orientació a centres: el creda i les seves funcions · orientació a centres: el creda i les seves...
TRANSCRIPT
Orientació a centres:
El CREDA
i les seves funcions
Definició del Servei del CREDA
Comunicació, Llenguatge i Parla
Signes d’alerta
Derivació a l’EAP i CREDA
Modalitats d’atenció
1
Índex de continguts:
A-Definició del SEE CREDA dins els centres.
B-Definició de Comunicació, Llenguatge i Parla i quines variables associades podem trobar en els retards i trastorns de llenguatge. Aspectes que conformen el Comportament Lingüístic (CL).
C-Signes d’alerta per derivar un alumne.
D-Definició del procediment de derivació de l’alumnat al Creda.
E-Definició de les modalitats d’atenció.
2
A.-Definició del SEE CREDA
dins els centres educatius:
3
VISUALS MOTRIUS
Trastorns
generalitzats del
desenvolupament
i la CONDUCTA
AUDITIUS
- CREDA -
Serveis
educatius
GENERALS
Serveis
Educatius
ESPECÍFICS
Serveis didàctics
de suport
a la docència
SERVEIS EDUCATIUS
Els professionals del CREDA
El CREDA està format per:
• Audioprotetista
• Logopedes
• Psicopedagog/a
Organitzats en tres unitats:
Direcció
Unitat de valoració i orientació
Unitat de seguiment escolar
Tecnologia i formació
4
CREDA: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
Servei Educatiu Específic que:
Dóna suport a la tasca docent del professorat,
en relació a l’alumnat sord o amb GREUS
dificultats de comunicació, llenguatge o parla.
Proporciona atenció directa i orientació a
aquest alumnat i a les seves famílies.
5
•Un 15 % de l’alumnat presenta dificultats en el Llenguatge oral i/o escrit
durant l’escolaritat.
D’aquest alumnat el 0,6% presenta Trastorn de Llenguatge.
El CREDA atén:
Sordesa perceptiva= dels 0 anys fins acabar l’escolarització.
Trastorns (0,6%)= alumnes amb una desviació vers els patrons
evolutius lingüístics que no evolucionen àgilment tot i el treball
d’estimulació lingüística realitzat.
Retards = alumnes amb dificultats GREUS en l’adquisició lingüística
però amb bona evolució al tractament i l’estimulació lingüística.
La nostra atenció té com a OBJECTIU afavorir
l’ADQUISICIÓ LINGÜÍSTICA que permeti l’accés als
aprenentatges.
6
B.-Comunicació, Llenguatge i Parla
COMUNICACIÓ: formada pels previs comunicatius (contacte
ocular, atenció sostinguda i intencionalitat comunicativa) que
influeixen en l’establiment de relacions i essent prèvia a
l’aparició del llenguatge.
LLENGUATGE: Sistema organitzat d’estructures
morfosintàctiques usades i compartides per una comunitat.
PARLA: Procés de coordinació bucofonatòria que precisa de les
capacitats auditives i està constituïda per la FONÈTICA
(articulació) i la FONOLOGIA ( combinació dels sons).
7
PARLA
LLENGUATGE
COMUNICACIÓ
Què implica un RETARD en cada un d’aquests blocs?
R.Comunicació
R.Llenguatge
R.Parla
Alumnes amb immaduresa i dificultats per dur a
terme els previs comunicatius.
Alumnes amb intencionalitat i habilitats
comunicatives que s'expressen amb un codi oral
però desestructurat o amb manca d’elements
morfosintàctics.
Alumnes amb un llenguatge no desviat dels
paràmetres evolutius però amb dificultats en
l’adquisició del sistema fonètic-fonològic.
Retard Trastorn 8
Exemples:
Retard de Comunicació
No estableix contacte ocular.
No té intencionalitat ni amb gest ni amb paraula.
No comparteix atenció sostinguda.
No comparteix acció conjunta.
Repeticions sense significació (ecolàlies).
9
Retard de Llenguatge
A casa mama menjar.
Nena poma.
Bibe nena afa.
Ua nena que estava sin el choca los pies así pan i ha
yorao!
El lobo queria mucar la mama e suya.
A nena a furat.
Les cunills són petites.
Exemples:
10
Exemples:
Retard de Parla
Kaka ke ko.
A la paxa un lia ma picà una melusa.
Abafa e putet gran i epré polto a bebel.
Menja pa i uculata.
Té un totxe nou.
Adafa la cadida i seu al meu costat.
El Cales no taballa en aqueta ecola.
Si me la mula la jajeta de cumpeanys de yuger.
11
VARIABLES que incideixen en l’adquisició i
desenvolupament del Llenguatge:
VARIABLES
Dificultats
MOTRIUS
Poc contacte
amb la llengua
Model lingüístic
Familiar
Manca
d’estimulació
Dificultats
Emocionals i de
Relació
Dificultats
ATENCIONALS
Dificultats
COGNITIVES
Dificultats
AUDITIVES
12
Aspectes que conformen el
Comportament Lingüístic (CL):
Comportament Lingüístic: Conjunt de característiques
comunicatiu-lingüístiques d’un alumne/a.
Contingut: Significat- semàntica
Forma: Morfologia-Sintaxis
Fonètica-Fonologia
Ús: Pragmàtica
13
C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)
P3 E. Infantil: CL : A - B - F
C- No estableix vincles afectius amb adults ni companys. No es relaciona.
C- No fa ni manté contacte ocular quan es comunica.
C- No té atenció sostinguda ni acció conjunta.
C- No fa demandes, no inicia conversa.
L- Usa només el gest per comunicar-se.
L- Usa únicament holofrase.
L- No hi ha existència d’ús del verb.
P- Parla totalment inintel·ligible.
14
No manifesta intencions comunicatives ni amb gest ni amb paraules
Manifesta intencions comunicatives amb gest ó 1-2 paraules
La seva parla és totalment inintel·ligible
Exemples:
L: Mama casa / Bibe nena
P: e dot ua dila (el gos a la cadira).
P: Na mama ni mita man (La mama
es renta les mans).
P: Una nena ni nenena i none (Una
nena va a la nevera i menja).
P4 E. Infantil: CL : C - G
L- Les marques morfològiques són errònies i esporàdiques.
L- No hi ha existència d’ús de nexes (preposicions-conjuncions) o en fa un
ús molt restringit.
L- Usa únicament frases simples i no hi ha existència de compostes.
P- La seva parla és més o menys intel·ligible però encara amb força errades
fonètic-fonològiques.
15
Manifesta intencions comunicatives amb 3 o més paraules però amb
pocs elements morfosintàctics. Hi ha presència de verb. Parla més o
menys entenedora però encara amb força errades.
Exemples:
L: - A mama a menjar casa
L: - Bibe nena afa
P: - Un alta lia la melulta fa mal.
P: - Io toc la tanyuleta.
P: - U niño ha pazado cuando eta el femaforo roko.
P: - Hay taules i carires i tamien orinaros.
C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)
P5 E. Infantil: CL : D - G
L- Manté l’ús de frase simple i molt esporàdicament usa la complexa.
L- Dificultats per explicar i narrar vivències de manera coherent.
P- Parla poc intel·ligible i amb molts errors.
16
Manifesta intencions comunicatives amb frases de 3 o més elements,
amb estructura correcta i morfosintaxi bàsica però amb errors. Parla
més o menys intel·ligible però encara amb força errades fonètic-
fonològiques.
Exemples:
L: La mama a fer a menjar a casa.
L: La nena dafa la bibe pa beber.
P: Va a taza auela e yop i lo tome.
P: Hate debere y jumpo a punta e tapiz.
C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)
D.-Procediment de Derivació al
CREDA:
Fases del procediment de DERIVACIÓ:
1.-Detecció
2.-Derivació
EAP
3.-Comunicació
Família
4.-Lliurament POMT a l’escola
5.-Devolució
POMT a l’EAP
6.-Revisió EAP-
CREDA
del POMT
7.-Valoració EAP
8.-Confirmació dificultats i
obtenció del CL
(CREDA)
9.-ORGANITZACIÓ
RESPOSTA EDUCATIVA:
-ATENCIÓ DIRECTA -ASSESORAMENT
17
E.- Modalitats d’atenció:
ATENCIÓ DIRECTA: treball logopèdic setmanal al
centre educatiu per part dels
logopedes de cada zona.
ASSESSORAMENT: Valoració i posterior orientació
i assessorament al
professorat del centre per part
del/la logopeda de cada zona.
18
Atenció a la diversitat:
Mesures
UNIVERSALS
Mesures
ADDICCIONALS
Mesures
INTENSIVES
PFZ
CREDA
Assessoraments
Atenció
directa
logopèdica
Millorar allò que ja es
fa a l’escola.
Optimitzar els
propis
recursos del
centre
Reeducar
dificultats
Específiques i/o
greus de
Llenguatge
19
Moltes gràcies
Equip logopèdic, psicopedagògic i audioprotètic del CREDAT
Curs 2014-2015
20
CREDA Tarragona - Edifici Ramon LLull, 3r pis
Complex Educatiu de Tarragona, 43006
Tel.: 977 922 873
www.xtec.cat/creda-tarragona