ZONES TEMPERADES:

EL PAISATGE CONTINENTAL

INDÈX

1. Paisatge continental2. Clima3. Rius4. Vegetació5. Fauna6. Relació dels grups humans amb el medi

El paisatge continental

El paisatge continental es localitza en indrets allunyats de les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acció reguladora. És el paisatge propi de les terres interiors d’Europa, Asia i Amèrica del Nord.

El clima

Les regions interiors dels continents, com que no reben la influència reguladora del mar, presenten temperatures extremes (s’escalfen molt a l’estiu i es refreden molt a l’hivern) i precipitacions escasses.

Els hiverns acostumen a ser molts sec. A l’estiu, el rescalfament del terra i de l’aire provoco temperatures elevades.

Climograma del clima continental

Rius

Malgrat les escasses precipitacions, el cabal dels rius és considerable perquè recullen l’aigua de les grans planes per on circulen.

Vegetació

A l’hemisferi nord les condicions climàtiques originen dos tipus bàsics de paisatge natural:

A les zones situades més al nord, on els estius són menys calorosos, s’estén el bosc de coníferes o taiga, integrada per pins, avets, làrics o bedolls. Aquests arbres reben en nom de coníferes perquè tenen forma de con. Les arrels de aquest arbres són llargues i poc profundes d’aquesta manera aprofiten millor els nutrients.

Més al sud, en llocs on les temperatures durant l’estiu són altes i de precipitacions escasses. La taiga dóna pas a extenses zones d’herba: les estepes o praderies.

Bosc de coníferes

La fauna

La fauna més característica que viu als boscos de coníferes esta formada, entre altres animals com el cérvol, ants, esquirols, llebres de muntanya, etc.

La relació dels grups humans

amb el medi

Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de la cel.lulosa, que després es transformarà en paper.

Aquestes zones estepàries són llocs molt adequats per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals.

ESPERO QUÈ US HAGI AGRADAT