EXCURSIÓ

PALLBJ A

VISITA A LA COL-LECCIO ARTISTICH - ARQUEOLÓGICA

0. FRANCISCO S H T U H » , » I I B T O I E L L .

En companyia deis estimats amichs y consocis SenyorsCasadea(D. Pelegrí), Castellet y Santos, tinguí lo verita-ble plahor de verificar la excursió ana dita, que si podia¡nteressarmu per la importancia deis punts que visitar de-viam, no mera inenys agradable per la concurrencia dulaesmentats senyors, qual iluslració y práctica excursionis-ta es garantía del bon éxit en las expedición .̂

Sortírem ab lo primer tren de la linea de Tarragona,que deixárem á Molins de Rey pera pendre cómoda tarta-na que en mitjahora'ns conduhl á Pal leja (7 h.30m.),despres d atra vessar lo mon u mental pon t de MÍ O lins deRey, construcció espléndida que favoreix las relacionad' aquesta vila ab Saní Vicens deis Horta, Vallirana, Cer-

volló, La Palma, Corbcra, y aítras población*, tant ribe-renyas del Llobregat, com amagadas en I' interior de lasmontanyas.

Com desafiant la potencia productora do las fábricasque 'I riu impeleix ab sa forsa en lo marge dret, s'aixecaen lo contrari, dominant tot Pallejá, la qúadrada y pinto-resca casa senyorial, pertenencia avuy del Marquesat deSenmanat, per vinculació en oquesta familia deis oensque constituhíren los dominis deis passats senyors del po-blé. Es un sdifici regularment conaervat, que avuy s'ha-bíüta pera hostal, guardant, empero, tol lo carácter de laépoca de saconstrucció, que no s'avansa ais primera anysdel sigle xvi. Sa forma es qúadrada regular, tenint unsdoscents pame cada un de sos costats, los quals res ofe-reixen de menció, puix las finestras que interrompen la

I.levant, servint de fatxada al edifici, ostenta en sa partsuperior una lladronera de forma comuna y duas tronerasen sos extrems, que 's repeteixen en los posteriors de lacasa; dessobre'1 portal adovellat s'hi troba un escut abtres torras de grollera execució. Passada aquesta porta,se presenta á la vista la ampie entrada dividida en duasparta per un arch de gran votada, que 's subdivídeix permedt de nerviacions, <jue arrancan de ménsulas en formade caras y s1 uneixen en lo sostre dins claus de volta bensenzillas. En lo fons hi ha una escala d' ampies grahons yseguida barana que porta al primer pis; quals cambras,avuy desfiguradas, ofereixen totas vestigis de aa antiguagrandiositat en los negrenchs enteixinats que s1 In conser-van, y uñad1 ellas encara permet esmentar en sa paretdetalla de su mptuosa pintura. La cuy na, á ma esquerra de

fí RXCURS1ÓNS ClBNTlFICAS 201

la entrada, pot interessar mes á un artista que cerqui lareprodúcelo de caracteristichs recorta de passadas épocas,nvie al arqueólech que suposi trobar quolcom de notableentre la nombrosa vaixella simótricament colocada en loatinellsalli esbargits. Me sembla que avuy dia ofereix lometeix cop devislftque quan per primera vegada s'uti-lisá aquella pessa de la casa, ptiix son aspecle es de lomes curios y típich que pot pensarse.

Sortint del hostal, despréa d" haverhi esmorsat, per unaporteta coronada de mutiláis marlets, passárem peralgunscarrera de la vila y'tía delinguerem en la Iglesia, qualRector, 1'amable Bnt. Sr. Don Joseph Arús, Pbre., nosmostrá los objectes interessants que conserva. Malgratque aquella sia de eonstrucció moderna y son estil arqui-tectónich indeterminat, per lo estrany é inconnexo de =ospobres ornamenta estucáis, cal detenirse devant I'altarmajor pera venerar una imatge de Sta. Eulalia, patraña delpoblé, de talla doblo del natural, executada fá poch tempsá Barcelona, ab molta propietat indumentaria, per lo es-cultor Don Joan Soler. Algunas capellas conservan altarsprocedents de la iglesia antigua, de que parlaré després,esaent pera esmentatsun del 1580; altre construhit enlf>23per los jurats Ltuis Casas, Montserrat Monmany, MtquelAlbareda y Pau Monman (sic), obra no despreciable delRenaixement, ab requadros de regular execució lo meteixque'ls adornosesculpilsque 'ls circundan; y allredel 1727.Lo mateix sen yor Rector nosacompanyá ala Iglesia antiguadel poblé. En aa cara principal, adulterada en sigles pos-teriors, sois s' hi nota lo primitiu campanar quadrat, mo-desta eonstrucció del xi ó xn, puix la porta d'ingrés altemple degué esser modificada. L' ábside demoslra I' exi-

•>(i-¿ ASSQClAnó CATALANISTA

güuat de la antigua fábrica per sa escasaa cabuda y per lasobrietat de cimbras; lo qual no sabém á qué atribuirho,si á la velluria d' aquella ó.be á la poca importancia do laconstrucció; circunstancias que devegadas se confonen,niajormeiH quan los documenta faltan, atribuinlse unaantiguitat exagerada á edificis modestos aixis per la d -roncia de medis materials, com per I'atrás en los de pro-cediment pera la ediflcació. L'interior serveix avuy peraseller, y cap partícularital presenta; sois una capellelaoberta en lo sigle xvi té son sostre prolixament estrellat;sens duple en ella hi havia lo retaule consiruhit en 1580que are'fi conserva en la moderna parroquia.

Lo poblé de Pallejá té relativa importancia entre Is delBaíx Llobregat per trobarse enclús dina lo territori hontdomina lo conreu de las vinyas; los que segueixen, cap á

importancia á las hortas, tant perqué las térras son me-llors, com perqué lo transport á Barcelona es menys cos-tos, constituhint semblant conreu una riquesa ]iera aque-llas poblacions que, per altra part, con tan ab la ajuda delcanal de la Infanta Carlota, element de proaperitat pera'lplá de Barcelona; y aixó que no parlo de la fabricacióque 'a depenrotlla progressivament en éll tot atansantselos pobles á la ciutat com tal, com si aquesta 'Is comuni-ques una part del vapor que alimenta son moviment fa-bril, Molina de Roy es delsderrera que rep aquestaalena-da, y Pallejá, que ab lo Papiol, segueix riu amunt, estáexempt d'aquesta contribució de moralitat que, com gabe-Ha afrentosa, comenaa á gravar á mollas poblacions deCatalunya. La agricultura es, donchs, la preferent ocupa-ció deis 750 habitants que Pallejá compta, y com los tra-

81ÓN9 C JTÍFI son

cacions cap

11 | | -Í i

valls d'aquestos son principafment en las vinyas, poUtirse

nuo allí cornensa lo verdader tprrr.r vitícola cátala que

seguint lo Val!é>, traspasa lo Panadés y a1 exten per lo

Priorat y 'I camp de Tarragona ai) grans ram

al Nort y tota la costa catalana.

J j L I " 1 " j J

industria estracliva de Ja cals, que arrancada délas sin-

gleras que coronan lo pobló, extenentse cap á Roca de

])roch, es fosa apresen loras de propietat particular, quals

fumaredas senyalan de Iluny la laboriositat d' aquella po-

blado. Digne d' esmentarse es que Vallirana y Corbera, á

duas horas de Pallejá, y Castellvi de Rosanes á duas y

mitja curtas cap á Ponent, teñen també forns de cals (y de

guix las duas primeras) de qualitat inmillorable, deis que

per la bontat del mineral se 'n podria treure un partit ven-

tatjds, majorment quan las facilitáis deis ports a Barcelo-

na son avuy dia prou manifestas (1). Ab tot y aixó la pro-

ducció de la cals de Pallejá es ben coneguda, citantse la

d1 aytal procedencia entre'Is mellors matorials d1 edifica-

do. Fa mes de 25 anys que en major ó menor escala s1 ex-

plotan aquellas pedreras, explotació que s'ha desenrollat

visiblement d' un quant temps á aquesta part, coincidint

ab 1' increment pres per la edificado á Barcelona; en lo

día travallan quatre íorns, un 'lela quals, lo de Níonmany

y C.\ en sis anys ymitx ha despatxat 655,815 quintas; de

manera que, travallant los altres ab igual fermesa, potdir-

se que la extracció de la cals á Pallejá dona un pro-

( I ) '«llojd h,

204 ABSOCUCló CATALANISTA

medí do dos niihons de quintas cada sis anys, ó sia, roes

de 330,000 quintas anyalment. La competencia d'altres

punta no pot fundarse (le cap manera en la excelencia di'l

mineral, puix lo de Pelleja presenta las mellors condi-

ciona, sino en la facilita! de medís pera la conducció; a!>

tot y aixó, arriban diariament al poblé que'ns ocupa

uns 35 ó W carros pera expórtame la cala, que sempre

troba compradors, constituhint un elementde riquesa pe-

ra aqnell vehinat.

A las 9 h. 23 m. deixárem Pallejá, emprenent la marxa

envera Martorell peí- la carretera real (1). De Montserrat

venia un fresen oreig que'ns molesta quelcom, fentnos

apretar lo pas que en contradirecció portavam; mes mal-

grat aixó, nos detinguerem diversas vegadas, ja pera ad-

mirar loa bonichs panoramas que 'I riu ofereix ab sas sal

naredaa pobladas de vegetació, ab sa rasclosa brunsenta y

ab eos aren ya y margen mblerts de feixaa y hortas ben

conreunadas; ja pera contemplar la pintoresca sitiiació

del Papiol, la Riera de Rnbi—que sembla porti al Llobre-

gat lo Ifibut do la víla que du part de son norn—y )o Pnblft

de Canet; ja al airavessar lo rich terme de Sant Andreu do

la Barca y al ovirar la infinita! de montanyas que desde

alli 's descobreixen, quals ayguas rodolan per lorrents y

xaragalls al riu que corría á nostres peus.

Uniu á tot aixó los recorta de las épocas de major mal-

(11 [.«siiiatnnciflS deade PHIIBJS n\* pohlen desa rodslia son com nepueix:

Molina de Rey, Ln Palma, Sant Vicenfl deis Horts, y Snnt Andreu de In Hite-

hauransa pera Catalunya que desperta la encontrada perque paasárem (1), y vos convenceróu de si se'ns feya ó nointeressant la.caminada empresa. En efecte, quan trans-corregueren pera la riostra térra dias de dissort y do des-consol, las ayguas del Baix Llobregat pogueren molt béaumentarse ab las llágrimas deis pobles opresos, de lasfamilias abatudas, deis pares, esposos y orfens separata;f| uan las conseqüencias del Parlament de Casp iniciaren la|irugpessiva desgracia catalana, fou aquell lo carní que

laguer contra'l desditxat Jaume d1 Urgell, com al fugir deBarcelona vei's Igualada, ahont morí, després d' escoltarde boca de'N Fivaller la valentá justificado de la llealtatcatalana; quan, mes tart, Joan II oprimí á son fill y á sosdefensora, passaren per aquells paratges las tropas del uny del altre, mutuament perseguintse y apoderantse deMartorell, las del primer en 146»; quan lo Condestable dePortugal heretá la desgracia del Infant Caries de Viana,sos soldats y missatgers, lo meteix que la Cort Real,anavan de Cervera á Igualada, da Igualada á Piera, dePiera á Martorell, y d' aquí, per la via quo 'Is excursionis-tas seguían, baixavan á MolinsdeRey, desde ahont lo con-trariat portugués dirigía enternideras Detrás ais Conse-llers de Barcelona pera que li enviessen ajuda. Aquells

nyaaá sol ponent del Llobregot la linea divlforiH <ial terme da IB anligua

Veguería de Barcelona y dal Valléi, p'Jix Bqua»ln nGomsnsn á Gai-rafrtinB

»a la Riera de Noya entra Caslellviy e Gil ida e uomprin Cervayla veyl e

»per Lobregat amunt etM(Anotau¡onf> ol Llibrv Vertí vol. i, ful, x 3tv.)

206 ASSOC1ACIÓ CATALANISTA

pacifichs pobláis y pagesias reeordan las malesas deis sol-

dais de Felip IV y de Felip V, lo meieix que la humillant

servitut peí primer decretada sobre llura bens á favor del

Marqués de los Velez, quala tropas feren horrorosa ma-

langa de catalana. Per últim, quan, malgrat la sítuacíó

d'interior desgavell en que Espanya's trobava, tenía for-

saa suñcients pera abatre ais conqueridora d' imperis y de

reyaimes, combatents afortunáis quals empresas a'estre-

llaren davant de 1' heroisme espanyol, llavors se diatingi-

ren també 'ls riberenya del Llobregat y, com si Ia8 aiguas

d'aquest riu comuniqueaaen delit y valentía, guanyaren

empenyadas batallas aisfranceaoa en lo pont de Molinsde

Rey y passat lo Gongost de Martorel!, que preciaament

coincideixen ab lo principi y terme de la vía empresa pela

excuraionistaa.

Obriu las crónicas catalanas, consulteu los registros

deis nostres arxiua, deteniuvos en las monografías escri-

tas sobre laa guerraa deU Segadora, de Succeaaió y de la

Independencia, desde "I castís Meló fina al patriótich

Blanch, y trobaréu en ellaadetalladas y perfectameni des-

critas las gloriosas gestas allí esdevingudas, que de cap

mal embastada com gens atractivola Memoria (I).

Eran las II quan entravam á Martoreil, Res tan simpa-

tich com la fesomia d aquella vila celebérrima, quina fa-

ma s' extún desde 'ls temps en que servía de limit entre la

Coselama y la La] o tan i a, fina avuy día en que, passadas

épocas de proba duríssima pera sa proaperitat, ae troba

(» PBP lo queá Martoreil raspeóla remltim ais riostras lleuldors á ln Me-

moría IJLIB BSCri^uaram fib motlu do la BXCIIPBÍÓ á MartorsIJ y al CQSCBII da

SoiU Jaume, efectuada ale 5 de Desambra de 4860.

on circunstancias semblanta á las de sa primitiva existen-cia. En efecte; si en la época romana era l'últim poblat,Fines segons l'anomenavan (i), de la Laletania, avuy esl¡t última de las poblacions de) Baix Llobregat; si llavorsse trobava sobre la. carretera que desde1! cor de lo Galiaconduhia á las regions del Sud d'Espanya, nvuy s'asteniaprop !a real que porta fins á Madrid, servint de poderosani teria á la industria de Catalunya, es de las primeras es-tacions de la línea de Fransa y reaumoix la aciivitat febro-sa y la laboriositat característica de una inmensa extenstóde terrer, quefá d' aquella vila lo centre de son movimanty l'empori do sa prosperitat. Per úllim, en tots temps basigut considerada per la valentía de sos habitants que de-rramaren IIur sanch generosa en favor do la patria des-de '1 sigle xn en que derrotaren, manats por Ramón Be-

donada por Piferrer y aaguida per distinta autor*, y qunin da Mona Oreos,

defensíids per lo Cononga Cortés. Es innegable que'I nom de Fines psiábaaal sobra la eiluntío topoBi'áBcü del llocli, circunsuuicia molt dignada te-nirae an compte, majurmant tractantae du pobles importanta enlaart lgui-

lonn, diri^intaa d'nqul á LBtrñgonn, CartQ^zo y Castillo; I itinomri d Antonlli senyala una distancia de XK millaa deade BriroelonH; la vía romana vorejn-va'l Llobregat fina á Martorell j ulb'l pasaav» per medi del poní del Diuble

segle v Las b*U'bar¿ invaaora vo%Lieren donar nom garmánjch A aquell pO'

i-eil ho exigífl, y al traduhir Jlnei (llmit ó fita) adoptaren March-Tor (el!)

(monlonyo-frontera), segon a Sa ropero y Miquel, en sa Topón, eatat, y no'Igrech OreU{Oroa alteratl unit á Murus, que'a convertí tn Mu.rCu.rel!, ae-gons «aplican ab «ran artldci diversos eümologiülüP,

renguer II, ais alarbs de Tortosa, Prados, Ciurana y

los quals poderosamenl contribuhíren á la evacuado dellarritori caíala per part de las tropas francesas y donarenardíts capdills y guerrillera á la cau*a nacional.

Sons deturarnos pera visitar la poblado y contem-plan t sois de pasaada lo poní del Díable -puix abdúas co-sas detingudament s' efectuaren en 1877 y en 1880—nosdirigirem á la casa del senyor delegat de la ASSOCIA-CIÓ, D. Francisco Santacana, pera estudiar ab espay yminuciositat la gran copia de fragmenta arquitectónichs yd'objectes arqueológichs que té aplegada, formant unacolscció interessantíssima aixís peí mérit com per la pro-

Si entra en 1' objecte y propósits de la ASSOCIACIÓ I' es-tudi deis monuinents notables arreu sembráis en la nostratérra, no dehuen excloures del meteix las distintas co-leccions en que son conservadas gloriosas despullas deconstruccions per dissort ja desaparegudas ócomplerla-ment alteradas en perjudici del art y de la historia patria.Aixó solsament basta pera demostrar quant dignes delloansa son los esforsos y las aficions d' alguns antiquarisque han pasaat Margas temporadas y fet remarcables sa-crificis pera conservar lo que la sistemática oposició delinterés ó de la ignorancia pretenia destruir. Per dissort lonombre d1 aytals arqueólechs es menor de lo que per ven-tura convindria, y 'Is travalls que han practica! ios que dellarga data emprengueren aquella tasca, encara que me-reixedors del mes incondicional aplaudiment, no han

IV bSCUHSlÓNH CIENTÍFICAS. Üü'l

yigut suKcienls pera impedir sensibles profanacions y en-derroca ni en ts imperdonables. Y aixó s'esplica sens difi-cultat; tenint lo Sr. Santacana son domicili á Martorell,sois podía portar al seu museu los objectes descoberts enla encontrada de sa residencia, puix los d'al Iras mesllunyanas era casi impossible cercarlos y mes difícil con-duhirlos, sobre tot los fragmenta arquitectónichs en que']dit museu abunda; malgrat semblant inconvenient, podencontemplarse despullas de Poblet y de dislints edificis deBarcelona, transportáis á Marterell ab dificultáis no peti-tas, lo que encara contribueix á pujar lo relleu deis ser-veys prestáis peí Sr. Santacana a la arquitectura de Ca-talunya.

Molt difícil me sería catalogar ordenadament tots losobjectes que dit senyor posseheix, perqué las notas que ácorre-cuyta vnig pendre son del tot insuficíents pera donaruna idea, encara que fos lleugera, del eamentat museu;mercéa á las que posteriorment m' han sigut facilitadasper son propietari, puch cridar la vostra atenció sobre 'laexemplars mes notables, deixani la especificado de tots loscoleccionáis, ab las noticias referents á la adquisisió ótrovalla, pera'I Catálech iluntrat que'I meteix Sr. Santa-cana pensa donar á IIum.

En lo pati posterior de la casa ha formal aquell, ab moltenginy y paciencia, una fatxada d' edifici utilisant Iota losfragmenta y combinantlos de la mellor manera, tant peraproduhir lo mos bon efecte, com pera armonisar los dife-rents estils arquitectónichs á que pertanyen.

La porta está formada per unas jambas del Renaixe-rnent esculturadas ab pulcritut y provenients de la saladel Trentenari, aixecada en 1559 en un deis patis interiors

de la casa de la ciutat de Barcelona. Forma la llinda un

robuat codol, ab quarterat escut al mitj, que figurava en

lo convent de Junqueras, Dessobre está assentada, á modo

de fris, la rica llinda de la principal portalada de Casa

Gralla, y mes amunt eatán colocáis tres medallons, ab

retratos d'un Conceller de Barcelona y dos massers, es-

sent aquell un deis que governavan la ciutat al edificarse

la sala ans dita, de la qual derivan los medallons esmen-

tats.

A ma dreta s' aixeca una finestra; las jambas son de

(erra cuyta enmotllada en dibuixos del Renaixement délo

mes rich y sumptuós quo pot imaginarse (procedeixendel

B' KXCURSIÓNS CIBMTÍF1CAS 211

Palau (te Barcelona); lo llinda porta eacrit ab hermososcaracters gótichs ;Sanl: Secer, y formavapart d'una de lastorras de Canaletas, aixecadas en 1377 al tancar la ciutatab !o tercer dos de murallas. En la part «posada 's trobaaltra finestra, tambó del Renaixement, que 's salva d' unacasa, antiga pertenencia de las Monjas Jerónimas.

Colocáis simétricament s'observan tres medallons abfiguras alegóricas, provenients del frontis de la sala delTrentenarí; dos escuts gótichs, I' un de Catalunya y Tal-tre particular, voltats de rica ornamenlacirt que abanaadornavan lo Palau Real á Barcelona y altres escuts quetant poden ser re presenta ti us de gremis ó artcsans, comsignes masónichs hábilment executats.

En la altra cara del ediñci que examiném se vehuen dosexemplars nolabilissims aixis per esser complerts com person induptable merit arqueológich. Es I' un la ben propor-cionada portadeta románica quina senzíllés no s' oposa ála varietat deis capilells de las columnas que aguantan sarodona volta; procedeix del claustre de Sant Pere de lasFuellas y, per la época á que pertany (sigle x), pot con-siderarse com á part de la obra <¡ue Lluis lo Piadosmaná construhir pera aixecar una capella á Sant Sadur-n¡. Es la altra la bonica finestra bipartida ab elegantcapitell, extreta d' una casa desapareguda de la devalladade Viladecols; son ampit es una pedra del derrocat con-vent de Templaris que presenta tres adornos geométrichs,trasaats ab compás, y esgrafiats ab sonzillés, lo (¡no de-mostra sa primitiva factura.

Ademes deis fragments íins aquí indicáis, tofs integrants1' edifici descrit, cal fer menció d' una esbelta columna sa-lomónica, ab florejat capitell y base, <\\i& 's trobava en una

magatzems del carrer de Moneada; d1 mi fragment d'nber

grnfludoD. F-J -tCustellut.

tura del aniich fronlií» de !a casa de la Ciiitat; y de dife

rents esculs, ménsulas, claus de volta, y altres detalls

[>' KXCUUSlÓNS CIENTÍFICAS. 21 !1

deis convenís do .Terupalem y de Junqueras. Del sñg!e xivson alguns esculs policromáis que adornavan lo conventdel Carme de Barcelona; de Sant Miqtiel ne conserva'lSr. Santacana un bonich detall representant un monstroalat; recordan I' arilstich monastir de Santa Catarinabonicas tabors del sigle xiv; y un escut de Barcelona ab lafetxa 1697 la casa del Pasiim edificada per la adminislra-cio municipal en lo carrer deis Tallersáconseqüencia delcelebrat rebombori del pá.

Separadament de lo fina aquí enumeral, posseheix loSr. Santacana un aplech considerable de capitella do totsordres, desde'ís piramidals mes senzílls de las primitivasconstruccions románicas fins ais mes luxosament irava-llals peí florit goticisme; entro aquells mereixen citarse

rida, prop de Martorell, altres del primilíu convent deMontserrat y altres, aixis meteix románicos, recullits entas desforras d' una casa alsada prop del convent de lasMagdalenas d' aquesta ciutat. En quant á estatuas vogé-rem una Verge de márbre blanch de 2 '/, pams d" altura,quina trassa es tan rudimentaria que fá recordarnos lasimátges románicas mes comunas á Catalunya (fou deseo-berta al obrirse uns fonamonta á Martorell meléis). Acom-panya á la anterior una altra estatua de la Mare de Deu

trobá en un poblé vehi Tampoch están exemptas d' inte-rés du as figuras que representan á Sant Antoni Abat y áun Sant Biabe respectivament y algunas altras obras d' es-

EspeciaÜtat característica del museu que'ns ocupa esla selecta colecio de rajólas de Valencia quo en ell figura.

'¿li ASS0C1ACIÓ CATALANISTA

N'hi ha unas, procedents de la cúpula do la antigua iglesia

deis Antonians de Barcelona, que recordan los mes valio-

sos motius d' ornamentació bisantina en ios sanluaris

orientáis; al tras presentan lineas y dibuixos góticbs tan

estimables com los de las existents á Poblet y Santas

Creus, y al tras, persa senzillés, remembran las 6000 llosas

blancas y blavas que en 1559 contracta 'I Consell de Cent

de Barcelona ab Onofre Spellto pera enrajolar distintas

salas de sa casa (departament deis tronta ó Trentenari,

arxiu y atlras) á rahó de 4 llíuras lo miler. Per últim; de

posteriors al sigle xvi ne té'l Sr. Sanlacana un nombre

inmens, puix, ademes de cobrirne las parets del menjador

deaa casa—ab lo qual li ha donat una fesomía caracterís-

tica propia de las del regne de Valencia-ha colocat un

optech que forma un quadro, representant lo martiri de

Santa Eularia, cireuit d'artísticas cenefas que l'assimi-

lan á un lapis expiéndit, recordantnos las bellas combi-

nacions formadas en la entrada de la casa de la Convales-

ce ncia de Barcelona, mercés ais donatius de la familia

Ferran. Seria molt difícil precisar la procedencia de

tantas rajólas com allí existeixen, mes com á monuments

que mes han contribuit a fomentar aytal coiecciú, dehuen

citarse los raonastirs de Monserrat, de Monteaion, de Je-

rusalem y de Sant Antoni Abat, la capella de Sant Mique!

y algunas casa's de Gélida y de Barcelona.

No tenint espay pera mencionar particularment molts

mes exemplars y apéndix arquitectrinichs que en lo mu-

seu abundan, puixfora tasca llarguissima, deixaró que

son meteix possehidor la porti a cap ab mellor acert y

competencia en lo catalech que, aegons vos he dit, desli-

na á veure la llum pública, Abana de termenar, cumpleix

D1 EXCÜB9TÓNS CIENTÍFICAS 215

puix si be no son tan nombrosos com los anteriormentdescrils, mereixen, no obatant, esser estudiáis per la innegable importancia d' alguna d'ells. Hi ha á casa delSr. Santacana varis objecies de cerámica romana y mo-derna; exemplara numismátiehs y paleográfichs molt cu-riosos; una colecció de pinturas en la qual hi figurantaulas góticas tan apreciables com una que representa áSant Esteva y alguna quadros moderns que cedeixen lolloch principal á una Visitado del mellor temps de Vila-domat y aun boceto de Forluny; duas ben maquejadascaixas nuvials; ornaments sacerdotals; medailons lallatsen fusta; mobles aumptuosos adaplata al gust arcáich deprincipia del sigle, y multítut d'objectes decoratius engi-nyosament dislribuits en las babilacions de la casa. Enaqueatas se contemplan ademes varías obras del meteixSr. Santacana, qui maneja ab fncilitat y elegancia lo lla-pis y'I pinzel!; essent digne d'especial apreci y mencióunjoch de cartas fet por l'istil de las miniaturas que figuranen los codícea mitjevals, ab influencias del género que pri-va passat lo primer ters de la present centuria; es un tra-vall de paciencia y d'enginyosa inveniiva qm; demostraen son autor envejables qualitats artística?.

Per últim, obehint á la costum de que lo mellor se re-serva pera la darrera ocasió, dech recordar dos preciososesmalts bisantins que poaá de manifest 1' indicat anliqua-ri pera que'ls excuraionistas pogueasen inspeccionarlosab detenció. Lo primer representa lo Salvador, circundatd' un nimbe en punta, ab los símbols déla Evangelistas enlos quatre ánguls de la planxa; las dimensions d' aquestason 25- per 11 centímetres; lo cap de Jesús y los de ditas

alegorías son de relleu, lo restant está simplement gra-

bat, conservantse'I brill del esmait blau, que es lo que do-

de) calor, sino que, com succeheix ab loa verilables es-

malta bisantins decoratius, se separan entre sí per uns

nieta de metall ressaltats que forman lo dibuix general; cir-

tat d' aquestas obras, distingintlas de las posteriors y sobre

tot de las del Henaixement. Dit esmalt, que pertany sens

cap dupte ais anomenats cloisonés, es molt paregut a un

filtre que poseía en 1867 lo Sr. Marqués de Sentmanat y,

per l'assumpto que representa, ea probable que servís pe-

ra coberta d' algún evangeliari, classe de Uibres á la que

a'aplicava rica orn amen lacio. La procedencia oriental del

conservat peí Sr. Sanlacana es manifesia, puix en ia épo-

ca á que pertany (sigle xi ó xn) no 's feyan á Espanya tra-

valls d'aquella especie, empero, malgrat d' aixó, se m'

assegurá que fou trobat en la meteixa vila de Martorell.

Altre tant pot dirae del segon esmalt, que es un Sant

Christ qual procedencia oriental resulta tambó innegable,

puix fins alguns tochs recordan la manera de colorir

deis egipcis. En la Catedral de Vich, segons dibuixos del

ció que U de! Sr. Santacana, á consoquencia d haver si-

gut, lo d1 aquest, enterrat niolts anys prop de Vilafranca^

S u m amen t com plagu Ls d na ver pogut apreciar en con™

junt -pu ix ab detenció no fou possible—tas preciositafs

que 1' esmentat senyor nos mo?trá ab sa habitual amabili-

aty, després de regraciarlo per sas finesas, nos despedí-rem d' ell y prenguérem lo tren pera retornar á Barcelo-na, ahont arribarem satisfets en exlrém deis profitososfruyts de la excursió, que m' ha proporcional lo motiu de

Barcelona 29 .laner 1885.

LLIJÍS MARÍA SOLER Y PUIG.