Nom comú: gençana Nom científic: Gentiana lutea L. Família: Gentianaceae

Descripció botànica

La gençana groga és una planta herbàcia que en estat silvestre viu a les pastures de transició des de l’estatge muntà al subalpí. És perenne, robusta i rizomatosa, que a l’hivern s’asseca i torna a brotar a la primavera a partir d’una gemma que queda arran de terra. Té les fulles oposades, més o menys lanceolades, glabres, de color verd clar i amb 5-7 nervis longitudinals molt aparents que surten de la base. Les plantes de més edat (5-6 anys) presenten una tija floral que pot arribar a una alçada de 1’5 m i en la qual hi ha entre 3 i 6 verticils de flors de color groc intens. Floreix entre juny i agost, segons l’altitud. L’arrel és pivotant, de fins a 1 m de longitud i de 2-5 cm de diàmetre. És carnosa, cilíndrica, ramificada i molt amarga. És de color bru - vermellós a l’exterior i groga a l’interior. No s’ha de confondre amb el veratre (Veratrum album L.), que és similar a la gençana. Es diferencien perquè les fulles de veratre són alternes i amb pèls a l’anvers, les flors són blanques i d’olor desagradable i l’arrel és fasciculada i molt fina. Usos

L’arrel de gençana es fa servir en fresc o en sec per les seves propietats medicinals en homeopatia i la indústria farmacèutica, pel tractament de trastorns digestius com ara la pèrdua de gana, sensació de sacietat i flatulència. Sobretot, però, s’utilitza en la indústria licorera per la fabricació de begudes aperitives o amargants (per exemple, el “bitter”). Els principis actius que s’extreuen de l’arrel de gençana són bàsicament el genciopicròsid (3.5-15%) i l’amargentina (0.01-0.5 %). A més, l’arrel és rica en sucres (50-60 % del pes sec). El contingut en principis actius depèn de l’origen de la planta (localització) i de l’altitud (major contingut a major altitud). En cas de gençana cultivada, també depèn del tipus de terreny, de l’edat de la planta, del diàmetre de l’arrel i del moment de collita.

Estàndards de qualitat

Com a planta medicinal, la droga seca està formada per l’arrel i rizoma de gençana (Gentiana radix), amb un índex d’amargor no inferior a 10.000 (Real Farmacopea Española y Farmacopea alemanya). Segons la farmacopea italiana, la droga seca ha de contenir un mínim d’un 33 % de substàncies que es puguin extreure amb aigua. Clima i terreny

La gençana prefereix clima fresc i suficientment plujós, similar al de la Vall d’Aran, però també a la resta de comarques pirinenques. El terreny ha de ser ben drenat i més aviat lleuger, tant calcari com silícic. Tècniques de cultiu

Alguns dels problemes principals que aturen l’establiment de parcel·les de cultiu de gençana són la durada del cicle productiu, que pot allargar-se un mínim de 4-5 anys, i la dormància de les llavors. Respecte a aquest últim punt, a Catalunya encara no s’ha trobat la metodologia més adient per fer germinar les llavors de gençana autòctona. A l’APSB1 del CTFC2, en el marc del projecte SILVAPYR 2006 (programa INTERREG IIIA), s’està duent a terme un treball de recerca que ha de permetre l’optimització del mètode per l’establiment de camps de cultiu de gençana. Cultius antecedents La gençana es pot cultivar després d’un cultiu anual (exemple, patata) o bé de farratge. En general, s’implanta després de roturar un prat estable o de pastura. Tria i preparació del terreny S’han d’evitar les parcel·les que hagin tingut problemes greus de males herbes, sobretot si aquestes són rizomatoses (exemple, gram), ja que això pot dificultar molt el seu durant el primer any. L’altitud influeix en el contingut en principis amargants, per la qual cosa s’aconsella cultivar la gençana a una altitud mínima de 800 m. Per permetre un bon desenvolupament de l’arrel i facilitar-ne la collita, cal evitar els terrenys molt argilosos o que fàcilment poden quedar-se anegats d’aigua. Igualment, es desaconsellen els terrenys amb molta matèria orgànica, perquè poden afavorir el desenvolupament de malalties per fongs. Abans de plantar el terreny s’ha de treballar a una profunditat de 40-45 cm, al mateix temps que s’enterra el fems madur o l’adob de fons. S’aconsella aportar una dosi de 15 t/ha de fems madur. Multiplicació El forma més segura i efectiva d’establir un camp de gençana és la plantació a la primavera. Es desaconsella la sembra directa de les llavors, ja que el percentatge de germinació és baix i les petites plantes són poc competitives davant de les males herbes. A l’APSB s’està estudiant la possibilitat d’implantar el cultiu a partir de fragments d’arrel que contenen gemmes vegetatives.

1 Àrea de Productes Secundaris del Bosc 2 Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

La preparació del planter es pot fer durant la tardor o l’hivern anteriors a la plantació:

- Sembra a la tardor: La sembra es duu a terme a la tardor o a finals d’hivern, en safates d’alveols que s’omplen amb una barreja de torba (2/3) i de sorra (1/3). Les llavors es distribueixen directament sobre aquest substrat i es cobreixen amb una fina capa de sorra o torba. Un cop sembrades, les safates es mantenen a l’exterior en condicions d’humitat constant. D’aquesta manera la dormància de les llavors es trenca per vernalització. - Sembra a finals d’hivern: Si la sembra es fa a finals d’hivern cal trencar la dormància de les llavors duent a terme una pre-refrigeració durant 40-60 dies, mantenint les llavors en un substrat humit (sorra estèril o paper de filtre) i a una temperatura de 2ºC. Un mètode alternatiu a aquest, és la immersió de les llavors durant 24 hores en una solució d’àcid giberèl·lic a una concentració de 100-150 mg/l. Un cop finalitzat un d’aquests pre-tractaments, el planter s’ha de preparar tal com s’ha descrit anteriorment. És preferible que el substrat es desinfecti amb vapor o bé amb algun producte químic que permeti controlar el desenvolupament de fongs (especialment Phytium sp.). Les plàntules s’han de mantenir en un ambient protegit (hivernacle o sota cobert), on la temperatura nocturna no pot ser inferior als 5ºC. Cal regar periòdicament i, en cas que les plantes comencin a esgrogueir-se o es marceixin, caldrà aportar un adob líquid en la freqüència adient.

Establiment del cultiu El moment de trasplantar al camp depèn sobretot del desenvolupament de les plantes. Normalment, cal esperar a que tinguin com a mínim 3-4 parells de fulles veritables (aproximadament 2 mesos des de la germinació). La densitat de plantació òptima és de 10 plantes/m2, és a dir, cal plantar amb un marc de 15-20 x 50-70 cm). Fertilització La gençana és una espècie poc exigent en elements nutritius, sobretot si el cultiu precedent és un prat estable o pastura. Abans de plantar, i durant la preparació del terreny, se sol fer un adobat de fons amb fems madur (15 t/ha) i, en funció del resultat de l’anàlisi de sòl, també es pot complementar amb un adobat fosfòric i potàssic. Segons el nivell de fertilitat resultant de l’anàlisi de sòl, s’aportarà més o menys adob. Les dosis usuals són: 40-100 kg/ha de N, 60-80 kg de P2O5 i 120-150 kg/ha de K2O. Un cop establert el cultiu, l’adobat s’aplicarà a finals d’hivern, cada any o cada dos anys, en funció de la fertilitat del terreny. L’adob s’ha d’aplicar entre les files i, per evitar cremades en les plantes i la seva mort posterior, cal parar compte en que els grànuls d’adob no caiguin sobre les rosetes basals. S’ha d’evitar un abús de l’adobat nitrogenat, ja que s’ha comprovat que aquest no millora la productivitat, sinó més aviat al contrari, provoca que les plantes siguin més susceptibles a les malalties i plagues. Reg Cal regar la gençana just després de trasplantar, per tal de facilitar l’establiment del cultiu. Un cop establert, i sobretot si el cultiu es fa en zones frescals i a certa altitud, no cal regar. En

cotes més baixes (800 m) o en zones més seques, cal preveure un reg de suport per als mesos d’estiu. Control de males herbes Durant els dos primers anys de cultiu, cal realitzar dues o tres escardes per poder controlar eficaçment les males herbes, tant entre files (amb el cultivador) com a dins la fila (manualment). El nombre de passades varia segons l’altitud del camp de cultiu, ja que això influeix en la velocitat de creixement de les males herbes. A partir del tercer any, i sobretot si les males herbes no són molt abundants, es pot deixar de fer l’escarda manual dins la fila. Control de plagues i malalties Durant la preparació del planter, la gençana pot patir malalties de coll i arrel causades principalment per fongs com Fusarium, Verticillium, Rhizoctonia i Sclerotinia. També pot patir podridura tova de la part aèria, causada per Botrytis. Totes aquestes malalties es poden tractar, en cas necessari, amb les matèries actives existents al mercat (tiabendazol, benomyl, iprodiona...). Quan la planta és adulta, és molt més resistent a aquestes malalties, que, en cas necessari, es poden controlar amb els productes abans esmentats. Pel que fa a les plagues, la gençana rarament és atacada per insectes. Només hi ha referències d’atacs de pugons a la tija floral durant l’estiu. Collita i rendiment

Per tenir una bona producció, la collita es duu a terme generalment a final d’estiu o durant la tardor del 5è-7è any. Per collir de les arrels es pot fer servir una arrencadora de patates o bé un cultivador. El rendiment en arrel fresca varia molt segons l’origen del material vegetal i les condicions de cultiu. A Itàlia, amb una densitat de plantació de 10 plantes/m2, s’obtenen entre 25-35 T/ha d’arrel fresca. Un cop collides, les arrels s’han de rentar amb aigua neta, s’han d’eixugar a temperatura ambient en un lloc ventilat i sense apilar per evitar fermentacions i floridures. El producte així obtingut es pot utilitzar directament, o bé es pot tallar i assecar de forma natural o artificial (60ºC) fins a una humitat residual del 10%. La droga seca (arrel seca sencera o trossejada) representa un 25-30 % del producte fresc. Bibliografia

Aiello, N. i Bezzi, A. 1998. Genziana maggiore (Gentiana lutea L.): aspetti biologici, qualitative e produttivi. Agricoltura Ricerca: 176, 8-17. Aiello, N. et al. 1998. Rimozione della dormienza dei semi di Gentiana lutea l. attraverso la prerefrigerazione e le gibberelline e durata dell’effetto stimolante. Agricoltura Ricerca:176, 18-22.