Nostra Senyora de les Neus

Patrona de Vilanova

4

Celebració de la Mare de Deude les Neus

.ncontranse la Vila de Vilanova y.ltrú Bisbat de Barña, vexada y

. orirnida de 5 anys ha de unas moles-tas tempestats, y pedregadas,en la primavera, y estiu, de maneraque extenuats ya los Parroquianstan per las guerras que de dos anys,y mesos que nos han destruit lo co-mers de esta Vila, y mes per las malascullitas estavan, y estam tots ab unllanto, y miseria universal, y concide-ran que nostres pecats son la Causade estos mals, se acordá en junta deParroq. a del mes de Maig de 1781pendrer algun St. per Patró, á fi deque ab son merit, y valiment enversnostre Deu y Sr. nos alcansas mise-ricordia, y perdó de nostras culpas,y lo remey contra las pedregadas queannualment destrueixen los fruitsmajorment de tas- vinyas que es lounicen aquesta Parroq." que li apa-reixia que ningun Patró de mes vali-ment, y merit, se podia pendrer, yque mes acreditas ser nostre Advocatque la Verge SSmm. a de las Neus,ya per ser esta Parroq. a fi Ila de la deCubellas instituida baix invocació deMaria SSmm. a a la que devem mirarab mes especial itat com á Mare nos-tra, y ab tot no Ii fem cap testaespecial fora de las que se fan derubrica general: ya tambe perque enlo any 80 en tal dia de la VergeSSM. a de las Neus entre 12, y unade la tarde nos caigue una tal furiosapedregada á la partida de St. Juan, yfins á Mar que no deixá ni vidres álas Casas, ni raims a las vinyas abtal que aparelx!a que un exercit aguespasat per sobre las vinyas com hotestifico de vista; ya finalment perque

. al pas que invocasem la Verge SSm. a

en tal diada nos recordasem deis cas-tichs de Deu nostre Sr. perque abmes devoció y arrepentiment de nos-tres culpas fasem dita festa. Condes-cendiren unanimes los Srs. de la jun-ta; se prengue desde á las horas perPatrona á Maria SSm. a de las Neus;se feu un memorial á su 11m.a a nomde dita junta, y Economo perquenos aprobas lo solemnisar dit die,y nos concedí fer festa en tal dia abest modo. Completas solemnes lodie antes: Ofici, vespres, y profesólo endemá ab igual sotemnltat aixícom se fa en las festas de confraria;sens la obligacio empero de abste-nirse de treballar, y haver de oirMisa. Se feu aixis en lo any 81, Yfeu patent en dos Diumenges dife-rents lo Rt. Econom al Poble fentlosuna Platica a la hora del ofertóri, lasditas cosas, y si prenian per Patronaa la dita Verge SSma., y sempre res-pongueren gustosos: si Pare. Com perfer dita festa no potla Vila per losdecrets Reals, y la Obra per ser pobrecostejar los gastos se feu una captageneral per la Vila qual feren loRt. Econom, 'Vlcarl. dos E(apellans,obrer, sota obrer, y 4, Regidors searreplegaren 25 11íures del que sepaga la Musica, Capellans, drets deParroco, y sejrnó ... La profesó se feuper lo curs ,<;letas Confrarias so es,Carrer de. la Iglesia, Plasa Llarga,y carrer major tancant. Se portá".sota talam la Verqe SSm. a, y las vorasdel talam las pprtaren los Magni-'fichs Regidors. La vlía feu anar dosatxes a la Profesó que anavan devantde Maria SSm. a, y al detrás lo Obrer,y sota obrer ab a ~).

~ ~G-,•,,0 v~

I'HeraJd

En les festes majors i altres celebra-eíons' solemnes hi trobem a voltes unspersonatges pintorescos vestits a I'estilde I'edat mitjana que acostumen a acom-panyar els seguicis, i entre els qualsl'l1erald no n'és pas Púnico En algunesciutats de Catalunya a més d'aquestpersonatge hi trobem les trampes, quesón uns homes que van montats a,cavallpicant dues grosses timbales que portena banda i banda, i és precisament l'ono-matopeia del seu soel que dóna el nom alconjunto

Generalment va a cavall i de vegadesacompanyat d'un parell de músi.cs ves-tits com ell que fan sonar lIargs c1arinsper reclamar I'atenció.

A la Festa Major vilanovina encaraes poden veure aquests personatges,i ens consta que ja hi assistien de moltsanys enrera, encaraque la seva presenciano hagi estat sempre continuada.

També hi trobem els Macers, que acosotumen a ser dos funcionaris que portenuna maca com a emblema de la víla i

pbren la marxa deis seguicis o pro-cessons.

Tota una altra funció és la que téI'Herald, encara que comparteixi ambaquells la indumentaria. L'Herald erauna cárrec medieval assignat a un oficialque a més deportar els missatges teniacura d'altres comeses,com la de portar elregistre de la noblesa, ofici que moderonament s'ha convertit en una ciencia queanomenem Heráldica. Actualment a lesFestes Majors l'Herald fa de missatgero precursor de la festa, i abans queaquesta comenci recorre els carrers reciotant a diversos 1I0csel ban o pregó deFesta Major, que marca l'inici oficial dela festa.

L'Herald lIegint el pregó pels carrers de la ciutat

6

el Castell de Foc

Mirarem al cel amb la boca oberla

L'acte de la Festa Major que lndíscutl-

blement aplega més gent que cap altre és

el Castell de Foc. Hi contribueix sens

dubte la seva espectacularitat, a més de

la seva gratuítat (gratuítat fictícia, ja que

I'erari públic en rep una bona mos-

segada).

Aquests castells de focs, indispensa-

bles a les Festes Majors, són focs d'artl-

fiel, i .no tenen res a veure amb els cas-

tells de focs solsticials que cremem per

SantJoan.

Els coets i els focs d''artlñcl han estat

des de sempre un deis símbols més pro-

pis de les festes, des deis trons d'anunci,

passant per les «carretilles», les piules,

els «ramillets», fins els castells de Iocs,

cada vegada més espectaculars, perqué

la pirotecnia en aquestes ribes del Medí-

terrani ha aconseguit una tecníca de gran

volada que fa que cadaany poguem veure

notables innovacions.

Aquests castells de focs, principalment

aeris, que es lIencen ara des d'un espigó

del port, potser són més espectaculars

que els que antany es feien a la placa de

la Vila, de I'Estació o del Pou, on predo-

minaven les rodes i el foc més estátíc, i

que eren amenitzats per una orquestrina

o banda de música, alhora que el dispara-

ven sempre acreditats plrotécnícs de ciu-

tat (els Saurá, Espínés, EstafeUa,Igual).

Tots ells ens haq..Jnstruít, generació a

:generació, en l'art de badar i mirar al cel(

. amb la boca liberta, alhora que ens han

, fet to~ar més exlgents en les qüesti0,l1s

plrotecnlques, j~ que él' costum ca~a

any, al comentar el,castell de foc, de tro-

bar-lo més deslluít, més curt i més esqui-

fit que el de I'any anterior; i aixo que cada

vegada hi ha mfs &~~ artifiCi~!,', "'0 ~"e . '7 S! .' \OH.C" "? ?> \ \) \. ., !:SI. ~

~ .F4/j10VA í \.

l'Oficiles Matinades

Tarragona, el de les Matinades, en queel grup de grallers recorre en solitari elscarrers de la vila.

Aquest estil esta experimentant unatransformació, perque cada vegada sónmés els seguidors de les gralles en lesmatinades, i les antigues parades per arefrescar els músics s'han anat convertinten notables estacions d'avituallamentper a grallers i seguidors. Hi ha algunindret del Penedés on es poden contara milers els seguidors d'aquest acte.

A Vilanova és un deis 1I0cson les mati-nades surten més tard, perque semprearrenquen a les vuit del matí.

No fa gaires anys, els grallers els soliaacompanyar un guardia municipal, ialhora que els indicava I'itinerari i teniacura de vigilar-los. Aquesta figura, pero,ja ha anat desapareixent.

De bon matí el dia de Festa Major,tant si us esteu al llit com si us heu.lIevat, sentireu la música de les grallesi els tabals que amb la melodia de lesmatinades, repetida una i altra vegadasense arribar a cansar, anuncia que ésdia de festa grossa,

No sempre s'ha comencat així aquestdia, ja que antigament, el segle passat ifins la guerra civil, era costum fer laGran Matinal, en que a trenc d'alba sor-tien tots els balls i les músiques a triscarpels carrers. Aque~t costum es conservaencara en altres pobles de la comarca delGarraf, i és una practica exclusivad'aquesta zona. Després vinguerenuns anys en blanc o amb «dianas florea-dasv.fins que s'adopta, a partir del 1947,I'estil més corrent al Penedés i Camp de

L'Ofici s'ha adaptat altaranná deis nostres dies

d'unes tres hores, ja que era obligadauna missa cantada, amb acompanyamentd'instruments de corda, de manera quecap any es repetia la mateixa. Al seglepassatera freqüent que la missa fos com-posta i estrenada el mateix any, com sónles que havia fet el mestre de capeUa iorganista Magí Sans. Sovint era canviadatambé la massacoral que la interpretava,es rellevaven entre les existents a la vilai s'en feien venir de foranes si s'esqueia.

Era tradicional que hi assistissin lesautoritats, eu'caraque no se:Opreha estatobligada aquesta presencia: És prover-bial també la calor- que s'hi passava,donada pel fet que la feligresía. hi assis-tia amb el- htillor vestit que tenia, queacostumavaa se".el de casar.

En Ja Festa de les Neus es duguéaquesta solemnltat ja des de la sevainstauració al 178i, i ha estar com hemdit des de la reforma conciliar de fa unsanys que s'ha desproveít d'aquestapompositat, lWfiL sense perdre' el seucaire de ~ res~ aptant-se, potser,

al taran1"'dels nostres ~s'. ~

9 . ~~ .~

(4. e-ifíaVA I\.).~

L'Ofici de Festa Major és un deis quecomponen la Iitúrgica anyal celebratsamb més solemnitat, i ha anat acom-panyat per altres celebracions, com arales Completes, sempre a la vigília, i lesVespres el dia de la festa a la tarda, peracabar amb la processó, encara que al-guns d'aquests actes, i el mateix Oflcl,sobretot arran del Concili Vatlcá 11,hansofert variacions i fins la desaparició,com és el cas de les Completes i la Pro-cessóa la nostra vila.

L'Ofici, fins no fa gaires anys, era cele-brat per alguna jerarquia eclesiástlcarelacionada amb la vila, i hl assistientots els clergues de la vila i els que hihavien estat i que venien expressamentaquest dia, El panegíric des de la Tronael feia un orador de renom vingut a I'efec-te (citarem per exemple el canongeCaries Cardo, que vingué I'any 1922), itota Iarcelebració era menada per unmestre de cerimónies anomenat «ex pro-fesso»per a aquest acte,

Aquests oficis tenien una duradaLa solitud deis carrers fa més estrident el so de la gralla

8

el Dinar de Festa Major

El nostre calendari festiu sempre haanat moIt Digat a la gastronomia, i ésaixí que són moltes les festes que tenenobligat el seu ápat, i algunes en tenen unde característico

El dinar de Festa Ml\ior, pel fet de notenir uns plats obligats fa que sigui variati abundós, potser en excés, donat tambépel cas que a I'esmentat dinar acostumena assistir-hi convidats, parents més omenys próxims, moltes vegades vingutsde fora vila per a ésser presents als actesde la festa, o es posa aquesta per excusaper a mantenir una relació, i alxó fa quea I'hora de proveir es tiri lIarg.. Un aItre deis trets de la menjada és elretard, per la dificultat de desplegar elparament especial i elaborar el menjar,per una banda, i per I'altre la dificultatde reunir a tota la concurrencia al voItantde la taula. Així és un dinar que es co-menea i s'acaba tard, perqué també

acostuma a haver-hi una lIarga sobre-taula. Cal tenir en compte que el dinarés I'únic acte de tots els que integren unaFesta Major que se celebra en I'ambientfamiliar.

Respecte als menús cal dir que sónmolt variats, pero que a la nostra FestaMajor no hi ha mai escudella de primerplat, degut a la calor, i és, en canvi,freqüent I'aviram com a plat fort, quepot ser I'ánec, El primer plat quedariacobert per entreteniments complertso canelons. A les postres és freqüent elgelat, que fins no fa gaíres: anys erafet a la propia casa amb ·I'avui desa-pareguda geladora manual.

Un altre costum perdut a la vila perono a la comarca era el Ilevat de taula,en que el dinar o la sobretaula erainterrompuda per algun ball popular,que exhibia el seu art a domicili, davantla casa o al jardí, per I~ qual comesas'acostumava a donar una bona propina.

.- ---. ---~ -. ---

10

el Vot del Poble

Amb aquest nom coneixem la prome-tenea col.lectiva que el poble creient deVilanova efectuá la primavera de 1781, decelebrar festes solemnes cada any eldia de la Mare de Déu de les Neus, se-gons es despren de la crónica parroquialque es publica en aquest programa,així com d'una acta municipal que pubücaI'historiador Garí.

Aquest no era el primer ni I 'únic votque la vila havia contret, ja que en unapesta a I'any 1679 s'havia invocat aSan Joan Baptista. En una plaga de lalIagosta el 1687,a Sant Antoni de Pádua,i I'any 1734contra els estralls de I'orugas'acIamava com a protector Sant Gregori,bisbe d'Ostia, en memoria del qual flnsno fa gaire se celebrava una processóen la que es beneia el térme.

La festa de les Neus també era, doncs,una festa de vot que després esdevinguéFesta Major, amb Completes, Oflci,Vespres i Processó, i així se celebrasempre que les clrcumstáncles socialspoIítiques ho permeteren, perqué alsanys trenta es desplaeá oIímpicamentfins la data del dia de la Festa Ml\ior.

Ens trobem pero que a I'any 1966 esdona un fet que ha produít posteriorment

. un cert confusionisme respecte a la for-mulació d'aquest vot de poble. Succeíque aquellany es decidí de substítuirla tradicional processó per un Solemneacte d'Hornenatge a la Verge, en el trans-curs del qual es faria la renovació del voto

Aquest acte que no se sabia ben bé aque venia, ja que el compliment del votfeia anys i panys que se celebrava, ja quetenia sentit en la propia celebració de lafesta, consistí en una panegíric de I'ar-xiprest i un discurs de I'alcalde invocanta la Verge, a la placa de les Neus, justabans del «ramíllet» de focs d'artifici.Aquest acte s'ha anat celebrant amb lamateixa estructura any rera any flns ara,i actualment hom índentlñca el «vot depoble» no amb la celebració conjunta detota la festa, sinó solament amb aquestapintoresca cerímónía.:

11

.., ~ ..

l'alcalde reno~nt el vot'~ ~'$.

?- 1I0UCA ~ ~, • ~ ?='

~. ~4~OV•• I\.~<s

el Concert

La Festa Major té el mágíc poder deconvertir en melórnan a un nombróspúblic que no és assistent habitualals concerts de la resta de l'any, i éspotser que la personal disposició enfrontde la festa de llancar-se al carrer tampocesdónala resta de I'any.

El concert de Festa Major té uns espe-cials requisits que el fan plaent i agradós,com és el fet de fer-se a l'aire lliure enun temps de calor í, sobretot, la tria d'unrepertori digerible i clássic en el que hisón obligades les seleccions, els motiusselectes, els poutporris. i hi trobem, arauna ara l'altra, El Sitio de Zaragoza, LasBodas de Luis Alonso, Las Danzas delPríncipe Igor, En un Mercado Persa,Los Maestros Cantores, Lohengrin. iun llarg etcétera.

També cal considerar que dissortada-ment és privilegi d'aquestes diadesveure a Vilanova i escoltar una banda demúsica completa, si exceptuem el Car-naval, que és tota una aItra historia.

En el concertde FestaMajor tambéensmarca una fita la guerra civil, perquéabans, ija desdel seglepassat, era gaire-bé obligada una banda de regiment quenormalment canviava cada any, com lad'Infanteria de Vergara, Regimentd' Alcántara, Caeadorsde Mérica, lnfan-teria d'Almansa, etc.

Als anys quaranta dísposárern durantuns anys de banda local, i als cinquantasovintejá la banda de la Policia Armada,i després durant moIts anys ha vingutla Lira Ampostina, encara que no inin-terrompudament. Pot ser que ara iniciemun períodede bandesvalenciancs.

Banda de Gaianes, amb la qual iniciem una tradicio de bandes valencianes.

el Ball de Festa MajorLa festa sempre ha estat un medi com

cap altre propici per a la relació entre lagent, i la Festa Major, degut al seucarácter cosmopolita, ha servit per a larelació entre sexes de cara a endegaralgun futur festeig, sobretot en un medirural on la comunicacióera escassa.

Dintre la festa, el ball ha estat perexcel.lencía el mitjá més adient per a laconeíxencai interelació, i aíxó ha fet queel ball de Festa Major gaudís d'un favorespecial entre tots els altres actes, tantésaixí que en molts indrets és I'únic tipusde festeig popular que se celebra.La vida moderna, pero, ha fet que nos'hagi d'esperar aquestesdates o les delCarnaval per a anar aballar, sinó quequalsevoldia es pot fer a qualsevol disco-teca o pista de ball; i malgrat aíxó el ballde Festa Major no ha perdut popularitat,potser perque és més difícil del quesembla esborrar de cop i volta tot uncostumari coI.Iectiu.

En el medi abastament urbá que ésVilanova, l'esmentat ball ha quedat forcadesdibuixat i convertit en un ball de re-vetlla al carrer, i la causa principal

d'aquesta disposició és deguda a la crisiendémica de les societats recreatives,ja que anys -enreraera practica habitualque cada societat organitzé~el seu ball,i tant és així que el programa oficiald'actes constava dl'tres blocs ben defi-nits: Actes Relígfosos, Actes PopuIars iActes de Soéi~tats, i la quantitat d'a-quests darrers superava abastame~tels al res dos. .

El ball de Festa.Major, pero, es manté,i manté també un petit cerimonial, comel Ball del Ram, el Ball del Fanalet, iel «revival» d'una colla de vells baUablesque retornen el gust per la varietat dela dansa.

1312