Mcdieva!ia9. 10TO pp. 237-253

PADRINS I FILLOLSA LA CATALUNYA

ALTOMEDIEVAL. APORTACIÓA L'ESTUDI DEL PARENTIU

ARTIFICIAL

Antoni M. Udina Abelló

EIs darrers anys, I'estudi de la socictat feudal a l'Occident cu-ropeu ha obert noves perspeciives fonamentades en la utilització dedisciplines científiques que fins fa ben poc temps eren emprades ra-rament en l'elaboració de treballs histories, com ara la sociología,l'estadística o l'antropologia cultural. Ja Lucien Febvre ho veia ambclarividencia fa mes de trenta anys en din «Negociar perpetuamentenuevas alianzas entre disciplinas próximas o lejanas, concentrar enhaces sobre un mismo tema la luz de varias ciencias heterogéneas:ésta es la tarea primordial, la más urgente y la más fecunda, sinduda, en las que se imponen una historia que se impacienta ante lasfronteras y los compartimientos estancos»1.

En aquesta línia i en to profetic, podríem dir, Marc Bloch ela-bora la seva obra fonamental sobre La sacióle fcocíale, pionera in-

1 Lucien FEBVRE, Cambóles por (a historio. Barcelona 1970, traducció de['original francés de 1953. p. 30.

discutible de la historiografía moderna sobre el tema2. No és ara elmoment de fer una valoració historiográfica del feudaüsme. Ho hafet ja Alain Guerreau en una obra polémica i discutida3. Precisa-ment en aquest llibre, un cop s'ha fet un recorregut per les diversesteories sobre el feudalisme, l'autor proposa noves vies d'investiga-ció per accedir a la problemática feudal, i entre aqüestes es plantejala necessitat d'escatir la importancia del parentiu artificial en les re-lacions de la societat medieval i específicament la feudal; Guerreauafirma sobre aquest puní: «La estructura de parentesco estaba su-bordinada a la estructura eclesiástica»4. Respecte al parentiu arti-ficial en l'esmentada obra es formulen una serie d'hipótesis queveurem mes endavant si son verificables després de l'anátisi docu-mental que hem dut a terme5.

En una encertada mise au po'int deis estudis sobre qiiestions an-tropológiques aplicades a les socieíals medievals, Anita Guerreau-Jalabert ens parla de la manipulado operada per l'Església sobre elparentiu a 1'época medieval manifestada peí pseudo-parentiu, delqual son exemples clars l'agermanament, l'adopció i el padrinatge6.

L'estudi de les estructures de parentiu i llur influencia en la for-mació i consolidació del feudalisme a Catalunya ha estat iniciat perJ. Enrique Ruiz Doménec i alguns deis seus deixebles. Les primeresconclusions a qué han arribat aquests treballs remarquen la im-portancia extraordinaria de la teoria de 1'alianc.a en la vertebradode la societat feudal, per mitjá del matrimoni entre cosins creuats,que permet l'accés social deis homes mitjancant el lliurament dedones d'un llinatge superior7.

2 Marc BLOCH, La sociéié féodale, 2 vols. Paris 19492.3 El feudalismo, un horizonte teórico, Barcelona 1984.4 A. GUERREAU, obra citada a la nota 3, p. 214.5 Ens referim essencialmenl a la possiblitat que el fillol suplís el fil] en la suc-

cessió de persoiies no casades o de matrimonis estéríls.6 <.Sur les structures de párenle dans l'Europe médievale». Ármales, Économie.

Sacíeles. Civilisalions, nov.-dée. 1971, pp. 1028-1049, en especial p. 1035.1 Veg., en concret, J.E. Ruiz DOMÉNEC, «Systéme de párente et théorie de

l'alliance dans la societé catalane (env. 1000-env. 1240)», Revue Hislorique 532,1979, pp. 305-326; Blanca GARf, El linaje de tos Castellvel! en los siglos XI y xa.Un análisis prosopográfico de sus estructuras familiares y su organización social,

Caldrá seguir aquest camí, que veiem com a interessant i moltprometedor, verificant en estudis successius aquesta hipótesi de tre-ball que plantejá i demostrá en bona part, per a altres zones de l'Oc-cident europeu, Duby**.

Volem nosaltres, en aqüestes ratlles, aportar modestamenl unesdades sobre un altre aspecte antropológic encara per estudiar a casanostra: el parentiu artificial, anomenat també pseudo-parentiu, alqual en el pía leóric s'han referit les obres abans esmentades9.1 dinsd'aquesta mena de parentiu ens centrarem en l'estudi de la relacióque s'estableix mitjancant el padrinatge, institució de la qual tenimnoticies ja en época visigótica, concretament en obres de sant Isidori sant Ildefons10, i que és objecte de regulació l'any 578 en el Con-cili d'Auxerre, on és prohibit ais monjos ésser padrins, i en la com-pilado de Justiniá, en qué es prohibeix el matrimoni entre padrí ifillol'i.

Malgrat que els segles X i XI, pen'ode en el qual centrem el nos-tre treball, les noticies sobre el padrinatge non relativament escadus-seres i incompletes, per mitjá de l'estudi global de les mencions defilinli i baptizan que trobem ais testaments, creiem que podem in-tentar un primer apropament a la qüestió, inirant d'aprofitar al má-xim possible les escasses dades obtingudes, que resumim ais dosquadres de l'apéndix d'aquest treball.

Pierre Bonnassie, un deis millors especialistes sobre la Catalu-nya feudal, no s'ha adonat de la importancia que poden teñir lesqüestions relacionades amb el parentiu per consanguinitat peralianca a qué ens hem referil abans. Peí que fa al parentiu artificial,quan tracta de Pestructura del grup familiar es refereix ais «llegáis

lesis doctora] inédita, Bellaterra, Universitat Autónoma de Barcelona 1983; MaríaPONT, Las estructuras fatnili&i'es catalanas en los siglos xi-xtl, introducción a suestudio, tesina de llicenciatura inédita, Bellaterra, Universitat Autónoma de Bar-celona 1976.

8 Georges DUBY, «Lignage, noblesse et chevalerie au xn siécle dans la regiónmacconnaisse. Une revisión», Annales ESC 127, 1972, pp. 803-823.

* Veg. notes 3 i 5.10 MlGNE, Patrología Latina, vol. 83 cois. 815, 820 i vol. 96 cois. 34, 113-114.11 CABHOL, Dictionnaire d'archéoiogie chrétienne et Itturgie, París 1938, vol.

13, 2éme part, col. 2238 i 2239.

destináis a filiaros o baptizaros», que considera mes freqüents aistestaments de dones i que considera que, en la majoria de casos, sonsimples fillols, per mes que en algún cas assenyali que es pot tractarde filis adoptius12.

Aquí se'ns planteja la primera dificulta!: la qüestió terminológi-ca, problema del qual ja es feia ressó Marc Bloch els anys quaran-ta'-\ i que mes recentmenl ha preocupat Georges Duby en aprofun-dir en I 'análisi de la societat feudal, quan diu: «Le vocabulaire estbien sans doute le document le plus riche dont dispose l'historiende la psychologie sociale, le plus riche, mais aussi le plus difficileá exploiter, car les mots son! des enveloppes dont le contenu n'estpas le méme dans les différents milieux sociaux, et se modifie d'au-tre part avec le temps»14.

Així, en els documents —básicament testaments i les seves re-cepcions sagramentals— que hem examinat en el nostre cas, obser-vem diversos mots que ens suggereixen una relació de pseudo-pa-rentiu evident, com per exemple: filioli, baptizan, filian, nurriti,nutricati. No sabem fins a quin punt les paraules filioli i bapüzatipoden considerar-se com a sinónimes i designen els fillols; per aixóen farem l'estudi separadament. Quan es parla áefiliaü, ens incli-nem per creure que bé es pot tractar d'afillats per adopció, institucióque no sembla que conegués a Catalunya un descabdellament tanimportant com en altres zones de la península ibérica15. El cas deisnutriri o nutricati és mes ciar: es tractaria de cavallers que s'edu-caven —es nodrien— fora de la seva llar natural —la deis pares—,sovint a casa del seu oncle matem16.

En una mostra documental investigada sobre un total de 535 tes-taments hem trobat 41 mencions de filioli (veg. quadre I), a les

12 Pierre BONNASSIE, Catalunya mil anys enrera I, p. 237, Barcelona 1979.13 Apología delta Storia, Torino 1969, traducció de ("original francés de 1949,

p. 137.14 La feodalité? Une mentalité médievale?», Hommes el structures du Moyen

Age, Paris 1973.15 Abilio BARBERO y Marcelo VIGIL, La formación del feudalismo en la Pe-

nínsula Ibérica, Barcelona 1978, pp. 380-394.16 Ruiz DOMÉNEC, obra citada a la nota 7, p. 317.

—240—

quals podem afegir una cita de patrinus i una altra de filiólas querep una donado17; 15 de baptizan (veg. quadre II); 8 de nutriti i 2de filiaría

Cal teñir en compte que les quaranta-una mencions de fíllols esfan en vint-i-nou documents; és ciar per a nosaltres que, del silencide la gran majoria de testaments sobre els fíllols, no en podem con-cloure la seva inexistencia; en tot cas en podem fer una primera va-loració en el sentit que les relacions derivades d'aquesta mena deparentiu no sembla que revestissin una importancia gaire gran, perbé que seria agosarat extreure'n conclusions taxatives. Volem diramb tot aixó que és evident que el nombre de fíllols que realmentdevien existir és molt mes gran que el trobat en els documents ana-litzats, pero, com es lógic, hem de limitar el nostre estudi a la rea-litat —encara que sigui parcial— que ens reflecteixen els docu-ments. D'altra banda, els esments de nutriti sovintegen en altrestipus documentáis, les convinences per exemple, que no hem treba-llaf, ja que com hem dit volem limitar-nos en aquest treball a 1 'ana-lisi de les relacions derivades del padrinatge.

A mes de les breus allusions de Bonnassie esmentades abans,només tenim noticia d'un treball que es refereixi a aquest tema,I'autor del qual és el destinatari d'aquesta miscellánia, de la qualaquest nostre treball forma partiy. Frederic Udina recull una mencióde filiolaticum, institució a la qual ens referirem mes endavant.

Com ja hem assenyaiat, tractarem per separat les dades obtingu-des de les citacions defilioli i de baptizan, malgrat que creiem queexpressen conceptes molt propers, si no idéntics.

17 Guilaberl Ramón parla d'una vinya que li vingué del seu padrí en el tesla-ment de 5 de mar? de 1096, ACB LA IV núm. 118. La donado a ACV cal. 6 perg.1053 (any 1066}. Mencions defilioli en senlit figurat de filis, en el (esiament d"Er-mangol, bisbe d'Urgell, VILLA NUEVA, Viage literario.,, X doc. 29.

1!i Mencions de nutriti a ACB pergs. M-185 (1054); ACÁ C perg. 224 de Ra-món Berenguer I (1058); ACV Ep. II perg. 59 (1058); ACÁ C perg. 413 de RamónBerenguer I (1069); VILLANUEVA, op. cit. XII doc. 28 (1064); CSC ed. R1US,II núm. 678 (1073) i ACB LA II núm. 40 (1084), on trobem dues mencions. Men-cions de Filiati a CSC ed. RIUS II, 377 (1002) i ACU LDEU I núm. 394 (1029).

i" Federico UDINA MARTORELL. «Elfitlolaige, institución jurídico-familiar».Anuario de Historia del derecho español, 1959, pp. 541-544.

pu-Pe! que fa a les mencions de fillols (füioli) en testamenfs o pu-blicacions sagramentals, els testadors deis quals en son padrins, unaprimera análisi quantilativa ens dona els resultats següenis alenenta la seva cronología:

Doc uments analitzats Mencions de fillols

840-10001001-10201021-10401041-10601061-10801081-1100

57638576105149

Malgral que encara ens manca verificar prop d'un centenar mesde testaments del segle XI, podem veure una evolució del nombrede fillols de caire positiu que ateny el seu punt máxim en el període1053-1069, en el qual comptabilitzem el 40% de citacions de fillols.Cal teñir en compte que només hem comptat els fillols en el testa-ment quan, a mes, se'ns ha conservat la publicado sagramental, ique en els casos que el document no especifica el nombre de fillolsi utilitza el plural, n'hem considerats dos.

¿Qui son els padrins, és a dir, els testadors les deixes deis qualsvan adrecades en part ais fillols? Cinc dones i vint-i-quatre homes,mes una dona que fa una donació d'un alou situat a Manlleu per alseu fillol Arnau20, resulten de la distribució per sexes; xifres que escorresponen quasi amb exactitud amb !a proporció que hi ha entretestadors i testadores en el total de testaments estudiats: 18% de do-nes i 82% d'horr.es, la qual cosa, lluny de sorprendre'ns, ratifica lacreenca de l'existéncia de padrí i padrina, per bé que no coneixemdocumentat cap cas en qué constin tots dos padrins d'un mateix fillol.

l.6perg. 105.1 (1066).

—242—

Deis vint-i-quatre padrins homes, tretze son eclesiástics: un bis-be, un monjo, cinc canonges i sis preveres21 i onze, laics: en aquestcas la proporció és forca diferent ja que en el total de lestadors queson homes, en els testaments investigats hi ha un 66% de laics,mentre que en el nombre de padrins laics representa poc mes del45% del total. Aixó ens pot indicar, dones, que el mes freqüent eraque els padrins fossin clergues, sempre segons els documents estu-diad. D'altra banda, cal teñir present que en alguns casos els tes-tadors teñen mes d'un filio! (docs. 6, 7, 9, 12, 13, 14, 18, 20, 21, 22,23, 26 i 29 del quadre 1), la qual cosa ens fa pensar que molts tes-tadors —tant homes com dones i religiosos com laics—, malgral nofer deixes testamentáries a fillols, eren padrins; aixo ens fa una ideade la dificultat de l'estudi que emprenem.

Peí que fa a la condició social deis padrins laics, cal remarcar elfet que no figuren com a tais els membres de Taita noblesa —con-siderem com a tais els titulars de castells, sigui com a propietaris,sigui com a feudataris deis comtes—; ¿vol dir aixó que realment elsnobles no tenien fillols? Creiem que mes aviat el que passa és queen la successió d'aquest grans nobles, els possibles fillols restenpreterits en favor deis parents consanguinis i fins i tot de monestirsi esglésies. Set deis testadors laics podem considerar-los cavallers,encara que explícitament només en un cas consta amb el nom demiles (doc. 24). En altres casos també els consideren! com a tais(docs. 4, 17, 20 i 22), i en alguns, amb certes reserves (docs. 18 i19) (ens referim sempre ais quadres de l'apéndix). Les cinc donesde les quals consta l'existéncia de fillols, creiem també que perta-nyien a la petita noblesa (docs. 5, 6, 23, 26 i 28); tres deis testadorspadrins podrien formar pan deis cíves (docs. 10, 11 i 21) i, final-ment, un podría ser un pagés petit propietari (doc. 25). Ací la pro-porció és semblant a la que hi ha en el total de testadors. Quant aisbaptizati, reben deixes de: tres preveres (docs. C, E, H), un monjo(doc. F), un home de negocis (doc. B) i quatre persones mes de lapetita noblesa (docs. A, D, G i I).

21 Bisbe, doc. apéndix, 2. CaniPreveres, docs. 1, 7, 8, 9, 27, 29.

Qui sónfUioli i baptizan? La identificado deis filioli es fa moltsovini a través de la filiado, sense citar, en molts casos, el nom: «fi-lius Etdemar», «filias Igilce», «filius Elliardis», «filia ¡sarni Sunier»(docs. 7, 8, 15 i 19, respectivament); en d'altres es cita el nom(docs. 2, 3, 4, 5, 13, 14, 24, 25...) o bé nom i cognom (docs. II, 12,14, 17, 19). Finalment, en alguns es fa senzillament aMusió gené-rica de filioli, sense especificar-ne ni noms ni filiació (docs. 6, 18,21, 23). En el cas deis baplizati, s'acostumaa citar-los peí nom (ve-geu quadre II). Guifre Sendret es refereix genéricament a baptizadi filioli de manera conjunta (doc. 19).

Quina relació ni ha entre padrins i fillols? Generalment, sem-bla que és l'amistal del padrí amb els pares del fillol la rao delpadrinatge, com es pot veure a les citacions deis filioli per la fi-liació. En alguns casos, veiem com coincideixen el parentiu deconsanguinitat amb l'artificial, derivat de la relació padrí-fillol:el cas d'Erúcia, qualificada de neboda i filióla del testador Amal-ric (doc. 25), 0 bé altres casos en qué podem deduir la condicióde nebots deis filioli; així, per exemple, en la deixa que el preveréFolc fa d'un camp al seu germá Oliba i al seu fillol Mir, que su-posem fill d'Oliba i, per tant, nebot del testador (doc. 27). Unaaltra mena de motiu per al padrinatge deriva de la mateixa relaciófeudal, com podem veure per partida doble en el testament deGelmir (doc. 20), en el qual es diu d'un deis fillols, Arnau, «queabent nutrito», la qual cosa representa un reforc de la relació deparentiu espiritual en el sentit que ja hem apunlat en parlar deisnutriti; també trobem una deixa en favor de la filióla del testador,filia del senyor Guillem Berna!, els quals figuren com a hereusd'un alou deixat en usdefruit a l'esposa de Gelmir: és evident queen aquest cas ni té mes pes la condició dominical que no la delpadrinatge, pero és significatiu que el parentiu espiritual es basien la relació feudal, un altre tipus, al cap i a la fi, de parentiu ar-tificial.

Entre les atribucions que tradicionalment s'han considerat reser-vades al padrí destaca el fet d'escollir el nom deis fillols, i molt so-vint posar-li el seu propi nom. En l'época investigada no hem trobatcap cas en qué coincideixen el nom del testador amb el del fillol—ni filioli, ni baptizati—, encara que és veritat que en setze deis

cinquanta casos no hi figura el nom del fillol, sino la seva filiacióo la simple denominado genérica (vegeu quadres i i II). Una altraopinió generalitzada és que sovint el padrí era l'avi: hem trobat uncas en qué es fa referencia a una térra que procedeix de l'avi, qua-lificat de patrinus22. El fet de no trobar mes mencions sobre aixó nocree que pugui ser prou per negar el fet, primerament perqué en al-guns testaments hi ha deixes a néts qualificats com a tais que po-drien ser també fillols —no hi ha dubte que el parentiu per consan-guinitat era mes important que 1'artificial—; i en segon lloc, que enla gran majoria de casos els beneficiaris testamentaris son els filis,no pas els néts. En tot cas, cal fer constar el que ens diuen els do-cuments.

Passem ara a l'análisi de les disposicions testamentaries referi-des nfilioli i baptizan. La seva quantificació i qualificació ens potaclarir un xic mes el sentit de la seva relació. Normalmeni, es tractade disposicions patrimonials sobre béns arrels o mobles, com veu-rem tot seguit. Cal abans, pero, fer esment d'un testament que re-presenta un cas únic, excepcional si es vol, pero ben significatiu: ésel de Mir Queruci, que creiem canonge de la catedral barcelonina(doc. 13), el qual formula una serie de disposicions molt detalladesrespecte al seu fillol Joan. A mes de contenir deixes de béns diver-sos, regula amb forcea detall tota una allra munió d'aspectes benil-lustralius, com podem veure en el fragment del tc.si;nnent que re-produím a continuado:

Et concessit ad lohannemjiliolum suum, ipsos suos domos ubihabitabat cum solos et supperpositos el ortuium unum, quos emitde Poncii Guitardi et est iuxta casulam predicie canonice, et vineasmodiaias llll°r quifuerunt de Mironi Manuferica, et alias duas mo-diatas vinee, quos emit de Blancha et de filiis filiabusque sais. Hocordine concessit ei hec supradicta monia ut Mironis Guilelmi etMironis Gultredi teneant etfaciant eum erudire litteris et tribuantei omnia que illi necesse fuerit usquequo perveniat ad xv annos;postquam vero transierint XV annos, si supradictus ¡ohannes vivusfuerit teneat et possideat in diebus suis, et lonnas ti et cupus !. quosemit de Seniofredus Petrus et cavags n et podadores II ei parilios

// de portadores et cuhello unofolador et torcular cum omnia suautensilio. Hec omnia suprascripta teneat ¡ohannes predictus óm-nibus diebus vile sue solide ac de libere exceptas supradictos XVannos. Post obitum vero suum remaneat ad iamdicta canónica. Elrogavit domtni sui episcopi et omnes canonici ego Miro servulusvester, utpredicto lohanni impreciatis ei omnia qui Ule necessefue-rit et ift vestro consortio rettfieatis quta v{^s sctitis í/uornt^dt) esoeum adquisivi...

A mes de tractar-se de la deixa mes abundara que rep un filio!que hem localitzat, és remarcable la minuciosa regulado sobrel'educació del fillol, encomanada a uns altres canonges, i que preténlendir a la formado de l'infant cap a la carrera eclesiástica: la des-tinado final de tots els béns a la catedral barcelonina un cop mortJoan ens en sembla una prova evident. En aquest testament trobemaltres deixes a germans del testador consistents en cases, terres, es-glésies, unces d'or; pero una de les mes importants és la referida alfillol Joan, que acabem de reproduir; al costat de Joan veiem un al-tre fillol «filium Gaucberti», a qui lega el testador un mancús. Vo-lem subratllar amb aixó que el tal fillol Joan adquireix un papermolt important en l'heréncia de Mir Querucí, gairebé com si estractés d'un fill. Recordem ací el que en diu Guerreau: «La elecciónde un ahijado era la sustitución simple y sacralizada de una adop-ción»23. Una altra mena de disposicions d'aquest mateix testaments'adrecen a econmanare! fillol al bisbe i ais canonges de la catedrald'una manera genérica. L'encomanació in baiolia del fillol la tro-bem també en el testament de Guitard Ananies respecte al seu«baptízalo et nutrito Bernardo», que deixa a cura de Mir Guadalli MirGuillern (doc. B).

El que és, pero, mes corrent, és disposar deixes de béns en favordeis fillols, com podem veure en els quadres que clouen el presenttreball i que ací resumirem. També en actes Ínter vivos; si bé comuna cosa excepcional, tenim documentades algunes aMusions a pa-drins i fillols: la donació d'un alou que és a Santa María de Manlleufet per Riquíldis, l'any ] 066, al seu fillol Amau. fill del preveré Ra-

a3, p. 214.

mon, que és qui el tindrá mentre visqui24, n'és un exemple. Un altrecas és el d'Ató, que fa al seu fill Guifre una venda d'una térra quees diu procedent «per fiiioialicum quod mihifecit patrino sito no-mine condam Auderii, avius suus»25. Frederic Udina parla de lapossibilitat del fillolatge com a institució que no arriba a quallar: enun testamenl del 1031, un tal Sindered deixa diversos mobles «adfilia Oliba per filio/ático». Fixem-nos, pero, que no es tracta d'unafilióla, sino de la filia26. D'altra banda, si, quan mes sovintegen lesmencions de fillols, des del 1050, no surt mai el termefiliolaticum,hem de pensar que la institució no arriba, com a tal, a arrelar.

En la majoria de deixes a filtois que figuren en els testamentstrobem béns mobles; en primer lloc, de numerari: uncías, mancu-sos, sous i argencis (docs. 12, 13, 14, 21, 22,23, 26 i B), en quan-litats que oscillen d'un a cinc, i deis quals sovint es veuen benefi-ciades també moltes altres persones (docs. 12, 13, 21 i 23). Dins delcontext global, aqüestes deixes de numerari representen una partmolt petita de Pheréncia. Béns relativament freqiients en deixes quereben els fillols son ordi i vi, essencials per a l'alimentació (docs.7,9, 11, 17, 18, 22, C,D i F), si bé no de manera exclusiva, ja quetambé en son beneficiaris persones físiques sense cap parentiu ambel testador, i persones jurídiques (docs. 7, 11, 17 i B). Animáis di-versos formen part d'algunes de les deixes que comentem: ovelles,porcs, vaques, oques, eugues i pollins (docs. 3, 4, 5, 6, 10, 14, 19,28, 29, B, C, D i H). I finalment —dins deis béns mobles— cal as-senyalar els atuells i objectes de la casa (docs. 13, C, D i H).

Els béns arrels, encara que no tan freqüents, també son objectede deixes del patrimoni deis testador ais fillols, ja es tracti d'un alou(docs. I i 20), de vinyes (docs. 2, 3, 13, 25, A, E i G), de cases ihorts (docs. 13 i E), de camps i terres (docs. 8, 20 i 27), o de sagre-res (doc. 29). En alguns casos, aquests béns immobles son deixatsen precari o en usdefruit, i s'assenyala la destinació que han de teñirun cop morts els primers beneficiaris —els fillols—: així, el preveré

24 Document cilat a la ñola 19.25 F. UDINA, obra citada a la ñola 18, p. 542.26 ACÁ C. perg. 93 de Ramón Berenguer I.

Folc disposa la deixa d'un camp al seu germá Oliba i Mir, fillol deltestador i fill del germá, amb obligado que donin una quarta partde la collita a Sant Pere de Vic, on anirá a parar l'esmentat camp enmorir els dits Oliba i Mir (doc. 27); la casa i hort deixats a Ermes-senda baptízala de Bonuci Vivas, serán, en morir ella, per a un ne-bot del testador (doc. E); Baró Ramón disposa que la mojada devinya llegada a Ruzrig, el seu baptizatus, sigui, en morir, per aisseus filis máseles, i morts ells, per a Sant Cugat del Valles (doc. G).

Un darrer interrogant cal fer-se davant l'análisi de la documen-tado estudiada relativa ais fíllols. ¿Fins a quin punt els fillols pre-ñen el lloc deis filis en la successió testada de persones que no enteñen, sigui per esterilitat, per mortaldat infantil o per la condicióclerical? Ens hem referit fa ben poc al cas de Mir Queruci respecteal seu fillol Joan (doc. 13), que, malgrat tot, es presenta com a ex-cepcional. Deis trenta-vuit documents en qué hem trobat citats/r-lioli o baptizan' —en alguns, mes d'un, com ja s'ha vist— n'hi havuit en qué els principáis beneficiaris —hereus en un sentit vulgar,no técnic— son els filis del testador (docs. 11,17,18, 26, 28, A, Di G); en dos testaments d'aquests vuit, figuren deixes d'immoblesa baptizan (docs. A i G), mentre que la resta de fillols rep deixes debéns mobles (vegeu quadres I i II), i queden reserváis per ais filis elsbéns immobles, cosa que segueix la norma peí que fa a la destinadod'un i altre tipus de béns, com nosaltres mateixos hem demostratper a la primera época27. L'únic cas deis 38 documents citats en elqual no figura com a benefician de les deixes cap parent del testa-dor és el testament de Sane (doc. 10). Podem deduir d'aixó que noen té; el document ens parla de la seva esposa ja morta, i malgrataixó, la filióla no rep mes que una ovella, mentre que hi ha perso-nes, de les quals no consta la seva relació amb el testador —hem desuposar-les amics—, que reben deixes semblants i fins i tot mes im-portants. Així, un tal Bernat rep una peca de térra; Amalric, unallanca; el bisbe, mancusos, etc.

En conclusió, a la Catalunya del segle XI, no sembla que el pa-rentiu artificial creat peí bateig i altres sacraments entre padrins i fi-

val. Barcelona 1984, pp. 107-1

llols lingui un paper destacat en les relacions socials de l'época deformado i consolidado del feudalisme cátala. En efecte, d'una ban-da, la menció explícita defilioli i baptizati és escassa, i de l'altra,el paper que hi teñen com a beneficiaris és també de segon ordre.Caldrá, en tot cas, veure si durant els segles posteriors creix la sevaimportancia —fenomen lligat potser a la recepció del dret romano-canónic—, ja que sabem que el segle xiv el padrí obsequia e! fillolamb una moneda d'or28.

LLISTA D'ABREVIATURES

ACÁCM

ACBLA

ACULDEU

ACVcal.Ep.L.dol.

ADB

ADM

BC

BNP

CSC

carp.

= Arxiu de la Corona d'Aragó= Cancellería= Monacals

= Arxiu Capitular de Barcelona.= Libri Antiquiratum

= Arxiu Capitular de la Seud'Urgell= Liber dotaliorum ecclesiaí Urgellensis.

= Arxiu Capitular de Vic= calaix= Episcopologi= Liber dotationum aniiquarum

= Arxiu Diocesá de Barcelona

= Archivo del Duque de Medinaceli, Sevilla

= Biblioteca de Catalunya

= Bibliothéque Nationale de París

= CartularídeSantCugal.

- carpeta

strada per Rafael Conde, que

ed. = edició

doc. = document

f. = foli

perg. = pergamí

MONTSALVATGE = Francisco MONTSALVATGE, Noticias históricassobre e! condado de Besalú. Olot 1889-1919.

RIUS, José. Cartulario de San Cugat. Barcelona. 1945-47

VILLANUEVA = VILLANUEVA, Viatge literario a las Iglesias de España.Valencia-Madrid 1803-1852.

APÉNDIX

Oferim a continuació, sístemaiitzades en dos quadres, les dades obtin-gudes de l'analisi deis documents objecte d'aquest estudi, peí que fa ala data i signatura del document, testadors, fillols i béns deixats a ells entestament.

—250—

NÚ

M

DO

C.

2 4 5 10 13 15 16

(-)

Fig

ura

lam

t

<*)v

eg«™

DA

TA

99

1-v

ni-

15

1010

-V-2

1O18

-IX

-5

1034

-ffl

-26

I036

-X-4

1037

-X-2

0

I03

9-K

-30

10

41

-Xn

-B

1OS3

-X-2

7

1054

-ÍV

-23

1056

-V-2

3

106O

-X1-

3O

1060

-Xn-

12

«íc

aDab

eoef

kii

scri

pció

par

cial

d

SIG

NA

TU

RA

BN

P M

amis

aiB

la-

ura

. 275

9 f.

14.

ed

MO

NS

AL

VA

TG

E X

V,

12f

AC

B L

A T

V o

úm.

150

ed

UD

INA

A.

La

succ

cs-

sío

...d

oc.

44

,p.l

91

perg

. 11

3. E

d. R

1US

I

AC

AM

Bag

a.p

og

. 14

1d

UD

INA

A.

U

suco

-

CSC

í^

in

. 31

0. E

d.R

IU5

n m

ím.

533

AC

Vcal.

6p

dg

.93

5

AC

UL

MU

Intf

in.4

44

AC

AC

per

g.5

4deR

a-

AC

B L

A 1

1 f.

16v.

nuni.2

95

AC

VE

p.H

pn

g.5

3

AC

B L

A 1

1 n

dm.

413

AC

VE

p.n

pn

g.5

7

AC

V«

J.6

pa

g

2171

AC

Ld

oc

,,

,

tria

de

la d

eixa

una

tal

Ols

ava,

pn

QU

AD

RE

i:

FlU

C

TE

ST

AD

OR

Kar

aió

Ban

al

Sto

ioír

ed

Gu

illa

n

Go

teo

Ót

Fin

eati

ellc

sE

imeo

iii

Gui

Uem

Mii

Ou

ou

ci

Ram

ón, c

anon

gc.

GuU

km C

iick

,

canonge

U

FIL

LO

LS

Bcm

al.

Tu]

<ns

arn

Odd

a

Ram

ónd

mif

ilio

lei

(•)

fill

d'A

dro

erfi

lldlg

ila

nu

d'A

nd

reu

Pcr

e G

inU

cm

Joan

Pcr

eGuüle

inA

mau

fiU

dtl

iard

i!

Pn

tGu

ille

ni

ador

.

BÉ

NS

DE

LX

AT

^

IDI

alou

am

b e

ic^x

nó d

'una

len

a

viny

cs

3 p

ote

s i

4 o

ques

2p

ore

s

1 q

uane

ra d

'ord

i1 q

uam

ad'o

fdi

5 s

us.

1 i

raiH

K 3

mtt

Ktn

s d

ori

.

NÚ

M

EX ;; 19 1 27

WT

mb

t(-

)Bfn

ef

(.)R

go

ra

JC

DA

TA

1063

-1-3

1

1067

-1X

-21

1069

-IV

-l

1073

-DC

-28

1074

-VT

-24

1081

-X-4

ioas

-xu.

2

1089

-1-3

0

hi I

» e

b p

odre

s c

an

Um

bec

cnia

bai

efC

]q

ue

an

fia

Bií

am

b

SIG

NA

TU

RA

CS

Cf.

17

3n

gm

.5S

5,

AC

Val.

'6p

Hg

.l9

SS

AC

Á M

San

l L

lora

nde

l M

unl, p

ag.

200

Ra

ma

iBe

raig

uo

l

AC

B p

og

. 1-

BC

ferg

.40

06

AC

Veal.

6p

aA

DB

car

p. 9

p

1053

g-io

ea

•a.1

WC

am

pC

SC

f.2

66

mim

.82

6.

ttL

R1U

S. U

nw

n. 7

05

AC

B L

A I

U n

iA

CV

cal.

6p

a11

19

im.

172

•g.

ab

cn

cñ

da

isd

ela

dc

iui,

oJo

oo,

pols

er d

seu

par

e,m

i O

bta

. gen

na

del

lesr

ador

i p

a

TE

STA

DO

R

Gui

ftt

Sen

drel

Sen

Jrel

Sun

yer

Fol

c G

uisa

dB

erna

! R

juno

n

Ger

tetg

a

Am

aine

Be

Fof

c

Thid

gm

fa

—-

*

FIL

L1X

S

MrG

om

hiu

bapa

uaon

ifi-

fill

adeB

enui

ritU

deG

inU

emB

ei-

fiti

efo

s

rüld

cP

cn

a

üíl

áet

kog

fiÍM

Ü (

•)

fill

aifA

Tnw

Ven

uio

J

Gua

dall

BÉ

NS

DE

1XA

TS

Iqia

naü

-ord

i

lca

ñc

ide

vi

atou

(en

monr

l'ES

poa

del

ta

nta

)

lun

fa

milja

ba

tal

i vi

nyes

ipo

rc

-! P & i 1líliíliiüi I!

!íi

¡un y i

¿ sel t 3 i a i