’ esmentada i proposada pròrroga. 15. De conformitat amb el que preveu la disposició addicional segona del TRLCSP i el cartipàs municipal vigent, l’ òrgan competent en aquest cas per resoldre és l’Ajuntament Ple. 16. Es desprèn de l’esmentat Informe de motivació i proposta de la primera pròrroga contractual, de data 29 de setembre de 2015, que la despesa que es preveu que es derivi de la pròrroga d’ aquest contracte s’ ha quantificat pel termini d’1 any proposat en 397.722,24.- euros (IVA inclòs) a raó de 33.143,52.- euros mensuals (IVA inclòs al tipus del 10%), dels quals 44.191,36.- euros són imputables a l’ exercici 2015 (període comprès del dia 20 de novembre al 31 de desembre de 2015) i s’ hauran d’ atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1711-21001 del pressupost municipal de l’ exercici 2015, en pròrroga de l’ exercici 2014. Respecte de la despesa que es pugui derivar de la tramitació d’aquesta pròrroga pels mesos de gener al 19 de novembre de 2016, imputable a l’ exercici 2016, quedarà sotmesa a la condició suspensiva de l’ existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos i/o comptabilitats corresponents a l’ exercici indicat. 17. De conformitat amb el que disposen els articles 213 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’ aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en data 22 d’octubre de 2015 l’expedient ha estat informat favorablement per l’interventor municipal. 18. Tots els documents a què s’ha fet referència anteriorment consten incorporats en l’expedient administratiu donant-se per reproduït, en part suficient, el seu contingut en aquest document. Fonaments jurídics 1. L’ article 23.2 del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP) preveu que la pròrroga dels contractes s’ acordarà per l’òrgan de contractació i serà obligatòria per l’ empresari, llevat que el contracte expressament estipuli el contrari, sense que pugui produir-se per consentiment tàcit de les parts. 2. L’ article 25 del TRLCSP preveu que en els contractes del sector públic es puguin incloure qualsevol pacte, clàusula o condició, sempre que aquests no siguin contraris a l‘interès públic, a l’ ordenament jurídic i als principis de bona administració. 3. En aquest sentit, cal posar de manifest que la clàusula 5 del Plec de clàusules administratives particulars regulador d’ aquest contracte (en endavant, PCAP) preveu el que es transcriu, en part suficient, literalment a continuació: “Clàusula 5.- Durada del contracte i inici dels treballs 1. L’execució del contracte començarà l’1 de gener de 2008 i la seva durada es fixa en sis anys, a comptar des de l’endemà de la signatura del contracte. 2. Les parts podran concertar un màxim de dues pròrrogues de, com a màxim, un any cadascuna d'elles, mitjançant mutu acord exprés manifestat abans de la seva finalització.” 4. Els pactes i condicions del contracte formalitzat per al Lot 2 en data 20 de novembre de 2009, disposen el que es transcriu literalment a continuació: “PACTES I CONDICIONS 1.- Jordi Duran Vall-Llosera (DNI 38169952A), actuant en representació de la companya mercantil URBASER, SA (CIF A-79524054), es compromet a prestar el servei de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes de Pomar, Pomar Industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montealegre, Lot 2, pel preu d’adjudicació definitiu aprovat per l’esmentat acord de data 3 de novembre de 2009 i amb efectes del dia 20 de novembre de 2009, d’acord amb

Secretaria General


l’oferta presentada i les condicions i característiques específica i estrictament descrites en els Plecs de clàusules administratives generals i particulars i les Condicions tècniques que regeixen aquest contracte. 2.- L'adjudicatari respon del compliment de les seves obligacions contractuals amb la garantia definitiva constituïda a la Tresoreria Municipal, sens perjudici dels actes o accions que altrament corresponguin a l’administració contractant per raó del contracte. 3.- Ambdues parts accepten íntegrament aquest document administratiu i s’obliguen a realitzar totes les prestacions contractuals que se’n deriven, i com a prova de conformitat, signen l’exemplar dels Plecs de clàusules i Condicions tècniques reguladores del contracte, que s’annexen a aquest document. 4.- Quant al que no estigui expressament previst en aquest contracte administratiu, les parts consideren de total aplicació el Plec de clàusules administratives generals vigent de l’Ajuntament de Badalona i el sistema de fonts normatives aplicable a la contractació dels ens locals. 5.- Ambdues parts es sotmeten a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa competent territorialment a Badalona, renunciant expressament l’adjudicatari al seu propi fur.” 5. Els pactes i condicions de la primera modificació del contracte formalitzada pel Lot 2 en data 3 de setembre de 2012, disposen el que es transcriu literalment a continuació: “PACTES I CONDICIONS PRIMER.- Mitjançant aquest document ambdues parts formalitzen la modificació contractual aprovada per l’ alcalde de la corporació, pels motius indicats en l’ expositiu cinquè d’ aquest document, en data 30 de juliol de 2012. SEGON.- La supressió d’ obligacions en què consisteix la modificació contractual aprovada, en els termes que resulten de l’ informe tècnic emès en data 23 d’ abril de 2012 pel Servei Tècnic municipal encarregat del control i seguiment del contracte de referència en resposta a les al·legacions formulades pel contractista dins del termini d’audiència atorgat, suposa una disminució del preu del contracte de 22.279,80 euros/any, quedant aquest establert en 333.746,88 euros/any (356.026,68 € – 22.279,80 €), amb una repercussió mensual de 27.812,24 euros. TERCER.- Atès que la resolució de l’ alcalde de data 30 de juliol de 2012 aprova la modificació contractual a què s’ ha fet referència amb els termes que resulten de l’ informe tècnic esmentat a l’ acord anterior, pel que fa al corrent any de 2012, la referida quantitat mensual en què queda l’ import del contracte, arran la seva modificació, resulta directament aplicable a partir del mateix mes en què es formalitzi aquest annex per be que al llarg de l’ any s’ ha de compensar la quantitat de 9.771,86 euros, corresponents a la liquidació de les obligacions suprimides pendents fins al 31 de desembre de 2011, quantitat a la que s’ afegiran els excessos de facturació corresponents als mesos de l’ any corrent anteriors a la formalització d’aquest annex, a raó de 1.876,65 euros/mes (29.688,89 euros (356.026,68 €/12 mesos) – 27.812,24 euros). QUART.- Aquest annex al contracte només afecta i modifica el contracte quant a la supressió de les prestacions i/o obligacions contractuals a què fa referència l’ informe tècnic de data 23 d’abril de 2012 i la consegüent reducció del preu del contracte detallat en els pactes anteriors. La resta del contracte primitiu es manté vigent en els seus termes aprovats. Per a tot allò que no estigui expressament previst en aquests documents contractuals, les parts consideren de total aplicació la normativa prevista a la clàusula segona del Plec de clàusules administratives particulars, les previsions contingudes en el plec esmentat i en el de prescripcions tècniques particulars reguladors del contracte de referència així com també la resta de fonts normatives aplicable a la contractació dels ens locals. CINQUÈ.- Al marge de la resta de les accions que en Dret puguin correspondre a l’ Ajuntament, el contractista respon del correcte compliment del contracte amb la garantia definitiva que té constituïda per aquest contracte arran la seva adjudicació. Amb aquesta modificació contractual, la garantia definitiva constituïda, per un import total de 84.655,22 euros, queda reajustada a la baixa minorant-s’hi en la quantitat de 4.554,45 euros, que queda a disposició del contractista a la Tresoreria municipal per tal que se li retorni a través de qualsevol de les formes previstes legalment.”

Secretaria General


6. Els pactes i condicions de la segona modificació del contracte formalitzada en data 12 de desembre de 2013, disposen el que es transcriu literalment a continuació: “PACTES I CONDICIONS PRIMER.- Mitjançant aquest document ambdues parts formalitzen la modificació contractual aprovada per la Junta de Govern Local en sessió ordinària de data 29 de novembre de 2013. SEGON.- La modificació a què es refereix aquest annex es materialitza amb:

- La incorporació dins l’ objecte d’ aquest contracte d’ una superfície de 19.265 m2 (segons la descripció gràfica que figura en el document 1 que acompanya l’ informe tècnic de data 12/07/2013 i que s’ adjunta en aquest document de formalització) de zones verdes i elements vegetals, el que suposa, consegüentment i amb aplicació d’ allò previst a la clàusula 1 del Plec de prescripcions tècniques particulars que el regula, un increment del preu del lot 2 d’ aquest contracte que es quantifica en 57.795,00 euros/any (19.265 m2 x 3 euros/m2)

- L’ assumpció per part de l’ Ajuntament de les despeses derivades del subministrament d’aigua a la nova superfície (cost de manteniment dels comptadors i pagament dels rebuts que se’n puguin derivar del seu consum), costos que ja es venien assumint per l’Ajuntament des de que la Generalitat n’ havia deixat de prestar els serveis de neteja a la superfície a què s’ha fet referència en el paràgraf anterior.

- La supressió de les obligacions previstes en les clàusules 20 i 22 del Plec de prescripcions tècniques i de clàusules administratives particulars reguladors d’aquest contracte, respectivament.

D’ acord amb l’ exposat, el nou preu del lot 2 d’aquest contracte queda establert en 397.722,24 (339.927,24 + 57.795) euros anuals, amb una repercussió mensual de 33.143,52 euros, entenent-se per actualitzat a tots els efectes legals. TERCER.- De l’ expedient instruït en resulta que el nou preu del lot 2 d’ aquest contracte que resulta de la modificació contractual aprovada en sessió de la Junta de Govern Local de data 29 de novembre de 2013, serà d’ aplicació des d’ aquest mes de desembre de 2013. QUART.- Aquest annex al contracte només afecta i modifica el contracte quant als aspectes indicats en el pacte segon d’ aquest document. La resta del contracte primitiu es manté vigent en els seus termes aprovats i modificats mitjançant resolució de l’ alcalde de data 30 de juliol de 2012. Per a tot allò que no estigui expressament previst en aquests documents contractuals, les parts consideren de total aplicació la normativa prevista a la clàusula segona del Plec de clàusules administratives particulars, les previsions contingudes en el plec esmentat i en el de prescripcions tècniques particulars reguladors del contracte de referència així com també la resta de fonts normatives aplicable a la contractació dels ens locals. CINQUÈ.- Al marge de la resta de les accions que en Dret puguin correspondre a l’ Ajuntament, el contractista respon del correcte compliment del contracte amb la garantia definitiva que té constituïda per aquest contracte arran la seva adjudicació, havent-se constatat de les dades que consten en aquesta administració que, tot i que es va posar en disposició del contractista la quantitat dipositada en excés arran l’ aprovació de la primera modificació d’ aquest contracte, aquest no la va retirar. SISÈ.- Ambdues parts accepten íntegrament aquest document administratiu i com a prova de conformitat signen aquest annex al contracte primitiu formalitzat en data 20 de novembre de 2009, la modificació del qual es formalitzà en data 3 de setembre de 2012. SETÈ.- Per a les qüestions litigioses que puguin sorgir durant l’execució del contracte, ambdues parts se sotmeten a la jurisdicció contenciosa administrativa competent territorialment a Badalona, renunciant expressament l’adjudicatari al seu propi fur.” 7. Quant al finançament la despesa que es preveu que es derivi de la primera pròrroga d’ aquest contracte, s’ ha quantificat pel termini d’1 any proposat en 397.722,24.- euros (IVA inclòs) a raó de 33.143,52.- euros mensuals (IVA inclòs al tipus del 10%), tal i com es fa constar a l’ informe tècnic de motivació i proposta, de 29 de setembre de 2015, emès per la cap del Departament de Gestió del Verd Urbà i Espais Naturals, dels quals 44.191,36.- euros són imputables a l’ exercici 2015 (període comprès del dia 20 de novembre al 31 de desembre de 2015) i s’ hauran d’ atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1711-21001 del pressupost municipal de l’ exercici 2015, en pròrroga de l’ exercici 2014.

Secretaria General


Respecte de la despesa que se’n pugui derivar de la tramitació d’aquesta pròrroga pels mesos de gener al 19 de novembre de 2016, imputable a l’ exercici 2016, restarà sotmesa a la condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos i/o comptabilitats corresponents a l’ exercici indicat, per atendre el seu pagament de conformitat amb el que preveu l’article 174 del Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. 8. Atès que dins del termini d’audiència atorgat al contractista, des d’aquest Departament de Contractació mitjançant ofici de data 6 d’octubre d’enguany, al qual va respondre expressament en data 13 d’octubre acceptant les condicions de l’ esmentada i proposada pròrroga, atenent la sol·licitud de la cap del Departament de Gestió del Verd Urbà i Espais Naturals, del del Servei de Sostenibilitat i Medi Ambient, de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, responsable d’aquest contracte. Es per això, que es proposa elevar a l’ òrgan de contractació la proposta d’ aprovació de la pròrroga del contracte de referència pel termini d’1 any, concretament per al període comprès del dia 20 de novembre de 2015 al 19 de novembre de 2016, d’ acord amb les mateixes condicions subscrites en el contracte formalitzat en data 20 de novembre de 2009 i les dues modificacions aprovades per resolució d’alcaldia de 30 de juliol de 2012 i acord de la Junta de Govern local de 29 de novembre de 2013, amb annexos formalitzats en data 3 de setembre de 2012 i 12 de desembre de 2013 respectivament. 9. D’acord amb el que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), en tractar-se la pròrroga d’aquest contracte d’un acte de contingut econòmic per a la corporació, l’expedient ha estat sotmès a informe previ de la Intervenció municipal. 10. De conformitat amb el que preveu la disposició addicional segona del TRLCSP i el cartipàs municipal vigent, l’ òrgan competent en aquest cas per resoldre és l’Ajuntament Ple. 11. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’ Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, també se n’haurà de donar compte a la propera sessió de la Comissió Informativa. 12. Per a l' adopció d' aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació d' acord amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 13. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al 3r tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica la inclussió en l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple, previ informe de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- APROVAR la primera pròrroga del contracte indexat amb el número 94/CONC-16/07 relatiu a la Gestió dels serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del barri de Pomar, Pomar Industrial, Guixeres i Rieres de Pomar i Montealegre de Badalona, corresponent al (Lot 2), pel termini d’1 any (això és, del dia 20 de novembre de 2015 al dia 19 de novembre de 2016) d’acord amb les mateixes condicions que resultaren adjudicades d’acord amb el contracte formalitzat en data 20 de novembre de 2009, modificades posteriorment i que estan en vigor, conforme a l’annex al contracte signat en data 3 de

Secretaria General


setembre de 2012, primera modificació, aprovada el 30 de juliol de 2012, i l’annex al contracte signat en data 12 de desembre de 2013, segona modificació aprovada en data 29 de novembre de 2013. SEGON.- APROVAR i AUTORITZAR la despesa que es preveu que es derivi de la primera pròrroga d’ aquest contracte, que s’ ha quantificat pel termini d’1 any proposat en 397.722,24.- euros (IVA inclòs) a raó de 33.143,52.- euros mensuals (IVA inclòs al tipus del 10%), tal i com es fa constar a l’ informe tècnic de motivació i proposta, de data 29 de setembre de 2015, emès per la cap del Departament de Gestió del Verd Urbà i Espais Naturals, dels quals 44.191,36.- euros són imputables a l’ exercici 2015 (període comprès del dia 20 de novembre al 31 de desembre de 2015) i s’ hauran d’ atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1711-21001 del pressupost municipal de l’ exercici 2015, en pròrroga de l’ exercici 2014. Respecte de la despesa que se’n pugui derivar de la tramitació d’aquesta pròrroga pels mesos de gener al 19 de novembre de 2016, imputable a l’ exercici 2016, quedarà sotmesa a la condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos i/o comptabilitats corresponents a l’ exercici indicat, per atendre el seu pagament de conformitat amb el que preveu l’article 174 del Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. TERCER.- NOTIFICAR aquesta resolució a URBACET SL, amb CIF B65064412, i COMUNICAR-la al cap del Servei de Sostenibilitat i Medi Ambient, la cap del Departament de Gestió de Verd Urbà i Espais Naturals, a la Tresoreria General i a l’Intervenció Municipal. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions de l’article 41.4 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament, i, n’ordeno la seva inclusió en l’ordre del dia de la propera i immediata sessió de l’Ajuntament Ple que es dugui a terme, pel seu debat i aprovació, si escau. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fets i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes tècnics precedents, l'Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució, als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per unanimitat. Vots a favor: 27. 20. Donar compte de la inclusió de la gestió dels cementiris municipals dins l'àmbit competencial de Badalona Pròspera i Sostenible. Identificació de l’expedient Tipus d’acord: Donar compte al Ple de la resolució de l’alcaldessa de data 18 de setembre de 2015 en relació a la inclusió dins l’àmbit competencial de Badalona Pròspera i Sostenible de la gestió dels cementiris. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal L’alcaldessa, en data 18 de setembre de 2015, ha dictat una resolució, la qual, transcrita literalment diu el següent: “Mitjançant resolució d’aquesta Alcaldia, de data 23 de juny d’enguany, van ser nomenades les cinc Tinences d’Alcaldia de la Corporació, constituïda com a conseqüència de les eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015. Així mateix, es va efectuar a favor de les esmentades Tinences d’Alcaldia una delegació general d’atribucions referides als següents àmbits materials i que en la part que interessa és la següent : Senyor Àlex Mañas Ballesté, 2n tinent d’alcalde: Regidor de Badalona Pròspera i Sostenible. Comprèn les següent matèries: Promoció Econòmica i Ocupació, Industrialització, Comerç, Turisme, Consum, Nova Economia, Sostenibilitat i Medi Ambient. Senyor José Antonio Téllez i Oliva, 3r tinent d’alcalde: Regidor de Badalona Democràtica. Comprèn les següent matèries: Hisenda, Participació, Contractació, Recursos Humans, Transversalitat, Transparència, Comunicació, Informàtica, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Estadística i Població. En data 21 de juliol de 2015, mitjançant resolució de l’Alcadia, es va delimitar l’àmbit material de la delegació de competències efectuada a les tinences d’Alcadia de conformitat amb el

Secretaria General


document adjunt a la referida resolució com a Annex 1 que forma part integrant de la mateixa, havent-se constatat una errada material en la delimitació del referit àmbit material consistent en la ubicació de la gestió dels cementiris en l’àmbit competencial de Badalona Democràtica. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora del règim jurídic i del procediment administratiu comú. RESOLC: Primer. Incloure en l’àmbit competencial de Badalona Pròspera i Sostenible, delegat al 2n Tinent d’Alcade, senyor Àlex Mañas Ballesté mitjançant decret de 23 de juny de 2015, la gestió dels cementeris municipals i, en conseqüència, modificar l’Annex 1 de la resolució d’Alcadia de data 21 de juliol de 2015. Segon. Comunicar aquesta resolució als interessats i publicar-la a la Intranet municipal. Tercer. Donar compte d’aquesta resolució al Ple de l’Ajuntament en la primera sessió que celebri. ANNEX 1

Alcaldessa ALCALDIA Gabinet Alcaldia Protocol i Relacions Institucionals Dona Guàrdia Urbana Protecció Civil Joventut

1r. Tinent d’alcalde, Oriol Lladó i Esteller

Ordenació i gestió del territori - Plànol de la ciutat - Planejament urbanístic - Gestió Urbanística - Habitatge - Llicències d’obres particulars - Llicències ambientals i d’activitats

Paisatge urbà Patrimoni Històric Artístic Ciutat Intel·ligentObres públiques

- Projectes i control d’obres municipals - Projectes i control d’obres supramunicipals - Projectes i control d’obres d’urbanitzacions privades

BADALONA HABITABLE

Regidor delegada, Javier López Cegarra Infraestructures, via pública i manteniment

- Conservació i manteniment d’edificis municipals - Manteniment de paviments, clavegueram i

enllumenat - Neteja viària - Millora de l’espai públic - Autoritzacions ocupació via pública i llicències de

guals Mobilitat Disciplina urbanística d’obres, activitats, espectacles, sanitat i medi ambient, usos del sòl, seguretat salubritat i decòrum públics. Sancions: Instrucció expedients sancionadors derivats de disciplina urbanística, activitats, seguretat, espectacles, medi ambient i sanitat

Secretaria General


2n. Tinent d’alcalde, Àlex Mañas Ballesté BADALONA PRÒSPERA I SOSTENIBLE

Promoció de l’activitat econòmica - Promoció econòmica - Emprenedoria social - Industrialització - Ocupació - Comerç - Consum - Turisme - Nova economia - Gestió de cementiris

Medi Ambient i sostenibilitat - Gestió verd urbà i espais naturals - Ecologia urbana - Educació ambiental - Recollida selectiva de residus

3r. Tinent d’alcalde, José Antonio Téllez i Oliva

Secretaria General i assessoria jurídica Organització, gestió processos i desplegament administració electrònica. Planificació estratègica, avaluació i qualitat Transparència i bon govern Serveis centrals i logística Atenció ciutadana Informàtica i tecnologies de la informació Població i Estadística Recursos Humans Hisenda i Gestió de Recursos Econòmics

- Gestió i control d’ingressos de dret públic - Recaptació executiva - Patrimoni i reclamacions patrimonials - Programació Econòmica - Comptabilitat - Fiscalització - Tresoreria - Contractació i Compres

Comunicació i imatge

BADALONA DEMOCRÀTICA

Regidora delegada, Fàtima Taleb Moussaoui Participació Ciutadana i voluntariat (inclòs gestió de les infraestructures actes) Coordinació operativa de les Oficines Municipals de Districte

4t. Tinent d’alcalde, Eulàlia Sabater i Díaz Educació Gestió i manteniment de les instal·lacions educatives Acció cultural i serveis territorials de cultura Biblioteques

BADALONA EDUCADORA

Regidora delegada, Maria Gallardo Borrega

Secretaria General


4t. Tinent d’alcalde, Eulàlia Sabater i Díaz Promoció, planificació, programació i gestió d’activitats esportives Gestió instal·lacions esportives

5è. Tinent d’alcalde, Francesc Ribot i Cuenca Gent gran Salut Cooperació i solidaritat Immigració Gestió de la diversitat Regidora delegada, Agnès Rotger Dunyó Acció Social

- Atenció Territorial Polivalent - Programes i producció de serveis

BADALONA JUSTA I INCLUSIVA

Regidora delegada, Fàtima Taleb Moussaoui Convivència i mediació

“ En conseqüència, d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara de l’article 38 i 42 i d’altres aplicables del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es dona compte al Ple de l’Ajuntament de la resolució de l’alcaldessa que precedeix. COMISSIÓ INFORMATIVA DE BADALONA EDUCADORA, JUSTA I INCLUSIVA 21. Designar els representants de l'Ajuntament al Consell Escolar Municipal (CEM). Identificació de l’expedient Tipus d’acord Designació de representants de l’Ajuntament al Consell Escolar

Municipal (CEM) Òrgan que resol Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Antecedents

1. El Ple de l’Ajuntament va aprovar el Reglament del Consell Escolar Municipal de Badalona mitjançant acord doptat en sessió ordinària de data 26 d’abril de 1989.

2. L’acord de Ple de data 31 de gener de 2012 va designar la presidència i la vicepresidència del Consell Escolar Municipal i també va nomenar els vuit representants municipals. Aquest acord de Ple va ser modificat en data 22 de juliol de 2014 per substituir dos dels representants municipals.

3. En data 13 de juny de 2015 es va constituir el nou Ajuntament fruit de les eleccions municipals convocades per Reial decret 233/2015, de 30 de març (BOE núm. 77, de 31 de marzo de 2015) i de conformitat amb el què disposen els articles 195 i 196 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, fet que fa necessari renovar la designació dels representants municipals al CEM per continuar l’activitat normal d’aquest òrgan sectorial de participació.

4. En data 23 de juny de 2015 es dicta resolució d’alcaldessa de nomenament de tinents d’alcalde i de delegació de competències en els regidors.

5. L’informe tècnic emès pel cap del Departament d’Educació en data 13 d’octubre de 2015 proposa la designació de nous representants de l’Ajuntament al CEM d’acord amb el següent detall. Les conclusions d’aquest informe, pel que fa a designació de nous representants, són del tenor literal següent:

Secretaria General


“CONCLUSIONS: Primera.- Donat l’inici d’un nou mandat caldria efectuar, en base a l’actual cartipàs municipal, els nomenaments i designació com a membres del CEM, en representació municipal, de les persones següents: Presidència: Sra. Dolors Sabater i Puig, Alcaldessa. Vicepresidència: Sra. Eulàlia Sabater i Díaz, 4ª tinent d’alcalde. Regidora de Badalona Educadora. Representants de l’Ajuntament:

El Sr. Daniel Paños Molina en representació del Grup Municipal del Partit Popular. El Sr. Carles Sagués i Baixeras, en representació del Grup Municipal Guanyem Badalona en Comú. La regidora Sra. Conxita Botey Teruel, del Grup Municipal Partit dels Socialistes de Catalunya. La Sra. Mercè Torrents i Mestre en representació del Grup Municipal de Esquerra Republicana de Catalunya. El Sr. Antoni De la Rosa Botaya en representació del Grup Municipal de Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa. El Sr. Martí Sànchez Pedra, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió. La Sra. MªSoledad García Durán en representació del Grup Municipal de Ciutadans. La Sra. Mar Grífol Isern, Assessora de la Regidoria de Cultura i Educació.

Segona.- Caldria deixar sense efecte els nomenaments anteriors.” Fonaments de Dret

1. La legislació de règim local, concretament a l’art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (d’acord amb la modificació operada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local) i a l’art. 66 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRL), estableix que els municipis tenen les competències que es relacionen en matèria educativa.

2. La Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels consells escolars va crear els consells escolars municipals i, en desplegament d’aquesta Llei, es va aprovar el Decret 404/1987, de 22 de desembre, regulador de les bases generals d’organització i de funcionament dels consells escolars municipals.

3. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en relació als consells escolars municipals disposa en el seu article 173 que “Els municipis poden constituir consells municipals en tant que òrgans i instruments de consulta i de participació. Els consells s’han de constituir en els municipis als quals s’hagin delegat competències de les que estableix l’article 159.4”. Aquesta Llei no estableix la composició dels consells escolars municipals i és per això que, pel que fa a aquest aspecte, s’estarà a allò que en el seu cas pugui establir la seva normativa i l’acord municipal de constitució.

4. En relació a la composició del CEM l’article 5 del Reglament regulador, aprovat pel Ple de l’Ajuntament en data 26 d’abril de 1989, disposa que serà integrat, entre d’altres, per vuit representants de l’Ajuntament designats pel Ple. Per altra banda, l’art. 11 del mateix reglament determina que la presidència del Consell correspon a l’alcalde de la ciutat i que el Ple de l’Ajuntament designarà com a vice-president al regidor responsable d’Educació, d’acord amb el cartipàs municipal, sempre que no se li hagués delegat ja la presidència.

5. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per aprovar el nomenament de membres del CEM d’acord amb l’art. 5 del Reglament del CEM aprovat en data 26 d’abril de 1989.

Proposta d‘acord

Secretaria General


En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, s’informa que no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari perquè l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- Designar com a presidenta del Consell Escolar Municipal a l’alcaldessa, Sra. Dolors Sabater i Puig. SEGON.- Designar com a vicepresidenta del Consell Escolar Municipal a la regidora de Badalona Educadora, Sra. Eulàlia Sabater i Díaz. TERCER.- Designar com a representants de l’Ajuntament a les persones que es relacionen a continuació, d’acord amb l’informe tècnic emès pel cap del Departament d’Educació en data 13 d’octubre de 2015: Sr. Daniel Paños Molina en representació del Grup Municipal del Partit Popular. Sr. Carles Sagués i Baixeras, en representació del Grup Municipal Guanyem Badalona en Comú. Sra. Conxita Botey Teruel, del Grup Municipal Partit dels Socialistes de Catalunya. Sra. Mercè Torrents i Mestre en representació del Grup Municipal de Esquerra Republicana de Catalunya. Sr. Antoni De la Rosa Botaya en representació del Grup Municipal de Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa. Sr. Martí Sànchez Pedra, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió. Sra. Mª Soledad García Durán en representació del Grup Municipal de Ciutadans. Sra. Mar Grífol Isern, Assessora de Govern. QUART.- Deixar sense efecte les anteriors designacions de representants municipals al Consell Escolar Municipal, adoptats en sessions plenàries de 31 de gener de 2012 i 22 de juliol de 2014, així com la designació de presidència i vicepresidència. CINQUÈ.- Notificar aquest acord als interessats. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem- MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú Abstencions: 10, del grup municipal del Partit Popular. COMISSIÓ INFORMATIVA DE BADALONA HABITABLE, PRÒSPERA I SOSTENIBLE 22. Aprovar les factures presentada per l'empresa ACSA SA corresponents a l'actualització de preus aplicats a la continuïtat del servei de manteniment de paviments i clavegueram durant el període de juliol a desembre de 2010 i de gener a agost de 2012. (RETIRAT)

PROPOSICIONS URGENTS Autoritzar a Marina Badalona S.A. la novació d'una operació d'un crèdit sindicat amb Vaixabank per import de 5.797.725,00 Euros. Identificació de l'expedient: Tipus d’acord: Autoritzar a Marina Badalona S.A. la novació d'una operació d'un crèdit sindicat amb Caixabank per import de 5.797.725,- € Expedient 020817-GE-END2015/000005 Òrgan al que s'adreça: Ple Municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. Fets En data 27 d’octubre d’enguany, la societat Marina de Badalona, S.A. ha presentat a l’Ajuntament una sol·licitud per tal de que el ple municipal , d’acord amb l’article 54 del TRLRHL,

Secretaria General


aprovi la novació del préstec sindicat que l’esmentada societat té amb Caixabank i l’Institut Català de Finances, amb un capital pendent de 5.797.725,00 Euros. A l’expedient hi figura el pla econòmic financer, signat pel gerent i pel president del consell d’administració de la societat L’Interventor General, en la mateixa data ha emès l’informe que textualment diu: “Vista la sol·licitud de Marina Badalona, SA, per a que l’ajuntament ple autoritzi la novació d’una operació d’un crèdit sindicat amb Caixabank per import de 5.797.725,- € amb les següents condicions: Termini de les operació: desembre de 2024 Ampliació de la carència d’amortització de capital fins a 12 de desembre de 2015 Tipus d’interès: Determinat pel tipus de prudència financera en el moment de la signatura Comissió de modificació inicial: 0,00% Amortització: lineal trimestral En compliment del que disposa l’article 214 del text refós de la Llei 39/1988 de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), i en referència als articles 48 a 53 del mateix text, aquesta Intervenció informa: Que l’operació que es proposa formalitzar està prevista en el text, arts. 48 i següents. Que l’Ajuntament de Badalona és propietària d’un 50% Marina Badalona, SA, empesa que en el mes de juliol de 2013 va ser classificada dins del sector de les administracions públiques i com a unitat institucional pública depenent de l’Ajuntament de Badalona pel S. Gral. Análisis y Cuentas del Sector Público (IGAE), per la qual cosa, d’acord amb l’article 54 del TRLRHL, aquesta operació ha de ser autoritzada pel ple de la corporació. Que de la liquidació dels comptes de l’empresa de 2014 es desprèn un estalvi net negatiu de 748.734,- €, el que representa una ràtio negativa del 10,92%, d’acord amb l’anualitat teòrica calculada a 30 de setembre passat.. Que el percentatge d’endeutament consolidat actual, derivat de la suma de les operacions vigents i de la projectada prevista per a la fi d’aquest exercici és del 41,15%, import inferior al límit del 110% previst en l’article 53.2 del text refós. No obstant això, el deute viu a llarg termini de Marina Badalona previst en la mateixa data, respecte dels ingressos corrents de la liquidació de 2014, és del 108,05% Que d’acord amb l’apartat 4 de la nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals, “Règim aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades al refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistents (disposició addicional 77.1 de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015), si la ràtio d’estalvi net té signe negatiu o la ràtio de deute viu és superior al 75%, l’operació resta condicionada a l’aprovació d’un pla de sanejament financer per part del Departament d’Economia i Coneixement, el qual forma part d’aquest expedient. Que el pla de sanejament financer que figura en l’expedient és el que va aprovar el consell d’administració de la societat el passat 30 de març, el qual, tal com reflecteix el gerent en l’informe que presenta, s’ha mantingut per prudència econòmic-financera, ja que de complir-se les previsions del pla, es millorarien el seu resultat d’explotació i la seva la tresoreria. En el supòsit de que l’Ajuntament Ple decideixi autoritzar aquesta operació, la seva signatura restarà supeditada a l’autorització de la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.” PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, prèvia declaració d’urgència, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER.- AUTORITZAR a Marina de Badalona S.A., la novació d’una operació d’un crèdit sindicat amb Caixabank per import de 5.797.725,- € amb les següents condicions: Termini de les operació: desembre de 2024 Ampliació de la carència d’amortització de capital fins a desembre de 2015 Tipus d’interès: Determinat pel tipus de prudència financera en el moment de la signatura Comissió de modificació inicial: 0,00%

Secretaria General


Amortització: lineal trimestral SEGON.- SOL·LICITAR a la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, la seva autorització per procedir a la signatura de l’operació de crèdit que es detalla en el punt primer. SENYOR LLADÓ :Bé, aquest efectivament és un punt que entra per urgència, malgrat que en l’últim Consell d’Administració de Marina Badalona va ser un dels temes comentats, són les noves condicions que el l’Institut Català de Finances ens demanava i bé hi ha hagut tot un procés de negociació en el qual ja us varem informar una mica de les condicions en el Consell d’Administració. Sabeu que nosaltres varem demanar com a societat el març del 2015 una novació del crèdit en unes condicions, que això la Direcció General de Política Financera ens va dir que havíem de complir el principi de ponència financera i que per tant, això implicava un interès menor, que és el que s’ha hagut de negociar. Finalment, també en aquest impàs hi va haver una reducció del capital a retornar per un aval que estava retingut per un tema d’un pagament d’una immobiliària, que això va ser cap al juny d’aquest any. Això ha permès això, reduir el capital a retornar de forma considerable i finalment hem aconseguit això, un interès molt menor, no en les condicions que haguéssim volgut i que van ser comentades en el Consell d’Administració, però malgrat tot, la cosa suposo una millora substancial respecte a la situació actual, tant en el nivell de l’interès com en els terminis d’amortització. A l’explicació del dictamen em sembla que teniu la proposta de resolució amb el termini de l’operació que passa a ser al desembre del 2024, està explicat. Ha entrat d’urgència perquè realment s’ha estat negociant fins a l’últim moment, però ens ha sembla que era interessant fer-ho al més aviat possible, portar-ho a Ple i en tot cas, també va ser un tema del qual va ser informat el Consell d’Administració. SENYORA ALCALDESSA: Alguna paraula, senyor Riera. SENYOR RIERA: Gràcies senyora alcaldessa. Bé, jo no hi era en aquest Consell, però en tot cas, perquè em varen fer fora, no perquè no hi pogués assistir, si no perquè ja no formo part del consell. Quin és l’interès, a quin interès ens ho deixen, al final com queda? SENYOR LLADÓ: 0’85. SENYOR RIERA: I quina és la... SENYOR LLADÓ: 4’25. Votació de la urgència del dictamen. La urgència del dictamen va ser aprovada per majoria absoluta. Vots a favor: 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem- MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 10, del grup municipal del Partit Popular. Votació de la proposta, La proposta precedent va ser aprovada per majoria simple. Vots a favor: 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana –Avancem – MES i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions: 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió, Socialista i el Partit Popular. II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS 1. Moció del grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's, per tal de millorar el servei de transport adaptat complementari per a persones amb discapacitat. L’ajuntament de Badalona disposa d'un Servei de transport adaptat complementari per a persones amb discapacitat. Les característiques principals d’aquest transport són a la web de l'ajuntament: https://seu.badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_tramit&dDocName=AJB016062#wlp_detall_tramit

Secretaria General


L’Ajuntament de Barcelona, disposa d’un servei semblant, denominat Servei públic de transport especial de Barcelona, de característiques descrites a la web: http://w110.bcn.cat/fitxers/baccessible/normativadefinitivaperaimpremta2012.844.pdf Els dos serveis es presten dins de l’àmbit territorial de Barcelona, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i excepcionalment (en el cas de Badalona) Esplugues de Llobregat. Hi poden accedir les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Els preus de cada viatge per la persona que l’utilitza coincideix a las 2 ciutats i es el mateix que la resta del transport urbà, en aquest any 2,15 euros. Per fer ús dels serveis hi ha el requisit d’empadronament a cada una de las ciutats. Entre el servei que presta l’Ajuntament de Barcelona i el que presta el nostre Ajuntament hi ha diferències importants: →A Barcelona el número de viatges és il·limitat, justificant que s’utilitza adequadament, mentre que Badalona està limitat a 8 viatges mensuals. Molts d’aquests viatges són per anar a centres de rehabilitació persones que van en cadires de rodes. →A Barcelona els taxis adaptats poden fer el servei, a Badalona només vehicles sanitaris. La Llei 30/1992 del Règim de les Administracions públiques i el Procediment Administratiu (LRPAJ) estableix dins el títol I art. 3 com a un dels principis generals de les AAPP “Les Administracions públiques, en les seves relacions, es regeixen pels principis de cooperació i col·laboració, i en la seva actuació pels criteris d’eficiència i serveis als ciutadans”. A més, dins l’art.4 que estableix les relacions entre les AAPP en el punt quart i cinquè estableix què “L’Administració general de l’Estat, les Comunitats autònomes i les Entitats que integren l’Administració Local, hauran de col·laborar i auxiliar-se (...). Quan aquestes relacions en virtut del principi de cooperació, han de tenir com a finalitat la presa de decisions conjuntes que permetran (...) exigir articular una activitat comuna entre ambdues administracions, una activitat més eficaç (..)” La Llei 7/1985 de les Bases del Règim Local (LBRL) a l’article 10 estableix què “L'Administració Local i les altres Administracions públiques ajustaran les seves relacions recíproques als deures d'informació mútua, col·laboració, coordinació i respecte als àmbits competencials respectius. Procedirà la coordinació de les competències de les entitats locals entre si (…) quan les activitats o els serveis locals transcendeixin l'interès propi de les corresponents Entitats, incideixin o condicionin rellevantment els d’aquestes Administracions o siguin concurrents o complementaris dels d'aquestes”. És per tot el que s’ha exposat que proposem els següents acords Proposta d’acords: 1-Instar al govern municipal a fer un acord per integrar el Servei de transport adaptat de Badalona complementari per a persones amb discapacitat amb el Servei públic de transport especial de Barcelona amb les característiques d’aquest últim. 2-En el cas que no sigui possible integrar els dos serveis, modificar el Servei de transport adaptat de Badalona complementari per a persones amb discapacitat per què s’ampli el nombre de viatges i que aquests es puguin fer quan convingui amb taxis adaptats, si escau, per reduir el cost del servei. 3-Modificar les ordenances municipals de l’any 2016 si fos necessari en el sentit dels apartats anteriors. SENYORA ALCALDESSA: Sí, primer la paraula al senyor Raúl Sánchez i després procedirem a presentar la moció. Senyor Raúl Sánchez Fernández. Assumpte: Moció transport adaptat per a discapacitats SENYOR RAÚL SÁNCHEZ: Bona tarda. Jo volia reivindicar una mica tal i com està el transport per a persones amb discapacitat aquí a Badalona, ja que el servei que tenim és bastant limitat només hi ha vuit serveis i hi ha persones que ens veiem en la situació d’haver d’anar a rehabilitació i hem de fer servir el transport cada dia. Aleshores en el meu cas, en quatre dies ja tinc cobert aquest servei i jo tinc una rehabilitació diària, ja que la rehabilitació córrer a càrrec meu perquè la Seguretat Social diu que ja he arribat a un màxim de temps i que tot i estar en fase de recuperació no tenim l’oportunitat de seguir cobrint una rehabilitació coberta per la Seguretat Social, si no que hem d’anar a una part privada. En aquesta situació hi ha moltíssima

Secretaria General


gent a Badalona i haver de pagar-te un transport per anar a rehabilitació i a part pagar-te una rehabilitació, us asseguro que surt una mica car estar una mica bé i intentar ser una mica depenent. Està clar que tenim una dependència ja que no pots valdre’t per tu mateix, però a sobre haver de tenir una bona economia per poder rehabilitar-te i a més haver-te de pagar el transport per anar al centre de rehabilitació, doncs tampoc no és just. En aquest cas, el que reivindiquem i sol·licitem que es miri una mica com està el servei de transport aquí a Badalona. El servei i la qualitat és bona, però la quantitat és una mica escassa, partint d’altres ajuntaments, bé, tinc documentació i por exemple a Barcelona el transport per a rehabilitació i servei mèdic és il·limitat, no obstant això, tenen 8 serveis que són una mica per lleure, perquè podem anar al cinema o a sopar o a d’altres llocs. D’aquesta manera ells tenen servei de rehabilitació i servei mèdic il·limitat, depèn de la lesió, una persona que no pot caminar, una persona gran que no pot caminar més de 500 metres, ja té dret a un transport de taxi, o una persona que va en cadira de rodes i no pot desplaçar-se més d’un quilòmetre també. Aquí és el mateix si és a 500 metres o un quilòmetre, tu fas utilitzes un servei i ja el tens cobert, aleshores, mirar una mica de quina manera es pot estudiar perquè tots puguem tenir un dret a poder-nos desplaçar, si és per un tema mèdic o rehabilitació, alguna cosa millor. Ja ser que mirar cas per cas no es pot fer, perquè no mirarem persona per persona, seria una bogeria, però també tinc coneixement que hi ha molta gent que no fa servir aquest servei, i d’altres en necessitem més, aleshores, no sé com funciona a Badalona el servei, perquè una persona que no el fa servir, perquè tinc companys que no el fan servir i jo en necessito més, no sé com es regeixen alhora de fer barems, si al cap de l’any es miraran tants serveis i per això es paga, o no ho sé, aleshores, és una manera una mica d’estudiar. La veritat és que en el meu cas he tingut la sort d’estar treballant en una gran empresa aquí a Badalona, he tingut uns bons ingressos i em puc fer càrrec de pagar-me la rehabilitació, però també tinc la sort de tenir una família que m’està ajudant i no hi ha dret tampoc. En el meu cas, i parlo no personalitzant, però parlo una mica de la situació en la qual es troba molta gent, o sigui que et pagues una rehabilitació o t’has de pagar una persona que et cuidi. Aleshores, si a sobre t’has de pagar el transport per poder anar a la rehabilitació, us asseguro que el transport per anar a la rehabilitació no és barato, és en taxi i un taxi l’agafes d’aquí a Hospitalet i bé costa diners, anada i tornada més les hores del fisio, tampoc és barata. Aleshores és mirar una mica que almenys la part del transport, no és millorar en qualitat, perquè la qualitat és bona, és parlar de millorar-ho en quantitat i amb el tema de serveis. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Sánchez. Abans de passar a la moció i al torn d’intervencions dels regidors i regidores, volia demanar només un petit aclariment. Quan vostè ha començat parlant del transport en general, entenc que per la seva última part de la intervenció, s’està referint sempre al transport de taxi, no estem parlant de l’ús del transport públic d’autobusos o de metro, que és un transport universal que si la via pública està en condicions també es pot fer servir, diríem no. Estem parlant exclusivament del transport unipersonal de porta a porta, estem parlant d’això, sí? Moltes gràcies. SENYOR RAÚL SÁNCHEZ: A més, quan presentàvem la moció la pàgina no està actualitzada, estava des del 2010,és una mica impactant que en cinc anys no s’hagi actualitzat aquesta pàgina. I aquest matí m’hi he tornat a posar per tornar a imprimir les dates perquè tornés a sortir la data al full d’impressió i no s’hi podia entrar. Una ciutat com Badalona amb 225.000 habitants, que tingui una pàgina actualitzada de l’any 2010, no sé. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. Senyor López vol exposar la moció, si us plau. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Practicamente la moción consiste en lo siguiente. El Ayuntamiento de Badalona tienen un servicio de transporte adaptado complementario para personas con discapacidad y el Ayuntamiento de Barcelona tiene un servicio parecido que denomina “Servei públic de transport especial de Barcelona” y las características son parecidas Los dos servicios se prestan dentro del mismo ámbito territorial, los dos servicios no son gratuitos, es decir el coste de cada viaje para el usuario es de 2’15 euros, no estamos hablando de servicios gratuitos, pero hay dos diferencias fundamentales entre los dos servicios, el que presta el Ayuntamiento de Barcelona y el prestamos aquí. En el Ayuntamiento de Barcelona el número de viajes es ilimitado siempre que se utilice adecuadamente, como es el caso para ir a rehabilitación, por ejemplo, mientras que el de Badalona, como bien ha dicho Raúl, solo son 8

Secretaria General


viajes al mes, es decir una persona que vaya todos los días a rehabilitación solo tiene 4 días. Hay otra diferencia sustancial y es que en Barcelona el servicio lo pueden hacer taxis adaptados o taxis normales, dependiendo de las necesidades de la persona que lo utilice, en cambio en Badalona solo lo hacen vehículos sanitarios, lo que supone un gasto mayor. Por lo tanto, la moción que se presente, la propuesta de acuerdo es la siguiente: “Que el gobierno municipal intente hacer un acuerdo con el Ayuntamiento de Barcelona para integrar el servicio de transporte adaptado complementario para personas con discapacidad en Badalona, al servicio público de transporte especial de Barcelona, teniendo las características de Barcelona, que son las características que dan mejor servicio, y en el caso que no pudiera ser porqué hay firmado un covenio, que se aumentase el número de viajes que pueden hacer a centros de rehabilitación y similares, de acuerdo con las necesidades de las personas que lo utilizan”. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, doncs comencen el torn d’intervencions, el portaveu de Convergència, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Abans de fer la nostra intervenció a mi m’agradaria que el govern pogués dir que en pensa d’aquesta moció perquè deu estar més al cas de la realitat del dia a dia de la prestació d’aquest servei. Si no agafo la paraula, però era per situar-me per si hi ha alguna novetat d’informaicó que no tinguem. SENYORA ALCALDESSA. Senyor Ribot, si us plau. SENYOR RIBOT: Bé, una mica primer agrair al senyor Sánchez que hagi vingut aquí i que hagi fet visible aquesta problemàtica i agrair també al company de Ciudadanos que a través d’aquesta moció ens permetrà explicar aquests coses que fem i que a vegades no surten en els diaris, perquè la feina de cada dia moltes vegades s’invisibilitza. Tots els partits que formen aquest govern i de ben segur que també els altres grups de l’oposició, són molt sensibles a tota la problemàtica relacionada amb els temes de mobilitat i especialment a aquelles persones que tenen mobilitat reduïda. Per això des de l’inici de la legislatura ja ens hem reunit un parell de vegades amb la plataforma Deixem de ser Invisibles, perquè ens facin arribar les seves propostes, les seves preocupacions o aquells temes que consideren que no estan prou adequats. El tema de la mobilitat reduïda, del servei que es dóna, no és un servei que presti directament l’Ajuntament de Badalona, és un servei que està cedit al Consell Comarcal, que el presta pels ajuntaments de la comarca. Aleshores en aquest context aquest servei es presta, hi ha diferents maneres de fer-ho avui en dia a Catalunya, hi ha el model de Barcelona, que és un model teòricament genèric i teòricament universal, però que precisament quan en funció del dia del mes que arriba, resulta que tens moltes dificultats per poder accedir a utilitzar aquest servei, si el demanes. A més a més, la central de trucades de Barcelona, de l’empresa que ho gestiona, el primer que fa és mirar si hi ha una possibilitat real que aquesta persona per arribar allà on vol anar, es pugui desplaçar en transport públic i si hi ha possibilitat de fer-ho en transport públic, deriva pel transport públic. Hi ha un altre model de gestionar aquest servei, que això passa per exemple al Maresme i a d’altres municipis, amb els quals el servei de porta a porta es condiciona únicament i exclusivament al fet que sigui per temes ocupacionals o temes mèdics, per cap altre cas. Hi ha d’altres models que es fan servir per exemple a Saragossa, que el que fan és fer un nombre màxim d’usuaris, es fa a Saragossa capital, són dues-centes persones que poden utilitzar aquest servei, quan s’acaba el pressupost, no n’hi ha més. L’Ajuntament de Badalona en el seu moment i amb un criteri, va optar per unes línies de treball, que eren molt clares. Primer, havia de ser un servei universal, o sigui tothom que reunís les condicions, tingui una certa discapacitat, i una mobilitat funcional podia accedir-hi. Per tant, en aquests moments hi ha prop de 1.300, 1.400 persones a Badalona que poden utilitzar aquest servei. Es va calcular quin és l’ús normal que es fa, evidentment com molt bé ha dit el company Sánchez, les lleis i les ordenances s’han de fer de forma genèrica, no poden analitzar cas per cas, en tot cas, Serveis Socials si que pot actuar. Aleshores jo el convido també a treballar i analitzar el seu cas, que en molt de gust l’analitzarem, perquè per això estan els Serveis Socials, per poder analitzar cas per cas, i no ser una màquina freda, que només actua en base a les ordenances. Aleshores en aquest moment d’aquestes 1.300,1.400 persones usuàries que hi ha i amb això té raó el senyor Sánchez, només hi ha un vuit per cent d’aquestes persones que utilitzin els 8 viatges al mes, només un 8% del nombre total dels usuaris. Per tant, hi ha marge de millora i també una de les primeres coses que com a govern

Secretaria General


varem fer al detectar aquesta problemàtica, va ser posar-nos en contacte amb qui presta servei que és el Consell Comarcal. El primer que varem fer és aturar el procés de licitació que estava previst que s’iniciés el gener del 2016 per donar aquest servei. Varem assumir una de les peticions que ens feia arribar la plataforma Deixem de ser Invisibles, en el sentit que ells preferien que el vehicle amb el qual es feia aquest desplaçament no fos un vehicle medicalitzat, si no que fos pel servei de taxi. Per tant, això ho varem incorporar i varem donar instruccions al Consell Comarcal perquè amb el plec de condicions contemplessin aquesta possibilitat, que no obligació, contemplessin aquesta possibilitat i el que també varem fer és donar les instruccions perquè el Consell Comarcal, els tècnics es posessin d’acord amb els tècnics dels ajuntaments de la comarca, per tal d’elaborar un plec de condicions que contemplés aquestes millores. I per assegurar-nos que aquestes millores comptessin amb el vistiplau de les associacions d’afectats, quan estigui acabada la feina tècnica, es convidarà a una sessió de treball amb aquestes entitats tipus de la plataforma Deixem de ser Invisibles, però que també hi ha d’altres poblacions de la comarca, perquè validin el document final en base al qual es licitarà. El fet que siguin més o més viatges, el model de Barcelona té un problema, el model de Barcelona té un problema addicional i és que econòmicament és prohibitiu, representaria multiplicar per 5 el pressupost que destina l’Ajuntament de Badalona, i a més a més, el cost unitari del servei que realitza l’Ajuntament de Barcelona és un 25% més car. El conveni actual que va guanyar també una empresa de Badalona per realitzar el servei de transport adaptat, en el plec de condicions no van canviar respecte a l’anterior licitació on va guanyar una empresa que es deia taxi amiga, haguéssim pogut guanyar el servei de taxi, la continuïtat del servei. Senzillament les propostes que es van presentar van guanyar unes altres, hi ha un procés obert de licitació, hi ha unes bases i s’hi acullen. El que farem precisament és modificar aquestes bases per assegurar-nos que guanyi qui guanyi aquest concurs, els Ciutadans que utilitzin aquest servei de transport de porta a porta puguin tenir garantit el servei de taxi. En el sentit de la moció nosaltres per tot això som sensibles i tots compartim aquest neguit, nosaltres ens hi abstindrem, però el model que creiem, el camí per resoldre aquest tema és el que estem fent des del govern, que és negociar amb les entitats, parlar amb el Consell Comarcal, modificar la realitat i en tot cas, sí que estem oberts de l’anàlisi estrica del nombre d’usuaris, del nombre de servei, mirar de quina manera puntualment, en casos fonamentats es pugui ampliar el nombre de viatges. SENYORA ALCALDESSA. Senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí, jo agraeixo la intervenció del regidor perquè m’ha estalviat bona part de la que jo anava a fer i em sembla que ha estat una intervenció molt correcta, perquè ens permet conèixer una mica més un tema que quan hem llegit el contingut de la moció, dons hem fet memòria i hem vist que en aquest Ple ja havíem debatut sobre aquesta qüestió en el passat, passat força recent. També al voltant de la discussió si les persones amb discapacitat que tenien dret, doncs a usar aquest tipus de transport pel seus desplaçaments, era més digna o menys digna que ho fessin dalt d’una ambulància o en un taxi. Era un debat que tenia tota la lògica, perquè una persona amb discapacitat no és una persona malalta, és una persona amb discapacitat , i per tant, hi havia gent amb discapacitat que creien que no era correcta anar a dalt d’una ambulància quan es desplaçaven a sopar, al cinema, al teatre o allà on fos. Per tant, des de l’empatia que ens desperta aquesta situació que no sé si és exactament la que avui estem debatent, se li va demanar a l’empresa adjudicatària d’aquest concurs que retolés vehicles de tal forma que no semblessin estrictament una ambulància, i així va ser. Està bé el que deia el regidor al respecte del preu unitari per viatge que té aquest concurs, que gestiona el Consell Comarcal del Barcelonès i al respecte del què fa Barcelona, perquè és molt menys barat i es poden fer molts més viatges. Tinc una dada que he recuperat del debat que varem fer aleshores, que en un sol mes a través de l’empresa d’ambulàncies La Pau, guanyadora d’aquest concurs, un concurs que em sembla que és vigent, que encara no ha esgotat els seus dos anys, i que en tot cas, el que podem decidir o demanar, és que no es prorrogui, però acabar el seu temps, en un mes havia fet 959 viatges, que en comparació amb taxi amic, que és l’empresa que ho fa a Barcelona, doncs em sembla que la diferència era abismal. Per tant, donàvem un millor servei. El que deia el senyor Sánchez, per a mi el més important és que no parlava de la qualitat del servei, parlava de la quantitat, la qual cosa parla a favor de l’empresa de Badalona que presta aquest servei i que jo crec que hem d’intentar defensar. Quin és el

Secretaria General


resum de la qüestió, si volem més quantitat hi haurem de posar més diners i aquesta és una decisió que haurem de prendre quan es configurin els pressupostos municipals i que nosaltres evidentment estem disposats a parlar-ne amb tota la informació que ens pugui donar el Consell Comarcal amb tota la casuística que hi hagi al voltant d’aquesta qüestió, per mirar de ser el més justos i equitatius amb la decisió que prenguem, però al final com que no estem parlant de què ho faci un taxi, si no que ja ens està bé com s’ha fet fins avui i estem parlant de quantitat, és una qüestió de preu. Jo el que diria és, aprovem aquesta moció si convé, no ho sé perquè diu coses que ens farien entrar en aquesta coordinació, que ens ha anunciat el govern que té amb l’Ajuntament de Barcelona, potser aquesta podria entrar a l’agenda d’aquesta coordinació que se’ns ha anunciat a la Revista Bétulo, per exemple, però fem una reflexió sobre la qüestió i a nosaltres diguem, podem aprovar-la o podem abstenir-nos, no tenim un posicionament, perquè em sembla que el més important és que entomem el que ens ha dit aquesta persona que ens ha visitat avui, l’esperit de la moció de ciutadans, doncs, ho recollim i mirem de fer el possible perquè s’augmenti la partida si s’escau per facilitat no millor qualitat, sinó més quantitat d’aquest tipus de viatges. Per tant, el posicionament de vot si del govern és l’abstenció, la nostra també ho serà, però que ningú es pensi que no hi estem d’acord, hi estem molt d’acord que si trobem la manera d’augmentar els recursos per fer aquest servei, doncs mirem d’aplicar-los. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Falcó, el partit Socialista si us plau, la senyora Conxa Botey. SENYORA BOTEY: Doncs bona tarda senyora alcaldessa, companys, regidors i les persones que ens acompanyen. Primer li vull agrair al senyor Sánchez que hagi vingut aquí, perquè segurament serà el punt d’humanitat d’aquest Ple d’avui, perquè parlem gairebé sempre de moltes xifres, però quan veiem les xifres transportades a una persona ens adonem a vegades de les incongruències. Des de fa molts anys l’Ajuntament de Badalona va optar per oferir aquest transport per a les persones amb discapacitat, aquest transport esporàdic. El que jo he vist a la moció del senyor López González que segur que està fet amb molt bona fe, però que hi ha una mica de barreja, per això jo crec que el senyor Falcó i el senyor Ribot, no tenien molt clar el seu vot. Estem parlant del servei esporàdic del transport adaptat, que tal com ens diu vostè senyor Sánchez és de qualitat, les persones que l’usen després de modificar aquells primers cotxes que semblaven un servei clínic, més que un servei de transport, doncs estan contentes. He parlat amb molts membres de la ONCE i pensen que és un molt bon servei, però que és veritat, que segurament és poc. És a dir, sempre s’ha d’optar per intentar millorar la qualitat de vida de totes les persones. Aleshores, nosaltres sí que votarem a favor d’aquesta moció perquè a banda, que des del departament i de Serveis Socials ser que es treballarà perquè aquesta nova licitació que s’hauria de treure al mes de gener sigui millor, sigui molt millorable. Pensem veritablement en aquests moments que ens haguem de reunir amb el govern, quines són les coses veritablement importants en aquesta ciutat, i si s’ha d’apostar per posar més partides econòmiques, posem-les allà on calgui i sobretot, mirar el seu cas senyor Sánchez, jo de veritat, quan vostè explicava que per anar a fer una recuperació vostè ha de pagar de la seva butxaca un transport, em sembla imperdonable pel sistema, això és imperdonable pel sistema, alguna cosa del sistema no funciona, perquè una persona que ha d’intentar recuperar la seva mobilitat, això ho hagi de pagar de la seva butxaca. Per tant, nosaltres ens posem a la seva disposició per mirar el seu cas i tots aquells que pensem que hem de revisar i sí que evidentment, votarem a favor d’aquesta moció, perquè sempre s’ha d’intentar millorar aquelles condicions, en aquest cas en l’àmbit de les persones amb discapacitat. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: El Partit Popular. SENYORA EGEA: Sí, bona tarda a tothom. Bé, manifestar al senyor Sánchez que estem d’acord amb ell, que realment el servei de taxi adaptat depèn del Consell Comarcal és l’òrgan que gestiona aquest contracte i tot el que implica el servei de taxi adaptat, que sí que és cert doncs, que el nombre de viatges és just, perquè si no recordo malament són 8 viatges al mes i això realment aprofitant, doncs que és un contracte i un conveni que es revisa cada any, doncs aprofitar, ara és el moment de treballar amb els tècnics, que es mirin realment les pautes a seguir per mirar de reforçar el nombre de viatges, que jo crec que amb la seva intervenció és el

Secretaria General


que realment vostè demana que hi hagi un nombre més satisfactori de viatges i aquí penso que és on hem de posar-nos d’acord tots i crec que hem d’estar una mica seguint aquest conveni amb el Consell Comarcal i bé, intentar de treure les màximes garanties. Això també sí que és veritat que implicarà una aposta econòmica superior a la que hi ha en aquests moments, però bé això ja serà un altre debat i crec que aquí ens hi posarem tots d’acord. Moltes gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, abans de passar la paraula al senyor López, si de cas voldria demanar-li al senyor Garcia Albiol si necessita parlar per telèfon si pot sortir de la Sala, perquè és una mica incòmode seguir el Ple i amb la trucada, d’acord. Senyor López. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo creo que de lo que se ha hablado hay dos cosas importantes, una es, el regidor de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva que de las personas que tienen derecho al servicio solo el 8% lo utiliza, bueno, yo he entendido esto, la clave es, la clave del problema es, una persona que va a rehabilitación solo tiene 8 servicios al mes, mientras tanto no se negocie de nuevo el contrato, seria bueno que el gobierno de una solución de manera que no se limite a 8 servicios al mes los viajes que pueden hacer en este tipo de transporte. Luego quiero corregir al señor Falcó que si bien Raúl ha dicho que el transporte que se da es satisfactorio, lo que no estamos de acuerdo, por lo menos en la moción se dice, es que no tiene que ser necesariamente un transporte sanitario, a veces es mucho mas barato y mucho mas cómodo para la persona que lo utiliza que sea un taxi normal, entonces aunque no contemple el convenio que se haya firmado con la empresa ese tipo de servicio, a lo mejor es posible una modificación del presupuesto como se hace tantas veces, para que hasta que se firme un nuevo convenio, las personas en la situación de Raúl puedan tener un número mayor de servicios al mes. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, miraré si hi ha un segon torn de paraules. A mi m’agradaria intervenir en aquest tema, un tema que conec força i m’agradaria aportar, estic d’acord que la seva moció barreja una mica diferents aspectes, llavors, penso que tal i com es va fer a Badalona, en el seu moment, nosaltres no érem al govern, jo llavors estava amb el grup de Deixem de ser Invisibles que ho estava reivindicant. Precisament el concepte pel qual es demanava, no era perquè fos un transport sanitari de rehabilitació, perquè és una cosa molt diferent, l’acompanyament mèdic va per una altra. Una cosa és el transport sanitari, però quan un necessita anar al metge i té dret a anar-hi acompanyat per les condicions que sigui això va a càrrec de sanitat, això és una altra història. Aquest servei porta a porta, la finalitat que té és normalitzar, ajudar a normalitzar la vida independent de les persones amb diversitat funcional, entenent que no pot cobrir el 100% de les seves necessitats, perquè com res públic pot cobrir el 100% de les necessitats de ningú, des d’una perspectiva universal de servei universal, es considerava que atès la xarxa de transport públic, tal i com la tenim i atès que l’espai públic és la barrera més gran per a la mobilitat, perquè en general, les ciutats, no parlo de Badalona, parlo en general, però Badalona especialment per la orografia que té, per com té les voreres, com té l’espai públic, moltes vegades la persona que va amb una cadira de rodes si no pot accedir porta a porta, el trajecte amb servei públic no li permet desplaçar-se. La situació era, com que aquesta situació fa usar moltes vegades el taxi que una persona en condicions de mobilitat normalitzada, que tots un dia o altre necessitem fer servir ús del taxi, però segurament en una proporció molt menor que una persona amb mobilitat reduïda, com que l’ús del taxi és molt major i per tant, la despesa econòmica és molt gran, s’entén que és just subvencionar una part d’aquests transports amb vehicle de taxi, vehicle porta a porta, per compensar una mica la despesa major que té una persona amb mobilitat reduïda. Ho dic perquè el cas concret de l’acompanyament sanitari, de cap manera aquest servei va estar pensat per acompanyar a les persones que havien d’anar cada dia a rehabilitació, per això entenc que l’oferiment que li fa el regidor de Badalona Justa i Inclusiva, que inclou Serveis Socials i Salut, que és estudiem el seu cas i veiem quina és la situació, però aquest servei estava fet justament pels temes d’oci, per poder desplaçar-se, diguem fer una vida una mica més normalitzada. Penso que és important i en aquest cas tal com ha explicat el regidor, la intenció del govern és sensibilitat absoluta en aquest tema amb normalitzar i amb equilibrar les situacions de desigualtat, però la proposta concreta que vostè fa és inassumible perquè plantejar uns paràmetres que no podem jugar-hi perquè ni som Barcelona, concretament, no podem treballar amb Barcelona perquè això ho fa el Consell Comarcal i en tot

Secretaria General


cas el camí que nosaltres seguirem és el que ja hem encetat i ens sembla que avançarem diguem amb l’esperit del què demana ell. Si no hi ha un altre torn de paraules li donaríem la paraula una altra vegada, com és habitual, sempre que una persona té la paraula té dret a tornar-la a fer servir un cop que els regidors i regidores han intervingut, no s´ñe si hi havia alguna altra paraula, si el senyor Ribot tenia intenció de tornar a paraula. SENYOR RIBOT: Crec que l’alcaldessa ho ha explicat perfectament. SENYORA ALCALDESSA: Gràcies. SENYOR RAÚL SÁNCHEZ: Vull contestar al senyor Ribot. És un cas que el dia que em va passar, pel tema que ha dit de parlar amb els assumptes socials, a mi el dia que em va passar, bé, va ser un accident que va tenir una repercussió mediàtica, va sortir a la televisió, a tots els diaris. Em va passar jugant a futbol, em van donar una petada a l’esquena i va ser una lesió, una tetraplegia a l’altura de la C4. Ve quan em va passar va ser una mica bonic pels partits polítics per dir-me el que necessitis, el que et faci falta, aquí estarem nosaltres, no et preocupis, a tota la meva família. De fet vaig estar vuit mesos ingressat a la Guttmann, no vaig necessitar res evidentment, perquè allà tenia totes les necessitats cobertes, el dia que vaig sortir durant 4 mesos més tampoc vaig necessitar res, tenia la meva família que tenia el servei ambulatori de Guttmann i anava a rehabilitació cada dia. Una vegada que la seguretat social ja em va dir fins aquí hem arribat, perquè ja has arribat al màxim, cosa que no entenc perquè una persona que té un càncer mai arribarà a un màxim de diners, sempre haurà de curar-se de la seva malaltia, però bé, això és una lesió que es curi ni en un any, ni en dos, és una lesió que vas recuperant. Entenc que o pot ser el mateix servei que una persona que té càncer o qualsevol o qualsevol tipus de malaltia, però tampoc dir, fins aquí has arribat i ja no tens drets a res més. Ara sí que tinc dret a una hora de rehabilitació en un centre, a Iriteb cada dia, bé em va costar aconseguir-ho, però ho he aconseguit, però no sé fins quan. Aleshores jo vaig 3 dies per setmana a Hospitalet a un centre de rehabilitació i dos dies a Guttmann, tot això a càrrec meu, m’ho pago tot jo, evidentment, tinc la sort de no haver-me de pagar una persona que estigui amb mi, perquè de moment es queda el meu nebot, però bé, ell té la seva vida, jo necessitaré un dia que estaré més independent i podré empènyer més diners en dependència i menys en rehabilitació. Jo tot això ho vaig parlar amb els assumptes socials, de fet vaig enviar tres instàncies quan governava el Partit Popular, al senyor Albiol, en les tres vaig sol·licitar parlar amb ell, perquè quan em va passar, doncs, el que necessitis que allà estarem, doncs bé volia parlar amb ell per comentar-li la necessitat que tinc. Jo només sol·licitava el transport perquè entenc que és una cosa que bé, potser no cada dia perquè jo per anar a Guttmann utilitzo el transport públic, la B6 que em deixa a la mateixa porta, el servei és bo, pots entrar bé amb la cadira, visc a la zona del port de Badalona perquè és l’única zona que hi ha accessible a Badalona, perquè les demés, jo abans vivia a Lloreda i bé, tinc amics en la meva situació que viuen allà i no poden sortir de casa. Jo tinc la sort de viure en una zona que abans ja hi vivia i puc anar pel carrer tranquil·lament perquè no hi ha barreres. Vaig enviar tres instàncies, en cap d’elles se’m va rebre, em van rebre a assumptes socials, a assumptes socials se’m deia, a veure, situació econòmica cobro tant, tant, despeses que tens, tinc el pis de despesa, la rehabilitació, bé, tinc la sort que puc viure perquè tinc el meu nebot que està amb mi i visc amb un germà. Aleshores puc comprar-me roba i puc menjar, ja està, no puc fer res més. Quan envies tres instàncies, sol·licites parlar amb l’alcalde i mai em va rebre, me’l vaig trobar un dia pel port i suposo que se’n recordarà que varem estar parlant, també es va trobar un germà meu i li va comentar el cas. El dia que em va passar doncs tot el món en estat de shock i quan me’l vaig trobar, sí, sí no et preocupis que miren el teu cas, assumptes socials, de fet, la tercera vegada que vaig enviar la instància, la noia d’assumptes socials em deia, jo no sé que faig aquí, és la tercera vegada que parlo amb tu, i jo li deia ja, però és que jo he sol·licitat parlar amb l’alcalde no amb assumptes socials. Quan hi va haver el nou govern, quan van començar a governar vostès, vaig tornar a enviar una instància, tampoc se’m va escoltar, n se’m va rebre ni res. De fet el dia que varen arribar a un acord jo estava a l’Ajuntament presentant una instància i quan va arribar a un acord de govern van fer una conferència de premsa a la porta de l’Ajuntament de Badalona, aquest dia jo estava allà. Vaig estar a punt de parlar amb vostè per comentar-li el cas, però vaig pensar, no és el moment, hi ha molta televisió, m’esperaré, vaig enviar la instància i no se’m va rebre, jo crec que, per això com diuen s’haurà de parlar

Secretaria General


amb assumptes socials, no, si ja està parlat, ja estava parlat amb assumptes socials, amb tothom qui es pugui parlar. Després el tema del servei, sí les ambulàncies, bé són com unes furgonetes que estan pintades, a mi m’és igual que al cine m’hi porti una furgoneta, l’important que jo necessito és un desplaçament, perquè no puc dependre d’estar telefonant a un germà cada dia que em porti i que em torni, ell té la seva vida i tinc la sort que som quatre germans, amb mi cinc i ens ho podem muntar d’una manera que poden estar amb mi, però arriba un moment que la independència, cada persona té la seva vida i la seva família. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Sánchez, crec que ha expressat molt bé el seu exemple que vostè explica és la realitat en la qual es troben moltíssimes persones amb dependència i que com vostè, unes amb diferents situacions econòmiques, fan el que poden en aquesta necessitat de necessitar una altra persona, un ajut sempre, no sé plenament independent per desenvolupar-se. Aquesta és una realitat que no depèn, els municipis no tenim la clau de les pensions, dels ajuts per dependència, tot això que seria el règim en què el transport adaptat es dóna per un acte sanitari, etc. això no ho tenim. Podria dir-li que allò que vostè qüestiona sobre des de l’Ajuntament ens relacionem amb els ciutadans malgrat lamento que no hagi obtingut resposta a la seva instància, m’interessaré per veure què ha passat amb el recorregut d’aquesta instància. Tenim l’obligació els ajuntaments de tota instància que arriba ser resposta, tenim un termini més ampli que 4 mesos, però en tot cas, igualment m’agradaria saber on la tenim i per quin motiu no s’ha respost. Però sí que aprofito la seva intervenció per dir que malgrat la voluntat dels alcaldes de poder tenir una proximitat i una relació directa amb la ciutadania, som 220.000 habitants i és impossible si volem fer un tracte igualitari, és impossible a tothom que vol parlar directament i ser atès i el que és la delegació amb els regidors i regidores, la delegació funciona justament per això, perquè el propi govern diu, vostè i tant que m’agradaria atendre’l, però l’atendrà el regidor o regidora perquè la solució no depèn, no és una solució que l’alcalde tingui una solució diferent a la que tingui l’administració pública. Això no vol dir que la sensibilitat no hi sigui, no, que no hi hagi voluntat d’aquesta proximitat, però igualment això ens passa moltíssim, penso que passa a tots els ajuntaments, a nosaltres també ens ha passat molt també, a moltíssimes persones els sembla que per tenir un tracte millor han de parlar amb l’alcalde, en aquest cas amb l’alcaldessa. Jo aprofito ara que vostè m’ha donat l’oportunitat per recordar que l’alcaldessa no pot fer tractes de favor a la ciutadania, pot ser molt sensible en escoltar, però també moltes orelles, que són les orelles de tots els regidors i regidores que formen part del seu equip i dels tècnics que estan treballant, perquè malament aniríem que en una societat democràtica que si les coses es resolguessin amb justícia depengués de tenir amistat o de tenir el favor personal de l’alcalde o l’alcaldessa. Això penso que en general, entenc que és diferent, espero que m’entengui el sentit del què vull dir, li agraeixo molt la seva assistència aquí i penso que més enllà del seu cas personal parla, està exposant un cas que és de moltíssima ciutadania i penso que vostè ha ajudat molt que s’entengui que aquesta és una situació que viuen moltíssimes persones i que l’estructura el sistema, com algú deia abans, que el sistema no funciona, doncs el sistema no funciona, tenim un salari mínim baixíssim, tenim unes pensions baixíssimes, unes pensions per a persones amb diversitat funcional o amb lesions derivades de traumatismes, són baixíssimes les pensions que es tenen. Per tant, totalment d’acord, el sistema no funciona, però les solucions que es poden donar des de l’administració pública han de ser universals, han de ser solucions que puguin ser, i de tota manera les persones que els atenen des de Serveis Socials, entengui-ho i agafant l’oferiment que feia el regidor, que vostè ha posat damunt la taula una cosa nova, que era aquesta visió que si tenim un servei que moltes persones el poden fer servir, però n’hi ha molt poques que l’estan fent servir, potser aquí sí que podem tenir un escoltar, un veure com es pot racionalitzar aquest servei de manera que, qui necessita més pugui tenir una flexibilitat. Entenc que en aquest sentit sí que hi juguem i bé , en tot cas, li agraeixo moltíssim i voldria que es sentís, penso que ha estat aquí al Ple, la persistència també dels ciutadans al ser escoltats, demostra que la seva ciutat ha aconseguit que l’escoltés directament el ex alcalde i l’actual alcaldessa. Moltes gràcies. Passem a la votació

Secretaria General


Votació. La moció precedent va ser aprovada per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Socialista i el Partit Popular. Abstencions: 12, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem- MES I Guanyem Badalona en Comú 2. Moció del grup municipal de Convergència i Unió de suport al president Mas, l'exvicepresidenta Ortega i la consellera Rigau amb motiu de la seva imputació per l'organitzacio del 9N. El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en una procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. Atès que la resposta de l’Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l’Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Atès que el 29 de setembre de 2015, només dos dies després de les eleccions al Parlament, tots tres han rebut la imputació del TSJC per l’organització del 9N i han estat citats a declarar durant el proper mes d’octubre (en el cas del president Mas, el dia 15, quan es commemora el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys). Se’ls acusa de quatre delictes: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, prevaricació administrativa i malversació; amb unes possibles penes que van des de la inhabilitació fins a la presó. Atès que aquests fets configuren un episodi extremadament greu en termes polítics i democràtics, sense precedents a l’Europa del segle XXI. Per tot el que s’exposa, el grup municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS 1.- Expressar el nostre suport al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014. 2.- Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics. 3.- Refermar el compromís de l’Ajuntament de Badalona amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur. 4.- Enviar aquesta moció al president de la Generalitat, al president del Govern Espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte local pel Dret a Decidir (si n’hi ha), al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fer-la públic a través dels mitjans públics municipals. SENYORA ALCALDESSA: Té la paraula el portaveu ponent de la moció. SENYOR FALCÓ: Sí, breument perquè aquesta és una moció que com que els esdeveniment es succeeixen amb aquesta rapidesa, gairebé que ens costa tornar a reiterar el per què creiem que el Ple d l’Ajuntament ha de donar suport al president Mas, a l’exvicepresidenta Ortega, a la consellera Rigau que són les persones amb responsabilitats polítiques que l’Estat ha escollit a través de la Fiscalia General per mirar de tirar endavant una querella de caràcter polític que persegueix a tota la gent, a tot el conjunt de ciutadans i ciutadanes, entitats, associacions, partits polítics, aquests 2.344.828 ciutadans del país que varen decidir participar en un procés participatiu, que van decidir expressar la seva opinió a través d’un vot,que no van malmetre, ni fer cap acte de violència, ni d’incivisme en el que va ser una jornada històrica pel país. Això va comportar malgrat que la Fiscalia General de Catalunya s’hi va oposar, el canvi del responsable de la Fiscalia a Catalunya i l’obligació de presentar una querella instat per part del Govern Espanyol contra el nostre govern. I dic nostre perquè aquí no hi ha sigles, aquí hi ha em sembla l’expressió de la voluntat de la majoria portat a terme pels seus màxims

Secretaria General


representants polítics. És per això que nosaltres presentem aquesta moció, lamenten que la Maite Arqué com a responsable del Pacte Local pel Dret a Decidir, he vist que avui hi havia moltes paraules demanades amb antel·lació, no pugui prendre la paraula, en tot cas, hi havia un text del Pacte Local pel Dret a Decidir a llegir avui i ens agradaria cedir la lectura d’un fragment d’aquest text del Pacte Local pel Dret a Decidir a l’alcaldessa, en quest cas o a qui considereu que pugui estar d’acord amb una moció, que no és partidista en cap cas, que no defensa les sigles de ningú en cap cas i que el que ve a defensar en el fons és la llibertat de la gent a expressar-se cívicament i pacíficament a les urnes. Això és el que varem fer en el 9N, molts es varen i ens varem autoinculpar d’haver fet aquest acte que segons l’Estat mereix una querella per la via penal i nosaltres volem que Badalona, la ciutat, faci costat als màxims representants institucionals del país, perquè crec que varen estar al costat del poble de Catalunya fent el que van fer, o van ajudar a fer aquest passat 9 de novembre. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Hi ha torn de paraules, comencem per l’ordre de menor a major. Senyor López. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Antes de empezar este turno de mociones quiero decir que, excepto la primera moción de ciudadanos, el resto prácticamente el Ayuntamiento de Badalona no tiene competencias para arreglar ninguno de los problemas que se van a discutir, por eso quiero resaltar que deberíamos preocuparnos de Badalona y solucionar sus problemas. Referente a esta moción solamente decir que al presidente Mas i a la ex vicepresidenta Ortega se les juzga por desobediencia, usurpación de funciones, prevaricación y malversación de fondos públicos. Además de todo esto ha fracturado la sociedad catalana como se ha demostrado en las últimas elecciones autonómicas, entre unos catalanes que quieren la independencia y otros que no la queremos. No solamente ha fracturado la sociedad catalana, predica desobedecer las leyes (de lluny es senten veus) SENYORA ALCALDESSA: Si us plau. SENYOR DEL PÚBLIC: Puc parlar més o què? SENYORA ALCALDESSA: No, estem en un Ple, si us plau. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo creo que esto es muy triste, yo pienso que el presidente Mas ha perdido la cabeza, esperemos que nosotros no la perdamos, que seamos personas responsables, que solucionemos los problemas y todo esto que creo que hace el presiente Mas, simplemente es para tapas la corrupción, para esconder los recortes y para no afrontar la crisis. Mi voto será evidentemente en contra de la moción. SENYORA ALCALDESSA: Alguna paraula més. SENYORA GALLARDO: Molt bona tarda a tothom, alcaldessa. Bé, com deia el representant de Convergència i Unió el senyor Falcó, aquest és un tema que ja ve de lluny, és un tema com deia en el Ple passat, jo en el Ple passat defensava el dret a decidir, el dret a la votació, d’exercir el vot, el vot jo crec que és el més democràtic que podem exercir d’una manera senzilla. Jo sóc de les que van votar sí a la primera pregunta, no a la segona pregunta. No em sento violentada, no ens sentim violentats amb cap dels ciutadans i ciutadanes de Badalona, ni del conjunt de Catalunya per haver votat sí a la primera, no a la segona, com aquells que van votar sí-sí o no-no. Jo crec i torno a repetir és més demagògia i és una utilització política que es fa d’un exercici de democràcia participativa, d’un exercici que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tinguin el dret de decidir i no és evidentment, és la responsabilitat política cap a unes persones, però som responsables tots aquells i aquelles que hem votat aquell dia. Per tant, nosaltres votarem a favor d’una moció que a més en el Ple que va tenir lloc en el mes de setembre de 2014, tots els grups a excepció del Partit Popular varem votar a favor del suport al món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre del 2014. Per aquest motiu, nosaltres som coherents en la trajectòria que venim defensant des de que es va posar en marxa tot el tema de la consulta popular. Per tant, nosaltres votem a favor. SENYORA ALCALDESSA: Seguim l’ordre de grups, hi ha la paraula del Partit Socialista, Esquerra. SENYORA ROTGER: Bona tarda a tothom. No és veritat que aquest punt no afecti Badalona, evidentment. Aquí, com recordareu, cinquanta mil persones van anar a votar el 9N. No tothom era independentista. De fet, només trenta-sis mil d’aquestes persones van votar Sí, Sí, que no

Secretaria General


està malament però no era pas tothom. Per tant, vol dir que aquelles cinquanta mil persones, com a mínim, van entendre que era un gest democràtic. Com ja ha dit la regidora Gallardo, no només van ser aquests veïns i veïnes que van donar suport al 9N, sinó que aquí per Ple també es va votar, s’hi va donar suport. La justícia espanyola i el govern espanyol ja ha donat l resposta que és tristament habitual, en un tema polític hi responen judicialment, i com sempre, s’equivoquen. La democràcia necessita lleis, però les lleis no són el mateix que la democràcia, i amb això, sempre es confonen. És lamentable, és penosa la manca de resposta política i també la imatge que estan donant al món, perquè portar a judici uns representants polítics per posar urnes i preguntar, és difícil de justificar. A més a més, és una consulta que ens fa sentir orgullosos a tots, perquè hi ha tres persones que estan imputades, però tots els que hi vam participar d’una manera o una altra, a ser una cosa modèlica, feta per voluntaris i impecable, pacífica, cívica i impecable democràticament, i a més, diria que alegre, que és una cosa que sempre s’agraeix. Jo crec que si el govern espanyol i la justícia espanyola continuen així, no només quedaran en evidència, sinó que la independència continuarà creixent, perquè el que porten a aquest Ple més endavant, sortirà en un altre punt, és un acte cívic, és un acte pacífic i un acte que no és res més que democràtic. SENYOR GUIJARRO: Llegia l’altre dia, no sé si la llegia o l’escoltava per la tele, una entrevista que li feien al periodista Jordi Évole, i comentava un bar, una cafeteria a Barcelona que té un cartell a la porta i que posava quelcom similar a “prohibit parlar del tema”, crec, sincerament, ens ho hauríem de posar com a missatge també en aquest Ple, i no dic prohibit, però sincerament, fer mocions molt més interessants, fer mocions que vagin, com deia el regidor de Ciutadans, mocions com la de suport al treballadors de Valeo, perquè hi havia deu persones allà que eren badalonins i badalonines. Deixar de parlar del tema tan gastat del procés, i dedicar-nos a treballar pels badalonins i badalonines, que per això ens han escollit i per això ens paguen com a regidors d’aquesta corporació. A ningú se li escapa que a Catalunya estem vivint un dels moments polítics de màxima tensió, per falta de negociació, per falta de diàleg, per falta de pacte, per manca de ganes de trobar una solució en aquest carreró sense sortida en el qual ens han posat els partits que han estat governant en els darrers anys tant aquí, com allà. Partits que no han estat capaços d’obrir un procés de diàleg en un tema tan cabdal com és el futur encaix de Catalunya dins d’Espanya. Fruit d’aquest enfrontament constant ens trobem vivint situacions rocambolesques que els Socialistes ja vam denunciar en el seu moment, com és la judicialització d’una situació política o l’ús d’eines inadequades de participació ciutadana. Ja vam subratllar, i això ha fet sempre el nostre grup, en el seu moment, l’error del president Mas d’utilitzar per a preguntar sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, la Llei de consultes, una Llei de consultes a la que nosaltres vam donar suport, però que considerem que és una eina d’aprofundiment democràtica, però que no permetia, com al final s’ha demostrat, realitzar la consulta que es va realitzar el 9 de novembre. També vam denunciar que el govern del Partit Popular cometia un gran error judicialitzant un tema que no tenia, ni tindrà, una solució jurídica. Són dos errors que no faciliten el necessari clima de diàleg, com deia, que hauria de presidir en aquests moments a la vida política, tant a Catalunya com a Espanya. En aquest sentit no obstant, no podem obviar que en aquest país existeix una separació de poders que regeix el nostre sistema democràtic i per tant, hem de deixar la el poder judicial faci la seva feina independentment del poder legislatiu. Per tant, lògicament, expressem el nostre respecte a les decisions judicials, com sempre hem fet, i com sempre continuem fent i votarem en contra de la moció que se’ns presenta. Tot i que tornem a dir, reiterem, que és un error judicialitzar el que s’hauria d’haver resolt en l’àmbit de la política i en l’àmbit del diàleg. SENYOR LOPEZ CEGARRA: Bona tarda a tothom, bona nit ja gairebé. El Ple municipal extraordinari celebrat a finals de setembre de 2014, els grups municipals Partit Socialista de Catalunya, Convergència i Unió, Iniciativa Verds – Esquerra Unida Alternativa, van votar a favor de donar suport a la convocatòria del 9N. Aquesta moció és conseqüència d’aquell suport. Cal recordar que a Badalona 49.580 persones van anar a votar el 9N, 35.948 van votar Sí Sí, 7.151 van votar Sí No i 3.349 van votar No. Nosaltres demanem respecte per a totes les persones que van anar a votar, els del Sí Sí, els del Sí No i els del No. És per això que no entenem el procés judicial contra els responsables de la consulta. No és ètic ni moral encausar dirigents polítics per posar les urnes per tal que els ciutadans de Catalunya decideixin el seu futur. La

Secretaria General


utilització reiterada de la justícia per part del govern espanyol per acabar amb un problema polític és inadmissible. Als problemes polítics, solucions polítiques. Posar les urnes és la solució, consultar el poble és bàsic en una democràcia i interposar la justícia pel mig és, com a mínim, decebedor. Tothom sap que nosaltres no conjuguem amb les polítiques neoliberals del senyor Mas i de Convergència, però no podem tolerar que s’intenti condemnar a algú o alguna per permetre l’expressió d’un poble. Per tot això, donarem suport a aquesta moció, donarem suport a la democràcia. SENYOR GARCIA: Bona nit. Convergència i Unió ens ha portat a votació una moció sobre un tema que sí és cert que no afecta directament a l’Ajuntament, no és menys cert que forma part de l’actualitat catalana, de la política catalana. Una actualitat de la que lamentablement no en podem ser aliens en aquest moments per les conseqüències que de la mateixa se’n deriven. Però jo sí que li demanaria al senyor Falcó, amb tota la llibertat que té com no pot ser d’una altra manera, com la resta de grups que han defensat aquesta proposta, que ho facin amb una certa rigorositat. Dir per escrit com vostè planteja, com el seu grup de Convergència i Unió planteja amb el suport dels membres del govern, que en el nostre país, Espanya, no hi ha llibertats, o perdó, que hi ha una escassa llibertat democràtica, em sembla que és tremendament injust, a part de ser fals. En aquest país es pot estar d’acord o no amb les decisions polítiques que es prenen, però per sort, des de fa bastants anys, hi ha llibertat. I hi ha llibertat i hi ha qualitat democràtica gràcies a què moltes persones fa trenta-cinc anys van lluitar, independent de la seva ideologia, perquè això fos així. I posar-ho en qüestió per una qüestió partidista com vostès fan, em sembla tremendament injust i a més, una gran irresponsabilitat. I jo voldria recordar als que donen suport a aquesta moció que al president de la Generalitat, a la vicepresidenta i a la consellera, no se’ls porta a declarar en qualitat d’imputats per voler o permetre expressar una opinió, se’ls porta a declarar per desobediència i malversació de fons, i al final serà la justícia, seran els jutges els que decidiran si hi ha responsabilitat o no. Però no apunti, com vostè ha dit senyor Falcó, és que clar, aquesta és una proposta que el Fiscal de Catalunya no volia presentar i el van obligar. El Fiscal de Catalunya que a les darreres eleccions autonòmiques s’ha presentat de número 2 de la candidatura d’Unió, el mateix Fiscal, i jo no estic posant en dubte la seva professionalitat. Jo li dic que aquest fiscal que es va negar inicialment, o que era contrari a presentar aquesta denúncia al Jutjat, a presentar aquest escrit, fa un mes encara no va ser candidat número dos d’una llista sobiranista, la d’Unió, o nacionalista, perquè clar, van canviant cada... SENYOR SUBIRANA: Sobiranista sóc jo, de Subirana. SENYOR GARCÍA: ... i vostè forma part d’Unió i el Fiscal de Catalunya, el Fiscal cap de Catalunya va anar a la llista de número dos del seu partit. Per tant, jo els demanaria que defensin allò que considerin convenient, però que si us plau, no iniciïn el procés una vegada més de la perversió dels termes i sobretot amb aspectes tant importants com la llibertat i la democràcia en aquest país. Evidentment el nostre vot serà contrari a la mateixa. SENYORA ALCALDESSA: Hi ha petició per al segon torn de paraules? Vostè vol una segona paraula? Pot ser breu si us plau? SENYOR LOPEZ GONZÁLEZ: Siempre soy breve. Lo que quiero decir simplemente que resulta curioso que el gobierno del Ayuntamiento de Badalona que estáis representados, el señor Falcó, que ha gobernado en la Generalitat, hablen de desobedecer las leyes, públicamente y por escrito, y ustedes estén aquí gobernando gracias a esas leyes. ¿No se dan cuenta que están porque ha votado el pueblo, pero porque las leyes permiten que cualquier ideología esté representada y esté gobernando? ¿Quieren echar por tierra todo lo que tenemos? SENYOR FALCÓ: És que és un debat que certament és molt gastat, més val votar i així sabrem on està cadascú. Però jo crec que és una bona conclusió per als ciutadans de Badalona observar la transformació vertiginosa de l’exalcalde de Badalona que explicava que el votaven independentistes, nacionalistes, socialistes, comunistes, gairebé el votava moltíssima gent perquè ell era un home de ciutat. Jo crec que gràcies a aquesta moció i segurament també a la propera que presenta el Partit Popular, que pretén reprovar l’alcaldessa de Badalona, no ja per anar a votar, no, per anar a donar suport al President Mas el dia de l’Arc de Triomf, que és una extensió del que és aquesta moció, presenten una moció per reprovar-la,

Secretaria General


i desprès ens donen lliçons de qualitat democràtica. Miri, qualitat democràtica hagués estat que en alguna de les sis vies legals possibles per fer la consulta aquesta consulta aquesta consulta s’hagués pogut fer. Qualitat democràtica és respectar les majories, però també les minories. Qualitat democràtica, m’adreço als Partit dels Socialistes, és tractar amb respecte el poble de Catalunya quan vota un Estatut, i el senyor Guerra diu que nos lo pasamos por el cepillo, li passem el raspall entre gràcies i gracietes de tota la colla de gent de l’Estat Espanyol que l’escoltaven en aquell moment. És clar, jo no sé si és molt denunciar l’escassa qualitat democràtica, però jo crec que té tot el sentit del món que Badalona doni suport al president, a les dues conselleres que estan imputades per fer una cosa tan greu, com posar unes urnes de cartró i permetre que els ciutadans que ho van voler anessin i fessin una cosa tan perillosa com posar un paper a dintre d’una urna dient Sí Sí, Sí No o No, i això va ser un èxit, i això és el que els fa mal, que va ser un èxit, com va ser un èxit les eleccions que vam fer aquest mes de setembre, i com si tot continua com ha d’anar, seguirà sent un èxit la consecució que aquest país sigui un país lliure, un estat lliure a dins de la Unió Europea. Això és el que perseguim i la guerra, per terra mar i aire ja l’entenem, però en tot cas a mi em sap greu que hi ha algun grup d’aquest Ple que votarà en contra d’aquesta moció perquè alguns dels seus fundadors, aquí presents, no ho deuen ni reconèixer de quan hi militaven. SENYORA ALCALDESSA: Per tancar aquest debat volia dir, sobre la desobediència, que la democràcia avança moltes vegades amb la desobediència de lleis injustes i és la democràcia pura, l’estat pur de la democràcia, l’expressió màxima d’aquesta democràcia és que tothom pugui votar i tothom pugui opinar. I no els oblidem que estem parlant, que el que estem recriminant és que algú posés unes urnes, que es posessin unes urnes al carrera. Crec que amb el debat que si això pertany o no a Badalona, cinquanta mil badalonins que van anar a votar, no poden ser tractats com a delinqüents per exercir la democràcia. I és des d’aquest punt de vista, són cinquanta mil ciutadans i ciutadanes de Badalona que en el moment en què estem judicialitzant i qüestionant i criminalitzant això, estem dient que aquests badalonins i badalonines també els estem tractant com a delinqüents. Per tancar aquest punt, s’ha estat parlant del Pacte local pel dret a decidir, jo crec que és important recordar la unanimitat que hi va haver en aquest cas, exceptuant el Partit Popular que hi va estar en contra, ara fa just un any, en què bona part dels ciutadans i ciutadanes, ja s’ha dit, s’ha dit a les intervencions, però organitzats amb entitats, partits polítics o a títol individuals van treballar sota aquest paraigües del Pacte local pel dret a decidir que va aconseguir el suport de totes les forces representades al Ple exceptuant al Partit Popular per aconseguir que el nou de novembre es pogués celebrar aquesta consulta, un referèndum, un procés participatiu o diguem-n’hi com n’hi vulguem dir. Molta gent d’allò que en diem societat civil, aquest nom que alguns l’han pervertit apropiant-se’l, creient equivocadament que el nom fa la cosa, molta gent del teixit social s’organitzava a Badalona per fer possible allò que hauria hagut de ser normal i desitjable en qualsevol país normal i democràtic, que els ciutadans fossin escoltats, que els governants prenguessin correctament la temperatura del sentit ciutadà, és escoltar, participar, saber què opina la població. Es van organitzar per fer una cosa tan senzilla com per saber de primera mà què pensava la gent sobre com s’havia d’organitzar políticament la nació Catalana. No s’estava demanant el vot, no votàvem a favor que fos la independència o la no independència, era només a favor que la gent es pogués expressar i pogués dir el que opinava. De tot això fa just any. L’escenari polític local era molt diferent de l’actual, només un exemple, demà farà tot just un any que la plaça de la Vila s’omplia de gent cantant l’Estaca per protestar per un acte de censura impropi de qualsevol democràcia. L’escenari polític era diferent, però el motor que movia els impulsors de fer una consulta ben feta, el neguit que perseguia el 9N, digne, democràtic, fiable, participatiu, continua ben viu. El 9N a Badalona, ja s’ha dit, ho heu dit diferents portaveus, va ser un èxit, un èxit que no es va apropiar ningú perquè va ser de tothom, de totes i tots, cinquanta mil persones van anar a les urnes cívicament sent una cosa de desobediència, un acte que s’havia tenyit de por, que no es podia fer, estava prohibit, ho vam fer pacíficament, amb paciència, sense col·laboració dels governs locals i amb molta pressió mediàtica en contra com va haver-hi aquell dia. I per perseguir que allò fos possible, ara hi ha dirigents del país, ni més ni menys que el president i dues membres del seu govern, imputades penalment perseguits per la Fiscalia Espanyola. Quedar callats com a ciutat davant

Secretaria General


d’aquesta agressiva resposta a un acte tan democràtic com el de posar les urnes perquè els ciutadans s’expressin, seria tant com fer-nos còmplices tots plegats d’aquesta barrabassada. Més enllà de colors polítics i més enllà fins i tot, de com creguem que ha de ser el futur del nostre país, us recordo que més de deu mil persones a la nostra ciutat van votar No o Sí No, més enllà d’això hi ha la democràcia. No estem parlant de quin ha de ser el resultat, sinó la possibilitat d’expressar-se. Les urnes són la veu del poble, imputar les urnes és tapar la boca de gent que té ganes de parlar, gent que té ganes i que sobretot, en té tot el dret. Per això, i aquí em faig ressò de la paraula que hauria pres del Pacte local del dret a decidir, que és el que estic expressant en sentit similar al que hauria expressat la portaveu del Pacte local pel dret a decidir, S’estima necessari des del Pacte local pel dret a decidir, que la moció que avui es porta a votació, sigui aprovada per aquest Ple municipal i que així mateix sigui rebutjada la moció que pretén reprovar... aquí ja estem anant a l’altre punt que hi haurà sobre la reprovació de l’alcaldessa per haver mostrat institucionalment el seu suport al president Mas el proppassat quinze d’octubre quan aquell havia de declarar davant del Tribunal. Faig meves les paraules de qui hauria parlat en nom del Pacte local pel dret a decidir, la Maite Arqué en aquest cas, que no ha pogut prendre-la per estricte compliment de l’ordre de paraula al Ple, perquè crec que s’ha dit per part de tots els portaveus que han tret aquest tema, s’ha parlat d’aquest pacte i és important tenir en compte que aquest Pacte local va ser votat aquí per tot els partits, excepte Ciutadans que no hi era en aquell moment, i el Partit Popular que ja he expressat també el seu vot en contra. Dit això, crec que seria oportú, com deia el senyor Falcó, passar a les votacions. Votació. La moció precedent no va ser aprovada. Vots a favor: 12, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem – MES i Guanyem Badalona en Comú. Vots en contra: 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Socialista i Partit Popular. 3. Moció del grup municipal de Convergència i Unió de suport als afectats de talidomida. La talidomida és un medicament que es va administrar a embarassades per pal·liar els vòmits i nàusees pròpies dels primers mesos d’embaràs. Aquest fàrmac va provocar malformacions congènites a les extremitats dels nadons que naixien. Els afectats de talidomida, tant catalans com d’arreu de l’Estat, han patit l’oblit de tots els Governs de l’Estat, des de la dictadura fins avui, mentre que a la resta de països europeus, els afectats han estat indemnitzats bé per la pròpia farmacèutica Grümenthal, responsable d’aquesta massacre, bé pels seus governs. A causa d’aquesta deixadesa per part del govern central, AVITE (Associació de víctimes de la Talidomida) ha hagut d’organitzar diferents actes per a donar a conèixer la situació dels afectats de talidomida, com la concentració al Palau de la Moncloa o al Congrés de Diputats. En diverses ocasions s’ha exposat la situació dels afectats a tots els grups polítics que formen part del Parlament Europeu – la darrera el juliol d’aquest any – amb el suport unànime de tots ells. També han tingut suport de diversos ajuntaments i una audiència al Vaticà amb el Sant Pare Francesc per demanar-li que incidís pels afectats de talidomida davant del Govern Espanyol. Per tot el que s’exposa, el grup municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS 1.- Reconèixer la lamentable situació que pateixen els afectats per talidomida de Catalunya i de la resta de l’Estat i el greuge comparatiu respecte als afectats d’altres països. 2.- Donar suport a les víctimes de la talidomida de Catalunya i de la resta de l’Estat. 3.- Reclamar al Govern espanyol que d’una vegada per totes es digni a aprovar un Reial Decret per tal d’obligar a la farmacèutica alemanya Grümenthal a indemnitzar els afectats, o ho faci el mateix Estat Espanyol com a responsable subsidiari.

Secretaria General


4.- Donar trasllat d’aquest acord al President del Govern de l’Estat Espanyol i a la farmacèutica Grümenthal, instant a ambdues parts a assumir la seva responsabilitat en la talidomida arreu de l’Estat Espanyol. Votació. La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 27. En aquests moment surten del Saló de sessions els regidors Xavier Garcia Albiol i Mª Jesús Hervàs Mínguez. 4. Moció del grup municipal d'ICV-EUiA i ERC de suport per exigir una nova llei reguladora del dret a l'habitatge que cobreixi les mesures mínimes per fer front a l'emergència d'habitatge. Atesa la crisi econòmica i l’augment de l’atur ha impactat de forma dramàtica en la vida de milers de persones les quals, com a conseqüència de les dificultats econòmiques sobrevingudes, no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a moltes famílies a no poder fer front a les quotes hipotecàries o de lloguer del seu habitatge habitual. Atès que tot això s’ha traduït en milers de desnonaments en tot el territori espanyol i que centenars de persones hagin vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, havent de afrontar situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa i exclusió social, econòmica i de residència. Atès que segons dades del Consell General del Poder Judicial, des de 2007 fins el primer trimestre del 2015, s'han produït a l'Estat Espanyol 624.690 execucions hipotecàries, 8.178 durant el primer trimestre del 2015. A aquestes alarmants xifres s’ha de sumar l’augment de les dificultats per fer front a la despesa de lloguer, que cada vegada afecta més persones. El CGPJ ha comptabilitzat la preocupant xifra de 397.954 desnonaments des de l’inici de la crisi, el 2007, fins el primer trimestre del 2015. Només al primer trimestre del 2015 s’han executat 9.917 desnonaments. Atès que ens trobem davant d'una situació d'extrema emergència i vulnerabilitat d'accés a l'habitatge que s’està incrementant per l’existència d’un mercat de lloguer minso, car i especulatiu, i per la manca d’un parc públic d'habitatge social, menys d’un 2% de l'habitatge construït. Tot això constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. L'informe Emergéncia Habitacional en el Estado Español, elaborat per l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, denuncia que aquesta situació ha empitjorat encara més pel fet que Espanya és el país d’Europa amb més habitatges buits, 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos buits segons el cens estatal d’habitatge de 2011). Atès que el context descrit de vulnerabilitat i d’emergència en què es troba gran part de la població, s’està traduint, també, en un significatiu augment d'ocupacions dels habitatge. Una forma de fer efectiu el dret a l’habitatge, que augmenta el grau de vulnerabilitat social de qui s’ha vist empès a aquesta forma d’accés a un habitatge. Atès que també resulta alarmant l’augment de persones afectades per la pobresa energètica, entesa com la dificultat de fer front al pagament de les factures dels subministraments més bàsics d’electricitat, aigua i llum. Els seus preus d’accés i de consum han augmentat de forma exponencial i s’han tornat inassequibles per a gran part de la ciutadania. Atesa la situació d’emergència social que pateixen les persones afectades per aquesta pobresa energètica contrasta, de forma aclaparadora, amb els beneficis desorbitats que han obtingut les entitats financeres i les empreses subministradores. Atesa la Declaració Universal dels Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11) reconeixen “el dret de la persona a un nivell de vida adequat per a si mateix i per a la seva família, també l’alimentació, el vestit i l’habitatge adequats, i a una millora continuada de les seves condicions d’existència. Els Estats que en formen part, prendran les mesures adients per assegurar l’efectivitat d'aquest dret...”.

Secretaria General


Atès que en el marc jurídic nacional, l’article 47 CE proclama el dret a un habitatge digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions necessàries i les normes adients per fer front a aquest dret, i l’article 33 declara la funció social de l’habitatge. Atès que l’article 267 del Tractat de la Unió Europea declara la primacia del Dret Comunitari (STJUE 9/3/1978, Assumpte 106/77 cas Simmenthal) que desplaça al Dret Nacional (art. 93 CE, cessió competències en relació amb l’art. 96 CE, els tractats internacionals celebrats formaran part de l’ordenament intern). Atès que en relació amb l’exposat anteriorment, i concretant en l’àmbit que ens ocupa, la regulació del procediment d’execució hipotecària en la vigent Llei d'Enjudiciament Civil infringeix la normativa comunitària. Aquesta legislació és, per tant, il·legal en ser d’obligat compliment pel jutge nacional, partint d’un vici radical que determina la seva nul·litat de ple dret. En aquest sentit s’han manifestat reiteradament sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Cas Aziz, cas Sánchez Morcillo i cas Monika Kusionova). Atès que a Catalunya es va presentar, al mes de juliol de 2014, una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori Desc, recollint un clam de la ciutadania preocupada per l’alarmant situació d’emergència en l'accés a l'habitatge. Atesa que aquesta ILP és avui una realitat. El darrer 29 de juliol de 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Atès que amb vista a les properes eleccions generals, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha fet públic un seguit de mesures de mínims que considera necessàries i imprescindibles incloure en una futura Llei Reguladora del Dret a l’Habitatge. Aquestes mesures impliquen reformes profundes i valentes, però factibles alhora, ja que en la seva majoria estan recollides en la esmentada Llei 24/82015. Tota la situació anteriorment relatada aconsella la redacció de la present moció. Per tot i això, l’Ajuntament Ple dóna suport a les propostes presentades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i considera adient incloure les següents mesures en una Llei Reguladora del Dret a l’Habitatge: ACORDS: 1.Mesures de segona oportunitat. Dació en pagament retroactiva i condonació del deute (modificació de la Llei Hipotecària i de la Llei d'Enjudiciament Civil). Eliminació, per part de les entitats bancàries i sense prèvia petició del titular, de les clàusules declarades abusives per les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. No es podrà executar l'únic i primer habitatge, tant dels titulars com dels avaladors per exigir la seva responsabilitat, en vista a considerar l’habitatge habitual com un be inembargable. Eliminació de tots els requisits restrictius per accedir a la moratòria de desnonaments i al codi Guindos, tret l’habitatge habitual, deutor/ a de bona fer i carència de recursos. 2.Lloguer digne: La regulació del lloguer a favor de la part més dèbil dels contractes de lloguer: els llogaters. Introduint mecanismes de seguretat a la tinència, estabilitat en la renda i allargant el termini mínim del lloguer, com a mínim fins els 5 anys. Quan el llogater pertanyi a un col·lectiu especialment vulnerable es produirà una prorroga automàtica del contracte de lloguer, si així ho manifesta, que serà d’obligada quan el llogater sigui un banc o gran propietari d’habitatges. 3.Habitatge garantit. Les entitats bancàries garantiran un lloguer social per a les persones deutores de bona fe, i les seves unitats familiars, que havent cedit el seu habitatge únic i habitual en dació de pagament no disposin d’alternativa d'habitatge. Els grans propietaris d’habitges, en especial les entitats financeres i filials immobiliàries, fons “voltor”, entitats de gestió d’actius (inclosos els procedents de la reestructuracions bancàries i entitats immobiliàries), garantiran un lloguer social per a les persones i unitats familiars en situacions de vulnerabilitat que no poden fer front a la despesa del seu habitatge i no disposin d’alternativa d'habitatge.

Secretaria General


Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front a la despesa del lloguer de l’habitatge, obtindran ajuts que els garantiran evitar el desnonament. En cap cas es podrà realitzar el desnonament de persones en situació de vulnerabilitat, ja sigui per impagament del lloguer o ocupació en precari motivada per la falta d’habitatge, sense que l'administració competent en garanteixi un reallotjament adequat. En el cas que es porti a terme el lloguer social en una habitatge diferent del que normalment resideix la família o persona en situació de vulnerabilitat, aquest reallotjament es produirà en la zona on tinguin les seves xarxes vitals i socials. Creació d’un parc públic d’habitatge a través de la mobilització d’habitatges buits en mans d’entitats financeres i filials immobiliàries, fons “voltor”, entitats de gestió d’actius (inclosos els procedents de la reestructuració bancària i d'entitats immobiliàries). L’administració regularà per mitja d’una llei els mecanismes que possibiliten aquesta mobilització. En totes aquestes mesures el preu a pagar en concepte de lloguer social no excedirà el 30% dels ingressos de la unitat familiar, incloses les despeses de subministraments, d’acord amb els estàndards de Nacions Unides, sempre que els ingressos familiars estiguin per sobre del salari mínim professional, 648,60€; en cas contrari el preu a pagar en concepte de lloguer serà el 10% dels ingressos, i els subministraments aniran a càrrec de les empreses subministradores (punt següent). 4.Subministraments bàsics Impedir els talls de subministres bàsics de aigua, llum i gas de les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat. El pagament dels subministraments bàsics per a les famílies en aquesta situació es farà d'acord amb la capacitat adquisitiva de la unitat familiar, sempre respectant els estàndards de Nacions Unides. Els costos associats per garantir aquest dret i el deute acumulat que no puguin ser coberts per les persones vulnerables seran assumits per les empreses subministradores. 5.Creació d'un observatori de l’habitatge. Aquest observatori estaria compost per representants de les institucions i de la societat civil i seria l’encarregat d’investigar i analitzar la situació de l’habitatge a Espanya. Entre las seves funcions estaria la de fer cens periòdics d’habitatges buits, fer el seguiment de les polítiques públiques, elaboració d’informes; comptaria amb capacitats, no només consultives, sinó també de control, seguiment, denúncia, executives i de proposta legislativa. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas recordem que quan hi ha dues paraules demanades pel mateix punt es reparteixen el temps de la paraula. Senyora Montserrat Garcia Fernández en representació de l'associació d'afectats per l'habitatge. Assumpte: Moció dret a l'habitatge SENYORA MONTSERRAT GARCÍA: Jo faré l’exposició i després el Pedro Jesús farà la rèplica, si els sembla bé. Bon vespre, la PAH estem aquí i hem vingut per tal de presentar aquesta moció, una moció que estan presentant totes les PAH als ajuntaments de tot l’Estat. Volem que vostès, els representants dels partits polítics, es posicionin. Volem saber si estan disposats a modificar la llei, una llei que actualment és obsoleta, que regeix en l’actualitat i que vulneren sistemàticament el dret de l’habitatge. La ciutadania volem saber si vostès estan disposats a aposar per l’habitatge digne. Volem saber si vostès estan a favor que continuïn els desnonaments sense alternativa habitacional. Volem saber si estan disposats a què cap família pateixi pobresa energètica. Saben què és la pobresa energètica? Vostès han vist a nens en ple segle XXI fent els deures amb espelmes? A la PAH ho hem vist. Vostès han vist a nens només menjant entrepans perquè a casa no tenen gas ni tenen cap tipus d’energia per poder escalfar el menjar? Nosaltres ho hem vist a la PAH. Per això volem saber què és el que vostès pensen. Quines responsabilitat poden i volen assumir. Aquí a Badalona i també a la resta de l’estat, hi ha milers de pisos buits i és insultant per a les famílies que han estat desnonades o que seran desnonades saber que aquests pisos, quan ens fan fora, queden buits, mentre que nosaltres quedem al carrer. A Badalona no podem esperar més, i tampoc podem esperar més a la resta de poblacions. L’altre dia, l’alcaldessa de Barcelona, l’Ada Colau, ja ho deia, Barcelona pide a la SAREB la cesión de pisos en un mes i si no irá por vía judicial. A Barcelona per exemple, hi

Secretaria General


ha quatre-cents pisos que són propietat de la SAREB. A Badalona, si no m’equivoco n’hi ha prop de quaranta-cinc, només de la SAREB, ja no parlem d’altres pisos d’altres entitats que suposem que n’hi ha milers. Ara tenim una nova Llei que es va aprovar i és aplicable a partir del dia 6 d’agost d’aquest any, és la Llei 24/2015, és aplicable només a Catalunya, però volem que també es pugui aplicar a tot l’Estat, perquè aquest és un problema molt més gran. Necessitem que s’apliqui aquesta llei i que es faci molt més gran per tal que es pugui aplicar a tota la resta de l’Estat. I necessitem unes mesures reals i una segona oportunitat, necessitem tenir dret a un lloguer digne, que hi hagi habitatge garantit per a totes les persones, garantir el subministraments i una creació d’un observatori de l’habitatge. Senyors regidors i senyores regidores, assumeixin les seves responsabilitats i al votar aquesta moció, pensin en els milers de famílies en tot l’Estat que han estat desnonades o que serem desnonades i que no tenim dret a un habitatge digne. Moltes gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyora García, la defensa de la moció? SENYORA ROTGER: Bé, moltes gràcies per aquesta intervenció, com ja saben molt bé els membres de la PAH i tothom que hagi estat una mica al cas els últims mesos, aquest govern té el compromís ferm de lluitar pel dret a l’habitatge de tots els veïns i veïnes de la ciutat. Ho hem demostrat des del primer dia, des del primer dia literalment, perquè la primera entitat que vam visitar com a govern va ser, si ho recorden precisament a la PAH, va ser un símbol d’aquest compromís. També ens hem reunit durant aquest temps amb altres entitats que treballen en aquest àmbit com Càrites o la PAC, centrant-nos només en l’habitatge, aquí s’han parlat d’altres temes. Tenim clar i coincidim plenament que l’habitatge és una necessitat irrenunciable, i per això hem posat tots els mitjans possible per aturar dia a dia els desnonaments i llançaments que ens hem trobat des que estem al govern, que han estat moltíssim, perquè Badalona és una de les poblacions que més ho pateix. Hem actuat des de tots els nivells, des de l’atenció primària de Serveis Socials el SIAP, o l’Oficina Local de l’Habitatge. Els professionals han treballat durament i sovint a contrarellotge per evitar que cap família quedés al carrers i això és literal. Molts dies s’ha aturat tot pràcticament per dir, hem d’actuar ràpidament, ens agradaria tenir les coses amb més antelació però ara tenim aquesta emergència i és la prioritat número u. Això, qualsevol que hagi passejat per les oficines de Serveis Socials ho haurà vist, dia sí i dia també. També des de l’àmbit polític s’han fet moltes accions, no només davant de les emergències, sinó també, i això segurament és més important, per establir polítiques d’habitatge que frenin aquesta situació tan alarmant per a les famílies amb menys recursos que és a qui més afecta. Vull dir que des de l’àmbit polític s’han fet moltes accions, per exemple s’ha començat una ronda de negociacions amb els bancs per aconseguir compromisos que afavorissin les persones que es troben amb dificultats per mantenir o accedir a un habitatge. El primer banca ha estat Bankia, amb qui estem treballant per veure com es poden concretar línies de col·laboració amb diversos sentits. I una altra línia molt important és la relació amb la Generalitat, que és qui té les competències en habitatge. De vegades ens confonem i molta gent demana un pis a l’Ajuntament quan l’Ajuntament no en té de pisos, és la Generalitat qui en pot concedir. Ens hem reunit amb els directius de l’Agència Catalana de l’Habitatge, amb els responsables del Síndic de Greuges de Catalunya, amb els responsables d’Habitatge, i amb diverses entitats com DESC o Habitat3, molt expertes, que ens seran d’utilitat per definir aquestes polítiques d’habitatge. A tot arreu fa una mica de vergonya, però hem rebut el mateix missatge, les relacions amb la Generalitat, que insisteixo que és qui té les competències, eren inexistents pràcticament, gairebé era qüestió de relació tècnica. Tothom ens ha dit que no hi ha hagut política d’habitatge, teniu ganes de reprendre la relació? Doncs evidentment, nosaltres depenem d’ells en aquest sentit no? O sigui, que sense aturar la gestió de l’emergència hem començat a posar les bases per fer les coses bé, reflexionades, consensuades i de manera transversal. Estem intentat saber quants pisos buits tenim, estem intentant saber quants pisos de bancs tenim, intentant tenir dades que moltes no les tenim de cap manera, i hem de començar a treballar a fons. Per això estem reactivant el Consell de l’Habitatge, com sabeu a l’últim Ple es va aprovar precisament la inclusió de la PAH com a membre de ple dret d’aquest Consell. I tenim també algun altre organisme que s’ha creat a nivell més tècnic, més de gestió del dia a dia, que és la taula local de coordinació i seguiment de l’habitatge, que demà precisament fa la segona sessió, i que inclou tant les persones que

Secretaria General


treballen tant des de dintre l’Ajuntament amb aquesta gestió de l’habitatge, com de les principals entitats, els principals agents externs a l’administració, per tal de posar-nos d’acord per veure quins són els fets del dia a dia, les dades, fer un retrat conjunt, coordinar-nos millor i veure com podem fer les coses de manera més eficient i al mateix temps, detectar amb aquest seguiment del dia a dia, quines són les polítiques que s’haurien d’engegar i per tant, passar al Consell de l’Habitatge que és qui ha de prendre les decisions polítiques. Pel que fa la a la pobresa energètica, que ha sortit, estem a punt a punt d’aprovar l’acord d’adhesió al programa de pobresa energètica de la Diputació, és un acord que serà molt molt valuós per al a ciutat perquè són bastants que ens arriben de la Diputació i estem acabant de tancar aquest tema perquè creiem que és un dels temes més importants. Evidentment, no és només un sostre, sinó que les condicions de dins siguin dignes. Per tant, evidentment estem compromesos al màxim amb els temes d’habitatge i d’un habitatge digne, i amb les entitats que hi estan treballant. Creiem que són claus, es demostra amb totes aquestes accions que estem fent, ens reunim contínuament amb la PAH i amb totes les entitats que hi estan treballant. És evident que estem tots al mateix vaixell, hem de col·laborar cadascú el que sap fer millor i anar millorant i suggerint allò que ens sembli per solucionar aquest problema que sens dubte és un dels més greus que patim en aquesta ciutat i en aquesta zona del país en què vivim. Per tant, encara que no depèn de nosaltres canviar la llei, com es deia abans, el nostre compromís és clar i ferm i per això volem defensar aquesta moció i com en aquesta moció, esperem continuar anant junts amb la PAH com fins ara. SENYORA ALCALDESSA: Llegim els acords de la moció? Perquè és molt llarga, volem que els llegim o tothom els té a la preacta. No cal, d’acord. Volia fer una consideració abans de continuar, si passem a votar ara, ho dic pel tema de les absències dels regidors que falten, com que hi ha un anar i venir de regidors molt sovintejat. Ho dic perquè recordeu que aquest va ser un tema en el primer Ple molt comentat, llavors ara fem els torns d’intervencions, però en els moments de votar es compten els vots els regidors que hi ha, si un regidor no hi és, encara que el grup tingui el nombre de vots que tingui només compten els dels regidors que hi són. D’acord. Fem doncs el torn d’intervencions sobre aquesta moció. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos se abstendrá en la votación, no porque no esté de acuerdo con lo principal, que es el derecho a l’habitatge y la emergencia socia. O sea, estamos a favor de la dación en pago, no puede ser con efectos retroactivos porque la ley no puede ser con efectos retroactivos. Estamos a favor de que se negocie con los bancos para que las viviendas vacías se ofrezcan en alquiler i ese alquiler no supere el 30 % del salario de las personas o en el caso de que no puedan pagarlos que se les ayude. Pero no podemos estar de acuerdo en lo que es la propiedad de la vivienda, como aquí se dice, o que el inquilino puede mantenerse en esa propiedad todo el tiempo que haga falta, creo que es un problema social que los ayuntamientos o la Generalitat tiene que responder a esa emergencia y procurar los mecanismos, pero que no se produzcan situaciones de desagravio entre vecinos me refiero. Entonces, yo sí que estoy en el espíritu de la moción, en la dación en pago i la emergencia social, pero me abstendré de la votación. SENYOR FALCÓ: Abans, en la discussió de les ordenances fiscals el regidor d’Hisenda, parlant d’un tema que té a veure amb l’habitatge, que és l’exempció de l’impost de la plusvàlua en els habitatges que són objecte de dació en pagament o d’execució hipotecària, m’ha recriminat que la llei que va aprovar el Parlament i que vaig aprovar jo mateix això ja ho deia i que per tant, no calia incloure aquesta proposa que fèiem nosaltres en les ordenances perquè això ja hi era. Jo li dono de temps fins al final de la meva intervenció perquè busqui si en la llei catalana que vam aprovar sobre el dret a l’habitatge, hi és explícitament aquesta exempció de la qual ell em parlava. I després ja li diré exactament on és la qüestió que ens ha portat abans al debat. Però en tot cas, ara li dono temps perquè la busqui a veure si la troba. A mi em sembla que aquesta és una moció ben intencionada que arriba massa d’hora, perquè ens planteja canviar una llei d’accés a l’habitatge que es va aprovar el 29 de juliol i que encara no té ni capacitat de veure quin impacte positiu o negatiu hagi pogut tenir sobre el dret a l’habitatge i les situacions diverses que es viuen a l’entorn de tenir un habitatge i de poder-lo pagar o no poder-lo pagar, pagar el llum, poder pagar el gas, poder pagar l’aigua. A mi em sembla, de veritat, que és una moció que en el temps, està plantejada en un moment en què no ens dóna

Secretaria General


temps de valorar si la llei que vam aprovar, que ve d’una ILP, un gran consens, en la qual hi ha treballat la PAH, en la qual hi ha treballat el govern, els grups parlamentaris, entitats, associacions, és que no ens dóna ni temps de veure si aquesta és una bona llei o una mala llei que ja la volem canviar. Jo voldria fer la reflexió de, fora important que els qui hem estat d’acord de tirar endavant aquesta llei de dret a l’habitatge, tinguem molt clar que si no ens mantenim com un bloc granític defensant allò que diu la llei, que és molt positiu, és molt avançat i hauríem de ser capaços de defensar-ho, ens trobarem que en això que en diuen qualitat democràtica, l’estat espanyol, el govern de Madrid, ja té plantejats els recursos corresponents per impedir el desplegament d’aquesta llei del dret a l’habitatge, el desplegament de la segona oportunitat, el desplegament de la mediació, el desplegament que la gent tingui garantits els subministraments bàsics en el cas que no hi pugui arribar. Això s’està discutint amb Madrid, hi haurà un recurs al Tribunal Constitucional, per cert, també contra la que grava els habitatges buits. I nosaltres, en lloc de defensar aquesta llei, que l’hem aprovat nosaltres, que ve d’una ILP, que hi ha la PAH, que hi som tots, portem al Ple una moció, plena de bones intencions, que pretén desmuntar un a llei que acabem d’aprovar i que encara no sabem ni si serà recorreguda. Jo de veritat, crec que ens equivoquem, perquè la llei que hem aprovat, quan en l’acord de la moció es parla de mesures de segona oportunitat, la llei preveu possibilitat d’intermediació que es donarà a partir d’ara amb caràcter previ al procés judicial. La llei preveu un procés judicial simplificat en el qual el jutge decreti un pla de pagament o en el seu defecte, la dació en pagament. La Llei 24/2015 obliga a les entitat financeres a oferir una alternativa d’habitatge en forma de lloguer social. Quan es parla de lloguer digne la llei dóna, preveu l’obligació d’oferir un lloguer social que és del govern i de les entitats, el dret a rebre ajuts er fer front al pagament del lloguer i evitar desnonaments, l’establiment per llei de la cessió obligatòria per tres anys d’habitatges de grans tenidors que estiguin buits, el lloguer social obligatori, la garantia de reallotjament, els subministraments bàsics. A mi em sembla que és una llei, no cal que l’expliqui tota, però la Generalitat, la Olataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Observatori DESC, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica han treballat de valent per fer possible aquesta llei, i la gent també. I nosaltres, al mes d’octubre, venim al Ple de Badalona, tercera ciutat de Catalunya, a demanar-li al Parlament que la canviï, quan està en vigor des del juliol i té una amenaça del govern central que es concretarà amb un recurs davant del Tribunal Constitucional. Em sembla que no és el moment, de veritat, perquè hem de veure si aquesta llei té recorregut o no i perquè és una molt bona llei que fa passos decididament molt potents en matèria del que des de tantes instàncies i arrel de la crisi i de l’explosió de la bombolla immobiliària hem anat a intentar corregir. Per tant, si cal un segon torn ja m’hi estendré més, però jo en tot cas, de la paraula del govern, miri, això és mentida? Pregunto, i responc, sí, reunió amb Bakia i cessió de vint pisos de l’entitat bancària a Badalona. En termes d’habitatge, home, no fem broma, ni fem anuncis que no són certs, perquè no hi són aquest vint pisos avui, no els tenim. I acabo, si no ha trobat l’article a la Llei catalana, que no l’haurà trobat, busqui la Llei 18/2014, article 123, aprovada pel PP, que preveu l’exclusió de l’impost de la plusvàlua per la dació en pagament, jo tampoc l’havia vist. Però sobretot, corregeixi, perquè sinó no ho podem fer a dreta llei, crec jo, l’article número 1 de la nostra ordenança que està parlant, fent referència en la part de normativa aplicable, a normativa que avui ha decaigut. Fa referència a un decret legislatiu 2/2004, i a una Llei reguladora d’hisendes locals que ha estat posteriorment modificada per la Llei 18/2014, etc. És a dir, hi ha una llei que permet fer l’exempció de la dació en pagament, no sé si de l’execució hipotecària, jo crec que ens ho hauríem de mirar. En tot cas, la Llei catalana no ho di, i aquest text que vostès presenten a aprovació en el debat de les ordenances fiscals, no és prou clar com perquè la gent sàpiga i tingui coneixement i consciència que a Badalona, com a Reus, a Barcelona, a Sant Cugat i tants d’altres llocs, si el seu habitatge és objecte de dació en pagament, no se li passarà el rebut de la plusvàlua, aquí no queda clar i jurídicament, diguem que com que fem un tallar i enganxar d’un any en un altre, estem parlant de la prehistòria i després de la prehistòria han seguit passant coses. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Falcó. Senyora Gallardo, crec que havia demanat la paraula, abans me l’he saltat i li demano disculpes.

Secretaria General


SENYOR ROTGER: Si em permet només un aclariment, que abans he dit de la Diputació i volia dir l’Àrea Metropolitana, que és l’organisme amb qui estem fent l’acord per la pobresa energètica, nosaltres i altres ajuntaments. SENYORA GALLARDO: Per no repetir més el debat, nosaltres òbviament votarem a favor, el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, no poden ni abstenir-se ni votar en contra, encara que hi hagi error o petits matisos a fer a la moció, com feia referència el senyor Falcó. Si no hagués existit la PAH, si la PAH no hagués sorgit, el drama dels desnonaments hagués estat més gran. La PAH ha estat un instrument fonamental per denunciar la barbàrie de les polítiques del Partit Popular respecte a la crisi respecte a les mesures que es van posar per afavorir els bancs i d’aquesta manera propiciar que els bancs fessin amb el dret a l’habitatge, els que els ha donat la gana. Per tant, la PAH ha estat una organització ciutadana, és una organització ciutadana a la que se li deu moltíssim. Fixeu-vos fins a on arriba la barbàrie, la barbàrie de les polítiques del Partit Popular, entre els anys de crisi del 2009 al 2014, les polítiques públiques han tingut una retallada de més de cinquanta mil milions d’euros, a Catalunya existeixen cinc-cents desnonaments per dia, és una barbàrie. El senyor Amancio Ortega, encara que no tingui res a veure, ha guanyat en els anys de crisi cinc-cents milions d’euros diaris, cinc-cents milions d’euros diaris. Per tant, per no aprofundir més, perquè s’han presentats moltíssimes mocions respecte al tema del dret a l’habitatge, de denúncies contra la crisi, de mesures que s’han posat contra la crisi, per afavorir, com deia, i de vulneració permanentment dels drets humans de les persones, com és el dret a l’habitatge. Efectivament la Llei aprovada a Catalunya va ser el resultat de l’associacionisme de la societat civil i de les formacions polítiques, dels sindicats en general, torno a repetir, de la societat civil. Per això creiem que ha de continuar la batalla contra els desnonaments, contra el barbàrie dels desnonaments, contra les mesures del Partit Popular. I donar un vot de confiança en qualsevol cas a la Llei catalana, però sense deixar d’estar alerta. És a dir, no perquè governem els que governem, jo m’alegro que la PAH, hagi demanat la paraula perquè demostra que no té cap tipus de complex amb els qui estiguem governant, amb aquells que hem estat acompanyant-los a la port dels desnonaments i a la parta dels bancs i a la porta dels jutjats. Per tant, felicito la intervenció de la PAH i que segueixi així, és a dir, mantenint aquesta permanent vigilància, com diríem alguns revolucionaris, vigilància revolucionària cap als polítics que avui estem en aquesta part de la bancada i als que ells ens demanen que fem l’esforç, no l’esforç, tenim el deure i l’obligació d’intentar buscar totes les mesures possible perquè cap família, cap persona es quedi sense habitatge, i que cap família i cap persona deixi en un hivern probablement fred com el que tindrem, de poder pagar els recursos energètics. Per tant, busquem les mesures que correspongui. SENYORA TALEB: Bona tarda a tothom, senyora alcaldessa, regidores, regidors, ciutadania. Des d’aquest Ple trametem el nostre reconeixement a la societat civil organitzada de Badalona i en aquest ca a la PAH com a referent en la lluita per un habitatge digne. Nosaltres apostem per la democràcia participativa i la implicació de la ciutadania en la proposta de solucions als problemes que té la ciutat. per tant, buscar solucions estables a través del diàleg social. I per acabar, com a regidoria del districte 6, sabem el treball eficaç, el bon treball que s’està duent a terme des de la PAH a nivell del districte 6 en general i a nivell de Sant Roc en especial. Sabem que els dilluns la PAH està al barri de Sant Roc atenent a persones que tenen dificultats, a persones afectades per la hipoteca. Sabem que la PAH atén cada dilluns a una mitjana de set o vuit persones en aquest cas. Per la qual cosa i per tot el que he comentat, des de Guanyem votem a favor de la moció. SENYORA GONZÁLEZ: Nosaltres ens centrarem en la moció que es presenta en la qual se’ns fa tota una sèrie de relació de tota la regulació normativa que cobreix i que regula el dret a l’habitatge, i en concret em centraré, vinculant-la amb la paraula de la PAH a la Iniciativa Legislativa Popular, que gràcies a això va aprovar-se la Llei 23/2015 sobre mesures urgent per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Jo crec que aquest és el punt de partida avui en la moció que es presenta. La PAH, pel que jo entenc, el que vol avui és ampliar aquest recobriment de mesures per quan s’aprovi la Llei del dret de l’habitatge poder incrementar probablement en aquelles coses que veuen que no estan plenament cobertes en la Llei 24/2015 que s’ha aprovat. I hi ha un fet i és que al setembre d’aquest any s’ha aprovat el

Secretaria General


protocol per tal de regular els procediments d’aplicació d’aquesta Llei, i quan la PAH en la seva intervenció s’ha dirigit als grups municipals i ens ha dit nosaltres què fem o què volem sobre les polítiques del dret a l’habitatge, el nostre compromís com a grup municipal Socialista és clar i ferm de donar suport a totes aquelles mesures que puguin aplicar-se per protegir el dret a l’habitatge digne de totes les persones, ja no només el dret a l’habitatge, sinó les mesures contra la pobresa energètica. Per tant, per no estendre’m més, només el nostre vot favorable a la moció i el nostre suport a la PAH en totes les accions que facin. SENYOR GRÀCIA: Bona tarda, gràcies alcaldessa, bona tarda regidors, veïns, veïnes. És complicada aquesta intervenció d’avui perquè hem caigut a l’octubre de 2015 i sembla que l’anterior govern no hagi fet res d’habitatge i res més lluny de la realitat. Quan parlava la regidora Agnès Rotger de la nostra relació amb la Generalitat, doncs jo li diria que la nostra relació amb la Generalitat va treure un acord per tramitar ajudes de lloguer que han suposat més d’un milió d’euros. El que sí que la Generalitat no va trobar en l’anterior govern de Garcia Albiol és tragar amb els lloguers que té l’Agència Catalana de l’Habitatge, amb uns preus que creiem que estan totalment fora de mercat i que han de baixar d’una vegada per totes, cosa que es neguen i no ho fa. També m’agradaria posar l’èmfasi en els diferents convenis amb les entitats financeres que van propiciar lloguers socials en una quarantena o cinquantena de pisos, i que de fet ens congratulem que la pròpia alcaldessa digui que s’ha d’aprofundir en aquests acords que es tenen amb Bànkia per exemple, la pròpia nota pública que fa ver l’Ajuntament després de la reunió. Alguna cosa bé estaríem fent. Per altra banda, dir-li que si és la Generalitat la que ha de resoldre el problema de l’habitatge de Badalona jo la veritat és que li he de dir que sóc bastant pessimista, perquè té una vintena només de pisos vuits i els tenen per operacions urbanístiques, cosa que ens han manifestat ells directament per escrit. Respecte a la pobresa energètica, no és una qüestió de penjar-se medalles, però sí que vull deixar constància que va ser l’anterior govern el que va iniciar l’acord amb l’Àrea Metropolitana i que l’ha deixat preparat perquè vostès el signin, i hi estem absolutament d’acord i molt contents que així sigui, perquè solucionarà part del problema que té la ciutat, no completament. A la senyora Gallardo li he de dir que parlar de barbàrie del Partit Popular a mi m’agradaria que em digués quines accions ha iniciat el Partit Popular per agreujar el problema dels desnonaments en aquest país. En el que sí que no ens trobaran a nosaltres és fent política de la misèria de les persones que ho estan passant malament. Estem aquí per proposar solucions, no per buscar un culpable, que en aquest cas, ja li dic, és que ni ha estat el govern del Partit Popular, ni a nivell local ni a nivell estatal, a nivell de país, el que ha iniciat qualsevol acció que agreugi el tema dels desnonaments. Potser haurien de buscar a l’any 2009, però jo crec que no estem aquí per fer-nos retrets en aquest sentit i sí que li ho vull deixar... no home, és que ha estat vostè la que ens ha parlat de barbàrie del Partit Popular i sí que li vull respondre en aquest sentit. Per últim, manifestar el nostre posicionament de vot en la moció, perquè clar, si portem el debat a la simplicitat de si els regidors estem a favor dels desnonaments, evidentment que no, si els regidors estem a favor de la pobresa energètica, evidentment que no. Per tant, el nostre vot no pot ser d’un altre sentit que favorable a la moció pel sentit de la mateixa. Això sí, ens agradaria alertar de diverses qüestions que toca la moció i que es van aprovar a la Llei catalana en la que no estem d’acord, parlar de mesures universals, de condonació de deute, parlar de regular el mercat de lloguer, doncs és posar el mirall i mirar enrere, i mirar la llei de lloguer d’abans que ha fet que aquest país tingui la cultura de compra i no la cultura de lloguer i que estiguem arrossegant encara les conseqüències d’aquesta llei de lloguer antic. O sigui que compte amb regular massa el lloguer, compte amb fixar preu, perquè ja sabem quines conseqüències tenen les excessives regulacions en totes les matèries, però en concret en aquest país tenim, desgraciadament l’experiència d’una llei que ve de l’època franquista que fixava els preus indefinidament i que va matxucar el mercat de lloguer i que va generar una cultura de compra, que ha estat una de les causes de la crisi immobiliària que hem patit a Espanya. SENYORA ALCALDESSA: Entenc que no fem un segon torn, però en tot cas sí que hi ha la segona intervenció de la paraula, la segona intervenció de la ponent de la moció i jo tanco. Sí?

Secretaria General


Senyor Pedro-Jesús Fernández Martínez, en representació de la Plataforma Afectats per l'Habitatge. Assumpte Moció dret a l'habitatge. SENYOR PEDRO JESÚS FERNÁNDEZ: Bona nit i gràcies regidors, regidores. Jo no sé si és perquè portem quatre hores de Ple o com vostè ha dit, hi ha gent que entra i surt, però jo ara mateix no sabia de què estàvem parlant, no entenia res de res. Al senyor Falcó li diria, ha estat un pèssim alumne, no només no s’ha llegit la moció, sinó que no ha escoltat la intervenció de la meva companya. A la moció el que es demana i ella explicava, és que ja que la legislació espanyola vigent està obsoleta i reiteradament la Unió Europea ha instat al govern que actualitzi aquestes lleis, diu la moció que volem que després de les properes eleccions generals, els partits es comprometin a revisar la llei de manera que hi hagi en aquesta futura llei, mesures de segona oportunitat, lloguer digne, habitatge garantit, subministraments bàsics, creació de l’observatori de l’habitatge. Ningú estava parlant aquí d’una Llei que s’acaba d’aprovar pel Parlament Català a iniciativa de la PAH, entres altres entitats. Per tant, senyor Falcó, ha estat un pèssim alumne, els suspenem directament. Però clar, no només al senyor Falcó, el senyor López diu: es que Europa..., doncs bé, jo tinc aquí una nota, avui apareixia precisament, que diu la Unió Europea demana al govern espanyol que la clàusula del sòl s’ha d’aplicar retroctivament. Per tant, tenim dret a reclamar tot allò que s’ha cobrat de més per cobrar una taxa clarament abusiva reconeguda per tots i que avui tots els bancs les estan retirant, també amb afectes retroactius, senyor López, la Unió Europea ho recomana. Jo ara estava perdut, he de reconèixer que no me n’assabentava, no sé en quin Ple estic, de què estem parlant? Perquè clar, al senyor Falcó el suspendré dues vegades perquè a més m’ha robat el discurs, m’ha robat el discurs perquè jo precisament anava a fer una defensa de la Llei 24/2015 i l’ha fet el senyor Falcó. Per tant, senyor Falcó, i no només vostè i amb carinyo, no crec que sigui tan difícil i complicat llegir-se les mocions perquè quan un intervé sàpiga de què esta parlant, perquè sinó la veritat, jo em sentia, no com en un altre món, no sé. Entrant en el que realment volia jo explicar, perquè suposo que això ha quedat clar no? Que estem demanant que els partits polítics es posicionin i adquireixin el compromís que celebrades les eleccions generals assumeixin la responsabilitat de legislar per actualitzar les lleis obsoletes, reconegudes per Europa i pel món mundial, i que a més, defensin el dret a un habitatge digne, a una segona oportunitat, etc. Aquesta és una llei que demanem que ara vostès, quan tinguin diputats en el Parlament Espanyol prioritzin i diguin que s’han de revisar les normatives que ens han cridat mil vegades l’atenció, i efectivament actualitzarem les lleis a requeriment o seguint les recomanacions que ens dóna la Unió Europea, perquè efectivament les lleis estiguin al servei dels més vulnerables, no dels bancs, com passa ara. I no amb modificacions com la famosa llei Guindos on no recull el que ordena Europa i intenta camuflar perquè tot segueixi igual. Saben vostè que la SARED és la immobiliària més gran de tota Europa? Saben vostès que el 45 % de la SARED és públic? Saben vostè que el 55 % restant és de bancs rescatats amb fons públics? Per tant, pràcticament el cent per cent dels cent sis mil pisos que té la SARED haurien d’estar a disposició dels ajuntaments per atendre les necessitats de les persones més vulnerables. A Badalona, resulta que diuen que la SARED té quaranta-cinc habitatges, doncs aquests habitatges sí o sí s’han de reclamar, com l’alcaldessa de Badalona deia, sí o sí, sinó recurs als tribunals. I ara el discurs que m’ha tret el senyor Falcó jo dic, clar que la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència a l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica s’ha d’aplicar. Per què? Per què posa damunt la taula, senyor Falcó com molt bé ha explicat vostè, mesures per aturar els desnonaments, d’hipoteca i de lloguer, mesures per evitar el tall de subministrament i mesures per acabar amb els deutes de per vida que no arriben a pagar i també mobilitzar tots els habitatges buits propietat dels bancs. També la Llei aquesta 24/2015 diu que cal protegir a les famílies més vulnerables, també contempla mesures per resoldre el problema de sobrendeudament. La llei obliga als grans tenidors d’habitatge a què en cap cas aquestes persones quedaran al carrer si no hi ha una alternativa habitacional i que l’Ajuntament també ha d’actuar en aquesta direcció, i ningú es podrà quedar al carrers si no hi ha una alternativa. Bé, com que hi ha un temps limitat ho deixo aquí, per tant, suspès el senyor Falcó i algun altre. Agrair-li també l’explicació que ha fet de la llei i per tant, jo ja no cal insistir més i si ja tothom ho té clar doncs moltes gràcies a tothom. SENYORA ALCALDESSA: El torn de rèplica pot ser breu si us plau?

Secretaria General


SENYOR FALCÓ: Per al·lusions dels professor Pedro Jesús Fernandez, va ser profe una vegada potser. Però deixi’m dir-li que jo he procurat ser molt respectuós, jo entenc que la moció que vostès han escrit és una moció que no diu el que hauria de dir una moció ben feta. Si m’ho permet jo també el suspendré a vostè, perquè miri, hi ha una de les coses que vostès esmenten, que són les mesures de segona oportunitat, que efectivament depenen del Congrés dels Diputats, però totes les altres, estan recollides en una llei catalana i si estem en un esforç de desconnexió, alguns, n’hi ha que presenten mocions i després diuen que estan desconnectats. El que hauríem d’intentar fer és defensar la nostra pròpia llei, la que fa el nostre Parlament en funció de les nostres competències, que per exemple, no està en la qüestió de les mesures de segona oportunitat, vostè en parlen però en la resta de la moció no en parlen, parlen de tot el que diu la llei catalana i intenten introduir element. No sé si vostès volen que l’estat ens digui a nosaltres com han de ser totes les altres coses que vostès plantegen, de lloguer digne, d’habitatge garantit, de subministraments bàsics, però això se suposa que jo ho podem fer nosaltres sols. Però si vostès volen que ens ho digui l’estat és la seva opinió i no pas la meva. En tot cas, mesures de segona oportunitat depèn del Congrés. I no parlen de la renda bàsica d’emancipació, per exemple, que sí que depèn d’allà i no depèn d’aquí. En definitiva, a mi em sembla que una moció eficaç, efectiva i de posicionament polític i ciutadà potents, seria defensar la llei catalana, demanar al govern de l’estat que no presenti recurs al Tribunal Constitucional i donar temps a la llei catalana perquè es desplegui. I tanmateix, quan hi hagi les eleccions generals veiem el resultat, veiem qui guanya i a qui guanyi, que no sabem qui serà, ja li exigirem tot això que no sabem ben bé a qui li demanem perquè la legislatura està esgotada. Jo puc haver suspès, però li asseguro que la moció me l’he llegit, l’argumentari el tinc molt clar i crec que aquest tipus de mocions no fan cap favor a la feina que s’ha fet per tenir una llei catalana de consens de tots. No li donen el valor que te als passos endavant que s’han fet en aquesta matèria. Continuen amb una mentalitat de submissió respecte al govern de Madrid i l’estat i etc. que bé, que té a veure amb una generació que no és la meva i en tot cas, em sembla que parla de temes que ens atenyen molt a nosaltres i que estan recollit a la nostra llei, i d’altres els passa molt per sobre, que són els del Congrés dels Diputats. SENYORA ALCALDESSA: Jo per tancar el debat només volia dir que evidentment que l’esperit de la moció, la suma del que es demana a l’estat va en la línia del que creiem que ha de ser la política d’habitatge, però que això no menysté en absolut, i estem d’acord senyor Falcó, que la Llei d’habitatge catalana s’ha de desplegar, s’ha de poder desplegar cent per cent perquè recull tot allò que com a govern estem defensant i que la pròpia plataforma també defensa perquè és una llei que s’ha fet conjuntament de forma participativa. No m’allargo perquè és tardíssim, estem només a la quarta moció, sí que voldria dir un parell de coses que han sortit. Un aclariment sobre això de la política energètica, senyor gràcia, perquè això ens ha passat amb moltes coses, que de vegades un pensa que les hem deixat lligades i no ho estan, i ens hi hem trobat amb moltes coses que tothom ens diu que estan lligades i després resulta que no ho estan, i en aquest cas el tema de les ajudes per la pobresa energètica, que és una subvenció molt important per part de l’Àrea Metropolitana, això vostès ho van començar a parlar però no van fer la petició explícita, el tràmit i ara nosaltres l’hem hagut de fer a corre-cuita perquè estàvem a punt de perdre l’ajut, aquest ajut econòmic d’aquesta dotació des de l’Àrea Metropolitana se’ns va requerir que si no la formalitzàvem, si no fèiem la petició formal es perdia el dret a tenir tot aquest ajut. Un ajut que ja s’hauria pogut executar durant tot l’any 2015 i que no es va fer, però que per sort, la quantitat no es perd perquè per sort durant el 2016 també es podrà demanar. Ho dic perquè estic segura que no ho diu amb intenció, tal com vostè ha dit, de vegades hi ha intencions polítiques que políticament es tenen clares, es decideixen, però després tot el administratiu que hi va darrera, si no hi ha el gest explícit d’executar, de fer el tràmit, es perden. I això volia remarcar-ho perquè és una cosa que ja ha sortit en algun altre debat i hem estat a punt de perdre aquest ajut, però hem estat a temps de salvar-li i estic segura que vostès també l’haurien volgut poder aplicar, van començar aquesta negociació però no s’havia fet efectiva. Per tant, de les intencions polítiques a la pràctica hi ha un pas. I en relació a les relacions institucionals que deia abans la regidora, he de dir que és cert que nosaltres sí que en alguns aspectes, sobretot en política d’habitatge, pensem que s’hauria hagut d’avançar molt més. Tenim una situació molt molt precària des del punt de vista del banc

Secretaria General


d’habitatges, del parc d’habitatges, dels habitatges propis dels que podem disposar, i a la que hem començat a seure amb els bancs, malgrat el senyor Falcó ens acusava que aquests vint habitatges que vam negociar amb Bankia en aquests moments no tenim les claus per obrir-los, però aquesta possibilitat d’obtenir habitatge, d’obtenir, de no negociar només amb els bancs a la baixa, sinó de forçar-los al màxim pel deutes social que tenen per haver estat bancs salvats amb diner públic, això penso és el que nosaltres ens dóna la legitimitat per negociar amb els bancs, amb el deure social que tenen els bancs, el deute que tenen amb la societat perquè ells han tingut uns beneficis i s’han recuperat, s’han rescatat amb diners de totes i tots, de tots els ciutadans, de tots els contribuents. I aquesta és la premissa que ens fa seure davant dels banca amb un plantejament molt més fort com a actors, des de l’Ajuntament, que canvia una mica a l’hora respecte a la política que havien tingut, que evidentment havien tingut contacte amb els bancs però no des d’aquesta posició d’exigència, des d’una posició d’exigència com a agents que s’han beneficiat del diner públic i que ara estan obligats a fer-ne un retorn. Per finalitzar vull agrair la paraula que ha pres la PAH però sí que m’agradaria que com a Plataforma reconegués aquest tracte, aquesta voluntat del govern de seure, que no ha estat només un gest, no va ser un gest de venir a veure la PAH per fer un postrueig, sinó que això ha anat acompanyat d’una sèrie de reunions, d’una sèrie de negociacions, d’un acord aquí al Ple perquè fossin presents al Consell de l’habitatge, de no haver-se executat ni un sol desnonament hipotecari des que hi ha el govern, d’estar realment compromesos. I evidentment que hi ha feina per fer, evidentment, amb quatre mesos no es fa el que hi ha tanta feina per fer, però la voluntat i el compromís m’agradaria que fos una cosa que com a entitat es reconegués perquè no tenim una vareta màgica perquè tot es resolgui d’un dia per l’altre, però la feina s’esta fent, i ha un pla de treball i això s’està fent. Prego doncs que passem a votar la moció, no sé si han quedat prou explícites les postures, tinguem en compte que faltes regidors. Votació. La moció precedent va ser aprovada per majoria absoluta. Vots a favor: 22, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esq uerra Republicana de Catalunya –Avancem-MES, Socialista, Guanyem Badalona en Comú i el Partit Popular. Abstencions: 3, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Convergència i Unió. En aquest moment surt del Saló de Sessions la regidora Cristina Agüera Gago i el regidor Ferran Falcó Isern. 5. Moció del grup municipal del PSC i ICV-EUiA de suport als treballadors de l'empresa Valeo de Martorelles. L’empresa fabricant de components de climatització per a vehicles VALEO ha anunciat el trasllat de l’activitat que es desenvolupa a la seva planta de la localitat de Martorelles a la planta ubicada a Saragossa. Aquest trasllat suposa a la pràctica el tancament d’unes instal·lacions on actualment treballen 257 persones amb una mitjana d’edat de 45,4 anys, de les què 10 són veïns i veïnes de Badalona Davant d’aquesta situació els treballadors i treballadores de VALEO han iniciat una sèrie d’accions reivindicatives, com una vaga indefinida des del 29 de juliol, per a la defensa dels seus llocs de treball, acampant a la porta de la fàbrica. El representants dels treballadors i la direcció havien arribat a un acord al juliol de 2014 per garantir la producció fins el 2019 amb possibilitats d’arribar al 2024. La direcció del propi Grup VALEO va anunciar uns beneficis del 34% durant el primer semestre de 2015, i a més va fer saber que la planta catalana havia incrementat la seva productivitat, respecte les plantes que la multinacional té repartides pel món. D’altra banda, la gran part de la producció de la planta catalana és comprada per clients localitzats a Catalunya, com NISSAN amb un 18% ó VW-SEAT amb el 54%. Amb aquestes dades el trasllat a Saragossa suposaria un augment del cost logístic per a la companyia. L’adaptació, a més, de la planta saragossana, suposarà una despesa important ja que s’hauria d’ampliar per donar cabuda a la maquinària i treballadors i treballadores procedents de Martorelles. Fins i tot no es pot justificar la diferència salarial entre les plantes de Valeo a

Secretaria General


Martorelles i Saragossa, doncs en aquesta la diferència única es per la precarietat laboral (per la gran quantitat de contractes temporals) que només suposa un estalvi salarial del 3% respecte la de Martorelles. Quantitat que no es justifica per l’increment dels costos logístics ni per la menor productivitat de la planta saragossana. Davant d’aquestes dades objectives sembla evident la inconsistència dels arguments esgrimits per la direcció per procedir al trasllat i tancament de la planta. La direcció del Grup s’empara en una legislació laboral, reformada pel govern del Partit Popular que té greu conseqüències pels treballadors i treballadores de Martorelles, en particular, i per a la classe treballadora de tot el país, en general. Ens trobem, un cop més, davant un tancament encobert sense raons, el que suposa un frau de llei. La reforma laboral del PP suposa també el risc d’exclusió social de la plantilla de VALEO ja que durant el procés no tenen dret a les prestacions per atur. La nova llei, a més, liquida la relació laboral de tota una vida amb 20 dies per any treballat. S’ha de recordar que els treballadors i treballadores de Martorelles ja havien acceptat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) de 45 dies al 2014 i anys anteriors i una congelació dels seus salaris. La normativa laboral impulsada pel Partit Popular és el reflex de la acció política neoliberal que afavoreix les grans corporacions davant els interessos de treballadors i treballadores. La llei suposa un atac contra els principis de representació sindical i negociació dels representants de la part social a més d’un menys teniment de l’autoritat laboral autonòmica, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya. Per tot l’anterior, els Grups Municipals Socialista i d’ICV- EUiA, proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següents: Acords 1-Reclamar a la direcció del Grup VALEO que garanteixi la continuïtat de la planta de Martorelles amb un pla industrial de recorregut negociat amb la representació dels treballadors i treballadores. 2-Demanar a la Presidència i al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que actuï a favor de la planta catalana i faciliti el diàleg entre les parts a l’hora que intercedeixi davant la matriu francesa. 3-Demanar als grups parlamentaris europeus que realitzin acciones per protegir la producció a VALEO Martorelles. 4-Instar als ajuntaments amb famílies afectades per la mesura de VALEO a l’aprovació d’una moció de suport a l’activitat industrial i de garantia dels llocs de treballs, en la línia d’aquesta mateixa moció. 5-Donar suport a la plantilla i a la representació sindical en defensa de l’activitat de l’empresa i pel manteniment dels llocs de treball 6-Davant la situació de vaga indefinida, estudiar la situació econòmica dels treballadors i treballadores badalonins i badalonines, per garantir uns mínims de dignitat de les seves famílies 7-Facilitar suport logístic al comitè d’empresa per facilitar les seves accions reivindicatives al nostre municipi, fonamentalment en la recollida de fons per a la seva caixa de resistència, i a la planta de Martorelles 8-Demanar la derogació de la reforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular. Donar trasllat d’aquests acords al Comitè d’Empresa de Valeo – Martorelles, a les representacions al territori de CCOO, UGT i CGT, a la direcció de Valeo, al Departament d’Empresa i Ocupació, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya i a tots els municipis afectats on tinguin la seva residència els treballadors i les treballadores de Valeo. SENYORA ALCALDESSA: Aquí no hi ha paraula, recordem que en l’anterior Ple vam tenir la paraula dels treballadors de Valeo, que ja els vam explicitar el nostre suport, sí que hi ha hagut canvis en la situació concreta d’aquesta lluita dels treballadors, de la posició i del moment en què es troba aquesta lluita. No sé si volen defensar la moció o només llegim els acords? Volen prendre la paraula? SENYORA BERTRAN: sí, justificaríem el nostre vot contrari. En primer lloc manifestar que nosaltres com a grup sempre estarem al costat de les persones desfavorides, defensarem qualsevol lloc de feina, sigui un o siguin vuit, com és aquesta vegada que ens ocupa, de

Secretaria General


famílies de Badalona. I una de les mostres que podem nosaltres dir que hem defensat els llocs de feina a la ciutat, és que en l’anterior legislatura, i ho vull posar de manifest, l’atur va baixar més d’un deu per cent, molt per sobre de qualsevol altra ciutat de l’Àrea Metropolitana, i aquesta penso que és la feina més important que hem pogut fer en defensa dels llocs de feina. Justificar una mica el nostra vot contrari, no amb els acords que es van exposar en l’anterior Ple, sinó en la part on es culpabilitza d’aquesta situació la reforma laboral del Partit Popular. Nosaltres no voldríem polititzar un tema tan sensible com és la pèrdua d’un lloc de feina, però això si ho hem d’atribuir algun tema polític, volem posar de manifest i fer notar, que potser comença a ser hora que malauradament aquesta deslocalització de Valeo, que no és un tancament, sinó que és una deslocalització, que se’n van a Saragossa, potser que comencem a pensar si no és una empresa més de la llarga llista d’empreses que han marxat de Catalunya en els darrers mesos. Estem parlant de més de mil empreses que estan marxant de Catalunya i això afecta als municipis, ens afectarà i malauradament aquest cas que estem parlant avui no serà l’últim. No ens agradaria que fos així però d’alguna manera el nostre vot contrari només és perquè no considerem que aquesta responsabilitat sigui del Partit Popular sinó que és una decisió d’una empresa privada, de gestió privada, i que evidentment pot decidir allà on vol tenir la seva ubicació. Vull remarcar que nosaltres sempre estarem al costat i farem costat a les famílies de Badalona que requereixin d’un lloc de feina i que puguem defensar-los amb tot el que sigui, però no estem d’acord amb aquesta part dispositiva de la moció. Per tant, el vot serà contrari. SERNYORA GONZÁLEZ: Com a grup que presenta la moció l’únic dir que votar en contra per defensar uns llocs de feina no té justificació. Nosaltres el que fem en l’exposició de la moció és, com bé has dit, es produeix una deslocalització perquè hi ha una llei, en aquest cas, que és el que diem nosaltres, una reforma laboral que permet que aquestes empreses faci una deslocalització, i el que presentem a la moció, explicàvem, era que el 15 d’octubre l’empresa va anunciar que retirava la demanda de l’ERO i que no tancaria la planta de producció, i el dia 20 d’octubre el que anuncia és que s’emporta la producció i els treballadors els deixaran aquí i l’únic que els ofereixen són dos dies més d’indemnització. Per tant, no estan complint els acords als que havien arribat. I això és el que presentem nosaltres, donar suport a aquests treballadors i intentar ajudar-los perquè l’empresa compleixi aquests acords. Gràcies. Votació. La moció precedent va ser aprovada per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem- MES, Socialista i Guanyem Badalona en Comú. Vots en contra: 7, del grup municipal del Partit Popular. En aquest moment entren al Saló de Sessions els regidors Xavier Garcia Albiol, Mª Jesús Hervàs Mínguez , Cristina Agüera Gago i Ferran Falcó Isern, els quals passen a ocupar el seu escó. 6. Moció dels grups municipals d’ERC, ICV-EUiA, PSC, CiU, Ciutadans, PP i GBC perquè l'escola Lola Anglada sigui un institut. La nova escola Lola Anglada, després de múltiples endarreriments, finalment ha pogut ser acabada. Allò ha permès que, per fi, s’acabi amb els maldecaps que per mestres, famílies i sobretot nens i nenes, suposaven desenvolupar l’activitat docent en dos edificis. Eren evidents les dificultats i la precarietat en les que es trobaven els diferents grups de primària a l’antiga edificació. Afortunadament, gràcies a la constància i el compromís de la Comunitat Educativa, les Associacions de Veïns del districte 1 i la complicitat d’algunes forces polítiques, s’ha aconseguit solucionar aquesta vella reivindicació. Ara el problema es centra en aconseguir amb urgència la rehabilitació i transformació del vell edifici en un nou equipament educatiu tal com es contempla al protocol signat entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per crear l’Institut Escola Lola Anglada, les diferents

Secretaria General


mocions aprovades per aquest Ple i resolucions del Parlament de Catalunya instant al Govern a solucionar aquest problema. Atès que la vella escola Lola Anglada va ésser inaugurada aviat farà vuitanta-cinc anys i l’estat de conservació és clarament deficient. Atès ha estat declarada com Bé Cultural d’Interès Local i per tant s’ha de protegir. Atès que des de sempre aquest vell edifici ha estat destinat a un ús educatiu. Atès de les necessitats educatives derivades del increment actual de població de la zona. Atès de la insuficient manca d’oferta d’ensenyament secundari a Badalona i, en especial, en aquest territori. Atès les molèsties i els problemes derivats del desplaçament dels nens i nenes de dotze anys a altres barris de la ciutat per continuar els estudis obligatoris. Atès que es va presentar al Parlament de Catalunya el 31 de gener de 2014, una proposta de resolució en que s’instava al govern de la Generalitat a realitzar un estudi de necessitat i viabilitat tècnica de convertir en un institut d’ensenyament secundari l’antic edifici de l’escola Lola Anglada. Els grups municipals proposen a l’Ajuntament en ple l’adopció dels següents acords: ACORDS. Primer.- Instar al govern de la Generalitat a que és disseny i elabori un projecte de rehabilitació durant aquest últim trimestre de l’any 2015. Segon. Que els serveis municipals col·laborin i prioritzin la elaboració d’aquest estudi com també es realitzi un estudi demogràfic de necessitats de la zona. Tercer.- Que el nou edifici sigui destinat a l’ensenyament secundari adscrit a les dues escoles de la zona 6 del mapa d’escolarització. Quart.- Que les obres de rehabilitació es realitzin durant l’any 2016. Cinquè.- Que el nou centre pugui iniciar la seva activitat a l’inici del curs 2016-2017. Sisè.- Transmetre la present moció a tots els sectors representats al CEM, a la Comunitat Educativa de l’escola Lola Anglada, a la coordinadora d’Associacions de Veïns del Districte 1, als Grups Polítics del Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat. Senyor Eduard Giró Martí, en rep. de la plataforma pro Institut Lola Anglada. Assumpte: Moció escola Lola Anglada. SENYOR EDUARD GIRÓ: Bona nit a tothom, ja sé que a aquestes hores déu ser difícil tenir l’atenció que cal, però jo la demanaré, intentaré ser el més amè possible i que ens tingueu en compte com a les paraules precedents. Uns previs abans, si fa uns anys jo mateix en aquest faristol demanava una moció unitària perquè l’escola Lola Anglada fos una realitat, avui en dia, ho és gràcies a l’ajuda de tots, esperem que això torni a passar avui amb el nou institut que fem. Perquè reeditem aquesta moció? que de fet ja tenia un precedent en l’ajuntament, perquè el moment és més urgent, s’apropa diguéssim aquesta pujada demogràfica que de fet ara explicaré i perquè hi ha dos grups al municipi. L’única diferència, jo que l’altra vegada vaig llegir sense ulleres i avui necessito ulleres per llegir. Així que avui, represento a la PILA,si la PILA, aquest nom entre curiós i divertit respon a les inicials de Plataforma per Institut Lola Anglada, hi ha les escoles Artur Martorell, Lola Anglada, les associacions de veïns de Canyadó, Sol-Iris Casagemes, Can Mercader, Can Solei, el suport dels instituts Isaac Albérniz i Pompeu Fabra, el suport igualment de FAMPES, de la coordinadora d’associacions del veïns del primer districte, de la FAVB i d’algunes altres associacions. Si, la PILA són la tira. Que la seva composició sigui tan variopinta, tan diversa és important perquè com diu aquell vell adagi “ A Africa per educar un nen cal tota la tribu “, i ja us avanço que us volem sumar a aquesta tribu, a vostè també senyor López. La Pila són molta, molta gent, diferent, interessada en millorar l’educació, famílies, alumnes, mestres i veïns. Una bona xarxa, una bona part d’aquesta tribu, vosaltres sereu benvinguts. Dit això, entrem en matèria, dividiré la meva exposició en dues parts, una que atén a les raons i una altra que atén a les emocions, perquè no tenen sentit unes sense les altres, perquè un cap no és res sense cor i viceversa. Comencem per les raons, la demografia, cal situar la petició d’un nou institut a la zona en el marc d’un augment demogràfic significatiu i progressiu, que fa necessari una major oferta de secundària a tota Badalona. Aquesta dades estan avalades per l’informe de la Comissió del Mapa Escolar de

Secretaria General


Badalona, que evidencia aquesta manca de places de secundària des de l’inici, catorze perdó, quinze, setze de manera suau però que ja el proper curs té un fort increment i que se’n va fins a l’any 2023 o 2024. Per les dades que nosaltres tenim, ara a Badalona, pel curs que ve hi ha 170 places noves de secundària que no sabem encara on aniran i a la zona nostra que ens ocupa 89. Afegir que a la zona hi ha dos promocions d’habitatges de Cristall i al camp del Badalona que no estan comptabilitzades en aquestes dades, per tant aquesta tendència es mantindria o augmentaria. El segon argument, és el d’una educació propera i de qualitat, creiem que seria idoni tenir un centre de secundària a la zona, els centres adscrits es situen llunyans. El nou institut possibilitaria una secundaria més propera i més contextualitzada en el entorn, on els alumnes han fet tota l’educació infantil i la primària. Etapes en les quals és habitual l’autorització del Parc de Can Solei i Ca l’Arnús com una extensió de l’àmbit educatiu, activitats de medi, plàstica, tutoria, educació física, la visita i la col·laboració amb entitats, escoles bressols del barri, associacions de veïns, botigues i professionals. Tot això s’està fent actualment, així tindria forma la possibilitat de configurar entre les escoles Artur Martorell,Lola Anglada, la nova biblioteca i el nou institut una zona educativa de qualitat amb sentit engrescadora i molt potent. L’últim argument de la raó és l’existència de l’edifici històric de Lola Anglada. Disponibilitat d’un nou institut, si pogués ser tècnicament en l’històric edifici de Lola Anglada, edifici catalogat i amb una tradició educativa des del 1926, prop de 90 anys. Això no és pot deixar perdre, això s’ha d’aprofitar i creiem que és una bona opció per col·locar l’institut. Fins aquí les raons, ara les emocions, fa unes setmanes vaig tenir l’ocasió de veure al Círcol Catòlic un documental del qual havia sentit parlar “Camí a l’escola, camino a la escuela”, si no han tingut ocasió de veure’l ho recomano fervorosament. Aquest document colpidor però meravellós explica la història del camí llarg, complicat i perillós que han de fer uns nens, si, uns nens per anar a l’escola a quatre parts del món, la Sabana Africana, l’Atles Marroquí, la Patagonia Argentina i una part de l’Índia. Quan recordo el coratge, que mostren aquests nens i les condicions amb les quals han d’enfrontar-se, recorre molt kilòmetres, amagar-se dels elefants, pujar i baixar muntanyes per camins tortuosos, fer front al fred o arrossegar una cadira de rodes de circumstàncies a un germà entre fangals i rieres encara m’emociono. Volem inspirar-nos en aquest coratge per demanar-vos amb fermesa però també amb entusiasme una aposta decidida i sense por per l’educació. Prou de propostes per tapar forats puntuals. Fem entre tots que l’educació a Badalona sigui una prioritat, entre tots. O és que tenim menys valor que aquests nens? o és que tenim menys mitjans que aquests nens?. Ens agradaria que com aquests nens compartíssim la perseverança del treball diari, la il·lusió pel que porta l’educació, la lluita per sortir endavant davant les adversitats i l’ambició per aconseguir un futur millor pels nostres fills i filles, petits ciutadans de Badalona, és per això que la PILA a partir d’ara també serà P de perseverança, I d’il·lusió, L de lluita i A d’ambició. Perquè per continuar el seu camí cap al institut demaneu, demanem que ens acompanyeu tots vosaltres en aquest trajecte, que vingueu amb nosaltres i que ho feu amb el cap i amb el cor. Per acabar, voldria concretar la reedició d’aquesta moció en alguns punts, i que serien: ciutadans electes de Badalona ens agradaria que ens ajudéssiu a saber quines són les opcions que es plantegen avui en dia per els alumnes de secundaria que el proper curs i els següents encara no saben on aniran, que ens acompanyeu de manera sòlida i unitària en aquest camí cap a un nou institut, dins un projecte de continuïtat i de qualitat educativa. Que l’antic Lola Anglada sigui rehabilitat i segueixi amb la seva funció educativa com en els 90 anys de la seva història. I per últim, que ens faciliteu el suport dels respectius grups parlamentaris quan estiguin formats. M’agradaria acabar amb una cita d’una il·lustradora actual, il·lustradora com Lola Anglada, Marjane Satrapi diu “l’educació és un arma de construcció massiva”. Moltes gràcies i bona nit. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor, Eduard Giró. La defensa de la moció, un moment, primer, la defensa la moció o llegim els acords?. Llegim els acords directament. SENYOR FERNÁNDEZ: Que es llegeixi la part dispositiva per secretari. SENYORA ALCALDESSA: Dispositiva per part del secretari SENYOR FERNÁNDEZ: Dispositiva com sempre, i si de cas, que la regidora d’educació doncs faci alguna cosa.

Secretaria General


SENYORA ALCALDESSA: Dir d’entrada que és una moció que es presenta conjuntament, per tots els grups del consistori , tots vol dir la totalitat, per tant s’entén que la votarem tots a favor. De totes maneres, passo la paraula a la regidora Laia Sabater de Badalona Educadora. SENYORA SABATER: Si gràcies, moltes gràcies senyor Giró per la seva intervenció. Com ja saben els companys i companyes de la PILA i de fet de tota la comunitat educativa aquest govern està compromès amb les necessitats educatives de la ciutat, i en aquest sentit tot el Ple, en el seu conjunt, ho està, tal i com hem presentat en aquesta moció. Entenem que els acords que es recullen en aquesta moció són de màxims, és a dir tan de bo podem treballar i que això és compleixi perquè realment tan per una banda la necessitat de places de secundaria al curs que ve, clama al cel, és molt, molt urgent i segurament en pedaços d’obrir més aules aquí o allà no en tindrem prou i efectivament els càlculs més recents que hi ha ens dura fins al 2025 aquest augment de demografia per tant és un problema que es resoldria, per una banda, aquesta augment demogràfic i per altra banda, efectivament, la recuperació d’un edifici històric cap al barri i per tota la ciutat és molt important. Per tant, ens sembla que treballar cap a aquí, juntament amb vosaltres, juntament amb tots el grups del Ple és importantissim, però tampoc són innocents, tampoc són irrealistes diguéssim i, sabem que treballant juntament amb vosaltres arribarem a la millor solució. Nosaltres treballarem cap a aquí, perquè és que creiem que és la millor solució per a Badalona. I que, efectivament, a partit del curs que ve tots els infants que passin a secundaria a aquestes zones de Canyadó, Casagemes, Iris-Sol es resolguin de la millor manera possible. Per tant, comptant amb el suport de tot el Ple, comptant amb el suport del govern, de la mateixa comunitat educativa ens sortirem segur. Moltes gràcies per haver exposat aquí al Ple aquesta problemàtica, perquè així crec que anirem amb molta més força a la reunió amb Serveis Territorials que ja tenim el proper dia 11, a exposar les raons i les necessitats que hi ha aquí a Badalona. Per tant, moltes gràcies a tothom, a la PILA, i tots els regidors i regidores, gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Jo, a mi em sembla, que sent una moció unànime i que el senyor López m’ha demanat la paraula, era per no, no encetaria un torn, en tot cas suposo que per al·lusions. Ho dic perquè, és molt tard i com que ja estem tots d’acord que la votem a favor. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: En las mociones hay un derecho de palabra, no? Puedo hacer uso de mi derecho? SENYORA ALCALDESSA: Si, si hi és, vostè el té. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo apoyo la moción como no puede ser de otra manera, pero evidentemente no quiero pertenecer a ninguna tribu, de acuerdo. No se porque se ha referido a mi en ese sentido y lo que quiero ser es un ciudadano libre, que se respeten sus derechos y cumpliré mis deberes. Pero ciudadano libre no necesito pastor, ni ir con ningún rebaño, ni nada de eso, ni tribus, ni nada de eso. SENYORA ALCALDESSA: El senyor Eduard té, pot tornar a intervenir, l’ordre si no cal. Vostè dret a tornar a intervenir, és l’ordre de les paraules, és aquest. SENYOR EDUARD GIRÓ: Simplement un matís,un matís perquè jo voldria aclarir el tema personal del senyor López perquè en un moment ha dit que les mocions que venien a continuació no eren pròpies de l’Ajuntament, i entenc que si, i aquest era el matís que volien sumar. En aquest sentit, únicament. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo he dicho que no eran competencia. Lo dice la misma moción. La moción dice instar al govern de la Generalitat a que diseñe y elabore un proyecto de rehabilitación y la regidora ha dicho que, yo estoy de acuerdo con la moción. No pasa nada. SENYOR EDUARD GIRÓ: Pues aquí lo dejamos. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Al decir lo de la tribu, pues, no me ha sentado bien. SENYORA ALCALDESSA: D’acord, ho deixem aquí, si us plau. Molt bé. SENYOR EDUARD GIRÓ: Llavors, únicament per acabar amb un to una mica més humorístic. SENYORA ALCALDESSA: No,no. SENYOR EDUARD GIRÓ: Hi ha castanyes per a qui vulgui. Ja està. SENYORA ALCALDESSA: Val en tot cas, a la sortida ho agafarem. Si us plau, molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Continuem, s’aprova per unanimitat perquè s’ha presentat per unanimitat.

Secretaria General


Votació. La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 27. 7. Moció del grup municipal del PSC, de suport a la creació de la prestació <<Garantia +55>>. Atès el context de massiva desocupació en que ens trobem on el 19,6% de la població activa major de 55 anys es troba a l’atur, amb escasses perspectives de recuperació d’una activitat laboral amb garanties després de perdre el lloc de treball, amb menys capacitat per a modificar les seves trajectòries laborals i empentats a un retir avançat del mercat de treball, és essencial que hi hagi una major vinculació entre les polítiques d’ocupació i les de protecció per desocupació. Donat que el col·lectiu de persones desocupades de més de 55 anys és més vulnerable a caure a l’atur de molt llarga durada, composen el 54,2% del total d’atur de molt llarga durada, és evident que en poc temps gran part d’aquest col·lectiu passaran d’un nivell de protecció contributiu a un d’assistencial, en el millor dels casos, i deixaran de cotitzar a efectes d’una futura possible pensió de jubilació, excepte els que tinguin dret a rebre el subsidi de majors de 55 anys que cotitzaran tan sols per la base mínima de cotització. Ja que les darreres reformes normatives relatives a la percepció de subsidis per desocupació, a partir dels Reials Decret-Llei 20/20012 i 5/2013, s’han dirigit en reduir la intensitat de la protecció elevant l’edat de les persones beneficiàries del subsidi de majors de 52 anys a 55, passant a computar els ingressos de tota la unitat familiar per accedir-hi, limitant el temps durant el que es pot cobrar i reduint la cotització per jubilació del subsidi de majors de 55 anys, què és l’únic subsidi que cotitza, del 125% de la base mínima de cotització al 100%, podem suposar una altra ràpida reducció de la cobertura de la protecció per desocupació en els majors de 55 anys. També és una realitat que les darreres reformes en la protecció per desocupació ha prioritzat la suficiència econòmica del sistema de prestacions per desocupació, entenem que s’ha deixat sense protegir adequadament a les persones majors de 55, i fins i tot de més de 45 anys, desatenent a tot un col·lectiu que pot quedar fins i tot fora del sistema de protecció o deixar-les als marges dels sistemes assistencials i empènyer-les a futures pensions de jubilació per sota de mínims, fins i tot després de llargues carreres de cotització. Constatem que aquestes reformes han trencat el trànsit cap a la jubilació d’aquelles persones que són expulsades del mercat de treball en edats pròximes a la jubilació, limitant les estratègies d’accés a una pensió de jubilació més avantatjosa en funció de les trajectòries laborals personals i possibilitats individuals. Constatem que aquests fets afecten directament en les rendes actuals d’aquest col·lectiu de persones que en moltes ocasions tenen encara càrregues familiars, acabant la seva vida activa cobrant, si compleix requisits, un subsidi de 426 euros mensuals. Però que també afecta als seus futurs drets de jubilació i a la quantia d’aquesta, doncs els anys en desocupació en un context on s’ha augmentat l’edat ordinària de jubilació els penalitzarà durament, ja sigui o perquè augmentaran proporcionalment els anys de cotització mínima per al càlcul de la base reguladora de pensió, o perquè hi hauran més llacunes de cotització que s’ompliran fins i tot amb la meitat de les bases mínimes de cotització, o perquè se’ls aplicarà coeficients reductors de pensió perquè hauran d’anticipar les seves jubilacions. Gairebé 8 de cada 10 persones a l’atur de més de 55 anys o bé cobren un subsidi de més de 426 euros mensuals, o bé reben la renda mínima d’inserció o algun altre ajut econòmic, o bé no cobren res, entenem que aquest col·lectiu és molt més vulnerable a patir la pobresa i l’exclusió social Aquest que col·lectiu voreja l’edat de jubilació, entenem que és especialment important que es prioritzin actuacions que reforcin la seva contribuïtat al sistema de la Seguretat Social per tal que se’ls asseguri unes pensions dignes. Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents ACORDS

Secretaria General


PRIMER. Donar suport a la proposta impulsada per la UGT de Catalunya, anomenada <<Garantia +55>> i que significa: 1-Instar al Govern de l’Estat Espanyol, a crear la prestació "Garantía +55" per a les persones de més de 55 anys que es trobin en situació de desocupació, tinguin cotitzats un mínim de 15 anys i hagin exhaurit la prestació per desocupació contributiva. Aquesta prestació serà una proposta integral i que contempla: a-Una prestació econòmica igual al SMI vigent. b-El manteniment d’entre un 90 i el 100% del còmput de les bases de cotització en la mateixa quantia que la darrera prestació contributiva per desocupació durant la percepció d’aquesta prestació, a efectes del càlcul de les prestacions de Seguretat Social per IP, mort i supervivència i jubilació. 0Apostar per un SMI de 1.000 euros que ens apropi als estàndards dictats per la Carta Social Europea. 1-Afrontar la gran complexitat i fragmentació dels diferents sistemes de protecció. Cal simplificar i racionalitzar l’actual sistema de prestacions, i cal fer-ho amb la col·laboració de l’administració central, respectant les competències de les CCAA. En conseqüència, abordar i millorar les iniquitats de les prestacions, i assegurar la compatibilitat de les prestacions econòmiques amb altres rendes (salarials o no). 2-Finalitzar amb l’estigmatització de les persones desocupades en general i, concretament, de les majors de 55 anys. Només d’aquesta manera podrem millorar l’ocupabilitat d’aquestes persones. Analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i de formació amb continguts reals. SEGON. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a la UGT de Catalunya. SENYORA ALCALDESSA: Senyora Ma. Carmen Villaraz és el seu torn. Senyora Ma. Carmen Villaraz Ruíz en representació d'UGT Catalunya. Assumpte: Moció prestació "Garantia +55" SENYORA Ma. CARMEN VILLARAZ: Bona nit a tots, il·lustríssima senyora alcaldessa, regidors, veïns, van quedant menys veïns, però igualment veïns, nosaltres venim a presentar la nostra moció que l’UGT de Catalunya ha fet, però si em permeteu una coseta, només un parèntesis d’una moció que s’ha dit abans, jo volia agrair-vos en nom dels representants de l’UGT i de la resta de representants de la Valeo que haguéssiu aprovat tots la seva moció i que esteu a favor de la seva lluita, una mica la nostra moció també va una mica per ajudar a tots els treballadors i treballadores que degut a temes de la reforma laboral i de la crisis es troben en una situació, al final que necessitarien aquesta ajuda com es poden trobar els treballadors de Valeo. I últim i personalment, jo com martorellenca que sóc, veïna de Martorelles també us ho agraeixo per Martorelles, que és un municipi que no arriba a 5.000 habitants que teniu aquí darrera de la muntanya, que hagin marxat empreses en 6 anys com la Newpool, la industria que era d’aquest país, la Newpool, les marques nostres, la Derbi, ara la Valeo, jo crec que és important no arriben a 6.000 habitants i aquestes empreses sumaven més de 2.000 treballadors en el seu moment. O sigui que, Martorelles és un poble molt tocat i jo us volia donar les gràcies a l’Ajutament. Això és personal, ara continuo. Bé, nosaltres vam decidir a l’UGT i ara ho estem portant a tots els municipis de Catalunya una moció de suport que l’hi hem donat el nom de Garantía +55, és una proposta que en el context que estem ara, i jo us parlaré de dades que estan fetes el primer trimestre d’aquest any, afecten a un col·lectiu de treballadors a Catalunya de 78.000 treballadors o extreballadors, persones aturades i a tot el Estat espanyol 470.000, quasi mig milió de persones són parats de llarga durada de més de 55 anys, que han sigut a conseqüència de la crisis, la reforma laboral es veuen expulsats del mercat de treball. Que suposo que tothom coneix a algú, que després no troba feina, aquesta gent queden exclosos i com no facin autocupació no troben res i condemnats a una situació de vulnerabilitat econòmica i social. Els seu problema és present però també és d’una pobresa de futur, perquè aquestes persones malgrat que han treballat tota

Secretaria General


la vida i cotitzat tota la vida, veuran la seva cotització, la seva jubilació afectada per aquesta situació. Veureu,els aturats major de 55 anys del 17,8 % representen 17,8% de tots els aturats, i el 54% dels aturats de llarga durada, més de la meitat. Són persones que han exhaurit la seva pensió contributiva i que com a molt cobren el 426 euros i que des de la reforma 20/12, és a dir, la reforma de la prestació de desocupació, per accedir a allò que li deia abans la ajuda de major de 52 anys ara de 55 i que les condicions per accedir-hi a ella s’han endurit. És a dir, com qualsevol tipus d’aportació econòmica d’àmbit familiar, ja no tenen dret i per tant, tampoc tenen dret a tenir la cotització garantida mínima de cobertura. Nosaltres demanem, perquè aquestes persones són pobres actuals, no cobren, perquè elles representen que des de que van treballar a la situació que tenen ara ha baixat el seu poder adquisitiu un 81%, i també són pobres de futur perquè la seva pensió es pot veure afectada entre un 30 i 50 % per la cobertura que els deixa aquests últims anys de la seva vida. Amb una proposta que hem penjat, que està penjada per si la voleu veure sencera, l’estudi, en que s’han basat les dades, amb les dades de l’EPA està tot ben argumentat, que està penjant a la pàgina web de l’UGT de Catalunya. Allí diu que el cost, perquè hem mesurat el cost que tindria aquesta proposta no és més que el 5,4 en l’increment del pressupost de la partida de prestacions que té el pressupost general de l’Estat. Nosaltres, que significa aquesta garantia, que demanem?. Demanem una prestació econòmica equivalent al salari mínim vigent, el manteniment del 90 o 100% del que eren les bases contributives en la part que van percebre la prestació contributiva que era el manteniment de les que tenien els últims mesos treballats, apostar per un salari mínim interprofessional sobre els 1.000 euros, que és el propi i l’estàndard que marca la Carta Social Europea i aprofundir en millorar el sistema de prestacions, unificar-ho i fer un únic sistema més accessible i més valuat, també finalitzar en l’estigmatització de les persones desocupades i sobretot major de 55 anys, i millorar la seva ocupatibilitat a partir d’aquí. I analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i formació amb continguts reals per accedir al lloc de treball. Nosaltres portem tot això, aquesta moció als municipis perquè creiem que els municipis teniu veïns i veïnes en aquesta situació i des d’abaix, hem d’anar com sempre hem fet portant les noves propostes cap a dalt, per així portar-les a terme. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltíssimes gràcies. El partit socialista, llegim els acords, senyor secretari si pot llegir, si us plau, els acords de la moció. Moltes gràcies, hi ha alguna intervenció? Passem directament a la votació,hi ha algú, si senyor López? SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Mi intervención es, votaré a favor pero queria decir que subir el salario minimo de 600 y pico euros a 1000 seria lo ideal si tuvieramos un porcentaje del paro bajo, nosotros proponemos desde Ciudadanos complementar el salario para que llegue a 1000 euros a través de la declaración de la renta que es una cuestión mucho más práctica de hacer en estos momentos. SENYORA ALCALDESSA: Intencions de vots? alguna abstenció? No, algun vot en contra, tothom vota a favor, doncs, s’aprova per unanimitat, doncs. Moltes gràcies. Votació. La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 27. 8. Moció del grup municipal de Guanyem Badalona en Comú contra l'atur i la pobresa. Des de l’Assemblea d’Aturats/ades de Badalona ens dirigim al Ple de l’Ajuntament de Badalona per proposar una moció per a la creació d'ocupació i polítiques municipals en suport a les persones més desfavorides. Cal recordar que a Badalona, una ciutat de 230.000 habitants, avui en dia hi ha prop de 21.000 persones aturades inscrites a les llistes de l'INEM i l'IMPO, de les quals pràcticament el 50% no reben cap tipus de prestació ni subsidi pel fet de ser ser aturat/ada de llarga durada. Per aquests motius, les reivindicacions són de tipus laboral i social. ACORDS Agilitzar la creació del Consell Socioeconòmic per buscar i portar a terme mesures per pal·liar aquesta situació d'atur i pobresa, com podrien ser:

Secretaria General


Estudiar la creació d’una partida en els pressupostos municipals per fomentar la creació d'ocupació i augmentar la quantitat de contractes i durada d’aquests als plans ocupacionals.

Tendir a subvencionar el 100% de l'IBI a les famílies sense cap tipus d'ingressos o amb rendes mínimes que no els permeti pagar-lo.

Treballar per garantir els serveis bàsics (llum, aigua, gas, etc.) negociant-ho a través de serveis socials per a les famílies sense recursos o amb renda mínima.

Procurar garantir el transport públic gratuït per a les persones en atur. Acordar un pacte amb els grups empresarials i de botiguers de Badalona per promoure que

donin feina a persones de la bossa de treball de la nostra ciutat cada vegada que hagin de fer noves contractacions.

SENYORA ALCALDESSA: El senyor Juan de Dios Galiado Díaz i el senyor Miguel Navarro Escriche s’han de repartir el 5 minuts entre els dos. Senyors Juan de Dios Galiado Díaz / Miguel Navarro Escriche com a membres de l'assemblea d'aturats. Assumpte: Moció contra l'atur SENYOR MIGUEL NAVARRO: Correcte, jo faré l’exposició i ell farà la replica. SENYORA ALCALDESSA: D’acord, molt bé. SENYOR MIGUEL NAVARRO: Bé, bona nit ciutadans, regidors, regidores i alcaldessa. Bé nosaltres l’Assemblea d’Aturats de Badalona es dirigim a vosaltres, al Ple de Badalona per proposar una moció en relació a la creació i les polítiques municipals d’ocupació. Possiblement, no caldria recordar però farem, que tenim 230.000 habitants dels quals aproximadament 21.000 estan aturats i també dir que el 50% aproximadament no reben cap prestació, i això anirà cada vegada més en augment perquè els aturats de llarga durada, doncs creixem, jo sóc un d’ells, vull dir que sé del que parlo, per dir-ho d’alguna manera. Bé, demanem varies coses, però jo intentaré ser el més breu i d’alguna manera veure haver si se m’entén. Mireu, l’IBI és un impost municipal del que s’ha parlat avui, grava les propietats immobiliàries dels ciutadans per poder oferir serveis a la ciutadania, no ens oblidem. El transport també és un servei públic que té la gran virtut de que ens podem moure i anar a llocs, tan simple com anar a comprar, anar al metge o fer les nostres necessitats quotidianes. Els serveis bàsics també, tenim serveis bàsics, malgrat estar aturats tenim uns serveis bàsics que com qualsevol persona, doncs, higiene personal, hem de pagar l’aigua, la llum etc... Mireu, tots ells tenen en comú un cost econòmic, tant si tenim ingressos com si no, vull dir que la persona que està aturada ha de pagar tot això però realment no tenim aquests mitjans econòmics per fer aquest cost. En conseqüència, el que veiem es que la nostra qualitat de vida està mermada, val. Jo avui portava un cartell per posar aquí davant que deia “els aturats i aturades són persones dignes” perquè em sembla que cada vegada que parlem d’aturats, parlem de persones que ja com una mena d’escombraries, allò no, deixeu-m’ho allà. Perquè moltes vegades, i avui s’ha parlat i tots en parleu molt bé, hem de fer mesures per aconseguir aturar l’atur, hem de fer mesures perquè el treball augmenti, però tot això la veritat és que no ho veiem. Per això, sempre acabem amb mesures d’urgència, la PAH, la pobresa energètica, després parlarem de la pobresa també del transport, de la pobresa del menjar, de la pobresa no, no, és que em sembla que ens equivoquem, jo potser el primer perquè si repartim al final el que fem és dividir. Malgrat tot, jo crec que el que tenim és un problema greu i el problema és diu atur. El problema és diu que no tenim ingressos per pagar els serveis, no és que tinguin una pobresa de cada cosa, perquè jo si no puc pagar l’aigua no puc pagar la llum no puc pagar el menjar, al final diré bé que és el que puc pagar i si has de triar diré bé primer el que faré és menjar, no cal ser polític ni cal ser economista per donar prioritats. El primer és el menjar i després anirem fent unes altres coses. I possiblement això d’anar al cinema i anar al teatre, i anar.. està molt bé pel que pugui però nosaltres realment no podem. Perdó, bé, jo faria una proposta a tots, sobretot als regidors i regidores que com a partides o mitjans faria una proposta: molts de vosaltres cobreu, no cobreu, perdó, teniu una dotació que es diu, com es diu això que cobreu per venir aquí? dietes, exacte les dietes, doncs aquestes dietes si sou solidaris i sou conscients del nostre problema, perquè no feu una partida i això la dediquem a crear llocs de treball. Perquè aquestes dietes per venir aquí un dia,

Secretaria General


em sembla una mica excessives. Mireu, hi ha una cosa que em sobte molt, que moltes vegades parlem sobretot a Ciutadans, parla de legalitat. Mireu, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia parla del dret a l’habitatge, del dret al treball, del dret a una vida digna i ningú, jo no he vist ningú que denunciï aquesta Estatut o aquesta Constitució , però si que ens estigmatitza als treballadors que no tenim feina. I moltes vegades,no és que no volem treballar, volem treball el primer, però si no tenim treball el que volem és una vida digna i la companya de l’UGT ha dit un sou de 1.000 euros, doncs si, a veure, si no és que no vulgui treballar és vull ser digne, i digne vull dir que tingui un treball o bé un sou que em permeti viure dignament. Estem acostumats no amb aquest govern que és nou, si no amb el PP, el PSOE i d’altres que sempre que parlem de problemes grossos com és l’atur parlem com l’home del temps “ tal vegada, si passa això” no ja no volem això, volem concrecions volem que aquest Ajuntament faci una partida pressupostaria la que sigui però que concreti una partida pressupostaria per la creació de llocs de treball. Volem també que faci el que estigui a la seva mà, perquè el transport aquella gent que no pugui tenir mitjans econòmics pugui tenir un transport gratuït, estem parlant de gent aturada de llarga durada, de gent que no té recursos, que estem parlant de 426 euros els privilegiats, els altres ni això. Vull dir que d’alguna manera, és que no tenim capacitat de prioritzar, és que no la tenim. Després, el que si demanem és que Badalona no tingui cap família sense recursos per poder viure dignament, ja no parlem de la PAH, d’una vivenda, parlem del menjar directament. Gràcies, SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor Miquel, per la seva intervenció. Senyor Müller si pot llegir els acords de la moció que es presenta. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, doncs, fem la ronda d’intervencions. Primer comença la ronda com a govern. SENYOR MAÑAS: Com a Govern volem explicar una cosa. Hi ha algun punts de la moció que ens agradaria explicar, primer agrair a l’Assemblea d’Aturades i Aturats la seva feina i demanar la paraula, respecte el primer punt en què demaneu crear el Consell Econòmic i Social us explico en quina situació estem, és una situació en aquests moments administrativa. Vam anunciar la creació del Consell Econòmic i Social crec que la segona quinzena de juny, durant les primeres setmanes de govern, ens hem trobat en aquests moments que en el mandat 83-87 es va crear un Consell Econòmic i Social que sembla ser que es va reunir alguna vegada, jo no ho sé, jo vaig néixer al 73 per tant no tinc memòria de que això passés, en aquell moment les actes del Ple no estan digitalitzades i tenim en aquests moments una administrativa que està mirant i llegint totes les actes del Ple Mandat 83-87 per trobar l’acta de constitució del Consell Econòmic i Social i procedir a la modificació del què ja existeix o crear-ne un de nou, això és el que va recomanar la Secretaria General de l’Ajuntament que teníem que fer, ja que existia un Consell Econòmic i Social creat, com que no estan digitalitzades les actes aquesta companya que ho està fent porta molts dies llegint acta per acta del Ple i m’assegura que eren igual de llargs que els que tenim actualment. Respecte al tema de les polítiques d’ocupació, m’agradaria aprofitar i explicar alguna de les coses que heu expressat i que coincideix 100% el que heu dit, en quines són les preocupacions d’aquest govern. A l’agost del 2011 hi havia 21.817 aturats en aquesta Ciutat. Al setembre de 2015 n’hi havia 18.380, per tant dades que s’han donat en aquest Ple per part d’una regidora de l’oposició sobre la traducció de l’atur no són certes, segons la Generalitat de Catalunya i nosaltres mai estarem satisfets a no ser que l’atur sigui només un atur estrictament tècnic, mai ens donarem per satisfets fins que no arriben a una situació d’atur tècnic. Com estem en aquests moments? Per nosaltres els plans d’ocupació per aquest govern tal i com estan configurats en aquests moments no són polítiques actives d’ocupació si no són polítiques de serveis socials, diguem s’ho clar, deixar-nos d’enganyar repartir feina amb salaris precaris durant 6 mesos no és una política activa d’ocupació, és posar un tap on hi ha un forat, és una política social i allò que tenia que ser una política activa d’ocupació, una política de formació, una política que tenia que impulsar que la gent es qualifiqués i tingués experiència per trobar una altra feina s’està convertint simplement en una política social. Per què dic això? Perquè per nosaltres els plans d’ocupació no han de ser política social han de ser politiques actives d’ocupació i han de qualificar als treballadores i les treballadores aturades. Diguem això, perquè nosaltres compartint el que vostès diuen de que caldria destinar recursos propis per tenir plans d’ocupació com Ajuntament. Per aquest Govern

Secretaria General


un pla d’ocupació digne no és un pla d’ocupació que paga 600 euros de salari mínim interprofessional a un enginyer per ocupar una placa a l’Administració Pública quan a més a més està prohibit que en un pla d’ocupació s’ocupin vacants de l’Ajuntament. Això és precarietat laboral, això és seguir perpetuant una situació d’explotació del nostres joves i perquè els hi dic això, perquè el que nosaltres hem calculat és que tenir, ja acabo alcaldessa, 25 persones durant 6 mesos amb un pla d’ocupació amb uns salari de 1.000 euros, la companya de l’UGT abans ens deia que aquest era el salari just que es demanava a nivell català per part de les entitats socials, ens costa 235.000 euros cada semestre. Nosaltres estem per això, buscarem els recursos per poder-ho fer possible, no sabem si serà possible aquest any. A partir d’aquí hi ha tot un seguit de polítiques actives d’ocupació que estem ja impulsant que esperem consensuar amb el Consell Econòmic i Social ,que no hem dóna tens d’explicar perquè segurament és un pel tard però que podem comentar en qualsevol altre moment però dir-los que compartim plenament l’objecte de la moció, l’esperit, la preocupació i també dir-los una cosa de totes les competències que aquest regidor té la que més m’ocupa i em preocupa no és la promoció econòmica, és la de l’ocupació i la del foment de l’ocupació. I ho sento per les altres competències per Turisme, per Consum, per Medi Ambient totes són importants i urgents però per mi cada dia quan m’aixeco l’importància i la prioritat són les persones aturades que n’hi ha en aquesta Ciutat. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor López. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo voy a ser sincero son muy bonitas las palabras del regidor pero son palabras, no ha dicho nada de como va a crear empleo. Yo creo, yo voy a votar que si a la moción porque lo unico que utiliza verbos estudiar, perder, trabajar, procurar, acordar. No puedo estar en contra de todo eso pero resalto, otra vez, que la realidad es que quien crea empleo son las empresas y los autonomos y no la Administración Pública. La Administración Pública tiene que administrar el dinero de los ciudadanos y puede crear pues situaciones sociales dificiles, ayudarles en la medida lo posible, pero nunca haré demagogia sobre este asunto. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé continuem. Si, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Breument, votarem a favor de la moció, està en mans del govern explicar-nos en què consisteix tot això que ens anunciava el senyor Mañas, compartim una part del seu discurs en el que fa referència doncs als que són estrictament els plans d’ocupació. També comparteixo l’opinió de que l’ocupació es crea des de l’iniciativa privada i que el que ens convé són administracions que la faciliti i que l’ajudin, i ciutats que treballin perquè hi hagi activitat i hagi inversió, i hagi moviment. Però en tot cas, només voldria senyalar que si no vaig errat, les nostres ordenances fiscals vigents preveuen bonificacions a les persones d’atur de llarga durada de fins el 75% en el rebut de l’IBI, no sé si vaig errat o no, jo diria que si. En tot cas, si ara, si avui estem fins el 75 % potser un bon acord polític seria dir que no és fins el 75% si no que és el 75% a les persones que compleixin els requisits de 2 anys a l’atur o més de 45 anys el valor cadastral, el que ja diu el text de l’ordenança però fixant aquest 75% en lloc de fins el 75%. Em sembla que podria ser un bon acord polític que en tot cas ja mirarem si podem parlar més endavant. També informar no, perquè estic segur que sé sap que les persones que es troben en la situació del ciutadà que ens ha adreçat la paraula tenen una bonificació en la targeta trimestral de transport sense tenir en compte les zones i per tant vàlida per transports metropolitans, per ferrocarrils, per rodalies de 29,85 euros el trimestre. No ens correspon a nosaltres discutir sobre això, en tot cas li podem demanar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona,Transports Metropolitans o a l’Autoritat del Transport Metropolità que revisi aquest preu de 29 euros els tres mesos que és el que avui existeix. Res més per part nostra, doncs, disposats a parlar-ne amb al govern, anar a portar la nostra visió i a votar a favorablement aquesta moció. SENYORA ALCALDESSA: D’acord. Moltes gràcies. El partit socialista vol fer alguna intervenció,votarà a favor ? Molt bé. Guanyem . SENYOR TÉLLEZ: Si bé, primer agrair la paciència de la darrera paraula ciutadana d’avui del Ple, perquè és un Ple que està sent bastant llarg i agrair la paciència que han tingut d’esperar-se fins al final per poder participar. Jo crec que la importància d’aquesta moció és la creació d’aquest Consell, que tot i que ja hi ha un compromís del Govern està bé que es ratifiqui avui

Secretaria General


en aquest Ple en forma de moció i que ho porti l’Assemblea d’Aturats i jo crec que això pot ser la primera pedra de la redacció dels pressupostos 2016, que jo crec que s’apunten en aquesta moció que sembla ser que s’aprovarà, són els primers deures que entomem com a Govern que estaran sobre la taula d’aquest nou Consell, d’aquest nou òrgan, el Consell Socioeconòmic, per a començar a treballar els pressupostos. L’IBI no es bonifica, pels aturats no existeix aquesta bonificació, en tot cas el que existeix són les subvencions, ho vull dir perquè a vegades és important aclarir els conceptes perquè només es pot bonificar allò que ens permet la Llei Estatal, és el problema aquest que tenim les Hisendes Locals de tenir sobirania local per a poder fer les bonificacions que considerem pertinents, en tot cas la subvenció com vaig explicar a l’audiència i com he explicat als mitjans de comunicació vàries vegades i com he explicat a la FAVB no he tingut oportunitat d’explicar-li a l’Assemblea d’Aturats però ens consta que ho saben. És una subvenció que no ha funcionat que només s’han pogut beneficiar unes 27 persones, d’una partida de 140.000 euros només s’han repartit poc més de 6.000 euros, per tant és voluntat d’aquest Govern revisar les condicions, els criteris d’aquesta subvenció per tal que pugui funcionar realment, i jo crec que és una cosa que haurem de parlar amb l’Assemblea d’Aturats que per nosaltres és un interlocutor de primer ordre per a parlar d’aquests temes conjuntament a la resta de membres del futur Consell Socioeconòmic i ja està, algun acord més també apunta la línea que hem comentat abans de la tarificació social, de poder tenir accés a la renda per tal d’avançar cap a aquí com fan altres municipis. Per tant, el vot a favor d’aquesta grup municipal perquè estem completament, a part de que estem completament en sintonia, amb les coses que proposa aquesta moció. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. Si el senyor Alex Mañas volia contestar per al·lusions. SENYOR MAÑAS: Contesto senyor Galiano i vostè tanca el debat. SENYORA ALCALDESSA: I després vostè tanca el debat, d’acord. SENYOR MAÑAS: Senyor López les paraules boniques les gaudeixo en la literatura que és una pràctica que exerceixo en privat i no en aquest Saló de Plens, per tant li passo a explicar les mesures, que espero que vostè comparteixi , li explico també a l’Assemblea d’Aturats i als presents perquè n’estem convençuts que és també l’economia privada qui ha de generar ocupació. En aquests moments estem treballant un programa, quan dic que estem treballant vol dir que ja està tècnicament escrit, que s’estan fent les consultes jurídiques pertinents i que s’han visitat experiències al Bages, a Barcelona i a Lleida, per tant no ens inventem res per crear un nou programa d’ajudes reintegrables per aquelles persones que vulguin generar projectes d’autocupació pymes i comerços de la ciutat de Badalona. En aquests moments estem en negociació tècnica de tirar endavant això amb els cossos de l’Estat, ens hem trobat que a Badalona hi havia un Centre Internacional de Negocis, que en el mandat anterior s’havia fet la proposta de fer un viver d’empreses, va ser una proposta, precisament del meu grup a l’oposició. Es va crear un viver d’empreses amb una nau propietat d’Engestur i hem descobert en els últims mesos que aquell viver d’empreses no només no va funcionar, no només no se li va fer cap publicitat sinó és que aquella nau s’ha venut. Què fem fet, en aquests moments? 6 oficines buides des de temps immemorables que hi ha al BCIN s’estan posant ja com a viver d’empreses perquè no ens preocupa cobrar el lloguer d’una sala-nau al BCIN, ens preocupa que realment el BCIN sigui un centre generador d’ocupació i que persones que s’han adreçat a aquesta regidoria dient que s’anaven al Citilab de Cornellà perquè el BCIN els hi cobrava 400 euros per una oficina i el Citilab 120 euros, es puguin quedar a Badalona per tirar endavant no només el seu projecte empresarial si no molt sovint el seu projecte d’autocupació, tot això està en marxa ja. En aquests moments, dijous passat , per primer cop també es va signar un programa conjunt amb Santa Coloma de Gramenet de garantia juvenil per fer un pla d’ocupació propi entre les dues ciutat, cosa que no s’havia fet tampoc en els darrers anys. I es va signar dijous passat, s’ha presentat una proposta de reforma integral del polígon industrial de Badalona Sud, vull recordar que fa menys d’un any l’Àrea Metropolitana va rebutjar la proposta que va fer el govern anterior,amb un projecte també d’inversió de l’Àrea Metropolitana per manca de qualitat tècnica. Hem treballat un projecte durant tot l’estiu i pel que saben dels contactes que hem fet amb l’Àrea Metropolitana aquest projecte serà aprovat. Un projecte que contempla asfaltat, voreres noves, mecanismes de

Secretaria General


Smart City i arribada de la fibra òptica a tota la part del polígon on en aquests moment no arriba. Ho fem al polígon industrial Sud perquè és el que concentra el 80 % de la mà d’obra industrial de la ciutat. En aquests moments, a les 4 de la tarda el regidor d’urbanisme i jo mateix estàvem en una reunió amb gent de fora de la ciutat per sumar-nos a un projecte que Santa Coloma porta desenvolupant també des dels darrers anys i que misteriosament Badalona hi estava completament al marge i d’esquenes, que és un projecte RIS3 subvencionat per l’Unió Europa on participa Can Ruti, la Universitat de Barcelona i la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Badalona no s’hi havia sumat i ja em començat aquesta tard, ja hem parlat, ens hem reunit a les 4 de la tarda per sumar-nos i es tracta d’allò que tan sovint s’ha anat parlant d’aprofitar l’estructura que tenim de recerca biomèdica a la nostra Ciutat per atreure nou talent i per atreure nous centres de negocis, nous centres d’empresa. Sabem que no és només l’economia tradicional la que crearà llocs de treball per això estem parlant amb una cooperativa de la Ciutat per crear un centre de recursos d’economia social en el seu local i tot uns seguit de mesures que crec que no és retòrica però s’estava fent tard i que molt sovint, poden explicar en tot detall al ple municipal perquè si vostès no tenen pressa jo puc seguir xerrant i explicant-les, i debatem aquest tema que crec que és prioritari i importantíssim. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, el senyor López demana el segon torn d’intervenció. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo estaba preocupado porque yo celebro que el gobierno comparta que la creación de empleo es a partir de la empresa privada y los autonomos. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. Senyor Fernández. SENYOR FERNÁNDEZ: No, per al·lusions perquè s’ha fet referència a un tema deL RIS3 que és un projecte que portava Santa Coloma, Badalona i la Universitat de Barcelona, vull dir, és mentida que Badalona no estigués en aquest tema i li poden preguntar al senyor Màrius Roviralta que és un catedràtic de la Universitat de Barcelona, que va ser secretari d’Educació d’Universitats de l’Estat, i que és qui portava el lideratge d’aquest tema i el portava precisament amb mi i amb tot el pol sanitari de Can Ruti, per tant acaben de dir vostès una mentida molt grossa. Perquè el lideratge d’aquest projecte el portava Santa Coloma i Badalona, i si no li poden preguntar al senyor Roviralta i si té cap dubte m’ho pregunta a mi directament. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, aclarit aquest tema en tot cas aclarirem, perquè si ens han donat aquesta informació, si el regidor ho ha dit aquí és perquè se li ha dit des de Santa Coloma,entén, i per tant no és una, ja esbrinarem qui serà el motiu d’aquesta informació. Passem a la votació, perdó la segona intervenció per cloure la intervenció. Senyor Juan Dios, moltes gràcies. SENYOR JUAN DE DIOS GALIADO: Hola bona nit, bé una mica la discussió que hi havia aquí mostra la falta d’implicació dels regidors del PP en quant a la qüestió d’ocupació, precisament en els quatre anys, des de l’existència de l’Assemblea d’Aturats des del 2012, l’ajuntament com ajuntament no ha aportat res absolutament a la qüestió del plans ocupacionals, és més inclòs va haver-hi un any que com s’havia de pagar per avançat uns diners per la Llei de Barris, no la va signa perquè l’alcalde va dir que ell no pagava res per avançat, és a dir no esperem res d’ells perquè durant tant de temps ens em sentit enganyats, estafats per ells que no esperem absolutament res d’ells. I li dic a la senyora Rosa Bertran que es vagi al carrer, que miri a la gent que està a l’atur i el 10 % aquest que tant diu, a veure d’on el treu ella. Bé, per altra part, el que parlàvem de treballs ocupacionals nosaltres sempre, sempre he dit que no són la panacea els treballs ocupacionals és una cosa perquè sortim del pas una sèrie de persones que tenim un problema que és la falta d’adquisició. Què passa? que quan tot anava bé i havia més o menys un atur tècnic com li donava el nom el regidor, resulta que tot anava bé. Quan ha hagut aquesta crisis, bé aquesta crisis no, aquesta gran estafa que ens han muntat i que ens han deixat a tantes persones al carrer, resulta que tot s’ha complicat, i en lloc de comptar amb les persones, en lloc de comptar a les persones s’han anat comptant altres interessos. El que si volien plantejar, per regir-nos una mica ja en la moció, és de vital importància també que és una de les reivindicacions que nosaltres fèiem fa temps que era creació del Consell, que aquí a la taula deien que era primordial, nosaltres volem participar en la política, estem participant de fet des de fa molt de temps, volem dir com deia la regidora, volem estar en una democràcia participativa que l’Ajuntament sigui obert, que un Consell sigui obert a tots els moviments, agents socials, a tota la gent que visqui a Badalona inclòs el grup Àgora, que sabem que la

Secretaria General


composició és bastant àmplia, participar en els projectes que pugui treure endavant l’Ajuntament. Altra qüestió molt important, per a nosaltres és la partida pressupostaria, si que és veritat, portem molt de temps darrera de que es cregui una partida pressupostaria, perquè sempre són el que aporta la Diputació, AMB per poder agafar i aportar les feines. No s’ha fet pressió ni per part municipal, ni per part de ningú, ni a AMB, ni a Diputació per intentar superar sempre aquesta quantitat. Ens hem plantat en 200, 210 llocs de treball en els plans ocupacional cada any i d’aquí fa anys no sortint. Llavors nosaltres pensem que no és la panacea. Però hi ha que començar, Santa Coloma, té en una ciutat amb molts menys habitants té al voltant de 500 persones en els plans ocupacionals, llavors anem a plantejar-nos com ho fem tot això, com trèiem endavant això i com ens ho muntem. Estan els companys de la PAH, que abans estaven explicant sobre la qüestió de la pobresa energètica, la qüestió dels desallotjaments, però si és que el problema sempre el tindrem ací. Tindrem problemes de desallotjaments, problemes de pobresa energètica, mentre que existeixi el nivell d’atur que tenim, perquè no ens trèiem del cap, pobresa energètica hi ha perquè hi ha atur, perquè no podem pagar. Jo puc pagar-ho personalment, però hi ha gent que no ho podrà pagar. Llavors, anem a treure els mals d’arrel, anem a començar a defensar a les persones, anem a oblidar-nos una mica de grans polítiques i defensar a la gent. Jo sempre penso que l’Ajuntament està per defensar als ciutadans de cada poble, sempre l’he pensat, i penso que a partir d’ara, penso que es tindria que agafar i plantejar, agafar el brau per les banyes i dir anem a tirar cap a endavant. I abans, estic molt d’acord, molt d’acord amb unes paraules que m’he quedat que ha dit el senyor Riera, em sembla que de les poques vegades que estarem d’acord, que ha dit “ que des del 2011 fins ara Badalona ha canviat molt i ha dit feliçment, bé afortunadament, i jo repeteixo afortunadament, que ha canviat. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor Juan de Dios, senyor Miguel Navarro. Per al·lusió, però molt breu si us plau perquè ens queden encara les mocions. SENYOR FERNÁNDEZ: Per al·lusions, jo estic d’acord amb vostè perquè hi ha que oblidar les grans polítiques com ha dit vostè i parlar de les persones, que no és precisament el que ha dit vostè en la seva intervenció. Nosaltres anem a votar favor i ho hem avançant abans. Votarem a favor d’aquesta moció malgrat la seva intervenció, perquè vostè ha tingut una intervenció de motivacions polítiques absolutament. I miri vostè, nosaltres hem treballat molt per l’ocupació mai ni un any en aquesta ciutat ha faltat un pla d’ocupació sigui de l’administració que sigui, hem treballat durament per aconseguir plans d’ocupacions de diverses entitats supramunicipals, i li diré una cosa la conclusió i els fruits del treball es recullen al final del mandat i quan nosaltres vam entrar hi havia més de 20.000 aturats i avui dia hi ha quasi 18.000 o 18.00 ,per tant un 10% menys d’aturats que quan vam entrar, i això senyor és treballar per l’ocupació i el que no s’ha de fer és fer política de la misèria i de la desgràcia de les persones. SENYORA ALCALDESSA: Ho seguirem, ho deixarem aquí si us plau. Moltes gràcies senyor Juan de Dios i senyor Miguel Navarro em sumo a l’agraïment també per la paciència per l’hora que és les últimes paraules on s’han hagut de esperar molt. Crec que hi ha un resum de la vostra intervenció i de la moció que anem a aprovar en aquests moments que és com bé dieu que molt bona part de la precarietat i de les necessitats que generen de necessitats socials que ha de fer front l’Ajuntament són deguts a que les persones no tenen coberta les seves necessitats bàsiques per un salari digne que vol dir que no tenen treball o tenen un treball molt precari, sobretot l’atur és la xacra que ens genera. I això, quan vaig compartir amb la primera trobada amb els empresaris i totes les associacions empresarials de la Ciutat tant dels diferents sectors de la ciutat ja compartíem que fins i tot el propi món empresarial és el primer interessat, ha de ser el primer interessat en que no hi hagi atur perquè i la pròpia tota la societat , perquè fins i tot des d’un punt de vista, diem no tan solidari,si no del propi interès del ciutadà en la mesura en què la població tingui coberta les seves necessitats bàsiques, les polítiques de gestió del que és comú del diner públic podrien anar per sufragar altres necessitats comunitàries i no com estem ara amb emergència social que hem de destinar a pal·liar aquestes necessitats bàsiques per cobrir el que no està cobrint el dret bàsic del treball que és el que hauríem de tenir garantit. Per tant, penso que el compromís està clar, és compromís del govern i entén que amb el suport de la moció i és un compromís també de la

Secretaria General


majoria de l’oposició o de tota. Crec que hem fet un vot, diria és unànime? Si, és pot aprovar per unanimitat? D’acord, doncs, moltíssimes gràcies. Votació. La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 27. 9. Moció del grup municipal de Guanyem Badalona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya per declarar Badalona ciutat insubmisa a la Llei Wert. (RETIRADA) 10. Moció del grup municipal de Guanyem Badalona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya per declarar Badalona municipi oposat a l'aplicació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) La Unió Europea (UE) i els Estats Units d'Amèrica (EUA) estan negociant en secret, amb un intolerable dèficit de transparència i control per part de la ciutadania i dels seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu) un ampli acord de liberalització de comerç i inversions que representa un seriós perill per a la democràcia, la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i la salut, i que prioritzat l'interès comercial dels inversors i empreses transnacionals (ETN) per sobre de l'interès general. Aquesta "major liberalització de les relacions comercials EUA-UE", tal com està concebuda, implicaria una rebaixa dels estàndards europeus i nord-americans, és a dir, de les regulacions que protegeixen els drets de la ciutadania en àmbits com el consum, la feina o el medi ambient, ja que aquestes regulacions limiten als beneficis de les corporacions. D'aquesta manera, es posaria fi al "principi de precaució", que a Europa domina la legislació sobre alimentació i els drets al consum europeus. El TTIP, en perseguir la liberalització total dels serveis públics i l'obertura de prestació a les ETN, així com a les compres i licitacions de béns i serveis de les administracions públiques (AP), posa en perill els serveis i les compres públiques, a tots els nivells, i compromet la capacitat de les institucions electes per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar l’economia i les iniciatives locals. Els EUA i la UE intenten incloure en el TTIP mesures per a la protecció dels inversors. En el cas de presentar conflictes per part d'aquest col·lectiu amb els Estats, un "tribunal" d'arbitratge seria qui s’encarregaria de resoldre'ls: l'anomenat "Investor-State Dispute Settlement" (ISDS). Aquest òrgan tindria competències per establir compensacions econòmiques dels Estats a la inversió estrangera, per l'aplicació de mesures (per exemple l'augment d'estàndards mediambientals o sanitaris) que puguin reduir els seus beneficis presents o futurs. L'Estat no pot, en aquest cas, recórrer contra la sentència, ja que les decisions dels òrgans d'arbitratge són fermes i no poden ser qüestionades. Així mateix, el TTIP recull la creació d'un organisme permanent anomenat Consell de Cooperació Reguladora, que supervisarà totes les normes comunitàries relatives al que estableix el TTIP, i donarà accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació. D'aquesta manera, les lleis del comerç passen per sobre de qualsevol altra consideració social, i ignoren qualsevol legislació continental, nacional, regional o local. Les comunitats locals es troben limitades per ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les polítiques de lliure comerç i de protecció de l'inversor. Aquesta lògica desmantella els serveis públics i suprimeix la llibertat dels poders locals per subministrar els serveis i satisfer les necessitats de les seves poblacions, atenent a polítiques i plans de promoció del teixit econòmic i social local. Els governs regionals de la UE (governs autonòmics, en el nostre cas), així com les corporacions locals, tenen dret a ser informats sobre la legislació que serà acordada a escala europea que els pugui afectar, perquè puguin expressar les seves opinions. Aquest dret no s'ha facilitat fins ara respecte a les negociacions sobre el TTIP. Pel que fa a la contractació pública, l'objectiu que es pretén amb el TTIP és mantenir l'Acord sobre contractació pública (ACP) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) fins a crear-ne un de nou acord millorat. L’ACP està sent utilitzat per la Comissió Europea com a justificació per reduir les garanties en la llei de la contractació pública.

Secretaria General


Qualsevol classe d'acord, incloent-hi la contractació pública, ha de conduir a augmentar les garanties i no a reduir-les. Aquest acord no ha de posar en perill els aspectes progressistes de la llei de contractació pública de la UE, especialment els que faciliten el desenvolupament regional i local. Aquests aspectes són importants, ja que permeten que es realitzin les contractacions públiques tenint en compte no només el preu, sinó també altres aspectes, com els mediambientals i els socials. Les comunitats locals volen ampliar el debat públic i democràtic sobre el que hi ha veritablement en joc darrere d'aquest tractat i la sort que correran els serveis i compres públiques: El comerç i la inversió només poden conduir a intercanvis econòmicament i socialment

beneficiosos si respecten les necessitats humanes, i no es basen únicament en el benefici de l'especulació financera i de les grans empreses multinacionals;

L'eliminació programada i progressiva dels serveis públics és al mateix temps l'eliminació progressiva de la solidaritat i la democràcia;

L'obertura màxima dels serveis i les compres públiques a la lògica del capital privat produeix efectes contraproduents pel que fa a la seva accessibilitat, la qualitat i el cost;

Els drets socials són drets inalienables, per la qual cosa no poden dependre exclusivament de la lògica del mercat;

Només l'existència diversificada de serveis públics socialment útils permet assegurar una qualitat de vida digna per a tothom i a tot arreu, en estret nexe amb l'exercici real de la democràcia;

El control públic ha de ser preservat per garantir l'accés als béns comuns i a la creació de nous serveis públics, així com per afavorir l'economia i ocupació locals.

Per tot això proposem l’adopció dels següents ACORDS Primer. Declarar Badalona Municipi oposat al TTIP i defensar els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social, el medi ambient i els drets de la ciutadania. Segon. Instar el Consell Comarcal del Barcelonès i la Generalitat de Catalunya perquè facin una declaració de rebuig a l'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i els Estats Units. Tercer. Instar el Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l'actual text de proposta d'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i els Estats Units, remarcant el rebuig a la implantació de tribunals d'arbitratge privat en la resolució de les diferències entre el sector públic i les empreses privades. Quart. Instar les autoritats competents a desplegar un ampli debat a tots els nivells, comptant amb les organitzacions sindicals, professionals i dels ciutadans i ciutadanes. Cinquè. Traslladar aquests acords al Consell Comarcal, al Govern de la Generalitat, al Ministeri d'Afers Exteriors i als grups parlamentaris del Congrés i el Senat de l'Estat espanyol i del Parlament Europeu, a la Defensora del Poble Europeu, Sra. Emily O'Reilly, i a la Comissió Europea. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas li passo la paraula al regidor Téllez perquè defensi la moció. SENYOR TÉLLEZ: Si gràcies alcaldessa, no pateixin senyors regidors i regidores no faré una ponència sobre el TTIP. Jo crec que no caldria, bàsicament dir que aquesta va ser una moció, una moció molt semblant ara no recordo que es va debatre en un Ple del mandat anterior, no va ser aprovada. I per tant, crec que és oportú que en aquest nou mandat comencem a parlar d’aquesta moció i que a veure si ens podem sumar als 14 municipis de Catalunya que han votat una moció similar en els acords amb aquesta. I sumant-nos a l’Ajuntament de Barcelona que ha estat de recent aprovació en el seu Ple amb l’abstenció dels grups de Convergència i PSC o a l’Ajuntament veí de Santa Coloma de Gramenet que també va votar a favor d’aquesta moció amb els vots a favor del govern del PSC i també l’abstenció de Convergència i Unió. Jo crec, que no sobra que tornem a debatre una mica sobre això, sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió el TTIP, perquè hi ha una manca de transparència absoluta

Secretaria General


al Parlament Europeu que està parlant, que està negociant el govern de la Unió Europea que està negociant amb el govern del Estats Units aquest acord. Coneixem eurodiputats que s’han queixat de que desprès de molt queixar-se que no podia accedir als documents, per tal d’accedir als documents al final se’ls ha donat una sala tancada i han hagut de deixar els mòbils a fora, o sigui que un tractat que afectarà tant a les nostres vides i tant a les Administracions, que s’estigui fent amb aquesta manca de transparència i amb aquesta manca de debat democràtic. Creiem que és oportú que un Ple com el de Badalona pugui parlar d’això i que informi a la ciutadania de que s’està parlant en aquestes altes instancies. Jo crec que precisament quan parlem molt en el debat polític general de sobiranies i aquí en aquest ple també s’ha parlat bastant sobre sobiranies no només sobre el debat de la qüestió nacional en què està immers Catalunya si no també quan parlàvem de ordenances que parlàvem de la manca de sobirania local tenim els ajuntaments per tal de poder fer la nostra política fiscal progressiva, jo crec que és oportú que parlem d’aquest tractat que precisament va en contra de la sobirania local, o sigui que va en contra i que busca sobretot liberalitzar els serveis públics i que busca que el mandat del mercat estigui per sobre del mandat popular i del mandat de les administracions locals per poder defensar els serveis públics. Si aquest tractat tira endavant tant com s’està plantejant hauria una rebaixa dels estandars europeus fins i tot, d’aquelles mesures de la Unió Europea més progressistes en quant a la contractació pública que com ajuntaments tenim moltes competències en aquest sentit, i destinem molts milions a la contractació de serveis i estaríem per sobre els criteris de mercat com el del preu per sobre de criteris socials i mediambientals que ja es contemplen en les actuals lleis europees. Per tant, no em vull allargar més perquè sé que són persones documentades i que ja vam parlar d’això i que prefereixo escoltar els seus arguments al voltant d’ aquesta moció. Però jo crec que és important que com a Ple de Badalona i que com Ajuntment ens declarem lliures d’aquest Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió que està parlant la Unió Europea i el govern dels Estats Units perquè si no ens veuríem sotmesos a una sèrie de normes i d’interessos particulars de lobbys i no del mandat popular que és per el que la ciutadania Badalona ens ha votat i ens ha posat aquí, per tant demano el seu vot favorable a aquesta moció. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies,senyor Tellez. Els acords exactament de la moció, bé ja hem quedat, si els vols llegir senyor secretari. Moltes gràcies, és el moment de les intervencions, senyor Lòpez. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Mi voto es absolutamente en contra, o sea el mundo en el que vivimos es el que es, pertenecemos a la sociedad occidental, Estados Unidos es una aliado de Europa, queremos parecernos a Alemania a Francia, a Inglaterra a los países avanzados y voy a poner primero este tratado ni siquiera se ha aprobado, se está discutiendo en la Eurocámara, lo que se está haciendo y no es oculto, Ciudadanos por ejemplo está trabajando en que se respeten los derechos de los consumidores, que las pequeñas y mediana empresas de este país puedan exportar a Estados Unidos. Esto es bastante fácil de explicar, México, la ciudad mas grande de México es México Distrito Federal, pero la segunda ciudad donde viven mas mexicanos es los Ángeles, lo queramos o no lo queremos , y voy a poner otro ejemplo más de un amigo que vive aquí hace muchos años, de Venezuela, me dijo que, ayer hablando con él, que antes con 6 bolívares te daban un dólar, ahora con 800 bolívares te dan un dólar y eso que han cambiado la moneda del dólar bando al dólar fuerte y tuvieron una desvaloración de un factor de 10. Creo que lo que tenemos que hacer es conseguir un buen tratado con Estados Unidos que nos permita exportar nuestros productos y que vengan inversores de Estados Unidos a crear empleo aquí. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. Seguim l’ordre en tot cas. Podeu intervenir, senyor Falcó, senyor Subirana, podeu intervenir. SENYOR SUBIRANA: Si gràcies, exactament estic completament d’acord perquè anava pensant coses a dir i m’ho ha tret pràcticament tot el company de Ciutadans. Evidentment, en primer lloc, estem debatem una cosa que no s’ha aprovat, i jo crec que el debat ha d’estar en quant tinguem el tractat aprovat per saber exactament com que queda la situació, malgrat creiem nosaltres igualment com deia el representant de ciutadans, que les empreses, les pymes d’aquí a Catalunya puguin tindre doncs facilitats alhora de amb Estats Units fer negocis, jo crec que es positiu. Abans hem parlat de la possibilitat de crear llocs de treball, doncs,amb

Secretaria General


tractats ben fets i acordats doncs entre la Unió Europea en tot cas i Estats Units, jo crec que això pot facilitar i pot fer doncs crear aquest llocs de treball que abans el representant de l’Associació d’Aturats doncs reclamava. Quan tinguem aquest tractat aprovat jo crec que és el moment de fer debats. Tot això, és estèril i dir a la ciutadania, crear crec jo doncs una alarma de que això serà catastròfic quan encara, vaja a no ser que vostè i la CUP tinguin més informació que la resta de grups polítics. Però, aquest tractar no hi és, s’ha aprovat una moció crec recordar a Madrid que Convergència i Unió no la va aprovar perquè no estava d’acord, per tant escoltin, quan hagi un tema o hagi un escrit, un document que parli estrictament de com hem de fer aquest negoci i com afectarà això a la gent de Catalunya, de Badalona, o d’arreu de l’Estat o d’Europa jo crec que llavors és quan toca posicionar-se’n els Ajuntaments i qui no sigui Ajuntament. Mentre això no passi, escoltin jo reivindico cada Junta de Portaveus mocions que van destinades, abans s’ha comentat també i aquesta és una moció que en el moment, torno a reiterar, tinguem clar com afectarà als comerciants d’aquí, les pymes d’aquí, llavors ens hi posem, mentre no sigui aquest el cas jo crec que perdrem el temps debatem alguna cosa que jo dic nosaltres no tenim clar, per tant si que no votarem res i estarem en contra amb tot el que afecti el benestar, amb tot que afecti al que hem anat construïm donant tants i tants anys i defensarem a les pymes com no pot ser d’una altra manera. Però si hi algun element que sigui positiu per ser més competitius, si perquè les nostres pymes siguin més competitives davant d’altres, i això faciliti.. SENYORA ALCALDESSA: Ha quedat clar. Perdò. SENYOR SUBIRANA: Estic en el meu torn, no? SENYORA ALCALDESSA: Si però el que passa que ja ha passat.. SENYOR SUBIRANA: Bé, però aquí ha parlat molta gent i jo crec més dels cinc minuts que estic utilitzant jo, per tant amb l’extensió queda dit. SENYORA ALCALDESSA: Això anava ha preguntar. L’intenció de vot serà abstenció? Moltes gràcies. Partit socialista. SENYOR GUIJARRO: Si, nosaltres estem força d’acord amb la línea argumental del regidor Téllez, però també amb la línea argumental tant del grup de Ciutadans com els de Convergència. I és ben curiós en el sentit que se’ns presenta una moció per declarar a Badalona municipi oposat a l’aplicació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió el TTIP, clar és difícil que puguem emetre un vot a l’aplicació d’un tractat que no està signat. I aquesta crec que és la mare dels ous, nosaltres estem plenament d’acord amb no acceptar una desregularització destructiva, en què s’han de garantir els drets dels treballadors, els estàndards ambientals, no a l’arbitratge privat, que els serveis públics han de quedar exclosos d’aquest tractat i que s’han de mantenir sobretot els estàndards alimentaris europeus, també. Però si que és cert que és un tractat que com us deia és que no s’ha arribat a concreció i de fet les informacions que arriben són que difícilment s’arribarà a signar. Primer, perquè Estats Units ja ha signat un tractat amb Àsia en aquest sentit i crec que per Estats Units és molt més interessant el fet de signar-lo amb Àsia que amb la problemàtica que pot tenir a Europa. I després, perquè si tiren una miqueta de diari de política americana, la que segurament serà futura presidenta d’Estats Units ,Hillary Clinton, s’ha mostrat oposada tant al Tractat Asiàtic com al propi Tractat Europeu amb la qual cosa serà ben difícil que aquest tractat arribi a la concreció i arribi a la signatura. Per tant nosaltres, ens abstindrem, si que deixant palès que, i és una frase que sempre diu el regidor Téllez i que m’agrada, si la música que ens arriba d’aquest tractat arribés a concretar-se en els termes que s’escolten, òbviament no estaríem d’acord. Però és que de moment no hi ha res d’això. SENYORA ALCALDESSA: Passem la paraula al Partit Popular, i Esquerra Republicana que me l’he saltat en ordre. SENYOR ORIOL LLADÓ: Si molt breu, precisament perquè és un debat que ha tingut lloc a porta tancada i sense prou informació ni transparència, jo crec que totes les accions politiques i l’aprovació d’una moció per a un Ple Municipal, d’un municipi com és Badalona, doncs contribueix a fer pressió, a assenyalar que aquest és un debat important, en el qual els municipis volem ser tinguts en compte, i després és trencar una mica el tòpic aquest de que mocions com aquestes no ens afecten, i no tenen un potencial d’afectació sobre allò que regulen els ajuntament i en tot cas, sobre la vida quotidiana dels ciutadans de la nostra ciutat.

Secretaria General


Questions com el comerç, les garanties a nivell de consum, les garanties a altres nivells, doncs podien quedar tocades en aquest tractat, que és veritat que té una vida ara mateix més aviat precària, però crec també que la té precària perquè ja fa temps que diferents corporacions municipals, diferents institucions, i diferents col·lectius, precisament estan portant el tema damunt la taula. Per tant, no menystindria mocions com les que estem debatem ara mateix. SENYORA ALCALDESSA: Partit Popular vol prendre la paraula. SENYOR WALTER: Alcaldessa, regidors, públic pacient. Senyor Téllez jo m’hi he pres la molèstia de llegir acuradament la moció. Li diria que aquest tractat, no deixa de ser un paper, un document, però el important però el document encara no és signat per ningú. Sé que és home vostè llegit i que li agrada instruir-se, llegeixi les memòries de Konrad Adenauer que en el 1948 ja definia com aniríem Estat Units i Europa. Podria perdre’m amb molta disquisició amb molta facilitat aquí, però li portaré això a Badalona perquè és el que en realitat a vostè l’hi a d’interessar. A Badalona tenim empreses com Giró Germans que amb un tractat d’aquest tipus podria augmentar la facturació, podria mantenir llocs de treball, això és el que és important, per això aquest tractat pot anar per aquí reduint els aranzels. Declaracions com aquesta, com declarar Badalona municipi oposat a dit tractat és una mostra clara d’inconsciència i la inconsciència l’acostumen a portar a terme els inconscients, que és el que vostès fan en aquest tema en concret. Vostès del món empresarial en saben la música i una petita part de la música però la lletra la desconeixen absolutament, per tant nosaltres en aquest cas ens oposarem absolutament en aquesta moció i li recordo, o li aconsello el de Kornrad Adenauer, sinó ja li farà jo un petit resum que li serà força interessant. SENYORA ALCALDESSA: Per tancar, torna a tenir la paraula. SENYOR TÉLLEZ: No llàstima no poder tenir més temps, ni estar més lúcids tots plegats per poder fer un debat que per mi és molt interessant i m’ha agradat veure que regidors de Badalona tenen tants coneixements de lliure estratègia i de política internacional. Simplement reiterar que és important que, precisament, pel desconeixement que té la ciutadania d’aquest tractat , que evidentment no està aprovat per tant és ara el moment de poder incidir i és ara el moment des dels municipis que puguem incidir en les condicions que s’estan negociant aquest tractat a porta tancada i sense poder entrar ni els mateixos eurodiputats a veure documents amb el seu telèfon mòbil. Jo crec que és ara el moment que els municipis reivindiquin la seva sobirania per poder incidir en aquest tema, per tant no és un tema valer dir, ni hem d’esperar a que sigui aprovat a instàncies del Parlament Europeu, joc crec tindrem molt poca incidència. Res més, dos al·lusions senyor Subirana jos sempre li dic a vostè del grup de Convergència i Unió, per tant demano el mateix respecte i que quan es dirigeixi a mi parli en nom de la candidatura que em vaig presentar que es Guanyem Badalona en Comú i no la candidatura d’Unitat Popular, respecte mutu en aquest sentit. SENYORA ALCALDESSA. Molt bé, moltes gràcies. Tanco el tema al passar la votació. Crec que precisament perquè vivint en un món globalitzat és en decisions com aquesta, a l’hora de posicionar-nos en coses com aquestes des dels municipis, aquest actuar localment des d’un pensament global, és aquí on marquem quin tipus de societat estem defensant, quin tipus de model econòmic per la defensa de la igualtat de drets, per la defensa d’acabar amb les desigualtats entre les persones. Per tant em sumo als comentaris que hi ha hagut de que no es menystinguin aquest tipus de mocions perquè fent veure que no ens afecten a Badalona, perquè ens afecten totalment, i vostè mateix, estava dient que això afectaria en sentit contrario com jo ara mateix ho estic defensant, però voler fer veure que aquestes mocions no són interessants de debatre al Ple perquè no ens afecten, penso que és un error, un error d’estratègia política i de visió política i pet tant jo celebro que hagin tingut encara que curt debat perquè les conseqüències de tractats com aquest, les conseqüències del que es couen a nivell internacional a l’hora de les grans decisions de política internacional que manen, que regulen les relacions econòmiques ens afecten directament en les conseqüències que tenim dia a dia, de molts problemes que s’han estat parlant avui aquí en les persones que han agafat les paraules i les mocions que hem aprovat. Per tant, crec que és absolutament pertinent i que benvinguda sigui, benvingut sigui el debat, i tan de bo sigui aprovada la moció. Passem a la votació.

Secretaria General


Votació. La moció precedent no va ser aprovada. Vots a favor: 10, dels grups municipals Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem- MES i Guanyem Badalona en Comú. Vots en contra; 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i el Partit Popular. Abstencions: 6, dels grups municipals de Convergència i Unió i Socialista. En aquest moment surt del Saló de Sessions la regidora Concepción Botey i Teruel 11. Moció del grup municipal del Partit Popular de reprovació contra l'alcaldessa de Badalona. El passat 15 d’octubre el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró, va declarar en qualitat d’imputat dels delictes de desobediència greu i malversació de fons públics davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir iniciar la investigació al president de la Generalitat, Artur Mas, per organitzar la consulta alternativa del 9 de novembre. Més tard, el Ple de la sala civil i penal del TSJC va acordar per majoria admetre a tràmit totes les denúncies i querelles vinculades als fets relatius a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre de 2015. Atès que l’alcaldessa de Badalona, Maria Dolors Sabater, va assistir a la concentració convocada a les portes del Parlament de Catalunya i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en qualitat “d’alcaldessa” de la ciutat i, per tant, com a màxima autoritat institucional que representa a tots els ciutadans de Badalona. Atès que la Sra. Dolors Sabater portava en dita concentració la vara d’alcaldessa, símbol més important i representatiu de l’autoritat municipal i que es reserva pels actes públics de solemnitat. Atès que la vara d’alcaldessa representa tots els ciutadans de Badalona i aquesta concentració no era un acte institucional sinó un acte totalment partidista, sectari i amb un marcat perfil ideològic a favor de la independència de Catalunya, com així van cridar els representants dels municipis que hi van assistir a les portes del TSJC. Atès que el deure de qualsevol alcalde, sigui del partit que sigui, és treballar pel bé comú de tots els veïns de la seva ciutat i no menysprear amb les seves actuacions la major part dels seus ciutadans, aquells que no són de la seva mateixa opció política i ideològica. Atès que ens trobem davant d’un fet insòlit en la història democràtica de Badalona ja que mai abans cap alcalde havia fet servir el seu càrrec institucional per assistir a una manifestació clarament partidista, amb un objectiu polític molt concret i que, a més, era un acte que posava en risc la independència judicial. Són per aquests motius que el Grup Municipal del Partit Popular proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents: ACORDS Primer.- Reprovar l’alcaldessa de Badalona per assistir a una manifestació clarament partidista i a favor de la independència de Catalunya utilitzant el seu càrrec institucional. Segon.- Exigir a l’alcaldessa que no faci un mal ús ni del seu càrrec institucional ni de la vara de l’alcaldia en actes que tenen com a finalitat recolzar una clara opció política i ideològica. Tercer.- Requerir al Govern de la ciutat que aquest tipus d’episodis no tornin a produir-se i que no ignori deliberadament els diferents sentiments identitaris que existeixen a la ciutat de Badalona. Quart.- Informar del resultat d’aquesta moció a la Delegació del Govern a Catalunya i a la Presidència de la Generalitat. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, passem al torn d’intervencions.

Secretaria General


SENYOR GARCIA: Si, anem a veure de una manera breu, és evident que tots els que estem asseguts en aquest Saló de Plens en aquest costat, doncs tenim la nostra ideologia i tenim la nostra forma de pensar. I aquest és un aspecte que és legítim com no podria ser d’una altra manera, però quan un ocupa la cadira que vostè ocupa senyora Sabater ha d’intentar separar en alguns aspectes el que és la seva ideologia amb el que és la utilització dels símbols de l’Alcaldia. Evidentment, que vostè com a política, perquè vostè és política i és una política professional,en aquests moments, té dret a assistir on millor consideri, on cregui oportú, però això és una cosa i una molt diferent és assistir a actes polítics que no són oficials amb símbols d’aquest Ajuntament i especialment la vara d’alcalde. Jo, al llarg dels meus quatre anys d’alcalde he assistit també a manifestacions i actes patrocinats per determinades formacions polítiques o determinades associacions que segur no coincidien els 27 regidors d’aquí, però mai se’n va passar pel cap portar un símbol de la Ciutat en un d’aquests, cosa que vostè si que ha fet. Aleshores senyora Sabater vostè ja no es conforma en ocupar aquesta cadira sense que ningú la hagi votat. El seu atreviment va a més i en aquests moments ja s’atreveix a utilitzar símbols que sempre, que sempre han estat al marge del debat polític i s’han mantingut en un posicionament totalment institucional. És evident i ho hem explicat abans, que nosaltres no coincidim amb la convocatòria que es va celebrar i vostè era molt lliure d’assistir-hi però si que li demanem que per successives ocasions, per futures ocasions si s’han de produir intenti diferenciar el que és la seva forma de pensar amb el que és la representació d’aquesta Ciutat. Segurament, aquest sentiment vostè no el tindrà perquè històricament tots els que hem ocupat aquesta cadira l’hem ocupat perquè hem guanyat les eleccions a diferencia de vostè, que mai fins al moment podrà dir el mateix. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, seguim el torn d’intervencions. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos apoya los acuerdos de la moción que se presenta porque supone una utilización del cargo de alcaldesa, una motivación política clara. Y sobretodo insistiría en una cosa más, se hizo delante del Tribunal Superior de Justicia, o sea en un estado de derecho tenemos que respetar las leyes, cambiarlas si no nos gustan, pero no podemos intimidar a los jueces de esa manera, me parece absolutamente reprobable, en este caso. SENYORA ALCALDESSA: Seguim, Convergència. SENYOR MAÑAS: Si, anem en ordre. SENYORA ALCALDESSA: Si, si anem en ordre. SENYOR FALCÓ: Bé, és obvi que no donarem suport a la moció, però tampoc li donarem el gust al senyor Albiol de debatre sobre aquesta qüestió. SENYORA ALCALDESSA: Iniciativa. SENYOR MAÑAS: Escolti, jo el primer que vull fer i no em vull allargar massa, però és donar les gràcies a una persona que està en aquesta sala que és l’alcaldessa Maite Arqué. L’alcaldessa Maite Arqué perquè a mi em consta que està aquí donant recolzament a l’alcaldessa Dolors Sabater com a representant democràtica d’aquesta institució i com a persona compromesa amb la democràcia, no amb cap procés ni amb cap model d’estat determinat, amb la democràcia. Per a mi té un valor simbòlic, molt important, que avui la alcaldessa Maite Arqué estigui a n’aquí. I perquè ho dic, perquè l’acte que es va fer el dia que va anar a declarar el president Artur Mas va ser un acte, que no era un acte independentista, no era un acte de pressió sobre cap poder judicial, li vull recordar que no es va pressionar, si tot cas cap jutge, es devia pressionar a la Fiscalia que era qui presentava la denuncia i la Fiscalia no és un poder independent, senyor López, i vostè ho sap, és un poder que depèn directament del Ministeri Fiscal. Fiscal a Espanya n’hi ha un i els altres compleixen ordres. L’alcaldessa de Badalona era present, era present amb un element simbòlic que duien tots els alcaldes i alcaldesses presents de Catalunya, era present representant a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que el dia 9 de novembre vam anar a votar independentment del posicionament del nostre vot aquell dia, el meu vot va ser Si / NO, i em vaig sentir plenament representat i respectat per poder votar aquell dia. En aquest mateix saló de Plens durant el mandant anterior vaig dir una vegada durant un debat que potser el que toca és no comptar manifestants, no comptar vares d’alcaldes i comptar vots. Per tant, potser el que toca és que aquells que no els agrada comptar vares d’alcaldes, que no els hi agrada comptar

Secretaria General


manifestacions, que no els hi agrada les consultes organitzades per la Generalitat de Catalunya ens permetin fer una consulta amb reconeixent internacional perquè podem decidir lliurament que volem ser de grans en aquest país. I per últim, els hi vull comentar una anècdota que no sé si coneixen. La vara d’alcalde ve de lluny, la vara d’alcalde l’utilitzaven els regidors quan no existia el sistema mètric decimal per dirimir conflictes. Amb la vara d’alcalde era l’única mesura física amb la qual es dirimien els conflictes territorials entre veïns. Perquè normalment el que feien els regidors era problemes de “lindes”, que deien en castellà. Per tant, la vara d’alcalde és un instrument per dirimir conflictes històricament. El que van fer els alcaldes i alcaldesses de Catalunya presents donant suport als imputats per la querella que va presentar el Ministeri Fiscal de l’Estat és exigir que el conflicte es dirimeixi com s’ha de fer a les urnes i amb democràcia. Gràcies Dolors per anar a donar suport als imputats en nom de tots els badalonins i badalonines que van votar el 9 de novembre i gràcies Maite per estar sempre present en aquest saló de Plens quan se’t necessita. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor Mañas. Continuem, Esquerra. SENYOR RIBOT: Bé, poca cosa més s’ha d’afegir després de l’intervenció del senyor Alex Mañas que subscrivim des del seu inici fins al final, agraïm novament a la Maite Arqué la seva presència per donar suport a l’alcaldessa i a la democràcia en aquest Ple. Una Maite que és hereva d’aquell PSC, que va governar la Ciutat amb majoria absoluta i que ha sigut sempre una persona que s’ha mantingut fidel amb els seus orígens i amb els seus principis. El PP sempre recorda i sempre exigeix als altres que siguem fidels i no oblidem les sensibilitats de tots el badalonins. Sensibilitat que en aquests 4 anys que hi va estar governant mai ha tingut en compte i sempre ha depreciat almenys una part dels badalonins. Nosaltres no farem mai això, nosaltres respectarem sempre tots els badalonins, pensin el que pensin, votin el que votin. Però evidentment, mai renunciarem als nostres ideals. El que s’estava jutjant, el que s’intenta jutjar no és un dirigent de Convergència, no és el senyor Artur Mas, el que s’intenta jutjar és tot un poble, i la gent va ser conscient. Els alcaldes de 400 pobles, van ser molt conscients que no es jutjava una persona,és jutjava unes idees, es jutjava uns principis, es jutjava la democràcia i era això el que nosaltres no podíem permetre. Per tant, molt honorat que l’alcadessa de Badalona representés a tota la Ciutat en aquell cas allà al Parlament, perquè tota la ciutat vull entendre que tots som demòcrates i això mai ens ho podrà treure. Crec que aquest és el mínim comú denominador que hauria d’unir a totes les persones que estan presents en aquest Ple. Tots som demòcrates i tots entenem que el dret a decidir tots el tenim com a persones i com a veïns. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor Ribot. Partit Socialista. SENYOR PASTOR: Bona nit veïns, veïnes. Ahir vaig expressar la meva opinió i el nostre vot sobre aquesta moció de reprovació cap a l’alcaldessa de Badalona. La nostra opinió sobre la seva presència en l’acte de recolzament al president de la Generalitat és contundent i clara. Nosaltres condemnem categòricament que una alcaldessa de Badalona utilitzi i exposi la vara de comandament d’aquesta Ciutat, la vara que ens representa a tots i totes per defensar els seus ideals i dels tan sol una part de Badalona. Però per a mi és un fet molt més lamentable per defensar precisament i per recolzar al senyor del 3% en les retallades, perquè això també és democràcia, respectar la llibertat d’expressió i el que opinem els altres. I nosaltres opinem sobre aquest tema, i exigim a l’alcaldessa que no torni a fer un mal ús dels seu càrrec institucional perquè ens representa a tots. Espero que aquests fets no es tornin a produir-se pel bé de Badalona i pel futur del seu govern. I deixi’m dir-li tant vostè com el senyor Garcia Albiol que els dies de festivitat, de festivitat Nacional, de commemoració de tots i totes, no són per utilitzar els seus càrrecs institucionals senyor Albiol quan ho tenia, i vostè ara. No anem a aprovar fotos amb estelades ni tampoc fotos amb banderes preconstitucionals perquè també les n’hi ha, senyor Garcia Albiol. I per tant, nosaltres entre banderetes i guerres de trinxeres el que dient és que el que tenim que defensar sobretot no és la seva reprovació o no. Per a nosaltres, caldria reprovar-los als dos. I sobretot, perquè els extrems es toquen i vostès estan jugant al mateix joc, prefereixen retroalimentar-se amb la seva guerra que vostès estan fomentant la confrontació en aquesta societat i en canvi el que no fan es unir-se per intentar mirar pel interessos dels veïns i veïnes de Badalona. Això és el que haurien de fer. Però a més avui s’ha produït un fet gravíssim, no s’ha parlat. Parlem molt de democràcia, es veu que ens

Secretaria General


inflem de democràcia, de transparència, de llibertat i avui al Parlament de Catalunya s’ha presentat una proposta resolució en la qual es declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de Republica. Això és la democràcia? A això hi anem?. Doncs, amb nosaltres que no juguin en aquest sentit. Per tant, recolzarem aquesta moció, molt al nostre pesar, doncs ja que qui la presenta és l’altre costat culpable de dividir a nostra societat i de destruir un model de cohesió i de benestar que ha costat molt de construir des del pacte i des del diàleg. Cosa que desgraciadament vostès volen eliminar pels seus propis interessos , si senyor Garcia Albiol nosaltres també el reprovaríem a vostè. I, senyora alcaldessa li vam donar la confiança perquè vam creure que podien construir un projecte que estava en les Antípodes de l’anterior Govern, que deixaria de fer-se fotos estèrils pels interessos dels ciutadans i es dedicarien al que realment importa. Si us plau, dediqui’s a Badalona, a fer polítiques progressistes i d’esquerres i deixi’s ja defenses nacionals i guerres de trinxeres. Se’l demana el PSC, tingui’l present. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Pastor, per Guanyem Badalona en Comú, senyora Laia Sabater . SENYORA SABATER: Moltes gràcies, a mi em sap molt de greu especialment el vostre vot a favor del grup socialista. El que va passar el 15 d’octubre va ser una concentració a favor del dret a decidir i de la democràcia i això per molt que els que vulgueu utilitzar efectivament , partidistament aquests fets, ho esteu dient reiteradament i no som nosaltres qui utilitza partidistament si no vosaltres perquè expliqueu el que va ser allò amb unes altres paraules. Allà el que va anar a defensar l’alcaldessa és el dret a decidir de tots i totes els badalonins i badalonines sigui quina sigui la seva ideologia, sigui quina sigui la seva visió del que ha de ser o no ser Catalunya respecte a Espanya, Espanya respecte a Catalunya. I és greu que no l’entenguem tots així perquè crec que perdem de vista el més profund de la democràcia que és el poder de decisió que té un poble i el posar les urnes perquè aquest poble es pugui expressar lliurament, això és el que es va anar a fer el 15 d’octubre no ha donar suport a una persona en concret que és l’Artur Mas, si no allò que simbolitza que és la persona que va respondre a la petició d’un poble de poder opinar la seva expressió i molt menys les seves polítiques i molt menys el que defensa políticament. Per tant, crec que s’estan confonen les coses, és molt greu que no s’aprovi i que vista el que veiem que prosperi aquesta moció, vull dir. I nosaltres, evidentment, des del sentiment democràtic més profund respectant tots i totes els badalonins i badalonines i el nostre dret a decidir no donem suport a aquesta moció, evidentment. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. Jo contestaré a algunes de les coses que s’han dit, molt breument perquè penso que sempre dic que la manipulació de la informació i la demagògia és gratis. Per tant, no espero a aquestes alçades poder convèncer a ningú però si que crec que per dignitat vull defensar el perquè hi vaig anar i vull defensar perquè considero que esteu tergiversant totalment i que no té sentit el que esteu qüestionant amb aquesta reprovació perquè tal com ho vaig dir en tots els mitjans de comunicació que em van venir a buscar. Jo sempre vas tenir la mateixa frase “sóc aquí per dignitat democràtica i perquè independentment de quina sigui la opinió sobre la relació de Catalunya i Espanya independentment de quina sigui la ideologia i el posicionament respecte a independència, federalisme, qualsevol hi ha per sobre de tot això un dret democràtic a participar, a opinar i el que es va defensar el 9 de novembre i em remeto al que he parlat abans quan he llegit el que hauria estat la intervenció de la Maite com a representant del Pacte pel Dret a Decidir, que estàvem defensant el dret a decidir, el dret a poder votar i és això el que vaig anar a defensar allà. Jo vaig anar i en cap moment no em vaig posar cap signe, no porto mai cap signe al damunt que pugui identificar-me amb una posició que no representi tota la ciutat i això penso que és una cosa que també he dit per activa i per passiva, aquí em remeto a una de les paraules que ha dit el senyor Ribot “a diferència del mandat anterior que en aquest sentit va ser sectari perquè va obviar totalment a la població que pensava d’una certa manera. Jo em considero l’alcaldessa de tothom, i respecto i tinc molt en compte que Badalona la pluralitat que té, i sobre aquest aspecte hi ha pluralitat, però també hi ha els 50.000 badalonins que van anar a votar i els 40 i pico o 30 i pico que van votar Si / Si, també i són, també són de Badalona. Per tant, negar aquesta pluralitat és el que es va fer a l’anterior mandat i en el mandat aquest,en aquesta convocatòria que es feia em sento absolutament legitimada a fer el que vaig fer i ho

Secretaria General


tornaria a fer des d’aquest punt de vista de què el que jo vaig anar a defensar va ser la dignitat democràtica. Senyor Albiol, jo vaig obtenir 15 vots, em van votar 15 regidors i per això, vaig ser l’alcaldessa, per tant aquest discurs de dir que jo sóc alcaldessa sense que m’hagi votat ningú,vostè sap molt bé que els ciutadans voten representants i que és funció del Ple, el conjunt dels regidors que són escollits són els que escullen l’alcalde o alcaldessa. I per tant, això de dir que jo sóc alcaldessa sense que m’hagués votat ningú és un joc de paraules que no té cap sentit perquè entre altres coses, doncs, vaig aconseguir uns suports que vostè no va aconseguir malgrat haver sigut la llista més votada. Per tant, aquests vots que em legitimem per ser alcaldessa són els vots que vaig obtenir sumats els del PSC, que jo no considero traïts, escolto molt atentament les paraules que vostès diuen però considero que l’acte que jo vaig anar a fer allà no va ser un acte d’una manifestació independentista, no va ser una posició política excloent, una manifestació en un posicionament polític excloent si no que va ser senzillament la legitima defensa del dret a decidir i deixi’m afegir que sobre el tema del tribunal com vaig dir també a les televisions que em van entrevistar, no sé si ho van treure o no ho van treure que qui ha judicialitzat, o sigui, el que és pressionar o posar la no independència a la justícia en la política és judicialitzar un procés que és un procés que n’és del poble i senzillament el que vol és expressar una opinió, i per tant des d’aquest punt de vista considero diguem que no és justa aquesta reprovació perquè considero que el que jo vaig fer allà, si vostès m’estiguessin reprovant perquè jo hagués anat a un acte, vull recordar que no vaig participar en campanya, no vaig participar a la campanya quan tothom va ser lliure de participar a la campanya justament per tenir aquesta cura, aquest respecte de no posicionar-me, de no anar, de que no se’n pogués diguem fer una foto, o fer dir mira aquesta alcaldessa està decantant-se per aquesta posició o per aquesta altra. És a dir que tinc cura, sóc molt conscient de la cadira que ocupo sóc molt conscient i des d’aquest punt de vista mesuro molt cada cosa que faig, tenint en compte que sóc l’alcadessa de tothom, tenint en compte els 15 vots que vaig obtenir per ser investida alcaldessa i tenint en compte tot això continuo defensant que no vaig incomplir aquest mandant perquè vaig anar a defensar un dret legítim, diguem l’essència de la democràcia. No sé si volen un segon torn intervencions. SENYOR GARCIA: Molt breu, jo el que li demanaria senyora Sabater, com a mínim és valentia, cosa que vostè en la seva intervenció no està demostrant, sigui coherent com s’atreveix a dir que vostè en aquella manifestació no va anar a demanar independència, com s’atreveix a dir això, quan tots vostès... SENYORA ALCALDESSA: Perquè és que és així, vostè em va veure la boca per televisió... SENYOR GARCIA: Vam poder veure per televisió cridant independència, independència ... SENYORA ALCALDESSA: No senyor Albiol vaig tenir la boca tancada en tota la manifestació. SENYOR GARCIA: Estic parlant jo i no m’interrompi i menys em cridi. SENYOR ALCALDESSA: D’acord. SENYOR GARCIA: Val, primera qüestió, la segona que li dic és la primera coherència i valentia per defensar el que un creu. Jo li he dit i li torno a repetir que per mi pot anar a quants actes consideri oportú, perquè està en el seu dret. El que no compartim és que utilitzi els símbols de l’Ajuntament, ni els símbols de la Ciutat. I tercer aspecte, i ho crec perquè vostè ha insistit, si tant li agraden els vots, si tant li agrada la democràcia, si tant li agrada l’opinió dels veïns que fa asseguda aquí que no l’han votat els veïns. SENYORA ALCALDESSA: Si, seguim l’ordre si us plau. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Esto me parece reiterativo, yo pediría a los que estáis a favor de la independencia que cuando habléis de Cataluña no digáis el pueblo de Cataluña, porque el pueblo somos todos, no solamente vosotros. Por tanto decid una parte del pueblo, el 50 %, el 48 % el que sea. Tenemos que acostumbrarnos a hablar con propiedad. Entonces, respectar a los que no piensan como vosotros y cuando habléis del pueblo de Cataluña decid una parte del pueblo de Cataluña. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, vostè ha demanat la paraula. Algú altre grup vol un segon torn d’intervenció?. SENYOR MAÑAS: Un matis molt breu en el meu segon torn d’intervenció que és per dir que l’alcaldessa actual de Badalona és tan valenta que no necessita seguretat de la Guàrdia Urbana per anar pel carrer a diferencia de l’anterior alcalde.

Secretaria General


SENYORA ALCALDESSA. Moltes gràcies, senyor Mañas. Senyor Albiol, per explicar perquè he pujat el to de la meva veu que no és costum per part meva perdre la compostura, perquè si hi ha una cosa que em posa de molt mal humor són les mentides. I les mentides realment que s’estan dient aquí, doncs, em sembla que són absolutament doncs reprovables. Precisament en aquesta manifestació d’alcaldes, vaig estar quan n’havien molts crits d’independència per part de gent, perquè evidentment la gent és lliure de fer el que vol quan surt al carrer la meva boca va estar tancada tota la manifestació, busqui, busquin si us plau un tall d’una imatge, d’un vídeo on vostè em pugui demostrar que jo vaig cridar independència perquè no el trobarà, perquè és mentida. I miri si és mentida que fins i tot quan jo anava caminant en aquesta manifestació i a prop meu veia que dins de la pròpia manifestació hi havia una persona amb una bandera independentista, i són testimonis algunes de les persones que m’acompanyaven, vaig dir “Això no em sembla correcte perquè aquesta manifestació, una altra cosa és el que faci la gent de fora i vaig avisar i vaig dir-ho jo, vaig anar a dir “no em sembla correcte que dins del gruix dels alcaldes que estem acompanyant a aquesta convocatòria del 9 N hi hagi aquest símbol. Perquè una altra cosa és que evidentment, tothom és lliure de portar els símbols que vulguin a fora però en el context de la manifestació,i això tinc molts testimonis que vam sentir com jo expressava això i em vaig procurar doncs sortir de l’ambient, de l’angle de la fotografia perquè no tenia cap voluntat absoluta de significar-me amb aquesta. Aquesta manifestació crec que era claríssim el motiu pel que jo era allà. I penso que no sé si hi ha res més a dir, vull dir que ja queda clar i per tant no seguiré amb la meva intervenció senzillament demano que no es diguin mentides. Entenc que, vostès m’estiguessin aquí reprovant perquè vaig anar a la Via Catalana, jo podria dir perquè vaig anar a la Via Catalana com a persona, sense, jo entén que vostè em diuen no, el problema aquí és perquè hi vaig anar amb la vara, i és veritat hi vaig anar com alcalde perquè entén que la democràcia és una cosa, un valor que no se’n pot imaginar quin ciutadà de Badalona, quin veí de Badalona podria estar en contra de defensar l’essència de la democràcia. Com que estem en una societat democràtica per això no he tingut cap dubte i em sembla que és un acte de valentia també defensar els principis sense menysteniments. Passem a la votació, en tot cas. Votació. La moció precedent va ser aprovada per majoria absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Socialista i Partit Popular. Vots en contra: 12, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya –Avancem- MES I Guanyem Badalona en Comú. Intervenció dels Ciutadans al Ple. Les intervencions del ciutadans es van portar a terme amb el de debat de les mocions respectives. En aquest moment entra al Saló de Sessions la regidora Concepción Botey i Teruel, la qual passa a ocupar el seu escó. Precs i Preguntes. SENYORA ALCALDESSA: Hi ha algun prec o alguna pregunta. SENYOR RIERA: Jo tinc una pregunta per fer al senyor Mañas o potser me la pot contestar vostè, perquè em van dir que me la contestarien per escrit i no me l’han contestada. Seria en quina situació es troba la remunicipalització del servei de neteja d’edificis, ha passat un mes des de l’últim plenari, jo no he rebut cap informació i volia saber en quina situació es troba aquesta remunicipalització. SENYOR MAÑAS: Un dia de començament de novembre tenim la primera reunió amb el comitè d’empresa que hi serà el regidor d’Espais Públics, el regidor de Badalona Democràtica i en el Ple de novembre portarem la creació d’una comissió especial on hi seran presents tots els grups municipals de l’oposició. Hem seguit per constituït la comissió, el model de quan es va crear la comissió d’estudi de les ajudes de l’IBI, si es crea una constitució, una comissió especial del Ple que portarem al Ple del mes de novembre, perquè tots els grups hi siguin

Secretaria General


representats per seguir i fer el seguiment d’aquest procés. Vostè que ha estat al govern i sap que els mesos passant volant entre el Ple i la Comissió Informativa i realment no ho volíem dur d’urgència, volíem que anés en temps i forma a la Comissió Informativa, però ja tenim preparada la creació de la comissió. SENYORA ALCALDESSA; Té la paraula el senyor López SENYOR LÓPEZ: Yo tengo un ruego, porqué tenemos en el aparcamiento de Can Ruti tenemos un problema de hace mucho años, que es que las plazas que hay no son suficientes para la gente que va a atenderse al hospital, y mi ruego es de poner solución al problema. Sin disminuimos el número de plazas libres, a lo mejor hay que hacer un aparcamiento a un precio reducido, pero es un problema grave el de Can Ruti de todas las mañanas para poder aparcar. Hago el ruego de que se solucione el problema. SENYORA ALCALDESSA: Senyor Guijarro, té vostè la paraula. SENYOR GUIJARRO: Perdoneu, dues preguntes, una és pel regidor Mañas i és que en el darrer Ple quan varem parlar, hi havia dos punts relatius al Mercat Municipal Maignon, en el punt 22 varem donar compte de la constitució d’una comissió de seguiment, de la reforma integral del mateix, i si recorden durant el punt 25 que era per donar per verificat el text refós va comentar i cito textualment de l’acta, “situarem aquesta comissió de seguiment que hi seran els veïns del Centre, hi haurà Bada Centre, els venedors del Mercat Maignon, hi haurà la regidora del districte 1 i que jo també hi seré, hi haurà regidors de l’oposició, hi haurà representants del Gremi d’Hosteleria i que també hi haurà un representant de la Forquilla, En aquest sentit, hem vist una nota de premsa que ja em sembla bé, de reunió d’aquesta comissió de seguiment del procés de reforma integral del Mercat Maignon, però entenc que no hi ha hagut cap regidor de l’oposició com va dir, o si més no, no s’ha arribat al grup Socialista. En aquest sentit, dir si manté el que va dir en el Ple, si va ser un oblit o si ha subsanat en properes reunions de la comissió. SENYOR MAÑAS: Em costa poc demanar disculpes, perquè em vaig equivocar, els ho vaig dir i quan es va convocar la comissió, la veritat és una errada meva, no vaig pensar de convidar els regidors de l’oposició i els demano disculpes al seu i a tots els grups. SENYOR GUIJARRO: La segona i molt breument. L’altre dia a la recepció que varem tenir a l’Ajuntament a la jugadora de bàsquet a l’Anna Cruz, un acte que va estar prou bé, la regidora Gallardo va comentar un tema en el que hi estem molt d’acord i és que potser aquesta ciutat no ha fet tot el que havia de fer vers l’esport femení. En aquest sentit la pregunta és, si té pensat algun tipus de pla especial o algun tipus de subvenció especial vers l’esport femení. En aquest sentit no sé, se m’acuden dues entitats tant el Seagull com el BBC si tenen algun tipus de subvenció especial o hi ha algun programa especial de suport de l’esport femení, en primer lloc. I segon que si és així i encara crec que estem en procés d’atorgament de subvencions ordinàries, sobretot els clubs de futbol i de bàsquet si veuran augmentada la subvenció ordinària que rebien envers anys anteriors en el sentit de potenciar l’esport femení, tal i com va comentar. SENYORA GALLARDO: Efectivament, jo vaig manifestar entre d’altres coses, una preocupació que tenia una ciutat com Badalona, amb 218.000 habitants aproximadament que no tinguessin seccions femenines a l’esport, era una preocupació impressionant perquè el potencial existeix. Jo a les diferents presentacions que hem fet tant en el bàsquet com a l’atletisme hem vist futures, passades, presents i futures, segurament campiones i la gesta que han arribat a fer ciutadanes com l’Anna entre d’altres. Estem estudiant, efectivament, perquè era una preocupació de la regidoria que no hi haguessin recursos, que no hi haguessin projectes, que no hi haguessin mesures per fomentar l’esport femení. Respecte a les subvencions, les subvencions s’estan realitzant, hi ha hagut retallades de subvencions, aquesta és la realitat, la realitat és que a causa d’altres mesures que hem hagut de prendre de manera urgent, la comunicació als equips que reben subvencions, equips femenins que reben subvencions que en aquest cas és el segon únicament i exclusivament, se li comunicat que hi ha hagut una reducció igual que a les demés entitats. No obstant això, s’estudia que en el pressupost del 2016 hi hagi una compensació al respecte. SENYORA ALCALDESSA: Alguna pregunta més o algun prec? El senyor Fernández que abans ja havia demanat la paraula.

Secretaria General


SENYOR FERNÁNDEZ: La meva pregunta es, volia saber el motiu pel qual s’ha retirat la bandera de Badalona i el pal que hi havia a l’extrem del passeig marítim i que va ser un obsequi de la Federació d’Empresaris a aquesta ciutat per a la inauguració d’aquest passeig. SENYORA ALCALDESSA: Contestarem per escrit per precisar. La informació que tinc en aquest moment és que es va substituir, hi havia una bandera en molt mal estat. El problema de les banderes és que es malmeten molt sobretot les que estan, estem parlant de la del port la de més cap aquí? SENYOR FERNÁNDEZ: Parlo de la que està en el Passeig Marítim a l’extrem, no només parlo de la bandera si no del pal que ha estat retirat. SENYOR ALCALDESSA. Llavors si que m’he de remetre a contestar-li per escrit, perquè jo si que era conscient que hi havia hagut un canvi de bandera per un tema de què s’havia malmès i que des de Protocol estaven preocupats perquè hi havia el tema de l’obsequi i tal. Vull dir, que era un tema que l’havíem debatut, però m’estimo més contestar-li per escrit per no caure en cap imprecisió a la resposta actual. SENYOR FERNÁNDEZ: En tot cas, li transmeto la preocupació per aquest tema perquè ni l’alcaldessa, ni el regidor de Via Pública, ni el regidor de platges, ni el regidor d’Urbanisme, ni la regidora de districte, sàpiguen perquè ha desaparegut un pal, que jo crec que és suficient important per ala ciutat i pel Passeig Marítim d’on estava. Una cosa és que es canviï la bandera,però una altra cosa és que desaparegui el pal de cinc o sis metres d’alçada. Em preocupa que ningú d’aquest govern en sàpiga res. SENYORA ALCALDESSA: Quedem amb la salvetat, podria passar que no haguem estat informats, no sé en quina data va passar i que no li haguem donat la rellevància, com per ara de memòria recordar els motius. En principi investigarem el motiu i serà degudament respòs tant del per què, com del per què a dia d’avui quan vostè ha fet la pregunta, no s’ha pogut contestar degudament. Li contestaré les dues coses, d’acord?. Sí, senyor Jurado. SENYOR JURADO: Vostès saben que el Reglament Municipal els dóna 30 dies per respondre les preguntes que els fem des dels grups municipals. Hi ha com a mínim deu preguntes des del mes d’agost, que el regidor de Via Pública no m’ha contestat, entre elles una del cost de la font que vostè va posar a la Plaça Roja de Sant Roc. Li agrairia que vostès complíssim, ja que volen ser tan transparents i tan democràtics, el Reglament Municipal. SENYORA ALCALDESSA: Només comentar sobre això senyor Jurado que entrarem ara aquí, perquè de veritat que no és voluntat d’estar sempre comparant, no és voluntat, però a vegades es fa inevitable. No entrarem aquí amb el rànquing del temps que es triga a contestar les preguntes dels grups municipals i de quantes es contestaven i quantes es deixaven per contestar. En tot cas, dir-li, com molt bé vostè sap, però pel gran volum del seu grup municipal em va presentar durant l’estiu, que bona part de les preguntes que vostès han fet, han estat degudament respostes i que hi ha una consideració del ROM que ens diu, que quan, o sigui que es demana que es contestin abans del proper Ple, però també hi ha una salvetat que diu, que quan el volum de preguntes sobrepassa o pot col·lapsar el ritme de treball de la pròpia acció de govern, espero que m’escolti? Sí. En tot cas si vol busquem-ho, si vol, no, no hi ha complexitat i també hi ha (El senyor Jurado parla de lluny, però no es sent). Vostè ho sap molt bé perquè vostè governava a l’anterior mandat. Que la situació del personal d’espais públics, és una situació de fallida, en el sentit que falta moltíssimes persones a l’Àmbit d’Espais Públics i de tota manera, la seva pregunta quedarà resposta del per què aquestes respostes han estat fetes i ho acompanyaré amb un informe sobre la comparativa i sobre.... SENYOR JURADO: Deu ser per la complexitat de les meves preguntes, però sí que he de felicitar aleshores al senyor Ribot, que malgrat de la complexitat sempre procura contestar-me dintre del termini. Gràcies senyor Ribot. SENYORA ALCALDESSA: Perdoneu, assumeixo l’error en la resposta que he donat abans sobre la bandera, d’acord? perquè tal i com ho he començat a explicar, quan vostè m’ho ha preguntat, jo era conscient que hi havia hagut una retirada de bandera pel tema del malmetement que havia sofert i que era una despesa excessiva canviar-la, d’acord?. Això va passar a l’estiu, abans de l'agost, va ser de les primeres coses que van passar al començament del mandat i no recordava la retirada del pal, però hem pogut comprovar i confirmar que sí, que vaig ser informada per la brigada que el pal estava malmès, puc continuar? (parlen de lluny

Secretaria General


però no se sent) d’acord, la retirada, però és perquè estava malmès, però té a veure amb la mateixa bandera que varem retirar en el seu moment, quan estava malmesa la bandera, d’acord? molt bé. Escolti’m una cosa, de veritat, ja sé que vostès les banderes els importen molt, ja ho sé, de veritat, ho sé, però sincerament a les dotze de la nit, després d’un Ple com aquest, amb la quantitat d’emergències que tenim en el nostre municipi, de problemes importants i realment importants, fer un tema polític d’un pal i una bandera, em sembla una mica sortir de mida. Jo em comprometo a respondre, el que sí que vull deixar constància és que no és una cosa que no ens n‘haguem assabentat, que ho ha retirat la brigada o que en tot cas, seran degudament informats del motiu i del calendari i de tot el que té a veure amb la retirada d’aquesta bandera. Alguna pregunta més, alguna consideració més (algú parla de lluny, i diu que n’hi ha tres per grup) ja les han fetes totes les del grup, n’heu fet tres, d’acord. A mi sí que m’agradaria acabar felicitant en tot cas, penso que en comparació amb el Ple anterior que aquí hi va haver un comportament bastant lamentable per part de les persones que hi havia, sobretot les persones que hi havia de públic hi va haver un comportament entre regidors i públic que es va sortir molt del què un espera que sigui la dignitat d’un Ple municipal i penso que avui, malgrat ens hem allargat igualment i són les dotze de la nit quan acabem el Ple, penso que avui, l’ordre, la manera com s’han portat a terme les discussions i la manera com s’han comportat també les persones que són precisament en el Ple, penso que és un motiu d’agraïment i agraeixo a totes i a tots que haguem tingut la celebració d’aquest Ple. Bona nit. Final. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-tres hores i cinquanta-quatre minuts, de la qual com secretari general acc., dono fe. El secretari general acc. (p. d. resolució 03-09-15 Albert Müller i Valentí

nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora: document:...

Documents