DISSABTE · 2 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14898 - AVUI / Any XLI. Núm. 13758 - EL PUNT

1,50€

1161

19-1

2018

76Q

1115

91-1

1527

83®

El trasllat apujael to de la protesta

DATA · El Supremassenyala el dia 12 per al’inici del judici de l’1-O iadmet Rajoy i Sáenz deSantamaría detestimonis

NEGATIVA · Refusenla compareixença del rei,Puigdemont i Rovira, i noreservaran seients a lasala per als observadorsinternacionals

CLAU · Torra i laconcentració deBarcelona es giren capa Europa el dia deltrasllat dels presospolítics a Madrid

Manifestants concentrats amb pancartes des d’ahir al vespre davant de la seu de les institucions europees a Barcelona ■ JUANMA RAMOS

P6-12

Ja són a Madrid

Una persona demana l’alliberament dels presos polítics enl’arribada dels homes a Soto del Real ■ ACN

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019

n vídeo gravatdes de l’interior

d’una de les furgonesde la Guàrdia Civildona una idea exactade com han afrontat

els agents d’aquest cos el trasllatdels presos polítics catalans. En lagravació, escampada convenient-ment per les xarxes socials, elsagents posen la música a tot drap(Soy picoleto) i se’n riuen, sorollosa-ment, de les persones que es mani-festen a banda i banda de la carrete-ra. Una continuació perfectament se-qüencial de l’“a por ellos”, que es vaprolongar amb la ignomínia d’unsagents del CNP que es referien aOriol Junqueras com a “osito” (“estállegando un osito a la cárcel, hastaque lo pongan a cuatro patas. Le arre-glan el ojo” i que demostra, per si en-cara calgués, que tant la Guàrdia Ci-vil com el CNP –a diferència delsMossos– són policies polítiques, talcom ho han estat al llarg de la sevallarga i terrible història.

El comboi cap a Madrid ha estat

una humiliació més contra una socie-tat que es veu agredida, una vegadarere l’altra, per l’Estat que li recaptaels impostos. L’escarni orquestratforma part de la represàlia i, de fet,està pensat per desmobilitzar unasocietat que, segons el pla, ha depercebre que el poder de l’Estat éstan il·limitat que no val la pena opo-sar-s’hi. De fet, la manca de sanciócontra tots aquests agents formapart indestriable d’aquesta exhibiciód’impunitat del poder de Madrid.

Però aquesta actitud –no sé siconscientment– ja no és la de les ins-titucions democràtiques d’un país eu-ropeu, sinó la de la força colonial queha deixat d’intentar convèncer per de-dicar-se, únicament, a amenaçar. I ai-xò no és reversible. Des de la GuàrdiaCivil fins al Tribunal Suprem les insti-tucions de l’Estat han mostrat, volun-tàriament, la seva cara més agressiva,la força bruta que, en darrera instàn-cia, utilitza el poderós per preservarels seus privilegis. This is the realSpain, que diu la seva propaganda.

U

Keep calmSalvador Cot

Són ‘picoletos’,són el que són

L’Estat espanyol es comportacom una força colonial queha deixat d’intentarconvèncer per dedicar-se,únicament, a amenaçar. Iaixò no és reversible. embla que l’inici del judici als

presos polítics ha quedat fixatper al 12 de febrer pròxim. Sem-

pre hi poden haver dilacions. La lenti-tud de la justícia uneix Hamlet i Kafkaen el desesper. Als més grans, aquestdia ens remet a l’“espíritu del doce defebrero”. Era l’any 1974. ETA no feiani dos mesos que havia matat l’almi-rall Luis Carrero Blanco, president delgovern i amic de Franco. Abans o des-prés del funeral, Franco va reproduiren veu alta el refrany castellà “no haymal que por bien no venga” que, fran-cament, va sonar una mica fortet, so-bretot pensant en la vídua i els fills, iva generar moltes cavil·lacions. Fran-co va fer que Carlos Arias Navarro suc-ceís el difunt en el càrrec. Un dotze defebrer el nou president va anunciaruna “liberación” que incloïa el reconei-xement de les “asociaciones políti-cas”, el “contraste de pareceres”, etcè-tera. Un nu en una pel·lícula va ferpensar que la “liberación” anava de ve-res, almenys pel que fa als sostenidors.Es va començar a parlar de l’“espíritudel doce de febrero” o simplement del’“espíritu del doce”, sense especificar

S

el mes, que es donava per sobreentès.A les asociaciones políticas no s’hi vaapuntar ningú de valor. Després vanvenir les execucions de Puig Antich id’activistes d’ETA. ¿I l’“espíritu del do-ce?”, es preguntava la gent amb burlaamarga. Per Franco, “liberación” sem-pre va tenir un sentit unívoc, ja desdel parte de la victoria de Burgos.L’“espíritu” tampoc no va enganyar:com el seu nom indicava, era un fan-tasma amb les cadenes incorporades.El 20 de novembre de 1975, Arias Na-varro, moquejant i tirant muntanyesamunt, va anunciar que Franco havialliurat l’esperit. No va dir “no hay mal

que por bien no venga” però al cap detres anys que es van fer eterns naixiael que ara s’anomena “el règim del 78”.Es fa amb un menyspreu que no com-parteixo perquè va ser el de la demo-cràcia, el retorn de Tarradellas o la in-corporació a Europa. D’aquell “mal” enva venir un bé. Són ells, els més acèr-rims defensors del règim vigent, elsque contribueixen a espatllar-lo ambun judici que no hauria de ser, situaten una data que no evoca res de bo. Lajustícia és cega i ignora els calendaris?Per a altres coses té l’ull viu.

Els presos van ser retornats ahir apresons madrilenyes. Tots els que hihan pogut parlar diuen que ho fanmolt serens. El tribunal que els ha dejutjar no sembla tan enter. El governha cuitat a ajudar-lo amb una campa-nya publicitària que afirma que Espa-nya és una democràcia plena, adreça-da a l’Europa que mira. Ni Europa ni elpapa de Roma, que van suplicar cle-mència per als que havien de ser ex-ecutats, no van donar crèdit a l’espíri-tu del doce de febrero. Segons comcondueixin el judici, el d’ara pot enfon-sar el règim a ulls de tothom.

“L’inici del judicis’ha programat enuna data que noevoca res de bo

Vuits i nous

“‹Espíritu del doce›”Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

na de les accions més rellevantsdel dia d’ahir (a banda de la la-mentable caravana policial que

va fer el trasllat dels presos polítics–les van veure, les imatges del desple-gament? Quina vergonya, no?–) va serl’ocupació per part de l’ANC de la seude la Comissió Europea a Barcelona.No pas perquè es tracti d’una ocupa-ció, que no sé si era estalviable, sinóper la carta que Elisenda Paluzie, lapresidenta de l’entitat, va entregar alsresponsables de l’oficina perquè la fes-sin arribar al president de la ComissióEuropea, Jean-Claude Juncker. Lapresidenta de l’Assemblea, en una car-ta breu i ben argumentada, que éscom han de ser les cartes, exposa almandatari europeu la terrible injustí-cia que representa aquest judici. “Du-rant mesos, representants democràti-cament elegits pel poble de Catalunyaafrontaran els càrrecs d’un crim –elde rebel·lió– que no van cometre, ja

U “Ens tornarà adeixar sols, ara? Ose la llegirà, la cartad’Elisenda Paluzie?

que l’única violència en el procés d’au-todeterminació de Catalunya ha estatde la policia espanyola que va reprimirel referèndum d’independència de l’1d’Octubre”, li etziba Paluzie, que li re-corda que “la negació del dret dels ca-talans a celebrar un referèndum és ensi mateix una greu negació de la demo-cràcia”. Una vergonya, com deia tam-bé ahir el president Puigdemont. ElSuprem no accepta finalment que a lasala del judici hi hagi observadors in-ternacionals –fins i tot la ridiculitzauna mica, en la seva resolució, aquesta

petició– ni algunes proves pericialspresentades per la defensa. No hi hau-rà observadors internacionals recone-guts per la sala. D’acord. Però això noels estalviarà que un altre tipus d’ob-servadors, que són els periodistes, elsposin en qüestió. Només de veure,ahir, el ressò internacional que va te-nir el trasllat dels presos –l’indignetrasllat dels presos, hi afegiria jo–, ami em sembla clar que, per més con-tracampanyes que hagin decidit orga-nitzar –i pagar amb els pressupostosde l’Estat, és clar– no evitaran la inter-nacionalització del cas. Per la vergo-nya que és i per les protestes que hihaurà. Per això em pregunto si Junc-ker se la llegirà, la carta d’ahir. Seràun error, si no ho fa. Juncker va callarl’1-O, va callar el 10-O i va tornar a ca-llar el 27-O. Ens tornarà a deixar sols,ara? Farà com Espanya? Serà un er-ror. Un altre error. Perquè nosaltres,Jean-Claude, som europeus.

T’ho miraràs, Juncker?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El trasllat dels presos políticscatalans a presons de Madrid

ens deixa la imatge històrica d’ungovern legítim de Catalunya viat-jant captiu dins un furgó de la Guàr-dia Civil fortament escortat en di-recció a un judici sense garanties enterritori hostil. Perquè, més enllàdel maquillatge que el Tribunal Su-prem estigui ara obligat a fer en lesformes per investir de pulcritud laseva deteriorada imatge, la realitatés que el judici que començarà el 12de febrer és la conseqüència de lavoluntat unitària de l’Estat de re-presaliar la votació de l’1-O i repri-mir l’amenaça independentista. Iaquesta voluntat ha alineat el poderexecutiu, el judicial i els poders fàc-tics, inclosos el rei, les clavagueresde l’Estat i els altaveus mediàticsmadrilenys, tots darrere d’una acu-sació falsa, una instrucció polititza-da i de part, una presumpció de cul-pabilitat i un munt de vulneracionsde drets a l’empara de l’anomenat“dret penal de l’enemic”.

La situació és excepcional desde qualsevol punt de vista i justificauna resposta també excepcional dela societat catalana a tots els ni-vells. Ahir vam veure ciutadans a lespresons o a la carretera per acom-panyar els presos i visualitzar la se-va protesta; vam sentir la declara-ció institucional del govern alertantla comunitat internacional de la“repressió descarnada de l’Estat” id’un judici “contra el dret a l’auto-determinació de Catalunya” i “con-tra la democràcia”; vam assistir alvespre a una manifestació multitu-dinària, i hi ha convocada una vagageneral per a la setmana que ve. Lamobilització és més necessària quemai per denunciar amb tota la con-tundència i com sempre dins del ci-visme i la no-violència, la injustíciad’un judici a uns líders polítics i so-cials que no han comès cap delictellevat de qüestionar la unitat d’Es-panya per vies estrictament demo-cràtiques i pacífiques.

Caravana dela vergonya

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’escriptora argentina ha guanyat el premi PepeCarvalho de novel·la negra en el context del festi-val BCNegra. L’autora de Betibú, Elena sabe o Lasviudas de los jueves s’ha convertit en una de lesindiscutibles reines del gènere. És la quarta donaque rep aquest premi.

PRESIDENTA DE L’ANC

Protagonista al BCNegra

La crida a la mobilització pacífica dels ciutadans,al matí a les presons i carreteres, a la tarda a laseu de la CE a Barcelona i a les places de les capi-tals, és l’inici d’una protesta permanent per de-nunciar un judici injust i per recordar que l’auto-determinació no és cap delicte, sinó un dret.

-+=

-+=

Retorn a la guerra fredaDonald Trump

La resposta cívicaElisenda Paluzie

-+=

Claudia Piñeiro

El president magnat ha confirmat l’amenaça i haretirat els EUA del tractat de reducció d’arma-ment nuclear signat amb Rússia al final de laguerra freda. La decisió suposa un cop molt durals intents de control d’armes nuclears al món iobre la porta a una nova cursa armamentista.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

ESCRIPTORA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Un bri dellum a Lleida

any no ha pogut començar pitjor a les institucionsartístiques. Hem encadenat la crisi econòmica de

la Fundació Miró amb el conflicte de l’ampliació delMacba (aquest, per cert, un debat fet a mida per alspolítics i les seves lògiques de partit que nomésbusquen rèdits electorals, no resoldre problemes; enaquest cas, inclús, n’estan creant de nous: ara hi ha mésgent que veu amb antipatia l’art contemporani). Però enplena foscor aquesta setmana també hem vist un bri dellum amb l’inici de les obres del Museu d’Art de Lleida.

En la llarga travessia pel desert queha passat aquest centre, que el2017 va celebrar els seus 100 anys,condemnat a desplegar la sevaactivitat en seus precàries, hi ha lesclaus que expliquen la decadènciadel nostre sistema artístic. Nonomés el de Lleida, no, el delconjunt del país, com estem veient

aquests dies tan negres. El director del museu, JesúsNavarro, raonava molt bé en una entrevista de fa untemps a aquest diari què ens ha dut fins aquí: haver“privilegiat durant molts anys la construcció delsequipaments nacionals, un pou sense fons que hamanllevat recursos per mantenir i dignificar el teixitmuseístic del país”. Sense anar gaire lluny, el Museu delDisseny va engolir tot sol 100 milions d’euros. Felicitats,Lleida. Per una vegada a la vida, les males notícies són aBarcelona i les bones, a allò que en diuen “territori” comsi fossin les despulles del país.

L’

L’any no hapogutcomençarpitjor alsmuseus delpaís

http://epa.cat/c/rgwl7d

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El Partit Popular dona perfet que el Tribunal Supremsuspendrà tots els diputatsperquè el jutge Llarena elsacusarà de rebel·lió.

10anys

20anys

El 73% dels jutges de Catalunyatenen una càrrega de treballsuperior a la marcada pelConsell General del PoderJudicial.

Convergència i Unió rep com unacte bel·ligerant del PartitPopular la rehabilitació d’AleixVidal-Quadras després delcongrés dels conservadors.

Sota pressió Col·lapse judicial Tensions CiU-PPTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

ariano Rajoy vaordenar a la poli-

cia carregar contra ciu-tadans honrats, pací-fics i indefensos perquèvolien votar. Els seus

fiscals i jutges van perseguir qualsevolque pogués tenir a veure amb el referèn-dum de l’1-O. Va convidar empreses,bancs i capitals a empobrir Catalunya; vaaplicar el 155 de la Constitució molt mésenllà del que preveu la mateixa Constitu-ció; va destituir tot el govern català i mésde dos-cents càrrecs més; va liquidar lesdelegacions de la Generalitat i altres or-ganismes: va assumir el comandamentde totes les conselleries durant mesos;va posar en marxa un procés judicial ba-sat en un relat fals contra tots els mem-bres del govern, empresonant-ne tots elsque va poder, i va mirar cap a una altrabanda mentre policies i escamots feixis-tes repartien bolets a tort i a dret pelscarrers de Catalunya embolicats amb labandera de l’Espanya unida. Va fer tot ai-xò i moltes coses més, però es veu que vaser tou. Alfonso Guerra l’acusa de “paràli-si”, de “tebior” i de convocar les eleccionsdel 21-D, quan el que cal és liquidar l’auto-

nomia amb un 155 total i indefinit i noconvocar unes noves eleccions si les hade guanyar l’independentisme. Les sevesprofundes conviccions democràtiques lidiuen que la independència guanya per-què la gent després de “40 anys d’adoc-trinament” s’ha entregat al “dimoni sepa-ratista”. Només la gran altura intel·lectuali política de la seva anàlisi explica que noarribi a veure la diminuta influència de 40anys d’insuficiència democràtica fruitd’un pacte amb el franquisme i els seuspoders fàctics; 40 anys visitant la tombade les “nacionalitats històriques”; 40anys de café para todos, de Loapa, de so-lidaritat draconiana i indefinida amb al-tres territoris de l’Estat i de cronificar unfinançament injust per a Catalunya, elPaís Valencià i les Illes; 40 anys de supre-macisme lingüístic i cultural i de discrimi-nació i boicot al català; 40 anys de ma-dridcentrisme, de concepció radial de lesinfraestructures i de gestió centralista detrens, ports i aeroports; 40 anys d’estafacontinuada en els pressupostos de l’Es-tat; 40 anys d’enganys, de menyspreu ide connivència amb la catalanofòbia la-tent a la societat espanyola, o 40 anys de“pasar el cepillo” per retallar drets, lliber-tats o Estatuts, que tant se val.

M

Full de rutaToni Brosa

Àngels idimonis

Guerra insulta els catalansper no haver de reconèixerl’estafa de l’Espanya del 78

“Fins quel’educació no siguiuna prioritat del’agenda política isocial no tindremrecursos per abordarel repte

egons l’informe de l’OCDE sobre ten-dències que transformen l’educació2019, el futur estarà marcat per un

conjunt de fenòmens que haurien d’orien-tar les actuals polítiques educatives. Entreaquestes tendències es destaca la preocu-pació per la sostenibilitat davant el canviclimàtic; l’atenció a les desigualtats en unmarc on l’increment de les classes mitjanesde la població mundial exigirà una educa-ció de més qualitat; la inclinació de la globa-lització envers l’eix asiàtic i l’augment delsmoviments migratoris comportaran unamajor diversitat de l’alumnat; l’incrementde la inseguretat per l’amenaça del terro-risme global; profundes transformacionsen la concepció de les famílies i els rols degènere; un mercat laboral de més incerte-sa; l’emergència de moviments polítics i so-cials basats en el populisme i l’extrema dre-ta que reclamen aprofundir en l’educaciócívica i democràtica; una societat cada ve-gada més longeva que planteja nous reptesde formació; un món que entrarà de ple enl’era de la digitalització i de la intel·ligènciaartificial...

LA DIAGNOSI de les transformacions sem-

S bla prou clara, tanmateix les mesures edu-catives proposades són conegudes des de fatemps però no acaben d’implementar-seeficaçment, si més no en el nostre context.Diem que cal promoure l’aprenentatge alllarg de la vida però continuem prioritzantla formació bàsica i postobligatòria senseuna visió contínua de períodes perllongatsfins a les edats avançades. En aquest sen-tit, per exemple, per què no podem obrir lesescoles en diversos horaris a estudiants dequalsevol edat amb múltiples ofertes for-

matives?

L’INFORME TAMBÉ ASSENYALA que cal im-partir una educació primerenca de quali-tat, però nosaltres continuem concebentl’educació infantil com una etapa no bàsi-ca. Es diu que cal potenciar l’educació per auna ciutadania democràtica però quasi totel temps escolar el dediquem als aprenen-tatges curriculars de tota la vida. L’informeaposta per formar el professorat per aten-dre millor la diversitat i aquí la innovaciócontinua posant l’accent en les metodolo-gies sense focalitzar-la en l’atenció perso-nalitzada de l’alumnat. Es proposa protegirels joves dels riscos i inseguretats que com-porta la societat global i del big data, peròen això només incidim de manera reactiva.En la formació digital del professorat conti-nuem usant la tecnologia com a eina com-plementària i no transformadora del roldocent tradicional. L’informe adverteixque calen polítiques educatives de reduccióde les desigualtats, tanmateix sabem quefins que l’educació no figuri en l’agenda po-lítica i social com una prioritat real no dis-posarem dels recursos per abordar aquestrepte. Tenim, doncs, molts deures per fer.

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

El futur de l’educacióTribuna

SalvadorEscamilla i ‘Elscomediants’b Faig referència a l’article“Mirador”, de Jaume Vidal,publicat el 19 de desembrepassat, sobre Salvador Esca-milla.

Em sembla bé tot el ques’hi diu, però jo voldria ferconstar de l’Escamilla, granpersona, que va enregistrarun disc amb una gran versiódel tema Els comediants deCharles Aznavour en el qualfeia una interpretació magis-tral en què es notaven les se-ves qualitats com a actorque era. Va ser un disc ex-cepcional que potser no esva difondre prou.

Les nostres emissores deràdio haurien de programaraquestes gravacions nova-ment.

Salvador Escamilla va feruna tasca fantàstica amb laNova Cançó i amb el seu ce-lebrat programa Radioscope

a Ràdio Barcelona.JOAQUIM RENOM I BLANCHBadalona (Barcelonès)

I la salut emocionaldels nens?b Ahir vaig portar els meusfills, de 9 i 4 anys, al pediatre.Fins ara les visites s’havien li-mitat a les revisions. Però araens preocupava com s’estanadaptant a una sèrie de situa-cions que els ha tocat viuredarrerament, com és la mortdel seu avi i el procés de dol, iamb trastorn del llenguatgeen la petita.

Però la pediatra es va limi-tar a mesurar pes i alçada. Lasalut emocional dels meusfills es veu que no és cosa se-va. Ens va dir que el fet que lanena encara no parli la pre-ocupava entre 0 i -5. Potser noli causarà febre ni li caldrà re-bre medicació, però la salutemocional dels meus fills,avui, els pots marcar la sevamanera d’enfrontar-se al món

demà o la seva habilitat perrelacionar-se amb els altres.Em pregunto si he portat elsnens al pediatre o un parell decabres al veterinari.EMMA DOMÍNGUEZ PERALESBarcelona

Sobre el judici del’1-O i el prestigid’Espanyab “Volen aprofitar el judici al’1-O per desprestigiar Espa-nya. Per defensar-la hi posa-rem els diners que facin falta”.Irene Lozano, secretària d’es-tat per Espanya Global.

Senyora Lozano, no s’equi-voqui, l’únic que pretén el judi-ci és fer resplendir la veritat.Sí, he dit la veritat! Soc plena-ment conscient que parlar deveritats resulta estrany i mo-lest, molt més quan el relatque s’ha construït sobre elsfets es fonamenta en la men-tida, cosa que es demostraràen el seu moment i que és elque realment preocupa.

Pel que fa al prestigi al qualvostè fa referència, ja fa tempsque l’ha perdut, i no per culpade Catalunya precisament.

Encara que només fos perhonestedat, s’hauria d’adme-tre la llarga llista de despropò-sits de tot tipus que han pro-vocat la pèrdua. Cal enumerarels casos?

En referència als “dinersnecessaris”, no tinc cap menade dubte que, com en altresocasions i per a segons què,no s’escatimaran recursos.Ah, per cert!, trobo a faltarl’expressió “A la ciutadania noli costarà ni un euro”.

Per acabar, em permeto re-cordar-li que el prestigi –aqualsevol nivell– únicamentes guanya amb la pràctica sis-temàtica d’actituds i compor-taments en concordança ambels principis ètics que han deregir en una societat modernai democràtica.JAUME FARRÉS BOADAOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019

Dolors Bassa, EXCONSELLERA DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES

“Vaig cap a judici ferma i segura per defensar lademocràcia i la justícia”

La frase del dia

“Amos Oz viuràsempre que hi hagiuna lectora o unlector que es deixiabraçar per lesseves paraules,orientar per la sevasaviesa, enlluernarper la seva bellesa

oldria honorar aquest entranyableescriptor jueu no religiós amb unkadish de dol, pregària jueva que es

recita en memòria dels morts. Un kadishconstruït amb paraules que no intentenevocar allò sagrat, però que creuen, com elmateix Oz, que la continuïtat jueva ha es-tat sempre pavimentada amb paraules.

LES PARAULES que Amos Oz ens ha dei-xat, les trobem en forma de novel·les, relatscurts, assaigs i un llibre autobiogràfic titu-lat Una història d’amor i de foscor. Enaquest, Oz narra amb una extraordinàriabellesa la seva infantesa. Sovint recordo irellegeixo amb emoció les pàgines en lesquals narra la primera vegada que el seu pa-re li va deixar un espai a la prestatgeria delsllibres i ell els va ordenar per dimensió.L’enuig del pare i la seva posterior explica-ció de les múltiples formes en què es podenordenar els llibres, excepte per dimensiócom si fossin soldats, va constituir per a elluna lliçó de vida, en la qual el pare li desco-breix els múltiples camins de la vida.

L’ASSAIG TITULAT Els jueus i les paraulesfou escrit a dues veus junt amb la seva fillahistoriadora Fania. Un preciós llibre enquè pare i filla fan una revisió històrica de larelació dels jueus amb les paraules i els lli-bres, des de la Torà, les dues versions delTalmud, o el Càntic dels Càntics, fins a laque els autors anomenen “la nostra erapostfreudiana” en la qual la formació delsduos mestre-deixeble i pare-fill, de vegadessuperposats i metafòricament relacionats,comporten una gran fascinació. L’assaigl’acaba amb una reflexió al voltant de la im-portància de la comunitat, ja que aquestaha estat la manera natural de l’existènciajueva. Mentre tinguem paraules comunesserem una comunitat. Aquesta afirmacióens remet a molts altres escrits i entrevis-tes en les quals l’autor ha afirmat: “Som unpoble de text. Parlem sobre textos, llegimtextos a les festes quan ens asseiem a so-par, llegim textos i discutim els textos iquan els jueus van haver d’escapar dels po-

V groms (...) enmig de la nit van haver de dei-xar-ho tot però es van emportar amb ellsels nens i els llibres.”

ELS TEMES DE LES NOVEL·LES d’Amos Ozsón els de la condició humana, té un ves-sant de llibres d’històries d’amor i des-amor, en els quals l’autor fa ostentació delseu coneixement de la complexitat de l’és-ser humà i del seu domini de la paraula jus-ta, precisa, exacta, per descriure magis-tralment cada emoció, cada gest, cada si-lenci. En aquesta temàtica destaquen Nodiguis Nit, El meu Mikhael, La caixa ne-gra, Les dones de Yoel i El mateixmar. La caixa negra, no menys crea-tiu, és un diàleg epistolar entrecreuat en-tre tots els immiscits en una trama d’amor,desamor, traïció, desig i odi. En aquesta,com en totes les seves novel·les, hi trobemcom a teló de fons l’escenari d’Israel ambels seus conflictes polítics i la seva presa deposició crítica. Perquè Amos Oz ha estat unescriptor sempre compromès amb la justí-cia i la pau.

MENTRE ESCRIC AQUEST ARTICLE i revisocada un dels seus llibres, van apareixent adins de cadascun retalls de periòdics queatresoro, articles d’opinió política escrits

per ell. Dins de Les dones de Yoel, m’ha apa-regut un esplèndid article titulat El mal téuna olor inconfusible; es tracta del discursque va fer en la recepció del premi Goethe, aAlemanya. En aquest text ens recorda queel mal és temptador i seductor. Que l’agres-sivitat pot obrir-se pas entre nosaltres i quefer el bé és una decisió i una elecció davantde la qual ens trobem diverses vegades aldia. Acaba el discurs amb una frase en laqual plasma la seva pròpia vida. Imaginarl’altre no és una mera eina estètica. És, amés (...), un imperatiu moral fonamental.I, sobretot, imaginar l’altre és un plaer hu-mà profund i molt subtil.

SÓN MOLTS ELS TEMES que Amos Oz haabordat amb mestratge. Però n’hi ha unque no puc deixar d’esmentar perquè detots els grans escriptors que he llegit, non’hi ha cap altre que hagi aconseguit esco-drinyar com ell la pregunta de Freud sobre“què és una dona?” A cada una de les sevesnovel·les, a cada un dels seus escrits, és pre-sent la qüestió de la dona, no com una con-cessió feminista, sinó com a pregunta i de-sig de saber. La seva curiositat o la seva ne-cessitat queda reflectida en la novel-la Conèixer una dona, en la qual l’heroiacaba vivint a la mateixa casa amb la sevamare, la filla i la sogra. O en la novel·la Fima,en què arriba a crear un personatge fasci-nant anomenat Fima, que treballa de re-cepcionista a la consulta d’un ginecòleg id’aquesta manera imagina, escolta i sentles dones que l’envolten.

LES SEVES PARAULES han quedat plasma-des també en innombrables articles i en-tranyables entrevistes al seu estudi de TelAviv, envoltat de llibres, amb un còmodejersei de llana basta i la seva profunda mira-da blava sempre brillant.

AMOS OZ VIURÀ sempre que hi hagi una lec-tora o un lector que es deixi abraçar per lesseves paraules, que es deixi orientar per laseva saviesa, que es deixi enlluernar per laseva bellesa.

Julieta Piastro. Professora a la URL - Blanquerna

‘Kadish’ per a Amos OzTribuna

SísifJordiSoler

l triomf del 155 ésaclaparador. És

inútil derogar-lo demanera formal. Ja eraaquí abans de decre-tar-se, i seguirà vigent

després de ser retirat oficialment. Era vi-gent perquè els creadors de “la Transi-ció va ser modèlica”, a qui també conei-xereu per treballs com “¡Habéis desper-tado al monstruo!”, tenen una atàvicaconcepció patrimonial de la política. Lapolítica i els temps de la política perta-nyen al Gobierno Central, principi teolò-gic que ha permès considerar la Consti-tució com un llibre sagrat, amagar du-rant decennis les balances fiscals, in-complir any rere any amb tota impunitatuna llei orgànica com l’Estatut, i dictarque l’independentisme era una heretgiai, en conseqüència, aplicar mesures perenviar-lo al correccional, i tot per no ha-ver de reconèixer mai el principi demo-cràtic d’igualtat ideològica que hauriade convertir l’independentisme en sub-jecte polític de ple dret.

Ara s’imposa un 155 psíquic, tant omés efectiu que el que va ser oficial en elseu moment. Tothom torna a tenir clarque l’Estatut és de “quita y pon”. Les de-tencions claveguerístiques, abonades–a través de la mentida– pel ministre deJustícia i la delegada del Govern a Cata-lunya, són esperit 155. Cada cop queIceta recorda que el 155 es pot tornar aaplicar és com aquells venedors de bra-gues al mercat (¡Ay que me las quitan delas manos!) i, alhora, un exemple encar-nat dels actes performatius de la parlaapuntats per Austin: quan amenaces,també estàs executant l’amenaça. Laidea que “més enllà de la Ley” no hi hamarge de discussió és un embrió de pa-ràlisi totalitària. És 155. Com també és155 la consciència desolada que la raódemocràtica no és prou poderosa perfonamentar cap canvi ni millora de lesllibertats. Impera un 155 psíquic. És a dir,real. En aquest estat comença el Judicide la Vergonya.

E

De set en setLluís Muntada

Un 155 psíquic

El Tribunal Suprem, final-ment, va dictaminar ahirque iniciarà el judici contraels dotze independentistescatalans el dia 12 de febrer,tot i que encara no ha deta-llat el calendari de declara-cions. La sala penal, forma-da excepcionalment perset magistrats, també vadecidir acceptar la majoriadels testimonis proposatsper les acusacions i les de-fenses, que superen el migmiler. L’alt tribunal, a més,respecta gairebé totes lesproves i pericials demana-des, entre les quals desta-quen les que se sol·liciten al’anterior govern espanyoldel PP perquè aclareixi laseva intervenció política ipolicial, com ara si es vaplantejar declarar l’estatde setge per fer front a lapresumpta rebel·lió queplantegen les acusacions. I–previsible– denega el tes-timoni del rei Felip VI, od’un representant de la ca-sa reial, i el del senador delPP Ignacio Cosidó pel seupolèmic missatge sobre elcontrol del poder judicial.

Així, el Suprem acceptaque hi declarin com a testi-monis l’expresident del go-vern espanyol Mariano Ra-joy, l’exvicepresidenta So-raya Sáenz de Santama-ría, l’exministre d’HisendaCristóbal Montoro i l’exde-legat del govern estatal aCatalunya Enric Millo.També desfilaran per la sa-la de vistes destacats pro-tagonistes de la política i lasocietat civil catalana comara l’expresident ArturMas, l’alcaldessa Ada Co-lau i participants del Pacte

Nacional pel Referèndum,des del seu portaveu, JoanIgnasi Elena, fins al secre-tari general de CCOO, Ja-vier Pacheco, i el de laUGT, Camil Ros. Tampochi faltarà el lehendakariIñigo Urkullu, que va in-tentar dur a terme una me-diació entre els governs ca-talà i espanyol entre el 6 i el10 d’octubre del 2017 queels seus protagonistes hau-ran d’explicar algun dia.

Precisament, el testi-moni de l’expresident Car-les Puigdemont –que fapoc va assegurar que ho ex-plicarà tot un cop hi hagisentència (tot i que llavorss’assenyala que es reacti-varà l’euroordre contraell)– és descartat pel Su-prem, així com el de la se-cretària general d’ERC,Marta Rovira. El tribunalargumenta que no pot serque siguin testimonis enuna causa en què són acu-sats (a l’exili) i que es po-dria conculcar el seu dretde defensa, ja que hauriende dir la veritat. Aquestés un argument relatiu, ja

que el Suprem sí que ha ac-ceptat la declaració com atestimoni del major delsMossos Josep Lluís Trape-ro, processat per rebel·lióa l’Audiencia Nacional, onserà jutjat, i com que estracta dels mateixos fetsen un jutjat diferent, tin-drà l’empara legal per de-clarar com a encausat i po-drà no contestar pregun-tes que el perjudiquin. La

mateixa situació viuran elsque figuren en la llarga llis-ta de càrrecs investigatsal jutjat d’instrucció 13 deBarcelona (el proveïdor detots els informes policialsde l’1-O als altres jutjats),que l’acusació popular deVox va demanar i que eltribunal ha acceptat. És elcas de l’exsecretari gene-ral d’Economia Josep Ma-

ria Jové, actual diputatd’ERC, que ha de declararcom a investigat el dia 1 demarç al TSJC, i del magis-trat Santiago Vidal.

Pel que fa als fets del20-S, amb els escorcolls alDepartament d’Economiai a altres seus oficials, el tri-bunal troba pertinent ladeclaració de polítics pre-sents, com ara l’exdiputatde la CUP David Fernàn-dez i l’exalcalde de Barce-lona Xavier Trias. Així ma-teix, el Ministeri de l’Inte-rior, a petició del penalistaJordi Pina, defensor deJordi Sànchez, Josep Rull iJordi Turull, haurà d’acla-rir el dispositiu de la Guàr-dia Civil d’aquell dia i perquè no va protegir els tresvehicles que van quedardestrossats, a banda de siha denunciat la persona aqui pertanyia el DNI que esva trobar dins d’un vehicle.

El tribunal, presidit perManuel Marchena, no es-quiva que en aquest judicis’intenti aclarir l’actuaciópolicial contra la poblaciócatalana. Una de les pe-ticions més importants,també de Pina, és que In-terior i la magistrada delTSJC Mercedes Armasaclareixin qui va ordenarles càrregues contra elsvotants durant l’1-O i quiva demanar aturar-les capal migdia, després delsvídeos que mostraven ladesproporcionada inter-venció policial. I si la fisca-lia va demanar la declara-ció d’uns 90 agents, supo-sadament ferits el dia delreferèndum, la sala tambéaccepta escoltar veïns fe-rits que aporten les defen-ses. Maria Roig, advocadadel president d’Òmnium,

Jordi Cuixart, per exem-ple, demana la declaraciócom a testimoni del regi-dor de Sant Joan de Vila-torrada Jordi Pesarrodo-na, ferit i acusat.

Una feina cabdal de lesdefenses serà deixar benclar que no hi va haver laviolència que es requereixen un alçament violent itumultuós, que és com esdefineix el delicte de re-bel·lió. Per això, el penalis-ta Xavier Melero, defensorde l’exconseller d’InteriorQuim Forn, va demanardiverses proves, ara ac-ceptades, com que el Mi-nisteri de Defensa i el Con-sell de Ministres indiquinsi es van plantejar l’estat

de setge el 2017, així comsaber les armes de què dis-posen els 17.000 agentsdels Mossos –cos qüestio-nat per la fiscalia sensecap acció concreta– encomparació amb les altresforces de seguretat.

Finalment, el Supremdescarta algunes proves.La fonamental: descobrirsi el tinent coronel de laGuàrdia Civil, Daniel Bae-na, és el “Tácito” que piula-va contra el govern. Pelque fa als observadors in-ternacionals, tampoc con-sidera que se’ls hagi de re-servar espai dins la sala,perquè el judici serà televi-sat i “tot ciutadà en podràser observador”. ■

L’exgovern del PP,DATA El tribunal confirma que el judici contra els independentistes començarà el12 de febrer DECLARACIONS Accepta centenars de testimonis de les acusacionsi les defenses, com l’expresident Rajoy i l’exministre Montoro PROVES Aprova queInterior i el TSJC aclareixin qui va ordenar les càrregues policials i aturar-les l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

Els principals testimonis aprovatL’ACCIÓ POLÍTICA

José María Espejo Saavedra, membre de la Mesa del Parlament per Cs, el 2017

David Pérez Ibáñez, membre de la Mesa del Parlament pel PSC, el 2017

Neus Munté, consellera de Presidència i portaveu del govern fins al juliol del 2017

Enric Millo, subdelegat del govern espanyol a Catalunya en el moment dels fets

Mariano Rajoy, expresident del govern espanyol (PP)

Soraya Sáenz de Santamaría, exvicepresidenta del govern espanyol (PP)

Iñigo Urkullu, lehendakari del govern basc (PNB)

Antonio Bayona, lletrat major del Parlament

Xavier Muro, secretari general del Parlament

Roger Torrent, president del Parlament de Catlaunya

Artur Mas, expresident de la Generalitat de Catalunya

Gabriel Rufián i Joan Tardà, diputats d’ERC

Marta Pascal, coordinadora general del PDeCAT

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

Josep Maria Jové, exsecretari general d’Economia

Santiago Vidal, exmagistrat i exsenador d’ERC

Lluis Salvadó, exsecretari d’Hisenda (ERC)

Pere Aragonés, exsecretari d’Economia i actual vicepresident (ERC)

Jordi Jané, exconseller d’Interior

Meritxell Ruiz, exconsellera d’Ensenyament

Jordi Baiget, exconseller d’Empresa

Carles Viver i Pi Sunyer, jurista i president del Consell Assessor per la Transició Nacional

DEMANATS:

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El perfil ideològicdels investigadorsdesborda els límitsdefinits del procés”Manuel MarchenaPRESIDENT TS (DENEGA INVESTIGAR LESPRESUMPTES PIULADES DE BAENA)

“Els observadors sónimportants, i per aixòel judici és televisat.Tot ciutadà en podràser observador nacionali internacional”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

500testimonis ha acceptat elTribunal Suprem, sumant elsque han proposat les defensesi els de les acusacions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

2familiars per acusat tindranun lloc reservat a l’interior de lasala de vistes (és a dir, 24 llocs).Per als observadors, cap.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El tribunalpermet que hideclarin agents iveïns ferits l’1-O

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 20196 |

Avisa d’un procésque “canviarà persempre” Catalunya ila seva relació ambEspanya

Ho sosté RaquelCarrión, membrede la comissiód’acció social deCàritas Catalunya

El judici ésproblema dela UE, alertaTorra

“La pobresaés la dificultatper fer unavida digna”Nacional

P, al Supremts pel Suprem en el judici contra els independentistes catalans

LA SUPOSADA VIOLÈNCIA EL 30-S I L’1-O

LA MALVERSACIÓ DE FONS

José Antonio Nieto, secretari d’estat de Seguretat, del Ministeri de l’Interior

Juan Antonio Puigserver, supervisor dels Mossos amb el 155

Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil i coordinador dels tres cossos policials per aturar l’1-O

Manel Castellví, comissari en cap de la comissaria general d’informació (investigat per desobediència en l’1-O per un jutge de Cornellà de Llobregat)

Sebastián Trapote, cap superior de la policia espanyola a Catalunyaen el moment dels fets

Ángel Gonzalo Pascual, general en cap de la VII Zona de la Guàrdia Civil, en el moment dels fets

Emili Quevedo, comissari en cap de la comissaria general tècnica de planificació de la seguretat (investigat per desobediència en l’1-O per un jutge de Cornellà de Llobregat)

Cristina Manresa, comissària i cap de la regió metropolitana nord dels

Mossos (investigada per desobediència en l’1-O per un jutge de Sabadell)

Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d’Esquadra

Pere Soler, exdirector dels Mossos

Testimoni protegit: agent dels Mossos, prové d’una causa oberta en un jutjat de Lleida

Daniel Baena (T43166Q), tinent coronel de la Guàrdia Civil, instructor d’atestats policials

Montserrat del Toro, lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció

13 de Barcelona (pels escorcolls d’Economia el 20-S)

Santiago Lubián, comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial

Pedro Buil Armengol, capità de la marina mercant del port de Palamós

Oficial en cap i oficial de la Guàrdia Civil, responsables del dispositu policial el 20-S a Economia.

Dos agents de la Guàrdia Civil per la inspecció ocular dels cotxes amb danys a Economia el 20-S

Sis agents de la Guàrdia Civil per incidents en escorcolls, com ara a la nau d’Unipost a Terrassa

Tres agents dels Mossos ferits en l’escorcoll al domicili d’Ignasi Sánchez (PDeCAT)

Un total de 99 agents de la policia espanyola (62) i de la Guàrdia Civil (37) suposadament ferits durant l’1-O

Un total de 55 agents amb atestats d’“incidents” alscentres de votació l’1-O

Propietaris de l’hotel Gaudí de Reus i de l’hotel Travé de Figueres

Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda

Francesc Sutries, director general de Patrimoni

Núria Llorach, vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (investigada al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona)

Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat a la Unió Europea (investigat pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona)

Albert Royo Mariné, exsecretari general de

Diplocat (investigat pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona)

Vicente Nós Ripollés, programador i propietari de Bloockroot. Es reuneix amb el govern per un sistema descentralitzat del vot, per un cost de 500.000 euros. No fa res.

Quim Franquesa Padrós, expert en polítiques de participació ciutadana. Es reuneix amb govern i CTTI i plega perquè “la Generalitat no compleix pagaments”.

Teresa Guix Requejo, dissenya el web

pactepelreferendum.cat (cobra 2.700 euros)

Olga Solanas, directora de Focus Media

Ferran Burriel, director de Nothingad Comunicació

Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui

Jaume Mestre Anguera, responsable de Difusió Institucional de la Generalitat

Paul Sinning, director The Hague Centre for Strategic Studies

Helena Catt, portaveude l’equip d’experts electorals internacionals

Wim Kok, portaveu de l’equip d’experts electorals internacionals

Pau Reventós, ex-director general d’Unipost (investigat al jutjat 13 de Barcelona)

David Palanques, informàtic del Departament de Treball (investigat al jutjat 13 de Barcelona)

Enric Vidal Famades, dissenyador gràfic, d’ERC a Badalona, encarrega cartells per a l’1-O

Antoni Molons, secretari de Difusió a Presidència (investigat al jutjat 13de Barcelona)

Teresa Prohias, directora de Serveis de Presidència

Felipe Martínez Rico, subsecretari del Ministeri d’Hisenda en el moment dels fets

Pericial amb tres tècnics d’Hisenda

Pericial amb dos tècnics de Segipsa i Ibertasa per a valoració dels locals de l’1-O

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019

La brutícia del cotóL’APUNT moltes. N’és plenament conscient l’executiu espanyol,

que acaba de llançar un vídeo propagandístic en elqual personalitats com Ana Botín, José Andrés, JesúsCalleja o Isabel Coixet defensen Espanya com un paísde llibertat. “This is the real Spain” (“aquesta és l’Es-panya real”), repeteixen al final. Si fos així no caldriaun vídeo publicitari per proclamar-ho.Anna Serrano

Ara sí, és oficial. El judici als dirigents independentis-tes per l’1-O començarà el dimarts 12 de febrer. Elspresos polítics són des d’ahir a Soto del Real i AlcaláMeco, després de protagonitzar a primera hora delmatí un trasllat que és el tret de sortida d’un procésen què la democràcia espanyola es veurà sotmesa a laprova del cotó. Les probabilitats que surti brut són

1242

93-1

2021

18Q

El director d’El PuntAvui, Xevi Xirgo, és undels testimonis sol·lici-tats per la fiscalia i algu-nes defenses aprovatahir pel Suprem. El tri-bunal, però, comet el ma-

teix error de la fiscalia i de l’advocat de l’Estat i el re-bateja amb el cognom de “Virgo”, mentre que la de-fensa dels diputats de JxCat, el penalista Jordi Pi-na, l’escriu correctament. És a dir, que el Supremha copiat i enganxat els escrits. No és l’únic cognomerrat. Xirgo està citat per la publicitat de l’anunci deles vies i el dret de decidir que la fiscalia inclou com amalversació. És el mateix cas que Núria Llorach, vi-cepresidenta de la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals, també acceptada com a testimoni alSuprem, tot i que ella és investigada al jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona i tindrà l’empara de l’en-causada i podrà no respondre a totes les preguntes.

TestimonisEl directord’El PuntAvui, entreels citats

El Tribunal Suprem hadescartat una elaboradapericial proposada per ladefensa del presidentd’Òmnium, Jordi Cui-xart, encarregada a dosmembres amb més de 30

anys d’experiència a la policia metropolitana deLondres, coneguda com a Scotland Yard. La penalis-ta Marina Roig va demanar als dos experts una anà-lisi acurada de l’actuació de Cuixart, dels ciutadans ide la policia durant el 20 de setembre i l’1 d’octubredel 2017 des del punt de vista de l’ordre públic percomparar-los amb els atestats policials de la causa.Pel tribunal, aquests experts poden aportar a la sala“la seva apreciable experiència en conflictes histò-rics en d’altres països”, referint-se a Irlanda delNord, però considera que els casos del Regne Unit“no es poden identificar amb la metodologia científi-ca susceptible de contradicció en el ple”.

PericialsDescartenun informede ScotlandYard

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

Amb els presos políticsacabats d’arribar a les pre-sons de Madrid, l’ANC vadecidir ahir cloure “la jor-nada de dol” intensificantla protesta i, de sorpresa,va ocupar la delegació de laComissió Europea al pas-seig de Gràcia de Barcelo-na. Al darrere de la tanca-da hi ha un missatge clarcap a la Unió Europea:“L’autodeterminació ésun dret, no un delicte.”L’acció només va rebre elsuport d’ERC i la CUP, iunes 4.000 persones s’hivan anar concentrant alllarg del vespre.

El cop d’efecte es vamantenir en secret fins auna hora abans de la con-centració inicial als Jardi-nets de Gràcia. Només unsquants membres del se-cretariat nacional del’ANC sabien el gir que aga-faria la protesta. La novaacció s’iniciava a quarts de

sis de la tarda quan tresmembres de l’Assembleaentraven a les oficines dela Comissió Europea mitjahora abans del tancamentper deixar una carta adre-çada al president de la CE,Jean Claude Juncker. Uncop dins, altres membresde l’ANC, fins a arribar a lavintena, van seguir els ma-teixos passos i van ocuparuns despatxos de la seu.S’iniciava la protesta i l’As-semblea feia una crida a

concentrar-se al voltantde la delegació europea. Ales set de la tarda, els con-centrats ocupaven el car-ril principal del passeig deGràcia, havien tallat elcarrer Provença i la gentcontinuava arribant fins aocupar el passeig a l’alturadel carrer Rosselló.

La imatge de l’actuacióestava reforçada per este-lades, moltes bufandesgrogues, pancartes en quèes reclamava l’allibera-

ment dels presos i sobre-tot cartells en anglès reite-rant el missatge de l’acció,L’autodeterminació és undret, no un delicte.

El PDeCAT no hi vaEl canvi de la convocatòrianomés va ser seguit per laCUP i ERC. Els diputatsCarles Riera i Ruben Wa-gensberg van felicitar l’As-semblea per la rotunditatde l’acció, que van qualifi-car d’important i necessà-ria. Els republicans, però,optaven únicament perfer declaracions a la prem-

sa a peu de carrer, mentreque Riera es dirigia alsconcentrats des de l’esce-nari que havia enllestitl’Assemblea al davant de ladelegació. “La ComissióEuropea té el deure deprendre partit, estemmassa acostumats a veurecom mira cap a una altrabanda quan es tracta dedrets individuals i col·lec-tius”, exigia Wagensberg,que a última hora va subs-tituir el candidat republi-cà a les municipals de Bar-celona, Ernest Maragall,que sí que havia anunciat

la seva participació en laconvocatòria als Jardi-nets. Riera, per la sevabanda, feia una crida a lamobilització i, en respostaa les peticions d’unitat queli llançaven els manifes-tants, el diputat va contes-tar: “Ara no és el momentde lluites partidistes i elec-toralistes, sinó de sumaresforços perquè, de mane-ra unitària, donem suportal moviment popular de laciutadania per l’autode-terminació, és l’única ma-nera de guanyar”, assegu-rava. Riera i Wagensberg

Emma AnsolaBARCELONA

L’ANC ocupala delegacióeuropeaa Una vintena d’activistes es tanquen a la seu del passeigde Gràcia i s’hi concentren 4.000 persones a Reclamen aJuncker que l’autodeterminació és un dret, no un delicte

ERC i Bildu van mostrar la se-va indignació, i demanaranexplicacions al govern espa-nyol al Senat, per un vídeopenjat ahir a Twitter que vaser gravat des de l’interiord’una de les furgonetes poli-cials que escortaven l’auto-bús de la Guàrdia Civil durantel trasllat dels presos polítics.A la gravació s’escolta elsagents rient de la gent que

acomiada els presos. Lesimatges van acompanyadesde la música de la cançó OV-NI (Objeto Verde Nada Inteli-gente), de Piperrak, un grupespanyol de música punkdels anys 90.

Per aquests fets, ERC i Bil-du, com va explicar el sena-dor Bernat Picornell, van en-trar una bateria de 20 pre-guntes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC i Bildu, indignats per un vídeo

6.52Comença el trasllat d’Oriol Junqueras, RaülRomeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull,Jordi Sànchez i Jordi Cuixart des de Lledoners,i de Carme Forcadell des de Mas d’Enric, on hiha hagut alguns incidents entre la policia i elsconcentrats.

19.00Comencen les concentracions a totes les ca-pitals de comarca catalanes, amb Barcelona al’epicentre, per mostrar la indignació de la ciu-tadania pel trasllat dels presos polítics.

La cronologia

8.28El president Quim Torra i lamajoria de consellers del go-vern –excepte Alfred Bosch iJordi Puigneró– s’han despla-çat a la presó per acomiadarels presos polítics i transme-tre’ls ànims.

17.23L’autobús que trasllada els presos políticsmasculins arriba a la presó de Soto del Real,on hauran de viure mentre durin les sessionsdel judici.

13.20El Suprem confirmaque el judici comen-çarà el 12 de febrer ifixa també els dies13, 14, 19 i 21 per a lesqüestions prèvies.

13.30Torra compareixdesprés del consellextraordinari i fa unacrida a Europa, per-què aquest judicitambé és cosa seva.

5.45La consellera Dolors Bassa és la primera queés traslladada. Surt des de Puig de les Bassesen direcció al centre penitenciari de Brians 2.A l’exterior de la presó figuerenca, s’hi concen-tren desenes de persones i es viuen momentsde tensió amb el cordó policial.

16.03L’expresidenta Forcadell ila consellera Bassa arribena la presó madrilenya d’Alca-lá-Meco, on s’estaran mentreduri el judici.

8.59L’expresident Carles Puig-demont fa la primera piula-da del dia, en què lamentaque, mentre es fa el tras-llat, el govern de Sánchez,a través de Borrell, ja elsha condemnat.

7.35Arriba a Brians 2 l’autobúsde la Guàrdia Civil que traslla-darà els presos polítics cap aMadrid. Amb pocs minuts dediferència, també hi arribenForcadell i la resta de mem-bres del govern anterior.

11.03La CUP fa una crida a la mobilització perma-nent i a la desobediència civil activa. Duranttot el matí, les xarxes s’omplen de missatgesde suport a la situació dels presos, i els políticsunionistes, com Albert Rivera, aprofiten percarregar contra Catalunya.

9.29El comboi de la Guàrdia Civil surt de la presó de Brians2 en direcció a Madrid, amb tots els presos polítics cata-lans. Per la seva banda, el govern es dirigeix cap a Bar-celona, on es tornarà a reunir, a la una del migdia, perparticipar en un consell executiu extraordinari en quèmostrarà un altre cop el suport als presos polítics.

14.34L’alt tribunal fa públic que ac-cepta com a testimonis la cú-pula de l’exgovern del PP, ambMariano Rajoy i Soraya Sáenzde Santamaría, així com ArturMas i Iñigo Urkullu.

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019

8649

07-1

2033

70Q

van ser les úniques caresde representants políticsque es van veure en la con-centració. La presidentade l’ANC, Elisenda Palu-zie, per la seva banda, de-nunciava “totes les vulne-racions de drets fonamen-tals que s’estan produint”a Catalunya contra l’inde-pendentisme, a les portesdel “judici de la vergonya” idemanava a la UE que “ini-ciï els procediments peractivar l’article 7 del Trac-tat de la Unió Europea, perprivar l’Estat espanyoldels seus drets de vot i de

representació”.Les protestes pel tras-

llat dels presos a Madrid iel judici del dia 12 tambées van fer en bon nombrede ciutats catalanes. A Gi-rona, unes 2.000 personeses van aplegar a la plaçadel Vi, coincidint amb el80è aniversari de l’entra-da de les tropes franquis-tes a la ciutat. A l’acte hi vaintervenir l’advocat BenetSalellas, que va afirmarque el que està a punt decomençar a Madrid és “unjudici a la democràcia”.

A Lleida, unes 400 per-

sones es van concentrarsota la pluja a la plaça Ri-card Vinyes per demanarla llibertat del presos polí-tics i reclamar justícia. Lacoordinadora de l’ANC aLleida, Rosa Burrell, vaafirmar que no es pot seroptimista davant el procésjudicial perquè als presos“se’ls està jutjant per cosesque no han fet”. Final-ment, a Tarragona un mi-ler de persones es van con-centrar davant la Subdele-gació del Govern espanyol,on es va llegir un manifestunitari dels CDR. ■

Manifestants ocupen el passeig de Gràcia (a l’esquerra) on hi ha ladelegació (a dalt a la dreta) de la Comissió Europea a Barcelona. Asota, una imatge de la concentració a Lleida, que es va fer a la plaçaRicard Vinyes ■ JUANMA RAMOS / LAURA CORTÉS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

1118

90-1

2033

69L

El govern de Catalunya vainterpel·lar ahir la UnióEuropea perquè protegei-xi els drets i llibertats delsnou presos polítics cata-lans i li va recordar que elproblema dels indepen-dentistes que seran jutjatsa partir del dia 12 és tambéun problema seu i del con-junt de la comunitat inter-nacional, a la qual va de-manar –a la ciutadania,els governs, les entitats dedrets civils i humans, elsmitjans de comunicaciói a les personalitats com-promeses amb la justícia ila llibertat– que s’afegeixial clam del poble català endefensa dels principis i va-lors democràtics. “Somciutadans europeus ambuns drets i unes llibertatsque han de ser protegitsper les institucions comu-nitàries”, va reivindicar elpresident, Quim Torra, enuna declaració solemne ala galeria gòtica del Palaude la Generalitat desprésd’un Consell de Govern ex-traordinari de poc més demitja hora.

El mandatari, flanque-jat pel conjunt dels mem-bres del govern, va adver-tir que el procés judicialcanviarà per sempre Cata-lunya i la seva relació ambel Regne d’Espanya. Enl’al·locució, llegida en part

en anglès, Torra va consta-tar que el judici “serà tam-bé contra el dret a l’auto-determinació i contra lademocràcia”. A primerahora del matí, el presidenti els consellers van acom-panyar els nou processatsper traslladar-los “total’energia possible i un su-port indestructible” en el

seu comiat de terres cata-lanes, en un contacte alcentre penitenciari deBrians 2 previ a pujar a unautocar de la Guàrdia Civilen direcció a Alcalá Meco–les preses– i a Soto delReal –els presos.

Torra també va exigir algovern espanyol valentia icoratge per emprendre els

canvis democràtics quel’Estat necessita per ho-mologar-se a les democrà-cies plenes, que han d’in-cloure el diàleg i permetrel’exercici del dret a l’auto-determinació. En aquestsentit, va llistar un seguitde vulneracions, com aral’ús de la presó preventivacom a escarment abans

del judici, la liquidació dedrets parlamentaris, l’in-tent de modificació de lacomposició de la cambrasorgida d’unes eleccionsimposades, l’impedimentde la investidura del candi-dat proposat per la majo-ria parlamentària i, en ge-neral, la judicialització dela política. “Som davant

d’una estratègia premedi-tada per liquidar l’expres-sió i la voluntat democràti-ca dels catalans”, va con-cloure.

La segona institució delpaís, el president del Par-lament, Roger Torrent, vavoler insistir que posar lesurnes no és delicte i va ad-vertir: “La repressió noens aturarà.” En una con-centració de diputats i tre-balladors de la cambraconvocada per l’Assem-blea en Defensa de les Ins-titucions Catalanes(ADIC) al matí en suport aCarme Forcadell, OriolJunqueras, Jordi Turull,Raül Romeva, Josep Rull,Dolors Bassa, JoaquimForn, Jordi Cuixart i JordiSànchez, Torrent va la-mentar que s’enduguin alTribunal Suprem els noupresos, “però hi van amb elcap ben alt i la consciènciatranquil·la, per denunciarla vulneració dels seusdrets i dels nostres drets,per posar l’Estat davantdel mirall i per defensar lademocràcia”.

D’altra banda, el presi-dent va convocar per a di-marts vinent la segonareunió de l’anomenat espaide diàleg amb els grupsparlamentaris, que s’haviade celebrar ahir però quees va anul·lar a causa deltrasllat dels presos, unasuspensió que el secretarigeneral del PSC, MiquelIceta, va lamentar “pro-fundament”. El governtraslladarà a les forma-cions polítiques catalanesla marxa de les conversesamb l’executiu de PedroSánchez, que encara no hatancat la composició d’unamesa que abordi el proble-ma polític amb Catalunya.El govern hi vol partits es-panyols i, de moment, LaMoncloa es resisteix a la se-va participació. ■

Torra recorda a la UE que eljudici també és problema seu

Emili BellaBARCELONA

a El president apel·la a la comunitat internacional per un procés judicial que “canviarà per sempre” tantCatalunya com la seva relació amb Espanya a El govern acompanya els presos en el comiat a Brians 2

El govern en pes, secundant la lectura de Torra d’una declaració institucional, ahir a la galeria gòtica ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president

“Som davantd’una estratègiapremeditadaper liquidar l’expressiói la voluntatdemocràticadels catalans”

“El problema delsprocessats en aquestjudici és també unproblema de lacomunitat internacionali, especialment, de laUnió Europea”

“Demanem a lacomunitat internacionalque se sumi al clam delpoble de Catalunya endefensa dels valors quehan de fer del món unlloc més just i lliure”

“Volen anar al judiciper plantar el mirallde la vergonya davantdels poders de l’Estatespanyol. Fem-loreflectir commés millor”

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019

866473-1199819Q

Finalment no seran tresdies de vaga general sinóun, el dijous 7 de febrer, se-gons ha fixat la convocatò-ria de la Intersindical-CSCrespecte del preavís quehavia fet pels dies 5, 6 i 7,coincidint amb la data ini-cial prevista del judici delspresos polítics. El secreta-ri general del sindicat re-publicà, Carles Sastre, hova justificar pel fet que ha-vien fet una proposta demàxims divendres a Tre-ball, però que en funció del“retorn” rebut havien de-

cidit convocar-la nomésper un dia. “Som petits, te-nim les limitacions que te-nim i hem de gestionar elsrecursos segons les nos-tres possibilitats”, hi vaafegir, després que es vasaber que els sindicats ma-joritaris no hi donen su-port. CCOO ho va dir explí-citament, mentre que laUGT no s’ha pronunciatencara. Amb tot, també vadestacar que estaven su-perant les seves expectati-ves en una convocatòriatransversal per a la qualtenen el suport d’entitatscom l’ANC i Òmnium, departits com JxCAT, ERC,

la CUP i Demòcrates, itambé de molts comitèsd’empresa de companyiesimportants que “tenen in-terès a poder-hi partici-par“.

Precisament han triatel darrer dia per atrauremés adhesions, com la queja han aconseguit de la Us-tec-Stes, el sindicat majo-ritari en l’ensenyamentpúblic, a més del suport dela CGT-Ensenyament,Sindicalistes per la Repú-blica, l’Assemblea en De-fensa de les InstitucionsCatalanes (ADIC), el Sin-dicat d’Estudiants dels Pa-ïsos Catalans (SEPC), el

Sindicat d’Estudiants iUniversitats per la Repú-blica.

Per ara mantenen silen-ci sobre les accions i el ac-tes que realitzaran durantles 24 hores de vaga per-què “encara són als fo-gons”, però asseguren quela convocatòria era per re-ivindicacions laborals i no“una vaga política” com elsacusen les patronals, tot iadmetre que es produeixen un context de “vulnera-

ció i regressió de drets i lli-bertats”. Ja el 8 de novem-bre del 2017 el TribunalSuperior de Justícia(TSJC) va validar la legali-tat de la vaga que van con-vocar amb les mateixes re-ivindicacions. La secretà-ria nacional d’Igualtat, Es-ter Rocabayera, va recor-dar que fa set anys que llui-ten perquè es derogui la re-forma laboral i que aques-ta aturada s’emmarca enel cicle de protestes que

fan, la darrera de les qualsva ser el 21 de desembre ila pròxima, una de femi-nista, el 8 de març. El sin-dicat reclama posar fi a laprecarietat als centres detreball, reivindiquen unsalari mínim català de1.200 euros, la recupera-ció de les lleis socials tom-bades pel Constitucional,la plena igualtat de tracte ioportunitats de treball en-tre homes i dones i un ser-vei públic de qualitat. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

Vaga general el dia 7 isense el suport delssindicats majoritarisa La Intersindical-CSC rep l’adhesió de l’Ustec i de partitsper reivindicar millores laborals, de drets socials i llibertats

Carles Sastre i Ester Rocabayera donen detalls, ahir, de la vaga general del dia 7 ■ J. A.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 201912 | Nacional |

1903

19-1

2018

10L

Lluny de temperar-se, elconflicte obert entre el sec-tor dels vehicles de turis-me amb conductor (VTC) ila Generalitat per la recentaprovació d’una nova regu-lació que delimita les con-dicions per prestar aquestservei, ha entrat en una di-nàmica d’enrocament quefa que, ara mateix, no esvegi marge per arribar auna solució concertada. Lad’ahir va ser una jornadail·lustrativa al respecte.Coincidint amb el dia quetant Uber com Cabify vandeixar d’operar a Barcelo-na, els responsablesd’Unauto, la patronal queagrupa les empreses de llo-guer de cotxes amb con-ductor, van fer una compa-reixença pública per de-nunciar que el govern cata-là els va arribar a proposarla possibilitat de continuarexercint la seva activitat almarge del que diu la nor-

mativa tot just ratificada.Segons va relatar el presi-dent d’Unauto a Catalu-nya, Josep Maria Goñi, vaser el secretari d’Infraes-tructures i Mobilitat, Isi-dre Gavín, qui els va plan-tejar el dia 25 no tramitarcap multa que la GuàrdiaUrbana pogués incoar con-tra un VTC que no fes casde l’obligació d’haver d’es-perar 15 minuts per reco-llir un client. “Ens van ofe-rir treballar irregularmenti òbviament la nostra res-posta va ser que no”, va ex-pressar Goñi, que tambéva avançar que tres empre-ses del sector ja han iniciatels tràmits per acomiadarmés de 2.000 treballadors.El conseller de Territori iSostenibilitat, Damià Cal-vet, va negar aquestes acu-sacions i, a més, també vaanunciar la voluntat de re-cuperar les llicències VTCque fins ara abastien Uber iCabify per adjudicar-les através d’un concursobert. ■

El litigi entre laGeneralitat i lesVTC puja de to

F. EspigaBARCELONA

a El sector assegura que el govern elsva proposar operar al marge de la llei

Els presidents d’Unauto VTC, Eduardo Martín, i d’Unauto VTCCatalunya, Josep Maria Goñi, en la compareixença d’ahir ■ EFE

El govern que presideixPedro Sánchez creu que lavia del diàleg assajada ambQuim Torra arriba a un“punt cec” coincidint ambl’inici del judici als presosindependentistes i que calfer una aturada per “re-pensar” el camí. La datadel judici fixada pel presi-dent del tribunal, ManuelMarchena, coincidirà ambel debat i votació clau alCongrés de les esmenes ala totalitat als pressupos-tos del 2019, els dies 12 i13 de febrer, i allunya en-cara més qualsevol pos-sibilitat d’explorar l’avald’ERC i del PDeCAT per-què no siguin retornats.

Sánchez assumeix queen els tres mesos que dura-rà el judici no tindran el cli-ma propici per al diàleg item que li faran perdre elpressupost, així que la por-taveu, Isabel Celaá, exigiaque el sentiment no ofeguila política. “La moderacióen la retòrica sol ser benrebuda a l’hora d’apagarpassions que no són útilsper a la resolució de pro-blemes i crisis”, va dir Ce-laá sobre el to de Torradesprés del comiat als pre-sos. “Intentem apaivagarles emocions”, reblava.

El febrer de Sánchez,però, és enverinat. Si di-vendres que ve és el dia lí-mit per registrar esmenesa la totalitat i el PDeCAT iERC han de dirimir si enfirmen una de pròpia, cincdies després, el dimecres13 de febrer, Sánchez ne-cessita que els grups inde-

pendentistes no votin ladevolució que demanen elPP i Ciutadans i, alhora,que les dues dretes no sesumin a una esmena a latotalitat dels independen-tistes. En un últim SOSperò ja sense gosar dema-nar suport al PDeCAT iERC des del Consell de Mi-

nistres com havia fet finsara, Celaá recordava que elcompromís inversor fidelal pes del PIB català –no ar-riba al 19% però escala finsal 16,8% (2.051 milions)des del 13% de Mariano Ra-joy– “no es complia fins arai ara es compleix”.

Tot i que Marchena hadinamitat el calendaripressupostari, la portaveudel govern es va arrengle-rar amb l’argumentari delSuprem i va lloar que el delprocés serà “un judici tele-visat i, per tant, tindrà to-ta la visibilitat i totes lesgaranties”. “Torra és unalt representant de l’Estati així serà rebut per Mar-chena”, va garantir. ■

Sánchez admet que està enun “punt cec” amb Torra ija tem perdre el pressuposta Marchena fixa el judici coincidint amb la votació al Congrés i allunya l’aval delPDeCAT i ERC a Celaá lloa les garanties del Suprem i insta a “apagar passions”

David PortabellaMADRID

“El del procés seràun judici televisat i,per tant, tindrà totala visibilitat i totesles garanties”Isabel CelaáPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL IMINISTRA D’EDUCACIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La portaveu Isabel Celaá exigia “apagar passions” des del Consell de Ministres ■ A. DÍAZ / EFE

“Torra és lliured’expressar-se, però lamoderació retòrica ésben rebuda a l’horad’apagar passions queno són útils per a laresolució de crisis”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 201928 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 10.10 Acció política. 10.30 Notícies 3/24. 12.55 Natura sàvia. Mussols. 13.50 Zona zàping . El programa reviu la nit

màgica de Copa al Camp Nou posant el focus en com s’ho han pres a Madrid. També es mostren, com cada setmana, imatges espectaculars del món de l’esport, com el jugador que trenca el banderí del córner.

14.30 Telenotícies migdia. Amb Ramon Pellicer i Cristina Riba.

Esports: Artur Peguera. 15.40 Tarda de cine. Assassinats a

Sarlat. Sarlat, al sud-oest de França, va ser escenari de nombroses revoltes al segle XVII. Ara, el fi ll del productor de productes envasats més important de la regió ha estat assassinat en un ritual que recorda aquests esdeveniments històrics .

17.30 Tarda de cine. Ocean’s Thirteen. Danny Ocean i la seva banda tenen una raó per donar el seu cop més ambiciós i arriscat, defensar un dels seus. Willy Bank, el despietat propietari d’un casino, mai hauria imaginat que tot es posaria en contra d’ell quan va trair Reuben Tishkoff, amic i mentor de Danny Ocean .

19.55 Atrapa’m si pots. Concurs amb Llucià Ferrer.

21.00 Telenotícies vespre. Amb Ramon Pellicer i Cristina Riba.

Esports: Artur Peguera. 21.55 Preguntes freqüents. Cristina

Puig entrevista Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, a la presó provisional, just abans de l’inici del judici pel procés sobiranista i el referèndum de l’1 d’octubre. A continuació, el programa es pregunta on són els intel·lectuals d’esquerra. Per trobar-hi la resposta, es viatja fi ns a Madrid i es conversa amb el sociòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III.

01.30 Notícies 3/24. 03.00 Ritmes a l’estudi. 04.00 Blues a l’estudi.

SUPER 3 / 33 07.06 En Miku i la Fant . 07.47 Mölang . 08.00 Mic . Inclou El Mic i els seus amics . 08.26 Kikoriki . 09.00 Cine. Savva, el cor del guerrer . 10.24 La família del Super3. 10.50 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 11.34 Spirit, cavalcant en llibertat . 12.20 El ranxo . 13.48 Bola de drac Z Kai . 14.32 Els pingüins de Madagascar. 15.18 El xai Shaun . 15.40 La màgica Do-Re-Mi . 17.41 Spirit, cavalcant en llibertat . 18.25 Cine. Doraemon The Hero:

pioners de l’espai . 20.07 Cine. Els Goonies . 21.55 Projecte Youth 4. Una mostra de

la realitat que viuen 15 joves que formen part d’un projecte teatral. El documental fa un seguiment de la preparació de l’espectacle Youth#4, concebut i dirigit pel director francès Didier Ruiz.

22.20 Quan arribin els marcians. En primer lloc, s’emet un reportatge sobre jubilats enfeinats, en què es parla de Robert Redford, que als 82 anys ha decidit retirar-se de la interpretació però diu que no tanca les portes a continuar dirigint o produint, i d’altres exemples com la cuinera Carme Ruscalleda i l’actor Ron Perlman.

23.00 El documental . Mies on scene. Barcelona en dos actes.

00.00 El documental . Temps de caritat. 01.05 Quan arribin els marcians. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

10.30 Notícies locals. 11.00 Teló de fons. Sâlmon: nedant contra

corrent. Reemissió. 11.30 Notícies locals. 12.00 Torna-la a tocar, Sam. Repassem els

títols més destacats de la setmana, com araBajo el mismo techo, Dragon Ball Super:Broly, Green Book i Mug. Reemissió.

12.30 Notícies locals. 13.00 De ‘tee’ a ‘green’. Reemissió. 13.30 Protagonistes. Miquel Riera conversa

amb l’escriptora Gemma Pasqual. Reemissió. 14.00 Notícies locals. 14.30 Protagonistes. Xavier Castillón parla amb

el músic Jordi Molina. Reemissió. 15.00 Protagonistes. Joan Rueda entrevista

Alfredo Vega, alcalde de Terrassa. Reemissió.

18.00 Bàsquet en joc. Des del pavelló BarrisNord de Lleida, partit Ekke CB Lleida - UEMataró-Construtoni Ponce, de copa Catalunyafemenina .

20.30 Notícies locals. 21.00 Gaudeix la festa. ‘Festa cristiana, festa

pagana’. Reemissió. 21.30 Protagonistes. Raquel Carrión .22.00 Notícies locals.

A finals del 2018, Càritas va presentar l’Informe deCàritas 2017, on es fa una radiografia de la situacióde la pobresa al nostre país. Avui, a Protagonistes,Mireia Rourera entrevista Raquel Carrión, membre dela comissió d’acció social de Càritas Catalunya, perparlar-ne.

Entrevista a Raquel Carrión

21.30 PROTAGONISTES

La televisió

Present i futur de l’arquitectura

16.00 THE WEEKLY MAG

El magazín presentat per Marcela Topor enceta novatemporada parlant d’arquitectura. Reflexionarem ambl’arquitecte català Pau de Solà-Morales, presidentd’ArquinFAD, i l’arquitecta grega Areti Markopoulou,directora acadèmica de l’IAAC, Institute for AdvancedArchitecture of Catalonia, sobre els factors més im-portants que cal tenir en compte a l’hora de construiredificis, de com haurien de ser els habitatges i lesciutats del futur, de disseny i d’eficiència energètica.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1202841L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU PAU CASALS

Av. de Palfuriana, 67del Vendrell

Preu de l’entrada: 6 €

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LAMOTO DE BASSELLA

Ctra. C-14, km 134(entre Ponts i Oliana)

Preu de l’entrada: 9 €

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

8È FESTIVALINTERNACIONAL

DEL CIRCElefant d’Or. Girona.

Gran carpa Camp de MartLa Devesa

OFERTA 2x1LIMITADA

Dijous 14 de febrer, a2/4 de 9 del vespre. Butaca

Platí: 35 euros. Butaca Or: 28euros. Butaca Plata: 22 euros.

Divendres 15 de febrer, a 2/4 de 6 de la tarda. Butaca Or:28 euros. Butaca Plata: 22 euros.

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

RAPHAËLLELa Conquesta del Pol Sud

Teatre Municipal de Girona,

diumenge 10 de febrer, a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

CABARETPASSION ROUGE Oriart, de Sant Jordi Desvalls

XXVIII Mostra de Teatre 2019

Teatre del Centre de Sarrià de Ter,

diumenge 10 de febrer, a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 6 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

CONFERÈNCIAESPECTACULAR

David Espinosa / El Local E.C.

Teatre Municipal de Girona,Saló de Descans,

divendres 8 de febrer, a 2/4 de 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 8 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45