pac1 mhc el lenguaje de los nuevos medios
TRANSCRIPT
Lev Manovich El llenguatge dels nous mitjans de comunicació La imatge en l’era digital
Marc Hernàndez Cervera
Teoria del present
“…asistimos al surgimiento de un nuevo medio, que es el metamedio del ordenador digital y, a diferencia de lo que pasó hace cien años,
somos plenamente conscientes de la importancia de esta revolución.”
“...hoy nos encontramos en medio de una nueva revolución mediática, que supone el desplazamiento de toda la cultura hacia formas de
producción, distribución y comunicación mediatizadas por el ordenador. Es casi indiscutible que esta nueva revolución es más
profunda que las anteriores, y que sólo nos estamos empezando a dar cuenta de sus efectos iniciales.”
Lev Manovich – El lenguaje de los nuevos medios de comunicación
Objecte i objecte cultural
Objecte: elements dels nous mitjans vàlids per a
qualsevol tipus de suport, de naturalesa modular i
capaços de produir-se industrialment.
Objecte cultural: són els objectes representats i
configurats com a referents externs. Tots ells tenen com a comú denominador l'ús de
l’ordinador.
Cartografia dels nous mitjans segons el mètode
Paral·lelisme entre la història del cinema i la dels
nous mitjans.
La identitat del cinema digital.
Relacions entre el llenguatge multimèdia i les
formes culturals precinematogràfiques del
segle XX.
Les funcions de la pantalla, la càmera mòbil i el muntatge dels nous
mitjans, comparant-los amb el cinema.
Els llaços històrics dels nous mitjans amb el cinema de
Vanguardia.
Cartografia dels nous mitjans segons la organització
Què són els nous mitjans?
La interfase.
Les operacions.
Les il·lusions.
Les formes.
Com es van tornar nous els mitjans?
Teler de Jacquard (1801)
Joseph Marie Jacquard: teler que utilitzava
targetes perforades per
aconseguir teixir la roba segons
uns patrons dissenyats
prèviament.
Màquina analítica (1833)
Charles Babbage: primer
intent de construcció
d’una màquina capaç de realitzar
qualsevol càlcul.
(1815-1852) Ada Augusta Byron
King: considerada com
la primera programadora
dels computadors.
Tabuladora (1890) Herman
Hollerith: sistema
electromecànic de targetes
perforades basat en la lògica de
Boole.
Daguerrotip (1839) Louis Daguerre:
primer procediment
fotogràfic anunciat
Black Maria (1893) Thomas
Alva Edison: primers estudis
de filmació.
Cinematògraf (1895) Germans Lumière: fou la
primera màquina capaç
de gravar i projectar
pel·lícules de cinema.
IBM (1911): any de constitució de l’empresa.
(1912-1954) Alan Mathison
Turing: considerat el
pare de la informàtica
moderna pels seus treballs en camps com la informàtica teòrica, la
criptoanàlisi o la intel·ligència
artificial.
Z1 (1936-1939) Konrad Zuse:
primera computadora
electromecànica binària
programable, la qual feia ús de relés elèctrics
per a automatitzar els
processos.
Els principis dels nous mitjans
Representació numèrica
Modularitat
Automatització
Variabilitat
Transcodificació
Representació numèrica
Tots els objectes dels nous mitjans estan formats de codi digital, és a dir, són representacions numèriques. Per tant, un objecte dels nous mitjans:
• Pot ser descrit en termes matemàtics.• Està sotmès a una manipulació algorítmica.
La conversió de dades contínues en una representació
numèrica s’anomena digitalització.
La digitalització es compon de dos passos: la presa de dades i
la quantificació.
La presa de dades converteix les dades contínues en dades
discretes, és a dir, unitats diferenciades.
Cada mostra és quantificada amb l’assignació d’un valor
numèric a partir d’una escala predefinida.
Modularitat
• Els objectes dels nous mitjans presenten sempre la mateixa estructura modular, és a dir, que la representació col·lectiva de les dades discretes dels elements mediàtics, poden agrupar-se en objectes a escala més gran tot i que segueixen mantenint les seves identitats separadament.
Els màxims exponents de modularitat podríem trobar-los a la World Wide Web i en la programació estructural.
Automatització
• L’automatització dels nous mitjans elimina en part, la intencionalitat humana del procés creatiu en les operacions de creació, manipulació i accés, com a conseqüència directa dels principis de codificació numèrica i modularitat.
Variabilitat La variabilitat també és una conseqüència dels principis de codificació numèrica i estructura modular i permet infinites versions d’un objecte creat amb els nous mitjans a través de:
• Una base de dades mediàtica, podent-se generar tota una varietat d’objectes que varien en resolució, forma i contingut.
• Separant el contingut de la interfase, podent-se crear varies interfases a partir dels mateixos continguts.
• Programes informàtics que poden modificar la composició del medi i els elements que la conformen adaptant-se a l’usuari que hi accedeix.
• El Hipermèdia, que permet recuperar diferents versions d’un document a través d’enllaços.
• Interactivitat arbòria o navegació per menús, que permeten avançar en diferents direccions depenen dels interessos personals de cada usuari.
• Actualitzacions de programari o backups, generant diferents versions del mateix objecte amb diferents nivells de detall.
Transcodificació
• Capa cultural:• Enciclopèdia i el conte.• La història y la trama.• La composició i el punt de vista.• La mimesis i la catarsis.• La comèdia i la tragèdia.
• Capa informàtica:• El procés i el paquet.• La classificació i la concordança.• La funció i la variable.• El llenguatge informàtic i l’estructura de les dades.
Com a conseqüència dels principis de
codificació numèrica i estructura modular
la transcodificació permet el procés de
traduir el format d’un objecte a un
altre format, fet que permet diferenciar
dos capes:
El què no són els nous mitjans
Els nous mitjans són mitjans
analògics convertits a una representació
digital.
Tots els suports digitals
comparteixen el mateix codi
digital.
Els nous mitjans permeten l’accés
aleatori.
La digitalització comporta una
pèrdua d’informació.
Els mitjans codificats
digitalment es poden copiar de
manera il·limitada sense degradació.
Els nous mitjans són interactius.
Existeixen altres principis atribuïts als nous mitjans que podrien estar ja presents en anteriors formes culturals i tecnologies mediàtiques com el cinema.
El cinema com a nou mitjàAlguns dels principis analitzats fins ara no són exclusius dels nous mitjans.
1. Els nous mitjans són mitjans analògics convertits a una representació digital.
Podem comparar el número limitat de mostres de qualsevol representació digital amb el mostreig del temps empleat pel cinema. Per tant, el cinema va passar de lo continu a lo discret.
2. Tots els suports digitals comparteixen el mateix codi digital.
El cinema ja va combinar imatges en moviment, sons i text durant tot el segle XX, per tant podríem pensar que va ser el precursor del multimèdia actual.
3. Els nous mitjans permeten l’accés aleatori.
La capacitat per manipular i reordenar el temps en el vells mitjans podem trobar-la en els primers aparells de cinema que van imitar el moviment continu, ajuntant fotografies sobre cel·les cilíndriques i fent-les girar.
El mite de lo digital
4. La digitalització comporta una pèrdua d’informació.
Una imatge digital conté un número finit de píxels que determina la quantitat de detall que pot representar la imatge. No obstant aquesta diferència respecte les fotografies tradicionals ha deixat de ser significativa degut a que la imatge digital conté més informació de la que un usuari pot percebre.
5. Els mitjans codificats digitalment es poden copiar de manera il·limitada sense degradació.
Existeix molta més degradació i pèrdua d’informació entre les còpies d’imatges digitals que entre les còpies de les fotografies tradicionals, quan transmetem les primeres a través de la xarxa degut a la compressió per pèrdues.
El mite de la interactivitat
6. Els nous mitjans són interactius.Si considerem la interactivitat des del punt de vista de l’experiència de l’usuari a través del mitjà, podem dir que tot l’art clàssic i el modern, el teatre, la literatura, l’escultura, l’arquitectura, la fotografia, etc, són interactius en quant que l’espectador interpreta el que veu guiat per emocions i experiències personals.
El component psicològic determinarà doncs la resposta de l’espectador.