ordenances 12 07 · patrimoni industrial o arqueològic, els arbres o grup d’arbres i les...

ORDENANCES

Catàleg. Ordenances 1

ORDENANCES GENERALITATS Article 1.- Conceptes, definicions i terminologia emprada. En aquestes Ordenances del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, els conceptes i termes que es fan servir, així com llur significat i definició, corresponen als desenvolupats en les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana de l’EMM de Barcelona i les Ordenances Metropolitanes d'Edificació o l’Ordenança Metropolitana de Rehabilitació. D'ara endavant, quan en aquestes Ordenances citem les Normes Urbanístiques del Pla General, ho farem amb l'abreviatura NN.UU. i quan citem les Ordenances Metropolitanes d'Edificació, les abreujarem dient-les OME. En tot allò que no sigui expressament determinat o regulat per aquestes Ordenances seran d'aplicació les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana de l’EMM de Barcelona i les Ordenances Metropolitanes d'Edificació o l’Ordenança Metropolitana de Rehabilitació. Article 2.- Determinacions del Pla Especial i Catàleg. Les determinacions d’aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, estan contingudes en aquestes Ordenances, en les fitxes D-I a D-X corresponents als conjunts o conjunts tipològics, en les fitxes individuals de cada element o bé protegit, en la memòria i en els plànols generals d’aquest instrument de planejament. Dins l’enunciat “Normativa específica de protecció” de les fitxes es concreten les normes específiques per a la protecció dels edificis, conjunts o conjunts tipològics o altres objectes o béns a protegir.

Aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, no introdueix, en cap cas, altres determinacions que les estrictament necessàries per tal de protegir els edificis, conjunts o conjunts tipològics, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns que s’inclouen en el Catàleg o dins del perímetre de protecció. Quan la normativa específica de protecció autoritza l’augment del volum edificat en el plànol de determinacions pot incloure els gàlibs o perímetres reguladors, seccions o alçats, perspectives o muntatges d’imatge i en general, qualsevol recurs gràfic que permeti concretar les determinacions corresponents. Article 3.- Validesa de les determinacions. Les determinacions d’aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès són vàlides en els edificis, conjunts o conjunts tipològics, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns dins del perímetre de protecció que s’inclouen en el Catàleg. Les determinacions d’aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès complementen i en el seu cas anul·len i substitueixen, les determinacions del planejament derivat o planejament del mateix rang jeràrquic que aquesta Revisió de Pla especial i Catàleg vigent. 1. Validesa de les determinacions en els elements protegits pel

planejament vigent. Les determinacions d’aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès substitueixen íntegrament les determinacions vigents: en els edificis, conjunts, elements o béns que actualment estan protegits per estar inclosos dins del Catàleg o dins d’altres instruments de planejament derivat que determinen la seva protecció.


Els elements que s’exclouen expressament o no s’inclouen en aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès s’entén que no estan protegits, cessant el règim de protecció establert, en cada cas, pel planejament actualment vigent.

2. Validesa de les determinacions en els espais naturals protegits. Els espais protegits actualment per un instrument d’àmbit supramunicipal, és a dir, la Serra de Collserola i la Serra Galliners resten protegits en els mateixos termes de l’instrument de planejament o d’altre tipus (PEIN, etc.), corresponent al propi àmbit, sense que aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès modifiqui les determinacions generals o les que afecten a béns o elements que no s’inclouen en aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès. En els edificis, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns que s’inclouen en aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès i que també estan inclosos en els citats àmbits, les determinacions d’aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès anul·len i substitueixen íntegrament les determinacions vigents. En els edificis, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns presents dins dels àmbits citats que no s’inclouen en aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, continuen vigents les determinacions dels instruments de planejament o d’altre tipus (PEIN, etc.), propi dels àmbits corresponents.

Article 4.- Actualització de cartografia. Respecte a la incorporació del planejament derivat, que d’ara en endavant es realitzi sobre l’àmbit o àmbits d’aquest instrument de planejament que no modifiqui el règim o determinacions de protecció, serà suficient l’actualització de la documentació digital mitjançant la

transcripció de les determinacions gràfiques sobre la cartografia oficial, sense necessitat de tramitar de nou un instrument de planejament amb l’abast i contingut d’aquest Pla Especial i Catàleg. La realització de noves bases topogràfiques, globals i/o parcials, si s’escau, s’incorporarà directament a la documentació digital, amb un criteri d’actualització permanent sense necessitat de més tramitació. Quan els ajustos de cartografia motivats per l’adaptació topogràfica es limitin a qüestions de detall que no suposin variació del règim de protecció establert per aquest Pla Especial i Catàleg o dels paràmetres bàsics com són: les qualificacions urbanístiques i/o afectacions per sistemes generals o locals, així com les determinacions que tenen influència en la determinació de l’alçada i/o la fondària i ocupació de les edificacions i/o altres paràmetres bàsics d’edificació, s’incorporaran directament, sense necessitat de tramitació de cap instrument de planejament. Els ajustos de cartografia assenyalats motivats per l’adaptació topogràfica, es validaran en el seu cas, mitjançant la figura o instrument de planejament que correspongui. DEFINICIONS I CONCEPTES Article 5.- Els tipus de béns protegits. Aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, proposa la protecció dels següents tipus d’edificis, objectes i altres béns:

- Els edificis i conjunts o agrupacions d’edificis. - L’obra civil i el patrimoni industrial. - Els elements ornamentals o constructius dels edificis. - Els conjunts tipològics. - El lloc, entorn o àmbit pròxim als edificis o béns protegits. - Els jardins i les seves construccions, les tanques i les construccions

auxiliars. - Les vistes sobre els edificis o béns protegits. - Els arbres i les arbredes.


- Els elements del patrimoni industrial. - Els jaciments arqueològics.

En les fitxes individuals o en les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics es concreta: l’edifici, el conjunt d’edificis d’interès, els elements aïllats o parts d’edificis, l’àmbit de protecció tipològica, l’espai natural, els objectes del patrimoni industrial o arqueològic, els arbres o grup d’arbres i les arbredes o en general els béns o objectes de protecció, els quals són descrits en els apartats de “Descripció arquitectònica” i “Elements destacables” de cada fitxa individual amb la justificació dels valors que motiven la protecció. La protecció d’aquest Catàleg té per objecte el mantenir i defensar els valors que es descriuen en l’apartat de descripció arquitectònica de les fitxes, així com els elements destacables i els detalls ornamentals, compositius o estètics que es descriuen i motiven la protecció; el conjunt dels quals constitueixen allò que es proposa: protegir, mantenir, dignificar, potenciar, restaurar, rehabilitar, etc. Article 6.- Els nivells de protecció. Aquest Catàleg a cada edifici, conjunt o conjunt tipològic, jaciment arqueològic, element de patrimoni industrial o d’altre tipus, arbres i arbredes i altres objectes o béns que protegeix, li assigna un nivell principal de protecció i varis nivells secundaris de protecció. 1. Nivell principal. El nivell principal de protecció és el més alt dels que s’assignen a un edifici, objecte o bé protegit o en el seu entorn. El nivell principal de protecció es determina en base al nivell d’intervenció o contingut bàsic de la proposta d’actuació en un edifici, objecte o bé protegit. El nivell principal de protecció s’estendrà a la totalitat de l’edifici o bé protegit excepte quan les fitxes individuals determinen expressament parts o àmbits menors on aplicar el nivell principal.

2. Nivells secundaris. Els nivells secundaris de protecció corresponen a altres parts o àmbits, objectes o elements presents també en els béns protegits o en el seu entorn o perímetre de protecció. Els béns o elements protegits en els nivells secundaris, en general, no tenen fitxa individual en el nivell corresponent, conseqüentment, s’entendrà que la fitxa de l’element corresponent al nivell principal de protecció equival, en tot, a la fitxa individual que correspondria en qualsevol dels nivells secundaris. 3. Els nivells de protecció en les fitxes individuals. Les fitxes individuals de protecció es denominen, juntament amb el nom corresponent, mitjançant un codi de numeració que comença amb la lletra majúscula corresponent al nivell principal de protecció. En el camp d’elements protegits de les fitxes individuals s’indiquen tant els àmbits o elements protegits en el nivell principal, com els àmbits o elements protegits en els nivells secundaris. En els nivells arquitectònics (A, B o C) com a nivell principal de protecció, la part o àmbits de l’edifici no protegides en els nivells A, B, C, F, G, (principal o secundaris) s’entendran protegides en el nivell D, segons la normativa del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany i al qual fa referència la fitxa individual dins l’apartat “Altra Normativa”. Article 7.- Béns protegits per a cada nivell de protecció. Els nivells de protecció així com l’enunciat del criteri principal de protecció i del nivell d’intervenció són els següents: 1. Nivell A: Béns Culturals d’Interès Local, protecció exterior i interior.

Es protegeixen íntegrament en el nivell A, els edificis que són susceptibles de ser declarats, com a mínim, BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL, segons el que disposa la Llei 9/93 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. El fet que alguns dels edificis descrits estan declarats o siguin susceptibles de ser declarats Bé


Cultural d’Interès Nacional no modifica, sinó que reforça, el nivell principal de protecció d’aquest Catàleg. També es protegeixen, total o parcialment en el nivell A, els edificis o parts d’edifici respecte als quals les intervencions en l’interior tenen rellevància en la protecció, tant per la presència d’elements destacables que formen part de l’estructura i composició de l’edifici, com per altres conceptes que s’expliciten en cada cas en les fitxes individuals. El nivell de protecció A, com a nivell principal en els termes que indica l’article 6.1 d’aquestes Ordenances, implica la protecció dels elements destacables així com la protecció tipològica i de l’entorn, malgrat que els nivells C, D o I no siguin nivells secundaris de protecció. El nivell de protecció A referit a l’edifici íntegre comporta el nivell de protecció B per l’exterior del referit edifici. En l’article 22 d’aquestes Ordenances es determina la normativa específica aplicable als edificis o parts d’edificis protegits en el nivell A com a nivell principal de protecció.

2. Nivell B: Protecció exterior. El nivell de protecció B, en els termes que es diu en l’article 6 d’aquestes Ordenances, implica la protecció exterior: total o parcial, de la volumetria, façanes i coberta, la dels elements destacables així com la protecció tipològica i de l’entorn, malgrat que els nivells C, D o I no siguin nivells secundaris de protecció. El nivell d’intervenció, tant a l’exterior com respecte dels elements protegits, exigeix la formulació d’una proposta d’actuació que asseguri la coherència i compatibilitat d’aquesta amb els valors estètics i compositius presents a l’exterior de l’edifici que motiven la protecció, segons el que es diu en l’article 12 d’aquestes Ordenances. En l’article 23 d’aquestes Ordenances es determina la normativa específica aplicable als edificis o parts d’edificis protegits en el nivell B com a nivell principal de protecció.

4. Nivell C: Protecció d’elements. El nivell de protecció C, en els termes que es diu en l’article 6 d’aquestes Ordenances, implica la protecció dels elements destacables així com la protecció tipològica, malgrat que el nivell D no sigui nivell secundari de protecció. El nivell d’intervenció respecte dels elements protegits, exigeix la formulació d’una proposta d’actuació segons el que es diu en l’article 12 d’aquestes Ordenances. En l’article 24 d’aquestes Ordenances es determina la normativa específica aplicable als edificis o parts d’edificis protegits en el nivell C com a nivell principal de protecció.

5. Nivell D: Protecció tipològica. Els conjunts o conjunts tipològics amb els corresponents elements ornamentals o detalls significatius així com els elements estètics immaterials segons el que es diu en l’article 9 d’aquestes Ordenances són els objectes de la protecció. Les intervencions que es facin tant en els edificis protegits com en els edificis de l’àmbit dels conjunts o conjunts tipològics han d’atendre als criteris i determinacions dels articles 9 i 10 d’aquestes Ordenances i a la Normativa Específica de Protecció del conjunt corresponent. La prescripció anterior també és d’aplicació a les obres de nova planta dins l’àmbit d’un conjunt o conjunt tipològic. En l’article 25 d’aquestes Ordenances es determina la normativa específica aplicable tant als conjunts o conjunts tipològics com als edificis o parts d’edificis protegits en el nivell D.

6. Nivell E: Protecció d’elements paisatgístics i naturals. La protecció dels espais naturals i elements paisatgístics que correspon al nivell E, serà objecte d’una proposta específica, complementària d’aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès.


7. Nivell F: Protecció del patrimoni industrial i arqueològic.

Els elements o béns del patrimoni industrial o els jaciments arqueològics amb estructures visibles són els objectes de la protecció. L’única intervenció possible és la restauració. No es permet l’enderrocament de l’element o bé protegit ni les actuacions que desfigurin la seva aparença o els seus valors de tot ordre. En els béns del patrimoni arqueològic, les disposicions que determini la Direcció General del Patrimoni Cultural seran la base per establir la compatibilitat amb la protecció de les actuacions que es vulgui portar a terme en els propis elements o en el seu perímetre de protecció o perímetre del camp arqueològic. Les disposicions normatives del nivell F, tant principal com secundari, en els termes que es diu en l’article 6, es detallen en l’article 26 d’aquestes Ordenances.

8. Nivell G: Protecció de jaciments arqueològics documentats. Els jaciments arqueològics o els elements de patrimoni industrial amb estructures no visibles són els objectes de la protecció. L’única intervenció possible és la restauració. No es permet l’enderrocament de l’element o bé protegit ni les actuacions que desfigurin la seva aparença o els seus valors històrics, industrials, arqueològics o estètics. En els béns del patrimoni arqueològic, les disposicions que determini la Direcció General del Patrimoni Cultural seran la base per establir la compatibilitat amb la protecció de les actuacions que es vulgui portar a terme en els propis elements o en el seu perímetre de protecció o perímetre del camp arqueològic. Les disposicions normatives del nivell G, tant principal com secundari, en els termes que es diu en l’article 6, es detallen en l’article 26 d’aquestes Ordenances.

9. Nivell H: Protecció de jaciments arqueològics no documentats. Els jaciments o camps arqueològics no documentats són els objectes de la protecció. Previ a l’inici de qualsevol actuació caldrà fer la corresponent prospecció arqueològica a fi de documentar, si és possible, el jaciment. Un cop efectuada la prospecció arqueològica, les disposicions que determini la Direcció General del Patrimoni Cultural seran la base per establir les actuacions que s’hagin de portar a terme en perímetre de protecció o perímetre del camp arqueològic. Les disposicions normatives del nivell H, tant principal com secundari es detallen en l’article 27 d’aquestes Ordenances.

10. Nivell I: Protecció de l’entorn, del lloc o indret, els jardins i les tanques, visuals, del subsòl, etc. El lloc o l’entorn dels edificis, àmbits, les construccions auxiliars o de jardí, el perímetre de protecció, la tanca, els arbres i arbredes, les visuals sobre l’edifici o bé i els elements del subsòl, són els objectes de la protecció. El mateix lloc edificat i el seu entorn immediat significat pel perímetre de protecció, té valor per ell mateix o pels elements que conté i constitueix l’àmbit on són d’aplicació les disposicions normatives de modificació de volum edificat o de protecció de vistes, de protecció del jardí, del subsòl o de la tanca i construccions auxiliars o altres determinacions segons el que es diu en l’article 11 d’aquestes Ordenances. El nivell d’intervenció exigeix el respecte al lloc i als elements o béns protegits presents en ell i requereix la formulació d’una proposta d’actuació que asseguri la compatibilitat i coherència amb la protecció. Les disposicions normatives, en els termes que es diu en l’article 6, es detallen en l’article 11 d’aquestes Ordenances.


11. Nivell J: Protecció d’arbres singulars. Els arbres singulars són els objectes de la protecció. Comprèn tant els arbres com els conjunts d’arbres ordenats segons una forma de plantació com són alineacions, rotondes, etc. Les disposicions normatives es detallen en l’article 28 d’aquestes Ordenances i les normes de reposició pels casos en que sigui necessari procedir a la tala dels arbres protegits es detallen en l’article 29 d’aquestes Ordenances.

12. Nivell K: Protecció d’arbredes o àrees de vegetació d’interès. Les arbredes o àrees de vegetació són els objectes de la protecció. Comprèn els conjunts naturals o artificials d’arbres o arbustos o mixtes que no formen jardí ni responen a una composició de caràcter o estètica determinada. El manteniment i protecció de les arbredes és compatible amb unes normes de tala o aclarida que es detallen en l’article 29 d’aquestes Ordenances.

Article 8.- Compatibilitat amb la protecció. La comptabilitat amb la protecció és la condició bàsica que haurà d’assolir qualsevol actuació sobre un edifici o bé protegit per aquest Pla Especial i Catàleg, incloses les actuacions dins dels conjunts o conjunts tipològics. La comptabilitat amb la protecció s’entendrà que es dóna sempre i quan les obres o actuacions projectades no destrueixen, ni desfiguren o malmetin els valors estètics, compositius, ornamentals o mediambientals que motiven la protecció. La comptabilitat amb la protecció exigeix la restauració dels valors estètics, compositius, ornamentals o mediambientals que motiven la protecció. La compatibilitat amb la protecció de les obres de nova planta, ampliació, reforma o rehabilitació, etc., independentment del compliment de la Normativa del Catàleg segons l’article 2 d’aquestes Ordenances, exigeix que les propostes superin una avaluació de qualitat arquitectònica.

En l’acte de concessió de llicència d’obres, activitats i altres actes subjectes a llicència, serà perceptiu un informe tècnic de caràcter vinculant, de l’òrgan o servei municipal que tingui cura del patrimoni arquitectònic o en defecte d’aquest, de l’arquitecte municipal, que assenyali la compatibilitat de les obres o canvi d’ús projectat, o qualsevol acte subjecte a llicència segons l’article 11 de les OME amb la protecció establerta per aquest Pla Especial i que avaluï i aprovi la qualitat arquitectònica de la proposta. Les llicències d’obres o els actes subjectes a llicència segons l’article 11 de les OME, que resultin incompatibles amb la protecció o no aprovin l’avaluació de la qualitat arquitectònica, s’entendran compreses en l’apartat 3 de l’article 90 de les OME, ja que resulten, en qualsevol cas, impròpies de l’emplaçament i conseqüentment seran denegades. Article 9.- Protecció tipològica. En els nivells arquitectònics i arqueològics o industrials: A, B, C, D, F i G, els elements estètics immaterials com són: la composició arquitectònica en general, la composició històrica, la concepció de l’espai, les relacions estètiques entre els elements, les proporcions, els eixos de composició i simetria, els ritmes dels elements arquitectònics, la composició de volums, l’aplicació de la regla àuria o altres pautes de proporcions o composició, el coronament dels edificis o la línia de ràfec i la seva relació amb la rasant de la vorera o del vial, les textures i el color de les façanes, etc., resten especialment protegits per aquest Pla Especial i Catàleg. En els conjunts o conjunts tipològics la protecció implica normes aplicables tant als edificis protegits com a la resta d’edificis i a l’obra nova dins del propi àmbit. A tal fi, en les fitxes dels conjunts (fitxes D-I a D-X) es concreten els criteris de composició i les determinacions aplicables a la composició històrica de les façanes o les que es refereixen als materials, textures, color o sistemes constructius a emprar així com a les instal·lacions o parts visibles de les instal·lacions i en el seu cas als processos constructius. En els conjunts o conjunts tipològics, en les actuacions de rehabilitació o de reforma, en les modificacions del volum edificat, en l’addició de volum o en l’obra nova s’han de respectar els elements ornamentals o detalls significatius que estiguin presents tant en l’edifici principal, com en les


construccions auxiliars, el jardí o les tanques, és a dir, dins del perímetre de protecció, segons la llista de la taula del punt 3.b de l’article 12 d’aquestes Ordenances. El criteri general per a tot tipus d’actuacions en els conjunts o conjunts tipològics és el de respecte a la composició històrica. Aquest criteri en cap cas implica mimetisme, sinó la formulació d’una proposta estètica que faci coherents els valors a respectar amb els valors innovadors de l’estètica contemporània, mitjançant l’aplicació de mètodes de composició arquitectònica exigents i criteris d’excel·lència, reconeguts universalment com la pràctica de la bona arquitectura com són, a tall d’exemple, els següents: respecte rigorós d’eixos i proporcions, variació sobre els eixos i les proporcions, contrast d’elements i proporcions, etc., imitació pura o matisada de les preexistències, aplicació de proporcions àuries o altres mètodes de proporcions, etc., adaptació o negació de les pautes compositives existents, composició amb referències de modernitat, eclèctiques o referides a altres estils, etc. L’aplicació dels criteris de protecció tipològica, en cap cas donarà lloc a disposicions dels sistemes estructurals o constructius contraris a la bona pràctica constructiva. Cap interpretació de les disposicions derivades d’aquestes Ordenances, o de les fitxes del Catàleg donarà lloc a incoherències estructurals o constructives. Article 10.- Aplicació de les normes dels conjunts o conjunts tipològics. La relació dels conjunts o conjunts tipològics, corresponents al nivell D és la següent:

D-I Conjunt tipològic de l’antiga vila de Sant Cugat i de la Plana de Rampeu.

D-II Conjunt de les voltes del carrer Major. D-III Conjunt de l’Eixample Sud i el Golf. D-IV Conjunt tipològic de les Masies de Sant Cugat. D-V Conjunt tipològic de la Plana de l’Hospital i de l’Eixample de la

Plaça de Barcelona. D-VI Conjunt del Centre Històric i Comercial de Sant Cugat. D-VII Conjunt tipològic del carrer Montserrat. D-VIII Conjunt de Valldoreix.

D-IX Conjunt tipològic de La Floresta. D-X Conjunt dels àmbits entre mitgeres de l’Eixample Sud.

En les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics es defineix la normativa general aplicable tant als edificis protegits que formen part del conjunt en els diferents nivells de protecció com als edificis no protegits, o a les obres de nova planta, ampliació o reforma dels edificis ubicats dins dels límits del conjunt. En els edificis o béns protegits en els nivells A, B, C, F o G, que tenen fitxa individual en el Catàleg i estan dins de l’àmbit d’un conjunt o conjunt tipològic, les determinacions normatives es concreten en la normativa específica de protecció de la fitxa individual i, addicionalment, en la fitxa del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany. Els criteris i les determinacions de la fitxa individual prevalen sobre els que es diuen pel conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit. Els edificis inclosos en l’àmbit d’un conjunt o conjunt tipològic sense fitxa de protecció individual, es subjectaran a la Normativa Específica de Protecció del conjunt o conjunt tipològic del qual formen part i a les prescripcions dels articles 9 i 25 d’aquestes Ordenances. Els edificis de nova planta o addicions o ampliacions de volum que es proposi construir en l’àmbit d’un conjunt o conjunt tipològic, es subjectaran a la Normativa Específica de Protecció del conjunt o conjunt tipològic del qual formen part i a les prescripcions dels articles 9 i 25 d’aquestes Ordenances. Article 11.- Protecció de l’entorn. Nivell de protecció I. La protecció del lloc edificat i de l’entorn d’un edifici o bé protegit per aquest Catàleg correspon al nivell de protecció I (principal o secundari). Comprèn tant el perímetre de protecció i el lloc edificat com els elements existents en el referit perímetre com són: els jardins, els elements del subsòl, les tanques, les construccions auxiliars i també elements immaterials com les visuals que excedeixen el referit perímetre de protecció. En les fitxes individuals o en les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics es determinen els elements de l’entorn que són objecte de protecció i la normativa específica de protecció corresponent. En tot cas els elements de la protecció de l’entorn i determinacions generals aplicables en cada cas són les següents:


1. Criteri general de protecció de l’entorn. El lloc edificat.

En les proximitats dels edificis o béns protegits s’aplicarà el criteri d’adequació a l’entorn significat pel propi edifici protegit així com el criteri de facilitar-ne la vista. En cap cas s’autoritzaran construccions inadequades o extravagants que desfigurin l’entorn o les vistes sobre un edifici o bé protegit. En els nivells A, B, o F la protecció respecte a les construccions inadequades o extravagants es pot estendre fora del perímetre de protecció, afectant a altres solars, edificis o àmbits dels rodals tal com, en el seu cas, s’indica en les fitxes corresponents o en les fitxes del nivell D corresponents al conjunt o es troba l’edifici o bé protegit, mitjançant la descripció o, en el seu cas, la delimitació d’un perímetre de protecció de l’entorn o de les visuals anomenat perímetre de protecció exterior al solar (Pext) dins del qual no és permesa la implantació de construccions inadequades o extravagants que desfigurin l’entorn i les vistes sobre el bé protegit. Dins d’aquest perímetre de protecció exterior al solar les propostes han de ser objecte d’una avaluació de qualitat arquitectònica en els mateixos termes que s’indiquen en l’article 8 d’aquestes Ordenances. El lloc edificat és l’entorn immediat d’un edifici o bé protegit. En els nivells A, B o F, el lloc edificat és el propi edifici, façana, volum, etc. i els cinc (5) metres del solar o perímetre de protecció adjacents que l’envolten (veure gràfic normatiu annex 8). En el nivell C el lloc edificat és el propi element protegit i el mur o element estructural que el suporta. En el nivell I, el lloc edificat és la construcció auxiliar com: tanca, mur de contenció, porxo, coberta, pèrgola, cancell, etc. i els tres (3) metres del solar o perímetre de protecció adjacents. En els jardins el lloc edificat és el propi jardí. El lloc edificat no pot ser objecte d’addicions de volum, excepte quan mitjançant gàlibs o altres precisions normatives, les esmentades addicions de volum siguin expressament autoritzades en el lloc edificat per les fitxes individuals. En els nivells de protecció J i K, el lloc edificat és l’entorn immediat que es defineix en l’article 28 d’aquestes Ordenances (gràfic normatiu annex 8).

2. Perímetre de protecció. El perímetre de protecció, delimita la superfície de sòl en l’entorn immediat de l’edifici o bé protegit on són vàlides les determinacions del Catàleg relatives a la protecció tipològica, l’ordenació volumètrica, la defensa de visuals, la prohibició de construccions antiestètiques i altres determinacions que es concreten en cada cas en les fitxes. El perímetre de protecció és també l’àmbit on aquest Pla Especial, en el seu cas, proposa determinacions normatives complementàries com són: gàlibs edificadors, àrees de protecció de vistes, delimitació d’unitats de gestió urbanística, àrees d’aplicació del règim d’usos o simplement les àrees on són d’aplicació criteris de composició i/o estètica que s’indiquen per cada cas en les fitxes individuals. Per defecte o en absència de plànol, s’entendrà que el perímetre de protecció coincideix amb el solar cadastral segons el cadastre municipal vigent.

3. El jardí i les seves construccions. La protecció del jardí i dels elements del jardí com: les plantacions o arbredes, els parterres amb vegetació, els marges, les estructures de contenció, els camins, les pèrgoles, les glorietes i altres construccions auxiliars o de jardí, etc., s’indiquen en cada cas en la descripció dels elements protegits o destacables i en les precisions del nivell de protecció I incloses en les fitxes individuals. La normativa específica de protecció, per assimilació dels elements indicats com elements protegits, és la corresponent al nivell de protecció C, la qual es concreta en l’article 24 d’aquestes Ordenances. Les construccions auxiliars amb coberta, com són els garatges, les glorietes, porteries, masoveries, etc., s’assimilen al nivell de protecció B, concretant-se la normativa en l’article 23 d’aquestes Ordenances. Per la substitució o modificació d’elements del jardí o de les construccions del jardí, s’aplicaran els criteris de substitució o modificació d’elements, segons el que es diu en l’article 15.3 d’aquestes Ordenances.


4. La tanca i el cancell. La protecció dels elements que composen la tanca com són: la pròpia tanca amb les corresponents parts d’obra i de serralleria, els elements d’accés com el cancell, les escales o escalinates, altres elements com les balustrades, les pèrgoles, les gelosies, etc., i, en el seu cas, els murs de contenció del límit o de l’interior del solar s’indiquen en cada cas en la descripció dels elements protegits o destacables i en les precisions del nivell de protecció I relatives a la tanca, incloses en les fitxes individuals. Les tanques poden ser modificades per tal d’incloure nous elements o sistemes constructius que resultin necessaris per les escomeses d’instal·lacions de serveis i per necessitats d’adaptació dels accessos, garatges, etc., a la normativa de supressió de barreres arquitectòniques o altres finalitats anàlogues. El criteri de mínim impacte o mínima modificació de la tanca o dels elements protegits és d’aplicació general i obligada al cas. La variació de la posició del cancell o porta d’accés de vehicles o de les seves dimensions o la formació d’un nou accés de vehicles que modifiqui la tanca protegida no alterarà la composició general, ni els ritmes o proporcions de la tanca protegida, només s’autoritzarà en casos degudament justificats. Quan el ritme o proporcions dels elements de la tanca protegida justifiqui una amplada de l’accés inferior als 4 o 3 metres que segons el cas determina l’article 112.1 de les OME i pugui fer-se l’accés amb una amplada compresa entre 2,40 i 3 metres, aquesta amplada reduïda serà obligatòria. El mateix s’aplicarà a les rampes que podran fer-se amb una amplada entre 2,40 i 3 metres. En els casos descrits en el paràgraf anterior, caldrà constatar mitjançant l’informe de compatibilitat amb la protecció a que fa referència l’article 8 d’aquestes Ordenances, la inviabilitat o dificultat objectiva de mantenir el cancell o element accés actual. L’informe validarà les solucions de substitució que s’adoptin les quals, excepte en casos degudament justificats, comportaran els criteris de mínim impacte i mínima modificació de l’element protegit, de protecció tipològica segons l’article 9 d’aquestes Ordenances i el criteri de reposició per un element preferentment procedent de la pròpia tanca o cancell o, en altres casos, per substitució per un element similar realitzat amb tècniques actuals compatibles amb la protecció. La

substitució per elements de disseny o estètica contemporània s’ajustarà als criteris generals de protecció tipològica segons l’article 9 d’aquestes Ordenances. La normativa específica de protecció, per assimilació al nivell de protecció C, es concreta en l’article 24 d’aquestes Ordenances. Les tanques dels conjunts tipològics, quan són elements protegits o destacables del corresponent conjunt, s’ajustaran als criteris del nivell D segons determinacions del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit que es concreten en les fitxes corresponents.

5. Protecció de vistes. Les visuals sobre un edifici o bé protegit per aquest Catàleg es concreten, en el seu cas, en les fitxes individuals on s’indiquen els àmbits de les visuals que són objecte de protecció i, en el seu cas, els punts de vista amb protecció específica o el perímetre de protecció exterior al solar. Les visuals són assimilables a un gàlib negatiu ja que, de fet, delimiten àmbits dins del perímetre de protecció on no s’admet l’addició de nou volum ni les construccions de nova planta i on es restringeixen determinades actuacions que s’indiquen en les fitxes individuals. Les toleràncies s’estableixen en la taula del punt d) següent. Les excepcions a aquest criteri es determinen expressament en les fitxes individuals. La concreció de visuals o vistes protegides, sempre per l’exterior del lloc edificat segons el punt 1 d’aquest article, es concreta en fitxes individuals segons algun dels següents mètodes: a) En els plànols annexos a les fitxes (nivells A o B i

excepcionalment altres nivells o fitxes), mitjançant la delimitació dels àmbits de les visuals protegides.

b) En casos senzills (tots els nivells) com: tipus d’edificació per

alineacions de vial o edificis aïllats en solars petits, les visuals protegides es determinen mitjançant una breu descripció en les fitxes individuals que permet determinar-les inequívocament. A falta d’una indicació expressa, s’entendrà sempre una visual perpendicular al perímetre de protecció.


c) Els àmbits determinats segons els punts anteriors, tenen una

tolerància d’ocupació per edificis o construccions auxiliars, etc., segons el quadre següent :

Nombre de plantes i/o alçada Tolerància

en metres Observacions

Planta Baixa o menys de 3,20 m d’alçada

Cos sensiblement paral·lel amb 2 arestes

1,5

Cos angular amb 1 aresta (veure art. 32.2a)

3

Fins a PB + 2 pisos o 9,5 m d’alçada Cos sensiblement paral·lel amb 2

arestes 1


2

Mes de PB + 2 pisos o 9,5 m d’alçada Cos sensiblement paral·lel amb 2

arestes 0


1

Quan el cos tingui una cara amb 2 arestes separades menys de 4 m, s’aplicaran els criteris del cos angular amb 1 aresta. En terrenys en pendent, quan el pla inclinat de les visuals des de la via pública superi el pendent del 10%, el punt d’aplicació de les toleràncies es referirà a un pla paral·lel al pla inclinat de les visuals situat a 1,5 m per sota d’aquest, i les alçades es mesuraran en la façana que sobresurti més respecte a aquest pla inclinat paral·lel.

En els nivells de protecció A i B, la protecció de vistes pot estendre’s fora del perímetre de protecció afectant a altres solars, edificis o àmbits dels rodals o voltants tal con s’indica en les fitxes corresponents, mitjançant un segon perímetre de protecció de l’entorn i de les visuals, o perímetre de protecció exterior al solar (Pext) on són d’aplicació les prescripcions del punt 1 (Criteri general de protecció de l’entorn) d’aquest article 11. El perímetre de protecció exterior al solar es determina exclusivament en els plànols annexos a les fitxes individuals mitjançant la delimitació de l’àmbit o àmbits corresponents.

6. El subsòl. Els elements del subsòl que mereixen protecció, s’assimilen a jaciments arqueològics documentats o no documentats, en tot cas no visibles, als quals, segons el cas els correspon el nivell G o H. La normativa corresponent al nivell G o H, continguda en els articles 26 o 27 d’aquestes Ordenances, serà d’aplicació al cas.

La determinació dels elements protegits del subsòl, es fa en les fitxes individuals que poden tenir o fer referència a fitxes de protecció dels nivells F, G o H.

Article 12.- Intervenció en el patrimoni protegit. El nivell d’intervenció en el patrimoni protegit, determina el nivell de protecció. Per garantir la coherència de les intervencions s’estableixen els següents criteris generals d’intervenció en el patrimoni protegit: 1. Restaurar i consolidar els valors estètics de l’edifici protegit o dels

elements protegits descrits en les fitxes individuals. 2. Impacte mínim i modificació mínima de l’edifici protegit o dels

elements protegits, atenent a les determinacions d’aquestes Ordenances.

3. Consolidar l’ús o usos preferents, o en el seu cas, reposar-lo,

atenent al que es determina en les fitxes individuals. 4. Consolidar els valors tipològics segons l’article 9 d’aquestes

Ordenances i les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics. 5. Protegir l’entorn consolidant els seus valors estètics i

mediambientals segons l’article 11 d’aquestes Ordenances. En compliment dels criteris anteriors, es determina el següent: 1. Intervenció global en el patrimoni protegit.

En els nivells principals de protecció A, B i F, les actuacions tant en els edificis o béns com en els elements protegits, exigeix la formulació d’una proposta d’actuació consistent com a mínim en un projecte executiu d’arquitectura que asseguri la coherència i compatibilitat de la intervenció amb els valors estètics i compositius presents en l’edifici que motiven la protecció, respecti els elements protegits en el nivell C i asseguri els criteris de protecció tipològica i de protecció de l’entorn segons els articles 9 i 11 d’aquestes Ordenances.


El mateix s’aplicarà pels nivells principals de protecció C, D, G o pel nivell I tant principal com secundari, però en aquests casos la proposta d’actuació consistirà en un projecte al nivell al que correspongui d’acord amb el seu contingut segons les OME, en tot cas, com a mínim, en un document signat per un facultatiu competent on es descriguin, en forma escrita i/o gràfica, les obres que es pretén fer amb indicació de la seva extensió i situació, on justifiqui la compatibilitat amb la protecció així com respecte dels elements protegits en el nivell C i dels elements destacables o la incidència en la protecció tipològica i la protecció de l’entorn segons els articles 9 i 11 d’aquestes Ordenances. En obres o actuacions que afectin només als àmbits o elements protegits en els nivells secundaris s’aplicaran els criteris corresponents al nivell secundari de referència segons els articles 22 al 29 d’aquestes Ordenances. Quan les obres no afectin a cap àmbit o element protegit, s’aplicaran els criteris corresponents al nivell D, segons l’article 25 d’aquestes Ordenances. La direcció facultativa serà obligatòria en tots els casos.

2. Actuacions de gran complexitat en els nivells A i B. En els nivells A i B, en les obres o actuacions de gran complexitat, d’ofici o a instància de part, s’actuarà mitjançant a una consulta prèvia o un informe vinculant en base a un avantprojecte arquitectònic. L’esmentat informe només vincularà respecte als criteris i solucions inclosos en el referit l’avantprojecte. La proposta executable final es subjectarà al que s’ha dit en l’apartat 1 d’aquest article.

3. Increment del nivell o nivells de protecció. Nivells arquitectònics B, C i D i nivells industrials o arqueològics F i G. En els nivells arquitectònics B, C i D, o en els nivells industrials i arqueològics F, G i H, en el curs d’una intervenció de qualsevol tipus (obra major, obra menor, parcel·lació, divisió horitzontal, etc.) es poden fer presents nous elements, no descoberts ni descrits amb anterioritat ni en el procés de formació d’aquest Catàleg, els quals, en

aplicació dels criteris de protecció exposats en la memòria impliquen un nivell de protecció superior al que el Catàleg els assigna. La taula d’elements protegits i nivell de protecció del punt b) següent, conté un llistat d’elements pels quals es determina el nivell de protecció que els correspon, amb independència del fet que les fitxes individuals ho indiquin, pel cas en que els referits elements es descobreixin o posin de manifest en el decurs d’una intervenció, tenint en compte el fet que l’existència d’aquests elements és actualment desconeguda. En els casos descrits, les intervencions respectaran també els nous elements descoberts i s’adequaran a les disposicions normatives d’aquest Pla especial, referides al nivell principal i secundari que segons la taula del punt b) següent protegeix l’element. Tot l’anterior sense perjudici de la revisió d’ofici del Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, per incorporar, si s’escau, les noves determinacions relatives als elements protegits i nivells de protecció del corresponent bé. Taula d’elements protegits i nivell principal de protecció corresponent. Descripció de l’element a protegir Nivell protecció Observacions 1 Volta romana, romànica, gòtica,

renaixentista, etc. és a dir volta corresponent a un estil o període de la historia de l’arquitectura.

A

2 Volta Catalana de maó de pla a l’interior. A

Es poden trobar en els Conjunts D-I, D-II, D-IV, D-V, D-VI i D-VII. Descripció de la Volta catalana en la fitxa D-IV del Conjunt tipològic de les Masies de Sant Cugat.

3 Arcades, arcs o pòrtics romans, romànics, gòtics, renaixentistes, etc. és a dir arcs corresponents a un estil o període de la historia de l’arquitectura.

C

4 Façanes amb composició dels ordres clàssics de l’arquitectura: toscà, dòric, jònic, corinti o compost o les seves variants.

B

5 Elements com: columnes, frisos, cornises, etc. dels ordres clàssics de l’arquitectura.

C

Es poden trobar en els Conjunts D-III, D-VIII i D-IX. Descripció en la fitxa D-IX del Conjunt tipològic de la Floresta.


Descripció de l’element a protegir Nivell protecció Observacions 6 Elements singulars com relleus

escultòrics, escultures, garlandes, gerros, baixrelleus, quadres o rètols de marbre o pedra natural, de terracota, de majòlica o rajola ceràmica, amb composicions, escenes, dibuixos o formant frisos, orles, sanefes, etc.

C Es poden trobar en els Conjunts D-III, D-VIII i D-IX. Descripció en la fitxa D-III del Conjunt de l’Eixample Sud i el Golf.

7 Façanes amb remats de peces ceràmiques noucentistes o modernistes encerclant les obertures, formant els brancals, l’ampit o la llinda, etc. en tota la façana.

B Es poden trobar en els Conjunts D-I, D-V, D-III, D-VIII, D-IX i D-X. Descripció en la fitxa D-III del Conjunt de l’Eixample Sud i el Golf.

8 Ídem en obertures aïllades C 9 Balustrada de coronament de peces de

ceràmica de la terrisseria Arpí o d’altres bòviles o terrissers noucentistes o modernistes.

C

10 Balustrada de coronament de peces de morter moldejat noucentistes o modernistes.

C

Es poden trobar en els Conjunts D-I, D-III, D-V, D-VI i D-VIII i D-IX. Descripció en la fitxa D-V del Conjunt tipològic de la Plana de l’Hospital i de l’Eixample de la Plaça de Barcelona.

11 Ràfec amb canaló de teules de tortugada.

C Es poden trobar en els Conjunts D-I, D-II, D-IV, D-V, D-VI i D-VII. Descripció en la fitxa D-VI del Conjunt del Centre Històric i Comercial de Sant Cugat.

12 Coronament de façana amb elements d’orla com: relleus escultòrics, escultures, garlandes, gerros, baixrelleus, quadres o rètols de marbre o pedra natural, de terracota, de majòlica o rajola ceràmica amb composicions, escenes, dibuixos o formant frisos, orles, sanefes, etc.

C Es poden trobar en tots els conjunts.

13 Composicions, escenes, dibuixos, etc., o formant frisos, orles o sanefes, etc., en esgrafiats, pintures murals, frescos, voltes pintades, etc., a l’interior.

A

14 Ídem a l’exterior, en forma generalitzada. B 15 Ídem en elements aïllats. C 16 Rellotges de sol a l’exterior. C 17 Paviments de rajola hidràulica anteriors a

l’any 1950, a l’interior. A

18 Paviments de rajoles gruixudes, rajoles d’era o similars, decorats o no amb motius geomètrics o fets amb ditades, etc. anteriors a l’any 1950, interior i exterior.

C Es poden trobar en tots els conjunts, però principalment en el Conjunt D-IV. Descripció la fitxa D-IV del Conjunt tipològic de les Masies de Sant Cugat.

19 Obra de fàbrica antiga (p.ex.: opus spicatum, reticulatum) en el paredat.

F

Camps arqueològics no documentats. Nivell H. Les actuacions en els camps arqueològics no documentats, protegits en el nivell H, comporten o no la troballa o descoberta de nous elements que modifiquen el nivell de protecció. Al finalitzar les actuacions, previ l’informe del Servei Català d’Arqueologia, s’establirà el nou nivell de protecció que correspongui, en funció dels elements que s’hagin de conservar o mantenir en el lloc. En l’article 27 d’aquestes ordenances s’indiquen les prescripcions normatives de les actuacions en el nivell H.

4. Obres menors en el patrimoni protegit. En obres d’escassa entitat o assimilables a les obres menors, segons l’article 29 de les OME, la proposta d’actuació consistirà en un projecte al nivell que correspongui d’acord amb el seu contingut segons les OME, en tot cas, com a mínim, en un document signat per un facultatiu competent, on es descriguin, en forma escrita i/o gràfica, les obres que es pretén fer, amb indicació de la seva extensió i situació, així com la seva incidència respecte a l’edifici o bé protegit en els nivells A i B o als elements protegits en el nivell C o als elements destacables, juntament amb la justificació de la compatibilitat amb la protecció de les obres o actuacions proposades. La direcció facultativa segons el que disposa l’article 29.2.b de les OME serà obligatòria en tots els casos.

5. Aprofitament urbanístic. Aquest Pla Especial respecta els aprofitaments urbanístics derivats del planejament vigent els quals, en general, són compatibles amb la protecció. En els casos en que la protecció de l’edifici o bé resulta incompatible amb la materialització de l’aprofitament urbanístic segons el planejament vigent, el Catàleg, en els articles 17 i 18 i en les fitxes individuals es formulen les corresponents propostes que permeten realitzar l’aprofitament urbanístic.


Les propostes esmentades són executables directament ja que aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès constitueix el títol suficient per qualificar-les com a compatibles amb la protecció.

6. Modificació del planejament vigent. La protecció de determinats edificis, conjunts o conjunts tipològics, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns dins del perímetre de protecció que s’inclouen en el Catàleg comporta la modificació del planejament vigent en determinacions tals com: les alineacions i rasants, els gàlibs d’ocupació o la concreció d’una normativa complementària, etc., en aquest cas, les determinacions d’aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès anul·len i substitueixen a les determinacions del planejament derivat o planejament del mateix rang jeràrquic. Quan la protecció dels edificis i altres béns segons paràgraf anterior comporta la modificació de les qualificacions urbanístiques, les alineacions i rasants de la xarxa viària bàsica, les normes urbanístiques del PGM o altres determinacions que corresponen al rang jeràrquic del PGM, es resolen en el document de Modificació puntual del PGM que requereix la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, format i tramitat simultàniament a aquest instrument de planejament. En ambdós casos les propostes de modificació són executables directament ja que aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès o, en el seu cas, la Modificació puntual del PGM que requereix la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès constitueixen el o els títols suficients per qualificar-les com a compatibles amb la protecció.

7. Propostes d’actuació alternatives. En qualsevol dels supòsits indicats en els apartats 1 a 6 anteriors, el promotor d’una actuació sobre un edifici o bé protegit, pot formular una proposta alternativa a les propostes d’aquest Pla Especial i Catàleg, en base a criteris diferents; les esmentades propostes

alternatives, sempre i quan millorin de forma evident la proposta indicativa del Catàleg i siguin compatibles amb la protecció, s’autoritzaran mitjançant el projecte d’obres o l’instrument i tràmit que correspongui aplicar segons aquest Pla Especial o les OME.

NORMES COMUNS A TOTS ELS NIVELLS DE PROTECCIÓ Article 13.- Elements protegits i elements destacables. Els elements destacables són aquells elements rellevants: materials o immaterials, presents en l’edifici o bé protegit que motiven la protecció; s’indiquen en l’apartat corresponent de les fitxes del Catàleg. Els elements protegits són aquells elements: materials o immaterials que són objecte d’una protecció específica en els nivells A, B, C, D, F, G, H, I, J i K, segons el que en cada cas indiquen les fitxes individuals en els termes que es defineixen en l’article 6 d’aquestes Ordenances. Els elements protegits, amb el corresponent nivell: principal o secundari, s’indiquen en l’apartat corresponent de les fitxes del Catàleg. Pels nivells arquitectònics A i B i en els nivells industrials i arqueològics F i G, l’edifici o bé protegit, en la seva integritat, s’entendrà que està protegit en el nivell principal de protecció que indiqui la fitxa, excepte quan la pròpia fitxa indiqui que el nivell A o el nivell B, o els nivells F o G afecten o només a una part de l’edifici o bé protegit, en els termes que s’han dit en els articles 6 i 7 d’aquestes Ordenances. Pels nivells arquitectònics A i B, les parts d’edifici no protegides en aquests nivells, s’entendrà que estan protegides en el nivell D, segons el que es diu en els articles 7, 22 i 23 d’aquestes Ordenances. Pel nivell arquitectònic C, l’edifici en la seva integritat s’entendrà que està protegit també en el nivell D, segons el que es diu en els articles 7 i 24 a 25 d’aquestes Ordenances.


Article 14.- Règim d’usos. Només els nivells arquitectònics A, B, C i D tenen ús i conseqüentment, les fitxes individuals, o les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics i aquestes Ordenances estableixen el règim i condicions d’us aplicable a cada cas. Quan no es diu res s’entendrà vàlid el règim d’usos establert pel planejament vigent. 1. Ús preferent.

L’ús preferent és el que millor s’ajusta a les característiques de l’edifici, s’entendrà que s’admet sempre per aquest Pla Especial amb independència del regim d’usos segons normativa de planejament vigent. Normalment l’ús preferent és l’ús original o l’ús actual o ambdós a la vegada. L’ús preferent, podrà sempre ser consolidat i millorat amb actuacions de restauració o rehabilitació. Quan la fitxa no indica l’ús preferent s’ha d’entendre que aquest és el que s’indica com a tal en la fitxa del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit i, en tot cas, els usos original o actual segons el que es determina en el punt 2 següent.

2. Ús original. L’ús original és el que tingué l’edifici quan fou bastit o el reconegut per la seva història. Si en les fitxes no hi ha indicació en contra, l’ús original és sempre un ús preferent amb independència del regim d’usos segons normativa de planejament vigent.

3. Els usos d’equipaments com a usos preferents. Els usos d’equipament, excepte l’esportiu o els d’abastament i subministres, sempre i quan compleixin les condicions del paràgraf següent, és poden considerar sempre com a usos preferents, excepte en els casos que les fitxes individuals indiquin expressament el contrari. Els equipaments com a ús preferent han de complir la condició que els usos o destinacions concrets que es proposin i les seves intensitats han de poder desenvolupar-se amb amplitud d’espai i no requerir obres o intervencions que siguin incompatibles amb la protecció de l’edifici o la protecció tipològica i de l’entorn.

4. Usos compatibles amb la protecció.

En les fitxes individuals o en les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics s’indiquen els usos compatibles amb la protecció i, en el seu cas, les corresponents determinacions complementàries. Quan en la fitxa no es diu res s’entendrà que els usos compatibles amb la protecció són tots els usos admesos pel planejament vigent en base a la qualificació urbanística del solar o perímetre de protecció de l’edifici o bé protegit.

5. Ús actual. L’ús actual és el que té l’edifici a la data d’aprovació d’aquest instrument de planejament, s’indica en les fitxes individuals. Si s’ajusta al règim d’usos del planejament vigent i en les fitxes no hi ha indicació en contra, l’ús actual és sempre un ús compatible amb la protecció.

Article 15.- Obres admeses. Per obres s’entendrà la totalitat dels actes subjectes a llicència d’acord amb l’article 11 de les OME. En les fitxes individuals o en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit, es detallen les obres admeses, les quals s’ajusten a les següents definicions i criteris: 1. Obres de restauració.

Per obres de restauració, s’entenen aquelles obres que tenen per objecte consolidar l’edifici per a l’ús preferent o per a l’ús actual, reparar els desperfectes constructius i d’instal·lació i reparar els elements i detalls ornamentals deteriorats. Les obres de restauració s’admeten sempre, en tots els nivells de protecció. La restauració té l’eficiència constructiva immediata d’evitar la ruïna en els casos en que aquesta apareix com a incipient, ha de consolidar els fonaments, l’estructura, la coberta i els elements constructius fonamentals de l’edifici, ha de retornar a l’edifici la composició, estètica i tipologia històrica o existent segons el que es diu en cada cas en les fitxes individuals.


Les obres de restauració, quan siguin necessàries pel mal estat de conservació o manteniment de l’edifici o bé protegit, són obligatòries. L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en ús de les seves facultats en matèria de disciplina urbanística, podrà ordenar, a qui correspongui, l’execució de les obres de restauració que siguin necessàries per mantenir dignament els edificis i béns protegits en qualsevol dels nivells de protecció. Les obres de restauració també són obligatòries com a obres complementàries de les de rehabilitació i d’altres classes d’obres.

2. Obres de rehabilitació. Per obres de rehabilitació, s’entenen totes les compreses en el RD 2329/1983, de 18 de juliol sobre protecció a la rehabilitació del patrimoni residencial i urbà. Fonamentalment la rehabilitació és una actuació de posta en ús de l’edifici, i és per això, que en aquest Pla Especial entendrà com a obres de rehabilitació les obres, que mantenint l’ús original o actual o bé per adoptar l’ús preferent o altres usos compatibles amb la protecció segons l’article 14, promoguin o no reformes interiors incloses les d’envans, l’estructura o façanes, compatibles amb la protecció. Les obres de rehabilitació, comporten, amb caràcter general, l’exigència de procedir a la restauració de l’edifici o bé protegit i dels seus elements. En les actuacions de rehabilitació amb o sense ampliació de l’edificació existent o addició de nou volum edificat en el solar, segons els articles 17 i 18 d’aquestes Ordenances, és obligat l’enderroc de les construccions obsoletes, antiestètiques o incompatibles amb la protecció existent en el perímetre de protecció. Les actuacions de rehabilitació per millorar i consolidar l’ús o usos preferents, s’entendran compreses en el RD 2329/1983 sobre protecció a la rehabilitació del patrimoni residencial i urbà. L’Ajuntament informarà favorablement totes les ajudes econòmiques, que per tal disposició s’estableixin i les que puguin establir-se en el futur, sempre i quan les obres de restauració i rehabilitació s’ajustin als objectius i criteris d’aquest Pla Especial i siguin compatibles amb la protecció.

Els particulars que promoguin actuacions de rehabilitació que tenen per objecte consolidar i millorar l’ús o usos preferents d’acord amb aquest Pla Especial, podran sol·licitar les ajudes inherents a les “Àrees de Rehabilitació Integrada” i l’Ajuntament les tramitarà amb informe favorable. També podran sol·licitar i obtenir els beneficis fiscals respecte a les taxes e impostos municipals o de l’Estat i Comunitat Autònoma que estan establertes o puguin establir-se en el futur. Les prescripcions de l’Ordenança Metropolitana de rehabilitació són d’aplicació a totes les actuacions d’aquest tipus, que es realitzin en edificis protegits amb fitxa individual o en edificis existents sense fitxa individual en l’àmbit d’un conjunt o conjunt tipològic. Les excepcions de l’esmentada Ordenança es detallen en les fitxes individuals o en les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics i també en aquestes Ordenances.

3. Substitució o modificació d’elements. En el marc de les obres de restauració i rehabilitació, previ informe de compatibilitat amb la protecció, és admissible substitució o modificació d’elements excepte pel que fa als elements protegits en el nivell C. Pels elements protegits en el nivell C, serà admissible la substitució íntegre de l’element protegit per altre de les mateixes o similars característiques estètiques, quan el manteniment de l’original resulti inviable aplicant les tècniques constructives actuals. En tal cas, caldrà constatar mitjançant l’informe de compatibilitat amb la protecció a que fa referència l’article 8 d’aquestes Ordenances, la inviabilitat o dificultat objectiva de mantenir l’element actual. L’informe validarà les solucions de substitució que s’adoptin les quals, excepte en casos justificats degudament, comportaran la reposició per un element similar realitzat amb tècniques actuals compatibles amb la protecció. Excepcionalment es podrà admetre la substitució total o parcial d’una façana protegida en el nivell B, aplicant el paràgraf anterior com si l’element fos tota o part de la façana. La nova façana, excepte en casos justificats degudament, mantindrà la composició històrica de la façana protegida.


Les prescripcions d’aquest apartat 3, habilitant, en el seu cas, les excepcions que corresponguin aplicar respecte a les prescripcions dels articles 16, 23 i 24. L’article 22 també s’inclou en aquesta relació excepte pel que fa a les parts d’edifici protegides en el nivell A.

4. Altres obres admeses. Previ informe de compatibilitat amb la protecció, atenent a les determinacions dels articles 22 a 29 d’aquestes Ordenances i al que es diu en els fitxes individuals o en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit, s’admeten les obres següents: Les que s’indiquen per cada cas, pel corresponent nivell de protecció en els articles 22 a 26 d’aquestes Ordenances. L’enderroc de la part o parts d’edificació no protegides en cap nivell de protecció. Les obres de modificació del volum edificat, estructura i façanes que afectin a les parts d’edificació no protegides en cap nivell de protecció o protegides només en el nivell D (principal o secundari).

5. Compatibilitat amb les determinacions de planejament vigent. Previ informe de compatibilitat amb la protecció, atenent al que es diu en els fitxes individuals s’admeten les obres i actuacions següents: Les obres de reconstrucció o reposició i reforma de façanes o tanques afectades per sistemes generals. La reconstrucció o, en el seu cas, l’obra nova, s’ajustarà als criteris corresponents al nivell de protecció de la part d’obra o edifici afectat i es portarà a terme en un emplaçament correcte segons planejament vigent. Conseqüentment serà admissible l’enderroc de la part o parts d’edificació afectades per l’actuació anterior. El criteri de mínim impacte o mínima modificació de l’edifici o dels elements protegits és d’aplicació general i obligada al cas. Podrà reduir-se l’amplada de les rampes o accessos al garatge- aparcament fins un mínim de 2,40 m per no afectar les façanes o els

elements protegits. El criteri de mínim impacte i màxima amplada és d’aplicació obligada al cas.

Article 16.- Obres no admeses. Les obres no admeses s’atendran a les determinacions dels articles 22 a 29 d’aquestes Ordenances i al que es diu en les fitxes individuals o en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit, s’ajustaran a les següents definicions i criteris: 1. Enderroc complert.

L’enderroc complert de l’edifici o dels béns protegits consisteix en la seva demolició o destrucció total. No s’admet en els nivells de protecció A, B, F i G.

2. Enderroc parcial. L’enderroc parcial de l’edifici o dels béns protegits o dels seus elements consisteix en la demolició o destrucció de parts de l’edifici o béns protegits o d’elements d’aquests, els quals poden estar protegides o no segons el que en cada cas es diu en les fitxes individuals. No s’admet en els nivells de protecció A, B, C, F i G, pel que fa a les parts o elements protegits. En edificis o parts d’edifici protegits en el nivell D s’aplicarà el que es diu en l’article 25 d’aquestes Ordenances.

3. Obres que contradiuen la protecció establerta pel Catàleg. Les obres i actuacions en edificis o béns protegits, que no s’ajustin a les prescripcions aplicables en base al seu nivell principal de protecció segons els articles 22 a 29 d’aquestes Ordenances o les que no compleixin les determinacions establertes en les fitxes individuals no s’admeten en cap cas.

4. Les obres incompatibles amb la protecció tipològica. Les obres i actuacions en edificis o béns protegits, que contradiguin les prescripcions de protecció tipològica segons l’article 9 d’aquestes Ordenances o les que no compleixin les determinacions establertes


en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit no s’admeten en cap cas.

5. Les obres incompatibles amb la protecció de l’entorn. Les obres i actuacions en edificis o béns protegits, que contradiguin les prescripcions de protecció de l’entorn segons l’article 11 d’aquestes Ordenances.

6. Tala d’arbres protegits (Nivell J). No es permet la tala dels arbres ornamentals protegits, mentre visquin. Els arbres protegits s’han de mantenir amb cura.

Article 17.- Modificació del volum edificat. Les modificacions del volum edificat tenen per objecte modificar amb o sense increment, el volum edificat dins del perímetre de protecció d’un bé protegit. També tenen per objecte modificar determinats paràmetres urbanístics del solar com la densitat i distribució d’habitatges, la parcel·lació del sòl i en general totes les actuacions de gestió urbanística i parcel·lació. Atenent al seu objecte es classifiquen en: 1. Ampliació de l’edificació protegida existent, adossant un nou volum o

nou cos o cossos edificats a l’edifici protegit o augmentant el nombre de plantes.

2. Addició de nou volum en el solar, construint una edificació separada

de l’edifici protegit existent. 3. La planta golfes addicional la qual s’autoritza en determinats conjunts

o conjunts tipològics, segons l’article 19 d’aquestes Ordenances. Constitueix un cas particular de modificació del volum edificat.

4. Les compensacions de volum les quals es regulen en l’article 18

d’aquestes Ordenances.

5. Les actuacions de gestió urbanística com reparcel·lacions, projectes de compensació i altres que afectin a l’edifici o bé protegit o al perímetre de protecció.

6. Les parcel·lacions del sòl en el perímetre de protecció. 7. L’increment o modificació del nombre d’habitatges presents en l’edifici

o perímetre de protecció, o la modificació del nombre d’unitats de propietat horitzontal. Les divisions d’una finca o edifici en unitats de propietat horitzontal.

La modificació del volum edificat és un tipus d’actuació que en els nivells de protecció A, B i F ha de ser expressament autoritzada en les fitxes individuals on s’inclouen els criteris i condicions de la modificació. Els esmentats criteris i condicions poden ser indicats en referència als que es determinen en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit. En els restants nivells de protecció s’aplicarà el que es diu en els articles 24 a 29 d’aquestes Ordenances. Les modificacions del volum edificat s’ajustaran als criteris i normes de protecció tipològica i de protecció de l’entorn segons els articles 9 i 11 d’aquestes Ordenances i a les següents prescripcions: a) És obligat l’enderroc de construccions fora d’ordenació, antiestètiques,

obsoletes, etc. presents en el perímetre de protecció. Aquestes construccions, en cap cas es tindran en compte en els còmputs de sostre edificat i ocupació actual segons la normativa de les zones 8a, 8b, 15 del PGM o les normes del Pla especial de la Serra de Collserola.

b) S’ha de justificar la compatibilitat amb la protecció tipològica i amb la

protecció de l’entorn segons articles 9 i 11 d’aquestes Ordenances. c) Les propostes han de complimentar la disposició 2.b de l’article 264 de

les NN.UU. del PGM respecte de les edificacions veïnes o pròximes que puguin ser afectades pel canvi de paràmetres. L’acompliment d’aquesta condició, es realitzarà mitjançant la comparació de la proposta respecte a la situació definida per la normativa vigent. Es donarà per complerta la condició respecte a les edificacions veïnes o pròximes que estiguin en un dels supòsits que descriu l’article 222.4


(edificis fora d’ordenació) o 222.6 (edificis disconformes amb les condicions d’edificació vigents) de les NN.UU. del PGM.

S’exceptuen de aquesta prescripció els següents casos: - Les compensacions de volum, segons l’article 18 d’aquestes

Ordenances, que no incrementin en més d’una planta o en no més de 3,20 metres l’alçada reguladora respecte a les determinacions del planejament vigent.

- La planta golfes addicional, segons l’article 19 d’aquestes Ordenances.

- Les actuacions previstes en les fitxes individuals del Catàleg,

incloent les que es realitzin en els gàlibs autoritzats o atenent a les exigències de la protecció de vistes.

Article 18.- Compensació de volums. Aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès respecta els aprofitaments urbanístics derivats del planejament vigent els quals, en general, són compatibles amb la protecció. En els casos en que la protecció de l’edifici o bé resulta incompatible amb la materialització de l’aprofitament urbanístic del planejament vigent, el Catàleg, en la fitxa corresponent, formula una proposta indicativa d’actuació que es concreta en normes específiques de compensació de volums o en el seu cas, en criteris de formació d’un instrument de planejament derivat, on s’especifiqui la forma de materialitzar l’aprofitament urbanístic. L’esmentada proposta indicativa és executable directament en els termes que indica l’article 12.5 d’aquestes Ordenances. Les compensacions de volum són un cas particular de les modificacions de volum edificat, conseqüentment els hi són d’aplicació les prescripcions de l’article anterior (article 17).

D’acord amb el que es diu en l’article 12, es pot proposar i en el seu cas autoritzar altres alternatives que resolguin el problema plantejat i millorin les solucions indicades en el Catàleg, en aquest article o en les fitxes de l’edifici o bé protegit. 1. Sostre computable en les compensacions de volums:

Els criteris de compensació de volums que es descriuen en els apartats 2, 3 i 4, es regiran pel principi general de compensació, és a dir, el sostre edificable i edificat ha de ser igual entre el planejament vigent i el resultat de la compensació. Només es tindran en compte les plantes sobre rasant, excloent expressament les següents : a) La planta altell definida per l’article 225.4 de les NN.UU. del PGM.

b) La planta golfes addicional, o l’espai habitable sota la coberta en

els casos i condicions que indica l’article 19 d’aquestes Ordenances.

c) L’edificació en el pati interior d’illa definida pels articles 242.8,

242.9 i 243 de les NN.UU. del PGM.

d) Les construccions auxiliars no computaran en l’edificabilitat principal, es consideraran com edificabilitat pròpia de construccions auxiliars, en els mateixos termes que indiqui la normativa vigent a la zona.

2. Protecció tipològica en les compensacions de volums:

En tots els casos descrits en els apartats següents d’aquest article, la volumetria i composició de façanes del volum afegit serà el més auster i senzill possible, sense cap tipus de cossos sortints. Al volum ampliat li són d’aplicació els criteris d’avaluació de la qualitat arquitectònica i de protecció tipològica segons els articles 8 i 9 d’aquestes Ordenances. Les fitxes individuals dels béns protegits i les dels conjunts o conjunts tipològics (nivell D), determinen, en el seu cas, les condicions particulars de protecció tipològica en les compensacions de volum.


Atenent a la tipologia de l’edifici protegit o a cada tipus d’ordenació de l’edificació, en els apartats següents es determinen els paràmetres i criteris que són d’aplicació.

3. Compensació de volums en edificis entre mitgeres o en el tipus d’ordenació de l’edificació per alineacions de vial (claus 12 i 13b) o assimilables.

a) La compensació d’alçada per fondària que es realitzarà mitjançant

la reculada de 4 metres respecte de l’alineació de façana a vial, de les plantes que correspon compensar. Tant les plantes reculades com el conjunt de plantes de l’edifici tindrà una nova fondària, major que la vigent, segons el gràfic normatiu annex 1.

b) La compensació de fondària per alçada es realitzarà mitjançant

l’addició d’un màxim de dues plantes sobre la planta més alta de l’edifici protegit, reculades 4 metres respecte de l’alineació de façana a vial, segons els gràfics normatius annexos. La nova fondària menor que la vigent, pot ser major en la planta baixa que en les plantes pis, segons el gràfic normatiu annex 1.

c) La compensació de fondària i d’alçada en els casos en que la fitxa

individual indiqui que es pot fer, es realitzarà com una actuació mixta de les compensacions a) i b) anteriors, aplicant la solució més adient o favorable a la protecció dels valors de l’edifici que motiven la protecció. En tot cas, cada tipus de compensació s’atendrà als propis criteris i determinacions normatives.

d) En els edificis en cantonada, és a dir, front a dos o més vials, o

assimilables, la coberta definitiva del volum afegit en qualsevol tipus de compensació serà plana del tipus terrat no transitable, el seu remat tindrà la mínima alçada constructiva compatible amb el terrat pla. S’exceptuen els casos en que les fitxes individuals formulen la seva pròpia proposta o les solucions derivades d’actuacions alternatives compatibles amb la protecció segons el que es diu en l’article 12.7 d’aquestes Ordenances.

4. Compensació de volums en edificis aïllats o en el tipus d’ordenació de l’edificació en edificació aïllada i volumetria específica (claus 20/a9, 20a/10, 20a/11, 20b, 18, etc.) o assimilable.

a) La compensació d’alçada per ocupació es realitzarà mitjançant

l’addició de nou volum en el solar o perímetre de protecció, de forma que es compensi l’aprofitament urbanístic. La nova edificació es pot adossar a l’edificació existent protegida sempre i quan es faci per les façanes que no estan protegides en el nivell B i respectant els elements protegits en el nivell C. Quan les fitxes individuals així ho determinin, l’addició de volum es farà pels gàlibs indicats. Es podrà incrementar el paràmetre d’ocupació en planta fins el límit del 150% del percentatge vigent en la zona, excepte en els casos que la fitxa individual determini un límit menor o major o, en el seu cas, indiqui que no es pot fer aquest increment. La nova ocupació pot ser diferent en les diferents plantes segons tinguin o no elements protegits o destacables.

b) La compensació d’ocupació per alçada es realitzarà mitjançant l’addició d’una planta sobre l’ultima planta de l’edifici protegit. Les plantes addicionals es recularan 4 metres dels coronaments o de les façanes protegides. En les fitxes individuals s’indiquen els elements de coronament o façana a respectar en cada cas (veure gràfic normatiu annex 6).

En les façanes no protegides, les noves plantes es poden fer directament al damunt, és a dir sense recular respectant, en tot cas, els elements protegits en el nivell C. La nova ocupació pot ser diferent en les diferents plantes segons tinguin o no elements protegits o destacables.

c) La compensació d’ocupació i d’alçada en els casos en que la fitxa individual indiqui que es pot fer, es realitzarà com una actuació mixta de les compensacions a) i b) anteriors, aplicant la solució més adient o favorable a la preservació dels valors de l’edifici que motiven la protecció.


En tot cas, cada subtipus de compensació s’atendrà als seus propis criteris i determinacions normatives.

d) En aquest tipus de compensació la coberta definitiva del volum afegit serà plana del tipus terrat no transitable, el seu remat tindrà la mínima alçada constructiva compatible amb el terrat pla. S’exceptuen els casos en que les fitxes individuals formulen la seva pròpia proposta o les solucions derivades d’actuacions alternatives compatibles amb la protecció segons el que es diu en l’article 12.7 d’aquestes Ordenances.

5. Compensacions especials:

Quan l’aplicació dels criteris anteriors no permeti compensar part (o la totalitat) del sostre o aprofitament urbanístic, prèvia justificació del fet en l’informe de compatibilitat amb la protecció a que fa referència l’article 8 de les Ordenances aquest Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, podrà optar-se per: a) Aplicar a les compensacions una reculada inferior als 4 metres o

eliminar totalment la reculada, tal com en el catàleg es justifica i proposa per a determinats edificis o béns protegits en les corresponents fitxes individuals on també es concreten altres criteris d’aplicació exclusiva a l’edifici o element de referència de la pròpia fitxa. L’aplicació, per analogia dels esmentats criteris podrà ser admesa, en casos justificats, en altres edificis o béns protegits.

En aquest tipus de compensació especial la coberta definitiva del volum afegit serà plana del tipus terrat no transitable, el seu remat tindrà la mínima alçada constructiva compatible amb el terrat pla. S’exceptuen els casos en que les fitxes individuals formulen la seva pròpia proposta o les solucions derivades d’actuacions alternatives compatibles amb la protecció segons el que es diu en l’article 12.7 d’aquestes Ordenances.

b) La transferència d’aprofitament urbanístic envers altre o altres solars que admetin l’increment dels corresponents paràmetres d’edificabilitat i densitat d’habitatges. La proposta de nova ordenació es validarà mitjançant un Pla Especial que concretarà els nous paràmetres tant pel solar de l’edifici protegit com pels altres solars on es transfereixi l’aprofitament urbanístic.

c) La modificació del volum edificable del solar mantenint l’aprofitament urbanístic, d’acord amb les condicions concretes presents en cada edifici protegit i perímetre de protecció o solar, tot modificant els corresponents paràmetres que determinen l’alçada, el nombre de plantes, la fondària o l’ocupació i les separacions; aplicant els criteris generals les modificacions de volum edificable i de compensacions de volum establerts en aquestes Ordenances. L’aplicació d’aquest tipus de compensació especial exigeix la formació i aprovació d’un Pla Especial.

d) L’aplicació conjunta i simultània dels diferents criteris (18.3, 18.4 i

18.5) aplicant diverses solucions parcials, juntament amb la indemnització, si s’escau, de l’aprofitament residual, serà sempre una opció preferent quan no sigui possible altra manera de compensar l’aprofitament urbanístic de planejament vigent.

L’actuació que la Modificació puntual del PGM que requereix la revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès proposa per a l’edifici protegit per la fitxa B-51, constitueix un exemple de com procedir en aquet tipus de propostes que impliquen vàries transferències d’aprofitament urbanístic. L’aprovació d’una figura de planejament tipus Pla Especial, o en el seu cas, modificació del PGM resulta obligada al cas.

Article 19.- Planta golfes addicional. En determinats conjunts tipològics i edificis protegits, s’admet la formació d’una planta golfes addicional en l’espai sota coberta, tot elevant el pla de teulada, a partir dels 4 metres de distància de la façana, a fi i efecte d’aconseguir un espai habitable amb una alçada lliure mínima de 2,25 metres segons justificació de proposta, solució volumètrica i paràmetres normatius continguts en el gràfic normatiu annex 4. Conseqüentment, la determinació de no ocupació ni habitabilitat de les golfes resultants de la formació del pla de coberta, contingudes en les NN.UU. del PGM és substituïda pel que en cada cas determini la fitxa corresponent de l’edifici protegit o en el seu defecte, pel que disposi la fitxa del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany en els termes que es concreten en aquest article 19 i en els articles 20 i 21 d’aquestes Ordenances.


1. La planta golfes addicional en el tipus d’ordenació per alineacions de vial, no constitueix superfície de sostre edificable que sigui computable en termes d’edificabilitat o aprofitament urbanístic. Conseqüentment, no es tindrà en compte en les actuacions previstes en l’article 18 d’aquestes Ordenances, ni en cap altre actuació similar d’ordenació o compensació de volums. Tampoc es tindrà en compte en la definició del volum final de l’article 12.a) de l’Ordenança Metropolitana de Rehabilitació.

2. La planta golfes addicional, en els altres tipus d’ordenació de

l’edificació, constitueix una superfície de sostre edificable que si és computable en termes d’edificabilitat o aprofitament urbanístic. Conseqüentment, la seva superfície es tindrà en compte en les actuacions previstes en l’article 18 d’aquestes Ordenances i altres actuacions similars d’ordenació o compensació de volums, quan es donin les següents condicions:

a) Només es computaran els àmbits de la planta golfes addicional

que superin l’alçada lliure de 1,80 m.

b) No computaran els àmbits de la planta golfes addicional on s’ubiquin els elements dels usos preferents d’aquesta planta que es detallen en l’apartat 4 d’aquest article. El esmentats àmbits no es tindran en compte en la definició del volum final de l’article 12.a) de l’Ordenança Metropolitana de Rehabilitació.

3. Les solucions o esquemes volumètrics, així com les condicions d’aplicació i els corresponents paràmetres normatius, relatius a la planta golfes addicional i a l’espai sota coberta s’indiquen en el gràfics normatiu annex 4.

Els gràfics normatius annexos 5 i 6, contenen les prescripcions relatives a les terrasses integrades en els plans inclinats de teulada, accessibles des de la planta golfes addicional o des de les plantes compensades segons l’article 18 d’aquestes Ordenances. Les solucions esmentades són aplicables segons el que, en el seu cas, es determina en les fitxes dels conjunts tipològics o en les fitxes individuals.

4. S’aplicaran les prescripcions de l’article 20 i les següents condicions complementàries de la planta golfes addicional:

a) El pendent de la coberta de la planta golfes addicional s’ajustarà,

en cada cas, al que es diu en la fitxa del conjunt tipològic corresponent, en el seu defecte serà la mateixa que el planejament vigent permet per a la coberta definitiva.

b) L’ús preferent de la planta golfes addicional és el mateix que

el de l’espai sota coberta amb les prescripcions que s’indiquen en l’article 20 d’aquestes Ordenances.

c) Un cop deduït l’ús preferent, en la resta de l’espai sota coberta

podrà ubicar-se una part del programa funcional dels habitatges i/o locals de la planta inferior amb la condició de que els espais d’ús comú i el vestíbul d’aquests habitatges i/o locals, despatxos, etc., així com l’última parada de l’ascensor, estiguin obligatòriament en el nivell de la planta inferior o planta més alta segons normativa.

Article 20.- Instal·lacions en façana i en planta sota la coberta. Per fer compatible la protecció del patrimoni arquitectònic amb les necessitats funcionals dels sistemes d’instal·lacions actuals o futures, s’observaran les següents prescripcions relatives a les pròpies instal·lacions o els seus elements: 1. En el coronament o part superior de l’edificació entre el sostre de la

darrera planta habitable i el pla inferior de teulada, s’entendrà que l’ús preferent és el de contenir les dependències i elements comuns de l’edifici com cambres de maquinària d’ascensors o de comptadors de combustibles gasosos, cambres de comptadors, cambra de bombes de calor o aparells d’aire condicionat plaques d’energia solar i/o qualsevol altres elements tècnics d’instal·lacions amb l’única excepció del que es diu en l’article 21 d’aquestes Ordenances.

Les instal·lacions i elements descrits anteriorment, podran ubicar-se en les terrasses integrades descrites en l’article 20, sempre i quan el volum corresponent no superi en més de 0,4 m la cara superior del pla de coberta, o s’asseguri que les instal·lacions esmentades no són visibles des de la via pública.


En qualsevol cas, s’adoptaran les mesures necessàries per evitar que els elements esmentats siguin visibles des de la via pública, tot fent compatible les instal·lacions amb els criteris de protecció tipològica.

2. L’ús preferent és obligatori en tots els casos tant si les dependències o instal·lacions descrites resulten obligades per la normativa vigent, com si malgrat no fos així, la promoció estima convenient dotar els edificis amb les instal·lacions referides. No s’admet ubicar les instal·lacions i elements descrits damunt del pla de coberta.

Article 21.- Elements sortints per sobre de la coberta. Per sobre de la coberta definitiva de les edificacions, no poden sobresortir altres elements que els fumerals i conductes d’evacuació d’aire viciat o les antenes de telecomunicacions al servei de la finca o d’ús exclusiu del propi edifici o comunitat d’edificis (antenes normals de TV o radio i antenes parabòliques amb un diàmetre màxim de 0,90 metres) o els parallamps normals que no emeten radiació. Excepcionalment s’admeten els remats ornamentals (escultures, orles, elements arquitectònics singulars, etc.) de l’edificació amb un volum envolvent no superior als 0,4 m³ i una alçada no major d’1,2 m. Els esmentats remats ornamentals estan subjectes a l’avaluació de la qualitat arquitectònica (article 8 ). Els elements o equips que formen part del sistema general de telecomunicacions (telefonia mòbil, etc.), en cap cas són assimilables a les antenes al servei de la finca. Aquests elements o equips es regeixen per la seva normativa específica i la seva ubicació en edificis protegits o dins del perímetre de protecció resta totalment prohibida. Els davantals d’obra o balustrades i baranes de serralleria, ubicats en el pla de façana i per sobre del pla de coberta, s’admeten sempre que s’ajustin a la tipologia i a les dimensions dels elements similars presents en els conjunts tipològics. Ni els badalots d’escala, ni les dependències de maquinària d’ascensor o altre tipus de maquinària o instal·lació, ni les dependències per a comptadors de gas o altres fluids o formes d’energia, etc., ni qualsevol element amb un volum superior a 0,6 m³

o amb qualsevol dimensió major que 1 metre poden sobresortir dels plans de coberta. Els elements esmentats, si resulten obligats per la seva normativa específica, o per raons de conveniència de la promoció, s’han ubicar dins del volum de l’espai sota coberta. NORMES ESPECÍFIQUES PER ALS DIFERENTS NIVELLS DE PROTECCIÓ Article 22.- Determinacions pel nivell de protecció A. L’edifici en la seva integritat és l’objecte de la protecció. Les intervencions possibles es limiten a la rehabilitació i restauració, no es permet l’enderrocament de l’edifici ni les actuacions que desfigurin la seva composició o estètica. Les prescripcions dels articles 6 i 7 d’aquestes Ordenances permeten concretar la integritat o, si és el cas, la part o parts de l’edificació o edificacions protegides tant en el nivell principal A com en els nivells secundaris. Les determinacions aplicables als edificis, parts d’edificis, àmbits o béns protegits en el nivell A com a nivell principal de protecció són les següents: 1. Obres admeses sense limitacions:

a) Les obres de restauració de l’edifici o bé protegit i dels seus elements.

b) Les obres de rehabilitació per millorar o consolidar l’ús preferent.

2. Obres admeses amb limitacions:

Amb la condició d’adaptar-se als criteris de protecció tipològica d’acord amb l’article 9 d’aquestes Ordenances, s’admeten les següents obres o actuacions: a) Les obres de reforma de les parts o àmbits de l’interior o de

l’exterior no protegits en els nivells A o B, incloses les


modificacions d’estructura i la substitució o modificació d’elements.

b) Les obres de modificació del volum edificat que s’autoritzin

expressament en les fitxes individuals.

c) Les obres de substitució o modificació d’elements inclosa l’estructura excepte les que afectin als elements protegits en el nivell C, F o G.

d) L’enderroc de la part o parts d’edificació que no estan protegides

en cap nivell de protecció. 3. Obres no admeses:

a) L’enderroc complert de l’edificació.

b) L’enderroc de la part o parts d’edificació que tenen el nivell de protecció A, B, F o G.

c) Les obres de substitució o modificació d’elements protegits en el

nivell C, F o G.

d) Les obres de modificació del volum edificat que no s’autoritzin expressament en les fitxes individuals.

e) Les modificacions de l’estructura que afectin a l’interior o exterior

que siguin incompatibles amb la protecció.

f) Les obres que comportin les implicacions que senyala el punt 4 Règim d’usos d’aquest article.

g) Les obres incompatibles amb la protecció tipològica segons

l’article 9 d’aquestes Ordenances.

h) Les obres incompatibles amb la protecció de l’entorn segons l’article 11 d’aquestes Ordenances.

4. Règim d’usos:

Els usos preferents o compatibles no han de tenir implicacions o requeriments que puguin malmetre o desfigurar l’edifici o façanes i

altres parts d’edificació protegides en els nivells A o B, els elements protegits en els nivells C, F o G o la composició històrica o tradicional de les façanes, ni les que contradiguin els articles 9, 11 i 12 de les Ordenances del Catàleg, ja que en tal cas, lluny de ser usos preferents o compatibles, són usos incompatibles amb la protecció. Les modificacions o canvi d’ús s’ajustaran també al següent: a) La modificació de l’ús o usos preferents i les consegüents obres

d’adaptació o rehabilitació, només són admissibles en el marc d’una proposta global d’intervenció segons els criteris d’aquest Pla Especial que contempli la restauració de l’edifici o bé protegit i dels elements protegits en el nivell C.

b) No s’admet el canvi d’ús envers altre ús o intensitat d’ús no

autoritzat o incompatible amb la protecció. 5. Modificació del volum edificat:

No s’admet la modificació de la volumetria dels edificis o parts d’edifici protegits en aquest nivell A. Els altells interiors, en parts de l’interior no protegides en el nivell A, que no modifiquin la volumetria exterior, en general, són admissibles. En les fitxes individuals es determina la possibilitat de modificar el volum edificat no protegit en el nivell A, així com les corresponents condicions a que s’ha de subjectar la modificació. En tot cas serà d’aplicació el que determina l’article 17 d’aquestes Ordenances i el que es diu en els punts 2 i 3 anteriors d’aquest article.

6. Altra normativa. El nivell de protecció A implica la protecció de l’entorn de l’edifici o bé protegit segons l’article 11 d’aquestes Ordenances, malgrat que el nivell I no sigui un dels nivells secundaris de protecció. En les fitxes individuals o en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit es determina, en el seu cas, la normativa de protecció tipològica i la normativa complementària.


Les parts d’edificació protegides en els nivells C o D, o les parts no protegides en cap nivell de protecció s’ajustaran als criteris de protecció tipològica d’acord amb l’article 9 d’aquestes Ordenances.

Article 23.- Determinacions pel nivell de protecció B. L’exterior de l’edifici, és a dir, el volum, les façanes i, en el seu cas, les cobertes són els objectes de la protecció. Les intervencions possibles són la rehabilitació, la restauració i, si s’escau, la modificació del volum edificat. No es permet l’enderrocament de la part o parts d’edificació protegides ni les actuacions que desfigurin la seva composició o estètica. Les prescripcions dels articles 6 i 7 d’aquestes Ordenances permeten concretar la integritat o, si és el cas, la part o parts de l’edificació o edificacions protegides tant en el nivell principal B com en els nivells secundaris. L’aplicació d’aquestes Ordenances als edificis, parts d’edificis, àmbits o béns protegits en el nivell B com a nivell principal o secundari de protecció comporta les següents determinacions: 1. Obres admeses sense limitacions.


b) Les obres de rehabilitació per millorar o consolidar l’ús preferent.

2. Obres admeses amb limitacions.

Amb la condició d’adaptar-se als criteris de protecció tipològica d’acord amb l’article 9 d’aquestes Ordenances, s’admeten les següents obres o actuacions: a) Les obres de rehabilitació per adaptar l’edifici a un ús compatible

amb la protecció diferent de l’ús preferent.

b) Les obres de reforma de les parts o àmbits de l’exterior no protegits en el nivell B, incloses les modificacions d’estructura i la substitució o modificació d’elements.

c) Les obres de modificació del volum edificat, excepte las que afectin a les façanes o àmbits protegits en el nivell B o a elements protegits en el nivell C, F o G.

d) Les obres de substitució o modificació d’elements inclosa

l’estructura, excepte les que afectin als elements protegits en el nivell C, F o G.

e) L’enderroc de la part o parts d’edificació que no estan protegides

en cap nivell de protecció. 3. Obres no admeses.

a) L’enderroc de la part o parts d’edificació que tenen el nivell de protecció B, F o G.

b) Les obres de substitució o modificació d’elements protegits en el

nivell C, F o G.

c) Les obres de modificació del volum edificat que afectin a les façanes o àmbits protegits en el nivell B o a elements protegits en el nivell C, F o G.

d) Les obres que comportin les implicacions que senyala el punt 4

del Règim d’usos d’aquest article.

e) Les obres incompatibles amb la protecció tipològica segons l’article 9 d’aquestes Ordenances.

f) Les obres incompatibles amb la protecció de l’entorn segons

l’article 11 d’aquestes Ordenances. 4. Règim d’usos.

Els usos preferents o compatibles no han de tenir implicacions o requeriments que puguin malmetre o desfigurar l’edifici o façanes i altres parts d’edificació protegides en el nivell B, els elements protegits en el nivell C o la composició històrica o tradicional de les façanes ni les que contradiguin els articles 9, 11 i 12 de les Ordenances del Catàleg, ja que en tal cas, lluny de ser usos preferents o compatibles, són usos incompatibles amb la protecció.


Les modificacions o canvi d’ús s’ajustaran també al següent: a. S’admet la modificació de l’ús actual envers altres usos compatibles

amb la protecció, encara que no siguin usos preferents. La proposta d’intervenció ha de contemplar la restauració de l’edifici o bé protegit i dels elements protegits en el nivell C.

b. No s’admet el canvi d’ús envers altre ús o intensitat d’ús no

autoritzat o incompatible amb la protecció. 5. Modificació del volum edificat.

En les fitxes individuals es determina la possibilitat de modificar el volum edificat així com les corresponents condicions a que s’ha de subjectar la modificació. En tot cas serà d’aplicació el que determina l’article 17 d’aquestes Ordenances i el que es diu en els punts 2 i 3 anteriors d’aquest article. Els altells interiors quan no modifiquen la volumetria exterior, en general, són admissibles.

6. Altra normativa. El nivell de protecció B implica la protecció de l’entorn de l’edifici o bé protegit segons l’article 11 d’aquestes Ordenances, malgrat que el nivell I no sigui un dels nivells secundaris de protecció. En les fitxes individuals o en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit es determina la normativa de protecció tipològica i la normativa complementària. Les parts d’edificació protegides en els nivells C o D, o les parts no protegides en cap nivell de protecció s’ajustaran als criteris de protecció tipològica d’acord amb l’article 9 d’aquestes Ordenances.

Article 24.- Normes específiques per al nivell de protecció C. Els elements protegits: detalls arquitectònics, detalls constructius, porxos, glorietes i construccions auxiliars, escultures, mosaics, paviments o murals, etc., tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici protegit són els objectes de la protecció. Les intervencions possibles són la rehabilitació,

la restauració i, si s’escau, la modificació del volum edificat. No es permet l’enderrocament de l’edifici ni les actuacions que malmetin o desfigurin els elements protegits. Les prescripcions dels articles 6 i 7 d’aquestes Ordenances permeten concretar els elements o, si és el cas, la part o parts de l’edificació o edificacions protegides tant en el nivell principal C com en els nivells secundaris. L’aplicació d’aquestes ordenances als edificis, elements, àmbits o béns protegits en el nivell C (principal o secundari) comporta les següents determinacions: 1. Obres admeses sense limitacions:


b) Les obres de rehabilitació per millorar o consolidar l’ús preferent o per adaptar l’edifici a un ús compatible amb la protecció.

2. Obres admeses amb limitacions:

Amb la condició d’adaptar-se als criteris del nivell D d’acord amb l’article 25 d’aquestes Ordenances i segons determinacions del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit, s’admeten les següents obres o actuacions: a) Les obres de reforma de les parts o àmbits de l’exterior protegides

en el nivell D o no protegides, incloses les modificacions d’estructura i la substitució o modificació d’elements.

b) Les obres de modificació del volum edificat, excepte las que

afectin a elements protegits en el nivell C.

c) Les obres de substitució o modificació d’elements inclosa l’estructura, excepte les que afectin als elements protegits en el nivell C.

d) L’enderroc de la part o parts d’edificació que no estan protegides

en cap nivell de protecció.


3. Obres no admeses:

a) L’enderroc de la part o parts d’edificació que tenen el nivell de protecció F o G.

b) Les obres de substitució o modificació d’elements protegits en el

nivell C.

c) Les obres de modificació del volum edificat que afectin als elements protegits en el nivell C, F o G.

d) Les obres que comportin les implicacions que senyala el punt 4


g) Les obres incompatibles amb la protecció tipològica segons l’article 9 d’aquestes Ordenances.

h) Les obres incompatibles amb la protecció de l’entorn segons

l’article 11 d’aquestes Ordenances. 4. Règim d’usos:

Els usos preferents o compatibles no han de tenir implicacions o requeriments que puguin malmetre o desfigurar els elements protegits en el nivell C ni la composició històrica o tradicional de les façanes o les que contradiguin els articles 9, 11 i 12 de les Ordenances del Catàleg, ja que en tal cas, lluny de ser usos preferents o compatibles, són usos incompatibles amb la protecció. Les modificacions o canvi d’ús s’ajustaran també al següent: a. S’admet la modificació de l’ús actual envers altres usos compatibles

amb la protecció, encara que no siguin usos preferents. La proposta d’intervenció ha de contemplar la restauració dels elements protegits en el nivell C.

b. No s’admet el canvi d’ús envers altre ús o intensitat d’ús no

autoritzat o incompatible amb la protecció.

5. Modificació del volum edificat. En les fitxes individuals o en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit es determina la possibilitat de modificar, afegir o compensar el volum edificat actualment i les corresponents condicions a que s’ha de subjectar la modificació. En tot cas serà d’aplicació el que determina l’article 17 d’aquestes Ordenances i el que es diu en els punts 2 i 3 anteriors d’aquest article.

6. Altra normativa. En les fitxes individuals o en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit es determina la normativa de protecció tipològica i la normativa complementària. Les parts d’edificació protegides en el nivell D, o les parts no protegides en cap nivell de protecció s’ajustaran als criteris de protecció tipològica d’acord amb l’article 9 d’aquestes Ordenances.

Article 25.- Normes específiques per al nivell de protecció D. Els edificis conjunts o conjunts tipològics i els elements tipològics definits en l’article 9 d’aquestes Ordenances són els objectes de la protecció. Les intervencions que es facin tant en els edificis protegits com en els edificis i obres de nova planta dins l’àmbit dels conjunts o conjunts tipològics han d’atendre als criteris dels articles 9 i 10 d’aquestes Ordenances. La rehabilitació serà l’actuació preferent en tots els casos. Les prescripcions dels articles 6 i 7 d’aquestes Ordenances permeten concretar el conjunt o conjunt tipològic o, si és el cas, la part o parts de l’edificació o edificacions protegides en el nivell D. L’aplicació d’aquestes Ordenances als edificis, conjunts o conjunts tipològics, àmbits o béns protegits en el nivell D, com a nivell principal o secundari, comporta les següents determinacions: 1. Obres admeses sense limitacions:

a) Les obres de restauració.


b) Les obres de rehabilitació. 2. Obres admeses amb limitacions:

Amb la condició d’adaptar-se als criteris de protecció tipològica d’acord amb l’article 9 d’aquestes Ordenances, s’admeten les següents obres o actuacions: a) Les obres de reforma de les parts o àmbits de l’exterior protegides

en el nivell D o no protegides, incloses les modificacions d’estructura i la substitució o modificació d’elements.

b) Les obres de modificació del volum edificat.

c) Les obres de substitució o modificació d’elements inclosa

l’estructura.

d) L’enderroc de la part o parts d’edificació que no estan protegides en cap nivell de protecció.

e) En els solars dins l’àmbit d’un conjunt o conjunt tipològic, sense

edificis o amb edificis obsolets o no protegits, s’admeten les obres de nova planta i l’enderroc previ de l’edificació existent.

3. Obres no admeses.

a) L’enderroc de la part o parts d’edificació que tenen el nivell de protecció F o G.

b) Les obres que comportin les implicacions que senyala el punt 4


c) Les obres incompatibles amb la protecció tipològica o amb la protecció de l’entorn segons articles 9 i 11 d’aquestes Ordenances.

4. Règim d’usos.

Els usos preferents o compatibles no han de tenir implicacions o requeriments que puguin malmetre o desfigurar la composició històrica o tradicional de les façanes dels conjunts o conjunts tipològics, ni que contradiguin els articles 9, 11 i 12 de les

Ordenances del Catàleg, ja que en tal cas, lluny de ser usos preferents o compatibles, són usos incompatibles amb la protecció.

Les modificacions o canvi d’ús s’ajustaran també al següent: a) S’admet la modificació de l’ús actual envers altres usos

compatibles amb la protecció.

b) No s’admet el canvi d’ús envers altre ús o intensitat d’ús incompatible amb la protecció.

5. Modificació del volum edificat.

És d’aplicació el que determina l’article 17 d’aquestes Ordenances i el que es diu en els punts 2 i 3 anteriors d’aquest article.

6. Altra normativa. En les fitxes individuals o en les fitxes del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l’edifici o bé protegit es determina la normativa complementària.

Article 26.- Normes específiques per al nivell de protecció F i G. Els elements o béns del patrimoni Industrial o els jaciments arqueològics amb estructures que podran ser visibles (nivell F) o podran restar no visibles (nivell G) són els objectes de la protecció. L’única intervenció possible és la restauració. No es permet l’enderrocament de l’element o bé protegit ni les actuacions que desfigurin la seva aparença o els seus valors històrics, industrials, arqueològics o estètics. Les fitxes individuals indiquen el perímetre de protecció de cada elements protegit en aquests nivells. Si les fitxes no ho indiquen, la línia ubicada a deu metres per fora dels elements del patrimoni industrial o arqueològic constitueix el perímetre mínim de protecció de l’element corresponent, el qual, quan els nivells F o G són nivells secundaris de protecció, pot coincidir o no amb el perímetre de protecció de l’edifici o bé protegit en un nivell superior. No es poden fer actuacions en el perímetre de protecció del


béns del patrimoni industrial arqueològic excepte els casos especials que s’indiquen en la fitxa corresponent. Les disposicions que determini el Servei Català d’Arqueologia seran la base per establir la compatibilitat amb la protecció de les actuacions que s’hagin de portar a terme en els elements o béns protegits en els nivell F o G, o en el seu perímetre de protecció. Els elements o béns del patrimoni industrial i arqueològic o les estructures arqueològiques investigades i documentades s’han de mantenir en el lloc original o actual. L’actuació edificatòria, urbanitzadora, etc. es considerarà compatible amb la protecció si es poden aplicar solucions adients en l’ordre constructiu que permetin la conservació dels elements o béns protegits en el lloc original o actual. Les solucions a aplicar en el nivell F han de permetre la visió de l’element o bé protegit. L’aplicació d’aquestes ordenances als béns protegits en els nivells F o G comporta les mateixes determinacions i en els mateixos termes que les que es defineixen pel nivell C de protecció en l’article 24 d’aquestes Ordenances. Excepte pel que fa a la modificació del volum edificat que es subjectarà al següent:

No s’admet la modificació de la volum en el perímetre de protecció dels béns protegits en el nivell F. En les fitxes individuals es determina la possibilitat de modificar el volum edificat en el perímetre de protecció dels béns protegits en el nivell G, així com les corresponents condicions a les quals s’han de subjectar les corresponents actuacions. En tot cas serà d’aplicació el que determina l’article 17 d’aquestes Ordenances i el que es diu en el paràgraf següent : En el nivell de protecció G, les plantes soterrani, els fonaments, les estructures de contenció, les instal·lacions soterrades etc., en general qualsevol part d’obra o instal·lació no han de destruir, malmetre, alterar o modificar els elements protegits del patrimoni industrial o arqueològic o de les seves estructures auxiliars o vinculades. A tal fi, en les obres de nova planta, i en altres obres si s'escau, l'Ajuntament podrà exigir que els estudis geològics previs incloguin els treballs per determinar la posició dels elements protegits, no visibles actualment, en relació a l'edifici projectat i conseqüentment ordenar les actuacions adients tendents a concretar i justificar la compatibilitat amb la protecció de les obres projectades.

Article 27.- Normes específiques per al nivell de protecció H. Els jaciments o camps arqueològics no documentats són els objectes de la protecció. Previ a l’inici de qualsevol actuació caldrà fer la corresponent prospecció arqueològica a fi de documentar, si és possible, el jaciment. Un cop efectuada la prospecció arqueològica les disposicions que determini el Servei Català d’Arqueologia seran la base per establir la compatibilitat amb la protecció de les possibles actuacions. L’informe de compatibilitat amb la protecció, segons l’article 8 d’aquestes Ordenances, concretarà el que sigui procedent respecte de les actuacions que es pretén portar a terme o futures. En les fitxes individuals, tant pel cas que el nivell H és el nivell principal de protecció, com pel cas en que és un dels nivells secundaris, es descriuen les característiques del jaciment i, en el seu cas, es delimita el perímetre del camp arqueològic corresponent. En defecte de delimitació del camp arqueològic s’entendrà que coincideix amb el perímetre de protecció, solar o solar, segons l’article 11.2 d’aquestes Ordenances. Article 28.- Normes específiques per al nivell de protecció J. Els arbres singulars i les formacions estructurades d’arbres són els objectes de la protecció. Comprèn tant els arbres individualment com els grups o conjunts d’arbres ordenats segons una determinada estructura o forma de plantació com són alineacions, rotondes, etc. No es permet la tala dels arbres ornamentals protegits, mentre visquin. Els arbres protegits s’han de mantenir amb cura. L’entorn de protecció d’un arbre protegit és la línia corba tancada, paral·lela, per fora, a la projecció de la capçada i ubicada a tres metres de distància (veure gràfic normatiu annex 8), excepte els cassos que s’indiquen expressament en les fitxes corresponents, en les quals s’estableixen altres determinacions. El perímetre de protecció així definit i les determinacions corresponents són vàlides també en els grups o conjunts estructurats d’arbres. No s’admeten les obres o actuacions en les proximitats del peu o de la capçada d’un arbre protegit, excepte casos especials com arbres en la tanca, en marges, etc., els quals, en tot cas, contenen les corresponents indicacions en les fitxes individuals.


El perímetre de protecció dels arbres no pot ser ocupat per les edificacions ni en ell s’hi poden fer actuacions que comportin la tala total o parcial de les ramificacions o branques i troncs que formen part del nucli de sustentació de la capçada. S’exceptuen els cassos especials com els arbres viaris o en les tanques o els marges, etc., les determinacions corresponents s’indiquen en les fitxes individuals. Les excepcions a les normes anteriors venen del fet irreversible de la mort biològica de l’arbre, o del manteniment d’unes condicions precàries de vida que l’hi facin perdre el caràcter ornamental en forma irreversible. Per concretar, en cada cas, els extrems d’aquest article, caldrà constatar la compatibilitat amb la protecció segons l’article 8 d’aquestes Ordenances. Les normes de reposició pels casos en que sigui necessari procedir a la tala dels arbres protegits es detallen en l’article 29 d’aquestes Ordenances. Article 29.- Normes específiques per al nivell de protecció K. Les arbredes o àrees de vegetació espontània o subespontània són els objectes de la protecció. Essencialment comprèn els conjunts espontanis o artificials d’arbres o arbustos o mixtes que no formen jardí. El manteniment i protecció de les arbredes és compatible amb les següents normes de tala o aclarida: 1. Valor tipològic d’un arbre o d’una tala.

La següent expressió calcula el valor tipològic d’un arbre o d’un grup d’arbres o tala:

V = SUMA { Ni x ((1 / Vi )+ Ei + Si) x Ci } amb els següents significats:

V valor tipològic de l’arbre o de la tala.

Ni nombre d’arbres de la mateixa espècie (i) amb els paràmetres

d’alçada, diàmetre i edat compresos dins del mateix interval de la taula.

Vi valor tipològic segons la taula d’arbres de la mateixa espècie (i)

amb els paràmetres d’alçada, diàmetre i edat compresos dins del mateix interval de la taula .

Ei nombre enter entre 0 i 5, ambdós inclosos, que s’aplica als

emplaçaments singulars o extraordinaris dels arbres (i) d’acord amb el següent:

5: emplaçament extraordinari (per exemple l’Alzina de Can Flo). 2: emplaçament singular (per exemple el Pi bessó). 0: emplaçament normal o en l’interior d’un solar privat (per

exemple el Cedre del carrer Bergara). Si nombre enter entre 0 i 3, ambdós inclosos, que indica la

singularitat de l’espècie o l’arbre dins de Sant Cugat. Normalment és 0 però atenent a la singularitat pot ser 1, 2 o 3 (per exemple els pins insignes de Sant Adjutori, als quals correspondria el valor 3).

Ci coeficient que s’aplica en base als nivells de protecció d’aquest Pla Especial. Els seus valors són: 1 en arbres inclosos en una arbreda protegida en el nivell K, 6 en els arbres dels conjunts com alineacions, rotondes, etc. d’arbres protegits en el nivell J, i 3 en arbres singulars protegits en el nivell J.

Els paràmetres Vi, Ei, Si ,Ci s’han de justificar en l’informe de compatibilitat amb la protecció.

2. Qualificació o valor tipològic dels arbres. En funció del tipus d’arbre, així com de la seva alçada, diàmetre de la soca i edat, s’estableix la taula següent per concretar el valor tipològic relatiu per els diferents tipus d’arbres :


Tipus Espècies pel nom comú. (exemples)

Perímetre = p (cm)

p ≥ 180 120 ≤ p < 180

60 ≤ p < 1 20

p < 60

LP-1 Alzina, Llorer, Boix, Boix Grèvol, Arboix

1 1,50 4,00 10,00

Tipus LP (Latifolis Perennifolis): LP-2

Troana. 4.50 10.00 16.00 25.00

LC-1 Roure, Til·ler, Plàtan, Lledoner,

1,2 2,50 6,00 12,00

Tipus LC (Latifolis Caducifolis):

LC-2 Mèlia, Morera 3,50 7,50 14.00 20,00

Els criteris de la “Norma Granada” (revisió vigent) de valoració d’arbres i arbustos ornamentals, en base a la qual s’han establert els valors relatius dels arbres, serà d’aplicació en casos de dubte o per una acurada interpretació d’aquest article. Tipus Espècies pel nom comú (exemples)

Alçada = h (m) h ≥ 18 13 ≤ h < 18

8 ≤ h < 13 h < 8

CT-1 Cedre, Pi pinyer, Xiprer

1,50 3,50 7,00 14,00 Tipus CT (Coníferes i Taxals):

CT-2 Pi blanc 4.50 10.00 16.00 25.00

PA-1 Palmera datilera, Palmera Canària, Palmera Washingtònia

1,50 3,50 7,00 14,00

Tipus PA (Latifolis Perennifolis):

PA-2 Margalló 3,50 6,50 14.00 20,00

3. Substitució d’arbres en una actuació.

En la substitució d’arbres en una arbreda, la suma dels valors tipològics dels arbres a talar serà igual o menor que la suma dels valors tipològics dels arbres a reposar.

Suma Vt (arbres a talar) = Suma Vr (arbres a reposar) En l’expressió pel valor tipològic dels arbres a reposar, els coeficients Ei, Si tindran valor 0 (zero) i el coeficient Ci tindrà el valor 1. La substitució d’arbres, a càrrec del promotor de l’actuació, es farà preferentment dins del propi solar o, alternativament, en un solar de propietat municipal destinat a vialitat, via cívica, zona verda pública, zona de protecció de sistemes generals, equipaments públics o parc forestal.

4. Trasllat d’arbres ornamentals. A la vista del valor dels arbres, actuant d’ofici o a instància del promotor de l’actuació, l’Ajuntament podrà disposar, com alternativa a la tala i reposició, el trasllat d’un o més arbres singulars a un nou emplaçament, a càrrec del promotor de l’actuació, en els mateixos termes que la substitució segons punt 29.3 anterior. En aquest cas, l’arbre traslladat s’entendrà com no talat i en l’expressió dels arbres de substitució segons l’apartat 3 d’aquest article, es posarà el seu valor tipològic multiplicat per 6 el qual es sumarà al dels arbres a reposar segons la següent expressió: Suma Vt (a talar) = Suma Vr (a reposar) + 6 x Suma Vi (a traslladar)


NORMES COMPLEMENTÀRIES A LA NORMATIVA URBANÍSTICA METROPOLITANA

Article 30.- Àmbits amb ordenació segons alineacions de vial i/o assimilables. En les zones 12 o 12* (amb asterisc) de Casc antic, 12na/SCV del Nucli Antic de Sant Cugat amb rehabilitació preferent de l'edificació tradicional i/o zones 13b o 13b* (amb asterisc) de Densificació Urbana, Intensitat 2 i les zones o subzones assimilables com les zones 16 de rehabilitació amb el tipus d’ordenació de l’edificació segons alineacions de vial o gàlibs amb façanes alineades, s’aplicaran les següents prescripcions : 1. L’asterisc darrera les claus de zona o subzona no modifica la

definició, determinacions o normativa de la zona o subzona, la qual es correspon exactament amb la normativa urbanística del PGM continguda en els articles corresponents de les normes urbanístiques, excepte pel que fa a l’ordenació volumètrica, ja que l’asterisc indica l’existència d’una ordenació volumètrica singular, validada mitjançant un Estudi de Detall o Pla Especial vigent o altre instrument de planejament adient, entre els quals hi ha aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès i la Modificació puntual del PGM que requereix la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès.

Les determinacions del Catàleg, complementen les prescripcions corresponents a la normativa de la zona i s’estenen a tot el perímetre de protecció on és vigent la qualificació urbanística amb asterisc.

2. Les edificacions existents podran ser rehabilitades en els termes que en cada cas i àmbit es determinen en la normativa del corresponent conjunt o conjunt tipològic, malgrat que la fondària de l’edificació a rehabilitar sigui major que la fondària de planejament vigent.

3. En tot l’àmbit qualificat com zona 12 o 13b de Sant Cugat del

Vallès, per a tot tipus d’obres, per determinar les pendents del pla de teulada i la corresponent línia d’arrencada o de ràfec i altres determinacions segons l’article 239.3 de les Normes Urbanístiques

del PGM, serà d’aplicació la secció tipus de l’edificació del gràfic normatiu annex 9, la qual es referirà a la fondària edificable de l’illa determinada pel planejament vigent.

El mateix gràfic normatiu annex 9 serà d’aplicació a les situacions d’edificis o solars front a dos vials o sense espai interior d’illa segons l’article 240. 4 i 5, de les Normes Urbanístiques del PGM.

4. En els àmbits qualificats com zona 12, 12NA/SCV, 13b o amb el tipus d’ordenació de l’edificació segons alineacions de vial o gàlibs amb façanes alineades, la normativa aplicable corresponent al nivell D de protecció tipològica, si no es diu altra cosa en les fitxes corresponents, serà la del Conjunt tipològic de la Plana de l’Hospital i de l’Eixample de la Plaça de Barcelona, segons la fitxa D-V.

Article 31.- Zones 15 o 15* de Conservació de l'estructura urbana i edificatòria. En aplicació dels articles 13 i 31 de la Normativa refosa de la Modificació puntual del PGM que requereix la revisió del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, s’estableix la qualificació urbanística de zona 15* (amb asterisc) de Conservació de l'estructura urbana i edificatòria amb determinacions complertes, la qual es correspon exactament amb la normativa urbanística del PGM continguda en els articles 329 a 332 de les NN.UU. del PGM. Les determinacions d’aquest instrument de planejament complementen les prescripcions corresponents a la normativa citada que determinen els articles 330.2 i 332 de les NN.UU. del PGM.

Conseqüentment, en les zones 15* (amb asterisc), no és necessari ni s’ha de formar ni aprovar el Pla Especial a que fan referència els articles 330.2 i 330.3 o la disposició final segona de les NN.UU. del PGM. També es donen per completades les determinacions respecte dels edificis existents dins del perímetre de protecció o àmbit on s’ha determinat la qualificació urbanística de zona 15* (amb asterisc). Quan les zones 15 o 15* siguin assimilables a l’edificació per alineacions de vial, les prescripcions de l’article 30 seran d’aplicació en els àmbits corresponents.


Quan les zones 15 o 15* siguin assimilables a l’edificació aïllada, les prescripcions de l’article 32 seran d’aplicació en els àmbits corresponents. Quan les zones 15 o 15* siguin assimilables a la volumetria específica, les prescripcions de l’article 33 seran d’aplicació en els àmbits corresponents. Article 32.- Àmbits amb edificació aïllada. En les zones 20a d’ordenació en edificació aïllada (en totes les subzones), zones de verd privat 8a o 8a/cat (amb o sense asterisc), 8b i en zones o subzones assimilables com la zona 16 de rehabilitació (amb o sense asterisc), s’entendrà que l’asterisc darrera les claus de zona o subzona no modifica la definició, determinacions o normativa de la zona o subzona, la qual es correspon exactament amb la normativa urbanística del PGM continguda en els articles corresponents de les normes urbanístiques, excepte pel que fa a l’ordenació volumètrica, ja que l’asterisc indica l’existència d’una ordenació volumètrica singular, validada mitjançant un Estudi de Detall o Pla Especial vigent o altre instrument de planejament adient, entre els quals hi ha aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès i la Modificació puntual del PGM que requereix la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès. En les actuacions de rehabilitació amb o sense ampliació de l’edificació existent o addició de nou volum edificat en el solar, etc., segons els articles 17 i 18 d’aquestes Ordenances, podran aplicar-se les següents prescripcions : 1. L’edifici protegit podrà ser rehabilitat encara que envaeixi els marges

de separació a límits o superi els gàlibs d’edificació establerts. 2. Podran autoritzar-se, previ informe de compatibilitat amb la protecció,

ampliacions que envaeixin els marges de separació a límits o superin els gàlibs d’edificació, mantenint les separacions absolutes segons el quadre següent :

Qualificació urbanística

Separació promig màxima

Separació absoluta màxima

20/9 i assimilables 3 metres a tots els límits

2 metres al vial 1,5 metres al resta

20a/10 i assimilables Segons l’article 181.2 OME

3 metres al vial 2 metres al resta

20a/10 i assimilables Segons l’article 181.2 OME

5 metres al vial 3 metres al resta

Altres zones amb separacions menors que 3 metres

No es modifica la normativa vigent

en aplicació dels següents criteris:

a) Quan la part de construcció que envaeixi la franja de separació

constitueixi l’aresta del volum de l’ampliació, sempre que en el projecte d’ampliació l’esmentada aresta es justifiqui en base a la tipologia constructiva o a l’estètica de la intervenció (veure gràfic normatiu annex 8).

b) Quan es justifiqui en el projecte un element constructiu tipus

tribuna, porxo, etc., amb una relació compositiva o estètica amb altres elements preexistents (veure gràfic normatiu annex 8).

c) En altres casos, aplicant per analogia els criteris anteriors,

havent-se de justificar la proposta en el projecte en base a criteris tipològics, estètics o constructius.

La presència d’estructures de contenció del terreny que puguin servir de fonaments per als elements projectats, s’entendrà com a justificació constructiva vàlida, entre d’altres, per aquest cas (veure gràfic normatiu annex 8).

3. Quan la normativa de la zona determina gàlibs d’edificació, els criteris del punt 3 anterior, s’aplicaran per analogia permetent un excés de fins a 2 metres en qualsevol dimensió del gàlib, amb un límit absolut de separació a tots els llindes del solar o perímetre de protecció de 3 metres màxim.


4. En la protecció de vistes, segons l’article 11.5 d’aquestes Ordenances, les prescripcions dels punts 3 i 4 anteriors, seran aplicables per analogia.

5. En les parcel·lacions del sòl, en el perímetre de protecció o solar, per

tal de realitzar l’aprofitament edificador o el nombre de solars que permet la normativa, es mantindrà el paràmetre de densitat d’habitatges referit al conjunt i seran admissibles les parcel·les amb superfície o longitud de façana inferiors en un 35% a les establertes per a la parcel·la mínima de la zona. En el nivell de protecció A o B l’edifici protegit restarà sempre en una parcel·la major o igual que la parcel·la mínima.

6. En els àmbits d’ordenació en edificació aïllada plurifamiliars, la

normativa aplicable corresponent al nivell D de protecció tipològica, si no es diu altra cosa en les fitxes corresponents, serà la del Conjunt de l’Eixample Sud i el Golf, segons la fitxa D-III.

7. En els àmbits d’ordenació en edificació aïllada unifamiliar, la

normativa aplicable corresponent al nivell D de protecció tipològica, si no es diu altra cosa en les fitxes corresponents, serà la del Conjunt de Valldoreix, segons la fitxa D-VIII.

Article 33.- Àmbits amb Ordenació Volumètrica. Els àmbits amb la qualificació urbanística de zona 18 o 18* (amb asterisc) o els àmbits del sector Eixample Sud qualificats com subzones 20a/9 OV, 20a/9 OVP, OV-CM-T, etc., o els àmbits amb ordenació volumètrica apropada mitjançant un instrument de planejament format a l’efecte, així com els àmbits amb qualificacions pròpies dels Plans Parcials, sempre i quan el tipus d’ordenació sigui el d’edificació aïllada o volumetria específica i, en general tots els àmbits assimilables a l’ordenació volumètrica específica que a la vegada estiguin inclosos, en tot o en part, en el perímetre de protecció d’un edifici o bé protegit en els nivells A, B, C, F, G o I, o quan els referits àmbits formen part d’un conjunt o conjunt tipològic, s’assimilen a la qualificació urbanística de zona 18* (amb asterisc) d’ordenació volumètrica específica amb determinacions complertes, excepte els cassos en que la fitxa corresponent indiqui el contrari.

L’ordenació de la zona 18* d’ordenació volumètrica específica amb determinacions complertes o de les zones assimilades es correspon exactament amb la normativa urbanística del PGM segons l’article 256.b, regulada pels articles 358 a 264 de les Normes Urbanístiques del PGM. Aquest Catàleg, o en el seu cas, el planejament vigent amb anterioritat, complementen les prescripcions corresponents a la normativa citada i completen les determinacions corresponents. Conseqüentment, en les zones 18* (amb asterisc) no és necessari i no s’ha de formar ni aprovar cap Pla Especial al qual fan referència els articles 256, 258, 260 a 264 de les Normes Urbanístiques del PGM. També es donen per completades les determinacions respecte dels edificis existents dins del perímetre de protecció o àmbit on s’ha determinat la qualificació urbanística de zona 18* (amb asterisc). Les actuacions es regulen pel que determinen aquestes Ordenances i les fitxes individuals o dels conjunts del Catàleg. Les prescripcions de l’article 32 seran d’aplicació, també, en aquests àmbits. En els àmbits d’ordenació volumètrica segons primer paràgraf, la normativa aplicable corresponent al nivell D de protecció tipològica, si no es diu altra cosa en les fitxes corresponents, serà la del Conjunt de l’Eixample Sud i el Golf, segons la fitxa D-III. Sant Cugat del Vallès, novembre 2007

L'ARQUITECTE MUNICIPAL

Vicens Tort Arnau


Llistat i contingut dels gràfics normatius annexos Gràfic annex

Títol

1 Compensació de volum en zones per alineacions de vial (12 i 13b) o assimilables

4 Planta golfes addicional 5 Solucions de terrassa integrada 6 Solucions de coronament de façana 8 Gràfics de normes complementàries de les Normes

Urbanístiques 9 Alçada del carener de la coberta inclinada en zones per

alineacions de vial o assimilables

Catàleg. Ordenances. Annexos.

A Teulada sense terrasses

Condicions generals:

La façana o remuntada de les golfes s’ha de fer a 4 m. de la façana a vial. Alçada del ràfec de l’edifici segons normativa del Conjunt o Conjunt tipològic corresponent. La secció tipus d’un edifici amb golfes segons el gràfic normatiu annex 4. La secció tipus d’un edifici sense golfes segons el gràfic normatiu annex 9. Les solucions amb golfes són també aplicables en compensacions de volums segons art. 18 de les Ordenances. Les soluciones: B, C o D descriuen com fer les terrasses integrades en la planta golfes, dins dels volums limitats pel pla de teulades de l’edifici.

B Terrasses simètriques

Condicions Solució B

Condicions generals idem que A La terrassa comença a 2 m. de la linia o pla de la façana. 1 cos (façana <= 7,5 m.) - Amplada teulades laterals 0,9 m. 2 cossos (façana <= 12,5 m.) - Amplada teulades laterals 0,9 m. - Amplada teulada central 2,40 m. Tipologia no tradicional (façana > 12,5 m.) - Amplada teulades laterals 1,2 m. - Amplada teulada central 2,40 m. - Amplada terrassa <= 6m. - Longitud Terrasses <= 35% de la

lonfitud de façana.

C Terrasses asimètriques

Condicions Solució C

Condicions generals idem que A La terrassa comença a 2 m. de la linia o pla de la façana. 1 cos (façana 4,85 m. aprox.) - Amplada teulada lateral 1,80 m. - Terrassa al costat alt de la rassant. 2 cossos (façana <= 9,70 m. aprox.) Segons la normativa del Conjunt o Conjunt tipològic corresponent, la façana s’ha d’esglaonar en móduls d’un cos, a cada un dels quals s’aplicaran les condicions anteriors corresponents a un cos. Tipologia no tradicional (façana > 9,70 m. aprox.) Idem 2 cossos.

D Elements protegits al coronament

Condicions Solució D

Condicions generals idem que A La terrassa comença a la linia o pla de la façana. Reste de condicions tipològiques (1, 2 0 més cossos) idem que B o C segons el cas o segons les normes del Conjunt o Conjunt Tipològic corresponent. En el cas de coronament amb remat amb orla (solució 4 del gràfic normatiu annex 5) i terrasses simètriques (solució B anterior), la terrassa pot disposar-se centrada amb l’element o orla de remat, en tal cas la teulada central pot ser omesa i substituïda per una amplada major, equivalent, de les teulades laterals.

GRAFIC NORMATIU ANNEX 5. SOLUCIONS DE TERRASSA INTEGRADA.


1 Ràfec i teulada

ELEMENTS DESTACABLES I LES SEVES VARIANTS:

Canaló amb teules de tortugada Ràfec de totxos per punta o de teules invertides Baixant de peces ceràmiques, de fosa o de calderer (zinc). Fris de motllures clàsicistes sota el ràfec Fris de majòliques sota el ràfec Espiralls i elements de ventilació Fumerals

2 Davantal d’obra


Fris de motllures clàsicistes sota el ràfec Fris de majòliques sota el ràfec Espiralls i elements de ventilació Fumerals

3 Balustrada


Idem que solució 2 Peces ceràmiques de bòviles o terrisseries comarcals o locals (Terrisseria Arpí) Peces de morter moldejat classicistes de fàbriques locals Pot anar combinat amb una orla o rètol central com solució 4

4 Remat amb orla o altres elements protegits al coronament


Davantal d’obra ídem que 2 Davantal de balustrada ídem que 3

GRAFIC NORMATIU ANNEX 6. SOLUCIONS DE CORONAMENT DE FAÇANA.


Edifici existent a rehabilitar i ampliar

Separació a vial

Separació a vial reduïda

Ampliació projectada

Vial

Edifici existent a

Ampliació

Separació a vial


Vial

Element de contenció del terreny existent.

Separació a vial


GRAFIC ANNEX 8

ordenances 12 07 · patrimoni industrial o arqueològic, els arbres o grup d’arbres i les...

Documents