nº11 suplement cetrencada

8
“M’imagino un dibuix en 3D vist des de la Torre Eiffel” El creador plàstic Toni Ortiz ens descobreix una dimensió artística desconeguda per a molts ··· ENTREVISTA 3 ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF N.11 - 17.01.2013 Joves que treballen i estudien a la mateixa universitat Tres estudiants de la UB, de la UPC i de la UPF expliquen la seva experiència laboral com a becaris assalariats ··· TREBALL DE CAMP 7 Neus Borrell, Laura Pagès, Marta Andrés i Joana Pineda conviuen en una masoveria. LAIA ROS ··· REPORTATGE 4 I 5 Ni comprar ni llogar La crisi de les hipoteques obre la porta a maneres alternatives d’accés a l’habitatge

Upload: cetrencada-upf

Post on 23-Mar-2016

242 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Suplement especial de Cetrencada per a el Punt/Avui

TRANSCRIPT

Page 1: nº11 suplement Cetrencada

“M’imagino un dibuix en 3D vist des de la Torre Eiffel”El creador plàstic Toni Ortiz ens descobreix una dimensió artística desconeguda per a molts ··· ENTREVISTA 3

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF

N.11 - 17.01.2013

Joves que treballen i estudien a la mateixa universitatTres estudiants de la UB, de la UPC i de la UPF expliquen la seva experiència laboral com a becaris assalariats ··· TREBALL DE CAMP 7

Neus Borrell, Laura Pagès, Marta Andrés i Joana Pineda conviuen en una masoveria.

LAIA ROS

··· REPORTATGE 4 I 5

Ni comprar ni llogar

La crisi de les hipoteques obre la porta a maneres alternatives d’accés a l’habitatge

Page 2: nº11 suplement Cetrencada

2.Enllaços DIJOUS17 DE GENER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Pota Produccions: Empresa jove dedicada a l’espectacle de diferents estils que busca sempre que el públic sigui el protagonista

Bloc de blocs

Cum laude

L’amic ninotaire

Rahel Berhe CUINERA DE MENJAR ETÍOP

Víctor Fernández ClaresPERIODISTA I BLOCAIRE

Jordi Casadevalls MunsMAG I EMPRESARI

Pau Cristòful LozanoORGANITZADOR D’ESPECTACLES

··· Propietària del restaurant Abis-sínia del barri de Gràcia, va aban-donar el seu país d’origen de ben jove per començar una nova vi-da a Barcelona. Tot i considerar-se mare professional de tres fills, va muntar aquest petit local per di-fondre la desconeguda cultura africana a través de la cuina i el menjar. www.restauranteabisinia.blogspot.com.es

··· Després de passar sis anys a la ràdio i fer de becari per a BTV, es va cansar de no poder escriure no-tícies pròpies ni prendre decisions i va decidir obrir un bloc amb el fotògraf Martí Ardiñach. Dedicat a fotoreportatges i entrevistes en profunditat a tota classe d’artistes, l’espai digital ha guanyat el premi Blocs Catalunya 2012. www.amoralart.cat

··· Fundador de Pota Produccions*, aquest mag professional va mun-tar la seva pròpia empresa als 19 anys, la va deixar en quarantena i la va tornar a reactivar a l’estiu del 2012. Ara ja és un projecte sò-lid que realitza espectacles d’hu-mor de tota mena, organitza con-cursos i produeix programes per a ràdio i TV. www.potaproduccions.com

··· A part de redactor musical de mitjans com Go Mag, A Viva Veu o El 9Nou, aquest jove emprenedor es dedica a organitzar concerts de música alternativa. Amb només 19 anys, forma part de l’equip del Festival Hoteler i ha treballat amb sales de renom com l’Apolo, el Si-decar, la Monasterio o la Jazz Ca-va de Vic.www.flickr.com/people/paucristoful

Gir 360Agenda gironina en xarxagir360.catEspai digital sobre esdeveniments d’oci i cultura per a joves a Girona. ··· Què: Portal en el qual compar-tir informació sobre actes, cursos i xerrades a l’estil xarxes socials. ··· Qui: Ajuntament de Girona.

Viu i llegeixLiteraturaviuillegeix.wordpress.comCrítica i valoració de llibres amb recomanacions i rànquing de les lectures de l’any.

Karma PeiróPeriodisme digitalkarmapeiro.wordpress.comAnàlisi de les últimes tendències de periodisme a la xarxa per una especialista en noves tecnologies.

·1·

·2·

·3·

Apunts

AÏDA RODRÍGUEZESTUDIANT UNIVERSITÀRIA AFICIONADA AL

MANGA I L’ANIME I DIBUIXANT AMATEUR

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aques-ta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF.Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetrencada) ··· EDICIÓ Noelia Rodríguez, Clara Roig, Helena Xirgu, Albert Sort ··· ART I FOTOGRAFIA Marta Vilageliu i Laia Ros ··· REDACCIÓ Aïda Rodríguez, Marina Sánchez, Guillam Sánchez, Natàlia Segura, Berta Seijo, Oriol Solé, Julia Talarn, Sara Torremocha, Ariadna Vaz, Margalida Vidal, Cristina Vilà, Marta Vilageliu, Carla Zendrera ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY Teresa Domingo i Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT A PREMSA David Caminada i Carlos Pérez de Rozas ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Irene da Rocha, Ariadna Fernández, Marta Narberhaus i Xavier Ramon ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ INTEGRADA Salvador Alsius i Francesc Salgado ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic ··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL [email protected]

La “no sé què” d’una O als llavis

SARA TORREMOCHA

. Els teus llavis formen una gran O. Tu, men·trestant, com segres·tat per un món alter·

natiu, tens por a parpellejar, a moure’t, a somriure, com si qual·sevol manifestació de la teva pre·sència trenqués l’aurèola divina que tot ho envolta. Mires el com·pany del costat de reüll, se’l veu tot concentrat. “Es tracta d’una obra contemporània”, diu la guia. Ara deixes anar un gest de tranquil·litat, com si s’hagués rebel·lat el misteri d’instants abans amb una resposta senzilla i evident. “Ah!”, se t’escapa. El volum d’aquesta onomatopeia, que pretén ser dig·na de l’espontaneïtat de qui parla amb un mateix, és curiosament su·ficientment elevat perquè la res·ta ho senti. Sacsejar el cap en una afirmació contínua també funcio·na. Però res ha canviat.

“La casa de Vetti II de Robert Morris”. Vetti II? Qui devia ser Vetti II? Ja n’hi havia una primera? Stop. Concentra’t. Després del Zoo, el Parc de la Ciutadella, l’Aquàrium, avui ens han portat aquí, amb 8 anys, a tenir el nostre primer con·tacte amb això que en diuen “la cultura contemporània”. Un gra·pat de catifes grises i roses for·men una tenda de campanya, al més pur estil d’Ikea. “Però això és art?”. Jo estava acostumat a tro·bar·me les Menines, sempre tan ben posades sota l’atenta mirada de Velázquez, als llibres de cièn·cies socials. “Cultura contempo·rània”, repetia la guia.

Però ara ets un jove culturitzat, testimoni de l’art que fins la fi del món serà contemporani, i es su·posa que aquestes coses a tu ja no et passen. De sobte, allà està, mi·rant·te. Fas un gest de concentra·ció. Reses perquè la teva compa·nya no te’n pregunti el significat. O pitjor, si t’agrada. De sobte, dei·xes de moure’t, de parpellejar, fins que, inconscientment, els teus lla·vis tornen a formar aquella O. ···

O

Page 3: nº11 suplement Cetrencada

Traient l’antifaç.3DIJOUS17 DE GENER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Julian Beever: Artista britànic impulsor dels dibuixos en 3D al carrer, a principis dels anys noranta, i model a seguir pels qui l’han volgut imitar (www.julianbeever.net)

«Per dibuixar en 3D aniria a qualsevol lloc del món»

··· A què et dediques?··· Sóc un professional del dibuix però on focalitzo més la meva fei-na és en el dibuix aplicat a l’espec-tacle, ja sigui dibuixos en 3D, cu-bi-art (un mural desglossat en cubs), caricatures o el treball amb actors i músics a l’escenari. És la vessant que més m’agrada i em dóna més diners. Llavors hi ha altres dedicacions com encàrrecs de decorats o il·lustracions vàries. ··· Quina dedicació consideres que és més important per a tu?

Pintava tot allò que se li posava per davant a l’escola; mai no va aprendre a dibuixar acadèmicament però es guanya la vida il·lustrant el món. Fa deu anys va convertir-se en artista professional, el somni de la seva vida. Toni Ortiz (Vic, 1968) ha après mentre treballava i ha treballat mentre aprenia a dibuixar. Egipte, Oman, Aràbia, França, Bèlgica, Holanda, entre d’altres, l’han cridat per decorar en 3D les seves ciutats.

TONI ORTIZ

DIBUIXANT TOT TERRENY I ARTISTA PLÀSTIC

GUILLEM SÁNCHEZ

··· Caricatura: sàtira divertida i simpàtica

··· Cubi-art: sorprenent··· Dibuixos en 3D: espectaculars··· Il·lustració d’espectacles in-

fantils: dolços··· Il·lustració d’espectacles per

a adults: tocar la fibra··· Decoració: perfeccionista ··· Web: niet1968.wix.com/toni

En poques paraules...

“A l’estranger em sento més reconegut, tinc més ofertes i la premsa s’interessa més”

“M’he imaginat fer un dibuix en 3D enorme sobre els Camps Elisis vist des de la Torre Eiffel”

··· Els dibuixos en 3D, per la di-ficultat i perquè som molt pocs al món que ho fem. Tothom co-neix què és una caricatura; no-més el 5% sap què és un dibuix en 3D. És un món per mostrar a molta gent.··· Quants artistes fan aquest tipus de dibuixos?··· Cada cop n’hi ha més. Al principi hi havia el Julian Beever*, que és anglès. També conec un rus i un argentí. No he coincidit mai amb ells.··· Et sents reconegut?

··· No em preocupa massa, en visc, sóc feliç i amb això en tinc prou. Però a l’estranger em sento més reconegut, tinc més ofertes de treball de fora i hi ha més inte-rès de la premsa. Quan veuen que véns de lluny, tot allò que fas es-tà de conya.··· El dibuix en 3D és el que t’ha donat més rellevància?··· Internacionalment sí, en canvi a casa em coneixen més per les ca-ricatures que pels dibuixos en 3D.··· Quin va ser el primer dibuix en 3D?··· A la Plaça Major de Vic, en un Sant Jordi fa sis o set anys. Era un drac que només es podia veu-re des del balcó de l’Ajuntament.··· Com se’t va acudir comen-çar a fer dibuixos en 3D?··· Jo em vaig ficar al món de l’es-pectacle a través de fer bolos de ca-ricatures. Quan vaig conèixer ar-tistes especialistes en altres disci-plines, vaig observar que podia treure molt rendiment del dibuix aplicat a l’espectacle. A més, ha-via vist els dibuixos de Beever,

que començava a fer aquestes il-lustracions, i ho vaig provar.··· Quin procés segueixes per a un dibuix així?··· Primer cal documentació per part del client: una fotografia del terreny on faré el dibuix i la temà-tica, amb algun recurs gràfic o pà-gina web per agafar idees. Amb tot això, creo un parell d’esbossos que llavors pinto, faig un fotomuntat-ge sobre la fotografia del terreny i

ho envio al client. Un cop d’acord amb el dibuix, els informo de les necessitats tècniques per fer el di-buix i es prepara el contracte.··· I un cop sobre el terreny?··· M’agrada anar-hi ben d’hora per fer els esbossos. Pujo a una ta-rima, m’ubico sobre l’espai i mar-co unes referències per decidir la longitud del dibuix. Les tres pri-meres hores són de traços i esbos-sos i les darreres són les de detalls i color. Per a un dibuix d’uns 20 metres quadrats hi puc estar en-tre vuit i deu hores. Si el dibuix és al carrer, on treballo amb pas-tels i guixos, és sempre més rà-pid. Si és interior, utilitzo acrílic i és més laboriós: una peça de la mateixa mida que abans puc fer-la en quatre o cinc dies.··· Què et fa sentir més orgu-llós d’haver dibuixat?··· La casa transparent de Remire-mont, a França [un dibuix en du-es parets que s’adapta visualment a l’edifici posterior]. Però m’agra-daria fer un dibuix en 3D enorme que es pogués veure des de molta

alçària, en una ciutat important i un edifici emblemàtic. M’he ima-ginat des de la Torre Eiffel fer un dibuix sobre els Camps Elisis, o

des de les torres de Barcelona so-bre la platja.··· El dibuix et fa viatjar. Què és positiu i negatiu del viatge?··· Sempre coneixes gent nova, cultura i fas amics. M’agrada viatjar i sempre em quedo més temps del que em demana el di-buix. Si el viatge és a l’estiu, quan hi ha més actuacions a l’estranger, a vegades marxem amb la família. El més negatiu és que, si viatges sol i són molts di-es, la trobes a faltar. Però viatjaria a qualsevol lloc per dibuixar. ···

Toni Ortiz a l’estudi de casa seva, a Folgueroles, envoltat d’alguns dels seus treballs. LAIA ROS

Page 4: nº11 suplement Cetrencada

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

(*) PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca): Associació que agrupa persones amb dificultats per pagar la hipoteca o en processos d’execució hipotecària

Única a Catalunya: Sostre Cívic proposa un model d’accés a l’habitatge de cessió d’ús, en el qual la propietat és col·lectiva de la cooperativa, un model sense precedents al país.

Lloguer mensual: Els socis paguen de 150 a 450 euros cada mes, en funció del projecte i d’un estudi de viabilitat econòmica, procurant que sigui el mínim possible.

De soci expectant a soci usuari: El primer pas és ser soci expectant, que comporta pagar una entrada única de 100 euros mentre no es troba un projecte d’habitatge que interessi. Un cop un dels projectes es consolida, es passa a ser soci usuari i es fa una segona aportació de capital variable que es pot retornar en funció del tipus d’habitatge, l’IPC i de les millores que els inquilins vagin fent a la casa.

Perfils d’usuari: 1. Gent jove amb ingressos baixos. 2. Persones de mitjana edat amb feina estable.3. Gent gran que veu el cooperativisme d’habitatge com una manera d’encarar la vellesa activament.

Xifres: 85 socis i 35 habitatges, repartits per Catalunya i l’estat espanyol. Patrimoni: Prové d’una compravenda, una cessió administrativa o aplicant el dret de superfície. El soci té dret d’ús de l’habitatge indefinit i transmissible.

Tipologia de projectes: Des de pisos urbans a masies al camp.

Principals inconvenients: Adequar el finançament del projecte a les realitats econòmiques dels socis. La cooperativa ho pal·lia amb crèdits d’entitats de banca ètica.

Funció social:Entenen l’habitatge com un bé d’ús i no pas com un bé generador de plusvàlues.

Experiència comuna a Europa:A Alemanya hi ha 2 milions i mig d’habitatges en cessió d’ús. A Copenhaguen ho són el 30% de pisos.

Sostre CívicEl funcionament d’una cooperativa

La xacra dels desnonaments ha posat de manifest un dels problemes socials que els anys de bonança econòmica van emmascarar: l’accés a l’habitatge. Avui, amb el crèdit restringit per part dels bancs, subscriure una hipoteca és poc atractiu. L’alternativa per a molts joves, abans i després de la crisi, és llogar un pis compartint-ne les despeses amb companys de feina o amics. Però també hi ha qui arrisca i aposta per alternatives com les cooperatives d’habitatge o les masoveries urbanes.

A mesura que s’agreuja la crisi im-mobiliària van sorgint formes al-ternatives d’accés a l’habitatge. Els afectats pels desnonaments són un col·lectiu cada cop més nom-brós, amb gent de totes les edats i orígens. Només al primer semes-tre del 2012 es van produir més de 9.000 desnonaments a Cata-lunya, segons el Consell Gene-ral del Poder Judicial. En Babah

Issah és una de les persones que s’ha vist immersa en un procés d’execució hipotecària. Va subs-criure una hipoteca al 2005 a tra-vés d’una agència immobiliària, que avui ha tancat a causa de la crisi del sector. Caixa Catalunya, ara Catalunya Banc (entitat na-cionalitzada i en procés de ven-

da) li va concedir un préstec de 189.000 euros. Va arribar a des-tinar més del 80% de la seva nò-mina a pagar la hipoteca i men-tre tenia feina podia anar fer front a les quotes.

La situació es capgira al 2010, quan es queda a l’atur. S’agreuja més quan uns mesos més tard se li acaba la prestació per desocupa-ció i passa a rebre l’ajuda de 420 euros. En ambdós casos l’entitat bancària li refinança el deute hi-potecari. Continua pagant la hi-

poteca amb el que cobra de sub-sidi. Però al mes de juny del 2012 ja no pot seguir pagant-la.

El que no sabia en Babah fins que va acudir a la PAH* eren les condicions dels refinançaments: en primer lloc, l’amic que li ha-via avalat la hipoteca passava a ser copropietari del pis. A banda, el deute de 189.000 euros es va veu-re augmentat. “Jo només volia te-nir un sostre perquè la meva famí-lia pogués venir a viure aquí. No sabia res de com funcionava el fi-nançament del pis, el banc m’ho va posar fàcil per seguir pagant el que pogués”, comenta en Babah.La solidaritat, el fet de trobar-se i fer front col·lectivament al proble-ma serveix, en el cas d’en Babah i dels altres afectats, per posar es-perança a una situació que a priori no en té. “La gent arriba enfonsa-da, però en dues o tres setmanes al banc ja se li té menys por”, ex-plica en Carlos Macías, un jove activista de la PAH.

Llogaters permanentsViure de lloguer compartint pis amb amics o companys s’ha con-vertit en la manera més habitu-al que tenen els joves d’emanci-par-se. “És l’única alternativa pos-

sible. No tinc prou ingressos per fer-me esclau d’una hipoteca”, es lamenta el José Antonio. Amb dos amics més de Màlaga, el Silvio i el Nico, viuen de lloguer al barri de Gràcia de Barcelona. Dos d’ells estudien i busquen feina, mentre que el Silvio està treballant de dis-senyador gràfic. La seva idea és quedar-se a Barcelona si troben feina. En comparació a la resta de ciutats per on han passat, opinen

que a la capital catalana les condi-cions per llogar són més estrictes. “A Màlaga no et demanen tants requisits; aquí tot va amb un con-tracte, un aval i els llogaters po-sen més problemes. A més, Bar-celona és una ciutat cara per llo-gar”, afirma en Silvio. Però no pre-veuen una altra manera de viu-re. “Mentre els governs no creïn parcs de pisos públics de lloguer social, els joves seguirem abocats

NATÀLIA SEGURAORIOL SOLÉ

LAURA PAGÈS: ”Veiem l’habitatge com un bé d’ús, per tant ens alegrem de fer-hi reformes”

Altres maneres de viure

Tenir una casa sense comprar ni llogar

1. Hipoteca. Carlos Macías i Babah Issah, membres de la PAH. LAURA FISAS

2. Cooperativa. David Temes i Alex Caraps, viuen a Cal Cases. NATÀLIA SEGURA

2

1

Page 5: nº11 suplement Cetrencada

Plaça central.5DIJOUS17 DE GENER DEL 2012

102.814 Habitatges de nova cons-trucció sense vendre a Cata-lunya al 2012.

43% Dels pisos llogats són de jo-ves entre 26 i 35 anys.

843 Euros al mes és el que es gas-ta de mitjana una llar catala-na només en habitatge, aigua i electricitat.

Xifres

a buscar pisos de lloguer privats. I això sempre comporta certa in-certesa”, conclou el José Antonio.

Aquests joves també troben que hi ha un factor generacional que farà perdre atractiu a les hipo-teques. “Amb tot el que està pas-sant, la gent que tenim menys de 30 anys hem deixat de veure els crèdits hipotecaris com una via d’accés a l’habitatge. Va més en-llà d’una simple qüestió d’ingres-

sos”, valora el José Antonio. Tots tres es veuen anant de pis en pis de lloguer la resta de la seva vida, però no és una cosa que els tre-gui el son.

Masoveria urbanaLa masoveria urbana és una nova via d’accés a l’habitatge que s’està obrint camí a Barcelona. Sis noies d’entre 20 i 22 anys fa poc menys d’un any van iniciar el seu projec-

Un altre exemple d’experiènci-es d’habitatge cooperatiu és el de la masia Cal Cases. Situada entre Artés i Santa Maria d’Oló, a la co-marca del Bages, hi viuen 30 per-sones, fins i tot famílies, en els di-ferents mòduls de la finca. A l’an-tiga masia és on hi ha els espais co-muns. “El que em va atraure del projecte és la propietat cooperati-va de la finca i la gestió en comú”, comenta en David, una de les per-sones que viu a Cal Cases des de fa un any, tot i que el projecte va ar-rencar fa cinc anys. “Volia una co-sa estable però no m’atreia com-prar una casa. Per això vaig aca-bar aquí. A més és un projecte en si, no és una transició cap a res”, diu valorant el risc d’apostar per viure en un projecte cooperatiu.

Assenyala el que per a ell és la clau del projecte: la convivència. És fàcil conviure en espais co-muns amb 30 persones? Per al David no hi ha dubte: sí. I tam-poc no ho canvia: “L’aprenentat-ge comú que tenim aquí és incre-ïble, a pesar dels lògics problemes que sorgeixen convivint amb tan-

ta gent”, comenta. El fet que tots els residents tinguin els seus mò-duls privats i tinguin les seves fei-nes i obligacions fora de la masia ajuda a llimar la convivència. A més, en paral·lel hi ha projectes en comú més enllà del propi es-pai d’habitatge compartit, com un hort comunitari. Per als habi-tants de Cal Cases, la masia no és només un lloc on viure. És un es-pai per transformar les seves vides quotidianes, sovint considerades immòbils. ···

te per trobar un pis buit en desús i que necessités rehabilitació. En primer lloc, es van informar so-bre aquest tipus d’iniciativa i es van posar en contacte amb la Co-operativa de la Xarxa Integral de Catalunya, que les va assessorar i guiar en els aspectes tècnics i le-gals. Després de mesos de recerca passejant pels barris de la ciutat, van trobar una casa buida al barri del Guinardó. La Cooperativa es va posar en contacte amb la pro-pietària, una dona gran que viu en una residència, i van arribar a un acord per instal·lar-se a la casa. “És com un contracte de lloguer, però en comptes de pagar diners en les clàusules posa que farem unes certes reformes”, explica la Laura Pagès. Elles s’encarreguen de la part manual com pintar i de la part tècnica se n’encarrega la Cooperativa d’Instal·lacions i Rehabilitacions Integrals . “Ja han vingut arquitectes i ens han fet un pressupost per arreglar una biga”, diu la Joana Pineda.

Per finançar el projecte estan utilitzant múltiples vies per cap-tar diners: crowdfounding, mercats d’intercanvi, vendre alguns dels mobles o la col·laboració dels ve-ïns. Mentre fem l’entrevista, una veïna del barri s’acosta a la casa: “No tinc diners per comprar-vos pintura, però us puc ajudar a pin-tar quan vulgueu”. I és que les ma-soveres no només volen un lloc per viure. També volen realitzar un projecte social al barri. “Veiem aquesta casa com una propietat del barri, de la gent que al llarg de la seva vida hi ha passat pel costat cada dia”, afirma la Neus.

El contracte s’acaba en cinc anys, però no els preocupa haver de marxar després d’haver fet les reformes. “La casa continua sent de la propietària; per tant, és de-cisió seva. Nosaltres veiem l’habi-tatge com un bé d’ús, així que ens alegrem de fer reformes en comp-tes de pagar un lloguer”, explica la Laura.

600 Euros al mes és de mitjana el cost d’un lloguer a Catalunya.

46% De les sol·licituds d’habitat-ges de protecció oficial són de persones amb menys de 35 anys.

286.300 Llars catalanes viuen amb menys de 650 euros al mes i representen el 10% de les llars.

··· La dació en pagament solu-cionaria el problema dels des-nonaments? ··· Sí, seria una solució perquè la persona hipotecada quedaria alli-berada de qualsevol deute. Actu-alment l’ordenament jurídic no permet això. En aquests casos, la propietat hipotecada pot ser po-sada a subhasta per cobrir el deu-te, però normalment no és sufi-cient i els afectats es troben sen-se casa i amb un deute per retor-nar. Tot i això, els desnonaments són només la punta de l’iceberg.

··· Quin és el problema?··· Que no hi ha habitatge assequi-ble. I això és un problema d’emer-gència nacional ja que no només afecta gent pobre o sense recur-sos, sinó que té efectes en amplís-simes capes de la societat, des de joves fins a ancians. Els joves s’in-dependitzen de mitjana amb 30 anys i això té impactes psicolò-gics i socials per a les noves ge-neracions. Un altre exemple és el cas del mobbing immobiliari a la gent gran.

··· Quines polítiques s’han fet en matèria d’habitatge?··· No hi ha hagut cap iniciativa massiva directa per fer front al problema. En els últims anys han baixat els preus de compra i llo-guer però no de manera signifi-cativa com creuen els economis-tes que haurien de baixar. Pensar que el mercat sol se’n sortirà no té sentit; per tant, cal una estra-tègia conjunta per part de l’Ad-ministració.

··· Nous models com la masove-ria urbana o les cooperatives te-nen futur?··· Està bé que s’explorin noves vies d’accés a l’habitatge. Tan-mateix, aquestes no solucionen el problema en conjunt. El prin-cipal obstacle és que es continua considerant l’habitatge com un bé de mercat, com si fos igual que comprar-te un cotxe o una bossa de Gucci. Igual que ens hem cre-gut que la sanitat i l’educació són drets que ens ha de garantir l’es-tat, amb l’habitatge això no ha passat.

“Encara es pren l’habitatge per un bé de mercat”

Juli Ponce Solé

FONT: IDESCAT GRÀFIC: LAURA VALLÈS

Professor titular de Dret Administratiu a la UB

DAVID TEMES: ”Del projecte m’atrau la gestió en comú i la propietat cooperativa”

4

3

3. Masoveria. Neus Borrell, Laura Pagès, Marta Andrés i Joana Pineda. LAIA ROS

4. Lloguer. Nikita Bashmakov, Silvio Díaz i José Antonio Gutiérrez. HELENA CASTELLS

Page 6: nº11 suplement Cetrencada

6.Traços DIJOUS17 DE GENER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Fundació Tàpies: La va crear el mateix Antoni Tàpies el 1984 per promoure l’art modern i contemporani. S’hi poden veure exposicions i pel·lícules i assistir a conferències

La Pedrera, majestuosa, s’erigeix enmig del passeig de Gràcia. Més avall, es veu el trencadís de la Ca-sa Batlló espurnejant enmig d’un capvespre d’hivern. La gent cami-na atabalada amb milers de pen-saments dins el cap, sense ni un instant per relaxar-se. Es veuen estrangers badocs que passegen tranquil·lament. Dones amb sa-bates de taló i bosses a joc surten de treballar d’alguna oficina i ho-mes amb maletí i americana van a buscar els seus fills amb cotxes de gamma alta.

Enmig de tot aquest panorama hivernal, dos llocs per escapar-se de l’atrafegada vida que tots por-tem: la Fundació Tàpies* i el Lo-lita Bakery. Art i dolços per pas-sar una tarda allunyats del bro-git de la ciutat.

Grisos, negres, palla i ferro. Aquests són alguns dels elements principals de l’obra de Tàpies que aixequen tant crítiques com elo-gis de la boca dels visitants a la Fundació. Alguns estrangers es

La dolçor com antídot per als freds dies d’hivernL’hivern dóna peu a quedar-se tancat a casa mirant la televisió. Per als que vulguin combatre el mal temps, dues opcions: un passeig per la Fundació Tàpies i un berenar molt dolç al Lolita Bakery, en ple centre de Barcelona.

HELENA XIRGU

ART I PASTISSOS QUE ALEGREN EL DIA FER MÚSICA PER DIVERSIÓ

mostren sorpresos davant d’un art amb el qual no estan familia-ritzats. “Som més de pintura re-presentativa però volíem veure l’obra de Tàpies per curiositat”, diuen uns anglesos que estan de visita a Barcelona. Art fred per a alguns, únic per a d’altres.

Grocs, liles i vermells. Estrelles i cors que decoren els cupcakes i un aroma a pastís acabat de fer que fa

entrar unes ganes boges de men-jar xocolata. Una temptació dol-císsima que fa inevitable entrar a la botiga, encara que només si-gui per mirar. Unes noies obser-ven bocabadades l’aparador i pre-gunten a la dependenta què és el millor per menjar. “Tot és bo, és massa difícil triar”, els respon. Fi-nalment es decanten per un pastís de poma i canyella, “una autènti-

ca bomba”, els diu. La decoració colorista i càlida de la botiga con-trasta amb la fredor que es pot te-nir en passejar per la Fundació Tà-pies. No es pot comparar la pin-tura del català amb uns pastissos artesans, però, és que a vegades, i en dies grisos com els d’hivern en què la gent tendeix a estar més desanimada, la dolçor acostuma a ser el millor antídot. ···

Cupcakes. Aquests dolços són una de les especialitats del Lolita Bakery i en tenen de molts gustos. LAIA ROS

Humor corrosiu al centre de GràciaLA PENOMBRA D’UN BAR ÉS L’ESCENARI DELS MONÒLEGS MÉS DESPIETATS

ALBERT SORT

Fa molt fred al carrer. És tard i la gent comença a entrar al bar Con-tinental de Gràcia, al carrer de la Providència. Tenen ganes d’es-calfar-se, sí, però sobretot tenen ganes de riure. Els han promès que el monòleg d’aquesta nit és d’aquells que enllaça barbaritat rere barbaritat i no concedeix ni un segon de treva. I l’Albert No-gueras, l’encarregat de situar-se davant del micròfon, té totes les armes per fer d’aquesta promesa una realitat.

Com cada divendres, els mo-nologuistes de Pocas Luces orga-nitzen una vetllada d’un humor

sense reserves ni miraments. Avui és l’estrena de l’Albert. D’aquí a pocs minuts recitarà un text que li ha dut setmanes de feina davant de l’ordinador però que no durarà

més de mitja hora. S’ho ha passat bé –reconeix–, però de res serveix un bon text si no és capaç de do-nar-li vida i fer que flueixi.

Per això quan puja a l’escena-ri ho fa amb decisió. Els aplaudi-ments del públic, que atapeeix el local, són un bon auguri. Tan bon punt agafa el micròfon, sorprèn tothom en ordenar treure paper i bolígraf per començar una lli-çó sobre figures retòriques. El des-concert és general.

No obstant això, la presump-ta classe sobre literatura esdevé un encadenament de bromes obs-cenes i escatològiques que arren-quen, a la primera de canvi, les rialles dels espectadors. A partir

d’aquest moment, el to no fa més que pujar. L’humor de Nogueras, quotidià, de referents comuns, fa miques reiteradament les barre-res d’allò políticament correcte i el públic li correspon amb riures incessants i ovacions impossibles de contenir quan la broma és de traca i mocador.

Satisfet, conclou el monòleg davant d’uns oients que restari-en hores i hores delectant-se amb les seves històries. Saben perfecta-ment que no sentiran mai res així de la boca dels còmics famosos. Coneguts i desconeguts l’abracen encara amb el somriure als llavis i li agraeixen la gosadia d’un text tan corrosiu, tan seu. ···

L’Albert en un dels moments àlgids del monòleg. MARTA VILAGELIU

La dita “Qui canta els seus mals espanta” és certa, com a mínim després de sortir d’un assaig del cor 685. Cada dilluns al vespre, un grup de joves sense més preocupació que passar una bona estona i fer música es reuneixen a la Unió Coral de Sant Feliu de Llobregat. És el seu petit moment de desconnexió del món, d’oblidar els maldecaps externs i trobar-se a si mateixos fent el que els agrada: música.

Amb l’assaig comença la màgia de sentir grans clàssics del rock i del pop com els Beatles, Queen o Coldplay que ressonen per tota la sala. La característica principal d’aquest cor és que no cal tenir estudis de música per poder ac-cedir-hi i formar part del projec-te. Tot i que van començar com una coral de poble, cada cop són més els qui vénen d’arreu de Ca-talunya per participar d’aquesta experiència.

Irene Solé n’és un bon exem-ple. Ha de venir des de Barcelona però afirma que estar en aquest cor li compensa el trajecte: “Per-tànyer a aquest grup em dóna l’oportunitat de cantar acompa-nyada i no només de fer-ho so-la, com quan sóc a casa, a la dut-xa o mentre cuino. La satisfac-ció de veure com sonen totes les veus juntes m’emociona molt i m’aporta felicitat”.

N’hi ha prou que algú tingui ganes de fer música i de diver-tir-se per poder ser un més al 685. Aquesta filosofia sembla que po-dria fer trontollar l’èxit dels con-certs, però ells han demostrat que no és així. Sempre han funcionat amb la mateixa premissa: amb ga-nes i il·lusió les coses surten bé.

La directora del cor, Marta Car-retón, n’està molt orgullosa: “Veig una actitud molt diferent a la d’al-tres cors i és això el que em moti-va a dirigir-los. Són gent jove amb ganes de fer música, de passar-ho bé i vénen a cada assaig amb mol-tes ganes”. És estrany que algú tin-gui tanta energia un dilluns al ves-pre, però per a ells és fàcil i se’ls no-ta quan se’n van d’allà contents, xiulant pels passadissos. És un dia per al cor. ···

De cantar a la dutxa a formar part d’un cor

CARLA ZENDRERA

Page 7: nº11 suplement Cetrencada

Traços.7DIJOUS17 DE GENER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Beca de col·laboració: Ajut ofert per algunes universitats que permeten als seus alumnes treballar al mateix centre a la vegada que estudien

Treball de camp

“Estic a la universitat de 8 a 8, però val la pena”Tres becaris de la UB, la Politècnica i la Pompeu Fabra ens expliquen els avantatges

i inconvenients de treballar i estudiar durant tot el dia al mateix lloc··· ARIADNA VAZ I MARGALIDA VIDAL ···

L’Andrea, en David i en Lluís a la Universitat de

Barcelona. LAIA ROS

ón les 9 del matí. En David Martorell entra a la bibliote·ca de la Universitat de Barce·lona, on treballa com a be·cari. A l’Andrea Moya li fal·ten tres hores per començar les classes a alumnes de pri·mer curs de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Mentrestant, en Lluís Ferrer es dirigeix en bicicleta fins al campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Fins a dos quarts de 12 no ha de ser al seu lloc de feina.

Tots tres van optar per treballar a la se·va facultat aprofitant les beques de col·laboració* que ofereixen aquestes univer·sitats. Compaginar estudis i feina es fa difí·cil amb el Pla Bolonya. Arran d’això, alguns centres catalans han posat en marxa un ser·vei que permet incorporar alumnes a la se·va plantilla. Sense firmar un contracte la·boral, els estudiants reben un sou mensual per les hores de feina. La remuneració no excedeix el mínim establert per la llei (cinc euros l’hora) i la col·laboració acostuma a ser d’un màxim de tres hores al dia, de di·lluns a divendres. “Vaig decidir demanar la beca, bàsicament, pels diners”. Els tres es·tudiants coincideixen que aquesta és la raó principal per sol·licitar·la. A més, la possibi·litat d’aprofitar les hores mortes sense ne·cessitat de desplaçar·se també és un mo·tiu de pes: “Estic als matins i a les tardes a la universitat, i aquesta és la millor manera de poder fer feina en les hores que et que·den lliures”, assenyala l’Andrea.

Joves amb projectesEn David, l’Andrea i en Lluís porten vides atrafegades. No es conformen amb seguir el curs i la feina, sinó que, a més, tenen altres ambicions. En David, de 23 anys, fa Estu·

S

dis Literaris, i dedica el poc temps lliure que li queda a la música i a la política. Imparteix classes de baix i és el tercer de la llista d’Entesa·ICV per la seva població, Pa·lamós. Ser un jove compromès ha dut en David a for·mar part de l’Assemblea de la seva facultat per millorar la situació dels estudiants. L’Andrea estudia Enginyeria Mecànica des de fa tres anys, fa classes particulars fora de la universitat i perfecciona el seu anglès. Per a ella, un bon currículum és essencial: “Estic de 8 a 8 a la uni cada dia, però val la pena”. A més, fa uns mesos va sumar·se

a la iniciativa d’un grup d’estudiants d’Enginyeria per construir un cotxe elèctric de Fórmula 1. De moment, busquen patrocinadors que els subvencionin mentre un tutor els aconsella i supervisa el projecte. L’objectiu és presentar·lo a un concurs nord·americà en què par·ticipen universitaris d’arreu del món. Poder convertir un hobby en professió és el somni de molts. En Lluís, estudiant de Comunicació Audiovisual, té la intenció d’aconseguir·ho. A més de dedicar·se acadèmicament a la imatge, també hi ocupa el temps lliure. Fa curtme·

tratges amb un parell d’amics i l’apassiona la fotografia, sobretot jugar amb la llum i l’enquadrament.

Les beques de col·laboració depenen de cada universitat i s’orienten cap a diversos àmbits. Els requisits per gaudir·ne solen ser semblants: estar matriculat a la mateixa fa·cultat on es treballarà, haver aprovat el 60% dels crèdits del curs anterior i tenir una bona mitjana. Haver obtingut aquesta beca abans dóna més punts a l’hora de demanar·la.

Rutines amb inconvenientA la UB, on estudia i treballa en David, s’ofe·reixen places a l’administració, a la bibliote·ca o en el departament informàtic. “Aquest any 100 estudiants van sol·licitar una beca a la biblioteca de la facultat de lletres i no·més cinc ho hem aconseguit”, explica. La seva tasca consisteix a reposar llibres i pres·tar·los durant els 11 mesos que dura la beca. Fer classes de repàs és l’única feina que ofe·reix la UPC. L’Andrea assenyala que aquest és el primer any que la beca només dura un mes: “Abans es feien sessions durant tot el curs perquè ho subvencionaven la Genera·litat i la Universitat, però amb les retallades és la UPC qui es fa càrrec del cost, i, per ai·xò, duren menys”. La feina de l’Andrea és impartir cinc classes de reforç de matemà·tiques de dues hores a la setmana a grups de 10 alumnes. En Lluís va escollir treba·llar en el préstec de materials audiovisuals d’entre totes les places que proporciona la UPF (al servei de biblioteques, d’informà·tica o a l’administració). “Estar aquí tam·bé em permet aprendre sobre el funciona·ment dels estris que utilitzo a les assignatu·res pràctiques”, afegeix.

Tots tres coincideixen que són els docents i no la universitat qui posen més facilitats a l’hora de combinar la feina amb les classes.

En David opina: “A vegades, la compatibilitat d’hora·ris és difícil, però els professors t’ajuden”. Encara que els becaris poden intercanviar torns, en Lluís no està segur que pugui continuar aquest trimestre. La Uni·versitat de Barcelona, la Politècnica i la Pompeu Fabra són alguns dels centres que posen a l’abast dels alum·nes beques de col·laboració. En canvi, encara n’hi ha que no donen aquesta possibilitat, com la Universitat Ramon Llull. Potser compaginar treball i estudis no re·sulta tan senzill. ···

Page 8: nº11 suplement Cetrencada

DIJOUS17 DE GENER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Coach: Anglicisme; significa entrenador o professor; en l’àmbit del cinema és la persona que assessora els actors sobre com han d’interpretar els seus personatges

cetrencada

Adreça’t

GRETA FERNÁNDEZActriu

En confiança

«Per ser actor has de tenir l’autoestima bastant alta»

CETRENCADA

Cetrencada és un taller integrat on estudiants de tercer de perio-disme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear produc-tes periodístics propis:

RÀDIOwww.upf.edu/upfradioTELEVISIÓwww.btv.cat/cetrencadaWEB www.vilaweb.cat/cetrencada

AÏDA RODRÍGUEZMARINA SÁNCHEZ

Admet que el menjar japonès la torna boja, sobretot el sushi. Ens

recomana dos restaurants situats darrere de la catedral de Barcelona, però el seu preferit és El Japonès, al costat de passeig de Gràcia.ON PASSEIG DE LA CONCEPCIÓ, 5WEB www.grupotragaluz.com/rest-eljapones.php

UN MENJARTot i ser amant de la poesia, el seu llibre preferit és Momo. Una de

les coses que més li agrada fer és seure a la terrassa d’un bar i escriure mentre es pren un cafè o un te. Ja des de ben petita escriu un diari. No li agradaria publicar els seus escrits, només són una manera d’exterioritzar els seus pensaments.AUTOR MICHAEL ENDE

UN LLIBRE

La Greta és molt fan de Tim Burton. Les metàfores que contenen totes les

seves pel·lícules és el que més li agrada, perquè, tot i que siguin fantasioses, es poden aplicar a la vida quotidiana. No li convencen ni les sèries ni pel·lícules on ho donen tot mastegat. A part de tots els films de Tim Burton, la seva pel·lícula preferida és 12 homes sense pietat (1957).DIRECTOR SIDNEY LUMET

TIM BURTON

La Greta Fernández (Barcelona, 1995), més coneguda com la Bet de La Riera, és una jove actriu a la qual la interpretació li corre per les venes. De mare escriptora i pare actor, des de ben petita que li atrau el món de les arts escèniques.

Tot i que confessa que li agra-da molt més el cinema que no pas la televisió, ha actuat a totes du-es bandes. Per a ella, el cinema té “una entrega molt més forta i tot s’assaja mil cops”, mentre que a la televisió “tot és molt més ràpid i no dóna massa temps a prepa-rar-se bé l’escena”.

Aquest gener s’estrena la mini-sèrie Olor de colònia, on interpre-tarà la Cèlia, una noia de 13 anys en l’època dels seixanta. La Gre-ta confessa que li va costar adap-tar-se a la mentalitat i manera de ser d’una noia d’aquells anys .“Ho vaig passar molt malament per-què hi havia moments en què no sabia com fer-ho. Tenia una

Als 12 anys la Greta ja es va endinsar al

món del teatreLAIA ROS

coach* que m’ajuda-va a esbrinar com ca-minava, com pensava i com parlava un per-sonatge així”.

Entrar al món de l’actuació quan s’és jo-ve és una feina difícil i, tot i que molts actors no ho reconeguin “has de tenir l’autoestima bas-tant alta”. La competiti-vitat pel treball i la bellesa pot acabar afectant emo-cionalment.

Un cop finalitzats els es-tudis de batxillerat, té pen-sat marxar al juliol durant un any a Nova York per estudiar interpre-tació. Però la ciutat on li agradaria viure és París. En canvi, a l’hora d’escollir un racó de Catalunya, es queda amb Cadaqués.

Li fan por els taurons, les serps i els sorolls que pot escoltar a ca-sa quan es queda sola. Quan ai-xò passa, queda amb una amiga o amb el seu xicot per mirar du-es o tres pel·lícules seguides. ···

BARCELONA080 Barcelona FashionEn l’onzena edició d’aquest fes-tival dissenyadors i marques de roba presentaran les últimes ten-dències i novetats de la tempora-da tardor-hivern per al 2013. En paral·lel es duran a terme diverses activitats per a tots els públics. Or-ganitzat per la Generalitat, l’esde-veniment pretén promoure el dis-seny i la moda a la capital catalana. QUAN DEL 28 DE GENER A L’1 DE FE-BRER ON DISSENY HUB DE BARCELO-NA, PLAÇA DE LES GLÒRIES PREU AC-CÉS AMB ACREDITACIÓ A LES DESFILA-DES I GRATUÏT A LES ACTIVITATS

TARRAGONACarnaval amb concertsEl febrer és temps de Carnaval. A Catalunya són famosos els de Sitges o Vilanova i la Geltrú, pe-rò aquest any Tarragona ofereix a més a més un concert amb Gue-vara i Antonio Orozco com a con-vidats.QUAN 8 DE FEBRER ON RECINTE FIRAL PALAU DE CONGRESSOS PREU 20 € ANTICIPADA, 25 € TAQUILLA

BARCELONABCNegreLa novel·la més negra arriba a Bar-celona de la mà de 78 escriptors de nou països diferents. Conferènci-es, taules rodones, trobades amb els lectors i una exhibició de la uni-tat canina dels mossos d’esqua-dra seran les activitats principals. QUAN DE L’1 AL 9 DE FEBRER ON DIFE-RENTS ESPAIS DE BARCELONA PREU GRATUÏT

VALLSCalçotadaLa ciutat de Valls organitza una di-ada gastronòmica al voltant dels calçots. La festa, de caire tradici-onal i molt típica d’aquestes ter-res, consta de diversos actes com concursos, degustacions o cerca-viles i, és clar, la cocció dels cal-çots a la brasa.QUAN 27 DE GENER ON PLAÇA DEL BLAT PREU GRATUÏT