nœmero 147 gener Œmarç 2007 amics de l™art romÀnic … · ordinària de socis dels amics de...

el butlletíAMICS DE L�ART ROMÀNIC DEL BAGESN

úm

ero 1

47

gen

er �

març

20

07

EDITORIAL

ARTICLE

COL·LECCIONABLE

CRÒNICA D�ACTIVITATS

PROPERES ACTIVITATS

2

el butlletíEdició:

AMICS DE L�ART ROMÀNICDEL BAGESBaixada de la Seu, 308241 ManresaCorreu-e: [email protected]: http://www.manresa.org/aarb

CoordinacióFrancesc Junyent

Disseny i composicióAnna Martí

Consell AssessorJoan BadiaJosep LlobetMercè MatasJaume Moya

CorreccióJesús Sagués

ImpressióSarrió

Dipòsit legalB-3551984

Tiratge425 exemplars

EDITORIAL

El passat dia 2 de març de 2007, tal i com estava

anunciat, va tenir a la sala d�actes del Montepio

de Conductors de Manresa l�Assemblea General

Ordinària de Socis dels Amics de l�Art Romànic

del Bages i, tot seguit, l�Assemblea General

Extraordinària, per a l�elecció de President de

l�Entitat i de la seva Junta Directiva, amb el

corresponent programa d�activitats.

Cal informar que per primera vegada en la his-

tòria de la nostra entitat no hi va haver cap can-

didatura presentada per a la Presidència dels

AARB, la qual cosa va fer que les persones que

continuaven en la Junta Directiva prenguessin la

decisió entre elles, i és presentés com a candidat

a President el Sr. Francesc Junyent i Maydeu, el

qual fou proclamat President dels Amics de l�Art

Romànic, amb els vots a favor de tots els socis

assistents a l�Assemblea, i amb el suport total de

la Junta Directiva.

A partir d�aquest moment s�enceta una nova

etapa dels AARB, amb renovada il.lusió, i amb

ganes de continuar una tasca encetada ara ja fa

més de 25 anys, en la defensa i difusió de l�art

romànic i del món medieval, i a la vegada oberts

a noves propostes culturals i d�estudi, que ens

ajudin a millorar, conèixer i difondre el nostre

patrimoni cultural.

D�altra banda, aprofitem aquest espai per agrair

a totes les persones que durant aquest últim any

han estat treballant dins la Junta de la nostra

entitat, i que per diversos motius han hagut de

deixar el seu treball a la Junta, però que, en tots

els casos, s�han mostrat oberts a tot tipus de

col.laboració. A tots ells moltes gràcies!!!

La Junta

El claustre de l'Estany planteja nombrososdubtes: la varietat estilística dels capitells, eldesordre respecte a la ubicació originària, lasobreposició d'estructures, la desconeixençad'intervencions en èpoques històriques, unincendi, un terratrè-mol� És evident quehi ha hagut canvisestructurals: la temp-tació més habitual ésdeduir que el princi-pal es produís des-prés del terratrèmolde 1448, i que en el moment de refer l'obras'optés per una arquitectura més atrevida eneliminar els pilars. Però se'ns planteja unaaltra hipòtesi: que aquests canvis es produïs-sin un cop acabat definitivament el claustre,en decidir-se una obra diferent. Aquest hauriaestat el moment de la desendreça en el discursinicial dels capitells que, tanmateix, a causa dela diversitat de tallers, tampoc seguia capordre específic. L'incendi i el terratrèmolpodrien haver provocat només problemes queno haurien afectat l'escultura, com la pèrduadel teginat del sostre, alguna mutilació d'ele-ments sobresortints o l'apuntalament de total'obra amb pilars afegits tement nous movi-ments sísmics.

En aquest primer article sobre el claustre del'Estany intentarem ordenar una mica lesdades que tenim i fer-nos una idea dels passosseguits entre el possible inici del claustre finsa com ha arribat als nostres dies, establint unahipòtesi de procés cronològic.

1. L'inici: finals del XII-primer quart delXIII

No tenim cap notícia �ordre de pagament,

referència� sobre l'inici de la construcció delclaustre. La majoria d'estudis accepten que s'i-nicià un cop acabada l'església, consagradal'any 1133, però res certifica que l'obra delclaustre comencés immediatament i menys a

un ritme àgil. Elsautors que considerenque amb l'església aca-bada es deuria iniciarel claustre situen elscapitells a l'inici delsegon terç del XII;Ainaud ja va indicar,

però, que la iconografia podria ser un xic méstardana, i Besaran insinua que, per l'estil, elscapitells de l'ala nord poden pertànyer ben béal 12001. Molt probablement la prioritat de lesobres es dirigís a les necessàries edificacionsde caràcter pràctic, de manera que el claustreno s'abordaria fins al darrer quart de segle, ino immediatament a partir del 1133. D'altrabanda, cap dels capitells del claustre mantéparentius estilístics amb els pocs capitells del'església (finestra de l'absis central i columnesdel presbiteri), més primitius i datables a lavora del 1133, cosa que reforça la factura méstardana del claustre.

Sí que sembla que l'espai destinat a pati jadeuria estar definit des de la primera concep-ció del conjunt: els primers edificis monacals,tot i alterats amb els segles, no s'han mogut delloc, i deurien haver deixat delimitat el qua-drat central de pas. És possible que pels voltsde la data de consagració hi hagués ja un pas-sadís a tall de deambulatori, però no colum-nes ni menys capitells, ni que sigui per raonseconòmiques!

Els capitells exteriors de la galeria nord hanestat reconeguts com els més antics. Entre

EL CLAUSTREDE L�ESTANY (1)

POSSIBLE PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

Laura de CastelletResponsable del monestir de l'Estany fins a febrer de 2007

3

1. AINAUD de LASARTE, Joan (1967), Les chapiteaux du cloître de l'Estany en Catalogne, Archaeologia núm. 14, gener-febrer 1967. BESARAN, Pere (2000) "Revisions i propostes per a l'escultura del claustre de l'Estany", Lambard, vol. XII,1999-2000. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

4

d'altres raons, el passadís que deambula voral'església sol ser el primer en ésser abordat. Sise'ls pogués reconèixer una filiació o parentiuamb alguna altra obra coneguda i datable, lacronologia del començament del claustrecomençaria a prendre forma, però enlloc deCatalunya es poden trobar esculturesparal.leles als capitells de la galeria nord del'Estany. Les familiaritats iconogràfiques odiscursives que es poden constatar amb obraescultòrica del Llenguadoc, la Provença o elnord d'Itàlia, així com amb dos capitells civilsde Girona, no fan més que constatar tretscomuns del segon romànic a Europa, i unamobilitat de les idees i les persones més àgil

del que ensi m a g i n e mcom a encar-carada socie-tat medieval.La difícilfiliació sem-bla decantar-se cap a unaescola d'ori-gen nord-ita-lià2, sense quede moment

s'hagi trobat cap paral.lelisme evident.

En canvi, la clau de l'inici de l'obra ens ladonen uns capitells de les galeries interiorsnord i est, com els e2/E2 o l'n3 (vegeu el plà-nol-guia, Fig. 1); aquests capitells estaven ini-cialment esculpits a les quatre cares, i fou enubicar-los posteriorment en parells que lesparts interiors sobresortints van ser escapça-des i mutilades (Fig. 2). Això significa que laidea inicial del claustre era d'una sola colum-

na �i capitell�per arc, demanera que lesquatre carespoguessin serllegides. Doncsbé, resulta queels motius d'a-quests capitellsapareixen alclaustre deRipoll, i podenser consideratssortits delsseus tallers. Eltreball escultò-ric a Ripoll es pot datar documentalment finsben al final del XII, i a partir del darrer quartdel segle els experts tallers sorgits de Ripolls'escamparien pel país: aquests capitells,doncs, es podrien datar a les acaballes del XII.La idea canvià aviat perquè hi ha altres capi-tells d'influència ripollesa ja esculpits nomésa tres de les cares, com els e3/E3 o la sèrie delsW1, W4.

La sèrie bíblica de la galeria nord (N1 a N9),per tant, caldria datar-la posteriorment aaquests, i ja en la frontera amb el s. XIII. Quanes féu l'encàrrec a aquest taller l'estructura jaestava establerta en columnes dobles i ambpilars interposats al mig de la galeria. Ens hocorroboren els capitells N7 i N8: la terceracara de l'N7 i la primera de l'N8 no està his-toriada, de manera que anaven inicialmentadossats a un pilar. Els capitells del pati (n1 an9) alternen motius decoratius amb animalsfantàstics, barrejats amb altres capitells de lesgaleries laterals i desendreçats, ja que les cares

EL CLAUSTRE DE L�ESTANY (1). POSSIBLE PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

2. Hipòtesi defensada per BESARAN entre d'altres; el parentiu sembla probable amb l'escola de Pisa-Gènova, sense queara com ara es pugui confirmar aquesta relació.

Fig. 1 - Plànol-guia dels capitells delclaustre

Fig. 2 - Cara interna escapçadadel capitell n3.

5

buides no es corresponen a les dels capitellsinteriors (Fig. 3).

2. L'avenç de l'obra: mitjans del XIII

Un cop feta aquesta arrencada inicial al tom-bant de segle, fruit d'una bona inversió econò-mica, les posteriors campanyes de construcciói escultura del claustre s'anirien alentint d'a-cord amb una situació econòmica variable.Les galeries est i oest, independentment de ladesendreça posterior, són obra de diversostallers, i probablement del país ja que se'lspoden trobar alguns paral·lelismes3. La quali-tat és generalment inferior, o sigui que ja noes tracta d'un encàrrec de prestigi artístic sinóde l'obra més o menys reeixida d'assequiblespicapedrers locals. Si la documentació del

monestir deixa veure una bona situació eco-nòmica fins als anys 20, preparada per mante-nir la despesa de l'obra del claustre, més enda-vant l'administració passa per diversos altibai-xos que versemblantment afectarien, entred'altres, el ritme d'aquests treballs: l'any 1242,per exemple, cal recórrer a la intervenció delbisbe de Vic a causa dels endeutaments de lacomunitat4. Un estudi de l'economia del'Estany sota la direcció del darrer priorGuillem de Montoliu (1224-1264), a partir dela documentació del mateix arxiu del mones-tir, potser ens permetria detectar amb majorprecisió els períodes en què es poguessinreemprendre campanyes puntuals al claustre,però en qualsevol cas és durant aquest tempsque se succeeix la intervenció de tallers diver-sos.

I la primera notícia documental del claustreés d'aquest període: un document de 1258parla d'omnes processiones factas in claustro,o sigui que encara que no estigués acabat hideuria haver galeries deambulatòries perpoder fer una volta processional5. No es preci-sa res més, i per tant no podem saber el nom-bre de galeries, ni si estaven cobertes, ni si s'hiestava treballant. Però que s'hi fes processó ésque ja deuria tenir aparença de claustre�!

3. L'acabament: darrer quart del XIII

Aquesta etapa deuria acabar prou bé si tenimen compte que l'any 1264 l'Estany passa depriorat a abadia, categoria que comporta méscomunitaris� i més rendes. Durant les dues


3. En un proper article d'aquest Butlletí de l'AARB abordarem un intent de classificació dels diversos tallers i escoles alclaustre de l'Estany.

4. Document de l'any 1242 citat per PLADEVALL (1978) El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Barcelona,Artestudi.

5. En la cronologia publicada per PLADEVALL s'esgrimeix aquest document dient que el claustre "deuria estar a punt d'a-cabar-se"; en realitat el document (AME) no constata res més que aquesta frase: es fan processons al claustre.

Fig. 3 - Cara superior buida de l'N7; darrera es veu lacara superior buida de l'n6, amb part d'una decoraciómés tardana per dissimular el buit.

6


dècades següents el monestir duu a termealgunes inversions econòmiques d'envergadu-ra, per les quals podem suposar que s'haviaacabat la càrrega econòmica que suposa unclaustre6. És en aquesta etapa que es podriencorrespondre les darreres campanyes d'escul-tura, amb tres tallers tardans i de prou perso-nalitat cadascun. Un és el de capitells com elsW5, W6, E6, e6 o E8. Un segon, potser apro-fitant capitells d'una altra obra, aportaria elsE4, E7 o S8; finalment, un darrer taller escul-piria els de la galeria sud plens de filigranes illaceries pràcticament gòtiques, així comtambé de marques heràldiques (Fig. 4).Aquestes darreres suposen l'aport econòmicextern que hauria facilitat l'acabament de l'o-bra, esponsorització que s'aconseguiria ambl'estabilitat econòmica del monestir, a mésd'una acurada diplomàcia en un moment enquè l'abat fa prevaldre els seus drets dins lacanònica de Vic.

Si bé els primers estudis dataven la galeria suda l'entrada del XIV, cal situar-la com a molt

tard al darrer terç del XIII. La clau de volta dela cronologia la té, com ja va estudiarAinaud7, el cavaller del capitell S2 amb lesarmes dels Cardona (Fig. 5). La forma de l'es-cut i la llança, així com l'ostentació de lesarmes a la gualdrapa del cavall, és habitual ensegells nobiliaris catalans entre el 1235 i el1272. A partir del 1281 els segells ja adoptenuna altra tipologia, encara que l'escut rodó ila gualdrapa se segueixen representant en pin-tura mural al s. XIV. També podria aportarinformació interessant l'heràldica del capitell

6. Per exemple, la compra de dues cases a Barcelona, citada per PLADEVALL, pàg. 116.

7. AINAUD, op. cit.

Fig. 4 - Exemples dels tallers tardans: a) taller "dels capitells cònics", e6/E6. b) taller "del trepant" o de les espirals, E4.c) taller "de les llaceries", S4 i S5/s5

Fig. 5 - Marca heràldica amb l'es-cut d'armes de la casa deCardona

Fig. 6 - Marca heràl-dica amb la creu xxpròpia de la casa deTolosa.

7

S3 (Fig. 6), encara en estudi8. La darreraempenta, doncs, es podria situar com a molttard entre els anys 60 i els 80 del s. XIII, coin-cidint amb el primer abaciat de Ferrer deCalaf (1264-1277). La seva successió comportàl'escissió de la comunitat i l'elecció paral.lelade dos abats, fractura que no se solucionà finsa l'any 1289: una època inestable no es prestaa grans obres.

En tot cas, si bé fa anys els estudis fets almonestir de l'Estany situaven l'execució delclaustre entre 1133 i l'entrada del 1300, dila-tant-se durant més de 150 anys, els capitells espodrien datar entre aproximadament la dèca-da de 1180 i la dècada de 1270. Menys de centanys que tanmateix s'inclouen en un períodeen contínua evolució com per acollir estilsdiferents i conceptes distants. D'altra banda,aquesta cronologia ens acosta als inicis delgòtic: més d'un estudiós ha defensat la proxi-mitat gòtica de l'escultura de l'Estany dinsunes estructures prèvies romàniques, enqui-bint el claustre en un període d'absoluta tran-sició9.

4. Els accidents de 1395 i 1448

Feta la deducció de tot aquest procés, dosesdeveniments ben documentats han fet supo-sar canvis radicals en l'estructura del claustre.El primer és l'any 1395: després de llargs pletsa Oló per la compra del castell, l'empobri-ment de la comunitat a causa de la pesta i unllarg setge a Oló per la seva oposició, la pobla-ció ataca i saqueja el monestir. Els canonges es

van dispersar, i els danys al claustre els detallauna visita episcopal quatre anys més tard, enfer constar que la coberta de fusta s'ha cre-mat10. La comunitat no es restablí a l'Estanyfins al 1436, quan un nou abat i una novacomunitat reemprengueren les obres de restau-ració (consta que el 1442 ja estaven forçaavançades) fins a una segona desgràcia: elterratrèmol de 1448. La majoria d'estudis hanatribuït al terratrèmol l'ensulsiament delclaustre i als anys posteriors una obra d'urgèn-cia en què es desubicarien els capitells. Aquellmateix any alguns canonges interposaren unplet a l'abat acusant-lo de les obres que nohavia fet (i per les quals els retenia el sou!), ide les quals ell es defensa amb precisió. El

8. En un proper article al Butlletí de l'AARB sobre temàtiques poc estudiades als capitells de l'Estany mirarem d'escatirl'heràldica del capitell S3.

9. Pere Besaran "acusa" d'aquestes reticències a l'hora d'acceptar la goticitat de l'escultura de l'Estany a l'excessiu interès iprestigi que té el romànic a Catalunya, sense deixar entendre la llibertat amb què evolucionen els corrents artístics.

10. "Erat valde pulchra et bene depincta", segons la Visita episcopal de 1399. AMEV, 1201a, Visites 1394-1399, i PLADE-VALL, pàg. 141

Fig. 7 - Desplaçament de les columnes del seu sòcol a lagaleria sud.


8

document detalla que el claustre està protegittemporalment per un teulat de palla i que enpart ja s'està cobrint amb teula; del que esdedueix que les galeries no han caigut ni encap moment s'hi esmenten obres. També s'hidiu que estava fet "un claper de pedres", fraseque s'ha adjudicat sense fonament al claustrequan en realitat es refereix clarament a l'estatgeneral dels edificis del monestir abans delterratrèmol, tal com se'l trobà l'abat Ramonde Pinosa l'any 1436, i que de fet vol descriu-re un aspecte global molt descurat més que nopas un ensorrament real11.

Però no només podem llegir els documentsescrits sinó també les pedres; l'observació deles bases de les columnes mostra que algunesd'elles estan desplaçades cap a l'interior delpati, moviment que també afecta a la rectituddel columnam. Aquest desplaçament es pro-dueix especialment a les galeries E i S, i revelaun moviment de passadís a pati i després unretorn invers fruit de l'ona expansiva, quehauria pogut provenir de l'angle S/SE (Fig. 7).Si aquesta és la posició resultant dels efectessísmics és que després no es va alterar per referel claustre i reendreçar els capitells. Sí queconsta que el terratrèmol va comportar rèpli-ques menors, el que explicaria que, per temor

a una ensulsiada del'afeblida estructura,s'apuntalés ambsòlids pilars a les can-tonades i a algunes deles galeries. Aquestspilars es mantindrienfins a l'any 189612 iapareixen ben deta-llats en la visita queRamon Arabia va fera l'Estany l'any188113. Per aquestaraó alguns capitellsque havien estat tapiats es conserven d'unabanda absolutament nets i com "acabats defer" mentre de l'altra ens han arribat més fetsmalbé pel pas del temps! (Fig. 8). El claustre,doncs, no havia caigut ni s'havia reconstruït,sinó que simplement es va apuntalar i cobrird'urgència. Quan es van produir, doncs, elscanvis estructurals?

5. La remodelació final: primer terç delsegle XIV

Els canvis s'haurien dut a terme abans d'a-questes vicissituds, i no per accident sinó demanera intencionada. El principal delator d'a-

11. Aquest document està actualment exposat al Museu de l'Estany, que disposa d'una transcripció. N'extraiem algunspassatges interessants: "Es imposible que lo monastir, lo qual en sexanta anys passats se es trigat enderrocar hi derruir,com lo dit abat hage trobat aquell en un claper de pedras, que en tant poch temps la dita reparació fos feta." "Comdihen que en la claustra del monastir tots digmenges e festas precipuas se solia fer processor axí com en la seu de Vic.""Jatsia quant lo dit abat vench en lo dit monestir tota la claustra estages en un claper de pedras, lo qual lo dit mos-sen lo abat feu escombrar e ha feta retornar la sisterna en aquella e feta la primera cuberta de teulas, car la segonaenquara no ha haut temps." "Com dihen que .VIIII. dias del mes de juliol del any present .M.CCCC.quaranta vuyt,dolent-se de la destrucció, vuy en dia durant e continuan los terratremols, per los quals la major part de la sglesia hidel monestir es stat enderrocat e enquara tot jorn se enderrocha."

12. L'any 1896 el bisbe Morgades sufragà una restauració a l'Estany: a part de diversos treballs a l'església es van retirartots els pilars de les galeries (que no els dels angles), es va refer una ala i pràcticament tot el sostre.

13. ARABIA i SOLANAS, Ramon (1881) Una excursió a Santa Maria del Estany, 1 y 2 de Janer de 1881. Barcelona, Anuaride l'Associació d' Excursions Catalana, any 1. Anàlisi detallada del claustre abans de les obres citades; una de les il.lus-tracions és la planta del claustre amb el detall dels pilars.

Fig. 8 - la banda esque-rra, blanca, havia estattapiada, mentre la dreta,picada, estava al desco-bert (W3).


XIII

L�ARNÈS DEL CAVALLER. SEGLES XII - XV

Cavaller normand (primera meitat del segle XII)WHITE MODELS (ITÀLIA)

Figura pintada per Aleix Pratdepàdua

CAVALLERS NORMANDS I SERGENT BRETÓ

XIV


L�element defensiu bàsic d�aquest cavallerconsisteix en un ausberg amb caputxa demalla, no gaire llarg i de màniga curta,amb l�additament d�una peça quadrangu-lar a l�alçada del pit, la funció de la qualno queda prou clara. Es protegeix la camadreta amb una mitja de tela gruixuda,reforçada amb tires de cuir, i l�esquerraamb calça de malla. Ambdós peus, però,són recoberts amb escates metàl.liques ivan calçats amb esperons de punxa.

Sota l�ausberg porta una llarga vesta sensemànigues, a manera de gonella, que sem-bla feta de domàs i probablement d�origenoriental. Es protegeix el cap amb un elmcònic punxegut pintat a base de girons cor-bats de tons blavosos i grocs. Vinculat ambel casc apareix un nasal que contribueix adefensar el rostre. Protegeix el seu cos amb

un escut ametllat que duu subjectat ambun maniple.

Va armat amb una espasa, encabida dinsuna beina de cuir, i una destral, arma con-tundent que ocasionava greus ferides.

L�arnès d�aquest cavaller normand és sem-blant, en alguns aspectes, al que duienalguns cavallers representats a la bíblia deRodes (principis del segle XI) i al tapís deBayeux (segona meitat del segle XI). Peraixò, és versemblant situar-lo cap a comen-çaments del segle XII, quan encara, pel quefa a l�evolució de l�arnès, no s�havien pro-duït gaire canvis en relació amb el segleanterior; bé que també es podria situarvers mitjan segle, però, en aquest cas, estractaria d�un arnès passat de moda, fet quetampoc no era estrany que s�esdevingués.

CAVALLER NORMANDPrimera meitat del segle XII

Aquest cavaller es protegeix amb un aus-berg i una túnica enconxada o cambax,interposada entre l�ausberg i una llargavesta interior col.locada a manera de gone-lla. L�ausberg té les mànigues curtes; peraixò, en aquest cas, els braços són resguar-dats amb dos braçals de malla indepen-dents que també cobreixen les mans mit-jançant unes manyoples. Es resguarda lescames amb calces de malla, però amb laparticularitat que les sabates o escarpes sónrecobertes d�escates. Els esperons que portaper estimular el cavall són, en consonànciaamb l�època, punxeguts i sense rodeta. Calressaltar el fet que dugui una caputxa detela gruixuda o bé de cuir, talment com sifos un capmall, en substitució de la demalla. De tota manera, no es pot descartar

que es tracti d�una peça col.locada damuntla caputxa de malla per protegir-la del soli de la pluja i alhora utilitzar-la com acomplement defensiu.

Es cobreix el cap amb un elm cònic pun-xegut, pintat a base de llistes verticals ver-melles i blaves que s�afuen vers la punta.Com a arma ofensiva, utilitza una espasa ies defensa amb un escut d�ametlla fermatper un maniple; és pintat amb els mateixoscolors de l�elm i reforçat amb barnillesmetàl.liques disposades en forma de car-boncle.

L�arnès, amb què es guarneix, s�ajusta per-fectament als models utilitzats a partir dela segona meitat del segle XII.

CAVALLER NORMANDSegona meitat del segle XII (c.1170)


XV

PEGASO MODELS(ITÀLIA)Escultor: Luca MarchettiPintor: Paco Ariza

SERGENT BRETÓSegona meitat del segle XII (c.1160)

XVI


ANDREA MODELS(MADRID)Escultor: A. TerolPintora: Anna Derqui

Aquest guerrer bretó protegeix el seu cosamb un llarg ausberg, que també li cobreixels braços, i li resguarda el cap mitjançantuna caputxa de malla que, en aquest cas, laduu enretirada i posada endarrere. Portales cames cobertes amb calces de malla i elspeus sobreprotegits amb escarpins de cuir.Vesteix una llarga sobrevesta, sense màni-gues, que arriba fins als peus; és ornadamitjançant una partició on hi ha els matei-xos colors �groc i verd� que figuren a l�es-cut i que també es repeteixen al casc, queés rodó i proveït de nasal.

Com a armes ofensives utilitza una espasa,que duu encabida dins la beina, i una llan-ça que sosté amb la mà esquerra.

L�escut, amb què es defensa, és ametllat iels senyals heràldics que hi figuren deuencorrespondre als del seu senyor: escut par-tit d�or i de sinople; sobre el tot un lleó degules, linguat i armat d�atzur.

La manca d�esperons evidencia la sevacondició d�infant, però d�una categoriasuperior a la d�un simple peó, en aquestcas la de sergent.

9

quest procés és que tretze capitells tenen unacara només decorada al dau inferior, mentreque el superior es manté llis (Fig. 9), i altresset tenen al dau superior una decoracióminsa, tot just incisa i començada a buidar,en un estil comú però sempre diferent de laresta del capitell: en algun moment posteriora la seva execució, doncs, es volgué dissimularl'espai buit quan quedà al descobert (Fig. 10).Per tant, hi havia hagut vint capitells adossatsa deu pilars. Aquestes decoracions tardanes, amés, tenen un paral.lel: les bases de les colum-nes de la galeria N, clarament posteriors alscapitells que suporten �d'inicis del XIII� i data-bles per l'estil al XIV (Fig. 11); en canvi a lagaleria S, de finals del XIII, hi ha bases més pri-mitives i possiblement coetànies als seus capi-tells (com les de la Fig. 7). Això permet deduirque en algun moment les bases originàries dela galeria N, ja erosionades, es deurien substi-tuir per unes de noves, mentre les de la S esvan deixar intactes. I això deuria passar, siobservem l'estil decoratiu, en el mateixmoment en què es van dissimular els espaisbuits que quedaven als capitells després d'eli-minar els pilars i que també coincideix ambl'estil dels capitells dels angles, només ambl'excepció de l'angle SW, anterior, del mateix

"taller del trepant" i que suposaria un cert lli-gam entre els darrers treballs escultòrics i elcanvi d'estructura (Fig. 12).

Per tant, entre l'acabament del claustre a finalsdel XIII i el saqueig de 1395 es va decidir, demanera premeditada i acurada, de desmuntarel claustre i tornar-lo a muntar. Quan es pro-duí aquesta obra d'envergadura i amb quinafinalitat?

La documentació del monestir no permetdeduir res de res, i tota la primera meitat delsegle XIV sembla no patir greus problemesmaterials. Potser l'abaciat amb major bonançaeconòmica i política fou el de Berenguer deRiudeperes (1316-1329), que ja duia una dila-tada experiència administrativa a la casa; sota

Fig. 10 - Dau superior dissimulat (w6) i un altre ambla decoració no acabada (W6).

Fig. 11 - Bases de colum-na a la galeria nord, delsegle XIV.

Fig. 12 - Capitell angular () i capitells S9/s9 i angle SW.


Fig. 9 - Dau superior sensedecorar, en un principi ados-sat a un pilar (S4).

la seva direcció el monestir aclarí i corregídiverses causes pendents, i el seu epitafi diuque "enriquí molt l'església de béns espiritualsi temporals" (Fig. 13), a la darrera d'un con-junt d'osseres abacials que molt probablementféu construir i dignificar ell mateix i que notingueren continuïtat. Doncs bé, les armes deRiudeperes no només apareixen a l�ossera sinó

també dis-simulantl ' e s p a isuper iorque haviaq u e d a tbuit alcapitell S6(Fig. 14).A q u e s t am a r c a

heràldica

no s'havia esculpit d'origen, com la deCardona o d'altres, que ocupen una cara sen-cera, sinó que és un dels afegits posteriors enquedar aquesta cara al descobert: podria moltben ser la signatura de qui féu fer aquesta rees-tructuració del claustre.

La raó del canvi ja és més difícil d'escatir, peròdeuria ser prou poderosa com per justificaruna despesa d'aquest calibre. Tot i que a nivelld'hipòtesi, intentant aclarir per què es va dei-xar així el claustre i traient dades de tota lahistòria del monestir, només se m'ocorre unajustificació: la necessitat d'una cisterna a l'in-terior del pati. Això explicaria per què aques-ta obra hauria sobreaalçat tant el sòcol, que enlloc de servir per seure hauria procurat unamajor capacitat de captació d'aigües. Fins a lesobres dels anys 1948-195814 el nivell del terradel pati era a l'alçada de les bases de lescolumnes, i al bell mig hi havia un pou (decisterna, no de lavabo) al qual tenia dret d'ac-cés tot el veïnat. De fet, fins que no es desse-cà l'estany l'any 1554 no hi havia cap fontd'aigües potables a l'entorn del monestir i dela incipient població de l'Estany, de maneraque la construcció d'una cisterna en unmoment d'augment de la comunitat i delpoble annex podria haver estat raó de proupes: cisterna que, com hem vist a la nota 12,ja existia l'any 1436. Al llarg de tota la histò-ria posterior del monestir, ja com a parro-quial, es parla de problemes derivats del pasde bestiar dins del claustre15, que només s'ex-plicaria per la seva condició secular d'abeura-dor públic.

Fig. 13 - Ossera de l'abat Berenguer de Riudeperes, ambles armes familiars (les peres) i el seu epitafi: "Ac pro-piam ecclesiam in spiritualibus temporalibusquequamplurium decoravit".

Fig. 14 - Armes dels Riudeperes al capi-tell S6.

14. Entre els anys 1948 i 1958 la secció de Monuments de la Diputació féu una restauració, dirigida per Jeroni Martorell:s'eliminà el pis superior, els pilars massissos dels angles i la cisterna i el pou del pati.

15. Visites pastorals 1645-1977. Parròquia de Santa Maria de l'Estany, recull publicat pel rector Aureli POU l'any 1981 irepartit amb el full parroquial.


10

a l'oest o cap al sud (15b)? Triangular, com aLluçà �encara que aquí la regularitat del terrenyno ho justifiqui� (15c)? O bé es podria pensaren un inicial claustre més gran, amb dos pilarsa cada galeria �més semblant doncs als seus coe-tanis de Sant Cugat o Girona� i del qual no s'a-cabés de construir la darrera galeria (15d)?

Aquesta darrera hipòtesi suposaria un canvirealment substancial no només en el claustresinó en la planta del monestir sencer, i el con-junt d'edificacions que el configuren actual-ment datarien, des dels fonaments, d'aquestaèpoca; l'"enriquiment temporal" per part deBerenguer de Riudeperes seria, doncs, de granenvergadura. Però això ja forma part d'unaaltra mena d'hipòtesi que s'escapa d'aquest curtarticle. La deixem oberta!

11

Fig. 15 - Possibles plantes ori-ginals del claustre.


6. Aspecte original del claustre

La disposició original del claustre, amb pilarsinterposats i els capitells endreçats segons l'or-dre d'intervenció, és un trencaclosques difícilde resoldre. Ja hem vist que els capitells ambuna cara sense decorar per anar adossats sónvint, tretze totalment buits (n1, n4, n5, N7,N8, n8, N9, S4, s3, E4, e4 i e6) i set més ambuna decoració clarament afegida (n6, W6, w6,s7, S6, S3 i s4). És lògic pensar que n'hi hau-ria d'adossats a pilars cantoners, de maneraque n'hi hauria dos per banda: quatre canto-nades, vuit capitells. També hi hauria pilars almig de cada galeria, a dos per banda, vuit més:setze (Fig. 15a). La incògnita es presenta ambels quatre que queden, que obligatòriamentsuposen un claustre no quadrat sinó irregu-lar� o inacabat. Rectangular, allargant-se cap

SALDO ANY 2005 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.212,49

RESUM TRESORERIA ANY 2006 PER CONCEPTES

COBRAMENTS1-QUOTES SOCIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.399,002-SUBVENCIONS (Butlletí, Ajuntament, Cursos) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.396,273-PER ACTIVITATS, Superàvit Sortides, Inscripcions Cursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 606,004-PER LOTERIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0,005-PER MÀRQUETING�ANUNCIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 700,0025-ANIVERSARI 25 ANYS AARB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 600,00TOTAL COBRAMENTS 2006 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.701,27

PAGAMENTS6-PAGAMENTS ÀREA ADMINISTRATIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.538,157-PUBLICACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.423,228-ARXIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129,759-ACTIVITATS SOCIALS I CULTURALS, CURSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.013,4110-ALTRES PAGAMENTS�Local, Pàgina Web, Varis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.917,0225-ANIVERSARI 25 ANYS AARB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.198,16TOTAL PAGAMENTS 2006 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16.219,71

DIFERÈNCIA ANY 2006 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -1.518,44SALDO REAL A 31-12-05: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.212,49SALDO REAL A 31-12-06: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 694,05

PRESSUPOST AARB 2007

COBRAMENTS1-QUOTES SOCIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.300,002-SUBVENCIONS (Butlletí, Ajuntament, Cursos) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.800,003-PER ACTIVITATS, Superàvit Sortides, Inscripcions Cursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400,004-PER LOTERIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0,005-PER MÀRQUETING�ANUNCIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 700,00TOTAL PRESSUPOST COBRAMENTS 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12.200,00

PAGAMENTS6-PAGAMENTS ÀREA ADMINISTRATIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.400,007-PUBLICACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.000,008-ARXIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150,009-ACTIVITATS SOCIALS I CULTURALS, CURSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.000,0010-ALTRES PAGAMENTS�Local, Pàgina Web, Varis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.500,00TOTAL PRESSUPOST PAGAMENTS 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12.050,00

DIFERÈNCIA PREVISTA PRESSUPOST 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150,00

12

ESTAT DE COMPTES AARB ANY 2006

CRONICA D�ACTIVITATS

13

`

El 17 de desembre passat, i com cadaany, ens hem reunit per celebrar elNadal. La trobada també ha estat elcolofó de la celebració del 25è aniver-sari de l'entitat. Els socis assistents vanrebre una placa commemorativa.També es van lliurar els tradicionalspremis Carreu, enguany per a FrancescSerra i Capitell, per a Enric Castells, eldarrer president de l'entitat, i JaumeSoldevila, fundador i primer presi-dent.

Maria Mercè Matas i Cuspinera

Dinar de Nadal. 17 de desembre de 2006

La Missa del Gall es va dur a terme al�església de la Mare de Déu delGrauet �també coneguda com a SantaMaria de la Maçana o Santa Mariadel Grauet� (Aguilar de Segarra).

Missa del Gall. 24 de desembre de 2006

President: Francesc Junyent i MaydeuVicepresidenta: Maria Mercè Matas i CuspineraSecretari: Josep Llobet i ManubensTresorer: Joan Badia i GuitartVocal: Jaume Moya i Plana

Adreces e-mail i telèfons AARBAdreça e-mail dels AARB: [email protected] Junyent: [email protected] Mercè Matas: tel. 687806585Josep Llobet: tel. 938772589Joan Badia: tel. 938273302Jaume Moya: [email protected]

COMPOSICIÓ JUNTA DIRECTIVA AARB 2007

14

OBERTA A TOTHOM

Els interessats encol.laborar amb la juntad'Amics de l'Art Romànic del Bages us podeu posar encontacte amb qualsevol de lespersones de l'actual junta.

SOLSONA

Sortida de tot el dia

Horari:Sortida, a les 9.00 hdes de plaçaInfants/Manresa, enautocar.

Visitarem:- Museu Diocesàde Solsona

- Catedral de Solsona- Olius

Inscripcions:Viatges Massanés(Manresa).

Socis a partir del dia 10 d'abril, i No Socis a

partir del dia 12 d'abril.

Per dur a terme la sorti-da cal una inscripciómínima de 35 persones.

Ma

tin

al-

Diu

men

ge

25 d

e m

arç

Sort

ida

- D

ium

eng

e22

d�a

bri

l VIATGE D'ESTIU

Dates:Del 30 de juny al 8 dejuliol

Lloc:Zona d'A Ribeira Sacra ide Zamora.

Inscripcions:VIATGES BAIXASCarretera de Cardona, 2Manresa

Es respectarà l'ordred'inscripció.

Queden poques places.

A L'OMBRADE MONTSERRAT

Horari:Sortida, a les 9.00 hdes de plaçaInfants/Manresa, envehicles particulars.

Cal portar esmorzar.

No cal inscripció prèvia.

Via

tge

d�e

stiu

- ju

ny-

julio

l

PROPERES ACTIVITATS

FE D'ERRADES

La Crònica d�Activitats del butlletí anterior era deNúria Magrans.Us preguem que ens disculpeu.

El fascicle núm. 145 de L�ARNÈS DEL CAVALLER.SEGLES XII-XV, i concretament a la pàgina VII, on esdescriu l�episodi de la lluita entre David i Goliat, calaclarir que la figura que ocupa la part superior s�had�identificar amb el gegant Goliat, que ha estat aba-tut per un tir de fona sorgit de la mà de David. Pertant, forma part de la primera escena d�aquest epi-sodi.

15

Castell de Merola(Puig-reig - Berguedà)

Born, 6 - Manresa

Tel. 93 875 39 00

Fax 93 875 16 55

[email protected]

Cra. de Vic s/n (Pujada Roja) - Manresa

Tel. 93 873 85 00

www.futurauto.citroen.es

Muralla del Carme, 10-12 - 08240 Manresa

Tel. 93 872 26 44 - Fax 93 872 15 49

www.e-marquez.com

?LA FOTO INCÒGNITA

Continuem amb el nostre joc en referència a la

fotografia de la portada.

De quin lloc es tracta?

No hi ha cap premi.El joc servirà per conèixer més

el nostre art.

Adreceu les vostres respostes a:

Amics de l�Art Romànic del BagesBaixada de la Seu, 3 · 08241 Manresa

o bé al correu: [email protected]

La respostadel número anterior és

nœmero 147 gener Œmarç 2007 amics de l™art romÀnic … · ordinària de socis dels amics de...

Documents