GRUP MUNICIPAL D’INDEPENDENTS-ERCSANTA EULÀLIA DE RONÇANA

Edita: Grup Municipal d’Independents-ERC Santa Eulàlia de RonçanaImprès en paper ecològic • Dipòsit legal: B - 48.566

OptimismeHem parlat, durant anys, de compromís, de capacitat d’entendre elnostre entorn, d’intentar aplicar polítiques locals que afavoreixin lacol·lectivitat per sobre de l’interès individual, d’honestedat i decapacitat de fer autocrítica. Tots aquests valors, evidentment, no sónpas únicament nostres, però el grup d’Independents-ERC els hemanat incloent en la nostra pràctica diària i, a hores d’ara, ja formenpart dels valors que ens són consubstancials. Però hi ha, encara, unaltre valor que ens defineix i és la capacitat d’enfrontar tota aquestapràctica diària amb optimisme, sense catastrofismes i amb unaconfiança clara en les persones.

No cal dir que durant aquests tres primers anys de legislatura hi hahagut molts moments que ens han satisfet: estem orgullosos de lafeina i el tarannà que els nostres quatre representants han anatdescabdellant a l’Ajuntament. Les seves decisions i projectes responenal programa que, de mica en mica, havíem anat elaborant i que usvam exposar perquè el valoréssiu a les eleccions municipals del2003. Ens en felicitem i també ens consta que una gran part de lapoblació també valora positivament la feina d’en Jaume Dantí, l’EnricBarbany, en Jordi Sala, en Lluís Velasco i, des de fa uns mesos, enSanti Martí. Tots plegats han liderat algunes passes que ja sónirreversibles en l’augment de qualitat de vida de la gent de SantaEulàlia de Ronçana.

Però aquest optimisme a què fèiem referència té, a més, altres fonts.La gent del grup, aquesta quarantena de persones que ininterrompu-dament, setmana rere setmana, continua esbossant nous projectesi donant suport al dia a dia dels regidors, són un factor constant deregeneració i d’empenta. Aquest és un optimisme que no es basa enla complaença, és l’optimisme que emana de la proximitat i elcompromís personal.

També hi ha tota aquella gent que, d’una manera més callada,expressa la proximitat amb els principis que ens mouen a implicar-nos en la vida local. Totes aquestes persones ens empenyen a millorar,com també, tot i que en diferent mesura, ens encomanen capacitatcrítica totes les persones que reproven sense embuts la nostra tasca.

Aquesta complexitat, aquesta divergència, ens afalaga. Ens dóna aentendre que la riquesa del nostre poble es basa en la capacitat degenerar idees i d’adaptar-nos als temps que ens han tocat de viure.Ens sembla que la gent de Santa Eulàlia de Ronçana comparteix ambnosaltres aquest optimisme, aquesta subtil esperança serena de millo-rament. Aquest camí traçat que, per a nosaltres, no s’acaba (ni debon tros) amb les eleccions municipals que es celebraran d’aquí aun any.

El nou Plade Residus 2

Nou parc infantila la Fàbrica 7

Entrevista aJordi Sala 8

No al IV Cinturó 10

L’Estatut o el platde llenties 11

Demagògia 12

Abril del 2006 • Número 22

INDEPENDENTS

El grup d’Ind-ERC, des de sempre, hemcregut que, a més de fer “un poble perviure”, calia ser solidaris amb els poblesmés necessitats, i per això, en totsaquests anys hem anat fent propostesi millorant el que destinem a projectesd’ajuda al tercer mon. L’última accióen aquest sentit ha estat l’agermana-ment amb el poble de Blangoua, al Ca-merún, rubricat pel nostre alcalde enel viatge que ha fet aquest més d’abril.

2 el poble, la informació

Un milióde bosses

de plàstic!Cada habitant de Santa Eulàlia va generar l’any 2004 unatona de deixalles. Dit d’aquesta forma potser no ens adonemdel que estem dient. És poc o molt? I si ho mirem des d’unaltre punt de vista?

Repartim aquesta tona de deixalles dins de bossesd’escombraries normals, de les que tots tenim a casa. A cadascúde nosaltres ens farien falta 200 bosses plenes per encabir lapart que ens tocaria de deixalles. En conjunt, a tot el poblefarien falta UN MILIÓ DE BOSSES DE PLÀSTIC. Arrengleradesuna darrera l’altra farien una fila de 250 quilòmetres.

És evident que el que no farem ésuna nova xarxa de “carreteres” ambla brossa de casa nostra. O sigui,que bé hi hem de trobar algunasolució. Fins ara, hem fet servirl’abocador de Vacarisses per a totesaquestes deixalles que no esreciclaven. I us podem assegurarque del total només se’n reciclavael 15%.

Però els abocadors són plens i novolem pas contribuir a obrir-ne denous. Us imagineu, per exemple,un gran “mar” de bosses d’escom-braries omplint la petita vall ques’obre entre Pinedes Castellet i laFont d’Abril? Nosaltres no!

Per això hem de començar per laprimera idea que ens hauria dequedar clara: el millor residu és elque no es produeix. El màrquetingde les empreses fa que els pro-ductes que comprem tinguin unembolcall innecessari, però queels fa destacar a la prestatgeria delsupermercat o de la botiga.

I si no, mireu les llibreries i quios-

cos quan surten les col·leccions defascicles! Per oferir, per dir unexemple, un DVD de 15 centíme-tres quadrats ens venen un cartrógegant de 60x40 cm. amb el DVDenganxat i tot això embolicat enplàstic. Tot i que després aquestmaterial es recicli, la despesa dematèria primera i d’energia ques’ha fet servir per fabricar-ho és unmalbaratament que no ens podempermetre.

Petits gestos poden significar molt.Voleu un exemple molt il·lustratiu?Si cada habitant de Santa Eulàliadeixés de fer servir una sola bossade plàstic quan fa la compra,l’energia estalviada en la fabricaciód’aquesta bossa podria fer funcio-nar una nevera durant tot un any.

Un camí de deixallestant llarg com per anar

de Santa Eulàlia finsa València!!!!

3

Però la realitat és tossuda i per aixòens hem de centrar en com ensdesfem d’aquestes deixalles de laforma més econòmica, ecològicai còmoda possible. I amb aixòestem, amb el nou Pla de Residus.

Residu mínimHo diem nosaltres, però tambéGreenpeace: “el nou model (degestió d’escombraries) s’ha defonamentar en el principi de ResiduZero”. I això que vol dir? Doncsarribar a poder recuperar tots elsmaterials que llencem a les escom-braries.

És molt difícil, podeu pensar. I desd’Independents-ERC us diem: ésmés fàcil del que us penseu. Defet ja s’aplica a països com Alema-nya i Suïssa i a molts pobles deCatalunya.

Sabem que sempre quedarà unamínima part de residus que aca-baran a l’abocador, però hem

el poble, la informació

d’aconseguir entre tots ser unreferent que la gestió de les escom-braries es pot fet d’una altramanera. Volem tornar a donar unanova vida a la llauna de refresc, aldiari que ja hem llegit, a l’ampollade cervesa, a les piles usades, alsbolquers, a les restes de menjar...

Més treball i menysdemagògiaCreiem que un govern com el queté Santa Eulàlia ha de ser conse-qüent amb les seves idees progres-sistes i d’esquerres. Hem de buscarsolucions imaginatives als proble-mes que se’ns generen. No seràfàcil, perquè canviar hàbits adqui-rits durant anys no es fa en un dia.Però tampoc tan difícil com hi hagent que diu.

Políticament hauria estat més fàcilseguir amb el model actual i deixarel problema per governs futurs.Parlem-ne, perquè aquesta és la

diferència entre la política de pa-raules plenes de demagògia i elsque pensem primer de tot en elsinteressos de Santa Eulàlia. Quesón també els nostres en tant queciutadans que treballem pel bécomú i no per interessos partidistes.

En el tema del residus no hi havaretes màgiques que fan desa-parèixer la brossa. La llauna queara algú llença de forma descon-siderada enmig del bosc potser sela trobarà el seu nét d’aquí a 50anys!!!

Doncs, què volem deixar a la nostracanalla i a nosaltres mateixos?:muntanyes i muntanyes de deixa-lles o la feina ben feta de ser capa-ços de reciclar i reutilitzar els resi-dus que generem?

Des d’Independents-ERC com apart de l’equip de govern municipalus donem totes les facilitats per ferpossible aquest repte.

Direu que no a un futur millor?

1. A Santa Eulàlia ja es recicla prou.

Les últimes dades ens diuen que, en el conjuntde tots els materials reciclables, al nostre poblenomés es recupera el 15%. L’objectiu del Pla deResidus és que a finals de 2007 el percentatge derecuperació arribi al 75%

2. La recollida porta a porta farà pujar el rebut de les escombraries que paguem els veïns del poble.

L’equip de govern es va comprometre al plemunicipal a no incrementar el rebut per sobre del’IPC català fins a les eleccions municipals i dosanys més si mantenim el govern

3. L’oposició de CiU no està obligada a respectar aquest acord.

Els regidors de Convergència han manifestatpúblicament en el seu butlletí que “aquestcompromís (amb el preu del rebut) no afecta CiU,que tindrà les mans lliures (...) si té la responsabilitatde governar, per actualitzar les taxes”

4. El cost de la recollida porta a porta encareix el servei

Els ajuntaments paguem quantitats cada cop méselevades per l’ús que fem dels abocadors. Si elmaterial que hi portem des de Santa Eulàlia esredueix també minvarà el diner públic que l’Ajun-tament ha de pagar en concepte d’abocaments.

En qualsevol cas, l’import que es recapta per lestaxes d’escombraries no cobreix el que costa elservei.

5. El sistema del Pla de Residus és molt incòmode pels veïns.

Només caldrà tenir dues galledes o cubells a lacuina: el de la brossa orgànica i el del rebuig(llaunes, tetrabricks, ampolles de plàstic, alumini,etc.). A més el cubell de deixalles orgàniques noha de ser el gran, podeu tenir el petit i despréspassar les deixalles al gran quan les traieu fora.

6. La recollida no serà diària.

L’estudi d’implantació ha previst uns terminis derecollida perfectament adaptables a la vidaquotidiana de la immensa majoria dels veïns. Labrossa orgànica es recollirà 4 dies. El rebuig 3 diesi el paper i el cartró un cop a la setmana.

A pobles del nostre voltant com Sant Feliu deCodines (governat per CiU) també fan la recollidaporta a porta, però només un dia a la setmana.

7. Els bolquers es recuperen a la planta de triatge.

Bolquers i compreses van directament a l’abocador.Per això la seva recollida ha de ser diferent. Noméss’hauran de deixar en una bossa de plàstic marcadai es recolliran en dies alternatius.

8. Qui vingui a casa seva només el cap de setmana s’haurà d’endur les seves escombraries allà on visqui.

Hi haura zones d’aportació a les diferents sortidesdel poble on es poden deixar les escombraries sino és possible fer-ho dins l’horari establert. Ningúno haurà de passejar les deixalles amunt i avall!!!

9. La deixalleria tancarà.

Hi ha residus que els haurem de portar a ladeixalleria. Per la seva composició i pels perillspel medi ambient i per les persones hi ha cosesque s’han de destruir de forma controlada: oli decuina, bombetes, piles, medicaments, bateries,pintures, etc.

10. La brossa orgànica farà pudor a les plantes de compostatge.

Compostar matèria orgànica vol dir imitar el modelque fa servir la natura. El material no es podreix,el que fa és entrar en un procés de descomposiciói maduració. Hi intervenen només organismesvius. Si coneixeu algú que tingui un compostadora casa li podeu preguntar: la matèria en descompo-sició fa una olor semblant a la d’un bosc un diahumit.

11. El compost es podrà fer servir al municipi.

El 80% de la producció de compost se la quedaràel pagès, que la farà servir a la seva explotació ola vendrà a empreses i/o particulars per podergarantir la viabilitat econòmica del projecte. El20% restant serà pel municipi, que la podrà ferservir a les zones verdes del poble o com a obsequials ciutadans que facin servir la deixalleria.

4 el poble, la informació

EL JOC DELS RESIDUS Veritat o mentida?

Fals

Veritat

Fals

Fals

Fals

Fals

Fals

Fals

Fals

VeritatVeritat

5

Els números també han marcat ladecisió final d’optar pel sistemaque es proposa al Pla de Residus.Al quadre 1, hi teniu les dades méssignificatives per comparar quinseria el cost del Servei tant perl’ajuntament com pels ciutadansamb el sistema antic i el nou.

Cal destacar que el que paguentots els veïns de Santa Eulàlia,només arriba per cobrir poc mésdel 75% del cost real. L’ajuntamentha d’assumir a càrrec dels pressu-

el poble, la informació

El costde les deixalles

Quadre 1 2006 2006Sistema antic Recollida porta

a porta

Cost net servei escombraries 525.000 475.000Recaptat per pagar el servei 425.000 385.000Dèficit del servei assumit per l’ajuntament (en %) 23,4 % 23,8 %Rebut per vivenda 132,86 121,34Increment respecte a 2005 13,5% 3,7%

postos municipals entre 91.000 e(amb el nou Pla de Residus porta aporta) i 100.000 e (amb el sistemaantic de recollida amb contenidorsal carrer) per cobrir les despeses.

Amb el nostre compromís de noincrementar el rebut per sobre del’IPC català (un 3,7%), veureu quehi ha un estalvi per vivenda deprop d’un 9%.

Econòmic

En aquest sistema, els diners no hosón tot. Cal destacar sobretot lagran diferència que hi ha en larecuperació i el reciclatge de totsels materials que nosaltres ja noutilitzem (vegeu quadre 2) i quesuposa, entre d’altres, un estalvien matèries primeres per lafabricació de nous productes, unestalvi en abocadors i en lacontaminació que generen i lacreació de nous llocs de treball enles empreses de reciclatge.

EcològicQuadre 2 2006 2006

Sistema antic Recollida portaa porta

Deixalles que generem 1.000 kg. 1.000 kg. (habitant/any)

Deixalles reciclades 150 kg. 750 kg. (habitant/any) (15 %) (75 %)Deixalles que van a abocador 850 kg. 250 kg. (habitant/any) (85 %) (25 %)

Mobilitat i impacte visualTambé en aquests aspectess’aconsegueix una millora evident.Menys obstacles a la via pública imés qualitat paisatgística.

1 2

6 el poble, la informació

1. Joaquim Mach i AbrilPresident d'ERC d'Arenys de Munt

Sobretot, abans de començar, moltsveïns i veïnes tenien molts dubtessobre si el funcionament del serveide recollida d'escombraries portaa porta funcionaria. Es pensava queguardar-se els residus orgànics acasa un o dos dies faria pudor atota la casa i que els carrers estarienplens d'escombraries.

Un mes després de començar vampoder avaluar que el sistema eracòmode i fàcil per a tothom ja quecadascú, en primer lloc, s'ha defer responsable del que genera; ien segon lloc, no és tan difícil nobarrejar residus, només cal organit-zar bé els espais de casa. Tampocés cap angúnia tenir a casa elsresidus un parell de dies fins al diadel servei i en cas de situacionspuntuals sempre hi ha solucionsparticulars. En pocs dies es notaun gran canvi respecte l'absènciade contenidors, amb un poble mésnet, i amb uns resultats de recollidaselectiva que encoratgen a conti-nuar i contribueixen al futur delnostre planeta.

Hem recollit diverses opinions sobre l’experiència que actualment tenen persones de pobleson ja fa temps que s’ha començat a fer sistemàticament la recollida selectiva porta a porta.Actualment a Catalunya n’hi ha força i pobles com Tiana, Tona, Riudecanyes, Balenyà, Taradell,Calldetenes, Cervera, Viladrau, Folgueroles, Guissona, Sant Guim de Freixenet, Torà, El Plade Santa Maria, Arenys de Munt, Torrelles de Llobregat, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassarde Mar, Vilobí d'Onyar, Navàs, Lliçà de Vall, Llagostera, Miravet, Castelló d'Empúries, Garcia,Argentona, Fatarella, Rasquera, Sant Feliu de Codines, Falset, El Masroig, Santpedor, Blanes,Seva, Canet de Mar, Sant Sadurní d'Anoia, Matadepera, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Joande les Abadesses ja fa temps que estan estalviant recursos i diners utilitzant aquesta tipologiade recollida que ara, finalment, arriba a Santa Eulàlia de Ronçana.

2. Raül ValentínERC Sant Antoni de Vilamajor

A Sant Antoni, com a tot arreu, elscanvis fan por, i la implantació delsistema de recollida de brossa“porta a porta”, no ha estat unaexcepció. Mentre no es va acabard’implantar tot eren comentaris encontra: si ja pago perquè he detreballar més? Com ho faré perencabir els cubells? I la pudor?,etc,.

Un cop posat en pràctica a tot elnucli, la veritat és que tot és moltmés senzill del que sembla, i tot-hom s’ha adonat de la simplicitatque comporta. Els primers dies,fins i tot, hi havia una expectacióal poble com feia temps que no hihavia, i al final, passats els primersdies d’adaptació, podem assegurarque ha estat un èxit. Si amb la reco-

llida mitjançant contenidors anavena parar a l’abocador un 85 % deles deixalles produïdes al municipi,en dos mesos ja hem superat el70 % de recuperació, i abocanttan sols el 30 %. I cada mes lesdades són més engrescadores.

La participació de la gent, tot i elque pogués semblar, ha estatboníssima, i això ens permet serencara més ambiciosos i intentarque en la mesura que econòmi-cament sigui possible, s’ampliï ala resta del municipi, ja que aratan sols es fa al nucli. A més a méss’han eliminat els contenidors ihem guanyat en olors, en espaipúblic, i places d’aparcament. Enresum , un canvi d’hàbits moltmenys traumàtic del que potsemblar, i ple d’avantatges, tanteconòmiques, com ambientals,com d’ús de l’espai públic. Ànims.

Com funcionael portaa porta

La gran extensió que té el nostremunicipi fa difícil, laboriós i costósel manteniment dels espais públics.Això, però, no pot ser una excusai des d’I-ERC ens vàrem marcarcom a objectiu el desenvolupamentd’un pla de millora dels nostresparcs i zones d’esbarjo.

Ja s’han fet actuacions de les qualsgaudim tots: tancament de segu-retat al bosc de l’escola, esporgasistemàtica de l’arbrat de la viapública, etc. Ara començareu aveure les primeres accions del noupla de millora. Començarem peruna remodelació de la plaça 11de setembre. S’hi instal·larà un

monument comme-moratiu per realitzaruna ofrena quan arribila Diada Nacional deCatalunya i aprofitaremper millorar alguns jocsinstal·lats actualment.També farem una netejadels elements deterio-

rats pel temps i per l’ús.

Un altre projecte immediat en elqual estem treballant és el futurparc infantil al costat del CentreCívic La Fàbrica. Serà un espai onels més petits gaudiran amb jocsespecífics. La mainada més grandisposarà d’alguns elements quefins ara no han pogut gaudir en elnostre municipi. La zona d’esbarjocomptarà amb una o dues taulesper poder menjar o llegir còmoda-ment, taula de tenis, gronxadors,una piràmide, una cabana, dife-rents bancs on poder seure, unaparcament de bicicletes i una font.

Arbres autòctonsTota aquesta zona estarà separada del’aparcament per una tanca de fusta.

S’instal·laran arbres i altres plantespròpies de la mediterrània fentd’aquest espai un lloc agradableon passar una bona estona. Hempensat de plantar uns arbres queprotegeixin els nens del sol quanfa massa calor. A més, aprofitantel pas del torrent de Can Burguès,volem crear una petita zona verdaamb espècies típiques de les riberesdel rius i rieres del Vallès.

Els espais comuns del nostre pobleno han rebut sempre la cura quecal. És per això que tenim una sèriede projectes en cartera que pensemposar en marxa en breu. L’objectiués millorar la gestió dels espaispúblics, garantint el seu manteni-ment. Volem, en definitiva, recupe-rar-los en benefici dels veïns iveïnes, ja siguin petits, joves, menysjoves o gent gran.

7el grup, el compromís

El grup de treball d’Ind-ERC ques’ha organitzat amb el tema"d’Orientació Professional-InsercióLaboral", estem treballant, de fatemps, en un projecte per a lacreació en el nostre poble d’unCentre de Formació Ocupacionalen l’especialitat metal·lúrgica,donat el fet que és un dels sectorspredominants al Vallès Oriental.

Per aquesta raó estem elaborant unconveni de col·laboració amb laFunadació ASCAMM, que es de-

dica a la formació de professionalsde dissenys de motlles (CAD-CAM)i especialistes en màquina- einad’ultima generació (centres demecanitzat-CAM).

En aquests moments ens trobem,ja, a la darrera fase del projecteque correspon a la localització delcentre, punt sobre el qual ja hi hadiverses alternatives, tant pel quefa a la seva ubicació com alfinançament. Volem expressar lanostra confiança que pot tractar-se

de la llavor d’un projecte molt mésambiciós que pot ajudar a lainserció de la nostra joventut en elmón laboral, justament en unesprofessions d’alt valor afegit.Aquesta iniciativa té com a objectiuintentar donar respposta a lademanda de formació professionalconstatada en el diagnòstic realitzatpel Pla Local de Joventut, complintaixí una de les propostes que elnostre grup ja va expressar tempsenrera.

Treball digne i de valor per a la joventut

Nou parc infantila la fàbrica

8 el grup, el compromís

Jordi Sala i Druguet, nascuta Castellcir (allà on tambéhi neix el Tenes) el 1953,casat amb la Teresa i ambdos fills, el Marc i el Bernat.Mestre amb especialitat al'àrea de llengües.

Portes molts anys implicat en lavida social i política de SantaEulàlia de Ronçana. Com valoresaquesta trajectòria?

El projecte d'un equip de governmunicipal no s'improvisa; aixídoncs, vull recordar que des del'inici d'Ind-ERC he estat plenamentvinculat en aquest projecte. Enconcret des del 1991, quatre anysabans que ens presentéssim perprimera vegada. Actualment tincel goig de ser regidor amb respon-sabilitat de govern i tenint l'alcaldia

el nostre grup. Ha sigut un llargcamí. Els anys d'oposició ens vanservir per conèixer gradualment ien profunditat el funcionament delnostre ajuntament, i ens feia estaramatents a tots els esdevenimentsi posarnos al servei de les personestot controlant, en la mesura delpossible, que l'equip de govern fesles coses bé i introduint propostesde canvi o de millora, pensantsempre en el bé del poble. És elque més trobo a faltar a l'oposicióactual: aquesta visió en positiusobre les qüestions que debatem ien les quals, com és lògic, sovintdiscrepem. Però en canvi caldriaque es presentessin propostesconstructives des de l’oposició, quepodrien esdevenir un benefici pera Santa Eulàlia.

Actualment, haig de dir, amb totasinceritat, que en fem molta, defeina. I com que en fem molta,també se'ns exigeix molt. En algunmoment caldrà fer memòria de totel que s'ha fet i s'està fent enaquesta legislatura perquè no sónpas pocs els avenços que s'hanaconseguit en totes les àrees degovern. Si les aneu desgranant usadonareu que la llista és llarga ino només en cosetes de detall, quetambé hi són, sinó d'obres de mésrelleu, de serveis i d'infraestruc-tures bàsiques i importants o depasses fermes per augmentar laqualitat de vida amb propostesculturals, etc.

I això amb una actitud receptiva,atenta i intentant saber escoltar.

Encara ens queda un any perdavant per acabar alguna actuaciói també per encarrilar altresprojectes, que podrem enllestir ensels quatre anys següents, si la gentde Santa Eulàlia torna a confiar ennosaltres, com així espero.

Pel que fa a la feina concreta deles regidories que encapçales, elprocés per aconsegugir una segonaescola de primària ha estat llarg.A on som, doncs, ara?

En aquests moments els terrenys jaestan cedits al Departament d'Ense-nyament, perquè al setembre del2007 puguem tenir l’escola nova.Tot el que estava a les nostres mansja ho hem fet i ara depèn del Depar-tament. Esperem poder començarel curs 2007-2008 amb duesescoles de primària a Santa Eulàlia.

De fet, no ha sigut fàcil arribar finsa aquí sobretot per l’actitudd’alguns propietaris de l’espaidestinat a fer-hi l’escola. Per això,s'ha actuat amb amb totes les einesque la llei permet als ajuntaments,això vol dir amb fermesa.

El nombre d'habitants del nostrepoble va creixent, creiem que ésun equipament absolutamentnecessari i cal actuar amb previsióde futur. Per altra part, nosaltres notenim cap mena de dubte que elbé public ha de passar per davantde l'interès privat; així doncs, hemactuat en conseqüència ambaquesta idea. Em sap greu no havercomptat amb el suport del grup deCiU per un tema tan cabdal com

Jordi Sala, regidor de Serveis,Ensenyament i Festes:

“El bé publicha de passar per davantde l'interès privat”

el grup, el compromís

etc. Tothom hi té el seu paper adesenvolupar, el seu protagonisme.Cada associació, cada persona deSanta Eulàlia amb les seves accionsintervé en el procés educatiu. Calla implicació de tothom per tal quel'educació en el nostre pobleprogressi adequadament.

Durant aquesta legislatura tambéha entrat en funcionament el serveide transport municipal com a pas

és aquest. Crec que les sevesdecisions aquí haurien d'haver estatper sobre de discrepàncies polí-tiques.

I és que per a vosaltres, l’educacióes un veritable repte.

Efectivament, per a nosaltresl'educació és una prioritat. Així hovam plasmar en el nostre programaelectoral i ho anem concretant.Hem posat en funcionamentl'escola bressol, tindrem aviat lasegona escola, fomentem lestrobades de mares i pares, pelsetembre comença una novaescola de música municipal imancomunada. Donem tot elsuport i els mitjans que enscorresponen a les tres escoles delpoble. Però per sobre de tot creiemque l'educació és cosa de tots i,fidels a aquest principi, ja estemtreballant per aconseguir tenir unprojecte educatiu de poble perquècal tot un poble per educar cadainfant. Els primers responsables del'educació de la canalla són elspares, les mares i les pròpiesfamílies però hi ha molts mésagents educadors: les escoles enprimer lloc, però també lesassociacions de mares i pares,esplai, futbol, bàsquet, casal d'avis,

elemental per aconseguir unamobilitat racional i també s’hanpotenciat la resta de serveis a lespersones, oi?

La posada en funcionament delservei de transport municipal queva liderar el meu predecessor LluísVelasco, està essent un èxit. Pelque fa a l'àrea de serveis, actual-ment estem treballant en l'establi-ment d'un pla de manteniment queens ha de permetre, no només repa-rar les avaries o resoldre diferentsincidències al més ràpidamentpossible, cosa que ja es fa, sinóavançar-nos-hi i mantenir instala-cions, parcs, zones verdes i equipa-ments en les condicions adequa-des, per tal que el servei es duguia terme sempre en les millorscondicions. Pel que fa a parcs ijardins, aquest any es remodelaràla plaça 11de Setembre, es farà unnou parc infantil a La Fàbrica i esmilloraran algunes zones verdes iparcs de diferents barris. Finalment,pel que fa a la regidoria de festes,hem aconseguit que siguin moltparticipades, que la gent surti decasa i comparteixi la festa. Any rereany ens estem superant, això estàessent possible gràcies a la impli-cació de molta gent en una comis-sió de festes especialment viva iactiva.

Com afrontes el final de la legislatura?

En primer lloc amb la satisfacció de poder servir a la comunitat, itambé per la feina ben feta, encara que de fet això és la gent deSanta Eulàlia qui ho ha de valorar.

Des que vaig arribar a Santa Eulàlia he pogut servir al poble des del'escola i ara he tingut l'oportunitat de fer-ho des d'un altre vessant,com a regidor. És un privilegi i des d'aquí en vull donar les gràciesa tothom. Crec que a molta gent li convindria i agrairia poder passarper l'experiència de govern del poble en algun dels nivells deresponsabilitat.

Ara quan només falta poc més d'un any per les properes eleccions,espero que ens haurem fet mereixedors de la confiança de la genti puguem estar al seu servei quatre anys més.

També espero que algun dia serem capaços de governar aquest pobleamb un pacte ample de les forces polítiques, sota el guiatge i lideratgede la que obtingui el recolzament majoritari a les eleccions.

9

Aquestes són les propostesd’infraestructures que la Generalitatdibuixa al seu pas per Santa Eulàliade Ronçana.

La primera és el Quart Cinturó (araanomenat desdoblament de l’AP-7). L’altra és l’autovia del Tenes(batejada ara com Eix Congost-Besòs). Totes dues formen part delPla d’Infraestructures de Transportde Catalunya (PITC) elaborat pelDepartament de Política Territoriali Obres Públiques.

Tot i que ambdues obres tenenferms partidaris, des del grup d’Ind-ERC creiem que són del totinnecessàries. Suposen un greuimpacte mediambiental i econòmicque no compensa els suposatsbeneficis que el pla atorga a totesdues infraestructures.

A primera vista pot semblar pocacosa, però us proposem un exercicid’imaginació. Penseu en el boscde Can Brustenga i el torrent del’Areny i els terrenys des d’aquífins a Can Gafa. Què veieu? Arbres,torrents, conreus, masies, explota-cions agràries en ple ús. Aradibuixeu mentalment a sobred’aquest paisatge l’autopista AP-7en el tram entre Mollet i el Bari-centre. Què veieu i escolteu?Cotxes, camions, murs de ciment,llums, sorolls...

Una autopista pensada per

70.000 vehicles diarisi una autovía de quatre carrilspel mig de la plana del riu Tenes.

Això és el QuartCinturó al seu pas per

Santa Eulàlia!!!!!!!

A nosaltres no ens agradaI per això sempre hem mantingutuna actitud molt crítica vers aquestaobra. La Generalitat ha obert untermini d’al·legacions al PITC i desdel nostre grup s’ha preparat uninforme perquè el Departament dePolítica Territorial reconsideri laconstrucció del Quart Cinturó i del’autovia del Tenes.

Creiem que el desenvolupamentde la nostra societat no ha de fer-se amb el sacrifici innecessari delterritori, del paisatge, del mediambient i del benestar dels nostresconciutadans. Hi ha un modelsostenible en el qual la moneda decanvi no són els guanys ni elsdiners fàcils fets sacrificant elpatrimoni comú de tots nosaltres.

Hi ha alternativesPerò no estem sols en aquesta lluita.Grups polítics, entitats veïnals,grups ecologistes, professionals detots els àmbits, creuen –comnosaltres– que hi ha alternatives.En voleu un grapat?:

• Una política efectiva de rescatdels peatges que envolten l’àreametropolitana de Barcelona. Noes pot acceptar que carreterescom la C-17 vagin plenes, iautopistes com la C-33 nos’omplin ni en hores puntes acausa del peatge de La Llagosta.

• Millorar la xarxa actual decarreteres comarcals. En lloc deconstruir noves vies, és méseconòmic i sostenible arreglarles que ja tenim fetes i que hanestat oblidades sistemàticamentpels diferents governs de CiU.

No al quart cinturó

el grup, el compromís10

11

Si aquest escrit hagués aparegut fauns mesos, el seu objectiu haguésestat impregnar els seus lectorsd’optimisme vers el text sorgit el30 de setembre del Parlament. Peròa hores d’ara, la posició d’Esquerras’allunya molt de l’esmentada.L’Estatut, per bé que no és el marcon voldríem desenvolupar-nos, elconcebem com una eina per al’autogovern de Catalunya; pertant, només hi acceptarem aven-ços. Sota aquesta premissa, ensveiem obligats a dir No al pacteMas-Zapatero perquè ridiculitzala sobirania del poble catalàexpres-sada a través de la voluntatdel Parlament.

El projecte d’Estatut tenia, al nostreparer, tres potes: nació, finança-ment i competències. Doncs bé,la definició de nació ens l’hancanviada per una frase en elpreàmbul, amb el mateix valordescriptiu, per tant, que unaafirmació referent a l’establimentdel quilòmetre 0 de l’Estat a laPuerta del Sol. El finançament ésla pota més coixa: no hi ha un

Secció Local d’ERC, el ressò

L’Estatut...o el plat de llenties

canvi de model. Ens han incre-mentat el percentatge d’IRPF, éscert, però per arribar a aquest punt,potser hagués estat millor unareedició del Pacte del Majèstic, totevitant la patent desil·lusió de lasocietat catalana. No podem ac-ceptar una nova hipoteca perl’avenç del nostre país; s’han trigat26 anys a assolir el context políticque fes possible el diàleg sobre lanecessitat d’un nou Estatut. I, mésenllà de majories qualificades, detràmits parlamentaris a Catalunyai a Madrid... hem vist l’enrenouque comporta l’elaboració d’unestatut (donades les circumstàncies,potser més val que comencem aparlar de reforma estatuària). Calplantejar-se, doncs, si es pot donarsuport a un text que, si s’aprova,previsiblement regiria Catalunyaper un grapat d’anys, massa, deben segur.

Molts s’alcen com a defensors deltext, tot dient que “ens donen (ensdonen? No són dels catalans? Quité, doncs, dret a decidir?) méscompetències”. Si bé no podem

negar que en algun camp hemassolit algun avanç, sense calés,no es poden desenvolupar polí-tiques. Així, si amb les competèn-cies actuals ja presentem dèficits,la situació amb més competènciesperò un finançament precari seràdifícilment sostenible, quan si real-ment ens permetessin gestionar-nos, el nostre nivell de vida seriadels capdavanters i no seguiria enretrocés respecte a “altres comuni-tats autònomes”. No obstant, convéno oblidar que, per exemple, lamajoria de la Generalitat en elConsorci que gestionaria els portsi aeroports s’ha perdut a la Mon-cloa o que la competència referidaa espais naturals que actualmentés exclusiva s’ha convertit encompartida (carai senyors d’Inicia-tiva, sí que treuen profit senseasseure’s a la taula!).

Ara, en la discussió a les Cortsespanyoles, Esquerra gastarà elsdarrers cartutxos per poder esgar-rapar qualsevol millora i desgracia-dament serem els únics legitimatsper fer-ho, perquè la força delquadripartit català l’han venuda tottrencant la unitat. ¿Quantes vegadesestà Catalunya disposada a haverd’emprar la metàfora del “plat dellenties” per descriure el compor-tament dels partits polítics majori-taris a Madrid?

“Dominació en el pensament deles masses populars”, és la definicióque fa el Diccionari Català-Valencià-Balear d’aquest mot. Defet, en el món modern que ens tocade viure, tot ens ho posen fàcil perconfondre’ns i, si no prenemconsciència de tot plegat, és fàcilque ens facin passar bou per bèstiagrossa. Així, es pot dir que laglobalització ens ha aportat rendaper capita i, alhora, totes lesfacilitats perquè tohom pugui teniruna hipoteca per tota la vida.D’aquesta manera, i en una tascauniformadora admirable, hemconvergit en un mateix punt el queabans s’anomenaven classesexplotades i classes explotadoresper convertir-nos, senzillament enconsumidors, una majoria cons-tantment informada per una mino-ria informadora. Tant és així queels membres d’aquesta majoriaesdevenim, sovint, incapaços dediferenciar la realitat de la ficció,el que és fals del que és cert, perquèla informació és tan constant queno deixa espai per pensar d’unamanera individual i, d’aquestamanera, si no es fa un esforç suple-mentari a disseccionar i processartota aquesta informació, és moltfàcil que el demagog de torn facicreure a la gent el que ell vol. Lademagògia del Partit Popular n’ésun clar exemple: dir mentides, commés grans millor, i dir-les tantesvegades que, per acumulació,sonin a veritat, a cosa sabuda. Peròd’exemples de demagògia n’hi ha,també, en altres apartats més localsi sovint s’ha volgut fer creure queels errors que vénen d’antic els hade pagar l’adversari que ara gover-

Demagògiana. Si és cert que no es pot escriurela història havent perdut la me-mòria, tampoc es pot avançar enel progrés comú apuntant cap apostures que, perillosament,s’acosten a la demagògia.

Així, resulta difícil d'entendrel’abstenció de CiU en un tema tansensible com la segona escola deprimària. Com a representants detots els veïns i veïnes del poblehem de mirar pel bé comú, ja siguial govern o a l'oposició. El que maino podem fer és que interessosprivats afectin els interessoscomuns. L’equip de govern ha fetservir una eina legal (l’ocupaciódirecta) per cedir terrenys a laGeneralitat per fer la segona escola.I ho hem fet pel bé comú, senseconculcar els drets de ningú. Encas contrari no haguéssim arribata temps perquè el centre escolarfuncioni el curs 2007-08. Què hemde fer, doncs? Expliquem a lesfamílies que els seus fills han defer classe amuntegats perquèl'oposició creu que el tema delsterrenys és un acte, segons ells, de"violència administrativa"? No.Complim la llei i la posem al serveide tots els ciutadans. D’això se'ndiu gestionar. La resta és dema-gògia.

També resulta ben difícil d’entendrecom, en aspectes tan essencials dela nostra vida de cada dia com larecollida d’escombraries, els repre-sentants de CiU a l’Ajuntamentvoten en Ple una cosa i després endefensen una altra de ben diferent.Resulta que les mateixes personesque aproven en el Ple de l’Ajunta-ment amb un inequívoc vot afir-

12 Secció local d’ERC, el ressò

matiu el projecte de recollida d’es-combraries porta a porta, ara tambéafirmen (per escrit i sense embuts)que no accepten el compromís deno apujar la taxa d’escombrariessubscrit pels grups d’Ind-ERC i PSCi que, a més (atenció!), si mai tin-guessin la possibilitat de governarsuprimirien aquest servei de recolli-da porta a porta. D’altra banda, lalògica d’aquestes afirmacions ésdel tot clara, evident: si mai supri-missin el servei de recollida portaa porta, evidentment hauriend’apujar dràsticament la taxa d’es-combraries perquè el dèficit queaniria acumulant l’Ajuntament enaquest apartat seria insalvable decap altra forma!

Per això, ens sembla que totes duespropostes (apujar la taxa d’escom-braries i suprimir el servei de reco-llida) són pròpies d’una mala anàliside la realitat: les persones de SantaEulàlia de Ronçana, en la seva granmajoria, entén el repte al qual ensenfrontem com a poble, com acol·lectivitat. I ho enfrontem ambla convicció de fer les coses benfetes, amb l’optimisme de sentir-nos part activa en la solució i nopas uns mers observadors ques’allunyen, esporuguits, del pro-blema que com a comunitatgenerem.

Santa Eulàlia, com a poble, com agent que forma aquest poble, té lavoluntat de fer les coses ben fetesi no volem que ens amaguin larealitat, no volem allunyar elsproblemes i aclucar els ulls, volemenfrontar-nos-hi amb confiança,amb optimisme i amb la satisfaccióque també en aquestes cosesmostrem la qualitat de vida quevolem per a nosaltres i per a lessegüents generacions de gent quetrepitjarà el país que tota la gentdel poble, avui, anem construint.

INDEPENDENTS Nou telèfon d’Independents-ERC: 664 47 39 72C.e.: inderc@gmail.com

Horari: La Fàbrica, dilluns, de 7 a 9 del vespre Tel. 695 10 56 86 (Secció Local d’ERC)